Upload
ngonhan
View
219
Download
2
Embed Size (px)
Citation preview
1
CURRICULUM VITAE Pagès i Paretas, Montserrat Doctora en Història de l’Art
Conservadora d’Art Romànic (pintura) al MNAC
DNI: 46 311 354
Lloc i data de naixement: Barcelona, 11 de maig de 1951
Adreça: Travessera de les Corts, 304, 6è 5ª; 08029 Barcelona
Telèfon: 93 430 17 89
FORMACIÓ I TITULACIÓ ACADÈMICA
1972/1973-1977/78 cursà els estudis de llicenciatura en Filosofia i Lletres (Secció
d'Història de l'Art) a la Universitat de Barcelona
1979 Obtenció del grau de llicenciatura en Filosofia i Lletres (Secció d'Història de
l'Art), per la Universitat de Barcelona, amb la qualificació d'excel.lent per
unanimitat per la tesi, L’art pre-romànic a la comarca del Baix Llobregat,
premiada i publicada després per l’Institut d’Estudis Catalans (vegeu
publicacions 1.1)
1979/1980 Premi Extraordinari de Llicenciatura de la Universitat de Barcelona
1990 Doctora en Geografia i Història (Història de l'Art) per la Universitat de
Barcelona, amb la qualificació d’apta per unanimitat "CUM LAUDE", amb la la
tesi Les manifestacions arquitectòniques a les baronies de Castellví de
Rosanes, Eramprunyà i Cervelló i territoris propers de l’antiga frontera del
Llobregat (segels XI-XIII) (vegeu publicacions 1.6)
2
IDIOMES
Títols en Llengua Catalana:
1975 Certificat d'Aptitud en Llengua Catalana per la J.A.E.C.
1975 Professorat de Català en el Grau Elemental, per la J.A.E.C.
1975 Certificat de Capacitació atorgat per la Universitat de Barcelona, la
Universitat Autònoma de Barcelona i els Estudis Universitaris Catalans
1979 Mestre de català per la Universitat de Barcelona
En Anglès:
1997 First Certificate in English, University of Cambridge
Coneixement d’altres idiomes:
Alemany: llegit (nivell Mittelstufe II)
Castellà: llegit, parlat i escrit (cursà en aquesta llengua tot l’ensenyament primari i
secundari i part del superior)
Francès: llegit, parlat i escrit
Italià: lectura i comprensió oral sense dificultat
RECERCA
La recerca sobre temes d’art romànic i relacionats ha estat una constant en la seva
història professional des dels seus inicis, ja des d’abans de l’ingrés al museu, com es
reflecteix tant en la participació amb ponències i comunicacions en nombrosos
col·loquis i simposis, com sobretot en les seves publicacions. Al MNAC aquesta
recerca l’ha centrada especialment en l’estudi de la pintura mural romànica, la seva
catalogació, història, iconografia i estil, com es posa en relleu en altres apartats
d’aquest curriculum i, especialment, a la bibliografia dels darrers anys.
En l’actualitat (2007), amés, col·labora en el projecte d’investigació de la Universitat
de Barcelona EMAC: El Romànic i el Gòtic desplaçats. Extensió a l’estudi de
l’exportació i migració de l’art català medieval, dirigit per la Dra. Rosa Alcoy.
3
PREMIS AL MÈRIT INVESTIGADOR:
1980 Premi Fundació Güell de l'Institut d'Estudis Catalans per l'obra L'art
pre-romànic a la comarca del Baix Llobregat, publicada el 1983 (Vegeu
Publicacions 1.1)
1993 Premi Crítica "Serra d'Or" de Recerca (Humanitats) pel llibre Art Romànic i
Feudalisme al Baix Llobregat, publicat en 1992 (vegeu Publicacions 1.7)
ALTRES MÈRITS PROFESSIONALS RELLEVANTS:
A partir del 1990, essent director del MNAC Joan Sureda i sota la seva direcció,
començà a treballar en l’inventari, catalogació i estudi de la col·lecció de pintura
mural romànica del MNAC, treball en el que ha continuat treballant fins a l’actualitat,
tot compaginant-lo amb altres activitats, feines i responsabilitats al museu, diverses
segons les èpoques. L’existència d’aquest catàleg va permetre, el 1994/1995, i a
proposta de l’autora, la incorporació de noves pintures murals romàniques, fins
aleshores a la reserva, a la col·lecció permanent. Distribuït en distintes ocasions als
diferents departaments del museu que el podien necesitar, aquest catàleg ha estat
també el fonament de l’actual base de dades del catàleg de pintura mural del MNAC.
EXPERIÈNCIA COM A DOCENT
La docència més continuada l’ha exercida des del 1996 en la formació dels guies del
MNAC, pel que respecta a la col·lecció d’art romànic, en col·laboració amb el
departament d’Educació del museu. Això no obstant, anteriorment, i si bé de manera
esporàdica, havia impartit els cursos següents:
1982 "L'art gòtic als Països Catalans", a Franciscàlia (Caputxins de Pompeia,
Barcelona).
1984 "L'art preromànic a Catalunya", a Franciscàlia (Caputxins de Pompeia,
Barcelona).
4
1987/1998 “Art Romànic Català” per a Guies-intèrprets Oficials de Turisme. Curs
organitzat per la Direcció General de Turisme (Departament de Comerç, Consum i
Turisme), amb nou itineraris per a l’estudi dels monuments in situ.
2/IV/2008 Conferència sobre Els murals romànics de Santa Maria de Mur. Història i
imatges, dins el curs: “IMATGES INDISCRETES. Art I devoció a l’Edat Mijana”,
EMAC Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
20-24/VII/2009 Participació com a professora en el curs Icones i iconografies
medievals, en el marc d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona
Curs 2009-2010 Participació com a professora en el curs Estudi integral de l’obra
d’art i dels processos creatius: aplicació a les col·leccions del MNAC (5/11/2009:
«Les pintures de la sala capitular de Sixena»).
12/VII/2010 Participació com a professora en el curs Iconografies extaviades: art i
discurs del segle XI al XVI, d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona, amb una
classe sobre «Iconografies extraviades al Tapís de Bayeux».
1/IV/2011 «Història dels arrencaments de les pintures murals a Catalunya», Seminari
teoricopràctic sobre pintura mural. La decisió de realitzar un arrencament: teoria i
praxis, Museu de Lleida
26/IV/2011 Conferència sobre « La representació de gestes heroiques entorn del
1300: la defensa de Girona de l’atac de Felip l’Ardit, a l'atri de Sant Vicenç de
Cardona», dins el curs: IMATGES INDISCRETES III, L’art a l’època de Jaume II, 26 i
27 d’abril i 4 de maig 2011, EMAC Departament d’Història de l’Art de la Universitat
de Barcelona
4/VII/2011 Classe sobre «Les pintures murals de Sant Climent de Taüll», PINTURA
MURAL ROMÀNICA DE LA VALL DE BOÍ, 10 ANYS DE PATRIMONI MUNDIAL
4 de juliol 2011, Erill la Vall, curs de la Universitat d’Estiu de la UdL a la vall de Boí
21/VII2011 «Els arrencaments de la pintura mural romànica», Visions noucentistes:
entre el vell i el nou, MNAC UB els juliols
6 de juliol 2011, Càller, Sardenya, « La representació de gestes heroiques entorn del
1300: la defensa de Girona de l’atac de Felip l’Ardit, a l'atri de Sant Vicenç de
Cardona», Seminario di studi L’ETÀ DI GIACOMO II D’ARAGONA, Incontro e
scontro di regni e culture mediterranee, Università degli Studi di Cagliari
5
COM A CONFERENCIANT en cursos, seminaris, jornades, etc..
Des del 1979 (amb motiu de la celebració del XXVè Aniversari del Museu de Molins
de Rei) fins a l’actualitat, ha desenvolupat una àmplia activitat com a conferenciant
en llocs i institucions diverses. De les dels últims anys destaquen:
▪ 4/3/1999 L’art d’època carolíngia, dins el cicle “Naixement d’Europa” a l’Arxiu
Nacional d’Art de Catalunya
▪ 13/1/2000 L’art del segle XIII, dins un cicle dedicat al “Romànic”, a l’Arxiu Nacional
d’Art de Catalunya
▪ 23/X//2001 Les pintures de Sant Climent de Taüll dins el cicle “Meravelles
medievals dels Museus de Barcelona”, MNAC
▪ 3/XII/2001 L’art prerromànic, dins en el cicle en commemoració dels “1200 anys de
la conquesta carolíngia de Barcelona” Ateneu Barcelonès
▪ 23/IV/2002 Puig i Cadafalch i els orígens de la col·lecció de pintura romànica del
MNAC, als Amics d’Il·liberis, a Elna (Rosselló)
▪ 4/IV/2003 Pedret i la pintura romànica catalana d’influència llombarda, Amics de
l’Art Romànic del Berguedà, Berga
▪ 22/X/2003 Les columnes preromàniques de Cornellà de Llobregat, en el 75è
aniversari de la seva descoberta, Castell de Cornellà, Cornellà de Llobregat
▪ 2/IV/2008 Els murals romànics de Santa Maria de Mur. Història i imatges, al curs:
“IMATGES INDISCRETES. Art I devoció a l’Edat Mijana”, EMAC Departament
d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona.
▪ 3/V/2008 La pintura mural romànica de les Valls d’Àneu, Santa Maria d’Àneu,
Pallars Sobirà
▪ 26/XI/2008 «Provençana fa 1100 anys: l’Hospitalet medieval», dins el cicle
L’Hospitalet medieval o L’Hospitalet 1100. Commemoració del milcentenari de la
primera menció del terme de Provençana, Museu d’Història de l’Hospitalet,
l’Hospitalet de Llobregat.
▪ 3/VI/2009 Les imatges i els temes pictòrics entorn de l’altar romànic, conferència a la
sessió 79ª de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics celebrada a Barcelona, a la
Sala Fotnseré de l’Institut d’Estudis Catalans.
▪ 11/V//2009 MURALS. Precedents medievals de la pintura al fresc en terres de
Lleida, conferència al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, en ocasió de l’exposició
Del paper al mur. MURALS. Pintures al fresc de Jaume Minguell Miret i Josep
Minguell Cardenyes
6
▪ 27 novembre 2009 Sobre pintura romànica catalana, conferència a l’Agrupació
Excursionista Talaia, c/. Comerç, 4, Vilanova i la Geltrú
▪ 7 de maig 2010 Història d’una col·lecció de pintura mural, Parlament a la
Universitat Pompeu Fabra, convidada pel deganat, en ocasió del lliurament dels
premis Francesc Noy d’Humanitats
▪ 9 de juny 2010 Autour de la peinture Romane catalane, nouveau bilan et nouvelles
découvertes, discurs d’ingrés a la Société Nationale des Antiquaires de France,
Musée du Louvre, París
▪ 30 de juny 2010 «Iconografia de la dona en la pintura romànica catalana», La dona
a l’art religiós. Curs adreçat als mestres i professors de religió de Catalunya i
Andorra, MNAC
▪ 8 d’octubre 2010 «Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger i les de Saint-
Lizier de Coserans en el seu context artístic», Museu de Lleida Diocesà i Comarcal i
Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida
▪ 9 d’octubre 2010 «Les pintures romàniques de Sant Pere d’Àger i les de Saint-
Lizier de Coserans en el seu context artístic», Fundació Arnau Mir de Tost, Àger
2 de novembre 2011 «Un estil com a elecció conscient: les pintures de Sant Quirze
de Pedret», Sala de Romànic, MNAC
• 6 de març de 2012 «Des de les col·leccions del MNAC: la dona en la pintura
romànica catalana», dins el cicle Memòria medieval als museus de Barcelona,
Fundació Franciso Godia / Amics del MNAC
▪ 6 d’octubre de 2012 « Sobre les pintures de Sant Climent de Taüll, noves pintures i
noves interpretacions», VII Jornades d’Intercanvi Cultural, Societat Verdaguer i
Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, Museu de Lleida
Diocesà i Comarcal
▪ 21 de novembre 2012, amb Mercè Algueró i Bea Montobio, « La imatge de sant
Pau del Prat i la seva restauració», Sant Pau del Prat. Descobrim la seva història,
església de Sant Pere i Sant Pau del Prat de Llobregat
▪ 15 de febrer de 2013 « Taüll i la pintura romànica catalana», Centre d’Études
Catalanes de la Sorbona, París
▪ 10 d’abril de 2013 « Els àngels i les seves funcions en el romànic », Imatges
indiscretes IV: Àngels del cel de l’infern curs, EMAC, Departament d’Història de l’Art,
Universitat de Barcelona
▪ 14 d’abril (es repetirà el 4 d’agost) de 2013 « Misión en el Pirineo: descubrimiento,
arranque y traslado de los murales románicos al MNAC», La diáspora del románico
7
hispano.De la protección al espolio. Curs Las claves del Románico (XIV edición),
Aguilar de Campoo (Palencia)
▪ 15 d’abril de 2013 Sant Ponç de Corbera, església del primer romànic, en el seu
context, Amics de l’Art Romànic, Institut d’Estudis Catalans
▪ 16 de Juliol 2013 « Un déu representat: els models de la Maiestas», Juliols UB,
Universitat de Barcelona
▪ 4 d’agost de 2013 « Misión en el Pirineo: descubrimiento, arranque y traslado de
los murales románicos al MNAC», La diáspora del románico hispano.De la
protección al espolio. Curs Las claves del Románico (XIV edición), Aguilar de
Campoo (Palencia)
▪ 25 d’octubre de 2013 «Mossèn Gudiol i la pintura romànica catalana», Josep
Gudiol i Cunill, pioner en la Història de l'Art a Catalunya, I Jornada Museus i
Patrimoni de l'Església a Catalunya, Museu Episcopal de Vic, amb la col·laboració
del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, com a cloenda de l'exposició del MEV
Facies Fidei
▪ 26 de febrer de 2014 «Les descobertes dels darrers trenta anys en pintura mural
romànica a Catalunya», seminari Descobriments i restauracions de pintura mural
romànica al CRBMC: de Sant Tomàs de Fluvià (1982) a Sant Climent de Taüll
(2013)
PARTICIPACIÓ EN TAULES RODONES
2004 Moderadora de la Taula Rodona sobre La Bíblia de Ripoll, al MNAC,
amb Manuel Mundó, Gaspar Feliu i Joan Sureda com a conferenciants
2009, 27 d’abril Participant de la Taula Rodona organitzada per Rosa Alcoy, al
Departament d’Història de l’Art de la Unviersitat de Barcelona, sobre el tema
Jornada d’Orientació Professional, dedicada a estudiants del darrer cicle de
llicenciatura i de doctorat
2009, 18 de novembre, participació en la taula rodona Arqueologia funerària al
nord-est peninsular ss.VI-XII. Problemes de cronologia, a la Facultat
d’Història de la Universitat de Barcelona
8
2010, 10 de febrer Ponent en la taula rodona: El llarg segle XIII català: innovació i
tradició artística: la pintura mural, MNAC, en el marc de l’exposició La
princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell (2 desembre
2009 – 28 febrer 2010)
2011, 21 de juliol, “Els arrencaments de la pintura mural romànica”, Visions noucentistes: entre el vell i el nou, Els juliols de la UB, MNAC
2012, 25 d’abril, ponent de la taula rodona sobre Orientació Professional per als
estudiants de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de
Barcelona, a proposta del Departament d’Història del’Art.
2012, 4 de maig, ponent de la taula rodona del simposi Art Fugitiu. Estudis d’Art
Medieval Desplaçat, organitzat pel grup EMAC del Departament d’Història de
l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona,
MNAC.
COM A TRADUCTORA
Ha realitzat nombroses traduccions, de l’anglès i del francès, la més notable la del
llibre de Paul H. Freedman, The Diocese of Vic (Rutgers University Press, New
Jersey 1983), publicat en català sota el títol Tradició i regeneració a la Catalunya
medieval, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1985
MEMBRE DE TRIBUNAL DE TESIS DOCTORALS, MÀSTERS, etc.
2006 Vocal titular al tribunal de la tesi de Rosa Gasol sobre La pintura mural
romànica. Estudi de la tècnica i anàlisi dels materials, dirigida per la Dra. Maria
Antonia Herdero, llegida a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de
Barcelona el 5 de maig de 2006.
2007 Vocal suplent del tribunal de la tesi d’Anna Nualart, Les pintures
negres del monestir de Pedralbes: problemes de conservació-restauració
9
causats per l’acetat de polivinil, dirigida per la Dra. Gemma Campo, Facultat
de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, 26 de gener de 2007.
2007 Vocal titular del tribunal de la teri d’Eva March i Roig, Els museus d’art de
Barcelona des de la Dictadura de Primo de Rivera fins a la proclamació de
l’Estat català: 1923-1934, dirigida pel Dr. Joan Sureda, Facultat de Geografia i
Història de la Universitat de Barcelona, 28 de febrer de 2007.
2009 Vocal suplent del tribunal de la tesi de Gemma Escayola Rifà, La Il·luminació
de manuscrits d’orientació bolonyesa a l’entorn del 1300. El cas de Catalunya,
dirigida per la Dra. Rosa Alcoy, Facultat de Geografia i Història de la
Universitat de Barcelona, gener 2009.
2012 Membre del tribunal del treball final del Màster Ocicial en Estudis Avançats en
Història de l’Art: Història i teoria de les arts: fonaments i línies de recerca, de
Margarida Muñoz Millán, Les pintures murals romàniques de l’absis de Santa
Maria d’Àneu, dirigit per Milagros Guardia Pons, Universitat de Barcelona 29
de juny
2013 Membre del tribunal de la tesi doctoral de Mònica Maspoch, al Departament
d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, titulada Els embigats
medieval policromats a l’arquitectura domèstica barcelonina: tipologies
estructurals i programes pictòrics, 20 de desembre.
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL ANTERIOR AL SEU INGRÉS AL MUSEU1
De 1981 a 1985 Curial Edicions Catalanes
A partir del segon volum, redactora de l’obra Gran geografia comarcal de
Catalunya, de caràcter històrico-artístic dirigida per Max Cahner i editada per
Fundació Enciclopèdia Catalana, 17 vols.
1981 i 1988 Col·laboració amb la Secció d'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, de la
1 Es consigna només l’experiència relacionada amb la seva professió. No així, el temps anterior que, alhora que estudiava, treballà com a administrativa o com a secretària a l’empresa privada (del 1966 al 1976) o com a professora de català a l’ensenyament públic (1976-1977).
10
Direcció General del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya, amb la confecció de fitxes de monuments.
1982 Formà part de la comissió assessora del món medieval en l’exposició
L’arqueologia a Catalunya, avui, organitzada pel Dept. de Cultura de la
Generalitat de Catalunya
1987 Premsa Catalana, S.A. Redactora de tots els textos del col·leccionable Pedres
i
figures. Guia geogràfica de l’Art Català, publicat pel diari “Avui” (veg.
Publicacions 1.4)
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL AL MNAC: 1989 Departament d’Educació:
Ingrés (16 de febrer) amb una beca de la Fundació Caixa de Barcelona,
guanyada per concurs públic, en temps del director Joan Sureda. Adscrita al
Departament d’Educació dirigit per Andrea Garcia: ordenació i sistematització
de materials didàctics i de difusió de museus d’arreu del món, i col·laboració
en altres tasques diverses
CATÀLEG DE PINTURA MURAL ROMÀNICA (inèdit però en ús) Des del 1990, com s’ha dit, i per encàrrec de l’aleshores director, Joan
Sureda, començà a treballar en l’inventari i catàleg de la col·lecció de pintura
mural romànica.
En aquell moment, la principal dificultat eren les pintures inèdites de la reserva
del museu, sense registrar, ni catalogar. S’ha d’entendre que poc temps
abans, i quasi simultàniament, s’havien jubilat el director (Joan Ainaud), el cap
de restauració (Joaquim Pradell) i la conservadora de romànic (Emília
Tarracó), mentre la conservadora en cap (Carme Farré) també havia deixat el
museu. No hi havia ningú al museu, doncs, que pogués informar directament i
amb propietat de totes les qüestions necessàries per a la catalogació del
susdit fons. En la majoria dels casos, si es coneixia la procedència, s’ignorava
el lloc d’on procedia el fragment de pintura a inventariar.
Aquest catàleg, en actualització permanent, s’ha facilitat en distintes ocasions
11
(quan l’autora jutjava que canvis significatius ho requerien) als distints
departaments del museu que en podien fer ús (Restauració, Documentació,
Fotogràfic, etc..) i ha estat el fonament de la base de dades actual en què es
registren les col·leccions del museu. D’altra banda al seu dia (1994/95),
l’existència d’aquest catàleg va permetre la incorporació a la col·lecció
permanent de nous fragments de pintura mural procedents de la reserva del
museu.
PROJECTE DE ROMÀNIC 1994 Sobre el Projecte de Romànic de Xavier Barral
Als darrers temps de la direcció de Xavier Barral i a petició seva, la
sotasignant va redactar diversos informes per aportar solucions a qüestions i
problemes relatius al seu projecte de romànic. Aquests informes que es
devien fer arribar al Director General de Patrimoni i al Patronat són signats pel
“Departament de Documentació”, ja que aleshores la sotasignant estava
adscrita i dirigia aquest departament.
D’altra banda, aquestes propostes per corrregir, millorar o resoldre qüestions
del projecte Barral, les havia d’exposar i discutir després amb l’equip
d’arquitectes de Gae Aulenti. És així com qui subscriu entrà a tenir un
coneixement força directe del projecte, tal i com estava aleshores, i de la seva
problemàtica.
1994/1995 Redacció del nou Projecte de Romànic, sota la direcció d’Eduard Carbonell :
1994 Revisió crítica del Projecte de Romànic per al nou director, Eduard Carbonell,
datada el 5 d’agost. Conté la filosofia del projecte realitzat i és la base
d’aquest.
1994 A partir de l’informe anterior, com a única conservadora del departament
de romànic, elaboració del projecte museològic en tots els seus vessants, des
de la selecció de les peces, fins a la seva disposició en un discurs coherent, la
seva agrupació per àmbits, etc., tot configurant el discurs expositiu i els seus
distints àmbits.
12
S’ha de tenir en compte que per primer cop, des del temps de la guerra civil,
es podia i, és més, s’havia de traslladar forçosament tota la col·lecció i, per
tant, per primer cop des d’aleshores, hi havia la possibilitat de reordenar-la de
manera diferent. La dificultat principal era l’adaptació d’un discurs coherent,
cronològicament i estilística a l’espai arquitectònic del palau del 1929, perquè
s’ha de tenir en compte que gran part de la col·lecció de pintura mural està
muntada en estructures arquitectòniques. En aquest sentit, la creació d’uns
àmbits dedicats a la iconografia, i d’un primer àmbit de caràcter miscel·lani,
permeteren de rendibilitzar de manera notable la col·lecció i resoldre aquesta
dificultat. D’altra banda, hi havia uns criteris museogràfics anteriors molt
rígids, fixats per l’equip d’arquitectes Gae Aulenti, que hi treballava des del
1986, que aleshores no hi havia possiblitat de canviar i es van haver
d’adaptar.
L’autora treballà, no només en la redacció del projecte museològic, ans hagué
de defensar-lo i discutir-lo amb el susdit equip d’arquitectes fins a la seva final
definició i aprovació (octubre de 1994).
1995 Treballà en l’execució del susdit Projecte de Romànic i en féu el seguiment, en
col·laboració amb l’equip d’arquitectes de Gae Aulenti i amb els distints
departaments implicats del museu, sobretot amb els de Restauració i
Manteniment (als que es passaren les instruccions per a la instal·lació de
noves pintures murals), i amb el de Documentació (que col·laborà amb l’edició
d’una petita guia on hi havia relacionades les obres exposades).
Fins al maig d’aquest any treballà només amb l’ajuda d’una ajudant de
conservació (la Sra. Mercè Saura) i a partir d’aleshores també amb la d’un
nou conservador que s’incorporà així al projecte (el Sr. Jordi Camps). El
contingut i informació de les vitrines didàctiques també fou obra del
departament de romànic i de qui subscriu, amb l’ajuda dels susdits Srs.
Camps i Saura. El projecte acabat de la Sala de Romànic s’inaugurà el 15 de
desembre i és encara l’actual.
GUIES DE LA COL·LECCIÓ PERMANENT DE ROMÀNIC I DE LA DEL MNAC:
Amb Eduard Carbonell, Jordi Camps i Teresa Marot, Guia Art Romànic, Museu
13
Nacional d'Art de Catalunya, 1ª edició desembre de 1997, reeditada diverses
vegades i traduïda al castellà, francès i anglès.
Revisió de la traducció a l’anglès de la mencionada guia, editada sota el títol
Romanesque Art Guide, MNAC 1998 (primera edició, hi ha hagut diverses
reedicions).
Amb Jordi Camps, Museu Nacional d’Art de Catalunya Guia Visual Art Romànic,
2002 (primera edició en llengua catalana, després s’ha reeditat i s’ha traduït al
castellà)
Amb nombrosos altres autors, col·laboració en la MNAC Guia, desembre 2004.
COMISSARIAT D’EXPOSICIONS TEMPORALS
▪ Sixena. El color de pintures abans de l’incendi del 1936, Sala de Romànic del MNAC,
11 de febrer-21 de març de 1999
▪ Amb E. Carbonell i J. Camps, Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del
romànic (segles IX i X), MNAC, desembre 1999- 27 de febrer 2000
▪ Amb J. Camps, Arte románico y escultura de vanguardia. Colecciones del Museu
Nacional d’Art de Catalunya, Madrid 2001
▪ PUIG I CADAFALCH i la col·lecció de pintura romànica del MNAC, Sala de Romànic
del MNAC, octubre 2001- febrer 2002.
COORDINADORA DE LA XARXA DE MUSEUS D’ART DE CATALUNYA
2013 des del gener d’aquest any, compagina la recerca com a Conservadora d’Art
Romànic (especialitzada en pintura mural), amb la coordinació de la xarxa de
Museus d’Art de Catalunya, en procés constituent, de la que el MNAC és el museu
capçalera.
14
AUTORA DE L’ÀUDIOVISUAL D’UNA EXPOSICIÓ DEL MNAC:
1999 Adaptació de l’audiovisual Aspekte einer Zeitenwende, per a l’exposisió
Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X),
que formava part del conveni “Charlemagne: the Making of Europe” titulat 799
Aspekte einer Zeitenwende, Paderborn 1999, per a l’exposició de Barcelona del
mateix títol , MNAC 16 desembre 1999 / 27 de febrer 2000. Dissenyà i redactà el
guió i els textos, selecció de les imatges ja filmades i de les noves que s’havien
de filmar i/o inserir. Instruccions per a la filmació d’aquestes i per al muntatge.
Era un producte de multivisió a 4 pantalles que ocupava el primer àmbit de
l’exposició, i a una sola pantalla per al format de vídeo i la venda al públic (veg.
Publicacions 3.1).
COL·LABORACIONS A CONGRESSOS, COL·LOQUIS I SIMPOSIS
1) 1979 La problemàtica d'identificació de les esglésies del castell de Cervelló,
“Quart Col·loqui d’Història del Monaquisme Català”, Sant Miquel de Cuixà 1979
(comunicació publicada a "Studia Monastica", XXIII (1981), fasc. I, p. 59-69 (veg.
pub. 2.12)
2) 1980 La transició del món antic al medieval a la comarca del Baix Llobregat,
segons l'estudi de les esglésies, "XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos" El
Prat de Llobregat 1980 (vegeu publicacions 2.22)
3) 1980 Sobre la transició del món antic al medieval a través de l'estudi de les
esglésies, comunicació al "Col.loqui de Terminologia de l'Art Romànic i dels seus
precedents cristians". Barcelona 1980 (vegeu publicacions 2.23)
4) 1981 Les esglésies pre-romàniques al Baix Llobregat, ponència a les “Primeres
Jornades d'Estudis sobre el Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat 1981 (veg.
Publicacions 2.15)
15
5) 1990 El Patrimoni Artístic al Baix Llobregat, antic, medieval i modern, ponència a les
"Primeres Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat", Sant Feliu de
Llobregat (veg. Publicacions 2.55).
6) 1991 La Marca Hispànica, frontera meridional de l'Imperi i les seves fortificacions
fins al temps de Carles el Calb, ponència "Journées Romanes" de Sant Miquel de
Cuixà (vegeu publicacions 2.56).
7) 1992 El castell gòtic d'Olorda (Barcelona), comunicació al "IV Col.loqui: Art
medieval a la ciutat de Barcelona", Barcelona, març de 1992 (veg. publicacions
2.59).
8) 1992 L'aportació de les canòniques regulars a l'art romànic del segle XII a partir de
Sant Ruf d'Avinyó, ponència a les "Journées Romanes" de Sant Miquel de Cuixà
XXIV (vegeu publicacions 2.57).
10) 1993 L'iconographie de Marie dans la peinture romane catalane, ponència a les
"Journées Romanes" de Sant Miquel de Cuixà XXV, (vegeu publicacions 2.60).
11) 1993 Les pintures romàniques de l'atri de Sant Vicenç de Cardona: els Porxos
Pintats, comunicació al "I Congrés d'Història de l'Església Catalana" Solsona
1993 (vegeu publicacions 2.61).
12) 1994 La peinture profane en Catalogne au XIIIe siècle, ponència al "Colloque: Autor
du Palais des Archevêques de Narbone: les Arts picturaux en France
méridionale et en Catalogne du XIIIe au XVe siècle", Narbona
13) 1995 Frises et bordures dans l'oeuvre catalane du Maître de Pedret, ponència al
col·loqui internacional "Le rôle de l'ornement dans la peinture murale du Moyen
Age”, Saint-Lizier de Coserans
14) 1996 Les séraphins de Santa Maria de Taüll et de l'église de la Vera Cruz de
Maderuelo, dins Les anges et les archanges dans l'art et la société à l'époque
préromane et romane, ponència a les “Journées Romanes” de Sant Miquel de
Cuixà (vegeu publicacions 2.75).
16
15) 1997 El Conventet de Pedralbes i els capitells de Santa Maria de Besalú,
comunicació a les "I Jornades de Recerca HIstòrica de les Corts" 14/15 de març
1997 (=1998), p. 101-107 (veg. Pub. 2.85).
16) 1997 A propos de quelques saints de la peinture romane catalane: l'abside de
Santa Eulàlia d'Estaon au MNAC, ponència a les "Journées Romanes" de Sant
Miquel de Cuixà (veg. Pub. 2.83)
17) 1997 Sobre l'església romànica de Santa Maria de Sants, enderrocada al segle
XIX, comunicació a les "I Jornades-Col.loqui d'Història Local de Sants Monjuïc:
Sants i la seva Marina al llarg de la història" (vegeu publicacions 2.76).
18) 1998 Les pintures del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Segle XIII,
comunicació a la “XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos” Sant Cugat del
Vallès 23/25 d’octubre de 1998 (veg. Pub. 2.88).
19) 1998 La canònica augustiniana de Santa Maria d'Àneu i les seves pintures,
comunicació al “VIè Col.loqui dels Amics de l’Art Romànic: Les canòniques
catalanes. Arquitectura i Art Medieval” (4/6 de novembre 1998) (veg. Pub. 2.87).
20) 1999 Estructures defensives romanes y romàniques relacionades amb el pont i la
xarxa viària, ponència a la “Taula rodona del Pont del Diable”, Castellbisbal i
Martorell, 18/20 de març de 1999 (en premsa, original a Pub. 2.89).
21) 2003 Les pintures romàniques de les esglésies de Cerdanya, ponència al seminari
Le Moyen Àge dans les Pyrénées catalanes. Art culture et société. À la mémoire
de Mathias Delcor, dirigit per Michel Zimmermann, Prada de Conflent, “Études
Roussillonnaises”, t. XXI, 2005, p. 196-208 (veg. Pub. 2.110).
22) 2004 Noblesse et patronage. El Burgal et Mur: la peinture murale en Catalogne
aux XI et XII siècles, ponència a les “Journées Romanes” de Sant Miquel de
Cuixà (veg. Pub. 2.114).
23) 2004 “El conjunt monumental de Miralles (segles XIII-XV)”, 3es Jornades d’Estudi
17
del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat (veg. Publicacions
2.140).
24) 2005 Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura
d’influència llombarda, ponència al simposi internacional “Els comacini i
l’arquirectura romànica a Catalunya”, Girona i Barcelona 25 i 26 de novembre de
2005 (vegeu Publicacions 2.120).
25) 2006 Les programmes d’imatges de l’autel et de l’église de la Catalogne romane,
ponència al seminari “Autour de l’autel roman catalan”, Centre d’Estudis
Catalans de la Sorbona (Université Paris IV-Sorbonne), dir. Per Denise Boyer i
Michel Zimmermann, 29 de maig (veg. Publicacions 2.126).
26) 2007 «Els diversos cicles de pintura religiosa i profana del castell d’Alcanyís»,
Comunicació al simposi internacional El Trecento en obres, Universitat de
Barcelona, 2-6 de maig. Formà part, a més, del comité científic del simposi,
organitzat dins el projecte EMAC romànic i gòtic, dirigit per la Dra. Rosa Alcoy.
27) 2008 «Sobre les gestions per al salvament del conjunt monumental de Miralles
(Castellví de Rosanes), precedents i estat de la qüestió», V Jornades d’Estudi
del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Andreu de la Barca (vegeu publicacions
28) 2009 Amb Frederic-Pau Verrié, «Le monastère de Sant Miquel de Cruïlles»,
XLIes Journées Romanes de Saint-Michel de Cuixà (12 de juliol)
29) 2009 «Les pintures de San Pedro de Arlanza i els bestiaris anglesos del 1200»,
ponència al simposi internacional Contextos 1200 i 1400. Art de Catalunya i
art de l’Europa meridional en dos canvis de segle, EMAC, Departament
d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, 4-8 de novembre.
30) 2011 «Pintura al fresc del segle XI: De nou, Pedret», PINTURA MURAL. Creació
i conservació: visió contemporània, simposi, Tàrrega, 5 i 6 de març 2011
31) 2011 «Història dels arrencaments de les pintures murals a Catalunya», Seminari
18
teoricopràctic sobre pintura mural. La decisió de realitzar un arrencament:
teoria i praxis, Museu de Lleida, 31 de març i 1 d’abril
32) 2011 «El castell de Castellví de Rosanes i la batalla del pont de Martorell, en
època de Carlemany», VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat en
homenatge a Jaume Codina, el Prat de Llobregat, 1-2 abril 2011
33) 2011 «La decoració mural de Santa Maria de Gardeny en el context de la pintura
catalana del segle XIII», XLII Jornada de Treball: Estudis sobre Vilagrassa i el
romànic tardà a les terres de Lleida/Ponent, Vilagrassa, 27 de novembre
34) 2012, «Murals fugitius: la pintura romànica catalana i la seva història», al simposi
Art Fugitiu. Estudis d’Art Medieval Desplaçat, organitzat pel grup EMAC del
Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història de la
Universitat de Barcelona, MNAC, 4 de maig
35) 2012 «Sain-Lizier de Coserans i les seves pintures romàniques: noves lectures»,
Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII). Escenaris i
escenografies, TEMPLA, Universitat de Girona 9 de novembre de 2012
PUBLICACIONS
1 Llibres:
1. Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat. Premi Fundació
Güell 1980 (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, Memòries de la Secció Històrico-
Arqueològica, XXXII, 1983), 214 pàgs.
2. Amb Jordi Bolòs a El monestir romànic de Sant Llorenç prop Bagà (Barcelona,
octubre 1986), 292 pàgs.
3. Amb Antoni Pladevall a Això és Catalunya. Guia del Patrimoni Arquitectònic
19
(Barcelona, primera edició 1987, edicions posteriors i també en d'altres llengües),
515 pàgs.
4. Pedres i figures. Guia geogràfica de l'Art Català, Col.leccionable en 43 fascicles del
diari "Avui", publicats setmanalment entre el 3-3-87 i el 3-1-88. 396 pàgs.
5. La Torre Rodona (Barcelona 1990), 46 pàgs.
6. Les manifestacions arquitectòniques a les baronies de Castellví de Rosanes,
Eramprunyà i Cervelló i territoris propers de l’antiga frontera del Llobregat
(segels XI-XIII), Universitat de Barcelona, Col·lecció de Tesis Doctorals
Microfitxades núm. 1303, any 1992
7. Art Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat,
núm. 108 de la Biblioteca Abat Oliba (Premi Crítica "Serra d'Or" de Recerca en
Humanitats) Barcelona 1992, 693 pàgs.
8. Monuments del Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, núm. 50 de
la col.lecció "Llibres de Motxilla" (Barcelona 1994), 93 pàgs.
9. El temps del Romànic al Baix Llobregat, núm. 2 de la col.lecció "Descobrim el Baix
Llobregat", Consell Comarcal del Baix Llobregat (Barcelona 1995), 31 pàgs.
10. Amb Eduard Carbonell, Jordi Camps i Teresa Marot, Guia Art Romànic, Museu
Nacional d'Art de Catalunya (desembre de 1997), 198 pàgs.
11. Amb Jordi Casanovas i Jordi Camps, Arte románico de Cataluña, catàleg de
romànic de l’exposició Arte románico y escultura de vanguardia. Colecciones del
Museu Nacional d’Art de Catalunya (Madrid 2001).
12. Amb Jordi Camps, Museu Nacional d’Art de Catalunya Guia Visual Art Romànic
(Barcelona 2002).
13. Amb F.X. Altés, J. Camps i J. de C. Laplana, La imatge de la Mare de Déu de
Montserrat (Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2003).
20
14. Sobre pintura romànica catalana Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca
Serra d’Or , núm. 341 de la col·lecció Biblioteca Serra d’Or, Barcelona 2005), 202 p.
15. La pintura mural romànica de les Valls d’Àneu, amb pròleg de Ferran Rella, Consell
Cultural de les Valls d’Àneu - Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca
Serra d’Or , núm. 390, març 2008, 228 p.
16. Sobre pintura romànica catalana, noves aportacions, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, Biblioteca Serra d’Or, núm. 400, Barcelona, gener 2009, 317 p.
17. Pintura mural sagrada i profana, del romànic al primer gòtic, Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Serra d’Or, núm. 445, Barcelona, abril 2012,
214 p.
18. El Tapís de Bayeux, eina política? Anàlisi de les imatges i nova interpretació.
The Bayeux Tapestry: a political tool? Analysis of the images and a new interpretation (traducció a l’anglès de Philip Banks), Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2013
18. Relíquies, epitafis i pintura. De la Catalunya carolíngia a la romànica i a la
Mallorca de Ramon Llull (en premsa) 2. Articles i col·laboracions:2
2.1 L'església pre-romànica de Sant Silvestre, a Vallirana, "Full Informatiu del
Romànic", núm. 15 (febrer 1979).
2.2 Notes sobre Santa Fe dels Solers, "Full Informatiu del Romànic" , núm.18
(setembre 1979).
2.3 El transsepte elevat de Sant Nicolau de Sabadell similar als de Sant Pere d'Egara i
Santa Creu d'Olorda, "Arrahona", n. VIII (1979), p. 5-10.
2 S’inclouen per ordre cronològic tots els articles de temàtica artística, històrica o arqueològica de l’autora, sigui quina sigui la seva extensió o el lloc on han estat publicats.
21
2.4 Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, "Butlletí de la
Secció Excursionista de l'Ateneu Sant justenc", CVII (1979).
2.5 En col.laboració amb Núria Hortal i Josep Moran, La capella de Sant Pere del
castell de Voltrera, "Full Informatiu del Romànic", XX (febrer 1980).
2.6 Les sepultures antropomorfes, "Butlletí Informatiu dels Amics de l'Art Romànic", I
(1980), p. 6-7.
2.7 El bisbe Vives i les obres de restauració de la basílica de Cornellà de Llobregat al
segle X, "Butlletí Informatiu dels Amics de l'Art Romànic", III (1980), p. 22-23.
2.8 En col.laboració amb Jordi Bolòsi Iñaki Padilla, La necròpolis de tombes
antropomorfes de Santa Maria de Cervelló, "Quaderns d'Estudis Medievals", II (nov.
1980), p. 67-79.
2.9 En col.laboració amb Jordi Bolòs, El monestir de Santa Maria de Serrateix i la
parròquia de Sant Pere, "Quaderns d'Estudis Medievals", II (nov. 1980), p. 83-86.
2.10 La torre circular i els eremitoris rupestres de Benviure, a Sant Boi de Llobregat,
"Acta Historica et Archaeologica Medieva lia", I (1980), p. 175-195.
2.11 La torre Rodona de les Corts, "Quaderns d'Estudis Medievals", III (març 1981), p.
155-159.
2.12 La problemàtica d'identificació de les esglésies del castell de Cervelló, "Studia
Monastica", XXIII (1981), fasc. I, p. 59-69.
2.13 Sobre la restauració d'esglésies, "Circular dels Amics de l'Art Romànic", VII
(1981), p. 61.
2.14 En col.laboració amb Jordi Bolòs i Iñaki Padilla, Manifestacions eremítiques a les
rodalies de la rotonda sepulcral de Sorba, "Quaderns d'Estudis Medievals", VI (des.
1981), p. 357-363.
22
2.15 Les esglésies pre-romàniques al Baix Llobregat, ponència a les "Primeres
Jornades d'Estudis sobre el Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat 1981 (= Martorell
1982), p. 45-54.
2.16 Amb Jordi Bolòs i Iñaki Padilla, Les sepultures excavades a la roca, a Necròpolis i
Sepultures Medievals de Catalunya, annex 1 d'"Acta Medievalia" (1982), p. 59-97.
2.16bis La torre de Ribes (Garraf), catàleg de l’exposició L’arqueologia a Catalunya,
avui, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Girona, Lleida
i Tarragona 1982, p. 161-162.
2.17 Documents fundacionals de Sant Llorenç prop Bagà, a "L'Erol", V (1983), p.
45-46.
2.18 L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic per Eduard Junyent,
ressenya a "Serra d'Or" (desembre 1983), p. 75.
2.19 Sant Feliuet de Vilamilanys o de Vilamilans, novament, "Arrahona", II època, 15
(primavera 1983), ps. 14-19.
2.20 En col.laboració amb J. Bolòs, I.Ollich, I. Padilla i M. Riu, Sivelles medievals de
Catalunya i altres peces d'orfebreria relacionades amb la indumentària, comunicació al
"106 Congrés Internacional des Sociétés Savamtes". Perpinyà, abril de 1981 (= 1984),
ps. 107-183.
2.21 En col.laboració amb Jordi Bolòs, Sant Llorenç prop Bagà, excavació-1983,
"L'Erol, núm. X (setembre 1984), p. 31-33.
2.22 La transició del món antic al medieval a la comarca del Baix Llobregat, segons
l'estudi de les esglésies, "XXV Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos" El Prat de
Llobregat 1980 (= 1985) ps. 432-435.
2.23 Sobre la transició del món antic al medieval a través de l'estudi de les esglésies,
comunicació al "Col.loqui de Terminologia de l'Art Romànic i dels seus precedents
cristians". Barcelona 1980 (editat a "Lambard" (1985), ps. 49-51.
23
2.24 Col.laboracions a El Vallès i el Maresme, vol. VI (maig 1982; segona edició 199 )
de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Canovelles, p. 218-222; Martorelles
de Dalt, p. 308-310; Sant Fost de Campsentelles, p. 311-312; La Llagosta, p. 312-314;
Vallgorguina, p. 340-342; Vilalba Sasserra, p. 342-345.
2.25 Col.laboracions a El Barcelonès i el Baix Llobregat, vol. VIII (novembre 1982;
segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: La
cristianització i l'enllaç amb el món medieval, p. 49-51 i 363-365; Castellví de Rosanes
(amb F. Balanza), p. 386-389; Abrera (amb C. Pons), p. 389-392; Sant Esteve
Sesrovires, p. 392- 395; Esparreguera, (amb F. Subirana i J. Soler), p. 401-407;
Collbató, p. 407-410; El Papiol (amb E. Faura), p. 426-430; Sant Andreu de la Barca,
p. 430-432; Corbera de Llobregat, p. 432.435; Sant Vicenç dels Horts, p. 435-443;
Cervelló, 443-448; Vallirana, p. 448-451; Torrelles de Llobregat, p. 451-453; Santa
Coloma de Cervelló, p. 453-457; Cornellà de Llobregat (amb J. i J. Fernàndez i
Trabal), p. 457-462; La vila de Sant Boi de Llobregat, p. 476-486; Castelldefels, p.
494-499.
2.26 Diverses col.laboracions a El Pallars i la Ribagorça, vol. XII (maig 1984; segona
edició 1999), de l'obra Gran Geografia Comarcal de Catalunya: Soriguera, p. 51-53;
Castellàs, p. 54-56; Peramea, p. 62-64; Baén, p. 64-66; Montcortés de Pallars, p.
66-68; Isona (amb J. Pons), p. 173-179; Benavent de la Conca, p. 179-180; Conques,
p. 180-182; Figuerola d'Orcau, p. 182; Orcau, p. 182-184; Sant Romà d'Abella, p.
184-185; Abella de la Conca, p. 185-188, Gavet de la Conca, p. 188-190; Aransís, p.
190-192; Sant Salvador de Toló, p. 192-194; Lliminana, p. 194-196; Guàrdia de
Noguera, p. 197-199; Mur, p. 199-202; Sant Esteve de la Sarga, p. 202-205; La Vall de
Boí, p. 296-306.
2.27 Diverses col.laboracions a L'Alt Urgell, Andorra i la Vall d'Aran, volum XVI
(novembre 1984; segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia Comarcal de
Catalunya: Els municipis d'Alàs, Cerc, Arsèguel, Cava, Tuixén, Josa de Cadí, Lavansa,
Fórnols de Cadí, El Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa, La Parròquia d'Hortó, Fígols
d'Organyà, Alinyà, Oliana, Peramola, Bassella, Montferrer de Segre, Pallerols del
Cantó, Guils del Cantó, Coll de Nargó, Montanissell, Gavarra, Organyà, Cabó, Noves
24
de Segre, La Guàrdia d'Ares, Taús, Anserall, Arcavell, Ars, Civís, Bescaran,
Estamariu, p. 73-170.
2.28 Diverses col.laboracions amb P. Ponsich i R. Gual a El Vallespir, el Conflent, el
Capcir i la Cerdanya, vol. XV (1985; segona edició 199 ) de l'obra Gran Geografia
Comarcal de Catalunya: La vila de Montlluís, La Cabanassa, Planès, Sant Pere dels
Forcats, Eina, Sallagosa, Er, Santa Llocaia, Naüja, Oceja, La Guingueta d'Ix, Palau de
Cerdanya, Bolquera, Odelló i Vià, Eguet, Estavar, Targasona, Angostrina, Dorres, Ur,
Enveig, p. 377-421; La Vall de Querol: La Tor de Querol, Porta, Portè, p. 421-428.
2.29 Amb A. Pladevall, L'organització eclesiàstica. Els segles IX-X, El bisbe Oliba i la
seva època, Guillem de Balsarey, Berenguer Sunifred de Lluça, l'arquebisbe, Els
bisbes dels segles XII i XIII, El moviment cultural, L'escriptori de la catedral, la
biblioteca i l'escola, La ciutat de Vic. Orígens i formació; La urbanització de la ciutat. Els
segles XII i XIII, Ladoble jurisdicció de la ciutat de Vic, Els ciutadans, El règim de la
ciutat, La vida interna i externa de la ciutat, col·laborarions a Osona-I, vol. II (1984) de
Catalunya Romànica) p. 38-56 i 96-103.
2.30 L'església de Sant Llorenç prop Bagà, a El Berguedà, vol. XII de Catalunya
Romànica (1985), p. 293- 298.
2.31 El Marc Històric, a El Ripollès, vol. X (1987) de Catalunya Romànica: p. 17-62.
2.32 Amb J. Bolòs, El castell i la baronia de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), dins
Torres, guaites i castells de la Catalunya medieval, annex 3 d'"Acta Medievalia"
(Barcelona 1986), p. 115-151.
2.33 Collbató, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 9 (2n i 3r trimestre
1986), p. 6-7.
2.34 Valldonzella, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 10 (4rt trimestre
1986), p. 12-13.
2.35 Bruguers i Eramprunyà, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 11
(1987), p. 6-8.
25
2.36 Sant Ponç de Corbera, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 12 (4rt
trimestre 1987), p. 8-9.
2.37 Cervelló, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 13 (1r trimestre
1988), p. 4-5.
2.38 Sant Pere d'Abrera, Voltrera i Sant Hilari, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix
Llobregat", n. 15 (3r trimestre 1988), p. 8-9.
2.39 Una torre romana a Castellví de Rosanes dominant la Via Augusta sobre el pas
del Llobregat, "Fonaments" 7 (1988), p. 153-158.
2.40 Museu d'Art de Catalunya. Arriba el canvi, suplement dominical del diari "Avui" del
3 de juliolde 1988, p. 14-18.
2.41 Simposi Internacional sobre l'Arquitectura a Catalunya als segles IX, X i primera
meitat de l'XI, ressenya a "Revista de Catalunya", n. 22, nova etapa (set. 1988), p.
99-101.
2.42 Sant Genís de Rocafort i Santa Margarida (Martorell), "Butlletí del Centre
d'Estudis del Baix Llobregat", n. 16 (4rt trimestre 1988), p. 9-10.
2.43 La formació dels pobles al Baix Llobregat: Pallejà, "Pal.laliana", 2ª època, núm. 0
(desembre 1988), p. 6-8.
2.44 El castell de Sant Jaume o Castellví de Rosanes, "Butlletí del Centre d'Estudis del
Baix Llobregat", n. 17 (1r trimestre 1989), p. 9-10.
2.45 Amb J. Bolòs i I. Padilla, Santa Maria de Cervelló, a Les excavacions
arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, “Excavacions Arqueològiques a
Catalunya”, núm. 1, Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1982, p. 377-379.
2.46 De quan el Llobregat era frontera davant els moros, "Avui", 22-XI-1988.
26
2.47 Castelldefels, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 19 (3r i 4rt
trimestre 1989), p. 12-13.
2.48 Les ràpites Catalanes: una excepció, "Serra d'Or", n. 361 (gener 1990).
2.49 Els orígens de Santa Coloma de Cervelló, "La Font del Murri", n. 4 (febrer-març
1990), p. 6-7; n. 5 (juny 1990), p. 10-11; i n. 6 (juliol-agost 1990), p. 10-11.
2.50 La predel.la de Sant Salvador de les Espases, "Exposició Sant Salvador de les
Espases" (Olesa de Montserrat, juny 1990).
2.51 Pròleg (actualització històrica) a la reedició del llibre de Joan Solà, Sant Salvador
de les Espases (Montserrat 1990), pàgs. IX-XXIV.
2.52 Inventari d'esglésies. 22 volums de Josep M. Gavín publicats a Barcelona entre
1977 i 1990, "Serra d'Or", n. 368 (setembre 1990), p. 62.
2.53 Miralles, "Butlletí del Centre d'Estudis del Baix Llobregat", n. 21 (3r i 4rt trimestre
1990), p. 12.
2.54 Amb J. Bolòs, L'hàbitat concentrat a l'Edat Mitjana. Aportació a l'estudi de Bellver
de Cerdanya i dels seus túnels medievals, "Ilerda", Segona època n. XLVIII (1990), p.
107-118.
2.55 El Patrimoni Artístic al Baix Llobregat, antic, medieval i modern, ponència a les "I
Jornades de Recerca Històrica i Social del Baix Llobregat", Sant Feliu de Llobregat
1990, publicades pel Centre d'Estudis Comarcals (1993), p. 409-432.
2.56 La Marca Hispànica, frontera meridional de l'Imperi i les seves fortificacions fins al
temps de Carles el Calb, dins L'art et la société à l'époque carolingienne, "Les Cahiers
de Saint-Michel de Cuxa" XXIII (1992), p. 47-54.
2.57 Col.laboracions a Prefiguració del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona
1992): Creu d'altar amb el nom dels evangelistes bescanviat, cat. 34, p. 187-190; Creu
processional amb el Crist pintat, cat.35, p.189-190; Pintures murals del Palau Aguilar.
27
Campament de Jaume I. Assalt a la ciutat de Marllorca, cat. 39, p. 201-203); Sant Joan
Evangelista i Mare de Déu d'un Calvari, cat. 42, p. 207-209.
2.58 El període medieval dins Sant Pere Sacama. Els primers pobladors (segles VI
a.C. al XIV), del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (1992), p. 81-91.
2.59 L'aportació de les canòniques regulars a l'art romànic del segle XII a partir de
Sant Ruf d'Avinyó, dins Aux Sources de l'Art Roman. Convergences, permanences,
mutations "Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa" XXIV (1993), p. 109-114.
2.60 L'iconographie de Marie dans la peinture romane catalane, dins Marie, l'artet la
société. Des origines du culte au XIIIe siècle "Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa"
XXV (1994), p. 73-78.
2.61 El conjunt monumental de Miralles i les seves pintures italianitzants, "Butlletí del
Museu Nacional d'Art de Catalunya", I, 1 (1993), p. 253-262.
2.62 El castell gòtic d'Olorda (Barcelona), "Lambard. Estudis d'Art Medieval" vol. VI
(1991-1993), p. 429-436 i 507-510.
2.63 Les pintures romàniques de l'atri de Sant Vicenç de Cardona: els Porxos Pintats,
"I Congrés d'Història de l'Església Catalana. Des del orígens fins ara" (Solsona 1993),
p. 775-779.
2.64 Ressenya de Francesc Xavier Altés i Aguiló, L'església nova de Montserrat
(1560-1592-1992), a "Studia Monastica", vol. 35 (Abadia de Montserrat 1993), p.
231-233.
2.65 Ressenya de Montserrat Casas i Nadal, La canònica de Sant Vicenç de Cardona
a l'Edat Mitjana. Alguns aspectes de la seva història des dels seus orígens fins al
1311, a "Arxiu de Textos Catalans Antics", 12 (1993), p. 430-431.
2.66 Les pintures romàniques de Sant Pere de Sorpe, "Full Informatiu del Museu
Nacional d'Art de Catalunya", n. 12 (gener-març 1994), p. 96 [8].
28
2.67 La Mare de Déu de Bruguers, "Miscel.lània d'homenatge a Jaume Codina" (El Prat
de Llobregat 1994), p. 383-389.
2.68 Le Maître de Pedret, a John Ottaway, Saint-Lizier. Entre Adriatique et Atlantique
(Saint-Lizier 1994), p. 133-136.
2.69 Col.laboració a Baix Llobregat, Atles Comarcal de Catalunya: Alta edat mitjana
(s.IX-XIII); Patrimoni històrico-artístic. (Barcelona 1995), p. 65-67, 75-78.
2.70 Col.laboració amb Jordi Bolòs a Vallès Occidental, Vallès Oriental, vol. XVIII
(1991) de l'obra Catalunya Romànica, Les tombes de l'església d'Aiguafreda, p.
292-293.
2.71 La bella i vella Magalona, "Serra d'Or", núm. 124, abril 1995, p. 59-61.
2.72 La cristinianització i l'època visigòtica, La Marca del Llobregat, Els altres castells
de la frontera del Llobregat, La Feudalització i altres textos, a El Barcelonès, El Baix
LLobregat, El Maresme, vol. XX (1992) de l'obra Catalunya Romànica, p. 237-241, 263-
266; p. 294-310, 319-342, 348-367, 371-382, 388-398, 400-403, 408-418 i 420-422.
2.73 L'obertura del Romànic (amb Jordi Camps), publicat a "Serra d'Or" núm. 432,
desembre 1995, p. 41-46.
2.74 Els viatges dels absis del Museu Nacional d'Art (amb Jordi Camps), publicat a
"Regió 7", 14 de desembre de 1995.
2.75 À propos des séraphins de Maderuelo et de Santa Maria de Taüll, dins Les anges
et les archanges dansl'art et la société à l'époque préromane et romane, "Les Cahiers
de Saint-Michel de Cuxa" XXVIII (1997), p. 225-229.
2.76 Sobre l'església romànica de Santa Maria de Sants, enderrocada al segle XIX,
dins Sants i la seva Marina al llarg de la història, "I Jornades-Col.loqui d'Història Local
de Sants-Monjuïc" (octubre 1997), p. 63-68.
29
2.77 Les pintures de Santa Maria d'Àneu i de Sant Pere del Burgal, fascicle XV del
col.leccionable "L'art romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (8 de febrer de 1998).
2.78 Les pintures d’Osormort i el Brull, fascicle XVIII del col.leccionable "L'art romànic
vist des del MNAC", del diari "Avui" (1 de març de 1998).
2.79 Pintura sobre fusta: els frontals, fascicle XXII del col.leccionable "L'art romànic vist
des del MNAC", del diari "Avui" (29 de març de 1998).
2.80 Les pintures de Sorpe i les d’Estaon, fascicle XXVIII del col.leccionable "L'art
romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (10 de maig de 1998).
2.81 Tesoros románicos y góticos del Museo Nacional de Arte de Cataluña, ressenya
del llibre d’E. Carbonell i J. Sureda, “Historia y Vida”, nº 362, any XXXI, maig 1998, p.
64-81.
2.82 Les esglésies romàniques de Besalú, fascicle XXXIII del col.leccionable "L'art
romànic vist des del MNAC", del diari "Avui" (14 de juny de 1998).
2.83 À propòs des saints peints sur l'abside de Sainte-Eulalie d'Estaon, en Catalogne,
“Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà”, XXIX, 1998, p. 95-102.
2.84 Les pintures de Sant Serni de Baiasca, "Miscel.lània en homenatge a Joan Ainaud
de Lasarte", MNAC/IEC/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. I (1998), p. 139-
150.
2.85 El Conventet de Pedralbes i els capitells de Santa Maria de Besalú, comunicació a
les "I Jornades de Recerca HIstòrica de les Corts" 14/15 de març 1997 (=1998), p. 101-
107.
2.86 Reliquiar aus Santa Maria de Lillet, “799 Kunst und Kultur der Karolingerzeit”, I
(Paderborn 1999), p. 17.
30
2.87 L’església de Santa Maria d'Àneu i les seves pintures, “VIè Col.loqui dels Amics
de l’Art Romànic: Les canòniques catalanes. Arquitectura i Art Medieval”, 4/6 de
novembre 1998, “Lambard” XI (1998-1999), p. 65-77.
2.88 Les pintures murals del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. Segle XIII.
“XLII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos”, Sant Cugat del Vallès 23/25 d’octubre de
1998 (2001), p. 141-147.
2.89 Estructures defensives romanes y romàniques relacionades amb el pont i la xarxa
viària, ponència en la “Taula rodona del Pont del Diable”, Castellbisbal i Martorell, 18/20
de març de 1999 (en premsa)
2.90 Jongleur/Joglar, a Barcelone-Carcassonne: destins croisés de deux comtés (Ixe-
XIIIe siècles, Exposition présentée à l’Institut Français de Barcelone et à la Maison des
Mémoires à Carcassonne (1997), p. 36.
2.91 Apostoli di Àger: Taddeo et Giacomo), p. 48-51; Apostoli di Argoell, p. 52-53;
Incensiere, p. 58-59; Cristo crocefisso, p. 72-73; Placa circolare, p. 72-75; Frontale
dell’altare di Farrera, p. 78-79; San Pietro e San Paolo, laterali di altare da Orós, p. 80-
81; Frontale di Gésera, p. 82-83; Frontale di Sant Pere di Boí, p. 84-85, i, amb J.
Camps, L’arte romanica catalana nel suo contesto internazionale, p. 23-29, a Bagliori
del Medioevo. Arte romanica e gotica del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Roma
(1999).
2.91bis “Història dels trasllats dels absis” (amb Jordi Camps), Butlletí del Museu
Nacional d’Art de Catalunya, 3, 1999, p. 17-29.
2.91tri “La instal·lació de 1995” (amb Eduard Carbonell i Jordi Camps), Butlletí del
Museu Nacional d’Art de Catalunya, 3, 1999, p. 31-37.
2.92 La pintura monumental a la Catalunya preromànica, a Catalunya a l’època
carolíngia, catàleg de l’exposició del MNAC (16 desembre 1999 / 27 de febrer 2000), p.
219-222.
31
2.93 Frontals de Gia i de Gésera, cat. 68 i 69 de l’exposició Aragón. Reino y Corona,
Centro Cultural de la Villa de Madrid (4 d’abril – 21 de maig de 2000), p. 286-287.
2.94 Sobre la identificació d’una figura aïllada de l’absis de Sant Climent de Taüll, a
“Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, 4, 2000, p. 105-112.
2.95 Creu romànica, al catàleg de l’exposició El toro i la Mediterrània, “Sa Nostra”,
Palma de Mallorca, 2000, p. 369.
2.96 La pintura profana de caràcter heroic als segles XII i XIII, a Serra d’Or, núm. 484
(abril 2000), p. 40-45.
2.97 La pintura gòtica de temàtica profana, fascicle II del col·leccionable sobre Art Gòtic
Català del MNAC publicat al diari “Avui”, 29/04/2001.
2.98 “Josep Puig i Cadafalch, l’historiador de l’arquitectura romànica”, a Serra d’Or,
núm. 502 (octubre 2001), p. 29-31. Al mateix número, l’edició del text inèdit de Puig i
Cadafalch, Records d’un home perseguit, p. 32-35.
2.99 El comerç d’antiguitats i les pintures de Mur, al catàleg PUIG I CADAFALCH i la
col·lecció de pintura romànica del MNAC, 2001, p. 21-23; al mateix catàleg, La
resposta: compra i trasllat de les pintures al museu, p. 24-31.
2.100 La pintura mural romànica de la Vall de Boí, a “DAU. Debats d’arquitectura i
urbanisme”, Publicació de la Damarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de
Catalunya, núm. 14 (estiu del 2001), p. 25-27.
2.101 Restes de pintura mural a la catedral de Gènova que representen la conquesta
de Tortosa, “Recerca” 5, Arxiu Històric Comcarcal de les Terres de l’Ebre (Tortosa
2001), p. 227-232.
2.102 «La visión de los profetas Isaias y Ezequiel en unas pinturas románicas de
Cataluña» a XIX Ruta cicloturística del Románico internacional, Pontevedra,
Fundación Cultural Rutas del Románico, Diputación Provincial de Pontevedra,
Ayuntamiento de Pontevedra, 2001, p. 177-178.
32
2.103 “Apostoli di Orcau”, a Germinabit. L’espressione religiosa in lingua catalana nel
XX secolo, Roma 2001, p. 231.
2.104 Noves pintures a Sant Climent de Taüll, a “Butlletí del Museu Nacional d’Art de
Catalunya”, 5, 2001, p. 193-196.
2.105 La pintura de temàtica heroica i cavallesresca als estats de la confederació
catalanoaragonesa en els segles XIII i XIV, dins l’obra De re militari, “Boletín de la
Sociedad Castellonense de Cultura” t. LXXVII (gener-desembre 2001), p. 231-238.
2.106 Friso con ángel y laberinto, al catàleg de l’exposició “Bizancio en España”,
Museo Arqueológico Nacional, Madrid, 2003.
2.107 “La pintura romànica d’Andorra conservada al Museu Nacional d’Art de
Catalunya”, Magister Sancta Columba. La pintura romànica del Mestre de Santa
Coloma i la seva època, Andorra 2003, p. 155-162.
2.108 El patrimoni romànic de la Vall de Boí al MNAC, “La Mañana” extra en el
Aniversari de la Declaració del Conjunt Romànic de la Vall de Boí com a Patrimoni
Mundial de la Humanitat, 7/12/2003, p. 9-10.
2.109 Sant Pere de Romaní, construcció romànica del Baix Llobregat, “Notícies” n. 18
“Butlletí extraordinari dedicat al Mil·lenari de Sant Pere del Romaní”, Associació Amics
del museu de Molins de Rei, juny de 2002, p. 13
2.110 La pintura romànica a les esglésies de Cerdanya, ponència al Seminari Le
Moyen Àge dans les Pyrénées catalanes. Art culture et société. À la mémoire de
Mathias Delcor, Prada de Conflent 23-25/5/2003, “Études Roussillonnaises”, t. XXI,
2005, p. 196-208.
2.111 La iconografía de Cristo en el arte Occidental. Orígenes y temas, a About Christ.
Works from the collections of the Museu Nacional d’Art de Catalunya, Gyeonggi
Provincial Museum, Korea, 2003, p. 113-120.
33
2.112 Sobre els orígens de Pedret i sobre el suposat quart genet de les seves pintures
romàniques “Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya”, 7, 2003 (2004), p. 83-90.
2.113 Histoire et art dans le Val de Boí: réflexions sur la construction et le décor de
ses églises romanes, al catàleg Catalogne romane. Sculptures du Val de Boí, París,
Musée National du Moyen Âge, Barcelona, MNAC, 2004, p. 12-21; hi ha també
l’edició en català, La vall de Boí: Història i Art: sobre la construcció i decoració de les
seves esglésies romàniques, Obres mestres del romànic. Escultures de la Vall de
Boí, París, Musée National du Moyen Âge, Barcelona, MNAC, 2004, p. 12-21.
2.114 Noblesse et patronage. El Burgal et Mur: la peinture murale en Catalogne aux
XI et XII siècles, “Les Cahiers de Saint-Michel de Cuixà”, XXXVI, 2005, p. 149-158.
2.115 Col·laboracions a la Guia MNAC (2004): «Frontal de la Seu d’Urgell o dels
Apòstols», p. 20-21, «Absis de la Seu d’Urgell», p. 22-23, «Absis d’Àneu», p. 32-
33, «Absis del Burgal», p. 34-35, «Apòstols d’Àger», p. 36-37, «Baldaquí de Tos»,
p. 36-37, «Frontal de Cardet», p. 38-39, «Absis d’Engolasters», p. 60-61, «Frontal
de Baltarga», p. 60-61, «Frontal d’Avià», p. 62-63, «Biga de la Passió», p. 64-65,
«Frontal dels Arcàngels», p. 68-69, «Frontal de Rigatell», p. 68-69, «Sala capitular
de Sixena», p. 72-73.
2.116 «Els orígens de Pedret», Circular dels Amics del Romànic del Berguedà, n. 58,
hivern 2005, p. 292-294.
2.117 Les pintures romàniques de l’antiga església de Santa Eulàlia d’Estaon. La
seva història i la seva iconografia, “Urgellia” 2005, p. 657-683.
2.118 «El mestre de la Conquesta de Mallorca i el seu cercle», a L’Art Gòtic a
Catalunya, Pintura I. De l’inicia a l’italianisme, ed. Enciclopèdia Catalana,
Barcelona 2005, p. 60-65.
2.119 Absis de Santa Maria d’Àneu, Baldaquí de Ribes, Frontal de Santa Margarida de
Vila-seca, Altar de Lluçà, Pintures de Sant Quirze de Pedret, a Els grans museus
de Catalunya, Història de l’Art Català, Edicions 62, Barcelona 2005, p. 20, 70-71,
103.
34
2.120 «Sant Pere d’Àger i Saint-Lizier de Coserans en el marc de la pintura catalana
d’influència llombarda», Simposi Internacional Els comacini i l’arquirectura
romànica a Catalunya, Universitat de Girona / MNAC 25 i 26 de novembre de
2005. Ajuntament de Girona / MNAC 2010, p. 151-166
2.121 Nouvelles de la peinture murale romane catalane, crònica, Les Cahiers de
Saint-Michel de Cuxa, XXXV 2004, p. 202.
2.122 En col·laboració amb Lily ARAD, «Sobre les pintures de Sant Pere de Sorpe,
noves interpretacions», Miscel·lània Litúrgica Catalana, XIV, 2006, p. 21-60.
2.123 Nouvelles de la peinture murale romane catalane, Les Cahiers de Saint-Michel
de Cuxa, XXXVII 2006, p. 291-292.
2.124 Jassans, escultor, “Revista de Catalunya” núm. 219, juliol-agost 2006, p. 21-44.
2.125 Una talla romànica del Baix Llobregat al MNAC, “Materials. Revista del Centre
d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat” 12, 2006, p. 65-69
2.126 “Les programmes d’images autour de l’autel dans la Catalogne romane”, Autour
de l’autel roman catalan, Institut Cambó & Centre d’Études Catalanes de
l’Université Paris-Sorbonne, París 2008, p. 35-64.
2.127 “Pintura al fresco procedente de Arlanza”, Los Caminos de Santiago. El arte en
el periodo románico en Castilla y León. España, Junta de Castilla y León, Museo
Histórico Nacional de Rio de Janeiro i Pinatoeca do Estado de Sao Paulo,
novembre 2006 / maig 2007, p. 227.
2.128 La capella dels Sants Just i Pastor d’En (Alt Conflent) i les seves pintures,
“Études Roussillonnaises”, t. XXII, 2006, p. 95-103.
35
2.129 “Les pintures de Santa Maria de Mur, seu d’una canònica fundada pels comtes
de Pallars Jussà”, El Romànic i el Gòtic desplaçats. Estudis sobre l’exportació i
migracions de l’art català medieval, (R. Alcoy i P. Beseran, eds), Publicacions i
Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 19-54.
2.130 “El setge de Balaguer als grafits de Castellfollit de Riubregós”, Urgellia, XVI,
2006-2007, p. 499-510.
2.131 “El pobre Llàtzer i el si d’Abraham en l’art monumental de la Catalunya
romànica”, Miscel·lània Litúrgica Catalana, XV, 2007, p. 89-121.
2.132 “El tema del si d’Abraham, imatge del Paradís, a les pintures romàniques
d’Aineto”, Urgellia, XVI, 2006-2007, p. 711-727.
2.133 «L’antiga església de Sant Martí de la Cortinada i les seves pintures
romàniques, nova lectura», Quaderns d’Estudis Andorrans, 8, Valls d’Andorra
2006-2008, p. 175-202.
2.134 “Eleazar, un pintor neoromànic?”, catàleg de l’exposició de Sant Sadurní
d’Anoia, 2007.
2.135 «Els diversos cicles de pintura religiosa i profana del castell d’Alcanyís»,
Comunicació al simposi internacional El Trecento en obres. Art de Catalunya i
art d’Europa al segle XIV (Rosa Alcoy, ed.), EMAC, Universitat de Barcelona
2009, p. 343-354.
2.136 «Les pintures romàniques de l’antiga capella del castell d’Orcau», Miscel·lània
Litúrgica Catalana, XVI, 2008, p. 132-162.
2.137 «Fragment de pintura mural de València d’Àneu amb la Maiestas Mariae»,
«Lipsantoeca de la Seu d’Urgell», Catalunya i la Mediterrània. Catalunya,
Toulouse i Pisa 1120-1180, Barcelona, Toulouse, Pisa, MNAC, Barcelona 2008,
cat. 45 i 106, p. 296-297 i 414-415.
2.138 «Catàleg d’una ingent tasca de recerda. IEC. L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-
36
2007. Un segle de cultura i ciència als Països Catalans», Serra d’Or 577, gener
2008, p. 74-76.
2.139 «L’epitafi de Llevant erigit per Gomarellus el 976: una mirada a la Catalunya
de l’època», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XX
(2009), p. 203-219.
2.140 «El conjunt monumental de Miralles (s. XIII-XV)», III Jornades d’Estudi del
Patrimoni del Baix Llobregat, diferents maneres d’entendre el patrimoni I
d’actuar-hi, Sant Feliu de Llobregat 2004 (= 2006), p. 151-156.
2.141 «Nouveautés à propos de la peinture romane catalane», Les cahiers de Saint-
Michel de Cuxa, XXXIX, 2008, p. 304.
2. 142 «El retaule de Sant Bernat de la capella dels templers de ciutat de Mallorca»,
Miscel·lània Gabriel Llompart /1, Randa, Institut Menorquí d’Estudis /
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v. 61, 2008, p. 61-71.
2.143 «Sobre les gestions per al salvament del conjunt monumental de Miralles
(Castellví de Rosanes), precedents i estat de la qüestió», V Jornades
d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Andreu de la Barca, 16 i 17
d’abril del 2008 (en premsa).
2.144 «Les pintures romàniques de Santa Maria de Cervià en relació als senyors de
Cervià i la pintura d’Aquitània», Matèria 6-7, 2008, p. 39-62.
2.145 «Les pintures de l’antiga església de Sant Vicenç d’Estamariu, iconografia i
estil», Sant Vicenç d’Estamariu, un tresor retrobat, Estamariu 2013, p. 47-69.
2.146 Provençana, mil cent anys enrera, L’Hospitalet de Llobregat, 2008, en premsa
2. 147 «Es pintures romaniques de Santa Maria de Cap d’Aran», Miscellnèa en
aumenatge a Melquíades Calzado de Castro “Damb eth còr Aranés”, Institut
d’Estudis Aranesi, Arròs 2010, p. 319-335.
37
2.148 «Sobre el trasllat de relíquies de Sant Cugat a Alsàcia i a Sant Denís, prop de
París, en època carolíngia», Miscel·lània Litúrgica Catalana, XVII, 2009, p. 25-
42.
2.149 «L’obra de l’escultor JASSANS», dins P.V. Maró, Bucòliques, traducció de
Joaquim Balcells (a cura de Maria Paredes), Publicacions de l’Abadia de
Montserrat 2009, p. 13-16.
2.150 « La problemàtica dels models en la pintura romànica catalana: la Crucifixió de
Sorpe i la d’Estaon», Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 10, 2009
(= 2010), p. 35-55.
2.151 « Les pintures romàniques de l’església de Sant Pau de Fontclara»,
Butlletí del Centre d’Estudis del Baix Empordà (en premsa)
2.152 «Capella de santa Caterina de la catedral de la Seu d’Urgell: Martiri de Santa
Caterina» i «Capella de santa Caterina de la catedral de la Seu d’Urgell: Sant
Sopar», La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell,
MNAC / MEV 2009, cat. núm. 2 i 3, p. 86-89 i 90-93.
2.153 «Sant Esteve d’Andorra. Lavatori», Convidats d’Honor, exposició
commemorativa del 75è aniversari del MNAC, 2009, p. 78-83.
2.154 «Sant Pere de Sorpe: els misteris a descobrir encara de les seves pintures
Romàniques», Nabius 6 (desembre 2009), p. 1-2.
2.155 «LES PINTURES DE L’ATRI DE CARDONA. Les pintures romàniques i les de
la defensa de Girona del setge del rei Felip, l’Ardit, de França (1285)»,
Urgellia, XVII, 2008-2010, p. 835-858.
2.156 «Estil, iconografia i datació de les pintures romàniques de Santa Maria de
Mur», Imatges indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana (abril del 2008),
EMAC, Universitat de Barcelona, p. 15-28, 2011.
2.157 «Les pintures de San Pedro de Arlanza i els bestiaris anglesos del 1200»,
38
ponència al simposi internacional Contextos 1200 i 1400. Art de Catalunya i
art de l’Europa meridional en dos canvis de segle, EMAC CONTEXTOS-2
(Rosa Alcoy, ed.), Departament d’Història de l’Art de la Universitat de
Barcelona 2012, p. 229-247.
2.158 «Els profetes en la pintura romànica catalana», Miscel·lània Litúrgica Catalana,
XVIII, 2010, p. 39-69.
2.159 Amb Frederic-Pau Verrié, «Constitució de l’Associació de Sant Miquel de
Cruïlles», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa XLI 2010, p. 249-250.
2.160 «Les origenes de la statue de la Vierge à l’Enfant romane», Romanes et
Gothiques. Vierges à l’Enfant restaurées des Pyréneées-Orientales,
Perpignan, Chapelle Notre-Dame des Anges du 15 septembre au 17
décembre 2011, Perpinyà 2011, p. 12-21.
2.161 «De la peinture romane catalane, à la lumière des nouvelles découvertes»,
Bulletin de la la Société Nationale des Antiquaires de France (en premsa)
2.162 «La signatura i una altra inscripció inèdita del frontal romànic de Cardet»,
Miscel·lània Litúrgica Catalana, XIX, 2011, p. 203-212.
2.163 «Un florentí quatrecentista a les Corts del segle XXI ? El cas insòlit de la
decoració de la parròquia del Remei de les Corts (Barcelona)», Serra d’Or
núm. 623, novembre 2011, p. 8/792-10/794.
2.164 «Pintura al fresc del segle XI: De nou, Pedret», Urtx, Revista d’humanitats de
l’Urgell, núm. 25 (abril 2011), del Dossier: ponències del Simposi de pintura
mural, p. 162-169.
2.165 Pròleg al llibre d’Alain Orive Ortega, Galceran de Papiol, Centre d’Estudis
Comarcals del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, 2011, p. 7-10.
2.166 «El castell de Castellví de Rosanes i la batalla del pont de Martorell, en època
de Carlemany», VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat en homenatge a
Jaume Codina, el Prat de Llobregat, 1-2 abril 2011 (en premsa)
39
2.167 «Les esglésies visigòtiques menors», actualització del capítol V del llibre inèdit
de Josep Puig i Cadafalch, Arquitectura cristiana preomànica (en premsa)
2.168 « La representació de gestes heroiques entorn del 1300: la defensa de Girona
de l’atac de Felip l’Ardit, a l'atri de Sant Vicenç de Cardona», IMATGES
INDISCRETES III, L’art a l’època de Jaume II, 26 i 27 d’abril i 4 de maig 2011,
EMAC Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona (en
premsa)
2.169 Amb Rosa Alcoy, «Les pintures murals de Sant Esteve d’Andorrra: un cicle
pasqual del 1200», Quaderns d’Estudis Andorrans, 9, 2012, p. 155-186
2.170 « Un saltiri de Guillem II per a Monreale? Sobre els orígens del Saltiri
Anglocatalà de París», Miscel·lània Litúrgica Catalana XX, 2012, p. 287-308
2.171 «Romanesque mural painting in Catalonia», Catalan Historical Review, 6
(2013), p. 43-57 i 153-163.
2.172 « Sant Quirze de Pedret, una cel·la memoriae en els orígens del comtat de
Berga-Cerdanya», Urgellia, XVIII, 2011-2012 (en premsa)
2.173 «Murals fugitius: la pintura romànica catalana i la seva història», Art Fugitiu.
Estudis d’Art Medieval Desplaçat, simposi EMAC, UB/MNAC 2012 (en
premsa)
2.174 «LES PINTURES DEL PALAU AGUILAR, DEL CARRER DE MONTCADA DE BARCELONA»,
Les joies del gòtic català, Grup Enciclopèdia Catalana (en premsa) 2.175 «Les noves pintures romàniques descobertes a Sorpe», Nabius, 10, desembre
2012, p. 5-6.
2.176 «Les pintures de Sant Martí Sescorts», Miscel·lània Litúrgica Catalana, XXI,
2013, p. 81-113.
2.177 «Las pinturas románicas de la antigua catedral de Saint-Lizier de Couserans»,
40
Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII). Escenaris i
escenografies, TEMPLA, Universitat de Girona 7-10 de novembre de 2012
(2014 en premsa)
2.178 « La revolució de les arts poc abans de Muret (1213) », Serra d’Or 640, abril
2013, p. 21/261-24/264.
2.179 «El misteri de les pintures romàniques d’Ourjout. Un exemple de pintura
romànica catalana al Coserans? », Serra d’Or, 643/644, juliol-agost 2013, p.
52/564-56/568.
2.180 « Misión en el Pirineo: descubrimiento, arranque y traslado de los murales
románicos al MNAC», La diáspora del románico hispano.De la protección al
espolio. Las claves del Románico XIV edición, 2013, Aguilar de Campoo, p.
213-242.
2.181 « Sainte-Marie de Sixena. La décoration de la salle capitulaire », Midi-
Pyrénées Patrimoine, 35, automme 2013, p. 82-86.
2.182 « Emili Gandia i el Salvament de la pintura romànica catalana », Emili
Gandia i la gestió del patrimoni cultural a la Catalunya de principis del segle
XX (en premsa)
2.183 « Folch i Torres i el salvament de la pintura romànica catalana», Serra d’Or,
647, novembre 2013, p. 31/815-35/819.
2.184 «El castell Templer de Gardeny. Sobre la decoració pictòrica de Santa Maria
de Gardeny en el context de la pintura catalana del segle XIII», Romànic tardà
a les terres de Lleida. Estudis sobre Vilagrassa. Actes de la XLII Jornada de
Treball, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Sant Martí de Riucorb
2013, p. 461-476.
2.185 « Sobre les pintures de Sant Climent de Taüll, noves pintures i noves
interpretacions», VII Jornades d’Intercanvi Cultural (2012), conferència al
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Anuari Verdaguer
2.186 «Mossèn Gudiol i la pintura romànica catalana», Josep Gudiol i Cunill, pioner
en la Història de l'Art a Catalunya, I Jornada Museus i Patrimoni de l'Església
a Catalunya, MEV
2.187 «Els missi Domini, heralds de la Segona Parusia, i el programa pictòric de
Sant Climent de Taüll», MLC 2014 (en premsa)
41
2.188 « L’Auctoritas et ses hérauts : les fresques romanes de Sant Climent de
Taüll », Mélanges offerts à Michel Zimmermann, 2014 (en premsa)
3 Audiovisuals:
3.1 Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X),
adaptació amb nous capítols de l’audiovisual del conveni “Charlemagne: the Making of
Europe” titulat 799 Aspekte einer Zeitenwende, Paderborn 1999, per a l’exposició de
Barcelona Catalunya a l’època carolíngi. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X),
MNAC 16 desembre 1999 / 27 de febrer 2000. Producte de multivisió a 4 pantalles, i en
format de vídeo, per a la venda, a una sola pantalla.
3.2 Col·laboració amb la web Porta de Catalunya, del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, gener 2009.
3.3 Coordinadora general del Mirador de museus d’art de Catalunya, instal·lació
permanent (banner, videowall i interactius) de la sala oval del MNAC, inaugurada el 13
de juliol de 2013.
ALTRES
Assessorament del projecte de traducció del tractat del monjo Teophilus, del segle
XII, intitulat De diversibus artibus, del Consejo Superior de Investigaciones
Científicas, dirigit pel Dr. Pere Quetglas, en la part relativa a pintura.
MEMBRE DE SOCIETATS CIENTÍFIQUES I CULTURALS
1979-1983 Vocal a la Junta dels Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’Institut
d’Estudis Catalans
1979/1980: Vocal i Secretària de la preparació del I Col·loqui de Terminologia dels
Períodes de l’Art Romànic a Catalunya i dels seus precedents cristians,organitzat
pels Amics de l’Art Romànic
42
Des del curs 1980-1990 Col·labora regularment amb el Centre d’Estudis del Baix
Llobregat en diverses actuacions (Butlletí, informes i conferències).
Des del 2000: Membre numerari de la Societat Cultural Urgel·litana, de la Seu d’Urgell,
i del consell de redacció de la revista Urgellia.
De juliol del 2007 a desembre 2009, Membre de la Junta de la Comissió Cívica del
Patrimoni del Baix Llobregat
Des del 8 de novembre del 2007, Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics,
filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i a partir del 4 de novembre del 2009 Vocal de la
seva Junta.
Des de la seva constitució el 18 d’octubre del 2008, secretària de la junta de
l’Associació d’Amics de Sant Miquel de Cruïlles
Des de la seva elecció el 10 de febrer del 2010, membre associée correspondante
étrangère de l’acadèmia Société Nationale des Antiquaires de France, París, Palais
du Louvre.