DISCURSOS

DE B A R C E L O N A

EN LA SDLKMNK RllCKYClb Y O B l l C l DK

D. ALFRET OPISSO Y VIRAS

B A R C E L O N A

IMP. ~ A T L L S GBOOR~PICO. - CONSBU. DB CmT, 140 A 144

' 9 2 3

DISCURSOS

DISCURSOS

DE BARCELONA

BN Lh SOLBMKB RBCBPCIO PflBllCA DE -

D. ALFRET OPISSO Y VIÑAS '

EL D ~ A 25 DE NOVEMBRE DE 1923

B A R C E L O N A ,

IMP. .ATLAS GBOGRARICO. - CONSBLL DB C m , 140 & 144

1 9 2 3 S

METGES LITERATS CATALANS

Ja des de minyó'm v$ entrar la deria de llegir Ilibres, fossinde la mena quévulguessin; no pas gayres noveles ni comedies, perb sí histories, viaiges, geografia, mitolo- gia, gramAtica,'etc .... Tots m'iaspiraven respecte, mes los que ab major reverencia esguardava eren los qui dessota '1 nom del autor portaven lo'títol d'lndividuo de nzimero de la Real Academia de Buenas Letras, distincib tinguda per

' mi en més enlayrat concepte que'l pertenéixer a certes altres corporacions literaries foranes, per lo provat valer de to ts los qui la constituien, segóns sentia.dir. D'.aquí la meva veneració per los Campmany, Milá, Pifer,rer, Bofa- rull, Aguilb, Bergnes de las Casas, Balaguer, Victor Geb- hardt, Adolf Blanch, Cortada, Llausas y altres no menys insignes escript0.r~. Ab lo que acabo de:dir podeu figurar- vos ma sorpresa, y quasi diria monastorament, al veurem. avuy promogut a la categoria d' aquells tan admirats mes- tres, cosa que dech exclusivament a vostra benevolensa y a la excessiva~estimaci6 que sempre m'han tingut alguns

. , carissimcamichs que, iots ells ab sobra de merits, formen part d' aquesta ilustre companyia.

Moltíssimes merces, donchs, per la honra que haveu

i tingut a bé dispensarme, perb des d'ara dech fervos present que vindré aquí per apendre, no pera portarvos fruyts de ma cullita, que per forca serien migrats.

M'ha tocat recullir, per mon honor, la successió d'una persona, En Josep Pella y Forgas, per qui cense haverlo conegut ni solament de vista.vaig sentir sempre viva sim- patiá y.fou un dels:meus autors prehilectes, y mes sabent

' d'.ell lo que'n sabia per lo que parlavem. ab son colabora- dor, mon benvolgut amich En Josep Coroleu.

i

. .

. - 8 - . '

Com a bon catala que soch seguia des d e ma jovenesa "

ab fretura totes leimanifestacions del nostre renaxement; entre les quals deuen ocupar un'lloch de primer ordre les obres y actuacinns d 'En .Pella y Forgas. Notinch compe- .

tencia'pera jutjar com jurisconsult al ilustre patrici em- pordanes, bastantme saber que descollava entre'ls mes emin.ents;-mes en camtii posseheixo un ple eonexement de . .

la seva produccib literaria y dei'accib politica qu'exerci. Sempre será considerada com .un monument axecat a

la gloria de sa patria nadiua la seva Historia del Ampur- dan, publicada I'any' 83, a la qual no's podria aregir un mot fora de les noves triballek arqueolbgiques, mes no en quant a etnopafia, le&dacib, folk-lore y les notabilíssi- mes arts y industriei emporitanes. En Pella vá escriure una historia sen-cera, sense que hi manq'ubs res da l o que podia o devia interesar.

Tinch I'Historia del Ampurdán per l'obra capdal d'en Pella; no s'hi troben consideracions inutils: parlen sem- pre '1s fets sense valdres del socors de I'elpqüepcia, y en comptes d' aquelles pomposes slntesis que caracterisen I'art histbrich de Castelar, per exemple, se vá seguint la : pregona y complexa evolucib politica y sokial' per que ha passat 1' Empordá, donant plena idea de la seva activitat industrial, comercial y agrícola; de les costums y niodali- t a t s de I1enguatge;dejes ciutats, viles 'y llochs y de tot lo " caracteristich d7aquel¡a encontrada en la que semblen re- nexarse'l cel; el mar y aduch I' esperit de Grecia.

No vol dir axó que I'Historia del-Ampurddn ofegui I' importancia de le's moltes . altres produccions qu' En Pella dona a Ilum, ja anteriorment, ja despres: Las Cortes Catalanas.(rS7.6), Lo Sometent ( 1 8 ~ 7 ) ~ Los jkfunos de Cata- luna, totes rres ab la colaboracib d' En Coroleu; y com me'nrecordo molt bé puch assegurarvos que aquestes obres produhiren una sensacib fondissima eh tota nostra terra, despentant sentiments de patriaen molts en qui's trobaven . del tot esmortuhits. L'efecte, donchs, va ésser poderbs. y cal ' re'membrarba pera no ohlidar ais qui Com E n Pella posaren les primeres pedres sense les. quals no S' liauria pogut'axecar l'actual edifici, més o menys perfecte, de :la

'

nostra reconstitucib.

. .

Altres publicacions del home i'ustre de qui parlo foren les biografies & E n Margarit y Biure y del jurisconsult Fon- '.

tanilla: uns estudis histbrichs sobre '1 Periodisme catala ( ~ q o o ) . que son.unaabundosa deu a que s 'haacudit forsa vegades pera tractar de la materia: Llibertats y antich go- vein de ~ a . t a l u n ~ a (iqog), Jaume Z y '1 Concell de Cent (igoS), ,.

' . ademés de rnolts articles y memories publicats en lo But- lleti d'aquesta Academia y en diferentes revistes.

. L' actuacib d' E n Pella com a propulsor del desvetHa- ment politich de Catalunya no vá poder ésser nies seguida n i entusiasta. Escrivia sovint a la Renakensa; vá dirigir ab Romani y Puigdengolas la hermosa revista La Es$aña Regional, y ab N'Antoni Elias de Molins la Revista Histórica latina; vá esser I'any 70 u n d e l s fundadors d'aquella va- lenta y quaSi's podria dir herbyca societat que's denominá

, LaJove Catalunya y fou un deis que redactaren ab I'Almi- rall y altres aquel1 celebre Memorial de Agravios contra la polliica centralista al rey Don Alfonso XI1. I'any 85.

No fou emprb feyna inutil la d' En Pella' y demes ilus-. tre; precursors; no fou ,fantasia de somniadors, y per axb es de dhldre I'oblit en que se'ls t e y procura tenir avuy. com si tot se degues. als qui comencareo ahir ses predi-

' . ques, sent axic que les coses no's fan de primer entuvi. com no hi ha conseqüencies sense premises.

Lo5 renaxement actual catala va comencar per esser' purament literari abans d'exiendres al terreny politich y administratiu, per obra y gracia dels nostres historiay res y jurisconsults, y d'aqui lo injustament,que obra certa part del jovent que no vol saber res dels antecessors.

Y no obstant may s'hauria pogut arribar a .reivindicar ab tota rahb la personalitat de Catalunya sense la difusió d'escrits com e1s den Pella, Coroleu. Romani. 1' Almirall, 1' Aulestia, que foren los qui obriren cami ab llurs llibres y discursos. Per ells pot saber tothom lo que eren nostres furs, des dels Usadges fins a les actes de les darreres Corts: per ells podem fernos plenissim carrech de lo que eren dite9 Corts, que, arribat lo cas, negaven,tot.subsidi a l r e y d' Espanga ~ a r l & s 1, a Barc=elona, o S' oposaoen a donar un sol maravedis a Felip 1V quan' venia aquí ab I'Olivares a buscar diners, al comencament de son regnat.

. .

Y fou tant mes meritori I'esforq d'aquells homes aus- ters en quant prou sabien que n o n'haoieri de treure cap profit material; llur patriotisme era sense sou ni cessan- tia, ho feyen tot ab eera'abnegació, moguts solament per I'afany cataianesch. y gracies, encara, quan en comptes de satisfaccions y avantatges norecullien mes que desenganys eingratituts, com li hagué de passar al nostre Josep Pella y Forgas:

.Cuyto a manifestarvos que, s id ich axb, no es de cap mena en sb de politich. Jo no soch ni he sigut rnay poli- tich, ni d'accib. ni d e casino, y may he. figur.at en cap partit.

* X *

Y cumplint a r i ' l deure. reglamentar¡ de llegir un dis- curs d'ingres, tenint en compte,.que soch metge y un xich escriptor, he pensat parlarvos de metges literats catalans. car sovint la Medicina y la Literatura han fet bona parella.

Quan S' escrivia en Ilati, molts metges ho feyen ab t in ta corr.ecci6 y eloqüencia com haurien pogut ferho'ls antichs, bastant recordar .aquell Francisco Vallks, dit el Divino, Baglivi, Tomas Sydenham,son dexeble B,oerhaave y tants altres, que be 'podien compararse ab los mes celebrats escriptors clkssichs: Cels, Galenus, Oribasi, ~ a u d' Egina, Aeci.'

No vull dir ah ax6 que, fora.de la literatura, o bé de la filosofia . 0.1' , historia, no S' hagin ocupat certs metges d'altra cosa agena a llur profes&5; n' hi ha hagut d'expertissims generals, descubridors. niecAnichs, teblecbs; banquers, ho- mes d' Estat, tot sense dexar d'esser metges, cosa que no té res. d'estrany quan veyem militars poetes, - capelians geblechs, adroguers tenors, enginyers biblechs o estadistes qui&ichs, y s ' e ~ ~ l i c a - ~ e i la extensió ilimitada de llurs ho- ritzons: Tota la doctrina dels mitios que servi de base a Herder . y despres a Taine peka I'explicació de les obres d'art, prové del Tractat del ayre, aygua y '1s Ilochs, d' I-lil pbtrates. Tot lo q u i constitueix avuy 1' immensa ciencia de I' ~lect r ic i ta t té per origen I' haver posat a secarlo metge Galvani unes granotes a la barana del balc6 pera una de-

- mostracib anatomica dels nirois.de la cuxa,; la maj&ria.dels alquimistes eren metges, y d'ells 'ha sortit la Quimica mo- derna.

Lo que hi ha que dir, en gracia a l a veriiat, es que la gent sembla desconfiar dels Galenus que sacrlfiquen a les Muses, lo qual es una gran equivocacib. Aqui ningú tb res que dir si a un metge.'l fan ministre de Marina o'de Gracia y Justicia, o embaxador de Londres, pero no's passa per que un metge fassi versos, o escrigui histories, y no obstant ClaudiBernard, gloribs mestre d e la Fisiologia experi- mental, s 'en va anar de Lyb a Paris ab una tragedia a la butxaca,'qu& no li van voler representar, y no ' s t e present que Littrb, n o solsament era un gran metge, sino que va fer lo millor Diccionari de la iie.qgua francesa conegut fins ara.

Tal ~ e g a d a q u i no veu ab bons ulls.que '1s metges S' afi- cionin a les. lletres ho fa per haver sentit a dir que Hipb- crates, pare de la Medicina, comensa'ls s e u s afoiismes ab aquel1 ,que resa: Ars longa. vita brevis, perb encara que axb sigui veritat, n o es pas perdre'l. temps escriure una poesia o fer un trevall histbrich en. comptés de passarse algunes hores al cercle jugant al tresillo o íioantse en afers de Borsa o de Comers, o.presumir de gran tenor com fou lo cas de I'Orfila. ilustre mahonis, dega de la Facultat de Medicina.de Paris.

I. @ Recordarem, entrant ja en materia. aquells metges ]u- heus ,en tot temps pfotegits pels reys del casal de Barce-. lona,que des de la segona meytat del seglexii tan important part prengueben 2n lo moviment filosbfich d e d h r temps: En Yafuda Bonsenyor, autor del Llibre dels dits y senten- cies de filosops, Vida1 Benavist y altkes.

Mes conegut qu'ells foulo fambs Arnau de Vilanova, que florexia en les derreries del segle xIir y comencos del següent, comparat ab Al/onso el'Sabio y que al eniemps de metge era astrblech. alquimista, poligloia, filosop y fins

diplomatich. B e es veritat que sa principal ano'menada. li ve d' haver descobert la obtenCi6 del esperit de vi,.més en son temps~'sobressorti com cap de brot entrc'ls mes cap- dals d'aquells naturalistes. no pas gayre ottodoxes,. que aplicaven lluis conexements a la~dilucidacib de les qües- tious fiiosbfiques, seguint generalmenta Aristbtil: '

Establert de primer a Paris. despreu d'haver viatjat per gran Part d ' ~ " r o p a , adquiii alli grandissima fama com fisich y astrblech. Fou posteriorment metge del Papa Cli- ment V y d' En Jaume 11 d' Arag6. que 1' ompli de mer- ces; emperb, massa endinzat en la Cabala y I'Astrologia, se I'hi :va ocbrrer en desgraciada hora publicar un llibre so-

b r e la f i del mon, que fixava per a mitjans del segle xiv, y com si axb no fos encara prou per a ferse maiveure. escri- gu6.tamb.5 sobre La humanitat y paciencia de Jesucrist y sobrela Caritat, obres. en que's feya recsb.de la secta ano- menada dels espirituals, que contava ab molts' adherents entre '1s Framenors. ~ondemnades se; d0ctrine.s pe r la Sorbona, prengue desseguida part en l'assumpte I'Inqui- sici6 aragonesi, p8r lo quai Vilanova fugi a siciiia. ahont lo prengue baix sa proteccib'i nostre Ferran, sobira.d'aquell Estat.

No faltaren desprks de 'i' Arnau de Vilanova altres fi-

sichs que' descollaren en diverses branques del saber, y entre ells I'eximi metge barceloni' Raymond Sabunde, nat en lfiiltim ter$ del segle xv y q o r t en 1536.

Una figura:colossal tan gran com la qui mes: En son ~ i b e i creaturarum, sive de homine, tractat de teologia natu- ral, se mostra lullia en quant a admetre, fins a I'excbs, les excelencies de la rah6, y s'av.4 abla doctrina de Sapt TomAs, C? encara.que tractant les qüestions baix un altra aspecte y ab altre metode. Perb'l seu merit coqsisteix en ba- verse anticipat a Descartes en la prova ontolbgica de I'exis- tencia de'Deu y despr6s.a Kant en la prova moral. que trobem empleata en la Critica de la rahó firictica com a 'correctiu de la Criiica de la rahó pura.

Per lo dit se compren que Raymond Sabunde era d' aquella ilustre escola independent que 'S proposava con; iilia'r'l' observació y '1 raciocini, '~ la t .6 y Aristbtil, 1' esperit y la materia, I'idealismey la rialitat, el; fenomens y llur causa; escota a ¡a que pertanyeren Ram6n. 1-ull, Miquel Servet,.Lluis Vives, contribuhint en primer lloch a crear els-estudis positius dels nostres metges y anatbmichs dels segles xv y xvi.

En lo transcurs d'aquest últim; 'va florbxer. un fisich l 'anomenada del qual ha arribat fins als nostres temps:

Joan Carles ,Amat, nat 'a Monistrol (1 580-1640), que fou'

.*. metge del monestir. de Montserrat, essent al ensemps mu- sich consumat'y diligent escriptor. $e li deu I'aplech que ,porta per tito1 Quiatrecents ajorismes catalans, del que s'han fet nombroses edicions y que ha estat traduhit a diferentes Ilengues, essent encara de consulta pera erudits y. folk- loristes dels nosttes dies.

Y encara que no hagin dexat trevalls extraprofessionals, bk estara recordar, per I'honor de la nostra cultura, als ca- talans quatrecentistes y cinchcentistes: l'anatbmich Lluis Vasco, dexeble del fambs holandes Silvi de la Boe; lo ca- tedrhtich Anteni Amiguet, nascut a derreriesdel segle xv. y que dexh una remarcable obra de cirurgia, De a#ostemas, en catalh; Gabriel Eosser, ~ l e o ~ a r t ~ a c h i u o , Bernat Caxa- nes, tots d'aquesta ciutat, y Miquel Servet, descubridor de la circuiacib de la sanch, afiliat a aquella gloriosa escola fisich-naturalista del Kenaxement que tant v i influir en la ' .

Filocofia y avenqos cientifichs de 1' esmentada kpoca; a la que pekténixen tambe Copernich, Galileo, Kepler, y Andrks

, Laguna y Juan de Huarte, castellans; lo tortosi Gabrielp Mirb, qui va escriure sobre higiene de 1' infantesa; Gabriel

. de Tirrega,Onofre Brugnera, de Barcelona, y'ls farmacb polsBernat Domknech, Benet Pau y f r i Antoni Castell, benedicti de Montserrat.

Vullau escusarme si, portat al ensemps per mon amor a Catalunya y per la circumstancia d 'éssermetge, vos parlo d'homes que lo mateix se vaiien de, llur llengua que del Ilati, cosa que no te res de sorprenent perque llavors tothom aprenia en les mes pures ionts del hnmanisme. Los metges estudiaven en Llati, y quancercaven llibres d'entreteniment trobaven les obres dels nostres grans cronistes y novela- dors, y si llegien poesia tenien a Ausias March, Cerveri, Jordi d e Sant Jordi o Pere Serati.

La decadencia mentres corria'l segle xvir fh que no 'S" trobi en el1 cap metge, ,remarcable com escriptor; mes ja no fou axis en la següent cen t~r ia , ' en que hi va haverun sa-. nitbs retorn vers lo conre; de les ciencies, reanusantse la

tradició, i.nterrompuda mentres regnaven los tres ultims Austries, quan tot sereduhia a miserables ergotismes, y en I'universitat de SalapanCano hi havia un sol llibre 'de matemitiques, y 'S tenia per ciencia diabdica la geometria, segoys conta T O ~ ; ~ S Villarroel. ,. .

Finc a les derreries del xviii no trovarem cap metge lite- rat catala, encara que no 'S pugui oblidar que foren 611s de la nostra terca los dos mes eminents cirurgians espanyols de dita centdria, E n Pere Virgili y N' Antoni Gimbernat; y ja vers la fi 'ns trobem ab lo barceloni Ignaci Farreras, acreditat facultatiu y celebrat poeta. ,

,. Hi havia aleshores aquí uua societat nomenada Comu- nicación literaria, y en ella vá donar a conexrr Farreras u n primorós treball ['.assumpte del qual era I'Apologia del idioma cataldn, fet importantissim. ja demostra la f ~ r - . ma vitalitat de la nostra llengua al fer proclamar ses exce- lencies en u n temps en que a. tan baix grau de postraci6 havia arrivat, ofegades ses manifestacions pels grans cam- bis polítichs y. com ha d i t u n de vosaltres, «per I'incons-

, ciencia suicida de varies generacions d e catalans)). Di un, altre metge hi h a que fer esment; flori pcir

aquel lmat i ix temps:. N' lgnaci Lacaba $ Vila, de Barce- lona ( 1 ~ ~ ~ - 1 8 1 4 ) , director que fou del Ccilegide Sant Car- les de Madrid. No 'S vá moure del cdnreu de les .ciencies, per6 podria pascar com una de les autoritats de la llengua . . castellana per s o n Tratado de Anatomia humana, donat de text per inoltissims anys e n la nostra Facultat y en totes

l e s demes d'Éspanya y al qual se ieferia sovint En Leta- mendi pera elogiar-la bellesa y elegancia de son estil.

Arribats a1 segle passat S' adverteix un gran dexpndi- ment literari, y ja de 'bon principi trobem una munio de metges conreuadors d'altres dtsciplinec. Fou un d'ells Ranibn Escaria, a qui 'S deu un Canto dpico al.valor, cons- tancia y fidelidad con que cooperó la invnortal Gerona a l feliz restablecimientp de su idolatrado monirca el Señor Don Fer- nando VI I . Com se p,ot colegir'pel titol, no's tracta decap obra capdal, perb sempre demostra que's tornava a I'afi- ~

.c i& de les 1,Ietresl Altres metges, qu'escrigueren sobre.fets de la guerra

dita del frances foren Antoni Bosch y Cardellach, filL de

' ' Sahadell (1758- 1829)- a.utor, apart de varies memories mediques, d 'una Histdrla de Catalunya, d'uns Anals de sa \

ciutat (aleshores vila) nadiua; desde I 'any 1789, d'un. - . .

mapa de Catalunya antiga y d 'un detallat Diarz' de la dita -guerra en lo Principat; y'l doctor Jaume Parcet, que, exer- cint sa professib a Tarragona, vá escriure una emocionant relació del horror6s assalt d'aquella placa en lodia de Sant Pere.de 1811. ''

N o n di.gne de figurar entre '1s dels mes benemerits patricis es lo del doctor En Jaume Ardevol, qui, ab prou feynes acabada la guerra. fundava lo Diario politico y mer- cantil de Reus, sa patria, y q,ue.com veyeu. ha d'ésseicomp- tat entie '1s peribdichs catalans de més antiga data. Digne ,

continuador de I'obra de I'Ardevol fou son comparrici . . En Josepb Alberich y.Casas (1824- 18jq), fundador de I'actual Diario de Rezis vers I'any 1860, y que, no solses- crigue molt be sobre medi~ ina , sino tamb.5 sobre b,istória y ciencies fisiques y naturals. ..

Encara que no fos metge sino apotecari, perb nascut de ,.

familia d e metges, cal fer tambe esment del insigne qui- ' .

mich N'.Agusti Yañez y Girona (1789 -185~)~ individuoque fou d' aquesta Academia. Ademes de sos notab.ilissims es- crits sobre geologia, botanica y farmacia va demostrar lo. pregonament que conexia la llengua castellana en ses Ano- . . . taciones a l Diccionario. de la Academia Española, en quant a l esveus pertanyents a les ciencies naturals, y sobre tot en son magnifich llibre Dios y susobras, en lo qual s'enlayra fins a poderse comparar ab los mes eloqüents apologetichs.

- - Y feta exa rapidissima exc!brsió pelcamp dels metges literats antichs, arrjbem a la generaci4 que s'en diu del any 30, tan feconda en eminents personalitats en mitg dels sangnants estrallarnents de la guerra civily de les paho- roses revoltes politiques y socials ocorregudes en el segbn terc de la passada centiiria. Llavorsfou:quan la literatura catalana rebé la forta. embransida en que va iniciarse 1' ac- tual renaxement,.Si caldir la veritat, potser que de primer entuvi 1' Oda immortalde 1:Aiibau no.tingues gran ressb ni entussiasmessin gran cosa los cants del Gayter del Llo- b.regat, continuador de les doctrines de E l Europeo;-deve? neranda memoria; mes, en.cambi, se feu popularissima la

. .

t poesia encatali per les comedies y '1s romansos del des- ventiirat JosepL Robreño, mrirt.de fam y de set en un nau- fragi' I'any 38. autor al quiavia t seguiren altres que con- tribuiren, quan meny5, a la difusi6 del idioma escrit.

A c a b a d a la guerra sorgiren altres literats de mes vá- lua intelectual, entre'ls quals l'avuy oblidat y fam6s en altre temps ~ ' A n t o n i Ribot y Fontseré (1815- ,S7*). Era metge y-de familia de merges; encara n o p e n s i may

. . en ekercir la carrera, encaparrat com estava sempre ab les trifulque's de la política; Va esiriure tres o quatre drame's ultra-romantichsen castelli, y publica un ilibre, La eman- cipación literaria, aplech d"epistoles en vers seguides de comentaris en prosa en que excitava al jovent a fer despreci dels classichs, ab la forma virulenta que li era peculiar.

Establert a Madrid, al adveniment del partit progres- sistal I'any qo, kuan la regéniia d ' ~ s ~ a i t e r o , no va tar- dar a ferse un nom ab sa colaboraci6 en peribdichs sati- richs: La Risa, dirigida pel castel lo~ench WenceslaoAy- guals de 1 z c 0 , ' ~ u e va adquirir una popular itat grandíssi- ma; E l Dómine Lucas y altres; y. ji ben reputat p ~ b i i ~ a , cap alla l ' any 4 7 , en colaboracib ab Martinez Villergas. una obra en tres volums, Los politicos en camisa, aplech de

semblancei de personatges, principalment moderats, de totes categories; y, sempre agressiu, publica del1854 al ( 6 ;

una fulla satirica, E1 Látigo. Posteriorment eccrigu& una Historia de la Revolrrción

de 1854; y, ja apaybagada la seva ardencia republicana, se'n passi a l a Unión ~ i b e r a l , qual goveri v i recompensar al antich 'dem'agoch fentlo director de la n~ibl io teca Na-- cionali~. I

Encara que.Ribot y Fontsere :escrigués moltissim en castelli, vá conreuar tamb6 la seva llengua nadiua publicant en La Risa algunes poesies festives, potser de llenguatge un xich groller, al estil d'en Robreño, perb certament molt xistoses, com la titolada Carta de Maneia la Xinxa a TÓ&l lo Xuflero, que d6na perfecta idea de la,parla y costums de la plebs barcelonina en aquell temps de la Jamancia y del ball de la Patacada.

P e r esborrada que avuy se tingui la memoria d'aquest metge Literat, no dexad'kssei merexedor derecor t , per

. .

, . - 17 - . .

quant, segons s'ha dit, VA ésser el1 qui induhi al jove escrip- tor E n Manel Milá y Fontanals al conreu de la p.oesia cava- Ileresca; Ribot havía publicat en E l Vapor uns versos cas- tellans ab la firma de E l Trovador de Laletania, y En Milá va dona ra conexer varies composicions ab lo pseudbnim de El Trovador del Panadt's, mentres arribava'l jorn en que's converti en capdevanter'del renaxement de la nos- tra literatura.

Company d' en Ribot en la propaganda de les idees de- mocratiques foil En Pe re Mata y Fontanet, 611 de Reus (181 I - 18j7). No havia terminat encara la carrera a Barce-

l ona , quan era ja popuiaríssim per son esperit revoitbs, que '1 portava a figurar entre '1s mes exaltats lliberals y romantichs, y per sa eloqüencia; verament tribunicia.

comen@ a tenir admiradors c o k escriptor polltich y poeta en lo peribdich de gloriosa memoria E l Vrtfior, fun- d a t e n 1833 y dirigit per en ~ 6 ~ e i Soler, en 1; qual cola- boraven també la Massanés, Ribot y altres,. y vá esser el\ qui inserta en dit any 1' Oda, p e r sempre més admirable, del Aribau.

Mata escrigue per aquel1 temps versos en catala que rapidament se feren populars, haventse perpetuat lo recort d'aquella quarteta:

. ' Era de nit, prop la una, Y 'com un globo de foch S'axecava, poch a poch, ,. ,

Del fondo del mar, la Lluna,

que tothoin repetia y admirava. Obligat aemigrar 1' any 38, per les coses de la política,

V A permanéxer dos anys a París, ahont se v i dedicaral estudi d e la Medicina legal y la Toxicologia, seguint els

cursos y trevallant a b I'ilustreOrfila; pero cultivant tam- be la literatura; en mitg de I'efervescSncia romantica que d' una manera incontrastable ho arrabassava tot.

Ja. de retorn, ab la cayguda dels moderats, I'any.40, va esser Arcalde de Barcelona y despres Diputat, fins que, en 1843, fou nomenat:catedr&tich de Medicina legal del Cole- g i d e S a i t Caries de Madrid. Son tráctat sobre dita ciencia, en quatre volums,.la primera edici6,del qual havia sortit -

2

I'any 41, ha sigut pei molts anys el vade mecum dels met- ges fo~e.nses, y,encara n 'hi ha molts que no'n .consulten d'altre. Emprb no's iimitava la seva activitat a I'ense- ny:anca sino que, al ensemps, prenia actisa part en la poli- tica c o m a ferm piogressista y publicava un sens fi d'ar- ticles de tota mena, inclbs en La Risa:

&4 escriure tambe paries nov,eles, y ja cap allá al any 60 en una de molt llirga, El Idiota o 16s trabucayres del Pirineo, verament emocionant, lo que li dona grandis-

'

sim intbrks: pero d'aquesta S ' ha de dir que tenia una fioa- litat essencialment medica, qu' era 1' eficacia .del

. ' tractament fqenopatich pera l a cusacib . de les malalties mentals.

Parlarkm tambe.dPEn Pere Mata pera fer esrnent de que ha.via, sigut riconegut de primer com a capitost del materialisme y despres del fiositivisme, lo que dona Iloch, ,

vers I'any 1865, a una formidable polkmica entre el1 y En . . Letamendi.

. . No's pot negar qu' En,Mata fos bome de yerdadera vaha. En Letamendi ho vá reconexer quan, passada la tempestat, escrivia; despr6s de fer justicia a ses magnifi- ques dots oratories, nque tuv,o 16gica robusta de suyo, pero tan mal empleada que ,no parece sino encabailada de hierro construida para soctener tejados de esfera)). La

: expressi6 encavallada es catalana y I'estil quelcom concep- tubs, pero moit d' En Letamendi..

Apart d'axb no dexa may de conreuar, les Iletres, y ja d'avansada edat publicava un vqlum de versps.en caste- Ila que l'acreditaven d'inspirat poeta, encara' 'que hi ha- gues molt que dir en quant a l fons del'.pensament.

Contemporanid'En Mata fou un altre metge ,de gran ielleu, axis e n s a carrera corn a autoritat en filologia., Me referexo a En Pere Felip Monlau, fill d e Barcelona (1808- 1871):. ' h c h s homescom el1 hi ha hagut; bon segur, de tan extensa y sblida cultura, fins a poder es-r considerat com un prodigi6s exemple de saber enciclopkdich.

En sa jovenesa fou oficial de Sanitat Militar; publica obres de medicina, Ilingüistica, matematiques, ciencies na- t u r a l ~ , paleografia y d'entreteniment. Fou fatedratich de Psicologia de I'lnstitut de Sant Isidre de Madrit y despres,

. . 19 --

de I'Escola de Dipl.om&tica; ;ndiH!duo de niimero de la academia Espaüolau g d e l a de Ciencies Moral* y Politi- ques, y forma part de moltes societat-S sabies, axis d 'Es - panya com del estra:nger.

En mifg de la munib de llibres que publica: Elementos

, . ' de Higiene fiública, Higiene &el .matri.mpnto, etc., Fevesteix , la qajor importancia son Ensayo de u?z Diccionario esfiañol

etimológico (passem'per alt lo de dir español en cornptes de . castellano), a l .qual per espay de m.olts anys S' hagué d'acu-

dir com a font de conexement y al .queJls avencos de la ~ i l o log i a han fet perdre quasi tata .gtilitat, perb DO deuen jutjarse les obres ab criteri d'actualitat sipo .segbns'ei lloch

, .

y el temps en que foren produhides, y d'aqui que tal llibre sia digne de tot apreci. En el1 S' inspiraren molts etimolo- gistes, comenCani per los' matexos d e 1' Academia Espa- nyola y seguint per los autors d'altres publicacions &igual . mena. .Si certs diccionaris de prestigioses corporac:ions 06- cials S' han de refer a cada n0v.a edició, no's pot demanar que '1 d' En ~ o n l a u romangui invariable: prou va f.er en comencar la tasca. .'+ . .

Apart d'axb, En Mo.nlau era com a escriptor un model de claretat, correcció y agudesa; el1 va esser qui va arreple- gar aquel1 recull de Las mil y una barbaridades, que vá fer les delicies de varies generacions. No's deu oblidar tampoch que, essent molt jove encara, I'any 41, va donar forta em- branzida a la higienisaci6 de la nostra capital ab son fascicle . . / A bajo las murallas1 Memoria sobre las 7tentayas que reporta- rla ,Barcelona y esfiecialmente su industria de la demolición de las murallas que circuyen la ciudad. -

Nat tarnbé a comencos del segle passat, com los que "'acabo d'esmentar, fou En Pau Estorch y Siques.(r805- 1870)~ oloti, tal volta no prou justament apreciat com un dels mes ferms y entusiastes promovedors del renaxement literari catala. Ell vá esser un dels primers que, seguiot les petjades del Aribau y En Rubib y Ors, va trobar en sa llengua nadiua, ja en la primera meytat de la :passada wn- tiiria, publicant en 1 8 5 1 un aplech de boniques poesies sots lo pseudbnirn de Tamhoriner del Fluviá. Y n.o's con- tenta en .donar tan bellexemple. sino que ademés fou autor d' una Gramatica catalana, d' uns Elements. de podtica catar

l a n a y d>.uñ:Diccionari de la Rima. Pochs homes,'per lo tant; k e r e i e n ésser reco'rdats ab majoi agiahiment pels

'

actuals &scriptors de CataluDya. . .

Establert a Barcelona, en sos ultims anys, V A adquirir cesta cdebrhatcom a metge, per sa: deria en sostindre.que . ,: havia !tíobat u n remey contra l a rabia .ab i' aplicació de

'

ceita .pe.dra escor<one*a, si bé l a reali!at no correspogué A . . . , . . . .

son bon desitg;. . . . , . , . , .

Contemporani de I'Estorch fou En Josep Vikard'ebb y Miret; de~Matar6, nascut en 1 8 1 5 . Era- de Sanitat Militar' y.vá pe&ntinéxer. per molts anys a llil¡a de Cuba. Quan la

. . febre groga de B*rcelona; I'any 70,:prestk un servey gran- dissim a b l a publ ikacibd 'uk memoiia sobre dita malaltia y son-tractáment, queservi de molt als metges y fou aco- Nida'ab verriadera gratitut per I'efecte moral-queprodUhi en. aquelles terribles hores' de tribulacio. Deu figurar en-

. . t re : ' ]~ ' metgej literats per son opuscle Pafiel que refiresentó Pririi en la ex$ediciók de MGico, llorejat en lo certamen aquí' celebrat l'any 8 j al ésser inaugurat lo monument eri: git a aquel1 general. . .

Vull. parlarvos també d'alguns metges .que, .si bé no foren escriptors. deuen ésser recordats p e r l o mokt que ferenypera .la. nost* cultura. Fou un d'ells En Eudalt ~ a ~ u e r , 611 de Ripoll'y sabi autor profe~sional; a qui no ' S! agrahirá,may prou l'heroisme que ;demostra salvant un sens 6 d e preciositats. hiitbriques y artistiques quan. la crema del veiérarit i obe s t i r benediiti de Santa María,. tomba dels noctres ,Comtés, en temps.de ,la guerra dels

, . set anys. S a l ~ a t s del ihcendi n.o ,pochs dels'tresors alli g a r d a t s : cbdices, llibies, ornameuts. despulles mortals, rebé En Kaguer 1' encarrech de trelladar alArxiu de la Co-

,

rana id' Aragó aquells inestimables documenfs, que sen'se el1 haurien sigut devorats per les flames.

E s tambi digne d'esment En Jeroni Fariudo (1823- *

1886). molt acreditat com a metge y n o menys apreciat com a replegador de gravats y.estampes, no haventhi colec- c ibque 'S poguks comparar.ab la seva del carrer de Santa Ana; ahonivivia; los pintors Servaren permolt temps un bon recort del excelent doctor Faraudo, per lo bé qu'en-

"

senyava i' anaiomia artística en sa cátedra de Llotja. ..

. .

E; Maciá.Carb6 y Ferrer, fill d'Alcover, mprt en 1888, , catedratich de grech en' l lnstitut de Tar~agona., no havia

tingut may gayteafició a la seva carrera-de metge; mesen cambi era un apassionat del helenisme. Ensenyava tan bk'l grech en aquelh. pobre aula del nostre Institut; que quasi tots los seus dexebles n'arribaren a saber 'un xich. . Lo retorn al estbdi del grech va esser una verdadera,

necessitat, ja que a la susdita llengua s'havia de rec6rrer pera - la terminologia exigida p e l s descubriments y les

. denominacions. dels nous aparells, empr6 cap altra rama dels conexements en sorti tan afavorida com la Me- dicina. . '.

En Carb6 no.vA trelladar obres d' Hipbcrates, com. per exemplel i t t ie , que les traduhi totes, mes no per axb dexa- ren d ' aprofifarse de ses envnpances molts dexebles que

, seguiren la carrerade. Medicina y als qui no venia de nou la terminologia anafbmica o patoibgica.

Coneguda de tothom es la rnerescuda reputació que com a mestre en la llengua castellana assolf '1 Doctor Emili Pi y Molist (18aq-1,894), tan notable pels seas vastissims $.onexe.ments y son acert en les malalties mentals. No era sens dupte I'onich escriptor catala que dominava plena- mpnt aquel1 idioma, puix-altres n'hi travia que I'escrlvien a b perfecci6,'com per exemple En Quadrado, En Joan Cortada, Piferrer, . . Col1 y Vehi y molts mes, empr6 cap va ksser reconegut com el mes preeminent dels cervantistes y

. , el m6s purista dels escriptors en castellA, adhuch entre '1s matexos castellans. Sempré deuran esser llegits com a model d'estir clissich Los primores del Quijote en el concepto mddico'y psicológico, sa disertaci6 bistbii'ca Nueva. estafeta ,

de los muei-bosy sa magnifica obra sobre Pompeya. ..

Arribant jaa temps mks propers, direm quetoren molts los metges.nascuts,en lo seg6n ter$ del segle derrer, o ben a la vora, que assoliren merescuda estimaci6, al ensemps que en l!exarcici d i llur carrera, en 16 cbnreu de les bones -1letres. Recordem, entre altres, lo gironi Joseph Ametller y Vinyes (1830-1891), d'ilustre cognom en l'historia de la medicina citalaxia: No's podra oblidar may .qu' ell. fou lo fundador; en 1876; d' aquella tan remarcable .Revistb de Gerona, que veg6 la llum fins a 1899 y en la que, €oren pu-

- 2 2 - '

blicats munib de treballs, sobre tot histbrichs, dignes de gran estima.

. ,

Altra figura de molta importancia en lo- desve.tllament de k,a nostra literatura, es la d7En Joseph Miquel ~ u a i d i a ( 1 8 3 6 - e 8 ~ ~ ), menorqui com I'orfila, que, p.iv.int a Parls, vá arribar a ocupahii distingida posicib com a bibliotecari. Amich d' En Littré y afiliat com aquest a I' escola positi-

S vista, se va dedicar ab pieferencia a les Iletres, dexant de banda la medicina, y va escriure sempre ab gran erudicib, trayent coses noves, sobre historia, filosofia y critica, lo . mateix en franchs o castella que en catalá. A el1 se deu la primera edicib, publicada en 1890, del Somni de Bernat Metge; el qual text:inkdit yá acompanyar d' una acurada. traduccib francesa. Fou, ademés, En Josepti Miquel Guar- dia, exaltat Iliberal, y ab aquesta sighificacib vd figurar com ardeni prbpagandista en peribdichs y reunions, a Barcelona, fins a veures obligat a emigrar a Franca, ahont

m o r i a Reims.

. . .<loch especial S' ha de reseryar entre '1s metgei nascuts al voltant del. any 30, al qui fou nostre inoblidable professor En Joseph 'de Letamendi y de Manjariés (1828-189~), un dzls homes mes remarcables entre '1s qiie han fet honor a Catalunya. De pochs S' ha parlat tant,com d'ell, ab rahb, encara que no sempre ab el degut conexement.

Fil.1.d9una pobre viuda de militar retirat, vdhaver de passar en sa orfandat hores ben 'tristes; lluytant qúasi ab la miseria; perb, r e s ~ l t a ferse home y dotat d'una voluntat d e ferro, comens8'ls s e u s estudis al ensemps que's gua- nyava la vida com podia. Ja matriculat en la Facultat de Medicha, S' ajudava donant conferencies de matemktiques, despr6s fou intern del Hospital d e s a n t a Creu y per fiaca- ba la carrera, sempre ab les notes mes brillants, Earregat de premis y rodejit ja d ' u w certa auribla entre quants lo conexien.

Prornpte's l u u n nom cóm a literat, conferenciant y periodista. Va escriure una. novela histbrica, Josefina Clv- ford o unavictima del fanatismo, referintse a aquella aven- turera.irlandesa que fou la companya de Mossen Antbñ

en la rebelib dels apostblichs contra Ferran V11, I 'any 27; escrivia en La Corona de Aragón, a1 costat d 'En Vfctor Balaguer, d' En Lluis Cutchet y d' altres joves del partit progresista:: y al sortir a oposicib la catedra d' Anatomia de nostra Facultat, I'any 1857, la V A guanyar no senee dexar admirat al tr ibunal pels seus fondissims conexe- ments y l'elegancia y correcció de son-llenguatge.

Fbrem alumues de la seva a u l a y bé podem dir que aquel1 home fou pera tots nosaltres una rev.elaci6: 1' escol- ntavem embadalits, y record0 que quan les primeres Iligons dlAnatomia, alla per I'any 1864, al parlar de les vertebres, va dirnos que la vertebra era lo leit motiv de tot 1' esquelet; que tot els ossos venien a tenir els tipus d e j a vkrtebra, ja de pei si, ja juxtaposats, fent comparances ab cert le;t motiv del Faust, 6pera que aleshores feya furor a Barcelona.

Lo parlar d' En Letamendi era tan maravell6s, que ben bd puch :asseguraroos que no'produhia mes entusiasme Castelar en sa catedra. referint la batalla d é Villalar, que ell,explicant lo diafragma, lo peritoneu o be'l sistema cir- culatori.

Tot Barcelona conexia al Doctor Letamendi y sabia qu'era un operador admirable, un pianista consumat, un pintor de cap d'ala, un escriptor prestigibs, y ab axb home de m6n, elegantissim sempre ab sa,testa romhntica; lo qual, com si tos pecat, li valia- la desconfianca dels que, ab tot y fer la [ligadura de l'iliaca o la ressecci6 del maxilar superior o extirpar no un tumor d 'un home, sino un home d 'un tumor-com el1 deya,-ab la m6s gran seguretat, sentien a dir que's permetia fer broma al Ateneu, escriure versos y, assegut davant d ' u n piano, empendies y terkinar'pulcra- ment lo repertori de Beethoveu.

Durant los anys que aqui fou catedratich vá haver de sorpendre ab la varietat de ses tasques. Una vegada sortia, ab un opuscle retolat La Gimnistica Cristiana, dedicat al seuyor Bisbe Lluch, y en la sessi6 d'apertura del instituto Médico, fundat per el1 y En Gin6, disertava sobre Filoso- f i a , en sentit espiritualista cristia. Un dia va sortir en el Diario de Barcelona ab un article sobre patologia vegetal que dexa parats.als agrbnoms, rnotivat per una maiura que 'S vá presentar en no sd quines plantes.

Essent anys després president del Ateneo ~ a t a l d n (avuy Barcelonds), v i haverhi una brillantissima controversia entre lliurecambistes y proteccionistes, y ell, resumint. lo debat, va pronunciar un discurs de tan soperba eloqüencia y de- mostratiu de tan fondos conexements en Economia Politica, que livalgue esser elegit president de la nova societat que S' acabava de fundar ab lo nom d i Fomento de la Produc- ción Esfianyola, llegint en l'qcte de 1' inaugura& un admi- rable discurs sobre la qüestibaranzelaria, acompanyat d'un mapa econbmichd'Espanya, primer en son genero. Y com. si , tot axó nt>.fos prou, se posaoa a dirigir una clínica en la placa de Santa Ana, en qual retol .se Ilegia: Establecimiento Dinamoferáfiico, que, com se pot compendre, poques per- sones sabier lo que volia dir. ~

D' aqui la /ma de que fos u n home enciclopedich; era una inteligencia maravellosa, realment extraordinaria.pera assimilarse tota mena de cbnexements. Quan volia apendre una cosa, l'aprenia fins a lomes pregón: ho prova encara:'l tet deis se& estudis de violoncello. Havia:vingut a Baice- lona un e r i i n ~ n t violoncellista nomenat Casella; y En Le- tamendi volgue tocar tamb6 aquel1 inst;ument, emportant- sen a casa al v<rtuoso y no,parant fins a sortirse ab la ,seva. Era, ade'mes, entusiasta de tota lley d' avencos, y axis fou que, quan Monturiol feya les proves del Ictineo, el1 may falta.va a cap de les immersions. . .'

Per alla I'any .il86 <'o 66, com si no 'n tingues prou ab la catedra, la visita, les operacions, les conferencies y '1s discursos presidencials. vá fundar dues revistes professio- nals, l 'una Archivos de Medtcina, y l 'al tra en francbs y cas telli. ' .

Sortia aleshores a ~ a d r i d u n a publicació denokiqada El PabelMn Mddico, orguedels positivis.tes, inspirada per En Pere Mata; 9, naturalment, no va tardar en enredarse ab elsArchivoi, . qual fundacib 'semblava no haver tingut altrepbjecte y que's distingia per:la virulencia de la seva satira,!:verament aristofanesca, contra'ls metges y apote- caris qu,e no's co'mpoítaven conforme exigeix la moral me- dica. La polkmica, comencada ja en u n t o massa pujat, v i adquirir tan descomunal - violencia, que S' arriba a tractar d 'un desafiu entre '1s dos eminents contradictors; per*sort

O - 25.-

no s'tirribi a efectuar, car EnLetamendi era un tirador y un espadatxi d e primera fo.rca y segurament hauria fet una desgracia. ~. .

Desap,areguts eli:A.rchivii, .En Letarnendi funda una nova e interessantfssima. revista en. castella, LB Higiene, destínada a popularisar conexements.,pera la conservació

d e la salut, com ho feya en articles plens d' amenitat, sense 1 excloure alguns versos, sempre molt ben girbats. . . '

La reputacib literaria d' E n Letamendi, en perjudici potser de sa-reputacib facultativa, li meresqué I'honor d' ésser elegkpresident dels Jochs Florals; y ja no caldria

. . dir que son. discurs no pogue ésser mes. original, ni estar mes ben escrit dintre del tema f i l~sbf ich~~uedes~nro t l l ava .

. I Trobant, potser,'p&h~propici l'arnbient de la Barcelona d'aquel'l ternpspera I'expandiment de ses extraordinaries

' facultats, vá.fer. oposicions, essent professor d' Anatornia de la nostra Escola, a 1á catedra de ~atoiogia Gehera.1 del Colegi de Sant Carles de Madrid.

La prova era perillosa: E n Letamendi era considerat .com un anatbmich y u* operador potsir sens rival, perb ningu sabia que fos patblech. Lo cert es que, en vuyt dies, conjumina una obra .de Pato:logia general, -no semblant a, cap d'altre,: y se'n emporth la,c&tedra de Madrid. . , . . ,

Encara un fet que'rn sehbla: interessant. Devia ésser per l'any 74 o 75 quan:seva donar al Liceu, un mitgdia, una' audicib. iinica, de la MisSa de Requieg que Verdi ha'- : via compbst per. als futierals d,' En Manzoni, a-Milan. .En Letamendi parlava de l'obra ab lo mes exaltat entusiasme, y vetaqui que un bonsdia se li acut també compondren: "na deMissa, parlant de la qual, quari ja l'havia escriia, deya qu'er'a l a darrera :de ses bogeries, rrperb que, entr,e tantes com n'havia . c Ames, -aquel'la era la maximau. El ieii Requiem, estrenat a1 Escorial .l' any :1888, pecl' anipersari

. . de la mort .deFel ip 11,, perqui ell,deya sentir una admi- racib sens:llmits; o.btingu8 un exit bti'llantíssirn: .,.:.

Letarnéndi :va s s e r un dels prifners .irqpagidors:de (¿la miisica. del -pervindree, com deyen: a1e~hoies::fou un wagneria fervent, eom:ho fou ,anys desprbsun altre metge barceloni, En Joaquim Marsillach'y Lleonait (1.859-188.3),

, ' . doctissirn ciitich y tractadista. , , . .

. . . . .

. .

Eú Letamendi era' tamb6 pintor, y , qnan 4' Exposici6 ,

Universal de Paris del any 1867; bi envia uns quadres ana- . tbmichs, conservats avuy en. 1'Anfiteatre de la nostre Fa- cultar, els que cridaren fortahentl 'atenci6 de mestres tan eminents com Nelaton y Tardieu.

Sa darrera obra de pintura fou li immensa tela, de 54 metres quadrats, que l'any 1884 pinta pera explicar en

. . 1' Ateneu de Madrid les famoses conferencies que alli dona . .

sobre I'origen del Ilenguatge. Si afegim a tot lo dit los gransitractats que vá escriure

sobre Patologia, la munib d'arficles que vá publicar sobre. coses de medicina, lo seu llibre La Mujer, estudi psico- fisich, y altres treballs; veurem qu' En Letamendi fou un home verament extraordinari per l'esforc geganii que re-

'

presenta sa múltiple produccib, pero's compendra que po- gues fer tot lo vh fer tenint en compte I'indomptable energia de sa voluntat, sa rapidesa de comprebensib y la seva fkcilitat'de treball.

'Y * ' '

Si Letamendi no s'assemblava a ningii m&, no per axb ,, ' era I'únich professor de valua de la nostra Facultat en

'

lo concepte literari. En Wenceslau Picas, mort I'any 70, lo doctor Cil; pulcie periodista :catblich, y En Joan de

'Rull , eren, cadaacii eti la seva aula, models de correcciA'en llurs explicacions 'en castella, com'resultava de lesapunta- cions que tois preniem; pailaven un castellk verament cl8s- sich. t o m bo era'l d'aquella AnatAia de Lacaba.

Hi ha que dir, 'no obstant, que si a o havia transcendit al pablicb la puresa de Ilengnatge d' En Picas y d' En Cil, S' havia extes la tama de profon conexedor literari 'del

. emineut tocQlech En Joan d e ~ i i l l , el ci;teri del qu i l en la , '

matkria era sempre solicitat y molt tingut en 'compte. . . Altre catedratich' fambs d' aquella kpoca fou En Joan

Gine y partagis, 611 de Pla de Cabra (1836-1891), home de vastissims 'conexements, escriptor. rnkdich fecondissim. y eximi literat, les quals obres se distingexen totes per I'ele- ganciti del estil ' y l a originalitat de la concepcib. Cal dir qu'En'Gine, com En Letamendi, S' ho guanyatot el1 ab la

. .

,

. . ..

. .

seva gran forca d e voluntat y la, seva activitat devoradora, p jan t 'desde kodestissima posició als més.enlayrats llochs a que pot aspirar un metge.

He dit d'ell qn'era literati y es axfs, encara que may escrigués res que no fos de medicina; pero qualsevol que llegexi ses noveles científiques Lafamilia de los Oncos (o sia dels tumors) y Viaje a Cerebrófiolis, haura de quedar admirat del enginy y l'interes de la fabulació, resultant tan atrartives com les mes emocionants narracions dels in-

. . Lventors d' aventures y misteris.

També era catedratich. auxiliar en nostres anys d'estu- diant N'Eduart Bertran Rubio, president que fou de la noctra Academia de Medicina. Ademés d'ésser un e.mineut liigienista y electrblech, fou l o Dr. Bertran Rubio t6t un literat de cap a peus, autor de precioses. noveles, narra- cions, articles de costums y discursos acadimichs, sempre en castella, notables totc per son lleuguatge elegant y pul- querrim y sa finalirat moral.

Nats I'any . jo foren alguns metges literats dels quals us vaig a parlar ara; citar6 primer a n 'EnLluis Roca y Flo- rejachs, Ileydati, mort en 1882, de grat recort en l'histbria del renaxement literari catala, com un dels més inspirats poetes que Contribuhiren al enaltiment dels Jochs Florals, e n els que fou 'moltes vegades Ilorejat. Mestre en bones Iletres, V A esser un dels mes prestigiosos colaboradors del famós Calendari catala d' En Francesch Pelay Briz, en el que alguns veuen el punt de partida del actual naciona: lisme, per allb d'aquell lema que deya: Qui [lengua té, a Roma.vá.

Mes no solament fou en Roca y Florejachs un celebra- díssim poeta, sino tamb6 ilustre erudit, autor de les Eje- mérides leridanas y Memoria de la catedral antigua de Lé- rida, obres que li obriren les portes d'aquesta Academia y d'altres.

Lleydata com ell, 611 de Tremp, fou lo doctor En An- toni Mir y Casassa, mort l';ny ,885. Pertenesque en ca jo- ventut ai cos de Sanitat Militar y li cab6 1' honor, 1' any 55 , ' ,

'

trobantse a Tarragona, d'esserli encarregada la reconsti- tució de la mbmia del rey En Jaume 1, quals ossos'estaven Sarrejats ab moltissims altres, tal com Mossen Serret, .rec-

d

, .

"- 28 -. .

..ter de 1 ' ~ s p l u g a de F ranc~ l i , haoia pogut-salvarlos de la -salvatge afrentosa destrucoió del monestir de 'Poblet; I'any 3 5 . Se dona a csnbxer enMir cpm a poeta ja en'el que S' ha, nomenat Pel-iode dels trobadors, zixb es; quan despres d' E; Rubib y 0rs,seguien son exemple N'Antoni Bofarull, lo metge Est.o.rch, l'Albert Quintana, l o tarragoni Fran-

. . ceschMoreta; fou:lo Cantordel ~raf t to l i , autor del fambs drama Fueros y desafueros, y d' aquique apareguessen ses belles y delicades poesies en l'antologia dels í'robadors nous que publica l 'any 58 dit N'Antoni de Bofarull. Apart - '

d'axb, fou lo Doctor Mir benemkrit historiayre, devkntseli .- importantissims esfudis sobre'l Pasa¡ de sa vila nadiua,

plens de troballes y copiosament documentats. .'.

, . ' Digne d e mencib per sa part es el nietge En Francesch Llagostera y Folch, barceloni (183.1 - 1885), si molt distin- .

git com a prictich, premiat en nbmbrosos certaamens lite- raris pels remarcables treballs folk-lorichs que hi enviava, y en aquest concepte sempre haura d'dsser consultat l'aplkch que publica ab el titol de ~for2stica catilana.

: Citarem ara, eu t~e ' l s mes meiitoris, metges literats de la-segona meytat de la passada centiíria, al Doctor Miquel ~ u i t a r t y Buch, qu'en la may p p u &bada revista La Abeja; dirigida per:N'Antoni Bergnés d e las Casas, va pu- blicar magnifiques t iaduccionsd ' autois 'álemanys, posat "

que 1' objecte del citat recull eraiprecisament .donar a co- . . nexer directament a Espariya la literatura germinica, seos

haver de recbrrer a lesversions ,franceses, quan n' hi ha- - /

aien. E r e n aximateix redactors de: LaAbeja els catedra- tichs'de Ciencies N'Antoni Shnchez Comendador y .N'An- toni Rave y l'eminen't fi.lblech y eniisador poeta En Joan W t a r t . En les planes d'.aquella revista, curosanentedi- tada;.':abgravats, per En Joan. Oliveres,~ llegiiemT pei pri- mera;segada'l Faust de Goethe,'posat enprosa castellana.

Distingit lloch ocuph tainbe entke'ls metges conrea- dors de les ciencies histbiiq.ues E n Sebastia. Marimbn, de Reus; - benvolgut: aniich y' conae~eble .meu :(1846- 1896).

'Dotat d 'un febcosench afany .de. saber y en possessió de .var is idiomes, s'en va anar a exercir sa carrera a 1'Ameri- ca Cenfral, ahont se 'dedica;,al estudi del; enrunatsmonu- , .

-ments de l'aritigof y :les costums, dialectes y tradicions . .

8 ,

I ;.

dels indigenes. Tornat aEspanya carregat de dades y no- ticies s'obre la civilisació d' aquells .pobles, s' establi a Sevi-, Ila, ahont ben aviat ocupa un dels primers -1Uochs com a facultatiu, al ensemps que passava Ilarguissimes hores tancat al Arxiu d'lndies, fins assolir l a més prestigiosa reputació com americanista, ting'ut en lo mes a~ tconcep te en I'estranger, malgrat h s e v a gran modestia. Mori mal;. hauradament en la pl'enitut d e sa inteligencia, mentres estaya teiminant la recoristitucib geografica del itinerari segui t per Hernan Cortes en sa heibyca expedici6. Mari'món havia marcat tots los poblesper ahont va pascar P'insigne conqueridor y descrivia totes l e i institucions subsistents encara de I' epoca precolombina, ab lo qual son treball re-. sultava d ' u a interks histbrich. arciueolbgich y etnogrifich del mes gran preu. . ' ,

Notable a sa vegada, c o m a metge, botanich y expertis- sim- helenista y llatinista, fou,lo doctor Ramón Masferrer ,

y \Arquimbau, d e Vich (1850-1884), d'assenyalada familia. de'llorejats escriptors. Encara que ses principals obres se.

. . referexin a Historia Natural, .va demostrar esser un distio- gidissim literat en els .articles que publica en diferentes revistes. , .

. . .. .

Y;arribant ja als contemporanis, molts son los metges que al ensemps que com a profesionals. fruhexen de justa anomenada per llurs treballs literaris o cientifichs. Comen- caré per citar al tarragoni Doctor Agusti Gibert y Olive, ' .

nascut vers l'any 50. Ilustre naturalista, autor -de valioses . .

obres sobre'laflora y la fauna de Catalunya,. perteneix. a aquesta Academia com a,doctissim arqueblech e historiay- re a qui 'S deuen les apreciades %bnografies: Noticias his- taricas del Fort Casal de Mas Calvó, Ciutats'. focences del litoral cesseti, Tarragona prehistórica y protohistórica y Tcmfiles pagans d i l a 7arragotia romana, obres. totes elles

q u e . son un devassall d' erudició y fruyt di escrupulosos treballs d'investigaci6 sobre"1 terreny, que fan del doctor Gibert una de les figures culminants de la moderna cien- cia catalana. , . - - ,

. ..

Citaré no més els noms d'alguns metges d'avuy, meri- t issiqs tambe en.altres conceptes, com l'eminent psicblech En Rambn Turr6, autor del admirable llibre Origenes del conoc;m>ento, en el qual se demostra com I'esperit es con- duit al conexement de lo realper la fam, necessitat primor- d i a lde l organisme; Rovira y Oliver, reputat publicista; .Roig y Raventds, inspirat evocador de les belleses de la nostra cocta, encara qu'en prosa, ab accents dignes de .la

'

lira grega; Joaquim Guitart Fontseré, doctissim historia- dor de Poblet.; J. Estadedla Arn.6, erquisiti,ssim poeta Iley- data: W i r e d Coroleu, licerat ex;mi ... ; y no seguexo p e q u e hauria d e referirme a alguns aqui presents .y 'm veuria obl igata ofendre' la l l i r modestia dient d'ells. tot lo be

' que'n penso.

X * Y t -

, .

Permeteume tributar ara un-recort a alguns metgks confemporanis, per dissortja desaparescuts, que handeltat la més grata memoria per llurs obres literaries o cientifi- ques. Tals en Carles, Ro.nquillo, escriptor .excelen~issitn, mort I'any igoo; quals produccions se recomanen per !'elegancia del estil y la fonda cultura que rivelen;.~; Doc- tor Ma'rti y Julia, figura politlca de primera al<;ada, orador eloqüent y vibrant periodista; En Jo.an Montserrat y Archs, inort 1' anyg5 , que tenia qneltom d' Én Letamendi, de qui

S havi,a sigut ajudarit; per la varietat de 50s conexements; va s s e r un dels principals colaborador d e la revista La Renaixensa, dexá notables treballs d'.histbria y descoll.a,

c o m ,a sabi naturalista. . ,

. , .A s a volta consegui envejable anomenada el malhaurai Joseph Falp .y Pjana, autor del ,poema Lo .Gen; Catalii, "

magn:i:fich c i n t a 'la gloria de La nostra terra, escrit en es-' trofes mistralianes, ahoutse fonen armoniosament les,notcs mes en:l&rades. ab les farniliars, corn aparexen bellament entretexidei les evoocions *,piques a b ,e.ls p a y s a t p ,de la nostra terara, y '1s dolcos amorsab la graudiositat de certes . estenes. .

Dechdir ara a propbsit.d.'.En Ealp,que obtingue, pochs anysabans de sa mort, el premi de la' Reyal Academia de

-31-

. . Medicina,'sempre cobejat pel Nprestigi de que frueixaquella ilustre corporacio, per sa .memoria sobre l a lopografia me'dica de Solsonm; pero no 'S va limitar al tema enur~ciat, sino que va escriure una monografia acabadissima e n la que no solament s'estudiava la topogafia medica', sino que hi anava continguda tota la historia de Solsona, son Folk- lore, la noticia .deis sews fill's ilustres y tcit la que podia contribuir a donar a conéxer per complet aquella ciutat.

Aquest desenrotllo en I'estudi de les topografies me- diques ha estat seguit després pels altres concursants, convertintse aquella mena de treballs en com:pletissime.s monografies de tot lo pertanyent a cada' ciutat o vila en particular., de tal manera, que no cap m'es palesa manifes- tació dels extensos y variats conixements d' aquells'rneri-

' tissims professors, cense que per aXo hi perdi res la Me- dicina. O

No's pot negar, malgratlo dit, que ab la crexent espe- cialisació de les moltes r ake s de la ciencia de curar que absorbexen tot el. temps dels que les conreuen, pot ksser que vagi minva& lo nombre de metges que dediquin algun espay a altres estudis €ora dels de llur espec'ialitat, suc- cehint lo contrari de lo que 'passava abans: Quan nosaltres krem estudiants,, imperaven quaii. universaiment; axis en- tre'ls metges com en t re .3~ homes de ciencia en general, les 'doctriues del positivisme que impiicava'l conexement de tot lo saber h u m i en sos principis fonamentals, y d'aqui que'ls positivistes haguessin d'haver esment de la Filoso- fia, de les Matematiques, 1' Astronomia, la Física, la Qui- mica, la Biologia y la Sociologia, segóns la divisi6 que 'S

feya de les Ciencies. D'aqui que Littre. Taine, Stuart Mill, Heribert Spencer y tants altres, encara que hi hagues fÓn- des diferencies entre llurs tendencies y rnatisos; tractessin de les m6s diverses materies; y no es que fossin enciclope-

distes, sino quvtot ho feyen derivar dels principis generals fundats en 1' observacib, 1' experimentació y la inducció. Axis foucom moltsmetges se ficaren a parlar d'altres co- ses, aplicanthi dit criteri, com per exemple Clemenceau, que axis escrivia llibres d' Histologia com publicava articles d e sociologia o disertava sobre la politica que'n deya positiva.,

. Avuy'ja no's parla de positivisme, sino de neo-kantisme,

.de neo-escolasticisme,bergsonisme, pragmatisme, filosofia de lo inconscient y de la flamant relativitat, y fora dificll trobar aningTi que, com Hipelit Taine, fos un mest're en Estktica, en Historia, en Psicologia. en . Lbgica, .en les cieiicies politiques y aduch corn a &criptor satirich de cos- tums y adrhirable poeta, ab los seus sis sonets dedicats als seus sis gats. . .

- De totes maneres seria Ilistima que, reduhits al conreu de les soles especialitats, l 'un biblech, I'altre operador, 1' altre oculista, 1' altre toc~lech, menyspreuessin la cura de la forma, essent axis que ' S pot esser molt sabi o molt de s t r~ , . y escriure 'o parlar tan pulcrament com lo millor literat; sense apartarse. del tb sever y senzill propi de la ciencia.

HE &T.

.. , . .

RESPOSTA

DE

DON RAMÓN D. PERÉS

Novament haig de portar la veu d'aquesta i lustrecor- p8racib pera 'rebre entre. nosaltres a un company, qui'ns ofereix, per cert, en sa obra total, variades mostres de ben diverses aptituts. La tasca que m' haveu encomanat, sem- pre honrosa.pera mi, e s de les quedemanarien una mena d'erudicib.superior a la escassa que dona la costum de Ile- gir ab afany pera sorpendre e l bell volar de les idees en el cel del m6n intelectual. Jo deuria revelarme are tan home de ciencia com de lletres,per posarme un xich al nivel1 del qui arriva a nostie Academia precisarment per I'a6undb de fruyts de to ta una vida. consagrada al estudi y a la pro- duccib. constant en el Ilibre, en la revista, e n lespagines, massa aviat perdudes y talvolta oblidades, de.la diaria. Jo'deuria &ser un investigador dels maravellosos secrets que. regulen exa gran maquina viva del cos h u m k . un historiador que sapguaytar al passat ab el ferm esguart del qui hi ve" en el1 tan clar cqm quan guayta alprecent; perque'ls .Ilunyans fets s'okrex"en a la sevarnemoria gay- rebe ab tanta claretat com el; actuals; jo deuria ésser un

:, critich, no sols d'obres de literatura, sino de ciencia; y per sobre de tot axb un periodista constant dels que no han dexa tun moment d'exercir la noble missi6 de portar al

. . dia '1s anals de la vida contemporania, de veure y judicar el pas august y quelcom tragich de les generacions &des . . de'l mirador d ' u n cFaquexos jardins moderns de les idees ahont crexentota mena de plantes,, d' un d' aquexos diaris que arriben a adquirir-;el caracter.d' institucions ne- cessarie; a la nostra vida atrafegada, freturosa d ' e~ te ra rse rapidament de la macxa del mon ab sols donar una ullada a aquexes fulles ahont va fentse historia ab la serie de fo-

tografies instantanies que deien arxivades. Per dissort meva no puch presumir d'estar en possessib d'aytals titols, ab fe y constancia guanyats; perb aquests son els que po-

, , ,

dria presentarnos el nou academich si a sa fondament,arre- lada modestia no repugnés tot lo que sembli afany d'exhi- bició, de fervaler lo que sab y de lluhir lo molt que ha escrit. Si de quelcom de lo que ha produhit sa ploma li parleu, os respond;~ indefectiblement trayentli tota impor- tancia, yaxb , qu'es virtut molt bella y molt agradable en les relacions socials, té sols 1' inconvenient de que pot aju- dar a ,que rnkrits ben positius s1ofeguin en el mar agitat ' . '

en que morts suren per lo poCh que pesen y lo molt be .$e hracegen. E s e n axb.IJAifret Opisso, metge, historiador, critich y periodista, d'aqueila bona mena de voluntaris de

. . la prempsa que ah generbs y abnegat entussiasme més han ajudat sempre a que% demés s'enlayressin que no pas han petisat e n anar pujant ells. Pertany, co-m podeu veuie, a aquella nissaga honrada y honrosa que joreconech per- lectament al guaytar enrera, cap a altrrs figures que recor- demiab respecte, perb que no sé dirvos si tindra sempre nonibroca d e s ~ e ~ d e n c i a a judicar per certs sintomatichs aspectes que oferexen avuy nostrec malalties soci~ls , y una d'elles es la atrofia del sentit moral y 'l'excessiu desenrot- llament d e les ambicions. Abans, del treballar a la manera. com ha fet i'opicso, se 'n deya treballar a la catalana: dema potser se 'n digui no més cavar el camp de les idees al ignocent estil antich, que semblara ben poca cosa als que'l llaurin cbmodament asseniats sobre un tractor, Iliu- res d' haver de doblegar la esquena sobre l 'arreu fexuga. Mes i q ~ i . p o t llegir en el pervindre sense por d'equivorarse? Si les modes tornen, iper qu& n i han de tórdar les virtuts .com a reacció qatural :contra'ls vicis, com a fruyt del5 . . '

desenganys2 Li h a tocat a nostre nou company omplir la vacant del

que fou nostre estimat president En Joseph Pella y For- . gas, y veyeulo sorpres 'de la eieccib y confbs pe.r lo qu'ell considera ~qu ' es degut -SOIS a- henvolers de 1' amistat. No:. e l s que'ns honrirem essent també amichs de 1: academich culte y actiu;.del conciensut historiadór Pella, el patrici de

ca rac te r ferm y entussiasta, gran aymador de 'Catalunya,

y del qui I'Academia, com jo mateix, serva un recortple de veneracib y agrahiment,. no hem cregut vence altra c.osa que un acte de justicia en el fet de que-sa vacant hagi servit pera premiar, en l amida de les nostres forses, tota una vida d! honrat treball, com ha sigut la d' E n Alfred Opisso. De lo que aquesta. representa, algiin esment n'han de tenir els que l 'haginvist, per espay dellarchs anys., dirigint un diari barceloni tan llegit,com La Vanguardia, que va esser pera mi, en ma jovenesa, escola de mos primers tanteigs en la prempsa y llar ahont senti 1' escalf d'aquelles inteligen- cies qu'en ella s'agropaven al entorn del any. 1888, I 'any inoblidable de la Exposició Universal de Barcelona. Aquel1 'era '1 'casal. ahont 1' Ixart, en Sarda, en, Coroleu, en Rahola, 1' Oller, en Boixet, en Pell ice~, en Rusiñol, en. Casas, en Pedrell y tants altres tractaven de convertir en realitat el problema de que'l piiblich barceloni s'interesses per un diari en que la literatura, la ciencia y l'art eren barcelonins tambe, en que. les firmes que 'S llegien. al peu dels articles eren d:a.quiy n.o portades de Madrid, y ax& nope r casua- litat, sino pel desitg decomptar principalment pera la con- fecci6 del diari ab elements de la terra que fessin inneces- sari, per son valer, I'atractiu dels de fora d'ella, malgrat

.I'anomi?nada que poguessin tenir aquests derrers; Fou un intent generós y poch acostumat; fou una de les moltes modalitats que ha-tingut., segons els temps, el sentiment patribtich a Catalugya. D'aquell caliu sortiren mes. tart. com a directors, en Boixet y I'Opisso, fins que la mort .s'emporta al primer, dexant vacaniun lloch que fou ocupat per En Miquel Oliver. Y I'Opisso, compartint la direcció de La Vanguardia mentres l'edat y altres companys no han vingut a alleugerirlo de la fexuga carrega, ha sigut sempre lo que tan arrelat sembla portar en I'anima: el tre- ballador incansable, mes preocupat d'ajudar a pujar el diari que d'aprofitar el1 totes les ocasions de lluhiment. A la, taula do la Redacció I'haurieu trobat, un y altre dia, ordenant, liudicant lo dels altres y afeginthi lo seu. santa modestia la de la prempsa axis entesa, que te realrnent quelc6m de sacerdoci hurnil, m a y t a n apreciat, may tan adrxiirat com deuria esserho, puix absorbeix la vida u'un home pera que !ls demés puguis estar al tant, en un mo-

, . ' - 3 8 - -

ment, de lo que en $15 paises mes d i ~ e r s o s ~ a s s a ! Poch pensen molts que aquelles' fulles volanderes, que llencen un cop Ilegides o sense Ilegir. inclouhen e n ses atapahides lletres tot el cor, tot .el cerveil d' una muni6 d' homes, obrers de la inteligencia, que van pujant pedra per pedra el te,mple de I'Histosia contemporkuia, escrita avuy ixis ~

y no'en infolis solitatis.com en passades bpoques. Aquelis homes, unes vegades. en6 e n ~ e n ~ e n o e n t f i e t e n e h ~ e ~ temps i

de pau, o be'ns fan. estremir d'aasietat en'elk-deguerres o calamitats públiques; d&en I'opinió feta a m o l t s que sense e l lsno la tindrien y que se la fan propria, y',lo ma- teix'vetllen, mentres els demés dormen, perque tothom, pugui sentir I'endema les-palpitacions de la zealitat'per. ells recollides, qu"escampen el saber fins ahont els. llibres no arriben; ariisquen potser l a vida com a corresponsals

. . de guerra; veuen del carrer estant les sagntintes ievolu- cions. o semblen &ser a to ta r reu . perque pugui quedar s i t i i f e ta la curiositat de tota mena deilectbrs,: Apai, des- prés d axb, que I' agrahiment públich deuria acbmpa- nyarlos y fins eñaltirlos; nies no e s axis, generalment.,y per un Ilegidor que'ls resiecti y:estimi, cent no han'pen- sat may loque '1s deuen y lo que '1 conjunt d'aquexos ho- mes abnegats representen. Mes ells dureni.y escFiuen, y.

. . quan un ne iau, un altre's posa en. son 1loch.peya mantenir , .

l'ex6rcit- de ,la brernpsa, qu'es u n a forsa pera'l be -com pera'l mal, l o mateix que, tQts els-ex6rkit4,:l.o mateii que totes lis grans aglokeracions humanes. De'ls genefals que manin, dels ideals que'ls moguin; depenen aqueix be o aqueix:.mal. 'Y pera i n f l u i r e n e l curs que va seguint l'hufnanitat, Deu nos do Sempregenerali de sen.9, de cul- tura,: de segur cop d'ull ciitich y d é cor honrat, que lo demes pei si-Sol ve, y qui.sab dirigii, s a b triar els qui l'ajuden, s a b disti'ngir entre la g r a n munió de saldats. Consellera 'de I'opinió y brac que fa ' dou i e l e s idees. -la prempsadonti grans' batalles q u e guania o pert; perbiles conseqiiencies d'exes batailes en s a.fecten a tots. S a r e s - ponsabilitat es; donchs,, immensa, son paper semblant 'al del ayre q M respirem, ,+e, .Segons :sigui pur o carregat de! iap6i~.'rn'efitii.h$,:~ort~'en si.mateix la nida.0 la mort. - - ,:Entra, donchS;-zi~"~ a: la nostra A=adeqia,:-un p'erio-

dista:.cjue, dirigint una publicaci6 diaria;a mes de treballar en altres; haenvellit en la practica de sa professió; un cri- ' tich coniiencut y ple de bon sentit,,.que s'ha esmerqatprin; cipalment en el judici d'obres literaries; perb tamb,é en les: cientifiqueg, sobre, tot quan eren fruyts de fills d'aquesta. terra o ajudaven al conrku d e l a historia y la parla de Ca- talunya; mes comaquest home de Iletres'ha exercit en- semps una altra professió; d'aquesta ha volgutell parlar- nos avuy, relacionantla ab sa cultura literaria, pera dedicar. unreco i ta l s metges eicriptors. Verament que7 camp de la inteligencia no pot Bsser fitat ab tant exclusivisme que S'. hagip de reduhir a una totes les aptifuts. Deya nosire anyorat company y bon amich meu En Frederich Rahola, qui sempre .predica ab l'kxemple. que'l c&vell huma te . .

molts departaments y que ara podem ferne servir un, ara un altre, essent un error el'cre-ure .que tots els homes no. poden fer be mes que una sola 'cosa. Per6 prou sabem que'l públich es sempre aficionat a classificar, a posar,re- tols per seccions, ah lo qual s'estalvia'l trevall.d'estar ju- dicant continuament de cap y de nou, y creu no .cbrrer axis el.per.ill d'equivocafse ab tanta facilitat. Lg primera impressi6,bona o dolenta, que dexa un home sobre la planxa fotogrifica de la colectivitat humana es quasi sempre la qne'l segueix fins a la mort, y molt ha de fer per espay de llarchs anys pera que pugui esborrarla o subsfituhirla per una altra. Y no obstant, passen 16s generacions y no

\ troben tan ficil el decidir si cada home va portar en vida el r&tol que realment li corresponia, perque dir critica es . dir tanteig. comprobació continua de factois y rectificació possible. ?NO hauria sigut méssefizill posar de des del corhensament a. certs homek el r&tol d&la. secci6 de uaris?

D'aquesta son, en reali(at, t a n t s y tants qu'exercint diverses ocupacions S' han dedicat també ab amor a lalite- ratura, y d'aytal. afició n' han tret Ii escriure .bellament de coses' belles o de,coses sabies. Entre ells hi ha:els metges literats. De ipds de tot, pera la practica de les Belles Lle: tres no hi ha d s que una pedra de tocti: el ferho be. iQui's recordti avuy, com no sigui per pura curiositat erudita,.de les professions qu'exerciren els mes grans e'scriptois, dels negocis a que,'s dedicaren, del t ~ i b u t que com 8.homes ha:

', ,

gueren de pagar a la societat per ajudarse a viure? [Que pochs son els que tan sol5 a la ploma degueren un bon passamentl Y jo cr'ech qu' es millor que axiS sigui, perque el qui arriba a la literatura corn al uiu estimat dels seus ' amors, ahont cerca repbs pera I'esperit y lafruyció exqui- sida & u n treball digne, fet ab gust, en el qual escriu el seu

. nom ple d' ilusions de que algú voldrh recordarlo, porta de

" fora la major o menor riquesa que l i h a donat el co'ntacte . . ab altres elements, la lluyta ab altres factors de l'existen-

cia, y es un home. tOt un home complert, que's coloca en- .front de la forma verbal, no ab les mans vuydes o parlant de les coses per lo que ha sentit a dir als demes que les

\ conexen per experiencia, sino qu'es corn I'hortola que arri- ba a casa ab les rnans carregadesde fruyts que pot donar sat'isfet, corn a beu seus, als que'ls esperenab desitg de sa frescor y riquesa. La paraula servirh Ilavores pera vestir foudes realitats y no fantasies vuydes, nascudes al caliu

. . . d'altres Ilibres. Si aquell home ha nascut artista com un Shakespeare, coxp u n Cervantes o be c o h un 'Ausias March, com un Burns, com un Mistral, de loque ha. tocat ,

8,

d e beq a la vora en el mon ne farh joyes, malg'rat qu'elles li costin.sovint al orfebre mes d'una anguniosa gota de , suor, mes d'una IlAgrima, que son la involuntariaexpressió -. física dels dolors morals qu'engendra la lluyta per la vida en les ciutats y en els camps. Els uns han sofert en les pri- meres;els altres saben I-o que es patir o gosar del triornf e n els segons,dedicantsea quefer's que no son la literatura, perb que poden fomentarla en qui ja la porta en si mateix, corn a misteriós present 'que una fada joganera e irbnica va donarli en sa naixensa. uDe tot- lo que tu toquis, tart o dejorn nefarás florsn-li diguk la'fadai-"mes tu rnafeii has de'fer que siguin hermoses, per honra del'teu nom de jardiner, que -no semblin y esquifides per manca d'adob y de conrkuu. Y axis es .com quiscii hi portá lo que pot a exes flors del esperit, no totes iguals-ni dignes d'Bsser collides pera ferne la gran toya de la historia literaria.

.Vos he parlat d'alguns autors quals noms, corn els d'altres.no sempre desperten recorts que la realitat guar- dava y ' l . tempi ha anat esborrant. Tots'sabem d e l a fonda poesía d'Ausias March:perb j an0 son tants els que saben,

. . .per exemple, que aquel1 poeta havía anat de poble. en poble comprant ,oli pera ferne comers; corn tambk negocieja Lluis Vives; corn Lleonart d e Vinci no fou SOIS pintor y es.culptor, sino arquitecte, - enginyer, físich, anatbmich, escriptor y mhsich; corn Shakespeare, l'acto'r-autor, que no era pas un d'aquells cervells d?una habilitat única, arriba aesskr un bon burges molt preocupat en afincarse y e n atendre minuciosament a la bona gesti6',dels seus interessos, fins al punt de que algo ha arribat a dir, ben puerilment, que home tan avar de diners y tan bon admi- nistrador no pas esser el geni que produhi iantes obres meravelloses; tots sabem de Miquel'Angel . . com a grandi6s esculptor y pintor, mes no tots corn a arquitecte y excelen't y acurat sonetista; de Rubens 'com a pintor; mes ja n o taut coma diplomatich; de Beaumarchais corn a .home de teatre; mes no de negocis; sabem del poeta esco- tes Burns corn apoe t a ,mes no com a agricultor que rna- nejava l'arada, com a treballador del canem y aforador; de

, . Sir Walter Scott 'com a novelista, mes. ja no tant corn a magistfat (la carrera d e Jovellanos y Melendez Valdks), corn á gran senyor d 'un castell y corn a editor d ' impor - tancia; d'en Mistral corn al cantor insuperable de Proven- ca, pei'b no corn a un dels bons viticultors francesos (y no

t sense certa sorpresa'l trobi fa molts anys mencionat en cert llibre d'Agricultura); de Tennyson. corn a altre inspi- rat poeta. perb. sorpres tambe, feya notar un autor frances que'l somniador mestre no's desdenyava de que's veges el seu nom en carrets que. repartien a domicili llet de les seves propietats, lo qual sols demostra que cumpl!a'l deure d ' e s e r un bon administrador dels seus cabals; de molts inglesos moderns corn a gent de.plorna, perb tambe grans viatgers, sportmen y homes d'acLió a mes de pensadors; de Pierre Loti, mort recentment, corn a novelista, pe'rb no

, '

com a oficial d e l a Marina franceia; y en fi, de tants y tants altres escriptors celebres que. han s i gu t y son excelents empleats u homes de les mésdiverses carreres u ocupa- c ions . D' elles hauran esment uns quants dels seus con2 temporanis:' al esdeve,nidor li interessaran poch, perque altra fou la direcció en que 'S distiigi principalment el seu esperit. La ploma es un segell que devegades queda gravat

. .

perpetuament -en el rnateix .home que 1' ha iisat, esborrant tota altra impressió. , . . .

Del complert estudi que sobre'ls metges-literata cata- lans ha.fet e l senyor OpiSso,<qu& haig de dicvos ,com no. siguin elogis? fC6m. afegirhi quelcom~que:valgui la pena de parlarne? L'heu sentit recordar a aq.uells metges juheus «que des de la segona meytat:d.el segle XII tan important -part prerigueren en el moviment filosbiikh de 11ur tempss, en Jafuda. Bonsenyor y en.Vida1 Benavist; fer mencib de N' Arnau de Vilanova, en el segle xiir y cornencos del XIV; d 'En Raymond Sabunde, del dacrer terc del xv y pri- mer deL xvi; d E n Joan Carles Amat; entre aquest darrer y '1 XVII, y.passant rapidament pel xviii arribar al wx pera detenirse especialment en la generaci6 del any 30, ahont tan grat 'es deturarse un xichcom qui contempla'ls retsats familiars dels propris antepassats. D' en Jafuda Bonse- nyor. la d i l ige~c ia d 'en Balari y d' En Gabriel LlabrBs ha fet ~ o n é x e r modernament.a molts les Sentenciesmorals; el Llibre de fldriule-s e dits de savis e jilosofs; E l s proverbis de Salomó'y E l Llibre de Cató;' de [N' Arnau de Vilanova. son ja mass'a 'sapiguts, a mes de les investigacions d' En Mila y %

- E n Rubid y Lluch, I'estudai que vaferne en ~ e n ~ u d e z Pe- layo y lo que ;a dirne E n Joseph Ram6n de Cuanco:(ahdós, ,de grata memoria, y '1 segbn tan bon quimich com excelent literat), pera que no recordi'.tothom a l que Jaume 11 ano- menaqa son venerabley aymat consellery al.qui deya de si- , mataix qu'era: . . 1 .

, , . , , , .

. ~ - , nDoctor en leys et en decrets, , , > . .

Et en siensa de strolomIa, : Et en I'art de medecina,

. , k t en 1% :anta teologia, -

. . Enquaras , . m a i s . en . das + i r art$ ' , ; ' L!: ' . I .

Maistre per totS fuy apelats.)~ ' ' ' , , . . . . . . . , . . , . . Y l o mateix pot d i r sede la ragones : ,~ navarro. Servet,

estudiat a fans perl:autor de l'Historia de los Heterodoxos,,y cpal tr?tgica.m.ort per,l'odi de Calvi hadonat pea a ihnom-. . . brables Ilibres;..ii!en Sabunde; Sebpnde o Sibiude, que? gran~critich tambk.glorific8, y di-qui, parlant de sa Teologia. natural:.^ Llibue:.de les Criatures, deya MosCen. 5 a h d o r

I

Bove en sa conferencia La:Filoso>a nacional.de Catalunya, q u e «el1 es el primer qú' enlayra la bandera, y no Bacó'de

, Verulam, del experiment y la inducció en totes l e~c i enc i i s ahont hi caben bonakentu.

Mes. dexant als ant.ichs, acGstemnos a l e s figures de d

l'kpocá en que I 'A~ibau y En Ruhió y Ors, y sobre tot el . . segón,exalt,aven el valer de la .llengua.catalana y eren els

precursor^ d! un renaxement- literari que tan abundosos fruyts hadonat ja.Veritat que no sempre'tots:els piiblichs fan- popular al millor, sino ii més vulgar, y qu 'En Ro- , .

brenyo degué tenir.més' admiradorc d e rnoment , com . sol .

; succehir, que '1s veritables literats. E; 1' historia de sem- pre- 'cada hú S' entusiasma a b lo qu' esta ~mksdaprup del . '

, seu nivel1 intelictual, 'y la popXlaritat nosol 'édser gran amiga de la cultura; mes qui fa l'histaiia liteiaria no es el poblé: gayrebk podiia dirse.dlell qu'es més aviat 'qui la dificulta, lo que més apiaudeii sol:&s&r lo qu'e rnés

.ha de garbellarse pera saber si p&ta un.ich de.gra n e t y bu,. En tots 'ds paisos reserva la critica sosmill'ors elogis pera '1s ho&s y les obresque no son lo, que'de moment entusiasma mks a tothom, y si després la g r a i massadel , piiblich se veu obligada a parlar ab respecte de certs noms, no es perque'ls desco6ris des del primer día, sino ,'

perque ,li h a n sig& imposati pels qui posseheixen h é s cónexemeritc d'aquells que' fa.; falta pera judicar ab certa . '?

base. Cal dir q u e també aquksts S' equivo'quen m8s sopint . d e lo que conviridría, me; quant fallen halamen), la reacció que tkit o dejorn se produheix procura posar fes coses en son degut Iloch ... fins que've una altra generació que tam- poch se confofma ab la rectificació que sembla 'definitiva. Perb, senyors, siguin les que vulsuin lesfluctuacions del g 'ust , la 'veri tat critica ha d'existir y ' u n día o altre havem d e t~obar la ' l i homes. cbm h& convingut qu'existeix res- pecte'a certes grans figures que resulta de mal,gust-menys-

. . ,.. preuar, be r lo que ninguescolta al que h o fa. En . Ribot y Foctseré, En -Pere. Mata, ~ n " ~ e r e 'Felip

Monlau, ~ n ' P a u Estoich [I'autor dei .TaAbo~insr del'Flu- vid), son noms pera'.tots vosalcrei familiars, puirrno h a n ,

,'

caygur encara en.Poblit; pero h'ihi ha u n a l t r e , q ~ k tots re- cordeni segurameit cam a.cosa viscuda; 'com a'6ecort de

',

,

. . nostra .jovenesa, un qu'en el discurs del nou acadkmich ocupa Iloch apar't y que tambe l l té en nostra memoria:. E n Josiph ~ e t a m e n d i . Hem tingut de quan en quan entre nosaltres, en aquesta terra, homes privilegiats per als quals totes le$ portes i'obrien fkcilmerit: als que'l succ8s imme- diat semblava acompanyar en tot quant emprenfen: als que la (ortuna's mostrava sempre . . manyaguera y les cien-

,cies y 14s ar ts semblaven pera ells po mes que'! producte de rkpigec intuicions-y no de llarchs anys. d'exclusius y

- constanit's estudis: un d'aquéxos era En Letamendi, c o m :u? altre va ésser En Joaquim M.' Bartrina, que tot y mo- r i n t jov'e, 'lo mateii era. poeta, que parlava y escrivia de omni re. scibtli. En Letamendi possehia, apart de moltes altres gualitats, un do d'assirnilaci6 sorprenent, y jo re-' cordohaver llegit fa anys, e n u n de sos grans admiradors, que sentintlo dissertar magistralment s.obre unassumpte (crech que &música), S' imaginaven tots que 1' hivda estu-.. diat a fons y per.espay d'anys. no essent en realitat tot allb mes que'ls comintaris ingeniosíscims, lluminosos y enier- tats que li havía su'gerit la recent lectura d'iin article de

- revista,qu'en un altre no hauria dexat tan gran rastre. y qu'en el1 venia a esser com la gota d 'ayguaque feya vessar

'

la seva cultura. Aquest era l'home de q u i l n conegudíssim periodista madrileny y anyorat amich meu. que hap¡asa-

. , pigut guanyarse un lloch en la literatura, En Joseph Or- tega ~ i i n i l l a , ricordava encara fa poch la impresió que l i pyo'duhi en-1' Escorial. la seva Missa de Requiem, y '1 colo- cavaeiere'ls respectats mestres que Catalunya havia pro- duhit. Mes c o n tof te contradictor*, tarnbe haig de dirvos

, que no :falta. entre la nova generacib catalana, ,qui n' hagi parlat de ben diferenta manera de lo qu'estem acostumats a sentir: cas tao. freqüent que a e l lnos hem acostumat ja

' éom :coia naturalissima. N' Alfret Opisso va ésser.alumne se", el conegue de la vora, va poder seguirlo en la diver- sitat de ses obres y aficions, y '1 se! vot es.,de calitat y esta.

. d'aco'rt bb I"opini6 general. Per ma part puch dirvos que' aquetl home, qu'escrivia del grech com un filblech, y ade- mes semblava conexer 1' hebreu y 1' Arab; de música corn un músfch: ' depo l i t i ca :~ d'economia Com un politich o un economista, y d'higiene, medicina y de tot com un artista.

enginyós, patadoxal,.excentrich,, y com un literat; a mes de lo qu'era: tot un home de ciencia, havia sigut tambk, a . estones, un habil e intencionat versificador que, en caste- IIi, no,quedava pas per sota, sino al nivel1 de més d 'un dels que han sigut celebrats com a poetes,'no per l'inspi- raci6, sino per la forma.. Aquella joguina literariaque va escriuie l'any 83 «para unas tertulias medicas de confianzan, y que com'e,nsa:

Cuando a la corte vine de estampia,

te trossos tan f&cils,,elegants y casrissos, de tan bon ayre y gracia, que no semblen ésser d:un mer aficionat, y menys de qu i no aprengu& a parlar aquell idioma des del bressol. Y també en prosa y en vers.catala .ensaja la seva ploma 'inquieta, qu'es precis no.oblidar que portava la marca del s'eu temps y 30 la que ara's. vol que siguila única. ,Un sonet catala que d'ell conech s ' h a de confessar qu'es ben poca

'

cosa. E n cambi, en el seu Discursdeis Jochs Fiorals, que en conjunt té l'ayre de l"'epoca en que f6u escrit, hi ha certs vibrants fragments que semblen d'avuy, com aquell comensament de: dPerque volem y podem)), y '1 paragraf .

en qiie glosa, no cense indignació, l'adagi castella de que acada palo aguante su vela)). aplicantlo a Catalunya, «que es pron parpalu-diu, ab rnés plena y Ilarga frase-npera sostenit la seva)).

D' E n Pi y Molist, que admiraven els cervantistes , d'aqu¡ y de fora d'aqui, y '1s Conexedors dels secrets del

estil classich en llengua castellana, y no del modern, cosa, per cert, ben diferenta;dl En Lluis Roca y Florejachs, d' En

1 Joan Montserrat y Archs, que tanta part prengneren en el renaxement; del menorqui ~ o s e p h M." Guardia y de tants a h e s fills d' aquestes. terres, qúe han dexat u n nom hon- r6s compartint I'exercici de la ciencia ab les Iletres (com va fer altre metge, ilustre company nostre, que no era ca-

' tala: en Comenge), de, tots els que ll tema li permetia hi ha'l recort detallat en el discnrs del senyor Opisso, al qui, certametlt, m&s d'un de vosaltres haurieu pogut donar m0:l.t mes digna y autorisada resposta que jo, perqile no conexeu.de fora estant l o q u e tracta, sino de dintre, y for-, man.t part.d'exes dobles aptituts y aficionsque aqui s'han .

comme&orat avuy com a tr ibutals que poden tornarnos la. salut del cos, quanensmanca, y dedicarse. de més. a més, ,

a tots aquells estudis en que '1s homes solen.perdrela sense' peasarhi, gayre, per tal dlacre.xer el xich o gran cabal del

I seu.-saber, per tal de satisfer la set hidrbpica de que sol emmalaltir la inteligencia un cop ha tastat les primeres dolcors de la investigacib,.les primeres alegries d'aquell @ anhr trobant ahont nien les idees y '1s fets,ahont van cre- xent y multiplicantse, a travers del temps y del espay.

Jo no crech, senyors, que un enciclopedisme deliberat, del que avUy n e diriem solament dilettantisme, sig;¡ ara tan fhcil corn antigament.ni pugui donar tan bons resul- tats; sé que de Pic de la Mirandola S' ha murmurat (perque també la Historia te les seves murmuracions) que suposant saber moltes llengües, en realitat no'n possehia b,é cap, lo qual fbra molt possible, a judicar per lo que avuy mateix se veu; que del llati d'en Sabunde o del queusava en sos comencaments e n Servet, S' ha dit qu' eren 'molt defec-

. tuosos: que '1 saber histbrich de molts homes de Iletres, . , com novelistes, diamaturchs y poetes, S' ha discutit innom-

brables vegades,' calificantlo de fals, d'ina'dmisible o molt Ileuger, cosa fins .a cert punt ben natural en certs casos, encara que no sempre siga veritat; perb si tot axb'ns porta . L

cada dia mes a confiar en els especialistes, en, els quals la ciencia's divideix com les habilitats industrials, la varietat

, x de conexements diunTaine o d'un Littré, per exemple, ha donat resultats prou admirables en certs rams, com el lite- rari, perque pugui dirse que n o tots els cervells iiumans foren fets, per esser pacients analistes d 'una sola cosa,:y que certs d'ells ten'en un poder siutetich, generalisador, sedse'i. qual ni la .c-iencia ni les arts donarien els passos d e gegant q,ue devegades donen des de I'epoca del ~ e G a - xementfins als nostres dies. Bo es que-analisem cientifica- ment els arbres d' un bosch; pero també que hi hagi homes~ ab anima d ' artista, ,ab. imaginaci6 inquieta que no pot fixarse gayre e n tots els detalls, els quals s'encarreguin

, de ,donarnos:aquella impresib de conjunt sense la qual el bosch noes bosch, sino una, munib d'arbres cense conexib, en qpe,.les.branques, maisa atapahides, de l'un fan nosa pera.ve?r,e be l'altre. S i t o t s p.oguessim esser analisadors

pacienticsims y unilaterals, aviat se sentiría'] clam popu- . lar demanant que..després. de t a n t s estudis, qua.eren una

verdadera necessitat, sortis I'home ,queJlsarreplegués y eapigués fernos veure les relacions entre uns y altres, les ,,

con&$enciei lluminoses q u e h pot treure un gran.pensa- dor de'múltiples facultats. Quan aquest home fallaes quan se i e u obligat a treballar ab pobieca de materials. quan edifica hancantli molt de. lo que es essencial, ja per culpa del'temps en que ha viscut o, per defectes personals. .Do- . .

neuli una ~ r i m e r a materia rica, y la bella transformacib vindra t&t o dejorri, degudaa unes o altres mans..Que hi fa que no sigui definitiva? E l mon y lea investigacioqs aniran contin"ant sa marxa,. fins q;e vipgui un nou sinte- tisador que'ns parli de les inqovacions que s'han intro- 'duhit, de lo que se'n diu la darrera paraula d e l a ciencia, ~ '

obridora d e . nous. hb;itzont$,. dels que t imbe se'n farin complexes y Iluminoses impressions de conjunt. . . ' . -

Bibliografía de don Alfret Opisso -.

Gbdm'crj&o/nr (Hittono dr E,p,iñd), 4 vols. en fol. Molioss, editor; Barcelona.

Hi~toria dcwa& y dr Ias.&~úbluo$ latino-omrrironaf, ?j egl. en S? ~ i l l a c h ,

editar; Barcelona. . El tercer solum de la HUfon'a Universal del edjtor Basünos, Barcelona. (El pri-

mer es de don F. Sehwartz y '1 seg6n de don ~ e o d h Buró).

XUtorin & ~ u r o p a ronbnPPr&co, z vol. (Forma partde 1s Biblioteca de la ~I lus-

uaeió Ib6ric.a.. Barcelona). 8

Ilirloria &la Reuolucidn fronirrn, oo vol. (Forma part de le mstexa biblioteca).

Hiiforia de lo Gua~din Ciuii(igr8), 2 vol. Molinas, editor.

yia/~rpor Europa, 2 vol. en qf Bastioos,editor: Barcelona.

Brfefita: El A A ~ dd~pms~v. (C6lecci6 de .Manuales (;allach-, Barcelona).

El Gn'b dr Ind@m&n"a (novela publicada ah el seudioim de Carlos Mendoza).

Molinas, editor; Barcelona. .

. .

La márcnra dr brot<cr (noqel~pttblicads ab el mateir seudbnim y pel mateir.

editoi). ' ,

Lw inorfirior dc Alwnr Niña (novela publicada per I'editor Msucei, Barcelona)

El ~ i n w dd mundo (poema premiado por el .Cenha de ~ectuia., 'de Reus). Arft y o~tUi*lni rnlalonrs, un 9.01. d' articles puhlicat per La Vanguqdia.

El scoyor Opisso hs publictt tambb nombrosos traballs origipals de Medicina en

18 Gaceta Mjdira Catalana y El Laboratorio; moltes traduceions d' obres mediquei;

oom tambe literaries; varies conferencies pera is So~cdaJArgumlógic<r,I~1rr~c~>nmd;

fou director de L z Ilurtrorión Zliriin. de 1883 fios s 1898; hs rigut caisboradoi de

les resistes Ln ZIurtro+ón, del editor Tniro, de Barcelona (!aso), Ef Museo Univn-

,al, La Rmisfo ~ r n f ~ ~ l l ~ o r á n ~ a , kucvo Mundo, ffojer Srt<<fary alties. Eotrh en Lo V o n p r d i i , de Barcelona, com a redactar i'any 1899 y's va enearregar de la direc-

ci6 en ,903, primer ah En Ezequiel Boixet y desprbn ab En Miquel S. Oliser.

El seiyor Opisso es corresponeot de la R e a l Academia de la Historia. y elefte

de ollméro de la .Real Academia de Medicina de Barcelona..