-
26 35 85 - S'ARENALCerrar Miramar, 25 bis - Tel.
• Compra-Venda d'Automòbils• Rentat automàtic en 10 minuts•
Canvi d'Olis
Ctra. Militar, 217 DAVANT L'AMBULATORI07600 s'Arenal Tlf. 26 56
18
VOLS ECONÒMICSMADRID 5.000BARCELONA 3.000TENERIFE 12.000MÁLAGA
4.500VALENCIA O ALACANT 3.900
BINGOBAHIA DE PALMAOBRIM DIA PRIMER D'ABRIL
SALA DE JOCSSER VICI DE CAFETERIA
XOCOLATA AMB ENSAIMADES, ENTREPANS IPLATS VARIATS
AL SERVEI DES'ARENAL 1
DE MALLORCACADA VESPRE A
PARTIR DE LES VUIT ji .
S'Areria 1de 'Mallorca
PUBLICACIÓ INDEPENDENT OLLA COMARCA DE S'ARENAL ANY X. NÚMERO
192 1 x- D'ABRIL 1990 PREU: 75 PTES
., ,
,r ,i st...iN,
ir ,,. PARK
DISCO SHOWDe dimarts a dissabtesa partir de les 10' 30
DUO AD DA.Gr GIODivendres y dissabtes
GRAN ORQUESTRA MANHATAN1 els seus amariachis»
Carretera de s'Arenal, entre elsBalnearis 213. Tlf: 263858. Can
Pastilla.
94ermearloracal 265005
-
El supuesto firmante del panfleto, el editor de S'Arenal,
denunció el caso
Indignación por la distribución enPalma de una hoja con frases
racistas
' ESPANYOLgitanos. amicus,
.13,:oplrecrn roes:nrelsorf.oriasjers.
o voleen eebeAtomMIPIcs.lis I alberginies forasteras.
lleneia de he apers,quimpol i impect.us
Del 'cebolla' en fatem anea unto ceba i palbn,b oli.
ATANOS A CA UNA PL/FAI'OC A SON BANYAI 1
..1.1;9,4"i . .,..-4>"414"
AV:14".nle.cre'llkelá.Vf-_,,M.V n;a1.19". r ' 90.. ,
.....n.~......„..1.
el
s%%.:.,,.,
..,-.." n".. -n"" ..01.,..... e
O XF-RREU MAI EN FORASTERe eiesu -vos matar Mana de xerrar
eu
o tenim ni un pl de la faya ni de laotorra em.eltal
d'espanyoll
PUTES FORASTERS! .
&ARCO DE REIILLAI
VOS MATAREN A TOTSI ii
Pardo cap a Espanya ara que escara Si tau a remos!
--°— nr.idament, preparan-vos • case, pamela de sobrassada,
cantar,»,cantar,»,Solifarrons feto en casa a Sineu, foie gras de
Felanitx I espinegade delcable més rangulnari de Mallorca: S.
Pobla.
1
S'ARENAL DE MALLORCA. PublIca;16 Independent de le Comarca de
s'Are-nal. Edita: Associació de Velos. Director: Mateo Joan l
Fiord. Depbsit legalP1A-473-80. ImprImelx Hora Nova, S.A.
PublicItat I subscrIpclons: Carru de lesPedreras, 132- Aparten de
correus 124 - 07600 - s'Arenal de Mallorca Telefon265005. FAX
269941
La empresa Hora Nova SA comunicó al juez la edición
depanfleto.
La revista S'Arenal de Asociación de Vecinos,Mallorca, editada
por la está escrita íntegramente
en catalán. Mateu JoanFlorit, director de la pu-blicación,
afirmó que es-taba indignado por la dis-tribución de esta
octavillacon frases que jamás sehan publicado en elmedio de
comunicaciónque él dirige.
«Estoy convencido deque se trata de una ma-niobra para
desprestigiarla revista que dirijo. Yonunca he mantenido acti-tudes
racistas como lasque se desprenden deeste panfleto, con el queno me
identifico en abso-luto. Tanto yo como laAsociación de
Vecinos,editora de la revista,hemos interpuesto unadenuncia»,
aseguraMateu Joan Flora.
El panfleto está presi-dido por un dibujo cen-tral que
representa lanave espacial Columbiafabricada con rejilla en suparte
posterior. «Nuncadejaría publicar una cosaasí en mi revista»,
conclu-ye el director de S'Arenalde Mallorca.
FRANCESC SEGUÍ
La distribución en S'A-renal, Can Pastilla, Collden Rabassa y
Palma deun panfleto racista haprovocado la indignaciónde los
afectados por lasfrases iitjuriosas escritasen la octavilla.
Además,el supuesto firmante dela hoja, el editor de S'Are-nal de
Mallorca, MateuJoan Florit, ha interpues-to una denuncia para quese
esclarezca el caso.
El panfleto, en el que seescriben frases talescomo: «Putes
forastersbarco de rejilla!», «Vosmatarem a tots!», «Gita-nos a ca
una puta!», «Foca Son Banya!», reproduceen su parte inferior el
piede imprenta de la revistaS'Arenal de Mallorca, enla que se
indica que estapublicación se imprimeen los talleres de HoraNova
SA, por lo que estaempresa ha puesto elhecho en conocimientodel
juez de guardia, porsi de ello se deriva algúndelito.
Telèfons útilsa s'Arenal
A la part de CiutatAjuntament 727744Tota casta de desperfectes a
la via pública(entre les 13'30 i 15'00) 727643 - 727644Bombers
291250 -290017Residència de l'assegurança social 289100Creu Rotja
de Can Pastilla 264040Policia Nacional 091Policia Municipal
092Policia Municipal de s'Arenal 490503La Porciúncula
260002Tele-Taxi 401414Radio-Taxi-Platja 755440Associació d'Hotelers
267654. Fax: 491012
A la part de LlucmajorAjuntament 660050. Fax: 662081Oficina de
s'Arenal 264071Bombers 660756Policia Municipal 661767Guardia Civil
264121Taxi 263745 - 263538Parròquia 263265Aigua potable a domicili
265980 - 261426Associació de Veins 265005Grues Sampol 264193Servei
Municipal d'aigües SOGESUR .. 262493
SÁrenal47 de Mallorca
Aquest periòdic surt cada quinzedies. Es pot (robarais
quioscos
de s'Arenal, Can Pastilla, ElColl, Son Ferriol, LlucmajorSant
Jordi. Subscriviu-vos-hi
BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓNom •
Carrer
Població: TeL:
Minteressa una subscripció:
SEMESTRAL 900 PTES.Forma de pagament:
Rebut domIcIliat a un Banc
Banc • Suc -
Compte n.° • Titular
Comptat Firma
Ompliu aquesta tarja I envlau-la al
Camí de les Pedreras, 132, s'Arenal
Paperertadel Col!,S'Estany,
reria
::11:11:1:111111:01:*::
tris .r
pereria Son ,Ram
1 0-"Os114.00•00
GIMNÀS JUDO - TAEKWONDOMANTENIMENT CULTURISME
TLFS.: 263112. 263834PISCINES SOLÀRIUMS TOBOGANS
S'ARENAL DE MALLORCA. Publicació independent de la Comarca
des'Arenal. Edita: Associació de Veïns. Director: Mateu Joan i
Florit. DepósitLegal PM-473-80. lmprimeix Hora Nova, S.A.
Publicitat i subscripcions: Camíde les Pedreres, 132 - Apartat de
correus 124 - 07600 - s'Arenal de Mallorca.Telèfon: 265005. FAX:
269941
Shrenalde Mallorca1 DE ABRIL DE 1990
Nabimia aconsegueix despenjar-sedel colonialisme
Davant delegacions detot el món, Namibia pro-clama la seva
indepen-dència despres de 116anys d'administraciócolonial,
primerd'Alemanya i després deSud-áfrica.
La proclamació de laindependéncia es produí ales zero hores de
dia 21de marc, quan la banderatricolor (verd, blau i roig)de
Namibia va ser isada
solemnement al AttileticsStadium de Windkoek.
Sam Nujoma és elpresident d'aquest nouestat. Nujoma és
unguerriler històric que halluitat per aconseguir laindependència
per al seupaís. Namibia es conver-teix, així, en el rnernbrenúmero
160 del'Organització de lesNacions Unides (ONU).
-
SiNrenal4, de Mallorca
1 DE ABRIL DE 1990
EDITORIALSabotatge contra s'Arenal
S'ARENAL DE MALLORCA está guanyant en lectors, popularitat i
incidència. Elsseus continguts són polèmics i seguits amb molla
d'atenció. Des d'aquestes pàginess'han dit coses molt grosses i que
mai no s'havien vist estampades en lletres demotle damunt un diari.
És natural, idó, que hagin creat una polseguera
intempestivad'adhesions, repulses, entusiasmes, irritacions i
qualque cosa més. Hi ha una cosaclara al nostre favor: mai no hem
defugit la topada directa, ens agrada dir noms illinatges, donar
les fites ben netes i envestir de cara. Tots vosaltres lectors, sou
tes-timonis que no ens amagam de dir el que pensarla clar i català.
Com heu pogutveure ningú encara no s'ha atrevit a contestar els
nostres arguments que sempreprocuram reforçar amb xifres i dades.
En comptes d'això han fet un sabotatge per in-tentar desprestigiar
S'ARENAL. I ja que no ens poden agafar per alló que hem pub-licat
ara ens voten fotre una ganivetada traidora i cns acusen de
publicar una cosaque mai fins avui no ha aparegut a les pagines
d'aquesta revista. Ens referim natural-ment als fills de mala mare
(perquè no són més que això, una catefa de malparitsque no valen
l'orina d'un penjat!) que han robat el peu d'impremta de la revista
persignar un full que ha estat repartit per tota la comarca de
Palma i S'Arenal amb lafinalitat última d'encalentir els ànims,
escalfar l'ambient i incitar qualsevol grupetd'exaltats o qualsevol
xoriço lumpenproletariat dels barris baixos perquè ens vénguia
linxar, a calar foc a la redacció o a agredir-nos pel carrer. Ens
veim en la neces-sitat de comunicar a tot Mallorca que en aquests
moments som víctimes d'un roiseguit d'amenaces de mort, insults,
anónims i telefonades d'intimidació. És evidentque ens volen
acollonir perquè deixem la línia de denúncia contra la
colonitzaciócspanyola. Ara pero, ja els avançam que no ho
aconseguiran!
S'AlFtENAL sempre ha lluitat per la integració dels immigrants.
Molts ens honorenamb la seva amistat i amb la seva simpatia. Els
autors anònims del sabotatge ensvolen enemistar amb aquests ¿miles
nostres que s'han integral i que nosaltres con-sideram mallorquins
com el qui més, la veritat per?) és que no aconseguiran
enfron-tar-nos. Ells ens coneixen prou bé des de fa molts d'anys i
per això no han caigut enla provocació. Canten papers i menten
barbes! Rellegiu textos com Xafardaries,Vatualmón de forasters,
Taninateix no són com nosaltres, Braç de gitano, Cam crua,Mallorca:
colònia penitenciària i comprovareu totd'una que sempre hem deixat
unaporta oberta a la integració i que sempre hem distingit entre un
immigrant i uncolonitzador. Per a nosaltres un immigrant es
distingeix perquè quan va a un paísestranger a guanyar-se la vida,
procura adaptar-se als costums, aprendre la llengua irespectar
escrupulosament els nadius del lloc. En canvi, el colonitzador quan
ve a lacolònia a aprofitar-se de l'opressió de l'indígena, es creu
superior, imposa la sevallengua ("habla en ¿Milano"), insulta,
amenaça, intimida, mira els negrets perdamunt l'esquena amb uns
fums que no li poden tapar el cul amb set flassades i en-cara
s'atreveix a dir que és ell qui ha duit la riquesa i el progrés..
Els desgraciatsautors de la putada haurien de saber emperò que el
tir els ha sortit per la culata.Ens han volgut intimidar per()
l'únic que han aconseguit és fer-nos una impagablepropaganda
gratuita i que ara tot Mallorca, des del . cap de Formentor a
Andratx,des de Sóller a Capdepera, des de la serra de Tramuntana
fins a la marina de Lluc-major, conegui l'existència de S'ARENAL.
Molts mallorquins han descobert, a la fi!que existeix una revista
disposada a defensar Mallorca, de nit i de dia, a peu i acavall, a
capa i espasa contra les calamitats nefastes, ja siguin de tipus
econòmic, cul-tural, polític i social, que ens inflingeix la
colonització espanyola. També amb el seuacte covard han aconseguit,
miran per on! que molta gent ens miri amb simpatia i
s'hagi sentit ferida també per la porcada sense nom que ens han
fet. Amb goig im-mens i inflats de satisfacció hem d'anunciar que
aquesta agressió ha generat unmoviment espontani i emocionant de
solidaritat envers nosaltres.
S'ARENAL mai no ha publicat fins avui el l'un clandestí que ens
atribueixen. Sabíemde la seva existència i que circulava de mà en
mà per tota per?) mai no l'hempublicat i per demostrar aixó
existeixen les hemeroteques. A continuació volem feruna reflexió de
capital importància. Amb S'ARENAL s'està repetint la maniobra
desetge i enderroc com la que es va fer contra el President
Canyelles o contra el Rec-tor de la Universitat, Nadal Baile.
Gabriel Canyelles, dia 31 de gener de 1988, va ferunes temperades
declaracions a La Vanguardia que han fet història abans que resper
la campanya de linxament de qué varen esser objecte: "Lo que nos
faltaría esver la manera, lo digo con sinceridad, de tratar de
cambiar este apartado de laConstitución que dice que los españoles
pueden fijar libremente su residencia". AlPresident li varen dir de
tot i molt des de variats i múltiples mitjans: editorials dediaris,
anheles, interpela:o:1ms parlamentaries, aferrada de cartas pel
canten, cantes
al director etc. Nadal Baile, el mes de maig cle 1987, va fer
unes declaracions a unmitjà de comunicació modestíssim com és la
revista LLuc, recordem allò de"Bilingüisme sí, però català i
anglès" i "els mallorquins sense adonar -se'n, són lagent més
maltractada i miserable del món. Mai m'hagués pensat que a
l'Hospitalde Nit hi hagués tanta gent miserable d'aquesta terra.
Resulta que els qui con-trolen són forasters i els qui ho passen
malament són mallorquins", i va passar tresunces del mateix. Fins
al diari ABC de Madrid va arribar l'escàndol! I és que elsforasters
tenen la pell molt prima! Els mallorquins hem rebut tantes
garrotades quehem arribat a posar call, però els forasterets els
fas un atxem davant i ja es posen agiscar com criatures
histèriques. Saben que hi estan de mal avesats!
Qué ha passat en canvi el febrer de 1990? Idó resulta que
Joaquín Mejuto, fun-cionari colonial director de la presó de Palma,
ha declarat a la revista Brisas(4.11.1990) que el narcotràfic it
Mallorca ha estat introduït per alguns clans de l'ètniagitana i que
la majoria absoluta dels delinqüents de la presó són andalusos, i
tothomha callat com un mort en un silenci cómplice que els ompl
d'ignomínia per a tota lavida. Per qué s'han ocultat les
declaracions de Mejuto? Coneixeu cap editorial de lapremsa
forastera de Ciutat comentant el tema? Per ventura heu Ilegit cap
reportatgeo article d'Andrés Fcrret, José Jaume, Francesc Seguí,
Antonio Alemany, Juan Pla,Pablo Llull, Antonio Pizá, Josep Meliá,
Carlos Garrido, Gaspar Sabater, Gil Men-doza, Planas Sanmartí, Pere
Bassa, Eduardo Jordá, José Carlos Llop, Valentí Puigetc. tractant
aquestes explosives declaracions? Saben de cap intervenció
parla-mentaria del PSOE tractant aquest tema? Heu vist cap remesa
de Cartes al Direc-tor inflamades d'indignació i demanant justicia
contra aquesta invasió de l'im-perialisme espanyol? Idó No, No, No
i mil vegades NO! Els únics, i ho posam així,amb majúscules, els
INICS, que s'han fet cxtens ressò d'aqucstes declaracions hemestat
nosaltres i ja veis com ens ha anat: ens volen fer la pell! Des
d'aquí desafiamtota la premsa forastera de Ciutat i tots els
embrutapapers que hem esmentat mésamunt a debatre amb nosaltres
aquest tema esgalabrós. Au, que esperen!S'ARENAL DE MALLORCA en
solitari contra tots ells! Tanmateix aquestspelacanyes posats tots
un vora l'altre no fan una bava de caragol bover! Els mallor-quins
estam pitjor que els negres de Sudáfrica. Ells com a mínim poden
protestar ila comunitat internacional els reconeix que hi ha motius
per rebel.larse. Nosaltresen canvi no tenim dret a obrir obrir la
boca a no esser per dir amén, que ens doninpel sac i pagar el
beure. A Mallorca es pot esser xoriço. Tranquils, no passa
res!L'agafen i per la mateixa porta que entra al Jutjat en surt al
cap de cinc minuts. Espot esser traficant de droga, lladre,
criminal, mafiós... Tampoc passa res. La premsa
ni els anomena amb nom i llivatges. \ Inés, alerta a tocar-los
perquè a damunt si elsfoteu una troncada encara vos enealçaren. En
canvi, si un mallorquí des d'una revis-ta comarcal gosa obrir la
boca sobre aquest tema i diu quatre coses argumentades iprovades
amb les declaracions del director de la presó, ja ho veis! totd'una
els afuenels cans i els diuen, aquesta vegada sí que amb noms i
llinatges, de tot: nazis,criminals, agressors, racistes etc. Ells
poden fer les putades que siguin. A nosaltres,en canvi, se'ns
exigeix que els tinguem !lástima i compassió perquè, pobrets!
notenen on caure morts. Balears és la Comunitat Autónoma on l'any
1988 va créixermés el nombre de fets delictius, en Concret
l'augment va esser del 24'33% mentreque a nivel] d'Estat va esscr
del 6'37% (DM 16.XI.1989), i ara resulta que no hopodem denunciar
perquè aleshores els dolents i els "racistes" de la pel.lícula
somnosaltres. Els diaris forasters mig recolleixen les
estadístiques sobre inseguretatciutadana però ben alerta van a
investigar les causes profundes.
¿Quin és el nostre delicte? ¿De quins crims contra la humanitat
se'ns acusa?Nosaltres l'únic que hem fet ha estat exercir la
Ilibertat d'expressió, Ilenguatge con-tra llenguatge. Amb orgull i
amb tot l'honor d'aquest món ens podem presentar comels primers, i
de moment els únics, que dempeus hem aixecat el nostre crit de
protes-ta davant el que consideram una injustíccia i una brutor.
Amb la cara per davant,signant amb noms i llinatges i amb
llenguatge rigorós denunciam dia a dia totes lesbarbaritats de la
colonització espanyola que ens porta a l'extinció. No ofèn qui
volsinó qui pot. Hi ha gent que se sent molt ofesa amb S'ARENAL
perquè no potsuportar que ,els diguin quatre veritats a la cara.
¿Qué és el que de bon de veresemprenya deS'ARENAL? El lo resolut
dels nostrcs escrits? NO! El llenguatgegruixut i combatiu? Tampoc!
El que irrita per una part i desperta vibracions d'en-tusiasme per
altra, és que deim veritats, la nostra veritat, que fins avui molts
pocss'atrevien a dir en públic i per escrit. I a més a més ho deim
amb proves i docu-
-
Espanyoladeslniciem en aquesta secció una antologia setmanal de
ba-janades anticatalanes i anticatalanistes aparegudes a lapremsa
espanyola, tant en la que es publica a Catalunyacom en la que es
produeix arreu de l'Estat.Ho fem, entre altres motius, per posar de
relleu l'estat decolonització periodística que patim. Mireu
qualsevolquiosc de Catalunya i ho veureu. El quiosc és seu.En ella
mateixa, la !lengua és el vehicle de la ideologia.Catalunya mama a
diari tones d'ideologia espanyolistasense adonar-se'n. Des de la
premsa del cor i l'esportiva
fins als diaris i els setmanaris d'informació general, tot
ésespanyolisme descarat i agressiu. Gran part de la situacióes deu,
però, i cal dir-ho, als catalans mateixos. A lamandra de llegir i
fer llegir premsa catalana, encara quen'hi hagi per a tots els
gustos i opinions.Respectem voluntàriament l'espanyol de les cites.
No permor del bilingüisme, sinó perquè hi ha coses que noméses
poden escriure en castellà.El mitjà que hagi obtingut més mencions
mensuals rebràel Premi "Conde-Duque de Olivares".
SPtrenalde MallorcaLit j 1 DE ABRIL DE 1990
Sabotatge contra s'Arenal
ments, que és així com s'ha de fer. Precilament perque hem
tingut la noblesa dedonar la cara, ara ens fan sabotatge i cns
volen tallar el cap. No, si ben aviat ja ensimputaran tot quant
full, adhesiu, octaveta o grafitti antiforaster que circuli
clandes-tinament per Mallorca! Ja ens ho veim venir, a partir d'ara
sempre que no trobin elresponsable ens carregaran el morí a
l'esquena! 1 això, amics nostres, és el preu ques'ha de pagar per
esdevenir llegenda. Avui, S'ARENAL, amb tot aquest rebomboride cal
déu ha entrat per meras propis dins la llista de revistes mítiques,
combatives,intrèpides i coratjoses de la Mallorca gloriosa i
eterna, com són Diari de Bttja (1812-1813), L'Aurora (1906-1916),
Foc jitin (1917-1936) o El COITell de Son Coc (1978-1985?).
Mallorquins!
Valentes dones de Mallorca que combatereu els pirates tures i
els corsaris argelins!
Ens volen acoquinar però no passeu pena! Per fer-nos por es
necessiten un parellmés de collons que retallar el peu d'impremta
de la revista i estampar-lo anónima-ment damunt una fotocòpia.
Nosaltres estam rermament convençuts que 'lunar perla independencia
de la nostra terra és una causa noble que mereix esser
defensadafins al més suprem dels sacrificis. Ara ja ho advertim: no
amollarem! Ens poden dura la presó, davant el jutge, ci rei, el
papa o Maria Santíssima: no afluixarem!N'estam farts, n'estam fins
a la coronela, en tenim el budellam ple de xusma i de fun-cionaris
colonials que ens trepitgen dins ca nostra! El poble mallorquí té
mollaresistencia i abans d'aixecar el cul aguanta més que un mul de
fer feina. Ara bé,Alerta! A-L-E-R-T-A! Que no confonguin mai els
forasters aquesta capacitatd'aguant amb covardia. Ouc no IR) facin
pertiti n2 la sang de lo Tort Ballester encaraés calenta i tot
mallorquí du un toanot Colom dins les yenes.
Signen: Maten .loan i .1 . itinie Sastre.
SET DIES MARÇ 1990
EDITOR I A L
La campanyaA Vitòria, Jordi Pujol va parlar d'una campa-nya
orquestrada contra ell, contra la Gene-ralitat i contra CiU arran
del vot del Parla-ment reivindicant per a Catalunya el dret a
l'autode-terminació.
Declaracions de ministres, actituds del govern deMadrid i
editorials i articles a la premsa que li ésaddicta —sobretot quan
es tracta d'atacar els in-teressos polítics de Catalunya— fan
pensar que lesparaules del President de la Generalitat no són
pro-ducte d'un estat de paranoia com el que pateix laMoncloa des
del cas dels Guerra, sinó que denun-cien una realitat.
Hi 'ha campanya quan hi ha calúmnia, manipula-ció, la
desinformació que denunciava Jean-FrançoisRevel en el seu admirable
La connaissance mutile,insult i mala fe.
Per exemple: escriuen que les paraules de Pujol aVitòria poden
destruir tot el treball dels represen-tants catalans a Madrid per
"limar asperezas".quan, a propòsit de l'autodeterminació, Pujol
harepetit per enésima vegada el que diu sempre, cosaque pot
comprovar qualsevol persona que es pren-gui la molestia de rellegir
les seves declaracions.
Davant d'aquests atacs, insinuacions difamants itergiversacions,
la premsa en català respon amb una-neutralitat", un "seny" i una
"prudencia" admira-bles. És a dir: calla.
A 7D no en tenim, d'aquest "seny" ni d'aquesta"prudencia".
Comencem aquesta setmana una novasecció, intitulada Espanyolades,
que será una an-tologia de les bestieses anticatalanistes
publicadesgairebé a diari a la premsa espanyola.
No som especialment radicals, però pensem quel'Estat espanyol
necessita una important reformaestructural que permeti als catalans
la recuperacióintegral de la seva identitat, cosa impossible
sensemés autogovern que el que ara tenim. Si això noarriba,
Catalunya continuará sent un país malalthabitat per diglòssics, és
a dir, per una mena parti-cularment penosa d'esquizoides porucs. Un
esqui-zoide és un individu amb la personalitat trencada,un tocat de
l'ala. Un malalt.
Pensem que aquesta reforma estructural va, comdeien els
marxistes, en el sentit de la història: ésmoderna i és
progressista. Ho és en el context espa-nyof i ho és, sobretot, en
el context europeu. És laterapia que necessiten Catalunya i els
catalans.
Per tant, és també la terapia adequada per a Es-panya si vol
deslliurar-se dels seus fantasmes histò-rics i de les seves
esquizofrènies imperials. f
PENSAMENT DÉBILHeus aquí, per començar, una pro-
va de pensament senil i decrèpit. Ladonava el "filòsof" Julián
Marías a la"tercera" de l' A BC del 23/2/90 ( elssubratllats són
nostres):
"Cada vez con más frecuencia sur-gen en diversas regiones
españolas vo-ces que ponen en tela de juicio la reali-dad de
España, su unidad, su existen-cia como proyecto histórico más
quemilenario, estrictamente nacionaldesde hace algo más de cinco
siglos,supernacional desde muy poco des-pués, en forma que no
política, pero sículturalmente, perdura. Se lanzan ex-presiones,
propuestas que ponen enentredicho todas estas cosas. A veces,se
lanza la piedra y se esconde la ma-no. En otras ocasiones se
desmientetibiamente lo que se ha dicho, y pocodespués, para consumo
de ciertasclientelas, se desmiente o desvirtúaeste mentís, y así se
va nadando entredos aguas".
* * *MANIPULACIÓ I PROFECIA
Fa quatre dies, La Vanguardia, ca-da cop més espanyola i
socialista, de-nunciava l'ús de l'expressió "estran-gers" referida
a nens immigrats de fapoc i que no parlen català, en un son-deig
preparat al Maresme i no empratmai. El País i altres diaris
madrilenys,com El Mundo, se'n feien ressò im-mediatament. La culpa
era, natural-ment, de la Generalitat. Ningú nodeia, però, que el
responsable de laintroducció del terme va ser un mem-bre del
PSC.
Per al rellotge anticatalá, l'hora so-nava forta al Diario 16.
Signat, Aman-do de Miguel:
"Se veía venir. Todo esto se anun-ció en su día. Por
vaticinarlo, algunostuvimos que salir de Cataluña porpiernas.
Cataluña renegaba de su mi-lenaria tradición bilingüe. Los
catala-nes que se expresaban en castellano—casi la mitad— iban a
ser preteri-dos. Así ha sido."
-Lo malo es que la dichosa encuestade la Generalitat va a tener
razón: losque hablamos la lengua de Boscán ode Barral nos vamos a
sentir extran-jeros en Cataluña."
"Lo siento por Cataluña, antañotan hospitalaria. Es un hecho: el
cas-tellano se amplía en todo el mundo,pero recula en Filipinas.
Guinea y Ca-taluña."
Consultem, pero:), el Diccionario deuso del español de María
Moliner.S'hi defineix:'
Extranjero: "Se aplica a las perso-nas y a las cosas de un país
que no es elpropio del que habla o de cierta perso-na de que se
trata".
1 al català de l'Enciclopèdia:Estranger: "que és d'un altre
país".No és pejoratiu. Els catalans també
som estrangers a Castella o a Anda-lusia...
* * *JUAN TOMÁS DE SALAS
A l'inefable Diario 16 del 10/2/90,Ilegim un editorial intitulat
"Autode-terminación ¿para qué?". Cony, perno llegir-te més, home!.
Diu:
"El documento firmado por elPNV, EE y EA asegura su aprobaciónen
el Parlamento vasco, que aparece-rá partido en dos. Esta
iniciativa, sur-gida como reacción mimética a unaendiablada
frivolidad del parlamento
SET DIES MARÇ 1990
catalán, ya no hay quien la pare".L'estil fa pudor de Salas,
encara
que el diari el dirigeixi un tal Badia,tarragoní.
* * *PERILL
El dissabte 24, El País titulava a lespàgines d'esport: "Cambra
fue recibi-do por Pujol para debatir sobre la cri-sis del Barca,
aunque pretendió ocul-tarlo". Títol que es una prova perfectade
manipulació informativa ja que noqueda clar qui és el que
"pretendióocultarlo". Es tracta de Cambra. se-gons el context de
l'article, no signat.
Segons el diari jacobí, que diu queté accés a l'agenda personal
del Presi-dent(!), l'entrevista va ser tan llargaque el Conseller
Molins i el Presidentdel holding olímpic Santiago Roldánvan haver
d'esperar per veure Pujol.
Però segons fonts segures de la Ge-neralitat, l'entrevista va
ser molt breui fora del despatx del President. Cam-bra es trobava a
la Generalitat permodus que no tenen res a veure ambel Barca.
Ara bé, l'endemá, El País continua-va l'explotació de la notícia
en el sentitque, per a les aspiracions de Cambra ala presidencia
del club blaugrana, eranefand haver-se vist amb el President.Se'n
pot doncs deduir que ser rebut ala Generalitat és una taca que no
per-dona. Es perillós.
La Vanguardia hi insistia el dilluns:Entrevistar-se amb Pujol és
un "er-ror".
Voleu una llista de les audiències dePujol a Josep Lluís Nuñez o
dels di-nars, fins i tot en familia, al Finisterre,entre els Nuñez
i els Prenafeta? #
-
SArenal41 de Mallorca 1 DE ABRIL DE 1990
Mossegades!-1-L'any 1911, Antoni Rovira i Virgili, va
escriure:
"Fóra, a mes, un error formidable donar al nostre movi-ment un
carácter defensiu. Ha d'esser al contrari,agressiu, com són tots
els moviments nacionalistes.Hem d'atacar, fins quan ens defensem
dels atacs del'enemic. I no es prengui el mot agressiu en el sentit
dela violencia o de provocació, sinó en el seu noble sentitde
combat d'idees" (1). Una opinió generalitzada s'estáescampant per
tot Catalunya. Ha arribat l'hora de pas-sar a l'ofensiva i no
deixar sense resposta cap agressió,insídia o provocació de la
premsa espanyola. El cas dela revista SET DIES és ben significatiu.
Recomanam elseguiment de la secció Espanyolades que és una
an-tologia setmanal de totes les bestieses, porcades, bar-baritats
i prejudicis racistes escampats per la premsaforastera. Fantàstic!
Pegau-los fort! A veure si de rebotEl Mirall, Avui, etc. prenen
Ilum de na pintora i comen-cen també a repartir llenya de valent
fins que no elsquedi cap os al seu lloc!
-2-
Joaquín Mejuto, director de la presó de Palma, vareconèixer a
Llorenç Capellà (2) que la delinqüència aMallorca bàsicament era
cosa de gitanos i forastersoriünds del triangle format per les
poblacions dePinospuente, Guadix i Motril de la província
deGranada. El que no va dir, per?), és que el delegatcolonial
d'Hisenda, Pedro Gollonet Carnicero, tambénatural de Granada (1945)
i que el cap de la GuardiaCivil de Balears, Antonio Blanes García,
és de Sevilla(1941). Ja ho veis, dones, al final la pel.lícula de
lladres
policies es queda entre andalusos! Ells s'ho fan i ellss'ho
mengen! Els mallorquins l'únic que aportam sónles víctimes. S'agafi
pel cap que s'agafi, es mira pelcantó que es miri, és evident que
els forasters duen elremenat i tallen el bacallà dins ca nostra.
DEFEN-SORS HEROICS DE LA RAÇA! No afluixeu! Noafluixeu gens ni mica
perquè de fer-ho, ben segur queens donaran pel sac a tots. I quan
dic tots, és a tots.Començant pel cap de la tribu, passant pel
bruixot, elTio Tom i acabant amb l'aborigen més amagat al fonsde la
selva.
-3-
El colonitzador, per definició, mai no entén això queell anomena
"el problema", en el nostre cas "el problemacatalán". L'entendrà
sempre i quan no l'afecti directa-ment, mentre no qüestioni la seva
área d'influència. Perexemple, Winston Churchill, a qui s'ha
reconegut mun-dialment la sagacitat d'estadista i que l'any 1946 ja
vapreveure la guerra freda i la creació del "mur d'acer", encanvi
no va saber entendre el desig d'independència del'India i va
qualificar Gandhi de "ridícul fakir despul-lat" (3). El rei
d'Espanya, l'any 1989, en un discursdavant el sultà d'Oman, va
donar suport al dretd'autodeterminació del poble palestí (4).
FelipeGonzález no fa molt ha reconegut el dret
d'unificaciód'Alemanya a tra\ -,:s de l'exercici de
l'autodeterminació.En canvi quan els plantegen la independencia
deCatalunya es tanquen en banda i apel.len a "la sagradaunidad de
la Patria". Una i altra vegada es confirma,dones, la tesi que diu
que el colonitzador mai no entén.Ja pot esser de dretes o
d'esquerres, monàrquic orepublicà, líder obrer o anarquista de la
CNT, comunis-ta o d'extrema dreta. Tanmateix és igual. És
demencial,absurd, suicida i inútil esperar qualsevol mena de
com-prensió o d'entesa cordial amb Espanya. L'any 1911,Rovira i
Virgili, ja va escriure: "L'actitud dels pretesosesquerristes
espanyols davant del nacionalisme catalàrespon a les mateixes
causes a que obeïa la seva ac-titud davant de les insurreccions
colonials i de la guer-ra amb els Estats Units de Nord-américa"
(5). Si elscatalans ens ficam d'una vegada això dins el caparrot
isom capaços de vencer la divisió que ens enfronta, la
in-dependencia és un procés irreversible i ja no l'atura nimil
brigades de cavalleria motoritzada. Mirau Letónia!Sajudis: un
moviment de masses compacte que rera unprograma de mínims
independentista aplega la majoriade lituans.
El nacionalisme TIO TOM pensa: si no pots vencerl'enemic, fes-te
dels seus. Greu error aquest! Jo dic, sifas una concessió després
n'has ele fer mil, si perds la in-dependencia ja está fet de tu, si
te mostres débil ivacil.lant és quan et desxullen amb unes
estenalles deferrer.
Confidencia/ és el títol de la nova secció anónima deguerra
rumors oberta a les pagines de D16. L'encapçala-ment i l'estil
recorden la mà podrida, gropellosa i pes-tilencial d'Antonio
Alemany a Boletin Confidencial. Estracia un cop més del m'han dit
que es diu que han sen-it dir... En síntesi: intriga i intoxicació
pura a base de
rumors teledirigits per interessos tèrbols i inconfes-sables.
Una regla d'or ele la guerra de propaganda diu:un rumor ben
desmentit desacredita per sempre la fontque l'ha posat en
circulació. Després d'"el puput decresta molla", Antonio Alemany és
un pelleringo. Lihem descobert el joc brut i les cartes marcades.
Decada dia veig més clar que la independencia deCatalunya és un
assumpte a dirimir en el terreny de lesidees, del llenguatge, les
urnes, la tecnologia, la mobilit-zació en massa, les relacions
internacionals i les tècni-ques de guerra psicológica. I ÉS QUE NO
BASTATENIR RAÓ! Una causa noble se'n pot anar a lamerda si no
s'empren mitjans enginyosos i astuts. De lamateixa manera una causa
pérfida pot triomfar amb unaestrategia solvent. Això no s'ha
d'oblidar mai: les ideesmouen el món i aquestes no existeixen fora
del llen-guatge. Desgraciat del polític, de l'intel.lectual o de
l'ac-tivista que no sotmet a la reflexió i l'autocrítica més
ex-igent el seu llenguatge textual i no verbal.
-6-
DM de dia 31.1.1990 (edició d'Inca) donava la xifrade vuit
delinqüents com a responsables de la majoria dedelictes de la
comarca. Per descomptat res de donarnoms, llinatges, edats, llocs
de procedencia etc. no foscosa que això esquerdás la imatge
idíl.lica del indígenesa l'illa d'or. Com a molt va publicar els
malnomsd'argot: El Pollo, El Mayoral, El Ferrer, El Ramoncín,Los
putillas, El Gamundi, El Negro i Los Manitas. Jaaniria bé que
Sebastià Serra, en lloc d'encallar naMaria per la cuina i publicar
serials a Ultima Horasobre els mallorquins que emigraren a América
a prin-cipis de segle, es dedicas a investigar una mica la
im-migració espanyola vinguda a les colònies d'ultramar.Més d'un
elector segur que li ho agrairia. Hom esdemana: ¿com no ha d'estar
estancat el nacionalisme sinomés s'ocupa de l'accessori i defuig
els gransproblemes? ¿Quan se n'adonaran aquestes mongesbieles,
Serra, Maiol i d'altres, que així no van en lloc ique estan tocant
els collons a un mort?
-7-
Qui ha dit la pardalada que Mallorca és la "terra in-existent"?
Antoni Serra? (6) Idó jo dic que en tot casl'únic que no existeix
és ell. L'home blanc no en té proude tenir els indígenes
esclavitzats i acollonits. Ansaspira que el propi negre estigui
convençut de la seva in-existencia. Bernard Shaw va escriure a
propòsit delsnegres nord-americans: "Els obligan a netejar sabates
iarribau a la conclusió que només serveixen per anetejar sabates"
(7). Espanya a força de garrotades haaconseguit que alguns
mallorquins s'hagin autocon-vençut que són una merda i que és
inútil qualsevoltemptativa de rebel.lió. Definitivament ja no es
potesser més esclau!
-8-
Un altre cap de faya, Baltasar Porcel, fa poc haescrit: "Som un
país sens dubte rar. I Catalunya encaramés" (8). Però, que dius
bossot! Ves-te'n a Sud-africahome! Quinze dies, només quinze dies a
Pretòria, i
tornar, si encara et queda un pa de vergonya, segurque ho
entendràs tot, o quasi tot! És ben vera: el banyutés el darrer que
ho sap!
-9-
Tots contra Jordi Pujol. No és la primera vegada niserá la
darrera. Fiscals, advocats, sindicats, premsa,TVE, futs i tot els
anarquistes de la CNT s'han sumat ala campanya d'esfondrament del
Govern de laGeneralitat. De sobte i per art de magia, fets
comcorrupció del PSOE, el cas Juan Guerra, la descom-posició
interna del nacionalsocialisme espanyol amb elconflicte d'Izquierda
Socialista, han passat a un segonterme de l'actualitat política
mentre el cas Prenafetas'ha convertit en el cap de turc sobre el
qual desfogartota la malla llet i les ànsies de sang.. I tot això,
perqué? Alfonso Guerra, l'any 1983, ja va donar la respos-ta: "En
cierto sentido, nos preocupa mas el nacionalis-mo catalán que el
terrorismo vasco, pues resulta más
peligrosa para la vertehración (le España una sociedadcivil
cohesionada que un grupo reducido con susmetralletas" (9).
Espanya está alarmada i nerviosa. La inquietud espalpa arreo.
L'any 1992 s'acosta i els exemples deLituania, Estónia i Letónia
poden resultar contagiosos.Madrid ho sap i per intentar aturar el
que és inevitableja ha fottit mà a tota la xarxa ele xivatos,
col.laboracionis-tes, provocadors, oportunistes i caragirats. Des
del fis-cal ele les colònies, Jiménez Villarejo (Málaga
1945),passant pel botifler Raimon Obiols i acabant amb elsecretari
general de la CNT-FAI, Luis Andrés Edo, totssegueixen les consignes
dictades des de la metrópoli:cal dividir els catalans; minar la
reraguarda; sembrar elrecel; provocar la desestabilització;
confondre; aturar laprojecció internacional de Catalunya; estimular
al-darulls i cfordre públic; soscavar el prestigi de les
in-stitucions autòctones; corsecar la confiança delscatalans en els
seus líders; accentuar la descohesió so-cial a través ele
l'enfrontament partidista; infondre por;fomentar la intriga;
accentuar les rivalitats tribals entrela Catalunya rural i
Barcelona; activar les disputes com-arcals aprofitant el Pla
d'Abocadors de Residus In-dustrials o el tranvasament d'aigües de
l'Ebre etc. etc.És la táctica de sempre: dividir, dividir,
dividir... JoanLucas i Masjoan, ex-secretari de Relacions
Exteriorsdel Consell Central del Consell Nacional Català al'exili;
ho ha dit ben ciar: "El poder central, per mitjàd'agents
provocadors infiltrats a les seves files, man-tindrà latent un
clima d'enfrontaments i tensions so-cials. És la disjuntiva que
divideix el teixit social delnostre poble i l'allunya del compromís
històric d'accióunitària nacionalista. Aquest será el mecanisme
idonique, a partir de la segona meitat del segle XIX, utilit-zara
el centralisme castellà contra la unitat política delnostre poble"
(10).
-
El Govern Canyelles tampoc se n'ha escapat de lamaniobra térbola
de distracció. Els esquitxos delpodrimener andalús dels Guerra
també li han arribat.Reportatges tendenciosos com el que va
publicar ElPaís (11), signat per Javier Martín amb el títol de
Ungobierno de media jornada, van destinats a infondre dinsl'ànim de
la població autóctona la suspicacia, l'escep-ticisme i la
desconfiança envers les institucions i políticsindígenes. Ens
trobam davant tina calculada operacióde guerra psicológica i de
propaganda amb la qualMadrid vol convencer els mallorquins de la
pròpia in-capacitat d'exercir l'autogovern. El missatge
subliminald'aquesta endemesa és aquest: "Ho veis,
mallorquinets!Tanniateix sou uns pobres anormals, podrits,
corrup-tes i venuts a qui no poden deixar totsols. És millorper al
vostre bé que continueu depenent de Madridperquè, és clar, allá no
hi ha corrupció, amiguisme,tràfic d'influències i tot és un exemple
modèlic d'equi-tat, justicia, competencia i honradesa". COLOF0
1.Gabriel Canyelles i Jordi Pujol podran esser lot el cor-ruptes
que es vulgui. Ara bé, la tasca de fiscalitzar-losens correspon als
catalans ja siguem del Principat o deBalears. El País, ABC', El
Mundo, Interviu, Diario 16,
"s§)
-
1.1.1.4 atwe c c cE.
L. l 'es Cit. 4.nL. '
144
Inversiones en empresas (nuevasinstalaciones, ampliaciones,
reformas)de los sectores comercial e industrial.
Subvenciones entre tres y seis puntos ymedio del coste
financiero del préstamo,
según el tipo de inversión a realizar.
Desde 1983 la Conselleria de Comerç i Indústria hatramitado
1.447 expedientes de créditossubvencionados de las PYMES; lo que ha
supuesto másde 9.000.000.000 pesetas de inversión,
780.000.000pesetas de subvención y la creación de más de 700puestos
de trabajo.
Información en la Conselkria de Comerç i IndústriaC/ Gran Vía
Asima, 4 B - P Izquierda Polígono Son Castella 07009 Palma de
Mallorca Telfs. 72 60 47 72 64 41 - 72 60 43
CONSELLERIA DE COMERÇ I INDÚSTRIAGOVERN BALEAR
1 DE ABRIL DE 1990S e4Armaroal
Mossegades!Cambio 14 Tribuna, Panorama, Tiempo etc. més
valdriaque es ficassin un dit dins el cul i s'ocupassin Clekxoriços
de la Moncloa, dels durets sevillans i de lesclavegueres de la
Puerta d'Alcalá. Més ciar: que lacioels comptes a ca seva que
nosaltres ja ens ocuparem defer dissabte i treure els racons dins
ca nostra!
JAUME SASTRENOTES: 1) Antoni Rovira i Virgili, "Catalunya i
Espanya". ed.
la Magrana, Barcelona 1988, pág. 14. 2) Brisas 4.11.1990. 3)
DM
26.1.1990. 4) El País 9.VI.1989. 5) A. Rovira i Virgili. ob.
cit. p.p. 10-
11. 6) Antoni Serra, "iQue país!", UH 14.11.1990. 7) Reprodui)
ect .
R. Lluís Ninyoles, "Idioma i prejudici", ed. Moll, Palma 1982.
pág.59. 8) BaltasarPorcel, "Una simple letra", Ull 15.111.1990. 9)
Vegeu
"Cronologia d'una ocupació", I.B. Blanca Dona, Hivissa 1987.
10)Seminari d'Imatge Motivacional, "Será el 1992 l'any de la
inde-
pendéncia de Catalunya?", Barcelona 1989, pág. 53. 11) El
País4.111.1990.
Una dona blanca denunciaun banc d'esperma pertenir una filia
negra
Julia Skolnick és una
denunciar el bancdona americana que, da-
d'esperma per neglicén-
vant la mort del seu marit
cia. L'advocat d'aquesta
l'any 1989, va decidir neoiorquina ha manifes-concebre un fill
amb
tat que la dona estima la
l'esperma del seu marit, seva filla, encara que
conservada en un banc considera que té dret a
d'esperma de Nova York. rebre una indemnització
Nou mesos després per l'equivocació i per
Julia Skolnick va tenir una
tots els maldepcaps quefilia negra i ha decidit
aquesl 1 iìa comporlal
Col.loquis impertinents
Cap al camp, nens, quepaga l'ajuntament
M. Manjon
Caram! quina activitat es desforma adesiara perpart del nostre
Magnífic Ajuntament. Encomiable latasca d'esplaiar els nostres
nens, els nostres joves, elsnostres vells i tot ciutadà que es
tengui corn a tal ala comarca Ilucmajorera (s'Arenal inclòs).
I vostès diran perquè tanta filípica i floritura,que directe a
l'assumpte; així que deixaré de feresment només de l'enramada, de
perdre'm en lamar, per dins el bosc o pels diferents
despatxosmunicipals, per arribar a l'entrallat de la qüestió,
desd'aquest col.loqui impertinent. I escoltinseriosament, qué és
una qüestió important.
Resulta que a mitjan mes passat, els arenalers ensvérem
sorpresos per uns fulls informatius (segonsem contaren, profusament
espargits als centresescolars) en els quals, sota el segell
oficial, s'invitavaa una excursió camperola el dia 25 de mare
al'esplanada de l'hotel Maioris.
Bé, i fins aquí tot sense censura i que consti que,a alguns, els
agradiria presentar-la (la política), peròtranquils, tot seguirá
fins com ara al consistorillucmajorer. Potser a les pròximes
eleccions munici-pals la situació sigui una altra, peró això no em
pertocadir-ho a mi, sinó al poble sobira (sic).
El que no entenc és el sentit de la convocatòria, nitampoc qui
convoca l'esplai camperol dominical:l'Ajuntament de Llucmajor, el
grup de joves "CírculoAbierto", els centres escolars o les
associacions depares?. Qui em donará la resposta? Cree que
aquestapregunta es clara i concissa, i que mereix una resposta,i
més perquè em consta que, per exemple, algunes APAsarenaleres no
sabien res de l'assumpte.
El Grup Popular sap alguna cosa del tema, i talvegada el regidor
Rabasco, el representara del PSM oel regionalista Miguel Clar. No?
Dones, aleshores, qui hosap tot és el grup socialista. Segurament
els del"Círculo Abierto" puguin donar una amplia inforrnacióal
regidor socialista Valenzuela (sic).
Més respostes per demanar: com es confeccionarenels fulls amb el
segell de l'Ajuntarnent, en castellà (sic)i on es demana la
participació a la diada per part d'unaassociació juvenil, o de no
tan joves, en aquest cas"Círculo Abierto"? I "Círculo Abierto",
pertany al'Ajuntament o no? I si no, a qui pertany? Jo,
ambrespecte, demano des d'aquestes pagines una respostaa aquestes
qüestions, ja que de vegades lii ha massasilencis.
De veritat, el camp és cosa sana, per tant, siguemnosaltres tan
purs com els verds prats; la resta sónganes d'apuntar-se punts uns
pocs amb els diners detota la ciutadania. Doncs aquí hi ha les
mevespreguntes. Amb urbanitat espero la resposta de
quicorrespongui.
Quina memòria la meya, me n'oblidava: la próximavegada que es
vulgui sortir amb els nens al camp, queel nostre ajuntament no es
faci tan l'estret amb elsnostres infants. Que no els pagui només el
transport,que els pagui també el menjar.
-
I DE ABRIL DE 1990SArenal.17 de Mallorca
L'Ajuntament negocia l'obertura de dos Ajuntament, hotelers i
AA,VV, esambulatoris a Badia Gran i s'Estanyol reuneixen per cercar
solucions
contra l'especulació del sòl
La conselleria deTurisme del Govern Balearha aprovat una sèrie
departides per dur a termemillores en els cases ur-bans de
diferents locali-tats, entre elles Llucma-jor.
L'Ajuntament de Lluc-major presenta davant laconselleria de
Turismeun pressupost de més demil milions de pessetesper a la
realització dediverses obres de milloraal casc urbà, les qualspugen
a prop de cinc-cents milions de pessetes.Els projectes que el
Go-vern ha consideratprioritaris en aquestazona és el tractament
dela primera línia de laplatja i del casc urbà des'Arenal.
La construcció delpasseig de vianants fins aSon Verí, indoent el
pasper damunt el Club Nàu-tic, una zona verda i laimplantació
d'algun tipus
de balnearis són lesprincipals reformes quees duran a terme a
pri-mera línia. Pel que fa alcasc urbà de s'Arenal, es'preven la
construcciód'una plaça ajardinada iun pas de vianants perl'antiga
via de ferrocarril.En aquestes obress'inclouran el tracta-ment de
la pavimentaciói de l'enllumenat, a mésde la millora de les
vore-res i de la xarxa d'aigüespluvials.
Aquestes obres seranuna prolonagió de lesduites a terme a la
zonade Palma de s'Arenal, jaque el passeig de vianantsde la zona
Ilucmajoreraenllaçarà arnb el de lazona ciutadana. Tambétindrà
continuació elpasseig de les Palmeres,l'enjardinat de les ro-tondes
i de les voreres i ladotació de mobiliari urbàper aquesta zona
des'Arenal.
Els representarasdels hotelers de s'Arenal,zona de Llucmajor,
elbatle Joan Montserrat iels presidents de lesassociacions de veïns
deles urbanitzacions delterme es reuniren en unencontre al qual
assisti-ren la práctica totalitatdels mitjans de comuni-cació de la
zona.
L'acte va ser presen-tat per Joan Montserrat,resumint les
pròximesinversions municipals as'Arenal i les urbanizta-cions del
municipi, en--cara que el gruix delsparlaments corresponguéa
Garcias i Costa.
Antoni Garcias va ferespecial esment de la ne-cessitat que "hi
hagi sòlurbà barat i assequible atots els ciutadans perpoder
edificar, apartantd'una vegada per tots elsespeculadors".
AntoniCosta, per la sevabanda, ratificà la posadaen funcionament de
pro-jectes de noves lleis con-tra els especuladors.
A l'aparta', de precsi preguntes s'ha dedestacar la
intervenció
El grup Torreal, deJuan Abelló, Orisba,societat mallorquina
pre-sidida per Xavier Cabotá,Construccions Dragados iPolar
Construcción, deFinlandia, són les empre-ses que invertiran els
deumil milions de pessetesper a la urbanització deluxe que es
preveu cons-truir al Portitxol.L'operació está conside-rada com una
de les mésimportants realitzadesdarrerament a Mallorca.
La zona a urbanitzarcompren des de l'edificide CESA fins als
molinsdel Molinar. Orisba,l'empresa presidida perXavier Cabotá
--presi-dent alhora del Club
del president del'Associació de bilis deSon Ved i la de
l'hotelerDamià Sastre sobreprojectes de milloresurbanístiques a
s'Arenali que, amb un cost de milmilions de pessetes, esduen a
terme per part del'Ajuntament. Sembla quela construcció d'un pontde
vianants que uneixil'Avinguda de Miramar iSon Verí per damunt
elClub Nàutic, si bé va seraprovada pel ple munici-pal amb tots els
vots fa-vorables, va tenirl'oposició del C.N. Arenal.
Tomás garcias, tinentde batle d'Urbanisme,confirma tots els
proj-ectes d'embelliment imillora que es trobenen funcionament,
menysel del pont de vianants.
Conxa Pardo, presi-denta de l'Associació deVeïns de Cala Pi, el
Pasi Vallgornera, demanà siexistien, per part del'Ajuntarnent,
projectescontra la Sida, essentinformada que hi hapreparades una
sèrie deconferéncies informativessobre el tema.
Voleibol Palma-- aportael cinquanta per cent dela inversió,
mentre que laresta es reparteix entreles altres empreses.
Manuel Gómez,gerent de l'AssociacióEmpresarial de
Promo-tors-Constructors deBalears, ha declarat queles illes
"necessiten unapromoció immobilíáriad'alt standing". "No co-nec a
fons els detalls del'operació, així que nopuc opinar en
propietat,per() el sector querepresent dóna suport ales iniciatives
immobilià-ries que tenen cura del'entorn i de
l'impactepaisatgístic".
SEVIIREMBOTITS
EL BON GUST DE MALLORCA
Carrer Tomás Montserrat, 6-8Tel. 66 01 57 - LLUCMAJOR
DISTRIBUCIONS
ZAMORA
Una solució al seu abast a s'ArenalAccesoris de tota classe
Aparells de Perruqueria EsteticienProductes: Super-Tin
Schwarzkopf
Visiti'ns i consulti les nostres ofertesCarrer Lisboa, 5
(cantonada Trasimén)Tlf.: 490741 S'ARENAL DE MALLORCA
SOM ESPECIALISTES ENMOBLES DE CUINA, BANYI FUSTERIA EN
GENERAL
MOBLES S'ARANJASSA(CAN GELABERT)
LA MILLOR FUSTERIA DEL POBLECarretera de Llucmajor, 205 - Tel.
26 72 18 - S'ARANJASSA
Llucmajor S'Arenal de Mallorca
Pla de millores d'infraestructuresturístiques a Llucmajor
Els responsables de laSalut pública del'Ajuntament de Llucma-jor
estan estudiant lapossibilitat d'obrir dosnous ambulatoris a
leszones de Badia Gran is'Estanyol. Les negocia-cions es mantenen
entrel'INSALUD, la conselleriade Sanitat i
l'Ajuntamentllucmajorer.
Tot sembla indicarque ja s'ha arribat a unacord, si bé encara
restaultimar tots els detalls.Les millores estariendestinades a
aconseguiruna major dotació per al'actual centre de salutdel carrer
Antoni Maurade Llucmajor --inaugu-rat ara fa un any-- i
laconstrucció de dos nouscentres a zones costane-res.
L'ambulatori de Badia
Gran es destinaria alsresidents de les distintesurbanitzacions
que vore-gen la carretera Militar,evitant el seu despla-çament fins
a s'Arenal. Ala vegada, serviria perdescongestionar el
centrearenaler durant els mesosd'estiu.
El segon ambulatori,situat a s'Estanyol, ser-viria per pal.liar
el pro-blema d'atenció sanitariade la zona, and com de
lesurbanitzacions veïnes dela Rápita de Campos. Aixímateix, durant
els mesosd'estiu seria quan es no-taria més la millora.
La inversió necessàriaen els dos casos aniria acàrrec del govern
Baleari de l'INSALUD, mentreque l'Ajuntament deaucmajor
s'encarregariade la compra dels solars.
El Molinar
Milionária inversió al Portitxol
-
Si no saps que posar-te, vine
BOTIGA DE MODESRIU CENTRE, DE LES MERAVELLESCARRER DE L'EXERCIT
ESPANYOL, 2
DEVORA EL PONT DELS JUEUSTEL.: 269665 - 492458
RICK MORANIS
ca NE 4447.Los4.51 meacesearretatiosa'104,
VIDEO CLUB MALLORCACan« Joaqulm Verdaguer, 15
VIDEOTECA BALEARCarrer Sant Criethlol, 24
VIDEOCINE BALEARCarter Berga, 54
leallealleallat~~~11~
Quelcom nou a Mallorca
Alió que mancava a les COMUNIONS!
411•PANTE11•11USICAL•1110%(Jocs, premis i concerts de la Pantera
Rosa)
Una festa original i
completa!!
Sortides a tota l'Illa:
Hotels, restaurants,
xalets, etc.
Informi's al telèfon
24 12 48
a hores d'oficina
AZ111~1~1•11103~~~1~~11n
L'ADMINISTRACIÓ QUEREPARTEIX SA GROSSA
Carrer Mil, 3 - Tel. 26 00 78S'ARENAL DE MALLORCA
SArenal47 de Mallorca,. 1W 1 DE ABRIL DE 1990
S'Arenal
Els empresaris donen suport al pla d'inversionsLa
Confederació
d'Empresaris de lesBalears (CAEB) ha infor-mat que considera
moltpositiva la partida de 76milions de pessetes pre-vista als
pressupostsrnunicipals del'Ajuntament de Palmaper a 1990, els quals
esdestinaran a les obresde peatonització de lesplatges de s'Arenal
i CanPastilla.
Per a la CAER "ésincomprensible el rebuig
Representants sindi-cals del Cos de Bombersde l'Ajuntarnent de
Pal-ma responsabilitzenaquest darrer de la faltade rápida
assistència aqualsevol situació que espugui donar a s'Arenal.Els
bombers arribaren aaquesta conclusió des-pres d'una assernblea.
Els bombers haurand'abandonar els paresauxiliars de s'Arenal i
deSant Fernando els dissab-tes i diumenges, incloses
expressat per algunscol.lectius, com la Fede-ració
d'Associacions deVeïns i la seva acusacióque es tracta d'unsdoblers
destinats a laprolongaciaó dels negocisprivats". Per-1) tarnbé
s'havolgut matisar que "unamillora substancial de laplatja és un
fet evident,dernanat des de fa anys ique se li ha de donarsuport
quan a la fi es dua terme".
Aquests 76 rnilions
les nits respectives. Se-gons els representantsdels bombers,
"per a Cortno hi pot haver cap tipusd'incendi durant aquesteshores,
ni els dies en quéno ld haurà bombers alspares auxiliars".
Davant aquestesmesures, els bombersresponsabilitzenl'Ajuntament
de qualsevolfalta de rapidesa davantsituacions que es puguindonar a
les arces afecta-des.
destinats perl'Ajuntament de Palma ala millora de la
primerafinja de la platja no seranels únics que es gastaranen
aquest concepte. Elbaile de Palma ha decla-
El tribunal eclesiàsticde les Balears ha rebuttotal de
trenta-duesdemandes de nul.litatmatrimonial durant1989. L'any
anterior elnombre de demandeshavia estat de trenta -quatre.
La mitjana normal essitua entre les vint i lesvint-i-quatre
sentenciescada any. L'any passat elnombre de sentenciesdictades va
ser de vintuna, i d'aquestes noniesdues varen ser favorablesa la
nul.litat.
Els motius pels qualsl'església pot declararnul un matrimoni
estanben especificats i, en totcas, es basen en la ine-xistencia
del vinclematrimonial entre els dos
rat al respecte que espreveuen ampliacions decrèdit que
permetrangastar aproximadamentuns 500 milions de pesse-tes al llarg
de 1990.
presumptes casats, no enla ruptura d'aquest vincle.Així, les
raons es podenbasar en la simulacióalhora de casar-se, faltade
Ilibertat quan es con-treu el matrimoni, impo-sicions i darrerament
elscasos d'incapacitatpsicológica. En aquestdarrer punt, el papa
hademanat que els tribu-rials eclesiàstics siguinmolt exigents en
aquesttipus d'anul.lació i quenomés es tenguin encompte els
transtornsgreus provocats per laconvivencia en comú.
La majoria de la gentque es decideix a demanarla nul.litat
matrimonial al'església, ja han obtingutprèviament el divorci perla
via civil.
S'Arenal de Mallorca
Els bombers responsabilitzenl'Ajuntament dels futurs
incendis
El tribunal eclesiàstic de lesBalears rebé 32 demandes denulitat
matrimonial durant 1989
-
CAIXA DE PENSIONS
77 la aixaPer donar-vos un millor servei,hem obert una nova
oficina a
s'Arenal
Oficina n. 1393. Tel. 49 11 42Avinguda Nacional, 21 davant el
balneari 8
S'ARENAL DE MALLORCA
SArenaide Mallorca 1 DE ABRIL DE 1990
Coll d'En Rabassa S'Arenal de Mallorca Les Balears és una de les
comunitats Judici per la venda Un home es precipita amb el seu
autònomes amb més denúncies perde carn robada vehicle per un
penya-segat maltractaments
Dies passats s'ha cele-brat el judici contra Vi-cente S.G. i la
seva donaMaría Milagros B.L. com apresumptes autors d'undelicte
contra la salutpública per vendre carna hotels d'animals quehavien
estat robats.
Vicente, a preguntesdel fiscal, reconeixé quehavia comprat
animals agitanos de Son Banya.Després de matar els ani-mals, el
carnisser haviavenut la carn a diferentshotels de Cala
Millor.Assegura per altra
Cinc persones de raçagitana que es dedicaven alnarcotràfic han
estatcondemnats a tres anysde presó per l'AudiènciaProvincial. Els
detingutssón Trinidad CH., de 55anys, Carmen S.H., de 26anys, i els
germans José,Piedad i Adriana F.C. de22, 19 i 31 anys
d'edatrespectivament. Aixímateix, han estat codem-nats a pagar una
multad'un milió de pessetes.
Els processats varenser detinguts a causad'un servei efectuat
pelgrup d'investigació fiscali antidrogues de laGuardia Civil, el
qualmuntà un dispostitu deseguiment el passat octu-
Efectius de la GuardiaCivil de Llucmajor hanprocedit a la
detenciód'Eduard B.U. de 19 anysi de Pere R.G. de 17 anys,acusats
de ser els autorsd'un robatori efectuat auna fábrica de sabates
de
banda, que desconeixiaque els anirnals hagues-sin estat
robats.
Lá dona del carnisser,que en el moment de ladetenció acompanyava
elseu marit en el reparti-ment de la carn, assegurádesconéixer
qualsevol re-ferencia al respecte. Re-coneixé, emperò, que
devegades havia venut lapell dels animals que elseu marit
matava.
El fiscal demana vuitanys de presó per a cadaun dels
encausats.
bre del domicili de Trini-dad C., a la plaga de laQuartera de
Palma.
Com a conseqüènciade la investigació es re-quisaren prop de
migquilo d'haixix, dos grams imig d'heroïna distribuïtsen onze
paperines i 200miligrams de cocaïnadistribuïts en cincpaperines.
Totes aques-tes substàncies varen serrequisades a diferentsclients
que anaren al llocindicat.
Els acusats tenen unpatrimoni de 40 milionsde pessetes en
diner,pagarés i talons. El tri-bunal ha descartat captipus de
procedencialegal d'aquest capital.
la localitat.Segons fonts de la
Guardia Civil, els agentsque intervingueren enl'operació
aconseguirenrecuperar la totalitat delque s'havia robat.
Bartomeu AdroverGuerrero, de 34 anysd'edat, ha hagut de
sertraslladat a un centrehospitalari on quedaingressat en estat
greudesprés d'haver-se pre-cipitat dins del cotxe pelspeny-segats
de la urba-nització la Torre, prop des'Arenal.
Quan la policia arribàal lloc dels fets, obser-
varen com el vehicle estrobava caigut al peu delpenya-segat, a
uns se-tanta-cinc metres avalli com en terra hi havia unborne
estés. El rescat delferit es velé considera-blement dificultat
pelsaccidents del terreny.Després d'haver-lorescatat, el ferit va
sertraslladat a un hospital onqueda, ingressat
Les illes Balears ésuna de les comunitatsautònomes que
presentauna major nombre dedenúncies per maltrae-taments. La
conselleriade Cultura, de la mà deMaria Antònia Munan hapresentat a
estudi delConsell de Govern de la CAuna proposta de creacióde
l'Institut de la Dona.
Si aquesta proposta és
aprovada, es procedirà al'elaboració d'un estudique sentará les
baseseconòmiques del cost to-tal del projecte. La con-sellera de
Cultura hamanifestat que aquestmajor nombre de de-núncies es deu
més bé auna major consciencia-ció entre les dones de lesBalears i
que aquestesdenuncien més sovint elscasos de maltracIamentsque no
les d'altres dones
Condemnats a tres anysde presó per narcotràfic
Llucmajor
Detenció de dospresumptes lladres
-
SÁrenal41 de Mallorca
L11 DE ABRIL DE 1990
Lii j:::..
Fa unes guantes set-manes, en un comunicatde premsa en el qual
elsJEN-PSM s'adherien a laproposta, presentada pelGrup Nacionalista
id'Esquerres al ParlamentBalear, sobre el dret al'autodeterminació,
apa-regué a un diari local unescrit signat per un talSalutati,
sotal'encapçalament de Dis-corsi (com podem veure,cara alta i
descoberta)en el qual aquest mis-teriós personatge es per-metia
insultar-nos i po-sar en boca nostra cosesque només bullen dins
laseva "preclara" ment.
Des del més profundanonimat, l'esmentatindividu ens etiqueta
de"nacionalistas de allí y no
S'Arenal de Mallorca Salutati: el cinisme dels renegats Augmenta
el nombre dereserves des de la Penínsulade quí" (perdonau les
paraules en foraster, peròés que aquest puput aixího escrigué).
Es a dir,aquest emmascarat,posseït d'una estranyaparanoia
catalanófoba,ens acusa de defensarinteressos forans a Ma-llorca pel
fet de posici-onar-nos clarament enl'aspecte nacional. lb ohem dit
sempre, senyorSalutati, estam per laconstrucció d'un deter-minat
model de país i aixího hem expressat cadacop. Perqué no es
qües-tiona mai el mallorqui-nisme d'aquells quenornés serveixen els
seussenyors de hi meseta?
Ens qualifica de "ex-cluyentes, dogmáticos uautoritarios", és
pot ser
més belloca? Des de lademagogia més flagrant,des del més fervent
ivisceral odi, aquestabubota poruga ens acusade tot alió que ell
pateix.Ens hem distinga mai perla defensa dels modelsautoritaris?
Ens pot re-treure algú no haver llui-tat sempre per la lliber-tat,
la pau...? De no haverdonat suport i haver-nossolidaritzat amb
totes lescauses justes d'Europa idel món? Es el nacional-isme
d'esquerres unadoctrina excloent i au-toritària? Ans al con-trari,
és una novaconcepció de solidaritat iconcòrdia entre tots
elspobles. Per ventura, elsenyor Salutati es re-feria al
neocolonialisme Nacionalista - PSM
espanyol agressiu, impe-rialista i xovinista, elnacionalisme de
l'estatcastellanista i uniforma-dor, potser sí...
La cosa no mereix méscomentaris; seria perriure si no fos
queaquesta malaltissa mentcontinua escrivint dià-riament, continua
fentpalesa la seva fermavoluntat d'emmetzinarels fets, de manipular
lahistòria, de reflectir, endefinitiva, tot allò quenosaltres
rebutjam, cornamants que sornd'aquesta terra mallor-quina, Un zero
ben rodóper a aquest pobred'esperit.
Sanitat autoritza la
El vuitanta per centde les prop de 400.000dones que es dediquen
ala prostitució a l'Estatespanyol és d'origen an-dalús, segons
KetxuAramburu, membred'Esquerra Unida 7 Con-
vocatória per Andalusia.Per altra banda, i segonsla mateixa
Ketxu Aram-buru, la majoria de lesprostitutes d'entre els 18i els
30 anys són droga-addictes.
El Ministeri de Sanitatautoritzarà pròximamentla píldora RU-486,
mésconeguda com la "píl-dora avortiva" per laseva aplicació en la
in-terrupció de l'embaràs.
Després de l'èxit dela seva comercialització aXina i França,
lesautoritats espanyolesconsideren suficientmentcomprovada la
sevautilitat terapirtica i handecidit l'autorització dela seva
venda a l'estat.S'ha fet també un assaigentre cent dones
delshospitals de Barcelona,
Valencia i Leganés, ambresultats plenament sa-tisfactoris.
La RU-486, ingeridadesprés del coit, assoleixun 84 per
centd'efectivitat en la inter-rupció de l'embaràs, ambmarges de
fins a quar-anta dies.Paral.lelament té altresefectes
complementaris amés del seu efecte anti-conceptiu, com són el seuús
terapèutic en els càn-cers d'úter i mama i en laressolució de parts
com-plicats.
El nombre de reserveshoteleres de turistes denacionalitat
espanyola espreveu que augmentaràen un deu per centdurant aquest
properestiu, segons les dadesofertes per Ramon Codi-na, secretari
del'Associació d'Hotelers des'Arenal-Can Pastilla.
El nombre de turistesitalians també es veuràaugmentat, en part
acausa de les campanyesde promoció turísticaque la conselleria
harealitzat. "Més bé semblaque hi ha hagut un canvi
Una dona de mitjanaedat va ser obligada adesvertir-se
completa-ment després d'haverestat víctima del robatoride les joies
que duia aldamunt. Els fets tingue-ren lloc prop del camí deSon
Rapinya.
Prop de les dotze delvespre, el conductor d'unautocar demanà la
pre-sencia de la policia mu-nicipal perquè una donaque anava
completamentnua havia demanat ajuda.Quan la policia arribà, ladona
els informà quehavia estat objecte d'unrobatori i que el lladre
de la imatge que hemdonat, cosa que haprovocat una
recupera-ció", segons paraules deCodina.
Així mateix, el secre-tari de l'Associaciód'llotelers digué que
lesreserves d'alemanys esmantenen, mentre que lad'anglesos ha
dismniuiten un vint-i-cinc percent, "encara que con-fiam en el
costar', decada vegada més estésentre els anglesos,d'efectuar la
reserva adarrera hora".
havia escapat en un cotxe.La víctima assenyalà
que havia estat copejadaper un home d'una cin-quantena d'anys,
el quales va fer amb totes lesseves joies i amb la roba.La dona
indicà que elcotxe es tractava d'unRenault 11 de color gris
ifacilita els números de lamatrícula. En base aaquestes
informacions, lapolicia procedí a la de-tenció del
presumpteagressor el qual va sertraslladat a les depcn-&ríeles
policials perprestar declaració.
SÁrenal441 de Mallorca
Tel.: 265005
Joves d'Esquerra
El vuitanta per centde les prostitutes són «píldora
abortiva»d'origen andalús
=111n1,'
Una dona és obligada adesvestir-se desprésd'haver estat
robada
MALLORQUIMICA, S.A.
FABRICA DE PINTURES,ESMALTS I VERNISSOS
FÁBRICA I BOTICA A LLUCMAJORCARRER DE PERE ROIG, 43 AL 49- TEL.:
660236,
BOTIGA A PALMACARRER JOAN CRESPI, 45- TELÈFONS:
230942-454411
NOVA BOTIGA D'EXPOSICIO I VENDA
d3 PEUGEOTTALBOTAGENT OFICIAL
TALLERS MARINACoA NI RAM Co 1\1- CLAR
RONDA DE MIGJORN, 80 (DAVANT EL BAR ODEON)TALLER: CARRER MARINA,
104 - TEL.: 660521
07620 LLUCMAJOR
-
ASCENSORESASPE S.A.
C/. MARINETA, 7.
TELS. 26 62 32 - 26 62 54 - FAX - 490763
07600 EL ARENAL (MALLORCA)
SI VENIUA L'ARCADA
PER L'AUTOPISTA HI HA4 O 5 CAMINS
RESTAURANT
CARRETERA DE S'ARENAL (CANTONADAAVINGUDA DE SON RIGO)
TELÉFON: 261450/54S'ARENAL DE MALLORCA
LA CARTA ESTÁ EN CATALÀ
OBERT TOT L'ANY
- MARBELLA
CAREE TERA DEL ARENAL
........
DISSENY I
ASSESSORAMENT
*Electrónica Industrial
*TelecomunIcacions
*Alta Fidelitat
* Registradores
Electròniques
SERVEI TÈCNIC*Televisió*Vídeo
Radio Cassettes*So*Installacions Antenes
Col.lectives, individualsi Parabòliques
Setawo
PORTIXOL
Pe,5tqur4nte
roquctC/. SIRENA, 11
ELECTRÓNICA S'ARENALVenda i reparació
TV - VIDEO - HLFIDISTRIBUIDOR OFICIAL I SERVICI TÈCNIC
NEWMARCarrer Mateu Rotger, 17 - Tel. 26 57 74
S'ARENAL DE MALLORCA
TELE FONO 24 9410 07006 PALMA DE MALLORCA
ELECTRONICA
Alr7le gotwey%
Correr Mallorca, 2 07600 S'ARENAL DE MALLORCACarrer Sant
CrIstófol, 82 Tel. 26 34 23 Fax 26 61 19
nTOTGRAFICIMPREMTA
Carrer Maria A. Salvá (Edifici «Los Soles»)Tel.: 49 16 54Fax 26
00 47
07600 S'ARENAL - LLUCMAJOR
FUSTERIA I EBANISTERIADECORACIÓ I RESTAURACIÓ
MOBLES DE CUINA
RUIZ-SANTIAGO
Camí de Son Fangos, 24Tlf.: 269870 - ES PILLARÍ
SA' renal4y de Mallorca 1 DE ABRIL DE 1990
ComiatSe'n van.Se'n van i ens deixen,i ens deixen buits.Buit el
llit,buida la llar,buit el cor.Sols el capcom dolorosa
contrapar-tidaomplen.L'omplen de records:els records de
tantsd'anysens envesteixen.Ens envesteixen tots decopa dins la
closca,que, petita per guardar—hi tantes coses,rebenta.Rebenta pels
ulls.I les llàgrimes
Que pesada i mal pagadaés la feina del pagès,sempre pendent
del'anyadai del temps que requereix.
Són tots els dies de l'anyque estan pendents delbon temps,tot el
contrari els pertanyi de la lluna els nou mesos.
Quant hi ha un bon espleto alió que es din bona an-yada,
que ens cremenquan cauensón la muda pregària--pregària sense
mots-
que els diuen:"Esperau,esperau onsevulla sigueu.Esperau,obriu
camí i esperauque ara venim..."
(Com a record i home-natge a Constantinus iAnna Oosterwaal,
mortsdesprés de 60 anys dematrimoni en un intervalde tres mesos a
Ben—Ahin(Iluy), Bélgica. De partdel seu gendre, FrancescMartínez i
Joan).
ara cosa és perd pel (redo per haver—hi nevada.
I de la fruita dels arbrestambé n'he volgut parlar,si algunes
estan picadescauen sense madurar.
De les cireres diréper ser fruita apreciada,que si és any de
boiradacau la flor del cirerer.
Escandell
Als pag esos
SÁrenalde Mallorca
265005TRASPÀS
RESTAURANTAl carrer Joaquim Verdaguer, 3
56.000 ptes. de Iloguer
Tel. 26 67 21
-
LEPANTO, S.A.
COMPANYIA D'ASSEGURANCES I REASSEGURANCESAVINGUDA ARGENTINA, 18
-PRINCIPAL
TELÉFONS: 231306 - 285321
PREUS ESPECIALS PER A LA GENT DELA COMARCA DE S'ARENAL
•
PREIF-1111111MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
Palma de Mallorca.ExposkI6
Magatzem
C,ala d'Or
Carrer ArxIdne Lluls Salvador, 84
C,ar rer de Sócrates, 8 (Can 1E4
Ex posic ir)
Teléfon: 75 16 31 - 75 54 45
Telefon: 27 01 61 - 27 79 95
A vInguda de BelgIca, 14
Telefax: 75 81 32
Telefax: 24 93 09
Telèfon: 65 75 62
MagatzemPollees de Son Castelló. Gran Vía MimaTelèfon: 29 40
04Telefax: 75 95 27
MagatzemPolleen de Can Valercr4 de novembre, 11Telefon: 20 66
66Telefax: 75 81 30
LlucmaforOfIcIna fibrIca I exposk16Carrer del blsbe Rolg,
29Telefon: 66 01 50 . 66 01 54Telefax: 66 05 98
S'ArenalExposlció I magatzemCarretera Militar, 522Telefon: 26 22
38Telefax:49 27 67
MagatzemCarretra de Calonge. Cala d'Or, Km. 1.500Teléfon: 65 82
10 - 65 82 28Telefax: 64 34 25
PorreresMagatzemCarretera de Carnpos, s/nTelèfon: 6471
05Telefax: 65 79 61
eÁrenal-41 de Mallorca12 1 DE ABRIL DE 1990
Tragèdies de la vida deRamón Parés de Llucmajor
A un tal Ramón Paréstambé el vull senyalar;és molt digne
d'alabarpels seu enorme pro-
/cés:Va posar tot s'interésa s'art des calçat pujar,per això
estudiàamb un expert interés.
De molt jove estudiàdins cultura General;no va tenir mai
rivaldins s'ordre des dissen-
/yar;es dibuix profunditzàen tot es coneixement;va esser home
compe-
/tentque molt se feia admirar.
A dins es físic diréque sempre se destacà;molt elegant ell va
anar,en moda va ser es pri-
/mer.Damunt ell tot reia béper esser esculturali amb so tracto,
molt for-
/mal:sempre complí bon
/paper.
En tot sempre fé primer,en totes ses novetats;en modes fou
admiratperqué totli reia bé;també va fer bon papera dins s'ordre
des de -
/port,en barca anava forti una moto prest tengué.
De molt jove es col.locàa compromès escriptori,aquí és el
repertori
com sa vida començà.A dins Can Clar ell va
/entrarcom a primer escrivent;com que era intel.ligent,l'amo
molt prest l'apre-
/ciá.
Dins política es tirà,porque era virtuós,i en tots es seus
molts
/honorsse va fer republicà.De moment se destacàcom a bon
parlamentari;no se creia en so calvarique en sa vida va pas-
/sar.
Vivia sa professióa dins s'art de sabater;tenia feina que ferper
esser dissenyador;posava molta passiódins s'ordre des dibuixari ho
va profunditzar,que va esser s'admira-
/ció.
En política i treball,
sa vida molt Ii rigué;era un horno de béno agraviant ningú
mai.Fent feina sense des-
/mai,sa vida ell se passavai es diumenges pescavamabres devers
s'Arenal.
1 es devuit de juliolper ell va esser dia gris;sense cap classe
d'avísLi varen tapar es sol.Uns joves sense controlel varen anar a
cercar
i el varen engrillonarcanviant-lo de redol.
An es mando el presen-/taren
com un malvat delin-/qüent;
sent un horno compe-/tent,
d'aquesta forma el trac-/taren;
a un capità l'entregarenper poder-lo retgirar;sa pistola li
apuntàper mirar si el covarda-
/ven.
An es capità diguéamb sa pistola apunta-
/da:—Això és cosa molt rarasobrar de tal cava-
/1Ier.—Aquest sistema venguéde s'América des Nord.Sa gent de
molt poc con-
/hortaixí se va ensenyar bé.
An es castell de Bellver,allá se'l dugué a tancar;molt nirviós
va estarvegent tants de matar-
/ne;no estava gens a plerpensant que el matarien,feixistes se
devertien,això va ser ben de ver.
An es Banyos el dugue-/ren,
a camp de concentració,i allá amb un picassó,dant càstigs
s'entreten-
/gueren.A gent d'esquerra lo
/ferenaquella gent de bon cor;a tot moment feien porperque algo
los digues-
/sen.
Allá en es Port de Po -/llença
també se'l va traginar,no se pensaven trobarmai tan grossa
recom-
/pensa;en tota sa gran ofensacondemnats tots a picar,faltant
aigua i menjar,ningú sortia en defensa.
Cap a Sóller los dugurentambé a fortificar;no se pot dir ni
pensarlo molt que tots sofrigue-
/ren.Sempre en terra jague-
/renper poder ells descan-
/sari se tengueren que taparamb sa roba que dugue-
/ren.
Per Son Moix varen pas-/sar
també a fer carretera;tot aquell qui molt bo erad'aqueix modo
se'l trac-
/tá:Fer-los sofrir i penarsa consigna de Franco
/era.
Albercutx també va serlloc de concentració;allá tots amb
picassó,eren es treballs aguts,a fer forat en es puig,allá else
condemnà,per material amagar,eren els envitas i trucs.
La Victòria ja va essera on darrer vaig estar;aquí ma varen
mollarper poder fer el meu
/dever,sense extralimitar-me,
per tenir-me controlat,des feixistes vigilatsper mirar
d'enfonsar-
/me.
A modisto em vaig pos-/sa r,
a fer noves creacionsi tots els moderns pa-
/tronsa molta gent agradà.Amb set jo me vaig liaras taller «Can
Caga-
/rabi»;pes temps hi hagué
/agravides grup em vaig sepa-
/rar.
Però l'any cinquanta-/tres,
quan, ja des mal temps/sortit,
es ramell «via florit»,em «via descarregat
/pes,va succeir es comesde que tant se va exigir...Un ministre
va haver-hique no et deixava fer
/res.
En Giron, aquest va/esser
es ministre de treball,nos va tirar dins es ball
porque no esteva entes;ens va carregar un pesen lo que ells
trepitjava:«rebentar-ho tot anavai de sabe t'en quedà
/res».
Amb tota sa seva manyael mil nou-cents cin-
/quanta-tresamb tot lo meu ben
/entesvaig començar sa cam-
/panya.D'una forma molt extran-
/yauna fábrica vaig muntar,de bones màquines
/dotà:lo més gran de dins Es-
/panya.
A tot ritme funcionavameya fábrica, es pot dir,se va obrir un
camíi a América les enviava
i com que allá molt agra-/dava
sa nova dissenyació,va pujar un escalótan alt que mai s'ho
pen-
/saya.
Va arribar a dirigirde deu fàbriques pro-
/ducció,ells era s'exportadorper confiança tenir.Bastant de
temps va se-
/g u iraquest càrrec en
/Ramon;aquests mèrits molt seus
/són,sa veritat és així.
Quan Israel va atacarEgipte en sos set dies,comptes molt
grossos
/teniaen Ramon per liquidar.Emperò s'americáallá va emplear es
do-
/blers,ni es capital ni interésno ha pogut liquidar.
Cinquanta-dues indus-/tries
hi va haver a Llucmajor;era es poble majorper ensenyar
maestries.D'aquelles fàbriques
/sortiensabates per tot lo món;es pensar-ho nos confonamb
aquelles virgueries.
És corn un somni pesatque ja mai més tornará;aquell món se va
esfu-
/mardeixant un trist resultat.Es negoci s'ha quedaten quatre
industries aquíi encara cerquen fugir
qualsevol dia, escapat.
Això ha estat tot s'exem-/ple
de tots es grans gover-/nants
que partiren com a cansa fer tot ells sa gran
gesta;mataren sa gent més
glesta,Ii tancaren es camíi tot aquells per subsistirdes cervell
rompen sa
/testa.
Climent Garau
Salvé
-
Organit za Patmcina
S'Arenal41 de Mallorca CONSELL INSULAR DE MALLORCAQuint concurs
de redacció en ¡lengua catalana
SArenal41 de Mallorca 1 DE ABRIL DE 1990
Escola pública catalanade s'ArenalS'Arenal
S'Arenal és una zonamolt bonica, perla no hiha cines ni
poliespor-tius... S'Arenal té unaplatja molt llarga i al finalhi ha
el Club Nàutic. Al'estiu vénen moltes per-sones. La majoria de
gentde s'Arenal treballa enoficis del turisme, com ahotels,
posades, bars,botigues...
Fa aproximadamentun any i mig construïrenun aigua-parc,
Agua-City, que és un lloc queestá ple de tobogans dife-rents i és
molt divertit.
Abans dels turistes,s'Arenal era solament unpetit poble, però
era unpoble molt pobre perquèno es podia cultivar res acausa de
l'arena. Peròara tots els turistes véneni els agrada la
platja,l'arena...
Per això, de cadavegada més, s'Arenal vaaugmentant més, finsque
també han hagut defer una altre col.legi, elmeu, perquè... hi ha
tantagent!
Cati llerriot
El meu barriEl meu barri té dues
parts, una de positiva iuna altra de negativa.Comencem per la
positiva:ens estan acabant elcol.legi i un poliesportiuque ja feia
molt de tempsque demanávern al'ajuntament. També, al'estiu, vénen
molts deturistes a la platja i s'hisenten molt a gust.
Després vénen lesparts negatives: tenimuna plaça de bàsquet
ifutbolet per jugar, peròcada dos per tres larompen els que no
tenenganes de fer esport. Perexemple, ens deixensense cistella per
jugar abàsquet.
O l'ajuntament: que siadoben el sòl, que si se'nduen les
porteries a pin-
tar... qué passa? Que posinvigilancia que ja n'Iii haprou!
Bé, després de tot, johi estic rnolt bé, as'Arenal, i
m'agrada.També tenc molts d'amicsi ens ho passam molt bédurant les
vacances, ensdivertim molt. Això és tot,amics, és la meya barria-da
i m'agrada molt.
David Ordóñez liopis
S'ArenalS'Arenal me pareix un
poble que está bé. Faltenalgunes coses, perexemple: cinemes,
queno n'hi ha cap. Tambémoltes coses que hi ha aPalma i aquí no. A
Palmahi ha moltes més cosesperquè és molt més gran,però jo trob que
algunesles haurien de posar aquí.S'Arenal haurai d'estarmés
net.
Les coses bones que tés'Arenal són la platja, queara l'han feta
més gran iestá millor, i també lespersones tenen més espaiper
caminar i no trepitjarla gent. També hi hamolts autobusos cap
aPalma i a altres llocs. Aratambé estan fent un pas-seig amb
palmeres on lagent pot passejartranquil.lament. Estanfent un
col.legi nou,autopistes noves. També,a s'Arenal, hi tenim
unperiòdic, amb notíciesdestacades del nostrepoble.
Les festes més popu-lars són Sant Antoni, saRua, Carnaval. A
s'Arenalestan fent moltes cosesper millorar el poble.
Maria del Mar PorcelGarcia
S'Arenal
A s'Arenal hi ha moltde turisme i per això hiha molts d'hotels.
I elshotels tiren residus almar i el contaminen,
aquests residus matenalguns peixos que viuen alMediterrani.
També els cotxes con-taminen i per això a laprimera línia hi
estanposant passejos perquè nohi passin els cotxes.
No hi ha cine ni poli-esportiu per passarl'estona. La platja ara
ésmolt gran perquè hi hanposat molta de sorra. Perhaver-hi posat
sorra de lamar, han mort molts depeixos i vivers. Peròs'Arenal,
malgrat aquestsperjudicis, encaram'agrada molt.
Raquel Plata Sañudo
El meu barriSi comparan] el poble
de s'Arenal amb els altres,veim que es necessitenmés escoles
perqué elsnins puguin anar-hi sen-se cap problema. Hihauria
d'haver, com acada poble, un batle.Tampoc hi ha cinemes, imolts
d'al.lots no tenenon anar. A l'estiu aquestpoble está ple
deturistes i els hotelsplens d'estrangers. Elmeu barri és s'Arenal
dePalma i está situat a laplatja de Palma, no ésmolt gran però és
moltmaco, a excepció dequalque cosa: una d'ellessón les
biblioteques, tan
sols n'hi ha una i n'hihauria d'haver moltes.També fa falta un
poli-esportiu, per() a s'Arenal ino a Palma. Al nostrebarri també
hi ha undiari, és el diari des'Arenal. Fa falta adobarels carrers,
perquè estanmolt romputs, i fer mésparcs on els nins puguinJugar.
També més trans-port
A darrera de ca meyahi ha una plaça per jugarels nins. Hi ha un
tobo-gan, una engronxadora,peró devora les engron-xadores hi ha una
pistasense res i tots els nins inines que volen jugar apilota tenim
por perquèels nins petits passenper enmig córrensos i siels pegam
qualque pilota-da llavors els pares ensrenyen. I volem demanaral
batle, don RamonAguiló, que per favor,que no costa res posarmés
engronxadores perals nins petils i que ensseparin malgrat sigui
ambuna reixa, només demanam això. Bé, així és elmeu barri.
Maria Josep CantóCruz
S'ArenalS'Arenal és una zona
de turisme. Hi ha unaplatja molt bonica; fa poc
que van treure arena de lamar i la van posar a laplatja i per
això és moltgran.
Pel balneari 4 han fetun passeig amb palmeresque va molt bé per
pas-sejar. Al col.legi nostretenim un pati molt petit.Per la zona
de la platjaestá ple d'hotels, bars,restaurants. A l'estiu laplatja
está plena de genti els hotels, bars irestaurants també.
S'Arenal s'ha convertiten una zona turísticagrades al bon clima
i a lesplatges. Aquí, a l'estiu, hiha molts de Iladres i comque hi
ha molta gent ésmolt difícil trobar els Ila-dres. Això és una cosa
deles que no m'agradend'aquí; m'agrada, quantenim calor a
l'estiu,poder anar a la platja queestá a una passa, perquéaixí no
ens hem de des-pinar en cotxe.
Eva Ribot Moll
El català almeu barri
El català no és rnoltben acollit al meu barri,quasi tota la gent
parlacastellà, a la tenda, alcarrer, a la meya casatambé parlam
castellà. Encanvi, a l'escola, amb elsprofessors, parlam català.A
la meya casa tenim elcanal 3 a la televisió i jo
not que ja el van admetentpoc a poc.
La meva mare pensaque si a nosaltres ens had'ajudar; ja va bé.
Jo noel panl gaire perqué no hiestic acostumada, i quanescolt a
alguna tenda queha parlen, ten.c.ganes dedemanar el que necessiten
català, però després hopens i em faig enrerapensant que si ho
faigmalament la gent se'ndura de mí. I ja no hointent.
He llegit alguns llibresen cátala, •però m'hacoltat Un póc
entendre-ho tot. Abans, al col.legi,quan ens varen posaralgunes
assignatures encatalà ens era un pocdificultós, però enguanyens ho
expliquen tot encatalà i ho entenem bas-tant bé, ara només ensfalta
parlar-ho. Als ninspetits del meu col.legisempre sempre i en
tetesles assignatures els par-len catalá i ells hoentenen molt
bé.
En resurn, el català ésper a qui li agradi saberuna cosa més. Jo
cree queés molt bo saber catalàperquè vas a alguna parti hi ha un
paper en catalài pots llegir-lo, o anar aveure una obra de teatreen
català.
Iolanda MoralesNavarro
-
SÁrenalSArenaIde Mallorca 1 DE ABRIL DE 19904/ de Mallorca1 DE
ABRIL DE 1990
GMdio ConstriccIóavIrnentaclóJardlnerla
lllFEtriin
/7
COMERCIAL
NO VOLEM SER FORASTERS DINS CA NOSTRA
-Oferiu-nos el servei en la nostra llengua.-No ens obligueu a no
tornar.
Z1MMARTINEZ49 24 26,Ca'n
VerderaInetal laciona sanitarios
Calelacció -Gas
Assessorament lingüístic grakillCordialment, -
APLEC, Apt. Correus 1351 PALMA
RESTAURANTGRAFILAUI-GOLF
Cuba manorquin1
FRCIAL•
,14133bles-VIdeoclub4918 35
HORSERIDING
EÜROSUNiAL-75-7
TEL 49 00 13FAX 26 87 64
DAARRER MAR D'ARA—
SPORTSTUDioGIMNÀS
Mar Canb 81P.*
4*.
••Mar
1P1Mar Jónica inya
1.; Mar SalbcaVeracruz
Mar de Java OS
COor - (g?esti• urrarLe
Can." Grua, 6Lambera
Cala De Guadalapar a
Rl FI Tokio Joe'sDisco - Pub \
89
I axiClurch
Mar TIrrena'
amarbekla* N.11,
•P
era de S'Arenal Re roasTelephone
uwinds Tefephone
Center
Bus.44~.
PaGeq". -MATERIALSDE
CONST RUCCI°
TEL. 2632 38
11:it C oss
,0? S METIASSOCIACIÓD'HOTELERSTEL. 26 76 54
LE LE
COMERCIALCANÀRIA
(FOTO FORST)TEL. 26 75 61
fiannenTel 26 o0 01
1 OPINA
ac , IAISIA,,,
BIERSTRASSEir- --
"1"
NOSTRACAIXA DE BALEARS
Club Ninuico •I I trenal GIMPuts
TennisSquashMinigolf
xAit LERIA RL,rAuRnrJl 1zrr r
-
P-SUPERMERCAT
u:ajEs 541biEITMIS
bus, S 1Carrer de l'ArenalComplexe CristinaTlf. 26 11 49
CRISTAARELTEL. 7
PelaMallorquinisla
L'ESTRELLA
MIDA 19111•13OMS MILI
1•111711.111 .111.4 Mal MIAMII 2
un /1~ - 111 si 14 Ie O /I
1frst &i
Tenis ArenalSQUASHGIMNÀS
49101
S.TEL. 26 97 03
orlando Tele (971)28 /4 SO 54
VIATGES
SA
TEL. 26 77 06 \
13ANCAAMARCH•
TALLER DE JOIERIA
A. LUQUETEL. 26 77 39
CS/Op
MODASTEL. 26 76 17
•
CREDITO BALEAR
-
Petits anuncisAquests anuncis poden ser remesos a la nostra
redacció, Camí Pedreres 132. Tel. 265005 i a totesles agències
de Publicitat.
Cada paraula, 10 pessetes.
CRISTALLERIALLUCMAJOR
Acristal.laments d'Obres - Miralls -Vidres de color - Decorats -
Vidreres
Artístiques.Ronda de Migjorn, 105. Tel.: 661493
LLUCMAJOR (Mallorca)
ANUNCIAU-VOS DE FRANC A S'ARENAL DE MALLORCA.D.N.I.
Nom:Cognom:
TELF•-Escriviu un sol anunci per aupó.
ATENCIÓ -Usau l'otros majúsculos.-Escriviu dins el requadro el
text.
Ompliu aquest culpó i enviau-lo a:S'ARENAL DE MALLORCA: Comí de
les Pedreros, 132 - 07600 -
SES CADENES DE S'ARENAL
Shrenal1 DE ABRIL DE 1990 foáV de Mallorca
BORSAIMMOBILIARIA
VENC estudi a s'Arenal,amoblat, terrassa amb vis-tes al mar,
3.200.000. MirAmengual 26 92 50
VENC pis 110 m2, bolneori 8,a 300 m. de la platja, 3dormitoris,
telèfon, plaça degoragte, vistes al mar,8.500.000. Mir Amengua'
2692 50
PISOS I XALETSper Hogar a la comarca
de s'Arenal.FIQUES SASTREBARCELO
Carrer Mil, 15.Tel. 260649.
S'Arenal de Mallorca
Necessit solar d'un mile-nar de metres quadratsa s'Arenal. Tel.:
265590.
LLOC ESTUDI per llores.Máxima discreció i serietat.Tel.
404218.
PIS al Molinor, 124 metresquadrats, 50 m de platja,3 dormitoris,
2 bonys, salamenjodor, cuino, rentadora,tele, vídeo. 11.500.000
ptes.Mir Amengua' 26 92 50.
PIS o Sant Jordi, 110metres quadrats, 3 dormi-toris, armaris
empotrats, 2banys, solo menjador, cu-ino, fusta de nord,
paretsdillonts. 8.000.000 ptes. MirAmengual 26 92 50.
RÚSTICA o Llucmajor, 2.000metres quadrats, caso de72 m2, 3
dormitoris, bany,amoblat. Mir Amengua' 269250.
IMMOBILIÀRIA
MIR-AMENGUALCOMPRA-VENDA
LLOGUER DE TOTACLASSE DE BÉNS
IMMOBILIÁRIS
Carrer de SantCristòfol, 16Tel: 26 92 50
S'ARENAL
VENDA solar a la Rápita, 602m2, 8.000.000. Mir Amen-gual 26 92
50
CERC solar, mínim 200metres quadrats, o dinss'Arenal. Tel. 26 14
26 i 7401 72.CONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons sensemans, telèfons
sense fils.ELECTRONICA EL GAU-CHO. Carrer Mallorca, 2.Tel.
263423.
OCASIó, Badia Blava, Solaramb vistes al mor, 860 m2amb plànols
aprovats. MirAmengua! 26 92 50
S'ARENAL, planta baixa nosótil lliure, 100 m2 i terros-sa,
8.400.000. Mir Amengua'26 92 50
S'ARENAL, àtic 3 dormitoris,amoblat, terrassa, vistes almar,
alga de garatge opci-onal, 7.850.000. Mir Amen-gual 26 92 50
S'ESTANYOL, solar cèntric,edificable, 275 m2, tancat,5.250.000.
Mir Amengual 2692 50
TRASPAS discoteca en fun-cionament, amb molt derenom, o
s'Arenal. Informesal telèfon 26 34 40.
ES TRASPASSA local aprimera línio de s'Arenal.Lloguer de 25.000
ptes. Tel.26 48 81.
S'ARENAL, llogam local percotxeria o magatzem, situatMuera la
sala de festesBoyara, prop del balneari 8.Tel. 66 02 53 i 66 05
52.Llucmajor.
LLUCMAJOR, caso zona rús-tica, a 1 km. del poble, totamoblot.
Mir Amengual 269250APARTAMENTS a Badia Blava,zona esportiva, de 1 i
2habitacions, cuino, bany,jardí, vistes ciares, des de4.250.000.
Mir Amengua' 2692 50
ZONA LLUCMAJOR, unoquarterado i mitja, caseta,ximeneo,
cisterna,3.500.000. Mir Amenguol 2692 50
ZONA LLUCMAJOR, unaquarterada, ametlers, gar-rovers, 1.000.000.
MirAmengual 26 92 50
ZONA CAN PASTILLA, es llagoapartament per mesos, totamoblat. Mir
Amengua' 269250
VENC pis o Sant Jordi, 3dormitoris, 2 banys, armarisempotrats,
primera qualitat,vistes ciares, 8.000.000. MirAmengua' 26 92 50
S'ESTANYOL, solar a SonBieló, 450 m2, edificable.7.000.000. Mir
Amengua' 2692 50
SANTA PONSA, a estrenar, 85m2 i 87 de jardí, plaça degaratge,
ximenea, terrassa,prop del Club Náutic, petitacomunitat,
11.000.000. MirAmengua! 26 92 50
SOLAR a Calo Pi, 700 metresquadrats. 2.000.000 ptes.SOLAR a Colo
Pi, 800 metresquadrats. 2.500.000 ptes.SOLAR o Colo Pi, 630
metresquadrats. 2.000.000 ptes.SOLAR a Cola Pi, 1.680metres
quadrats.4.200.000 ptes. Mir Amen-gual 26 92 50.
TRASPAS local zona Progrés,125 metres quadrats, dor-mitori,
bony, amoblat, apro-piat per o bar. Mir Amenguol26 92 50.
S'ARENAL, local comercialzona ambulatori, 50 metresquadrats,
dormitori, bany,salo menjador, cuino, semi-amoblat. Mir Amenguo'
269250.
VILAFRANCA, 800 metresquadrats, 110 de constrdits,3 dormitoris,
bony, salamenjador, cuino, energiasolar. Mir Amengua' 26 9250.
LLUCMAJOR, zona Cas'Hereu, guapa zona dexalets, 10.000 metres
deterreny, caseta de can) de15
