NÚMERO 1906

1,30 EUROS

DIJOUS 3 DE MARÇ DEL 2016

E. GIMÉNEZ-SALINAS

30

jurista i psicòloga

Del discurs de Pedro Sánchez no se’n

desprèn cap aproximació real als problemes

plantejats a Catalunya

29

escriptor

Hem de reconèixer que Podem ha restituït

un llenguatge d’esquerra que la política espanyola

havia enterrat

28

filòlegXAVIER FRESNO

Em pregunto quant de temps haurà de passar

perquè Hongria i Polònia deixin anar el

llast històric del feixisme

GUILLEM FRONTERA

DIARI EUROPEU DE L’ANY

P 04-07

DEBAT FALLIT

Només el PSOE i Ciutadans donen suport a Sánchez en una sessió d’investidura marcada per un to agre que acosta més les eleccions

NO219

SÍ130

ABS.1

PEDRO SÁNCHEZ

“Podem és la taula de salvació del PP,

impedeix el canvi”

MARIANO RAJOY

“[Sánchez] ha portat un frau: no té programa ni

pacte. És un bluf”

PABLO IGLESIAS

“Felipe, que té el passat tacat de calç viva, ha prohibit

governar amb nosaltres”

ALBERT RIVERA

“Vostè [Rajoy] no és creïble per liderar aquesta

nova política”

JOAN TARDÀ

“Sánchez president? Em sap greu per als que es queden,

nosaltres marxem”

FRANCESC HOMS

“Tot acord passa per acceptar un referèndum

a Catalunya”

Bronca preelectoral

Urdangarin assenyala la Casa del Rei

P 08

Reconeix que va cobrar en 2 anys 710.000 euros dels governs balear i valencià

Clinton i Trump ja es veuen com a

candidats

P 10-11

El seu clar domini en el Superdimarts els

acosta a la nominació

JxSí perd la primera votació al

Parlament

P 09

La CUP vota amb l’oposició contra la

privatització d’ATLL

02

les claus del dia DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Joan Subirats (@subirats9) Professor de ciència política a la UAB

“Debat dur, potent. Nous aires i maneres. Vells dilemes i conflictes. Més de tempteig

que de resolució. Som a mig camí”

Julia Otero (@julia_otero) Periodista

“D’aquí un mes hi haurà un sondeig que serà definitiu. Si el PP o Podem tenen

un càstig electoral sever, l’un o l’altre arribarà a l’abstenció”

Roger Buch (@Rogerbuch) Politòleg

“Estic repassant el debat... i, pel que veig, la «crisi de convivència» la tenen a Madrid, no?”

Ivanna Vallespín (@ivallespin) Periodista

“Sánchez comet el mateix error que el PP. Demana als partits que abandonin el procés.

I la voluntad de la gent?”

Rosa Montero (@BrunaHusky) Escriptora i periodista

“No entenc l’entestament de Podem (del PP ja ni en parlo). El mandat de les urnes és: negocieu. No volem unes altres eleccions”

Alberto Montero (@amonterosoler) Diputat al Congrés (Podem) “Podrà agradar més o menys,

però aquesta cambra deixarà de ser un espai de jubilació daurada i serà

un espai per al debat polític”

Fernando de Páramo (@ferdeparamo) Diputat al Congrés (C’s)

“Ha quedat clar que el problema de Rajoy no són només les propostes de l’acord, sinó que

vol ser president malgrat dir-li que no al rei”

Javier de Lucas (@xdelucas) Catedràtic de filosofia del dret

a la Universitat de València “El problema real per a un acord del PSOE

amb Podem sembla no tant el programa sinó sobretot l’enorme falta de confiança mútua”

Joan Bagué i Roura (@joanbague) Portaveu adjunt de

Democràcia i Llibertat al Senat “Parlar de «crisi de convivència

a Catalunya», com fa Sánchez, és desconèixer la realitat greument. I aquesta

és l’alternativa!”

Mónica Carrillo (@MonicaCarrillo) Periodista

“El guanyador del debat d’investidura ha sigut Urdangarin, que

avui ha quedat en segon pla”

Oriol Junqueras (@junqueras) Vicepresident de la Generalitat

“#TalDiaComAvui en Salvador Puig i Antich va morir executat pel règim franquista. La República Catalana haurà de reparar

moltes injustícies”

vist altwitter

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

En aquest tour de pantomimes en què s’ha convertit la política espanyola –on es repre-senta una investidura recitant en realitat discursos preelectorals–, aquesta setmana toca un escenari de luxe: el Congrés, recon-vertit en teatre kabuki, en benefici d’abraça-des, amples gesticulacions i, fins i tot, un morreig d’Iglesias a Domènech, adreçat a robar-li a Sánchez les portades de demà. No devia haver-hi cap bebè disponible.

Tot i que els diaris obren amb Sánchez –que és qui va defensar el seu projecte la jor-

nada anterior – el més significatiu del dia a la premsa afecta Rajoy. Parlo d’aquesta frase de l’editorial de l’Abc: “El debat real que importa al centre-dreta espanyol és la subsistència del seu projecte polític encarnat pel PP, no la continuïtat d’un dirigent o altre”. En realitat, no existeix aquest pre-sumpte “altre dirigent”: només n’hi ha un, de dirigent, es diu Rajoy enca-ra que el rotatiu no l’esmenti pietosament i la frase és un míssil en la lí-nia de flotació de la seva supervivència política. Al gallec ja només li que-da La Razón, que li manté incòlume l’aplaudiment entusiasta.

També és interessant que l’editorial de l’Abc escrigui que “governar no és un dret natural del guanyador a les urnes, sinó del que obté el suport de la majoria parlamentària”. Contrasta la frase amb el que escrivia el di-rector del diari, Bieito Rubido, tot just el 19 de febrer, suggerint que Ra-joy no havia de facilitar la investidura de Sánchez amb una abstenció: “El seu partit ha sigut el més votat i, en les democràcies normals, el guanyador acostuma a ocupar la presidència”. Ometo, per falta de línies i alè, l’anà-lisi del grau de normalitat de la democràcia espanyola. Però la capacitat de fer ziga-zagues de la seva premsa sí que sembla francament remarcable.

L’‘Abc’ també deixa caure Mariano Rajoy

lescaresdeldia

El líder de Podem va ser molt con-tundent amb el PSOE per justificar el seu no a la investidura de Pedro Sánchez. Fins i tot va recordar el terrorisme d’estat dels GAL a l’èpo-ca de Felipe González. P. 04-07

CONTUNDENTPablo Iglesias

L’exsecretària d’estat es confirma com la gran favorita a la nominació demòcrata per a les presidencials després del Superdimarts. En el camp republicà el gran triomfador va ser Donald Trump. P. 10-11

FAVORITAHillary Clinton

Sílvia Alcántara presenta Els dies sense glòria, la nova i esperada no-vel·la de l’autora de l’èxit Olor de Colònia. Es tracta d’una història ambiciosa que arrenca als anys 30 i arriba fins al 2006. P. 34-35

ESPERADASílvia Alcántara

El marit de la infanta Cristina va de-clarar ahir en el judici del cas Nóos que no feia cap pas sense consultar-lo amb la casa reial. En concret es referia al secretari de les infantes, Carlos García Revenga. P. 08

ACUSADORIñaki Urdangarin

HI HAVIA QUI suggeria que Cata-lunya esperés, que no fes eleccions, que el govern espanyol canviaria i llavors tot seria més fàcil. Tendei-xo a sospitar de tots els que aconse-llen que esperis, no me’n refio, i menys ara que hi ha tantes urgèn-cies, ara que tot va tan malament que moure’s no és ser agosarat sinó conservador: el que tenim no xuta.

Espanya no té cap projecte nou, no sap on va. El futur govern no no-més està encallat en la impossibili-tat de constituir-se: l’encallament profund és més greu. No es troben majories per culpa de la manca de destí, d’hortizó. De fet l’únic projec-te que s’endevina és l’immobilisme. Es va fent evident que els poders fàctics –econòmics, esclar– que van ocupar-se de donar suports desca-rats als de sempre i als nous més dò-cils el que volen és justament que no passi res. Sorprèn que es vagin tra-ient la careta i se’ls endevini tan in-teressats, però prefereixen continu-ar escurant un sistema que fa aigües abans que permetre que res es be-llugui. Immobilisme pur i dur.

Un fet distintiu de tothom que no es belluga i no té projecte, o que té com a projecte que no passi res, és que no tolera ni la gent que vol que passin coses ni la gent que vol anar a algun lloc. Com aquells que estan embussats en un carril i no supor-ten que el carril del costat avanci i s’hi encreuen de cop.

Per això és obvi que en les alian-ces possibles per fer un govern espa-nyol hi ha unanimitat a ocupar-se que a Catalunya no passi res. Era del tot previsible, del tot esperable, per això es fa evident que esperar no te-nia ni té cap sentit, i menys esperar de qui es pot esperar tan poc. L’es-perança requereix avui dia acció, avançar, saber on vas i anar-hi.

L’Espanya encallada i

encalladora

IAQUÍ

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR FUNDADOR

La crònica de Ferran Casas i l’anàli-si d’Ernesto Ekaizer sobre la jornada del debat d’investidura d’ahir. P. 04-05 L’entrevista d’Antoni Bassas al còn-sol general dels Estats Units a Bar-celona, Marcos Mandojana, en què analitza el Superdimarts. P. 12 La informació de Júlia Manresa sobre la ‘fuga’ de directius de Vueling que obre la secció d’Economia. P. 22

araiaqui@ara.cat

latria

03

les claus del diaara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

DE FIT A FIT dietarivvVICENÇ VILLATORO

La sortida d’Otegi de la presó obre un segon front per a l’Estat en el que ano-menen la qüestió territorial. Durant uns anys, la qüestió territorial per a Espa-nya era estrictament la qüestió catalana. Mentre existia ETA en actiu, la qües-tió basca no era un tema territorial, sinó d’ordre públic. Més dolorós, però menys problemàtic. Després, amb un PNB còmode en la gestió d’una auto-nomia amb concert o amb un Podem especialitzat en la demanda social, Eus-kadi no presentava un front territorial urgent. Amb la sortida d’Otegi les coses canvien. Per la força que pugui aconseguir a les urnes, però també perquè fa que es moguin la resta dels actors. Amb Otegi al mercat, el PNB necessitarà, per defensar la seva frontera electoral, un perfil més rupturista. I Podem, per la mateixa raó, necessitarà assumir una mica més la reivindicació nacional. Que Euskadi sigui un segon front no vol dir que estigui coordinat amb el pri-mer. Al contrari, els bascos han anat sempre a la seva. Tampoc fa més fàcil una solució acceptable per a Catalunya. Simplement, complica la gestió de l’Es-tat. La clau és que Otegi surti de la presó, on no hauria d’haver entrat, i que ja no existeixi ETA, que fa molt i molt de temps que hauria d’haver desaparegut.

3 DE MARÇ Otegi obre el segon front

El debat d’investidura va acabar ahir amb el resultat previst: el rebuig a la candidatura de Pedro Sánchez. Un rebuig que, sumat al to agre de la sessió, fa molt difícil qualsevol so-lució que no sigui repetir les eleccions. El lí-

der socialista va haver de sentir retrets d’una banda i de l’altra i es va demostrar que la seva aliança amb Albert Rivera no només resulta del tot insuficient, sinó que és contraproduent per aconseguir suports per l’esquer-ra. Si no canvia res, doncs, a partir de dis-sabte començarà un període de dos mesos en què s’obrirà una no-va finestra negociado-ra, amb un marc ben estret, abans de la con-vocatòria automàtica d’eleccions per al dia 26 de juny.

Ahir, en tot cas, el to ja va ser completament preelec-toral. Sánchez va pretendre culpabilitzar Podem del fet que no s’abstingui, tot i que no hi ha hagut una negoci-ació seriosa ni cap cessió mínimament remarcable per aconseguir aquest gest, sobretot perquè el líder socialis-ta no tenia cap marge després de pactar amb Rivera. Ra-joy va menystenir el candidat socialista, a qui va acusar

de presentar un “frau” a la cambra i de ser un “bluf”, una estratègia que només s’entén com una manera d’evitar que li imposin una gran coalició sense ell, cosa que fa que ja no necessiti mantenir els ponts amb el PSOE. Iglesias va treure tota l’artilleria contra Sánchez, amb referència a la “calç viva” dels GAL inclosa, conscient que el pacte PSOE-C’s li dóna una oportunitat d’or per ser la força he-gemònica de l’esquerra. I, finalment, Rivera va carregar contra Rajoy, a qui va demanar que se’n vagi, en un in-

tent de sintonitzar amb el votant conservador. Cap intervenció va en-trar, en canvi, a debatre a fons els problemes de la gent, cosa realment preocupant.

I respecte a Catalu-nya, la buidor dels arguments va ser sonora. La referèn-cia constant de Sánchez a una suposada “crisi de convi-vència” a Catalunya només es pot entendre com un intent de criminalitzar el moviment cívic sobiranista i obviar el seu caràcter pacífic i democràtic. D’algú que aspira a liderar el “canvi” caldria esperar que, com a mínim, reco-negués l’existència d’un problema polític que requereix solucions també polítiques i específiques per a Catalunya.

Investidura fallida en clau preelectoral

L’EDITORIAL

La buidor dels arguments sobre Catalunya va resultar ahir

especialment alarmant

HEM SENTIT PEDRO SÁNCHEZ oferint a Catalunya prendre en consideració la famosa llista de 23 punts que Mas va presentar a Rajoy a la Moncloa el juliol del 2014. So-na conciliador però, esclar, qualse-vol cosa que digui el candidat soci-alista sonarà millor que el menys-preu olímpic mostrat per Rajoy i el PP a les demandes catalanes, co-mençant per l’Estatut del 2006. És decebedor sentir Sánchez referir-se a les “singularitats” de Catalunya i encara més el seu diagnòstic sobre un problema de “convivència” al nostre país. I encara que volgués anar lluny amb Catalunya, que no ho vol, està lligat molt curt. Ha pac-tat amb Ciutadans, partit del qual el mateix Miquel Iceta va afirmar que està basat en un “anticatalanisme molt primari”.

Les limitacions de Sánchez

amb Catalunya

ANTONI BASSAS@ANTONIBASSAS

BONDIA

04 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara política

El PSOE volia que dimarts a la tar-da tot el protagonisme fos per a Pe-dro Sánchez, que ningú més inter-vingués i li robés pantalla. Ho va aconseguir i, per un dia, el seu líder va poder comportar-se com si ha-gués de ser president i exposar un programa de govern. Com que la si-tuació era la que era (només tenia garantit el vot de 130 diputats dels 350), va esgargamellar-se reclamant el suport de Podem. Però, per si que-dava qualsevol tipus de dubte, la re-alitat ahir, ja des de les nou del ma-tí, va ser tossuda. Sánchez va afron-tar dos debats molt agres amb el lí-der del PP i encara president en funcions, Mariano Rajoy, i el de Po-dem, Pablo Iglesias, que debutava al faristol del Congrés. La duresa de tots dos amb el PSOE no tan sols va fer que es ratifiqués que divendres al vespre, tal com van fer ahir (130 vots a favor –PSOE i Ciutadans–, una abstenció de Coalició Canària i 219 vots en contra, tota la resta), diran no a la investidura de Sánchez sinó que, a més, acosta Espanya a unes noves eleccions per intentar superar el bloqueig. Si no emergeix una solu-ció d’urgència que sembla impossi-ble a hores d’ara amb Rajoy i Sán-chez al capdavant dels seus partits,

es tornaria a votar el 26 de juny. Des d’avui comença el compte enrere de dos mesos per anar a les urnes.

L’intercanvi de retrets va ser constant entre els grans partits i en-tre Sánchez i els sobiranistes. Un dels efectes del seu pacte amb C’s és que el líder del PSOE ja ha fet seu el discurs unionista en relació a Cata-lunya. Un cop i un altre va parlar del “problema de convivència” català, que Xavier Domènech, Joan Tardà i Francesc Homs van rebatre amb força.

Complicitats només entre iguals Les picades d’ullet també hi van ser en la sessió d’ahir, però no van ser-vir per construir o ampliar majori-es. El reconeixement de Sánchez a Albert Rivera, que va distanciar-se ja del tot de Rajoy, va ser constant i també van cridar l’atenció els aplau-diments d’En Comú Podem a Tardà, d’ERC, i el petó a la boca que, des-prés del seu bateig de foc al faristol, va rebre Domènech d’Iglesias.

Rajoy sap que, si unes eleccions no ho canvien, només pot ser president amb el suport directe o indirecte del PSOE. Això no va ser obstacle perquè carregués amb poca mesura contra Sánchez. La distància política, i tam-bé personal, entre l’un i l’altre –des-prés que el socialista digués en cam-

MADRID FERRAN CASAS

PolíticaL’agror de la

investidura fallida acosta les eleccions

Sánchez s’esbronca amb Podem i cau en la primera votació mentre Rajoy fa volar ponts amb el PSOE i C’s

panya a Rajoy que no era “una perso-na decent”– és oceànica. El líder del PSOE va voler fugir de l’“i tu més” en la corrupció i, fins i tot, va dir que ell mai havia dit que el PP “fos un par-tit corrupte”. Rajoy ho va lamentar en la seva intervenció i, a part de des-patxar amb ironia el seu pacte amb C’s (Rivera s’ho mirava lacònic), va acusar el seu rival de “mentir” i de-manar un suport gratuït.

Cau l’afegit de “progressista” Mentre Joan Baldoví (Compromís) i Alberto Garzón (IU) s’aferraven a l’esperança d’un govern d’esquerres i a la idea que ha de ser possible re-fer ponts els pròxims dies, les críti-ques que al matí va fer Podem van servir a Sánchez per seguir descar-tant la fórmula (“no suma i no faré descansar la governabilitat en ERC”, deia) i denunciant la pinça del PP i l’esquerra alternativa con-tra ell i el seu canvi (que va deixar de dur l’afegit de “progressista”). Pablo Iglesias, en una intervenció en què es va valdre de referents com el Sub-comandante Marcos i que va tenir to de míting, va desenterrar el pitjor passat del PSOE per demostrar que no havia fet net i que, amb C’s, no-més perseguia que no canviés res. Va citar les portes giratòries, el trà-fic d’influències i, fins i tot, la calç vi-va en què, en els anys del GAL –tole-rats per Felipe González–, van ser enterrats integrants d’ETA.

Podem va lluitar per seure al cos-tat del PSOE a l’hemicicle. Ahir l’ambient era irrespirable. I la in-quietud, evident al PP, després que Rajoy s’encarés a Sánchez i Rivera. Mentre el president en funcions ho sigui del partit serà candidat i diven-dres, quan acabi la segona votació, reclamarà al rei sotmetre’s al debat d’investidura. Però el dubte sobre si ha de fer un pas al costat existeix.

Amb Podem entraven al Congrés de manera ara molt significativa (65 escons) noves formes de fer política –també en gestos com petons i punys alçats–, però va quedar clar que el ca-talanisme també ha mutat. No tan sols perquè abans que parlés el més clàssic, que és CDC, ho fessin al ma-tí En Comú, integrada al grup d’Igle-sias, i ERC, sinó perquè es va fer evi-dent la desconnexió. Domènech i Tardà van fer notar la contradicció del PSC amb C’s (Sánchez deia que es “pararia” la llei Wert i el liberal Ville-gas que la immersió era història). L’“Ens sap greu per als que es queden al regne d’Espanya, nosaltres mar-xem” del republicà després de fer un relat acurat dels desenganys va res-sonar. Homs recordava que la solu-ció passa pel referèndum. Rajoy i Sánchez havien coincidit dient no al dret a decidir. Va ser l’únic acord, però seguiran encallats.e

LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA

El coratge del 1977

En la història convulsa d’Espanya, és comprensible que els polítics hagin acabat idealitzant la Transició. Amb

totes les seves imperfeccions i oblits és una casella on retornar quan cal agafar aire. En el debat d’investidura al Congrés va sor-prendre que fins i tot un independentista d’esquerres com Joan Tardà apel·lés a la fi-gura d’Adolfo Suárez. I ho va fer per sub-ratllar-ne el “coratge” polític a l’hora de restituir la Generalitat el 1977. Amb la tor-nada de Tarradellas, l’estat espanyol va ac-ceptar trasplantar al nou ordenament un

esqueix de la legitimitat republicana. Un gest que hauria d’haver servit per solem-nitzar que la nació catalana no neix amb la Constitució. Que existeix la llei però tam-bé una llarga voluntat d’autogovern. Hau-ria d’haver servit per entendre que qui busca respostes polítiques als problemes la història el premia. Però Pedro Sánchez no sembla haver-ne pres nota i va demostrar ahir molt menys coratge que Suárez, tot i tenir-ho més fà-cil. Corre el risc que la UCD l’avanci per l’esquerra.

JOAN RUSIÑOL CAP DE POLÍTICA

EL BITLLET

Un uixer passant davant de Pedro Sánchez després de retirar una cadira de l’hemicicle. EFE

Bloqueig polític Torna a aflorar la mala sintonia personal entre Sánchez i Rajoy, que encareix qualsevol pacte

Procés català Tardà, lapidari, i Homs, clar, fan evident la desconnexió i el PSOE qüestiona la convivència

05ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 política

Carles Puigdemont farà el seu primer viatge com a president de la Generalitat a París el 21 de març. Inaugurarà l’exposició de Miquel Barceló sobre l’art de Ramon Llull a la Biblioteca Nacional de França.

PRIMER VIATGE PRESIDENCIAL A PARÍS

Poble Lliure, una de les organitzacions integrades a la CUP, va instar els diputats cupaires a “treballar amb voluntat constructiva” per assolir un acord amb JxSí i poder aprovar els pressupostos del Govern.

POBLE LLIURE, A FAVOR DE DIR SÍ ALS COMPTES

El missatge de la investi-dura de Pedro Sánchez –fallida ahir a la nit en la primera votació i diven-dres en la segona– serà el

que la parella d’humoristes Tip i Coll als anys setanta utilitzaven per parodiar el franquisme: “La prope-ra setmana... parlarem del govern”. Després del que es va veure i del que no es va veure ahir, potser caldria preguntar-se si a partir de la setma-na que ve no haurem d’anar assu-mint que hi haurà eleccions el 26 de juny. Perquè encara que la política sovint fa estranys companys de llit, fa la impressió que hi ha dues pare-lles impossibles: la de PSOE-PP i la de PSOE-Podem.

La primera –en la modalitat de gran coalició o abstenció–, perquè suposaria l’extinció progressiva del PSOE, la pasokització o una pèrdua de posicions similar a la del Pasok, el partit socialista grec, en ruïnes després de l’auge de Syriza. La sego-na –amb format de coalició–, per-què implicaria el risc de rebuig de l’Eurogrup, tenint en compte que Espanya és la quarta economia de la zona euro, i la canibalització sota les urpes de Podem. Per a homes com Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, i Jeroen Dijsselbloem, de l’Eurogrup, Po-dem evoca el “No passaran!”, fins i tot després d’haver domesticat Ale-xis Tsipras i haver-lo convertit en “un dels seus”, a través del referèn-dum del juliol passat.

Un Pedro Sánchez fred com el gel i un Mariano Rajoy eficaç per als seus ja han jugat les cartes. Rajoy s’ofusca amb Sánchez. Tots dos fan aquella parella tan popular als anys

La setmana que ve parlarem de... tornar a les urnes?

OBSERVATORI

ERNESTO EKAIZER PERIODISTA

seixanta i setanta, en les pel·lícules de la saga La Pantera Rosa, de Blake Edwards. Sánchez és l’inspector de la Sûreté, la policia francesa, el Clouseau que interpreta Peter Se-llers; i Rajoy el comissari Dreyfuss, encarnat per l’actor Herbert Lom, que acaba els seus dies en un hospi-tal per les desventures del seu sub-ordinat. L’última pel·lícula de la sa-ga Rajoy-Sánchez és la investidura fallida. Les altres són el debat de po-lítica general espanyola, el febrer del 2015, el primer de l’aleshores flamant secretari general, que Sán-chez va guanyar al president del go-vern; i el cara a cara del 20-D, en què el líder del PSOE torna a derrotar el president del PP.

El film d’aquesta setmana co-mença immediatament després del 20 de desembre. Rajoy interpreta que no té suports per abordar la in-vestidura d’un govern després de ser el partit més votat. Hi renuncia. Pe-rò Sánchez juga les seves cartes amb habilitat, i això que el seu partit li ha prohibit fer el que somnia –un go-vern d’esquerres amb Podem–, per poder consolidar la secretaria gene-ral del PSOE, amenaçada per la se-va antiga avaladora, Susana Díaz.

L’únic pacte possible de Sánchez La carta de Sánchez és que, a dife-rència de Rajoy, interpreta literal-ment l’article 99 del títol IV de la Constitució. “El rei, prèvia consul-ta amb els representants designats pels grups polítics amb representa-ció parlamentària, proposarà un candidat a la presidència del go-vern”. Bé. Afegeix: “El candidat pro-posat exposarà davant del Congrés el programa polític de govern que pretengui formar i sol·licitarà la confiança de la cambra”. I això és tot. Aquí no diu que el candidat ha de disposar dels suports abans d’ac-ceptar l’encàrrec del rei. I Sánchez es llança a l’únic pacte possible. Amb Ciutadans.

Tots dos s’utilitzen mútuament com si estiguessin en una primera volta. La segona... són les noves eleccions. En la investidura, Sán-chez i Rivera han fet un front comú a les Corts: Rajoy ha de fer un pas al costat. ¿Rajoy serà candidat el 26 de juny? ¿O cedirà el pas a Alberto Núñez Feijóo o Alfonso Alonso? I Sánchez, ¿ja ha salvat el cap de la guillotina de Susana Díaz? Aques-tes qüestions seran les que centra-ran els grans assumptes en els dos mesos que s’acosten.e

Xavier Domènch i Pablo Iglesias van fer-se un petó davant l’estupefacció d’alguns ministres en funcions. EFE

Efectes Un pacte PP-PSOE podria provocar l’extinció progressiva del socialisme

Relleus Els pròxims debats seran si Rajoy es retirarà i si Sánchez s’ha consolidat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont. A. DALMAU / EFE

Puigdemont certifica el final de la tercera via

al Congrés

“Ja ningú més es podrà enga-nyar”, va defensar ahir el presi-dent de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant la sessió de control celebrada al Parlament. Es referia al final definitiu –les “exèquies”, va subratllar– de la tercera via que segons ell s’ha constatat en el debat d’investidu-ra de Pedro Sánchez. “Les espe-rances que poguessin quedar han quedat i quedaran esvaïdes”, va considerar Puigdemont, que veu en la manca de voluntat del can-didat socialista per abordar la ce-lebració del referèndum un re-forçament del mandat democrà-tic rebut a les urnes en les passa-des eleccions del 27-S. “Nosaltres anirem tirant, i si algú té alguna cosa a dir-nos ja ens ho farà sa-ber”, va resumir el president.

Puigdemont, en la línia del que ja va expressar en un article al The Guardian, va posar de mani-fest la necessitat “imperiosa” que la política espanyola “es posi les piles” perquè hi pugui haver un interlocutor a la Moncloa. De fet, en els contactes que ha mantin-gut el president amb diversos ambaixadors, els representants diplomàtics li demanen diàleg amb el futur cap de govern espa-nyol. Puigdemont té nul·la confi-ança en les possibilitats de Sán-chez, i va definir com a “imaginà-ria” la seva presidència.

Interpel·lat per Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Puigdemont va insistir que està disposat a negociar la possibilitat d’un referèndum. Dubta, això sí, que arribi.e

BARCELONA

ORIOL MARCH

Pedro Sánchez SECRETARI GENERAL DEL PSOE

“[A Rajoy] Escoltar-lo serveix per reafirmar-se en la necessitat de canviar de govern i de polítiques”

Mariano Rajoy PRESIDENT DEL GOVERN EN FUNCIONS

“Vol fer una contrareforma de les mesures del govern, no ha estat lleial i no té prou suports. Això és un bluf”

Albert Rivera PRESIDENT DE CIUTADANS

“¿Em pot donar una sola raó perquè els espanyols confiïn en vostè [Rajoy] per liderar la nova etapa? Jo no en trobo cap”

Joan Tardà PORTAVEU D’ERC

“[A Sánchez] Ens sap greu per a aquells que encara es queden al Regne d’Espanya. Nosaltres marxem!”

Les frases

Pablo Iglesias SECRETARI GENERAL DE PODEM

“Desconfiï d’aquells que tenen el seu passat tacat de calç viva [...]. Vostès sols [PSOE] no són de fiar”

Francesc Homs PORTAVEU DE DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

“Tot acord passa per acceptar la realitat plurinacional [de l’estat espanyol] i un referèndum a Catalunya”

06 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara política

De la calç viva al “nosaltres marxem” català: debat de retrets i cares noves

LA GOVERNABILITAT D’ESPANYA

F. CASAS / J. SERRA CARNÉ / M. FERRER I FORNELLS / L. VICENS / N. ORRIOLS ❊ MADRID / BARCELONA

Rajoy i Sánchez protagonitzen una sessió carregada d’acusacions i desqualificacions; Iglesias agita la polèmica amb un discurs en format de míting ple de referències explícites al passat més fosc del PSOE,

i el sobiranisme evidencia la paret dels constitucionalistes espanyols al dret a decidir de Catalunya

L’acusació de no haver fet res entre la nit del 20-D i el dia en què va de-clinar l’oferta per formar govern ha sigut la que més ha escoltat Maria-no Rajoy els últims dies. Ahir el pre-sident en funcions i líder del PP va tornar el dard a l’aspirant Pedro Sánchez. Va lamentar que el líder del PSOE “no hagi mogut ni un dit per formar govern i pretengui que l’hi regalin avui”. El seu discurs va oscil·lar, lògicament, entre el de qui aspira a seguir en el càrrec i el de qui se sap cap de l’oposició per un dia. Tot plegat per argumentar el seu no a la investidura de Sánchez.

Rajoy va posar el dit a la nafra de les incoherències i dificultats del lí-der socialista, que arribava amb el vot garantit de només 130 dels 350 diputats. Va acusar-lo de “voler fer creure que si Espanya no té govern és per culpa de tots els altres, que són els dolents”, en referència al PP i Podem. Tirant d’ironia i sarcasme va ridiculitzar l’acord entre els soci-alistes i els liberals pel poc recorre-gut que tindrà sense els populars. “Potser sí que s’estudiarà a les esco-les, com el Compromís de Casp i els Pactes de la Moncloa, o fins i tot com la conjunció interparlamentà-ria de què va parlar una ministra del PSOE [Leire Pajín] quan Zapatero i Obama havien de coincidir”, va afirmar. Rajoy va acusar Sánchez de posar en perll l’estabilitat del país i

la recuperació negant-se a donar-li suport. També li va dir que, “retor-çant” el resultat electoral, havia fet una presumpta usurpació del seu triomf. “No enganyarà a ningú –va advertir al PSOE–, quan volen fer creure que el PP ha perdut i que les eleccions les ha guanyat un tal Se-nyor Canvi amb vostè al capda-vant”. Un engany, segons el líder del PP, a la cambra, però també “al rei i al conjunt dels espanyols”.

El president del PP va jutjar, en-tre grans aplaudiments dels seus, que tot era una qüestió de “super-vivència” de Sánchez després de set-manes vodevilesques per justificar una posició i liderar una “contrare-forma” que Rajoy considera “sectà-ries” i que són un “bluf” en tota re-gla. Rajoy va negar ser un “tap” per als acords. “Qui ho és més, qui té 90 escons o qui en té 123?”, es va pre-guntar de manera retòrica.

Sánchez va dir que “escoltar Ra-joy serveix per reafirmar-se en la necessitat de canviar de govern i de polítiques”, i va explicar la seva ver-sió de per què el líder del PP va re-butjar intentar la investidura. “Va dir que declinava fer-ho perquè jo havia pactat amb Podem, però no ho havia fet, i avui són ells la seva plan-xa de salvament”. L’agror només es va reduir en el tema català. En això, va fer notar Rajoy, estan d’acord: “Impedirem el referèndum”.e

Rajoy acusa el PSOE de mentir i usurpar-li el triomf

J.J. GUILLÉN / EFEPARTIT POPULAR

Les seves primeres paraules ja van ser un avís per a navegants: Pablo Iglesias debutava a la tribuna d’ora-dors dels Congrés apel·lant als seus orígens. “No fallaré als meus”, va ad-vertir. Salutació en català, euskera i gallec; clam als espectadors que el seguien per televisió i un homenat-ge a les víctimes de la dictadura. El primer: Salvador Puig Antich, de qui ahir es complien 42 anys de la seva mort. El líder de Podem va estrenar-se a l’hemicicle del Congrés carre-gant contra tothom. Portant el llen-guatge i la provocació de les tertú-lies a l’hemicicle i recuperant el dis-curs més d’esquerres per castigar Pedro Sánchez, a qui va acusar de ser un “ostatge” del seu passat.

Apel·lant al votant socialista crí-tic amb la deriva al centredreta per l’acord amb C’s, va activar el mode precampanya i va deixar més que clar que els ponts amb el PSOE, per ara, estan dinamitats. “El problema és que a vostè li han prohibit nego-ciar amb nosaltres. Ho va dir Feli-pe González, el que té el passat tacat de calç viva. Vigili amb ell”, va dir Iglesias ja en el torn de rèplica, re-cordant els GAL. Aquí va acabar el debat i va començar una batalla de retrets entre la bancada socialista i la de Podem que va acabar amb una esbroncada del president del Con-grés, Patxi López, que va cridar el lí-der de Podem a l’ordre per “insults”.

Les crítiques no van acabar aquí. En un discurs ràpid –tenia menys temps que la resta perquè el compar-tia amb les confluències–, va vincu-lar el PP a la dictadura i va compa-rar Albert Rivera amb una “marione-ta del poder” que podria ser tant un cap de Falange com un capitost sovi-ètic. “Vigili amb la taronja mecànica: els que li van prohibir pactar amb nosaltres el lliuraran al PP”, va afe-gir. Amb tot, el líder de Podem no va renunciar a allargar la mà al PSOE a partir de la setmana que ve. “Negociï amb nosaltres”, va demanar Iglesias a Sánchez, i va desmentir que un go-vern d’esquerres no sumi. Això sí, només si accedeix a “rectificar”. El portaveu d’IU, Alberto Garzón, va tornar-se a oferir per fer seure tot l’arc de l’esquerra a dialogar a partir de dilluns vinent, en un discurs molt menys dur que el d’Iglesias, que va fer un homenatge a tots els referents que sempre han sigut minoritaris a la cambra.

Sis minuts per a Domènech En Comú Podem, sense grup al Con-grés, només va tenir sis minuts, que li van permetre utilitzar el català. Va ser llavors quan finalment va sortir el debat sobre Catalunya, ja que Iglesias va deixar-lo per al torn de rèplica. Domènech va reclamar el referèndum i el reconeixement de la nacionalitat catalana.e

Iglesias retreu a Sánchez que sigui ostatge del seu passat

CHEMA MOYA / EFE

PODEM

07ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 política

Emmirallat en la figura d’Adolfo Suárez i apel·lant altra vegada a l’es-perit de la Transició –dos referents polítics que va reivindicar molt en campanya–, Albert Rivera va debu-tar ahir en un debat al Congrés amb un guió diàfan: va emparar Pedro Sánchez, amb qui ha pactat un full de ruta reformista tot i saber que no tindria els suports suficients per ser investit; va fer gala de la seva impli-cació en la governabilitat d’Espanya per desmarcar-se de les lluites de poder entre les forces del bipartidis-me i, finalment, va instar el PP a re-generar-se. El president de Ciuta-dans (C’s) va carregar amb duresa contra la corrupció dels populars, un llast que –al seu paper– impedeix a Mariano Rajoy “encapçalar” el can-vi que reclama Espanya. “¿Em pot donar una sola raó perquè els espa-nyols confiïn en vostè per liderar la nova etapa política? Jo no en trobo cap”, va deixar anar Rivera al líder del PP. “Ja no és creïble”, va afegir.

Amb un to alliçonador i projec-tant perfil pactista, el portaveu libe-ral va advertir als populars, però també a Podem, que “els que tinguin mandra de dialogar i els que només vulguin cridar” hauran d’assumir que “vénen temps difícils”. Entre les reformes que creu que s’han de pac-tar en aquesta legislatura, Rivera va citar mesures en matèria fiscal –va deplorar les amnisties als defrauda-dors validades pel ministre Monto-ro–, l’acord per fer possible una no-va normativa educativa, la millora de l’atenció als autònoms i l’incre-ment de la inversió en polítiques so-cials. En el seu discurs, que no por-tava escrit, el líder de C’s va recla-

mar que s’obri un nou període. “No hem vingut aquí amb l’objectiu que tot continuï igual”, va concloure.

En català per reivindicar Espanya Mentre que en la carpeta econòmi-ca va fer concessions al PSOE, Rive-ra no es va moure ni un mil·límetre en la qüestió territorial. “No perme-trem un referèndum perquè està fo-ra de la Constitució”, va dir abans d’exigir al PP que s’afegeixi a la “cen-tralitat política” per “actualitzar” la carta magna. I en un últim detall cal-culat, va utilitzar el català per de-mostrar desacomplexadament la seva espanyolitat. Rivera va senten-ciar que no acceptarà mai el “xantat-ge” de l’independentisme.e

Rivera fa veure al líder del PP que no pot encapçalar cap canvi

PIERRE-PHILIPPE MARCOU / AFP

CIUTADANS

Pactar amb C’s i el PP o forjar un govern d’esquerres amb Podem que garanteixi un referèndum a Catalu-nya. Aquest és el dilema que a parer de Francesc Homs, líder de Demo-cràcia i Llibertat (DL), té sobre la taula Pedro Sánchez. En el seu debut al Congrés, i a diferència del to direc-te de Joan Tardà (ERC), que va do-nar per fet que a Espanya ja no hi ha res a fer, Homs va mostrar-se dispo-sat a dialogar amb el líder socialista si afronta el repte de celebrar una votació sobre la independència a Ca-talunya. “Depèn de vostè”, li va dir, emplaçant-lo a dialogar, a partir de dilluns, per trobar un nou pacte. Homs va fer una defensa explícita del moviment independentista a Ca-talunya com una reivindicació “pa-cífica” fruit de les negatives conse-cutives del govern espanyol. En aquest punt no va desaprofitar l’oca-sió per assenyalar el que creu que va ser el detonant de l’auge de l’inde-pendentisme. Per al líder de DL no

s’entén l’evolució del catalanisme cap a postulats sobiranistes sen-se la reforma de l’Estatut i la de-cisió del Tribunal Constitucional l’any 2010. “¿Sense la sentència contra l’Estatut s’hauria obert el procés català?”, va dir Homs diri-gint-se a l’hemicicle.

L’exconseller va desafiar el PSOE a ser diferent del PP i accep-tar que Catalunya voti, tenint en compte el resultat del 27-S. És per això que va prometre mantenir-se a l’expectativa de les ofertes que puguin arribar de Madrid perquè el que passi a Espanya “incum-beix” Catalunya, va assegurar Homs. Tanmateix, va deixar clar que si el PSOE es manté alineat amb C’s –l’exconseller va retreure a Sánchez que no fes una defensa explícita de la immersió lingüísti-ca– la Generalitat seguirà el full de ruta pactat entre Junts pel Sí i la CUP per assolir la independència aquesta legislatura.e

Homs allarga la mà als socialistes a canvi del referèndum

JAVIER LIZÓN / EFE

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

Situar el procés independentista al centre del debat polític espanyol per evidenciar l’immobilisme del PP i el PSOE –també de Ciutadans– en relació amb el plet català i avi-sar que, després del 27-S, Catalunya ja ha posat en marxa la desconne-xió. El líder d’ERC al Congrés, Joan Tardà, amb prou feines va reivindi-car un referèndum per a Catalunya –com sí que va fer Francesc Homs (DL)– i va optar per constatar que sectors de la societat catalana “s’han rendit” en la idea de “moder-nitzar” Espanya i aposten decidida-ment per la independència. Per ai-xò va avisar que el procés sobiranis-ta continuarà “amb totes les conse-qüències” i va garantir que es farà de manera pacífica i cívica.

Tardà, molt contundent, va ele-var el to contra Pedro Sánchez pel flanc territorial. “¿Vostè ha de ser el president del govern espanyol? Ens sap greu per aquells que encara es queden al regne d’Espanya. Nosal-tres marxem!”, va etzibar per acabar

el seu discurs. Abans, Tardà havia repassat els greuges de l’Estat en-vers Catalunya en els últims anys, des de la Transició fins al ribot a l’Estatut, que va qualificar de “sen-tència-cop d’estat”. Un procés gra-dual, però, que ha obligat Catalunya a “vacunar-se” contra les propostes “mínimament federalitzants” que arribaven des de l’Estat.

El portaveu republicà, que va ar-rencar els aplaudiments de diputats de Podem, va respondre aïrat les acusacions de “fracturar” Catalunya. “No en té ni idea!”, va retreure-li a Sánchez. Tardà va furgar en la para-doxa del líder socialista, que fa ban-dera “del progrés i la justícia” i, en canvi, qualifica de “desafiament” les aspiracions dels independentistes catalans. Una actitud que, per a ERC, “criminalitza” els vots independen-tistes dels comicis del 27-S. Tardà, amb dosis d’agror i ironia, va deixar anar una pregunta retòrica: “¿Sus-pendran, deshabilitaran... i, al final, ens empresonaran a tots?”e

Tardà adverteix que la desconnexió és irreversible

CHEMA MOYA / EFEERC

08

política DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Urdangarin diu que “no feia cap pas” sense

consultar la Casa del Rei

comptables” o l’estratègia fiscal del grup Nóos. Urdangarin va admetre que l’empresa que tenia a mitges amb la infanta, Aizoon, va servir per “canalitzar” el que cobrava. “Va ser una recomanació de Miguel Te-jeiro”, es va justificar.

El cunyat del rei d’Espanya va responsabilitzar l’assessor fiscal de qualsevol irregularitat, fins i tot pel

que fa a la contractació de treballa-dors. Que algú estigués contractat per Aizoon o una altra empresa res-ponia, segons l’exduc de Palma, “a una estratègia, diguem-ne fiscal, que decidia Miguel Tejeiro i execu-tava Marco Tejeiro”.

En això fins i tot es va contradir amb el que havia declarat davant del jutge José Castro, tal com li va fer

notar el fiscal: llavors havia declarat que aquesta mena d’assumptes els controlava Torres. En aquell mo-ment, però, els dos exsocis estaven enfrontats. Ara, al judici, van a l’una i apunten als Tejeiro per treure’s responsabilitats del damunt. Aquesta no és l’única contradicció respecte a declaracions anteriors; el fiscal Horrach ahir n’hi va detectar més d’una quinzena.

Urdangarin també va admetre ahir a l’advocada de l’Estat, Dolores Ripoll, que hi havia treballadors contractats per Aizoon que potser no hi havien de constar. “Hi ha coses que, o bé no em van assessorar bé, o no es van fer correctament”, va reco-nèixer l’exduc, però va negar cap frau a Hisenda i va dir que en tot cas era un “problema administratiu”.

Honoraris de mercat La qüestió dels contractes falsos a treballadors que no haurien fet cap feina és important, perquè segons les acusacions eren l’estratègia per inflar les despeses de les empreses que, al seu torn, facturaven falsos serveis a l’Instituto Nóos. Així, tot i que l’Instituto no tenia afany de lu-cre, els dirigents de la trama acon-seguien treure’n beneficis i quedar-se’n els diners que pagaven les ins-titucions balears i valencianes.

Facturant des d’Aizoon a l’Insti-tuto Nóos, l’exduc ahir va reconèi-xer que havia cobrat 710.000 euros en dos anys, el 2004 i el 2005, dels congressos Valencia Summit i Illes Balears Forum, que van pagar els governs valencià i balear respecti-vament. Els diners eren per pagar els seus “honoraris”, que es corres-ponien amb preus de mercat, se-gons el cunyat del rei. Eren “el que podia cobrar un consultor d’una es-cola de negocis com Esade”, va dir.

Urdangarin també va patir un lapsus revelador. Quan Horrach va demanar-li per què havia inclòs la seva dona, Cristina de Borbó, com a copropietària d’Aizoon, l’exduc va començar a dir que volia implicar-la en els seus projectes. Fent això gai-rebé va aconseguir el contrari del que volia –exculpar-la–, i va haver de rectificar a mitja frase: “Si només en fos sòcia, Cristina no tindria im-plicació en el dia a dia”, va rectifi-car traient-hi ferro.e

Urdangarin i la infanta Cristina entrant ahir a l’edifici on es fa el judici. CATI CLADERA / EFE

L’exduc de Palma reconeix que va cobrar 710.000 euros dels governs balear i valencià en dos anys

CAS NÓOS

Iñaki Urdangarin va admetre ahir que la Casa del Rei controlava estre-tament tot el que feia. “Jo no feia cap pas a la meva vida sense consul-tar-ho amb el senyor García Reven-ga”, va declarar quan l’interrogava el fiscal Pedro Horrach durant el ju-dici del cas Nóos. Es referia a l’asses-sor de la Casa del Rei i secretari de les infantes Carlos García Revenga. I no es va quedar aquí.

L’exduc de Palma, per a qui el fis-cal reclama 19 anys i mig de presó, va dir que Revenga havia supervisat la creació de l’Instituto Nóos, l’ei-na amb què ell i el seu exsoci Diego Torres haurien desviat uns sis mi-lions d’euros dels governs balear i valencià. Urdangarin també va ex-plicar que l’assessor jurídic de la Ca-sa del Rei i comte de Fontao, José Manuel Romero, va tutelar la seva sortida de l’Instituto Nóos. Això va ser el 2006 després d’una pregunta incòmoda al Parlament balear d’un diputat socialista sobre el primer Illes Balears Forum, el primer con-grés de Nóos a Mallorca, que va cos-tar un milió d’euros al govern de Jaume Matas. Romero va aconse-llar llavors que Urdangarin, la in-fanta Cristina i Revenga deixessin la direcció de l’Instituto Nóos. A més, va ajudar l’exduc a crear una nova entitat, la Fundación Deporte, Cul-tura e Integración Social.

El control de les seves activitats no el feia només la Casa del Rei, se-gons Urdangarin. L’exduc va dir que un funcionari de l’Agència Tributà-ria, que va definir com “un assessor que venia de part de la casa reial”, Federico Rubio, feia la declaració de la renda de Cristina de Borbó i re-passava la seva amb els seus asses-sors fiscals, els germans Tejeiro –cunyats de Diego Torres.

Oblit i contradiccions A part d’argumentar que el contro-laven, l’estratègia d’Urdangarin ahir també va passar per fer-se l’oblidadís i treure’s responsabili-tats de sobre. Va declarar que no sabia o no recordava res que tin-gués a veure amb la facturació de les seves empreses, els “assumptes

PALMAENRIC BORRÀS

Crònica

Iñaki Urdangarin va ser dels primers a entrar a la sala. Com l’alumne aplicat que ha prepa-rat l’examen, es va acostar somrient fins a la taula, va es-

perar que el funcionari li retirés la ca-dira i es va asseure per ajustar el mi-cròfon a la seva alçada. Va tornar al seu lloc habitual i quan la presidenta del tribunal el va citar, es va aixecar amb un bot enèrgic. La magistrada encara no havia acabat de pronunciar el seu cognom i ja s’havia assegut. Ur-

PALMAJAUME VINYAS

Una declaració treballada que es va enfonsar progressivamentdangarin va mostrar una actitud com-pletament oposada a la de divendres passat, molt insegur i, en ocasions, fins i tot, espantat. Responia amb cer-ta loquacitat i va arribar a emular, en ocasions, la insolència del seu exso-ci, Diego Torres. “Sempre hi ha hagut una mica de confusió amb l’expressió sense ànim de lucre”, es va atrevir a dir-li al fiscal, Pedro Horrach, que va esclatar quan Urdangarin va afirmar que no recordava qui era el gerent de Nóos. “Però com pot ser que no se’n recordi, home!”, li va cridar. “Doncs miri, no me’n recordo”, va respondre amb to de nen consentit que han en-xampat fent una entremaliadura.

Urdangarin va anar perdent frescor i es va acabar rendint quan

passaven uns minuts de les set del vespre. “No entenc la pregunta”, va dir, ja visiblement esgotat.

Evitant els periodistes No va ser l’únic que no va poder es-quivar la fatiga. Fins a tres advo-cats van coincidir fent capcinades, en un moment de la tarda. Alguns havien arribat a la sala arrossegant la maleta, directes de l’aeroport. La infanta Cristina va aguantar, estoica, tota la sessió, amb alts i baixos. Situada just davant dels pe-riodistes, en aquestes sessions tendeix a mirar cap a una altra banda per evitar les anàlisis desor-bitades dels seus gestos, escassos. Espera el seu torn.e

Urdangarin va anar perdent el control de la situació a mesura que avançaven les hores. CATI CLADERA / EFE

09

políticaara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

L’acord d’estabilitat de JxSí i la CUP ensopega amb ATLL

ment acollia una reunió entre Car-les Puigdemont, Oriol Junqueras –el vicepresident– i les cúpules dels grups parlamentaris de JxSí i la CUP per intentar trobar un posici-onament comú sobre ATLL, tal com havia passat a l’anterior ple.

Però aquest cop la breu cimera va acabar sense èxit i en el debat al ple els dos grups independentistes van posar de manifest les seves diferèn-cies. Mentre Benet Salellas (CUP) subratllava que l’esquerra anticapi-talista té “molt d’interès” que es tra-miti la llei, Marc Sanglas (JxSí) con-siderava “chavista” la proposta i re-comanava esperar a la resolució de l’expedient informatiu obert pel Govern i a la sentència del Tribunal Suprem sobre ATLL. L’argument era que una sentència que invalidi la concessió permetria no indemnit-zar l’empresa adjudicatària, mentre que la proposició del PSC podria su-posar a la Generalitat un cost de 1.200 milions d’euros, una xifra que el socialista Jordi Terrades va posar en dubte recordant que en l’anteri-or legislatura el Govern havia situat el cost d’indemnitzar l’empresa ad-judicatària entre 296 i 326 milions d’euros.

Picabaralla per exteriors La primera derrota parlamentària de JxSí –que membres de l’executiu minimitzaven just després als pas-sadissos del Parlament– va ser una de les imatges d’un ple on la conse-lleria d’Afers i Relacions Institucio-nals i Exteriors i Transparència

–denominació adoptada dimarts per esquivar la suspensió del Tri-bunal Constitucional (TC)– tam-bé hi va tenir un paper central. Juan Milián, diputat del PP, va mostrar un pot petit de típex mentre es dirigia a l’hemicicle: es referia d’aquesta manera a les pa-raules de Puigdemont segons les quals mai s’aplicaria aquest pro-ducte al nom de la conselleria que lidera Raül Romeva i que és l’en-carregada de comandar l’agenda internacional del nou executiu.

“¿Creuen que canviant d’or-dre les paraules evitaran l’aplica-ció de la llei? Jugar a l’Scrabble amb el nom del seu departament em sembla penós i infantil”, va indicar Milián, que va situar Ar-naldo Otegi com un dels pocs su-ports internacionals al procés pel fet d’haver lluït un pin de l’este-lada quan va sortir dimarts de la presó de Logronyo. L’esment d’Otegi durant la interpel·lació va encendre els diputats de la CUP, que van abandonar la sala quan Milián va titllar de “terrorista” el líder abertzale.

Romeva, que va posar l’empre-sonament d’Otegi com a exemple d’actuació d’un estat “demofò-bic”, va defensar que la Generali-tat té l’obligació “legal” de fer ac-ció exterior, i va voler fer arribar al PP dues targetes de visita –en català i en anglès, en les quals es defineix com a minister– per indi-car que no les variarà tot i el can-vi de nom de la conselleria.e

La coalició independentista perd la primera votació a la cambra

Els deu diputats de la CUP van votar a favor de tramitar una proposició de llei del PSC i van deixar en minoria els de Junts pel Sí per primer cop aquesta legislatura ACN

PARLAMENT

L’acord d’estabilitat entre Junts pel Sí (JxSí) i la CUP va patir ahir el pri-mer contratemps. L’esquerra anti-capitalista es va aliar al Parlament amb la resta de l’oposició per adme-tre a tràmit una proposició de llei del PSC que pretén revertir la priva-tització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), i va fer perdre així la seva primera votació a JxSí, que havia presentat una esmena a la totalitat per impedir que el Parlament seguís debatent la iniciativa. La derrota és més simbòlica que efectiva –la llei s’haurà de negociar en comissió i té escasses opcions de prosperar amb el redactat inicial–, però va servir als partits de l’oposició per presu-mir d’haver obert una primera es-querda en el pacte entre indepen-dentistes i va donar una mica d’ai-re als anticapitalistes, als quals un sector de les bases reclama més du-resa amb JxSí.

L’estratègia de l’oposició va co-mençar a ordir-se dimarts, quan el PP va retirar per sorpresa la seva es-mena a la totalitat a la proposta dels socialistes. La maniobra dels popu-lars, que el diputat Santi Rodríguez va justificar al·legant que volen “de-bat i transparència” sobre la gestió de l’ens, deixava JxSí en minoria i va obligar la coalició a moure’s per in-tentar no perdre la votació. A pri-mera hora del matí el despatx del president de la Generalitat al Parla-

BARCELONAGERARD PRUNA / ORIOL MARCH

C T CCI I E C CI E C CANUNCI de transformació de Societat Cooperativa Catalana Limita-da a Societat de Responsabilitat Limitada.De conformitat amb l’article de la Llei , de de juliol, de cooperatives, es comunica, a tots els efectes legals oportuns, que en l’Assemblea eneral Extraordinària Universal celebrada el de març de , es va acordar la transformació de la Societat Coo-perativa Catalana Limitada CONSTRUCCIONS I E CAVACIONS LLORENS, S.C.C.L. , amb domicili social a Bellpuig, camí del Molí, sense número i NIF F , en Societat de Responsabilitat Limitada. Per tant, la seva denominació serà en endavant CONS-TRUCCIONS E CAVACIONS I CONTENIDORS, S.L. .gualment, es an a ro ar els nous statuts ocialsell uig, de mar de l resident del onsell ector duard Llorens Vila

EDICTEEn data de febrer de , mitjançant Decret LLDR s’aprovà la rectificació d’ofici de l’acord de la unta de overn Local en sessió or-dinària feta el dia de gener de , en el sentit seg ent:Primer. Rectificar d’ofici, de conformitat amb el que determina l’article . de la Llei , de de novembre, l’acord de la unta de overn de data

de gener de en el punt de tràmit relacionat, que deia literalment:Aprovar inicialment el projecte tècnic per la construcció d’un mur de con-

tenció i la pavimentació en una parcel la urbana al carrer Santander, cantonada C Sant oan, - I tenia que constar el seg ent:Aprovar inicialment el projecte tècnic per la construcció d’un mur de con-

tenció i la pavimentació en una parcel la urbana al carrer Sant Domènec, cantonada C Sant oan, - Segon. Rectificar d’ofici, de conformitat amb el que determina l’article . de la Llei , de de novembre, l’acord de la unta de overn de data

de gener de en el punt primer dels acords, que deia literalment:Primer. Aprovar inicialment el projecte titulat Projecte tècnic per la construc-

ció d’un mur de contenció i la pavimentació en una parcel la urbana al carrer Santander, cantonada C Sant oan, - , redactat per l’arquitecte Lluís Prats i A merich.I tenia que constar el seg ent:Primer. Aprovar inicialment el projecte titulat Projecte tècnic per la cons-

trucció d’un mur de contenció i la pavimentació en una parcel la urbana al carrer Sant Domènec, cantonada C Sant oan, - , redactat per l’arquitecte Lluís Prats i A merich.Tercer. La resta d’acords adoptats per la unta de overn Local en sessió ordinària de data de gener de no ha sofert cap variació i per tant es donen per reprodu ts en aquest acord.

ant Vicen dels orts, de e rer de La regidora res onsa le d ur anisme

olanda rtigas ar er

C IAprovada inicialment pel Ple d’aquest Ajuntament, en sessió ordinària del dia de fe-brer de , una modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) d’Avin onet del Penedès, pel que fa a la regulació de la Clau , d’edificis singulars, queda obert el tràmit d’informació pública previst a l’article del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu , de d’agost, pel termini d’un mes a comptar des del dia seg ent al de la darrera publicació d’aquest anunci en el BOP de Barcelona, DO C, diari ARA i pàgina web de l’Ajuntament, a efectes del seu examen i presentació de possibles al legacions o reclamacions. Així mateix, i durant un termini de

dies, conjuntament amb la proposta de modificació puntual i de forma simultània, se sotmet a informació pública l’informe ambiental que l’acompan a.De conformitat amb el que disposa l’article del text legal esmentat, se suspèn l’atorgament de llicències de parcel lació d’edificació i d’enderrocament en l’àmbit concret afectat per la modificació que consta en la proposta de modificació.

in onet del enedès, de e rer de L L L ,

riol de la ru arcè

EDICTEPer Decret de l’Alcaldia, s’ha resolt sotmetre a informació pública la PROPOS-TA DE DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA (TUC) DEL MUNICIPI DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS, pel que es fa pública la part resolutiva de l’esmentat decret:Primer.- Sotmetre a informació pública pel termini d’un mes la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada (TUC) del municipi de les Fran-queses del Vallès.Segon.- Ordenar la publicació dels presents acords mitjançant la inserció d’anuncis al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, i al web de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès.Tercer.- Disposar que un cop exhaurit el termini d’exposició pública, s’elevi la proposta de delimitació de la trama urbana consolidada a la seva aprovació pel Ple de l’Ajuntament.Les Franqueses del Vallès, document signat electrònicament al marge

10 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara internacional

ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

InternacionalEls resultats del Superdimarts Nombre de delegats de cada

candidat escollits a cada estat Alaska

DEMÒCRATES REPUBLICANS

Ja havien votatVan votar dimarts

PrimàriesCaucus

P

C

P

1

2

3

4 56

7 8

9

10

1112

1 2 3C

ColoradoC

Texas

BSHC

TCMRJKBC

DTBernie SandersHillary Clinton

Índex de candidats

Ted CruzMarco RubioJohn KasichBen Carson

Donald Trump

Font

: ‘The

New

Yor

k Tim

es’

/ Grà

fic: E

duar

d Fo

rrol

l

DTMR

TC11

5

1224

3561

138

333

99

HCBS

BSHC

DTMR

TC

Clinton i Trump ja pensen en les urnes

del novembreEl seu clar domini de la jornada del Superdimarts

els acosta a la nominació presidencial dels seus partits

Les curses demòcrata i republicana per a les nominacions a la Casa Blan-ca no han acabat. Tots els candidats encara són lluny de la línia de meta. Però el domini clar de l’anomenada jornada del Superdimarts de Hillary Clinton i Donald Trump deixa en-treveure un duel d’aquests candi-dats a les eleccions presidencials del novembre. Tots dos van obtenir set triomfs a les primàries i caucus que es van celebrar en 11 estats.

Per això, tant el discurs de la vic-tòria de l’ex primera dama i ex se-cretària d’Estat dels Estats Units com el del magnat immobiliari no-vaiorquès van utilitzar un to més presidencial i, fins i tot, es van cri-ticar l’un a l’altre com si ja fossin els candidats dels seus partits.

“Amèrica no ha deixat mai de ser gran”, va dir Clinton des de Miami, en una clara referència a l’eslògan electoral de Trump: “El que cal és unir Amèrica”. La candidata demò-crata també va censurar la retòrica que utilitzen alguns candidats repu-blicans i va subratllar que el país ne-cessita “més amor i amabilitat” i que prospera quan “tothom prospera”.

WASHINGTONNÚRIA FERRAGUTCASAS

Per la seva banda, Donald Trump no va ser gens subtil. L’empresari i exestrella d’un reality show va afir-mar que un cop obtingui la candida-tura republicana anirà contra una sola persona: Hillary Clinton. “Això si la deixen presentar-se a les pre-sidencials, que és una gran suposi-ció”, va dir suggerint que l’escàndol per l’ús d’un compte de correu pri-vat de Clinton mentre era ex secre-tària d’Estat dels EUA podria inha-bilitar-la com a candidata presiden-cial. A més, va argumentar que la fa-

vorita de la cursa demòcrata, amb una llarga trajectòria política, ja ha tingut molts anys per intentar re-soldre els problemes del país.

Trump va assegurar que és l’únic candidat capaç de derrotar Clinton, ja que, va continuar, la seva campa-nya genera entusiasme entre l’elec-torat i ha aconseguit atreure nous votants. “Sóc un unificador”, va dir als seus partidaris reunits a Palm Beach, Florida. Amb un parlament més conciliador que altres vegades, va afegir que espera que el Partit

Republicà s’uneixi i doni suport a la seva candidatura: “Si ens unim, ningú, ningú ens podrà superar”.

Malgrat els seus triomfs rotunds, els seus rivals van afirmar que no pensen tirar la tovallola. El senador de Texas, Ted Cruz, i el de Florida, Marco Rubio, creuen que encara po-den guanyar la nominació republi-cana. Cruz va guanyar a Texas, Okla-homa i Alaska, que, juntament amb Iowa, el posicionen com el candidat anti-Trump. Marco Rubio i el gover-nador d’Ohio, John Kasich, s’ho ju-guen tot el dia 15 als seus estats per intentar erigir-se en l’alternativa re-al a l’excèntric empresari.

Sigui com sigui, Trump se segui-rà beneficiant d’un camp republi-cà amb massa candidats. “Si la cur-sa segueix dividida, el camí de Do-nald Trump per a la nominació se-rà més probable. Això seria un desastre per als republicans, els conservadors, i per a la nació”, va advertir Ted Cruz des de Stafford, Texas, i va demanar als altres aspi-rants republicans que s’uneixin a la seva campanya.

Rubio, que és l’esperança de les elits republicanes, va ignorar la se-va petició. Tot i que dimarts va ob-tenir el seu primer triomf de les pri-màries a Minnesota, els resultats

Duel Trump i Clinton ja es critiquen com si fossin els candidats

11ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 internacional

Un terratrèmol de 7,8 graus ha tingut l’epicentre a 805 km de la costa. Es temia que anés acompanyat d’un tsunami, però l’Agència Nacional Meteorològica d’Indonèsia va retirar l’alerta poc després d’emetre-la.

TERRATRÈMOL A L’OEST D’INDONÈSIA

L’ONU va imposar ahir sancions encara més dures contra Corea del Nord en resposta a les últimes provocacions del país asiàtic. Al gener va fer un assaig nuclear i al febrer va llançar un coet a l’espai.

SANCIONS MÉS DURES DE L’ONU A PYONGYANG

4 5 6 7 8 9 10 11 12

Oklahoma Arkansas Tennessee Alabama Geòrgia Virgínia Massachusetts Vermont MinnesotaCP P P P P P P P

1620

1211

14

919

149

16

2241

149

31

944

131

36

2870

1418

40

3261

16853

17

4345

88

4

22

16

66 28

46

1310

14

HCBS

DTMR

TC

BSHC

TCMR

DT

BSHC

TCMR

DT

BSHC

TCMR

DT

BSHC

MRTC

DT

BSHC

MRTCJKBC

DT

BSHC

JKMRTC

DT

BS

JKDT HC

BS

TCDT

MR

La candidata demòcrata, Hillary Clinton, adreçant-se als seus seguidors en un míting celebrat aquest Superdimarts a Miami. RHONA WISE / AFP

aconseguits a la resta d’estats van ser pobres. Els seus atacs a la candi-datura de Trump dels últims dies no van ser suficients.

El pla de Clinton contra Trump La campanya de Clinton ja es prepa-ra per a una possible batalla contra Trump al novembre, segons alguns mitjans americans. Fa uns mesos el seu equip desitjava una candidatu-ra republicana de l’empresari de la immobiliària, ja que consideraven que era el candidat més fàcil d’aba-tre. Però la gran capacitat de Trump d’atreure tant votants conservadors com centristes i gent de classe tre-balladora ha deixat clar que és un aspirant a la presidència fort.

Per tant, els consellers de Clinton no volen desestimar la seva força i posaran en relleu la seva retòrica in-cendiària, antiimmigrant i misògina per aconseguir el vot de les dones i de les minories. El suport d’aquest últim grup d’electors va ser la clau de Clinton per guanyar el seu rival, Ber-nie Sanders, en set estats. I esperen que també ho sigui per arribar a la Casa Blanca. La seva estratègia, i les paraules de Trump contra ella, au-guren que una possible campanya entre el milionari novaiorquès i la primera dama serà molt bruta.e

“A les presidencials, les minories tindran la clau i Trump no hi té accés”

com han fet ja Chris Christie o Sarah Palin. Això malgrat la mala premsa d’aquestes adhesions: se’ls acusa de radicals i d’antirepublicans, i es co-mença a parlar de ruptura dins el Partit Republicà.

Hi ha risc de ruptura al partit? No crec que passi. El Partit Republi-cà és l’essència dels EUA i no crec que es trenqui, tot i que hi ha mol-ta gent que diu que Trump és el ger-men que està destruint el partit. El cert és que està dividint el partit i el vot republicà.

Com explica els bons resultats del discurs incendiari de Trump? Trump està aglutinant el vot de di-versos grups. Amb el discurs més populista s’ha guanyat el nord-ame-ricà rural amb pocs estudis, però també recull vot moderat i molt su-port entre els joves republicans, que creuen que tindran un futur pitjor que els seus pares. Està aconseguint el vot de tota la gent enfadada amb el sistema i que no vol polítics.

Al bàndol demòcrata, el Superdi-marts ha acabat amb Sanders? Sanders ha tret més bons resultats del que s’esperava i seguirà compe-tint. Encara té finançament i la for-ça del vot jove, i malgrat que les seves possibilitats són cada cop més peti-tes, seguirà a la cursa fins al final.e

Cristina CrespoDIRECTORA DE PROGRAMES DE L’INSTITUT FRANKLIN

Clinton aconseguiria la presidència si Trump fos el candidat republicà? Clinton ha guanyat fins ara gràcies als vots de les minories afroameri-cana i llatina. Un fet interessant del Superdimarts és que al bàndol repu-blicà les minories donen suport a Ted Cruz i no a Donald Trump: la minoria hispana ha donat la victòria a Cruz a l’estat de Texas. Les mino-ries, que avui fan costat a Hillary Clinton, tenen la clau de la Casa Blanca, i Trump no hi té accés.

Ted Cruz s’ha erigit ja com l’única alternativa a Trump. Estic força d’acord amb aquesta hi-pòtesi teninten compte els mals re-sultats de Marco Rubio ahir, que han sigut una gran patacada per a ell. Ru-bio confia en un bon resultat el 15 de març al seu estat, Florida, però hau-ria de guanyar en molts més estats per poder-se erigir com a alternativa.

I què farà llavors l’establishment? Crec que estan esperant al 15 de març per veure què passa, però el nucli dur del partit haurà de posici-onar-se. Abans i tot d’aquella data veurem grans figures del partit de-cantant-se per Rubio, però també moltes altres faran costat a Trump,

BARCELONA

SÒNIA SÁNCHEZ

CHRIS BERGIN / REUTERS

Les incògnites resoltes durant el Superdimarts

Les claus

Trump guanya arreu

El magnat novaiorquès va obte-nir set victòries en les 11 primà-ries i caucus que se celebraven ahir. Els resultats van mostrar la seva fortalesa en estats con-servadors del sud i també en al-tres de més moderats com Vir-gínia o Massachusetts.

Republicans dividits

Els republicans estan dividits entre els que volen Trump com a candidat i els que creuen que el magnat serà la ruïna del par-tit. Tot i així, cap de la resta de candidats té prou suport per erigir-se en l’anti-Trump.

La força de Rubio

El senador de Florida va tenir un Superdimarts decebedor, ja que només va vèncer a Minne-sota. S’ho juga tot el 15 de març al seu estat. Però la seva nomi-nació serà molt difícil si el sena-dor texà Ted Cruz no es retira.

Sanders i les minories

Bernie Sanders va obtenir tri-omfs en quatre estats. Però no n’hi ha prou si vol guanyar la nominació. El Superdimarts va revelar que la seva revolució política no atreu més gent. Les minories prefereixen Clinton.

Una campanya negativa

Tot i que Clinton va dir en el seu discurs de dimarts que cal més amor i amabilitat, una eventual campanya entre ella i Trump serà molt negativa. De fet, el magnat ja va criticar-la pel seu escàndol dels e-mails.

12

internacional DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

“El govern dels EUA no està d’acord amb algunes

paraules de Trump”

RUTH MARIGOT

Hillary “Potser l’ajuda que el discurs de Sanders estigui a la seva esquerra”

I vostè què creu? Temps n’hi ha. Alguns republicans tenen esperances en Cruz o Rubio. Ara ve Florida, que és bastant im-portant i Rubio és d’allà.

Com a diplomàtic, li preocupen els comentaris de Trump sobre dones, mexicans, musulmans...? Sí, és preocupant, i el govern que re-presento no està d’acord amb les declaracions sobre els musulmans o amb la tanca amb Mèxic. Si Trump arribés a les eleccions gene-rals crec que faria un discurs menys antimusulmà o antiimmigrant, perquè sense els hispans, que ara són el 40% de l’electorat, és difícil guanyar la presidència.

¿L’equipararia amb Jean-Marie Le Pen o amb Silvio Berlusconi? Amb Le Pen no tant. Quan parla de mexicans parla de prendre la feina, d’immigració il·legal, no és una cosa racista. Amb Berlusconi potser s’as-semblen en la manera de ser i de parlar. Parla amb eslògans fàcils de recordar. Però la clau de l’elecció se-rà l’economia. Estem sortint de la crisi però encara hi ha gent que no se sent beneficiada per la millora.

Després de set anys d’Obama, els Estats Units són més... què? Que fos el primer afroamericà és important. Ha complert moltes de les seves promeses: cobertura d’as-segurança de salut, l’economia ha millorat i es pot comprovar en xi-fres. En relacions internacionals va començar donant la mà una mica als enemics i bé, hem firmat l’acord nu-clear amb l’Iran. En lloc de sancions i possible conflicte hi ha un acord verificable, hem eliminat les sanci-ons a Birmània i ara hi ha una tran-

sició democràtica, hem restablert relacions amb Cuba i el president està a punt de visitar-la. Crec que l’avaluació global és positiva.

No hi va haver reset amb Rússia, no van veure venir la Primavera Àrab i Síria és un desastre. Sí, Síria és un desastre. Ara hi ha una certa calma, i el secretari Ker-ry està treballant-hi molt dura-ment. Al Pròxim Orient sempre és una mica complicat, el que sigui, Palestina, Israel, l’Iraq, l’Iran... To-ta la meva vida hi he vist problemes, però la promesa d’Obama era redu-ir el nombre de tropes que teníem al Pròxim Orient i l’ha reduït. N’hi ha molts que volien que ens que-déssim més temps a l’Afganistan, o a l’Iraq, o enviar tropes a Síria. Pe-rò el president Obama no va pro-metre això i no ho ha fet.

Com valoren la gestió que està fent Europa dels refugiats sirians? És complicadíssima, la situació dels refugiats. La tensió que hi ha entre admetre algú que diu que és refugi-at i potser és terrorista... Però el meu govern creu que és una situació de drets humans. Cal ajudar aques-ta gent que no té res, que està als vai-xells, en perill de mort. Europa ha de resoldre aquest problema i tant de bo s’agilitzi la incorporació dels refugiats que entren a Europa.

Parlant de drets humans, tancar Guantánamo sí que era una prome-sa del president Obama. Com que el Congrés no li dóna su-port, ho farà directament, o sigui que hi ha un pla per tancar-lo abans que acabi el mandat. La seva idea és complir la seva promesa, encara que sigui vuit anys tard.e

Marcos MandojanaCÒNSOL GENERAL DELS ESTATS UNITS A BARCELONA

ENTREVISTA

Cònsol a Barcelona des de l’agost passat, Marcos Mandojana (41 anys) és fill d’argentins i parla el cas-tellà amb total fluïdesa. Va compe-tir amb 50 diplomàtics més per ve-nir aquí: “Em va tocar la loteria”.

Es confirmen les tendències: Do-nald Trump lidera els republicans i Hillary Clinton els demòcrates. Estava mirant els números, i Hilla-ry Clinton està a prop de la meitat dels delegats que necessita per ser nominada, mentre que Trump té el 25% dels que li calen. Falten molts estats, així que pot ser que hi hagi al-guna sorpresa.

¿Sanders fa un discurs massa so-cialista per al tipus de votant mitjà nord-americà? Sí, el seu discurs està una mica a l’es-querra de Hillary Clinton i del Partit Demòcrata. És interessant perquè a les primàries tots comencen més a l’extrem i, un cop són candidats, van al centre. Potser a Clinton l’ajuda te-nir un rival que estigui a l’esquerra.

¿Hi ha algun valor genuïnament americà en Donald Trump? Sí, el seu èxit com a empresari i la demostració que no hi ha límits: si-guin hotels, programes de televisió o candidat a la presidència. I fer una empresa i guanyar diners amb feina i inversions és americà. Però la seva fortalesa és ser diferent dels polítics tradicionals. Ja ho veurem. Ara s’es-tà dient que el Partit Republicà pot-ser està reaccionant una mica tard per trobar un altre candidat.

Prudència amb el procés, entusiasme amb els negocis tensió amb aquest tema, els que hi estan a favor o en contra fan servir cada paraula com si fos un suport a uns o altres, però l’ambaixador no ho va dir ni com un senyal de suport a la independència ni com un se-nyal d’estar-hi en contra. Sobre si hi ha d’haver un referèndum o no, en tots aquestes coses, no ens pronun-ciem, no ens hi posem.

Quin tipus de govern desitgen a Es-panya, els EUA? La matèria de quin govern hi ha a Espanya o a Catalunya és un tema intern per als espanyols, però treba-llem bé amb qualsevol govern que surti a Madrid.

Com els va a les empreses america-nes a Catalunya? Molt bé, tenim unes 700 empreses americanes a Catalunya, és un lloc molt bo. Hi ha una població educa-da, emprenedora, el port de Barce-lona és molt important, la ubicació geogràfica... A les empreses catala-nes també els va bé als Estats Units, com Grifols i Abertis. El Barça està obrint oficina a Nova York (cosa que per a mi, com a seguidor, és molt im-portant). I l’any passat, 724.000 americans van visitar Barcelona, xi-fra que és un 10% més que l’any an-terior. De tots aquests, un 40% van venir a fer negocis, no ho van fer per anar a la platja.e

Mireu el vídeo a l’ara.cat /vídeos

Intercanviem informació: li pre-guntem al cònsol per les primàries i ell ens demana per la sessió d’in-vestidura a Madrid. I Catalunya en primer terme. Al cap i a la fi, el segon president dels Estats Units, John Adams, ja va enviar el primer cònsol a Barcelona el 1797.

El setembre passat, el president Obama va dir al Despatx Oval da-vant Felip VI que desitjava una Es-panya “forta i unificada”. ¿Ho va demanar Espanya o ho va negociar?

BARCELONAA.B.

No sabria dir-li si va haver-hi nego-ciació, però em sembla una frase molt natural. Som aliats des de fa molts anys, i a l’OTAN hi tenim una relació fantàstica.

Estàvem en plena campanya elec-toral a Catalunya. No va dir la paraula “Catalunya”, pe-rò potser es pot entendre. En tots els anys, és l’única frase que hem dit.

El seu ambaixador a Madrid sí que va dir que si mai hi havia indepen-dència a Catalunya, les empreses americanes s’hi adaptarien. Sí, és una cosa natural que fan les empreses, però com que hi ha tanta

Catalunya “En si hi ha d’haver un referèndum o no, no ens pronunciem ni ens hi posem”

BARCELONA

ANTONI BASSAS

13ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

14

internacional DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Brussel·les llança un pla d’ajuda humanitària per als refugiats

ministre grec, Alexis Tsipras, per l’aïllament del país davant la crisi de refugiats, un enuig que no ha fet més que reforçar-se en els últims dies.

La primavera, i per conseqüèn-cia, el bon temps, arribaran aviat i els països, a l’espera de millores en l’acord amb Turquia, temen que el flux migratori augmenti. Amb la frontera de Macedònia gairebé tancada i un reglament que amena-ça d’allargar els controls fronterers dos anys, els problemes poden agreujar-se per Grècia. El país, en ple tercer rescat, encara negocia amb els creditors noves mesures d’austeritat. El ministre de Finan-ces grec, Euclid Tsakalotos, va dei-xar anar ahir a l’Eurocambra que esperava que la solidaritat del pa-ís es demostrés també en altres qüestions, en al·lusió a la retallada de les pensions. Tot i així, va avi-sar que l’ajuda podria inflamar el discurs de la dreta radical perquè mentre els refugiats reben suport financer, els grecs han de patir les conseqüències del rescat.e

La Comissió Europea injectarà a Grècia 700 milions d’euros

Un nen refugiat abrigat amb una manta després d’arribar a l’illa grega de Lesbos provinent de Turquia. ARIS MESSINIS / AFP

EUROPA

La Comissió Europea va anunciar ahir un inèdit pla d’ajuda als refu-giats dotat amb 700 milions d’eu-ros que beneficiarà essencialment Grècia, on arriben diàriament mi-lers de refugiats. Amb la frontera de Macedònia pràcticament tanca-da i un sistema de reubicació que funciona amb comptagotes, Brus-sel·les assumeix amb aquest gest que el drama migratori es perllon-garà en el temps.

L’ajuda de caràcter humanitari s’allargarà durant 3 anys i vol faci-litar l’acollida d’uns 100.000 refu-giats. La UE es resigna davant la in-capacitat política de reubicar 160.000 persones entre els vint-i-vuit països (només se n’han re-col·locat 497) i implícitament assu-meix que Grècia podria acabar sent un gran camp de refugiats. Una pos-sibilitat que el ministre de l’Interi-or grec, Ioannis Muzalas, va rebut-jar la setmana passada dient que “Grècia no acceptarà convertir-se en el Líban d’Europa”, en referèn-cia al país veí de Síria que acull més d’un milió de persones.

Com en els països en conflicte L’executiu proposa un mecanisme d’ajuda inspirat en el que s’aplica en països en conflicte. Una nove-tat, perquè és la primera vegada que es parla de crisi humanitària en un país de la UE i s’atorga aju-da per pal·liar-ho. Aquest primer any, la Comissió Europea destina-rà 300 dels 700 milions previstos, i la idea és que, en les pròximes set-manes, qualsevol estat membre que cregui que pateix una situació d’emergència humanitària s’hi po-drà acollir. De moment, només Grècia està en aquesta situació.

Segons les estimacions d’Atenes i de Brussel·les, el país rep diària-ment entre 2.000 i 3.000 deman-dants d’asil. La Comissió Europea col·laborarà amb les autoritats del país, i especialment amb organit-zacions com ACNUR, la Creu Roja o Metges Sense Fronteres, que tre-ballen sobre el terreny i que són el principal suport dels refugiats. L’ajuda humanitària es comple-menta amb altres instruments existents, com el mecanisme de protecció civil, que ofereix l’accés a material de primera necessitat, i el Fons d’Asil, Migració i Integra-ció, tot i que la crisi actual demos-tra que aquests dos últims no han sigut suficients.

La proposta que ahir es va fer efectiva la van avançar, sense donar detalls, els líders europeus fa gaire-bé dues setmanes en la cimera de caps d’estat i de govern. Una tími-da resposta al malestar del primer

BRUSSEL·LESESTHER HERRERA

El cardenal i alt càrrec del Vaticà George Pell, ahir a Roma. ANDREAS SOLARO / AFP

Un cardenal admet l’encobriment de

pederastes a Austràlia

ABUSOS SEXUALS

George Pell, cardenal i alt càrrec del Vaticà, es declara, encara, innocent d’haver encobert capellans pederastes a Austràlia. Això sí, al marge de la seva responsabilitat, ahir va ad-metre de manera implícita que entre els anys 70 i 90 es van amagar casos d’abusos sexuals a la ciutat de Ballarat, on va néixer i va exercir de sacerdot, i a la diòcesi de Melbourne, d’on va ser bisbe auxiliar i arquebisbe. Mentre que les víctimes de pederàstia, que seran a Roma fins divendres, insisteixen que volen ser rebu-des pel papa Francesc, Pell porta tres dies de-clarant per videoconferència, des d’un hotel de Roma, davant la comissió del govern aus-tralià que investiga els abusos.

L’ara cardenal, que va ser cridat fa dos anys a Roma pel papa Francesc perquè aportés transparència a les finances vaticanes, va as-segurar ahir a la matinada que ningú el va ad-vertir dels abusos quan exercia a Melbourne. L’oficina d’educació catòlica li hauria amagat informació, argumenta Pell, perquè era cone-guda la seva tendència “a fer preguntes incon-venients”. A la pregunta de si no és “extraor-dinari” que cap dels responsables de l’arque-bisbat que sí que van ser informats per la co-missió li hagués traslladat el cas, Pell va respondre: “Era un món extraordinari, un món de delictes i d’encobriments, i ningú no volia pertorbar l’statu quo”. Pell assegura que va capgirar aquesta situació quan es va con-vertir en arquebisbe, i va establir protocols que se situen “a anys llum de tota aquesta ofuscació, prevaricació i decepció”.

“Un home extraordinàriament ignorant” Quan se li va demanar si creu que hauria po-gut fer més contra els abusos, Pell va admetre només que mentre era bisbe auxiliar no hau-ria d’haver atribuït les dimissions de cape-llans pederastes a “motius de salut”. També lamenta no haver millorat la gestió de l’Esglé-sia australiana. Un portaveu de les víctimes, David Ridsdale, assegurava ahir que si Pell diu la veritat, “això el converteix en un home ex-traordinàriament ignorant”. Les víctimes re-clamen al Papa una trobada “per parlar d’un compromís a favor dels nens del passat i del futur, i per activar mesures perquè això no es repeteixi mai més”. Ahir al vespre no els ha-via arribat cap resposta.e

ROMASANDRA BUXADERAS

La UE demana més esforços a TurquiaLa UE està pressionant Ankara perquè redueixi el nombre d’im-migrants que arriben a Grècia des de Turquia a menys de 1.000 al dia, en lloc dels més de 2.000 actuals. Així ho van admetre ahir fonts co-munitàries, que van afegir que, a canvi, Europa reubicarà refugiats directament des de Turquia, per evitar que emprenguin la perillosa travessa pel Mediterrani. Aquest és l’ambient previ a la cimera que dilluns faran la UE i Turquia per tractar la crisi de refugiats, on es parlarà de l’ajuda de tres mil mili-ons d’euros al país euroasiàtic per-què retingui els refugiats. El presi-dent del Consell Europeu, Donald Tusk, va insistir ahir que no hi ha cap “bona alternativa” per abor-dar la crisi migratòria que no pas-si per una cooperació efectiva amb Turquia.

15ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

16

societat DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Societat

El lloguer dels habitatges a Barcelona, a l’alçaEvolució del lloguer mitjà a Barcelona (en €/mes)

Font: Ajuntament de Barcelona / Gràfic: Eduard ForrollFont: Ajuntament de Barcelona / Gràfic: Eduard Forroll

Menys de 12% (3)De 12% a 15% (8)De 15% a 18% (12)

De 18% a 21% (29)De 21% a 24% (14)Més de 24% (7)

Desigualtat entre lloguers i sousCost del lloguer segons la renda familiar de les llars (en %) per barris. Mitjana 2014-15

El preu del lloguer residencial

Sarrià - Sant Gervasi / 1.045,1 (12,7)

Les Corts / 914,2 (11,8)

Eixample / 822,9 (11,0)

Mitjana Barcelona / 727,1 (10,9)

Gràcia / 715,3 (11,6)

Sant Martí / 692,1 (10,5)

Ciutat Vella / 666,3 (12,3)

Sants-Montjuïc / 618,9 (10,5)

Sant Andreu / 605,1 (9,5)

Horta-Guinardó / 580,5 (9,7)

Nou Barris / 512,9 (8,7)

Lloguer mitjà per contracte (en €/mes) i, entre parèntesis, lloguer del metre quadrat (en €/m2/mes) per districtes,dades del 2015 acumulades fins al setembre

6002008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

650

700

750

800

813

682

727

813

682

727727

Colau avisa que la bombolla dels lloguers amenaça Barcelona

L’Ajuntament alerta que el cost d’arrendar un pis ha pujat un 6,6% i insta a aplicar preus màxims

HABITATGE

“Volem llançar un missatge d’alar-ma perquè s’està produint un nou cicle especulatiu. Veiem com a la ciutat pugen els lloguers mentre que el nivell de renda de la població no ha millorat”. L’alcaldessa de Bar-celona, Ada Colau, va avisar ahir, xi-fres en mà, que una nova bombolla immobiliària amenaça la ciutat. Un estudi elaborat per l’Ajuntament sobre l’evolució dels preus del llo-guer evidencia, segons el govern municipal, una nova tendència a l’alça i demostra que la crisi de l’ha-bitatge torna a acarnissar-se amb els barris menys benestants.

L’estudi reflecteix que el preu del lloguer d’un pis va repuntar l’any passat de mitjana un 6,6% –se situa ara en 727 euros al mes–, però si es mira el preu per metre quadrat l’in-crement va ser del 7,4% i el cost mit-jà és ja de 10,9 euros. La radiografia per barris no és, òbviament, homo-gènia i, per exemple, el lloguer mit-jà a Sarrià - Sant Gervasi (1.050 eu-ros al mes) dobla el de Nou Barris

(512 euros/mes). La paradoxa és, però, que són precisament els bar-ris on el lloguer a priori és més asse-quible, com la Trinitat Nova, la Ver-neda o la Pau, on les famílies han de destinar una part més important dels seus ingressos a afrontar-lo, fins al punt que aquest percentatge supera clarament el 25% de la ren-da de les llars. El mapa de la ciutat torna a dibuixar de manera clara, doncs, les desigualtats latents: en molts dels barris on el lloguer és més baix, també és on la població té més dificultats per pagar-lo. Al dis-tricte on més puja el preu del metre quadrat és a Ciutat Vella (8,8%) i el consistori destaca la importància d’actuacions com vetar nous allot-jaments turístics per evitar que la possibilitat de fer negoci amb els pi-sos i d’obtenir més rendiment del que ofereix un lloguer convencional faci que els preus es disparin.

Vista aquesta radiografia, que el govern municipal va qualificar d’alar-mant, Colau va instar la Generalitat

BARCELONAMARIA ORTEGA

i l’Estat a prendre mesures per fre-nar una nova bombolla. L’alcaldes-sa va instar les administracions a aplicar mesures com les que ja s’apliquen a la ciutat alemanya de Berlín, on hi ha una regulació per evitar increments desmesurats del preu de l’habitatge. Concretament, fixant topalls en zones on es deter-mina que el preu del lloguer s’ha en-filat per sobre de la capacitat de compra dels seus veïns. L’alcaldes-sa remarca que s’ha d’atendre la si-tuació a Barcelona perquè és la ciu-tat de l’Estat amb més proporció de pisos de lloguer (el 30% del parc), però amb només un 1,5% de lloguer assequible i on més han augmentat els preus.

El regidor d’Habitatge del consis-tori, Josep Maria Montaner, que ahir va comparèixer al costat de l’al-caldessa per presentar un nou pa-quet de pisos que permet fer créixer el banc de lloguer públic, va recor-dar que, en el seu moment, activis-tes com la mateixa Colau van adver-tir de la imminència d’una bombo-lla immobiliària i que no se’ls va es-coltar. Ara, va dir, repeteixen el mateix nivell d’alerta, però la dife-rència és que ho fan des de la tribu-na de l’Ajuntament.

455 pisos dels bancs Barcelona en Comú va llançar aquest avís en la presentació dels seus nous avenços per aconseguir més pisos buits per destinar-los al lloguer social. Si a finals d’any van anunciar que havien tancat un acord amb la Sareb per a la cessió de 200 pisos, ahir van apuntar que, per diferents vies, han aconseguit ele-var la xifra de pisos disponibles fins als 455. És a dir, se n’han incorporat 255 més: 131 de comprats per sota del preu del mercat, 50 són cedits, 28 s’han adquirit per dret a tanteig i els últims 46 estan en procés d’in-corporació. Els 50 pisos cedits eren propietat de CaixaBank, i el consis-tori celebra que les condicions són fins i tot millors que les ofertes per la Sareb, perquè l’entitat assumeix el cost de la rehabilitació necessària. L’Ajuntament pagarà 125 euros mensuals per cada un d’ells.e

Pla per regularitzar l’ocupació irregular de pisos públicsL’Ajuntament ha llançat un pla per regula-ritzar la situació d’aquelles famílies que es-tan ocupant de manera irregular algun dels pisos que ha adquirit de les entitats bancà-ries per destinar-los a lloguer social, i és que dels 455 pisos cedits o llogats, 197 estan ocupats. L’estratègia, que ha de ser “transi-tòria”, atén a criteris com la vulnerabilitat social. Es legalitzarà l’ocupació en aquells casos en què hi hagi vulnerabilitat i faci més de dos anys que els inquilins són al pis i no s’hagin denunciat problemes de convivèn-

cia. La regularització es podrà donar, tam-bé, per arrelament quan el temps d’ocupa-ció sigui superior a l’any i hi hagi vulnerabi-litat. En la resta de casos es podran atendre situacions excepcionals que justifiquin la regularització. També els inquilins dels 24 pisos ocupats el Patronat Municipal d’Ha-bitatge es podran acollir a aquest pla. Els districtes on s’han detectat més ocupacions són Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, on hi ha localitzats 1.200 pisos ocupats –un miler dels quals, de bancs.

255 Colau ha aconseguit un paquet de 255 pisos que se sumen als 200 cedits per la Sareb

197 Fins a 197 dels pisos cedits pels bancs o comprats per l’Ajuntament estan ocupats

17ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

18

societat DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

L’astronauta Scott Kelly en el moment de la seva arribada a la Terra. EFE

Torna a casa l’astronauta que feia

fotos a la Terra

ESPAI

Mikhaïl Kornienko i Scott Kelly van arribar ahir a la Terra després de passar 340 dies a l’Estació Espacial Internacional (EEI). Amb la tornada de la nau Soyuz TMA-18M se segella l’èxit de l’expedició amb la durada més llarga de la història de l’estació. Com va informar Roscosmos, l’Agència Espacial Russa, es van desplegar fins a dotze helicòpters, quatre avi-ons, una vintena de totterrenys i uns dos-cents militars per fer el seguiment del descens de la càpsula i evacuació dels tripulants. Tot i que estava previst que ho fessin pel seu propi peu, els ocupants van haver de ser assistits per bai-xar a terra. Abans de passar els primers reco-neixements mèdics, Kornienko va explicar que estava en bon estat de salut i va ironitzar assegurant que “després d’un bany ja podria tornar a l’espai”. Fonts del Centre de Control dels Vols Espacials van confirmar que l’estat de salut de tots dos era “satisfactori”.

Veure com responia l’organisme humà en un vol de llarga durada era, precisament, l’ob-jectiu d’aquest vol de prop d’un any. Ara la NA-SA compararà els resultats que presenten Scott Kelly i el seu germà, un astronauta reti-rat que es va quedar a la Terra. Durant aquests 340 dies s’han fet més de cinquanta experi-ments científics als tripulants.

El fet que un astronauta rus i un americà ha-gin compartit expedició facilita que Roscos-mos i la mateixa NASA deixin de banda les se-ves diferències i col·laborin en un mateix pro-jecte. En aquest sentit, l’ambaixador dels EUA a Moscou, John Tefft, va treure pit del fet que els dos països “treballin colze a colze en missi-ons importants”.

Barcelona vista des de l’espai Kelly, amb un milió de seguidors a Twitter, acostumava a enviar diàriament alguna foto-grafia feta des del seu observatori espacial. En-tre elles va mostrar la ciutat de Barcelona, tot enviant salutacions a la capital catalana. Tam-bé va enviar una imatge de les Illes Balears, en-tre molts altres indrets del planeta.

En tot cas, el rècord absolut de permanèn-cia a l’espai encara el té el rus Valeri Poliakov, que va estar 437 dies a l’estació espacial Mir entre els anys 1994 i 1995.e

BARCELONAARA

El problema de sentir un xiulet constant a l’interior de l’orella

arribar a ser un problema molt seri-ós”, assegura Joan Domènech, membre de la Societat Catalana d’Otorinolaringologia amb tres dè-cades d’estudi d’aquest fenomen.

“La immensa majoria provenen de lesions del sistema auditiu”, afe-geix, però la casuística és molt di-versa i poden ser brunzits, xiulets o un soroll similar al que fan els grills. Només tenen un tret comú, i és que estan generats pel mateix sistema auditiu. En els casos més greus arri-ben a produir trastorns psiquiàtrics, explica Domènech sobre una dolèn-cia amb “molt desconeixement” al darrere i que, malgrat que acumula

dècades d’investigació, no ha acon-seguit encara que la comunitat cien-tífica hi trobi una solució definitiva. “La pastilla per curar-ho no exis-teix”, rebla Domènech, que subrat-lla que la millor solució és buscar la causa que origina el soroll i posar-hi el focus. “Si pots tractar la causa, pots millorar l’acufen”, diu.

Origen divers El problema, però, és que hi ha més d’una trentena de causes que poden portar a l’aparició d’un acufen, des d’una feina molt sorollosa fins a dife-rents inflamacions d’orella, algun ti-pus d’otitis o la síndrome de Méniè-re (problemes al laberint membra-nós relacionats amb el vertigen). És per aquesta raó que l’expert de la so-cietat catalana –adscrita a l’Acadè-mia de Ciències Mèdiques de Catalu-nya– reivindica que se’n parli, i po-sa en relleu la tasca que fa l’APAT, l’associació que engloba els afectats per tinnitus, l’altre nom dels acúfens.

Al marge dels acúfens, i coinci-dint amb la commemoració avui del Dia Mundial de l’Audició, l’OMS re-corda que hi ha més de 360 milions de persones que pateixen algun ti-pus de pèrdua d’oïda discapacitant a tot el món. Ja sigui per causes genè-tiques, infeccions, complicacions en el part o l’envelliment, l’organitza-ció sanitària mundial subratlla que la meitat d’aquests casos podrien evitar-se amb prevenció. A més a més, recorda que la producció actu-al d’audiòfons satisfà menys del 10% de les necessitats mundials.e

S’estima que els anomenats acúfens afecten el 5% de la població

El 3 de març l’OMS commemora el Dia Mundial de l’Audició, tot recordant que al món hi ha 360 milions de persones que tenen algun nivell de pèrdua d’oïda discapacitant. XAVIER BERTRAL

SALUT

No es poden mesurar i no es poden quantificar, però hi són. La paraula acufen serveix per definir aquest conjunt de sorolls que, sense que existeixi un estímul extern, una per-sona percep com si fossin reals. Es calcula que al voltant del 20% de la població en sent alguna vegada al llarg de la seva vida, i prop del 5% els senten de manera més o menys di-ària. En un 1% dels casos, però, aquesta patologia és prou important per generar angoixa i ansietat. “Pot

BARCELONAMARIO MARTÍN MATAS

Un “algoritme elèctric” com a alternativaEl doctor Gonzalo Martínez-Mon-che assegura que ha trobat un trac-tament revolucionari per als acú-fens. Segons explica, les investiga-cions iniciades fa anys l’han portat a dissenyar una màquina capaç d’estimular les cèl·lules neurosen-sorials de l’orella interna. Amb l’aplicació d’un “algoritme elèc-tric”, creat per ell mateix, i quinze sessions de mitja hora en què el pa-cient només nota una lleu sensació d’escalfor, el 50% del miler de per-sones que ha tractat a la seva clíni-ca de Barcelona han experimentat una millora significativa. Un 15% addicional han trobat la curació definitiva i el 35% restant, per con-tra, no han millorat. “Hem de ser

optimistes, perquè podem curar els acúfens”, assegura.

El grup Ototech, que és on Mar-tínez-Monche ha desenvolupat el seu projecte, compta amb una dot-zena de treballadors, però, segons assegura l’audiòleg –és com es de-fineix–, hi ha grups inversors inte-ressats a estendre l’ús d’aquesta tecnologia. Diu que el fet que no hi hagi cap article científic que avali la seva troballa no és cap inconve-nient, i prefereix centrar-se en els seus èxits i en els testimonis dels pacients guarits. “Arriba gent que ha fet tombs per tot arreu, que fins i tot han recorregut a la màgia ne-gra, i nosaltres hem aconseguit re-sultats impensables”, conclou.

19ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

20

societat DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Els dubtes sobre l’homeopatia porten la UB a eliminar el màstermunitat universitària. “És una deci-sió que meditàvem feia temps, però no l’hem pres fins que hem tingut l’aval de la Facultat de Medicina” del centre, expliquen les mateixes fonts.

Així, es va demanar a la facultat quina opinió tenia sobre el màster d’homeopatia i aquesta es va mos-trar partidària d’eliminar-lo per-què es tracta d’una matèria que no compta amb “la suficient evidència científica”. Un altre factor que ha

tingut en compte la UB per supri-mir-lo són les reticències del mi-nisteri de Sanitat sobre els cursos d’homeopatia. La universitat asse-gura que no havia sigut alertada pel ministeri, però afegeixen que al-tres centres que oferien cursos d’homeopatia sí. Tot i que se supri-meixi el màster, que era biennal, els alumnes que l’estan cursant ac-tualment podran acabar-lo abans de l’octubre.e

La Universitat de Barcelona (UB) deixarà d’oferir el màster d’homeo-patia a partir del curs vinent, des-prés de començar a impartir-lo el 2004. Així ho van confirmar ahir fonts de la UB a l’ARA, que assegu-ren que han decidit retirar-lo davant dels dubtes que generava entre la co-

BARCELONAN.M.

■ Vaga estudiantil per la derogació del model 3+2

Els estudiants universitaris, de secundària i de batxillerat de Catalunya estan cridats a la vaga avui contra l’aplicació de l’anomenat model 3+2. La jornada de protesta ha sigut convocada pels diferents moviments estudiantils que demanen la derogació del decret que preveu reduir els graus a tres anys i complementar-los amb una especialització en màsters de dos anys més. Els estudiants han convocat manifestacions al llarg del dia a les principals ciutats catalanes.

■ Les dones ja tenen més formació que els homes, però cobren menys

Les dones cobren de mitjana un 19% menys que els homes malgrat que ja tenen una formació superior, com demostra el fet que actualment més de la meitat dels titulats universitaris són dones. Així ho mostra l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya 2015, impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona.

■ Una dona mata l’exmarit a la matinada i confessa el crim a un veí

Els Mossos d’Esquadra van detenir ahir una dona acusada de matar a ganivetades la seva exparella, un home de 56 anys, a Badalona. El crim va tenir lloc cap a les 2.50 hores de la matinada a l’interior del domicili familiar, situat al barri de Montigalà. Tot i que feia temps que la parella s’havia separat, seguien vivint junts al mateix pis. La dona va confessar de matinada a un veí que havia agredit amb arma blanca el seu excompany sentimental, després que tots dos mantinguessin una forta discussió. “He de trucar a la policia perquè he matat el Manolo”, va dir-li la dona.

enbreu

■ Salut estudiarà si cal reformar el nou model d’ambulàncies

El conseller de Salut, Toni Comín, va mostrar-se ahir partidari de reformar el sistema de transport sanitari si és necessari, després de reconèixer que ha generat diverses “incidències”. El concurs públic més quantiós de l’última legislatura, amb un import de 214 milions d’euros anuals, va acumular mesos de retard en el desplegament. Comín, que ha encarregat un estudi al CatSalut, va afirmar que actuarà “amb contundència” si detecta irregularitats injustificables.

MANOLO GARCÍA

PERE TORDERA

La primera FP ‘online’ disponible en una universitat

curs quan vulguin. Quant a detalls més concrets sobre el funcionament dels cursos i la FP online, la UOC i Je-suïtes Educació van assegurar que s’explicarien més endavant.

Requisits d’accés Els requisits d’accés als cursos són els mateixos que en una FP superior presencial. A més, una vegada supe-rat el cicle formatiu, els estudiants podran realitzar estudis universita-ris. Tot i que la UOC és qui facilita-rà la plataforma online, el títol el pro-porcionaran els Jesuïtes. Actual-ment la Companyia de Jesús impar-teix 26 cicles formatius de grau superior de dotze famílies professi-onals diferents. “La FP està poc im-plementada a Espanya, mentre que

a l’Europa dels 27 el percentatge és molt més elevat”, va expressar ahir el rector de la UOC, Josep Anton Planell, que va defensar que amb aquests cursos pretenen eixamplar la franja de tècnics superiors a Cata-lunya. Mentre que a la UE gairebé el 47% dels ciutadans han cursat estu-dis secundaris superiors, tant a Es-panya com a Catalunya aquest per-centatge no arriba al 23%.

En l’última dècada, el nombre d’estudiants en formació professi-onal de grau superior a distància s’ha incrementat, però la xifra total segueix sent molt baixa. El curs 2007-2008 era de 1.340 alumnes i actualment, durant el curs 2015-2016, s’ha enfilat fins als 13.400 es-tudiants.e

A partir del setembre hi haurà disponibles quatre cursos de FP online. Estan dirigits especialment als joves de 25 anys. PERE TORDERA

La UOC i els Jesuïtes oferiran quatre cursos a partir del setembre

ENSENYAMENT

Estudiar formació professional (FP) per internet en una universitat ja és possible. O, com a mínim, ho serà a partir del mes de setembre. Així ho van anunciar ahir Jesuïtes Educació i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que oferiran con-juntament quatre cicles formatius a partir del curs 2016-2017. Es podrà estudiar màrqueting i publicitat, gestió de vendes i espais comerci-als, desenvolupament d’aplicacions web i administració i finances. Se-gons va apuntar el director general de Jesuïtes Educació, Xavier Ara-gay, la intenció és que en un futur es puguin fer més cicles, però no va concretar ni quan ni quants. Fins ara la FP online es podia cursar en diversos centres, però no a través d’una plataforma universitària.

Es tracta de cursos privats de 65 crèdits –de moment no compten amb subvencions de la Generali-tat–, amb un cost de 75 euros per crèdit. “A l’Institut Obert de Catalu-nya valen 50 euros i tenen subven-cions. Això demostra que estem fent un esforç per oferir els cursos a aquest preu”, va defensar Aragay. En aquest sentit, va reivindicar que es tracta d’“una aposta important per a qui vulgui estudiar una FP di-ferent” i va recordar que hi ha mol-ta gent de diverses edats que bus-quen camins alternatius. Els cursos, però, estan dirigits fonamental-ment a persones de 25 anys. Els es-tudiants podran escollir estudiar en català o castellà, i s’espera que en un futur també en anglès. Pel que fa a la inscripció, calculen que registraran “centenars d’estudiants”.

¿Però com s’organitza una FP on-line? El mètode d’avaluació serà continu i inclourà autoavaluació, co-avaluació i avaluació del professorat. Això vol dir que durant el curs s’ani-ran posant proves a mode de prepa-ració i que s’avaluarà mitjançant exàmens presencials. També s’hau-rà de realitzar un treball final i la ma-trícula serà contínua, és a dir, els es-tudiants interessats en alguna d’aquestes FP podran començar el

BARCELONANÚRIA MARTÍNEZ

21ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

22

economia DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Fernando Estradadirector d'estratègia

Javier Suárezdirector de

planificació

ÚNIC SUPERVIVENT

ier Suádirec

planificacióp

Novembre del 2014

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: Esther Utrilla

Sonia Jerezdirectora financera

i corporativa

Lluís Ponsdirector de

màrqueting

Fernando Valdirector

d'operacions

Julio Rodríguezdirector comercial

Serà substituït per

Substituït perSubstituït per

Álex Cruzpresident i

conseller delegat

S b tit ïtS

Abril del 2015

S b tit ït

Gener 2016

?Febrer del 2016

màrquetingmà

Octubre del 2014

Jordi Porceldirector de

vendesvendes

Novembre del 2014

Ana Fernándezdirectora de

comunicaciócomunicaciócom

Gener del 2015

És consultora independent

Fernando Alonso

Javier Sánchez Prieto

David García

Data de la marxa i empresa de

destinació

Directius que han abandonat Vueling

COMITÈ DE DIRECCIÓ

ALTRES CÀRRECS DIRECTIUS

Novembre del 2015*

*Data de l’anunci

AEROLÍNIES

La cúpula directiva deixa VuelingL’aerolínia perd quatre dels cinc principals executius en onze mesos, a més d’altres alts càrrecs

Vueling, l’aerolínia líder de l’aero-port del Prat, ha remodelat tot l’equip directiu i no per voluntat pròpia. Un mes abans que el presi-dent i conseller delegat de la compa-nyia, Álex Cruz, faci les maletes cap a Londres per presidir British Airways, la directora financera i cor-porativa, Sonia Jerez, ha comunicat a Vueling que dimiteix. Amb la mar-xa de Jerez, només quedarà un dels cinc membres que el comitè de di-recció de l’aerolínia tenia fa només onze mesos. I si s’hi inclouen els càr-recs immediatament inferiors, hi ha un total de deu persones amb càr-recs de responsabilitat que han dei-xat Vueling els últims quinze mesos.

Jerez ha abandonat el càrrec des-prés de sis anys a l’empresa i per “una decisió estrictament personal”, segons va confirmar a l’ARA un por-taveu de la companyia. Jerez ocupa-rà el mateix càrrec a l’aerolínia hon-garesa Wizz Air. En el primer tri-mestre de l’any Vueling haurà per-dut un alt directiu cada mes. A la marxa de Sonia Jerez, que va ser co-municada internament la setmana passada, s’hi afegeix la de Fernando Val, director d’operacions, que va plegar al gener. A més, aquest març

BARCELONAJÚLIA MANRESA

es farà efectiva la substitució d’Álex Cruz per Javier Sánchez-Prieto, fins ara director financer d’Iberia.

Aquestes baixes no són un feno-men aïllat. El comitè directiu de Vueling té quatre grans àrees: estra-tègia, corporativa, operacions i co-mercial. D’aquestes quatre, només una conserva el mateix directiu que fa un any: Fernando Estrada, direc-tor d’estratègia de Vueling des del 2013, però que ja formava part de l’equip de ClickAir des del 2007. I abans de Sonia Jerez, l’abril de l’any passat el director comercial, Julio Rodríguez, va marxar a Air Berlin i va ser substituït per David García.

Èxode o model d’èxit? Fonts del sector asseguren que a la companyia es respira un ambient tens i que no es descarten altres fu-gues. Des de Vueling, però, s’asse-nyala que aquest èxode de directius confirma el model d’èxit de l’aerolí-nia, que s’ha consolidat com l’“esco-la d’un model low cost que ara mol-tes empreses volen adoptar”. Se-gons afirma un portaveu de l’aerolí-nia, és per això que ara altres empreses busquen l’experiència dels directius de Vueling.

De fet, Vueling no ha afluixat el ritme. El 2015 va tenir un benefici operatiu de 160 milions, un 13% més, malgrat haver passat un dels

estius més complicats per un incen-di a la terminal tres de l’aeroport de Fiumicino, la segona base de la companyia –en plena operació sor-tida el primer cap de setmana d’agost, que va afectar més de 1.500 passatgers–, i per les males condici-ons meteorològiques a les Balears.

Aquests dos factors van col·lap-sar l’aerolínia en un mes clau, van provocar una allau de crítiques en la gestió i fins i tot van costar-li a

Economia

l’areolínia l’amenaça de l’autoritat d’aviació italiana de retirar-li la lli-cència de vol per no haver solucio-nat els problemes a temps. Precisa-ment per això, Álex Cruz va reco-nèixer just després de la tempora-da d’estiu que Vueling havia d’invertir més en la millora del ser-vei d’atenció al client, un departa-ment que, tal com ha pogut saber l’ARA, també va perdre la seva res-ponsable a finals de l’any passat i encara no ha trobat substitut.

El departament comercial és el que més baixes ha tingut l’últim any. Quan David García, l’actual di-rector comercial, va arribar al càr-rec, aquesta àrea ja havia patit molts canvis. Lluís Pons, director de màr-queting, va plegar l’octubre del 2014 per anar al grup hoteler Meliá (tot i que va tornar a canviar i ara és al Banc Sabadell), un mes abans que Jordi Porcel, director de vendes, se n’anés a l’aerolínia Etihad i també poc abans que Ana Fernández, di-rectora de comunicació, també dei-xés la companyia.

Dins d’aquest mateix departa-ment Arianna Tregon, responsable de web, va marxar al departament de vendes del FC Barcelona. En un altre departament però també a fi-nals del 2014, Javier Suárez, direc-tor de planificació, va marxar a l’ae-rolínia mexicana Viva Aerobús.e

1160 M€ Tot i els canvis, l’aerolínia va guanyar 160 milions el 2015, un 13,5% més que en l’any anterior

ELS RESULTATS

1.962 M€ La facturació va augmentar en una proporció similar al 2015 i es va situar en 1.962 milions, un 13,7% més

Degoteig L’última a plegar ha sigut Sonia Jerez, directora financera, que marxa a Wizz

Referència L’empresa creu que les desercions proven que el seu model funciona

23

economiaara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

XINA ESTATS UNITS JAPÓ ALEMANYA COREA DEL S. ÍNDIA MÈXIC BRASILESPANYA

24,5

(+3,3%)

milions d’unitats

12,1 (+3,8%) 9,3 (-5,1%)6,0 (+2,1%) 4,5 (+0,7%) 4,1 (+7,3%) 3,6 (+5,9%) 2,7 (+13,7%) 2,4 (-22,8%)

PAÏSOS QUE FABRIQUEN MÉS COTXES AL MÓN

El 2015 Espanya va escalar una posició, fins al 8è lloc del rànquing mundial, i va avançar el Brasil.

El govern portuguès s’alia amb CaixaBank en la pugna pel BPI

titat si es confirma el canvi norma-tiu de l’executiu portuguès, que no vol tenir més problemes dels que ja té amb el nacionalitzat Novo Banco. Però no aclareix del tot el futur de l’entitat a Portugal.

El banc que presideix Isidre Fai-né ha reduït en els últims temps la seva presència en diferents partici-pades, com ara Repsol, i podria fer el mateix amb Telefónica. A més, va traspassar a Criteria les seves acci-ons a bancs estrangers com Inbur-sa i Bank of East Asia. En les últimes compareixences públiques, el con-seller delegat del banc, Gonzalo Gortázar, ha deixat clara l’aposta de CaixaBank pel mercat espanyol.

Abans del seu xoc amb Dos Santos i de la fallida opa, s’havia arribat a es-pecular amb la possibilitat que Cai-xaBank intentés, a través del BPI, una compra amb el banc bo sorgit després de la fallida d’Espírito San-to. Aquest interès no es va acabar confirmant, però el procés de ven-da de Novo Banco va acabar suspès i s’haurà de repetir.e

L’entitat catalana negocia per aconseguir el control del banc lusità

Isidre Fainé va reunir-se tres vegades amb Isabel dos Santos per solucionar aquesta qüestió durant el 2015. PERE TORDERA

Fa gairebé un any que l’opa de Cai-xaBank sobre el banc portuguès BPI es va frustrar. Aleshores l’entitat ca-talana es va comprometre a seguir treballant per resoldre una situació incòmoda: es negava a continuar al BPI com a principal accionista sen-se tenir-ne el control real. Aquest desequilibri responia al límit legal que feia que l’entitat tingués un 20% dels vots malgrat que acumulava el 44% de les accions. Aquest límit va servir a la multimilionària angolesa Isabel dos Santos per controlar l’en-titat amb només un 18% d’accions.

I la situació, que semblava estan-cada pel xoc de voluntats entre les dues parts, es pot desencallar per la intervenció d’un agent no esperat: el govern de Portugal. La nova coalició d’esquerres està ultimant, segons la premsa portuguesa, una llei que aca-baria amb la limitació de vot de Cai-xaBank. Aquests plans no només perjudiquen Dos Santos en la seva intenció de controlar l’entitat sinó que arriben simultàniament a una preocupació encara més gran: el Banc Central Europeu ha donat de temps al BPI fins al 10 d’abril per re-duir la seva exposició al banc ango-lès BFA, del qual té un 51% –Dos Santos en controla el 49%–. No com-plir aquest mandat provocaria una sanció de l’organisme.

Els analistes consultats insistien en els últims mesos que la situació podia resoldre’s amb un moviment que sembla lògic: que Dos Santos abandoni el BPI o en cedeixi el con-trol real a CaixaBank a canvi que l’entitat catalana faciliti la venda d’una part del BFA a la multimilio-nària, que passaria a ser-ne la màxi-ma propietària. Fonts de CaixaBank explicaven ahir que aquest escena-ri “no es descarta”.

Negociacions creuades La premsa portuguesa ha publicat que hi ha converses entre Caixa-Bank i Santoro (el grup de Dos San-tos) per comprar les accions de l’em-presària al BPI. De fet, les accions del BPI van ser suspeses ahir de cotitza-ció a l’espera que s’aclareixi la situ-ació i després d’haver pujat un 10% durant el matí impulsades per aquests rumors de compra. Final-ment, al vespre, el BPI va emetre un comunicat en el qual només adme-tia negociacions que se circumscri-vien a l’àmbit d’Angola.

Aquest gir dels esdeveniments és molt positiu per a CaixaBank, que podria recuperar el control de l’en-

BARCELONAALBERT VIDAL

FINANCES

Oriol Junqueras va recordar les limitacions en el cas que té l’executiu. PERE VIRGILI

El Govern “vetllarà” per evitar el concurs

a Cambrils

El vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, va assegurar ahir durant la sessió de control al Parlament que el Govern “continuarà vetllant” pels interessos dels socis de la cooperativa de Cambrils i faci-litant-los els “recursos necessaris, però sense anar més enllà del que permet la llei”. Junque-ras va posar èmfasi en la conveniència que l’en-titat, actualment en fase de preconcurs, no arri-bi al concurs de creditors, perquè aquesta situ-ació “posaria en perill els interessos dels coope-rativistes”. La data límit per esquivar el concurs és el 22 de març. La fallida de la secció de crè-dit de la Cooperativa de Cambrils, que va aflorar el 22 de desembre passat, manté bloquejats 32,5 milions d’euros que pertanyen a 1.500 imposi-tors. Actualment, la junta rectora de l’entitat es-tà buscant contra rellotge més recursos per re-finançar-se, evitar el concurs de creditors i tor-nar totalment o parcialment els diners als seus clients.

El conseller d’Economia va recordar que, de moment, el Govern ja ha avalat 7,5 milions dels 10 que l’Associació de Seccions de Crèdit de Ca-talunya va concedir el passat 31 de desembre a la Cooperativa de Cambrils per contribuir a refi-nançar-la. A aquest aval s’hi podria afegir un crè-dit de tres milions d’euros gràcies a un préstec participatiu d’Avançsa, una entitat de capital risc propietat de la Generalitat, i altres préstecs de la línica ICF Capital, tot plegat “per reforçar la capitalització de l’entitat”.

Les condicions de la Generalitat Junqueras va recordar que el Govern no exer-ceix la tutela administrativa d’aquestes entitats, sinó que en supervisa el funcionament. El su-port de la Generalitat, a més, està condicionat al fet que la Cooperativa presenti abans del 22 de març un pla de viabilitat validat per un expert in-dependent i que els gestors de l’entitat arribin a un acord amb els titulars d’almenys el 75% dels fons bloquejats per la fallida de l’entitat.e

TARRAGONADANI REVENGA

El paper del BCE, clau en la negociació● Normativa europea El Banc Central Europeu demana als bancs que redueixin la seva po-sició a l’Àfrica. El BPI té un 51% de l’angolès BFA i té de termini fins al 10 d’abril per reduir-hi la seva posi-ció. En cas contrari, s’exposa a re-bre sancions. ● Alineament d’interessos La necessitat del BPI de sortir del BFA ve acompanyada de l’interès d’Isabel dos Santos (la multimilio-nària que és segona accionista de les dues entitats) de passar a ser la mà-xima propietària del BFA. Caixa-Bank, com a primer accionista del BPI, pot donar llum verda a l’opera-ció a canvi que Dos Santos suavitizi la posició a Portugal. ● Una llei decisiva Si el govern portuguès aixeca la limi-tació de vot a CaixaBank, Dos Santos perd al·licients per continuar al BPI.

Mirades Tocar de peus a la Terra Fotografia: Bill Ingalls / NASA / AFP

Els cosmonautes russos Mikhaïl Kornienko i Serguei Vólkov i el comandant de la NASA Scott Kelly descansen després d’aterrar al Kazakhstan. Kelly i Kornienko han estat un any de missió a l’Estació Espacial Internacional per investigar l’efecte de la ingravidesa en humans. Vólkov hi ha estat sis mesos.

ara.cat03-03-2016

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

Amb el patrocini de

26

economia DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

El Mobile impulsa la millora d’ocupació al febrer

ga) i també subratlla que el congrés MWC i les contractacions que ha fo-mentat també han tingut a veure amb la bonança del febrer.

Les Balears van ser el segon fo-cus principal de nova ocupació el mes passat, amb 12.000 cotitzants més, i Madrid, en tercer lloc, va su-mar-ne 11.800. Al conjunt d’Espa-nya, el saldo d’afiliats també va aca-bar en positiu, amb 63.300 nous co-titzants, un 0,37% més respecte al gener i amb quatre sectors liderant la nova ocupació del mes: hostale-ria, construcció, educació i indús-tria manufacturera. Els afiliats a la Seguretat Social van superar així els 17,1 milions.

¿Com s’explica que pugui créixer l’atur sense que, en paral·lel, la gent cotitzant també augmenti en lloc

de caure? Una explicació pot ser que al febrer l’expectativa més al-ta de trobar feina hagi dut alguns desocupats a inscriure’s a les ofici-nes quan abans no hi constaven (perquè ja no cobren prestació, per exemple). Una segona possibilitat pot ser que hagin acabat programes de formació d’aturats, perquè, mentre aquestes persones seguei-xen algun curs ofert pels serveis pú-blics, desapareixen del registre ofi-cial. Cal tenir en compte que la da-da que dóna el ministeri respon a un registre mensual, cosa que fa di-fícil intuir tendències.

El que sí que mostra l’informe mensual és que la contractació va créixer al febrer a base de feines temporals: a Catalunya es van sig-nar 215.393 contractes, dels quals

21.415 eren indefinits i 184.843 tem-porals, quasi el 86% del total. A Es-panya, la proporció de nous con-tractes eventuals encara és més ele-vada. Al febrer, només un de cada deu dels 139.300 contractes signats va ser indefinit.

El secretari general del departa-ment de Benestar, Treball i Famí-lies de la Generalitat, Josep Gines-ta, va posar ahir l’èmfasi en aques-ta precarietat i va subratllar que, tot i l’esforç de moltes pimes per crear ocupació, encara no s’avança en la qualitat d’aquestes feines. Per a l’economista Montalvo, enca-ra hi ha molt camí de millora: “El repte segueix sent arribar a una quantitat raonable d’aturats per a un país no bananer. Aquest ritme no és suficient”.e

L’atur es redueix en 7.800 persones a Catalunya en un mes mentre creix al conjunt d’Espanya

MERCAT DE TREBALL

L’atur va donar una treva a Catalu-nya al febrer després d’haver co-mençat l’any pujant i l’ocupació va millorar impulsada per l’hostaleria el mateix mes en què Barcelona va acollir el congrés mundial MWC. El nombre d’aturats va reduir-se en 7.800 persones durant el febrer, tot i que el total es manté per sobre dels 510.200, segons les dades del minis-teri d’Ocupació.

A Espanya, en canvi, les llistes de l’atur van créixer en 2.200 persones el mes passat i el total d’aturats va situar-se per sobre dels 4,1 milions. Ha sigut un febrer més fluix que els dels dos últims anys, quan l’atur ha-via baixat i el govern espanyol va parlar ahir de “refredament” en la millora al mercat laboral. El secre-tari d’estat d’Ocupació, Juan Pablo Riesgo, va vincular aquesta situació en bona mesura a la “inestabilitat política i la desacceleració de l’eco-nomia internacional”.

La valoració del febrer, però, és més optimista si es pregunta a eco-nomistes com el professor de la UPF José García Montalvo, que po-sa l’èmfasi en el fet que la dada des-estacionalitzada d’atur a Espanya mostra una reducció al febrer. “És destacable que tenint en compte la situació política d’inestabilitat i que no se sap encara quin serà el govern la cosa no vagi malament. Això vol dir que la inèrcia es manté”, va de-fensar en declaracions a l’ARA.

Catalunya lidera l’ocupació La creació d’ocupació va ser positi-va al febrer, amb un increment d’afi-liació a la Seguretat Social que va li-derar Catalunya, amb 22.134 afiliats més en un mes. Montalvo defensa que aquesta bona dada és fruit del bon pols que manté el sector turís-tic (i totes les activitats que arrosse-

BARCELONAJ.M./E.F.

Una imatge de l’expositor d’Intel durant el MWC de Barcelona la setmana passada. FRANCESC MELCION

Un pessimista ‘relatiu’ sobre el futur d’Espanya

productivitat, l’eficiència, les exportacions, la defi-cient educació, la mala gerència tant en el sec-tor públic com en el privat, la inseguretat jurídica i la mala quali-tat de l’administració són els factors que po-sen Espanya a les últi-mes posicions d’Europa.

Aquestes són les princi-pals conclusions que l’eco-nomista esgrimeix en el seu lli-bre, que va presentar l’exsecreta-ri d’estat d’Economia, i actual con-seller del Sabadell, David Vegara. La relació de Vegara amb Sebastián ve de molt lluny. El pare de Vegara

i el de Sebastián són amics de quan tots dos eren joves estudiants d’econòmiques. Sebastián va recor-dar que quan David Vegara tenia

deu anys el va portar al parc del Tibidabo i era ell qui no volia

que gastés massa diners: “Ja demostrava que seria

un molt bon gestor”, va lloar Sebastián. Alhora, Vegara va rememorar un dia que van anar junts a veure un Ma-drid-Barça i quan l’equip culer va marcar i

ell ho va celebrar, només la mirada inquisitiva del

merengue Sebastián el va salvar de les ires de l’afició

madridista. Una amistat llunya-na i, també, una admiració mútua.

Per a l’autor, que es va mostrar re-lativament pessimista, el títol hau-ria d’haver sigut España relativa-mente estancada, però diu que va ser

Crònica

Espanya està estancada? El professor Carlos Se-bastián, germà de l’exministre Miguel Se-bastián, mira de treu-

re’n l’entrellat en el llibre España estancada, editat per Galaxia Gu-temberg i presentat ahir al Cercle d’Economia. La conclusió és clara: tots els indicadors econòmics, com-parats amb els d’altres països d’Eu-ropa, indiquen que l’economia no va amunt, però tampoc avall. La

BARCELONA JORDI OLIVERES

decisió de l’editorial treure-hi l’ad-verbi. Sebastián va ser molt dur amb les administracions. Creu que a par-tir de començaments dels anys 90 es va espatllar la modernització d’Es-panya, agreujada a partir de l’arriba-da al govern del PP. Per a ell, un dels problemes més importants és que Espanya és un estat clientelar, tot i que no tant com Itàlia. “Els governs creuen que fent moltes lleis solucio-nen el problema, però no és així, per-què el primer que fan aquests go-verns és incomplir-les”, va dir. Com a anècdota, va explicar que durant els vuit anys d’Aznar a la Moncloa es va multiplicar per quatre cada any el nombre de pàgines del BOE, “com si això solucionés res”.

Sebastián va rebre el suport de col·legues seus com Andreu Mas-Colell (a qui va lloar), Narcís Serra, Joan Majó, Alfredo Pastor, Mauri-ci Lucena o Teresa Garcia-Milà, tots ells economistes.e

Carlos Sebastián amb David Vegara ahir. F. MELCION

27economia

ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

La tradició diu que per Nadal i Cap d’Any és quan s’obren més ampolles de cava, quan el consum augmenta i es converteix en el principal motor del creixement econòmic. Però la realitat és que no va ser així. Les vendes de l’es-pumós elaborat majoritàriament a Ca-talunya van punxar aquestes festes na-dalenques. La caiguda crida l’atenció, perquè fins al tercer trimestre del 2015 les vendes de cava a l’Estat havien aug-mentat un 7% respecte de l’any anteri-or, però al tancament d’any les vendes a Espanya van caure un 0,8% respec-te del 2014.

El descens és difícil d’explicar. El president del consell regulador de la denominació d’origen, Pere Bonet, va exposar ahir la seva sorpresa i no hi va trobar explicació. Bonet va descartar un nou boicot polític. “Si va existir, ja el tenim interioritzat”, va dir, i només va apuntar un possible retraïment del consum per la incertesa política pel se-guit de cites electorals.

No obstant això, l’any 2015 les ven-des de cava (en volum) van millorar. Es van vendre a tot el món més de 244 mi-lions d’ampolles, cosa que suposa un 0,76% més que el 2014 i es voregen les vendes del 2010, que va ser l’any rècord. Així, mentre les vendes al mercat inte-rior van caure un 0,8% i van quedar en 86,8 milions d’ampolles, en el mercat exterior van augmentar un 1,64%, fins

als 157 milions d’ampolles. Destaca l’augment de vendes als estats de la Unió Europea, que van créixer un 2,15%, fins als 114 milions d’ampolles, amb la recuperació del mercat alemany, que va créixer més d’un 8%, o la forta millora a França –el país del xampany–, on el cava va créixer gairebé un 17%.

Les vendes a altres països que no formen part de la UE van augmentar un lleuger 0,33%, i es van superar els 43 milions d’ampolles, però amb com-

portaments molt diferents. La millo-ra en mercats tradicionals com els Es-tats Units, el Japó o el Canadà han per-mès compensar les fortes caigudes als emergents com el Brasil (-13,41%), Rússia (-16,39%) o la Xina (-18,94%).

Cau un 1% la facturació Malgrat l’augment de vendes en am-polles, la facturació global del sector va caure el 2015, ja que es va passar de 1.030 milions d’euros el 2014 a 1.020

milions d’euros el 2015, cosa que su-posa un descens del 0,97%. Aquest descens es produeix malgrat els in-tents del consell regulador de poten-ciar el cava premium sobre el produc-te més barat. Però els productes de més valor –reserva i gran reserva– s’imposen al mercat interior, mentre que el cava més bàsic s’imposa a l’ex-portació. Així, el cava més bàsic supo-sa gairebé el 70% de les exportacions i només el 31% de les vendes a l’Estat. La proporció es capgira amb el cava reserva, ja que només el 38% va a ex-portació i el 62% es queda al mercat espanyol, i encara s’agreuja més amb el gran reserva: el 88% es queda al mercat de l’Estat i només el 12% va a l’exterior.

En la caiguda de la facturació hi in-flueix també el preu per ampolla, ja que el 65% de totes les vendes de cava van a l’exportació, amb un preu mitjà de 2,7 euros, mentre que el mercat espanyol, on el preu mitjà és més alt (4,2 euros) perquè es consumeix més producte premium, només suposa el 35% del to-tal. Precisament per millorar la quali-tat i, per tant, donar més prestigi i apu-jar el preu del producte, s’ha modificat la llei amb l’objectiu de crear noves qualitats, la de cava de qualitat recone-guda i la de cava de paratge qualificat, que si tot va bé podrien entrar en funci-onament a finals d’aquest any.e

ARCELORMITTAL +7,62 4,150 SABADELL +6,71 1,575 POPULAR +6,58 2,366

EUROS % VAR.ACERINOX -2,55 9,774 MEDIASET -1,79 10,160 ENAGAS -1,51 25,765

Daltabaix de les vendes de cava per Nadal

Pere Bonet no troba una explicació a la frenada de vendes per Nadal. CRISTINA CALDERER

Meridia Capital crea un fons per invertir en empreses industrials

Finances

Meridia Capital Partners, la firma d’in-versió que lidera l’exdirectiu del Barça Javier Faus, ha llançat un nou fons de ca-pital privat, Meridia Growth I, per inver-tir en empreses industrials espanyoles de dimensions mitjanes (entre 15 i 100 milions de facturació) que busquin un soci per créixer. La dimensió objectiva del fons serà de 125 milions d’euros, per aportar capital –entre 15 i 35 milions d’euros– a les empreses on inverteixi.

LA BORSA ÍBEX-35 ELS QUE PUGEN MÉS ELS QUE BAIXEN MÉS

Sessió de dimecres, 2 de març del 2016

8.764,50 PUNTS

+1,78% VARIACIÓ

XAVIER GRAU

RADAR EMPRESARIAL

Axon entra amb 4 M€ a la primera ronda d’inversió d’HolaLuz

Energia

La comercialitzadora catalana d’electri-citat HolaLuz.com ha tancat la seva pri-mera ronda de finançament amb el fons de capital risc Axon Partners Group, que invertirà quatre milions en la com-panyia. Els fons es destinaran a accele-rar el creixement de l’empresa. Hola-Luz va néixer fa cinc anys de la mà dels emprenedors Oriol Vila, Ferran Nogué i Carlota Pi, que seguiran controlant la companyia després d’aquesta ronda.

Mercè Delgado dirigirà la companyia de software Fluendo

Tecnologia

La companyia Fluendo, amb seu a Barcelona, es-pecialitzada en software multimèdia basat en la plataforma GStreamer, ha nomenat Mercè Del-

gado nova directora general. L’empre-sa ha doblat la plantilla per impulsar una nova etapa de creixement amb la diversificació multimèdia com a nego-ci principal.

EUROS % VAR.

28 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT

IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO,

GEORGINA FERRI

DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER ROSA RODON

EDICIÓ DIGITAL ISAAC SALVATIERRA

POLÍTICA JOAN RUSIÑOL

INTERNACIONAL MARC VIDAL

ECONOMIA ÀLEX FONT

SOCIETAT ALBERT SOLÉ

CULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS TONI PADILLA

DELEGACIÓ A MADRID FERRAN CASAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES LAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT FERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGAT SALVADOR GARCIA RUIZ

DIRECTORA FINANCERA FOIX VALDÉ

DIRECTOR DE MÀRQUETING ORIOL LLEVAT

DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN

DIRECTOR DE NEGOCI ORIOL CANALS

DIRECTOR DE TECNOLOGIA MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119

08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

subscripcions@ara.cat

TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectors

que ens facin arribar els errors que de-

tectin en el contingut dels articles. Un

cop confirmat l’error, l’ARA publica la fe

d’errades en aquesta mateixa columna.

Podeu fer-nos arribar les vostres esme-

nes a opinio@ara.cat.

Jani o la regressió hongaresa

XAVIER FRESNO

FILÒLEG

En Jani va néixer amb glaucoma congènit, una discapacitat ocular pro-gressiva que el marcaria per a tota la vida. Ja de pe-

tit la seva visió no superava el 20%. A Hongria (país on fer bromes sobre cecs no és cap tabú, ja que ells són els primers a riure’s d’ells mateixos) als nens que presenten problemes d’aquest tipus se’ls encamina, ja des de l’escola primària, cap a un apre-nentatge auditiu o cinestèsic. En Ja-ni no posseïa habilitats musicals, ai-xí que es va fer massatgista, la seva professió actual. Va cremar les pri-meres etapes de la seva vida de la ma-teixa manera que la resta de la seva colla. Un dia va conèixer la Bea, es va casar, va tenir dos fills i ha portat sempre una vida tan normal com el seu handicap visual li permet. En Ja-ni (diminutiu de János) i la seva do-na treballen en consultoris llogats en un complex de banys termals, on adoben l’esquena a un bon grapat de clients fidels, arribats sobretot de la veïna Àustria i de la no llunyana Ale-manya, els quals, tot aprofitant la di-ferència de nivell de vida, arriben en massa cada cap de setmana per re-bentar maleters sencers amb men-jar, anar a la perruqueria, arreglar-se la boca, omplir restaurants, saunes i piscines, beure quantitats ingents d’alcohol i exhibir el seu poder adquisitiu per tot arreu.

Sempre he consi-derat en Jani l’exem-ple perfecte de l’hos-pitalitat hongaresa. Cada vegada que he estat a casa seva m’hi he trobat com a la meva, malgrat el seu interès gairebé ob-sessiu per fer que m’omplissin la copa o em servissin més gulasch. Fa uns anys en Jani i la Bea van venir a Catalunya amb uns amics a passar uns dies a la Costa Brava. Aque-lla setmana de con-vivència em va ser-vir per ratificar el que ja sabia: que es fa difícil trobar per-sones amb aquesta qualitat humana, d’aquelles que sem-bla que desconeguin què és la maldat. En un intent de com-pensar el tracte que sempre m’han dispensat, vaig fer tot el possible perquè en Jani fos vi-sitat a la clínica Barraquer, però va ser impossible –la llista d’espera era massa llarga–. La seva ceguesa progressiva gairebé em semblava injusta en algú amb sentiments tan nobles i un sentit de l’humor tan acusat.

Fa uns mesos, en plena sagnia d’immigrants que deambulaven per Europa, de rebuig en rebuig i de mur en mur, un grup d’uns cent re-fugiats van fer cap al poble on viu en Jani. En el seu dissortat periple cap a Àustria, només demanaven un

tador de serps que sembla que ha encisat gran part de la població, amb un discurs trufat de demagògia i de mentides propagades reitera-dament pels mitjans de comunica-ció, controlats molt majoritària-ment pel seu govern. Un alt percen-tatge d’hongaresos estan conven-çuts que el seu país s’ha convertit en una mena de terra promesa, que conserva els autèntics valors cristi-ans, motiu pel qual voldrien aban-donar la Unió Europea, ja que la idea no és que Hongria necessiti Europa, sinó que és Europa la que necessita Hongria. Fins a tal punt han arribat la subversió i la perver-sió dels missatges xovinistes.

El feixisme ha tornat a aquesta part del continent, tot i que tinc se-riosos dubtes sobre si mai en va marxar. Com un càncer que es va es-tenent, la metàstasi ha arribat ja a Polònia i amenaça d’afectar altres països de la zona, que se senten forts i disposats a formar un front comú per plantar cara a una Europa que els va rebre amb el braços oberts, després de dècades de foscor soci-alista. Així, en un gest que era una barreja de bona voluntat, d’estratè-gia geopolítica i un cert punt d’inge-nuïtat, la Unió Europea va admetre en el seu si territoris als quals els va-lors de la Revolució Francesa no van

arribar mai; pobles subordinats durant massa temps a im-peris repressius, que ni l’esclat de la I Guerra Mundial ni el nou ordre que va sorgir el 1945 van aconseguir alliberar, ja que tots ells van acabar submergits en un altre règim to-talitari que es va en-fonsar fa poc més de 25 anys. Es tracta, doncs, de pobles per als quals la demo-cràcia, la llibertat i l’estat de dret són massa recents i, en conseqüència, enca-ra molt fràgils, a l’ombra d’una con-vulsa història que pesa com una llosa.

Fa uns dies vaig tornar a veure en Ja-ni, que, amb la seva veu profunda, greu i amable, va tornar a oferir-me vi de la se-va pròpia collita. Ob-servant-lo, m’esfor-

çava a entendre com algú amb aquesta bondat quotidiana podia al-bergar sentiments tan abjectes. Se-gueix dedicant-se als seus dolorosos però reparadors massatges a ciuta-dans occidentals, una activitat que, per cert, li reporta ingressos consi-derables. Però ara contemplo la se-va ceguesa i els seus gestos maldes-tres de manera molt diferent. Em pregunto quant de temps haurà de passar encara perquè la mentalitat d’aquestes gents deixi anar un llast tan perillós, fruit de segles de poder omnímode, i comenci a navegar cap a la llum.

sostre qualsevol per passar la nit i alguna cosa per menjar. Alguns dels veïns del poble van sortir de casa amb carmanyoles amb la intenció d’ajudar-los. Però la majoria els es-peraven armats amb pals, forqui-lles, gossos disposats a atacar i fins i tot bats de beisbol. En Jani es tro-bava entre aquests últims. Els seus amics de tota la vida, també. Al seu costat, la seva dona, catòlica practi-cant, bramava, entre rialles i gestos eloqüents, que, si fos per ella, els engegaria un tret a tots, afirmació amb la qual el seu marit i tota la co-lla estaven totalment d’acord. No-més la ràpida i intel·ligent actuació de l’alcaldessa del poble, que va ser qui em va explicar aquest episodi, va evitar una massacre.

En Jani és una víctima més del discurs de Viktor Orbán, un encan-

BERNADETT SZABO / REUTERS

Molts hongaresos estan convençuts que el seu país

és una mena de terra promesa que conserva els autèntics valors cristians

Polònia i altres països de la zona se senten disposats

a plantar cara a una Europa que els va rebre

amb el braços oberts

29ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 debat

Podem, o com salvar alguns mots del naufragi

Setembre és un bon mes per deixar anar la mirada pels aparadors i les taules de les llibreries. Passat l’estiu amb lectures llargament

ajornades, o víctimes com som tan sovint d’entusiastes consells que es-timulen la nostàlgia i la peresa, el se-tembre arriba als aparadors vestit de rentrée epifànica. No hi solen tro-bar lloc els autors mal anomenats mediàtics –res no relega a una cate-goria inferior una obra pel fet de ser escrita per una persona molt cone-guda–, almenys d’aquells que poden afegir escassos mèrits al mèrit dub-tós de ser populars pel fet de gron-xar-se als mitjans de comunicació. Setembre us agafa amb les veles del desig obertes als vents de la lectu-ra, feliços tots d’iniciar una altra na-vegació. (Si el setembre us agafa a París, podeu arribar a copsar una certa flaire de felicitat.)

Ara no podria dir si era novetat, però aquell setembre a París vaig veure al mostrador d’una llibreria un llibre titulat La responsabilité de l’artiste, signat per Jean Clair. Per a la gent que ara girem entorn de la setantena o més, hi ha paraules que desperten velles sensacions estimu-lants. Responsabilitat, compromís... Porten al diccionari uns conceptes que eren molt vius en la nostra jo-ventut i que perduraren encara fins molt més tard, però que, lentament, quasi sense adonar-nos-en, s’apaga-ren, com hi ha estrelles que deixem de veure per mor de la contamina-ció lumínica. En aquells anys, la res-ponsabilitat i/o el compromís de l’intel·lectual o de l’artista eren

qüestions que proporci-onaven molt de combus-tible al debat polític i cultural. De manera que quan vaig percebre el ba-tec d’aquell títol, em vaig sentir transportat a un temps en què hom enca-ra se sentia convidat a pensar el futur en com-panyia de mestres i de col·legues, un futur que vessaria llibertat i pro-grés damunt de tota la societat. Etc.

El llibre de Jean Clair, per cert, és per recomanar als amics fidels, però també als que s’han obert dre-ceres polítiques a la recerca d’un bon jaç i conserven, així i tot, la misteriosa substància de què és fe-ta la consciència de les persones. I parla de coses de les quals ja feia temps que havíem deixat de parlar. I era reconfortant la seva lectura perquè s’hi redescobria el valor d’uns mots que la política havia vol-gut tancar al museu de la memòria,

vertia en un d’aquests animals de la segona cadena que, en plena seque-ra, cerquen un bassal que els garan-teixi una minsa supervivència. No ig-noren que els serà dificultada al mà-xim pels guardians d’un sistema molt curós, molt sever amb el permís de circulació dels conceptes polítics.

Alguns d’aquests mots varen treu-re el cap amb l’esclat de la crisi, pe-rò com que la crisi és una guerra que guanyaren els que l’havien provoca-da, a poc a poc la resignació va restau-rar la semàntica oficial. De la crisi no n’havíem après res que ens servís per restituir-nos els drets. Els mots tor-naren al seu lloc, com les aigües tor-nen als seus corrents després dels desbordaments. Els nois de les pla-ces no semblaven gaire capacitats per obrir Espanya en canal amb el bisturí dels mots d’antany. Després es detectaren alguns moviments no gaire esperançadors –siguem sin-cers–, però que a poc a poc prenien la forma d’organització política dotada d’alguns traços d’ideologia.

La resta de la història ja la conei-xeu. Siguem o no simpatitzants o votants de Podem, els hem de reco-nèixer que aquests dies han restitu-ït una part del llenguatge que la re-alpolitik espanyola havia enterrat. Ho han fet amb una vehemència que continuarà nodrint la fama de populistes amb què la resta, amb ex-cepcions, els volen empalar. En tot cas, semblen els únics que se servei-xen del llenguatge que tradicional-ment s’emprava per qüestionar el sistema. I això, almenys, trenca la monotonia tòxica a què ens con-demnava el Congrés.

com un anacronisme una mica pintoresc.

Entre nosaltres, aquells mots que nodrien el debat de l’esquerra s’havien diluït amb el temps –s’estavellà la bar-ca de l’amor contra la vi-da quotidiana, diríem–. És alguna cosa més que coincidència: els caires utòpics de les paraules foren allisats, minuciosa-

ment llimats per la desimboltura so-cialdemòcrata que a la fi encaixa en la figura de Felipe González i l’arra-vatament socialista de sopar amb banquers. Aquella democràcia nas-cuda de pactes transitoris, però que finalment resultarien un escenari in-amovible, tirà pel dret enduent-se expressament el llenguatge de l’es-querra –la socialdemocràcia no era considerada esquerra ni pels matei-xos socialdemòcrates quan parlaven en confiança–. Amb el seu llenguat-ge, l’esquerra també llanguia i es con-

SUSANA SUBIRANA

ESCRIPTOR

GUILLEM FRONTERA

Iglesias, Otegi✒ Saben els pacients lectors d’aquesta columna que sovint s’hi han expressat dubtes que em sem-blen més que raonables sobre el dis-curs polític de Podem i com se n’ha-gi de dir de les seves diverses rami-ficacions. Però no ens podem estar de dir que el gran líder Pablo Igle-sias va estar realment brillant ahir en la seva intervenció al debat d’in-vestidura de Pedro Sánchez, una en-ganyifa que s’acabarà divendres com la broma feixuga que és des del seu plantejament. No em referesc tant a la menció de les mans de Fe-lipe González brutes de calç viva, que òbviament és el titular, sinó a l’esment que va fer Iglesias de Puig Antich, una de les últimes víctimes executades pel règim criminal de Francisco Franco, que en teoria ja es trobava en el camí de dur a ter-me la modèlica Transició, on tot ha-via d’estar lligat i ben lligat perquè canviés tot sense que hi hagués cap

canvi (es veu que dins el govern franquista algú s’havia pres la molèstia de llegir Lampedusa, ni que fos per interpretar-lo a l’inrevés). N’hi ha prou de fer un visionat de l’esfereïdora pel·lícu-la Salvador, de Manuel Huerga, per comprovar en quina ignomínia va desembocar la famosa obertura de la dictadura franquista.

✒ En l’Espanya actual, als dissi-dents ja no se’ls assassina a garrot vil, sinó que moderadament es veu que n’hi ha prou d’entaforar-los gai-rebé set anys a la presó, com li ha passat al líder abertzale Arnaldo Otegi. Mentrestant hem vist com autèntics depredadors de les arques públiques, com Jaume Matas, Ro-drigo Rato, Luis Bárcenas o els

rats per filiacions generacionals i po-sicionaments nacionals més que di-vergents, hi ha un fil d’or que les cus i les enfronta amb un estat suposa-dament de dret que queda al seu torn perfectament representat pel fracàs de Pedro Sánchez i la rancúnia de Mariano Rajoy, autor de la legislatu-ra més desastrosa que hem vist a Es-panya en la seva història recent, que ja és dir. Hi ha un establishment de la política espanyola que necessita urgentment ser demolit, ni que sigui a cops de maça verbal.

✒ No sóc del Pablo, no sóc de l’Ar-naldo (tot i que no puc menys que lamentar el mal tracte inhumà que ha patit el segon durant aquests sis anys i mig). Però ahir, tant a l’un com a l’altre els vessava la raó per les espatlles. Tenim raons per encen-dre’ns, certament, i hi ha combusti-ble de sobres, com deia Joan Fuster, per alimentar la falla.

membres de la trama Gürtel, es passegen breument per les cel·les o els jutjats mentre po-sen el crit al cel per rei-vindicar la seva pre-sumpta honorabilitat. Davant d’aquesta situa-ció, Otegi, a qui pel que es veu el perllongat pre-sidi no li ha assecat la go-la, va i diu que el procés català és una lliçó de la

qual cal prendre nota i que la porta giratòria dels independentistes, a Espanya, és la presó, mentre que la dels defensors de l’statu quo són les còmodes cadires dels consells d’ad-ministració de les grans empreses. Impossible dir-ho més clar.

✒ Ni més feridor. Entre les expres-sions d’Iglesias i les d’Otegi, és a dir, entre un nen mimat i un lluitador (tots dos d’esquerres, això sí), sepa-

Mentre els corruptes

es passegen breument

per la presó, Otegi s’hi ha

estat sis anys i mig

ESCRIPTOR

SEBASTIÀ ALZAMORA

Aquella democràcia nascuda de pactes

transitoris es va endur el llenguatge de

l’esquerra

Com que la crisi és una guerra que van guanyar els

que l’havien provocada, la resignació va restaurar

la semàntica oficial

CONSULTEU

MÉS ARTICLES A

www.ara.cat

30

debatDIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

CARTES I MISSATGES

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitat i un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

@diariARA facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: opinio@ara.cat Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

Canvis que es fan esperar

He de reconèixer que el món polític em resulta estrany. Plasmat i es-cenificat al màxim en els actes d’investidura,

resulta si més no poc creïble. Aques-ta sensació ja la vaig tenir amb el de-bat d’investidura de Puigdemont. Digui el que digui el candidat, sem-pre és aplaudit només pels seus. Tant és allò que estigui expressant; de vegades només provoca aplaudi-ments a frases que no tenen cap sig-nificat especial, però els seguidors de l’orador les celebren com autò-mats. En altres ocasions l’absència d’aplaudiments és notòria i fins i tot absurda, especialment quan es trac-ta d’un record o un concepte comú per a tothom, que pot arribar a ser entranyable i que no deixa cap me-na de dubte a pensar que mereixeria una ovació generalitzada. Però cal respectar el pacte: o s’aplaudeix tot o no s’aplaudeix res. I, així, sembla que el soroll de les picades de mans predetermina ja la votació.

El de dimarts no va ser, sens dub-te, un gran discurs. Pedro Sánchez no és un erudit, ni un intel·lectual, ni un gran orador, i no sabem si ar-ribarà a ser un gran polític. Però la repetida i reiterada al·lusió al diàleg hauria merescut, ni que fos una so-la vegada, un aplaudiment genera-litzat. Les paraules més repetides, canvi, diàleg i acord, expressades també amb metàfores com donar la mà, avançar o dir no a un govern partidista, el converteixen en l’ho-me que postula el diàleg, que desit-ja un canvi i que sap que no pot fer-ho sol. Llàstima que al final tot ple-gat es converteixi en una mera de-claració d’intencions, però s’ha de reconèixer que com a mínim la mú-sica és agradable.

Esclar que aquest con-cepte no omple de con-tingut polític un discurs de gairebé dues hores, però si més no li atorgava un sentit clar del que pre-tenia. El problema és que tots els membres de la cambra saben a priori que no porta enlloc. Mai com fins ara la passivitat de Rajoy s’havia fet tan patent. Però, com sem-pre, certes actituds tenen dues cares: aquesta flegma –que ja hem vist que no és britànica– sempre li ha donat bons resultats. Tanmateix, i un cop més em puc equivocar, em sembla que ja no dóna més de si. Si espera que el fracàs de Sánchez li doni ales per formar die grosse koalition apa-rentment tan desitjada, se’m fa di-fícil d’acceptar, si més no amb els lí-ders actuals.

El discurs de Sánchez tenia un missatge directe, i és la seva aposta per la centralitat a través del pacte

desafecció, per exemple) però sen-se voler-ne assumir respostes con-cretes. Sánchez dóna el diàleg per tota resposta, però la resta es pre-gunten: sí, però amb quina finalitat?

El dia que es va encetar el debat d’investidura també es feia públic un canvi que alguns ja vam anunciar que passaria: els afers exteriors de Cata-lunya canvien de nom perquè res no canviï. En efecte, la flamant conselle-ria d’Afers Exteriors, Relacions Ins-titucionals i Transparència a partir d’ara s’anomenarà conselleria d’Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència. No ens es-tan gastant cap broma, com han insi-nuat alguns mitjans, simplement és que el Govern ha après a jugar al gat i la rata per no ser atrapat. Però val a dir que aquestes tracamanyes jurídi-ques al final són esgotadores, desgas-ten a tothom i condueixen inevita-blement a la sensació d’absurd. Pe-rò aquest és el camí que hem emprès i, malgrat que no tothom comparteix aquesta postura, són les regles del joc en què avui estem ficats.

Rajoy va decidir que el camp de ba-talla seria el jurídic, un instrument que sens dubte domina la maquinària de l’Estat i que a més té al costat la que s’ha denominat brigada Aranzadi. Però val a dir que ni així va aconseguir vèncer Artur Mas, que amb poques armes va entrar hàbilment en aquest terreny de joc. El nou 9-N, en aquest sentit, va ser una de les coses que va irritar més el govern del PP.

En tot cas, aquesta estratègia no es pot allargar eternament, perquè al final frega el ridícul i, sobretot, ens desgasta i ens paralitza. Que ne-cessitem un govern a Espanya per negociar-hi és més que evident, pe-rò com serà i qui l’encapçalarà enca-ra és una gran incògnita.

amb Ciutadans, aquest centre desaparegut en tota l’etapa PP però que va caracteritzar durant una època el votant de la societat espanyola. També hi va haver un temps aquí, a Catalunya, en què la centralitat ocu-pava un lloc important representat per CDC, però avui aquest espai també ha desaparegut.

Això sí, si hi ha alguna cosa que no se li pot negar a Pedro Sánchez és que com a mínim ha provocat que el ca-lendari comencés a córrer. L’ame-naça real d’unes eleccions a finals de juny és a la cantonada.

Com afecta tot plegat a Catalu-nya? És més que evident que del dis-curs no se’n desprèn cap aproxima-ció real als problemes plantejats. En realitat sembla com si reconegués l’existència d’una espècie de nebu-losa de la qual només és capaç d’apreciar alguns símptomes (la

E. GIMÉNEZ-SALINASJURISTA I PSICÒLOGA

Almenys Sánchez fa

córrer el calendari: l’amenaça

d’eleccions és a la

cantonada

JAVIER LIZÓN / EFE

Otegi surt de la presó Otegi ha sortit de la presó i els tertuli-ans d’un programa, a la pregunta que els feia el moderador sobre el futur d’Otegi en política, deien: “Que faci el que vulgui” . Em va semblar una sorti-da per la tangent... fàcil, per no com-prometre’s.

El temps d’Otegi ha passat. La socie-tat basca ja ha superat els vells camins. Ha passat el perill i, sense por i per esbor-rar tots els errors del passat, dels uns i dels altres, ha arribat l’hora d’obrir les presons.

Els qui creien que pel terror assoliri-en la independència ja han perdut la par-tida i són inofensius. Si no tenen espai en la política sempre podran escriure les se-ves memòries.

JOAN MARTOREL I BARBER MATADEPERA

Quina impotència Quina impotència! Estic segura que som molts els que la sentim en veure tants si-rians que, fugint de la guerra, d’una mort

quasi segura, després de fer un llarg i pe-nós camí es troben amb totes les fronte-res tancades. Topen amb reixats i poli-cies que tenen ordres de no deixar-los entrar i que, per impedir-ho, no deixen de fer servir cap eina que tenen a la mà.

És complicat, ho sabem, i els nostres governants han de vetllar per la nostra seguretat, però això no pot seguir així. És hora que el Consell d’Europa s’hi im-pliqui a fons; moltes persones estem disposades a col·laborar-hi.

Sisplau, això necessita una solució ara mateix; pensem que és un cas ex-trem: no vénen per guanyar-se millor la vida sinó per seguir vivint.

Si ara no actuem, les futures gene-racions d’europeus sentiran vergonya per la poca humanitat d’uns avantpas-sats que som nosaltres.

DOLORS VILÀ PLANAS GIRONA

A la regidora de les Corts Voldria agrair públicament a la regido-ra del districte de les Corts, la senyo-ra Laura Pérez, el seu interès i la seva

feina per desencallar l’interminable procés dels afectats de la Colònia Cas-tells i donar-hi una solució definitiva. En quinze anys del pla és la primera ve-gada que la regidoria del districte ens ha escoltat, s’ha interessat per les nos-tres necessitats i finalment ens ha pre-sentat una proposta alternativa, més amable amb el veïnat i considerant to-tes les parts.

La proposta preveu atendre primer els que tenen uns habitatges més pre-caris i reallotjar els veïns que volen quedar-se en edificacions al costat ma-teix de casa seva. Com en tot procés, n’hi ha que no estan d’acord amb el nou pla, per motius ben diversos, però les bases per a una millor entesa ja estan posades.

Ara cal anar ràpidament a l’aprova-ció de la proposta definitiva perquè no pugui donar-se la situació que un futur govern de l’Ajuntament torni a canvi-ar el que tants esforços ens ha costat d’aconseguir als veïns d’aquest racó his-tòric de les Corts.

SERGI IBARS DE BLAS BARCELONA

Estranys companys de viatge

Increïble. Comenta César Luena, el se-cretari d’organització del PSOE, que l’acord amb Ciutadans d’Albert Rivera ha d’impulsar un canvi cap un executiu “progressista i reformista”. La majoria de catalans, i també el PSC, recordem quan els de C’s banalitzaven el nazisme comparant el 9-N amb els nazis, o mar-xaven del Parlament quan es votava una moció de condemna del franquisme. Sorprèn que encara hi ha gent que creu que C’s és un partit de centre. Caldria re-cordar que tant Albert Rivera com Cari-na Mejías van sortir d’un partit de dre-ta gens moderada, el PP, i que ja l’han su-perat clarament cap a l’extrema dreta.

JAUME FONTCUBERTA BARCELONA

31ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 PUBLICITAT

32 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

ESTILS

Hi ha un pensament fe-rotge. Pensament, i no impuls, perquè està elaborat intel·lectual-ment, raonat. I ferot-

ge perquè agredeix i imposa. El po-dem trobar en l’anomenat fona-mentalisme religiós, però és una llàstima utilitzar un terme tan pre-cís i necessari com fonamentalisme, perquè dels fonaments no en po-dem prescindir. Extremisme és també ambigu quan realça la qües-tió del lloc i la pertinença: ¿Qui se situa als extrems, qui al centre, qui els supera i qui no pot entrar-hi? Radical està també tergiversat, ja que prové de radice, és a dir, les ar-rels. Sembla, doncs, que predomini la voluntat d’estigmatitzar l’apro-fundiment en les matèries, censu-rar la cerca dels fonaments i les ar-rels i transitar per totes bandes, també pels extrems. Aquestes eti-quetes es volen pal·liar amb termes com moderat, cosa que encara ac-centua més la idea de quedar-nos surant a la superfície –sense anar als fonaments–. Contraposar les fi-gures del fonamentalista i del mo-derat en una qüestió com la religio-sa és donar per fet que, en els fona-ments, en les arrels, s’hi amaga la llavor del mal i que, per tant, només el moderat és capaç de refrenar i desoir les crides al deliri i la ira que, en essència, formen les bases de les seves creences. És un joc ambigu i, sovint, malintencionat.

Deixem d’unir antagònics Si deixem d’utilitzar qualificatius com fonamentalista per referir-nos als que es mouen guiats per un pen-sament ferotge deixarem, a més, d’avalar –encara que sigui inconsci-entment– les seves accions. Si el pensament ferotge articula un dis-curs amb el qual cometre les pitjors atrocitats, situar-lo en l’àmbit d’ac-ció d’una religió sempre serà tergi-versador, per molt que els mateixos autors d’aquest pensament ferotge reivindiquin una filiació espiritual

BARCELONADÍDAC P. LAGARRIGA

concreta i, en conseqüència, se sen-tin còmodes quan els identifiquem com ells volen. Des d’aquesta pers-pectiva, etiquetes tan popularitza-des com terrorisme islàmic no tenen cap sentit perquè són dos conceptes antagònics, de la mateixa manera que Yeshayahu Leibowitz, profes-sor de química i erudit rabí israelià, compara l’actuació dels que assassi-nen en nom de la religió jueva “amb un escorxador impur que recorre al rabí per demanar-li un ganivet kos-her per a la matança del porc”.

Hi ha un pensament, doncs, que no és fonamentalista, ni radical, ni extremista, però sí ferotge. Aterri-dorament ferotge. A vegades s’ama-ga darrere de tradicions religioses, d’altres sota banderes o grans pa-raules com drets humans o democrà-cia. La seva actuació, però, és simi-lar, carregada d’ira, cega quant a la vida, imposant i repressora. Del tot agressiva.

¿Es pot combatre una cosa així, tan desmesurada i àvida de sang, amb estratègies completament oposades, subtils, poetitzades, que fomentin la serenor i la connexió amb un mateix i, per tant, amb els altres? Si més no, cal intentar-ho.

Una de les preses preferides d’aquest pensament ferotge amagat dins d’una carcassa religiosa, en aquest cas islàmica, és la música. L’odi de la fera és tan gran que, allà on s’estén la plaga, ataquen, priori-tàriament, tota creació sonora. Que l’islam i la música casen és un fet històric i sociològic: només cal que ens fixem en l’enorme riquesa dels estils musicals que han nascut i en-cara neixen en tot el món islàmic. Els que ataquen la música en nom de l’islam no es basen en l’Alcorà, ja que en el llibre sagrat no s’hi recull cap prohibició d’aquest tipus, sinó en dubtoses narracions de la prime-ra comunitat de musulmans, mal-grat que aquestes històries han si-gut descartades i titllades de mani-pulacions posteriors dels principals juristes i pensadors de tots els temps. La idiosincràsia musical de l’islam ha propiciat l’omnipresència de la música en la majoria de socie-tats de majoria musulmana i l’ús

Sissoko i Segal: música per

adormir feresEl duo proposa una elegant resistència

al fanatisme

Coreografia i paisatge

De la mateixa manera que el paisatge és un fet cultural, dinàmic i sempre canviant, la dan-sa és una experiència humana interactiva i permanentment oberta, estretament lligada a la nostra consciència.

Per parlar avui de dansa cal fer referència a tot el que forma part dels processos de creació de les imatges que ens fem del món en què vivim. Alguns elements que in-tegren aquesta capacitat imaginativa són el temps del cos i de la vida, la natura, el clima, el paisatge i les alteraci-ons de l’ambient, així com els universos simbòlics, la mas-sa infinita de fluxos d’informació i les connexions amb els objectes de les realitats plurals. Tots condicionen les apreciacions que ens fem dels llocs i fan emergir les afec-tivitats que ens originen els paisatges quotidians.

Gràcies al fet d’interactuar amb el paisatge des d’una visió en la qual el nostre cos és una entitat ambiental, amb peculiaritats orgàniques que influeixen en el medi on està situat, la dansa dibuixa l’espai, reprodueix i fa visible el significat velat que guarden els llocs. L’acte cre-atiu fa que els contextos es transformin i es propiciïn, ai-xí, noves narratives territorials.

No obstant això, ens ha d’interessar el que no és tan evi-dent en la percepció del paisatge, i hem d’adoptar una visió holística i entendre que aquest aprenentat-ge és fruit d’una immersió multi-sensorial, com a cos viu que som, en estat de present perpetu.

Gaudir de paisatges agradables, harmònics i no degradats és un dret, i el fet d’incorporar-hi el cos, els sentits i l’expressió artística reforça la identificació amb l’en-torn, ajuda a crear significats compartits i possibilita l’aparició de nous valors; d’aquesta mane-ra s’amplia la nostra sensibilitat paisatgística.e

Opinió

Vincles Gaudir de paisatges agradables i harmònics és un dret, i el fet d’incorporar-hi el cos, els sentits i l’expressió artística reforça la identificació amb l’entorn

JORDI MAS COREÒGRAF I BALLARÍ

GETTY

“No sé jugar amb màscares, amics. Estimo massa les paraules nostres de molts llavis de cendra, crit i flama” Maria Àngels Anglada

Un diàleg ple d’humanitat Durant la seva greu malaltia, la coneguda cardi-òloga Magda Heras va voler aplicar el mateix rigor que havia dedicat a la ciència a l’autenticitat de les seves oracions. El llibre Correspondència. Setem-bre 2012 - agost 2014 recull l’intens contacte amb Ignasi Fossas, l’actual prior de Montserrat.

33ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 estils

Contes i benestarDijous que ve, dia 10, a les 18.30 h, la Biblioteca Jau-me Fuster (pl. de Lesseps, 20-22, Barcelona) acull l’acte Una tarda de contes per viure millor, dirigit a famílies, mestres, terapeutes i creatius, amb Pep Duran, contacontes; Eva Bach, pedagoga; Joan Garriga, psicòleg, i l’editora Inês Castel-Branco.

Ballaké Sissoko amb Vincent Segal.

CLAUDE GASSIAN

d’instruments en molts actes ritu-als, en especial els de remembrança de Déu.

Música de nit Mali és un dels països que es decla-ra majoritàriament musulmà i on la música forma part dels fona-

ments socials. El pensament ferotge va agredir Tom-

bouctou i altres zones ca-rismàtiques del país

africà i, en primer lloc, va fer callar la música. Mesos després, el mateix pensament ferotge agredia París i el món plorava.

Quan els carrers cri-daven “Je suis Charlie”,

el parisenc Vincent Segal va agafar el seu violoncel i

es va enlairar rumb a Bamako. A la capital de Mali l’esperava, ko-ra en mà, el seu amic Ballaké Sisso-ko. Feia sis anys, el 2009, havien enregistrat el seu primer i únic disc fins ara, l’internacionalment acla-mat Chamber music. En un context tacat de sang, amb un París com-mocionat i un Mali constantment atacat per la mateixa ferocitat, el duo va decidir tornar a fer el que tant necessitem: una música que adormi la fera.

Diuen els dos músics que els pri-mers dies del seu retrobament pu-javen cada nit al terrat de la casa de Sissoko, al barri de Ntomikorobou-gou de la capital maliana, es posa-ven a tocar cadascú les seves cordes i bressolaven el son del veïnat. D’aquest diàleg íntim en surten les primeres cançons del disc que ha editat el segell francès No Format! i que titulen, de manera explícita, Musique de nuit. Acompanyant el seguit de melodies, sentim els bels d’un xai o, de lluny, les sirenes d’una ambulància. Durant el dia van a l’estudi de gravació Bogolan, autèntica llar de la música africana, per acabar les cançons. Segal i Sis-soko no són la prova que dues cul-tures diferents poden trobar-se, ben al contrari: és el mateix esperit, la mateixa saba respectuosa i vita-litzadora, que no coneix fronteres i que facilita aquest tipus de relaci-ons. Mali i França, com molts altres indrets, es veuen sacsejats per un mateix pensament ferotge que en-arbora diferents banderes i credos. Al bell mig, subtilment presents, dos músics pugen al terrat i fan par-lar el vent. Emeten una vibració, dolça i emotiva, capaç d’arribar als fonaments de la condició humana per asserenar-la. Les feres saben que, si les escolten, s’adormiran: per això odien tant la música i per això també estan tan allunyades de qualsevol regulació social que es fo-namenti, radicalment, en la convi-vència, l’harmonia i la pau.e

CONSCIÈNCIA D’ARA

Cada dijous I la setmana que ve:

David Loy: a la recerca d’un budisme actual

PLANS PER AL CAP DE SETMANA

Fira Scrap +

Sitges acull aquest cap de setmana la fira Scrap +, que està considerada la se-gona més important d’Eu-ropa dedicada a l’scrap-booking, una tècnica per personalitzar àlbums i re-cords. Més d’una quarante-na d’expositors entre dis-tribuïdors, dissenyadors i fabricants mostraran les últimes tendències.

Pota Blava i Carxofa Prat

El pollastre pota blava i la carxofa són dos dels pro-ductes gastronòmics més preuats del Baix Llobregat i ara s’uneixen en unes jor-nades gastronòmiques que se celebren al Prat fins a finals de març. 23 restau-rants del Prat hi participen amb propostes de menús que oscil·len entre els 20 i els 25 euros.

Fira del Trumfo i la Tòfona

El trumfo és el nom amb què es coneix la patata en algunes comarques cata-lanes, com el Solsonès, i serà juntament amb la tò-fona el protagonista de la fira que se celebrarà aquest cap de setmana a Solsona. Hi haurà mostres de productes, degustaci-ons, venda i tallers per aprendre a cuinar-los.

Barcelona Beer Festival

Barcelona acull la cinquena edició d’aquest festival de-dicat a la cervesa artesana. La cita serà al Museu Marí-tim de la ciutat i hi haurà més de 300 de cerveses per degustar, menjar i tot tipus d’activitats. A més, se celebrarà la primera edició del Barcelona Beer Cha-llenge, que premiarà la mi-llor cervesa artesana.

QuintoTapa de l’Hospitalet

Fins al 13 de març diversos restaurants i bars de l’Hos-pitalet de Llobregat s’han sumat a aquesta ruta i ofe-reixen una tapa i un quin-to per 2,5 euros o una tapa elaborada amb productes quilòmetre 0 i un quinto per 3 euros. L’objectiu d’aquesta iniciativa és di-namitzar el sector de la restauració de la ciutat.

6Palo Alto

MarketEl Palo Alto Market torna aquest cap de setmana a la capital catalana amb les seves propostes habituals: artesania, disseny, moda, tallers, food trucks i músi-ca. En aquesta edició hi haurà la celebració dels 20 anys de la banda Funda-ción Tony Manero. Com sempre, l’horari serà de les 11 h del matí a les 21 h.

34 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara cultura

Pepe Rubianes tindrà una placeta al Paral·lel el 2016L’1 de març va fer 7 anys que va morir Pepe Rubianes. Els seus amics van publicar di-marts una esquela a El Periódico en nom de l’actor reivindicant la plaça a la ciutat a què es van comprometre Jordi Hereu i Xavier Trias. Deia: “Si ho arribo a saber, no em moro! Colau, guapa, enrotlla’t!” L’alcaldes-

sa va respondre-hi via Twitter: “No ens n’oblidem”. El motiu del retard ha sigut la reforma del Paral·lel. Ara la comissió del nomenclàtor ha d’assignar nom a sis noves placetes. Les que estan decidides són la Pe-pe Rubianes (Viladomat/Marquès de Campo Sagrado) i la Joan Viladomat. CULTURA

“Tinc el coratge de fer sortir les tripes dels personatges”

Miquela havia festejat amb un cosí, però ell s’havia hagut d’acabar ca-sant amb una germana a qui havia deixat embarassada. En aquells mo-ments, una noia a qui el xicot havia deixat estava condemnada.

Així i tot, els dos personatges s’enamoren. La Miquela i el Ton s’estimen molt, però fins i tot en aquesta història tan maca ella s’obsessiona a tenir un fill, i quan això passa deixa una mi-ca de banda el seu home. En una de les escenes més importants de la novel·la, els pares es discuteixen mentre agafen el fill de la camisa i l’hi acaben estripant. De fet, ell se-rà un personatge permanentment dividit: primer entre el pare i la ma-re, després entre la mare i la dona –la Glòria–, i finalment entre la Glò-ria i la filla gran, l’Eva.

L’Enric és un heroi silenciós. Sí, hi estic d’acord. No és pas un secun-dari. Els dies sense glòria no és única-ment una novel·la de dones. I no és costumista, encara que hi hagi pinze-llades del que som i el que hem sigut.

Hi abunda “la fal·lera silenciosa dels que havien perdut la guerra”. Quan comença la República, el Ton diu: “Ara manarà el poble i tots hi guanyarem”. La Miquela és més escèptica. Anys després, al final de la dictadura, l’Enric participa en activitats clandestines. Ho fa per fugir de casa, perquè llavors les co-ses ja no van bé amb la Glòria.

És un llibre que exposa els sen-timents dels personatges. Són els sentiments, el que em mou a escriure. No escric per publicar, si-

nó per necessitat. Tinc el coratge de fer sortir les tripes dels personatges. Hi ha autors molt preparats que es queden a mitges. Si jo em despullo és perquè és l’única manera en què puc escriure.

La veu narradora diu que estimar-se deu ser “necessitar-se i també... fer-se nosa... de vegades”. Hi estic d’acord. Ho he pogut com-provar al llarg de la vida. Darrere tots els personatges dels meus llibres de ficció hi sóc jo. Tots tenim un dimo-ni a dins i ens serveix per escriure els personatges dolents, que mai no aca-ben de ser dolents del tot: tenen les seves raons per ser-ho.

L’Enric i la Glòria canvien el camp per la ciutat, però la vida al camp

els permetrà trobar una solució als seus problemes econòmics. Volia homenatjar tota aquesta gent que van deixar la terra i la casa perquè els preocupava el futur dels fills. No ho van tenir gens fàcil.

El dia a dia que expliques és dur. La Glòria no és una víctima, és una supervivent. Pateix, però fa patir els altres. Acumula molts neguits i in-satisfaccions.

La malaltia és important, al llibre. Una malaltia greu marca una família. En els costums, i en la manera d’en-tendre la vida. Canvia la manera de pensar les coses, veure algú que esti-mes tan malalt. Ens recorda que som ben poca cosa.e

Sílvia Alcàntara va créixer a la Colò-nia Vidal, on treballaven els seus pa-res, i abans i tot de començar-hi a tre-ballar als 14 anys –era el 1958– ja s’havia sentit atreta pel teatre. A fi-nals de la dècada dels 80, quan els seus fills ja eren una mica grans, va reprendre l’afició pels escenaris com a alumna de l’Institut del Teatre, i una mica més tard es va matricular a l’Aula de Lletres, germen de l’Esco-la d’Escriptura de l’Ateneu Barcelo-nès. Alcàntara volia arribar a escriu-re una novel·la, però trigaria a publi-car-la. Va ser el 2009, i el llibre, Olor de Colònia (Edicions de 1984) va en-amorar desenes de milers de lectors. El 2011 va publicar la novel·la breu La casa cantonera (2011) i ara presenta una història ambiciosa, que arrenca a la dècada dels 30 i arriba fins al 2003. La primera edició d’Els dies sense glòria és de 6.000 exemplars.

La novel·la arrenca amb una dona en coma i el marit vetllant-la. Són la Glòria i l’Enric, protagonistes del seu nou llibre. Sempre començo amb una escena d’impacte, però aquesta vegada m’he moderat una mica. Abans ma-tava personatges al primer capítol.

Tot seguit, l’acció recula fins a la dècada dels 30. És llavors que co-neixem els pares de l’Enric, el Ton i la Miquela. Són gent senzilla, arrelada a la terra, el seu únic món. Entre ells passa una cosa atípica a l’època, es coneixen que ja són grans. Al Ton li diuen l’isard perquè viu sol i és conco. La

BARCELONAJORDI NOPCA

Objectius “Aquesta novel·la no és només de dones i no és costumista”, diu l’autora

Honestedat “Si jo em despullo és perquè és l’única manera en què puc escriure”

Malaltia “Una malaltia greu marca una família. En els costums, i en la manera d’entendre la vida” Homenatge “Volia homenatjar tota aquesta gent que van deixar la terra i la casa perquè els preo-cupava el futur dels fills. No ho van tenir gens fàcil”

Sílvia AlcàntaraESCRIPTORA. PRESENTA ‘ELS DIES SENSE GLÒRIA’

35ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 cultura

La descolonialitat, a debat al cicle OVNI del CCCBEl CCCB acull fins diumenge la mostra d’as-saig audiovisual OVNI amb el títol La fronte-ra com a centre. Zones de ser i de no ser, una re-flexió sobre descolonialitat. El debat compta-rà amb experts com Boaventura de Sousa Santos, implicat en el moviment Sud Global, i Houria Bouteldja, en antiislamofòbia.

L’‘spin-off’ de Harry Potter serà una trilogiaJ.K. Rowling ha anunciat que l’spin-off de Harry Potter Animales fantásticos y dónde en-contrarlos serà una trilogia. L’autora serà gui-onista de la primera entrega, que protagonit-za Eddie Redmayne. En canvi, Rowling ha dit que l’obra del West End Harry Potter and the cursed child no arribarà al cinema.

femení que hi ha al text. “L’obra es titula El alcalde de Zalamea però em pregunto si no es podria titular La hija del alcalde de Zalamea. El bat-lle és l’eix, però l’obra té molt a veu-re amb la filla i la relació que ell hi té com a pare”, explica la directora, que amb aquest muntatge va inau-gurar el renovat Teatro de la Come-dia l’octubre passat.

La vigència d’un text del s. XVII L’argument se centra en el fet que la Isabel, la filla del pagès i més enda-vant alcalde Pedro Crespo, és segres-tada i violada pel capità Don Álvaro Ataide (Jesús Noguero). El militar, que ve d’una família noble, s’allotja a casa de Crespo quan les tropes espa-nyoles passen per la localitat de Za-lamea de la Serena, a Extremadura, durant la Guerra de Portugal, i re-butjarà casar-se amb la dona que ha ultratjat perquè no pertany a la se-va classe social. “La Isabel no es vol morir sense dir que ella no n’ha tin-gut la culpa”, va afirmar Gallardo, que també posava l’accent en l’actu-alitat que encara té avui en dia la vi-olència contra les dones. A més de la

violació de la Isabel, va dir Gallar-do, Calderón de la Barca va ser “revolucionari” perquè va mos-trar com algunes dones de l’obra sobreviuen en un món masculí.

“Un dels temes centrals és l’ho-nor, i és analitzat des de diversos punts de vista: com el concep l’es-tament el militar, l’honor estès com a fama i com a prestigi soci-al, que avui és encara més vigent que aleshores. També l’honor ci-vil i l’honor relacionat amb la cas-tedat, amb la propietat per part de l’home i l’honra qüestionada de la dona. A més, hem treballat molt l’honor com a dignitat personal, com un dret humà”, va explicar la directora. “També és una obra de contrastos, entre el somriure i la llàgrima i el gest dur i l’amor”.

A diferència de La vida es sueño, segons Helena Pimenta, El alcal-de de Zalamea “és una obra engan-xada a la terra”. El repartiment es-tà format per vint actors i músics que encarnen uns personatges “gens estereotipats”, “contradic-toris”, “complexos” i “molt sha-kespearians”, deia Pimenta.e

“Aquesta obra és com un terratrè-mol que arrossega tot el que troba”, diu l’actriu Nuria Gallardo, que in-terpreta la filla del protagonista d’El alcalde de Zalamea, de Calderón de la Barca. L’obra és una de les grans tragèdies del Segle d’Or i es podrà veure al Lliure de Montjuïc fins diu-menge de la mà de la Compañía Na-cional de Teatro Clásico –les entra-des, però, estan exhaurides–. La di-rectora és Helena Pimenta, que també dirigeix la companyia, i el pa-per protagonista l’encarna Carme-lo Gómez. “És una obra furiosa”, subratlla Pimenta.

La directora ahir feia broma ex-plicant que, durant els assajos, els tècnics li recordaven constantment el mític muntatge de l’obra de José Luis Alonso, i va admetre que “la carnalitat” i “l’organicitat” de la se-va versió és heretada d’aquella po-sada en escena. Però també va des-tacar que la companyia defensa “amb molta força” la visió del món

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

Enfocament Vint actors defensen amb força la visió del món femení que hi ha al text

PERE VIRGILI

‘Olor de Colònia’, un fenomen encara viuSílvia Alcàntara va debutar el 2009 amb Olor de Colònia, ambientada en una colònia tèxtil catalana du-rant la dècada dels 50. En set anys la novel·la ha venut 55.000 exem-plars i ha esgotat dotze edicions. TV3 va estrenar a finals del 2014 una minisèrie basada en la no-vel·la. L’autora, que el 2011 va pu-blicar La casa cantonera –que va vendre 15.000 exemplars– no ha parat de visitar clubs de lectura durant tot aquest temps. La seva gira encara no s’ha acabat: el mes de febrer encara en va visitar tres.

El furiós terratrèmol de Calderón arrasa al Teatre Lliure

Carmelo Gómez interpreta el protagonista d’El alcalde de Zalamea i Joaquín Notario encarna Don Lope de Figueroa. D. RUANO

La Compañía Nacional de Teatro Clásico estrena ‘El alcalde de Zalamea’

36

cultura DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

Els pianos surten al carrer en el concurs Maria Canals més participatiu

ní Marc Heredia i el santanderí Jor-ge Nava. Un jurat presidit per Car-los Cebro decidirà el resultat d’uns premis principals dotats amb 40.000 euros en metàl·lic. També hi haurà premis especials valorats en 30.000 euros, entre els quals hi ha recitals a capitals europees i les temporades d’auditoris de l’Estat. Una de les novetats és el premi En-ric Granados: 1.500 euros al semi-finalista millor intèrpret de la mú-sica del compositor lleidatà.

L’esperit original segueix present en un concurs que vol “promoure la projecció professional dels pianis-tes”, tal com explica el seu director, Jordi Vivancos. Però el Maria Canals

no és només això. També té el propò-sit de “crear nous públics” i sobretot la voluntat de “reivindicar la pràctica musical i fomentar la figura del pia-nista amateur”.

És en aquest últim aspecte que posa l’accent aquesta edició. D’una banda, amb un manifest redactat pel director del Museu de la Músi-ca, Jaume Ayats. “Renunciar a ex-pressar-nos musicalment és com renunciar a viure [...] Atrevir-nos a ser protagonistes de la nostra ex-pressió musical, sigui cantant o to-cant, és assumir un paper en el di-àleg cara a cara amb els nostres in-terlocutors. És creatiu i socialment beneficiós, personalment satisfac-

tori i un meravellós espai de realit-zació”, escriu Ayats.

La teoria és paper mullat sense la pràctica, i per això el Maria Canals incorpora aquest any l’apartat Tu hi toques?, un programa d’activitats dirigides a la ciutadania. Tothom que s’acosti als pianos escampats per diferents espais públics de Bar-celona podrà enregistrar-se en ví-deo tocant l’instrument, indepen-dentment del nivell musical, l’edat i l’estil, i explicant què representa to-car el piano. “Obrirem un canal de YouTube, La Galeria dels Tocats, perquè tothom hi pengi els vídeos. Serà un testimoni de diferents rela-cions amb la música”, diu Vivancos. El concurs premiarà els vídeos més originals “amb entrades i experièn-cies relacionades amb el piano”, pe-rò Vivancos insisteix que la filosofia no és premiar els millors.

El Tu hi toques? completa les acti-vitats del tradicional Maria Canals porta cua, que aquest any tindrà com a jornades destacades la marató de pi-ano a la plaça Reial divendres, que in-clou la performance de dos cantants que actuaran en dos balcons de la pla-ça, i, dissabte, la instal·lació de deu pi-anos de cua (dos dels quals de gran cua) al passeig de Gràcia perquè els toqui qui vulgui. També hi haurà un piano a l’intercanviador de metro de Diagonal, del 4 al 19 de març, i a dife-rents espais culturals de la ciutat. A més, a partir del 3 d’abril i fins al 29 de maig, un piano de cua voltarà per parcs dels deu districtes de la ciutat. Aquesta ruta culminarà amb la Fes-ta del Piano al parc de la Ciutadella el 19 de juny.

El projecte social Una altra novetat del Maria Canals és Em toca!, un projecte social a la Ver-neda i Ciutat Meridiana. “Són dos barris amb poca oferta d’ensenya-ment musical –diu Vivancos–, i el concurs posa a disposició de nens i nenes de 6 anys un piano de cua per-què el puguin tocar en un espai cèn-tric del barri, com ara la plaça Roja de Ciutat Meridiana. El projecte va co-mençar l’octubre del 2015 a les esco-les amb sessions d’introducció al pia-no, i cada escola ha escollit l’alumne que creu que està més motivat per to-car”. S’han triat una dotzena de nens que han rebut classes setmanals, i el concurs els ofereix una beca perquè puguin estudiar durant dos anys.e

El certamen reforça les activitats ciutadanes per fomentar la pràctica musical

MÚSICA

El Concurs Internacional de Músi-ca Maria Canals arriba a la 62a edi-ció plenament consolidat i amb un pressupost de 360.000 euros, un terç dels quals són aportacions pú-bliques. Dels 162 pianistes de 42 pa-ïsos que s’hi van inscriure, 81 parti-cipen en les quatre proves finals que es faran al Palau de la Música del 5 al 17 març. Un cop més, el país amb més concursants és el Japó, amb 18 participants, seguit de Corea del Sud (10) i Rússia (7). De l’estat espa-nyol només n’hi ha dos, el barcelo-

BARCELONAXAVIER CERVANTES

La soprano Juliane Banse inaugurarà la Schubertíadaa la programació artística. L’aporta-ció pública és de 72.000 euros.

Consolidat i còmplice del festival és l’excepcional baríton Matthias Goerne, que aquest any farà dos re-citals. En el primer, que Medem qualifica de “fascinant”, cantarà pe-ces de Berg, Schumann, Wolf, Xos-takóvitx i Brahms, i en el segon, també amb el pianista Alexander Schmalcz, interpretarà una selecció de cançons de Beethoven. Dels sis concerts de lied destaca el del suís Mauro Peter, que debuta a Vilaber-tran amb La bella molinera, de Schubert. “És un gran tenor líric, amb una veu jove i fresca, idònia per

a La bella molinera”, diu Medem. També s’hi estrenarà la soprano ale-manya Anna Lucia Richter amb un programa de Schubert amb la dona com a protagonista. Kathia Bunia-tishvilli, el jove Daniel Kharitonov i Noelia Rodiles protagonitzaran els recitals de piano.

El Quartet Casals, que per a l’any que ve prepara la integral de quar-tets de Beethoven, enguany tocarà obres de Haydn, Xostakóvitx i Ra-vel. A més, la Schubertíada organit-zarà al Conservatori del Liceu els concerts de Marie Seidler i Daniel Kharitonov el 7 de març i el 22 d’abril, respectivament.e

La Schubertíada de Vilabertran rei-vindica la seva història i la seva ca-pacitat per detectar el talent triant la soprano Juliane Banse i el pianis-ta Wolfram Rieger per inaugurar la 24a edició, que se celebrarà a la vi-la empordanesa del 18 d’agost al 3 de setembre. Banse era una jove estu-diant de cant quan va participar en les primeres edicions, i ara hi torna convertida en una reconeguda lie-derista. La soprano alemanya obri-rà el festival a la canònica de Santa

BARCELONAX.C.

Maria de Vilabertran amb cançons de Brahms, Duparc i Schubert. I el dia 20 compartirà escenari amb el baríton Adrian Eröd en un progra-ma amb duos de Schumann i Men-delssohn i cançons italianes de Wolf.

Víctor Medem, que s’estrena com a coordinador de la Schubertí-ada, defensa una programació que busca “el balanç entre artistes con-solidats, noms habituals i joves in-tèrprets”. Tot plegat seran quinze concerts, inclosos els de les mati-nals Bach & Breakfast, per a una edi-ció que té un pressupost de 180.000 euros, el 55% dels quals es destinen

Pianistes Un any més, el Japó és el país amb més concursants: 18

Clàssic El baríton Matthias Goerne farà dos recitals a Vilabertran

El piano de cua que el concurs Maria Canals va instal·lar ahir

al carrer Enric Granados de Barcelona. PERE TORDERA

37

culturaara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

Sexe, gelosia i amistat en un Los Angeles transsexual

na Film Fest als Cinemes Girona, són dues transsexuals que fan el car-rer a la cantonada de Highland amb Sunset Boulevard. També ho són les actrius que les interpreten, Mya Taylor i Kitana Kiki Rodriguez, que aporten una autenticitat espurne-jant a la pel·lícula. “No les conside-ro actrius no professionals, sinó ac-trius debutants –comenta Baker–. Van estudiar art dramàtic a l’institut i volen treballar en aquest món. Va ser una sort trobar algú que volgués formar part de la pel·lícula i que tin-gués una mica d’experiència”.

El suport de Caitlyn Jenner Tangerine va assolir notorietat a principis d’any quan Caitlyn Jenner –l’exatleta olímpic que va canviar d’identitat sexual– va liderar una campanya perquè Mya Taylor fos la primera actriu transsexual nomina-da a l’Oscar. “Va ser un gest molt bo-nic –diu Baker, agraït–. Va veure la pel·lícula, li va agradar i ens va donar

el seu suport desinteressat”. La nominació es va escapar, però el cap de setmana passat Taylor va guanyar el premi a la millor ac-triu secundària dels Indepen-dent Spirit Awards. “És un pas més perquè la societat accepti la transsexualitat”, diu el director.

Un dels encerts de Baker és no posar l’accent en la sordidesa del món que retrata. Tangerine no es mira els personatges des del pa-ternalisme del cinema social més tremendista, sinó des de la pròpia mirada de les protagonistes, ple-na d’humor, bellesa i crueltat. Per a Baker, el film és sobretot un cant a l’amistat femenina. “Entre aquestes noies hi ha una fraterni-tat molt forta –diu–. Es necessi-ten les unes a les altres perquè no tenen ningú més. La seva amistat genuïna és el que ens va fer es-criure la història”. Baker recorda l’impacte que Tangerine va tenir en el públic d’una projecció a Bo-gotà: “No van connectar amb el món de les protagonistes, perquè no té res a veure amb el seu, pe-rò van dir que era la primera ve-gada que veien aquesta fraterni-tat retratada al cinema. És el mi-llor elogi que s’ha fet del film”.

Rodant amb un iPhone 5 La cinta també ha cridat l’atenció perquè ha estat filmada amb un iPhone 5, tot i que veient les seves imatges saturades de color i rea-litat ningú no ho diria. Baker, pe-rò, assegura que el millor que va aportar-li rodar amb iPhones és una gran qualitat en la direcció d’actors. “Elimina l’efecte intimi-dant que produeix un equip de rodatge –explica–. Per a les nos-tres actrius debutants va ser un gran avantatge i ens va permetre capturar moments molt íntims i molt reals”. El director de foto-grafia del film, Radium Cheung, presentarà Tangerine a Barcelo-na i oferirà una master class sobre el rodatge del film. L’Americana Film Fest, a més, recupera l’ante-rior títol de Baker, Starlet. “M’en-cantaria ser-hi, però no puc. Per cert, sóc fan d’Almodóvar, esclar, però el meu director espanyol fa-vorit és Agustí Villaronga. Tras el cristal és una obra mestra”.e

Mya Taylor i Kitana Kiki Rodriguez són dues prostitutes transsexuals a Tangerine, un dels ganxos de la programació de l’Americana Film Fest. AMERICANA FILM FEST

L’Americana estrena la sensació ‘indie’ ‘Tangerine’

CINEMA

“No facis un drama”, li diu l’Alexan-dra a la seva millor amiga, Sin-Dee, que tot just sortir de la presó ha sa-but que el Chester, el seu nòvio i proxeneta, li ha fet el salt amb una “dona de veritat”. La Sin-Dee no fa cas del consell de la seva amiga i, fe-ta una fúria, remourà cel i terra fins que trobi la “puteta” del Chester i li digui un parell de coses al seu home. Amb l’energia del primer Almodó-var i el naturalisme de Cassavetes, Tangerine retrata l’univers margi-nal del barri vermell no oficial de Los Angeles. “És un món que no s’ha retratat mai en el cinema ni la tele-visió, tot i que és a dues passes de Hollywood –explica Sean Baker, el director–. I és un món ple d’histò-ries increïbles, caòtic i ple de color”.

Les protagonistes de Tangerine, que divendres projectarà l’America-

BARCELONAXAVI SERRA

Més pel·lícul·les, documentals i sèries al Sundance català lla també és analitzat a l’original

comèdia The overnight, amb un seductor Jason Schwartz-

man, i el biopic Trumbo, amb el nominat a l’Oscar Bryan Cranston, narra la persecució del genial guio-nista al Hollywood de les llistes negres.

El documental tindrà per primer cop secció pròpia

al festival, que acollirà entre d’altres el nou film de Frederick Wiseman (In Jackson Heights) i el nominat a l’Oscar Cartel Land, sobre els càrtels mexicans de la droga. Un taller d’efectes especi-als per als nens i un de crítica de festivals impartit per Manu Yá-ñez completen el programa.e

El cinema indie nord-americà no es-tà de visita a Barcelona, sinó que ha vingut per quedar-s’hi. La tercera edició de l’Americana Film Fest és, segons els seus responsables, la de la “consolidació”. El festival creix en programació –19 pel·lícules, 12 do-cumentals– i estrena un apartat de-dicat a les sèries de pedigrí indie en què es projectaran els últims episo-dis de dues joies de l’HBO: To-getherness i Girls.

El festival també estrena seu per a la inauguració, el cinema Pheno-mena, on demà es veurà People, pla-ces, things, una comèdia en què Je-

BARCELONAX. S.

Històric Taylor és la primera actriu transsexual que guanya un premi important

maine Clement s’allunya del regis-tre de Flight of the Conchords per interpretar un autor de còmic en plena crisi vital i familiar. La resta de títols, però, es projectaran als Girona. La programació inclou una co-llita indie heterogènia: a The invitation, triomfadora en l’últim Festival de Sitges, un grup d’amics reunits per sopar sospiten que els seus amfitrions amaguen un fosc secret; Krisha s’endinsa en la psique fracturada d’una dona madura, interpretada per la pròpia tia del director; Joe Swanberg, el director de Drinking buddies, torna a retratar l’estranye-sa de les relacions sentimentals a Digging for fire; el món de la pare-

Trumbo, que protagonitza Bryan Cranston, clausura el festival. EONE

Berg en una de les últimes entrevistes. ABRAHAM LINCOLN BRIGADE ARCHIVES

Mor Delmer Berg, l’últim

brigadista de la Lincoln

OBITUARI

Delmer Berg (1915-2016), l’últim supervivent de la Brigada Abraham Lincoln, va morir a Califòrnia el diumenge passat. Fill d’una família de grangers provinents d’Ucraïna que havien emigrat a Califòrnia, Berg va haver d’abandonar els es-tudis per ajudar el pare. “El fet de ser pobre, de ser granger, automà-ticament et col·locava entre els més desafavorits. No necessitava anar a l’escola per saber què estava passant. Només havia de mirar al meu voltant”, va dir en una entre-vista el 2014. Quan va ser conscient de l’auge del feixisme a Europa, va decidir viatjar a Espanya i ajudar els republicans. Ho farien més de 35.000 homes i dones d’arreu del món. La majoria eren molt joves, idealistes i d’esquerres. Una terce-ra part van morir a les trinxeres. Molts altres van acabar als camps de concentració.

Investigat per l’FBI L’hivern del 1938, Berg va arribar en vaixell a França i va creuar els Piri-neus per ajudar els republicans. Es va unir a la Brigada Abraham Lin-coln que formaven 2.800 ciutadans nord-americans. Va ser artiller a Barcelona i va treballar en comuni-cacions a la Batalla de l’Ebre. El van ferir durant el bombardeig de Va-lència i va haver de tornar a casa, pe-rò va tornar a agafar les armes a la Segona Guerra Mundial.

Investigat per l’FBI durant el maccarthisme, va persistir en la se-va activitat política i sindical. Va participar en el moviment contra la Guerra del Vietnam i en diverses as-sociacions pacifistes. Fins al final va parlar de la seva experiència a la Guerra Civil. “Estar políticament actiu em manté viu. Em dóna vida. Mai he alentit el pas. Encara estic enmig de moltes coses”, explicava encara el 2014.e

BARCELONASÍLVIA MARMION

38 DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara esports

El Barça buscarà aquesta nit a Vallecas el seu desè triomf consecutiu en Lliga. Ho farà al camp del gran sacrilegi, on el conjunt de Gerardo Martino va perdre l’any 2013 la possessió d’un partit des-prés de cinc anys dominant sempre la pilota. Ho farà a la casa de Paco Jémez, símbol de la valentia per a molts, teme-rari per a molts altres. Ho farà a l’esta-di d’un modest Rayo que, sempre a tra-vés de la pilota, intentarà impedir que el trident blaugrana estengui la seva tira-nia un partit més i converteixi en estè-ril el triomf de l’Atlètic de Madrid di-marts contra la Reial Societat. Aquest matí Luis Enrique donarà la llista de convocats –sense Dani Alves, sancionat– per a un duel que no permet distraccions: contra el Rayo és impera-tiu córrer tant com ells si no es vol cau-re ofegat en la seva pressió. El conjunt madrileny t’exigeix en cada pilota, no dóna respir, un segell que ha sabut transmetre el seu entrenador, innego-ciable a l’hora d’anar a buscar els partits, malgrat que això acabi suposant sortir golejat de molts estadis. “El que més em fascina de la seva filosofia és l’amor que té per l’atac i com sedueix els jugadors. M’hauria encantat com a jugador, tenir un entrenador tan ofensiu”, va explicar l’asturià, que es va situar així al bàndol defensor de Jémez i la seva manera de veure el futbol.

De menys a més A Vallecas, el líder es trobarà un equip que voldrà portar la iniciativa en el joc, i buscarà el conjunt català a la seva prò-pia porteria. La sortida de la pilota se-rà –com sempre passa contra el Rayo– un dels aspectes clau: superar la línia de pressió madrilenya és bàsic per portar el duel al terreny que li interessa al Bar-ça. En aquest sentit, un dels factors a fa-vor dels catalans és que els minuts ju-guen a favor seu. L’equip de Luis Enri-que –com ell mateix ha reconegut cons-tantment en roda de premsa– és molt conscient que els duels duren 90 mi-nuts. Els partits es negocien a la prime-ra hora, i es rematen al tram final. És un

Vallecas posa a prova la cocció a foc lent del Barça

quilibri. En l’última mitja hora, els tres davanters sud-americans intenten l’un contra un molt més, i el seu percentat-ge d’encert augmenta notablement, es-pecialment en el cas del brasiler i l’uru-guaià: Neymar i Suárez apugen l’efec-tivitat en els dríblings un 11% i un 12%

respectivament. De fet, en els últims 30 minuts, el Barça

busca més el desequilibri que en tota la primera

hora de partit, una ten-dència que no seguei-xen la resta d’equips de la Lliga.

Aquesta nit, a més, els blaugranes es tro-

baran el pitjor equip defensivament de tota

la competició. El Rayo pateix especialment a les

segones meitat: 30 dels 53 gols han sigut a la represa.

Enganyar el rival Els registres ofensius del Barça s’expli-quen pel seu control dels partits, que permet desgastar el rival, però també perquè el conjunt de Luis Enrique, un cop s’ha posat al davant en el marcador, aprofita que l’oponent ha d’obrir línies per arribar amb més facilitat a la por-teria contrària. A vegades, però, és el

Els catalans, molt més efectius a la represa, busquen recuperar els 8 punts sobre l’Atlètic de Madrid

guió que s’ha repetit una vegada i una al-tra. Mastegar i mastegar fins que el rival arriba aquella dècima tard que desmun-ta l’entramat defensiu. El Barça fa llargs els partits perquè el trident trobi més espais a mesura que les cames dels opo-nents defalleixen. Aquest curs, 74 gols han arri-bat al segon temps, mentre que a la primera meitat costa molt més trobar porteria, i el registre baixa fins als 49. Es-pecialment prolífics són el primer quart d’hora del segon temps i l’últim quart d’hora de partit, amb 28 i 27 gols respectiva-ment. Es tracta d’una qüestió de més producció ofensiva, amb moltes més ar-ribades quan s’acosta el xiulet fi-nal de l’àrbitre, i també més efectivitat. Cada partit és una cursa de fons per als rivals, i en els últims metres, quan la meta l’albira en l’horitzó, les cames fan figa, una oportunitat que no desaprofi-ta la tripleta atacant blaugrana. A mesura que avancen els minuts, Messi, Neymar i Luis Suárez incremen-ten la seva producció. Tant golejadora com també a l’hora de buscar el dese-

BARCELONAALBERT LLIMÓS

mateix Barça qui convida els rivals a su-mar-se a l’atac amb més alegria. Un dels registres que ha aportat l’asturià és que l’equip, durant algunes fases del joc, sap replegar-se més a prop de Claudio Bra-vo, i deixar el trident despenjat per bus-car els contraatacs i les transicions rà-pides. El bloc es parteix, les línies se se-paren i es permet un joc d’anades i vin-gudes en què la balança sempre cau del costat culer. El rival cau a la trampa. A la Lliga de Campions, contra l’Arse-nal, els catalans van tenir un 66% de pos-sessió a l’inici del partit, mentre que en el tram final, quan van decantar el resul-tat amb els dos gols de Messi, van redu-ir nou punts aquest percentatge. El ma-teix va passar en l’últim compromís de Lliga contra el Sevilla. O contra el Cel-ta: els quatre últims gols que van trencar el partit van coincidir amb la fase del du-el amb menys possessió, un 55%. Amb el trident a dalt, el Barça se sent còmode protegint-se a prop de la porteria. De fet, tot i que Luis Enrique sempre remarca que vol governar els partits a través de la pilota, va voler deixar clar que contra el Rayo aquesta no és la pri-oritat. “Em preocupa zero perdre la possessió de la pilota”, va assegurar en la prèvia. El pragmatisme prima en un Barça que primer mareja i després et deixa estabornit.e

Esports

MESSI: “NO M’INTERESSEN ELS RÈCORDS” Leo Messi va declarar durant una entrevista amb la revista argentina El Gráfico: “No m’interessen els rècords. Jo prefereixo guanyar alguna cosa amb l’Argentina, encara que sigui amb un autogol”.

Luis Enrique Entrenador del Barça

“Em preocupa zero perdre la possessió de la pilota contra el Rayo. M’hauria encantat com a jugador tenir un entrenador tan ofensiu com Paco (Jémez) ”

Per on es mou el trident?

Les imatges mostren les zones del camp per on va moure’s el trident contra l’Arsenal. A la primera part, l’equip és més compacte, el trident ocupa es-pais de manera més harmòni-ca. En canvi, al segon temps, els mapes de calor mostren com els davanters canvien la manera com es mouen i distri-bueixen sobre la gespa. Neymar vira cap al centre, i hi ha menys rigidesa i rigor tàctic, que coincideix amb els minuts que el Barça cedeix la pilota a l’Arsenal i despenja els tres da-vanters, tal com mostra el se-gon mapa. Aquesta és una constant de la majoria dels partits analitzats.

Mentre el Barça busca el trenta-cin-què triomf de manera consecutiva, i deixar enrere el rècord del Madrid de Leo Beenhakker, el Rayo Vallecano busca el seu vuitè partit seguit de Lli-ga sense perdre. A la segona volta el conjunt de Paco Jémez ha encadenat cinc empats –tots 2 a 2– i dues victòri-es, 2 a 0 contra el Las Palmas i 3 a 0 contra el Celta. El conjunt madrileny ha sumat 11 punts que li permeten estar fora de les posicions de des-cens, i ha obtingut bons resultats contra equips de la part alta com el Sevilla o el Dépor. En l’última jornada, dos gols de Manucho van permetre redreçar un 2 a 0 en davant del Betis.

Abonats al 2 a 2: la millor ratxa dels madrilenys

1a part 2a part

Arsenal-Barça

EFE

39ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 esports

El Barça, més efectiu al tram finalEls números demostren que l'equip de Luis Enrique fa molt més mal als rivals a mesura que passen els minuts

A la primera part, el Barça no és mai l'equip que més gols marca, mentre que en els parcials del segon temps és sempre el millor equip de cara a gol. En l'últim quart d'hora ha marcat 27 gols

El Madrid xuta més que el Barça en totes les fases del partit, però els blaugranes van de menys a més i, sobretot, són més efectius en l'últim quart d'hora

El trident aprofita el desgast dels rivals en el tram final dels partit per apujar la seva efectivitat en els dríblings, especialment en el cas de Neymar i Suárez

En la mitja hora final, el conjunt de Luis Enrique busca i aconsegueix més desequilibri individual que en tot el primer temps. La distància respecte al segon equip de la Lliga passa de 3 a 41 punts

El Barça acostuma a tenir possessions llargues en la primera part dels partits, i al tram final invita el rival a obrir-se cedint-li més la pilota, un fet que aprofita el trident per trobar més espais

LA MAJORIA DE GOLS ARRIBEN A LA SEGONA PART

XUTS A PORTA, MÉS EN MENYS MINUTS

EFECTIVITAT EN L’UN CONTRA UN

L’EQUIP AMB MÉS DRIBLINGS EXITOSOS

LA POSSESSIÓ DEL BARÇA, UN ENGANY PER AL RIVAL

PRIMERA PART SEGONA PART

MINUTS 0-30 MINUTS 75-90

MITJANA DEL JUGADOR MINUTS 60-90

MINUTS 0-45 MINUTS 60-90

MINUTS 0-30 MINUTS 60-90

49 74

117

151

70

104

145

148

116

157

59%

65%

36%

70%

70%

48%

66%

66%

62%

57%

Fo

nt:

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia/

Grà

fic:

Ed

ua

rd F

orr

oll

Neymar

Messi

Suárez

vs.

vs.

3 41

4%

9%

12%

5%

11%

TANDA DE PENALS

XAVIER BOSCH PERIODISTA

__ 3 __ Jémez

Ha passat de futbolista amb cabellera a ser una altra closca rapada al ze-ro. Com a central també era un central llenyataire i ara és un míster que vol tocar. Luis Enrique ja ha avisat que el Barça, a Va-llecas, potser no guanyarà la possessió de pilota. La bena abans de la ferida.

__ 5 __ Cristiano

Tip de no guanyar i de ju-gar al costat de companys que no estan a la seva altu-ra, pot aprofitar aquest es-tiu per tocar el dos. És, potser, l’últim moment que té Florentino per ven-dre’l bé. A quin equip? L’únic lloc on guanyarà tí-tols i més diners és al PSG. I tindrà menys pressió.

__ 2 __ Mathieu

El francès, un altre central amb pocs cabells, va rebre els elogis de Luis Enrique. Merescuts. És ràpid, anti-cipatiu i està concentrat. Mentre no ha de tocar-la amb la dreta, tothom tran-quil. Estan contents amb el seu rendiment però en els grans partits encara el noten nerviós.

__ 4 __ Rexach

Coincideixo amb un que no té un pèl de tonto en un sopar. El Charly parla del Madrid i diu, per experi-ència, que en un equip que li sobren 12 jornades i que ja sap que no pot guanyar la Lliga sempre passa una cosa: els jugadors s’aniran donant de baixa per man-dra de sortir a jugar.

__ 1 __ Piqué

En la foto oficial de la temporada, feta dilluns, a alguns jugadors els va sorprendre que Piqué dugués el mòbil al camp. El motiu? Una broma més. Filmar per darre-re Mascherano i Iniesta, que, junts i ara calbs tots dos, el Gery considera que semblen germans.

Barça, Madrid, peluts i pelats

ESTADI: Vallecas

(Vallecas)

ÀRBITRE: Iñaki Vicandi Garrido

(País Basc)

HORARI: 21.00 h

(Canal+ Liga)

JORNADA: 27

Rayo VallecanoENTRENADOR: Paco Jémez

Juan Carlos;

Quini, Llorente, Zé Castro, Tito;

Trashorras, Iturra, Embarba, Piti;

Bebé i Manucho.

JUGADORS

BarçaENTRENADOR: Luis Enrique Martínez

Bravo,

Vidal, Piqué, Mascherano, Alba,

Rakitic, Busquets, Iniesta,

Messi, Suárez i Neymar.

JUGADORS

40

esports DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

El Madrid troba certa calma

contra el cuer

LLIGA BBVA

El Ciutat de València va ser el ruixat que, com a mínim durant uns dies, necessitava el Reial Madrid per apa-gar l’incendi que començava a cremar tota l’estructura després de la derro-ta al derbi madrileny. No va ser una nit brillant, ni una d’aquelles actuaci-ons imperials que silencien les críti-ques amb una golejada, però l’1-3 con-tra el Llevant són tres punts que cal-men una mica els ànims en l’entorn blanc. Contra l’últim classificat i pa-tint fins al final, quan Isco va consoli-dar el triomf amb el tercer gol per als de Zidane.

L’equip madrileny va intentar transmetre seguretat, conscient que lluny del Bernabéu li estaven tremo-lant les cames. Amb un onze parcial-ment suplent (Nacho, Casemiro, Lu-cas Vázquez i Borja Mayoral van sor-tir d’inici), els blancs van apostar per la pilota, mirant d’executar el nou pla que sembla que estigui dissenyant el tècnic francès per a la seva revolució esportiva. Però el ritme de joc va ser sempre molt lent, assequible per a un Llevant que també buscava la seva dosi de protagonisme. No va ser fins a la mitja hora de joc que el Madrid va aconseguir desencallar el matx, grà-cies a un penal comès sobre Lucas Vázquez. Cristiano va ser l’encarre-gat d’executar-lo, ras i al pal, inacces-sible per a Mariño. El porter granota, de fet, va ser l’involuntari autor del 0-2 dels blancs, després que un xut de Mayoral li rebotés a l’esquena i, al fi-nal, al peu per entrar. Que el Llevant retallés diferències, a través de Deyverson abans del descans, va afe-gir nerviosisme a un Madrid igual-ment espès en el segon temps, fatigat, insegur. Fins al minut 92.e

BARCELONAN.A.

Lliga BBVA - 27a jornada Atlètic de Madrid- Reial Societat 3 - 0

Las Palmas - Getafe 4 - 0

Athletic Club - Deportivo 4 - 1

Celta - Vila-real 0 - 0

Màlaga - València 1 - 2

Sevilla - Eibar 1 - 0

Llevant - Reial Madrid 1 - 3

Granada - Sporting 20.00 h

Espanyol - Betis 20.30 h

Rayo Vallecano - Barça 21.00 h

Resultats

EQUIP PT

1 Barça (-1) 66

2 Atlètic de Madrid 61

3 Reial Madrid 57 4 Vila-real 53 5 Sevilla 44 6 Celta 42

7 Athletic Club 41

8 Eibar 36

9 València 34

10 Reial Societat 34

11 Màlaga 32

12 Deportivo 32 13 Betis (-1) 28

14 Espanyol (-1) 28

15 Las Palmas 27

16 Rayo Vallecano (-1) 26

17 Getafe (-1) 26

18 Sporting (-1) 24

19 Granada 23

20 Llevant 20

Classificació

Nascut a Reus el 1981, Francisco Medi-na, Piti, ha sigut un rodamón del futbol espanyol. Va jugar a les categories in-feriors del Barça fins a l’edat d’infantil, després va voltar per diferents clubs i es va consolidar al Rayo Vallecano. El 2013 va fer les maletes fins a Granada, però aquest Nadal ha tornat a Vallecas. Avui serà protagonista en la visita del Barça.

Sou un equip que sempre ha plantat ca-ra al Barça. És cert que us heu endut golejades, però sempre amb el vostre segell d’identitat al camp. És que no sabem jugar a res que no sigui això. Si ara, perquè vingués el Barça, volguéssim canviar, què hi guanyaríem? Ningú ens assegura que jugant d’una al-tra manera li faríem mal. Per això som

BARCELONAMARTÍ MOLINA

“Vaig tornar al Rayo per Jémez, és qui m’ha

tret més rendiment”fidels al nostre estil, a intentar ser més intensos que ells, robar-los la pilota i fer-los mal com estem fent.

Què us faltaria per rematar la feina? Home, si Messi, Neymar o Torres es po-sessin la nostra samarreta segurament tindríem més opcions [riu]. No, seriosa-ment. Penso que no hem de canviar res del que estem fent. Només aquestes tres coses: córrer més que ells, jugar amb molta més intensitat i tenir la punta de sort de marcar quan arribem a dalt. Contra el Barça, el míster ens demana el mateix que als altres partits. Més, fins i tot. Perquè molts cops ja s’ha demos-trat que li podem prendre la pilota.

Però us endueu moltes golejades. ¿De debò que mai heu tingut la temptació de canviar? No, no, rotundament. Per què hem de canviar si durant tots els anys que hem

tingut Jémez aquí ens ha funcionat? Fins i tot quan era en zona de descens, l’equip ha sortit jugant a futbol. Això és el que ens ha dut a l’èxit, que per a nos-altres vol dir mantenir-nos a Primera.

El teu company Trashorras no es can-sa de repetir que Jémez podria entre-nar un gran equip. Hi estàs d’acord? N’estic més que convençut. Només cal veure els miracles que ha fet, any rere any, amb el Rayo. Un club on cada any vénen moltíssims jugadors nous i ell en sap treure un rendiment increïble. Que ningú dubti que, tan bon punt agafi un club gran, el farà campió.

Per exemple, el Barça? [Riu.] Per exemple! Ho tindria més fàcil i tot, perquè s’hi sumaria que té els mi-llors jugadors.

Vas marxar del Rayo el 2013 per anar al Granada, però has tornat a casa aquest hivern. Com és? Perquè és el club que m’ho ha donat gai-rebé tot. On he pogut gaudir de molts anys de futbol i on he tingut l’entrena-dor que m’ha tret més rendiment, que és Paco Jémez.

Veig que l’elogies molt… És per la seva manera d’entendre el joc. Hi ha pocs entrenadors que aposten per un futbol de possessió i d’atac. A mi em resulta més senzill. També en el dia a dia, amb una cosa tan senzilla com gau-dir en els entrenaments. És un tècnic que t’exigeix al màxim, i això, al final, el jugador ho agraeix.

Ara tens 34 anys. ¿Tenim Piti per a gai-res temporades més? Tant de bo pogués jugar deu anys més [riu]! La veritat és que no m’he plante-jat la retirada. Físicament em noto molt bé i sé que les cames em donen per molt.

Però deus haver pensat en el futur. Això sí. I tinc clar que vull estar vinculat al futbol. És el que m’agrada. Quan no pugui seguir jugant, em trauré el títol d’entrenador.

Seràs un Jémez dos? Millor i tot [riu]! Tinc un bon mestre, seré de la seva escola. D’això no en tinc cap dubte.e

Francisco Medina, ‘Piti’JUGADOR DEL RAYO VALLECANO

FUTBOL

GUILLERMO MARTINEZ / EFE

El Bayern visitarà Dortmund amb un liderat reduïtdavant l’àrea de Neuer. Tres ocasions clares, dos gols. El primer al contracop, de l’espanyol Jairo, en un primer temps en què el Bayern no va poder rendibilit-zar dos bons remats de Vidal i Bernat.

La represa va arrencar igualment amb incertesa. El visitant Clemens va disposar de seguida d’una claríssima ocasió. Guardiola va moure la banque-ta. Van entrar Müller i Douglas Costa per ajuntar-se amb Ribéry, Lewan-dowski i Robben, tots els pesos pesants de l’atac. Un xutàs de l’holandès passa-da l’hora de joc portava l’empat, però quan el Bayern més assetjava, per dins i per fora, el seu rival, quan més a prop semblava del triomf, l’exdavanter de l’Espanyol Jhon Córdoba va signar, prop del final, el sorprenent triomf visi-tant. La Bundesliga està ben viva.e

El Bayern de Guardiola perd contra el Magúncia a casa. CHRISTOF STACHE / AFP

BUNDESLIGA

“La Bundesliga està dada i beneïda”. Al-guns autoanomenats experts del campi-onat alemany adjudiquen el títol al Ba-yern des del novembre. Però partits com el d’ahir contra el Magúncia demostren de quants petits detalls depèn l’avantat-ge al capdavant del liderat. L’equip de Guardiola va perdre el primer partit a casa de la temporada (1-2) contra el Ma-gúncia i, de retruc, viatjarà dissabte a Dortmund amb un avantatge reduït a només cinc punts. El Borussia, segon, va guanyar 0-2 a Darmstadt.

A Munic, el Magúncia va amargar el partit al Bayern amb una atapeïda línia de cinc defenses i amb molta efectivitat

MUNICISAAC LLUCH

41

esportsara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

Messi i el Barça, nominats als premis Laureus

Futbol

Messi és un dels nominats com a millor

esportista de l’any segons la Fundació Laureus, juntament amb Usain Bolt,

Stephen Curry, Novak Djokovic, Lewis J. Hamilton i Jordan Spieth. El Barça,

per la seva banda, opta a guanyar el premi a millor equip de l’any en compe-

tència amb la selecció neozelandesa de rugbi, els Golden State Warriors,

l’equip britànic de la Copa Davis, l’equip Mercedes de F-1 i la selecció nord-

americana de futbol femení. La gala és el dia 18 d’abril a Berlín.

Leo Messi, jugador del Barça, celebrant un gol. ALEJANDRO GARCÍA / EFE

enbreu

El Barça busca fer un pas endavant contra el Khimki

Bàsquet

El Barça Lassa visita el Khimki rus (18.00, Esport3) en un partit clau per ser als quarts de final de l’Euro-lliga. Els dos equips arriben a la cita amb el mateix balanç, 4 partits gua-nyats i 4 perduts, però amb trajec-tòries oposades. El Barça ha recu-perat energies amb el retorn de Joey Dorsey, però segueix amb les baixes de Shane Lawal i Àlex Abri-nes. L’equip català ja va guanyar el partit del Palau Blaugrana contra el Khimki.

Imatge del Barça-Khimki, de la primera volta. JOAN VALLS / EFE

Gemma Mengual i Ona Carbonell, amb peu i mig als Jocs

Natació sincronitzada

Gemma Mengual i Ona Carbonell, que aspiren a una plaça als Jocs en la modalitat de duo, van acabar pri-meres en la rutina tècnica i van dei-xar gairebé sentenciada la classifi-cació. Les nedadores de sincronit-zada disputen avui la segona ronda del preolímpic, en què disputaran la prova lliure. El cap de setmana es fa la classificació per equips.

El visitant més local per combatre un horari inhòspit

qual cosa el camp tornarà a presentar una bona assistència malgrat que l’hora-ri —vespre de dijous laborable—, no acompanyi gaire. Els andalusos, però, són un rival singular quan s’enfronta a l’Espanyol i a altres equips catalans, i no precisament per la seva proposta futbo-lística, sinó pel seguiment que arrosse-ga a les grades dels camps que visita.

Malgrat que s’ha convertit, en els úl-tims anys, en un conjunt ascensor entre Primera i Segona, els aficionats bètics, tant al Benito Villamarín —enguany hi acumula una mitjana de 38.000 segui-dors— com a fora, són un element iden-titari d’un conjunt que mou masses més enllà de Sevilla, sobretot a Catalunya, on hi ha 23 de les 56 penyes que el Betis acu-mula a Espanya –sense comptar les que té a Andalusia–. De fet, en sis de les últimes visites que han fet als feus blanc-i-blaus, els bètics han contribuït a augmentar de forma significativa la mitjana d’especta-dors. La zona visitant del camp de l’Espa-nyol, on caben 800 aficionats, presenta-rà un gran aspecte, però repartits per les grades també s’hi podran trobar distintius

verd-i-blancs que afegiran encara més co-lor a la cita. El factor ambiental pot ajudar a compensar el dèbil estat físic amb el qual poden arribar alguns jugadors al partit.

Pendents de la gastroenteritis I és que una gastroenteritis ha afectat fins a vuit jugadors blanc-i-blaus, que ara veuen condicionada la seva presèn-cia a l’onze a la seva millora física. Gal-ca els ha convocat a tots vuit, però ha re-conegut que fins poc abans del duel no decidirà l’onze: “Han millorat molt, pe-rò caldrà esperar, n’hi ha de més afec-tats, com Hernán, Burgui o Asensio, que no estan recuperats del tot”. El que sí que té decidit el romanès és qui jugarà sota pals, un cop Arlauskis —amb Caice-do, l’única novetat— ha tornat a la llis-ta després de la lesió muscular que va pa-tir contra la Reial Societat. “Pau ho ha fet bé”, es va limitar a dir sense donar més detalls de si mantindrà al català a l’on-ze inicial o apostarà pel lituà. El repte de Galca, ara, serà enllaçar tres triomfs se-guits, una fita que mai va aconseguir el seu predecessor en el càrrec.e

Constantin Galca, entrenador de l’Espanyol, haurà de combatre un brot de gastroenteritis que afecta els seus jugadors abans del partit contra el Betis a l’estadi de Cornellà-El Prat. TONI ALBIR / EFE

Una gastroenteritis condiciona els plans de Galca en la visita del Betis

ESPANYOL

L’Espanyol respira un altre aire després de dos triomfs consecutius que han alleujat la delicada situació esportiva que vivia el club i la tensió que envolta-va el seu entrenador, un Constantin Galca que ara sembla més a prop d’aca-bar la temporada com a tècnic blanc-i-blau. Els quatre punts de marge per so-bre del descens suposen un petit coixí, però ni de bon tros són còmodes per a un equip que segueix pendent de la zo-na baixa i que rep avui (20.30 h, TVE) un Betis que arriba amb els mateixos punts i idèntiques urgències.

A favor dels espanyolistes hi haurà el factor camp, un element amb el qual comptaran els homes de Galca en els pròxims dos partits davant dos rivals di-rectes, Betis i Rayo. “Serà un partit com-plicat, però sortirem compactes i apro-fitarem els espais”, va anticipar el roma-nès, que no va dubtar a tornar a demanar el suport de l’afició. La mateixa afició que ha canviat els xiulets pels crits d’ànims i la desertor per un estadi que ha revifat en les últimes jornades alimen-tat per les promocions d’un club que ha entès què calia fer en moments de màxi-ma necessitat. Contra el Betis ja s’han retirat més de 10.000 entrades, per la

BARCELONAROGER REQUENA

Comparativa de la mitjana d’espectadors respecte dels dies que es juga contra el Betis

Mitjana Partits contra el Betis (i variació respecte de la mitjana)

Fo

nt:

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia /

Grà

fic:

Ed

ua

rd F

orr

oll

Assistència a l’estadi de l’Espanyol

2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2011-12 2012-13 2013-14

42

.24

5

30

.00

0

34

.00

0

31

.33

0

21

.81

0

20

.41

0

23

.81

0

23

.72

1

+45%

16

.34

7

22

.75

9

27.

80

0

22

.28

8

23

.60

3

23

.92

7

21

.10

3

19

.74

6

+85%

+8%+52%

+32%

+20%-4%-9%

Espanyol

Betis Espanyol: Pau; J. López, Álvaro, Óscar, V. Álvarez; V. Sánchez, Diop, Asensio, Abraham, Moreno i Caicedo. Entrenador: Cons-tantin Galca

Betis: Adán; Molinero, Bruno, Pezzella, Vargas; Cejudo, Ceba-llos, N’Diaye, Musonda; Molina i Rubén Castro. Entrenador: Juan Merino

Lliga: 27a jornada

Estadi: RCDE Stadium. A les 20.30 h (TVE)

Àrbitre: José María Sánchez Martínez (Col·legi Murcià)

42mèdia

DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

06.00 Notícies 3/24.08.00 Els matins (Magazín).

Presentadores: Lídia Heredia, Núria Solé. El programa entre-vista José María Marín Quemada (foto), presi-dent de la Comissió Nacional de Mercats i Competència. Després, amb motiu dels 25 anys de La Marató de TV3 i de Catalunya Ràdio, es visita un dels labo-ratoris que han rebut fons per a projectes d’investigació proce-dents d’aquesta inicia-tiva solidària. A conti-nuació, es connecta amb el Parlament de Catalunya per analitzar la moció per impulsar programes de formació en la prevenció d’abusos a menors.

13.25 Espai Terra (Divulgatiu). Avui Rafel Bagot explica quin és el procés de reciclatge dels mòbils en desús. Actualment cada català guarda en un calaix oblidat una mitjana de quatre telèfons antics.

14.00 Telenotícies comar-ques.

14.30 Telenotícies migdia.

TV3

carta de comiat, sinó una cosa completa-ment inesperada. Paral·lelament, la Irene comença a ser realista i a adonar-se que el Gonzalo no pot tornar. A més de l’ajuda de la Sara, la carta pòstuma del seu ex la fa reacci-onar.

20.10 El gran dictat (Concurs).

21.00 Telenotícies vespre.22.00 Polònia (Humor).22.35 .Cat (Actualitat).

Presentador: Xavi Coral. Col·laboradors: Tian Riba, Natza Farré. El programa debat sobre els possibles escenaris polítics que hi pot haver a Espanya després del ple d’investidura de Pedro Sánchez. Hi participen les diputades Assumpta Escarp, del PSC, i Dolors Montserrat (foto), del Partit Popular, a més dels periodistes Tian Riba, Esther Vera, Neus Tomàs i Núria Ribó.

00.15 Boulevard du palais (Sèrie). Una mort sobrera.

01.50 Ventdelplà (Sèrie). 02.45 Ritmes a l’aula.

15.40 Cuines (Gastronòmic). Carxofes amb llagos-tins.

15.50 La Riera (Telenovel·la). El Sergi i el Lluís decideixen estar més pendents de la Mercè i de l’herència. Mentrestant, el Claudi, que no és ruc, s’afegeix a la comitiva. El Saül, per la seva banda, torna a embolicar la troca, dient al Marçal que el seu pare és un assassí. Paral·lelament, el Salva se sent culpable per haver deixat la Tània sense feina i decideix buscar-n’hi una altra.

16.35 Divendres (Magazín). Presentadors: Helena Garcia Melero, Espartac Peran. Antoni Bassas analitza l’actualitat política, social i cultural des del seu particular punt de vista. Entre altres temes, repassa tot el que envolta el debat d’investidura de Pedro Sánchez, comenta la gala dels Oscars i algunes anèc-dotes de les músiques del cinema dels últims anys, i recupera les últimes declaracions de Cristiano Ronaldo.

19.10 El Faro, cruïlla de camins (Sèrie). L’Eva s’equivocava amb el Ricardo. El sobre que ha enviat a les dones del Faro no conté una

06.00 Mic.06.32 Lazy Town.07.22 Doraemon.08.38 Quin crac, l’Angelo! 09.00 Mic.09.40 Geronimo Stilton.10.30 L’hora del Timmy.11.10 L’equip Spike.12.03 Una mà de contes.12.22 Léonard.13.02 Tom & Jerry.13.45 Shin Chan.14.55 Doraemon.16.03 L’abella Maia.16.50 L’hora del Timmy.17.49 Mic.18.14 Els germans Kratt.19.00 Info K.19.14 Dinàmiks. L’Art Làctic.19.43 La família del Super3.20.10 Tom & Jerry.20.55 Bola de drac Z Kai.21.25 La Riera.

22.00 Tria 33. Pau Benavent destaca en la seva particular selecció el Museu Nòmada, catàleg de les expo-sicions itinerants del Museu Etnològic-Cultures del Món de Barcelona.

22.05 Camins per anar a l’es-cola. Inclou El camí per anar a l’escola del Qiang i El camí per anar a l’es-cola de l’Abduwale.

23.00 Tria 33. Toni Puntí parla amb l’actriu Lloll Bertran, qui actual-ment protagonitza El florido pensil al Teatre Poliorama.

23.20 El documental. Viure un rèquiem: Treball que mostra la vita-

litat de la fundació Studium Aureum, una agrupació vocal i de músics, mitjançant el testimoni de solistes, cor, orquestra, col-laboradors i públic.

00.15 Extres. Vulcania.00.25 Les aventures culinà-

ries de Sarah Wiener. L’arròs al Vietnam: La Sarah explora el nord de Vietnam buscant diferents tipus d’arròs al delta del Riu Vermell.

01.05 L’escalada de preus segons en Jimmy. Arròs, vedella, salmó.

01.55 La fàbrica de menjar d’en Jimmy. L’esmorzar.

02.20 El món des de l’aire. 02.50 Ritmes a l’aula.

SUPER 3/ 33

elprogramarecomanatTV3 22.00

‘Polònia’ El programa dirigit per Toni Soler

ensenyarà aquesta setmana com

Soraya Sáenz de Santamaría no pot

evitar que Rajoy s’equivoqui quan

intenta dir segons quines frases.

Pedro Sánchez, per la seva banda, no

es desanima tot i no tenir el suport

necessari i creu que encara pot ser

president. Finalment, Arnaldo

Otegui ja comença a mobilitzar

l’independentisme basc, però encara

haurà de fer moltes coses després

de sis anys a la presó. Veurem també

l’aparició d’un nou personatge:

Donald Trump (Toni Albà).

elradar

Nous directius a Catalunya Ràdio i TV3 en clau de confluència

David Bassa (01) i Jordi Trias (02), dos dels nous nomenaments. TV3

de Catalunya Ràdio. Conegut per haver pre-

sentat durant molts anys el programa musi-

cal Sputnik i, més recentment, les transmissi-

ons de motor de TV3, Faro assumeix una àrea

fins ara comandada per Jordi Català (que as-

sumeix un altre càrrec transversal i de nova

creació: serà director d’anàlisi i explotació

d’audiències). Per la seva banda, Sígfrid Gras

passa a ser adjunt al director de TV3 –el re-

centment designat Jaume Peral– i també cap

de programes (rellevant Jordi Serra). De fet,

Gras ja era el número 2 de Peral quan aquest

últim era cap d’informatius i ara seguiran fent

equip.

Finalment, tal com va avançar l’ARA, ahir

també es va nomenar David Bassa nou cap

d’informatius. El periodista ha dimitit com a

president del Grup de Periodistes Ramon

Barnils, segons explicava l’entitat en una no-

ta, per qüestions d’incompatibilitat. “Qües-

tionem i critiquem, com hem fet sempre, el

sistema de nomenament dels càrrecs de la

CCMA, fruit de la llei del 2012”, diu el comu-

nicat, en referència a l’equilibri pactat entre

CDC i ERC pel que fa als càrrecs de director de

mitjà i cap d’informatius. “Aquest sistema

afavoreix la ingerència política en els mitjans

de comunicació públics. A més, permet po-

der qüestionar la solvència de professionals

avalats per la seva trajectòria”. També CCOO

deplorava aquesta ingerència i lamentava

que, entre els nomenaments, no hi hagués

cap dona. Àlex Gutiérrez

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisu-

als (CCMA) va fer ahir un altre pas per avançar

en la convergència de TV3, Catalunya Ràdio i

els seus mitjans digitals. Així, es va nomenar Jo-

an Trias nou director del procés de confluèn-

cia. Vinculat a la casa des del 1992 –va comen-

çar com a redactor de política de Catalunya Rà-

dio–, des de l’abril del 2015 s’encarregava del

projecte d’unificar les redaccions dels centres

territorials de la CCMA. En aquesta línia, també

es va nomenar Christian Garcia nou director de

l’àrea d’esports de tot l’ens públic. Anterior-

ment cada mitjà tenia el seu responsable.

Un altre dels nomenaments aprovats ahir

és el de Santi Faro, que serà cap de programes

Steven Soderbergh prepara per a Netflix la sèrie ‘Godless’, un ‘western’ ambientat el 1884 Steven Soderbergh prepara un nou projecte

per a televisió. Es tracta de Godless, una sè-

rie que s’estrenarà a Netflix i de la qual serà

productor executiu, tot i que els guions i la

direcció els assumirà un col·laborador seu

habitual, Scott Frank. Els únics detalls que

han transcendit d’aquesta nova ficció són

que serà un western, que s’ambientarà en

l’any 1884, que els capítols duraran al vol-

tant d’una hora –tot i que no s’ha precisat

quants seran– i que es rodarà a Nou Mèxic.GETTY

TV3

01

02

43mèdia

ara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

lespel·lículesrecomanades

TELE 5 LA SEXTACUATRO

06.30 Telediario matinal.08.30 Los desayunos

de TVE. Convidat: Juan Carlos Girauta, portaveu de Ciutadans en el Congrés dels Diputats.

10.05 La mañana.13.25 Torres en la cocina.14.00 L’informatiu. 14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1.16.00 L’informatiu.16.15 El tiempo.16.25 Acacias 38. La Trini

s’assabenta que el Víctor va de debò amb la María Luisa i decideix ajudar-lo.

17.25 Seis hermanas. Las máscaras: El Salvador i la Diana no es posen d’acord sobre la gestió de la fàbrica.

18.25 Centro médico.19.35 España directo.20.30 Aquí la tierra.21.00 Telediario 2. 22.15 Cuéntame cómo pasó.

Un milagro: A Sant Genaro, l’Herminia es prepara amb el pare Froilán i altres parro-quians per emprendre una peregrinació al santuari de Lourdes.

23.45 Ochéntame otra vez. 00.35 El debat de La 1.

Quim Barnola entre-vista el portaveu d’En Comú Podem, Xavier Domènech, i la presi-denta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 BARÇA TV8 TV

06.15 Las noticias de la mañana.

09.00 Espejo público.12.20 Karlos Arguiñano en

tu cocina.12.45 La ruleta de la suerte. 14.00 Los Simpson (Sèrie).

Emissió de dos episodis: Rasca y pica: la película (T4) i El show de los 90 (T19).

15.45 Deportes.16.00 El tiempo.16.30 Amar es para siempre.

La Benigna, que ha vist amb els seus propis ulls l’embolic sentimental que ha sorgit entre el Toni i la Pepa, decideix intervenir.

17.30 El secreto de Puente Viejo. L’Hernando té una discussió amb la Camila perquè no li agrada que vagi al poble i es relacioni amb els altres.

18.45 Ahora caigo.20.00 ¡Boom!21.00 Antena 3 Noticias 2.21.30 Deportes.21.40 La previsión de las 9.21.45 El hormiguero 3.0.

Convidats: Les Luthiers, grup còmic.

22.40 Bajo sospecha. Catherine (T2): L’accident del comis-sari Casas deixa tocat l’equip policial.

00.00 Pel·lícula: Matrimonio perfecto. EUA, 2006. Dir.: Douglas Jackson. Int.: Jamie Luner i William R. Mose.

07.00 El zapping de surferos.

08.30 Ciudades bajo tierra. El último secreto de Hitler (Praga).

09.30 Alerta Cobra (Sèrie). Por su propia cuenta (I) i Por su propia cuenta (II).

11.25 Las mañanas de Cuatro.

14.15 Noticias Cuatro.14.45 El tiempo.14.55 Noticias Cuatro

deportes.15.15 Deportes Cuatro.15.45 Gym Tony.16.45 Hawai 5.0 (Sèrie).

Emissió de tres episodis: Deseo de muerte (T3), Una salida al campo (T3) i El protector (T3).

19.20 Las reglas del juego. El golpe de los grupos de presión (T5): L’equip intenta acabar amb una competitiva empresa d’animadores que posa en perill la vida de les adolescents.

20.05 Noticias Cuatro.21.00 Deportes Cuatro.21.20 El tiempo.21.30 Toma partido.22.35 Mentes criminales

(Sèrie). Emissió de cinc episodis: Conduce (T11), Hasta que la muerte nos separe (T11), Si el zapato vale (T10), Lo único que queda (T8) i Ojos de serpiente (T7).

02.40 House. Bombazos (T7).

07.15 ¿Quién vive ahí? 09.05 Crímenes imper-

fectos.10.30 Las primeras 48

horas.12.10 Al rojo vivo.14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.14.55 La Sexta noticias:

jugones.15.20 Jugones: el análisis.15.30 La Sexta meteo.15.45 Zapeando. 17.15 Más vale tarde.20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.45 La Sexta meteo.21.00 La Sexta deportes.21.30 El intermedio. 22.30 Pel·lícula: J. Edgar.

EUA, 2011. Dir.: Clint Eastwood. Int.: Leonardo DiCaprio i Armie Hammer. L’any 1924, amb només 29 anys, Edgar Hoover va ser nomenat director general de l’FBI i va ocupar el càrrec fins que va morir l’any 1972.

01.00 Pel·lícula: Emboscada. EUA, 2014. Dir.: Giorgio Serafini. Int.: Dolph Lundgren i Vinnie Jones. A la frenètica ciutat de Los Angeles, l’agent Maxwell acon-segueix apropar-se a una operació de contraban de cocaïna capitanejada pel peri-llós criminal Vincent Camastra.

02.45 Juega con el 8.

06.30 Informativos Telecinco.

08.55 El programa de Ana Rosa.

12.45 Mujeres y hombres y viceversa.

14.15 Cámbiame. Canviar per fora per començar a transformar-se per dins. Aquest programa té un objectiu doble: potenciar al màxim la imatge dels aspirants i donar-los l’oportunitat d’esdevenir la persona que volen.

15.00 Informativos Telecinco.

15.35 Deportes.15.45 El tiempo.16.00 Sálvame limón.17.00 Sálvame naranja.20.10 Pasapalabra.21.05 Informativos

Telecinco.21.35 Deportes.21.45 El tiempo.22.00 Gran Hermano VIP

2016. Carlos Lozano, Alejandro Nieto o Sema: un dels tres es converteix aquest vespre en el setè expulsat. Després de l’expulsió, arrenca una nova ronda de nominacions a la cara i a Charlotte Caniggia i Belén Roca se’ls comunica que són sancionades amb una nominació disciplinària.

01.45 Gran Hermano VIP 2016: la casa en directo.

07.00 El món a RAC1. 09.30 Te l eve n d a . 1 2 . 4 0 M é s Arucitys. 13.30 Arucitys. 17.00 Trencadís. 19.30 8 al dia. 23.00 Pel·lícula: El secret de Thomas Crown. EUA, 1999. Dir.: John McTiernan. Int.: Pierce Brosnan i Rene Russo. Un multimiliona-ri anomenat Thomas Crown ho té tot a la vida. No obstant això, sent que porta una existència monòtona i avorrida, per la qual cosa decideix posar-li emo-ció robant un prestigiós qua-dre d’un museu de Nova York. 01.05 Pel·lícula: Pecado ori-ginal. EUA-França, 2001. Dir.: Michael Cristofer. Int.: Antonio Banderas i Angelina Jolie. Luis Vargas, propietari d’una em-presa cafetera de l’Havana, decideix casar-se amb la Julia, una dona americana.

08.15 Jugadors de llegenda. 08.30 L’últim partit del Barça.10.15 600’’. 10.30 Roda de premsa de Luis Enrique. (R.) 11.00 Porta 104. 11.15 Tots els gols de Leo Messi. 11.45 Seguim en joc. 12.13 La Cara B. 12.30 600’’. 12.45 El 9. 13.30 Promeses. 14.00 Barça Notícies Migdia. 14.20 El partit. 16.00 Barça Notícies Migdia. (R.) 16.20 Aquí Palau. 16.50 600’’.17.05 El partit de futbol sala.(R.) 18.30 Amb Sergi Roberto, com a casa. 19.00 Quina pe-nya!. 19.30 Roda de premsa de Luis Enrique. (R.) 20.00 El marcador: Rayo Vallecano deMadrid-FC Barcelona. 21.00 El Partit d’handbol. (R.) 22.45 El marcador. 00.00 Quina penya!: PB Sant Joan de les Abadesses. 00.30 El marcador. (R.)

08.35 Llàgrima de sang. 09.00 Especial informatiu. 13.25 Bon profit. 14.00 IB3 Notícies migdia. 15.25 El temps mig-dia. 15.30 Mira per on! 15.55 Cinema de l’Oest: El virgini-ano. EUA, 1946. Dir.: Stuart Gilmore. Int.: Joel McCrea i Brian Donlevy. Un cowboy fo-ra de la llei de Virgínia torna a liderar una banda de lladres. El virginià s’enfronta a un dilema quan descobreix que un dels seus amics més propers és ara membre d’una banda dife-rent. 17.30 Dues Voltes. 18.50 Ara mateix. 20.30 IB3 Notícies vespre. 21.35 El temps vespre. 21.40 Uep! Com anam? 23.10 Tira tira. 00.05 Dues Voltes. (R.) 01.25 Uep! Com anam? (R.) 02.35 IB3 Notícies vespre. (R.)

07.10 Efectivament.08.15 Km 0.08.40 Efectivament.09.45 Zona de ball.10.40 Formatges del món.11.10 GR Terres del sud.

Mirant al cel.11.50 Planeta furiós. Inclou

Aigües perilloses i Allaus.

12.35 Thalassa. El somni de l’Ictineu.

12.55 Xarxa natura. Aiguamolls de l’Alt Empordà.

13.00 Camins per anar a l’es-cola.

13.50 A pescar i a taula.14.10 L’escalada de preus

segons en Jimmy. Arròs, vedella, salmó.

15.00 Expedició Guyana.15.50 Planeta furiós. Inclou

Indonèsia i Tornados.16.35 Els Estats Units des de

l’aire. Virgínia.16.36 Xarxa natura.17.25 A taula. A la serralada

dels Balcans.17.55 Euroleague. Khimki

Moscú-FC Barcelona Lassa. Comentaristes: Jordi Robirosa, Nacho Solozábal i Víctor Lavagnini. En directe des del Krylatskoye Sports Palace.

21.50 Temps de neu. Kitzbühel.

22.20 Hat trick Espanyol.22.50 Hat trick Barça. 01.35 Euroleague. Khimki

Moscú-FC Barcelona Lassa.

03.05 Temps de neu.

0 6 . 0 0 T V E e s m ú s i c a . 06.30 That’s english. 07.00 Descubriendo a los monos. (R.) 08.00 TVE English. 08.30 España en comunidad. (R.) 09.00 Pueblo de Dios. (R.) 09.30 Aquí hay trabajo. 10.00 La aventura del saber. 11.05 Trenes extremos. (R.) 12.00 Mañanas de cine: Cristina Guzmán. 13.45 A punto con La 2. 14.45 Destino: España. 15.45 Saber y ganar. 16.25 Grandes documentales. 18.00 Documenta2. 19.00 Vespre a La 2. 20.30 50 años de... 20.55 Atención obras. 21.55 Historia de nuestro cine: Volver a em-pezar. 23.30 Crónicas. 00.15 La 2 noticias. 00.45 Días de cine. 01.45 Ritmo urbano. 02.15 La espía de cuadros: Rose Valland. (R.) 03.10 TVE es música.

#0

06.12 Saturday Night Live. 08.00 Highlights Tenis ATP 500. 08.56 Ilustres ignoran-tes. 09.23 Generación NBA+. 10.20 Likes. 11.20 Diario Vice. 11.50 Cómicos. 12.50 Late motiv. 14.00 Minuto #0. 15.05 Pel·lícula: Seda. Canadà-França-Itàlia-Regne Unit, 2007. Dir.: François Girard. Int.: Michael Pitt, Keira Knightley, Koji Yakusho i Alfred Molina. 16.59 BBC Earth. 18.00 Nashville. 19.30 BBC Earth. 20.30 Likes. 21.30 Diario Vice. 22.00 Pel·lícula: Snacks. Bocados de una revolución. Espanya, 2015. Dir.: Cristina Jolonch, Verónica Escuer. 23.00 Late motiv. 00.00 El día del fútbol. 00.50 BBC Earth. 01.47 Likes. 02.47 Boss. 05.34 Reportajes C+.

ESPORT3

07.00 Trànsit en directe. 08.00 BTV Notícies matí. 10.00 BTV +. 11.00 Àrtic. (R.) 12.00 Terrícoles. (R.) 12.30 Curtmetratges. (R.) 13.00 BTV Directe. 13.30 Cròniques de Barcelona. 14.00 BTV Notícies migdia. 14.50 Slow BTV. 15.25 Primera sessió: Amanece en Edimburgo. Regne Unit, 2013. Dir.: Dexter Fletcher. Int.: Peter Mullan i Antonia Thomas. 17.05 Monty Python’s Flying Circus. 17.35 Terrícoles. 18.05 Catakrac. 18.35 Slow BTV. 19.30 Cròniques de Barcelona. (R.) 20.00 BTV Notícies vespre. 20.45 BTV Notícies 73. 21.00 Àrtic. 22.00 BTV Notícies nit. 22.20 El temps. 22.30 #Selfiematon. 23.30 #Selfie best. 00.00 Monty Python’s Flying Circus. (R.)

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

LA SEXTA 22.30

‘J. Edgar’

✰✰✰ Director: Clint Eastwood Actors: Leonardo DiCaprio, Armie Hammer, Naomi Watts EUA, 2011. El 1924 i amb

tan sols 29 anys, J. Edgar

Hoover es fa càrrec de la

direcció de l’FBI. Els secrets

i confidències que guarda

després d’una vida dedicada

a la protecció dels EUA,

l’acaben fent un dels homes

més poderosos del país.

PARAMOUNT CHANNEL 22.30

‘Snatch. Cerdos y diamantes’

✰✰✰✰ Director: Guy Ritchie Actors: Jason Statham, Stephen Graham, Brad Pitt Regne Unit, 2000. El

Franky és un lladre de dia-

mants que ha d’entregar

un valuós exemplar a l’Avi.

Després d’apostar en una

lluita de boxa il·legal i per-

dre’l, l’Avi contractarà el

Tony per trobar tant el

Franky com el diamant.

LA2 21.55

‘Volver a empezar’ ✰✰✰ Director: José Luis Garci Actors: Antonio Ferrandis, Encarna Paso, José Bódalo Espanya, 1982. El famós

escriptor Antonio Miguel

Albajara torna a Gijón des-

prés de guanyar el premi

Nobel de literatura a

Estocolm i d’haver estat

donant classe a la

Universitat de Berkeley, a

Califòrnia. Però en tornar es

retroba amb l’Elena, el seu

primer gran amor.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

44

mèdia DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

‘Madres forzosas’ renova per una segona temporadaNomés han passat cinc dies des que es va estrenar i es van penjar tots els episodis a la xarxa, però Netflix n’ha tingut prou per donar llum verda a una segona tempo-rada de Madres forzosas. La sitcom, una seqüela de la popular Padres forzosos, que es va emetre entre els vuitanta i els noran-

ta, compta amb alguns personatges de la sèrie original. Tot i l’entusiasme de la ca-dena, la crítica no ha respost gaire favo-rablement al retorn d’aquesta sitcom. A l’agregador Rotten Tomatoes constataven que només el 31% de les 32 crítiques ana-litzades eren positives.MÈDIA

Segons informa l’ARA, Ori-ol Junqueras va visitar el Mobile World Congress per establir contacte amb diverses empreses de

l’economia anomenada col·labora-tiva de cara a la regulació del sector que prepara el Govern. El vicepresi-dent no va ser l’únic membre de la cúpula d’Esquerra que va passar pel certamen: Marta Rovira, secretària general del partit, i Gabriel Rufián, portaveu adjunt del seu grup parla-mentari al Congrés dels Diputats, van visitar dijous al matí l’estand d’Alcatel al MWC. El motiu formal era conèixer els nous smartphones de la marca, propietat del grup xinès TCL, però en realitat es tractava d’esmenar un comentari que Rufián havia fet dies abans a 13TV, la tele-visió dels bisbes. Quan li van dema-nar si Esquerra donaria suport a la investidura de Pedro Sánchez, el polític català va respondre que “amb tot el respecte, li hem dit que és gairebé com anar a una botiga de mòbils, demanar un iPhone i que et donin un Alcatel”.

Pioners del català Com és natural, els responsables de l’empresa no s’ho van agafar gens bé i d’aquí la visita de des-greuge. Però és que, a més, Rufián no va triar gens bé l’objectiu del seu menyspreu. Els mòbils Idol d’Alcatel, que precisament acaba de desfer-se del sufix OneTouch que la diferenciava de l’empresa de xarxes Alcatel-Lucent, són dels més interessants de la gamma mit-jana del mercat, amb característi-ques com la reversibilitat, que per-met agafar-lo tant cap per amunt com cap per avall gràcies al seu do-ble joc de micròfon i altaveu.

Però, sobretot, i especialment tractant-se d’ERC, va ser poc encer-tat menysprear una de les marques de telefonia pioneres en la inclusió del català en els seus aparells, ja des de l’època anterior als smartphones. Posats a ofendre algú, Rufián podria haver triat marques com Motorola o ZTE, que incomprensiblement encara esborren el nostre idioma del software Android que els pro-porciona Google.e

Esquerra, de desgreuge

al Mobile

CRÍTICA XARXES

ALBERT CUESTA

@ALBERTCUESTA

TEM

PORA

DA 1

/ 20

01-2

002

TEM

PORA

DA 2

/ 20

02

TEM

PORA

DA 3

/ 20

03

TEM

PORA

DA 4

/ 20

03

TEM

PORA

DA 5

/ 20

04

TEM

PORA

DA 6

/ 20

04-2

005

TEM

PORA

DA 7

/ 20

05-2

006

TEM

PORA

DA 8

/ 20

06-2

007

TEM

PORA

DA 9

/ 20

07-2

008

TEM

PORA

DA 1

0 / 2

008

TEM

PORA

DA 1

1 / 2

009

TEM

PORA

DA 1

2 / 2

010-

2011

TEM

PORA

DA 1

3 / 2

011-

2012

TEM

PORA

DA 1

4 / 2

013

TEM

PORA

DA 1

5 / 2

014

TEM

PORA

DA 1

6 / 2

015

TEM

PORA

DA 1

7 / 2

016

L’audiència de ‘Cuéntame’ a EspanyaTemporada, anys d’emissió, milions d’espectadors i percentatge de ‘share’

Fo

nt:

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia

/ G

ràfi

c: E

du

ard

Fo

rro

ll

5,5

( 33,

6%)

6,4

( 38,

1%)

6,7

( 42,

0%)

6,8

( 39,

1%)

5,3

( 32,

0%)

5,9

( 32,

4%)

5,0

( 27,

8%)

4,8

( 27,

2%)

3,7

( 21,

1%)

4,3

( 24,

1%)

4,1

( 22,

0%)

4,7

( 23,

8%)

4,5

( 22,

7%)

4,1

( 20,

5%)

3,8

( 18,

5%)

3,1

( 16,

1%)

3,2

( 17,

2%) *

*Només téen compte

els 8 primerscapítols

300 capítols resseguint la història recent d’Espanya

ment, però de moment el curs actu-al se situa encara com el segon menys vist de la història de la ficció.

A punt de complir 15 anys, la sè-rie, produïda per Ganga Produccio-nes, ha superat amb escreix el plan-tejament amb què va néixer, con-sistent a narrar, des de la ficció, els fets més destacats de la Transició: a hores d’ara, la trama ja se situa el maig del 1984, i la temporada actu-al –que tindrà encara 10 capítols més– s’allargarà fins al 1985, just abans de la firma del tractat d’adhe-sió d’Espanya a la Comunitat Eco-nòmica Europea. En 17 tempora-des, doncs, s’haurà cobert un espai de 17 anys, ja que la sèrie va arren-car el 4 d’abril del 1968, just el dia que Massiel va guanyar el Festival d’Eurovisió.

Al llarg d’aquest temps han pas-sat pels platós de Cuéntame més de 3.000 actors diferents, diu TVE, tot i que els crèdits sempre els han en-capçalat els dos mateixos noms: Imanol Arias i Ana Duato, els pares de la família Alcántara, Antonio i Mercedes. Ricardo Gómez i Pablo Rivero –que donen vida als seus fills Carlos i Toni– i María Galiana –l’Herminia, mare de la Mercedes– també han format part del reparti-ment des del primer dia.

De moment la cadena no ha fet referència al futur de la ficció, però a hores d’ara es fa difícil pensar en una cancel·lació, tenint en compte

que es manté com un dels pilars bàsics de la graella de La 1. L’any passat el director de la sèrie, Ós-car Aibar, va deixar clar que de moment no es plantegen buscar-li un final i que els guionistes te-nen “centenars d’idees per a cen-tenars de trames futures”.

Fins ara, els drets d’emissió de Cuéntame s’han venut en una vintena llarga de països, com ara els Estats Units, Mèxic, Itàlia, Portugal, Grècia o Finlàndia, i la ficció fins i tot va aparèixer du-rant uns instants a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Londres, l’any 2012, dins d’un vídeo que recollia algunes de les sèries més populars de la televi-sió mundial. Tot plegat va portar López Puig a afirmar ahir que aquesta és “la sèrie més impor-tant de l’audiovisual espanyol”.

Celebració a ‘Saber y ganar’ Just abans del capítol d’avui, La 1 oferirà un especial d’un quart d’hora en què el personatge de Carlos Alcántara –que fa de nar-rador de la sèrie– explicarà per què va decidir començar a relatar la història de la seva família i, per extensió, de tot el país. A més, aquesta tarda el concurs de La 2 Saber y ganar comptarà amb la col·laboració d’alguns dels actors de Cuéntame, que formularan preguntes als participants.e

Ana Duato i Imanol Arias són els dos principals protagonistes de la sèrie de La 1 Cuéntame cómo pasó, que aquesta nit arriba als 300 capítols. RTVE

‘Cuéntame’ és la primera ficció setmanal que assoleix aquesta xifra a l’Estat

Per a una sèrie d’emissió setmanal, superar el llistó dels 300 capítols no és gens fàcil. De fet, segons el direc-tor de ficció de Televisió Espanyola, Fernando López Puig, només 20 produccions en tot el món ho han aconseguit. I una d’aquestes és Cuéntame cómo pasó, que aquesta nit (22.15) entrarà en aquest redu-ït club amb l’emissió del seu episodi número 300. El títol del capítol és Un milagro, però el creador de la sè-rie, Miguel Ángel Bernardeau –que és també el marit d’Ana Duato, una de les protagonistes de Cuéntame–, nega que se n’hagi de fer cap sego-na lectura. “Els 300 capítols no han sigut un miracle. Tenen l’explicació de la confiança de TVE i dels espec-tadors”, va subratllar ahir.

La cadena fa gairebé 15 anys que li renova aquesta “confiança” tempo-rada rere temporada, des del 13 de setembre del 2001, quan es va eme-tre el primer capítol. Pel que fa als espectadors, la situen encara com a líder de la seva franja a Espanya gai-rebé cada setmana, per bé que el seu suport ha anat minvant clarament durant els últims anys: dels sis mi-lions de seguidors llargs que van te-nir les temporades 2, 3 i 4 –amb un màxim de 7.253.000 persones i un 51% de quota de pantalla a l’últim episodi de la tercera–, la sèrie ha cai-gut a poc més de tres milions d’es-pectadors, i va marcar el seu mínim l’any passat, amb la setzena etapa. Ara la sèrie està remuntant tímida-

BARCELONAALBERT CASTELLVÍ ROCA

45

gentara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

Homenatge benèfic a Bob Marley a BarcelonaEl Hard Rock Cafe de Barcelona homenat-ja avui el famós cantant de reggae Bob Marley amb un concert a les 22 hores al seu local de la plaça Catalunya. L’acte, d’entrada gratuïta, comptarà amb una ac-tuació del grup The Wireless, banda for-mada per membres de Macaco i Gossos.

Durant el concert hi haurà a disposició del públic una nova samarreta d’edició limi-tada i un nou pin que Hard Rock dedica al desaparegut músic jamaicà. El 15% dels diners recaptats en les vendes seran per a l’entitat benèfica City of Hope, que in-vestiga el càncer i la diabetis.GENT

Kate Winslet assegura que no

està embarassada

EFE

L’actor Orlando Bloom i la cantant Katy Perry són parella

El rei romanès cedeix el títol a la seva filla“carcinoma epidermoide metastà-sic”, segons ha explicat un membre del consell reial a la web del rei.

Miquel I, fill del rei Carles II i d’Helena de Grècia, va regnar a Romania entre 1927 i 1930 i, des-prés, entre 1940 i 1947. Aquell any va ser deposat pel règim comunis-ta i es va exiliar a Suïssa, des d’on ha pres ara la decisió d’apartar-se de les seves funcions sense abdi-car. L’ancià, casat amb Anna de Borbó-Parma, va desposseir dels drets successoris el seu nét Nico-lau –l’hereu del tron– per haver deixat embarassada una jove ano-menada Nicoleta Cirjan.e

INSTAGRAM

El rumor els perseguia ja feia massa i ells es resistien a confirmar-lo de forma explícita. Potser per això, Or-lando Bloom i Katy Perry han optat per fer-ho més subtilment. Marxant de vacances junts a Hawaii –sí, als EUA, on els coneix tothom– i dei-xant-se fotografiar pels paparazzis oficialitzen que són parella.

Les fotos que s’han publicat mos-tren l’actor i la cantant de Dark Hor-se agafats de la mà i abraçats a les platges de Kawai. A més, en les imatges també es pot veure com passegen pel parc nacional de Na Pali, ell en banyador i ella en roba esportiva.

El rumor de la seva relació venia de molt enrere, però els perseguia insistentment des que van coincidir a la festa posterior a una desfilada de Stella McCartney l’any passat. Al cap d’uns dies van tornar a trobar-se casualment en una obra de teatre anomenada The absolute brightness of Leonard Pelkey. Allí, l’actor Ja-mes Lecesne va fer-se una selfie amb diversos convidats, entre els quals també hi eren ells dos. I per si les pistes no corroboressin prou la relació, l’actor Jason Bateman va dir d’ells en una entrevista que “són molt divertits plegats”.

Potser ara, amb les fotos, els dei-xaran tranquils i no els perseguiran ni preguntaran res més. Però tot apunta, per la manera com ha anat tot, que es morien de ganes de fer pública la seva felicitat.e

BARCELONAJOAN CALLARISSA

Miquel I de Romania va anunciar ahir que cedia el títol de monarca a la seva filla gran, la princesa Mar-garida, després d’haver sigut diag-nosticat de “leucèmia crònica”. “He rebut un diagnòstic mèdic se-riós, en un moment en què la famí-lia i el país celebren 150 anys de la fundació de la dinastia i l’estat ro-manès modern”, va escriure el so-birà, de 94 anys.

“Estic segur que la meva filla Margarida, hereva de la Corona, tro-barà la saviesa i la força per repre-sentar-me i per dur a terme totes les meves accions públiques”, afegeix l’exmonarca, que pateix també un

Després que es viralitzés la imatge en què Ca-te Blanchett li tocava la panxa als Oscars i Brie Larson l’abraçava, molts mitjans es van pre-guntar si Kate Winslet estava embarassada. Amb tant enrenou, l’actriu ha hagut de res-pondre al rumor del que hauria sigut el seu quart embaràs. Finalment, la intèrpret de Ste-ve Jobs va dir ahir quan arribava a un rodat-ge a Nova York que no espera cap fill. “No es-tic embarassada”, recollien ahir mitjans dels EUA. La seva mare, Sally, també es va pronun-ciar en la mateixa línia: “No he sentit ni una paraula sobre això. [...] Podria ser l’última a assabentar-me’n, però és poc probable”.e

Leo DiCaprio, de festa amb HuttonL’estrella televisiva del Regne Unit Lauren Hutton va celebrar amb Leonardo DiCaprio que l’actor havia guanyat un Oscar diumen-ge a la matinada. Segons la premsa britànica, l’actor va acabar la nit amb aquesta noia de 27 anys, coneguda per haver participat al reality show Made in Chelsea. El diari afirma que van estar plegats en una festa privada celebrada en una mansió de Hollywood Hills de la qual es va veure sortir la rossa l’endemà al matí. El diari The Mirror afirma que ella i DiCaprio, de 41 anys, ja s’havien conegut dos anys abans en un viatge al Carib.e

INSTAGRAM

INSTAGRAM

INSTAGRAM

46

passi-hobéDIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016 ara

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Prenem marit. És preferible la d’alls que

la de mosquit. 2. T’has quedat amb la meitat del gène-

re. Mostraria la seva alegria. Si s’escapa, pot causar cert

escàndol públic. 3. Torna enrere. Fabricants de selles.

4. La trobes a mig camí del Teide. Si vols ser ric, és vital

tenir-lo. Es pot prendre mentre el vi no arriba. 5. La da-

ta de tornada. Ocupen el centre de les monedes. Porter

de palau. 6. La debilitat més acusada dels avis. Una que

no té correspondència a l’altra banda. 7. El principi d’una

llarga amistat. Enceto. Palíndrom que fa passar la set.

8. Grapegi, manyuclegi. Dóna color a records molt antics.

Comença a agafar embranzida. 9. Estades temporals. Do-

nis el teu vistiplau per escrit. 10. Fa servir a l’inrevés. És

recomanable afrontar-lo amb una bona defensa. Vaig

més endins. 11. De la flor i no de la nata. M’expresso per

mitjà d’una perífrasi. Afrontes com un campió l’últim tram

de l’embaràs. 12. S’ajunten durant l’esbarjo. Teníeu. A Ir-

landa són parells i a Ruanda són senars. 13. Té una solució

per a les ferides. Rotaven. 14. Disposes formant un munt.

Es pot considerar afortunada.

Verticals 1. Dona natural de Mèdia. Arrasi sense mira-

ments un barri de Barcelona. 2. Paret sense parets.

Ritmes musicals. Una casa en què els diners es fan per

atzar. 3. Unes cartes rebuscades exigeixen una recom-

pensa. Acota. La ploma li dóna cert reconeixement.

4. Centre de dia. Foment de les Arts Decoratives.

S’amaguen dins del canelobre. Serveix per cridar l’atenció

discretament. 5. La segona vida de la samarreta vella. Farà

enfilar la planta. Al cel i a la terra. 6. Un avís a l’esquerra

independentista. Fetes per un impuls automàtic.

7. Pansir-se per culpa de la crisi del turisme. Pedra precio-

sa. 8. L’han tornat a acceptar. Te les fas davant de la sor-

presa general. 9. Fas empassar la píndola als americans.

Les nenes en tenen dues. Persegueixo a crits l’autor de

l’auca. 10. Divisió social. Ideals de ficció. Inicies un tracte.

11. Ens obre el cor. Reietó àrab. Des de la insondable anti-

gor que no se li presta molta atenció. 12. Acostant. Fas un

favor sense límits. 13. Deshidrata, eixarreeix. Es deixen

portar per les riades desbocades d’indignació. 14. Acaba

cansat. Enviats. És negra per fora.

8 3 5 2 7 1 4 6 9

7 6 4 5 9 8 2 3 1

2 1 9 4 3 6 8 7 5

9 4 3 1 2 7 5 8 6

6 7 1 3 8 5 9 2 4

5 2 8 6 4 9 7 1 3

1 8 2 9 6 4 3 5 7

4 5 7 8 1 3 6 9 2

3 9 6 7 5 2 1 4 8

T A R D O R A T R A U R A

I L E N A R R O N I E U

T E N D I E S T A N I T

U R E X O D E T E I X O

B O S C C O N T E X T M

A I A C B A R R O E R A

E S P A T L L A R R E T

R I M A I R E N O N A T S

A F E R E M I S S O R I

O F T E M S I S E R T

N E E G I S T A L L A R

A L A R E U N I R A D E

N I N S E M I N A R E I

T E S A S I T N U E S A

fàcil2 8 6 7 5 4 3 1 9

7 1 3 2 9 8 6 5 4

5 9 4 3 6 1 2 8 7

6 5 2 4 1 9 8 7 3

1 3 7 8 2 6 9 4 5

9 4 8 5 7 3 1 2 6

3 2 5 6 8 7 4 9 1

4 7 1 9 3 2 5 6 8

8 6 9 1 4 5 7 3 2

difícil

5 4 1 9 3

3

8 6

2 8 7 1

7 9 8 4

1 3 9 4

3 9

4

5 8 2 6 3

fàcil

5 4 1

6 4 3 2

7 4

8 1 2

3 5

6 2 9

8 1

1 9 4 6

9 5 7

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

‘Xoc d’escons’ Sèrie sobre la sessió

d’investidura de Pedro Sánchez. @frandomenech

Perdo Sánchez

Candidat a president que perd la investidura.

@carles_recasens

DisCursi Explicació d’un programa

de govern plena de llocs comuns i tòpics tronats.

@jmlapeyra

InvesTRISTdura Quan et presentes a president

del govern i al final no tens els suports necessaris.

@banditcatbdn

SuperTrump Fals heroi

amb discurs còmic. @Tuitnpics

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a diccionara@ara.cat

diccionaraCOORDINA: FRAN DOMÈNECH

El PSOE va sortir molt malmès de la guerra civil. Els seus vells dirigents es van anar morint a l’exili i els que no havien arribat encara a l’ancianitat en-velliren escandalosament. La seva vida va ser un vida exterior, muntada sobre les antigues glòries i els prestigis decli-nants. Va fer un paper minúscul en l’antifranquisme interior. Sobretot a Catalunya –sempre va ser poca cosa al Principat–; els que després van ser els seus puntals van sentir-se atrets per opcions diferents a la del pràcticament desaparegut partit de Pablo Iglesias. El socialisme va atreure força joves, pe-rò era un socialisme que s’acostava més al de la Unió Socialista de Catalunya. Tan-mateix, el que prevalia eren moviments clandestins més radicals i principalment estudiantils. Els caps visibles del socialis-me català eren Joan Reventós i Josep Pa-llach; ningú no dubtava del seu naciona-lisme, el qual els feia, teòricament, impos-

sibles per al PSOE, les idees del qual eren, en aquest sentit, ben conegudes. Tanma-teix –i això ho diu la història–, el 1972 i el 1974 se celebren dos congressos, a Tolo-sa i a Suresnes, respectivament, que can-vien totalment el rumb del partit. Les res-tes envellides de l’exili són dominades per un corrent que sorgeix de l’interior i que

col·loca, en el segon d’ells, un jove ad-vocat de Sevilla anomenat Felipe Gon-zález Márquez a la secretaria general. [...] El paper que hi va fer Alfonso Guerra ha estat escampat àmpliament i en aquests moments ja no és cap mis-teri per a ningú. El misteri, si de cas, és en la decisió i el suport necessari per crear un gran partit socialista únic, un partit d’esquerres per governar en una societat plural, amb un espectre am-pli. El primer que s’havia de fer era oblidar el passat, dir, d’alguna mane-ra, “el PSOE és mort, visca el PSOE!”. [...] Es tractava de ressuscitar un PSOE

que encaixés amb les coordenades estra-tègiques del món d’avui [...] Això obliga-va a un enorme, apassionant pacte, que el PSOE ha aconseguit i al qual no ha pogut arribar la dreta, segurament perquè no ha sabut o no ha pogut destruir el passat. [...]

Manuel Ibáñez Escofet 1984

ABANSD’ARA

PSOE, l’au fènix

Del text d’Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917-1990) a La Vanguardia (21-VIII-1984), traduït per ell al català. Foto: Felipe González i Alfonso Guerra en el congrés de Suresnes (1974).

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

[ ]

47

passi-hobéara DIJOUS, 3 DE MARÇ DEL 2016

El consell

Que no us sorprengui

Avui i demà continuaran les nevades al Pirineu Occidental, però en general els núvols seran escassos. Aquesta tarda hi haurà 3 o 4 graus menys que ahir.

El fred d’hivern s’accentuarà bastant més durant el cap de setmana.

diumenge dilluns

MIQUEL BERNIS

La setmana

dissabte dimarts

Dijous, 3

Avui, demà i dissabte el vent con-tinuarà sent protagonista del temps en moltes comarques. Feu servir bufandes o mocadors per protegir-vos-en quan sortiu.

El cap de setmana reapareixeran alguns xàfecs sobtats, sobretot a les comarques de Girona i de Bar-celona, però no plourà tant ni a tants indrets com en l’anterior.

ELTEMPS

Divendres, 4

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 15° 11° 8° 16° Lleida 15° 10° 3° 17° Girona 13° 5° 4° 17° Tarragona 15° 12° 10° 16° València 18° 15° 11° 20° Palma 14° 13° 9° 17° Berga 12° 5° 2° 12° Vic 10° 3° 0° 13° Olot 10° 2° 2° 14° Tortosa 14° 11° 7° 20° Igualada 13° 4° 1° 13° Perpinyà 12° 9° 8° 18°

Europa

MÀX. MÍN.

Madrid sol

Londres vent moderat

París xàfecs i vent

Berlín sol

Roma xàfecs i vent

Brussel·les mig tapat

Estocolm aiguaneu

Amsterdam mig tapat

Praga molts núvols

Lisboa sol

14º 3º 9º 4º 9º 5º 7º 1º 16º 8º 8º 2º 2º 1º 8º 4º 5º 1º 16º 11º

El sol La llunaSORTIDA POSTAALBA SORTIDA

06.55 hores 07.22 hores 18.45 hores 19.12 hores 02.56 hores 13.01 hores

POSTA NIT FOSCA

Secrets que s’han d’explicar

Dimarts l’Info K, l’informatiu per a nens del canal Super3, va dedicar part del programa a explicar com

s’ha d’actuar en cas de patir abusos sexuals. Un tema molt delicat que provocava curi-ositat televisiva: era interessant veure quin enfocament periodístic havien plantejat per oferir als nens dades útils que ells ma-teixos poguessin interioritzar sense que ferís la seva sensibilitat.

En els titulars de l’inici ens adver-tien: “¿Sabeu que hi ha secrets que sí que s’han d’explicar?” Un reclam con-tundent. La Laia Servera, directora i presentadora del programa, ho abor-dava de manera directa: “Avui volem dedicar la primera meitat del progra-ma a tractar un tema una mica com-plicat. Aquests dies s’està tractant moltíssim en els informatius dels grans. ¿Sabeu què són els abusos se-xuals?” i a partir d’aquí ens ensenya-ven com es desenvolupava un taller per a nens de cinquè de primària (deu anys) que la Fundació Vicky Bernadet organit-za per a les escoles. A través d’un conte in-fantil es transmetia als nens la importàn-cia d’explicar el que provoca sofriment i, en definitiva, un consell molt important a la

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

duïen el missatge clau: verbalitzar allò que algú t’ha obligat a no revelar.

La informació era útil per als nens pe-rò sobretot per als pares. Davant la reti-cència incomprensible d’algunes famíli-es i escoles per tractar aquest tema tabú dels abusos, el reportatge de l’Info K de-mostrava que la tasca de sensibilització,

informació i prevenció no necessi-ta ni detalls escabrosos ni posa els nens davant de cap situació traumà-tica. Al contrari, els dóna eines emo-cionals i socials molt útils no només en cas d’abusos sexuals sinó en situ-acions de patiment o angoixa que costen exterioritzar.

Més enllà del conte, dels rodolins pedagògics, dels tallers, el que feia l’Info K era una cosa més important: oferir recursos i fer perdre la por a parlar-ne. Demostrar que els nens vi-uen l’experiència de manera positiva. Servei públic de vital importància.

Una vegada més, un Info K valent que s’atreveix a anar més enllà de la zona de confort informativa. Si el programa es po-sa aquests reptes en el seu contingut serà més fàcil que famílies, escoles i societat en general superin certs tabús nocius.

Recursos per perdre la por Una vegada més un ‘Info K’

valent s’atreveix a anar més enllà de la zona de confort informativa

vida: saber dir no. “Secrets que fan patir, sempre s’han de dir”, deia un dels rodolins del conte. “Petons no desitjats, diguem no (ben dit) i s’ha acabat!” Després, la repor-tera Mireia Prats recollia les impressions que s’havia emportat la canalla d’aquell ta-ller. Com és lògic, tots havien entès la im-portància d’allò que els explicaven i repro- ESPECTADORS ‘SHARE’

01 Telenotícies vespre

TV3+3/24 21.00 570.000 19,8%

02 Telenotícies migdia

TV3+3/24 14.30 517.000 29,7%

03 Sense ficció

TV3 22.05 398.000 13,2%

04 La Riera

TV3 15.57 369.000 21,1%

05 Telenotícies comarques

TV3 14.00 344.000 21,7%

Programes més vistos dimarts

Canals més vistos dimarts

LES AUDIÈNCIES

13,9%

12,5%

10,2%

6,0%

5,9%

3.3.2016

Sardines i costelles

Es deia Antoni Barbosa. Però tothom el coneixia com el Trapa. Sastre maldestre. Baliga-balaga. Calavera. Eixelebrat. Il·luminat popular. Personatge extrater-restre. També era periodista. El 1885

edita a Lleida El Freno del Caciquismo. Una publi-cació obsessiva al servei d’un somni: la transforma-ció hidràulica de Ponent. Tocat de l’ala, llunàtic... Ell insisteix: “Pues vosotros no me queréis creer, pe-ro yo os digo que se hará el Lago Camarasino; lo ha-rán los ingleses, y luego traerán al lago su escuadra y se apoderarán del país”. Molts van al·lucinar man-donguilles amb sèpia però es va fer l’embassament de Camarasa i Tremp. L’aigua que converteix la gran Barcelona en elèctrica. Només es va equivocar en dues coses. Les obres les van fer els canadencs. I no es van veure transatlàntics al Segre. Ningú no és perfecte. Tampoc el seu concepte de democràcia: “Si a mí me dan a elegir entre un plato de sardinas o un plato de costillas, yo me como las sardinas y dejo las costillas”. Avui, a Lleida, i a Madrid, es llepen els dits amb la democràcia Trapa. L’ALCALDE DE LLEIDA, Àngel Ros, i Ciutadans van fer plegats un mar i muntanya les últimes elec-cions municipals. Carn i peix. Pacte. Van rostant plats i ara ja miren com escuraran el reglament d’usos lingüístics de la Paeria. El somni d’Ángeles Ribes, portaveu de Ciutadans, és que al final de la le-gislatura la Paeria sigui completament bilingüe. So-cialistes i Ciutadans invoquen el Trapa: el català no retrocedirà, el que passarà és que augmentarà el castellà. Deixa les costelles, endrapa les sardines. Trampa, Trapa. Però aquí la llengua només és la fa-rigola del rostit. Aquí es vol entaforar el conill ge-gant a la cassola.

ROS L’OMNIPRESENT cada cop més absent. Ros, nerviós. Ros és un adéu amb data de caduci-tat. (Potser ja mira cap a Madrid?) Però aquí Ros també és orenga. El xup-xup es fa en una altra ban-da. Cada cop són més els votants socialistes lleida-tans que es troben còmodes al plat de Ciutadans. No només passa a Lleida. S’està fabricant una olla on hi cap tot. Dit en paraules del xef Julio Iglesias: “La vi-da sigue igual”. És a dir, Ciutadans pot ser aquella migdiada permanent, històrica, que ha estat el PSC. La recepta de la centralitat. Una substitució a foc lent. Un mastegar endiumenjat. Aquell benestar després d’un bon tiberi. La convivència amb el ro-tet de la tranquil·litat. I quan t’aixeques de taula ja

FLIST-FLAST

PSOE i Ciutadans diuen que volen governar Espanya. A Lleida ja han avançat aquest somni. Més enllà d’això hi ha el desig d’una olla comuna dita centralitat i convivència. SERGIO BARRENECHEA / EFE

ets Ciutadans. El cuiner (PSC) passa a ajudant. I l’ajudant (Ciutadans) a cuiner. És un somni. La de-mocràcia Trapa ja guisa a Lleida. Avançant-se al bu-fet lliure de somnis que planen sobre Madrid. POTSER EL PACTE PSOE-Ciutadans per inten-tar governar Espanya és una dimensió desconegu-da. Potser aterraran homenets fosforescents al Con-grés a darrera hora i pactaran un govern galàctic. Potser investiran president, a l’últim segon, a Pa-co Martínez Soria. Potser Rajoy acabarà sent presi-dent del Reial Madrid per aclamació electromagnè-tica. Potser ja hi ha criatures retocant amb Photo-shop els cartells d’unes properes eleccions. Tot pot ser. Però el que és clar és que l’olla de la centralitat fa xup-xup. Horitzontalitat. Convivència. Costelles constitucionals. Sardines renovadores. Transició cap a la gran fartanera. Aquell moment real en què al Trapa el van deixar escollir entre un plat de sar-dines i un de costelles. I es va llançar primer damunt les costelles. I després va continuar amb les sardi-nes. Ho va devorar tot defensant la democràcia. I es va llepar els dits com a consens. I va fer un rotet de satisfacció per solucionar la crisi de convivència es-panyola. Perquè al Trapa sempre el donaven per mort. I sempre tornava amb el seu fil i agulla per sar-gir-ho tot. I amb la seva eterna gana voraç. I justi-ficant-se sense pèls a la llengua.

Francesc CanosaDEMÀ

Xavier Bosch

“Hola, perdoni!”, fa. És un noi jove que duu un carti-pàs a la mà i que se’m dirigeix. Ca-

mina unes passes al meu costat, per-què jo no m’aturo. Duu unes rastes ro-genques molt boniques, però en can-vi el gest que fa de pinçar amb l’índex i el polze per cridar la meva atenció em recorda el d’un venedor de pisos dili-gent i favorable al pacte PSOE-Ciuta-dans. És com si de coll en avall el seu cos no fos el que és de coll en amunt. De seguida m’ensenya el cartipàs. I llavors diu la diabòlica expressió: “Té un sego-net?” Estic per dir-li que no, que si tin-gués segó probablement el que faria fó-ra preparar-me la meravellosa sopa agra romanesa anomenada borsx, que conté aquest subproducte del gra. Pe-rò no li ho dic. El que li dic és: “Ho sen-to, tinc pressa...”

Però ell ja esperava la meva excusa. De manera que m’ensenya de nou la carpeta i em pregunta: “¿Li sona d’algo aquest país?” Efectivament, a la car-peta hi ha un mapa amb un país. I el país té un nom escrit, perquè el via-nant que creua la plaça Gal·la Placídia pugui contestar ràpidament que sí que li sona. Hi diu: “Síria”. Si no hi di-gués “Síria”, el vianant contestaria que no li sona. Per tant, dic: “Sí, sí que em sona”, tot i que em sento cohibida per aquest “Li sona”, que se’m fa mas-sa sorneguer i sarcàstic. “Molt bé, li sona”, celebra ell. I aquest cop és com el preceptor dolent de L’infant de la diligència, d’en Folch i Torres. “¿I sap què està passant a Síria?” Ho pregun-ta amb el mateix to superior. Ell està fent alguna cosa per Síria: acusar-me a mi de no fer-la. “Pressa...”, m’excuso de nou. “Esclar, esclar, senyora! Pas-si-ho bé!”, gairebé canta. I jo m’allu-nyo. Al costat del forn, la captaire del got del McDonalds mou el cap i, en somriure, ensenya la devastació de la denta-dura. “Hola, guapa...”, em crida, mentre m’allarga el got, re-laxada i fatalista.

TOVALLONS NEGRES

EMPAR MOLINER

Ell és molt millor que jo