Upload
others
View
11
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
CRÈDIT DE SÍNTESI
1r. D’ ESO
CURS 2011-12
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
2
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
3
SUMARI:
COSES QUE HEU DE TENIR EN COMPTE ..................................................................... 4
QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI ............................................................................ 5
QUINS DIES EL FAREU ............................................................................................... 5
OBJECTIU DEL CRÈDIT DE SÍNTESI ..................................................................... 5
COM US HEU D’ORGANITZAR ................................................................................... 6
QUÈ HAUREU DE PRESENTAR ................................................................................... 7
QUÈ S’AVALUARÀ I COM S’AVALUARÀ ................................................................. 7
QUÈ NECESSITAREU .................................................................................................. 8
DADES DEL GRUP DE TREBALL ............................................................................. 9
BLOC DE NATURALS ........................................................................................................... 11
ESTUDI DE LA VEGETACIÓ: .............................................................................. 12-12
ESTUDIO DE LA VEGETACIÓN. ........................................................................ 14-14
Activitat N1: Espècies vegetals més freqüents ............................................... 16-16
Activitat N1.1: Descripció de dues espècies vegetals. ....................... 18-18-19-20
Activitat N2: Càlcul de superfícies .......................................................................... 22
Actividat N2-1: Resumen de un texto ..................................................................... 23
Activitat N3: Càlcul de la superfície d’un terreny ............................................... 24
Activitat N4: Activitats físiques a la natura ................................................... 25-25
BLOC DE SOCIALS ............................................................................................................ 27
Activity S1: Rubí. Geographical location ................................................................. 28
Activity S2: Asking about places in Rubí ................................................................ 29
Activity S3: Writing a letter .............................................................................. 30-30
Activitat S4: L’entorn geogràfic de Rubí ............................................ 32-32-33-34
Activitat S5: Escales ...................................................................................... 37-36-37
Activitat S6: Materials ......................................................................................... 40-39
Activitat S7: Els déus romans ................................................................................... 42
Actividad S8: Descripción de un lugar .................................................................... 43
Activitat S9: Narració d’una jornada ...................................................................... 44
Activitat S10: Cronologia ............................................................................................ 45
Activitat S11: Música a Grècia ............................................................................ 46-45
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
4
COSES QUE HEU DE TENIR EN COMPTE
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
5
QUÈ ÉS UN CRÈDIT DE SÍNTESI
Un crèdit de síntesi és un conjunt d’activitats interdisciplinàries (de
diverses àrees) preparades per l’equip de professors/es que es realitzen una sola
vegada cada curs i que pretenen provocar un seguit de situacions en què l’alumnat
haurà d’aplicar, de manera pràctica, els coneixements i habilitats adquirides
durant el període d’aprenentatge.
El crèdit de síntesi és obligatori per a tothom i forma part del currículum
de cada alumne (historial acadèmic).
QUINS DIES EL FAREU
INICI: El dia 8 juny (activitats a l’institut).
ACABAMENT: 13 de juny (a l’institut)
SORTIDES: Els dies 11 i 12 de juny (activitats a la ciutat o bé al camp)
EXPOSICIÓ ORAL: Els dies 14 i 15 de juny
OBJECTIU DEL CRÈDIT DE SÍNTESI
La finalitat del crèdit de síntesi és comprovar el grau de maduresa dels i
de les alumnes i veure si s’han aconseguit els objectius generals establerts en les
diferents àrees del seu currículum escolar.
També ens interessa veure si són capaços de confeccionar un treball en
forma de dossier sobre el tema proposat en el qual hi hagi la participació de tots
els membres de l’equip, és a dir, que tothom hagi treballat.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
6
COM US HEU D’ORGANITZAR
S’han distribuït tots els alumnes de primer en grups de 6 alumnes en els
quals hi ha companys i companyes de diferents classes.
Cada grup serà tutorat per un professor/a que us orientarà i ajudarà al
llarg de tot el crèdit.
El crèdit d’enguany consisteix a fer un estudi de RUBI (rural i urbà) per la
qual cosa haureu de fer un parell de sortides, una al camp i l’altra a la ciutat.
Quan es tracti de fer activitats fora de l’Institut, haureu d’anar tot el
grup junt i estar molt pendents del rellotge perquè, com us explicarà el tutor/a,
serà important a l’hora d’obtenir la puntuació final.
Disposareu d’un quadern de camp on hi podreu fer tota mena d’anotacions
que, després, haureu de passar al dossier que entregareu al final.
El primer dia, un cop reunit el grup, heu d’escollir el vostre representant o
cap d’equip que serà la persona que coordinarà una mica tota la feina. Després, us
heu de distribuir, de forma raonada, les activitats a fer, tot pensant en qui les
pot fer millor.
Tots heu d’informar als vostres companys de la feina feta.
També és bo que mireu si és necessari portar algun tipus de material per
fer les activitats de fora de l’ institut i veure qui en serà el responsable.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
7
QUÈ HAUREU DE PRESENTAR
Haureu de presentar un dossier elaborat per tots els components del grup
on hi figuri:
- PORTADA (títol, nom participants, curs…)
- ACTIVITATS REALITZADES:
- Activitats prèvies.
- Activitats d’àmbit urbà.
- Activitats d’àmbit rural.
- VALORACIÓ DEL CRÈDIT:
- Opinió en general.
- Manera de treballar.
- Sortides fetes…
QUÈ S’AVALUARÀ I COM S’AVALUARÀ
Heu de tenir molt present que els professors/es observaran i valoraran la
tasca realitzada durant tota la setmana, la vostra capacitat per treballar en
grup, el comportament durant les sortides, la participació i la iniciativa en les
diferents tasques a realitzar, si sabeu planificar-vos la feina, si col·laboreu amb
els vostres companys, la presentació acurada de la feina…
Un cop acabades les activitats, cada grup haurà de fer l’exposició oral del
seu treball, que serà puntuada per un tribunal format per professors/es dels
vostres grups. Per això, és convenient que dediqueu un temps a la preparació
d’aquesta exposició oral i us feu un petit guió.
En aquest punt tindrem en compte:
- Si la vostra expressió és la correcta.
- Si la presentació del treball és acurada i sense faltes
d’ortografia.
- Si heu format un bon equip i us heu ajudat a planificar i
buscar informació.
- Si heu ordenat i classificat bé la informació.
Després, l’equip de professors/es corregirà els dossiers i donarà
puntuacions individuals i per grup.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
8
QUÈ NECESSITAREU
Per poder presentar el vostre treball en bones condicions, necessiteu:
- Fulls en blanc DINA4.
- Fulls de paper quadriculat.
- Fulls de paper mil·limetrat.
- Cartolina.
- Bolígraf blau o negre.
- Llapis i goma.
- Llapis de colors i retoladors.
- Tisores i pega.
- Un regle graduat (30 cm.), escaire i cartabó.
- Rellotge per controlar el temps.
- Una càmera fotogràfica per grup.
- Un mapa de Rubí. *
- Un dinamòmetre per grup*.
- Una cinta mètrica per grup*.
- Quadern de camp. *
- Cordes llargues. *
- Bossa de plàstic per recollir mostres.
- Revistes i diaris.
- Brúixola.*
* Aquests materials els subministrarà el centre.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
9
DADES DEL GRUP DE TREBALL
ALUMNES I GRUP- CLASSE:
1-----------------------------------------------------
2-----------------------------------------------------
3-----------------------------------------------------
4-----------------------------------------------------
5-----------------------------------------------------
6------------------------------------------------------
____________________________________
TUTOR/A DE CRÈDIT DE SÍNTESI:......................................................
DISTRIBUCIÓ DE LES ACTIVITATS
Alumne/a ACTIVITATS REALITZADES PER CADASCÚ
1 2 3 4
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
10
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
11
BLOC DE NATURALS
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
12
ESTUDI DE LA VEGETACIÓ:
Presentació
La vegetació que trobem al municipi de Rubí és una vegetació de tipus
mediterrani.
Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne. Això
fa que canviïn poc al llarg de l’any. Hi predominen els arbres i arbustos de fulla
fosca, dura i petita, sovint espinosos o carregats d’essències.
La vegetació mediterrània ha de fer front a un enemic poderós: la
sequedat. Les plantes perden aigua a través de les fulles per transpiració. Els
vegetals mediterranis eviten aquest problema mitjançant diversos recursos, els
més corrents dels quals són la reducció de la mida de la fulla i/o el recobriment
amb ceres protectores capaces d’aïllar-les de l’exterior.
Al revers, que és on es troben la majoria dels porus foliars, hi ha sovint
pèls que permeten crear una atmosfera humida al voltant de la superfície i
disminuir l’evaporació (alzina).
Les estepes resolen el problema de la deshidratació d’una altra manera:
quan fa molta calor es panseixen i, per tant, transpiren menys.
La desaparició total de les fulles és una altra manera d’evitar la
deshidratació (ginesta). Altres vegades les fulles no desapareixen totalment i es
transformen en punxes (gatosa).
Els boscos mediterranis
L’alzinar
És un bosc espès i ombrívol. L’arbre dominant és l’alzina, però pot haver-hi
roures i pins.
L’alzina és una arbre de fulla perenne que té les fulles endurides. La seva
capçada densa i arrodonida crea molta ombra.
El sotabosc està format per arbustos i lianes de molt diverses espècies.
Les herbes són poc abundants.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
13
Les pinedes de pi blanc
L’arbre més abundant és el pi blanc. Com que la capçada d’aquest pi és molt
poc espessa, la llum del sol la travessa sense problemes i és per això que sota hi
poden créixer plantes molt diverses.
Els boscos de ribera
Són boscos formats per arbres de fulla caduca que es troben al fons de
les valls prop dels rierols i les rieres.
Els arbres que s’hi troben són oms, àlbers, pollancres, salzes i alguns
arbres introduïts, com els plàtans o les acàcies.
Hi ha també plantes que apareixen sempre prop de l’aigua, com els penjolls
o la cua de cavall i lianes, com l’heura i l’esbarzer.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
14
ESTUDIO DE LA VEGETACIÓN.
Presentación
La vegetación que encontramos en el municipio de Rubí es de tipo
mediterráneo.
Los bosques mediterráneos están formados por árboles de hoja perenne.
Esto hace que cambien poco a lo largo del año. En ellos predominan los árboles y
arbustos de hoja oscura, dura y pequeña, a menudo espinosos o cargados de
esencias.
La vegetación mediterránea tiene que hacer frente a un enemigo poderoso:
la sequía. Las plantas pierden agua a través de las hojas por transpiración. Los
vegetales mediterráneos evitan este problema mediante diversos recursos, de
entre los cuales los más corrientes son: la reducción de la medida de la hoja y/o
el recubrimiento con ceras protectoras capaces de aislarlas del exterior.
En el envés, que es donde se encuentran la mayoría de los poros foliares,
hay a menudo pelos que permiten crear una atmósfera húmeda alrededor de la
superficie y disminuir la evaporación (encina).
Las estepas resuelven el problema de la deshidratación de otra manera:
cuando hace mucho calor se mustian y, por tanto, transpiran mucho menos.
La desaparición total de las hojas es otra manera de evitar la
deshidratación (retama). Otras veces las hojas no desaparecen totalmente; se
transforman en pinchos (aulaga).
Los bosques mediterráneos
El encinar
Es un bosque espeso y umbrío. El árbol dominante es la encina, pero puede
haber robles y pinos.
La encina es un árbol de hoja perenne que tiene las hojas endurecidas. Su
copa densa y redondeada crea mucha sombra.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
15
El sotobosque está formado por arbustos y lianas de muy diversas
especies.
Las hierbas son poco abundantes.
Los pinares de pino blanco
El árbol más abundante es el pino carrasco. Como la copa de este pino es
muy poco espesa, la luz del sol la atraviesa sin problemas, por eso pueden crecer,
debajo, plantas muy diversas.
Los bosques de ribera
Son bosques formados por árboles de hoja caduca que se encuentran en el
fondo de los valles cerca de arroyos y torrentes.
Los árboles que se encuentran allí son olmos, álamos, chopos, sauces y
algunos árboles introducidos como los plátanos o las acacias.
También encontramos plantas que aparecen siempre cerca del agua, como
los colgantes o la cola de caballo y lianas, como la hiedra y la zarza.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
16
Activitat N1: Espècies vegetals més freqüents
Classificació de 15 espècies vegetals amb claus dicotòmiques. (treball de
camp). Consulteu el full de les claus.
Classifiqueu les espècies vegetals que estan marcades amb un número,
utilitzant les claus dicotòmiques i escriviu el nom i les característiques indicades
de cada espècie. Teniu també dues fitxes més que us poden ser útils per
resoldre aquesta activitat: una us explica què és un arbre, un arbust i una liana i
en l’altra trobareu les explicacions de moltes paraules que apareixen en les claus
dicotòmiques.
Nom científic i nom comú de
l’espècie
arbre arbust liana Situació *
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
*Indicar si es troba en la clariana del bosc, prop del torrent o a l’ombra, sota els
arbres.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
17
ARBRE / ARBUST / LIANA
Arbre: és un vegetal llenyós, d’almenys uns cinc metres d’alçària, que té una tija
simple, gruixuda i més o menys cilíndrica, anomenada tronc, amb nombroses
ramificacions al capdamunt, que formen la capçada. Aquesta conté les fulles.
Arbust: és un vegetal, de mig a cinc metres d’alçària, que comença a ramificar-se
arran de terra. Les tiges creixen totes amb la mateixa força i poden tenir fulles
des de la base.
Liana: és una planta llenyosa i enfiladissa; per elevar-se necessita l’ajuda d’un
suport, i en els boscos s’enfila pels arbres i els arbustos amb qui conviu.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
18
Activitat N1: Descripció de dues espècies vegetals.
Objectiu: Descripció de dues de les espècies classificades a l’activitat 1.
Un text descriptiu presenta, explica detalladament, precisa com són les
persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients... Tota descripció
serveix per perfilar i singularitzar elements dels quals es volen exposar més
detalls.
Per fer correctament una descripció recordeu que podeu utilitzar alguns
recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que analitzeu:
- verbs en present o en imperfet;
- mots de significat precís (com els substantius);
- adjectius que afegeixen qualitats:
- comparacions (més que, menys que, tant com...)
Fareu una bona descripció si seguiu aquests passos:
- Observar amb atenció allò que es vol descriure
- Seleccionar les coses observades que considerem més interessants
- Estructurar i ordenar la informació
- Redactar la descripció de manera clara, coherent i amb un vocabulari
entenedor i precís.
Ja sabeu quines són les regles bàsiques que cal seguir per fer una
descripció. Ara proveu de fer-ne una.
RECORDEU:
Tria i observa
l’espècie
Selecciona els
trets més
destacats
Ordena les
característiques
Redacta la
descripció
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
19
D’entre les espècies vegetals observades i identificades escolliu un arbre i
un arbust. Heu de fer un text descriptiu per a cada un. Podeu consultar la
descripció científica del model que us adjuntem i l’enciclopèdia d’Història Natural dels Països Catalans per fer millor aquesta feina. També podeu consultar el
Diccionari General de la Llengua Catalana si teniu algun dubte d’ortografia o
d’expressió.
Heus aquí un exemple:
PI PINYER, Pinus pinea (figs. 5, b i 16, IV) ; cast. Pino piñonero, fr. Pin pignon.-
Aconsegueix uns vint metres d’alçària; capçada densa, generalment eixamplada i
aixafada en forma de para-sol. Fulles bastant gruixudes, de 10 a 15 centímetres
de llargada i de color verd intens. Pinyes grosses, amplament ovoides; pinyons de
closca molt dura, comestibles. Florida: abril i maig. Sinònims : pi bo, pi campaner,
pi de llei, pi de pinyons, pi para-sol, pi pinyoner, pi ver. – Viu principalment a les
terres disgregades o completament sorrenques. Hom el troba isolat o en petits
grups, o fent boscos extensos; indiferentment a la solana i a l’obaga, als llocs
baixos; però únicament en vessants assolellats, als alts. Resisteix les gelades
hivernenques més que no pas el pi blanc, però no tant com la pinassa. Al Principat
s’estén des del nivell del mar fins a prop de 1000 metres d’altitud.
A continuació us donem dos espais requadrats per encabir les vostres
descripcions, que han de tenir entre 7 i 10 línies.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
20
Nom de l’espècie:
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
21
Nom de l’espècie:
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
22
Activitat N2: Càlcul de superfícies
Procediment
- Dibuixa el perfil de la fulla en el reticle.
- Compta el nombre de quadres que ocupa.
- Cada quadre gran equival a 1 cm 2 . Calcula la superfície de la fulla.
Exemple:
ROURE
21 quadres sencers són 21 cm 2
18 quadres incomplets són 9 cm 2
total 30 cm 2
1. Calculeu la superfície de la fulla de roure.
2. Rellegiu el text sobre la vegetació mediterrània i decidiu quines espècies
poden resistir millor la sequedat i expliqueu perquè.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
23
Actividad N2.1: Resumen de un texto
Resume el texto: Estudio de la vegetación (páginas de este dossier).
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
24
Activitat N3: Càlcul de la superfície d’un terreny
Amb cordes i pedres o estaques heu de fer una figura geomètrica sobre el
terreny, la superfície de la qual estigui entre 30 i 40 metres quadrats. PENSEU
EN FIGURES SENZILLES, PERQUÈ
- L’haureu de dibuixar.
- S’ha de calcular-ne la superfície exacta.
- També heu de calcular-ne el perímetre
PERÍMETRE:
SUPERFÍCIE:
FORMA:
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
25
Activitat N4: Activitats físiques a la natura
Estem acostumats a fer activitats esportives al gimnàs o a la pista, però
oblidem que disposem d’un altre espai que ens ofereix possibilitats molt diverses
per gaudir del nostre cos i de la natura. Així doncs, prepara’t per provar-ho!!!
Us proposem un circuit de quatre estacions. A cada activitat jugareu dos
components de l’equip i anotareu els resultats en el lloc corresponent. Tots heu
de participar en alguna de les proves.
Recorda que per fer el circuit has de venir amb roba i calçat esportiu. Ho
faràs millor!!
Estació 1: CROS
Anotareu el temps que trigueu a recórrer la distància marcada amb cons.
Estació 2: CORDA
Salt de corda lliure. Quants salts podeu fer en 30 segons? Teniu dos
intents.
Estació 3: PUNTERIA
Heu de llençar la pilota a dins de cada cèrcol de color. Teniu tres intents
per cada cèrcol.
Estació 4: SALT DE LLARGADA
Intenteu saltar el més lluny possible! Veniu corrent i des de la marca
assenyalada feu un gran salt. Teniu dos intents. Anoteu-ne el millor.
Anoteu aquí els resultats:
Estació 1: CROS
Nom:
Temps:
Nom:
Temps:
Estació 2: CORDA Nom:
Salts:
Nom:
Salts:
Estació 3: PUNTERIA Nom:
Groc SÍ NO
Blau SÍ NO
Vermell SÍ NO
Nom:
Groc SÍ NO
Blau SÍ NO
Vermell SÍ NO
Estació 4: SALT DE
LLARGADA
Nom:
Metres:
Nom:
Metres:
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
26
Un cop fet el circuit, haureu de comentar:
1. Tres diferències entre el cros i el treball de resistència fet a classe.
2. Per què creieu que salteu a corda millor al gimnàs que al camp?
3. Proposeu una nova estació per treballar la punteria fent servir els cèrcols i les
pilotes
4. Inventeu o expliqueu un joc que es pugui jugar al camp, sense necessitat de
material i amb un mínim de 10 jugadors.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
27
BLOC DE SOCIALS
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
28
Activity S1: Rubí. Geographical location
1. Read the following text about Rubí and translate it.
(Llegiu el text següent sobre Rubí i traduïu-lo) Rubí is placed in Barcelona province, Catalonia, in the northeast of Spain. The town is just
northwest of Barcelona in the Western Vallès county. It is 123 meters above the sea level. The
municipal area is 32 square kilometers. Rubí is next to Terrassa to the north, to Sant Quirze del
Vallès to the east, to Ullastrell and Castellbisbal to the west and to Sant Cugat del Vallès to the
south. More than 70,000 people live in Rubí.
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
...........................................
2. Here you have a list of places that you can find on a map.
(A continuació teniu una llista de llocs que podem trobar en un mapa).
- TRANSLATE THE WORDS INTO CATALAN AND SPANISH.
(Traduïu les paraules al català i castellà) - THEN, PLACE THEM ON MAP.
(Després, localitzeu-les en el mapa)
ENGLISH LOCATION (longitude
and latitude)
CATALAN SPANISH
Motorway
Road
Railway track
Industrial states
Neighbourhoods
Torrents
Bridges
Forests
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
29
Activity S2: Asking about places in Rubí
1. IMAGINE YOU MEET A TOURIST OUTSIDE LA SERRETA HIGHSCHOOL.
HE ASKS YOU SOME DIRECTIONS.
(Imagina’t que et trobes un turista a la sortida de l’IES La Serreta. Et demana algunes indicacions.) COMPLETE THE DIALOGUE WITH IS, ISN’T, ARE AND AREN’T.
Tourist: Excuse me.
Student: Yes?
Tourist: .......... there a cinema near here?
Student: No, I’m sorry, there ...............
Tourist: .......... there any shops?
Student: Yes, there ............, in Sabadell Street you can find a supermarket and a
lot of shops.
Tourist: OK. ............. there a bus to the station from here?
Student: Yes, there ............... You can take bus number 4 in front of the
children’s park.
Tourist: Thanks very much.
Student: You’re welcome. Have a nice stay in Rubí!
2. GOING SHOPPING. AT THE STATIONER’S (a la papereria)
COMPLETE THE DIALOGUE WITH A, AN, SOME AND ANY.
Assistant: Can I help you?
Tourist: Yes, please. Have you got ......... postcards from Rubí?
Assistant: Yes, we’ve got ........... beautiful postcards. Here you are.
Tourist: Oh, thanks. Let me see.
Assistant: Do you need ........... stamps?
Tourist: Yes, please. I need three stamps to send three postcards to Brazil.
I also need .......... map and .......... writing paper.
Assistant: OK. Well, I’m sorry, we haven’t got ......... map at the moment. You must
go to the Town Council to get one.
Tourist: Thanks a lot.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
30
3. RELLEGEIX ELS DIÀLEGS I TROBA-HI LES SEGÜENTS EXPRESSIONS.
COM LES DIEM EN ANGLÈS...?
- Perdoni: .......................... Deixa’m veure: ..........................
- Ho sento: ........................ D’acord: ..........................
- Gràcies: .......................... Bé: ...........................
- De res: ........................... Has d’anar: .....................
- Bona estada!: ....................... Aquí ho té: ..........................
Activity S3: Writing a letter
YOUR ENGLISH PENFRIEND WANTS TO COME AND VISIT YOU IN RUBÍ
FOR THREE DAYS, BUT HE/SHE WOULD LIKE TO KNOW MORE THINGS
ABOUT THE CITY.
SEND HER/HIM A LETTER TALKING ABOUT RUBÍ.
IT MUST CONTAIN THIS INFORMATION IN FOUR PARAGRAPHS:
1- Where you live.
2- Where Rubí is. Situation in Catalonia (North, South....)
Size (big/small city), population, characteristics.
3- Things you can find in Rubí. (use there is/are)
4- Things you can’t find in Rubí. (use there isn’t/aren’t)
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
31
.......................................
.......................................
......................................
......................................
.................................,
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.........................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
...............................................................................................................
.............................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
...............................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
.......................................................................................................................................................
...............................................................................................................
How are things with you? Write soon!
..................................
.................................
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
32
Activitat S4: L’entorn geogràfic de Rubí
Una vegada visitats diferents llocs al joc de pistes, t’hauràs fet una bona
idea de l’entorn físic de Rubí. A partir d’aquí, has de contestar les següents
preguntes ajudant-te del llibre de text i el mapa de la zona:
1- El relleu (tema 3). Adjunta la fotografia presa a l’estació 2 del joc de
pistes
A QUINA UNITAT DEL RELLEU DE CATALUNYA ES TROBA RUBÍ?
QUIN TIPUS D’UNITAT DE RELLEU ÉS AQUESTA? DEFINEIX-LA
QUINES ALTRES UNITATS L’ENVOLTEN? DE QUINA MENA SÓN?
LES SERRALADES MÉS PROPERES A RUBÍ, SÓN NOVES O VELLES?
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
33
QUIN ÉS EL PIC DE MÉS DE 1000 METRES MÉS PROPER A RUBÍ?2- La
hidrografia (tema 4): Adjunta la fotografia feta a l’estació 3 del joc de pistes.
El terme municipal de Rubí és travessat per un curs fluvial principal, la riera de
Rubí:
ON NEIX LA RIERA DE RUBÍ?
ON DESEMBOCA?
TÉ AFLUENTS? QUINS?
A QUIN VESSANT DE LA PENÍNSULA IBÈRICA CORRESPON?
QUIN ÉS EL SEU RÈGIM (NIVAL, PLUVIAL O COMBINACIÓ)?
COM ÉS EL SEU CABAL EN CADA ÈPOCA DE L’ANY?
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
34
AL SEU PAS PER RUBÍ, QUIN TREBALL FA (EROSIÓ, TRANSPORT,
SEDIMENTACIÓ)?
3- El clima (tema 6): Adjunta la fotografia feta a l’estació 1 del joc de pistes
Realitza el diagrama termo pluviomètric de Rubí amb les dades adjuntes.
INDICA A QUIN TIPUS DE CLIMA CORRESPONDRIA (Mediterrani –Cs-;
Oceànic –Cf-; Temperat-fred –Df-...)
MESOS G F M A M J J A S O N D
Temperatures (º) 7 8 11 13 17 20 23 23 21 16 11 7
Precipitació (mm.) 31 38 57 56 61 46 26 51 81 74 54 53
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
35
G F M A M J J A S O N D0
20
40
60
80
100
120
140
160
Pre
cip
ita
cio
ns (
en
mm
.)
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Tem
pera
ture
s
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
36
4- El paisatge (tema 7): Adjunta la fotografia feta a l’estació 4 del joc de
pistes
QUIN TIPUS DE PAISATGE NATURAL PREDOMINA A RUBÍ, ATÈS EL CLIMA
QUE TÉ?
QUIN TIPUS DE VEGETACIÓ NATURAL CORRESPON A AQUEST PAISATGE?
QUINS SÓN ELS ARBRES MÉS CORRENTS?
A QUÈ ES DEDICA L’ESPAI?
QUINS CONREUS HI HA A L’ESPAI AGRÍCOLA?
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
37
Activitat S5: Escales
A partir del mapa topogràfic, has de realitzar les següents activitats:
1- Mesura amb un regle les següents distàncies en línia recta i escriu-les a la
taula en centímetres i mil·límetres:
MESURES DEL MAPA Centímetres Mil·límetres
Institut- Estació 1 El Castell
Estació 1 El Castell- Estació 2 Ajuntament
Estació 2 Ajuntament- Estació 3 Pep
Rovira
Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca n’Oriol
Estació 4 Ca n’Oriol- Institut
2- Ara bé, com que és un mapa, aquestes distàncies no són les reals. Cal que facis
servir l’escala per esbrinar quines són. Per començar, quants centímetres de la
realitat representa un centímetre del mapa?
3- Ara ja podràs convertir les mesures del mapa en mesures de la realitat. Fes-
ho a la taula que tens a continuació:
MESURES DE LA REALITAT Metres Hectòmetres Quilòmetres
Institut- Estació 1 El Castell
Estació 1 El Castell- Estació 2
Ajuntament
Estació 2 Ajuntament- Estació 3
Pep Rovira
Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca
n’Oriol
Estació 4 Ca n’Oriol- Institut
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
38
4- Quin és el trajecte més llarg en línia recta que has fet durant el joc de
pistes? I el més curt?
5- Imagina que som gent antiga que no fa servir els metres ni cap altre mesura
del sistema decimal. Comptarem en passes. El primer que has de fer és mesurar
un pas teu sobre el terra per tal de veure quan fa. Per fer-ho bé, cal que avancis
un mínim de cinc passes.
a) Distància que he fet en cinc passes (mesurada amb el regle sobre el terra):
b) Amplada normal d’un sol pas (dividir per 5):
6- Ara ja podràs traduir les distàncies anteriors en passes. Fes-ho al quadre:
MESURES DE LA REALITAT Passes
Institut- Estació 1 El Castell
Estació 1 El Castell- Estació 2 Ajuntament
Estació 2 Ajuntament- Estació 3 Pep Rovira
Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca n’Oriol
Estació 4 Ca n’Oriol- Institut
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
39
7- Ara, indica a la taula els pesos en grams de les peces que has trobat.
Converteix-los en quilos (amb decimal, si s’escau):
PECES Pes en grams Pes en quilos
Institut- Estació 1 El Castell
Estació 1 El Castell- Estació 2 Ajuntament
Estació 2 Ajuntament- Estació 3 Pep Rovira
Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca n’Oriol
Estació 4 Ca n’Oriol- Institut
8- Recorda que som gent antiga, que no mesurem en grams ni quilos, sinó en
altres unitats, posem-ne lliures. Cal que converteixis els pesos d’abans en lliures,
tenint en compte que, aproximadament
1 lliura = 400 grams
Compte amb els decimals!
PECES Pes en lliures
Institut- Estació 1 El Castell
Estació 1 El Castell- Estació 2 Ajuntament
Estació 2 Ajuntament- Estació 3 Pep Rovira
Estació 3 Pep Rovira- Estació 4 Ca n’Oriol
Estació 4 Ca n’Oriol- Institut
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
40
Activitat S6: Materials
1. Assenyala amb una creu en el quadre següent les propietats més
representatives que creus que tenen aquests materials.
MATERIALS Conductivitat tèrmica Dilatació Ductilitat Tenacitat COURE
FERRO
BRONZE
CERÀMICA
OR I ARGENT
FUSTA
2. De quins materials són fets els objectes trobats a les estacions del joc de
pistes?
1 (El Castell):
2 (Ajuntament):
3 (Pep Rovira):
4 (Ca n’Oriol):
3- Digues 3 propietats que tingui el coure:
4- Calcula la densitat de l’or sabent que per un volum d’1 cm3 la massa és 19,30
grs.
5- La densitat del coure és 8,9grs./cm3. És més petita o més gran que la de l’or?
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
41
6- Llavors, si posem en aigua el mateix volum d’or i de coure, quin s’enfonsarà més
ràpid? Per què?
7- Tant l’or com el coure són metalls. De quins altres metalls també s’han trobat
objectes ?
8- El punt de fusió del ferro és 1530 ºC, què vol dir això?
9- Què vol dir que el ferro és un material mal·leable? És útil aquesta propietat
per fer eines i objectes de ferro? Per què?
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
42
Activitat S7: Els déus romans
Compon en una cartolina a part el panteó romà mitjançant la tècnica del
collage. Fent servir retalls d’il·lustracions i fotografies de revistes, has de
representar un seguit de divinitats, de cadascuna de les quals has de
representar:
- El nom.
- Déu o deessa de...
- La seva figura.
- El seus atributs (objectes propis) o animals fantàstics que els acompanyen
- Aquestes figures han d’estar lligades entre elles amb una línia si tenen
alguna relació (pares-fills, marit-muller...).
Les divinitats en qüestió són:
DÉU RELACIONS ATRIBUTS
Júpiter Pare dels déus. Déu suprem Àguila, ceptre i llamp
Juno Esposa de Júpiter Paó reial
Minerva Filla de Júpiter Òliba, casc i escut
Apol·lo Fill de Júpiter i bessó de Diana Lira i fletxes
Diana Filla de Júpiter i bessona
d’Apol·lo
Arc i buirac. Lluna
creixent
Mercuri Fill de Júpiter i Juno Sandàlies, barret alat i
caduceu
Vulcà Marit de Venus Martell i enclusa
Mart Fill de Júpiter. Amant de Venus Casc i armes
Venus Filla de Júpiter però no de Juno.
Esposa de Vulcà
Petxina, coloma i poma
Ceres Esposa i germana de Júpiter Espigues de bat i falç
Neptú Germà de Júpiter Trident i cavall
Plutó Germà de Júpiter Gos Cerber
Vesta Flama
Proserpina Filla de Ceres i muller de Plutó Plantes
Bacus Fill de Zeus però no de Juno Vinya
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
43
Actividad S8: Descripción de un lugar
A partir de la fotografía tomada en la estación 3 del juego de pistas
(Escoles Ribas) has de realizar una descripción del edificio. La descripción ha de
tener una longitud mínima de 15 líneas y estar bien organizada en no menos de
cuatro párrafos.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
44
Activitat S9: Narració d’una jornada
A partir de les il·lustracions i d’allò que has descobert al joc de pistes,
hauries d’explicar com passa un dia qualsevol un noi o una noia de la teva edat a
un lloc com el Castell de Rubí (estació 1 del joc de pistes). La teva narració hauria
de tenir una extensió mínima de 15 línies i estar ben organitzada en un mínim de
quatre paràgrafs.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
45
Activitat S10: Cronologia
Has d’elaborar una cronologia detallada de la Prehistòria i la Història
Antiga en general i a Rubí en el full de paper mil·limetrat DIN –A-4 adjunt.
1- Pots treballar en vertical o en horitzontal, però la teva cronologia ha d’estar
dividida en períodes històrics ben delimitats. Hi han de figurar els següents:
Paleolític Superior, Neolític, Edat de Bronze, Edat de Ferro, Cultura Ibèrica,
República Romana i Imperi Romà.
2- Cada període ha d’estar pintat d’un color diferent, llevat dels dos últims
(República romana i Imperi romà), que han d’anar del mateix color
3- Al costat ha de figurar una escala de temps ben llegible i comprensible, a la
qual s’assenyalin, si més no, els segles.
4-A continuació has d’escriure alguns dels fets més destacats referits a la
història de Rubí, en lletres minúscules:
6- A continuació has de pintar un gran punt que representi cadascun dels llocs
visitats al joc de pistes (L’Ajuntament, el Castell, La plaça Pep Riera i les Escoles
Ribes), per descomptat al moment cronològic que els pertoca. Al costat del punt,
indica el nom de l’estació en majúscules subratllades.
7- Finalment, enganxa les fotografies corresponents a cada estació.
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
46
Activitat S11: Música a Grècia
A partir dels materials següents i amb una mica més d’informació,
soluciona les qüestions que se’t plantejaran després:
Orfeu era un músic tan hàbil que
encantava amb la seva lira les
bèsties salvatges. Se n’expliquen
moltíssimes llegendes, com la del
viatge amb els argonautes, uns
aventurers que viatjaven en la nau
Argos i que van sortir a buscar un
be que tingués el pèl, o velló, d’or.
Orfeu va aconseguir dominar amb la
seva música el drac que custodiava
el velló.
L’epitafi de Seikilos és una de les poques obres gregues que coneixem. Es tracta
d’una partitura escrita en una columna funerària de Seikilos de Tralles al segle
II a. C. que tracta de la vida i de la mort.
1. D’on prové la dita “La música amanseix les feres”? Podries explicar la història?
Rubí, abans i ara. IES LA SERRETA, CURS 2011-2012
47
2. Busca més informació sobre Orfeu i explica una altra història que va
protagonitzar amb una noia dita Eurídice.
3.- Copia aquí l’Epitafi de Seikilos i assenyala a la partitura:
- L’armadura
- La clau de sol
- Les línies divisòries
- El nom sota cada nota