Com treballem a la Consulta

Institut Català de la SalutServei d’Atenció PrimàriaBages-Berguedà-Solsonès

AVALUACIÓ DEL GRAU DE SATISFACCIÓ DEL PACIENT EN LA VISITA ESPONTÀNIA D’INFERMERIA D’URGÈNCIES

Autors : Enriqueta Segura Pérez, Mónica Navarro Ordoñez, S usana Sánchez Jorge, Lourdes Martínez Moyano, Joan Pau Millet Vilanova, Encarna Sánchez Freire

PARAULES CLAU: Infermeria, Pacient, Satisfacció, Urgències, Visita espontània

OBJECTIUS:Conèixer el grau de satisfacció en l’atenció rebuda del pacient atès a un la visita espontània d’infermeria (VEI) a un centre d’urgències d’Atenció Primària (AP) al 2010

MATERIAL I MÈTODES:- Estudi descriptiu, observacional, retrospectiu- Mostra: Pacients que se’ls va fer la VEI i van contestar enquesta (65 enquestes) durant el gener-

febrer del 2010

1.- Participeu a la nostra enquesta

Li agrairíem que dediqués un moment (dos minuts aproximadament) a completar aquesta petita enquesta. La informació que ens proporcioni serà utilitzada per millorar la nostra atenció.

Les seves respostes seran tractades de manera confidencial i no seranutilitzades per a cap propòsit diferent.

Desitjaria realitzar aquest enquesta?

○ Sí○ No, per quin motiu? ___________________

2.- Sobre vostèSexe ○ Home

○ Dona

Edat ○ De 10 a 19 anys○ De 20 a 24 anys○ De 25 a 34 anys○ De 35 a 44 anys○ De 45 a 64 anys○ De 65 ó més anys

Localitat / Comunitat Autònoma ______________________________

Ocupació ○ Treballa○ Estudia○ Atur○ Altres _________________

RESULTATS:- El 64,6% de les enquestes eren dones- Grup d’edat més freqüent: 25-34 anys en dones i 35-44 anys en homes

CONCLUSIONS:- La VEI és ben acceptada i satisfactòria per a la població- Contingut pedagògic, organitzatiu i qualitat d’atenció rebuda molt ben valorats- Encara que ben valorada, caldria millorar la comunicació- La VEI és una eina molt important per a l’atenció d’urgències lleus a l’AP

0

20

40

60

80

Contingut Pedagògic

SatisfaccióInformació

SatisfaccióTracte

Satisfacció delProfessional 0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

ValoracióGeneral de laVisita

3.- Contingut pedagògic i organitzatiu

Valori els següents aspectes relatius a la visita:

Molt adequat Adequat Regular Poc

adequat Gens

adequat

Satisfacció

amb la informació

rebuda Satisfacció

amb el tracte rebut Satisfacció

del professional d’infermeria

4. Comunicació Valori els següents aspectes relatius a l’ atenció d’ infermeria:

Molt Bastant Poc Gens

Creu que la infermeria realitza l’ activitat adequadament? Els seus missatges han estat clars? Creu que la infermeria ha realitzat amb encert el tractament ? L’ infermer/a, ha contestat amb rapidesa els seus dubtes?

Valori les intervencions d’ Infermeria – Pacient. Marqui totes les caselles que correspongui:

Ofereix informació

Contesta a les intervencions del pacient

Ofereix ajut

Realitza procediments de cures al pacient

Altre (Si us plau, especifiqui)

Valori les intervencions de la Infermeria – Pacient segons la qualitat i la quantitat.

o Molt adequades o Adequades o Inadequades o Molt inadequades

Es fomenta la bona comunicació?

o Sí o Bastant o Poc o Gens

Té algun comentari o suggeriment de millora pel que fa a la nostra atenció?___________________________________

5.-Valoració general i comentaris

Està satisfet amb l’atenció obtinguda durant la visita?

o Molt satisfet o Bastant satisfet o Gens satisfet

Recomanaria aquest servei als seus familiars, amics...etc?

o Sí o No

Moltes gràcies per la seva col�laboració


PARAULES CLAU Malaltia renal crònica. Cribatge. Atenció Primària.

INTRODUCCIÓLes guies recomanen prioritzar el cribatge de la malaltia renal crònica (MRC) en pacients amb els següents factors de risc (FR): ≥60 anys, hipertensió, diabetis, malaltia cardiovascular (MCV) i/o obesitat. Desconeixem el grau de cribatge de la MRC a la nostra zona.

OBJECTIUSConèixer si cribem bé la MRC. Conèixer el percentatge de cribat patològic. Conèixer si registrem el diagnòstic d’insuficiència renal crònica (IRC) davant d’un resultat de cribatge patològic, i si el fet que el laboratori estimi automàticament el filtrat glomerular (FG) pot afavorir el seu registre.

MATERIAL I MÈTODES Estudi descriptiu transversal de les ABS del Bages i el Berguedà (191.266 habitants). Selecció: pacients visitats durant el període 2009- 2010 amb registre informàtic dels FR més prevalents per presentar MRC (N total = 61.406, N Bages = 46.545, N Berguedà = 14.861) Variable depenent: estar cribat (registre informàtic de creatinina plasmàtica per estimació del FG i/o microalbuminúria durant 2009-2010. Variables independents: sexe, edat i presència dels FR. Anàlisis estadístic: percentatges de cribatge entre la població amb FR i percentatge cribatge patològic entre la poblaciócribada. Percentatge de pacients cribats amb FG alterat que tenen registrat a l’e-cap el diagnòstic d’IRC (en total i segons la comarca).

RESULTATS

CONCLUSIONSEl cribatge de la MRC és millorable. S’observa una manca de registre d’IRC a les històries clíniques de les dues comarques, més acusat al Berguedà tot i que en aquesta comarca el cribatge és millor i el percentatge de resultats patològics més elevat. Això podria ser degut al fet que, durant el període d’estudi, el laboratori del Bages facilitava l’estimació del FG i el del Berguedà no.

Montserrat Fusté Gamisans (1), Meritxell Fàbrega Camprubí (1), Laia Font Ribera (2), Núria Sala Real (3)

(1) Metgessa de MFiC. ABS St Joan de Vilatorrada. ICS (2) Unitat de Suport a la Recerca-IDIAP Jgol. GTCC. ICS.

(3) Àrea d’Activitat de metodologia, qualitat i avaluació asistencial GTCC, ICS

CRIBATGE EN POBLACIÓ DE RISC REGISTRE DEL DIAGNÒSTICRESULTAT CRIBATGE

CRIBATS66,7%

33,3% NO CRIBATS

NORMAL 80,4%

ALTERAT 19,6%

20,5% REGISTRAT

NO REGISTRAT 79,5%

Institut Català de la Salut

Servei d’Atenció Primària

Bages-Berguedà-Solsonès

Posada en marxa del CIRCUIT a l’ ABS Sant Joan de Vilatorrada

OBJECTIUS

Oferir el servei de realització del Document de

Voluntats Anticipades (DVA) a la població de

l’ ABS Sant Joan de Vilatorrada.

Crear la comissió tècnica DVA: dissenyar el circuit

i fer-ne el seguiment i avaluació.

RESULTATS

Quantitatius: durant el 1r. trimestre de l’any 2011

s’han realitzat 5 DVA i actualment 3 estan en

tràmit.

Qualitatius: excel·lent acceptació per part de la

població; era un servei esperat i sol·licitat.

CONCLUSIONS

La comissió tècnica multidisciplinària està

constituïda, engrescada i implicada.

Pel seguiment i avaluació del servei, s’utilitzarà la

Metodologia de la Millora Contínua de Qualitat.

La població està molt satisfeta del servei ofert: valora

la seva instauració, gratuïtat i qualitat.

Ens plantegem valorar estratègies de divulgació i

intervenció grupal i comunitària.

Establirem eines i metodologia per avaluar el servei

tant quantitativament com qualitativament.

Carme Saldaña Vila1 , Maria Teresa Casas Sierra2, Montserrat Fusté Gamisans3, Maria Lluïsa Muntané Torrebadella4, Josep M. Busquets Font5

(1) Treballadora social ABS Sant Joan de Vilatorrada (2) Administrativa ABS Sant Joan de Vilatorrada (3) Metgessa de Família ABS Sant Joan de Vilatorrada

(4) Diplomada d’infermeria ABS San Joan de Vilatorrada (5) Responsable de Bioètica Departament de Salut

PARAULES CLAU

Document voluntats anticipades. Circuits. Atenció primària de salut.

KIT INFORMATIU DVA

MATERIAL I MÈTODES

TREBALLADORA SOCIALABS SANT JOAN DE VILATORRADA

COMISSIÓ TÈCNICA DVAABS SANT JOAN DE VILATORRADA

(multidisciplinària)

Responsable: Treballadora social

Membres: 1 Treballadora social1 Administrativa1 Diplomada d’infermeria1 Metgessa de famÍlia

PROPOSTA CREACIÓ SERVEI I COMISSIÓ TÈCNICA DVA

PROPOSTA CIRCUIT SAP Bages-Berguedà-Solsonès

CIRCUIT DEFINITIU DVA ABS SANT JOAN DE VILATORRADA

CIRCUIT PROVISIONAL DVA

Creació algoritme

Elaboració kit informatiu

Aplicació, seguiment i avaluació

PROPOSTES REBUDES DEPARTAMENT DE SALUT

Institut Català de la Salut

Servei d’Atenció Primària

Bages-Berguedà-Solsonès

Jordina Planas Vilardaga, Susana Tarrés Hurtado, Isabel Vilanova Guitart, Joaquina Borjas Quirós,

Josefina Olmo Avilés, Ester Tobías Rossell

ABS SANT VICENÇ DE CASTELLET

PARAULES CLAU : demanda aguda, infermeria, atenció primària.

INTRODUCCIÓ

El programa de la gestió de la demanda aguda està orientat a atendre problemes de salut que requereixen atenció immediata i que poden ser resolts per la infermera, alhora que fomenta la nostra participació adquirint un rol més actiu en el procés agut.

Facilita l’accessibilitat del ciutadà al sistema de salut per resoldre situacions percebudes com a urgents o que requereixen ser ateses el mateix dia, prioritzant necessitats i optimitzant els recursos existents.

OBJECTIUS

Conèixer l’evolució referent a l’atenciói resolució de casos de demanda agudadurant l’any 2010. Avaluar el percentatgede resolució de casos.

MATERIAL I MÈTODES

Disseny: estudi longitudinal descriptiu.

Àmbit d’estudi: ABS de la GTCC.

Subjectes: ciutadans de 15 o més anys

atesos en processos aguts durant l’any

2010.

Mida de la mostra: 1088.

Instruments de recollida de dades: excel.

Fonts d’informació: resultats SISAP

demanda aguda.

Anàlisi estadístic: programa excel.

RESULTATS

En total s’han atès 1088 pacients de demanda aguda dels quals s’han resolt 693 casos (64%).

Els motius de demanda aguda més atesos són ferides (33%) i molèsties urinàries (20,6%).

Els motius de demanda aguda que la infermera ha resolt de manera autònoma més satisfactòriament són

cremades ( 95.24%), ferides (91.36%) i anticoncepció d'emergència (91.67%). A continuació ansietat, torçades

de turmell, diarrees o vòmits i contusions.

Els menys resolts són cervicàlgia, grip i mareig.

CONCLUSIONS

La infermera pot resoldre problemes de salut que requereixen atenció

immediata i amb autonomia des del funcionament de la demanda

aguda protocolitzada.

Els motius relacionats amb la cura i benestar del pacient, que són

propis del rol infermer, coincideixen alhora en ser els més resolts per el

nostre col.lectiu de manera independent.

Els motius que la infermera resol de manera interdepenent

coincideixen en ser els que impliquen diagnòstic i/o tractament mèdic

com són cervicàlgia, grip i mareig.

Valoració

EAP

Resolució

EAP%

Cremades 63 60 95

Anticoncepció d'emergència 12 11 92

Ferida 359 328 91

Crisi d'ansietat 15 10 67

Torçada de turmell 31 20 65

Diarrea / Vòmit 72 45 63

Contusió 28 17 61

Febre sense focalitat 2 1 50

Molèsties urinàries 224 106 47

Ull vermell 42 19 45

Picada a pell 31 14 45

Molèsties a l'orella 9 4 44

Elevació de la pressió arterial 27 12 44

Epistaxi 3 1 33

Odontàlgia 9 3 33

Odinofàgia 29 9 31

Dolor mecànic lumbar 38 11 29

Símptomes respiratoris de vies altes 57 16 28

Mareig 29 5 17

Grip 7 1 14

Cervicàlgia 1 0 0

1088 693 64

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Perc

en

tatg

ePercentatge de resolució de casos

EVOLUCIÓ DE LA VALORACIÓ I RESOLUCIÓ DE LA

DEMANDA AGUDA A LA NOSTRA ABS DURANT L’ANY

2010

Institut Català de la Salut Servei d’Atenció Primària Bages-Berguedà-Solsonès

Josep Vidal-Alaball, Mercè Fuentes Pujol, M Paller Casals Corominas, Josep Liria Casafont, Casimir Moneny Sánchez, Montserrat Pallarès Pons Equips d’Atenció Primària Alt Berguedà, Berga Centre i Baix Berguedà, Institut Català de la Salut OBJECTIUS DE L’EXPERIÈNCIA Iniciar la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica per part de 4 facultatius d’equips d’atenció primària de la Catalunya Central. DESCRIPCIÓ DE L’EXPERIÈNCIA La causa més freqüent de ceguesa als països desenvolupats és la retinopatia diabètica, essent la fotografia amb càmera no midriàtica una bona alternativa a l’oftalmoscòpia per al seu cribratge. A l’estiu del 2010 la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica preses a malalts diabètics va ser assumida per 4 facultatius dels equips d’atenció primària del Berguedà sota la supervisió de l’oftalmòleg de l’Hospital de referència. Les imatges de fons d’ull, la tonometria i el resultat de l’agudesa visual realitzades a la consulta de cribratge ocular integral per part d’una infermera han estat valorades per facultatius lectors que setmanalment han informat dels resultats utilitzant el programa eCAP. Mensualment s’han reunit els lectors amb l’oftalmòleg per parlar de les imatges dubtoses. Aquells pacients amb imatges, tonometria o agudesa visual patològiques han estat derivats de manera preferent o urgent al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de referència. CONCLUSIONS Entre agost de 2010 i febrer de 2011 s’han realitzat un total de 424 lectures de fotografies de càmera no midriàtica. Fins a l’actualitat no s’han detectat problemes significatius en la implantació d’aquest nou servei. APLICABILITAT Els resultats d’aquesta experiència indiquen que és possible assumir la totalitat de la lectura de les fotografies de la càmera no midriàtica per part de facultatius dels equips d’atenció primària si es disposa del suport d’un servei d’oftalmologia hospitalari. Paraules clau: UCO, càmera no midriàtica, retinopatia diabètica, atenció primària, fons d’ull Agraïments: Dr Carlos Fernando Penovi


LA INFORMACIÓ ESCRITA COM A INSTRUMENT PER REDUÏR LA

HIPERFREQÜENTACIÓ – FIDAutores: Teresa Pampalona Cardona i Carme Saldaña Vila. Juny 2011Paraules clau: informació escrita - reduir – hiperfreqüentacióObjectius de l’experiència

→Informar i clarificar el Procés d’Atenció a la Dependència (PAD).→Reduir el número de visites improductives) relacionades amb el PAD.→Responsabilitzar a la persona i/o família del procés iniciat.

Descripció: El Full Informatiu Dependència (FID) és un full de suport per als pacients en PAD que conté la informació relativa als 5 passos del PAD. El FID consta de (reproduïm el model):

Conclusions → La persona disposa d’informació escrita i clarificadora sobre el PAD.→ El FID és una eina facilitadora perquè la persona es responsabilitzi del seu

PAD i alhora potenciï les seves capacitats.→ Es redueixen les visites improductives a la consulta de Treball Social (TS).→ La seva aplicabilitat pot ser a la consulta de TS de qualsevol servei de

Catalunya que intervingui en el PAD.

PROCÉS

1rSOL·LICITUD

2nVALORACIÓ

DEPENDÈNCIA

3rRESOLUCIÓVALORACIÓ

4tSOL·LICITUD DE SERVEIS I

PRESTACIONS

5èRESOLUCIÓSERVEIS I

PRESTACIONS

QUÈ?IMPRÈS DE

SOL·LICITUDVISITA

VALORACIÓGRAU

DEPENDÈNCIA TRAMITAR PIA*** AJUT

QUI?

Persona interessada, família,

treballadors socials de salut, serveis socials, residències,...

+

_

3

M

E

S

O

S

Equip especialitzat de valoracióSEVAD

..............+

_

3

M

E

S

O

S

Departament de Benestar

Social i Família. Generalitat de Catalunya

Serveis Socials Ajuntament...............

Departament de Benestar Social

i Família. Generalitat de Catalunya

COM?

Omplir imprès. Adjuntar: informe salut, fotocòpia

DNI i certificat

empadronament històric de 5 anys

Els trucaran per concretar dia i hora de visita

Rebran una carta certificada

Els citaran per fer tràmits

Rebran carta certificada amb

servei i/o prestacióassignat i quantitata rebre

ON?

Presentar i registrar

a l’OBS* o béenviar per correu certificat **

Acudiran a casa o al centre on

visqui la persona interessada

Comunicar-ho a la Treballadora social per telèfon,

e-mail, visita...

Serveis Socials Ajuntament..............

A vostè mateix/a

Anoti les seves dates

Registre sol�licitud Visita a domicili Recepció carta Citació s. soc. Aj Cobrament o

oservei

Informació

Telèfon 900 300 500. Web http://gencat.cat/benestar/persones/dependència/index.htm

*Oficina de Benestar Social i Família de referència. Telèfon ............. Horari .......

** Departament de Benestar Social i Família. Serveis Territorials de referència

*** PIA- Programa Individual d'Atenció que realitzen els Serveis Socials de l'Ajuntament per determinar les modalitats d'intervenció més adients a les necessitats de les persones (serveis i prestacions econòmiques) en funció del seu grau i nivell de dependència.

Copyrigth 2010 [email protected]


-10,4%

35,7%

18,5%

11,3%

-1,5%

-8,1%

-10,2%

-2,5%

2,2%

-5,2%

-10,5%

-16,0%

-12,3%

-3,6%

-20,0% -10,0% 0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%

RESTA PROVES GABINET

DENSITOMETRIES

FIBROENDOSCÒPIES

NEUROFISIOLOGIA

ECOGRAFIES

PATOLOGIA DE LA MAMA

PATOLOGIA VASCULAR

RADIOLOGIA SIMPLE

RADIOLOGIA AMB CONTRAST

TAC

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA

ECOCARDIOGRAMES

MNU

TOTALS

TANCAMENT 2010


10%

DENSITOMETRIES 4%

FIBROENDOSCÒPIES 14%

ECOGRAFIES 7%


3%

PATOLOGIA VASCULAR 1%

RADIOLOGIA SIMPLE 3%

RADIOLOGIA AMB

CONTRAST 1%

TAC 15%RESSONÀNCIA MAGNÈTICA 28%

ECOCARDIOGRAMES 4%

MNU 6%NEUROFISIOLOGIA 4%

“L’EFECTE DE LES INTEGRACIONS D’ESPECIALITATS EN LA DESPESA DEL SAP BAGES-BERGUEDÀ, 2009 I 2010

44,71%

48,50%

5,73%

42,81%

29,92%

23,09%

14,92%

12,52%

43,78%

43,01%

41,82%

23,26%

-8,33%

-3,24%

-20,00% -10,00% 0,00% 10,00% 20,00% 30,00% 40,00% 50,00% 60,00%


DENSITOMETRIES

FIBROENDOSCÒPIES

NEUROFISIOLOGIA

ECOGRAFIES


PATOLOGIA VASCULAR

RADIOLOGIA SIMPLE

RADIOLOGIA AMB CONTRAST

TAC

RESSONÀNCIA MAGNÈTICA

ECOCARDIOGRAMES

MNU

TOTALS

Objectius:

- conèixer la variació de la despesa total del SAP en PI (inclòs especialistes) entre el tancament de 2009 i el tancament de 2010 (anys en que s’han produït les integracions)

- conèixer la variació de la despesa generada per professionals dels EAP (exclòs especialistes) entre el tancament de 2009 i el tancament de 2010 (anys en que s’han produït les integracions)

- conèixer la distribució de la despesa de PI segons els tipus de proves demanades

Resultats:

si mirem la despesa global del SAP, inclòs el PI generat per especialistes, disminueix d’un 3,6%. En concret en Ressonàncies, Tomografies, Ecocardiografies, Radiografies, Patologia Vascular, Resta Proves Gabinet, Medicina Nuclear, i Patologia de la Mama, des d’un 1,5% a un 16% segons el tipus de prova.

Si fem recompte de la despesa generada només pels metges de família, trobem un augment generalitzat de la derivació de proves, en total d’un 23,26%. Per sobre del 40% trobem la Medicina Nuclear, Ecocardiogrames, Ressonàncies magnètiques, Neurofisiologia, i Resta proves de Gabinet, a més de Densitometries.

Hem exclòs el grup d’Ecografies obstètriques del recompte a causa de la dificultat per validar com a fiable el registre d’aquestes dades

Variació de la despesa generada per metges de famíli a 2009/10Variació de la despesa global del SAP 2009/10 – inclo u especialistes

Materials i mètodes:- Disseny: estudi descriptiu transversal en dos talls, al tancament dels anys 2009 i 2010.- Objecte d’estudi: l’import de les proves demanades en els anys 2009 i 2010 als usuaris assignats / atesos al SAP Bages-Berguedà, exclosa la despesa de laboratori- Variables: despesa de les proves, tipus de prova demanada, orígen de la sol·licitud- Fonts d’informació: dades extretes del SIAP, basades en el recompte de les etiquetes de derivació registrades pel personal administratiu (que són equiparables al terme comanda per al proveïdor de PI) tenint en compte només les proves facturades dins el pressupost anual. Les dades d'import de despesa les obtenim dels informes de despesa de PI rebuts de Centre Corporatiu de l’ICS, i els detalls corresponents a la mateixa de Sistemes d’Informació de la Gerència Territorial. Després aquestes dades s'han tractat amb el programa de gestió de bases de dades Acces i el full de càlcul Excel pel seu estudi.

Julià Girona, Esther; Comet Jaumet, Dolors

Introducció:

en els últims anys ha crescut arreu l'interès per conèixer la despesa de salut el més ajustada a la realitat possible. Els treballs realitzats en aquest camp en països desenvolupats assenyalen que per comptabilizar correctament la despesa sanitària cal conèixer i integrar en aquesta comptabiliat el component assistencial, orientant la comptabilitat a obtenir el cost/pacient. Amb aquesta filosofia i sense referències anteriors en estudis d'atenció primària en l'àmbit de l'ICS, començem a estudiar una part de la despesa, el Producte Intermedi (PI). És en els any 2009 i 2010 que es desenvolupa la integració de les especialitats de cirugia, endocrinologia, cardiologia, oftalmologia i traumatologia.

Conclusions:

Si bé ha disminuït la despesa global del SAP després de les integracions d’alguns especialistes, que generaven la major part del consum, també veiem un augment destacable de la derivació de proves per part dels Equips d’Atenció Primària.

Podríem suposar doncs, que una part d’aquest augment es deu al trasllat d’aquestes sol·licituds als metges de família. (Exceptuem el cas de les Densitometries, perque a 2010 s’amplia pressupost d’aquesta partida d’un 35%, però la demanda no augmenta, només que no ha quedat cap sol·licitud pendent en acabar l’any). Hem de tenir present a més, que les integracions s’han fet efectives en dates diferents del període analitzat, cosa que podria suposar un biax (creiem que petit) sobre els resultats

Discussió:Possiblement el pes del PI ha augmentat considerablement en el cost/usuari atès del nostre SAP, tot i que no s’ha pogut precisar de moment, degut a la complexitat de registre, obtenció i estudi de les dades. És difícil quantificar dades d’activitat d’altres nivells assistencials, i d’altres entitats proveïdores de serveis i d’activitats no assistencials que també generen despesa. També és necessari incloure perfils clínics i/o poblacionals per fer el càlcul cost/pacient el més real possible.Els resultats també suggereixen la conveniència de valorar l'adequació i indicació correcta de les proves, el grau de resolució dels processos assistencials pel metge de família i el percentatge de derivacions a l'atenció especialitzada en l'estudi del cost del producte intermedi poblacional.

Tot això fa pensar en un estudi més ambiciós de cara al futur, amb l’objectiu d’obtenir costos/pacient que siguin útils per a la gestió assistencial

Paraules clau: Producte Intermedi, cost/pacient, despesa

Distribució de la despesa per grups de proves, al ta ncament de 2010


OSTEONECROSI MAXIL·LAR EN PACIENTS TRACTATS AMB BISFOSFONATS

PARAULES CLAU: “Osteonecrosis maxil·lar”, “bisfosfonats”

OBJECTIU: Els bisfosfonats són utilitzats per el tractament de patologies òssies com l’osteoporosi, la malaltia de Paget, metàstasis òssies, hipercalcèmia maligna o el mieloma múltiple. Des de l’any 2003, s’han descrit casos d’osteonecrosi maxil·lar en pacients medicats amb bisfosfonats. L’objectiu de la recerca, és la revisió de la bibliografia actual, per localitzar i prevenir l’aparició d’aquesta situació clínica als pacients medicats que acudeixen a la nostra consulta.

MATERIAL I MÈTODES: S’ha fet una recerca al Pub-Med , s’han utilitzat com a paraules clau “osteonecrosis jaws” i “bisphosphonates”. S’han revisat 24 articles en anglès de l’any 2003 a l’actualitat.

RESULTATS: Segons la patologia òssia a tractar, els bisfosfonats s’administren per via endovenosa o per via oral. La incidència d'osteonecrosis maxil·lar per via endovenosa és del 0,8 al 12% ( Durie et al. N Engl J Med 353:99;2005 , Hoff et al. J Clin Oncol. Aug 2006), i per via oral el risc disminueix significativament i pot variar del 0,01 al 0,04 ( Maurokokki et al. J Oral Maxillofac Surg. 65:415; 2007 ) fins al 0,06 ( Ault A. Internal Medicine News. Aug 2008).

En més freqüència, es localitza a la mandíbula (63-80% respecta al maxil·lar superior (14-38%) ja que l’os és menys irrigat (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg. 63:1567;2005, Bagan et al. Med Oral Patol Oral CirBucal. 10 Suppl2: E88-91;2005, Ruggiero et al. J Oral Maxillofac Surg. 62:527;2004).La potència y duració de l’acció del fàrmac, factors locals (cirurgia dento-alveolar, estat bucodental, característiques anatòmiques del pacient, i les condicions sistèmiques i medicamentoses, poden incrementar el risc d’aparició de lesions.

La cirurgia dentoalveolar (exodòncies, implants dentals, cirurgia periapical i periodontal,etc) pot incrementar el risc d’apariciód’osteonecrosis fins a 7 vegades en pacients tractats amb bisfosfonats endovenosos (Hoff et al. J Clin Oncol. Aug 2006, Salamaet al. J Clin Oncol. 24:945;2006).

El risc d’aparició de necrosis òssia s’incrementa quan el temps d’administració del fàrmac és de més de 3 anys en els bisfosfonats orals i 9.3 a 14.1 mesos en els endovenosos (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg. 63: 1567-75;2005). Les lesions produïdes per els bisfosfonats orals solen ser menys extenses i responen millor al tractament (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg. 65:2397;2007, Carlson ER. J Oral Maxillofac Surg. 67:85;2009).

La quimioteràpia, la corticoteràpia, la diabetis mellitus, l’alcohol, el tabac, una higiene oral insuficient, també són factors de risc que poden incrementar el risc de lesions.

Per disminuir el risc d’aparició de lesions, l’AssociacióAmericana de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial (2006) recomana deixar el tractament de bisfosfonats orals, durant 3 mesos, quan la duració del tractament ha estat superior a 3 anys o també ha estat tractat amb bisfosfonats + corticoides.

Marx, proposa la determinació sanguínia en dejú del telopèptid C-terminal de col·lagen tipus I (b-CTx). A valors superiors a 150pg/mL es permet realitzar qualsevol cirurgia amb el mínim risc i sense la necessitat de deixar el bisfosfonat oral (Marx et al. J Oral Maxillofac Surg 65: 2397-410;2007)CONCLUSIONS: És important que els professional de la salut, i els odontòlegs en particular, coneguem les possibles complicacions ocasionades per aquests medicaments, per tal d’evitar i prevenir l’aparició d’aquest tipus de lesions als nostres pacients a la consulta dental.

Són necessaris més estudis per conèixer el mecanisme dels bisfosfonats en el desenvolupament d’aquest quadre d’osteonecrosi a l’àrea maxil·lofacial.

AUTOR: ROGER PORTELLA SANTOLARIA. ODONTÒLEG ABS MOIÀ- ARTÉS


REDUCCIREDUCCIÓÓ D'UN QD'UN QÜÜESTIONARI ESTIONARI D'ACTIVITAT FD'ACTIVITAT F ÍÍSICA PEL SEU SICA PEL SEU ÚÚS A LA S A LA

PRPRÀÀCTICA DICTICA DIÀÀRIARIA ..

OBJECTIU: Elaborar i validar una versió reduïda de la versió espanyola del Qüestionari d'Activitat Física en el temps lliure de Minnesota (QAFM).

PACIENTS I MÈTODES: Disseny: Estudi descriptiu de validació d'un instrument diagnòstic. Àmbit de realització: Cinc centres d'atenció primària que engloben zona rural, urbana i semi urbana. Període de recollida de dades: març – juliol 2010. Població diana: poblaciógeneral ≥ 50 anys. Mostra: 200 pacients (mostreig no probabilístic consecutiu). Criteris d'exclusió: pacients institucionalitzats, oncològics o amb patologia greu en fases terminals, pacients domiciliaris i aquells que no donessin el seu consentiment informat. Taxa de resposta: 98,5%. Variables: Després de realitzar una prova pilot amb 40 pacients, per detectar errors de disseny, les variables es van recollir mitjançant dos qüestionaris, en una primera visita es van realitzar: el qüestionari reduït i la versió espanyola del QAFM. Als 15 dies es van tornar a citar als pacients per a realitzar el qüestionari reduït (re-test). Anàlisi estadística: S'avalua la concordança del qüestionari d'activitat física reduït respecte al QAFM (mètode de referència) i el re-test mitjançant: l'índex Kappa, el coeficient de correlació intraclasse i l'anàlisi de les diferències individuals (Mètode de Bland-Altman).

RESULTATS: La concordança entre ambdós qüestionaris és excel·lent..

CONCLUSIÓ: La versió reduïda de la versió espanyola del QAFM és un instrument vàlid i fiable en població major o igual de 50 anys.

PARAULES CLAU : Physical activity, questionnaires, validation test.

Anna Ruiz Comellas, Meritxell Fàbrega Camprubí, Montserrat Fusté Gamisans, Montserrat Rodrigo Alegret, Pere Torán Monserrat, Rosa Forés Raurell.

01

000

02

0000

300

00

Red

uït (

ME

TS

)

0 10000 20000 30000Minnesota (METS)

-1500

0-1

0000

-500

00

5000

Dife

rènc

ia (M

ETS

)

0 10000 20000 30000 40000 50000Mitjana (METS)

Concordança 95,5%

IC95% PonderacióKappa 0,925 0,836- 1,0 1-0-0-0

VALIDESA

- CCI 0,948 IC95%: (0.875-0.979)

Coeficient de correlació de Spearman 0,958

Anàlisi de les diferències infivicuals

FIABILITATConcordança 92,5%

IC95% PonderacióKappa 0,87 0,78- 0,96 1-0-0-0

01

0000

200

003

0000

Re-

test

(M

ET

S)

0 10000 20000 30000Test (METS)

Coeficient de correlació de Spearman 0,963

- CCI 0,964 IC95%: (0.94-97)


UTILITAT DEL DIMER D EN UNA CONSULTA D’ATENCIÓ PRIMÀ RIAJosep Gomà Sellart.Metge.. Dolors Camprubí Casellas Infermera Laia Gomà Artigas.Estudiant medicina.**+ ABS Baix Berguedà. ** Universitat Rovira i Virgili Reus.

BaixBerguedà

OLVAN i CAL ROSAL

ObjectiusValorar la utilitat del Dímer D en una consulta d’atencióprimària per excloure el diagnòstic de trombosi venosa profunda i millorar l’eficiència en la utilització del eco doppler venós d’extremitats inferiors.

Material i mètodeDescriptiu TransversalUBA de Cal rosal i Olvan i Població atesa durant l’atenció continuada > 14 anysPeríode : Des de 1 de gener de 2010 a 30 de març de 2011Clínica : sospita clínica de TVP i /o test de Wells =>2A les persones amb sospita se’ls hi demana un Dímer D urgent ( resultat en una hora). Valors normals entre 0 i 0,5,Cas de que el Dímer D fos superior a 0,5 és demana eco doppler EEII amb caràcter urgent

RESULTATS

Edat entre 30 i 80 anys

A la nostra sèrie varem trobar 11 persones amb DimerD superior a 0,5, de les que 9 van tenir confirmacióecogràfica de trombosi venosa, 2 la prova va resultar negativa, s’ha de dir que aquestes 2 persones tenien més de 75 anys, i com ja és sabut el Dimer D pot ser més alt en persones de més edat. De les 9 persones 5 tenien una neoplàsia ( 3 pulmonar ( homes) i 2 de mama (dones))1 seqüel·les de poliomielitis infància (home) dos prenien anticonceptius i eren fumadores, i l’ altra persona no tenia cap patologia afegida.

DISCUSIÓ

ConclusióEncara que la mostra és petita, creiem que el Dimer D és útil per al diagnòstic de la trombosi venosa profunda i adequa la indicació de la ecografia doppler a les persones amb més sospita de presentar la malaltia, millorant així la eficiència, essent de fàcil utilització a l’atenció primària.

Documents

Com treballem a la Consulta