COM ES POT INTERPRETAR LA REALITAT D’AVUI EN CLAU ÈTICA

Jaume Funes 09.06.12

ÈTICA, ENSENYAMENT, APRENENTATGE

Una lectura pensant en l’educació, l’escola, els aprenentatges

De la educació per a la ciutadania a la moral hacker, passant per

l’humanisme digital

!1

Una reflexió de l'estiu passat:RECEPTES PER EDUCAR EN EL SEGLE XXI:

De la cuina digital a la cultura de l’escudella barrejada

!2

És molt probable que la forma de cuinar l’educació no hagi canviat gaire

• Sempre té una gran dosi de disponibilitat per a la humanitat, de creativitat, d’adaptació,

d’estima pels infants i de desig de societats millors

• PERÒ • Es modifiquen contínuament els ingredients,

les variables en joc, les influències dominants, els contextos de l’acció educativa, el pes de les

ascendències • No és que la diversitat augmenti, és que tot és

un aglomerat dinàmic d’influències en el que el sentit de l’educació i de la feina d’educar han

de cercar nous arguments

!3

• B. Rusell: “En què crec jo” – Però cal CREURE en alguna cosa? En

QUÈ? • El perill de pensar en l’ètica quan les

coses no semblen anar bé. – L’ètica no està per donar seguretat quan

tot és incert sinó per provocar incertesa quan tot sembla estar bé

0. NOTES INTRODUCTÒRIES

!4

• En temps de canvis i incerteses ja sabem com tendeixen a ser les reaccions: 1. Han desapareguts “els” valors i cal tornar a

recuperar-los. Cal tornar a las velles certeces

2. Els valors d’ara són febles i cal tornar als “forts”

3. Tot és confusió, caos ingobernable i cal posar “orde” (imposar l’ordre)

!5

• Quan tot sembla alterat convé recordar que no existeix un cobert segur, que no es pot arrelar sinó ancorar, que cal assumir personalment les decisions per al recorregut vital

• L’ètica no és un catecisme, ni una compilació de regles, ni un manual de bons costums, ni un llibre d’autoajuda

• Recuperar l’ètica és passar comptes amb totes les esglésies, les formacions dels esperits nacionals, ..

• La militància ètica és inevitable. Queda només el límit de la imposició del dogma (que mai és ètica) i la confrontació amb el conservadorisme que sempre torna a surar

!6

I. CANVIS A MIRAR ÈTICAMENT

1. LA CONDICIÓ SOCIO-ECONÒMICA

a. Pobresa/riquesa en fluctuació accelerada

b. Justificació de l' statu quo c. Augment de la

visualització de les diferencies, de les possibilitats d’anàlisi, de les argumentacions per a:

– La reacció activa – La interacció i la participació – La manipulació

!7

Tot això a la societat de la informació

• Hem d’acceptar que, si més no, hi ha tres activitats humanes que avui tenen més

oportunitats i possibilitats: saber, crear i participar són molt més i intensament possibles, per a més

gent, que fa una dècada. • Tampoc no podem deixar de considerar que, en la

societat del malestar i el desig obligat de felicitat, també s’estenen els diversos malestars i

s’universalitzen múltiples formes de felicitat, real o desitjada. En qualsevol cas, avui podem pensar

interactivament, de manera relacional, la incertesa. (J.Funes:Esdevenir persona, en companyia d’altri, en la societat de la informació)

!8

2. LA CONDICIÓ PERSONAL

a. Definició, contingut i vivències de la felicitat

b. Experiències de plaer c. Gestió del temps vital d. Consciencia de si

mateix e. Lloc i interrelació

entre vivència, reflexió i acció

!9

3. LA CONDICIÓ SOCIAL (relacional)

a. Diversitat en interacció inevitable

b. Sentit de la presència de l’altre en la recerca del propi sentit

c. Construcció i permanència de les regles de convivència

!10

!11

II.- SOBRE ÈTICA I CIUTADANIA

• Ètica és ... • Sentir-se impulsat pel desig d’amor, la

necessitat de saber, la incapacitat d’acceptar com a normal el dolor aliè

• Ciutadania és ... • Viure col·lectivament, amb els mateixos drets

i responsabilitats, però de manera diversa la “ciutat”.

• És la igual condició humana i el projecte compartit el que ens defineix i no cap característica filosòfica, religiosa o política

!12

III. SOBRE ELS “CONTINGUTS” d’una educació ètica, i d’una escola que ensenya

ètica

1. Els drets humans 2. Els drets dels infants 3. Les formes de conèixer i de

construir allò que cadascú és i vol ser

4. Les formes de vida en comú

!13

5. El lloc de l’ètica en la regulació de la conducta

6. Descobrir l’altre com a necessitat per a ser un mateix

7. Descobrir les diversitats dels altres

!14

8. Veure la realitat. Pensar en canviar-la

9. Aprendre a pensar 10. Ubicar la relativitat de la

pròpia”fe”, de la pròpia “cultura” (interrogar-se i saber viure )

!15

• Ajudar a descobrir que, al llarg del temps, moltes persones han pensat … i discrepat. Que algunes han imposat a les altres les seves raons

• Exercitar els drets. Defensar els drets propis i dels altres

• Desconcerts, malestars, reaccions, accions

!16

¿Por qué deberíamos entonces pensar que la naturaleza humana se ha domesticado? Aunque

cojamos a la bestia y le hagamos la manicura o la ortodoncia, no por ello dejara de tener garras y

colmillos. Conceptos como “derechos humanos” o “dignidad de la persona” son creaciones -en el fondo

ficciones- de la civilización para hacer la existencia más llevadera; y digo ficciones porque no tienen

ninguna relevancia más allá de sus muros. Lo mismo puede decirse de lo que conocemos como “moral” o

“educación” o “valores”. Son todo ello presiones destinadas a inhibir los instintos (ya sean asesinos o

de otra clase); sin embargo, no son métodos infalibles: a veces se escapa algún zarpazo o mordisco.

(reflexió sobre la violència d’un alumne universitari, brillant, de l’elit econòmica)

!17

(nois i noies de l’escola El Martinet de Ripollet)

!18

Una escola ètica en una societat sense actituds ètiques?

• No hi ha cap aspecte de la vida personal i col·lectiva en el que l’escola eduqui sola

• PROJECTE LOCAL DE CIUTADANIA COMPARTIT. REFERÈNCIA DE COMUNITAT

COMPARTIDA

!19

IV. ALGUNES APLICACIONS ESCOLARS

1. Qui garanteix els “continguts” • La planificació explícita en totes les àrees

de coneixement 2. Qui garanteix l’observació de la vida

quotidiana comú i de cada alumne • Pautes d’observació de les dinàmiques de

convivència

!20

3. Qui garanteix l’exercici del “contrast” • Practicar l’anàlisi, practicar el debat 4. Com s’organitza la vida de l’escola, la vida

de la classe en clau de ciutadania, en clau de comunitat

• Ciutadania escolar 5. La comunitat escolar i la ciutadania

!21

DRET A DONAR PETONS (nois i noies de l’escola El Martinet de Ripollet)

!22