crònicadelcanvi2 DE NOVEMBRE DEL 2003 // Núm. 5

El PSC vol limitar els mandats iCiU s’hioposa

La proposta de PasqualMaragall de limitar adues legislatures la per-manència al capdavantde la Generalitat, no

compta amb el suport de les for-ces polítiques de la dreta. El pri-mer en dir públicament no a lalimitació del mandat presidencialva ser el candidat deConvergència i Unió, Artur Mas.Segons Mas aquesta és una regu-lació “no necessària”. L’actualconseller en cap entén que lalimitació correspon només alspaïsos que tenen règim presiden-cialista. El Partit Popular ha coin-cidit amb Mas en el rebuig a laproposta de Maragall. El dirigentconservador Alberto FernándezDíaz no es va estar de recordarque Maragall havia estat 15 anysalcalde de Barcelona. Limitar lapermanència d’una mateixa per-sona a la presidència a un màximde 8 anys, després dels 23 anys deJordi Pujol com a màxim respon-sable de la Generalitat, és la pri-mera d’una sèrie de mesures quePasqual Maragall consideraimprescindibles per aconseguir larehabilitació de la vida políticacatalana. Altres propostes enaquesta direcció fan referènciaals contractes d’obres i serveis, ales assignacions dels alts càrrecs iassessors o al fet que les retribu-cions íntegres de tot el perso-nal de la Generalitat puguinser consultades a Internet.

300 alcaldes i regidors independentsdonen suport al canvi

La imatge de Pasqual Maragall presideix la tanca electoral del PSC. El missatge posa l’èmfasi en la necessitat de votar el canvi per portar aires nous al Govern de Catalunya.

Falten

2setmanes

pelcanvi

Arrenca la campanya perfer president Maragall

El PSC vol garantir unmínim de 10 minutsper cada visita mèdicaEl projecte socialista també pretén reduir les llistesd’espera i incloure l’atenció als malats mentals i alsdrogodependents en la xarxa de salut general

ENTREVISTES

Pàgina 9

Totes les enquestes pronostiquen que el Canvi podrà doblegar elsistema electoral de CiU

Els candidats faran actes arreu del país perexplicar el Programa Social de Catalunya

Pàgina 3

Marcelino Iglesias

“Pujol va intentarvendre l’Ebre a canvidels vots del PP”

Isabel Cuixet

“Falta aire fresc.Pasqual Maragallm’agrada i punt!”

Jordi Nadal OllerJavier TejadaJordi Maluquer de Motes

Percentatge de PIB dedicat a la sanitat pública (1999) Font: ‘L’Estat del Benestar a Catalunya’. Vicenç Navarro. IDESCAT i EURESTAT

Suècia Espanya CatalunyaUnió Europea

Pàgina 7

Pàgina 4

Pàgina 12

Pàgina 8

UNIVERSITAT

www.maragall.org

PER COL·LABORAR

8,2 7,1 5,7 4,9

Álvarez Cascos

MARINA POL:

‘Del blanc inegre al color’Amb vint anys, estudia direc-ció i administració d’empre-ses, tot i que no es veudarrere d’un despatx de fustafosca dirigint negocis i exe-cutant plans de negocissense ànima. A l’horitzó, laMarina Pol hi veu el TercerMón i s’hi veu implicada, desd’una ONG perquè “el siste-ma és imperfecte, ja ho sé, is’ha de canviar des de dins”.

Entén que el vot del proper16 de novembre és el primerpas necessari per qualsevolconstrucció de futur “som ungra de sorra minúscul, éscert, però gra a gra es fa la

platja, i a la política som milers”.Amb els anys li ha canviat laimatge de la política, perquè“de petita, l’associava a unssenyors grans i seriosos, enblanc i negre, sense color”.Avui, espera amb ganes leseleccions, perquè ara la polí-tica l’entén amb mil colors.

per primer cop

"Aquest diari es la crònica de l'engany, crònica de la impotèn-cia perquè és un exem-ple d'impotència dequi aspira a governarel país, la crònicad'una mentida, la crò-nica de la ignorància,un libel puramentpamfletari”

2 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

crònicadelcanvi

Edita: Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)Producció: Magentamedia s.l.

Consell Editorial:Javier Cercas

Narcís ComadiraAntoni Dalmau

Anna DuocastellaRafael Nadalwww.psc.es

www.maragall.org

Adreça: c/Nicaragua 75 08029 Barcelona Dipòsit Legal: GI-1268-2003

val més callar

EL TIRADOR

LÍN

IA

D

IR

EC

TA Àngel Clua Ríos

Secretari general de Química i Energia UGT Tarragona

“No pot ser que s’edifiqui a prop dela petroquímica”

–Com va l’equilibri entre la química i el turisme?–Des del setembre tenim un nou Pla Director

de les activitats industrials i turístiques del Campde Tarragona però per part nostre, seguirem rei-vindicant dues qüestions: un recurs de reposiciósobre la transformació dels usos d’algunes empre-ses i el tema de les distàncies respecte la poblaciócivil.

–Quina és la normativa?–Hi ha una norma europea que marca les direc-

trius de seguretat i nosaltres reclamem que el PlaDirector ho respecti. Hi ha municipis com Vila-Seca que estan creixent molt a prop de la indús-tria; no pot ser que es pugui edificar a 500 metresquan ja s’establia una distància de dos quilòme-tres l’any 60.

–I què fareu per què això no passi?–A partir d’ara ens queda la via dels recursos,

haurem d’anar si cal al contenciós-administratiu.Les distàncies s’han de mantenir.

–Quan es va produir l’accident de Puer-tollano, aquí, tots els sectors de Tarragona vàreudefensar la seguretat.

–Ja fa molt anys que hi vam començar a treba-llar. Ningú pot dir que es pot garantir el 100%,però aquí hi ha nivells de seguretat importants.Exigim millores tècniques i de formació.Nosaltres, l’UGT i l’AEQT vam ser els primersen fer cursets per la gent que entrava nova a laquímica i hi han passat 5000 treballadors. Això sí,fa 25 anys que estem demanant que hi hagi unaunitat de cremats a Tarragona.

–El problema són les subcontractacions?–Suposen el 30% de la gent que treballa a la

química. El problema són les parades de mante-niment, però de totes maneres aquí no hem tin-gut accidents molt greus.

–Què demana al nou govern de Catalunya?–Tenim un compromís de progrés, tenim un

Pla Director, el PLASEQTA, el Panel Públic perdialogar sobre els problemes de la petroquímica.El que hem de fer és que tot això funcioni dedebò. Reclamem una llei perquè les subcontracta-cions siguin les mínimes possibles i sobretot per-què es mantinguin les plantilles fixes. No ésnomés una qüestió laboral, ho és també de segu-retat.

Quines coincidències que té lavida, oi? En un mateix cap desetmana hem viscut tres esde-veniments complementaris: laConferència de Donants, elSaló del Manga i el BarcelonaMeeting Point. La complemen-tarietat està en que laConferència de Donants erauna gran trobada immobiliàriaorganitzada per veure qui“manga” més a l’Iraq. Ah, iamb un mèrit afegit: que totestà fet des del desinterès,perquè l’Iraq no té ni una tris-ta bombolla immobiliària.Efectivament, entre Sadam,els nord-americans i la resis-tència fomentada pels nord-americans, allà no hi quedasencera ni una bombolla.

I quin èxit, senyora.Imaginin, els donants sónsenyors que, després de pre-gar-los molt, han tingut elgest de concedir uns crèdits al’Iraq perquè reconstrueixin elque va quedar destruït pelsbombardejos ordenats pelsgoverns on fan els seus nego-cis els senyors que han tingutel gest de concedir uns crèditsa l’Iraq. Això si que és un cer-cle virtuós i no el dels noisLaporta.com. El que m’estran-ya és que empresaris comJuan Rosell, president de

Fomento del Trabajo (de sutrabajo, claro) o com SantiagoFisas, un mite i un exempleempresarial, no hagin anun-ciat encara que s’estableixen al’Iraq. Al primer se li apareixenesquerranosos amb cua i ban-yes per les cantonades i,pobret, està tan espantadetque la casa Dodot ja ha creatla línia Rosell, triple absorció.El segon, pare del regidor delPP a l’Ajuntament de BCN delmateix nom, diu que si aquíguanya l’esquerra s’endú laseva empresa.

Res, home, res. Juan,Santi... No us ho penseu ni unminut més. Ara que heu demarxar d’aquest país perquèquatre rojos pretenen gover-nar (santa innocència la delsrojos, oi?), quin lloc millor perestablir-vos que a l’Iraq? Unpaís on gràcies a la coalicióhumanitària formada perEstats Units, la Gran Bretanyai Espanya, ara hi ha prosperi-tat, tranquil·litat i segure-tat... només cal consultar lallista diària d’atemptats.

Apa, macos, cap a l’Iraq hifalta gent. I no patiu, que allàno hi ha rojos. Allà hi haverds, però no verds de colorecologista, sinó verds de colorde dòlar.

¡vivaHonduras!

És l’hora dels adeus

per: Iu Forn

Al complex petroquímic de Tarragona hi tre-ballen més de 8000 persones. És, per tant,una peça clau en l’economia i en la vida del’àrea.

J.A. Duran Lleida

Mariano RajoyJordi Pujol

“La Autopista A-7 es una concesión. El conce-sionario efectúa un gasto y ha de retornarlo comoinversión. El Gobierno loúnico que tiene quehacer es controlar que laprolongación de la conce-sión o el precio del peaje no sea excesivo”

“Hi ha coses que no les hem pogutdefensar a travésde l’Estatut, sinóamb la nostraforça a Madrid”

“La actual dirección de CiU, encabezada por Artur Mas, está dilapidando la mejorherencia de JordiPujol”

... i

finestraoberta

DIDAC BOZA

LSegons el son-deig realitzat elpassat 15 d’oc-tubre, les can-didatures del

PSC-Ciutadans pel Canviobtindrien el 37,6% delsvots, CiU n’aconseguriael 32,4%, ERC el 13,2%,ICV el 5,1% i el 2% res-tant seria per altres for-macions. Dels resultatsd’aquesta enquesta es des-prèn que, tant l’avantatgede 5,2 punts del PSCsobre Convergència iUnió (CiU), com la dis-tribució de la resta de votentre les diferents forcespolítiques farien possibleun nou govern de laGeneralitat presidit perPasqual Maragall i deixa-rien Artur Mas senseopció de pactes alterna-tius a una majoria delCanvi. L’estudi preelecto-ral es va efectuar mitjan-çant consultes telefòni-ques distribuïdes per totCatalunya.

CONTINUACAIENT EL VOTDE CIUL’evolució del vot a les

diferents opcions políti-ques a Catalunya des delsresultats electorals de1999 es pot resumir així:el PSC es manté establecom a primera força polí-tica amb una lleugera

però constant tendència al’alça segons les útimesenquestes. Mentrestant,Convergència i Unió haanat perdent projecció devot a cada enquesta des dela primera que es va publi-car a La Vanguardia eniniciar-se l’etapa preelec-toral, el 14 de setembrepassat. En qualsevol cas,els resultats que els sonde-jos auguren a Artur Masestan lluny dels que vaaconseguir Jordi Pujolcom a candidat de CiUara fa quatre anys. Entreel 37,6% de vots que vaaconseguir la formaciónacionalista l’any 1999 iel 32,4% que li atorgal’últim sondeig encarregatpel PSC hi ha exactamentla mateixa distància queconverteix a Maragall enfavorit respecte a ArturMas.

SUPERAR LA BARRERADEL SISTEMA ELECTORALEls sondejos publicats

des del mes de setembrecoincideixen en un aspec-te significatiu: el Canviliderat per PasqualMaragall pot superar -aquesta vegada sí- labarrera d’un sistema elec-toral que fins ara ha bene-ficiat sempre Conver-gència i Unió. La provamés clara es va donar faquatre anys quan la candi-datura de Pujol va obtenirdues dècimes menys devots que el PSC, però vaacabar tenint 4 diputatsmés al Parlament.

La campanya electoralque acaba d’a r rencaraquesta setmana té pelsresponsables socialistesun objectiu clar: comple-

tar l’explicació de pro-

postes, el que el mateixPasqual Maragall ha bate-jat com “programa socialde Catalunya”. Durantles setmanes de precam-panya, tant el presidentdel PSC com la resta decandidats han situat eldebat en qüestions coml’habitatge, l’educació, lesinfrastructures o la políti-

ca social, qüestions que,

també segons les enques-tes, ocupen els primersllocs d’interès per partdels ciutadans. Ara, ja encampanya electoral, elPSC-CpC desplega actesper tot Catalunya.

L’últim sondeig enca-rregat pel PSC atorgaa la candidatura delCanvi un avantatgede 5,2 punts sobreCiU. Els socialistesmantenen la projec-ció de vot amb ten-dència a l’alça mentreque CiU perdria lesopcions de governar

crònicadelcanvi 32 de novembre del 2003

TE

MA

D

E L

A S

ET

MA

NA

ÚLTIMA ENQUESTA ENCARREGADA PEL PSC

Maragall es manté com afavorit i Mas retrocedeix

Rosa RegàsEscriptora

“Que Maragall faci perCatalunya el que ha fetper Barcelona. No hi hacanvi més necessari queaquest”

Sergi MingoteAlpinista

“Un canvi perquè la dretacatalana ha errat el camíper portar el poble catalàal cim. Aconseguim-loamb Pasqual Maragall!”

Valentí MassanaMedallista olimpic

“Que canviï la gestió del’esport a nivell social i anivell professional. Elsdiners han de ser alcamp, no a la banqueta!”

1000 raons pel

canvi

Els mapes que ha planificat l’e-quip de Paqual Maragall en

matèria d’infrastructures preveuenestendre l’eix de progrés econòmicde Catalunya també cap a les zonesde l’interior del país. El PSC volreforçar el paper logístic de ciutatscom Lleida, Cervera, Manresa, Vic,Figueres, o totes aquelles quesiguin punt d’encreuament delsgrans eixos de carreteres o ferroca-rrils. Tots aquests nuclis logísticshan de jugar un paper molt impor-tant pel que fa a la distribució demercaderies i el proveïment de ser-veis ja sigui en l’àmbit deCatalunya o en el radi molt mésampli de l’euroregió Pirineus-Mediterrània.

Segons el portaveu del PSC enmatèria d’infrastructures, Manel

Nadal, “quedaria superat així elmodel aplicat pel govern actual deConvergència i Unió que ha conti-nuat apostant per una Catalunyaúnicament recolzada en l’eix litoral,per passar a un nou model en elqual impulsarem el desenvolupa-ment logístic de tot Catalunya”.L’objectiu dissenyat per l’equip delCanvi estructurar una xarxa inter-modal formada per carreteres,ferrocarrils, aeroports i ports. En elsdos mapes de la dreta apareix lacomparació entre la xarxa logísticaque es proposa impulsar el PSC i lasituació actual.

Vielha

Tremp

Balaguer

Les BorgesBlanques

LleidaMontblanc

Falset

Morad’EbreGandesa

Tortosa

Amposta

Tarragona

Reus

VallsEl VendrellEl VendrellEl Vendrell

Vilanova i la Geltrú

Igualada

Terrassa

Manresa

Barcelona

Mataró

Granollers

Santa ColomaSanta ColomaSanta Colomade Farnersde Farnersde Farners

Vic

OlotRipoll

Girona

Puigcerdà

ANDORRA

Figueres

CENTRALS DE MERCADERIES ENCONSTRUCCIÓ O EN FUNCIONAMENT

La Seu d’Urgell

TGV

AEROPORT

SabadellSabadellSabadell

Aeroport

PORT

Palamós

Sort

El Pontde Suert

Model del Govern actual

CENTRALS DE MERCADERIESEN ESTUDI

CerveraCervera

ReusReus

VallsVallsEl VendrellEl Vendrell

IgualadaIgualada

Santa ColomaSanta Colomade Farnersde Farners

PuigcerdàPuigcerdà

TàrregaTàrrega

La Seu d’UrgellLa Seu d’Urgell

SabadellSabadell

PalamósPalamós

SortSort

El Canvi aposta per unaCatalunya forta en logística

El VendrellEl Vendrell

Santa ColomaSanta Colomade Farnersde Farners

SabadellSabadell

Vielha

Tremp

BalaguerCerveraCerveraCervera

LleidaMontblanc

Falset

Morad’Ebre

Tortosa

Amposta

Tarragona

ReusReusReus

VallsVallsVallsEl VendrellEl VendrellEl Vendrell

Vilanova i la Geltrú

IgualadaIgualadaIgualada

TerrassaManresa

Barcelona

Mataró

Granollers

Santa ColomaSanta ColomaSanta Colomade Farnersde Farnersde Farners

Vic

OlotRipoll

Girona

PuigcerdàPuigcerdàPuigcerdà

ANDORRA

TàrregaTàrregaTàrrega

XARXA VIÀRIA

Figueres

ZONA LOGÍSTICA

ÁREA LOGÍSTICA DELS PORTS

La Seu d’UrgellLa Seu d’UrgellLa Seu d’Urgell

XARXA FERROVIARIA DE MERCADERIES

AEROPORT

SabadellSabadellSabadell

Aeroport

PORT

PalamósPalamósPalamós

SortSortSort

El Pontde Suert

Proposta del PSC

33,0% 32,4%33,7%

Convergència i Unió

Enquesta PSC15/10/2003

El Periodico5/10/2003

La Vanguardia14/9/2003

Resultats1999

37,0% 37,6%37,8%

37,6%

36,4%

PSC-Ciutadants pel canvi

Enquesta PSC15/10/2003

El Periodico5/10/2003

La Vanguardia14/9/2003

Resultats1999

Evolució de la intenció de vot Eleccions Autonòmiques

Enquesta PSC El Periodico La Vanguardia Resultats15/10/2003 5/10/2003 14/9/2003 1999

PSC 37,6% 37% 36,4% 37,8%

CiU 32,4% 33% 33,7% 37,6%

ERC 13,2% 13,3% 15,1% 8,7%

PP 9,7% 8,9% 7,8% 9,5%

ICV 5,1% 5,7% 5,9% 2,5%*

Altres 2% 2,1% 1,4% 1,4%*Per separat, EUiA va obtenir 1,4%

Pasqual Maragall seguirà explicant el seu “programasocial de Catalunya” durant la campanya electoral

Foto

: PE

PA Á

LVAR

EZ

–Davant la batalla mantingua pel seugovern contra el Pla Hidrològic Nacional(PHN), creu que es farà el transvasament del’Ebre?

–Cada vegada té menys suport. És una fór-mula tecnològicament superada, econòmica-ment insuportable i ecològicament insosteni-ble. El propi govern del PP sap que hi ha fór-mules molt millors i més barates. Ara, única-ment el mantenen per poder arribar ambaquest espantall fins les eleccions de març. Peròllavors, el transvasament es diluirà com si fosde sucre.

–Després de la resposta a les comarques del’Ebre, quina incidència pot tenir el PHN en

el procés electoral de Catalunya? –Hi jugarà un paper molt important. Tant a

Aragó com Catalunya hem vist que ha estat unpla imposat, que no han volgut negociar mai.Era o tot, o res. En la batalla política catalanaaquest tema és importantíssim. Un dels errorspolítics més grans de Pujol ha estat intentarvendre l’Ebre a canvi dels vots del PP alParlament.

–Però a diferència del que sembla, Aragó nonomés pensa en l’Ebre. Per exemple,Saragossa està fent un salt econòmic.

–Saragossa i el conjunt d’Aragó trauran ren-dibilitat de la seva situació gràcies a les novescomunicacions. Serà un dels espais que méscreixerà en els pròxims 25 anys. Tindrem a l’a-bast a 20 milions de persones que són els con-sumidors de més capacitat adquisitiva del con-junt del país. Per això estemfent la plataforma logísticamés important d’avui aEuropa, amb el convenci-ment que aquest és el grancoll d’ampolla de la novaeconomia. Es pot vendremolt ràpid per internet,però el més difícil és distri-buir en 24 hores. Aquest és el gran repte.

–Junt amb el dinamisme que té la vall cen-tral de l’Ebre i la ciutat de Saragossa, existeixa Aragó el problema endèmic de la falta depoblació a les comarques d’Osca i Teruel. Hiha solució?

–Estem entrant en una nova etapa, per pri-mera vegada creixem en població d’una mane-ra clara, tenim més nens a les escoles, estemdigerint a més de 50.000 immigrants, la nostraeconomia creix per sobre de la dels nostresveïns....

–Hi pot ajudar el projecte d’Euroregió plan-tejat per Pasqual Maragall?

–Sóc molt conscient que la dreta ha jugat aatiar l’enfrontament entre veïns. Però jo aspiroa tenir una relació franca, d’igual a igual amb

els veïns catalans, navarresos o francesos. Elplantejament de coordinar accions en unaEuroregió de les més de 40 que funcionen aEuropa és molt positiu. Li he dit a Maragallque quan sigui president ens asseurem a parlarsobre un projecte que a mi m’agrada. Estem enla construcció d’Europa, que vol superar lesfronteres i que pot fer possible amb el desen-volupament de les euroregions i dels programesinteregionals. Per tant, és tan ortodox el queplanteja Maragall que és escandalós que perso-natges del govern d’Aznar l’hagin plantejatcom un projecte estrany.

–Què opines de la reforma de l’Estatut deCatalunya que plantegen diverses forces polí-tiques, entre elles el PSC?

–Estatuts i Constitució tenen previstosmecanismes de reforma. Nosaltres l’hem refor-

mat dues vegades en pro-funditat. Una de les refor-mes va incloure que Aragópassés de regió a nacionali-tat. Avui Aznar ens diriaantipatriotes o independen-tistes. Hem demostrat queels estatuts es poden refor-mar amb acords grans.

Maragall ho fa amb sentit de responsabilitat,per tant crec que sortirà bé.

–Està en retrocés la visió de l’Espanya plu-ral que consagra la Constitució?

–Hi ha una crisi perquè Aznar ha obert altravegada la caixa dels vells esperits de la dretaespanyola uniformista, del pensament únic.Quan analitzem els 25 anys de Constitució i del’Estat autonòmic veurem que el reconeixe-ment de la pluralitat ha estat el gran èxit aCatalunya i també a Extremadura. Enfront eldiscurs subliminal del PP que diu que la plura-litat ens fa més dèbils, jo defenso que els estatsmés forts del món, com Estats Units oAlemanya, són molt plurals, tenen una grandescentralització i són molt respectuosos ambels seus estats.

4 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

OP

IN

IÓ

Marcelino Iglesias és el primerpresident que repeteix mandaten la història de l’autonomiaaragonesa. Ha governatdurant dues legislatures mar-cades per les protestes contrael transvasament i per unaarrancada econòmica senseprecedents a la comunitat.

Marcelino Iglesias, ha estat una de les primeres veus obertament favorables a l’euroregió Pirineus-Mediterrània, proposada per Pasqual Maragall

JUANCHO DUMALL ENTREVISTA A MARCELINO IGLESIAS, PRESIDENT D’ARAGÓ

Juancho Dumallperiodista

"Pujol va intentar vendre l’Ebrea canvi dels vots del PP"

El projecte d’Euroregió

que proposa Maragall

és molt positiu per Aragó

Totes les ciutadanes i ciuta-dans europeus que tinguin

23 anys o més han viscut algunavegada un canvi de govern alnivell més proper de l’adminis-tració, més enllà de l’àmbitlocal. ¿Tots? No exactament: elshabitants de Catalunya nascutsdesprés de 1980 només hanconegut un sol president de laGeneralitat i una sola coalicióde forces polítiques en elgovern. Els canvis periòdics il’alternança en el poder formenpart de l’estil polític europeu. ACatalunya estem clarament perdessota el nivell continental.

Algú podrà dir que l’excep-ció catalana es deu bàsicament ala joventut de les nostres institu-cions democràtiques i autonò-miques i a la personalitat irrepe-tible de la força hegemònicadurant aquest temps.Tanmateix, en una democràciasana, fins i tot les personalitatsmés excepcionals necessitenrenovar-se perquè la seva opera-tivitat declina amb el desgast delpoder. I si parlem de circums-tàncies excepcionals, fóra difícilimaginar una situació més deli-cada que la de la RepúblicaFederal d’Alemanya a la sevafundació, l’any 1049, quan eldemocristià Konrad Adenauerva prendre possessió com a can-celler. Malgrat tot, ni Adenauerni la Democràcia Cristiana vanmantenir-se en el poder durant23 anys.

En el context de les demo-cràcies occidentals, el canvi ésmés que un caprici, una provade salut democràtica, i això espot dir tant dels partits comdels líders. Personalitats cab-dals de la història del segle XXcom Franklin Roosvelt oWinston Churchill ni tan solses van acostar a la plusmarcacatalana de 23 anys en el poder,i dirigents tan importants en larecent història europea comHelmut Kohl, MargaretThatcher, François Mitterrand,Olof Palme, Willy Brand oValery Giscard d’Estaing vanexercir el poder molt menystemps. Ni tan sols Charles DeGaulle, el més carismàtic delslíders europeus, va estar en elpoder més de catorze anys, iencara en dos períodes. Elsexemples contraris són tan pocedificants com el de laDemocràcia Cristiana italiana itan poc exemplars com el delseu líder, Giulio Andreotti, quees va passar gairebé mig segleentrant i sortint del governentremig de maquinacionsinconfessables.

Diuen que la política catala-na és la més europea de les polí-tiques hispàniques. És elmoment de verificar-ho en unnivell tan cabdal com el de l’al-ternança. Catalunya necessitaaquest canvi des de fa temps iara és el moment de fer-lo reali-tat. Potser l’últim moment pos-sible sense deteriorar la salutdemocràtica del país i desfassar-se del tot del nivell europeu. J.J.Navarro Arisa, periodista,escriu una secció diària al’Avui

Nivell europeu

J. J. NAVARRO ARISA

EL PAÍS 18/10/2003

Sostiene MaragallEnric Company

...la más fuerte de las maragalladas es nadamenos la que pretende hacer de Cataluña unaparte normal de España. Tan normal como queno le haga falta ir blandiendo su nacionalismo.O sea, que la apuesta es fuerte/.../ Así, de temaen tema, como él dice, Maragall dio nuevaprueba de su voluntad de no renunciar nunca ala expresión de las ideas, por mucho que a vecesescuezan a unos u otros. Los muertos del terro-rismo no debieran estar en las portadas, sino en

las páginas

de sucesos. La Constitución no es intangible.La derecha no hace más que contraprogramar.Si Cataluña siguiera empeñada en la vía pujo-lista de distinguirse sólo por ser diferente, alfinal sólo interesaría a los entomólogos.

SEGRE 28/10/2003

I Ara, CatalunyaPilar Cernuda

…Maragall té moltes possibilitats degovernar perquè tindria el suport de l’esque-rra, ja que CiU es dol cada vegada més de ladesaparició de Pujol al capdavant de la sevacandidatura substituït per un Artur Mas queno arriba ni de lluny a Jordi Pujol i que defen-sa uns projectes de futur que, en alguns casos,freguem el disbarat/…/Quan falten vint diesper a les eleccions catalanes tot apunta queMas quedarà de líder de l’oposició…

EL PAÍS 21/10/2003

La quiebra del monopolio nacionalista Josep Ramoneda

... Lo que no puede negarse es que laderecha se repite. Obligada a situarse contrael cambio, CiU pierde parte de la ambigüe-dad que siempre la ha caracterizado, en lamedida que ha perdido el monopolio delnacionalismo. Y por más que CiU se esfuer-za en desmarcarse del PP, éste no se deja,porque la derecha tiene el guión escrito ymuy claro desde hace tiempo: entre unnacionalismo moderado y la izquierda,siempre prefiere al nacionalismo moderado.Algunos todavía dirán que la izquierda y laderecha son lo mismo. La derecha, por lomenos la política y la empresarial, tienemuy claro que no. Por algo será.

Revista

de premsa

crònicadelcanvi 52 de novembre del 2003

XAVIER RUBERT DE VENTÓS

En la presentació del llibreMaragall afirma Enric Juliana vadir que si Pasqual Maragall opta-va per ser President era “per servirsense obeir”. Jo el crec capaç d’ai-

xò i de més: capaç també d’enfrontar sensecrispar l’adversari, de resoldre sense simplifi-car els problemes, etc. M’explico. Una accióés tant més poderosa quant més ampli i variatés el ventall de les variables que en ella vénena confluir. La lupa arriba a cremar el paper ola pell quan concentra la llum en un sol punt.Les reflexions i decisions de Maragall sóntambé d’aquesta mena: concentren les ener-gies i a vegades també cremen. D’aquí que elsseus actes encetin més d’una pell fina fins...fins que acaben manifestant-se com l’obertu-ra d’un horitzó que no havíem imaginat coma possible fins que Maragall el presentà coma real i versemblant. O és que algú gosaria diravui que ja imaginava, ara fa 15 anys, laBarcelona que ens ha deixat on fins i tot elsproblemes que afronta –que n’hi ha– són jade “nova generació”?

Doncs bé, ara ens diu que vol deixar aixítambé a Catalunya. I jo, com en el cas ante-rior, tampoc tinc imaginació suficient pervisualitzar-ho; tan sols la seva trajectòria i

experiència em permet de creure-ho. Decreure, per exemple, en una Catalunya capaçd’allunyar-se cada cop més tant de les des-igualtats patents (en l’habitatge, la sanitat, elterritori) com de les seves pulsions latents.Em refereixo a les pulsions envers, diguem-ne, un capitalisme de guardiola, una ètica del“sucar-hi”, una poètica del rodolí, una èpicadel “tenir-ho tot pagat”, un estilisme del

greuge, un cofoïsme dels pots petits on hi hala bona confitura... Em costa més de creure,per contra, en la correlació de forces que lical a Maragall per tal de generar el contra-punt peninsular que tot plegat requereix ique fóra més o menys, i per dir-ho en rodo-linesc:

Una Espanya amb menys eñeUna Espanya que perd sanyaUna Espanya que no emprenyaQue tot just ens acompanyaI amb la que es pot fer-hi...Tot i això, penso que el projecte

Maragall ens ha d’afavorir als catalans,molt i molt aviat; sobretot si es deixa mar-car com cal per una Esquerra Republicanaque va fent gruix. I crec també que ens had’afavorir a mig i a llarg termini. Perquè,veiem, de les dues, una: o bé “Madrid” s’a-rronsa, es blinca i renuncia a aquesta artrí-tica espinada radiocèntrica amb què ensvolen vertebrar, i aleshores Visca, Visca,Visca! O bé això no passa, i aleshores esta-rà ben clar quina és la propera passa que caldonar i que Maragall tot just enceta quancanvia el seu èmfasi d’un federalisme micro(que propugna una sístole més o menyssincronitzada de totes les autonomies) per

posar ara l’accent en una diàstole macroregional europea: un federalisme en tempsde xarxa que apaivagui el centralismeespanyol en temps de còlera.

Molt em temo que, malauradament,cap d’aquestes versions pugui convèncer aEspanya. Jo mateix, si fos d’ells, penso queem costaria d’entendre-ho. Crec que mésaviat em neguitejaria i que més que assu-

mir-ho tractaria potser d’utilitzar-ho. Enaquest sentit és lògic també que els qui nosiguin allí al govern mirin de suportar-nosamb bona cara, i fins i tot d’aprofitar-nosper desgastar aquell govern. Però aleshoresjo em pregunto: ¿és tal volta el nostre destío la nostra fita aconseguir que a Espanyatolerin, aprofitin, o s’empassin –glups!–allò que som i allò que ens cal?

Penso per això que l’esdevenidor queMaragall ens proposa té potser dos temps.

Un, per aconseguir amb habilitat i cordia-litat el finançament, l’estatut i les compe-tències no capiti-disminuïdes—allà preci-sament on l’estratègia convergent de peixal cove ha trobat els seus límits. I un altretemps per donar-nos el marc legal i políticque em temo necessari per tal de treure-li al’Estatut tots els ets i uts que calgui. I tantper liderar la primera passa com per prepa-rar-nos, en el seu cas, per a la segona,penso que Maragall és el reactiu o galva-nitzador (no pas el pal de paller) que aranecessitem (no pas que ara toca). Allò quesí que toca és demostrar que no som unsinsensats en votar per primer cop unPresident de la Generalitat que pertany aun partit diguem-ne federat a un d’espan-yol. De moment ja els ha dit als socisespanyols que ni aigua de l’Ebre per seguirvertebrant Espanya (a les vèrtebresd’Ortega y Gasset, ara voldrien alguns afe-gir-hi les venes del Pla hidrològic) ni pacteaquí amb Convergència perquè puguinfomentar ells majories allí.

Qué corte! Ens en sortirem? Que Déu iMaragall hi faci més que nosaltres!

Pronòstics i rodolins

Maragall és el reactiu

o galvanitzador

que ara necessitem

Maragall és capaç d’enfrontar

sense crispar l’adversari,

de resoldre sense simplificar

els problemes

Xavier Rubert de Ventósés escriptor i filòsof

Juan Rosell i uns quants empresaris méspateixen per una “España rota”, lapàtria dels seus negocis. El Fomento

del Trabajo, la “CEOE catalana”, torna amaneflejar inoportunament en les elec-cions catalanes. Tothom té dret a opinar.Però hi ha una patronal que no nomésopina, també amenaça segons quin puguiser el resultat electoral. Ho va fer l’any 80.Llavors es tractava d’evitar la victòria deles esquerres marxistes. Ara es tracta desalvar la unitat de la pàtria espanyola. I ésque una part de “la patronal catalana” éstan poc democràtica i tan poc catalana queno pot suportar callar quan tenen la possi-bilitat de guanyar els hereus de Companys.En canvi aquesta patronal va callar, satis-

feta, durant els quaranta anys de dictadu-ra franquista. Desitjo que Maragall guanyi les elecciosautonòmiques i que necessiti dels votsd’Iniciativa-Verds i d’Esquerra Republicanaper accedir a la Presidència de laGeneralitat. Confio de celebrar-ho perquèja és hora que les esquerres puguin gover-nar la Generalitat en un clima polític plu-ral i integrador malgrat els desestabilitza-dors del Fomento. La democràcia ho és sitotes les opcions polítiques sense exclusiótenen obert l’accés al govern en unambient de llibertat d’expressió i de plura-litat de fonts d’informació i opinió. Tanmateix, l’avís de Fomento serveix per-què ens adonem que és possible el canvi.

Que tenim al davant l’oportunitat de can-viar una manera de governar. L’Espanyasotmesa al govern més reaccionari delsdarrers 25 anys necessita d’una Catalunyano solament lliure d’aquesta submissió,sinó capaç de fer-hi front. Qualsevolgovern de la Generalitat dependent delsvots del Partit Popular seria un govern tanesclau com el que hem tingut en la darre-ra legislatura. A Catalunya necessitem ungovern d’unitat de les esquerres, impulsord’un pacte nacional per a la reforma del’Estatut. Un govern orientat cap a ladefensa d’un desenvolupament econòmic,ecològicament sostenible, on l’educació ila formació tinguin una clara prioritat. Ungovern hereu d’un vell desig que va deLayret i del Noi del Sucre a Companys,Comorera o Pi i Sunyer: una Catalunyarepublicana i progressista, reformadora, abenefici dels treballadors de totes classes;una Catalunya nacional, senyora del seudestí i independent.

MIQUEL CAMINAL

De Companys a Maragall

Miquel Caminal és catedrà-tic de Ciència Política de laUniversitat de Barcelona.Especialista en catalanismepolític, nacionalisme i federalisme, ha publicatnombrosos articles i llibres, el darrer dels quals és El federalismo pluralista.

John Hume Premi Nobel de la Pau

“M’il·lusiona que Maragallsigui el proper líder deCatalunya, considerant elsseus lligams amb la restad’Europa. Estic convençutque la seva elecció com aPresident serà un pas deci-siu per la gent deCatalunya, especialment enel front socioeconòmic”.

Gilberto Gil Ministre de Cultura deBrasil

“L’elecció de PasqualMaragall per Catalunya portarà els canvis que ellmateix i el seu grup polítici tota la gent de Barcelonaja han començat fa temps.Es un nou canvi per conti-nuar amb el canvi ja ini-ciat”.

Romano Prodi President de laComissió Europea

“Els ens territorials autò-noms poden fer sentir laseva veu a Europa a travésdel Comitè de les Regions,una institució que el meuamic Pasqual Maragall va ajudar a crear i coneix de prop.”

Vicente ÁlvarezAreces President d’Astúries

“Pasqual es una esperanzapara Catalunya y para cons-truir esa España plural de laque todos nos sentimosorgullosos. La izquierda sabehacer política y Pasqual lovolverá a demostrar ahoradesde la Generalitat comohizo durante 15 años comoalcalde de Barcelona”.

1000 raons pel

canvi

6 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

MEDI AMBIENTL’objectiu del PSC és fer compatible la preservació de la diversitat biològica i la conservació dels recursosnaturals amb l’activitat i el progrés econòmic.

IN

FO

RM

E

MÒNICA PRIETO

La responsable del PSC enmatèria de medi ambient,Montserrat Tura, explica queel seu equip s’ha compromèsa crear 100.000 noves hectà-

rees de parc natural, però, a més, agestionar-lo amb eficiència. Turaexplica que “actualment, el patrimo-ni natural està pitjor que abans que eldeclaressin patrimoni natural”. Lacausa d’aquesta contradicció, segonsla portaveu, és que l’actual Governde la Generalitat no ha gestionat elpatrimoni natural i ha permès ques’anés degradant “perquè no s’ha aju-dat els pagesos, perquè no s’ha nete-jat el que s’havia de netejar, perquèno s’ha invertit el que es va prome-tre”. La Generalitat de Catalunya hainvertit una mitja de sis euros percada hectàrea de parc natural, quanen va prometre trenta. A tall de com-paració, Montse Tura posa València,on s’inverteixen 60 euros per hectà-rea protegida, o Madrid, on la inver-sió és vint vegades més alta que lacatalana. Per això, una prioritat delPSC serà augmentar la inversió en elpatrimoni natural als 30 euros pro-mesos. El projecte socialista per alsespais naturals proposa, a més, unirels actuals parcs naturals “que araacostumen a ser illes envoltades decarreteres i autopistes, que no ajudengens al desenvolupament de la natu-ralesa que volem protegir”.D’aquesta manera, a Girona, perexemple, el projecte del Canvi preveu

interconnectar el Cap de Creus ambl’Albera, els Aiguamolls del’Empordà, Montgrí - Medes, laZona Volcànica de la Garrotxa il’Alta Garrotxa... de manera quequalsevol persona podrà caminar desdel Cap de Creus fins a la Garrotxa,sense deixar mai de trepitjar el parcnatural. A la zona de l’Ebre i a lacorona verda que envolta l’àreametropolitana es faran xarxes simi-lars.

La gestió i conservació dels espaisnaturals implica també la planifica-ció de l’ús del sòl i la protecció delpaisatge per “eradicar la construcciómatussera en punts de gran valor pai-satgístic i el consum accelerat delsòl”. Per aconseguir-ho es preveudonar protecció jurídica al paisatge iestablir un fons per a la seva conser-vació.

PROTEGIR LA TERRA ITAMBÉ LA SEVA GENTMontse Tura explica que en el

concepte d’entorn natural ha d’in-cloure també la societat que viu enaquest medi, i la preservació d’unecosistema implica la protecció delsseus habitants. Així, es preveu tras-lladar a la Catalunya rural la milloradels espais públics que s’han produïtja a les zones urbanes, implicant elsens locals en la gestió impulsantplans de desenvolupament rural inte-gral .

La política del medi ambienttambé inclou projectes urbans, per-què el PSC proposa “impulsar un

nou model de ciutat compacta iaccessible, sostenible a escalamediambiental i equitativa social-ment”, explica Tura. Per aconseguir-ho, cal elaborar i aprovar de maneraimmediata, i amb ple consens de totsels implicats, els plans territorialspendents de l’aprovació de la Llei dePolítica Territorial de 1983.

Restablir l’equilibri territorial ésessencial per a la zona litoral deCatalunya, sotmesa a una excessivapressió demogràfica. “Des de PortBou fins a Alcanar, el litoral català hade ser un gran sistema natural, onestigui protegida tant la part submer-gida com l’exterior, perquè una ésinviable sense l’altra”. Així, és tantimportant tenir cura de les praderiesde possidònia (herba marina que oxi-gena el mar) com preservar la feinadels pescadors, perquè entorn i pro-grés no siguin antagònics.

Per aconseguir aquesta coexistèn-cia entre medi ambient i progrés,però, l’element clau és la sensibilitza-ció social i l’educació mediambiental.L’equip del Canvi proposa, a bandad’una gestió racional dels residus, unprojecte per reduir els residus quegenera la societat. De la mateixamanera, amb la mateixa fermesa queha declarat la seva oposició al PHN,ha dissenyat programes de consum igestió racional de l’aigua basats en lareutilització de l’aigua depurada per ausos agraris i industrials, construirplantes dessaladores i descontaminar,recuperar i assegurar els aqüífers cata-lans.

Ja han passat 30 anys des que l’ecologisme va entrar a Catalunya,i amb l’edat ha perdut la imatgehippy i la connotació de l’utopismeimpossible. Avui la Unió Europeareivindica la integració de les pre-ocupacions mediambientals entotes les altres polítiques i el PSCha recollit aquesta crida com a eixdel seu programa de Medi Ambient.L’objectiu de Maragall per a la legis-latura és fer compatible la preserva-ció de la diversitat biològica i la conservació dels recursos naturals amb el progrés econòmic.

El PSC vol connectarels espais naturals

Els Verds - Opció Verda han decidit no presentarcandidatura pròpia i sumar-se a la de PasqualMaragall, qui s’ha compromès a portar a terme una

política d’equilibri territorial i sostenibilitat mediam-biental. Com a bon professor de química que és, a enJoan Oms li surten les paraules ben estructurades, apunt per prendre apunts.

–I què se n’ha fet del seu programa electoral,l’assumeix Maragall?

–Sí, més o menys... és que no tenim programa elec-toral tradicional, amb quaranta punts que acaben com lacarta als reis, en un calaix oblidat...

–Però alguna cosa prometran...–L’estratègia del compromís. Prometem complir d’una

vegada tots els convenis internacionals, així de fàcil. Nopodem continuar tenint una societat conscienciada i unsíndexs cada vegada més grans d’insostenibilitat.

–Un exemple?–El canvi climàtic, per exemple, tots els morts que

ens ha provocat aquest estiu. O una xifra: Catalunya haarribat a incrementar fins un 37% els gasos que provo-quen l’efecte hivernacle, o ha augmentat en 10 anys finsa un 50% el seu consum d’energia; d’energia bruta, amés.

–I amb els compromisos internacionals se soluciona?–Farem sortir els colors als països que no els acom-

pleixin. I aquí, a casa, millorarem els problemes delsresidus des de l’origen, reduint-los; i apostarem per unequilibri territorial que ara no existeix: el 70% de lapoblació viu al 15% del territori! I impulsarem l’ecoeco-nomia...

–És rentable, l’economia ecològica? – Mireu Alemanya! Allà, el sector de l’ecologia sig-

nifica el 10% de l’economia. L’ecologia ja és negoci. – Tot això de la mà del PSC?– Tindrem un Govern progressista i un poble cons-

cienciat: serem l’avantguarda de la reconversió de lahumanitat cap a la sostenibilitat.

JOAN OMSPresident d’Els Verds-Opció Verda.

“A Alemanyal’ecologia ja és

negoci“

� Només s’ha invertit el 10% del previst enel Pla d’Espais d’Interès Natural de 1992

� No s’ha invertit en boscos el pressupost promès. Només s’ha destinat el 30% del pre-vist

� No s’han defensat els interessos de l’Ebre:s’ha donat suport al PP en l’aprovació del PHN

� No s’han complert els compromisos deKyoto: en 10 anys les emissions de gasos d’e-fecte hivernacle han augmentat d’un 50% a Catalunya

� Crear 100.000 noves hectàrees d’espaisnaturals protegits i interconnectats amb les275.000 existents

� Assolir la fita del Llibre Blanc Europeu deque en el termini de 20 anys, el 20% delscombustibles del transport urbà siguin alterna-tius

� Impedir el transvasament de l’Ebre que pro-posa el Pla Hidrològic Nacional

� Quintuplicar la inversió en els espais natu-rals: 30 euros per hectàrea d’espai protegit.

EL QUE NO S’HA FET LES PROPOSTES DEL CANVI

Catalunya6 ¤ per hectària

CiU va prometre30 ¤ per hectària

Comunitat Valenciana60 ¤ per hectària

Comunitat de Madrid120 ¤ per hectària

Diners destinats a espais naturals

actualment

crònicadelcanvi 72 de novembre del 2003

La salut de la sanitat catala-na està deteriorada. Tenimbons professionals i tenim

bons centres, però la manca delideratge i de prioritat vers lasanitat pública de l’actualGovern de la Generalitat ens haportat a la situació actual: mas-sificació de molts serveis, des-motivació i cansament de moltsprofessionals, desigualtats enl’accés als serveis sanitaris, en laqualitat de l’atenció, en les llis-

tes d’espera, en l’atenció primà-ria i en els serveis d’urgència.

El Govern de CiU no ha plani-ficat i ha deixat en mans delsproveïdors sanitaris la seva prò-pia responsabilitat vers els ciu-tadans. El nou Govern de laGeneralitat, liderat per PasqualMaragall, es responsabilitzarà degarantir la salut dels ciutadans,planificant la distribució delsrecursos, garantint la respostad’uns serveis sanitaris iguals pera tothom i avaluant la qualitat

d’aquests serveis arreu del terri-tori.

Farem una sanitat més huma-nitzada, en què els professionalsdisposin del temps suficient perescoltar el malalt i de recursos peratendre’l amb qualitat. La preven-ció i la promoció de la salut seranprioritàries per damunt d’ interes-sos econòmics i partidistes. AmbPasqual Maragall arribarà a lasanitat catalana el canvi queretorni la il·lusió als professionalsi la confiança als ciutadans.

CARME FIGUERAS SINOLDiputada-portaveu de sanitat del Grup Parlamentari Socialista-CpCCandidata nº 9 a la llista de Barcelona

Il·lusió i confiança enuna sanitat per a tots

BEA FAJARDO

Des dels anys noranta, el PSCdenuncia que elDepartament de Sanitats’està oblidant de temescom la salut pública, la salut

mental, la salut ambiental o la salut labo-ral, cosa que està produint una pèrdua deconfiança dels ciutadans en l’actual sistemad’atenció sanitària. Per fer que els ciuta-dans recuperin aquesta confiança, la candi-datura del Canvi durà a terme diversesmesures concretes:

MILLOR ATENCIÓ PRIMÀRIAQuant a l’atenció primària en els

CAPs, el PSC vol garantir que tot metgetingui un mínim de 10 minuts per dedi-car a cada malalt que atén. Això implicaque cada metge haurà de tenir menyspacients per atendre, i que els CAPs esta-ran més ben distribuits per tot el territo-ri, tenint en compte com es distribueixeni es mouen les persones per totCatalunya. La qualitat de lesinstal.lacions dels hospitals comarcals idels grans hospitals (Bellvitge, Valld’Hebron, etc…) millorarà, ja que esfaran més confortables les habitacions,per poder garantir que els malalts preser-ven millor la seva intimitat.

Una altra mesura que es proposa és laprestació dental gratuïta per a nens d’entre6 i 14 anys i per a malalts crònics. El PSCvol així, que Catalunya sigui pionera a

Espanya d’un servei que ja està molt gene-ralitzat en l’atenció primària a la resta de laUnió Europea. Els socialistes plantegenl’increment dels serveis d’atenció sanitàriaa domicili, atenent l’envelliment de lapoblació i les dificultats d’aquestes personesamb dependència per a desplaçar-se al CAPmés proper.

MENYS LLISTES D’ESPERAAquest és un altre dels cavalls de bata-

lla i un dels problemes més greus queactualment pateix el sistema públic desalut a Catalunya. Per combatre’l, es pre-veu la reorganització de l’oferta dels espe-cialistes, perquè el temps d’espera màximestigui entre 1 i 2 mesos. Per a les inter-vencions quirúrgiques de malalties nogreus, el temps d’espera serà inferior als 6mesos. A més, el malalt podrà controlar enquin moment entra en llista d’espera, per-què rebrà un “certificat de llista d’espera”.

MÉS COBERTURALa candidatura del Canvi vol acabar

amb la discriminació dins del sistema desalut actual, de l’atenció a malalts mentals idrogodependents. Per això, proposa inte-grar la xarxa de salut mental i la xarxa d’a-tenció a les drogodepèndències dins de laxarxa de salut general. Hi haurà un desple-gament de dispositius assistencials d’àmbitcomunitari (hospitals de dia, serveis d’in-ternament a la comunitat i atenció domici-liària, comunitats terapèutiques i rehabili-tadores.)

PROFESSIONALSEls professionals de la salut seran incen-

tivats per a dedicar-se exclusivament a laxarxa pública, i s’establirà un model retri-butiu bàsic homogeni de carrera professio-nal i d’incentius. Per evitar el desborda-ment actual, s’adequarà el nombre de pro-fessionals a la població que cal atendre iaixò es farà tenint en compte l’envellimentde la població, les noves migracions, lademanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural iaquelles zones amb més problemes socials.

El Partit dels Socialistes-CpC voltambé incentivar des del nou Govern queels professionals participin en la presa dedecisions sobre gestió i objectius clínicsdels hospitals. S’impulsarà la llicenciatu-ra en infermeria i es crearan noves pro-

fessions sanitàries.

LA GESTIÓ DELS HOSPITALSLa candidatura del Canvi vol reforçar

la percepció que els ciutadans són pro-pietaris del sistema de salut, a més deconsumidors i usuaris. Per això es crearanels mecanismes perquè les associacions demalalts i familiars de malalts puguin par-ticipar en la presa de decisions sobre eltipus de serveis que els són més necessa-ris i la manera com rebre’ls.

D’altra banda, en els òrgans degovern dels hospitals comarcals s’hiinclouran també membres del’Administració local.

TRANSPARÈNCIAEl PSC aposta per subcontractar a

entitats prestadores de serveis únicamentaquells serveis que a la sanitat pública lisigui impossible prestar. D’aquesta mane-ra, biòpsies, analítiques, diagnòstic per laimatge i altres proves imprescindibles peral diagnòstic es tendiran a realitzar inter-nament a l’hospital, la qual cosa permetràagilitzar tràmits (tant pel metge com pelmalalt) i controlar directament la qualitatdel servei prestat. En tot allò contractatfora de l’hospital s’exigirà transparènciatotal tant sobre la tarificació com sobre laqualitat del servei prestat. També esdemanarà transparència a l’usuari, és adir, se li demanarà de fer un bon ús del’assistència mèdica en general i de la tarjasanitària.

SALUT PÚBLICAPartint de la constatació que Catalunya

té un suspens flagrant en salut pública, elPSC proposa la creació de l’Agència deSalut Pública, que coordinaria totes lespolítiques concretes destinades a fomentarl’educació per a la salut, o l’educació per ala prevenció de la malaltia. Una actuacióurgent de l’agència seria, per exemple, la dereduir el nombre creixent d’embarassos nodesitjats a Catalunya, que han augmentatespectacularment en els darrers deu anys, ola de l’elaboració d’estratègies en relació al’exercici físic, l’alimentació correcta i elsexe segur.

SANITAT La candidatura del Canvi vol retornar la il.lusió als professionals de la sanitat i la confiança als usuaris

� Prometre la lliure elecció de metge decapçalera sense prendre les mesuresnecessàries per a resoldre la massificaciói els problemes de l’atenció primària.

� Informatitzar els CAPs . Coordinar l’atenció primària (CAPs i metges de capçalera) i l’atenció especialitzada (hospitals i especialistes).

� Agilitzar llistes d’espera per interven-cions quirúrgiques (Catalunya és lasegona Comunitat més lenta en inter-vencions quirúrgiques a Espanya).

� Resoldre el dèficit galopant de la sanitat pública catalana.

� Polítiques públiques per evitar embarassos no desitjats.

� Temps de visita suficient de deuminuts, proporcionant més recursoshumans als CAP.

� Prestacions dentals gratuïtes per anens de 6 a 14 anys i malalts crònics.

� Atenció domiciliària a les personesgrans.

� Temps màxim d’espera inferior als sismesos per a intervencions quirúrgiquesde cataractes, hèrnies, pròtesis degenoll i malucs, i varius.

� Incentivar la dedicació exclusiva delsmetges a la sanitat pública.

� Incloure la salut mental dins la xarxad’atenció sanitària habitual.

EL QUE NO S’HA FET LES PROPOSTES DEL CANVI

10 minuts per pacient La salut és el valor de la vida qüotidiana més apreciatpels ciutadans de Catalunya. Per això, les polítiquespúbliques del Govern del Canvi volen garantir que totsels ciutadans tinguin accés a un sistema de salut equi-tatiu i, sobretot, no saturat.

Els malalts mentals sónun gueto dins la sanitatpública, se’ls tracta

apart.” La Josefina Casanovas,vocal de l‘associació El Turó deVilafranca, d’ajuda als familiarsde malalts mentals, diu aixòamb coneixement de causa.Ella sap, perquè té companysd’associació que ho pateixen,

què és tenir malalts mentals acasa, i haver de fer-se’n càrrec:“Els malalts haurien de poderentrar als ambulatoris i hospi-tals comarcals quan tenen unacrisi perquè se’ls donin tracta-ments de xoc. Les famílies notenen perquè patir les sevescrisis: un malalt mental potdonar-te una pallissa quan fa

una crisi”. El punt de vista dels pro-

fessionals està en sintoniaamb les reclamacions delsusuaris de la sanitat. SegonsRamon Morera, president de laSocietat Catalana de MedicinaFamiliar, “cal un canvi derumb, una voluntat política deque els serveis sanitaris

públics tinguin l’objectiu d’a-tendre a tothom”. Denunciatambé que en l’actualitat “l’a-tenció sanitària està massaesbiaixada cap als hospitals”,perquè els CAP no poden donarun ventall de serveis prouampli, de manera que no hi haaltre remei que desviar cap alshospitals i especialistes els

serveis complementaris neces-saris per al diagnòstic, com ésara proves analítiques o biòp-sies. Conseqüència: desplaça-ments i molèsties innecessà-ries per al pacient, especialis-tes i hospitals que arriben allímit de saturació. Aquestaassociació considera impres-cindible la incorporació denous metges de família perpoder destinar el temps neces-sari d’atenció al malalt.

Usuaris i professionals demanen canvis

Percentatge de PIB dedicat a la sanitat pública (1999)

Font: ‘L’Estat del Benestar a Catalunya’Vicenç Navarro. IDESCAT i EURESTAT

8,2

7,1

5,74,9

Suècia Espanya CatalunyaUnió Europea

8 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

UN

IV

ER

SIT

AT

–Si hi ha dos conceptes reitera-tius en el debat econòmic catalàson els de decadència econòmicai desequilibri fiscal.

–L’expressió “decadència eco-nòmica” aplicada a la pèrdua rela-tiva de pes de l’economia catalanadins de l’economia espanyola emsembla inadequada, pel fet desuposar que el progrés de la sego-na és incompatible amb el de laprimera. Aquesta idea s’ha de des-estimar , i més avui, quan la par-tida es juga cada vegada més forade la pell de brau. El dèficit fiscal,que també es dóna en d’altrescomunitats, com Madrid iBalears, és un llast important,però no l’únic. A més de la insufi-ciència dels recursos per a infras-tructures i d’altres serveis, està enl’empedreïment del govern cen-tral en rebaixar la posició avantat-josa de Catalunya en el rànquingde les regions espanyoles (restric-cions imposades a la internacio-nalitat de l’aeroport del Prat,amenaça que el TGV pugui arri-bar abans a València que aBarcelona, etc.) i l’actitud delGovern autonòmic, més atent alsgestos i als símbols que als proble-mes reals de la ciutadania.

–Davant del tòpic “Catalunya,fàbrica d’Espanya” hi ha qui con-traposa el de “Catalunya, fàbricad’Europa”.

–Per a Catalunya, ser una fàbri-ca d’Europa hagués exigit pertàn-yer a una Espanya diferent a laque ha estat. Avui en dia, entemps de liberalització econòmi-ca, de resultats indiscutiblementpositius, és fàcil culpar a la políti-ca econòmica intervencionista iproteccionista que es practicavaabans, d’haver provocat una bonapart del retard històric de l’econo-mia espanyola. Però l’acusaciópeca de “presentista”. En el passat,les dificultats de l’Hisenda vanimpedir la promoció de la indús-tria a través de la despesa pública,que hagués estat la via correctaper al desenvolupament. De

manera que l’acusaciótradicional és reversi-ble: en realitat va ser elretard econòmic elcausant de la regulacióinterior i la proteccióaranzelària.

–Com valora lestesis de la necessitatd ’ " e n c a i x a r "Catalunya a Espanya?

–La qüestió de l’en-caix de Catalunya (ialtres regions) dinsd’Espanya és un vellproblema que enverinala relació entre totesdues parts. La mútua desconfian-ça que l’alimenta només pot dis-soldre’s amb el temps, paciència ipedagogia. El camí, en cas quen’hi hagi, serà llarg. En aquestsentit, considero extraordinària-ment positiu el recent “acord deSantillana” pel qual alguns presi-dents autonòmics socialistes con-siderats més “intemperantes”s’han plegat a la postura “maraga-lliana” assumida prèviament perRodríguez Zapatero, demanant lareforma del Senat: és injust, i pertant, nociu, que la província deBarcelona (o de Madrid), pobladaper quatre milions d’habitants,tingui a la Cambra alta el mateixnombre de representants –quatre-que la província de Sòria que enté menys de 100.000.

La Conselleria d’Educació

té una inclinació massa

evident per l’escola

privada

L’acord és una prova palmàriaque parlant la gent s’entén i queles coses poden canviar. Un petitgran pas, que obre la porta a lail·lusió d’una Espanya plural, fetaa la mesura i a la conveniència delsdiferents pobles que l’habiten.

No s’ha d’oblidar, a més, que la

mundialització, tan de moda, exi-geix la solució prèvia dels problemes“nacionals”.

–D’entre els quals, hi ha el de l’e-ducació. Com valora la tasca delGovern en aquest àmbit?

–Hi ha una cara i una creu. Laprimera és l’actuació de laConselleria d’Universitats en elcamp de la investigació que té unprograma (investigació de qualitati, per tant, selectiva) que està posantels mitjans adequats per fer-la. Lacreu ve donada per la Conselleriad'Educació, inspirada per la dema-gògia i la confusió. Demagògia, per-què la cohesió social que preconitza-una fi lloable en termes generals-no pot ser, sense més ni més, l’ob-jectiu bàsic de l’ensenyament pri-mari i encara menys, secundari(amb aquestes idees s’ha arribat aaquests resultats tan lamentables enmatemàtiques que ens avergonyei-xen davant la resta dels espanyols) Iconfusa, perquè la inclinació massaevident de la Conselleria per l’esco-la privada no fa sinó desmentir laseva pretesa aspiració a la cohesiósocial. L’oposició tampoc no s’estàlluint en el tema educatiu. La nega-tiva dels socialistes a la Llei deQualitat que defensa el PP (aquestamania de refusar qualsevol cosa queproposi l’adversari) és suïcida. Espoden discutir les formes d’exigirals escolars; de cap manera, el prin-cipi de l’exigència.

Josep Maria Ureta entrevista a

Jordi Nadal Oller

MONT FERRERONS

Un home que acaba una conferèn-cia entonant un “visca la inde-terminació, i si és quàntica

millor”, només pot ser un geni i en JavierTejada, Doctor Honoris Causa per laCity University de Nova York, ho ha fet.Pare del descobriment de l’efecte túnelressonant de l’espí i de la coherènciaquàntica de l’espí, és també pare del crit“visca la indeterminació, i si és quàntica,millor” en una conferència a Barcelona. Iés que aquest catedràtic de Física de laUniversitat de Barcelona, té molt clarque el progrés està en la innovació.

–És això el que falla a la ciència, lainnovació?

–Sí, la innovació científica i tecnològi-ca. Cal apostar per les coses noves i fer

que els grups d’investigació tant de laciència bàsica com de la tecnològica bus-quin efectes i aplicacions noves. La qües-tió és innovar.

–Apostar deu voler dir finançar...–Sí, és clar, però no només parlo de

diners. No soc el clàssic científic quenomés demana i es queixa de la faltad’inversió, no. Ho dic en positiu. Cal ques’aposti per coses concretes, que es mirien quins punts Catalunya por acostar-seuna mica als països desenvolupats .

–Acomplexa tenir DNI espanyol, siun és científic i es passeja pel món?

–No, perquè aquí a Barcelona hi tincun grup d’investigació que amb tota jus-tícia som pioners en el nostre camp anivell mundial, amb bones instal·lacionsi bon equipament tecnològic. Cap com-plexe.

–I l’educació? –És cert que Catalunya té un fracàs

escolar més alt que Europa i que enmatemàtiques és especialment greu, peròno crec que s’ensenyi malament, no enculpo els professors, vaja. Crec que lasocietat li ha donat l’esquena a aquesttipus d’aprenentatge. Òbviament, elsjoves reflexen aquest menyspreu general iés una pena, perquè sense les matemàti-ques i la física no es pot entendre el nos-tre món.

–I què li demana al futur president dela Generalitat? Diners?

–Que miri al seu voltant, a França, aAlemanya, a la Unió Europea i una micaals Estats Units... que copiï els models cien-tífics que funcionen, que des de fa 70 o 80anys, la ciència ha avançat a través d’unscamins molt clars, no cal inventar-los.

–Li demana a un president de Governque copïi!

–D’una banda sí, però de l’altra que tin-gui ambició científica i tecnològica,Catalunya ha d’apostar per tecnologiesque no estiguin saturades. M’explico: totatecnologia té el seu moment de saturació,quan ja no pot oferir nous descobriments.Jo li demano al Govern, que aposti pertecnologies noves, que no compri les queja estan saturades de descobriment perquèaleshores tota inversió, qualsevol article enuna revista científica és simple bla-bla-bla.Catalunya ha d’apostar per tecnologiesnoves que encara no estiguin saturades.

–Aquesta teoria es pot aplicar a d’altrescamps? Es pot aplicar a la política catala-na, després de 23 anys de CiU?

–Bé... jo el que dic és que tot, tot, té elseu moment de saturació.

“L’acord de Santillana obrela porta a l’Espanya plural”

J.A. PAREJA

Jordi Maluquer de Motes éscatedràtic d’Història iInstitucions Econòmiques de

la UAB. La seva principal línea detreball comprèn l’estudi del procésd’industrialització en economiesregionals, innovació tecnològica,comerç exterior i mercat del tre-ball. És autor de diversos llibresentre els que destaquen “HistoriaEconòmica de Catalunya, seglesXIX i XX) i “Tècnics i Tecnologiaen el desenvolupament de laCatalunya Contemporània”.Maluquer valora d’entrada la pro-posta d’organització del conjuntd’Espanya que el PSOE va assu-mir aquest estiu a Santillana a pro-posta de Pasqual Maragall.

–És una manera inteligent iconstructiva d’avançar, diferent alque ha estat vigent des de laConstitució. Una via de reformaintel.ligent i positiva.

–Com hauria de traduir-seaixò en termes econòmics?

–La nova situació política quesortirà de la tardor i del març,hauria d’assegurar un tracte equi-librat i equitatiu als ciutadansespanyols, a tots, no només a unesregions, al marge de si existeixencontribucions més altes o no. Lanova situació hauria d’assegurarque en termes per càpita fos unasituació d’equitat bàsica que avuino existeix.

–Per què Catalunya és una deles autonomies amb un dèficitfiscal superior?

–Les regions que tenen méscapacitat de crear riquesa es lògicque tinguin una major contribu-ció en el sosteniment d’altres que,per la raó que sigui, no siguincapaces de generar la mateixariquesa. El que no és presentablees que tinguin uns serveis públicsinferiors a la mitjana, com passa aCatalunya. No conec cap altrezona del món en què passi això.Però això, ni l’actual Generalitatni la del futur, podran solucionar-ho si no hi ha voluntat del GovernCentral.

–Com valora l’actuació delGovern català en termes d’educa-ció universitària i superior?

–Tenim un conseller que és elcientífic català de major prestigimundial. Andreu Mas-Colell voluna universitat d’excel.lència , iamb això coincidim tots, tant sisom com si no som del mateixcolor polític. De fet em semblaque el senyor Mas-Colell no és decap línea política definida.

El Nou Govern ha de consolidar Catalunya en una línea de progrés

–Què espera d’un futur governde la Generalitat?

–En primer lloc que mantinguiun clima social de consens i des-prés que plantegi una estratègiano només econòmica, sinó tambécultural, social, creativa, imagina-tiva i modernitzadora, és a dir, ungovern que fonamentalment orga-nitzi i consolidi la societat catalanaen una línea de progrés i equilibri.

–Quins són el principals repteseconòmics que haurà d’afrontarel nou president de laGeneralitat?

–El major problema del país ésque les infrastructures van peldarrera de les necessitats, és a dir,es necessita recuperar potser cin-quanta anys d’inversió pública, unefecte que ve del franquisme i queen tots aquests anys no s’ha corre-git. El tema és especialment greuen la xarxa ferroviària i aeropor-tuària que deixa Catalunya iEspanya en una situació de greudèficit. Per exemple, després de 20anys a la Unió Europea encara nohem entrat en la Europa ferrovià-ria, això es un error imperdonable.

El model d’organitzaciód’Espanya de Maragalles intel·ligent i positiuÉs especialista en industrialització

i població. Acaba de publicar-se l’ “Atlas de la industrialización deEspaña” que ha dirigit des del seudepartament.

Catedràtic emèrit d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona

Entrevista a Javier Tejada Catedràtic de Física de la Universitat de Barcelona

Entrevista a

Jordi Maluquer de MotesCatedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UAB

“Tot té el seu moment de saturació”

crònicadelcanvi 92 de novembre del 2003

Davant d’unes 600persones reunides ala capital del Segrià,d’alcaldes i regidorsvinguts de tot el país,

Pasqual Maragall va afirmar que“fins ara les grans inversions no lesha fet la Generalitat sinó els munici-pis”. Com a exemple, el líder delPSC va posar la inversió que fal’Ajuntament de Barcelona en lesobres del Fòrum 2004, a la desem-bocadura del riu Besòs. Maragall esva preguntar “quina és la gran obrafeta en els darrers anys per l’actualGovern de la Generalitat” i va recor-dar que projectes tan importantscom el canal Segarra-Garriguesencara no s’han executat.

La idea d’un compromís decol·laboració entre el nouGovern català i els ajuntamentsdel país va presidir la trobadaentre Maragall i els responsablesmunicipals. Aquesta col·labora-ció s’ha de traduir en suport eco-nòmic i inversió, segons va expli-car el candidat socialista, i aquestserà “el gran canvi que esperenels ajuntaments del país”, va dir.

En contraposició a això,Maragall va acusar l’actualgovern de CiU “d’haver aconse-guit una misèria de finança-ment”, tot i el seu suport alGovern del PP. Va recordar que“durant la campanya electoral defa quatre anys, CiU va dir quedemanaria 500.000 milions depessetes a l’administració centrali, finalment, en van pactarnomés 50.000”.

El candidat a la presidènciade la Generalitat es va compro-metre a impulsar les economieslocals i a evitar la “fugida d’em-preses” del territori català, tal icom està passant amb algunesque han decidit ubicar-se al’Aragó. Aquest, segonsMaragall, és un símptoma de lanecessitat de “recuperar el lide-ratge perdut, perquè Catalunyaha de liderar Espanya”.

UN PRESIDENT QUE ESCOLTI ELSALCALDES Els alcaldes de Barcelona,

Lleida, L’Hospitalet de Llobregati Alcover van representar la veu

dels ajuntaments de Catalunyaen la trobada amb PasqualMaragall. Joan Clos va destacarla gran diferència d’inversiópública entre Barcelona iMadrid, de la qual “són respon-sables tant la Generalitat com elGovern central”.

L’alcalde de la capital deCatalunya va xifrar aquesta dife-rència en 1,7 bilions de pessetesen favor de Madrid. En el casconcret de l’actual Govern deCiU, Clos va lamentar “la sevamanca de sintonia i de suport ala ciutat de Barcelona”. L’alcaldede Lleida, Antoni Siurana, i elcap de la candidatura del PSCper aquesta circunscripció, JordiCarbonell, van animar els repre-sentants municipals davant lesperspectives d’un nou Govern ala Generalitat a partir del proper16 de novembre. L’alcalded’Alcover (Camp de Tarragona)Antoni Farré, va representar laveu dels alcaldes independentsque també donen suport alCanvi de Maragall. Per la sevabanda, l’alcalde de L’Hospitalet -el segon municipi de Catalunyaen població- CelestinoCorbacho, va llançar un reptepolític a Convergència i Unió:“ara que s’esforcen en trencarvincles amb el PP, tenen unagran oportunitat de demostrar-ho si donen suport a la candida-tura socialista per presidir laFederació Espanyola deMunicipis i Províncies”, va dir.

Alcaldes i regidors de tot Catalunya, que representen tres quartes parts dels ciutadansdel país, han expressat el seu suport al canvique lidera Pasqual Maragall. La idea “d’un nouGovern que faci costat als ajuntaments” vaaplegar a Lleida el gruix del món municipal

REUNIÓ D’ALCALDES I REGIDORS A LLEIDA

Els ajuntamentsesperen el canvi

D’esquerra a dreta, Joan Clos, Pasqual Maragall, Celestino Corbacho, Antoni Siurana i Lluís Miquel Pérez, en la trobada d’alcaldes i regidors celebrada a Lleida

AC

TU

AL

IT

AT

el canvi que vol...Joan ClosAlcalde de Barcelona“Barcelona vol un Govern de laGeneralitat que li faci costat,que cregui en la capital deCatalunya i que col·labori ambel seu Ajuntament. Necessitemun nou Govern que acabi ambla gran diferència d’inversiópública entre Madrid iBarcelona”

Maite ArquéAlcaldessa de Badalona“Amb Maragall hi haurà aliançaentre el Govern de laGeneralitat i l’Ajuntament, perposar el benestar dels ciutadansen el primer lloc de l’agendapolítica. Es desvetllaran lesenergies del país i Catalunyarecuperarà el lideratge”.

Antoni SiuranaPaer en cap de Lleida“Ara és l’hora del canvi, perconstruir un país modern, avan-çat, fort, just i solidari, peròtambé amb equilibri en tots elsseus territoris, amb una admi-nistració amiga dels ajunta-ments. Això serà possible ambPasqual Maragall de President”.

Manuel BustosAlcalde de Sabadell“Necessitem un Govern que ensrepresenti a tots i a totes. Ungovern integrador, no excloent,que es preocupi pel benestarde les persones. És imprescindi-ble un canvi per renovar lail·lusió i fer de Catalunya unlloc amb igualtat d’oportuni-tats”.

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus“El canvi és imprescindible pervertebrar d’una vegada pertotes el Camp de Tarragona,que és la segona àrea metro-politana de Catalunya, unterritori amb possibilitatsimmenses i on la qualitat devida ha de ser objectiu clau”.

Jordi Valls i RieraAlcalde de Manresa“Els referents de Catalunya jano poden ser els mateixos quefa 70 anys. La societat ha can-viat i té més necessitats. Lanova etapa requereix mésambició en infrastructures, enla divisió territorial i en lasocietat del coneixement.”

Anna PagansAlcaldessa de Girona“Girona necessita el canvi aCatalunya i al Govern de laGeneralitat. Pasqual Maragall iQuim Nadal són els homescapaços d’entendre els proble-mes dels ajuntaments i resoldrela seva manca de finançament iles seves competències”

COMARCA DE L’ALT PENEDÉS: Santi Morató [Castellví de laMarca], Raimon Olivella [Puigdàlber], M. Rosa Escala (alcaldessa)[Sant Cugat Sesgarrigues], Jaume Miret i Lluís Sisternas [SantCugat Sesgarrigues] COMARCA DE L’ANOIA: Josep Casulleras,Rosa M. Piñol i Ramon Prat [Calaf], Josep Caelles [Calonge deSegarra], Josep M. Farriol i Carme Riba [Carme], Joan Sanpere,Antoni Gasulla, Julián García i Judi Llopart [Els Hostalets dePierola], Carles Tarrida i Joan Balcell [Igualada], Meritxell Salvia iDamián Morales [Masquefa], Miquel Casanovas [Montmaneu],Jesús Pardo, Andrés Aguilera i Mariano Ruíz [Òdena], JosefinaAltarriba [Piera], Jaume Anyé, M. Immaculada Moixí i Joan Guixé[Prats de Rei], Pere Masana [Pujalt], Josep Mateu, AuroraFernández, Diego Crespo i Carles Roig [Santa Margarida deMontbui], Josep M. Serra [Sant Martí de Tous], Jaume RamonTorné, Andreu Navas, M. Carme Salazar i Miquel A. Cabañes [SantMartí Sesgueioles], Joan Ramon Gassó i Núria Oliva [Vilanova delCamí] COMARCA DEL BAGES: Vicenç Torres [Artés], Vladimir Díaz[Balsareny], Florenci Gras i David-Aaron López [Callús], JosepSimon i Dolors Riu [Cardona], Jaume Masqué, Elvira Sintes,Gabriel Martínez i Joan González [Castellgalí], Xavier Puigbò iFrancesc Valverde [Castellnou de Bages], José Ponce Viudez iJosé A. Iglesias Cabrero [Fonollosa], Ramona Soler Muntada[Gaià], Angels Mas Pintó i Montserrat Mestres Angla [Manresa],Mercè Cardona Junyent (alcaldessa), Jordi Gual Purtí, Josep HomsEstrada i Jaume Mussarra Serra [Monistrol de Calders], AntonioMendoza Martínez i Josep Nogués Vila [Monistrol de Montserrat],Albert Brunet Bosch, Rosa M. Medina Gutiérrez i Josep TorradesRiera [Navarcles], Nelia Rincon Coronado [Rajadell], Marcel RiberaSantasusana, Jordi Solernou Vilalta i Fermín Torres Montero [SantJoan de Vilatorrada], Genís Benítez Cabrera [Sant Salvador deGuardiola], Marisa Armengou Iglesias i Dolors García Pozo [St.Fruitós del Bages], M. Àngels Ridó Ribas, Encarna Mata Caro i

Miquel Sala Argerich [Súria] COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT:Lluís Tomas Moreno (alcalde), M. Àngels Aguilera Baltanàs,Francisco Redondo Pérez i Encarna López Aguilera [Castellví deRosanes] COMARCA DEL BERGUEDÀ: Ramon Orriols Sasata iJosep Blasco Ribalta [Avià], Pere Caballero Valcárcel, FrancescArtigas Prat i Pere Cascante Torrelló [Bagà], Andreu EscobetGendrau [Berga], Lluís Barniol Garriga i Antonio Picas Cirera[Casserres], Jairo Merillo Broncé [Cercs], Casimir Moneny Sánchezi Maria Llumà Corominas [Gironella], Josep Coma Morales [Gòsol],Manuel Cáceres Sánchez i José Rodríguez Castañeda [Guardiola deBerguedà], Joan Baraut Montada i Marius López Asensio[L'Espunyola], Judit Carreras Tort [Olvan], José A. UretaArechederra i M. Carme Rosell Espelt [La Pobla de Lillet], DoloresGonzález Dana i Josep M. Tomas Campa [Saldes], David BasCasas, Pere Claverol García i Agustí Elias Cunill [Sant Julià deCerdanyola], Glòria Malé Camprubí i M. Àngela Bret Pelado[Vallcebre], Ramon Buixader Torrebadella [Vilada] COMARCA DELMARESME: Josep M. Seres Ibarz [Alella], Tomàs Salazar Vela iDolors Casellas Estrada [Arenys de Mar], Joan Missé Mas [Arenysde Munt], Joquim Colomer Godas (alcalde) [Cabrils], Rosa IsabelCantenys Montsant, Miquel González Monforte i Xavier Guri Saurí[Caldes d'Estrac], Manuel Mora Escandell, Josep M. Sagristà Vila,Marc Ribes González [Dosrius], Montserrat Miró Tutuach [ElMasnou], Carme Aubanell Serra, Anna Raja Martínez, Teresa CarbóMarcet i Joan Castellà Rodríguez [Malgrat de Mar], DolorsBelmonte Sala, Mireia Leons Roca i Dolors Agüera Martin[Palafolls], Santiago Macipb Esteller [Pineda de Mar], ErnestFreixas de Cortada [Premià de Dalt], Agnès Cespedes Tor [Premiàde Mar], Josefina Torrent Salas [Sant Cebrià de Vallalta], EduardTuron Mainat (alcalde), Joan Campey Ollé i Anna López Bachs[Sant Iscle de Vallalta], Nicolau Antequera Fernández [SantSusanna], David Grimal Verdura i Montserrat de Diego Fernández

[Tordera], Rosa M. Galí Escarpenter, Carme Ramon Mateu i EnricFlamerich Valls [Vilassar de Mar] COMARCA D'OSONA: Joan FerranTeixidó Turné [El Brull], Andreu Serra Boixader [Oristà], M.Antonia Serra Baucells (alcaldessa), Joan Rusiñol Ruíz, Josep M.Giralt Perpinyà, Ramon Fabré Vernedas i Rafael Delgado Comino[Tona] COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL: Ramon Cordero[Castellterçol], Ana Freixes Torras [Sant Quirze Safaja], EncarnaMartínez Navarro [Aiguafreda] COMARCA DEL BAIX EMPORDÀ:Joan Font Pous (alcalde) [Bellcaire d'Empordà], Joan MargallSastre, Jordi Colomí Massanes [Torroella de Montgrí] COMARCADEL PLA DE L'ESTANY: Jordi Bosch Lleó [Banyoles] COMARCA DEL'ALT CAMP: Joan M. Martí Saperas [Aiguamúrcia], Anton FerréFons (alcalde) [Alcover], Rosa Ibarra Ollé [Alió], FranciscoHernández Quesada [Cabra del Camp], Francesc X. Esplugas Pablo(alcalde) [Montferri], Josep M. Abellà Rovira [Pont d'Armentera],Miquel Uroz Medioroz , Francisco Blanco Tirano i EduardoBermejo Moñino [Querolt], Vicent Palau Roca (alcade), Josep M.Solé Molins i Jordi Prunera Corts [El Rourell], Anna Ruíz Gordill,Jesús López Álvarez, José M. Domingo Montserrat i M. TeresaIglesias Moncunill [Vallmoll], Jaume Pros Fernández, J. RamonMoreno Martos i Raquel Romero Escovedo [Valls], Carme BalaguerJiménenz, Ramon Padró Vidal, Santiago Serra Gorriz [Vilarodona].COMARCA DEL BAIX CAMP: Jesús Semper Sánchez i Teresa FerranGual [L’Albiol], Roger Queralt Besora [Alforja], Elisa CanalsVilafranca [Almoster], Daniel Onrubia Llaveria [Botarell], JosepM. García Mestres [Montbrió del Camp], Rosa Escoda Cedó,Francisco Morancho López, Rosa M. Tejero Sánchez [Montroig delCamp], Santiago Pons Pou (alcalde) [Prades], Josep MontanéVidal (alcalde), Jaume Escoda Marles i Oscar Serrano Daura[Pratdip]. Josep Morató Clarasó, Rosa Garrido Arcones,Misericordia Dosaiguas Pérez [Reus], Bonaventura Gili Serret[Riudoms], Anna Trujillo Canyellas, Arantxa Salvat Besora,

Monserrat Soronellas Masdeu i Joaquim Masdeu Guitart [Selva delCamp] COMARCA DEL BAIX PENEDÈS: Joan Sans Freixes, Joan M.Jurado Sánchez, Josep Reja Molinari [L’Arboç], Tatiana HidalgoMartínez, Verònica Muñoz Caballero [Banyeres del Penedès],Benigne Sanabre Güell [Bonastre], Antonio Chacón [Sant Jamedels Domenys], Cristina Carreras Aro, M. Jesús Muñoz Díaz, VíctorGarcía Gálvez, M. Carme Cortés Flores , M. Assumpció CanalsGarriga [Santa Oliva], Belen Alcón Vidal, Isidre AymerichFranquesa, Pepi Pérez Blasco i Valentí Vidal Miró [El Vendrell]COMARCA DE LA CONCA DE BARBERÀ: Ramon Ribas Solé (alcal-de), Antònia Olsina Blanch, David Moreno Aride, Joan Grau Civit,Joana Fuguet Plaza, Josep Amoros Soler, Martin Oliva Sánchez[Barberà de la Conca], Joan Soler Ollé [L’Espluga de Francolí],Josep M. Campdepedrós Sans, Joan Llort Vallès [Montblanc],Antoni Canosa Ribalta [Santa Coloma de Queralt], Josep VilaltaSerra (alcalde) [Vilanova de Prades], Antonio Vilalata Montferrer,Arturo Miró Palau, Carlos Cabré Musté, Josep Vilalta Alsina[Vilanova de Prades] COMARCA DEL PRIORAT: Josep Pena Pena,Neus Juncosa Margalef [Capçanes], Josep M. Cots Monlleó[Falset], Jaume Roca Cubells [La Figuera], Àngel EstiradoMéndez, Josep Baqué Capdevila [Marçà], Joan P. FernándezJoanpere [El Masroig], Mercè Juncosa Aulestià, Mireia SicartMartori, Montserrat Simó Prat [Porrera], Jaume Rufes Anglès,Isaac Mas Garí [La Torre de Fontaubella] COMARCA DEL TARRA-GONÈS: Manuel Ramon Fuentes (alcalde), Carme Vives Ralats,Fuensanta Castro López, Luis Lorenzo Posada [Altafulla], XoséManel Díaz López [El Catllar], Isabel Pastor Argenté [Contstantí],Francisco Clemente Hernández [Creixell], Xavier Dalmau Lluch[La Nou de Gaià], Carlos Velilla García, Lluís Massagues Vidal[Perafort], Pau Pérez Herrero [Tarragona], Antoni Cavallé Aranega[Vilallonga del Camp], Alberto Miñambres Morán [Vilaseca]COMARCA DE LA RIBERA D'EBRE: Oscar Bosch Pujol i Ferran

Albiach Viñolas [Flix], Albert Servelló Tarragó, Ramon JornetMontagut, Antoni Pujals Teixidó (alcalde), Enric Anguera Cedo[La Torre de L'Espanyol], Josep Solé Arnal (alcalde) i Josep SoléBiosca [Mora d'Ebre], Anna Algueró Perelló, Imma Ten Bartual[Rasquera], Teresa Grisso Busom, Jordi Castellví Busom, JordiSuazo Gómez, Lurdes Morelló Forment [Riba-roja] COMARCA DELMONTSIÀ: Víctor Pla Cervera (alcalde), Joan Adell Ortigués [LaSènia], Núria Ventura Brusca [Ulldecona] COMARCA DEL BAIXEBRE: Joan Ferré Franquet (alcalde), M. Lluissa Juan Franquet iNeus Pons Gisbert [Aldover], Joan Royo Puvill, BartomeuRoselló Viña, Rosa M. Adell [Alfara de Carles], Antoni LleseraMargalef [Benifallet], Frances Piñol Piñol, Genoveva MargalefValiente, Joan Pere Borrull Borràs [El Perelló], Josep M.Franquet Vernis [Tortosa], Moises Fabra Serral [Xerta] COMARCATERRA ALTA: Joaquim Paladella Curto (alcalde), Joaquim ArrufiPeris, Fco. Antonio Brió Llop, Miquel Llop Carles, Pedro MartíArrufi i Pasqual Roca Alañà [Batea], Juan Silverio PerisSanmartí, Miquel Juan Mañà Morelló i Josep M. MontserratUlldemolins [Caseres], Joan Colat Clua i Gemma Borras Piñol[Corbera d'Ebre], Pere Joan Chertó Vallespí, Ramon Vinaixa Arnali Magdalena Ferré Serra [El Pinell de Brai], Claudi JuanósFornós, Josep Enric Chiveli Álvarez i Joaquim Vidal Lluis [Vilalbadels Arcs] COMARCA DEL SOLSONÈS: Josep M. Casas Clotet(Pinós] COMARCA DEL PALLARS SOBIRÀ: Jordi Farré Casanova,Pere Cortina Butxaca, Laura Arraut, José A. Arcas [Alt Àneu],Jordi Bruna i Josep Fernández Luzón [La Guinguet a d'Àneu]COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ: Rosa Codó, M. Teresa Tomé[Tremp], Josep Miret (alcalde) [Vilamitjana] COMARCA DE LAVALL D'ARAN: Jordi Caseny, Manel Rocher i Francisco Bruna[Naut Aran], Juan Carlos Lastera (alcalde), Jesús Escots Ferré,Generosa Marqués Bordes , Jaime Marqués Marqués i Rosa SacauFerré [Canejan]

Més de 300 alcaldes i regidors independents per un Govern de Pasqual Maragall

Foto

: PE

PA Á

LVAR

EZ

10 crònicadelcanvi 2 de novembre del 2003

Joan Sabaté repeteixalcaldia a Tortosa, éssenador i segon en lacandidatura del PSCde Tarragona, el pri-mer de la regió del’Ebre

SÍLVIA FRUITÓS

–Seran decisives les declaracionsdels experts contra el PlaHidrològic (PHN) presentades ala Unió Europea?

–Penso que és es molt importantel sòl fet que hi hagi hagut l’interès

per part de la Comissió i sobretotde la comissària socialista de MediAmbient, de Suècia, d’escoltar elsexperts, aquesta setmana passada.

–I quan se sabrà finalment si laUnió Europea diu no?

–A la Unió Europea hi ha lacondició clara que si el PHN norespecta les directrius mediam-bientals, no es donaran els diners. Inosaltres tenim esperances de veri-tat que la Unió Europea no doni elfinançament que demana elGovern espanyol, tal i com recla-mem des de Catalunya i d’altrescomunitats com l’Aragó. I això sesabrà en qüestió de setmanes opocs mesos i sincerament, esperemque el resultat ens sigui favorable.

–Què és el que més limita eldesenvolupament econòmic de laregió de l’Ebre?

–Cal fer una aposta decidida permillorar les comunicacions. LesTerres de l’Ebre, tot i ser un puntprivilegiat perquè estan a la cruïllade l’arc mediterrani entre Aragó,València i Catalunya, han patit ungreu dèficit de comunicacions. Calmillorar l’enllaç amb les àreesmetropolitanes de Barcelona i deValència, cap al País Basc, desdo-blar la N-340...

–Més enllà d’aturar el transva-sament, què cal a la zona agríco-la del Delta?

–La forma de mantenir l’equili-bri territorial és l’expansió de rega-

dius fonamentant els canals deregadiu i el valor afegit que general’agricultura.

–Un gran dèficit de la zona?–Hem de fer una aposta clara

per la qualitat de vida, hem patitl’emigració de la gent jove i unenvelliment progressiu de la pobla-ció per sobre de la mitjana deCatalunya i això requereix moltsmés serveis per a la tercera edat,que ara no tenim.

–Què ha d’evitar que els jovesmarxin?

–Entre d’altres coses, posarèmfasi en la creació d’un campuspotent de la Universitat Rovira iVirgili a Tortosa que reuniria elsestudis que ja hi ha i n’afegiria denous com enginyeria, informàti-ca, industrial, magisteri i mediambient. Aquest és un aspecteclau per invertir en el desenvolu-pament del territori.

TE

RR

ES

D

E L’E

BR

E

gent amb cara i ulls

Joan Sabaté primer candidat socialista de les Terres de l’Ebre

Els cinc representants de les Terres de l’Ebre a la candidaturasocialista de Tarragona per aquestes autonòmiques tenen

molt clar que a banda de la negativa al Pla Hidrològic Nacional(PHN) i la creació de la Regió de l’Ebre, potenciar la xarxa decomunicacions que interconnecti les Terres de l’Ebre amb el seuentorn és la tercera clau de volta per al desenvolupament de lazona: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i de la N-340, l’abarati-ment de l’A-7, ferrocarril, AVE i trens de rodalies ràpids que asse-gurin una eficient connexió amb l’Aragó i el País Valencià. Els candidats coincideixen en la necessitat d’una gran estació demercaderies a L’Aldea, motiu pel qual seria imprescindible unaparada de l’AVE al municipi. En definitiva, que hi un hagi serveid’alta velocitat que comuniqui amb Castelló és una qüestióimprescindible per la comunicació d’aquest eix mediterrani que fade nus entre València, Aragó i Catalunya”. Però el més flagrant delcas és que aquesta connexió no està prevista. Joan Sabaté, el segonde la llista per Tarragona i responsable del PSC de les Terres del’Ebre, il.lustra la negativa del Govern central a fer la connexió: “alsenyor Álvarez-Cascos ja li vaig demanar i em va contestar un cosatan ridícula com que “l’orografia del territori no ho permetia”. “AMadrid estan acostumats a construir les xarxes ferroviàries enforma radial -afegeix- però en canvi, no tenen en compte l’eix decomunicació del mediterrani, de nord a sud, que és clau. Hi hal’AVE Madrid-València i es perllonga a Castelló, i d’altra banda,hi ha l’AVE de Madrid-Saragossa-Lleida-Barcelona però entreCastelló i Tarragona “hi hauria d’haver una connexió i no està niprevist. Això és una barbaritat”, denuncia.

Potenciar la cruïllade l’arc mediterrani

Joaquim JosepPaladellaalcalde de BateaNascut el 1963, alcalde deBatea des del 1991, candicatnúmero 6 del PSC-CpC perTarragona. Independent.Pagès d’una explotació fami-liar. Fundador del partit Unióper la Terra Alta (UPTA) imembre dels consells rectorsde GECOHOSA i SAGESSA.

Rafael LluísGisbertempresariNascut el 1947 i resident aTortosa. Regidor del’Ajuntament. Empresari idirector de Frigoríficos Lluís,Dertofred i Besgelats, empre-ses productores de congelats.Expresident de l’Associaciód’Empresaris de les Comarquesde l’Ebre i vocal de Foment.

“Tenim esperancesque Europa no finançarà el PHN”

Dins el programa electoral delPSC per les Terres de l’Ebre

hi figura com a pilar fonamentalla creació de l’anomenada Regióde l’Ebre. El PSC considera quela divisió provincial de Catalunyaja no tan sols no respecta la reali-tat històrica, sinó que tampoc lasocial o econòmica. “L’organit-zació territorial ha quedat pen-dent des dels anys de la transiciói des de l’intent de la Generalitatrepublicana del 1936. En aquestsentit, CiU no ha fet els deures.La descentralització de la Gene-ralitat no es pot fer en 41 comar-ques sinó que s’ha de fer endemarcacions molt més grans”,insisteix el segon de la candidatu-ra per Tarragona, Joan Sabaté. Si el Camp de Tarragona és unazona clarament diferenciada ambunes característiques molt mar-cades i pròpies, les Terres del’Ebre també tenen raó de seruna regió per la problemàtica

que hi ha i per una consciènciaclara de ser, que en el fons és elque proposa el PSC. La proposta socialista consideraque no té sentit crear una delega-ció territorial a corre-cuita comha fet el Govern de CiU, i peraixò un dels compromisos fermsdel PSC és crear una administra-ció per la regió amb poder

El PSC considera que la divisió provincial deCatalunya no respecta larealitat socio-econòmica

polític i de representació que sor-geixi de les comarques. Amb unaveritable delegació i descentralit-zació de la Generalitat. “S’ha creatuna delegació territorial per unterritori que no exerceix com a tali que no ha acabat de tenir el seupaper. I a més, aquest delegat pre-

tén presentar-se com a responsa-ble de les Terres de l’Ebre a CiU.No té cap sentit”, critica Sabaté.

La regió de Les Terres de l’Ebre,que inclou les comarques delBaix Ebre, Montsià, Riberad’Ebre i Terra Alta, representa el10% del territori de Catalunya i,en canvi, només té el 2,6% de lapoblació.

El PSC considera que vint anysde Govern de Jordi Pujol hansituat la regió a la cua de la rendai el creixement de Catalunya. Peraixò, un dels objectius claus delprogramari del PSC per la zonaés: institucionalitzar la Regió del’Ebre com a òrgan descentralit-zat de la Generalitat per possibili-tar una política territorial queaplequi municipis i comarques.

Això ha de permetre, entre d’al-tres qüestions millorar la qualitatde vida dels ciutadans i aturar eltransvasament de l’Ebre.

Cal que les Terres de l’Ebre tinguin una administració pròpia

Joan CastorGonellalcalde St. Jaume EnvejaNascut el 1968 a Sant Jaumed’Enveja (Montsià), n’és alcal-de per Progrés Municipal-Socialistes en coalició ambICV. Membre actiu de laPlataforma en Defensa del’Ebre i impulsor de la recupe-ració del Delta. Director d’unaempresa de construcció.

Antoni EspanyabiòlegNascut el 1965 a Amposta,actual portaveu del GrupMunicipal socialista a l’Ajuntament de la seva localitat. És biòleg i, des de 1988, responsable d’ÚsPúblic del Parc Natural delDelta de l’Ebre. Per tant, ésun expert en espais naturals.

Una de les manifestacions antitransvasament

PROPOSTES DEL PSC PER A LA REGIÓ DE L’EBRE

Joan Sabater, alcalde de Tortosa.

candidats del PSC-Ciutadans pel Canvi de les Terres de l’Ebre

crònicadelcanvi 112 de novembre del 2003

� Estimat Maragall, l’admiromolt des de sempre però m’agra-daria saber abans d’anar a votaramb qui pensa pactar, perquèsegons com, m’ho repenso. Novoldria acabar sent còmplice delmanteniment de CiU al poder siels seus partits (PSC i CiU) deci-deixen al final fer un pacte.Espero que això no sigui aixíperquè jo quan voto esquerresés perquè vull que governin lesesquerres. Atentament, li horecordo perquè no se n’oblidi ipenso que molta gent està d’a-cord amb mi.

Lourdes, Mollet del Vallès

� Jo ja sóc molt gran i visc aBarcelona de fa anys però sócdel Pallars. De seguida que vaigsaber que hi havia gent quevolia recuperar les fosses comu-nes dels afusellats republicansdurant la guerra civil vaig pen-sar que aquesta era una manerade retre homenatge a algunsdels meus familiars que vanmorir llavors. Li demano que no

faci com Pujol i que el governinverteixi el que calgui pel quecrec que és un deure pendent dela nostra generació pels qui vanlluitar per la llibertat.

Pere T., Barcelona.

� A tots els entesos de sanitatdel PSC, tinc una hèrnia i m’hand’operar. Però m’han donat horaper d’aquí a set mesos. Esticindignat, no entenc com opera-cions que per mi són urgentss’eternitzin gairebé un any. Esticpensant en fer-me d’una mútuaperquè amb la salut no s’hijuga. Li demano això, que nojugui amb la salut pública detots els contribuïents. Gràcies.

Lluís M., Sant Joan Despí.

� Senyor Maragall, això no espot aguantar. Ni tan sols lestelevisions públiques se salvende la ‘tele-escombraries’. No hade ser un servei públic? Lidemano que vetlli per la nostrasalut mental.

Ramon R., Les Garrigues.

les tevesopinions

Fes-nos arribar les teves opinions a travésdel correu electrònic info@zetnia.info

Diumenge 2 13:00h Paellada popularA Palma de Reus, amb Lluís MiquelPérez, cap de llista per Tarragona.12:00hVisita a la Selva interior Joaquim Nadal visitarà Sant Hilari iArbúcies.Acte Central Mataró Pasqual Maragall participa al mítingcentral. Al poliesportiu Eusebi Millán.

Dilluns 311:00 hMaragall visita L’Hospitalet Pasqual Maragall visita l’empresaMecalux.17:00 hDebat a TarragonaDebat dels caps de llista, organitzatpel Col.legi de Periodistes deCatalunya. Al Col.legi d’Advocats.20:00 hDebat a GironaJoaquim Nadal participa en el debatque organitza el Diari deGirona/Onda Rambla/Canal Nord.Míting central a GranollersPasqual Maragall hi assistirà, alteatre Audirotir de la ciutat.

Dimarts 419:00 hPresentació sobre culturaPrograma de cultura del Camp deTarragona a la Casa de Culturade la Generalitat, organitzat perCpC amb diversos candidats.19:00 hMíting Vilanova i la GeltrúPasqual Maragall assistirà alpoliesportiu de la ciutat.

Dimecres 519:00 hTrobada amb esportistesJoaquim Nadal es troba ambFederacions esportives al CentreCívic Sta. Eugènia.20:00 hActe a Santa ColomaPasqual Maragall i Manuela deMadre participen a un acte alpavelló de Can Sisteré.

Dijous 610:15 h.Debat gironí a TV3Quim Nadal hi participa.20:00 h.Acte a TerrassaPasqual Maragall i Manuel Royesseran al poliesportiu St. Llorenç.

Divendres 717:00 h.Programa cultura LleidaJordi Carbonell el presentarà. 22:00 h.Debat electoral a TV3Pasqual Maragall participarà enel debat dels cinc candidats.

Dissabte 811:00 h.Congrés UGT a ReusPasqual Maragall en farà la cloen-da.19:00 h.Acte públic a OlotJoquim Nadal hi assistirà, alTeatre principal.

Diumenge 917:00 h.Visita al RipollèsJoaquim Nadal visitarà diversospobles. 12:00 h.Acte central LleidaJordi Carbonell serà a l’acte cen-tral de la campanya al barri deles Pardinyes.

AGENDAdel 2 al 9 de novembre

Antoni MontsenBarcelona

Maria Dolores GonzàlezRubí

Cristobal AvilésViladecans

“Nosaltres també estem pel Canvi”

A LA CONTRAper HoracioAltuna

(continua a la pàgina següent)

Eva NebotBarcelona

José Antonio GómezBarcelona

Ernest VillaescusaBarcelona

Olga PanéCastelldefels

Gustau GómezBarcelona

Mai FelipBarcelona

Toni BeriniBarcelona

Carles CuervaIgualada

Núria VenturaUlldecona

Ha començat la campanya elec-toral i haurem d’empassar-nospublicitat arreu, sentir decla-

racions de polítics que no ens agra-den i fer malabarismes amb elcomandament a distància per evitarels vídeos electorals que detestem.

No és de calaix que haguemd’empassar-nos les nostres opinionso comentar-les només al voltant dela màquina del cafè.

Per això, per expressar-nos quanvulguem, la candidatura del Canvi,des de la web oficial de www.mara-gall.org, ha posat a disposició detothom la informació i les eines percrear el blog (o weblog) per totaquell que es vulgui explicar aInternet.

Un weblog és un quadern de viat-ge on-line, una pàgina on es podenanar penjant opinions i propostes.Cada “post” o article té una data depublicació, de manera que els lec-tors poden anar seguint el fil de totel què s’ha escrit i arxivat, i afegir-hi els seus comentaris.

Crear un blog és tan fàcil com anara www.blogger.com o a www.moti-me.com, triar un nom d'usuari, una clau, escriure el què es vol publicar i penjar-ho a laxarxa.

Si cal: Com es fa un weblog?Hi ha diferents espais que t'ajudarana fer el teu propi weblog. Per exem-ple, trobaràs eines força senzilles awww.blogger.com i també awww.motime.com. El nivell de detallo complicació el decideixes noméstu.

Com promocionar el teu weblog?Existeixen directoris on pots donar aconèixer el teu weblog. En anglès,tens www.weblogs.com, en castellàwww.blogdir.com iwww.bitacoras.net i en català,www.bitacoles.com.

Weblogspel canvi

–Diu que encara no ha trencat el lligamamb la seva darrera pel.lícula. De fet, pocdesprés d’aquesta conversa l’espera unviatge per diferents capitals europees oncontinua presentant-la. Mentre, esperaque arribi una nova història per ser expli-cada.

–Entre els meus defectes, que en tincuns quants, s’hi troba el fet que sempreprocuro buscar-me les coses més difícils.La veritat és que si a un productor li plan-teges que vols fer una pel·lícula d’una noiajove malalta de càncer, que té dos nens,sense recursos i que quan comença jasabem que s’ha de morir i al final es mor,sembla difícil que te la vulguin produir.Però per fer cinema m’han d’enamorar leshistòries, m’han de fascinar i han de seraquestes i no altres.

–Això vol dir que treballes des del sen-timent, des d’una implicació profundaamb el que expliques a l’espectador.

–Sí, absolutament. Crec que tot i quemoltes vegades ni els personatges, ni elsescenaris tenen res a veure ni amb mi, niamb el meu entorn, si que haig d’explicaruna història que visqui molt propera, compart de mi mateixa.

–Cosas que nunca te dije va representaruna agradable sorpresa. Dius que des d’a-quell moment et van considerar unadirectora de cinema...

–Quan vaig dirigir la meva primerapel.lícula tenia 24 anys. Es deia Massa vellper morir jove. Vaig aprendre molt d’aque-lla experiència que no va tenir massa ressòi fins vuit anys més tard no vaig tornar afer una pel.lícula. Cosas que nunca te dije vasuposar un èxit inesperat i sí, a partir d’a-quell moment em van considerar unadirectora. Ens agradava la idea i tot i quevàrem buscar suport pel seu finançament,ningú no va mostrar massa interès pel pro-jecte. Al final la vàrem produir amb elsnostres diners i va connectar amb moltagent i a molts països. Encara avui hi hagrups de fans d’aquesta història. Al Japó,

per exemple, hi ha molta gentque la considera la seva pel.lículade capçalera.

–I tot plegat sense que les ins-titucions públiques fessin casd’aquella proposta.

–Potser el món que plantejavala pel.lícula o la manera de plan-tejar el guió no el van acabar d’en-tendre o potser no els el vàremsaber explicar... Però després veuscoses absolutament convencio-nals que se suposa que han de sercomercials i que un cop rodades

no veu ningú, però que en canvi han rebutsubvencions de les administracions. Crecque les institucions han de donar suportals projectes que s’escapin del cinema con-vencional i més comercial. Les mevespel·lícules finalment tenen l’avantatge que,tot i partir d’una intencionalitat nocomercial, acaben sent molt vistes.

–Em costa veure’t com una creadoraetiquetada com a directora de cinemacatalà.

–Penso que si alguna cosa bona ha detenir haver nascut aquí és que no cal anartot el dia amb la bandereta. Per mi les ins-titucions, sobretot la Generalitat, han estatsempre un misteri. Els he presentat cosesque crec que eren raonables, mai he anat a

proposar una sèrie sobre el Mossosd’Esquadra per fer diners, per exemple.Però sempre he sortit de les reunions pen-sant que se’m torejaven, que no m’escolta-ven. La sensació és d’estupor quan veusinjeccions de milions d’euros públics perproductores que fan pel·lícules de subgè-nere. Realment no ho entenc.

–El teu altre món professional és la cre-ació publicitària. Com seria el teu espotper la Catalunya dels darrers vint anys?

–Perquè fos real hauria de ser avorrit,molt institucional, amb aquelles músiquesque et volen posar la pell de gallina peròque no ho aconsegueixen, amb un missat-ge indefinit, amb intenció, però senseresultats.

–Cal imaginació, nous enfocaments,noves històries en el relat polític del país.

–Falta aire fresc i un discurs menys dog-màtic. Que alguns polítics parlin de creati-vitat en les seves boques em sembla moltincreïble. Cal treure’s la pols de sobre,convé un canvi a Catalunya, una manera

diferent de fer i dir les coses, que qui t’es-colta s’ho cregui i això només pot partir dela coherència interna. A mi Maragall m’a-grada i punt !

–Com t’imagines la Catalunya delspropers deu anys?

–Crec que Catalunya està sent descober-ta per molta gent de fora. Vas pel Born aBarcelona o camines per Girona i escoltesparlar alemany, danès, holandès, anglès oàrab. Tot això ha de portar a tenir un paísmés estimulant, més creatiu, més fresc iamb menys prejudicis. Una de les cosesbones de Catalunya és la forma que tenimd’acollir la gent i això s’ha de reflectir deveritat. No es tracta de fer un Fòrum delbon rotllo. La integració no ha de passarnomés perquè la gent aprengui català ocanti Els segadors, sino que realmentaquest sigui un país on la tolerància siguialguna cosa més que les banderoles delFòrum.

Una Catalunya sense etiquetes, com elseu cinema.

Molts dels qui deienmeravelles de ‘Cosasque nunca te dije’ afe-gien com a informacióimprescindible la refe-rència que aquella his-tòria d’esperança eraobra d’una directoracatalana que proveniadel món de la publici-tat i que es deia IsabelCoixet.Ara, ‘Mi vida sin

mi’ ha significat la constatació del seu talent.Novament una història de sentiments però sobretotde generositat; una nova lliçó de vida. Rodada aVancouver, al Canadà, i produïda pels germansAlmodóvar, va ser una de les sorpreses agradablesde la darrera edició del Festival de Berlín, on varebre tota mena d’elogis per part de la crítica.

crònicadelcanvi12 2 de novembre del 2003

Jordi Sacristán entrevista

Isabel Coixet

Narcís ComadiraEl canvi

Hi ha qui canvia de cami-sa, i això és pejoratiu–vol dir que s’és un bali-

ga-balaga–, o de jaqueta, sem-pre mal vist en polítics que esdediquen al transfuguisme, és adir, que canvien de partit. Hi haqui canvia de pis, cosa mareja-dora, però, si és per a millor, valla pena. Hi ha qui canvia dedirecció, cosa recomanable si uns’adona que va per mal camí.Canviem de costums, quan elmón ens hi empeny o quan enscasem, per exemple, i si no enshi avenim, canviem de parella,cosa cada dia més habitual. Finsi tot hi ha qui practica el canvide sexe, i d’aquests trànsfuguesen diem transexuals. Hi ha can-vis de temps, a vegades sobtats,no predits pels meteoròlegs. Hiha canvis d’horari, com ara eld’avui, que escric això i que heguanyat una hora. Als trens, hiha canvis d’agulles; als nadons,se’ls canvien els bolquers.Nosaltres ens canviem la muda.A les casernes i als palaus, hi hael canvi de guàrdia. I abans elsmetges recomanaven un canvid’aires o donaven la culpa deldesventrellament al canvi d’ai-gües. També hi ha “el canvi”,allò que fan els nens i nenes ique els torna adolescents, totallò dels pits turgents i la noudel coll, les menstruacions i elque els capellans en deien lespol.lucions nocturnes, el peluixals llavis i al pubis, la veu que estrenca als escolanets deMontserrat. Hi ha canvis de mol-tes menes. Ara penso, sobretot, en uncanvi, el canvi cap al creixe-ment col.lectiu, el canvi de dei-xar d’estar als núvols i baixar atocar de peus a terra. El canvique ens traslladi a tots de la fic-ció a la realitat, punt de partidaindispensable per a la il.lusió,per a la vida adulta. El canvipolític, és clar, el canvi que ensdesperti d’una sopitesa massallarga i estèril. Que ens dugui auna autèntica justícia social.Que ens retorni la confiança enla cultura, tan menystingudafins ara. Que alliberi la nostrallengua de tota servitud políticai l’ajudi a desenvolupar-se senseconnotacions. El canvi que enaquests moments ja és urgent ique només pot fer possiblePasqual Maragall.

Narcís Comadira és pintor i escriptor

“Falta aire fresc. A mi Maragall m’agrada i punt!”

A LA CONTRAper HoracioAltuna

(ve de la pàgina anterior)

“Catalunya necessita uncanvi, cal una manera diferent de fer les coses”

Directora de cinema i publicitat. Ha rodat ‘Massa vell permorir jove’, ‘Cosas que nunca te dije’ i ‘Mi vida sin mi’