PÀG. 10 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

ENS VISITA MIQUEL DESCLOT

PÀG. 12 ENTREVISTA: DAVID FERRÉS

“ELS ALUMNES M’HAN REBUT AMB

ELS BRAÇOS OBERTS”

núm. 133EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVJUNY 2012

PÀG. 5 COL·LEGINOTÍCIES

FESTA DE PRIMAVERA

PÀG. 19 CARRER DELS GEGANTS

LES FOQUES I LES LLUNES

HEM ANAT A MAS SURO

PÀG. 34 REPORTATGE

EL SERVEI DE MENJADOR

COMPLEIX 20 ANYSPÀG. 36

L’ADÉU DE SISÈ

SE’N VAN AMB BONS

RECORDSPÀG. 39

ENTRETENIMENTS

PÀG. 7 COL·LEGINOTÍCIES

ADÉU MULTITUDINARI

A CARME VIZUETE

nosaltres

SUMARI

28Quart creixent

32Cicle superior

34El servei de menjador compleix 20 anys

36L’adéu de 6è

04Benvinguts a la vida

03Editorial

20Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (III)

31Cruïlla de narradors

05Col·leginotícies

14Els alumnes de 2n gaudeixen de la piscina

12Entrevista: David Ferrés

39Entreteniments

09Biblioteca Ramon Folch

25Obrim camí

38Bon dia, Sr. Kaspàrov

16Carrer dels Gegants

08Departament Psicopedagògic i d’Orientació

22Entrevista: Mercè Andreu Cardús

La nostra portadaLa “gran pintada” de la paret exterior del pati del Col·legi Sant Vicenç, llargament esperada, es va poder fer el passat diumenge 22 d’abril gràcies a la nombrosa participació de pares, mares, alumnes i exalumnes. Per a l’AMPA, l’organització d’aquesta activitat ha suposat tot un èxit, principalment perquè s’ha recuperat l’esperit de coresponsabilitat que semblava oblidat en el si de la nostra comunitat educativa.

Equip de redaccióConsell de redacció:Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni PratsInformació i documentació: Francisco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda ArtigasFotografies: Lluís Bosch, Rosa Masana, Luis Oriol Castilla, Manel Vidal, Cristina Sanchís, Roser Ferrés, Eulàlia Oriol i AMPACol·laboradors/es d’aquest número: Patrícia Sánchez, Roser Ferrés, Esteve Fradera, Montse Bigas i equips de mestres d’educació infantil i primàriaDisseny i maquetació: Joan PastorImpressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei)

Nou butlletí informatiuPromogut i redactat per Jaume Folqué, des del mes de febrer de 2012 arriba a totes les llars dels nostres associats el Butlletí a les Famílies, que recull, redactades de forma breu, notícies de la vida de l’escola com ara festes de l’AMPA, diades organitzades pels mestres, activitats de la biblioteca, jornades esportives, participació en concursos, visites de persones conegudes, etc. Aquesta publicació mensual -que s’havia editat anys enrere- “intenta ser un mitjà vàlid de comunicació de l’escola amb les famílies” (Butlletí a les Famílies núm. 1, febrer de 2012). De moment, n’han sortit quatre, que es poden consultar a la pàgina web del centre.

Suspeses dues festes de l’AMPAPer motius diversos, l’AMPA del Col·legi Sant Vicenç ha decidit suspendre dues festes programades per al tercer trimestre del curs 2011-12. La Festa de la Bicicleta, prevista per al diumenge 20 de maig, es va cancel·lar davant de l’amenaça de pluja, que finalment es va precipitar abundantment sobre Sant Vicenç, fins i tot, pels volts del migdia, barrejada amb pedra.

D’altra banda, i com a senyal de dol pel sobtat traspàs de Carme Vizuete Gómez (30 de maig), vetlladora del servei d’acollida, es va anunciar que es deixaria de fer el Sopar a la Fresca del mes de juny.

2NOSALTRES

EDITORIAL

Ho vam veure i ho vam llegir l’endemà: a la cap-çalera de la manifestació que es va fer a Barcelona el 22 de maig passat con-

tra les retallades en educació un grup de nens d’entre 8 i 10 anys sostenia una pancarta on es podia llegir: “Quin futur ens espera?” Milers de persones -pares, mares, fills, estudiants i “una presència destacada de mestres de pri-mària”- els seguien amb més pancartes (“El futur segrestat”, “Som el llevat que aixecarà la massa”...), xiulets, sirenes i un “SOS” estampat sobre samarretes grogues. D’aquesta manera, un sector significatiu de l’ensenyament públic ex-terioritzava el seu rebuig a les mesures dels governs català i de Madrid: entre d’altres, l’augment del nombre de nens a les aules, l’increment de les hores lec-tives dels docents, l’encariment de les matrícules universitàries, la disminució de l’aportació a les beques de menja-dor i, fins i tot, el tancament d’escoles. L’acte, que va tenir força ressò medià-tic, culminava una jornada de vaga en l’ensenyament d’àmbit estatal. Els eslò-gans dels qui van sortir al carrer, les de-claracions dels dirigents sindicals i els manifestos publicats i llegits arreu eren l’expressió que la indignació ha arribat a les escoles.

Les conseqüències de la jornada de vaga del dia 22 es veuran aviat, com també, és clar, els resultats de la disminució de les partides pressupostàries destinades a l’educació. Tot plegat és prou seriós i mereixeria una reflexió serena -que ens consta que ja s’ha iniciat- en el si

de la nostra comunitat educativa, que també es veu afectada per les polítiques restrictives derivades de la crisi actual, tal com s’explica en l’escrit que el dia 21 de maig s’envià a totes les famílies del centre, que, gràcies al seu esforç econò-mic, contribueixen a cobrir les despe-ses de l’ensenyança que impartim. Una pregunta sorgeix d’immediat, si és que volem analitzar el problema en tota la seva complexitat: el malestar en l’ense-nyament obeeix només a les retallades pressupostàries dels dos governs? (*) Dit altrament: la insuficiència de recursos econòmics és l’únic que “segresta” el futur? És evident que no, com ha fet notar, per exemple, Josep Playà, que afirma: “Encara que la crisi no existís, hi hauria malestar en l’àmbit educatiu” (La Vanguardia, 23-05-12).

El poc arrelament de la cultura de l’es-forç, estretament unit a la sobrepro-tecció dels fills, l’abandonament esco-lar prematur, els pobres resultats dels informes PISA, la crisi d’autoritat dels mestres, l’ensulsiada de la denomina-da “família tradicional”, la revolució tecnològica i els continus canvis en els programes educatius, massa vinculats als canvis polítics, són factors que ex-plicarien el descontentament a què ens hem referit. Tot això sense oblidar la da-vallada de l’índex de natalitat, que, com una dalla enverinada, amenaça el futur d’alguns centres.

Entenem, per consegüent, que darrere la pancarta sostinguda per nens que haurien de ser a les aules també hi ha por i desconcert. I probablement la fal-

Darrere les pancartesJoaquim Pastor Font

ta d’esperança d’una societat que ha-via posat en l’afany de posseir la seva màxima aspiració. I si l’escola es posa a les mans de la desesperança, de què serveix parlar d’esforç?, on queden el munt d’hores no retribuïdes de refle-xió, preparació i taleia engrescadora de tants i tants docents? I la mateixa voca-ció del mestre, no es pot veure afectada per aquest perillosíssim desencís que va de bracet amb la indignació?... Co-mençant per l’Administració, tots som responsables d’aquesta situació a què pensadors de la categoria de José Anto-nio Marina es refereixen amb l’expres-sió “emergència educativa” (el “SOS” de les samarretes), que vol dir que educar és una tasca urgent i prioritària, “de tota la societat”, segons Marina. Entesa així, la manifestació del dia 22 hauria esdevingut un crit d’alerta, més que no pas d’enuig, una crida a no defallir en la irrenunciable i noble comesa d’edu-car, cadascú des del seu lloc. Malgrat les polítiques equivocades de reducció del pressupost

(*) Entre el 2010 i el 2012 el pressupost del Departament d’Ensenyament ha caigut un 13%, segons que informava La Vanguardia el 23 de maig passat.

Entenem, per consegüent, que darrere la pancarta

sostinguda per nens que haurien de ser

a les aules també hi ha por i desconcert.

3NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“La Júlia ens canta cançons... i deixem de plorar”Som en Martí i en Jan (1), fills d’Ignasi, que és enginyer industrial,

i de Mireia, que és mestra del Col·legi Sant Vicenç. Vam néixer

respectivament, a l’Hospital Quirón de Barcelona, a les 16:40 h

i a les 16:42 h del dia 27 de març de 2012. En Martí va pesar

2,940 kg i en Jan 2,300 kg. Al principi de l’embaràs els pares

es van endur un ensurt perquè ja volíem sortir, però després

ja ens hi trobàvem bé, dins la panxa, i va ser a les 39 setmanes

de gestació que a la mare li van practicar una cesària. La nostra

germana es diu Júlia, té tres anys i ens estima molt. Sovint, quan

ens enfadem, ens canta cançons i nosaltres deixem de plorar. Els

avis materns, Eugènia i Miquel, els paterns, Núria i Esteve, els

besavis, els tiets i els padrins estan molt contents i ajuden molt

els pares, que ara estan una mica més enfeinats. Molts familiars

i amics dels pares ens han vingut a veure, tenien moltes ganes

de conèixer-nos. Estem tots molt contents i agraïts per totes les

mostres d’afecte que hem rebut per part de tothom.

(1) Martí prové del llatí i significa “relatiu al martell” o “relatiu a Mart”. Jan és una contracció de Joan, nom hebreu que vol dir “Déu és propici”.

“Els meus avis tenen set nétes”Jo sóc la Carla López Marín, filla de Daniel, enginyer informàtic, i Raquel, infermera. Vaig néixer a l’Hospital Quirón de Barcelona a les 8:15 h del dia 3 d’abril de 2012, amb un pes de 3,710 kg. Tinc una germana que es diu Ainhoa, que té sis anys i és alumna de la classe de la Carme Ribas (P5). Tal com li va passar amb l’Ainhoa, a la mare li van haver de practicar una cesària perquè jo pogués néixer. Gràcies a Déu, el part va anar “molt bé”, assegura, i aprofita l’avinentesa per a agrair l’excel·lent comportament i la disponibilitat tant de la llevadora com de la doctora Cèlia Barrionuevo, que ens assistiren. Em causa molta alegria haver conegut la besàvia Dolors, com també, és clar, els avis paterns (Carmen i Ricardo) i els materns (Antonia i Simón), que ja tenen, entre uns i altres, set nétes (tres els paterns i quatre els materns) i estan molt contents. Pel que fa a la meva germana, els pares diuen que “ho porta molt bé” (què deu portar?...), i afegeixen: “Ajuda molt a casa i col·labora en les tasques d’atenció al nadó. Li agrada molt ser la germana gran”. Ens han vingut a veure molts familiars, amics i companys de feina, que ens han fet força obsequis, tot i que la mama afirma que “hem pogut aprofitar moltes coses de la germana gran”. Carla -vocable d’origen germànic: “poderosa”, “forta”- és un nom escollit per l’Ainhoa i els pares, que tanquen aquesta ressenya amb unes paraules que m’afalaguen: “La Carla és molt bona. Gairebé no plora, i l’Ainhoa està molt atenta amb la seva germaneta, un fet que ens omple d’alegria”.

Informació: Glòria Roig, Mireia Grao i equips de mestres

Benvinguts a la vidaNASCUTS TOTS TRES AL MATEIX HOSPITAL, HAN ARRIBAT AL MÓN EN TEMPS DE PRIMAVERA I, ESPERATS I ESTIMADÍSSIMS, HAN OMPLERT DE SENTIT LA VIDA DELS SEUS PROGENITORS.

4NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

Col·leginotíciesl’actualitat de l’escola

Pedro José Caparrós Morales (ACS)Vençut per una llarga malaltia, el 7 de maig passat morí Pedro José Caparrós Morales (Barcelona, 1968), casat amb Ada Carrasco Val i pare de l’Hugo, un alumne de P3 de la classe de l’Anna Recasens. Tot i el seu precari estat de salut, en Pedro José -al cel sigui- va voler venir a veure l’actuació del seu fill el dia dels XXX Jocs Florals, que va poder seguir assegut gràcies a una cadira que la Glòria li va oferir. El dia 9 fou enterrat a Mataró, on es feren presents l’Anna i la Begoña, coordinadora de l’etapa infantil. Ens consta que la família està molt agraïda per les atencions que ha rebut d’ambdues mestres, com també de la corona de flors que la comunitat educativa envià al tanatori de la capital del Maresme on tingué lloc la cerimònia fúnebre

Cinc alumnes del nostre centre resultaren premiats en la 27ª edició

infantil i juvenil del Concurs Literari Narcís Lunes i Boloix, el veredicte del qual es conegué el divendres 27 d’abril de 2012. Els guardonats, que relacionem a continuació, recolliren els premis en el decurs d’una vetllada que tingué lloc a Can Comamala el diumenge 6 de maig, a les 12 h.

POESIALaia Ladevesa Jiménez (5è B) Guanyadora de la 2ª categoria.Patrícia Vela Moliner (5è B) Finalista de la 2ª categoria.

PROSADavid Prats Aymerich (6è A) Guanyador de la 2ª categoria.Núria Pérez Casas (5è A) Finalista de la 2ª categoria.Guillem Pagerols Baliellas (4t A) Finalista de la 1ª categoria.

Cinc premis en el Concurs Narcís Lunes

El passat diumenge 25 de març, tot just encetada l’estació de les flors, el pati del Col·legi Sant Vicenç va acollir la Festa de la Primavera, que, organitzada per l’AM-PA, va congregar una vuitantena d’alum-nes acompanyats dels seus familiars.

En ser preguntada sobre l’ambient i la participació, Yolanda Artigas assegura que “va ser un matí diferent”, i afegeix que “la festa va ser molt divertida, sobre-tot per als menuts”. Per quin motiu?... “Doncs perquè als infants els rebia en Boski a l’entrada de l’escola i els regalava una samarreta”. Val a dir que en Boski és la mascota d’un projecte solidari -“Rega-la un bosque”- per a la conscienciació de la reforestació dels boscos cremats.

La presidenta de l’AMPA ha deixat clar que s’havien preparat dos tipus de proves,

d’acord amb l’edat dels participants, obsequiats amb una tassa, “perquè fos un matí molt en-tretingut”:

-Per als alumnes més pe-tits: taller de maquillatge, mural de la reforestació dels boscos, una maqueta per a fer un bosc verd i viu i un collage.

-Per als grans: gran gimcana que consta-va de diverses proves.

La Junta de l’AMPA “dóna les gràcies, com sempre, als pocs pares col·laboradors que habitualment ens donen un cop de mà i que són molt benvinguts”

La trentena edició dels Jocs Florals del Col·legi Sant Vicenç, que va tenir lloc al pati a partir de les 15.30 h del divendres 27 d’abril de 2012, va tancar de forma brillant la II Setmana Literària del nostre centre, coordinada pel Departament de Llengües (vegeu la secció “Biblioteca Ra-mon Folch”). La festa -que recuperà el seu format tradicional- comptà amb la par-ticipació de tots els alumnes de l’escola, que oferiren als espectadors interpretaci-ons i visions diverses -poètiques i musi-cals- d’un tema prou suggeridor: la músi-ca. Les actuacions -presentades per Joana Andreu i Pere Joan Folqué (6è)- seguiren l’ordre que indiquem a continuació:

Cicle inicial: Les notes musicals.

Etapa infantil: Cançons i simfonies.

Cicle superior: L’orquestra.

Cicle mitjà: Representació reduïda de la llegenda de Sant Jordi.

Acabada la vetllada poètica (16.35 h), els pares, mares i familiars van esperar que els alumnes sortissin (17 h) per visi-tar l’exposició de manualitats i treballs literaris que, com ja és habitual, els mestres havien muntat al “submarí” i/o adquirir alguns llibres a la parada que la llibreria de ca la Marta havia instal·lat davant dels vestidors.

Molt nombrós i atent a les evolucions dels nois i noies que pujaven a l’esce-nari, el públic assistent s’adonà del que suposava haver arribat a la trentena edició de la festa més tradicional del Col·legi Sant Vicenç

Festa de la Primavera

XXX Jocs Florals

5NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Ens visita l’alcaldeEl passat 4 de maig, entorn de les 12 h, l’alcalde de Sant Vicenç, Ori-ol Junqueras, va visitar el nostre centre acompanyat de Mercè An-dreu Cardús, regidora d’Educació, i Marcel·lina Bosch, tècnic d’aquest departament del consistori.

En declaracions fetes a Nosaltres, Jaume Folqué, que va romandre al costat de la primera autoritat local al llarg de tota la visita (1), ha des-tacat els aspectes més rellevants del trobament:

Valoració positiva“Una primera valoració de la visita de l’alcalde és que ha esta positi-va. Penso que no ens devia conèi-xer gaire i ara crec que ens coneix una mica. A les aules on entrava preguntava què feien els alumnes i intentava encetar un breu diàleg amb els nois i noies.”

Inquietuds“Un cop a la biblioteca, vam com-partir certes inquietuds, especial-ment la situació actual de crisi. Li va agradar el fet que els pares s’impli-quin en la gestió de l’escola i treba-llem junts mestres i pares; metafò-ricament ho va comparar amb com havia de funcionar el poble.”

Zona única“No n’estava prou informat, però va deixar clar que es faci el que es faci sempre hi haurà gent afectada. No crec que des de la regidoria es vulgui canviar un model que ja es va consensuar en el seu moment”

La gran pintada

Junta de l’AMPA

Després de molt de temps d’escoltar les recomanacions del nostre Paco que ens animava a pintar el mur de l’escola, el passat diumenge 22 d’abril de 2012 l’AM-PA va organitzar la gran pintada del mur. Un mur, que des de la carretera o des de dintre de l’escola, es veu molt gran, però més gran es veu quan decidim pintar-lo. Després d’unes quantes reunions per de-cidir què pintaríem, vam creure conveni-ent canviar els dibuixos que hi havia per uns de nous. Per al cicle inicial, vam fer motius infantils: papallones, ocells, figu-res geomètriques, nombres, globus; per al cicle inicial, la casa d’en Vilobí; per al cicle mitjà el fons marí, i, finalment, l’univers per al cicle superior.

Va venir una seixantena de pares i un centenar d’alumnes, com també exalum-nes, germans i germanes d’alumnes de l’escola, tots amb molta il·lusió i ganes de restaurar el nostre mur. A tots els vam oferir refrescos i un piscolabis.

El dia va començar núvol, la previsió de pluges era notòria, però nosaltres vam ti-

(1) També l’acompanyaren, a més de tres mestres i dues mares, els presidents de les dues juntes (Francesc Chavarria i Yolanda Artigas) i, cap al final de la visita, Paco López.

A partir d’una iniciativa de l’AMPA, el passat 22 d’abril un grup de pares, alumnes i alguns antics alumnes va pintar la paret exterior del pati del Col·legi Sant Vicenç, una tasca que l’escola tenia pendent des de feia molts anys. La crònica i la valoració d’aquest esperat esdeveniment -que traspua satisfacció- ens l’ha enviada la Junta que presideix Yolanda Artigas. En destaquem el més significatiu.

Restauren la paret del pati

rar endavant amb tota la il·lusió i emoció de veure tanta gent amb ganes de pintar. Els petitons pintaven les lletres, els glo-bus, tots estaven molt contents. L’AMPA va instal·lar una carpa on teníem la pin-tura, i tothom venia a recollir-la.

Durant tot el matí el lateral de la carre-tera de Sant Boi va estar atapeït de gent. Alguns dels cotxes que passaven per la carretera tocaven el clàxon, la gent que passejava ens animava dient que quedava molt i molt maco, que quin canvi i que estava tot molt millor així.

Els qui també van gaudir molt d’aquest matí van ser els alumnes que van venir de 6è, ja que aquest any és l’últim per a ells, i han volgut venir a deixar la seva empremta a la paret pintant l’univers i deixant les seves empremtes a les samarretes que portaven.

Què hem de dir?, doncs que l’equip de l’AMPA està molt orgullós del mur, que estem molt contents de la gran afluència de pares, alumnes i exalumnes que han vingut per col·laborar a pintar el nostre mur, que donem les gràcies a tothom que ha vingut a fer la seva aportació i que es-perem que tothom hagi gaudit d’aquest dia com ho ha fet l’AMPA

6NOSALTRES

Una significativa representació de la co-munitat educativa del Col·legi Sant Vicenç acudí, el passat 31 de maig, a l’església par-roquial de Sant Vicenç Màrtir -atapeïda de fidels- per dir l’últim adéu a Carme Vizue-te Gómez, qui, a causa d’una inesperada i cruel malaltia de què fou atesa urgent-

ment a l’Hospital Duran i Reynals (l’Hospi-talet), ens deixà per sempre el dia 30.

Filla de Carmen i Francisco, la Carme, molt coneguda a Sant Vicenç, havia nas-cut l’1 d’abril de 1956 a Azuaga (Badajoz) i arribat al nostre poble a l’edat de vuit

Més fort que la mortEscrit llegit per Joaquim Pastor Font, en nom de la comunitat educativa del Col·legi Sant Vicenç, un cop acabada la missa exequial del dia 31 de maig de 2012 a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir

Estimada Carme,

El teu traspàs, inesperat i punyent, ens ha fet vessar moltes llàgrimes i ens ha deixat, tre-molosos i atordits, davant d’un misteri que no sabem explicar.

No ens ho acabem de creure, que te n’has anat. Aquest últim matí de maig, fa un moment, quan les campanes d’aquesta església ens han recordat la teva absència, encara ens resistíem a admetre la trista notícia que ahir, ràpida com el vent, es va escampar pel nostre poble. Les campanes ens invitaven a resar, però nosaltres no podíem, i contemplàvem amb desgrat, si més no durant una estona, com aquell toc planyívol apagava i, alhora, enfosquia la vida que teníem davant dels ulls: la llum primaveral, tan intensa, l’aire nou i perfumat de flors, els piulets dels ocells...

Un pensament ens amenaça, temptador: “No és just”. I, en ser testimonis del desconsol que la teva mort ha causat en tots nosaltres -fa-miliars, amics, veïns-, estem a punt de ren-dir-nos i lliurar-nos al buit de la desesperan-ça, tan potent és el dol que ens oprimeix el cor i ens enterboleix la mirada.

Però en aquesta hora del comiat definitiu, confortats per la Paraula que acabem d’escol-

COL·LEGINOTÍCIES

Adéu multitudinari a Carme Vizuete Gómez“El poder de l’amor supera la fragilitat de la nostra condició”

[SUSANNA TAMARO: PER SEMPRE]

tar, el rebutgem, aquest pensament. Perquè dir que no és just seria donar massa protagonis-me a la mort -massa-, i oblidar tot el bé que has fet al llarg d’una vida intensa, estrenada aquell 1 d’abril de 1956 a Azuaga (Badajoz), or de pedres i verd de vinyes i d’oliveres, que ales-hores es començava a buidar a causa de l’emi-gració. Les mans i els braços del pare i la mare que, en néixer, et bressolaven i t’acaronaven avui, al cap de cinquanta-sis anys, t’haurien retingut perquè no els deixessis. Tu els havi-es portat a casa teva per cuidar-los i ells s’hi han quedat un xic més indefensos, buscant-te en va amb la mirada. Per ells t’escarrassaves, els acompanyaves a cal metge, dormies poc... Per això encara vas pensar que el cansament que notaves darrerament era conseqüència de la teva dedicació a aquells que t’havien donat la vida.

Has sembrat amor, has escampat el bé. Per aquest motiu, ahir i avui tanta gent ha volgut dir-te adéu per última vegada i romandre al costat de la teva família, que tant et trobarà a faltar. La seva presència és el primer miracle del teu traspàs, i en seguiran d’altres, de mira-cles, perquè el teu exemple ens mou a ser més generosos i perquè, com està escrit, l’amor és més fort que la mort.

En sortir d’aquesta església, tornarem a l’es-cola, i quan els nens que tu acollies cada matí ens preguntin on és la Carme, els donarem

una resposta més agosarada que el simple “és al cel” (que hi ets, és clar). Els direm -encara que no ens entenguin- que no te n’has anat del tot; que la teva presència discreta, les teves carícies, el teu tracte afable, la teva disponibili-tat... impregnen les aules, els carrers i la plaça per on solies moure’t (la plaça Major, escena-ri esperat i màgic on tu, cada final d’octubre, feies la teva aparició, vestida de castanyera). I si encara ens pregunten on ets, els agafarem les mans, com feies tu, i mirarem els seus ulls amb tendresa i, si cal, els invitarem a resar al bon Déu que, a través del teu pas per aquest món, ens ha mostrat la seva bondat.

No eres mestra, però en tenies l’ànima, i, sen-se haver-ho estudiat als manuals, havies entès que, essencialment, el que necessita un infant per a créixer és sentir-se estimat.

L’amor de mare que transmeties feia que els nens se t’acostessin i trobessin en tu un recer segur.

Et volem recordar així, Carme: servicial, ama-tent, generosa, desinteressada, afable. Volem beneir Déu per haver-te conegut, esvair del nostre cor el mot injust i canviar-lo per la pa-raula gràcies.

Que la Verge del Carme et guardi un lloc al costat del seu Fill, i tu, des del cel, prega per nosaltres.

Adéu: esposa, mare, mestra.

(1) Juntament amb Assumpció Simon, Montse Hernández i Fuensanta Sánchez.

anys. Tenia una germana, l’Amalia, i esta-va casada amb Joan Pérez, amb qui havia tingut dos fills: Joan i Carme. Feia cator-ze anys que treballava a la nostra escola de vetlladora, per bé que la seva relació amb el nostre centre s’havia iniciat molt abans, fonamentalment mitjançant la col·laboració en diverses activitats (festes, excursions, colònies...) promogudes pel Claustre i l’AMPA. Mare bibliotecària de la primera hora (1), era la castanyera que ens visitava cada tardor, protegida per l’olor de les castanyes i els panellets, en-mig de l’expectació serena de la mainada.

Tal com diu l’escrit enviat a totes les fa-mílies del centre el dia del seu traspàs, “al cel sigui aquesta companya tan estima-da, generosa i fidel, el record de la qual continuarà viu entre nosaltres”

7NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Patrícia Sánchez Logopeda

Les dadesUn 12% dels nens ronquen. El 10% d’aquests infants són roncadors i prou, però el problema esdevé més greu per a l’altre 2%, que també pateix un SAOS (Síndrome d’Apnea Obstructiva del Son). Pot patir-se a qualsevol edat, però és més freqüent entre els 2 i els 6 anys.

Per què ronca?Les causes són orgàniques, pot tenir una obstrucció al nas o a la gola; el més habi-tual és la hipertrofia adenoïdal i amigdalar.

El meu fill pateix aquest problema?Hi ha signes que ens donen pistes que hi ha un trastorn del son: si dorm in-tranquil, tus molt sense estar refredat, es mou molt al llit, té petits desvetlla-ments durant la nit, sua força, respira enfonsant el pit i adopta postures estra-nyes, com ara dormir amb els genolls al pit, assegut, amb el coll molt estirat, canviant sobtadament de posicions...

Totes aquestes actituds indiquen que l’infant intenta obrir tant com pot la fa-ringe per respirar, perquè s’ofega.

Com es produeix el ronc?El soroll prové de la vibració dels teixits tous (paladar i úvula) en augmentar la velocitat del pas de l’aire. És com si es tractés d’una bandera que flameja al vent sorollosament. Si el nen es posa de panxa enlaire, el ronc és més intens perquè les

amígdales hipertròfiques pengen i cauen endarrere, tapant la via respiratòria.

Quins problemes ocasiona?Les apnees -que són suspensions més o menys prolongades de la respiració- po-den desencadenar arítmies, hipertensió pulmonar i arterial.

Com que tenen petits desvetllaments du-rant la nit, els nens que les pateixen no dor-men d’una tirada; d’altra banda, el seu son és tan superficial que no permet un bon descans. Tot això pot derivar en trastorns de conducta, atenció, personalitat i possible somnolència. També poden tenir malsons i terrors nocturns, tornar-se rebels o molt tímids, i fins i tot patir fracàs escolar.

RETARD DEL CREIXEMENTCrema moltes calories a la nit per l’es-forç respiratori i la sudoració, no menja bé perquè ha de respirar per la boca; a més, l’olfacte el té disminuït i l’hormo-na del creixement no “treballa” perquè es fabrica a la nit, mentre es dorm.

ALTERACIONS DE LA PARLAa) Rinolàlia tancada: la veu resulta na-sal o ennassada, en no passar l’aire lliu-rement per les foses nasals.b) Rinolàlia oberta: el vel del paladar no pot tancar bé i l’aire s’escapa cap al nas per culpa de la grandària de les amígdales.

ALTERACIONS MAXIL·LOFACIALS I DENTÀRIESEl nas s’atrofia i la boca s’obre, amb la

AQUEST ARTICLE ÉS UNA SÍNTESI EXTRETA DEL LLIBRE DELS DOCTORS JORDI COROMINA I EDUARD ESTIVILL EL NIÑO RONCADOR. EL NIÑO CON SÍNDROME DE APNEA OBSTRUCTIVA DEL SUEÑO. L’AUTORA DE L’ESCRIT, LOGOPEDA DEL DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC DEL COL·LEGI SANT VICENÇ, CONSIDERA QUE, A MÉS DE SER UN PROBLEMA MOLT FREQÜENT, EL TRASTORN DEL SON NO ES CONEIX GAIRE I POT TENIR MOLTES REPERCUSSIONS EN LA SALUT DELS INFANTS.

El nen roncadorqual cosa es produeix un aspecte ca-racterístic de la cara: allargada, estreta, amb ulleres, nas petit i arromangat, les dents es descol·loquen, etc.

ALTERACIONS ÒTIQUES

(OÏDA)La hipertrofia d’adenoi-des augmenta la proba-bilitat de patir otitis i rinorrea crònica.

DEGLUCIÓ ATÍPICAEn respirar per la boca,

la llengua s’ha de col·locar endavant i sobre la geniva in-

ferior per poder respirar, amb la qual cosa s’interposa entre les dents i impe-deix la deglució correcta. El paladar es torna ogival.

Com es fa el diagnòstic?Per diagnosticar el SAOS infantil, cal acu-dir a l’ORL, que farà unes preguntes als pa-res i unes proves al nen. De totes maneres, tenint en compte els símptomes esmen-tats, és fàcil adonar-se del problema.

Quin és el tractament?Un cop es troba l’obstrucció, caldrà ope-rar el nen/a per alliberar-lo d’aquests obstacles que li impedeixen respirar. En el cas d’hipertròfia d’amígdales, s’ha fet un gran avenç amb la tècnica de reduc-ció amb làser, amb la qual no s’extirpen les amígdales, sinó que es redueixen.

Un cop operat, la respiració nasal ja serà possible, però és molt probable que el nen continuï respirant malament, ja que ha estat temps fent-ho així i cal re-educar-lo amb intervenció logopèdica, que, a més, servirà per a restablir tots els paràmetres que s’havien modificat (funció del vel del paladar, funció lin-gual per deglutir correctament, etc.).

Per tant, primerament el tractament haurà de ser mèdic (ORL) i posterior-ment logopèdic.

En el cas d’haver-se descol·locat l’es-tructura dental, també es probable que calgui tractament ortodòntic.

Com a conclusió, i tenint en comp-te que es tracta d’un problema orgà-nic amb múltiples conseqüències, és recomanable estar alerta, perquè, com abans es detecti, millor solució tindrà i menys patirà l’infant

8NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Un trimestre molt literariPRIMER VAN SER ELS ACTES DE LA II SETMANA LITERÀRIA, COMPRESOS ENTRE EL 23 I EL 27 D’ABRIL DE 2012. DESPRÉS, EL DIMECRES 9 DE MAIG, L’ESPERADA VISITA DE L’ESCRIPTOR BARCELONÍ MIQUEL DESCLOT, EL PRIMER POETA DE RENOM QUE HA ENTRAT A LA BIBLIOTECA RAMON FOLCH. LES INICIATIVES PROGRAMADES AMB MOTIU D’AMBDÓS ESDEVENIMENTS HAN CONTRIBUÏT A RELLANÇAR L’ACTIVITAT D’UN ESPAI QUE MALDA PER SER EL COR LITERARI DEL NOSTRE CENTRE.

DIMARTS, 24 D’ABRIL

Marató de lecturaTots els alumnes del centre desfilaren per la biblioteca al llarg del dia. Els infants de l’etapa infantil, il·lusionats, ho feren a primera hora del matí per escoltar els contes a què els tenen acostumats Toni Prats i Joaquim Pastor. A continuació, foren els deixebles de 5è A i B els qui -dirigits per Maite Casanova i Roger Bartés, i després d’unes quantes sessions preparatòries- encetaren una marató de lectura que s’allargà fins a la tarda. El destinatari dels relats llegits pels nois i noies del primer nivell del cicle superior va ser, en aquest cas, l’alumnat d’educació primària.

(*) Col·legi Sant Vicenç

II Setmana LiteràriaIniciada el dia de Sant Jordi (23 d’abril) i conclosa el divendres següent, festa de la Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril), la II Setmana Literària del Col·legi Sant Vicenç va tenir a la biblioteca Ramon Folch l’escenari adient per al desplegament de quatre de les activitats programades pel Departament de Llengües -coordinat per Toni Prats Morral- que ressenyem a continuació.

DIMECRES 25 D’ABRIL

Lectura de treballs premiats en el Concurs Literari CSV (*) i lliurament de premis del concursEls nois i noies guanyadors i finalistes del VI Concurs Literari CSV van tenir l’oportunitat de llegir davant dels seus docents i companys les obres poètiques i/o narratives de què són autors. Aquesta activitat tingué lloc al matí.

A la tarda, un cop exhaurit l’horari lectiu (17 h), la biblioteca s’omplí de familiars i alumnes que havien estat convocats per rebre els premis del concurs esmentat, que, un any més, patrocinà l’AMPA del nostre centre. Val a dir que, aprofitant la seva presència a l’escola, Mercè Andreu Cardús, regidora d’Educació, lliurà els guardons als alumnes i adults que relacionem en el quadre adjunt. L’acte, molt concorregut, va ser seguit amb una gran atenció.

DIJOUS 26 D’ABRIL

Recital poéticoMolt ben preparat pels mestres que imparteixen l’àrea en el cicle superior, el tradicional recital poético en llengua castellana aplegà a la biblioteca Ramon Folch els alumnes de P5 i dels cicles inicial i mitjà (al matí) i als familiars dels rapsodes, acompanyats dels nois i noies de 5è (a la tarda). La tria de poemes d’autors clàssics i moderns, la projecció d’imatges, la música de fons i la correcta dicció dels alumnes de 6è compongueren un còctel agradable i amè de bona literatura que féu les delícies dels assistents.

Cicle inicial

Poesia F Sandra Boltà / 1r A La primaveraG Helena Ricardo / 2n B La piscina

Prosa F Raquel Camacho / 2n A La nena sense paresG Pol Boltà / 2n B L’espinosaure que no sabia ser

ferotge

Cicle mitjà

Poesia F Marta Martínez / 4t B La TerraG Íngrid Gil / 3r B Los pájaros

Prosa F Anna Rosique / 4t A El caballo voladorG Pau Selfa / 4t A El penjoll màgic

Cicle superior

Poesia F Elia Moreno / 6è A L’arpaG David Prats /6è A El meu vaixell de paper

Prosa F Joana Andreu / 6è A Un fantasma a casaG Pere Joan Folqué / 6è B El més gran de tots el reis

Adults

Poesia F Francesc Xavier Boix Esguard de focG Joan Capdevila Aixecar-se

Prosa F Ramon Carreté L’home de l’interrogantG Amanda Rodríguez Confidències de primavera

F Finalista G Guanyador/a

9NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

La visita de Miquel DesclotInvitat pel Departament de Llengües / Comissió de Biblioteca, l’escriptor Miquel Desclot (Barcelona, 1952) visità la nostra escola el dimecres 9 de maig de 2012. Rebut a la plaça Major per Jaume Folqué, director pedagògic, el prestigiós autor barceloní va ser acompanyat a la biblioteca escolar -adornada amb dibuixos d’instruments, portades d’alguns dels seus llibres i la frase “Gràcies, Miquel”-, on, entorn de les 9.10 h, va tenir la primera de les quatre trobades amb els nostres alumnes, tal com expliquem més avall. Toni Prats l’acompanyà al llarg de les dues hores i mitja que durà la seva estada al Col·legi Sant Vicenç, valorada molt positivament.

9:10 h Trobada amb els alumnes del cicle mitjà Després de les paraules de benvinguda que, en nom de tota la comunitat edu-cativa, li adreçà Jaume Folqué, la coor-dinadora del cicle mitjà, Rosa Masana, presentà a l’autor el centenar d’alum-nes del cicle mitjà que gairebé omplien la sala de lectura. Tot seguit, i després d’haver escoltat la poesia guanyadora i la finalista del cicle mitjà del VI Con-curs Literari Col·legi Sant Vicenç, el po-eta invitat respongué molt amablement les preguntes que li van fer alguns dels assistents. Aquest diàleg ens va perme-tre conèixer certes dades sobre la vida i l’obra d’en Miquel, com ara que té un gos que es diu Tres, que el primer lli-bre per a infants, titulat El blanc i el ne-gre, el publicà l’any 1971, que les seves afeccions són caminar, nedar i escoltar música i que està previst que a la tar-dor surti un llibre, editat per La Galera,

que “recull la meva feina per a nens” i que “serà molt gruixut”. D’altra banda, i com a resposta a una de les preguntes, l’escriptor recità en un anglès correctís-sim un poema de William Shakespeare, premiat amb forts aplaudiments, que es repetiren al final de l’esplèndida inter-pretació, a càrrec dels nois i noies, de la versió musical del poema Trombó, inclòs en el llibre Més música, mestre!Abans d’acabar la trobada i de rebre un llibret amb composicions fetes pels alumnes, l’escriptor accedí a deixar-se fotografiar amb tots els nois i noies del cicle (vegeu fotografia de la pàgina 11).

9:35 h Trobada amb P4 i P5 Més breu que l’anterior, la trobada de l’autor amb els alumnes de P4 i P5 s’en-cetà amb la presentació del grup, a càr-rec de Montse Bigas, que fou seguida de la interpretació de la cançó Biblioteca de palau i d’un diàleg amb els nens. Tot

seguit, els infants de P4 li recitaren el poema La papallona, escrit per Desclot, i li regalaren dos llibres fets per ells ma-teixos: l’un amb dibuixos de papallones i l’altre amb il·lustracions i textos breus de l’univers. “Ho guardaré en un calaix molt especial”, va assegurar en Miquel en recollir els obsequis, i explicà que a casa seva té “una mena de museu” on conserva els regals que li fan els nens de les escoles que visita.

10:00 h Trobada amb el cicle inicial La connexió entre Desclot i els infants del cicle que coordina Lluïsa Montmany s’establí ben aviat, i tingué el seu mo-ment culminant quan els alumnes de 2n lliuraren al literat “una llibreta amb idees per a escriure més llibres”, segons que ens han recordat la mateixa Lluï-sa i Laia Mèlich, mestra de primer, que, abans de la visita, havia dirigit un in-teressant taller d’escriptura de rodolins referits als seus alumnes, que, un cop recitats, foren lliurats al Miquel, aple-gats en un llibret.

10:30 h Trobada amb el cicle superior i comiat La trobada amb l’alumnat més gran de l’escola, presentada per Roger Bartés, va servir per a constatar la generositat de l’escriptor, que va regalar quatre llibres per a la biblioteca Ramon Folch (1). Abans, i enmig de força expectació, alguns alum-nes de 5è li havien recitat poemes del seu llibre Més música, mestre! i composicions escrites pels nois i noies del curs a par-tir de poesies del mateix llibre. Després vingueren les dotze preguntes prepara-des pels alumnes de 6è, que en Miquel contestà sense atabalar-se. Fou en aquest moment que coneguérem que l’interès per la poesia li ve de molt petit, quan la seva mare li recitava de memòria poemes d’autors com Maragall i Verdaguer.

L’última sorpresa del matí fou la lectura d’un poema dedicat a Sant Vicenç dels Horts que forma part d’una de les seves últimes obres: Guia poca-solta, publicat per Baula (març de 2012), un aplec de flaixos poètics sobre 63 poblacions ca-talanes.

El programa de la visita

(1) Dos exemplars de cada llibre.

10NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Toni Prats Morral, responsable del Departament de Llengües / Comissió de Biblioteca, ha valorat molt po-sitivament la visita de Miquel Desclot, de qui afirma que “dóna bo d’escoltar-lo” i que “ha sortit encantat de l’escola”.

Toni: en general, quina valoració fas de la visita?Fa una colla d’anys que rebem autors de lli-bres. Penso que aquesta és una activitat molt engrescadora. El dia de la visita de l’escriptor es converteix en un dia especial. L’escola es ves-teix de festa. Cal tenir-ho tot a punt. Enguany, s’ha repetit el mateix encís que en cursos ante-riors. Tothom, des de les nou del matí, ha estat pendent de l’arribada de Miquel Desclot; fins i tot el personal no docent ha restat a l’aguait. Durant la visita, als ulls encuriosits dels in-fants s’hi ha descobert que allò que vivien era un acte singular que, evidentment, responia a un treball previ de motivació per part dels mestres. Puc assegurar-vos que tots els cicles havien preparat amb força interès aquesta vi-sita. Aquesta vegada, a més, s’afegia l’al·licient que era el primer cop que venia a casa nostra un poeta.

De tot el que ha dit l’escriptor, què destacaries?Miquel Desclot és un savi de les paraules. Un es-criptor que guarda cofres com tresors, curulls de mots, i en regala al seu auditori. Dóna bo d’escoltar-lo. Ens ha recitat un poema de Sha-kespeare, en anglès, que ens ha deixat a tots bocabadats. Els versos brollaven com d’una font, amb una cadència i un ritme melodiosos. En tot moment sap el que ha de dir i a qui ho ha de dir. M’ha agradat quan s’ha referit a la lectura i ha assegurat que és molt important llegir: així s’aprenen moltes paraules. Ell diu que se les apunta. També m’ha cridat l’atenció l’entusiasme que ha expressat per la música, un altre llenguatge que comunica emocions.

Creus que s’ha creat una sintonia entre l’au-tor i els alumnes? La connexió entre autor i alumnes s’ha esta-blert de manera immediata. Cada grup de nens i nenes que ha entrat a la biblioteca, petits o grans, s’ha sentit atret per la màgia que des-prenia el poeta. Aleshores, tot ha esdevingut espontani i natural. L’escriptor s’ha deixat portar per les propostes que li han presentat

els infants, i ell ha intervingut amb respostes adients a l’edat dels interlocutors. Ha semblat com si entre l’alumnat i el poeta s’enfilessin uns versos d’anada i tornada.

Se n’ha anat content?No sé si quan ha arribat s’esperava dues ho-res tan intenses. Pràcticament tota l’escola l’ha pogut saludar i ha pogut escoltar-lo. N’ha sortit encantat. No ha estat difícil comprovar que el nostre escriptor també s’ho ha passat d’allò més bé. Durant l’estada entre nosaltres ha escoltat cançons, ha rebut dibuixos, poemes i, fins i tot, una llibreta, amb idees redactades pels menuts de primària, que li ha fet molta gràcia. Ha marxat del col·legi, a quarts de dot-ze, amb la cartera plena de regals (1) i amb un somriure als llavis. Alguna cosa deu tenir la nostra escola perquè tots els escriptors que la visiten en surtin contents.

(1) A més dels ressenyats, un exemplar de la revista Nosaltres, la fotografia que s’havia fet amb l’alumnat del cicle mitjà i les típiques moles i palmes vicentines, acompanyades d’una ampolla de vi.

“Miquel Desclot és un savi de les paraules” (Toni Prats)

Les frasesTal com era d’esperar, Nosaltres féu el seguiment de l’acte del dia 9 de maig i recollí algunes de les afirmacions més significatives de Miquel Desclot (consul-teu la seva biografia al bloc “Bons Lec-tors” de la biblioteca Ramon Folch).“Fer dues feines alhora (professor i escriptor) demanava massa esforç.”“Si tornés a néixer, em dedicaria a la poesia.”“Si no escrivia em moriria.”“Els poetes, en el fons, escrivim música.”“La música que més m’agrada és el jazz, les músiques orientals (Japó, Índia, Xina, Pèrsia), la clàssica europea i la popular.”“Si hagués de triar dos llibres, escolliria els que vaig dedicar als meus fills: “Bestiolari de la Clara” i “Oi, Eloi?”“Tot requereix un esforç. (Per a mi) escriure poesia no és un esforç desagradable.”“Sempre estic escrivint alguna altra obra.”“Llegint els grans escriptors de la història, s’aprenen moltes paraules; jo me les apunto.”

11NOSALTRES

ENTREVISTADAVID FERRÉS

La vocació

Quin record guardes del teu pas pel Col·legi Sant Vicenç? La veritat és que en guardo molt bons records, que han aflorat amb motiu del meu retorn al centre que em va edu-car -aquest cop com a mestre- i em va acompanyar en els primers anys de la meva vida. Aquests records són, en bona part, referents a companys i mestres, al-guns dels quals curiosament ara tinc de companys. És significatiu el fet que els records que guardo dels meus mestres ara em serveixen per a desenvolupar les meves pròpies eines i estratègies edu-catives amb els infants. També ha estat especial tornar a viure i sentir l’emoció d’una representació teatral, tornar a pu-jar a l’escenari durant els Jocs Florals, reviure l’experiència de les colònies de què tant gaudíem, de la diada de Sant Jordi, etc. Tot plegat són moments que no he oblidat com a nen i estic segur que no oblidaré com a mestre. En quin moment vas decidir estudiar magisteri?, per què?Sempre he estat lligat latentment a l’educació, ja sigui en el paper de germà o bé quan vaig començar d’entrenador d’handbol o de monitor als casals d’estiu de Sant Vicenç. El moment exacte no el sabria indicar, ja que, si miro tot el que he anat fent durant la meva vida, desco-breixo que sempre he anat en aquesta direcció. Això no obstant, un cop vaig acabar el batxillerat i vaig decidir cursar estudis superiors, ja tenia molt clar que el meu següent pas seria fer magisteri. Els nens m’apassionen, i sobretot la pos-sibilitat que t’ofereixen d’ensenyar-los

allò que saps i alhora aprendre d’ells i amb ells dia a dia. És molt gratificant veure que, gràcies a la teva tasca, els nens evolucionen en algun aspecte i, a més, tens la sensació de posar el teu gra de sorra en la societat del demà.

Algun familiar et va orientar a l’hora d’escollir aquests estudis?Directament no ho van fer, però el sol fet de veure i conviure amb dos dels meus germans, que són mestres (la Roser i l’En-ric), les sensacions i les seves experiències sempre m’han servit per a corroborar el que ja volia fer. Penso que és una professió totalment vocacional i amb els anys i la formació que he anat obtenint m’he anat polint per confirmar-me que aquest ha es-tat i és el camí que vull seguir.

Què és per a tu educar?Per a mi educar és com una carretera de dues direccions, lliure de senyals i sense fi, i on el paper del mestre és intentar guiar l’infant cap a la direcció dels apre-nentatges i els valors. Educar és trans-metre coneixements, però també és estimular el desig d’aprendre i créixer amb valors per aconseguir així que el dia de demà formin part d’una societat millor.

Experiència professional On vas fer les pràctiques de mestre?Les de segon de carrera, al Col·legi Sant An-toni, i les de tercer, al Col·legi Sant Vicenç.

Has fet de monitor d’esplai, menjador...?Sí. Com ja he comentat abans, sempre he estat lligat a l’àmbit de l’educació en la gran majoria de les feines que he

tingut. He estat entrenador d’handbol al Club Handbol Sant Vicenç dels Horts, monitor d’esports d’extraescolars, mo-nitor de psicomotricitat, monitor en diferents casals (de Sant Vicenç i de la Universitat de Barcelona), monitor de natació (de nens, adults i també d’in-fants amb discapacitats) i, per acabar, monitor de menjador mentre cursava la diplomatura de magisteri. Fent re-compte, m’adono que són nombroses experiències, i és cert que de cadascuna he après quelcom diferent i m’han fet créixer com a persona i educador.

Quines assignatures t’agrada més en-senyar?No tinc preferències; considero que totes les assignatures són importants i neces-sàries per al futur desenvolupament dels infants. Tot i així, si he de ser franc, em quedaria amb l’assignatura de música. Em sento molt còmode impartint-la, no solament perquè en sóc especialista, sinó perquè gaudeixo molt transmetent tots els continguts musicals i ensenyant als infants que hi ha altres maneres d’expres-sar-se. D’altra banda, també m’agrada la música perquè és una eina increïble per a treballar transversalment molts contin-guts de forma motivadora i atractiva.

El Col·legi Sant Vicenç Què és el que més et sorprèn de la història de l’ACPF? Em quedo amb l’esforç, la valentia, la per-sistència i la il·lusió que han mogut tots els pares i mares d’ahir i d’avui a poder fer possible que els fills i filles de Sant Vicenç puguin gaudir d’aquesta escola i de l’edu-cació somiada pels seus fundadors.

– DAVID FERRÉS –

“Els alumnes m’han rebut amb els braços oberts”

EXALUMNE DEL CENTRE I FILL DE L’EXPRESIDENT DE L’ACPF JOSEP FERRÉS PRATS, SUBSTITUEIX LA MIREIA GRAO, TUTORA DE 2N B, DES DEL MES D’OCTUBRE DE 2011, TOT I QUE ABANS JA HAVIA FET LES

PRÀCTIQUES DE MAGISTERI A LA NOSTRA ESCOLA. DAVID FERRÉS CHAVARRIA (BARCELONA, 1986), ENAMORAT DE LA MÚSICA I DE L’ESPORT, AGRAEIX DE TOT COR EL TRACTE “IMMILLORABLE” QUE HA

REBUT EN EL SI DE LA COMUNITAT EDUCATIVA DEL COL·LEGI SANT VICENÇ.

12NOSALTRES

ENTREVISTADAVID FERRÉS

Oficialment, des de quin dia ets mes-tre del nostre centre?Des del 27 d’octubre del 2011, tot i que abans ja hi havia treballat fent diverses substitucions i un període de pràctiques de tres mesos. En Luis Oriol i en Jaume em van posar a l’abast la possibilitat de co-brir la baixa de la tutora de 2n B, la Mireia Grao. Es pot dir que aquí he tingut la meva primera experiència educativa laboral.

Què va suposar per a tu tornar a l’es-cola on t’havies educat?En primer lloc, em vaig sentir molt feliç i afortunat de poder treballar en allò per a què m’havia format i amb què gaudei-xo tant. En segon lloc, fer-ho en un cen-tre com el Col·legi Sant Vicenç, el meu col·legi, però aquesta vegada vivint l’ex-periència com a educador i poder-me enriquir de totes les accions educatives i dels professionals que hi treballen. Tot plegat està sent una experiència molt positiva i sobretot especial.

Quines matèries imparteixes?Al grup de 2n B -el dels dofins, del qual sóc tutor- imparteixo català, matemàti-ques, medi, música, racons i plàstica. A 2n A, música i racons, i a 1r, racons.

T’has sentit acollit?Molt, i agraeixo la pregunta perquè des del primer dia he notat el suport de tota la comunitat educativa, que valoro enor-mement i que per a mi ha suposat una gran ajuda. El tracte amb els mestres, pares i alumnes ha estat immillorable, cada dia que passa m’enduc moltes co-ses positives, tant en l’àmbit professi-onal com en el personal, i només tinc paraules d’agraïment per al centre i per a tota la gent que en forma part.

I amb els alumnes, com t’hi relaciones?M’han rebut amb els braços oberts, i aprenc cada dia quelcom nou gràcies a ells. És un grup molt eixerit, treballa-dor, ple d’energia i amb el qual he con-nectat molt. Junts hem pogut crear un ambient de confiança, diàleg, respecte i admiració i això ha permès que tots puguem donar el millor de nosaltres, jo com a mestre i ells/es com a alumnes. Són el meu primer grup com a tutor i estic encantat i agraït de poder compar-tir la meva primera experiència profes-sional i educativa amb ells.

Et sents identificat amb la pedagogia del centre?Sí. Quan ets capaç de donar coherència i sentit a allò que fas, sempre vas pel bon camí. En tots els estaments del centre que-da molt clara la direcció conjunta del gran projecte educatiu que té el Col·legi Sant Vicenç. El que més m’agrada és el fet que tots els elements que formen part de l’or-ganigrama de l’escola conflueixin en un sol objectiu: el bé dels infants i del col·legi.

Família i escola han de compartir els criteris educatius, les preocupacions i inquietuds i, en definitiva, tota l’acció educativa. Fomentar les relacions de col-laboració entre els pares i l’escola esde-vé, doncs, un dels pilars de la proposta que el centre ofereix a les famílies que li confien l’educació dels seus fills i filles.

Què sents quan penses que treballes a l’edifici que el teu pare i la seva Jun-ta van projectar?Admiració i molt de respecte pel meu pare i tots aquells pares, mares, mestres i personal del centre que van lluitar i treba-llar per fer possible el que ara tenim. Mai no em cansaré d’admirar la seva tasca, i crec que és bo tenir present que sense ells ara no podríem dir que al nostre poble hi ha un col·legi anomenat Sant Vicenç.

El futur En aquest moment fas algun curs de for-mació?, penses continuar formant-te?Personalment, crec que la formació en el professorat és clau per a anar-se adaptant als temps i no quedar-se enrere. De fet, a l’escola -davant dels infants, els pares o els companys- contínuament estàs apre-nent i formant-te com a mestre i com a persona. Aquest és un més dels aspectes que m’atreuen d’aquesta professió.

Dit això, actualment estic fent un curs sobre la dislèxia i el TDA/H com a pos-sibles causes del fracàs escolar. A llarg termini, espero anar reciclant-me amb formacions diverses. I ja més a curt ter-mini, aquest estiu aniré a Londres a fer un curs intensiu d’anglès.

El curs vinent continuaràs treballant a la nostra escola?El futur ara mateix és bastant incert, per això m’agrada gaudir dia a dia d’aquest

El sisè de nou germansEm dic David Ferrés Chavarria, i vaig néixer el dia 16 de juliol (festa de la Mare de Déu del Carme) de 1986 a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Els meus pares es diuen Josep i Immaculada, i sóc el sisè de nou germans (sis nois i tres noies). Vaig cursar els estudis primaris al Col·legi Sant Vicenç, i l’ESO i el batxillerat social al CES Salesians Sant Vicenç. Els estudis superiors que vaig seguir posteriorment em van permetre obtenir, per aquest ordre, el títol de tècnic superior en animació d’activitats físiques i esportives -al CES Joan XXIII- i de diplomat en magisteri d’educació musical -a la Universitat de Barcelona-, una carrera que vaig acabar el mes de juny de 2011. Tinc estudis d’anglès, sóc socorrista i monitor de natació. M’encanten la música, el teatre, el cinema i la lectura, i dedico moltes estones a la meva banda musical i a practicar l’handbol i altres esports com la natació, el futbol, córrer... Conec París, Roma, Berlín, Liverpool i Nova York.

Actualment faig una substitució al Col·legi Sant Vicenç, on també treballa la Roser, que és la meva germana gran.

gran regal que m’ha ofert el centre. De moment, i si res no canvia, els dos pri-mers mesos del nou curs seré tutor de 1r fins a l’acabament de la substitució, amb les mateixes responsabilitats que tinc actualment.

Futur incert que no podrà apagar la vivor dels teus ulls, on s’alimenten somnis i projectes, ni el caliu d’una vocació que s’aferma dia a dia entre nosaltres, especialment entre els teus alumnes, tan plens de vida

13NOSALTRES

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA

Els alumnes de 2n gaudeixen de la piscina

ELS ALUMNES DE 2N DE PRIMÀRIA HAN DUT A TERME, PER PRIMERA VEGADA, ACTIVITATS AQUÀTIQUES A LA PISCINA MUNICIPAL MONTSERRAT CANALS. L’EXPERIÈNCIA -DESPLEGADA AL LLARG DEL 3R TRIMESTRE DEL CURS 2011-12- HA PERMÈS REFORÇAR DE FORMA LÚDICA LES HABILITATS QUE HABITUALMENT ES TREBALLEN EN L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA.

Per primera vegada, i en el decurs d’aquest tercer trimestre, els alumnes de 2n de primària han dut a terme activitats aquàtiques a la Piscina Municipal Montserrat Canals. La iniciativa està emmarcada dins de l’àrea d’educació física, i ha comptat amb el suport de la mestra que imparteix aquesta matèria i un monitor titulat de suport. Aquestes activitats ja s’havien fet amb els alumnes de 4t i 6è, i aquest curs s’han implantat a l’últim nivell de cicle inicial.

Els nens i nenes han anat a la piscina molt il·lusionats i han viscut una experiència molt enriquidora. Han treballat de manera molt lúdica, mitjançant jocs, i desenvolupant les habilitats que es potencien en educació física però que el medi aquàtic permet reforçar. A la piscina hem tingut l’excel·lent suport del monitor Rubén Fernández, que cada sessió estava amb nosaltres i ens ajudava. Els nens i nenes han estat molt contents amb ell.

M’agradaria donar les gràcies a les mares Raquel López, Vichy Blanco, Mònica Duch, Àngels Clajer, Assumpció Aymerich i a l’avi Jesús Carranzo, que, de manera voluntària i altruista, ens han acompanyat a la piscina durant aquest temps i ens han ajudat en el trajecte i als vestuaris. Estem molt agraïts de la seva col·laboració i dedicació

Roser Ferrés Chavarria Mestra especialista d’educació física

14NOSALTRES

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA

Quan vas a la piscina et diverteixes molt perquè aprens a nedar. Fem molts jocs i tenim temps lliure i ens tirem pel tobogan i ens tiren pilotes. També bufem pilotes i les fem moure. Un dia ens van donar canyes per a respirar sota l’aigua.Miquel Aymà ( 2n B) Quan fem piscina ens ho passem molt

bé. Fem molts jocs divertits, i el que més m’agrada és posar a l’aigua una màrfega i intentar pujar-hi, és molt divertit.Judit Selfa (2n A)

A la piscina fem el mateix que a educació física però a l’aigua. A mi el que més m’agrada és nedar, bussejar i fer-ho tot ben fet. El Rubén, el monitor de la piscina, és molt simpàtic i ensenya molt bé i aprenem molt. Als vestuaris anem molt ràpid i ens ho passem bé.Raquel Camacho (2n A)

La piscina m’agrada perquè fem jocs molt “guais”, com el de l’aranya peluda. També m’agrada bussejar i m’ho passo molt bé. També m’agrada jugar a pilota.Pol Boltà (2n B)

15NOSALTRES

Sant JordiA més d’anar a veure -al costat dels seus alumnes- la representació del cicle mitjà el dia 23 d’abril a la tarda, unes quantes mestres de l’etapa van escenificar a la bi-blioteca de l’escola la llegenda de Sant Jordi per als nens i nenes del cicle. Valo-rada molt positivament, hom intueix que aquesta experiència tan bonica tindrà continuïtat el curs vinent.Els alumnes també van fer notar la seva

presència en les activitats de la II Setma-na Literària organitzada pel Departa-ment de Llengües: l’exposició del “subma-rí”, la marató de lectura, la mitja horeta de lectura de contes a cada aula, els XXX Jocs Florals i el recital poètic en llengua castellana (en què només participaren els alumnes de P5).

Un passadís primaveralOblidat el to blanc de l’hivern, hem guar- Informació: Montse Bigas, cap d’estudis

A LES MESTRES I ALS ALUMNES DE L’ETAPA INFANTIL ENS AGRADA EXPLICAR-VOS LES ACTIVITATS MÉS IMPORTANTS QUE HEM FET AL LLARG DEL TRIMESTRE, COM TAMBÉ DONAR-VOS A CONÈIXER EL CALENDARI DE LES PROPOSTES QUE, TOT I NO HAVER-LES DUT A TERME, JA ENS IL·LUSIONEN. EN AQUEST CAS, UNES I ALTRES SÓN TAN NOMBROSES I VARIADES QUE NOMÉS US LES PODEM RESUMIR. ABRACEN ELS MESOS D’ABRIL, MAIG I JUNY, I S’EMBOLCALLEN AMB ELS COLORS DE LA PRIMAVERA.

La primavera dels colors i els projectes

El drac fragmentatEl dia de Sant Jordi vam penjar un drac a l’entrada de l’escola en la confecció del qual havíem col·laborat tots els infants d’infantil (vegeu foto adjunta). És un drac fragmentat amb diferents tècniques que vam elaborar a cada aula. Els de P3 van pintar amb pintura verda i esponges un tros de drac i les oueres; els de P4 A van enganxar papers verds; els de P4 B van fer-ho amb paper de seda verd; els de P5 A van escriure paraules relacionades amb Sant Jordi i van pintar el fons amb guix verd, i els de P5 B van pintar escates amb diferents tonalitats de pintura verda, les van retallar i les van enganxar.

la imatge

nit la plaça Major i els carrers dels Gegants i de l’Associació amb els vius colors de les flors, els ocells i els insectes de la primave-ra, un dels quals va contribuir a preparar la visita, el 9 de maig passat, del prestigiós escriptor Miquel Desclot. Ens referim -ho endevineu?- a la papallona, descrita bella-ment per l’autor barceloní en un poema que els nens i nenes de P4 se saben de cor (“Papallona que revoles / per les branques del roser...”). Mentrestant, els alumnes de P5 gaudien d’allò més amb el conte del mateix escriptor El menú de l’astronauta, que també els va servir per a esperar, il-lusionats, Miquel Desclot.

Del dinosaure a la puçaEls alumnes de P3 han treballat el projec-te dels trens. Han anat d’excursió al parc de l’Oreneta de Barcelona i han fet un vi-atge en un tren de la seva mida. A mitjan juny aniran de colònies a Castellnou de Bages.

A P4 han dut a terme dos projectes di-ferents que els nens i nenes han escollit democràticament. P4 A ha estudiat els dinosaures i P4 B la puça. (Més diferents, impossible, oi?)D’altra banda, han anat d’excursió a la granja i n’han fet un centre d’interès.Actualment estan fent el projecte dels bombers, i la penúltima setmana de maig aniran al Parc de Bombers de Sant Feliu de Llobregat amb el propòsit de conèixer en directe més coses sobre els bombers.I per acabar, els dies 31 de maig i 1 de juny, aniran a la casa de colònies Artur Martorell, que és a Calafell, on es troba-ran uns pirates que els faran cercar un tresor i viure mil aventures!

P5 ha treballat el projecte de l’univers. Els infants han estat tan interessats en el tema que no ens estranyaria que algun d’ells arribés a ser astronauta. El resultat de les seves investigacions encara es pot veure -atractiu i esplèndid- a una de les parets del carrer de l’Associació.Sabeu qui és el pallasso Nasso?... És amic dels nens i nenes de P5, que van conèixer a l’escola amb motiu d’una visita que els va fer i en el decurs de la qual va perdre... el nas. Sort que després el van tornar a saludar, amb nas inclòs, a la casa de co-lònies de Mas Suro (Cartellà, Girona)

CARRER DELS GEGANTS

16NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

Les marietes i els conillets hem fet un viatge en tren fantàstic. Que divertit!!! Aquí teniu la cançó que hem après.

EL TREN PINXO DE BANYOLES ÉS EL MÉS BONIC QUE HI HA. FET DE LLAUNES I CASSOLES I BARRETS DE CAPELLÀ,

LA, LA, LA, LA, I BARRETS DE CAPELLÀ.

QUAN SE’N PUJA UNA PUJADA, JA S’ATURA A MIG CAMÍ, DÓNA TEMPS AL MAQUINISTA D’ANAR A BEURE UN GOT DE VI,

LA, LA, LA, LA, D’ANAR A BEURE UN GOT DE VI.

DE LES MARIETES I ELS CONILLETSEL GRAN VIATGE

17NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

Els proppassats 31 de maig i 1 de juny, lleons i hipopòtams vàrem anar a Artur Martorell, a Calafell, per cercar el tresor del pirata Tim. Ha estat una experiència inoblidable. Els nens i nenes han après moltes coses de pirates; han superat proves, s’han fet samarretes i medalles de pirata, han ajudat en Tim a buscar petxines per la platja... Però el més emocionant ha estat la visita del pirata Tim, dijous a la nit. Tots es varen quedar bocabadats: aquell pirata tan anomenat en tots els missatges que rebíem a l’escola s’havia fet realitat i havíem aconseguit trobar el tresor amb monedes d’or i collarets d’estrelles. Quina emoció! Prova superada. Fins l’any vinent.

ELS LLEONS I ELS HIPOPÒTAMS

SE’N VAN DE COLÒNIES

18NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

A Mas Suro vam arribar i el lloc molt ens va agradar.

Un titella de pallasso vam elaborar i a casa ens el vam emportar.

A la nit, quan estava tot ben enfosquit, vam conèixer el mag Merlí.

A la fada Blava vam ajudar i una piruleta ens va regalar.

El pallasso Nasso ben divertit ens va fer riure un tip!

Cap a casa vam tornar amb moltes coses per explicar !

LES FOQUES I LES LLUNES

HEM ANAT A MAS SURO

19NOSALTRES

CONCURS LITERARI

D’ACORD AMB LES BASES DEL CERTAMEN, INSERIM EN AQUESTA SECCIÓ LA NARRACIÓ GUANYADORA DEL GRUP D’ADULTS DEL

V CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ, QUE ES VA CONVOCAR EL MES D’ABRIL DE 2011. RECORDEM ALS NOSTRES LECTORS QUE LA RESTA DE TREBALLS GUANYADORS ELS VAM PUBLICAR EN ELS DOS

NÚMEROS ANTERIORS DE NOSALTRES (DESEMBRE I MARÇ).

Hi havia una vegada tres nens que eren germans i vivien en un petit poble de Catalunya. Com a tots els nens del món, els agradava molt jugar i de tant en tant feien alguna entrema-liadura i es barallaven entre ells. Un dia calorós d’estiu, van decidir anar a un riu que passava a prop del poble on vivien per refrescar-se una mica i veure si podien pescar algun peix. No era la primera vegada que els germans hi anaven, però aquell dia seria molt especial per a ells. Quan van arribar al riu, van treure’s les sabates i es van mullar els peus amb l’ai-gua fresca. Després van decidir fer una competició: es tractava de pescar un peix i guanyava qui agafés el peix més gran. En aquell riu hi havia molts peixos, i els tres germans van estar buscant durant una bona estona el peix més gran. La tasca no era fàcil perquè cap d’ells no tenia una canya de pescar. De to-tes maneres, després de mullar-se una mica la roba, els nens van aconseguir agafar un peix. Cada nen es pensava que el seu peix era el més gran i, com gairebé sempre passava quan jugaven a algun joc, no es van posar d’acord sobre qui era el guanyador. De totes maneres, van tornar a casa més feliços que un gínjol, cadascú amb el peix sota el braç.

Mentre anaven de camí cap al poble, van decidir fer una cur-sa per veure qui arribava primer. El germà gran corria més i, quan estava a punt d’arribar al poble, va trobar un avi amb una barba blanca. No anava massa ben vestit, sinó més aviat

brut. L’avi li va dir al nen: – Bon dia, nen! Que em podries donar aquest peix que por-tes? És que fa molts dies que no menjo res i tinc molta gana.

El germà gran se’l va quedar mirant i li va dir que no, que tenia molta pressa. Al cap d’una estona va arribar el germà mitjà, que va veure l’avi i també va passar de llarg, tot i la insistència del senyor perquè li donés el peix. Finalment, el germà petit, que, com sempre, anava l’últim de la cursa, va trobar l’avi assegut a la vora del camí. L’avi va alçar els ulls i li va dir: – Hola, maco! No em voldries pas donar aquest peix tan gran que portes sota el braç? És que tinc molta gana i no tinc res dins del meu sarró.

El germà petit, que es deia David, es va quedar mirant aquell avi de barba blanca i li va dir: – Bon dia, senyor. Doncs, ben pensat, aquest peix em pesa molt i segurament a vostè li farà més servei que a mi. Tingui!

Així, doncs, el David li va donar el peix a aquell avi desconegut. També li va dir a l’avi que havia de marxar corrents perquè es-tava fent una cursa amb els seus germans. L’avi, però, li va dir: – Ja sé que tens molta pressa, però abans de marxar m’agra-daria fer-te aquest regal. Segur que la propera vegada que vagis al riu et serà molt útil.

La canya màgica

20NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Llavors l’avi es va treure una canya de pescar i la hi va donar al David. Aquest li va dir a l’avi que no calia que li fes cap regal, però finalment es va quedar amb la canya perquè era molt bonica. A més a més, podria pescar peixos més grans que no pas els seus germans. Quan va arribar al poble, els germans grans li van preguntar per què havia trigat tant. I, en veure’l amb la canya de pescar a la mà, li van dir:

– D’on has tret aquesta canya? Qui te l’ha donada?

El David els va explicar la història de l’avi que havia trobat. Els altres dos es van mirar i van córrer cap enrere fins a trobar l’avi al costat del camí. Els nens li van oferir els seus peixos a canvi d’una canya de pescar, però l’avi els va dir que només tenia una canya i que l’havia donada al seu germà petit. Els germans grans es van enfadar i van marxar cap al poble. Un cop allà, van prendre-li la canya al David i van tornar a pescar al riu. Amb la canya van pescar molts peixos. Semblava com si la canya fos màgica, perquè cada cop que la tiraven agafaven un peix. Després d’haver pescat molts peixos, se’n van tornar al poble. Però, per a sorpresa seva, quan van ensenyar els peixos als seus pares, es van adonar que els peixos feien molta pudor i tenien un color molt lleig. Finalment els van llençar tots i van tornar la canya al David.

L’endemà el David va anar a pescar al riu tot sol. Tal com ha-

via passat el dia anterior amb els seus germans, no va trigar gaire a omplir una cistella amb tot de peixos. Aquest cop, però, quan el nen va arribar al poble i va mostrar la cistella als seus pares, aquests li van dir:

– D’on has tret aquests peixos tan grans i bonics?

I aquí no va acabar tot. Quan van obrir els peixos per cui-nar-los, alguns tenien dins seu una moneda d’or. Llavors el David es va adonar que la canya que li havia donat l’avi era màgica i que a les seves mans feia que pesqués molts peixos, mentre que els germans grans creien que la canya estava embruixada. I així va ser com el David sempre va tenir molt peix per menjar durant la seva vida i, a més a més, de tant en tant trobava una moneda d’or que, és clar, compartia amb els seus germans grans tot fent una gran festa.

I sobre l’avi de la barba blanca? Doncs no el van veure mai més per aquells indrets, però, segons diuen, encara és viu i cada dia va a un poble diferent per veure si pot regalar una canya de pescar a algun nen que li doni de menjar.

Joan Capdevila Vives (guanyador de prosa del grup d’adults)

Guanyadors del VI Concurs Literari Col·legi Sant VicençEl 25 d’abril passat, Mercè Andreu Car-dús, regidora d’Educació (en primer ter-me, a la dreta) lliurà els premis del VI Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç als alumnes, pares i mares que relacionem a continuació:

Adults: Ramon Carreté, Francesc Xavier Boix, Joan Capdevila i Amanda Rodríguez.

Alumnes del cicle inicial: Sandra Boltà, Helena Ricardo, Raquel Camacho i Pol Boltà.

Alumnes del cicle mitjà: Marta Martínez,

Íngrid Gil, Anna Rosique i Pau Selfa.

Alumnes del cicle superior: Elia Moreno, David Prats, Joana Andreu i Pere Joan Folqué.

(Falten: Pau Selfa i Marta Martínez.)

la imatge

21NOSALTRES

ENTREVISTAMERCÈ ANDREU

Militància política Pertanys a algun partit polític?Sí, pertanyo a ICV des de 1985, i n’es-tic orgullosa. Considero molt injusta i irresponsable aquesta tendència a des-prestigiar l’activitat dels polítics. Com en qualsevol activitat de la vida, hi ha persones d’una honestedat exemplar i d’altres que no tant, fins al punt de de-linquir emparant-se en el lloc que ocu-pen. Quan això passa i es demostra, cal que la justícia actuï amb tot el pes de la llei i amb la severitat que es mereixen. Cap polític no s’ha d’aprofitar en bene-fici propi de la confiança que la ciuta-

dania diposita en ell. Però sí que crec que la política és la manera de canviar les coses que no ens agraden o no ens semblen justes.

Abans de l’actual, havies ocupat càr-recs de relleu a l’Ajuntament de Sant Vicenç?De 1989 a 2003 vaig ser regidora de Cul-tura. Va ser una etapa llarga (14 anys) i molt apassionant perquè considero que amb la meva feina vaig poder contribu-ir a la dinàmica cultural rica i creativa que el nostre poble sempre ha demos-trat.

I en el si del partit?Sempre he format part del Secretariat local, i a la comarca pertanyo a l’execu-tiva comarcal i sóc membre del Secreta-riat de Dones IC al Baix Llobregat.També he de dir que del 2003 al 2007 vaig ser consellera de Cultura del Con-sell Comarcal del Baix Llobregat.

La regidoria d’educació Des de quan ets regidora d’Educació?Des del mes de juny de 2011.

De quins serveis o departaments ets responsable?

Mercè Andreu aposta pel diàleg i la cooperacióMEMBRE D’ICV DES DE 1985 I RESPONSABLE DE LA REGIDORIA D’EDUCACIÓ DE L’ACTUAL CONSISTORI, MERCÈ ANDREU CARDÚS (MOLINS DE REI, 1961), ESPOSA DEL PROFESSOR I ESCRIPTOR JORDI BOLADERAS SANCHO, ESTÀ DECIDIDA A FOMENTAR EL DIÀLEG I LA COL·LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT QUE REGEIX I LA COMUNITAT EDUCATIVA LOCAL. ORGULLOSA DE DEDICAR-SE A LA POLÍTICA, L’EXALUMNA DE L’”ACADÈMIA” COMPTA AMB L’ACTITUD “COMPROMESA I SACRIFICADA” DELS ENSENYANTS VICENTINS PER A TIRAR ENDAVANT ELS OBJECTIUS, PROJECTES I PLANS QUE HAN DE CONTRIBUIR A MILLORAR L’EDUCACIÓ A SANT VICENÇ..

22NOSALTRES

Sóc regidora de quatre departaments: Educació, Sanitat i Salut Pública, Solida-ritat i Cooperació i Consum.

Quantes hores setmanals dediques al càrrec de regidora?D’una banda, tinc una jornada laboral normal de 37,5 hores setmanals. Les diverses regidories que porto, però, so-vint demanen una dedicació en horaris que cal adaptar a reunions, actes, etc. En aquest sentit, acostumo a tenir un horari força flexible perquè els compro-misos m’hi obliguen.

Pots compaginar vida familiar i dedi-

cació a la política?Ara que el meu fill ja és més gran, sí, crec que concilio prou bé la vida famili-ar i la dedicació a la política.

Quantes persones treballen a la teva regidoria?A la d’Educació hi treballen la Marcel-lina Bosch, que és la cap del Servei, el Joel Santiago, que porta el Pla educatiu d’entorn i altres programes i projectes, el Juan Carlos Sánchez i el Domin Díaz, que també porten algunes de les activi-tats de Dinàmica Educativa i estan com-partits amb Cultura, i l’Edu i la Lucía, que s’ocupen del servei administratiu.

ENTREVISTAMERCÈ ANDREU

Les retallades econòmiques que han

patit alguns serveis i projectes són el principal

problema a què hem hagut de fer front

Vicentina de tota la vidaEm dic Mercè Andreu Cardús, i vaig néixer a la clínica de Molins de Rei el 29 d’agost de 1961. Però sóc de Sant Vicenç dels Horts de tota la vida. El meu pare es diu Eugeni, i des dels nou anys que fa de pagès; la mare, Angelina, durant molts anys va vendre fruita i verdura al Mercat de Sant Antoni, a Barcelona. Tinc una germana més gran que jo, la Joana (53 anys) i una de més petita que es diu Àngels (48). Estic casada amb Jordi Boladeras Sancho, que té 52 anys i és professor de català per a adults, corrector i escriptor. El nostre fill, el Nil, exalumne del Col·legi Sant Vicenç, té 18 anys i està fent primer de musicologia. Vaig cursar els estudis primaris a la popular “Acadèmia” del carrer Barcelona, i els secundaris a l’IB Lluís Recasens de Molins de Rei. Sóc graduada en arts aplicades i oficis artístics en l’especialitat de tapís a l’Escola Massana de Barcelona, com també en ceràmica a l’Escola Superior de Disseny i d’Art Llotja de Barcelona. Vaig completar la meva formació mitjançant diversos cursos relacionats amb la gestió pública i les relacions personals. M’agrada molt l’artesania, l’art, la cuina, viatjar i, com a esport, fer caminades. Ah!, i em torna boja anar a buscar bolets quan n’és el temps.

En aquests moments la meva professió és de regidora d’Educació, i dic que és la meva professió perquè m’hi dedico exclusivament des de l’actual equip de govern municipal.

Abans vaig fer de dinamitzadora d’AMPA de la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya).

p

23NOSALTRES

També hi ha les educadores de les es-coles bressol municipal i el personal de consergeria de les escoles públiques de primària.Per a la resta de regidories que tinc a càrrec meu, hi ha adscrit un tècnic a cadascuna.

Quins objectius t’agradaria assolir al llarg del teu mandat?Pel que fa al departament d’Educació, voldria esmentar-ne, si més no, quatre:1r / Contribuir a la millora de l’èxit escolar, de la cohesió social (escola-entorn) i dels processos de transició escola-treball. 2n / Mantenir un bon nivell de prestació

dels serveis educatius municipals (esco-les bressol) malgrat les retallades que estem patint tots plegats.3r / Mantenir una oferta educativa ade-quada al nostre poble per a totes les eta-pes, des d’escola bressol fins a les perso-nes adultes.4t / Mantenir un bon nivell de relació amb tota la comunitat educativa a tra-vés del diàleg i la col·laboració, afavorint projectes de treball en xarxa per a la mi-llora de l’educació de Sant Vicenç dels Horts.

Quins són els principals problemes a què, de moment, ha hagut de fer front la teva regidoria?Les retallades econòmiques que han patit alguns serveis i projectes. Aquest seria el cas de les escoles bressol muni-cipals, que han vist com es reduïa molt substancialment l’aportació que es re-bia del Departament d’Ensenyament per al seu sosteniment. Les necessitats de les famílies són més grans i els hem de continuar ajudant malgrat tot.

Fins ara, estàs contenta de la teva co-mesa?

Sí, força. No obstant això, també consi-dero que les persones que assumim una responsabilitat pública, d’una banda, no hem de perdre el sentit de l’autocrí-tica, i de l’altra, hem de saber acceptar i fins i tot desitjar les crítiques positives que hom pugui fer a la nostra tasca si aquestes contribueixen a la millora de la gestió municipal que estem tirant en-davant.

Com voldries que fos la relació entre la regidoria d’Educació i els centres concertats com el nostre?Com he dit anteriorment, fluida, cordi-al, basada en el diàleg i la cooperació.

Esteu treballant en algun projecte im-portant (obres d’ampliació de centres, dotacions de material, Pla educatiu...)?Tenim molts projectes engegats, alguns des de fa anys, tots relacionats amb el Pla educatiu d’entorn. La voluntat és que continuïn, fer-los créixer i consoli-dar-los. Ja veurem com va tot plegat els pròxims mesos.Pel que fa als equipaments, l’actual equip de govern aposta per la reforma integral de l’Escola Sant Jordi i l’ampli-

ació de l’Institut Frederic Mompou. La situació econòmica, però, és molt com-plicada i no sabem com i quan ens en sortirem.

Quin és l’objectiu de les visites que tu i l’Oriol Junqueras feu a les escoles? Visitem totes les escoles com una mos-tra de cortesia i amb l’objectiu de co-nèixer els centres més directament, oferir-los el nostre suport, dins de les nostres possibilitats i manifestar-los la nostra voluntat de mantenir una rela-ció, com hem dit, fluida, cordial i basa-da en el diàleg i la cooperació.

En general, com valores la tasca dels ensenyants del nostre poble?Potser parlaria d’actitud... He de dir que, en general, la considero molt positiva, vocacional, compromesa, sacrificada, col-laboradora i cooperadora, malgrat les di-ficultats del moment que ens toca viure.

Unes dificultats que, lluny d’apagar-la, ben segur que avivaran la voluntat del teu departament d’assolir tant com si-gui possible els objectius de què ens has parlat més amunt

ENTREVISTAMERCÈ ANDREU

Més de 5.500 alumnesDistribuïts en sis nivells educatius, 5.589 alumnes estan matriculats aquest curs als diversos centres educatius de Sant Vicenç, tal com es desprèn de la informació que segueix.

Escoles Bressol Batxillerat

i cicles formatius

Escola d’adultsGarrosa

Batxillerat 299fp 418

115 municipals230 privades

345 717 500

1.000

Educació Infantil

(P3 a P5)

1.810

Educació Primària

1.217

ESO

Oriol Junqueras i Mercè Andreu, en un moment de la seva visita al Col·legi Sant Vicenç (4-05-12).

24NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Abril i maig han estat mesos d’una taleia animada, al cicle inicial. La festa de Sant Jordi, la visita de Miquel Desclot, les colònies, els tallers, el treball per racons i les proves de competències bàsiques, entre d’altres activitats, han donat contingut i sentit a tota la programació. Mentrestant, la primavera s’ha obert pas -esplendorosa, verda i florida- i ha anat ocupant tots els racons de l’escola.

El dia 23 d’abril va ser un dia especial perquè es un dia de Sant Jordi i per això fem tallers. Vam dividir els tallers per classes.A la classe del David vam fer un ball de Sant Jordi. Amb la Mònica vam fer llibrets de Sant Jordi. Amb la Lluïsa vam fer la rosa i les fulles. El grup de la Noèlia va fer un pot de sal de colors vermell i groc per a la rosa de Sant Jordi!!! El grup de la Laia ens va explicar la història de Sant Jordi amb els titelles que tenia ella.GUILLEM ABAD - CARLA GARCÍA - SERGI ANTONIO - GISELA PANCORBO - NÚRIA GONZÁLEZ - LAURA CAMACHO

MATERIALS: mirall, regle, colors, retoladors, full, marc de fusta i pintura blanca.

INSTRUCCIONS:Mira’t en un mirall i dibuixa la teva cara. Quan acabis repassa-la amb retolador negre.

Fes línies al full on has fet el teu autoretrat i repassa-les amb retolador negre. Després pinta amb colors de manera que no passis cap línia... Vés fent fins que acabis.Pinta de color blanc el marc per davant i pels costats i deixa’l assecar, i després muntes el marc.PAULA S., RAQUEL C., LAURA M. I ÀUREA A.

Tallers de Sant Jordi

Fes el teu autoretrat

25NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Tota l’escola va anar a fer una jornada d’atletisme al camp de La Guàrdia. Allà participaven moltes escoles del nostre poble, Sant Vicenç dels Horts.

Aquesta jornada consistia a fer proves físiques d’atletisme, com per exemple: curses, salt d’altura, tanques, llançament de pes, cursa amb cadira de rodes...

Quan vam acabar ens van donar un suc per hidratar-nos i tornar a agafar energies.

Vam fer moltes proves i ens ho vam passar molt bé. El Pol i jo vam guanyar una cursa. Hi havia molts nens d’altres escoles i després ens van donar un suc.

POL BADOSA I NORA BELSUÉ

Les colònies a la Ruca han estat molt emocionants. Tot va començar just una setmana abans de marxar, quan un esquirol anomenat Oriol ens va enviar un missatge dient-nos que li agradava molt la feina que estàvem fent al nostre hort. A partir d’aleshores ens va anar enviant un seguit de missatges amb proves que vam anar superant i, finalment, ens va convidar a conèixer el seu bosc. Un cop a la Ruca, els amics de l’esquirol Oriol -uns monitors molt simpàtics- ens van ensenyar els racons més amagats del bosc, fins i tot vam veure on vivia i menjava l’Oriol Esquirol. Va ser tota una experiència!

Durant aquest trimestre hem tingut moltes sorpreses amb el nostre hort. Els enciams i les cebes van creixent i resulta que estem començant a recollir fruits; les maduixeres han donat maduixes. I fins i tot estem a punt de collir un tomàquet. També esperem que abans de final de curs puguem recollir prou patates per a poder fer una bona truita!

Però, a més a més, aprenem molt sobre les plantes que cuidem... Portem informació de casa i fem murals per poder-los penjar a la classe!

Atletisme

Hort

Colònies a la Ruca

26NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Hem fet aquestes proves per veure què hem après. Les proves eren de mates i català. Les lectures eren: receptes de cuina, una altra del Super3, després una altra del Tibidabo, l’altra d’una guineu, i l’altra era d’un ocell. I de mates: quin nombre és més gran?, quin nombre li faltava? i a veure a quina pila n’hi havia més. Han estat bufar i fer ampolles, és a dir, molt fàcils.LAURA S., CLARA G., JON I CLARA P.

El 9 de maig ens va visitar Miquel Desclot. Vam llegir el “Fava, favera” i ell en va fer l’adaptació.Li vam preguntar quina carrera s’ha de fer per ser escriptor. Va dir que no havíem de fer cap carrera per ser escriptor.Els de 1r li van recitar un poema. Nosaltres li vam preguntar les preguntes. I li vam regalar un llibre amb idees per a fer contes.Adéu, Miquel Desclot!SANDRA, CARLA, SERGIO I DANI, 2n A

Durant la setmana literària vam fer moltes activitats: vam veure l’obra de teatre de Sant Jordi, vam fer uns tallers de Sant Jordi molt divertits, vam participar en un concurs de poesies i també els nens grans de l’escola ens van recitar poesies i contes.

L’últim dia vam fer els Jocs Florals al pati i cada curs feia una actuació. Nosaltres vam dir uns rodolins sobre les notes musicals i vam ballar la cançó “Do, Re, Mi” de “Sonrisas y lágrimas”.

Els Jocs Florals els vam fer al pati de l’escola. Els pares i mares ens van venir

competències bàsiques

Jocs Florals

La visita d’en Miquel Desclot

Proves de

a veure. Els nens de primer i segon vam fer una representació de les notes musicals. Però també vam veure els altres nens dels altres cursos. Els que més ens van agradar van ser els nens de cicle superior, el drac de cicle mitjà i la simfonia dels rellotges de P5.ARNAU AGÜERO I KIRILL GIRALT

27NOSALTRES

SERIA DIFÍCIL SELECCIONAR-NE UNA, ATÈS EL SEU INTERÈS, PERÒ EL QUE NO ES POT NEGAR ÉS QUE TOTES LES ACTIVITATS EN QUÈ ELS ALUMNES DEL CICLE MITJÀ HAN PARTICIPAT AL LLARG DELS MESOS D’ABRIL I MAIG, AL COR DE LA PRIMAVERA, HAN CONTRIBUÏT A REFORÇAR ELS OBJECTIUS DIDÀCTICS DE, SI MÉS NO, QUATRE ÀREES: LLENGUA, EDUCACIÓ FÍSICA, CONEIXEMENT DEL MEDI I EDUCACIÓ ARTÍSTICA.

Esplet d’activitats primaverals

Excursió al Parc Natural de la Serra de Collserola 11 de maig

QUARTCREIXENT

La terra on vam anar a Collserola esta-va plena d’alzines, pins i ocells. Ens ho vam passar molt bé, i el que més em va agradar va ser jugar a futbol amb tots els nens del cicle.

Andreu Solano, 3r A

El dia de l’excursió a la muntanya vam anar per dins del bosc. Quan hi vam en-trar estàvem perduts i vam escalar una muntanya de fang sec.

Carla Mata i Marta Solís, 3r A

L’altre dia vam anar d’excursió a Collse-rola. Al començament es fa una mica pesat, però quan arribes és com viure una aventura, perquè justament el dia que hi vam anar va fer tanta calor que semblava que estàvem al desert. A tot-

hom se li va acabar l’aigua.Ingrid Gil, 3r B

La serra de Collserola fa 17 km de llarga-da i 6 d’amplada. Està encaixada entre les valls dels rius Besòs i Llobregat, la depres-sió del Vallès i el pla de Barcelona. El Tibi-dabo (512 m) és el més alt dels nombrosos turons que en perfilen el seu relleu.Daniel i Ferran, 4t

A l’audiovisual vam veure els animals nocturns i vam aprendre el soroll que fan els animals i que les pitjors causes de mort són els atropellaments. L’activi-tat al bosc va consistir a classificar cada planta i dir tipus d’animals que es po-den trobar a Collserola.Víctor, 4t

A Collserola hi ha, més o menys, 3.000 plantes investigades, però també hi ha animals diferents. Un arbre filtra fins a 5.000 kg de pols i tòxics en un any. La primera causa de morts a Collserola són els atropellaments nocturns.

Claudia Pérez Laxio, 4t B

Roberto, el monitor, ens va portar a una sala petita per veure els animals nocturns, i ens va dir que la majoria sortien de nit i alguns de dia. Surten de nit, per exemple, la guineu, el mussol, els ratpenats... Després ens vam reunir tots i vam veure un vídeo sobre el parc de Collserola que porta per títol El nostre bosc.

Iván Cervilla, 4t A

28NOSALTRES

QUART CREIXENT

Jornada d’atletisme 12 d’abril

L’Ajuntament

La Ronda de llibres Novembre 2011 - Maig 2012

QUARTCREIXENT

A l’atletisme ens ho vam passar molt bé, i hi havia moltes coses com: salt de llargada, llançament de pes, resistèn-cies... El que més em va agradar va ser la resistència.

Álex Pérez, 3r A

El que més em va agradar va ser quan vam fer les dues voltes al camp i tam-bé l’activitat amb les cadires de rodes.

Arnau Capdevila, 3r A

El dijous 12 d’abril vam anar al Camp de Futbol Municipal La Guàrdia. Havíem de participar en vuit proves diferents, com ara: salt de llargada,

cursa, cadira de rodes, llançament de pes... Em va agradar molt perquè m’ho vaig passar molt bé.

Laura, 4t

El passat 12 d’abril tots els alumnes de 3r i 4t de primària de totes les escoles de Sant Vicenç dels Horts vam participar en una jornada esportiva que constava de vuit proves físiques. Jo portava el número 7. Però no és una competició, sinó un moment d’estar totes les escoles de Sant Vicenç dels Horts fent esport. Perquè l’esport és salut!

Gerard, 4t A

Fa dues setmanes, 3r A i B vam anar a visitar l’Ajuntament. Primer vam anar a la plaça de l’Ajuntament i ens van explicar moltes coses del poble. Vam entrar a l’Ajuntament, a la sala de plens, on ens va rebre l’alcalde.

Berta T., Marta A. i Laia P., 3r A

Em vaig sentir molt bé quan vam anar a visitar l’alcalde. Li vam fer moltes preguntes, em va respondre molt bé, i també vam fer un joc de preguntes. Jo vaig encertar-ne dues. I després vam tornar cap a l’escola.

Jaume Roig, 3r A

La Ronda de llibres és una activitat per als nens i nenes de 4t dels col·legis de Sant Vicenç, Corbera i Torrelles. Aquesta activitat es fa per treballar la memòria i la lectura. Va molt bé per als nens i nenes. Nosaltres, els de 4t, vam passar a la final i només per una pregunta vam fallar. Vam sortir de la Biblioteca Muni-cipal Les Voltes amb la cara moixa. Però no passa res; allò més important no és guanyar, sinó participar.

Els vuit llibres que vam llegir (Yakari, Font de versos, Flairosa, la bruixa dels sabons, Mi vecino de abajo...) eren bas-tant divertits i interessants, i gairebé tothom se’ls ha llegit.

Ens ho vam passar bé i vam aprendre molt. Visca la lectura!

Pau Selfa, Marina Boix i Álex Álvarez, 4t A

29NOSALTRES

QUARTCREIXENT

La representació de la llegenda de Sant Jordi 23, 24 i 27 d’abril

El teatre va ser molt divertit, i tots estàvem molt nerviosos i contents. El moment preferit de tots era quan el drac havia mort, era preciós. Els pares es van espantar quan van tirar els petards. Va ser molt bonic.

Nerea Camacho i Paula de la Rubia, 3r A

L’obra de teatre La llegenda de Sant Jordi em va agradar molt. Quan ens van dir els papers, totes les nenes volien ser princeses, i jo també. L’obra va ser molt divertida i molt bonica, però a vegades assajar tant em resultava una mica pesat. L’obra va tenir molt d’èxit. Hi havia un gall i conills de veritat.

Anna Jones, 3r B

Jo vaig fer de ballarina, i al llarg de l’obra feia tres balls i havia de sortir en tots dos grups. Estava tot el dia ballant. A les classes vam fer roses de paper de

seda, i quan venien els pares regalà-vem una rosa a cada família. El dia dels Jocs Florals vam representar un trosset de l’obra.

Marta Juncà, 3r B

Ens ho vam passar de meravella. Men-tre els uns feien l’obra, els altres fèiem el dossier. I així l’un dia i l’altre! El drac el va construir la Mònica Biel i, com que era nou, el vam estrenar nosaltres.

Elena Espinosa, 4t A

“Hola, amics, sóc una flor, una rosa...” Aquesta és la primera frase que deia a l’obra de teatre representada pels alumnes del cicle mitjà. Una obra divertida però també amb sentiments. Va ser una experiència bonica feta en equip.

Paula R., 4t

Cinema en 3D 3 de maig

Miquel Desclot 9 de maig

El dijous 3 de maig vam anar tots junts a la biblioteca Ramon Folch. Allà ens esperaven dos senyors amb una pantalla. Ens van posar una pel-lícula i ens van donar unes ulleres per a veure la pel·lícula en 3D. Em va agradar moltíssim.

Marina P., 4t

El dia 3 de maig ens van visitar dos nois que saben molta astronomia. Primer ens van explicar coses sobre les estrelles, després sobre les constel-lacions, i al final vam veure un vídeo en 3D superinteressant. Sortien plane-tes i animals i una serp que feia molta por!

Guillem Pagerols, 4t A

Quan va venir a visi-tar-nos el famós escrip-tor Miquel Desclot, li vam donar la benvingu-da amb una cançó del seu llibre Més música, mestre!

Andreu Folqué, 3r A

Miquel Desclot va venir a visitar-nos el 9 de maig. Nosaltres, els del cicle mitjà, també li vam fer moltes preguntes, com per exemple:

-Aquest gos que surt a la foto és teu?

-Quin dels llibres que has escrit t’ha agradat més?

Després li vam cantar una cançó que es diu Trombó.

Helena Rodríguez, 4t A

30NOSALTRES

Anna Soler-Pont Adaptació

El vent ha portat un conte fins a la finestra. I el conte diu que una tortuga va tenir un somni. Va somiar un gran arbre que era en un lloc secret i tenia les branques plenes de fruits de tota mena: dàtils, mangos, plàtans, papaies,

cocos, pinyes, taronges i blat de moro. La tortuga va ex-plicar entusiasmada el seu somni a tots els animals.

– Però si només és un somni! –va riure el lleó.– És real -va respondre la tortuga–. I aniré a veure l’àvia Kokó. Ben segur que sap on creix aquest arbre.– Ets massa lenta, no hi arribaries mai! Hi aniré jo -va dir el lleó. I així ho va fer. Va córrer cap a la cabana de l’àvia Kokó i li va explicar el somni de la tortuga.– Sí, he sentit a parlar d’aquest arbre. El seu nom és Omum-bo-Rombonga, i si vols que caiguin tots els seus fruits a ter-ra, t’has de posar al seu davant i cridar-ne el nom ben fort.– I com trobaré aquest arbre?– Només cal que en recordis el nom i trobaràs l’arbre. I si el dius en veu alta, els seus fruits cauran. Però ara, quan tornis cap a casa, no et giris ni miris enrere! Si ho fas, oblidaràs el nom!

El lleó li va donar les gràcies i va agafar el camí de tor-nada. “Omumbo-Rombonga”, anava dient en veu baixa. Però de sobte va ensopegar amb un termiter i va oblidar el nom. “Omrongbing...? Com era?”

El següent animal que va anar a veure l’àvia Kokó va ser l’elefant.– Vigila el termiter! –li va dir el lleó.

L’elefant era fort i gros i estava segur que no oblidaria el nom. Pel camí, en un moment donat, es va girar per mirar enrere i va caure en una bassa profunda d’aigua. Mentre procurava sortir de l’aigua, va adonar-se que no recordava el nom!

El següent animal que va marxar cap a la cabana de l’àvia Kokó va ser l’estruç.– I vigila la bassa! –li va dir l’elefant.– El nom de l’arbre és Omumbo-Rombonga li va dir com sempre l’àvia Kokó.

El somni de la tortuga

CRUÏLLA DE NARRADORS

– Omumbo-Rombonga... –anava repetint l’estruç camí de casa. Va veure el termiter, després la bassa... Però de sobte va sentir un soroll, una mena de xiulet, es va girar i va veure una serp llarguíssima als seus peus que el va espantar i es va obli-dar completament del nom de l’arbre del somni de la tortuga.

El següent animal que va anar a veure l’àvia Kokó va ser el babuí.– Vigila amb la serp! –el va avisar l’estruç.– El nom de l’arbre és Omumbo-Rombonga –li va dir l’àvia Kokó.El babuí era llest i espavilat. Estava segur que no oblida-ria el nom. Va veure el termiter, va passar pel costat de la bassa, va passar de llarg la serp... però aleshores va mirar enrere sense saber per què i va ensopegar amb unes bar-disses, i el nom li va fugir completament de la memòria.

Després va ser el torn de la girafa.– El nom de l’arbre és Omumbo-Rombonga –li va dir l’àvia Kokó–. I no et giris per res!La girafa, amb pas segur i elegant, va emprendre el camí cap a casa tot repetint el nom de l’arbre. Va veure el termi-ter, la bassa, la serp, les bardisses... però es va girar i va rellis-car amb una clapa de fang i el nom se li va esborrar del cap.

Finalment, la tortuga va arribar fins a la cabana de l’àvia Kokó.– El nom de l’arbre és Omumbo-Rombonga –li va dir l’àvia-. I sobretot no miris enrere!

La tortuga va veure el termiter, la bassa, la serp, les bar-disses, el fang i va continuar caminant sense girar-se. Tot d’una, es va trobar un escorpí just davant seu. Però va passar de llarg.

A poc a poc va arribar fins on l’esperaven el lleó, l’ele-fant, l’estruç, el babuí i la girafa.– El nom de l’arbre és Omumbo-Rombonga! –va dir la tor-tuga amb veu de tro–. Mireu què hi ha al darrere vostre!

I allà mateix hi havia l’arbre del somni de la tortuga amb les branques plenes de dàtils, mangos, plàtans, pa-paies, cocos, pinyes, taronges i blat de moro!– Omumbo-Rombonga! –va cridar la tortuga ben orgu-llosa davant l’arbre. I tots els fruits van caure a terra.Quan els animals ja estaven tips de menjar, la tortuga va tenir una idea: si plantaven una llavor de cada fruit, creixerien molts més arbres frui-ters allà mateix. I així ho van fer

31NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

UNA CORRUA D’ESDEVENIMENTS ENS HA ACOMPANYAT AL LLARG DEL DARRER TRAM DEL CURS. FESTES LITERÀRIES, CONCURSOS, ATLETISME, EXCURSIONS, VISITA D’UN ESCRIPTOR, COLÒNIES... HEUS-NE AQUÍ UNA PETITA MOSTRA.

Postal de record del tercer trimestre

Anem al Camp Municipal de Futbol La Guàrdia, on se celebra una jornada d’atletisme. El dia és grisós i, de tant en tant, ens anima i ens refresca un generós plugim.

Hi vam anar caminant. Quan hi vam arribar, van caure unes quantes gotes.

Les proves van ser molt divertides; la més difícil era la de “resistència” perquè consistia a donar tres voltes al camp de futbol.

La nostra escola va quedar molt ben posicionada.

No tot eren proves. També hi havia zones de descans i estiraments. Ens ho vam passar molt bé, però també vam acabar molt cansats. L’endemà teníem cruiximents.Eduard Blanco, Jordi Antiñolo, Lluís Caralt, Jon Luna, Pau Antonio, Oriol Aymerich i Natàlia Nicolau

Dos concursos primaverals ens han fet més amics de les bones paraules: el concurs del nostre estimat Col·legi Sant Vicenç i el Narcís Lunes. 26 d’abril i 6 de maig, respectivament, han estat dues dates del nostre calendari ben assenyalades.

Jo vaig fer una narració en català, però també es podia fer una poesia. Quan em van comunicar que havia quedat finalista, no m’ho creia. El lliurament de premis va ser a Can Comamala i va consistir a llegir una part de la narració; després ens van regalar un lot de llibres i una rosa.Núria Pérez

El dia 20 d’abril -un divendres pasqual que fredejava malgrat el sol-, vam anar a visitar el Museu de les Mines de Cercs, situat a la colònia de Sant Corneli (Berguedà). Aquesta colònia es troba a prop de 1000 m d’altitud i es va fundar a la darreria del segle XIX per tal d’allotjar la població que treballava a les mines de carbó. També vam poder visitar una caseta de la colònia dels anys 40. Però allò que ens va impactar més va ser recórrer, en un tren miner, uns 450 metres de la galeria Sant Romà. Dins aquell túnel fosc, vam comprovar com n’era de dur el treball a la mina.

Des del racó arrecerat i fresquívol on dinàvem, es podia veure el Prepirineu ben nevat.

Sant Jordi ens va portar poemes i la Mare de Déu de Montserrat va cloure la setmana amb els XXX Jocs Florals.

El dia 23 d’abril, dilluns, ens van rebre uns mestres recitant poemes; després del pati vam anar a veure la representació de la llegenda de Sant Jordi. L’endemà, els de cinquè ens vam encarregar de la “marató de lectura”: preparàrem unes fantàstiques històries, mites, llegendes.... Dijous vam anar a escoltar el “recital poético” a càrrec dels companys de sisè i divendres a la tarda vam fer els Jocs Florals. Nosaltres vam representar uns poemes sobre instruments.

Josep Bladé, Pol Sola, Gala Gil, Joel Núñez i Alba López

Atletisme13 d’abril

Concursos literaris13 d’abril

Mines de Cercs20 d’abril

Setmana Literària20 d’abril

32NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

PORTAVENTURA4, 5 i 6 de juny

Hem dit adéu a les colònies de primària amb uns fantàstics dies blaus viscuts al parc d’atraccions de PortAventura, al parc aquàtic de Costa Carib i a la platja de Calafell. La nova atracció del Shambhala, la muntanya russa més alta d’Europa, ens hi esperava. Quin munt d’emocions i de somriures!

Llegiu, tot seguit, un divertit minidiccionari de colònies.

Tenim la sort de saludar el primer poeta que ha visitat l’escola, Miquel Desclot.

La visita de Miquel Desclot va ser genial, vam llegir alguns poemes de música i els de sisè van fer-li algunes preguntes, que va respondre amb molt d’entusiasme. Ell també ens va recitar poemes escrits per ell mateix. En Miquel és un home divertit i simpàtic.

I després va arribar el moment que molts desitjàvem, ens va signar un llibre que ens va encantar: Més música, mestre!

Maria González, Laia Ladevesa, Patrícia Vela i Ruth Fernández

Una antiga casa senyorial envoltada de jardins ha acollit les nostres colònies. Quin entorn més bonic ha il·luminat els nostres ulls! La Roca Foradada ha estat una veritable postal de record de l’estada a Santa Maria del Roure (Osona).

El centre d’interès de la casa de colònies era els bandolers. Ens “vam entrenar” per ser bons bandolers durant els tres dies. També vam anar a la Foradada, una cascada amb un forat gegant; ens van deixar posar els peus a l’aigua. Dimecres vam fer un taller de vímet i vam fer un cistell. Les colònies van ser molt divertides.Natàlia Jornet, Helena Ruiz, Adrià Santana, David Alcalde, Yasmina Chelh, Oriol Juncà, Álex Vázquez i Dani Rodríguez

Miquel Desclot9 de maig

Santa Maria del Roure 4, 5 i 6 de juny

Casa de colònies Artur Martorell (Calafell): espaiosa, neta, endreçada, bonica, moderna, nova.

Atraccions de PortAventura: reeixides, bufones, divertides, altes, intrèpides, vertiginoses, genials, aaaaaaaah!

Parc aquàtic Costa Carib: fantàstic, meravellós, sensacional, calorós, remullat, fascinant.

Espectacles: divertits, entretinguts, participatius, espectaculars, “flipants”, repetitius, impactants.

Menjar: bo, dolent, saborós, gustós, ni fu ni fa, dolç, insípid, exquisit.

Grups d’amics i amigues: units, engrescats, perduts, il·lusionats,

excitats, despenjats, dubitatius, obedients, manaires, cridaners, callats, animats, generosos i solidaris.

Festival a la nit: entretingut, avorrit, llarg, graciós, ensopit, millorable.

Conte de nit: gran paüra, esgarrifós, divertidíssim, excitant, nocturn, exotèric, interessant.

Jocs a la platja: distrets, “ensorrats”, remullats, alegres, estivals.

Diners: per a regals, per a obsequis, per a refrescar-se la boca, per a perdre’ls, per a preocupar-se’n, per a recuperar-los, per a no trobar-los.

Valoració global: Colònies per a no oblidar mai.Alumnes de sisè

33NOSALTRES

EL SERVEI DE MENJADOR COMPLEIX 20 ANYS

El servei de menjador compleix 20 anys

AMB CONCEPCIÓ RUSINÉS MONTALBÁN I EULÀLIA ORIOL TUSET, DUES MONITORES DE LA PRIMERA HORA, HEM RECORDAT ELS INICIS DEL MENJADOR ESCOLAR DEL COL·LEGI SANT VICENÇ I HEM FET UNA VALORACIÓ DE L’EVOLUCIÓ D’UN SERVEI QUE TÉ LA MATEIXA EDAT -VINT ANYS- QUE L’EDIFICI QUE L’ACULL.

Els inicis (1992-1995)L’Eulàlia (Sant Vicenç dels Horts, 1953) i la Concepció (Sant Vicenç dels Horts, 1958) rememoren com si fos ara el pri-mer dia que el menjador del Col·legi Sant Vicenç va obrir les seves portes: era el 15 de setembre de 1992. Feia dos dies que, en el decurs d’un acte memorable, s’havia inaugurat l’escola nova del carrer Gaudí. El servei es va instal·lar, d’una banda, a les dues aules de la planta baixa que ac-tualment ocupen els alumnes de P5, i de l’altra, a l’últim despatx del carrer de l’Associació, que es feia servir de cuina. La Concepció recorda que, com que falta-ven taules per als usuaris, va demanar-ne unes de velles del Col·legi Joan Juncade-lla. “El primer dia -explica amb un som-riure inevitable- no hi havia gerres, i vam haver d’anar a corre-cuita a comprar-les a l’Hiper 100”. L’Eulàlia allarga el relat, també amb un ampli somriure dibuixat a la cara: “Com que faltaven gots, vaig portar cent pots de vidre de Nocilla que guardava la meva sogra”. És una anècdota que posa en evidència l’escassetat de re-cursos d’aquell primer menjador a què es va acollir una seixantena d’alumnes, que dinaven en dos torns (petits i grans), al servei dels quals hi havia tres monito-res: les dues entrevistades i Trini Bosch. El menjar el servia Comedores Martín -que ja ha tancat-, i el menú del primer dia fou... llenties. La pobresa de recursos a què hem al·ludit se suplia amb moltes dosis de bona voluntat i un horari sense límits, atès que molts dies les tres dones entraven a les 12 h i acabaven la neteja i l’endreça dels tres espais entorn de les 17.30 h. “Però estàvem contentes”, assegu-ren l’Eulàlia i la Concepció, que afegeixen: “En guardem un bon record”.

Però no tot consistia a servir el dinar. Calia ocupar-se dels nens i nenes un cop acabat l’àpat, per a la qual cosa compta-ven amb dos mestres -Maria Auxili Roig i Lluís Bosch- que atenien els usuaris al pati. (L’Auxili s’ocupava dels petits i el Lluís dels alumnes d’EGB, és a dir, de primer a vuitè.)

L’organització era gairebé inexistent. No hi havia cap comissió que vetllés pel servei, ni cap pare o mare de la Junta Rectora que el supervisés. Es confiava en les persones esmentades, un detall que la Concepció i l’Eulàlia encara valo-ren avui, al cap de vint anys d’aquell co-mençament tan meritori com agosarat. En aquest sentit, i amb un punt d’emo-ció, diuen: “Volem donar les gràcies a totes les persones que, des del primer dia, van confiar en nosaltres”, i en el mot persones hi ha un nom que, segons el seu parer, mereix un reconeixement: Josep Ferrés Prats, aleshores president de l’ACPF.

El trasllat (1995-2000)Arran de les obres d’ampliació de l’es-cola, el servei es traslladà -ara sí- a un menjador de veritat. Fou el 15 de no-vembre de 1995, una altra data per a una història que encara havia de pro-porcionar-nos unes quantes sorpreses. L’estrena del menjador s’esperava amb candeletes, per tal com, durant els tres primers mesos del curs 1995-96, el men-jador va funcionar provisionalment al casal parroquial del carrer del Riu, un fet que l’Eulàlia i la Concepció recor-den vivament, sobretot per la dificultat que comportava traslladar el menjar al casal, “passant per uns taulons que fe-

ien de rampa”. Ambdues expliquen que “aleshores el pati era de terra, i el tras-llat es feia especialment dificultós els dies de pluja”.

A partir del 15 de novembre, però, tot canvià. “Els espais del nou menjador –situat en un extrem de la segona plan-ta de l’escola- eren amplis i no t’havies d’ajupir” com quan el menjador era a la planta baixa. Aleshores ja hi havia un responsable del servei (Lluís Bosch), dues monitores més (Rosa Martínez i Montse Álvaro) i un centenar d’usuaris. Pel que fa a l’empresa de càtering Co-medores Martín, “continuà servint-nos el menjar fins al mes de juny de l’any 2000”, en què fou substituïda per una firma de Viladecans, El Menú del Petit, que depèn de la Fundació Catalana de l’Esplai, que va contractar -i, per tant,

PERFILLlentiesDijous, 17 de maig de 2012. Entrem al men-jador a les 13 h i ens adonem que hi ha nou taules ocupades per una setantena d’usuaris d’educació infantil. Enraonen, però no criden. Seuen bé i mengen de gust. Ens acostem una mica a les taules per veure el contingut del primer plat: llenties, com el menú d’aquell històric 15 de setembre de 1992. Se’ns escapa un somriure. Al menjador -gran, lluminós, endreçat- hi ha l’activitat que precedeix l’en-trada del segon torn, que inclou els alumnes d’educació primària. Ens adonem que cada monitora sap perfectament el que ha de fer. Busquem amb la mirada la Montse Álvaro -que podria escriure el llibre de la història del menjador- i l’Imma Serrano, l’actual co-ordinadora de les monitores-educadores, tan discreta com eficient.

Les llenties no ens entusiasmen, però confes-sem que ens quedaríem per observar el tracte afable i el treball eficaç d’unes dones que fan de la seva feina un art. Duen una bata i una còfia noves. L’escola és d’elles de 13 a 15 h. Algunes dinen aquí. La seva comesa mereix el reconeixement de la comunitat educativa. Gràcies.

Joaquim Pastor Font

34NOSALTRES

assegurar- les monitores del nostre cen-tre. Cada cop es vetllava més per la for-mació de les monitores, raó per la qual l’Eulàlia i la Concepció hagueren de fer un curset de manipuladores d’aliments i obtenir el títol corresponent expe-dit per la Generalitat. Més endavant, i a la vista de l’augment constant del nombre d’alumnes que es quedaven a dinar, la Junta de l’ACPF decidí assumir la responsabilitat directe del servei, que es concretà en la constitució de la Co-missió de Menjador, al capdavant de la qual hi ha hagut sempre un pare o una mare de la institució titular del Col-legi Sant Vicenç. Les monitores entrevis-tades recorden perfectament els noms dels dos primers responsables: Vicenç Mora i Antoni Boixader.

I encara un altre canvi, prou important: l’adquisició del rentavaixella, “que es demana per raons higièniques” i del qual tenia cura una monitora diferent cada setmana “per no carregar-nos l’es-quena”, atès que “el rentaplats era baix”.

L’expansió (2000-2012)La paraula creixement defineix l’evo-lució del servei de menjador durant la segona dècada: creix l’espai -ampliat ar-ran de les obres fetes a la segona planta els anys 2007 i 2008 (1)-, creix el nombre de monitores, creixen els usuaris -que entorn de l’any 2009 s’acosten als 200- i, alhora, s’amplien les prestacions. En quin sentit?... “Doncs, per exemple, pel que fa a la varietat de menús”, ja que, a més del comú, d’uns anys ençà “hi ha menús especials per a celíacs, diabètics, vegetarians i alumnes afectats per al-lèrgies diverses”. I encara cal esmentar les dietes -per als qui pateixen alguna indisposició- i el menú de règim.

Els anys han passat, però les monitores estan contentes i no pensen pas en la jubilació. Amb tot i això, la Concepció constata: “Ara és una feina, abans era una diversió”. S’adonen que, més que monitores, són educadores, i asseguren que “no ens agrada renyar”, tot i que ho

han de fer, “perquè el comportament dels alumnes ha canviat”.

No és cap secret, i ja es pot dir. El curs vinent el servei de menjador tindrà per primera vegada una cuinera i un auxi-liar, la qual cosa vol dir que el menjar ja no el portaran fet des de Viladecans, sinó que es farà a la cuina, “que serà una zona esterilitzada”, on les monito-res no tindran accés. “La qualitat millo-rarà”, asseguren l’Eulàlia i la Concepció, i és probable que augmenti el nombre d’usuaris fixos, “perquè en els darrers anys ha baixat una mica, de 200 a 170 aproximadament”, comenta l’Eulàlia. A més, “els aliments seran frescos”. Les dues dones estan il·lusionades: “Volem que (aquesta experiència) vagi bé”. Si Déu vol

EL SERVEI DE MENJADOR COMPLEIX 20 ANYS

(1) Aquestes obres s’inauguraren i es beneïren el diumenge 27 de gener de 2008.

01Monitores del menjador del curs 2011-12Darrere, d’esquerra a dreta: Rosa Álvarez, Glòria Barranco, Conchi Agudo, María José Alonso, María Rodríguez i Paqui Velasco.Davant, d’esquerra a dreta: Montse Álvaro, Marga Aranda, Concepció Rusinés, Eulàlia Oriol, Imma Serrano i Rosa Martínez.

01

0302

04

02Instantània del menjador, any 1994

03Equip de monitores, any 1994

04Equip de monitors amb alumnes, any 2000

35NOSALTRES

L’ADÉU DE 6è

Se’n van amb bons records“FORMES PART DE LA MEVA VIDA”, ASSEGUREN, REFERINT-SE A L’ESCOLA QUE DEIXEN, MENTRE AFLOREN SENTIMENTS DIVERSOS EN EL MOMENT DEL COMIAT, QUE NO VOLDRIEN QUE ES PRODUÍS. S’ENDUEN BONS RECORDS I EXPRESSEN EL SEU AGRAÏMENT ALS MESTRES I COMPANYS I A TOTS ELS QUI ELS HAN AJUDAT EN LA SEVA FORMACIÓ INTEL·LECTUAL I HUMANA.

Quins records t’emportes?De l’escola m’emporto molts records, els uns més bonics que els altres, però el record més gran és l’amistat: amb els professors, els alumnes i els companys de classe. Dono gràcies a tots els mes-tres i tutors que he tingut al llarg dels anys i que m’han ajudat a llegir, escriu-re, superar-me i assumir responsabi-litats. En el moment del comiat sento tristesa, molta tristesa, perquè marxo d’una escola on m’han acollit durant anys i anys, és difícil treure’t una part de tu. També sento amor: estimo els meus companys i mestres tal com són, i no faria res sola en aquest món.Victòria Escobar Moreno

M’emporto molt bons records. Per exemple, de les excursions, el carnes-toltes, les obres de teatre, les colònies, les classes, i també m’emporto molts

records dels professors. Aquesta escola ha estat com una segona casa per a mi: aquí he après moltes coses, m’han educat, he passat estones molt diverti-des... Dono les gràcies a tots els profes-sors que m’han ajudat molt en totes les circumstàncies, i també a aquells que m’han fet repetir alguna feina o examen perquè així ho he après millor. M’ha agradat molt, aquesta escola, la trobaré a faltar.Ainhoa García Martínez

Ets genial. M’agradaria que moltes més persones poguessin fruir de tu, d’aquesta meravellosa escola. Ara, d’aquí a molt poc, ens haurem de dir adéu; això és el que em fa més pena: acomiadar-me.Pol Oliveras Julià

M’emporto molt bons records d’aques-ta escola i sobretot dels amics i ami-gues que he fet durant aquests nou anys de la meva vida. Dono les gràcies

6è A

1. Andreu Miró, Joana 2. Besé Carmona, Isaac 3. Blasco Calero, Miriam 4. Bosch Castells, Mar 5. Capdevila Jaramillo, Neus 6. Casasampere Fernández, Agustí 7. Catalán Aragall, Olga 8. Devesa Carretero, Laia 9. Escobar Moreno, León Jairo10. Font Canals, Francesc11. Lázaro Soto, Óscar12. López Ariño, Sara13. López Fernández, Joel14. López Rubio, Ariadna15. Marcè Berenguer, Laia16. Martínez Simón, Joan17. Milià Lorenzo, Marta18. Moreno Mingorance, Elia19. Moreno Pereira, Oriol20. Prats Aymerich, David21. Roig Marcè, Maria Pei22. Sales Ferrés, Job23. Sola Ardid, Marc24. Tudela Cobo, Roger25. Vélez Massana, Gerard

Tutors: Lluís Bosch Vendrell i Manel Vidal Portillo

ELS ALUMNES

36NOSALTRES

L’ADÉU DE 6è

a tots els mestres que ens han ensenyat totes les assignatures i tots els dubtes que hem tingut, per la paciència i per tot el que fan per nosaltres.Sento molta tristesa pel fet de dir adéu a aquesta escola que m’ha acompa-nyat durant nou anys i pels amics i amigues, perquè ens seguirem veient però farem noves amistats i algunes es trencaran. També sento alegria en veure tots els amics i amigues que hem fet tots i que tant enyorarem.Alba Rosique Artigas

Aquests nou anys al teu costat han estat, de moment, els millors de la meva vida. Et demano que em perdonis perquè no podré estar més amb tu. Et vindré a dir “hola!” de tant en tant. Ara estic trist perquè t’he de dir adéu.Marc Morante Alberti

De l’escola m’emporto uns molt bons records. Un que recordo amb molt d’afecte és quan el Toni Prats venia a la

classe de segon a fer-nos castellà i ens deia sempre: “ Hola, me llamo Antonio y soy el hermano gemelo de Toni”. Jo fins i tot de vegades dubtava de si era veritat o no. Confesso que m’estimo molt el Col·legi Sant Vicenç: els mes-tres, la Carmina, la Glòria, el Paco... a tothom. Clàudia Barceló Sàbat

Gràcies, escolaEstà acabant una etapa de la meva vida que sempre recordaré amb alegria, perquè han estat els millors anys de la meva infantesa. Ara he crescut i sé que ha passat un període important. Et dono les gràcies, escola, per tots els bons moments que hem passat junts durant nou anys.Roger Tudela Cobo

Gràcies per tot el que m’has donat, la satisfacció de l’ensenyament, els mo-ments alegres i de diversió, els serveis

del menjador... Estic alegre perquè seguiré estudiant, però em sento molt trist, no me’n vull anar d’aquesta escola. M’ha donat molts records i bons moments.León Jairo Escobar Moreno

T’he anat coneixent molt més, m’has caigut molt bé, ets com el millor amic, perquè tu m’has acollit molt bé. Jo t’estimo molt, i ara em fa pena abando-nar-te perquè formes part de la meva vida.Neus Capdevila Jaramillo

Amb tu he viscut molt bons moments i d’altres de no tan bons... però amb tu he viscut una etapa de la meva vida: la infantesa. Has estat l’única escola, per això ets la millor per a mi i per a tots els meus companys i companyes. Sempre et recordaré.Laia Devesa Carretero

6è B

1. Águila Pérez, Marc 2. Barceló Sàbat, Clàudia 3. Bravo Oller, Daniel 4. Capdevila Pan, Álex 5. Chavero García, Iván 6. Escobar Moreno, Victòria 7. Expósito Martín, Adrià 8. Folqué García, Pere Joan 9. Font Boira, Ramon10. García Martínez, Ainhoa11. Lavado Soriano, Aleix12. López Gaínza, Ariadna13. López Gil, Mireia14. Montoya Sánchez, Clàudia15. Morante Alberti, Marc16. Moya Ramal, Laura17. Oliveras Julià, Pol18. Pérez Falgás, Gerard19. Plaza Tejada, Joel20. Puga Creus, Eduard21. Ramírez Franco, Paula22. Rivera Alcario, Marta23. Rosique Artigas, Alba24. Sánchez Canals, Judith

Tutor: Antoni Prats Morral

ELS ALUMNES

37NOSALTRES

la partida

Blanques: Boris GelfandNegres: Viswanathan Anand

Partida de desempatCampionat del Món, Moscou 2012

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LVII)

L’actual campió d’escacs, el gran mes-tre indi Viswanathan Anand, ha retin-gut el títol en vèncer 2,5 a 1,5 el seu rep-tador Boris Gelfand. El campionat s’ha jugat a Moscou en el decurs del mes de maig d’enguany. Per al gran mestre de Madràs, aquest triomf significa man-tenir durant dos anys més la corona reunificada que va conquerir el 2008. Així doncs, Anand ha engrandit la seva llegenda, atès que s’ha proclamat per cinquena vegada campió del món.

La veritat és que tant Gelfand (nascut a la ciutat de Minsk, Bielorússia, el 1968, i actualment de nacionalitat israeliana) com Anand (nascut a Madràs, Índia, el 1969, però resident a Madrid) no han disputat un mundial amb gaire tensió, és a dir, no han pres cap risc innecessa-ri. Després de jugar-se el cicle regular de 12 partides, el resultat ha evidenci-at aquesta manca de combativitat: una victòria per cadascú i 10 taules. Ha es-tat aleshores que ha calgut un cicle de desempats, jugats amb un sistema de quatre partides semiràpides (25 minuts per jugador). Anand, més avesat a ju-gar amb poc temps al rellotge, ha asso-lit un empat a la primera partida, una victòria amb blanques a la segona, ha salvat una posició perduda a la tercera, i, fent gala d’uns grans dots defensius, ha acabat la quarta amb unes taules. “El “tie break” ha estat increïblement tens i igualat. Era impossible saber qui gua-nyaria. La tensió ha estat tan gran que, més que alegria, sento alleujament”, va dir Anand a la roda de premsa. Per altra banda, l’opositor, Gelfand, adjudicava la seva caiguda a la falta de rapidesa en aquesta modalitat. Anand s’ha conver-tit, doncs, en el primer escaquista de la història que manté el ceptre gràcies als “penals dels escacs”.

Vegem, tot seguit, la primera partida semiràpida de desempat d’aquest cam-pionat un xic descafeïnat

BON DIA, SR. KASPÀROV

Esteve Fradera

1. d4, d5

2. c4, c6

3. Cc3, Cf6 (Entrem a la defensa eslava)

4. e3, e6

5. Cf3, Cbd7

6. Dc2, ... (Si 6. Ad3, dxc4; 7. Axc4, b5 i entrem a la variant Merano.)

6. ... , Dc2

7. Ad3, 0–0

8. 0–0, e5

9. cxd5, cxd5

10. e4!, exd4

11. Cxd5, Cxd5

12. exd5, h6

13. b3 (Novetat: el més conegut és 13.Cxd4, Dh4; 14. f4, Cf6; 15. Cb5, ...)

13. ... , Ce5

14. Cxe5 Axe5

15. Te1 Te8

16. Ab2 Ad7

17. Dd2 Df6

18. g3 Tac8

19. a4?, ... (És més natural 19. Ac4)

19. ... , Df3

20. Ae4 Dxb3

21. Teb1 Axg3!? (Era millor 21...,a5; 22.Axd4, Dc4; 23.Axe5, Dxe4; 24.Te1, Db4; 25.Dxb4, axb4; 26.Ad6, Txe1+; 27.Txe1, b3)

22. Ta3, Db6 (Sembla millor, 22...Dc4; es fa més pressió.)

23. Axd4, Axh2+

24. Rxh2, Dd6+

25. Tg3, Txe4

26. Axg7, Rh7 (Aparta el rei de 27. Ae7+,

escac i dama. Igualava definitivament 26...Th4+ ;27.Rg2, Ah3+; 28.Txh3 Tg4+; 29.Tg3 Txg3+; 30.fxg3, Dg6; 31.Tc1, Txc1; 32.Dxc1, Rxg7)

27. Txb7, Tg8

28. Dxh6+ ... (Potser és millor 28. ..., Dd3!, atès que es pressiona la torre.)

28. ... , Dxh6+

29. Axh6, Txg3

30. Rxg3, Ac8! (S’assegura les taules.)

31. Tc7 Rxh6

32. Txc8 Txa4. Taules. (0,5-0,5). Cap jugador no vol forçar la situació. Igualtat total. Aviat, però, vindria la partida definitiva. El “gol de penal” que sentenciaria el campionat.

Defensa eslava

38NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

EL SOL GENERÓS PORTA L’ESTIU. I A L’ESTIU ELS ARBRES VESSEN FRUITS, GRANATS I MADURS. LLEGIU, A POC A POC, EL CONTE QUE TROBAREU A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS” I ACOMPANYEU L’ENTUSIASMADA TORTUGA CERCANT EL SEU SOMNI: UN ARBRE. I VET AQUÍ QUE AQUEST ARBRE MISTERIÓS QUE REGALA, A COR QUÈ VOLS, DÀTILS, COCOS, PINYES, TARONGES, PLÀTANS... ÉS BEN A PROP VOSTRE; NOMÉS CAL QUE RECORDEU EL SEU NOM, PERÒ SOBRETOT NO VAL A DISTREURE’S. SOM-HI!, NO TANQUEU ELS ULLS ALS BELLS SOMNIS, LES OMBRES DEL DIA US HO PODEN FER OBLIDAR TOT..

Entreteniments de somni estival

Sudoku de qualitatCompleteu aquest sudoku. A quina fila o columna es pot llegir una qualitat d’un personatge del conte? Pinteu-la. Sabeu a quin animal fa referència?

Jeroglífic verinósDavant la tortuga hi havia un...

Foto de conteSóc llest i espavilat. Qui sóc?

Anagrama d’insectesNiu d’insectes semblants a les formigues.

R E M I T R E T

Animals malendreçats Poseu-hi ordre, si us plau. Col·loqueu-los tal com apareixen en el conte.GIRAFA, ELEFANT, BABUÍ, ESTRUÇ, LLEÓ

Qui diu cada cosa? Vigila amb la serp!

Vigila el termiter!

Vigila la bassa!

I com trobaré aquest arbre?

I no et giris per res!

Un arbre de somni Recordeu el seu nom de bo de bo? ONUMBO-ROMBANGA / OMUMBO-RAMBONGA / OMUMBO-ROMBONGA / OMOMBU-RAMBANGO

Fruits dels tròpicsSabeu quins fruits són aquests?

F T

R O

E E E

π

(Solució)

(Solució)

(Solució)

(Solució)

(Solució)

(Solució)

Antoni Prats

Porto accent!

39NOSALTRES

PÀG. 5 COL·LEGINOTÍCIES

FESTA DE PRIMAVERA

PÀG. 19 CARRER DELS GEGANTS

LES FOQUES I LES LLUNES

HEM ANAT A MAS SURO

PÀG. 34 REPORTATGE

EL SERVEI DE MENJADOR

COMPLEIX 20 ANYSPÀG. 36

L’ADÉU DE SISÈ

SE’N VAN AMB BONS

RECORDSPÀG. 39

ENTRETENIMENTS

PÀG. 7 COL·LEGINOTÍCIES

ADÉU MULTITUDINARI

A CARME VIZUETE

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.catinfo@csantvicens.cat