ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE Núm. 31. Juny de 2010

A les Terres de l’Ebre és on es preveu quesigui més difícil absorbir-lo

ROSER SANS

De totes maneres, aquesta dada no segueix unalínia heterogènia, ja que el boom immobiliariva portar les promotores i constructors a cons-truir en zones de la demarcació que anys des-

prés no han pogut absorbir aquests immobles,a causa principalment del creixement residualde la població en aquests territoris, encara quela crisi també ha afectat. PÀGINA 3

Segons l’Informe sobre el sector immobiliari aEspanya de Caixa Catalunya, Tarragona és laquarta demarcació amb més estoc immobiliari

Bones notícies en elprimer semestre, i al’expectativa del quepot ser el proper,amb els canvis fiscals ila fi dels ajuts.PÀGINES 9 A 13

Especialdel sectordel’automòbil

TENDÈNCIES

Restaurant LaPlatja, un racóvora mar perun bon àpat

PÀGINA 22

«El corredordel mediterrani

és unanecessitat»

Comsa Emteaposta per lalogística aTarragonaL’empresa opera des de Cons-tantí amb trens a Portugal.

PÀGINA 7

Expansión Isotoppresenta concursde creditorsL’empresa de begudesenergètiques, tanca portesdesprés de tres anys.

PÀGINA 6PÀGINA 15

Enric Ticó

Caixa Tarragona,comença una novaetapa amb CaixaCatalunya i CaixaManresa

PÀGINA 16

Tarragonaacumula un estocen habitatgelliure superioral 6%

2Juny de 2010Opinió

Edita: TSH Comunicació 2008 S.L.Director comercial: Xavier Brañaxbrana@tshcomunicacio.comRedacció Núria ArlandesFotografia: Olivia Molet, Roser Sans, Cristina AguilarCorrecció: Joan BasaganyaDisseny: Carles Magrané - magrane@tshcomunicacio.comDistribució: TSH Comunicació 2008 S.L.Publicitat:comercial@tshcomunicacio.com

TSH COMUNICACIÓ, S.L.C. Sant Agustí, 21, 3er

43003 TarragonaTel.: 977 211 154Impressió: Lerigraf DL: B-48418-2007

ACTUALITATEMPRESARIAL

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE

Aquest mes de juny elsfuncionaris catalans iespanyols seran els pri-

mers de notar la retalladasocial de Zapatero; així, l’am-bient el tenim una mica cal-dejat. La qüestió és queaquest cop de puny que hadonat damunt la taula el nos-tre president ha arribat tard,perquè ja hauria hagut de fer-ho fa dos anys. Però és clar,haver-se d’empassar expres-sions com que el sistemafinancer espanyol és dels mésforts del món, quan l’econo-mia americana ja estava enplena davallada, és molt dur,

perquè la gent se’n recorda,d’aquestes coses. El fet de novoler saber que hi ha un pro-blema no vol dir que no exis-teixi, i això ho ha après des-près de l’estirada d’orelleseuropea perquè Espanya esposi al lloc, en afers econò-mics. Ara sí, no us preocupeuque els senyors que governenaquí a Catalunya ho compen-sen amb una pujada d’impos-tos als més rics???, és a dir, a

les persones amb rendes demés de 120.000 i 175.000euros i que no serà una reali-tat fins a principis de l’anyque ve. Aquests «rics» segura-ment, en aquestes dates, jahauran fet els moviments oles operacions necessàriesper evitar ser un d’aquestgrup d’elit. I mentre elGovern autonòmic ja ha pre-sentat quin tram i quin inter-ès els apliquen, els funciona-

ris perdran, entre un 0,56 % iun 7%, segons la categoria,del seu poder adquisitiu; nos’ha d’oblidar tampoc que elsministres i presidents esrebaixen el sou un 15%, i aixíaporten el seu gra de sorra,cosa que crec que tothomagraeix però que no satisfà.Potser per reactivar l’econo-mia, a més de les mesuresdràstiques per disminuir eldèficit espanyol, Zapatero

hauria de donar un altre copde puny damunt de la taula ésper la reforma laboral, davantde la falta de consens entreels agents socials i econò-mics. Aquesta reforma ésnecessària per l’economiaespanyola i per la societat engeneral. Sense aquesta no espot incentivar ni el consum niel creixement econòmic i s’hade fer ja; per tant, davant laineficàcia del diàleg i de lestaules socials la responsabili-tat que es dugui a terme és del’Executiu. Esperem que esti-gui a l’altura de les circum-stàncies, que ja toca.

La retallada� Editorial

Malgrat la greu situació de con-flicte social que ha comportat la in-discriminada aplicació de mesuresdel govern socialista, aprovada fauns dies, no es percep cap veu al’hora de començar a dissenyar unaestratègia de futur, que permetique aquells que son els generadorsde prop del 80% de llocs de tre-ball, autònoms i petita empresa,tinguin unes expectatives de futurper tornar a la senda de l’opti-misme i l’esperança.

A què s’espera per donar su-port als únics, que des de la sevaresponsabilitat, són i seran capa-ços de tornar a “atacar” les llistesd’aturats, que avui llastren d’unamanera descontrolada l’economiadel país, i posen en dubte la nostraviabilitat per demà.

Quan es donaran les expectati-ves necessàries per que la confiançatorni, i la greu “tempesta” , d’unainseguretat jurídica manifesta al’hora de legislar, una estratègiarecaptatòria per part de la majoriad’administracions, a qualsevolpreu, o inclusiu una incapacitat defer una reforma laboral adequada,

per no dir una nul·la responsabili-tat pels que han de donar exemplea l’hora de reduir la despesa pú-blica supèrflua, etc., es faci realitat.

Que algú pugui pensar que lanostra recuperació econòmica espot fer sense el suport dels petitsempresaris, i només mitjançant es-tratègies econòmiques, és que no

s’és conscient del que ha estat lanostra historia els darrers anys, fo-namentada en base a aquells petitsempresaris que, jugant-se el seupropi patrimoni, sense cap segure-tat, han estat capaços de crear ri-quesa, orfes d’ajudes, i, en tot cas,“vigilats” per unes polítiques fiscalsi laborals, a on igual era una mul-tinacional que el més petit dels nos-tres emprenedors.

Ja és el moment de trobar alter-natives efectives per què el crèditarribi a les iniciatives empresarialsmés petites, que les polítiques tri-butàries i de caire social, s’ade-qüin a la mida d’aquestes opcions,i sobre tot, que des dels centres depoder, a tots els nivells, polítics, so-cials i econòmics, es situïn els inte-ressos d’aquest sector majoritari

com una prioritat absoluta a totsels nivells.

No ens podem conformar ambels discursos estratègics de lesgrans decisions econòmiques, hemde baixar a la realitat de les ne-cessitats dels que veuríem com unapossible continuïtat i supervivèn-cia , dels seus projectes, unes ad-ministracions que sabessin enten-dre els seus problemes, méspersonals que empresarials, al’hora d’aplicar uns reglaments, se-gurament absolutament legals,però fora de la pròpia realitatd’uns moments molts durs peraquestes apostes empresarials re-ferides, que han de conviure ambuna “negativitat” que no pot con-solidar-se de cap manera.

www.lluisbadia.cat

Petita empresa i autònomsLLUÍS BADIA.Advocat

Los contribuyentes cada día nossorprendemos mas de las normasjurídico tributarias. Para los profe-sionales que nos dedicamos a esto,ello no es novedad. La regulaciónlegal de las ayudas del Plan 2000Easí como la de la Renta Básica deEmancipación se encuentra por ac-ción u omisión en los Artículos 7;33; 34 1.b); 45 y 96 2.b) de laLey del Impuesto sobre la Renta delas Personas Físicas. (L.I.R.P.F oI.R.P.F). En primer lugar las Ayu-das del Plan 2000E fomentadaspor el Ministerio de Industria ydestinadas a la adquisición de ve-hículos consisten en: 500,00 eurosque aporta el Estado, 500,00euros que aporta la ComunidadAutónoma y1.000,00 euros queaporta el fabricante.

Los 1.000,00 euros que aportael fabricante no tributan en elI.R.P.F. porque se consideran unarebaja en el precio por parte del fa-bricante. Sin embargo si tributanlos 500,00 euros aportados por elEstado y los 500,00 euros

aportados por las comunidadesAutónomas. La gravedad de lacuestión no está en su tributación,sino en la forma de la misma. Lasaportaciones del Estado y de lasComunidades Autónomas, son con-

sideradas a efectos fiscales comoGanancias Patrimoniales que noprovienen de transmisiones, y enconsecuencia, su tributación debeproducirse en sede de la Base Li-quidable General del I.R.P.F. por loque la tributación de la misma sesituará en una escala con un mí-nimo del 24% y un máximo del43%. En el mejor de los casos alcontribuyente que ha adquirido uncoche con estas ayudas le costará240,00 euros la ayuda recibida de1.000,00 euros (500,00 del Es-tado y 500,00 de la Comunidad),y en el peor de los casos 430,00euros. En segundo lugar nos encon-tramos con la llamada Renta Bá-sica de Emancipación fomentadapor el Ministerio de la Vivienda ydestinada a ayudar a los jóvenes al

pago del alquiler de su vivienda yque consiste en una ayuda mensualde 210,00 euros, es decir2.520,00 euros al año. Estaayuda es consideradas a efectosfiscales como Ganancias Patrimo-niales que no provienen de trans-misiones, y en consecuencia, sutributación debe producirse en sedede la Base Liquidable General delI.R.P.F. por lo que la tributación dela misma se situará en una escalacon un mínimo del 24% y un má-ximo del 28%, ya que en caso detener una Base Liquidable superiora 22.000,00 euros anuales nopodía obtenerse la citada ayuda.

En el mejor de los casos al jovencontribuyente que difícilmentepuede pagar el alquiler de su vi-vienda, le costará 604,80 euros la

ayuda recibida de 2.520,00euros, y en el peor de los casos705,60 euros.

Hemos visto ya la tributación deambas ayudas, sin embargo lo másgrave de la cuestión no es que estasrentas estén obligadas a tributar,ni tampoco la forma de su tributa-ción. Todavía nos queda unamayor sorpresa, y no es otra, quela obligatoriedad de la presenta-ción de la Declaración del I.R.P.F.del ejercicio 2009 si se han perci-bido rentas o ganancias patrimo-niales incluyendo las ayudas a lasque hacemos referencia por un im-porte superior a 1.000,00 euros alaño.

Es decir, una cantidad impor-tante de los 250.762 contribu-yentes que adquirieron un vehiculoen 2009 y una parte importantede los 170.000 jóvenes que en2009 se beneficiaron de estas ayu-das y que no tenían obligación depresentar su Declaración del IRPFdel ejercicio 2009, se verán obli-gados a presentar su Declaraciónpor el hecho de haber percibido lasayudas del Plan 2000E o de laRenta de básica de Emancipación,y ello con el coste tributario directoantes indicado y con el coste indi-recto que conlleva la confección y

la presentación de la Declaración.Pero todavía nos quedan mas

sorpresas ya que la propia AgenciaTributaria a partir de los datos delMinisterio de la Vivienda ha remi-tido a los jóvenes beneficiarios dela Renta Básica de Emancipaciónun “borrador no confirmable” re-cordando a este colectivo su obli-gación de presentar la Declaracióndel I.R.P.F. del ejercicio 2009 porlas ayudas obtenidas para el pagodel alquiler.

A estas alturas uno se pregunta,si la “voluntad” de los Ministeriosde Industria y Vivienda, promoto-res de las ayudas era hacer tribu-tar a los perceptores de las mismaspor el I.R.P.F. Estoy convencidoque esta no era su voluntad, sinembargo en este, nuestro País, lasartén por el mango la tiene el Mi-nisterio de Economía y Hacienda, ylos altos cargos de este Ministerio,a la vista de las ayudas de los Mi-nisterios de Industria y Vivienda,debieron pensar para sus adentros,que el contribuyente estaría satis-fecho con las medidas, sin tener enconsideración y sin calcular que alfinal el resultado para el perceptorde las ayudas es aquella famosafrase de ‘come, que de lo tuyocomes’.

Come, que de lo tuyocomes

JORDI ALTAYÓ MARTÍ .Doctor en Economía. Gestor AdministrativoPresidente de la CEFIT del Col·legi Oficial deGestors Administratius de Catalunya.

3Juny de 2010 El tema del mes

Tarragona, entre les zones ambmés estoc immobiliari

La venda d’habitatge s’ha revifat aquestprimer trimestre de l’any i es creu que se-guirà aquest segon, ja que la imminent pu-

jada de l’IVA el mes de juliol ha fet quemolta gent es decideixi a comprar. Malgrataixò, no es pot dir que es comenci a veure

un repuntament en aquest sector, ja quel’estoc que hi ha en immobles es calculaque es pugui absorbir entre 2 i 6 anys.

Núria ArlandesTARRAGONA

Aquesta és una de les dadesque es desprenen de l’Informesobre el sector immobiliari deresidencial a Espanya de CaixaCatalunya. Segons el docu-ment, aquest fet ve donat prin-cipalment per ser una àreaturística i costanera, peròtambé per la seva falta d’hete-rogeneïtat territorial, ja queles Terres de l’Ebre concen-tren el nombre més alt d’habi-tatges vuits pendents de laseva venda. Així, es calcula quel’absorció d’aquest habitatge ales zones de Tarragona ciutat iReus és d’un any i mig; encanvi, a les zones costeres i lesTerres de l’Ebre voltaria sobreels sis anys. A aquesta conclu-sió han arribat els represen-tants dels sectors als quals hanpreguntat per aquest tema.

De totes maneres, per aDiego Reyes, president de l’As-sociació de Promotors de Tar-ragona, les dades no són noves,ja que s’han construït habitat-ges on no era necessari en pleboom immobiliari. «Tenimzones com per exemple la Ri-bera d’Ebre on s’ha invertitmolt en promocions que arano es venen, perquè és unazona que no està en creixe-ment i no existeix demandaque ho pugui absorbir. Així,tardarà molt a treure’s l’exce-dent d’habitatge que té i ron-daria els sis anys. En canvi,Tarragona quasi no té habi-tatge en estoc, igual que Reus,i es calcula que a curt terminipodria fer falta habitatgelliure. Si ens fixem en la Costa,com Cambrils o Salou, l’estocque trobem és perquè no hi havenda d’habitatge de segonaresidència, falta demanda perpoder absorbir-lo», manifestaReyes.

En aquesta línia trobemJoaquín Jaldo, president delGremi de la Construcció delBaix Camp. Per a Jaldo, la pro-blemàtica amb els immoblesque estan sense vendre a laCosta és a causa del fet que elssolars tenen un preu molt ele-vat i es fa impossible vendre lespromocions a preus més asse-quibles. Pel que fa a les Terresde l’Ebre, creu que hi ha moltapromoció inacabada, i que elspreus van a la baixa, però quesegueixen sense vendre perquèles entitats bancàries nodonen crèdits.

També opina d’aquesta ma-nera Josep Osuna, president de

la Federació de Gremis de laConstrucció de la Província deTarragona (FEGCO). «Els pisosi cases que estan per vendre aTarragona van per zones, a lesTerres de l’Ebre hi ha molt ha-bitatge de segona residència ino es ven; a més, hi ha molts depobles amb un nivell de crei-xement residual on s’ha cons-truït massa i no es potabsorbir; per exemple, Mórad’Ebre pel seu creixement potassumir la compra de 40 habi-tatges/any i se n’han fet uns800, amb això ho dic tot», ma-nifesta Osuna.

Pel que fa a la facilitat cre-ditícia de les entitats bancà-ries, coincideix que no n’estandonant suficientment per re-activar el sector i possibilitarla venda d’habitatge, declaraOsuna.

En aquest sentit, ManuelNiñerola, president de l’Agru-pació Provincial de Construc-tors d’Edificis de Tarragona(APPCE), es despenja unamica. Segons Niñerola, des demitjans de l’any passat hi hahagut una revifada de les ven-des, ja que els preus han tocat

fons i les entitats estan recep-tives, cosa «que feia anys queno passava, encara que va apoc a poc». A més, Niñerolacreu que quan la reforma fi-nancera es consolidi comen-çarà a donar crèdit. En relacióa l’estoc de l’habitatge, Niñe-rola ens comenta que Catalu-nya necessita cada any entre35.000 i 40.000 immobles ique l’absorció no serà a llargtermini, ja que va per zonesterritorials; a Terres de l’Ebrecostarà molt més que a laCosta Daurada que té menyshabitatge construït, però queel reajust sectorial està fet icreu que invertir en immoblesara com ara és viable a mitjà illarg termini. Com a soluciócreu que s’ha d’incentivar lacompra d’habitatge amb ajutsper tal de poder disminuir laquantitat d’immobles que

estan sense vendre.On totes les fonts consulta-

des coincideixen és en el fetque les entitats bancàries fanuna competència deslleial a lespromotores, principalmentperquè amb la crisi econòmicaels ha fet tenir en cartera moltsimmobles que ara volen treu-re’s i per això donen facilitatscreditícies a les persones quevolen adquirir un habitatge dela seva cartera immobiliària.Així, segons Reyes, Jaldo,Osuna i Niñerola, les entitatsfinanceres donen un finança-ment especial per a la personaque adquireix un immoble del’estoc que tenen les entitatsfinanceres, amb la qual cosaun client que vulgui comprarun habitatge d’una promocióparticular, a l’hora de demanarun préstec, es troba en desa-vantatge ja que li donen el

80% del preu en hipoteca,mentre que si ho fa d’un im-moble bancari li donen el100%.

A la pregunta de quina cre-uen que és la solució peraquest excedent dels immoblestarragonins d’habitatge lliure,tots han destacat que passenper l’obertura de l’aixeta cre-ditícia, la no construcció d’im-mobles en zones on elcreixement poblacional és re-sidual, la reducció de l’habi-tatge de protecció oficial o béque els pisos els facin els cons-tructors i no les entitats ban-càries, la burocràcia hauria deser més lleugera i fins que s’es-tabilitzés el mercat s’hauriend’eliminar algunes taxes i im-postos. Quant a la competèn-cia bancària, Niñerola creuque es responsabilitat del Bancd’Espanya evitar aquests greu-ges comparatius.

De totes maneres el sectorestar repuntant i es comença avendre habitatge, cosa que nopassava feia temps, ara el quetots tenen clar es que res notornarà a ser igual desprès d’a-questa crisi.

De totes maneres, el sector ha augmentat les vendes aquest primer trimestre.CEDIDA

La demarcació de Tarragona es situa en quart lloc dins d’Espanya amb un 6,2% d’estoc d’habitatge buit

les hipotequespugen a Tarragona

El març el nombre d’hipote-ques constituïdes sobrehabitatge va pujar a lesdemarcacions de Tarragona iBarcelona, mentre que a Llei-da i Girona va baixar. Això ésel que es desprèn de l’últiml’informe publicat per l’INE.Així, a Tarragona es vanregistrar 944 operacionshipotecàries sobre habitatge,amb un preu mitjà de 95.245euros. De totes maneres, elvalor interanual és negatiu,amb un 1,27% menys. Pelque fa a finques rústiques,s’han signat 55 hipoteques,amb un valor total de 13.955euros, i, en finques urbanes,a banda de les d’habitatge,s’han registrat 267 opera-cions en solars urbans, ambun valor mitjà de 44.624euros, i altres finques urba-nes 289 operacions hipote-càries, amb un valor mitjà de60.925 euros. Al conjunt deCatalunya el nombre d’hipo-teques es situa amb un nouaugment per quart mes con-secutiu i puja un 11,6% res-pecte de fa un any, amb untotal de 8.649.

Termini d’absorcióSegons la zona varia,Tarragona i Reus al

voltant d’1,5 anys, peròen altres zones 5-6 anys

Estoc d’habitatgeLes zones on es concentra

més és a la costa i enmoltes zones de les Terres

de l’Ebre

4Juny de 2010El tema del mes

Núria ArlandesTARRAGONA

–Tarragona és una de les de-marcacions amb més nombrede pisos buits en estoc, quinacreu que en pot ser la causa?«S’ha produït un excés de l’o-ferta, que, afegit a l’actual situa-ció econòmica, dificulta quepotencials compradors es veginobligats a desistir de comprar. Amés, per les característiques delnostre entorn, s’ha desenvolupatmolt el mercat de segona resi-dència, que incrementa el pro-blema».–Davant d’aquestes dades,com viuen aquesta situació elsApis de la demarcació de Tar-ragona?«Com un repte. Aquells que mi-llor s’adapten a la situació, per laqual cosa és imprescindible la

formació, sortiranmés forts i ca-paços perquè un cop estabilitzatel mercat podran oferir uns ser-veis més amplis i de millor qua-litat».–Malgrat tot, aquest primer se-mestre s’està reactivant el sec-tor, quins creuen que són elspunts claus per poder consoli-dar aquesta reactivació?«El concepte de reactivació, entotes les estadístiques, sol res-pondre a l’interès de l’enquesta-dor, seria interessant conèixer aquin tipus de compradors es re-fereixen, la tipologia dels immo-bles, etc., per concretar elsespais on pot existir reactivació.És lògic preveure que els ciuta-dans necessiten habitatges i enalguns casos les entitats de crè-dit, pilar bàsic del mercat immo-biliari i principals responsablesde l’excés d’habitatges, fa-

ciliten crèdits sense garanties.Potser els bancs i caixes extin-gint el seu producte i tornant adonar crèdit una altra vegada ainsolvents, podria ser un motorparcial de l’increment d’opera-cions».–Quin paper hi juga el lloguerd’habitatges o el lloguer ambopció de compra a l’hora dereactivar el sector?«Els promotors que tenen immo-bles construïts i en venda ne-cessiten atendre les obligacionshipotecàries, un sistema és ar-rendar de forma que puguincomplir les obligacions credití-

cies sense perdre la propietat irestant a l’espera de temps mi-llors. Per un altre costat, el com-prador, arribat el cas, podriaadquirir o renunciar a l’habi-tatge sense costos, es un sistemaque pràcticament no es feia ser-vir i avui és la salvació de moltspromotors i òbviament de lesentitats hipotecaries».–La pujada de l’IVA a partir deljuliol pot provocar una dava-llada per al vostre sector?«L’efecte no crec que s’apreciïmolt, ja que és molt probableque els qui necessitin vendre ab-sorbeixin l’augment».

–Des del col·legi d’Apis quinescreuen que son les perspecti-ves de futur en el sector?«Si entenem que l’economia sóncicles, i que l’actual és negatiu,és lògic pensar que una vegadatoquem fons i s’iniciï la recupe-ració econòmica. No obstant, elnivell de benestar del qual s’hagaudit dubto que es torni a as-solir perquè és imprescindibleadaptar-nos a la nova societatde consumidors que resultaràd’aquesta crisi, que no nomésserà econòmica sinó que, i per ami el més important, serà de va-lors».

El lloguerd’habitatge creixi es consolida

El lloguer d’habitatges és una de les sorti-des pel sector de la construcció per teniringressos i poder subsistir. Tarragona es

situa al vuitè lloc, amb un percentatge del13,6% de població en habitatges de llo-guer, 0,4 punts més que la mitjana espa-

nyola (13,2%), ja que ha anat augmentanta mesura que pujava el preu dels immoblesque va fer més difícil adquirir habitatges.

RedaccióTARRAGONA

Aquests són, segons l’estudi dela Caixa Catalunya, els motiusprincipals de la demanda delloguer a Espanya. A més,paral·lelament a l’encarimentde l’habitatge en la seva faseexpansiva, que va endurir lescondicions d’accessibilitat a lacompra en aquell període, hafet que s’incrementés el per-centatge de llars en lloguer.Així, segons dades de l’Enques-ta de Pressupostos Familiars del’INE, la ràtio sobre el total defamílies va augmentar del 12%a 2006 al 13,3% al 2008. Si bél’esforç l’esforç financer d’unafamília per adquirir un habitat-

ge es va moderar de manerasignificativa el 2009 per la bai-xada del tipus d’interès i delspreus dels immobles, l’estanca-ment de les transaccions decompravenda l’any passat,combinat amb la formaciód’uns 250.000 noves llarssegons l’enquesta de PoblacióActiva de l’INE, indicaria que elpercentatge de famílies de llo-guer hauria seguit creixent,que juntament amb les dadesde l’atur del 2009 hauriaincrementat el grau d’exclusióal mercat d’habitatge.

A més d’aquestes dades,també hem de tenir en compteque els factors decisius perincrementar la sol·licitud depisos en lloguer són la renda i

la seguretat laboral, i és aixíper les restriccions que suposal’adquisició d’habitatge. Si escomparen les condicions d’ac-cessibilitat a la compra amb elpes de les llars de lloguer, elsresultats per comunitats autò-nomes mostren una relaciópositiva entre totes dues varia-bles. Així, Catalunya i Madrid,amb nivells d’esforç financerteòric (quota hipotecària sobrerenda disponible) elevats,

només superades pel País Basc,presenten el percentatge mésalt d’habitatge principal de llo-guer. En conjunt, amb un 30%del total de llars espanyoles,aquestes aglutinen el 44% deltotal del parc en aquesta situa-ció, segons dades del ministerid’Habitatge per a 2008. Detotes maneres, la mitjana espa-nyola quant a parc d’immoblesprincipals de lloguer 2008 ésdel 13,2%, i Catalunya és la

segona CCAA, amb un 18,7%,darrere de la Madrid, Perdemarcacions catalanes, Bar-celona encapçala el rànquing,amb un 20,5% del parc; lasegueix Girona, amb un 14%;després ve Tarragona, amb un13,6%, i queda en últim llocLleida.

Malgrat aquesta tendènciaa l’alça, el mercat de lloguersegueix sent menys profundque a l’entorn europeu.

El lloguer ha pujat a causa de la situació econòmica.ARXIU/ROSER SANS

La situació laboral i el finançament del’habitatge fan pujar la demanda de lloguer

� El mercat immobiliàri

«Ens hem d’adaptara la nova situació

post-crisi»El Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de laprovíncia de Tarragona (COAPI) lamenta la reper-cussió negativa que pot tenir el futur increment del’IVA i la falta d’implicació de l’Estat.

César García. membre de la Junta de govern i Tresorer del Col·legi d'APIS de Tarragona

César García, membre de la junta de COAPI de TarragonaCEDIDA

5Juny de 2010 Empreses

MECO aposta perl’exportació perconsolidar-se en elmercat industrialAquest any ha participat a fires europeesi acabarà l’any a Bilbao i Chicago

RedaccióTARRAGONA

L’empresa d’enginyeria i man-teniment industrial MECO, si-tuada al polígon industrial deValls, ha fet una aposta fortaper la internacionalització idesprés que fa dos anys esdonés a conèixer a Europaamb el seu producte estrella,l’entalladora de precisió perfer xavetes, un sistema auto-matitzat per fabricar les enta-lles, ara ha decidit fer un saltals EUA i es presentarà a la firaIMTS de Chicago el propermes de setembre, per podermostrar a l’altra banda de l’A-tlàntic un dels productes mésinnovadors que tenen a lacompanyia. De totes maneres,MECO porta des de principisd’any mostrant la seva maqui-nària arreu d’Europa, amb la

participació a la METAV deDüsseldorf, on va aconseguirmolt bons resultats, no ja ambels contactes directes amb elsfuturs clients sinó perquè jacomencen a ser coneguts.Després d’aquesta cita vanestar presents a París, a la In-dustrie 2010, on la seva mà-quina va tenir un granimpacte, ja que no havienestat mai a França i on estantnegociant un conveni amb unimportant distribuïdor deFrança, a més de les ofertes declients futurs. Ara la properacita és la BIEMH de Bilbao, lagran trobada nacional de lamàquina-eina on hi participaper quarta vegada, i on esperaretrobar vells coneguts delsector. «Esperem que alguns jas’animin a adquirir la nostramàquina per poder començara reactivar el comerç i l’eco-

nomia», comenta Juanjo Pei-rón, gerent de l’empresa.Però la cita més important d’a-quest any és la que tenen elproper setembre amb la sevapresència a la cita internacio-nal americana de IMTS deChicago, i que després d’ana-litzar-ho han decidit acudir-hi amb un estand on no hihaurà la màquina físicamentperò sí virtualment. A l’estand

els futurs clients i distribuï-dors podran veure el funcio-nament de la màquina des del’ordinador que instal·laran ala fira. Així des de Chicagomitjançant les noves tecnolo-gies es donaran ordres a lamàquina que tindran a la sevaseu a Valls i podran fer-se unaidea de com treballa la mà-quina. A més, si l’entalladoraté algun error només connec-

tant-se a l’ordinador es potdiagnosticar el problema, esti-gui on estigui la màquina i finsi tot segons quin sigui es potresoldre des de Valls o bé espot saber les peces que sónnecessàries i enviar-les.Segons Peirón «Estem fent ungran esforç per exportar idonar a conèixer el nostreproducte, per que és un delsfactors que ens portarà cap a

Aquest any Meco participarà a la fira IMTS de Chicago.CEDIDA

6Juny de 2010Empreses

L’empresa càrniaSchorn perfilal’aixecament delseu procésconcursalDesprés que l’any passats’aconseguís un acordamb els proveïdors, l’em-presa càrnia tarragoninaSchorn ja està a puntd’arribar a un acord peraixecar el concurs decreditors voluntari queva presentar a finals del2006. L’acord arribadesprés de subscriureamb el banc BBVA unahipoteca sobre les sevesinstal·lacions de migmilió d’euros, que cor-respon al seu deute ambles entitats financeres.Pel que fa al deute entreels proveïdors i creditors,es preveu la condonaciód’una 45% del deute i laresta a pagar en quatreanys. / Redacció

Inerco seràl’enginyeria dereferència delsector de laquímicaLa Federació Empresarialde la Indústria QuímicaEspanyola (FEIQUE) iInerco han signat unconveni de col·laboraciópel qual la companyia esconverteix en l’empresade referència per al sec-tor químic a les àreesd’enginyeria, mediambient, seguretatindustrial i prevenció deriscos laborals. Així, lesmés de 3.500 empresesque integren la FEIQUEdisposaran d’ofertes pre-ferencials de serveisespecialitzats per part del’enginyeria i consultora,que compta amb seus aSevilla, Tarragona iMadrid. / Redacció

EMATSA obté lacertificació ISO quegaranteix la gestiódel risc sanitari del’aigua

L’empresa mixta d’Aigüesde Tarragona ha obtin-gut la certificació ISO22,000, que significa laprotecció contra possi-bles episodis de contami-nació i contribueix aminimitzar les incidèn-cies que puguin afectarla salut pública, a més deser la segona companyiad’aigües a aconseguir-ho. Així s’avança a la nor-mativa internacional degestió de la innocuïtat del’aigua potable i aportaun valor afegit a l’abasta-ment d’aigua potable deTarragona, en matèria deseguretat i gestió del riscsanitari que també signi-fica un reconeixement iprestigi. / Redacció

RedaccióTARRAGONA

La filial espanyola de la com-panyia consignatària holan-desa WEC Lines ha obert unnou servei marítim de conte-nidors que cobrirà la rutaVigo, Cadis, València, Tarra-gona i Barcelona. Així, aquestalínia es sumarà al servei delnord d’Europa que ja feia lanaviliera, entre Felixtowe i Lis-boa, a què ara s’afegiran elsports mediterranis. A la novalínia, ESPT-NWC (East SpainPortugal- Nord West Conti-nent), s’unirà un buc més, als

dos que ja feien aquest rutanòrdica. Així, es podrà mante-nir una periodicitat setmanalper a tots els ports. Ambaquesta operació la navilieradoblarà el negoci i segura-ment augmentarà fins a qua-tre el nombre de bucs. WECLines va moure l’any 2009156,825 tn de mercaderies,un 53,3% més que l’any ante-rior.A Tarragona, WEC Lines

donarà un servei d’una escalasetmanal, que recala els dis-sabtes. Inicialment els TEU amoure per aquest servei seranentre 5.000 i 6.000 per

aquest any 2010. Així, el portde Tarragona segueix la recu-peració del tràfic portuari quees va iniciar a l’octubre de2009 a tots el ports espany-

ols, i que l’ha situat entre elsports amb més increment devolum de mercaderies per im-portància de l’Estat espanyolamb un 115, 86%.

WEC Lines obreuna nova línia querecala a TarragonaAquest servei marítim unirà el port deVigo amb diversos ports del Mediterrani

El port de Tarragona és un dels ports mediterranis on faràescala la nova línia de WEC Lines

CEDIDA

Expansió Isotop tanca portesper falta de finançamentL’empresa de begudes isotòniques havia començat la seva activitat fa poc temps

Núria ArlandesREUS

La companyia reusenca hapresentat als jutjats l’expe-dient per concurs de credi-tors de cessament d’activitatdos anys després de la sevacreació. Segons AlexandreMartín, un dels socis de l’em-presa, la falta de finançamentha estat la causa principalque ha portat l’empresa aaquesta situació. Pel que faals treballadors, l’empresanomés en tenia un, que aramateix ha quedat a l’atur, itots els contractes amb lesempreses externes per la pro-ducció han estat rescindits.Martín també ha volgut

mostrar el seu descontenta-ment amb les administra-cions, de les quals diu que notenen diners per als ajuts aempreses, i que «moltes pro-meses però no arriben mai elsdiners, ens han deixat solsdavant del perill». L’empresaha estat finançada ambdiners propis amb què s’hapogut desenvolupar el pro-ducte, però ara fa falta elfinançament per la comercia-lització del producte. Detotes maneres, «si la situacióeconòmica s’estabilitza i elsbancs tornen a obrir l’aixetacreditícia, tornarem a posaren marxa la nostra l’empresa,ja que el nostre producte vatenir molt bona acollida almercat», va assegurar Martín.

Expansió Isotop va néixerl’any 2008 de la mà de tressocis provinents del sectoralimentari amb el 51% d’ac-cions i la resta en mans de lacompanyia de capital riscReus Capital de Negocis, par-ticipada per l’Ajuntament deReus i per un grup d’empre-

saris locals, amb la intencióde fer-se un lloc al mercat deles begudes isotòniques,dominat per Aquarius, Gato-rade i Isostar. Segons els seuscreadors, la idea era crear unisotòpic diferent del que hihavia al mercat en aquellsmoments. I així va ser, van

elaborar un productes, on lessals minerals i vitaminesromanien segellats davall deltap, i es barrejaven amb l’ai-gua quan s’obria l’ampolla.Els canals de distribució pelsquals havien optat eren esta-bliments comercials i distri-buïdors de tendes especialit-zades, gimnasos i entitatsesportives. Quant a la pro-ducció, la tenien totalmentexternalitzada, els recipients iels taps es fabricaven a Leiria(Portugal) i la formulació esrealitzava amb Merck, del tapse n’encarregava la farmacèu-tica asturiana LaboratoriosDiasa, que introduïa les salsminerals i les vitamines i lessegellava. Finalment, les bote-lles s’enviaven a BegudesToscà de Tortosa, dedicada ala venda de begudes carbona-tades, que les omplia del bro-llador d’aigua de la zonamuntanyosa dels Ports Torto-sa-Beseit.L’empresa, amb una inver-

sió inicial d’1 MEUR, teniaprevist facturar 3 MEUR elprimer any i fins a 7M EUR elsegon. A més, preveia expor-tar a països com Alemanya,França, el Brasil o els EUA.

L’empresa havia posat al mercat quatre productes diferents.CEDIDA

ProblemàticaLa falta de finançamentper la comercialitzacióha portat l’empresa aaquesta situació

7Juny de 2010 Empreses

S’inaugura lainstal·laciófotovoltaica del’empresa SunSystems a VallsLa instal·lació de Sun Sys-tems sobre cobertes in-dustrials al Polígon In-dustrial de Valls és una deles més grans de Catalu-nya en la seva categoria iha suposat una inversióde prop de 7 Meur, quecobreix un total de26.000m2de cobertes en10 naus del polígon. Elspropietaris rebran unpercentatge de la vendade l’energia en conceptede lloguer. A més, prove-iran 400 llars de Valls,amb una reducció de 780tones de CO2 a l’any.L’acte inaugural va anar acàrrec del delegat del Go-vern del Camp de Tarra-gona, Xavier Sabaté, i al-tres autoritats de laciutat, a més del directorgeneral de l’empresa JordiVidal. Sun System, ambseu a Tarragona, és pio-nera en aquest tipus deinstal·lacions fotovoltai-ques./ Redacció

Messer Ibèrica fauna aportacióeconòmica per lamillora del CentreCultural del MorellL’empresa Messer Ibéricaha fet una aportació eco-nòmica de 300.000euros a la remodelació imillora del Centre Cultu-ral del Morell, en concretper a la construcció de laSala Gran. Aquesta apor-tació s’ha dut a termemitjançant un convenique van signar els res-ponsables de l’empresaalemanya i l’alcalde delMorell, Pere Guinovart,l’any 2008. L’any passatMesser va inaugurar unaplanta de fraccionamentd’aire al polígon delMorell. L’empresa varealitzar una inversió de42 Meur, significant unaampliació del seu negocia Europa./ Redacció

La logística sobre vies, apostade Comsa Emte a TarragonaEls serveis de transport de mercaderies es fan des de la terminal de Constantí

Núria ArlandesTARRAGONA

Comsa Emte, segon grup es-panyol en el sector de les in-fraestructures, serveis,enginyeria i sistemes, a travésde la seva empresa ferroviàriaComsa Rail Transport, que desde l’any 2007 es dedica altransport de mercaderies pertren, ha fet una aposta claraper la logística a través de laxarxa ferroviària. Per això,l’any passat va iniciar l’activi-tat d’Ibercargo Rail, empresaparticipada juntament amb laportuguesa Takargo, per aldesenvolupament de solu-cions logístiques ferroviàriesen l’àmbit ibèric, i ha triatcom un dels seus centres lo-gístics ferroviaris la terminalde Constantí (Tarragona), onla companyia està instal·ladades de fa temps, i que reflec-teix que Tarragona té quali-tats per ser un pol d’atracciólogística.Aquest servei permet con-

nectar la ciutat amb Portugal

per l’entramat ferroviari,consta d’una flota de quatretrens que fan el transport demercaderies quatre dies a lasetmana amb locomotores in-teroperables. En un principi,el transport des de la terminalde Constantí es va fer amb untren setmanal des de Tarra-gona i l’altre es feia des de laterminal de Morrot, a Barce-lona. A causa de l’augment dela demanda d’aquest servei iamb la intenció de ser méscompetitius, es va augmentarel nombre de viatges a quatrede dilluns a dijous. La càrrega,des de Constantí, depèn de lademanda, i es fa amb caixesmòbils. Segons fonts de l’em-presa, estan molt satisfets jaque la càrrega que porta cadaservei arriba a més del 90% dela seva capacitat.A més, les aliances i col·labo-racions amb diferents empre-ses europees faran que l’anyque ve els trànsits creuin lafrontera hispanofrancesa,amb connexions des de Portu-gal. Pel que fa a serveis com-

plementaris al ferrocarril, laseva societat Serveis IntegralsFerroviaris (SIF), ha renovatels serveis de maniobres i ma-nipulació de contenidors per

a ADIF a diferents terminalsd’Espanya, entre elles la deConstantí i ha començat laprestació d’aquest servei almunicipi de Flix.

Comsa Emte té delegacions a Tarragona des de fa temps.CEDIDA

La companyia que es dedica ala comercialització i produc-ció d’ous Agustí Roig de Tor-tosa ha invertit sis milionsd’euros per adequar-se a lanova normativa en benestaranimal durant aquest exercici.Aquests es sumen als ja inver-tits l’any passat en la millora imodernització de les seves lí-nies d’envasat i amb la ins-

tal·lació de nous sistemes detraçabilitat. L’adequació deles instal·lacions ramaderes aquè es refereix aquesta legis-lació europea ha d’haver aca-bat l’any 2012, i una de lesprincipals prohibicions queafecta l’empresa és que s’hande canviar les gàbies no con-dicionades per les enriquides.Ous Roig amb seu a Tortosa

i centre de producció a Aldo-ver, va tancar l’any 2009, ambplena crisi, amb un manteni-ments de les xifres de vendes iuns ingressos de 23 Meur,dels quals el 15% és gràcies al’exportació als mercats deFrança Portugal i Andorra. El80% de la seva producció ésenvasada i distribuïda sota lamarca «Roig» i «Sabor d’Abans»

o en marca blanca per cade-nes de supermercats comEroski, Condis i Bon Preu. Toti els bons números d’aquestany, l’empresa va parar la in-versió de 6 Meur més en elprojecte per la construcciód’un nou centre de classifica-ció i envasat paralitzat per laincertesa de l’evolució delmercat.La companyia, a més a més,

també, juntament amb l’em-presa portuguesa Derivatsd’Ovos (Derovo), dedicada a lafabricació d’ovoproductes, hacreat D’Ou i Tecnologia (Dou-tec), que va tancar l’any 2008amb una xifra de negocis de2,3 milions d’euros./ Redac-ció

Ous Roig inverteix en la millorade les seves instal·lacionsPer l’empresa ha suposat una despesa de 6 milions d’euros

Polígon Industrial Entrevies - Camí vell de Salou s/n43006 Tarragona

Tel. 977 54 04 72 - Fax 977 54 08 35e-mail: esfera@cementosesfera.com

8Juny de 2010Empreses

Fusteria Cogul, l’equilibrientre artesania i innovacióL’empresa familiar, ubicada a la Selva del Camp, ofereix disseny, forma i funció en un producte qualitat

Núria ArlandesLA SELVA DEL CAMP

L’artesania sempre té unvalor afegit, ja que principal-ment queda a mans d’unmestre de l’ofici, que aportaqualitat en els materials i enel disseny exclusiu que realit-za en cada peça. Un exempled’aquesta manera de treballarel tenim a la Selva del Camp,on trobem amb més d’unsegle de tradició la FusteriaCogul.Empresa de caire familiar, elsseus inicis es remunten al’any 1896 i des de llavors haestat el mitjà de vida de lafamília Cogul. Anton CogulSereñana va ser el primer queva començar en l’ofici i que vaensenyar l’ofici al seu fill,Josep M. Cogul Berguedà, iaquest va passar-li el relleu aJosep M. Cogul Roigés, quefinalment l’ha passat al seufill Josep M. Cogul Vidal,actual administrador de lasocietat Fusteria Cogul, S.L.,constituïda l’any 1998.

Durant tots aquests anystot ha anat canviant molt, lamanera de treballar d’avui endia no té res a veure amb lad’abans però l’essència segu-eix sent la mateixa. Han can-viat els valors i les tècniquesd’elaboració, abans no esdonava tanta importància alcost de la peça ni tampoc eltemps que et podia ocupar.Avui en dia tot això ha canviatmolt, abans a l’hora de fer unedifici la maqueteria i la fus-teria anava a càrrec d’un mes-tre de l’ofici, ara està en mansde grans empreses que fanuna producció en cadena obé s’utilitzen altres materialsper realitzar-la. Així, Josep MCogul ha tingut el repte d’a-daptar-se als nous temps i lesnoves tecnologies sense dei-xar de banda l’artesania. Haapostat per una renovacióintegral del negoci, diversifi-cant la seva activitat per talde poder ser més competitiu.Ha introduït les noves tecno-logies amb nova maquinària iha après a treballar els nousmaterials que han anat apa-reixent en els últims anys.Així ha obert les portes anous mercats i nous clients.

Nous tempsArran de la constitució de lasocietat limitada l’any 1998,amb el traspàs de tot el nego-ci es van fer evidents les man-cances claus per la continua-ció del negoci, com l’adapta-

ció als nous temps o la reno-vació d’alguns elements, tanten la secció de producciócom de la gestió, el Josep M.tenia clar que volia continuaressent un empresa familiar ique no podia fer front a laproducció en sèrie de lesgrans empreses, així que vaoptar per primar la qualitat iel saber de l’artesà per davantde tot. Per tal de millorar lacompetitivitat de l’empresa iseguir gaudint de la confian-ça del consumidor oferint unservei eficaç i professional-ment immillorable.

Amb els punts clars delque volia i el que no, la fuste-ria Cogul ha potenciat la qua-litat en els seus materials i enla producció de peces exclu-sives on la creativitat i el dis-seny siguin els protagonistes.Així realitza les peces a midade les necessitats del client

garantint al cent per cent lafeina ben feta.

Tanmateix, s’ha invertit eninnovació i noves tecnologiesintroduint el disseny virtualper tal de mostrar al client elproducte final tal com ell volque sigui, abans de començar,i conèixer les peculiaritats dela peça per tal de poder fer unpressupost ajustat a la feina

encarregada. Una vegada ele-gits els materials amb què esrealitzarà la peça, comença lafeina del mestre artesà i esfinalitza amb la col·locació deles peces fabricades al llocque el client vol.

La Fusteria Cogul ofereixdisseny, forma i funció, en unproducte de qualitat, innova-dor i exclusiu.

Josep M. Cogul realitzant una de les seves pecesCEDIDA

Detall d’una les peces que ha realitzatJosep M. Cogul en les tasques de restauració

CEDIDA

HistòriaEls inicis de l’empresa esremunten a l’any 1896,quan va començar elbesavi del propietari

Noves TecnologiesHa introduït el dissenyvirtual per tal que elclient pugui veure lapeça tal com la desitja

Qualitat garantida,èxit assegurat

Amb els nous temps la FusteriaCogul també ha diversificat elseu catàleg de productes quefabrica per adaptar-se a lesnecessitats de cada client, demanera personalitzada i al seugust. Així, ara la seva gammade productes va des de moblesper al bany, o la cuina, passantper mobles per a menjadors,dormitoris, o parquets, bara-nes, fins a finestres o enfus-tats. També una de les opcionsque ens posa al nostre abastés la restauració de moblesantics, un dels valors afegits del’empresa. Avui en dia és moltdifícil trobar professionals quepuguin realitzar aquests tre-balls. Actualment ha obtingutel distintiu de Producte Artesàde Qualitat PAC per diferentsproductes fabricats al taller:armaris, mobiliari, escales iportes. L’amor per l’ofici querealitza ha portat el Josep M. aorganitzar visites el seu tallerde fusteria per tal de donar aconèixer la seva feina. Aquestaactivitat va dirigida a les esco-les; a més, participa en les acti-vitats que organitza el gremide fusters de la zona, i nodeixa mai la formació de bandaper poder estar sempre al diade les últimes novetats delsector i poder ser més compe-titius.

Pel que a fa a l’adaptacióde noves tecnologies, fa dosanys va renovar la maquinària iva invertir en la millora delsaparells informàtics apostantper la innovació. De cara alfutur té previst invertir enmaquinària de control numèrici ampliar el taller per poderdonar més bon servei. En rela-ció al creixement de l’empresa,no és la seva prioritat, ja quel’important és poder realitzarla feina ben feta.

Josep M. CogulCEDIDA

� empreses amb història

El sector de l’automoció ha obtingut una revifada en aquest semestre on les vendes a la nostra demar-cació han augmentant vora un 50%més que el mateix període de l’any passat. Però a finals d’aquest mess’acaben els ajuts del Pla 2000E i entra en vigor la pujada de l’IVA, cosa que pot fer que hi hagi un altradavallada en aquest sector econòmic. Així, ara han de buscar alternatives que puguin fer que aquest se-mestre l’automoció no retrocedeixi i tingui sortides per poder fer front a la incertesa que es presentad’aquí a finals d’any i que pot marcar el que serà l’any que ve.

10Juny de 2010AUTOMOCIÓ

«Esperem mantenir les xifres devendes fins a final d’any»

Amb la finalització dels ajuts oficials cor-responents al Pla 2000E a la compra devehicles i l’inici de la pujada de l’IVA al 18%

al segon semestre d’aquest any, si no s’a-pliquen mesures compensatòries, el sectorautomobilístic pot tornar a xifres negati-

ves. Aquesta situació de incertesa que espresenta és una de les principals preocu-pacions d’ASTAVE.

Núria ArlandesTARRAGONA

–Quin és el balanç d'ASTAVEd'aquest primer trimestre del'any?«El balanç és positiu, principal-ment per la confirmació decanvi de tendència respecte almateix període de l'any 2009.Les dades del primer quadri-mestre reflecteixen un augmentrespecte al mateix període del'any 2009 del 50% en la vendade vehicles, però aquestesdades han de ser interpretadesen un context real. Les dades de2009 van ser desastroses, lespitjors de la història, i van tenircom a conseqüència més greula pèrdua del 24% dels llocs detreball del sector, a la nostraprovíncia.»–El Plan E per l'automòbil haservit per reactivar el sectorautomobilístic però el mesque ve s'acaba, al mateixtemps que s’apuja l'IVA, compoden afectar el sector?«Afectarà molt negativament elcreixement del sector. Hem detenir en compte que el pla2000E ha incidit en 2 de cada3 vendes realitzades. Per tant,això ens ha de portar a inter-pretar, primer, que si no existísaquesta línia d'ajuts, el mercathauria continuat en una situa-ció més que crítica, i segon, queels particulars, principals de-mandants del 2000E, han apro-fitat els ajuts i l'actual tipusimpositiu de l'IVA abans del seuaugment, per comprar.La desaparició del pla 2000E,juntament amb la pujada del'IVA al 18% el proper 1 de ju-liol, fa que els empresaris delsector estiguin molt preocupats

pels resultats del segon semes-tre de l'any.»–Quina és la postura d'AS-TAVE davant d'aquests dospunts claus pel futur econò-mic del sector?«Respecte al pla 2000E, dema-nar la seva pròrroga, però abansexigir a les administracions quearreglin el greu problema origi-nat pel propi pla 2000E-2010:reintegrar a les empreses delsector la totalitat d'ajuts avan-çats als seus clients (1000,00per venda), ja que una bonapart ens diuen que no es podenrecuperar per esgotament de la

dotació econòmica destinada alpla. Respecte a l'IVA. Confir-mada la seva aplicació a partirde l'1 de juliol, resulta neces-sari modificar a la baixa elstipus impositius de l'impost dematriculació, per compensarl'encariment del preu dels vehi-cles».–Quin pla estratègic, s'ha dis-senyat des d'ASTAVE per ferfront a la crisi del sector?«El mes de novembre de 2008ASTAVE ja realitzava notes depremsa i rodes de premsa ad-vertint de la situació de crisiexistent. Probablement, si tot-

hom hagués actuat reconeixenels problemes que afectaven elsmotors de la nostra societat(empreses i treballadors) es po-drien haver realitzat ajusta-ments que com a mínimhaurien permès un millor posi-cionament de tots davant lacrisi que encara estem patint.»–El sector del vehicle usat potser una sortida per als empre-saris automobilístics?«La venda del vehicle usat estàincorporada de sempre a la ac-tivitat comercial de les empre-ses venedores.Una millora d'aquesta secció no

pot solucionar la fallida d'altresseccions de l'empresa.De totes maneres, la crisi haafectat tant la venda de vehiclenou com la venda de vehicleusat».–Els resultats d'aquest trimes-tre donen dades positives delsector quant a exportacions,pot ser una tendència i unasortida per aquest 2010?Aquesta és una dada que reper-cuteix directament al fabricantde vehicles i a la indústria auxi-liar de components. Per tant, noté una incidència sectorial en elsector venedor o reparador devehicles. Però, com qualsevoldada econòmica, si és positiva,és encoratjadora per a tot elteixit comercial de la nostraprovíncia.–Quines perspectives de recu-peració del sector hi ha peraquest any?«Ara mateix ens trobem en elmoment ideal pel consumidor.Qui desitgi comprar un vehicle,ara té l'oportunitat més rendi-ble per fer-ho. L'esperança delsector passa per mantenir lesxifres de venda durant el segonsemestre de l'any i que no hihagi una davallada».

Joan Antoni Belmonte (centre) amb altres membres de la junta d’ASTAVECEDIDA

Joan Antoni Belmonte. President de l’Associació Empresarial de Tallers de Reparació i Venedors d’Elements (ASTAVE)

Pujada de l’IVA«ASTAVE demana percompensarl’encariment del preudels vehicles labaixada dels tipusimpositius del'impost dematriculació»

ACNBARCELONA

El Govern ha autoritzat aquestpassat 2 de juny ampliar en 38milions d'euros la línia especí-fica de suport als fabricants devehicles. L'objectiu és poten-ciar les activitats relacionadesamb l'R+D i amb la protecció

del medi ambient, en un mo-ment cabdal de la indústria del'automòbil a Catalunya da-vant dels nous reptes de com-petitivitat que se li presentenamb la industrialització del ve-hicle verd. Aquesta línia de fi-nançament atorgarà fins el80% de la inversió, a un tipusd'interès zero, sense garanties

per part dels beneficiaris, i aretornar en un màxim dequinze anys, amb cinc de ca-rència.

Els préstecs en condicionspreferents, que es van impul-sar atesa la particularitat delsector de l'automoció, es vanfer públics al Diari Oficial dela Generalitat de Catalunya

(DOGC) el passat 22 d'abrilamb una dotació de 5,1 mi-lions d'euros. En aquest sentit,el Govern dóna continuïtat ales mesures iniciades en elsector al llarg del 2009, en elmarc de l'estratègia catalanadel sector de l'automoció.

D'altra banda, el Governha aprovat la signatura d'un

protocol de col·laboració ambles empreses Seat SA i CentroTécnico de SEAT, SA, per adonar suport en el període2010-2013 a aquelles inicia-tives d'inversió en projectesde recerca, desenvolupament iinnovació que consolidin elteixit productiu del sector del'automoció a Catalunya.

És una línia específica de suport als fabricants de vehicles

El Govern amplia en 38 milions d'eurosels crèdits de suport a l'automoció

11Juny de 2010 AUTOMOCIÓ

Les vendes donenun respir al sectorque està pendentde l’últim semestreLes adquisicions de vehicles aquesttrimestre a Tarragona han pujat un 50%

RedaccióTARRAGONA

El sector de l’automòbil hatingut les primeres dades po-sitives en vendes des de l’any2008, després d’una baixadaespectacular a causa princi-palment de la conjuntura eco-nòmica del moment. Ambl’inici, l’any passat dels ajuts alsector del Plan 2000E llançatdes del Govern amb col·labo-ració amb les CCAA, les ven-des de cotxes van començar areactivar-se, i ha estat el pri-mer trimestre d’aquest anyquan les xifres han estat posi-tives. Al fet de la tramitaciódels ajuts del Pla, s’ha d’afegirque la pujada de l’IVA, queserà una realitat a partir de l’1de juliol, ha accelerat el con-sum d’aquests productes. Així,segons les dades facilitades

per ASTAVE, a la demarcacióde Tarragona, les xifres ron-den el 50% més que el mateixtrimestre de l’any passat. Pertipologia de vehicles, els ques’han venut més han estat elstot terrenys, amb un augmentdel 81,9% més que al mateixmes de l’any passat, seguit pelsturismes, amb un 67,9%. Pelque fa als vehicles pesants, elstractocamions han augmentatun 100% les vendes en com-paració al mateix període del’any passat; en canvi, han dis-minuït les vendes de furgonesen un 4,1%. Quant a motoci-cletes, se n’han adquirit17,2% més que l’abril de2009, però en canvi els ciclo-motors han perdut vendesamb un 7,1%.Per comarques, la que ha

augmentat més les vendes haestat l’Alt Camp, amb un

100%; han passat de 34 vehi-cles venuts l’any passat a l’a-bril a 64 aquest abril, amb unacumulat del 69,4% més queel mateix període de l’any pas-sat. La segueix el Tarragonès,amb una pujada del 73,3% iun total de 421 vehicles ve-nuts a l’abril i un acumulat del’any del 45,3%, cosa que sig-nifica que porten 1,546 vehi-cles venuts a aquesta comarca.

Al Baix Camp les dades hanestat més baixes, i han tingutun creixement del 54,2%,(270 vehicles al mes d’abril).L’acumulat anual segueix lamateixa línia, amb un 59,2%,que significa que s’han com-prat 1.060 vehicles, 394 mésque en la mateixa franja del’any passat.

Pel que fa a les Terres del’Ebre, nomes tenim les dades

de la comarca del Baix Ebre onles vendes han crescut un44,4% al mes d’abril, 104 ve-hicles en total i un acumulatde 58%, 171 més que l’acu-mulat de l’any 2009.

De totes maneres, el sectorestà a l’expectativa del que potsuposar-los la pujada de l’IVA ila desaparició dels ajuts delPlan 2000E, per veure com re-accionar el mercat.

Les vendes de vehicles han augmentat tota la demarcació.CEDIDA

ACNSANT BOI DE LLOBREGAT

El president de Seat, JamesMuir, ha criticat a que «els po-lítics només volen cotxes elèc-trics». Aquest vehicles són una,però no l'única forma en laqual la indústria de l'automo-ció s'adaptarà al final del pe-

troli, ha opinat Muir. Una altraalternativa, ha dit, són els cot-xes propulsats amb gas naturalcomprimit. «Faré un lobby peraquesta energia» a l'Estat, hadit Muir, que ha advertit que«els recursos fòssils s'esgotaranprobablement abans del queens pensem», i que això dispa-rarà els seus preus. Muir ho ha

dit durant un dinar a Sant Boiaquest mes de juny, en el quèha subratllat que la marca deSEAT s'ha d'associar més ambBarcelona i que a l'Estat cal in-vertir més en investigació.

«La panacea no existeix», hadit Muir sobre les diferents op-cions que hi ha per a adaptar laindústria de l'automòbil a l'è-

poca posterior al petroli. I ésque es tracta d'un canvi d'è-poca, ha subratllat el màximexecutiu de SEAT.

Això sí, els cotxes elèctricsencara presenten molts pro-blemes, que no es resoldran acurt termini, ha advertit Muir:les bateries, de liti, un materialmolt car, encara són insufi-

12Juny de 2010AUTOMOCIÓ

Defensa l’alternativa dels cotxes propulsats amb gas natural comprimit

Ajuts i propostes per impulsarel sector del vehicle ecològic

El president de Seat critica que elspolítics «només vulguin cotxes elèctrics»

La seva implantació pot dinamitzar el sector i introduir noves tecnologies per fer-lo més eficient

RedaccióTARRAGONA

En l’actual situació econò-mica, pel sector de l’automòbilla implantació del vehicle eco-lògic pot ser una oportunitatper dinamitzar el sector intro-duint noves tecnologies perser més sostenibles i eficients.Segons estudis fets per la UE,el parc automobilístic mundialpassarà dels actuals 800 mi-lions de vehicles a 1.600 endeu anys. Aquest creixementagreujarà més l’alta escassetatdels recursos energètics fòs-sils, per la qual cosa les em-preses estan impulsant elsvehicles menys contaminants.Així, moltes de les empreses fa-bricants més importants jadestinen part dels seus recur-sos a desenvolupar la tecnolo-gia pels vehicles verds, i que espodria xifrar ens uns 20.000milions d’euros anuals cap aaquestes investigacions –el60% de les seves inversionsvan dirigides a l’I+D.

L’aposta pel vehicle elèctricEl Govern central va presentara l’abril el Pla Integral del Ve-hicle Elèctric per donar unimpuls a la implantació d’a-quest tipus de vehicles a lanostra societat. Amb aquestainiciativa l’Executiu espanyolvol establir les bases que per-metin un model de transportmés ecològic. Amb aquestaproposta es calcula que al fi-nalitzar el pla s’hauran matri-culat a Espanya 70.000 cotxeselèctrics purs o híbrids endo-llables, i que el 2014 podriaaugmentar fins a 250.000.Aquest pla que es veu com unaoportunitat per impulsar l’e-conomia està dotat de 590milions d’euros, destinats a fo-

mentar la demanda d’aqueststurismes en flotes públiques iprivades, ajuts per la compraper a particulars i programesd’avantatges per als usuarisd’aquests vehicles. En l’apartatde subvencions per la seva ad-quisició es contemplen ajutsdel 20% del cost del turismefins a un màxim de 6.000euros, a més de suport a la in-

dustrialització, la I+D i pro-grames per fer un transportmenys contaminant.

Incentius a la compraA més, Miguel Sebastián, mi-nistre de Indústria, en l’acted’inauguració del Saló Inter-nacional de l’Automòbil Eco-lògic i de la MobilitatSostenible que es va celebrar

a Madrid a finals de maig, vaanunciar que el Govern té unpla extraordinari d’incentiusper la compra de vehiclesverds com a compensació perla finalització a finals d’aquestmes del Pla 2000E. De totesmaneres, no va voler donar de-talls, però estarà supeditat auna actuació coordinada ambla UE, ja que entre altresraons, el 80% de la produccióespanyola d’aquests vehiclesestà destinada als mercats eu-ropeus. La principal preocu-pació del sector és la davalladadel mercat si el Pla 2000E noes prorroga i quins seran elsdel pla estratègic.

El cotxe ecològic pot ser una sortida pel sector de l’automoció.CEDIDA

Ajuts al Vehicle EcològicEl Pla Integral del VehicleElèctric donarà ajuts del20% a la comprad’aquests vehicles

Pla 2000EEl Govern diu que enprincipi no es contemplala pròrroga d’aquestsajuts

Els pros i contres delsanomenats vehiclesecològicsA aquestes altures, la indústriaautomobilística ja no dubta dela possibilitat que en 10 i 15anys es puguin trobar que un10% dels vehicles siguin ecolò-gics. El fet que ho demostrasón els llançaments i presenta-cions que s’estan fent de mo-dels o els acords entreelèctriques, petrolieres, cons-tructores i altres empreses perposar la cullerada en aquestmercat emergent, a més delsajuts per incentivar la comprad’aquest vehicles.Ara per ara el principal entre-banc que es pot trobar és elpreu. Aquest pot ser prohibitiu,ja que ronda els 30.000 eurosper unitat, es calcula que seriennecessaris set o vuit anys perpoder rebaixar aquest preu.L’altre punt en contra són elspunts de recàrrega, no janomés per la necessitat detenir un punt al domicili delpropietari del vehicle sinó quehaurà de distribuir-los per lesvies urbanes i per alguns llocsdeterminats. Pel que fa alsavantatges, aquest tipus de tu-risme resulta molt més econò-mic que un cotxe convencional,per 20.000 km en gasoil esgasta 1.500 euros amb l’ecolò-gic són 400. A més, s’hi ha desumar l’estalvi en la despesa dereparacions i manteniment (nonecessita canvi d’oli). També,l’encariment del petroli el faràmés atractiu.Pel que fa als viatges llargs,

s’estan realitzant sistemes derecàrrega de bateria ràpida (en10 i 15 minuts), un servei quesegurament es farà a les matei-xes benzineres a curt termini ique pot suposar un avenç.

cients, l'autonomia dels cotxespropulsats amb aquesta tecno-logia és limitada a 50 quilòme-tres, i no hi ha suficientsinfraestructures per a alimen-tar aquests vehicles, ha enume-rat Muir. «Això sí, aquestatecnologia s'està apropant», haconcedit.

Però ha volgut posar l'ac-cent en altres maneres de ferque els cotxes esdevinguin in-dependents del petroli. Enaquest sentit, Muir s'ha mos-trat un ferm entusiasta del gasnatural comprimit, el biometà.A l'Estat hi ha només dues es-

tacions que subministrinaquest combustible, més popu-lar a Alemanya, ha lamentatMuir, que ha afegit que lluitaràper estendre l'ús d'aquestasubstància. «És natural i reno-vable», ha defensat. I ha criticatl'extensió del gas propà líquid,que ha atribuït als interessosque té Repsol en vendreaquesta tecnologia, perquè, hadit Muir, aquesta companyiaextreu aquest gas en molts pa-ïsos. «No crec que aquest siguiel camí a llarg termini», ha ditMuir.

Els treballadors, en trenL'executiu ha defensat queSEAT, que ocupa 13.500 per-sones al Baix Llobregat i crea

llocs de treball de forma indi-recta per a 65.000 empleatsmés, és la segona empresa del'Estat que més inverteix en in-novació, pel darrera de Telefo-nica. La companyia inverteix300 milions d'euros en aquestàmbit, ha indicat Muir, quetambé ha anunciat millores enla sostenibilitat de la planta deMartorell.

Ara per ara, un 6% de l'e-nergia que consum aquestagran fàbrica és produïda pelsol. Volen arribar al 20% en elfutur. També ha dit que utilit-zarà els trens que connecten laplanta amb el port i la xarxaferroviària per a transportartambé els seus treballadors, ipoder eliminar així línies de

busos, més contaminants.En aquest sentit, l'executiu halamentat el desnivell entre elnord i el sud d'Europa. Enambdues regions viu el mateixnombre d'habitants, però men-tre al nord hi ha 16 patents percada mil habitants, al sudnomés n'hi ha cinc, ha exem-plificat Muir. «Hem de comen-çar a vendre» l'Estat espanyol,ha emfasitzat Muir, que no s'hareferit gaire a Catalunya du-rant el seu parlament.

Sí que ha parlat de Barce-lona, una ciutat amb la què volassociar la marca SEAT. Barce-lona i el seu disseny és fora del'Estat espanyol «molt més sig-nificant que Madrid», ha opinatMuir.

13Juny de 2010 AUTOMOCIÓ

El rènting, opció de futur permillorar les flotes industrialsDe totes maneres, les pimes segueixen apostant per la compra directa i el lísing davant del rènting

RedaccióTARRAGONA

Aquesta és una de les conclu-sions que s’han extret de l’es-tudi realitzat per CorporateVehicle Observatory (CVO)que s’ha presentat a Madrid iha estat promogut per Arval,companyia de rènting quepertany al grup BNP Paribas.

L’estudi, que s’ha realitzatentre més de 3.300 gestorsde flotes de pimes i gransempreses de tot Europa, harevelat que la crisi ha portatquasi la meitat de les compa-nyies del nostre país a retallarles inversions en la compra devehicles amb l’objectiu d’es-talviar costos, ja que la despe-sa en la flota d’aquestes socie-tats és un dels capítols quegraven més. Així, les empreseshan canviat la política d’ad-quisició d’automòbils i donenresposta a la necessitat de lacompanyia deixant de bandal’estètica o els gustos perso-nals. Pel que fa a la possibili-tat de comprar vehicles, lesempreses demanen més ajutspúblics per la renovació delseu parc de vehicles i consi-deren que la iniciativa del Pla2000E no ha tingut moltimpacte en la decisió d’adqui-rir o no vehicles, ja que es vadinamitzar més la compra perpart dels particulars que nopas per les empreses.

La flexibilitat del rèntingEl rènting és una de les fór-mules que les companyiesespanyoles han descrit com laresposta per la flexibilitzaciódels serveis i ajudes prestadesper les empreses que s’hidediquen. Així, la crisi haestat per les empreses unadescoberta dels avantatgesdel rènting, tant fiscals com

financers davant de la compradirecta, el crèdit o el lísing.L’avantatge principal és queaquesta fórmula inclou elscostos directes i indirectes del’ús dels vehicles, abaratintles despeses de les empresesen aquest sentit. L’informedestaca que les pimes seguei-

xen apostant per la compradirecta (36%) i el lísing (34%)davant de les grans empresesque aposten pel rènting(63%) principalment pelsseus beneficis.

Així, l’estudi conclou queel potencial de creixement deles flotes al nostre país vindrà

donat pel rènting i en unamés gran mesura a les pimesque a les grans empreses.

Pel que fa a altres conclu-sions, l’informe va remarcarles mesures que apliquen lamajoria d’empreses per reduircostos. Així aquestes estancanviant la seva política iestan buscant fórmules perdisminuir despeses i hanapostat pels vehicles amb l’e-tiqueta de baix consum;segons l’estudi, el 12% reco-neix comptar amb vehicles deconsum eficient, mentre queun reduït nombre disposa

d’híbrids (2%) o elèctrics(2%) en el seu parc d’automo-bils. Quant a l’ús d’aquesttipus de vehicles en les flotesde les nostres empreses, cadavegada més s’està notant quea l’hora de renovar cotxes lescompanyies estan apostantper aquesta opció, gràcies alsplans d’ajuts per la sevaadquisició fomentats pelGovern. Així, el 21% de lesempreses incorporarà cotxeselèctrics els propers tres anysi un 30% d’híbrids. Però l’ele-vat preu d’aquests està fre-nant la demanda.

La crisi econòmica ha portat les empreses a retallar la seva inversió en la compra de vehicles nous.

El president de SEAT, JamesMuir, va participar en unacte a Sant Boi de Llobregat.

CEDIDA

RèntingEls avantatges fiscals ifinancers del rènting sónuna opció perincrementar les flotes

FuturEl potencial decreixement de les flotesdel nostre país vindrà dela mà del rènting

14Juny de 2010AUTOMOCIÓ

15Juny de 2010 Entrevista

«Tarragona ha de tenir un òrgande promoció global logística»

Enric Ticó, president de Feteia-OLT, vaprendre part a l’últim «Bon dia Tarragona»organitzat per la Cambra de Comerç, con-

juntament amb el Cercle de Infraestructu-res i el suport d’Acesa-Aucat i Arrakis. A laconferència amb el nom “Pot competir Tar-

ragona en el món logístic? El paper delstransitaris”, va defensar la importància del’oferta logística global.

Núria ArlandesTARRAGONA

–Creu que la logística és unaopció per poder reactivar l’e-conomia de comarques com,per exemple, el Baix Penedèso la Conca de Barberà?«Hi ha un seguit de tendènciesa escala mundial (per exemple,la deslocalització de la produc-ció de béns de consum, l’apari-ció de nous mercats deconsumidors a l’Àsia, i aviat al’Àfrica…), així com l’externalit-zació dels serveis del transport,que fan que la Logística Globalsigui un dels grans negocis aescala mundial. Avui, més del6% del PIB dels països desen-volupats prové de la logística ila distribució. Crec que, com apaís, no podem renunciar aaquesta font de riquesa. Nopodem renunciar als llocs detreball que crea. Tenim unaubicació estratègica que enspermet apostar per la logística,però hem de fer les coses bé, te-nint em compte que, si bé éscert que les activitats del trans-port suposen el consum d’un bémolt preuat, com és el sòl, elterritori, també podem aportarmolta riquesa per la nostragent».–Quines són les mancancesdel transport de mercaderiesper la xarxa ferroviària, i qui-nes mesures es podrien posaren marxa per pal·liar-ho?«El ferrocarril no ha estat finsara un mitjà de transport efi-cient, parlant de càrrega, par-lant de mercaderies.Això es deu a una gestió tercer-mundista que Renfe ha fet, finsfa poc temps, de la xarxa demercaderies. Ara ens en podemsortir, sempre que es donin tresfets:1. Que la liberalització siguiuna realitat, i que les empresesprivades puguin competir enigualtat de condicions... i aixòara encara no passa.2. Que s’acabin les obres de pe-netració ferroviària a ports i ae-roports.3. Que l’explotació dels nousserveis es faci tenint en compteels que controlen la càrrega,que són els transitaris, altra-ment dits Operadors LogísticsGlobals».–L’aeroport de Reus ha d’a-postar més per augmentar eltransport aeri de mercaderiesi promoure l’activitat comer-cial?«Sens dubte. Avui el transportés multimodal, i si falla una deles potes (el transport aeri),

falla tot el sistema. El problemaés que, en la mesura que l’aero-port depèn d’una xarxa estatal,no pot competir en igualtat decondicions. Té les ales tallades.La situació actual és la mateixaque es produiria si la Coca-Cola fos l’encarregada de pro-mocionar comercialment laPepsi… ben segur que no esvendria ni una sola Pepsi».–Creu que la falta de transita-ris al port de Tarragona liresta competitivitat? Per què?«El Transitari és el que controlala càrrega. Importadors i expor-tadors confien el moviment de

la càrrega als transitaris. ElTransitari és a la càrrega el queles agències de viatges són alsturistes… Sense agències deviatges no hi hauria turistes,sense transitaris no hi ha trans-port de mercaderies.Sorprèn que al port de Tarra-gona només hi hagi 9 transita-ris, quan a Barcelona n’hi ha150 i a València, 90».–Creu que es una necessitat elcorredor del Mediterrani?«Absolutament sí. Està demos-trat que amb el corredor medi-terrani podríem transitar unabona part de la càrrega Europa-

Àfrica, i alleugerir sensiblementel tràfic de camions de la AP-7».–Creu que la retallada econò-mica en infraestructures a Es-panya és correcta si es volguanyar pes com a pol logístical mercat europeu?«La retallada és com navegaramb un veler sense veles… elcorrent se’ns endurà cap a lesroques… És trist veure com elsplans Zapatero han servit peraixecar carrers que estavenacabats d’asfaltar o fer pipi-cans… el que s’hauria hagut defer és invertir en infrastructu-res productives, infrastructu-

res que ens haurien permèscompetir amb ports i aeroportsdel nord d’Europa».–On és la importància de lamodificació de la Llei de Portsque s’ha aprovat aquest mes?«Anem enrere. Aquesta llei, si fi-nalment s’aprova tal com s’estàtramitant, no serà duradora (i,per tant, no donarà seguretatjurídica al sistema), i significauna retallada del poder de lesAutoritats Portuàries en favorde Puertos del Estado. Crec sin-cerament que és l’harakiri dePuertos del Estado, organismeque deixa de ser un ens de co-operació i passa a ser unanosa».–Quin és el paper dels transi-taris dins del mercat globalit-zat de la logística i com podenfer-lo més competitiu?«El Transitari és el que orga-nitza la cadena de subministra-ment. El Transitari és el queelegeix a través de quin port,port, duana… es mouen lesmercaderies. Aquesta eleccióno la fa amb criteris localistes,sino pensant en l’interès delclient… organitzem les cade-nes de subministrament pen-sant en els interessos del client,perquè els seus producte esti-guin al lloc adequat, en el mo-ment adequat, al millor preupossible, i amb la màxima segu-retat».–El transport intermodal ésuna bona opció per fomentarl’optimització de l’espai logís-tic en una zona com la de Tar-ragona?«És l’única opció, pel que deia.Abans competien els mitjans detransport entre si, el camiócontra el tren, el vaixell contrael camió, l’avió contra… Aixòs’ha acabat, ara ja no competei-xen els mitjans. Els mitjans escomplementen. Ara competei-xen les àrees logístiques i lescadenes logístiques. Tarragonacompeteix amb València i ambRotterdam».–Què necessita Tarragona perposicionar-se com un pol lo-gístic d’importància?«Creure’ns-ho. Treballar con-juntament… ens cal un òrgande promoció global: TarragonaCentre Logístic, que faci conèi-xer al món, i molt especialmentals grans transitaris internacio-nals, a exportadors i importa-dors, al món logístic en general,que aquí tenim unes infraes-tructures de primer nivell, quetreballen de comú acord. Ja hiha Barcelona Centre Logistic iGirona Centre Logístic… quantindrem TCL?».

Enric Ticó, president de Feteia-OLTCEDIDA

Enric Ticó. President de la Federació Espanyola de Transitaris-Organització per a la Logística i de Transport (Feteia-OLT)

Corredor del Mediterrani«És una necessitat, jaque podria ser unavia de connexiótransitària de bonapart de la càrregaentre Europa i Àfrica,a més d’alleugerir eltràfic per carretera»

Intermodalitat«És l’única opció perfomentarl’optimització del’espai logístic; ara escompeteix entre lesàrees i cadeneslogístiques, no entremitjans de transport»

Logística Ferroviària«Perquè sigui eficientpel que fa atransport demercaderies, s’ha deprivatitzar la gestió ipotenciar lesinfraestructures capals ports i aeroports»

16Juny de 2010Actualitat

RedaccióTARRAGONA

L’enquesta ha estat feta al mesde març, entre els col·legiatsdels Col·legis d’Economistes deles quatre demarcacions per re-collir la visió dels economistesde la situació econòmica actuali les perspectives de futur amitjà i llarg termini. En aquestsentit, segons els resultats ex-

trets del qüestionari realitzat,l’atur continua sent el principalproblema de l’economia cata-lana, amb el 84,3% dels col·le-giats, seguit de la feblesa de lademanda externa i la manca dereformes estructurals, així comels costos laborals i les defi-ciències en infraestructures icomunicacions. De totes mane-res, la preocupació pel creixe-ment de l’atur ha augmentat i la

majoria dels enquestats creuque caldrà un mínim de tresanys per començar a veure unareducció de les xifres d’atur aCatalunya i l’Estat espanyol, en-cara que són pessimistes al’hora de reactivar el mercat la-boral. En relació a les perspec-tives de recuperació a curttermini, el 50,8% opina que lasituació continuarà igual, men-tre que un 38% creu que em-

pitjorarà. La valoració de la si-tuació econòmica actual a Ca-talunya és d’un 3,32 sobre 10.Tot i que tots els col·legiats co-incideixen en una recuperaciósemblant a tots els sectors, el dela construcció continua sent elmés negatiu amb previsions acurt termini.

Pel que fa a les infraestruc-tures, el 87,4% dels col·legiatstarragonins creu que una major

compenetració política afavori-ria el desenvolupament de lesinfraestructures al Camp deTarragona. Així, un 80,8%opina que s’hauria d’aprofitar laPresidència Europea espanyolaper impulsar el Corredor delMediterrani. En relació a lesmesures econòmiques per ferfront a la crisi impulsades pelGovern central, el 78% delseconomistes creu que no sónles millors per intentar canviarel model productiu.

El Col·legi d’Economistes deCatalunya té més de 6.200 eco-nomistes col·legiats i és unainstitució que els ofereix serveisd’assessorament, formació i re-ciclatge.

Els economistes de Tarragona creuen quela xifra d’atur no es reduirà fins el 2013

� Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’enquesta d’opinió realitzada entre els col·legiats

Caixa Tarragona es fusiona, obté200 oficines i nou organigrama

� A més, Rafel Jené, director general de l’entitat ha anunciat la seva jubilació per al proper mes de juliol

El mes passat va ser moltmogut per l’entitattarragonina, ha aprovatla fusió, presenta nouequip directiu, la gestióde 200 oficines i Jenéanuncia la seva jubilació

RedaccióTARRAGONA

El passat mes de maig ha estatun abans i un després en el ter-ritori, ja que les assembleesgenerals de Caixa Tarragona,Caixa Catalunya i Caixa Man-resa han aprovat la primeragran fusió de caixes a Espanya,amb el vistiplau del Banc d’Es-panya i la Comissió Europea ique es convertirà en una novaentitat, que serà la quarta caixad’estalvis per volum d’actiusconsolidats. Així, la nova enti-tat comptarà amb 81.000milions d’euros amb volumd’actius, 62.088 milions d’eu-ros amb crèdits a clients,70.009 milions d’euros ambrecursos de clients gestionats iun nombre total de clients queascendirà a 4 milions. La xarxad’oficines comptarà amb 1.215a tot l’Estat i 8.000 empleats atot el grup. Al mateix temps lanova caixa incrementarà elsseus recursos propis i la sevasolvència, amb l’emissió departicipacions preferents per1,250 milions d’euros, sub-scrits pel FROB. El model denegoci d’aquest grup serà el debanca minorista de proximitat.

La nova caixa també comp-tarà amb una nova Obra Social,a través de les fundacions terri-torials de Manresa i de CaixaTarragona, mantenint un fortvincle de proximitat amb elsseus respectius territoris.

Pel que fa a la gestió de la

nova entitat, ja ha presentat elnou equip directiu, que estàcompost per 18 membres, delsquals 13 pertanyen a CaixaCatalunya, on Adolf Todó assu-

meix la direcció general iJaume Massana la direcciógeneral adjunta de la novaentitat. Caixa Tarragona assu-meix el control i gestió global

de risc amb Josep Reyner; ladirecció d’assegurances, parti-cipades i productivitat global,Miquel Àngel Moral, i el dele-gat general de Tarragona,Antoni Penya. La nova configu-ració de l’equip directiu, en elqual Caixa Tarragona només tétres directius, es farà efectival’1 de juliol, data de constitu-ció legal de la nova entitat isegurament la data en quèRafel Jené, actual directorgeneral de caixa Tarragona,deixarà després de 15 anys el

seu càrrec. Així Jené va enviaruna carta on anunciava la sevadecisió a tots els seus empleatsi on agraïa el suport rebut pertots durant la seva gestió.

En tot, la Direcció Territo-rial de Tarragona gestionarà,200 oficines, un 12% més queen la xarxa actual a la demarca-ció amb més de 650 empleats.La seu s’ubicarà a la plaçaImperial Tarraco i acollirà elsServeis Centrals de la novaentitat i que ocuparan a 100persones.

Rafel Jené ha anunciat la seva jubilació i no continuarà a la nova caixa fusionada.CRISTINA AGUILAR

Xarxa D’OficinesLa Delegació deTarragona gestionaràun 12% mésd’oficines a lademarcació

Equip DirectiuCaixa Tarragonanomés tindrà tresdirectius dins del’organigrama de lanova entitat

El 57,2% més depréstecs pels gestors del’entitat tarragonina

La crisi ha fet que les entitatsfinanceres s’estrenyin el cinturóen concessió de crèdits a lespetites i mitjans empreses i alsseus gestors. Però les imminentsfusions de les caixes espanyolesper donar solidesa al sistemafinancer de l’estat han provocatque moltes d’aquestes entitatsaugmentin la concessió delspréstecs als seus consellersadministratius. Així, Caixa Tar-ragona està entre les 15 prime-res caixes a nivell espanyol i latercera a nivell de Catalunya onha augmentat més el valor delpréstecs concedits als seus con-sellers, amb un 57,2% més quel’any 2008, per darrere de LaCaixa i Caixa Manlleu. En canvi,les seves companyes de fusió,Caixa Catalunya i Caixa Manre-sa, baixen en un 45,5% i 64%respectivament. Quant al valordels préstecs, a Caixa Tarragonaés de 3.166 Meur, repartitsentre 5 membres del consell,dels quals destaca l’1,4 Meur depréstecs concedits el presidentGabriel Ferraté per préstecs al’empresa, a l’entitat i líniacedent de rebuts.

17Juny de 2010 Actualitat

Comença la retallada ZPdels sous dels funcionaris

� A partir d’aquest mes els funcionaris catalans i espanyols cobren entre un 0,56% i 7% menys

A finals del mes de maigel Govern espanyol vaaprovar els ajustamentsfiscals que afectaranfuncionaris, jubilats,infraestructures,impostos i dependència

RedaccióTARRAGONA

El Govern espanyol ha aprovatl’ajust fiscal a través de la llei8/2010 pel qual s’adoptenmesures extraordinàries per lareducció del dèficit públic.Així, l’Executiu central preténreduir la despesa en 15.000milions d’euros i per això reta-llarà el salari dels treballadorsde l’Administració públicacongelarà les pensions i s’eli-minen les mesures d’estímul ies deixen per més endavant lapujada dels impostos en prin-cipi als ciutadans amb rendesmés altes, entre d’altres mesu-

res. Així aquesta retallada sig-nifica que el Govern de Zapa-tero deixa de banda tota la sevapolítica social per permetre lareducció del dèficit en dosanys al 5,2%.

A partir d’aquest mes, ambl’entrada en vigor del reialdecret, els funcionaris han vistdisminuir el seu poder adquisi-tiu entre el 0,56% i el 7%depenent de la categoria i eltipus de contracte, i a més esfarà cada mes fins a desembre,això sí, la paga extraordinàriadel juny encara no es veuràafectada, però sí la de Nadal.Així queden exempts els fun-cionaris amb els sous més bai-xos. El president del Govern iels ministres tindran una dis-minució del 15%, en el cas delsdirectors generals un 8%, elssots-secretaris un 9% i el 10%en el cas dels secretaris d’Estat.El Senat i el Congrés encarahan de realitzar la seva propos-ta al ministeri d’Economia. Lesautonomies, ajuntaments i elpersonal laboral de les admi-

nistracions públiques tambépatiran la retallada, al voltantdel 5%. Pel que fa a les empre-ses públiques, els seus direc-tors es veuen afectats, però noels treballadors sotmesos aconvenis col·lectius ja pactats.El 2011 el sou es congela des-prés de descomptar la reduccióaplicada ara. En relació, alsconsistoris de la nostra demar-cació, després de les primeresreaccions opositores apliquenla mesura a tots els seus treba-lladors. Reus ha aplicat als seusfuncionaris amb un sou supe-rior a 13.299 euros anuals,entre un 0,56% i un 7%. Quantals alts càrrecs i càrrecs elec-tes, també pateixen la retalladaen un 7%, encara que haviendeclarat que la reducció seriamínima. Els diners estalviatsper l’ajuntament reusenccobriran dèficit i impulsaràmesures de caràcter social.Tarragona, per la seva banda,aplica almenys un 10% perregidors i càrrecs polítics i, pelque fa als seus treballadors,

segueix la mateixa línia que l’A-juntament de la capital delBaix Camp, els diners queresultin de la retallada anirandestinats a serveis socials i al’atenció educativa. Quant a laresta de consistoris tarrago-nins, tots apliquen la mesuradecretada pel Govern central.Així, els funcionaris seran elsprimers de patir les repercus-sions de la falta de previsió delGovern per fer front a la crisieconòmica, però no seran elsúltims. Els pensionistes veuranque la seva pensió quedaràcongelada a partir del 2011,només seran les contributives,s’elimina el règim transitoriper l’aplicació de la jubilacióparcial. La incentivació a lanatalitat del xec nadó s’eliminaa partir de l’1 de gener de l’anyque ve. Els ajuts a la dependèn-cia queden aturats, es retalla lainversió en infraestructures, ladespesa farmacèutica i l’ús demedicaments estarà més con-trolada i es reduirà la fiscalitat,per poder contenir la despesa.

Les rendes més altespagaran els platstrencats a Catalunya

El govern autonòmic ha decidit,després d’una setmana denegociacions entre els socis deltripartit, augmentar en dospunts (del 21,5% al 23,5%) eltram autonòmic de l’IRPF per ales rendes superiors a 120.000euros i en quatre punts (de21,5% al 25,5%) a les rendesque superin els 175.000 eurosanuals. Els canvis afectaranaproximadament 20.000 con-tribuents, que signifiquen un0,5% dels declarants d’aquestimpost, i pot suposar uns 75milions d’euros addicionals. Elconseller d’Economia, AntoniCastells, va explicar que aquestapujada s’ha de tramitar com aprojecte de llei i que entrarà envigor a partir de l’1 de gener de2011. A més, Castells va asse-gurar que no tenen previst resmés a part d’apujar l’IRPF, i queen principi aquesta mesura s’a-dopta amb caràcter permanentdes del moment de la seva apro-vació i que no té data de cadu-citat. A més, creu que aquestamesura afectarà poc la desloca-lització econòmica i ha declaratque és probable que aquestacord sobre les rendes amb méscapacitat fiscal siguin adopta-des per altres comunitats autò-nomes per mitigar la competèn-cia fiscal.

RedaccióTARRAGONA

El mes de maig els membres delPle de les cambres de comerçde la demarcació de Tarragonavan escollir als representantsde les organitzacions empresa-rials dins del Ple, emmarcat a lasegona fase dels procés electo-ral per a la renovació dels òr-gans de govern dels enscamerals. Aquests vocals sónproposats per les mateixes or-ganitzacions empresarials quehi ha a cada territori, i són vo-tats pels membres que hanestat escollits a les eleccions ales cambres, en aquest cas, el 4de maig. Cada cambra té assig-nat un nombre de vocals per ales organitzacions patronals isón aquestes les qui proposenels possibles candidats a les«cadires» del ple.

Així, a la Cambra de Comerç

de Tarragona CEPTA i PIMECvan proposar set candidats pera cinc vocalies. Els 34 membresdel Ple escollits per tots i ca-dascun dels sectors econòmicsdins del procés de renovaciódels òrgans de govern, han es-collit com a representants M.Eugènia Arbó Bordas, ArcadiGarau Solé, Josep Miró Saldrà,Josep-Joaquim Sandra Vellvé iRamon Salvans Farré. Ambaquest el plenari tarragoníqueda format amb 39 mem-bres.

A la Cambra de ComerçReus els 28 membres del Plehan escollit els quatre repre-sentants de les organitzacionsempresarials dels sis que vanproposar per consens PIMEC iCEPTA.

Els vocals escollits són Xa-vier Colom, Imma Estivill,Ramon Brumós i Manel Marga-lef. Així, el ple queda format per32 membres.

A la Cambra de Comerç deVall dels tres membres propo-sats conjuntament per PIMEC iCEPTA, s’ha elegit Jordi GatellLeiva i Marta Vallés Recasens.Per últim, pel que fa a la Cam-bra de Comerç de Tortosa onels 26 membres del ple van es-

collir d’una llista de quatre, elstres vocals proposats perPIMEC i AECE. Els elegits, Emi-lio Castellà, Santiago Rosselló iJosep Maria Chavarría.

Un cop validats tots els pro-cessos, el proper 10 de junyconclourà els procés electoral

iniciat el passat 4 de maig, ambla constitució del nou plenari,on els membres electes de cadaens cameral a la demarcació deTarragona escolliran el presi-dent, els tres vicepresidents, eltresorer i la resta del comitè ex-ecutiu.

Escollits els membresproposats per lapatronal a lescambres de comerç

� Ara ja només queda que el proper 10 de juny es reuneixin per designar els membres del Consell Executiu

Les cambres de comerç de la demarcació han escollit els membres proposats per les patronalsCEDIDA

18Juny de 2010Actualitat

El Port deTarragona vol crearuna xarxa determinalsintermodalsL’Autoritat Portuària deTarragona (APT) està ne-gociant amb operadorsprivats la posada enmarxa d’una terminal fer-roviària intermodal a lalocalitat de Marchamalo(Guadalajara), al corre-dor d’Henares. Aquestaseria la primera de laxarxa que vol desenvolu-par el port tarragoní alseu hinterland, denomi-nat Terminal IntermodalPort Centre i que es po-saria en funcionamententre 2011 i 2012. La in-fraestructura comptariaamb una façana ferrovià-ria de més de dos km dellarg i podrien operar-hitrens de 750 metres dellarg. Pel que fa a l’espaique haurà d’ocupar, jacompta amb vies de trenté els permisos d’ADIF iserà al costat de la termi-nal de contenidors de DPWorld./ Redacció

Tarragonapromociona elspolígons entreempresaris estatalsLa consellera, DolorsHerrera, va assistir a lajornada «La base delfutur», a Madrid, que vaser organitzada per laFederació de Municipisde Catalunya per promo-cionar els polígonsindustrials de Catalunyaentre els promotors iempresaris de tot l’Estat.Així, el consistori va pro-mocionar les zones decreixement d’alguns delsvuit polígons de la ciutat,com el de Riu Clar, i laseva posició estratègicaen connexions amb l’Es-tat o Europa. / Redacció

Pimec Baix Camporganitza unajornada sobre elsector turísticLa situació del sectorturístic català i els seusreptes de futur sónaspectes importants del’economia catalana. Lacrisi econòmica, lesnovetats a què ha de ferfront el sector, com lesfiscals o la propera tem-porada d’estiu, van serels temes de l’acte que vaorganitzar Pimec BaixCamp a Cambrils amb ellema «El turisme com areferent empresarial»; hivan participar, entre d’al-tres, Vicent Pallaresdirector de l’Aeroport deReus, i Joan Carles Vilal-ta, director general deTurisme de la Generali-tat que va cloure l’acte./Redacció

RedaccióTARRAGONA

La crisi porta sempre cosesbones i coses dolentes. Per ales agències de detectius elsserveis que més es sol·licitavenabans d’entrar en aquestasituació econòmica erenconèixer si la teva parella t’erainfidel, si t’havien copiat dades

o altres. Ara aquestes tasqueshan baixat però han donat pasa l’augment de la preocupaciópels diners. Així ara el volum denegoci dels detectius es centraprincipalment en les investiga-cions econòmiques de talmanera que s’han multiplicatper cinc, és a dir, han passat de40.000 a 200.000 i ja igualenles investigacions per absentis-

me laboral i quasi tripliquenles referents a l’àmbit familiar.El perfil de client d’aquesttipus d’indagacions són empre-ses que estan en negociacionsper tancar un contracte queabans volen saber si tenenliquiditat per assumir-ho, cosaque abans ho feien pel RegistreMercantil però que ara no estàactualitzat i pot portar a l’er-

ror. Però el producte estrella ésel sol·licitat pels bancs i caixesper localitzar els morosos ques’amaguen o bé per saber siuna empresa o particular real-ment és insolvent. Aquestsinformes són vàlids davantd’un jutge.Les estratagemes per eludir elpagament són vàries, hi ha quiaporta dades falses sobre el seudomicili o no són els represen-tants de l’empresa que sol·lici-ta el préstec, o el muntatge deldivorci fingit. Per evitar l’asset-jament dels creditors, el morósho posa tot al nom de la expa-rella. Així és la picaresca.

Les investigacions econòmiquesaugmenten amb la crisi un 25%

� Buscar els morosos és el servei més sol·licitat a les agències de detectius ara com ara

L’ICO posa en marxa la línia decrèdit directe a pimes i autònoms

� A partir del 15 d’aquest mes és podran sol·licitar a travès del facilitador financer

Els préstecs es podransol·licitar per un importde fins a 200.000 eurosi serviran per cobrir lesnecessitats que tenend’inversió i de circulantdels agents econòmics

RedaccióTARRAGONA

L’Institut de Crèdit Oficial, co-mençarà a obrir l’aixeta delspréstecs directes per a pimes iautònoms a partir d’aquest 15de juny, amb l’objectiu d’aten-dre les necessitats d’aquestsquant a liquiditat o per a pos-sibles inversions, i que tindràun any de vigència de mínim.

En uns moments en quèbancs i caixes tenen la línia decrèdits tancada, aquesta inicia-tiva ve de perles, bé sigui per-què moltes entitats financereshan après la lliçó de la gestióeconòmica del sector de laconstrucció o perquè no volenassumir les despeses d’analitzar

operacions d’escàs rendiment.Així l’ICO començarà a donarfins a 200.000 euros per em-presa o autònom i que els po-dran destinar tant per comprarexistències, pagar nòmines,posar-se al dia en els paga-ments d’impostos com per fi-nançar inversions. Elprocediment per demanaraquests préstecs és senzill. Eldemandant s’haurà de donard’alta com a usuari, i podrà ferla sol·licitud per internet(www.ico.es). A partir d’aquíl’institut analitzarà les peti-cions, estudiar les garanties ifixar el tipus d’interès, que aracom ara feien entitats col·labo-radores. Una de les novetats ésque els crèdits d’intermediacióes concediran aportant la mei-tat del finançament sense teniren compte les condicions. Amés, en el projecte d’ICO Di-recte només intervenen les en-titats de crèdit a la fase final dela tramitació de l’operació, és adir, una vegada tingui tots elspassos previs acceptats. Així, esva obrir un concurs per veurequins serien els bancs i caixes

que s’ocuparien de proporcio-nar assistència, formalitzar ope-racions i portar el seguiment detots els tràmits, les entitats en-carregades de realitzar-lo seranel BBVA i el Banc Santander.Tots dos bancs tenen una xarxade més de 6000 oficines queestaran al servei dels interessatsque vulguin acollir-se en aquestprojecte, i publicitaran tot elreferent a les prestacions d’a-quests crèdits i s’han compro-mès a no competir amb ofertessimilars a les de l’ICO.

InterèsL’interès dels bancs i caixes perparticipar en aquest projecte vedonat principalment perquè elmoviment financer d’una pime

o autònom no s’acaba nomésamb el préstec, sinó que la sevaactivitat pot ser més amplia i amés les entitats financeresestan molt interessades a aug-mentar la cartera de clients iamb aquest pla veuen una pos-sibilitat per fer-ho. Així el BBVAofereix a banda d’una llarga ex-periència en la tramitació d’a-quests crèdits, una xarxa de mésde 3.000 oficines, i es compro-met posar a punt la seva bancaper internet per absorbiraquestes sol·licituds, i podrà in-formar de com està la seva tra-mitació per SMS, a més depoder formalitzar el préstec en48 hores des que rep la docu-mentació. Per la seva banda, elSantander ha obtingut el 24%de les línies d’intermediació demés pes de l’ICO, a més d’ofer-tes als autònoms amb el seuprograma «Zero comissions» enoperacions de préstec que su-peren els 12.000 euros.

Pimes i autònoms represen-ten el 80% del teixit productiuespanyol, per això el creixementde l’activitat d’aquests agentseconòmics és tant important.

TramitacióLa sol·licitud esrealitzarà perinternet i l’ICOanalitzarà, garantirà ifixarà l’interès.

Portar aigua i gas alCatalunya Sudcostarà 5 Meur

L’arribada de l’aigua i gas alpolígon Catalunya Sud, alBaix Ebre, costarà 5 Meurdos dels quals preveia elGovern en un primermoment quan va començar aperfilar els projectes que esfinançarien amb els 10 Meuratorgats pel fons estatal perla reindustrialització de lesTerres de l’Ebre. Per a LluísSalvador, aquesta obra ésprioritària per al futur des-envolupament industrial delterritorial. / ACNAquestes dades es van donar en la comissió de seguiment per la reindustrialització de l’Ebre.

ACN

19Juny de 2010 Cambra de Comerç i Indústria de Tarragona

El 18 de juny laCambra rep lavicepresidenta de laCambra argentinaIsabel Martínez Aránega,vicepresidenta de laCámara de ComercioArgentina a Espanya, vin-drà a la Cambra de Tar-ragona el 18 de juny ales 10 hores per prendrepart en una nova ediciódel cicle de trobadesempresarials ‘Obrintmercats’. L’objectiu d’a-questa reunió de treballés ajudar els exportadorsi emprenedors tarrago-nins a fer negocis ambl’Argentina i a resoldreels dubtes i qüestionsque els planteja l’expor-tació, importació, inver-sions, establiments dedelegacions comercials...en aquell país americà.Els ‘Obrint mercats’ com-plementen les accionsque en matèria decomerç exterior es plani-fiquen des de la Cambra ique tenen la seva màximaexpressió en l’organitza-ció de les missionsempresarials a qualsevollloc del món./ Redacció

La Cambra destacael significatiu repuntdel comerç exteriora la demarcacióEl balanç del primer tri-mestre de 2010 constataque l’activitat interna-cional de les empreses deles comarques de Tarra-gona ha millorat respec-te al mateix període defa un any. Les exporta-cions han augmentat un13%, mentre que lesimportacions ho han feten un 45%. Entre els fac-tors que han influït hi hala recuperació dels prin-cipals mercats europeusamb els quals hi ha rela-ció, com Alemanya, ol’augment de la demandaen el mercat del cru idirigir-se als mercatsmenys saturats. / Redac-ció

RedaccióTARRAGONA

Aquestes són algunes de lesconclusions que es van donardurant la jornada “Créixer pera millorar la rendibilitat del’empresa comercial”, organit-zada per la Cambra, juntamentamb el Consorci de Comerç,Artesania i Moda de Catalunya

(CCAM), amb el suport delConsell de Cambres de Catalu-nya . L’acte va comptar amb laparticipació de Josep FrancescValls, director de l’InformatiuComerç i catedràtic del Depar-tament de Direcció de Màrque-ting de l’escola de negocisESADE, que va parlar de‘Palanques i marc de creixe-ment de l’empresa comercial

catalana’, i de Xavier Esquerda,director general de Plus Frescque va exposar un cas pràcticd’èxit empresarial. I la cloendava anar a càrrec de GemmaPuig, directora general deComerç de la Generalitat, queva insistir en la voluntat dedonar suport al sector en totsels aspectes.Durant la jornada hi va haver

temps i espai per reflexionarsobre la manera de guanyardimensió i créixer en unentorn molt competitiu, esta-blir contactes professionals itreure profit de les relacionsque es derivin de la trobada. Aldebat posterior que es va cele-brar van sortir temes ja cone-guts, com la crisi econòmica ola dificultat d’accés al finança-ment però també es van tractard’altres temes, com la valentiaper emprendre projectes o lanecessitat de ser més eficients idonar un servei òptim o laimportància de saber gestio-nar les empreses comercials.

«Ara és el moment de canviar lescoses per garantir la continuïtat»

� Durant la jornada es van tractar els principals temes d’interès per al sector comercial

La Cambra aposta per la novaestació intermodal a l’Horta Gran

� Per l’ens cameral, és la millor l’opció davant de la Plaça Imperial Tarraco

La Cambra vol afegir-sea la proposta municipald’infraestructuresferroviàries i de lesadministracions,expressada a la jornadadel passat mes de maig

RedaccióTARRAGONA

Encara que aquesta és la pri-mera vegada que oficialmentdues administracions com elDPTOP de la Generalitat i l’A-juntament de Tarragona tenenla voluntat de reflectir unareserva d’espai ferroviari per larealització d’un bypass enample UIC que permeti con-nectar el nucli urbà de la ciutata la resta de la xarxa i del cor-redor mediterrani, es creu ques’han de traslladar amb urgèn-cia a la Direcció General d’In-fraestructures Ferroviàries delMinisteri de Foment, ja queaquesta és l’última oportunitatque la ciutat té per incorporar-

se al corredor del Mediterrani iper tenir trens d’altes presta-cions. Tot i això, Tarragonas’incorporarà quan es trobaràen explotació. Les repercus-sions econòmiques i socialsper al seu desenvolupament iposició territorial seran incal-culables, si no s’aconsegueixun compromís ferm per part del’Estat espanyol de realitzaraquesta infraestructura commés aviat millor.La dificultat del subsòl i la

geotècnia del terreny fa quel’estació intermodal a la plaçaImperial Tarraco no sigui unasolució viable tècnicament. Peraquest motiu, a més a més delsque ara s’exposen, es consideraimportant treballar en l’opcióde l’estació intermodal a l’Hor-ta Gran. Els terrenys permetenencara una planificació urba-nística possible. Aquesta zona,amb una correcta planificació,connectaria definitivament elsbarris amb la ciutat, és l’únicapeça des d’un punt de vistaurbanístic que permetrà relli-gar-los socialment i econòmi-cament; per tant, a l’actuació

que es dugui a terme s’hauriad’incorporar equipaments d’altvalor afegit. La intermodalitatd’aquesta localització seriaquasi total: estació AVF i esta-ció rodalies i mitjana distància,i altres possibilitat, com esta-ció de busos. També es dotariad’un espai per a nous equipa-ments comunitaris o territo-

rials, i a més estarà a menys de300 metres de la connexió vià-ria amb la T-11, N-340, N-240, A-7, AP-7 i la futura A-27.A més d’estar a uns 2 kilome-tres del centre i que significaestar a l’abast de 70.000 per-sones per poder anar cami-nant, ja que només són uns 20minuts.

Plànol del que seria la futura estació intermodal.CEDIDA

20Juny de 2010Universitat

La URV realitza el seguiment delvessament al Golf de Mèxic

� El grup de recerca ECoMMFiT, de la URV, ha estimat que s’aboquen al mar 33.000 barrils per dia

El mètode utilitzat pervalorar el vessament depetroli al Golf de Mèxics’ha realitzat a través detècniques d’anàlisid’imatges

RedaccióTARRAGONA

La primera estimació publica-da del vessament de petroli enl’accident de la plataformapetrolífera del Golf de Mèxic vaser de 5.000 barrils per dia(794.935 litres per dia, aproxi-madament 700 TM). Per valo-rar l’impacte, si el vessaments’allargués durant 60 dies ambaquests valors, el total de cruabocat equivaldria al de l’acci-dent del Prestige, estimat en40.000 TM.Investigadors d’arreu del mónestudien la forma de calcular elcabal aproximat del vessamenta partir de les imatges del tub

trencat que ha facilitat l’em-presa BP. Amb la tècnica d’anà-lisi d’imatges PIV “ParticleImage Velocimetry”, ja utilitza-

da en estudis anteriors pelgrup ECoMMFiT, els professorsAnton Vernet, Jordi Pallarès iIldefonso Cuesta han analitzat

les imatges del vídeo, mitjan-çant un programa informàticdesenvolupat per l’equip derecerca i que mesura el despla-

çament entre dues imatgesconsecutives de les estructuresdel flux prop de l’obertura deltub, així permet obtenir lavelocitat mitjana del flux i unaestimació del cabal, coneixentla velocitat i el diàmetre deltub. El càlcul pot variar ja queel flux és bifàsic de gas i petro-li i s’ha calculat al 50% i s’haconsiderat que el trencamentdel tub és total.Així, l’estimació obtinguda és

de 33.000 barrils per dia pelvessament que surt en aquestvídeo amb un marge d’errorestimat del 30%, cosa querepresenta una quantitat entre5 i 9 cops superior a l’estimadainicialment.En paral·lel a l’estudi fet a la

URV destaca el realitzat pelprofessor de la Universitat dePurdue (Indiana, Estats Units),Steven Wereley, que, utilitzantanàlisi d’imatges similars a latècnica PIV, ha estimat un abo-cament de 70.000 barrils perdia, 14 cops més que la dadaproporcionada inicialment.

Exemple de les imatges en les que s’ha basat l’estudiCEDIDA

L’ETSE convida lesdones a estudiarEnginyeria

El Girls Day es dedicaruna jornada de portesobertes dels estudisd’Enginyeria exclusiva-ment a les noies queestan en edat de decidirel futur professional.Així, l’Escola TècnicaSuperior d'Enginyeria dela URV, al campus Sesce-lades, va organitzar el seuprimer Girls Day i hi vanparticipar 45 estudiantsde tercer curs d’ESO dediferents instituts desecundària de la demar-cació. L’objectiu de lajornada era donar aconèixer la professiód’enginyera i fomentarl'interès de les estudiantsen els ensenyaments d’a-questa branca tècnica.Amb un 25% de dones,són els estudis en què eldesequilibri de gènereen favor dels homes ésmés persistent./Redacció

RedaccióTARRAGONA

El projecte de recerca lideratper l’investigador de la URV ide l’IREC Joan Salvadó és peraconseguir produir biocom-bustibles a partir del cultiu demicroalgues marines. Seria unaopció a l’actual utilització decultius agraris que es fa endetriment de la producció d’a-liments. “Davant la necessitatd'obtenir energies alternatives,per l'escassetat de petroli, lesmicroalgues es perfilen comuna alternativa més rendible,competitiva i respectuosa ambel medi ambient que els olisvegetals”, explica Salvadó. Elprojecte ha estat finançat del

Ministeri d’Educació, i la Dipu-tació de Tarragona (227.000euros en quatre anys) que li hadonat un impuls definitiu. Lainiciativa es desenvolupa alcentre aqüícola de l'IRTA deSant Carles de la Ràpita i hiparticipen onze científics de laURV i del grup de recerca del'IRTA. La clau de la recerca ésdesenvolupar una tecnologiaque permeti obtenir microal-gues seques amb un mínimconsum d’energia. Per això calaconseguir més concentra-cions de microalgues per metrecúbic d’aigua que les obtingu-des amb els mètodes actuals, ifer-ho amb una tecnologia debaix consum energètic perquèel producte sigui viable.

Biocombustibles apartir de microalguesmarines

� Aquest projecte de recerca neix com a alternativa a la utilització de cultius agraris

Josep Poblet va visitar les instal·lacions.CEDIDA

21Juny de 2010 Confederació Empresarial de Tarragona

CEPTA i la UEPdemanen milloresen infraestructureslogístiquesLa correcta gestió de lesinfraestructures decomunicació és bàsicaper assegurar la competi-tivitat de les empreses dela demarcació de Tarra-gona. Així ho van mani-festar els màxims repre-sentants de CEPTA,Antoni Belmonte, i de laUEP (Unió Empresarialdel Penedès), Albert Cal-zada, que el mes de maigvan formalitzar un acordestratègic que determi-narà les actuacions con-juntes en el territori queles uneix; la comarca delBaix Penedès. Les mesu-res que es van acordarsón iniciar accions ambl’Administració públicaper demanar que s’acce-lerin les inversions enmatèria d’infraestructu-res de comunicació, bàsi-ques per no perdre com-petitivitat. Pel que fa a lacomunicació ferroviària,les demandes passen perreclamar el transport demercaderies per l’ArcMediterrani i reactivar lavariant ferroviària deSant Vicenç de Calders-Mollet per assegurar laconnexió del traçat logís-tic CIM Camp de Tarra-gona-Logis Penedès-Zona Franca de Barcelo-na. En l’àrea de carrete-res es demana que espreservi el territori i ques’impulsi el desdobla-ment de la C-37 entreValls i el Vendrell. Enmatèria de comunicacióaèria, les demandes pas-sen per sol·licitar novesestructures segellin laconnexió del Baix Pene-dès amb l’aeroport deReus/Costa Daurada. Amés, es preveu traçaraccions estratègies enformació, foment del’emprenedoria i investi-gació destinada a empre-ses, a través de clústersestratègics, com el LogisPenedès. /Redacció

RedaccióTARRAGONA

El proper 11 de juny, CEPTAdonarà a conèixer a Tarragonales conclusions de la ronda dejornades comarcals en què elsector empresarial de la pro-víncia ha analitzat els estrallsde la crisi i les possibles sorti-des a l’actual situació econò-

mica. L’objectiu d’aquesta tro-bada és reunir les millors apor-tacions que durant els darrersmesos la Confederació hacol·leccionat de les demandesdel territori. La presentació deles conclusions comptarà ambla presència de Leopoldo Aba-día, autor del llibre èxit de ven-des La crisis Ninja y otros mis-terios de la economía.

És possible trobar encarasolucions realistes als proble-mes que travessen les pimes?S’ha escoltat prou la veu delssector privat i les organitza-cions empresarials en aquestclima de confusió? La crisi eco-nòmica ha causat estralls, peròsón les pimes les que han rebutla pitjor part de la desaccelera-ció de l’economia. Davant d’un

futur ple d’incerteses, CEPTAha optat per actuar de canaldirecte de comunicació ambels empresaris i emprenedors através de jornades comarcalsen què s’han exposat lliure-ment els problemes amb elsquals han d’enfrontar-se com aconseqüència de la situacióque travessa el territori. L’actees farà a partir de les deu delmatí a l’Auditori de Caixa Tar-ragona i serà presentat peldoctor Pere Segarra, directorde la Càtedra d’Emprenedoria iCreació d’Empreses de la URV,a més d’altres autoritats irepresentants de CEPTA.

CEPTA presenta les conclusionsde «309 idees per un territori»

� L’acte tindrà lloc l’11 de juny a l’Auditori de Caixa Tarragona a partir de les 10 del matí

«Cal ser eficients per extreure elmàxim amb el mínim de despesa»

� El catedràtic Oriol Amat es va encarregar de conduir la jornada organitzada per CEPTA

La jornada que amb elnom «Gestió i reduccióde costos en un entornde recessió», es dur aterme a la seu de CEPTAa Reus el passat mes demaig

RedaccióTARRAGONA

Molts dels estudis econòmicsactuals assenyalen que aplicarmesures eficients d’estalvi de ladespesa és un dels actius mésimportants a què poden recór-rer les empreses per tal de ferfront a l’actual situació econò-mica. “Cal estudiar com ho fanaquelles empreses que reduei-xen costos en qualsevol acció,per mínima que pugui semblar”apunta el catedràtic i doctor enCiències Econòmiques OriolAmat, que va ser l’encarregat deconduir la jornada «Gestió i re-ducció de costos en un entornde recessió», organitzada perCEPTA, que es va fer a la seu de

CEPTA a Reus. Amat va centrar-se en exemples pràctics d’em-preses de diversos sectorseconòmics, com el turístic o elbancari, que han aconseguit ex-treure més beneficis sense in-jecció econòmica, un fet que,segons l’economista, s’aconse-gueix “reduint despeses, fins itot aquelles que suposin moltpocs diners”. Així, segons Amat,“cal analitzar cada procés perextreure el màxim benefici ambel mínim de despesa, que és elque farà que siguem més com-petitius”. A l’hora de citar me-todologies, es van sospesarestratègies d’estalvi com l’es-tricta revisió de l’organigramaempresarial, l’ús de pressupos-tos en base zero i el planteja-ment d’actuació low cost, entèscom la revisió de tots els pro-cessos per eliminar tots aquellsserveis que no generen valor ique el client final no valora,usant, si cal, tècniques d’exter-nalització. Segons Amat, avuidia hi ha encara moltes possibi-litats de millorar l’eficiència i vaposar com a exemple l’escàsplantejament d’estalvi que fins

ara ha tingut el sector públicafirmant que, en molts proces-sos de l’Administració, “es po-dria fer el mateix amb un 30%menys de despesa”. L’objectiude la jornada organitzada perCEPTA va ser triple. D’unabanda, l’acte pretenia aconse-guir que els participants es fes-

sin una idea exacta de l’abastactual de la recessió, quin potser l’impacte de la seva empresaels propers anys i donar a co-nèixer totes les opcions de mi-llora de l’eficiència a l’abastdels empresaris, així com mesu-res concretes per la reducció decostos.

Oriol Amat, en un moment de la seva ponènciaCEDIDA

TENDÈNCIES22

Juny de 2010

El Restaurant

La Platja, el racó dela cuina marinera

RedaccióTARRAGONA

Amb l’arribada de l’estiu,comença la temporada alta delrestaurant La Platja, l’establi-ment que des de l’any 1986 estroba a vora mar, concreta-ment a la platja de l’Arrabassa-da de Tarragona. Així, LeandroCampabadal maître de la sala iel seu germà Enric Campaba-dal com a cap de cuina s’hanfet un lloc en la gastronomia dela nostra ciutat. A més, l’any2005 van ampliar i reformartot el restaurant per tal depoder acollir esdevenimentscom bodes, sopars d’empresa,caps d’any, i calçotades, ja quetenen capacitat per vora 200persones. La cuina que fan alrestaurant, és típicament mari-nera i mediterrània, i desta-quen les seves paelles i fideuàs.

Ara a l’estiu el restaurantha apostat per obrir cada dia al

migdia, des de l’1 de juliol finsal 15 de setembre, oferintmenús diaris a 13 euros com-postos d’entrants, primers,segons i postres, gaudint delmar. A més, és un lloc ideal peranar-hi amb la família, a l’esta-bliment hi ha una zona de parcinfantil on pots disfrutar d’un

bon àpat i els teus fills podengaudir de jocs a l’aire lliure.Quan arriba el cap de setmana,l’establiment obre la terrassa ala nit estival per poder gaudir

del menú barbacoa al preu de22 euros, que inclou xató, carnrostida, postres i beguda. Amés, per seguir gaudint de lanit pots prendre una copa. A

més dels menús, hi ha servei decarta i bones racions de mus-clos, calamars, etc.

També disposa de servei depàrquing.

El Restaurant La Platja ofereix menús diaris durant tot l’estiu.CEDIDA

Restaurant LaPlatjaAdreça: C/ Rabassada, 2TarragonaTelèfon: 977 290938Plana Web:www.restaurantlaplatja.comCuina: Marinera de pescadorsPreu menú: Menú barbacoa18 euros. Menú diari 13 euros.Horari: De l’ de juliol al 15 desetembre obert cada dia, nitsoberts divendres, dissabte idiumenge. Resta de l’any,segons l’època.

El Celler Valtravieso a lacata de Castillo de Javier

El 28 de maig el restaurantCastillo de Javier de Salou vaacollir la penúltima cata abansde la temporada d’estiu. Enaquesta ocasió la cata va seramb els vins del Celler Valtra-vieso de la Denominació d’Ori-gen Ribera del Duero. La pre-sentació de la cata va anar acàrrec del director comercial ienòleg del Celler Valtravieso,Guillem, i del gerent de Casti-llo de Javier. El celler va pre-sentar quatre vins negres quevan ser els protagonistes del’acte, un Valtravieso Jove, unRoble, un Criança i per finalit-zar un Valtravieso Tinta Fina.Així el tast va començar amb elvi jove, per donar pas al crian-ça, per seguir amb el Valtravie-so Roble i acabar amb uns delsvins estrella del celler, Valtra-

vieso Tinta Fina, un vi ambunes característiques espe-cials. De vinyes de més de 70anys, té el 75% de la varietatTinta Fina i un 15% de Caver-net Sauvignon i 10% de Mer-lot. Aquest vi té un grau alco-hòlic elevat però el compensaamb cos i sabor. Els quatre vinsvan ser del gust del centenarde persones que es van reuniral Castillo de Javier per degus-tar-los. Per poder gaudir dels

vins, el restaurant va prepararun aperitiu a base formatges,bombes de passes, caldereta decalamars, arròs amb cap de

llom i torrades de salmó ialbergínia, plats molt recoma-nats per acompanyar vinsnegres i d’alt grau alcohòlic. La

vetllada va transcórrer en unambient distès i amè, que fadiferents les cates a Castillo deJavier.

Un moment de la presentació de la cata al restaurant Castillo de JavierCRISTINA AGUILAR

El Tast

La CataEl vi Valtravieso TintaFina, producteestrella del celler vasorprende pel seugrau i el seu equilibri

23Juny de 2010 TENDÈNCIES

Recursos on-line

redtrabaj@, el portal per aempreses i treballadors

e-emprendedoras.es, el portalpensat per a l’empresariat femení

Aquesta és una web que ha posat enmarxa el Ministeri de Treball i Immi-gració per ajudar totes aquelles perso-nes que busquen una feina, així com lesque volen posar en marxa el seu propinegoci. Per altra banda, la pàginatambé dóna cobertura a les empresesque vagin a buscar nous talents, per laqual cosa és una bona manera de posaren contacte empreses i treballadors.

El portal està dividit en diversesseccions on s’accedeix a través d’unmenú de pestanyes ubicat a la partsuperior. Després de donar-se d’alta, la

primera d’aquestes àrees és la de tre-ball. Des d’aquí pots assessorar-te enqüestions relacionades amb la recercade feina, la prestació d’atur, el teu cur-rículum o informar-te de cursos percomplementar la formació, entre altrescoses. Un altra de les àrees és l’autoo-cupació on pots conèixer tot el quenecessites per crear una empresa, o l’à-rea d’empresa destinada als empresarisque estiguin buscant professionals ique volen publicar ofertes de feina, lesaltres àrees que també poden trobarsón les de certificats i d’informació.

Aquesta plataforma virtual està dirigi-da a emprenedores i es presenta comuna eina de desenvolupament de com-petències per a emprenedores, ambl’objectiu d’acompanyar, entrenar iimpulsar les aptituds i capacitatsempresarials, fomentant la participacióde les dones en el teixit empresarial, enel marc de les empreses d’economiasocial. Es poden trobar eines senzillesque revelen les competències empre-nedores que pots tenir i aquelles altresque serien desitjables millorar o acon-seguir. Per això, es proporcionen mate-

rials pràctics per l’aprenentatge com eltest d’autoavaluació, jocs de simulació,tallers formatius en competències,casos pràctics, informació útil per laposada en marxa i el finançament del’empresa, àrea per l’intercanvi d’in-quietuds i necessitats amb altresempresàries, un pla per incorporar lesnoves tecnologies a la teva empresa,zona de pluja d’idees, etc.Així, es vol convertir en un referent perl’emprenedoria, on pots veure el desen-volupament de la teva empresa i onpots tenir recolzament continu.

Novetats

Genius presenta un sistema de cinc altaveusL’empresa presenta el seu últim sistema d’altaveus, el SW-5,1 1501, ambquè s’aconsegueix un so envolvent al teu PC o DVD. Aquest model presentauna sortida d’àudio de 47 watts i un potent altaveu de greus de 17 watts. Amés, disposa d’un comandament a distància amb cable per ajustar un volumi el greus subwoofer. El seu exterior és de fusta i disposa d’un driver de 7,5cm amb sons greus rics i profunds, de disseny senzill i compacte.

Villeroy & Boch presenta laseva nova vaixella pelsàpats estivalsVilleroy & Boch coneix molt bécom es sent menjant un bon platfresc durant l’estiu. Per això, etporta la col·lecció Dune Lines,una vaixella elegant i fresca quevestirà la teva taula en ocasionsespecials, com els sopars a la llumde la lluna en una bona terrassa.La nova col·lecció es compon de tas-ses per cremes fresques amb plat, platsplans, plats ovalats per a servir amanides fredesideals pels dies de calor i cassoleta ovalada per dur a la taula els àpats principals. El mate-rial utilitzat és porcellana Fine China, un producte desenvolupat a partir de la Vitro-por-cellana clàssica. Està garantit per a rentavaixelles i resistent al microones.

Anna de Codorniu esvesteix de rosé perla nova temporadaL’emblemàtic cava de la casaCodorniu Anna de Codorniuobre la temporada del bon tempsamb la versió rosé i el presentaamb un envoltori atractiu i feme-ní compost d’un elegant estoigblanc amb interior rosat. Unpack que combina glamur imodernitat d’aquest cava. La sevaexclusivitat, elegància i subtilesavénen donades per la utilitzaciód’aproximadament el 70% de lavarietat més prestigiosa per l’ela-boració dels caves rosats: la PinotNoir i un 30% elaborat amb lapreuada varietat Chardonnay.

Miquel Rius rendeixhomenatge a TheBeatlesMiquel Rius celebra el 50è ani-versari de la creació de The Beat-les amb la nova col·lecció TheBeatles para Miquel Rius, inspi-rada en la banda musical i que,amb més de mil milions d’àlbumsvenuts al llarg de la seva història,s’ha convertit en una veritableicona universal. Aquesta col·lec-ció està destinada als fans incon-dicionals de la banda i al públicjove i consta de quatre línies,Abbey Road, Help, Faces, i YellowSubmarines, tant en comple-ments com en papereria i ele-ments d’escriptori.

24Juny de 2010CONTRACRÒNICA

Doradair: de Reus al Cel

En temps de crisi, les idees noves iles ganes de transformar projectessón sempre benvinguts i més si són

de casa teva. Aquest es el cas deDoradair un projecte d’una nova líniaaèria de low cost a la Costa Daurada

que veurà la llum el març del 2012 ique unirà Reus amb la restad’Espanya.

Aquest és el model d’avio escollit per Doradair.CEDIDA

La nova companyia operarà des de Reus i es centrarà principalment en el mercat espanyol

Albert Ara, Javier Martin i Manuel Blanco. Socis fundadors de Doradair.

Núria ArlandesREUS

–Qui promou el projecte?«Ara mateix som els tres funda-dors, i a més tenim diferentsassessors a nivell tècnic i anivell d’empresa que no estanal 100 per cent, però sí queestan en el projecte. A part deSecot i la Càtedra de l’Empre-nedoria de la URV, tambéestem en negociacions amb lesinstitucions públiques de Reus,com l’Ajuntament, les Cam-braes de Comerç de Reus i Tar-ragona, i altres institucionsque hi estan molt interessades,i quan el projecte estigui mésmadurat, es comencés a parlarde subvencions. Algunes insti-tucions ens han donat ajuda,com ACC10 o d’altres institu-cions catalanes, però encarano s’ha concretat res.Pensa que no és una aerolíniaenfocada al turisme, sinó per a

negocis i grups, sí que en unfutur amb la reducció de cos-tos es podrà abaixar el preu pera viatges de lleure, però en unprincipi no va destinat aquesttipus d'estrangers».–Com està el projecte enaquests moments?«És un moment en què estemanalitzant el mercat, tambéamb la captació del finança-ment, de diferents entitatspúbliques i privades. I a més jaestem negociat per començar aoperar quan tinguem el finan-çament i l’estudi de mercatfinalitzat. En principi la dataque hem posat és el març de2012, i si tot va bé es pot avan-çar, però uns mesos ja que novolem avançar-nos als esdeve-niments».–En els temps de crisi quepatim, dur a terme aquestaidea és positiu?«Mes que positiu, és necessariper a aquesta zona perquè fal-

ten aerolínies com aquestesamb connexions nacionals.També s’ha de tenir en compteque hem triat un avió moltpetit, per això perquè és unmercat molt petit en què a mésens permet cobrir petits desti-nacions sense necessitat d’ofe-rir uns preus massa elevats,avió petit i fàcil d’omplir».–Podríem considerar l’AVEuna competència?«L’AVE és el nostre principalcompetidor, per combatre’lnosaltres oferim uns temps deviatge menor a un preu moltsimilar, el que seria la tarifa deturista preferent, es un preumolt competitiu. Nosaltres ofe-rim un servei diferent, el tempsd’espera a l’andana és molt més

inferior que les dues hores quehi ha ara en l’AVE. Això tambéés a causa que l’aeroport deReus no està molt saturat i hiha poc trànsit».–Us ha sorprès el ressò d’a-questa idea emprenedor?«Sí, una mica, però també ésnecessari, vam veure que hihavia una mancança; els dos,que som d’Espanya, hem viatjatmolt amb tren i vam veure queera necessari. Ens vam adonarque el mercat era bastantacceptable i la gent ens ho haconfirmat, tant empreses cominstitucions. Hem vist que ésun projecte que pot suplir lesmancances que té aquesta zonai ens estan donant un suportincreïble».

Albert Ara, Javier Martín i Manuel BlancoCEDIDA

«Les aerolínies ambconnexions nacionalssón una necessitat»

Núria ArlandesREUS

L’any 2009 Albert Ara, JavierMartín i Manuel Blanco, tres es-tudiants avançats del Centred’Estudis Superiors de l’Aviacióde Reus (CESDA), van presentarel seu treball final de carrera,Doradair, que ha acabat sent unprojecte emprenedor i que aca-barà sent una realitat el març de2012 aprofitant l’inici de latemporada d’estiu i que amés vaguanyar el VII premi Reus a laCreació d’Empreses 2010, con-vocat per Redessa i la URV.

Segons, Albert Ara, la idea vanéixer com a resposta a la ne-cessitat que hi ha de mitjans detransport entre Reus i Espanya.Ara ens explica que ell i el seucompany Manuel han viatjatmolt per Espanya amb tren ique, a banda de ser car, es feiallarg. Així van començar a reco-llir informació sobre aquesttema i a parlar amb gent que co-neixia les necessitats sobreaquest sector a la demarcació, iamb això van decidir tirar enda-vant el projecte. La inversió a re-alitzar en un principi ha estatd’un milió d’euros. Per això, elprimer que van mirar es poderrendibilitzar ràpidament el ne-goci des d’un bon principi, ipoder-lo amortitzar en 5 o 6anys vista, sobretot la rendibili-tat en escala per saber quina ésla més econòmica i poder anarampliant rutes i augmentar flota.Per començar han parlat d’ini-ciar l’activitat amb dos o tresavions, depenent de com estiguiel mercat en aquell moment. Elmodel d’aparell escollit és elJetstream 32EP, del fabricantbritànic BAE System, un avió de19 places per a viatgers i a méstripulació, que permet un tempsd’escala menor, en què redueixports i permet un embarcamentmés ràpid que fa que es redueixiel temps total de viatge entredues ciutats. Pel que fa al clienta qui va dirigit, per una banda,el sector dels negocis per a em-preses i, per l’altra grups charterque poden tenir vols reduïts depersones cap a un destí de va-cances fet a la seva mida. Sobre-tot vols regulars enfocats cap aciutats que per raons diversesno tenen connexió, en el casdels negocis i el vol charter perals grups de turistes que bus-quin una altra manera de viatjar.

La companyia tindrà la based’operacions a Reus i tots elsvols en un principi seran a des-tins nacionals i la principal rutaserà Reus-Madrid, encara queestan estudiant altres destinscom Sant Sebastià o Bilbao. Decara al futur tenen previst am-pliar destins al sud de França,com Mònaco o Niça.