De petit, quan començava el bon temps, de vega-des em portaven a berenar/sopar a la font de la Roca.L’àpat anava sempre acompanyat d’un intens concerta càrrec de les granotes que habitaven entre el ca-nyissar de la riera on anava a parar el desguàs de lafont. Era la primavera i coincidia amb l’època de zel enquè els mascles s’agrupen i dediquen els seus inaca-bables concerts a les femelles per atreure-les i podercomplir la seva obligació reproductora.

Les granotes són els animals amfibis més fre-qüents a tots els racons de la Catalunya central. Elsamfibis són animals que viuen més o menys fora del’aigua però que necessiten d’aquest element per po-der fer la fertilització i les postes d’ous i també permantenir la pell en bones condicions. Són també elsprimers vertebrats que van saber adaptar-se a un ti-pus de vida semiterrestre.

Les granotes, al llarg de la seva vida, viuen un delsmiracles a què ens té acostumats la natura, com ésuna metamorfosi durant la qual passen per dos tipusde vida totalment diferent. Durant aquest procés, queve a durar uns tres mesos, passen de ser unes larves

(capgrossos), que viuendins l’aigua i respiren a tra-vés de brànquies, a ser unsadults que respiren per pul-mons i a través de la pell, ique poden passar bona partde la seva vida fora de l'ai-gua.

La granota roja cir-cumscriu la seva estada alPrepirineu i és la granota demuntanya que podem trobaren gorgues i corrents d'ai-

gua clara, llacs, basses pirinenques i que, de vega-des, la podem veure en prats, lluny de l'aigua.

La granota verda, freqüent a tota la Catalunya cen-tral, fins a la Cerdanya, viu en tot tipus d’hàbits aqüí-fers, basses, trams lents de torrents, rius, rieres, bas-ses artificials, safarejos en desús, etc.

Totes dues espècies s’alimenten de petits inverte-brats aquàtics i terrestres i tenen un procés meta-mòrfic pràcticament igual. Les granotes verdes ponende 5.000 a 10.000 ous i les roges, de 1.000 a 4.000.Després de 3 o 4 setmanes en el primer cas i d’unasetmana en el segon, dels ous que hagin sobreviscuten naixeran uns minúsculs capgrossos que de micaen mica es faran grossos, els sortiran les potes, pri-mer les del darrere, després les del davant, i al capde tres mesos ja s’hauran convertit en granotes.

A part dels seus depredadors naturals, altresenemics de la granota verda són la reducció dels hà-bitats, els atropellaments a la carretera i el crancamericà, que fa estralls en les postes i larves.

Enfilada a les tiges o a les fulles de la vegetaciópropera a l’aigua també hi podem veure la reineta me-ridional (Hyla meridionalis), que hi pren el sol. És méspetita que les altres dues, però igual de cridanera al’època de zel.

La granota roja (Rana temporaria) i la granota verda (Ranaperezi) són els amfibis que tenim més al nostre abast; la pri-mera, a les zones de muntanya i l’altra, a la resta del territori

De capgrossos a adults terrestres● Text i fotos: Jordi Comellas

LA GRANOTA ROJA ÉS LA QUE PODEM TROBAR ALS LLACS I RIUS DE MUNTANYA

LA GRANOTA VERDA ÉS PRESENT A TOTS ELS AMBIENTS AQÜÍFERS DE LA CATALUNYA CENTRAL

REVISTA • Dissabte, 15 de novembre del 200812