Upload
others
View
5
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
COASTWATCH | ESTAT DEL LITORAL CATALÀ 2004
2
3
INFORME COASTWATCH CATALUNYA 2004ESTAT DEL LITORAL CATALÀ
Parc Natural del delta de l’EbreDoctor Martí Buera s/n43580 DeltebreTel 977 489 [email protected]
Centre d’iniciatives ecològiques MediterràniaFrancolí 56-5843006 TarragonaTel 977 551 [email protected]
Escola del marRambla 3708911 BadalonaTel 933 843 [email protected]
Centre cultural de la mediterràniaUlla 31 17257 Torroella de MontgríTel 972 755 180
Ortigosa 5, 2º 1ª | Barcelona 08003 | Tel 933 101 300 | Fax 933 105 118 | [email protected] | www.greenpeace.es
4
5
Editor Luigi Ceccaroni. Coordinació projecte CW Catalunya Mar Olivar. Tractament de dades i revisió texts Elaine
Hervello. Calculació índex INCAS Alberto Adan i Héctor Andreu. Arxiu de premsa Héctor Andreu. Digitalització dades i
annex Participants Fina Carmona. Disseny gràfic Jennifer Rooch. Il·lustració portada Maria Ella Carrera Caraza. Han
col·laborat Ana Pérez, Cristina Díaz, Stéphanie Capdeville, Francesc Camps, Txiqui López, Michell Macías, Elena Padró, Inma
Salcedo, Montse Vendrell i Ramón Vidal.
6
7
ÍNDEX
8
10
12
18
23
25
30
34
35
36
37
38
39
50
Pròleg
Subvencions a la indústria pesquera
La petjada ecològica del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004
Dades generals de Catalunya
Dades per províncies
Girona
Barcelona
Tarragona
Índex de qualitat de la costa - INCAS
Girona
Barcelona
Tarragona
Cronologia comparativa
Qüestionari
Participants
8
La franja costanera de Catalunya és un espai frontera
d’interaccions profundes, on viu i treballa una part cada
cop més gran de la població catalana. Aquest litoral és
amenaçat per tota classe de maniobres especulatives, i
aquí un gran nombre d’activitats humanes es contrapo-
sen al funcionament dels sistemes naturals.
Per educar a la preservació de les costes i del mar, moltes
persones i entitats, any rere any, participen en el pro-
grama Coastwatch Europa, organitzant una campanya a
Catalunya. Aquesta campanya es conclou cada any amb la
publicació, per part de Greenpeace, d’aquest informe on
s’evidencien els problemes, nous i menys nous, que afec-
ten la franja costanera.
La costa és el lloc d’on s’extreu part dels recursos vius que
es consumeixen (vegeu article “Subvencions a la indústria
pesquera”) i també el lloc on aboquem els nostres residus.
Els rius catalans són autèntics sistemes de drenatge de pro-
blemes que es generen lluny de la costa. Han deixat de ser
sistemes naturals rics i diversos per transformar-se, bona
part d’ells, en autèntiques clavegueres a cel obert, testimo-
nis d’un sistema productiu contaminant i poc eficient.
Així, la franja litoral està afectada no sols per activitats
directes com ara modificacions a la línia de costa i conta-
minació, sinó també per l'impacte d’activitats que es des-
envolupen terra endins.
El règim sedimentari de les platges es veu afectat pels
corrents marins (que a Catalunya van paral·lels a la costa
de nord a sud), però també pel tipus d’obstacles que
aquests troben en el seu camí i per la quantitat de sedi-
ments que provenen dels rius que, alhora, pot variar de
forma considerable com a conseqüència de canvis que es
produeixen en l’ús del sòl i de l’aigua i en el clima. Els
incendis i les males pràctiques de conreu que provoquen
una pèrdua considerable de sòl produeixen taxes elevades
de sedimentació a la costa, mentre que els embassaments
i les preses en els rius tenen l’efecte contrari.
Aquest any, la Generalitat ha elaborat un Pla director
urbanístic del sistema costaner que pretén mantenir
lliure de ciment i formigó els últims 55 quilòmetres sense
urbanitzar de la costa catalana (unes 24.500 hectàrees).
Aquest Pla intenta solucionar la manca de política terri-
torial de l'anterior Govern, que s’ha traduït en una urba-
nització gairebé continuada de la costa de Catalunya i
amb agressions constants als espais naturals protegits.
El Pla pretén establir que el sòl amb qualificació de “No
Urbanitzable” i “Urbanitzable No Delimitat” , en 500
metres des de la línia de la costa, quedi, en la seva gran
majoria, definitivament protegit com a “Sòl No Urbanit-
zable del Sistema Costaner”. El Pla pretén establir diver-
sos tipus de protecció segons el valor ambiental de cada
PRÒLEG
El nou Pla director urbanístic del sistema costaner, elaborat per la Gene-ralitat, intenta solucionar la manca de política territorial de l'anteriorGovern, que s’ha traduït en una urbanització gairebé continuada de lacosta de Catalunya i amb agressions constants als espais naturals pro-tegits.
9
un dels àmbits considerats. El seu èxit, quan s’hagi apro-
vat definitivament, dependrà en gran mesura de la volun-
tat i determinació d’aplicar-lo.
Al març, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona
va aplicar per primera vegada la resolució del Govern de
suspendre la tramitació de plans urbanístics en “sòl no
urbanitzable del sistema costaner”. A l’Ajuntament de
l’Escala, la Comissió va retirar la tramitació d’un pla par-
cial de delimitació per a la construcció de 60 vivendes en
el sector Montgó.
Però sí que va ser aprovat, en canvi, el Pla Puig d’en Arti-
gues, a Platja d’Aro, que projecta 64 vivendes de nova
planta, perquè aquest projecte prevé la urbanització
d’una finca que es troba situada a 560 metres del mar.
També va aprovar-se la modificació del Pla general d’or-
denació urbana del municipi de Vilanova i la Geltrú,
governada pel tripartit PSC, ICV-EUiA i ERC, per a cons-
truir a primera línia de la Platja Llarga un nou hotel de
cinc plantes i 259 apartaments. Altres punts negres
importants a la costa de Catalunya són el Fòrum 2004
amb l’ocupació i urbanització de la vora costanera i la
construcció d’un nou port completament innecessari, i el
setge urbanístic al Delta de l'Ebre.
Si volem avançar en la preservació de la costa i en la pre-
venció de les causes que originen els problemes esmen-
tats, cal una societat més informada, més crítica, més
participativa, més exigent amb els seus governants i més
compromesa en la defensa de la qualitat ambiental.
És per això que a Greenpeace publiquem aquest informe,
que serà distribuït a l’Administració pública, al Parla-
ment de Catalunya, a la Comissió Europea i als mitjans
de comunicació, com a resultat del treball desinteressat i
completament voluntari de les 1.100 persones que ens
vam mobilitzar per dur a terme aquesta campanya 2004.
2004, Vilassar de Mar, Greenpeace / LuigiCeccaroni
10
Aquest any, al mig d’una gran indiferència, està passant
una cosa molt important: la marxa global cap al lliure
mercat ha fixat finalment l’atenció sobre les subvencions
a l’agricultura, que sumen 1.000 milions d'euros diaris.
Heu llegit bé: 1.000.000.000 d'euros cada dia, aproxima-
dament. I per què això és important per a la costa o per al
mar? Perquè els agricultors no són els únics productors
d’aliments que reben subvencions generoses. La indústria
pesquera rep aproximadament 20.000 milions d'euros
cada any, almenys un 20% del valor de la captura. El
resultat és massa barques perseguint massa pocs peixos.
Això afecta molt negativament el medi ambient costaner
arreu del món i Catalunya no és cap excepció. Però ara
aquestes subvencions estan sent atacades, especialment
com a resultat d’una iniciativa de Nova Zelanda.
Gran part dels 20.000 milions d'euros en subvencions es
gasta per construir i millorar la qualitat dels vaixells, i per
assegurar que els pescadors continuïn guanyant també
quan els recursos són escassos, els preus són baixos o els
costos són alts. Així i tot, pràcticament totes les agències
relacionades amb la indústria pesquera (incloent la FAO,
Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació de les
Nacions Unides) estan d’acord que aquestes subvencions
són la causa principal de l’excés de pesca arreu del món.
L’any passat, fins i tot la Unió Europea (UE), molt de
temps entre els pitjors infractors en matèria de pesca, va
retallar algunes subvencions que estimulaven la capacitat
pesquera d'Europa.
Les subvencions redueixen els costos, incrementen els
beneficis i mitiguen els riscos. En pesqueries (àrees de
pesca) amb excés de captura, permeten que les flotes
industrials segueixin anant darrere de l’últim peix, quan
en situacions normals no sortiria rendible. I quan aquells
últims peixos s’han fet fora, els vaixells subvencionats es
dirigeixen cap a les pesqueries a les aigües territorials
d’altres països.
Per això, a més de l’impacte que tenen sobre els estocs,
aquestes subvencions són també un tema comercial i
polític. Poden fer baixar els preus, donar a algunes flotes
un avantatge injust i negar a alguns països l’accés al seu
propi peix. Per exemple, barques subvencionades catala-
nes estan ara pescant davant de Fiji i venent el peix a
Europa com a captura europea. No obstant, un vaixell
fijià -sense subvenció de la UE- no pot competir amb els
espanyols si prova de vendre el mateix peix a Europa. A
l’Organització Mundial del Comerç (OMC), s’ha comen-
çat a abordar el problema de les subvencions als pesca-
dors només després que ministres d’uns quants països
demanessin actuacions a la 4a Conferència Ministerial de
l’organització a Doha (Qatar) el 2001. Fins i tot llavors, hi
havia nerviosisme entre els delegats, que temien que una
regulació ambiental passés d’amagat per la porta poste-
rior de l’OMC i imposés límits al comerç.
Finalment, però, l’estat precari de les pesqueries mun-
dials va cridar l’atenció dels delegats dels governs i
Les subvencions, en àrees de pesca amb excés de captura, permetenque les flotes industrials segueixin anant darrere de l’últim peix, quanen situacions normals no sortiria rendible.
SUBVENCIONS A LA INDÚSTRIA PESQUERA
11
l’OMC va començar a fer progressos a les últimes reu-
nions del Grup Negociador sobre Regles (WTO Negotia-
ting Group on Rules). Recentment s’ha format un subgrup,
els Friends of Fish, amb diversos països (que encara que
s’anomenin Amics del Peix no són en absolut un exemple
de bona gestió pesquera), guiats per Nova Zelanda, i inclo-
ent els Estats Units (EUA), Islàndia, Xile, Perú i Noruega,
que vol que quasi totes les subvencions siguin declarades
il·legals. La UE, en canvi, vol retenir les subvencions per
desmantellar vaixells i ajudar els pescadors a trobar una
altra feina. I Japó, que paga la seva flota més que la UE i els
EUA junts, diu que no hi ha proves que les subvencions
perjudiquin els estocs de peix; no obstant això i per sor-
presa, durant la reunió del juny de 2004 del Grup Negocia-
dor va apropar la seva posició a la dels Friends of Fish.
Aviat, podria efectivament començar a emergir un consens
sobre quines subvencions han de desaparèixer.
Està per veure quin paper pot jugar l'OMC, una organit-
zació dominada per les grans potències i molt poc trans-
parent, en la temàtica de les subvencions a l’activitat
pesquera. En particular, és molt important prestar aten-
ció a l'impacte que qualsevol negociació al si d’aquesta
organització pot tenir sobre els països més pobres, i més
en una qüestió tan directament relacionada amb la segu-
retat alimentària com és la pesca.
Amb tot això, caldria fer pressió per posar punt i final a
les subvencions a la indústria pesquera que contribueixen
a l’excés de pesca, perquè seria un avanç important cap a
la gestió sostenible dels recursos pesquers del nostre mar
i també perquè el precedent per a altres indústries podria
ser significatiu. Però és important que tothom conegui la
situació i doni suport, al seu propi entorn, als esforços
dirigits a l’eliminació de les subvencions que contribuei-
xen a l’excés de pesca.
Greenpeace
12
Entre el 9 de maig i el 26 de setembre, el Fòrum Universal de les Cultures –
Barcelona 2004 va ser un espai de reflexió sobre pau, sostenibilitat i... ocupa-
ció urbanística del litoral.
Atès que el Fòrum (impulsat per l’Ajuntament de Barcelona) segueix una
clara línia d’actuació caracteritzada per la saturació urbanística i l’artificialit-
zació de la costa, en aquest article volem assenyalar, de manera resumida i
esquemàtica, la petjada ecològica d’aquesta actuació, en termes d’impacte
sobre les platges i el model urbà.
El projecte Fòrum està format per un desenvolupament urbanístic a llarg ter-
mini, que va funcionar inicialment com a escenari per a uns esdeveniments
de caràcter cultural que van tenir lloc l’estiu del 2004. De la inversió feta en el
Fòrum, el 67% és pública i d’aquesta el 70% feta amb recursos municipals.
L'Ajuntament de Barcelona (que compta amb el suport del Govern espanyol i
de la Generalitat de Catalunya) va tractar d’associar l’etiqueta de “desenvolu-
pament sostenible” als esdeveniments del Fòrum, esperant que el “contingut”
de diàleg i tolerància del Fòrum-espectacle ocultés el model discutible repre-
sentat pel “continent” on es desenvolupa aquesta nova realitat, cosa que de fet
va aconseguir.
Tones de formigó han soterrat qualsevol vestigi de la costa de Barcelona i Sant
Adrià del Besòs. Els defensors del Fòrum afirmen que “estava molt degrada-
da”, la qual cosa no garanteix que el desenvolupament en aquesta franja costa-
nera hagi sigut sostenible i dirigit cap a l’obtenció d’un espai natural i públic,
com hom esperaria.
L’ocupació urbanística del Fòrum, a part de generar beneficis privats, con-
demna les platges a una atenció costosa i contínua perquè tinguin sorra. A
més a més, a la província de Barcelona la majoria de les platges són una part
LA PETJADA ECOLÒGICA DEL FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES - BARCELONA 2004
CRONOLOGIA
Abril del 1997
El Consell Plenari de l’Ajuntament
de Barcelona aprova les grans
línies de la proposta del Fòrum
Universal de les Cultures -
Barcelona 2004.
Juny del 1997
Es constitueix el Consell Directiu
del Fòrum, integrat pel Govern
espanyol, la Generalitat de
Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona.
Novembre del 1997
La Unesco, per acord de la seva
29a Conferència General (París,
12 de novembre), dóna al Fòrum
ple suport i n’és el soci principal.
Març del 1998
El Consorci del Besòs, integrat per
l’Ajuntament de Barcelona i el de
Sant Adrià, comença a coordinar
la reforma a la zona del riu Besòs.
Octubre del 1998
El Consorci del Besòs aprova el
nou projecte per al port a Sant
Adrià, redactat pel Gabinet
200
4, B
arce
lon
a, G
reen
pea
ce /
Lu
igi
Cec
caro
ni
13
integral de la trama urbana, amb un nivell baix de protecció. Són equipa-
ments artificials que fins i tot en presència d’un règim sedimentari normal
requereixen manteniment per a la seva preservació. Fa temps es va edificar a
sobre de les dunes que reposaven les sorres que s’emportaven els temporals.
La renovació de la zona del Fòrum era l’ocasió per retornar a les dunes el seu
espai i així reduir els problemes de les platges del Barcelonès. Aquest espai s’ha
lliurat, en canvi, sobretot a sectors econòmicament rics de la societat.
Una de les clàusules de l’acord del 19 de juny del 2000 entre el Ministeri de
Medi Ambient i l’Ajuntament de Barcelona feia referència a la regeneració arti-
ficial de les platges. La Direcció General de Costes deixava clar que les obres del
Fòrum provocarien una alteració del litoral i que l'Ajuntament de Barcelona
seria l’únic responsable de la regeneració artificial de les platges. No obstant
això, ara, des de l’Ajuntament, es sol·licita a la Direcció General de Costes, i
s’obté, que es faci càrrec de la despesa dels 6 milions d’euros per cada quilòme-
tre de platja “regenerat”. Aquest no és un problema puntual; la major erosió, que
és deguda a l’extracció de sediments i sorra, i a canvis en la línia de la costa,
afectarà el litoral de Barcelona a llarg termini. Malgrat tot, aquesta mateixa
costa avui dia és tan artificial que els problemes d’erosió són quasi secundaris.
Al cap i a la fi no som turistes tot l’any i el temps que passem a les platges és
només una petita fracció del total. Hi ha en canvi d’altres aspectes bàsics de
sostenibilitat relacionats amb el Fòrum i el model urbà en general.
La ciutat de Barcelona (i la Generalitat de Catalunya per la seva part), per ser
sostenible, ha de garantir no només la qualitat de les platges, sinó també la
qualitat de vida, la pervivència dels ecosistemes i les possibilitats energètiques
per a les generacions futures.
Una dimensió bàsica de la sostenibilitat és la velocitat de desenvolupament.
Això significa que en operacions urbanístiques amb urgència és més probable
que hi hagi imprevisions, és a dir, falta de visió i planificació vers la sostenibili-
tat. En el cas de Barcelona, podem dir que les grans operacions urbanístiques
van forçar les transformacions de l’entorn ja fa més de 40 anys, i hi ha qui pensa
que aquests forçaments han creuat els límits entre sostenibilitat i insostenibili-
tat. Aquestes operacions, aquests elements de canvi, tenen factors positius d’estí-
mul, però arriba un punt que la seva urgència pot ser negativa, perquè la ciutat
és un sistema molt complex, que es va fent molt laboriosament i, per tant, no es
pot forçar gaire el seu temps, encara que en el cas d’una ciutat tan avantguardis-
ta com Barcelona això no sigui fàcil de demostrar.
Un altre element bàsic de la sostenibilitat és l’espai públic; un element essen-
cial, ja que és el lloc de la socialització i la cultura, del conflicte i l’intercanvi.
A la zona del Fòrum hi ha espai públic, però, si ens hi fixem, molt d’aquest
d’Enginyers de Joan Ramon de
Clascà, que proposa la construc-
ció d’una dàrsena, darrere de la
línia de costa, que té una capaci-
tat per a unes 250 embarcacions,
i una altra dàrsena fora de la línia
de costa amb capacitat per a
unes 600 més.
Abril del 1999
Finalitzen les obres de recupera-
ció ambiental de part del riu
Besòs. Resultats discutibles.
Juliol del 1999
El Consell Plenari de l’Ajuntament
de Barcelona aprova el projecte
urbanístic del Fòrum. El projecte
inclou un zoo marí, un port espor-
tiu i un passeig marítim.
Setembre del 1999
El 7 de setembre del 1999, el
director general de Costes refusa
la proposta de reforma urbanística
i la ubicació del zoo marí.
Febrer del 2000
Els ajuntaments de Barcelona i de
Sant Adrià del Besòs, associats a
través del Consorci del Besòs,
acorden acabar d'impulsar l'arran-
jament dels últims 2,7 quilòmetres
de riu que encara queden per con-
dicionar. Aquest projecte inclou
també el soterrament de les línies
d’alta tensió.
Abril del 2000
L’11 d’abril del 2000, un informe
negatiu de la Direcció General de
Costes (Ministeri de Medi
Ambient) ratifica la il·legalitat del
nou espai guanyat al mar del
Fòrum. Entre els dos dictàmens ha
canviat el titular del Ministeri de
Medi Ambient: abans era Isabel
14
espai és dedicat als cotxes. Fins i tot, un dels principals patrocinadors de l’es-
deveniment és Toyota, una de les més importants empreses de cotxes del món.
En canvi, perquè hi hagi espai públic de qualitat, allò que ha de perdre predo-
mini, que és el gran enemic de l’espai públic, és justament el vehicle de com-
bustió privat. I potser en aquest sentit va faltar una proposta concreta del
moviment ecologista al moment de dissenyar el transport de la zona. Qui s’a-
treviria a Catalunya a proposar, per exemple, l’aplicació d’unes mesures de
pagament de peatge per entrar al nucli urbà o fins i tot només a un barri
modèlic i experimental com podia haver sigut el Fòrum? Però a Londres es
fa... i funciona.
La zona arreu del Fòrum sembla dissenyada per a ciutadans rics, amb cotxe,
possiblement més d’un. És veritat, hi ha uns quants “pisos per a estudiants”,
però quina és l’alternativa real per a les famílies que no poden adaptar-se a
aquests luxosos 35 metres quadrats quasi a primera línia de mar? Doncs, és
clar: els barris perifèrics suburbials, i un model de ciutat que no hauríem de
voler però que s’està imposant arreu del món. Desenvolupaments com el
Fòrum afavoreixen situacions de precarietat, de dificultat, d’expulsió d’uns
sectors de la societat: els joves i les famílies que necessiten habitatges d’una
certa superfície s’han d’anar relegant a les perifèries. Reduir la superfície dels
habitatges no és la millor solució; és una solució transitòria per a joves, per a
una època curta. S’hauria de promoure, des de l’administració municipal,
habitatge protegit públic de qualitat i mediambientalment sostenible, i un
tipus d’urbanisme basat en illes mixtes en les quals es donés una multiplicitat
d’usos i hi haguessin habitatges, oficines, equipaments, tallers, comerç i petites
empreses, i tot això conjugat amb una certa massa crítica.
Fa uns anys, amb l’operació dels Jocs Olímpics, no es va optar pel transport
públic, o potser no es va fer d’una manera forta: es van construir les rondes,
afavorint el cotxe. Afortunadament, al mateix temps es va implementar una
xarxa d’espais públics, millorant els parcs i creant-ne de nous. Llavors, com
ara, l’oportunitat va ser la de convertir una part de la ciutat en modèlica. El
problema amb els models és que cadascú té el seu. Amb el Fòrum s’ha volgut
provar un planejament urbanístic nou per a Barcelona i la veritat és que és
difícil avaluar a fons si es tracta d’una solució sostenible o no, a causa de la
seva pròpia novetat en el context de la ciutat. Com hem intentat explicar, els
reptes de la urbanització sostenible són millorar les condicions de vida i del
medi ambient, conservar les fonts energètiques i les reserves de primeres
matèries, i millorar el teixit social. La nova “ciutat” a l’oest del Besòs ha obli-
dat o malbaratat una vegada més l’oportunitat de fer una ciutat sostenible i
autosuficient, ecològicament integrada al medi natural: no hi ha horts urbans,
no hi ha depuració biològica de l’aigua, no hi ha espais per producció d’ener-
gia neta suficient per a les seves necessitats, no hi ha espais de producció
industrial neta, no hi ha sistemes de reciclatge i reutilització integrats per als
Tocino, i ara és Jaume Matas.
L’informe de Medi Ambient és vin-
culant de cara a la reforma urba-
nística, l’aprovació de la qual
correspon a la Generalitat.
L’informe no considera sostenible
l’extensió de la costa, tot i que és
precisament la sostenibilitat un
dels valors que el Fòrum defensa.
L’informe qualifica els plans muni-
cipals de maniobra marcadament
mercantil i una privatització enco-
berta del domini públic, que des-
naturalitzarà la franja litoral.
Maig del 2000
El 5 de maig del 2000, Joan Clos,
alcalde de Barcelona, declara que
l’informe del Ministeri és erroni,
poc rigorós i fora de la lògica ins-
titucional. Pere Macias, conseller
de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat, expli-
ca que la Generalitat segueix
donant suport total al Fòrum. El
20 de maig del 2000, el Ministeri
de Medi Ambient reitera el seu
refús al pla de reforma del front
litoral del Besòs i continua defen-
sant que l’esplanada guanyada al
mar interromprà les aportacions
de sorra del riu Besòs. Xavier
Casas, primer tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de Barcelona, viatja
el 25 de maig del 2000 a Madrid
acompanyat del president del
Grup Municipal del Partit Popular,
Santiago Fisas (en qualitat de
mediador), per tal d’entrevistar-se
amb el ministre de Medi Ambient,
Jaume Matas.
Juny del 2000
El Govern espanyol i l’Ajuntament
15
bens que usen els seus habitants, en fi, no hi ha moltes coses normals en una
eco-ciutat, encara que l’Ajuntament declari que es tracta de la recuperació
ambiental d’un espai abans degradat.
En conclusió, durant el 2004, al llarg de l’esdeveniment Fòrum s’ha parlat
molt de sostenibilitat; desafortunadament, al mateix temps es denegava un
futur sostenible a la desembocadura del riu Besòs i potser a tota la zona de
Diagonal Mar, i cal ser-ne conscients. De moment, el Fòrum no és un exemple
de sostenibilitat. La millor definició ve inclosa a la descripció inicial del
mateix projecte: “Els beneficis econòmics que reportaran aquestes operacions
són el primer argument de viabilitat de les actuacions urbanístiques proposa-
des”. Al mig d’aquestes actuacions urbanístiques, i de la festa de la sostenibili-
tat, la diversitat i la pau, neix una nova “ciutat”, on la solució a una situació de
degradació és destruir i tornar a construir des de zero, d’una manera discuti-
ble i sense seguir criteris de sostenibilitat.
IMPACTES
Positius
· Es transforma i es millora per a ús exclusiu del humans un espai costaner degradat.
· Es dóna un ús parcialment públic a una zona que abans no en tenia. La zona però ara serà
gestionada de forma privada.
Negatius
· Es desenvolupa de manera no sostenible l’espai costaner, quan es podia haver fet de manera
sostenible.
· El port esportiu al costat del Besòs és un dels punts més condemnables del projecte. El port
esportiu tindrà una capacitat per a unes 1.000 embarcacions, la major part d’elles ubicades
en la marina seca, una mena de dipòsit en sec de vaixells que gestionarà, a l’igual que la resta
del Port, Marina Premià, empresa que ja gestiona el port d’aquesta localitat barcelonina. En
la primavera de 2003 es van acabar els treballs d'infraestructura i, actualment, s’estan cons-
truint els edificis de serveis del port. La superfície total de l’actuació és de 311.000 m2,
165.000 m2 a l’aigua i 146.000 m2 a terra; una part de la superfície es destinarà a activitats
comercials i a la construcció de nous aparcaments.
· L’esplanada guanyada al mar afecta negativament la regeneració natural de les platges de
Barcelona que reben les sorres procedents del nord. (Explicació de l’Ajuntament de
Barcelona, la mateixa que en el cas de la Vila Olímpica: es crearan platges rígides entre espi-
gons submarins i s’afavorirà el transvasament de sorra amb un bypass.)
· Es privatitza el domini públic. (Explicació de l’Ajuntament de Barcelona: es passa d’un
domini públic sense ús públic a un domini privat amb ús públic.)
· S’impedeix definitivament la formació natural del delta del riu Besòs.
Neutres
· Es construeixen noves platges i es creen noves zones de bany.
de Barcelona signen el 19 de juny
del 2000 l’acord que aprova l’es-
planada guanyada al mar al sud
de la desembocadura del riu
Besòs. Les reticències del
Ministeri s’han vençut gràcies a:
(1) una reducció de l’espai guan-
yat al mar; (2) canvis en l’ús que
es farà d’aquest espai; (3) el nou
compromís assumit per
l’Ajuntament de Barcelona de res-
ponsabilitzar-se de la regeneració
i manteniment de les platges entre
el Besòs i el port de Barcelona;
(4) el compromís de l’Ajuntament
de Barcelona de buscar sorra
adequada d’origen terrestre per a
la regeneració, si l’extracció de
sorra del fons marí causés danys
al medi, o a recursos pesquers o
econòmics de qualsevol tipus; (5)
la supervisió del Ministeri de les
operacions de regeneració de
sorra que realitzi l’Ajuntament, el
qual haurà d’habilitar un sistema
de corrents entre el riu i les plat-
ges de Barcelona; (6) la renúncia
de l’Ajuntament i del Consorci del
Besòs a construir res permanent a
primera línia de mar, on només hi
haurà un passeig marítim que
haurà de tenir continuïtat en amb-
dós extrems, tant cap a Barcelona
com cap a Badalona; (7) l’amplia-
ció de la depuradora sobre el
mateix terreny que ocupa actual-
ment; (8) el fet que es dediqui el
zoo, que es construirà a l’esplana-
da guanyada al mar, exclusivament
a espècies marines i a aiguamolls
que no es podran visitar. El 20 de
juny del 2000, Greenpeace critica
16
cadors s’oposen a la construcció
del nou port, ja que segons ells
acabarà amb la pesca.
Març del 2002
Greenpeace denuncia al
Parlament de Catalunya el projec-
te de regeneració del Besòs, pel
seu gran impacte ambiental, i qua-
lifica d’il·legals les obres correspo-
nents, ja que existeixen dos infor-
mes oficials desfavorables.
Abril del 2002
El port de Sant Adrià, a la zona
Fòrum, disposarà de 1.000 ama-
rradors. La inversió feta en obres
d’infraestructura marítima és de
36 milions d’euros.
Maig del 2002
Els principals edificis del Fòrum
s’autoabastiran amb energia foto-
voltaica procedent de la nova
placa solar.
Maig del 2003
L’alcalde de Barcelona, Joan Clos,
es compromet a allargar la línia de
mar de la capital catalana fins als
5 km i aconseguir així "la platja
urbana més gran d'Europa".
L’alcalde també anuncia que es
començaran a ancorar els esculls
artificials que permetran crear un
parc biològic marítim en aigües
barcelonines, entre el Port Olímpic
i el nou port esportiu de Sant
Adrià. L’alcalde manifesta que
amb el zoo aquàtic es regenerarà
artificialment una zona de llacunes
litorals i es crearà un refugi per a
les aus que migren entre Europa i
Àfrica. Referent al nou parc marí-
tim, assegura que els 400 esculls
de formigó que, en total, es
l’acord assolit. Per a Greenpeace
el projecte és insostenible des del
punt de vista ambiental, i conside-
ra que el port esportiu al costat
del Besòs és el punt més censura-
ble del projecte.
Juliol del 2000
L’alcalde de Barcelona explica
que, en correspondència amb el
port esportiu es construirà un
canal de sorra, que anirà de lle-
vant a ponent, i per aquest motiu
considera sense fonament la por a
la desaparició de les platges.
Agost del 2000
El 5 d’agost, Greenpeace difon
l’informe Coastwatch Catalunya
2000, en el qual es denuncien els
efectes negatius que tindrà per a
la costa de Barcelona l’esplanada
guanyada al mar que allotja part del
Fòrum. Entre els problemes trobats
destaca el port esportiu, que altera
el litoral i la dinàmica de costa.
Setembre del 2000
La major part de la despesa públi-
ca del Fòrum Universal de les
Cultures servirà per pagar les
infraestructures ambientals, com
l’ampliació i cobertura de la depu-
radora, inclosa al Pla Hidrològic
Nacional (PHN), la transformació
de la incineradora i la regeneració
del tram final del riu.
Desembre del 2000
Es comencen les obres de cons-
trucció del port esportiu de Sant
Adrià amb un interceptor d’onatge.
Gener del 2001
L’aportació de Fons de
Desenvolupament Regional de la
Unió Europea (FEDER) significa
un impuls definitiu a l’edifici Fòrum
i a les seves instal·lacions tecnolò-
giques.
Març del 2001
Jordi Borda, urbanista, critica que
molt del que es justifica en el pro-
jecte com a espai públic és espai
comercial i que no s’ha convidat a
la població a debatre i a reflexionar
sobre els continguts que s’han de
tractar a la trobada. Així i tot, confia
en els bons resultats d’aquesta,
encara que es planteja l’interrogant
de què passarà després en aquest
sector de la ciutat, que quedaria
funcionant només com a sector
d’hotels, oficines i negocis.
Abril del 2001
Els eixos oficials del Fòrum seran
tres: la pau, el desenvolupament
urbá sostenible i la creació cultu-
ral. L’alcalde de Barcelona afirma
que els objectius del Fòrum li
plantegen tres desafiaments: solu-
cionar la qüestió de la degradació
social de la Mina, recuperar el biò-
top marí i demostrar que la convi-
vència de les cultures és possible
a Barcelona. (Desafortunadament,
el 2004, dos d’aquests tres reptes
segueixen desafiant l’alcalde.)
Agost del 2001
Greenpeace difon l’informe
Coastwatch Catalunya 2001, en el
qual es denuncia l’impacte del
Fòrum al domini del riu Besòs.
Novembre del 2001
La confraria de pescadors de
Barcelona denuncia vessaments
il·legals al nou port de Sant Adrià,
mentre que els responsables del
Fòrum ho desmenteixen. Els pes-
17
col·locaran davant les platges de
Barcelona serviran d’hàbitat per a
espècies marines. Part d’aquest
parc serà visitable per submarinis-
tes.
Juliol del 2003
El projecte urbanístic del Fòrum tin-
drà, segons Greenpeace, un fort
impacte sobre el litoral barceloní,
en contra dels arguments de
l’Ajuntament de Barcelona sobre
desenvolupament sostenible.
Aquesta és la valoració que es fa
en l’informe presentat a Madrid
amb el títol de “Destrucció a tota
costa”. Els ecologistes argumenten
que un projecte com el del Fòrum,
desplegat sobre una gran platafor-
ma litoral creada artificialment
sobre terrenys guanyats al mar, no
pot ser considerat sostenible, ja
que respon a un objectiu molt clar:
destrossar la costa perquè perdi
les seves característiques naturals i
no pugui ser qualificada com a tal.
D’altra banda, l'informe de
Greenpeace alerta de l’amenaça
que aquest projecte suposa per a
les platges de Barcelona.
Agost del 2003
Amb la celebració del Fòrum hi ha
tot un seguit d’actuacions urbanísti-
ques que permetran a Sant Adrià
recuperar el litoral. Si bé és cert
que la indústria continuarà sent
present a primera línia de mar, com
a mínim s’aconseguirà que la ciutat
deixi de donar l’esquena a la
Mediterrània. Al marge dret hi ha
de néixer una nova platja, de mig
kilòmetre de llargària i tres hectàre-
es de superfície, a esquenes del
port esportiu de Sant Adrià i com a
continuació del parc litoral. El parc
tindrà una entrada en forma de llen-
gua prop del nou campus universi-
tari de la UPC i enllaçarà amb el
parc fluvial del Besòs.
Gener del 2004
Barcelona es planteja reduir la pla-
taforma que es pretenia guanyar al
mar per construir-hi el nou zoològic
marí. Limitar la superfície de la
nova península permetria un dels
projectes pendents de la urbanitza-
ció del litoral del Besòs que no
estarà acabat per a la celebració
del Fòrum. El retard en el permís
del ministeri de Medi Ambient i la
complexitat del projecte de trasllat
del zoològic van ajornar la cons-
trucció de la península fa uns
mesos. Davant de la poca predis-
posició del ministeri, l'Ajuntament
es planteja construir una platafor-
ma de només 6 hectàrees.
L’ampliació fins a 13 es demanaria
més endavant. La terra acumulada
procedent de les obres del Fòrum
i Diagonal Mar no es vessarà al
mar. Una empresa municipal ven-
drà la sorra (200.000 m3 a 6
euros el metre cúbic) a altres pro-
motors.
Maig del 2004
El 9 de maig, el Fòrum obre les
portes. "El Fòrum 2004 és una
oportunitat perduda per a la pro-
tecció del medi ambient", afirma el
director executiu de Greenpeace
Espanya, Juan López de Uralde; i
lamenta que "Barcelona no hagi
optat per crear un parc natural
marítim que hauria estat un model
per al desenvolupament a les ciu-
tats". Greenpeace no està interes-
sada a participar en el Fòrum per-
què no vol rentar la cara d’un pro-
jecte que s’ha fet sense atendre
els criteris de protecció de la
costa. El port esportiu de Sant
Adrià del Besòs és una actuació
que privatitza un espai públic,
cedint-lo durant 26 anys a una
empresa privada que s’encarrega
de promoure activitats comercials.
2004, Barcelona, Greenpeace
18
L’estat de neteja de la costa catalana ha millorat el 2004 en comparació amb el 2003. La quantitat d’envasos de
plàstic, la deixalla més abundant que es troba a la costa, ha passat de 57 unitats per kilòmetre a 43. També ha
decrescut la quantitat de llaunes i envasos de cartró, mentre que la xifra de bosses de plàstic, una altra de les dei-
xalles amb més presència, pràcticament s’ha mantingut.
DADES GENERALS DE CATALUNYA
El 2004 s’han inspeccionat quasi 200 kilòmetres de la costa catalana, més que el 2003. Aquest augment és degut
al fet que hi ha hagut més visites a la costa de la província de Barcelona i Girona. En canvi, a Tarragona el nivell
de seguiment de la costa ha sigut inferior.
Unitats per kilòmetre de costa
19
Catalunya presenta un fortíssim increment del nombre de bastonets de les orelles. Aquest augment es dóna espe-
cialment a la província de Barcelona, tot i que també a Tarragona, cosa que indica i evidencia el mal funciona-
ment de part de les estacions depuradores d’aigües residuals.
La brossa domèstica i els materials de construcció es detecten en quasi el 50% dels punts de la costa catalana
visitats, sense canvis importants respecte a l’any anterior. S’observa, en canvi, una presència inferior de grans
objectes metàl·lics i de mobiliari domèstic, durant el 2004, tot i que encara es trobin a quasi el 20% dels kilòme-
tres de costa observats.
20
CONTAMINACIÓ
AVUI 02/08/03
El Consell Executiu de la
Generalitat aprova un pla
especial d’emergències
per contaminació acci-
dental de les aigües mari-
nes de Catalunya. El pla
s’anomenarà CAMCAT i
comportarà un estudi
d’avaluació de riscos, la
identificació de les zones
més vulnerables i els pos-
sibles danys. Té un pres-
supost de 7,5 milions
d’euros.
AVUI 13/11/03
Catalunya no té prou
barreres per evitar la conta-
minació de les seves costes.
Segons la Generalitat,
només es disposa de la
meitat de barreres necessà-
ries per afrontar un episodi
de contaminació al mar. La
Generalitat ha previst
adquirir 6 km de material a
fi de garantir la protecció
del litoral contra aquesta
mena de catàstrofe.
TEMPORALS -
PLATGES
AVUI 21/10/03
Els darrers temporals de
llevant han provocat
greus danys a la majoria
de municipis del litoral
català. A Blanes, van pro-
vocar l’enfonsament de
59 metres del passeig
marítim. A Roses, el cost
per regenerar la sorra de
les platges s’estima en uns
65.000 euros. A
Torredembarra, van aixe-
car 100 metres de pavi-
ment del passeig marítim
i van obrir un gran esvo-
ranc. A Barcelona, la pèr-
dua de sorra en algunes
parts de la platja de la
Barceloneta ha deixat al
descobert canonades d’ai-
gua i part de la xarxa
elèctrica.
URBANITZACIÓ
EL PUNT 26/02/04
El 52% del litoral català
està qualificat com a sòl
urbà o susceptible de ser
urbanitzat. De 70 munici-
pis costaners, 14 tenen el
100% de la franja litoral
urbanitzada. Segons el
secretari de Planificació
Territorial, Oriol Nel·lo,
el projecte de Pla director
urbanístic del sistema
costaner evitarà la urba-
nització d’àrees encara
lliures i per tant la creació
de noves barreres entre
els ecosistemes litorals i
els interiors.
EL PERIÓDICO 14/03/04
El nou projecte de la
Generalitat de Catalunya
per la protecció del litoral
ha originat diferents opi-
nions entre els ajunta-
ments de la costa. Així,
mentre alguns consideren
que se’ls allibera de la
pressió d’haver de decidir
sobre l’ordenació de la
costa, per altres suposa
una intromissió en els
seus assumptes. Alguns
ajuntaments, com el de
Lloret de Mar, han accele-
rat els tràmits de declara-
ció de zones no urbanit-
zables. La Generalitat
defensa que el pla s’ha
elaborat amb la participa-
ció de molts experts, i
tots els ajuntaments tenen
encara fins al maig per
aportar idees.
AVUI 16/03/04
El Pla director urbanístic
del sistema costaner que
prepara el govern de la
Generalitat de Catalunya
permetrà que 55 km de la
costa quedin lliures de
construccions. De
moment s’han paralitzat
llicències i plans urbanís-
tics en terrenys que no
estan expressament defi-
nits com a urbanitzables.
Tretze municipis costa-
ners i dues comarques
(Barcelonès i Baix
Penedès) ja tenen tota la
façana marítima urbanit-
zada, mentre que només
un 11% de la franja cos-
tanera està protegida pel
Pla d’espais d’interès
natural (PEIN).
AVUI 08/05/04
Greenpeace denuncia en
el seu informe
Coastwatch un empitjora-
ment general de les con-
dicions ambientals de la
costa catalana, principal-
ment a causa de la crei-
xent ocupació humana,
problemes en els sistemes
de depuració d’aigües
terrestres, l’abocament de
residus i la regeneració
artificial de platges.
Segons l’estudi, 25 dels 43
municipis analitzats van
baixar en l’índex que
mesura la qualitat de la
costa. L’informe denuncia
a més que la modificació
del Pla d’ordenació urba-
na a Vilanova i la Geltrú
permetrà la urbanització
de la platja llarga en
aquesta localitat, un dels
pocs espais del litoral
català que encara no ha
estat urbanitzat.
LA VANGUARDIA
29/05/04
La Conselleria de Política
Territorial ha elaborat un
Pla director urbanístic del
sistema costaner que pre-
serva tot el sòl “No
Urbanitzable” i
“Urbanitzable No
Delimitat”, en una franja
de 500 metres de la línia
de mar. Aquesta mesura
suposarà una major pro-
tecció del litoral davant la
pressió urbanística.
RESUMS DE PREMSA CATALUNYA
21
Mentre s’aprovi, queda-
ran suspeses noves llicèn-
cies i tràmits urbanístics.
Es calcula que 24.500 ha
de sòl, incloent les 7.500
ha d’espais PEIN, queda-
ran classificades com a
“Sòl No Urbanitzable del
Sistema Costaner”.
LEGISLACIÓ GENE-
RAL
AVUI 15/12/03
Dins l’acord del nou
govern tripartit, hi ha
inclòs l’objectiu de redac-
tar i aprovar la Llei de
protecció integral del
litoral català. Aquesta llei
haurà de protegir la zona
terrestre i de plataforma
continental, i determinar
les mesures de protecció i
correcció que siguin
necessàries a cada tram
del litoral.
PORTS
AVUI 15/01/04
Joaquim Nadal, conseller
de Política Territorial i
Obres Públiques, fa unes
declaracions en les quals
es dedueix la possibilitat
d’aixecar la moratòria
que impedeix la construc-
ció de nous ports espor-
tius al litoral català. El
conseller va declarar en la
seva visita a les obres del
nou port de Badalona
que el fet que hi hagi
molts ports no vol dir
que n’hi hagi prou.
LA VANGUARDIA
08/03/04
El litoral català enfronta
el debat entre la falta de
places per a vaixells
esportius i la defensa del
medi ambient. L’1 de
gener de 2005, un cop
acabi la moratòria per la
construcció de nous ports
esportius, la demanda de
nous ports serà molt
forta. Els grups ecologis-
tes defensen que la costa
catalana està ja saturada
de ports, que s’ha demos-
trat que tenen greus con-
seqüències: trenquen el
paisatge, generen residus i
afecten els corrents natu-
rals de la costa i el movi-
ment de sorres.
LA VANGUARDIA
15/04/04
Els ports són una barrera
pel transport dels sedi-
ments que mantenen les
sorres a les platges. La
Generalitat de Catalunya
estima que impedeixen el
moviment de més de 700
mil metres cúbics de
sorra a l’any, i afecten
principalment les costes
2004, Barcelona, Greenpeace / Luigi Ceccaroni
22
del Maresme i en menor
mesura la Costa Brava (ja
que està formada princi-
palment per petites
cales). Encara que els
ports tenen l’obligació de
fer bypass de sorres, pràc-
ticament cap d’ells com-
pleix aquest requisit. La
Generalitat preveu posar
en marxa un servei de
dragues, amb cofinança-
ment dels ports, per
moure la sorra que quedi
a la vessant nord dels
ports a les platges afecta-
des per temporals.
EL PUNT 10/05/04
La ministra de Medi
Ambient ha anunciat que
no regenerarà les platges
que perden sorra per
culpa dels ports esportius
i altres infraestructures. La
majoria d’alcaldes de les
poblacions afectades han
criticat aquesta decisió i
diuen que és el Ministeri
el que va aprovar la cons-
trucció dels ports espor-
tius i per tant és el res-
ponsable. D’altra banda,
l’alcalde de Blanes està
d’acord amb la ministra
ja que la regeneració arti-
ficial de platges és una
inversió a fons perdut.
AVUI 11/05/04
El Departament de
Política Territorial de la
Generalitat de Catalunya i
els ports esportius finan-
çaran cada un el 50% del
cost de la regeneració de
platges afectades pels tem-
porals. El mètode de rege-
neració consistirà en la
transferència de sorres
drenades en els mateixos
ports i en l’intercanvi
anual de sorres acumula-
des als dics. Els primers
ports que iniciaran aques-
ta mesura seran els del
Balís, Mataró, Premià, el
Masnou, Coma-ruga i
Torredembarra.
ESCALFAMENT
GLOBAL
LA VANGUARDIA
26/02/04
Segons un estudi presen-
tat pel Consell Assessor
per al Desenvolupament
Sostenible de la Gene-rali-
tat de Catalunya, cal espe-
rar que a Catalunya l’aug-
ment de temperatura arri-
bi fins a 3,5ºC a final d’a-
quest segle, superior a la
mitjana prevista per tot el
planeta.
PESCA
LA VANGUARDIA
18/03/04
El Consell de Ministres
de Pesca Europeus ha
aprovat un conjunt de
mesures per evitar les
captures accidentals de
cetacis. Aquestes mesures
obligaran a instal·lar dis-
positius acústics a les xar-
xes, que espantin els ceta-
cis de les àrees de pesca, i
que hi hagi observadors
en els vaixells pesquers de
més de 15 metres d’eslo-
ra. Aquesta normativa va
tenir en contra el vot
d’Espanya, ja que el
ministre de Pesca espan-
yol considera que aques-
tes mesures no tenen un
fonament científic, obli-
guen a fer despeses addi-
cionals als pescadors i
donen tracte de favor als
pescadors del Canal de la
Mànega, per als quals l’a-
cord entrarà en vigor un
any més tard que per a la
resta.
2002, aircraft carrier USS John F. Kennedy, Tarragona, JimHampshire
23
A la costa gironina en concret, la quantitat de deixalles trobades és bastant similar a ambdós anys. Girona conti-
nua sent la part més neta de la costa catalana. De fet, la quantitat d’envasos i bosses de plàstic, els dos tipus de
residus més abundants, ha decrescut.
DADES PER PROVÍNCIESPROVÍNCIA DE GIRONA
A Girona s’observa un increment de la presència de bastonets de les orelles, tot i que es tracta d’un augment més
moderat en comparació amb el problema alarmant de Barcelona.
A Girona, la situació de les restes de grans dimensions ha empitjorat, ja que la presència de brossa domèstica
arriba al 46%, xifra molt superior a la de l’any 2003. Similarment, s’ha trobat molt més material procedent de
terra, restes de naufragis i de collites.
24
LEGISLACIÓ GENE-
RAL
AVUI 15/12/03
En el seu acord, el nou
govern tripartit preveu la
protecció de diverses
zones de la Costa Brava,
com les zones del port de
Portbou al port de Roses,
de la platja de Pals a la del
Castell, de Sant Feliu a
Blanes, i zones puntuals
afectades per possibles
ampliacions o construcció
de nous ports esportius.
ALT EMPORDÀ
EL PUNT 06/03/04
El conseller de Medi
Ambient, Salvador Milà,
ha anunciat que es decla-
raran parc natural els
aiguamolls de l’Empordà,
el massís de Montgrí i les
illes Medes. S’estudia la
figura més escaient a fi de
crear una àrea protegida
conjunta. Segons el con-
seller, la Costa Brava no
suportaria uns altres 25
anys de desenvolupament
com els que ha sofert
fins ara.
URBANITZACIÓ
EL PERIÓDICO 29/01/04
El Col·legi d’Arquitectes
de Girona té previst realit-
zar el proper mes de març
un debat per reflexionar
sobre el model de creixe-
ment de la Costa Brava,
en què participaran tots
els sectors implicats. Els
arquitectes consideren que
en aquests moments s’està
produint un creixement
urbanístic desorbitat que
cal racionalitzar.
EL PUNT 29/02/04
La primera línia de costa
de Girona és la més pro-
tegida de Catalunya.
Conté el 50% de zones
protegides pel PEIN i
quasi hi ha els mateixos
kilòmetres de costa urba-
nitzats com de no urba-
nitzables.
AVUI 03/03/04
El Col·legi d’Arquitectes
de Catalunya organitza un
congrés amb la voluntat
d’analitzar la transforma-
ció del litoral gironí i fer
propostes per a un plane-
jament de futur sosteni-
ble. El debat es centrarà
en tres jornades a Roses,
Palafrugell i Blanes, i reu-
nirà a diferents col·lectius,
com urbanistes, geògrafs,
economistes, empresaris i
ecologistes.
ALT EMPORDÀ
AVUI 13/10/03
Una cinquantena d’enti-
tats ecologistes convoca-
des per l’associació
Salvem l’Empordà, van
subscriure la “Declaració
de Figueres”, un manifest
en què es demana una
moratòria a l’actual des-
envolupament urbanístic
de la franja litoral.
LA SELVA
EL PERIÓDICO 29/11/03
La plataforma SOS Lloret
ha presentat un docu-
ment a l’Ajuntament d’a-
questa localitat en què
s’indica que la construc-
ció de 139 pisos i 5 hotels
a Costa Marcona tindrà
impactes ambientals
greus per a aquesta zona,
un corredor forestal entre
la costa i el massís de
Cadiretes.
LA SELVA
EL PERIÓDICO 05/12/03
L’Ajuntament de Lloret
de Mar ha declarat com a
no urbanitzables les zones
de Costa Marcona i Cala
Banys com a resultat de
l’informe presentat per un
grup d’arquitectes, en el
qual s’aconsella no edifi-
car més habitatges en
aquesta zona. La platafor-
ma SOS Lloret ha celebrat
aquesta decisió.
LA SELVA
LAMALLA.NET 23/03/04
La plataforma ciutadana
SOS Lloret es nega a que
l’autopista del Maresme
arribi fins aquesta locali-
tat selvatana. Ho van tor-
nar a demostrar aquest
dilluns, amb una protesta
que va tenir lloc a la plat-
ja. Van estendre a la sorra
unes lletres gegants on es
podia llegir el lema No a
l’autopista!. Tot i que la
seva lluita va començar fa
només vuit mesos, les rei-
vindicacions de SOS
Lloret es troben en un
moment dolç. Gràcies a
les 12.000 signatures de
suport recollides, ja s’ha
aconseguit que l’Ajunta-
ment veti els projectes
urbanístics que amenaça-
ven algunes àrees encara
poc castigades del litoral,
com Cala Banys, Sant
Quirze i Costa Marcona.
LA SELVA
EL PERIÓDICO 31/05/04
La plataforma SOS Lloret
s’ha mostrat satisfeta del
fet que l’Ajuntament d’a-
questa localitat hagi para-
litzat les llicències atorga-
des per urbanitzar 32.000
metres quadrats a prime-
ra línia de costa a la plat-
ja de Fenals. A més, recla-
ma que es declari d’inte-
rès natural el corredor
forestal que encara
estigui preservat.
PORTS
ALT EMPORDÀ
EL PUNT 04/11/03
Es prova a Portlligat un
sistema d’amarrament
d’embarcacions dissenyat
per evitar que danyi la
posidònia marina. Si el
sistema funciona, s’im-
plantarà a altres zones
protegides.
RESUMS DE PREMSA GIRONA
25
A Barcelona, el nombre d’envasos de plàstic s’ha reduït i el de llaunes ha augmentat lleugerament respecte a l’any
2003. Però, en conjunt i comparativament amb les altres províncies, Barcelona te costa més bruta de tota Catalunya.
En general, Barcelona sempre ha sigut la part de la costa amb més quantitat de residus sanitaris, però l'increment
d’aquest 2004 en què s’han comptabilitzat quasi 500 bastonets de les orelles de mitjana a cada kilòmetre de la
costa revela el problema del mal funcionament de part de les estacions depuradores d’aigües residuals.
PROVÍNCIA DE BARCELONA
26
L’estat general de la costa barcelonesa ha millorat quant a presència de brossa i mobiliari domèstic, grans objectes
metàl·lics i restes de collites. Tot i això, la quantitat de materials de construcció, el problema que més afecta aquesta
part de la costa catalana, prop d’un 60% de la zona observada, no s’ha reduït en comparació amb l’any 2003.
2004, Vilassar de Mar, Greenpeace
27
TEMPORALS -
PLATGES
MARESME
LA VANGUARDIA
30/10/03
Segons Sànchez-Arcilla,
professor de la UPC, les
platges del Maresme
requereixen un manteni-
ment continuat de la
sorra a causa de l’alt
nivell d’urbanització.
Josep Antoni Caparrós,
vicepresident de la
Confraria de Pescadors de
Barcelona, assenyala que
la solució hauria estat no
edificar tant a la costa per
convertir-la únicament en
una font d’ingressos eco-
nòmics, però amb un
futur sense platges.
Segons Francesc
Alfambra, estudiós del
litoral, la solució seria
deixar una franja de 60-
70 metres per permetre la
formació de dunes que
reposin les sorres.
LA VANGUARDIA
11/02/04
El litoral de Barcelona no
disposarà de barreres
antitemporals fins l’any
2007. Segons la tinent
d’alcalde de Barcelona,
Imma Mayol, el projecte
està en fase de redacció i
inclou la implantació de
barreres mar endins.
Aquest any l’Ajuntament
disposa de 10.000 metres
cúbics de sorres proce-
dents del dragat del Port
Olímpic de Barcelona que
s’utilitzaran per reposar
les sorres que s’enduen
els temporals.
EL PERIÓDICO 22/02/04
El temporal de llevant ha
deixat pràcticament sense
sorra les platges de la
Barceloneta i Sant
Sebastià.
MARESME
LA VANGUARDIA
15/04/04
La platja de Cabrera ha
passat de tenir 80 metres
a pràcticament desaparèi-
xer en els darrers anys.
RENFE ha construït en
escull de pedra per evitar
que el mar s’endugui les
vies. Aquesta platja és de
les més castigades de la
costa de Barcelona pels
temporals i l’efecte barre-
ra de sorra dels ports
esportius, especialment el
de Mataró. El Ministeri
de Medi Ambient té pre-
vist regenerar-la l’any que
ve amb sorres d’un banc
situat a 600 metres mar
endins. Entre 1986 i 1994
es van regenerar 25 km
de platges al Maresme
amb 10 milions de metres
cúbics de sorra. Molta
d’aquesta sorra ja ha des-
aparegut, cosa que
demostra que la creació
de platges artificials
requereix un manteni-
ment continuat.
URBANITZACIÓ
EL PUNT 29/02/04
Un informe del
Departament de Política
Territorial de la
Generalitat de Catalunya
assenyala que el 75% del
litoral de la província està
urbanitzat. Només hi ha
un 18% no urbanitzable
repartit entre els munici-
pis de Canet, Sant Pol,
Malgrat, Santa Susanna, i
Vilanova i la Geltrú; i un
8% protegit pel PEIN al
Prat de Llobregat,
Viladecans i Sitges.
BARCELONÈS
EL PERIÓDICO 24/10/03
Un candidat a la
Presidència de la
Generalitat de Catalunya,
Josep Piqué, ha presentat
una proposta d’ampliació
de l’aeroport del Prat que
suposaria guanyar 425
hectàrees al mar.
LA VANGUARDIA
23/11/03
Les construccions a la
costa han frenat les arri-
bades naturals de sedi-
ments a les platges.
Catalunya, i en especial
Barcelona, ocupa un dels
primers llocs en saturació
de la costa. Ja la construc-
ció del ferrocarril i carre-
teres va provocar la des-
aparició de les zones de
dunes arran de la costa.
D’altra banda el flux de
sorres del Tordera a
Barcelona ha quedat fre-
nat pels ports esportius
de la província de
Barcelona.
BARCELONÈS
EL PERIÓDICO 21/11/03
El pantalà de Repsol a
Badalona ha passat a ser
propietat de
l’Ajuntament, que té la
intenció de transformar-
lo en un passeig marítim.
La cessió s’ha fet per deu
anys. L’Ajuntament no té
encara els diners necessa-
ris per fer aquesta actua-
ció, que aniria inclosa en
un projecte d’ampliació
del passeig marítim de
Badalona.
GARRAF
EL PUNT 30/04/04
L’Associació de Protecció
del Medi Ambient de
Garraf i l’Agrupació
Excursionista Talaia
demanen a l’Ajuntament
de Vilanova que reconsi-
deri la construcció d’un
hotel i 259 apartaments a
la Platja Llarga. Aquests
grups han presentat
al·legacions contra el pro-
jecte i denuncien que el
govern local ha modificat
RESUMS DE PREMSA BARCELONA
28
el pla general per benefi-
ciar l’empresa promotora
d’aquestes obres.
FÒRUM - ZOO
EL PERIÓDICO 03/02/04
La ministra de Medi
Ambient, Elvira
Rodríguez, va dir a
Barcelona que no es con-
cedirà l’autorització per
construir la plataforma
de 13 hectàrees del zoo
marí a la desembocadura
del riu Besòs. La raó que
dóna la ministra és que,
al zoo, és previst d’in-
cloure espècies no aquàti-
ques, i la llei de costes
només admetria un zoo
d’espècies exclusivament
aquàtiques.
LA VANGUARDIA
05/02/04
José Trigueros, director
de Costes del Ministeri de
Medi Ambient, ha decla-
rat que no incompliran la
Llei de costes i acceptaran
l’ampliació de terrenys
que es guanyaran al mar
per crear el zoo marí, al
costat del Fòrum de
Barcelona. El projecte de
12 hectàrees preveu crear
una zona de maresmes
naturals com a hàbitat
d’aus migratòries, però
també la instal·lació
d’una clínica veterinària,
edificis logístics i comer-
cials, zones de pícnic i un
espai per a goril·les. El
director de Costes assen-
yala que la Llei només
permet ocupar zones de
domini públic terrestre-
marítim per aquelles acti-
vitats que no poden tenir
cap altra ubicació.
EL PERIÓDICO 22/05/04
Greenpeace ha demanat
al Ministeri de Medi
Ambient que no autoritzi
a l’Ajuntament de
Barcelona la instal·lació
del zoo a l’àrea del Besòs,
ja que aniria contra la
Llei de costes de l’any
1988. Ministeri i
Ajuntament tenen previst
negociar aquest tema
properament. Segons
Greenpeace, si es donés
aquesta autorització,
altres municipis de la
costa de Barcelona també
demanarien poder priva-
titzar parts de la seva
costa. El deteriorament
de la costa de Barcelona
no és excusa per instal·lar
un zoo.
LA VANGUARDIA
15/04/04
Es preveu que abans de
l’inici del Fòrum, l’em-
presa Infraestructures de
Llevant haurà finalitzat
les obres de recuperació
de 3 km del tram final del
Besòs. A la tardor s’obri-
ria al públic el parc flu-
vial que anirà de
Montcada fins al mar.
S’espera que la desembo-
cadura es converteixi en
lloc de pas d’aus migratò-
ries. Segons Antoni
Fogué, regidor de Medi
Ambient de l’Ajuntament
de Santa Coloma, les
actuacions dels darrers
anys faran que el riu
Besòs deixi de ser la cla-
veguera a l’aire lliure en
què es va convertir
durant els anys 60, però
no deixarà de ser un riu
artificial.
TURISME
BARCELONÈS
AVUI 05/12/03
El port de Barcelona ha
superat el milió de perso-
nes que han arribat com a
turistes en creuers. L’any
2003 es tancarà amb un
increment del 23% d’a-
questa mena de visitants i
consolida a Barcelona
com a líder a Europa d’a-
quest tipus de trànsit
marítim turístic. Es pre-
veu que l’any 2015 es
podria arribar als 2,5
milions de turistes.
AIGÜES RESIDUALS
BARCELONÈS
20 MINUTOS 23/01/04
La depuradora del Fòrum
sanejarà l’aigua de Tiana,
Montgat, Badalona, Santa
Coloma, Sant Adrià i el
nord de la ciutat de
Barcelona. L’aigua tornarà
sanejada al mar. L’obra
haurà de complir amb la
normativa europea reduint
l’ús de productes químics.
CONTAMINACIÓ -
PETROLI
GARRAF
LA VANGUARDIA
18/03/04
Apareixen aus banyades
de petroli a les costes
catalanes. Es sospita que
el fuel prové de la neteja
il·legal d’algun vaixell
davant de la costa. La
majoria dels ocells són
frarets que es troben en
fase de migració cap a
l’Atlàntic nord.
GARRAF
AVUI 19/03/04
Una petita marea negra
va ser detectada davant la
costa de Garraf. La taca té
un radi de 2 km i és de
difícil recollida ja que és
molt fina i dispersa.
Conté cercles de quitrà
d’entre 2 i 30 centímetres.
Al ser detectada es va
activar l’alerta d’emer-
gències per contaminació
accidental d’aigües mari-
nes a fi d’evitar que arri-
bés a la costa. El respon-
sable sembla ser algun
vaixell que hauria netejat
les seves sentines davant
la costa. El cos d’agents
29
rurals ha recollit 22 aus
impregnades amb petroli.
GARRAF
LA VANGUARDIA
20/03/04
Es recullen a Sitges i Sant
Pere de Ribes uns 200 kg
de fuel. La taca d’uns 40
km de llarg i un metre
d’ample ha arribat fins al
litoral i ha afectat la
fauna marina, especial-
ment aus, tacades de fuel.
El Centre d’Emergències
mantindrà encara la fase
d’alerta per contaminació
en la Mediterrània. Les
aus afectades s’estan trac-
tant al Centre de
Recuperació de Fauna de
Torreferrusa.
GARRAF
LA VANGUARDIA
21/03/04
La Generalitat de
Catalunya ha aixecat l’a-
lerta per contaminació
marina després de l’apa-
rició d’una taca de fuel
davant la costa originada
per una neteja il·legal feta
per algun vaixell prop de
la costa. La Direcció
d’Emergències considera
que les taques detectades,
principalment a Garraf, ja
han estat eliminades.
GARRAF
LA VANGUARDIA
26/03/04
Apareixen davant Garraf
diverses taques de petroli,
la més gran de 500 metres
de diàmetre. Aquest fet ha
obligat a activar el Pla de
protecció civil contra la
contaminació marina.
Mitja dotzena d’embarca-
cions han iniciat ja les
tasques de neteja al mar.
Es desconeix l’origen d’a-
questa contaminació però
tot sembla indicar que
hauria estat deguda a la
neteja de tancs d’algun
vaixell a alta mar.
2004, Vilassar de Mar, Greenpeace / LuigiCeccaroni
30
En general, a Tarragona disminueix la presència de residus: envasos de plàstic, bosses i llaunes.
A la costa de Tarragona s’observa el problema de l’increment de bastonets de les orelles, mentre que el nivell de
les altres deixalles es manté en comparació amb l’any passat.
PROVÍNCIA DE TARRAGONA
31
Tarragona
La costa tarragonina presenta un estat lleugerament millor el 2004 que el 2003, gràcies a una clara reducció de la
presència del material de construcció, mobiliari domèstic, restes de naufragis i grans objectes metàl·lics.
32
CONTAMINACIÓ -
PETROLI
EL PUNT 13/11/03
La Generalitat de
Catalunya presenta a
Tarragona el pla CAM-
CAT per combatre la con-
taminació marina per
hidrocarburs. El pla pre-
veu la instal·lació de
dipòsits de material anti-
contaminació, dos dels
quals estaran situats a
Tarragona i a Sant Carles
de la Ràpita.
PORTS
BAIX PENEDÈS
EL PERIÓDICO 16/11/03
S’han iniciat les obres
d’ampliació del port de
Segur de Calafell. La nova
instal·lació disposarà de
548 amarradors i costarà
18 milions d’euros. Està
previst que la sorra extre-
ta durant la construcció
es dipositi a la platja de
Calafell a fi de fer-la més
estable i compensar l’ero-
sió del litoral.
URBANITZACIÓ
EL PERIÓDICO 30/11/03
L’alcaldessa de Cunit,
Dolors Carreras, ha fet
públic que la Comissió
d’Urbanisme de
Tarragona ha frenat la
construcció d’una zona
hotelera al litoral que ja
havia estat autoritzada
pel Govern central.
Segons l’alcaldessa, aquest
projecte és viable i idoni
per al municipi.
BAIX EBRE
EL PERIÓDICO 10/12/03
L’Ajuntament de Sant
Carles de la Ràpita ha
desestimat la construcció
d’una urbanització mari-
na a la zona del Saliner.
L’actual equip de govern
ha sotmès el projecte a
una consulta popular que
va inclinar-se per un altre
model d’urbanització.
L’alcalde ha indicat que la
zona s’urbanitzarà d’a-
cord amb el paisatge del
delta, i així minimitzarà
l’impacte ambiental.
BAIX EBRE
EL PUNT 20/04/03
Medi Ambient vol elimi-
nar les estructures artifi-
cials que hi ha al llarg del
litoral del delta de l’Ebre.
La principal actuació es
farà a la barra del
Trabucador, amb el tras-
llat de l’empresa fabricant
de sal a un polígon de
Sant Carles de la Ràpita, i
l’eliminació de la línia
elèctrica que li subminis-
tra l’energia. A més des-
apareixeria el trànsit de
camions. Un dels objec-
tius és també minimitzar
els efectes dels temporals
de llevant en aquesta
zona.
MONTSIÀ
LA VANGUARDIA
29/01/04
La pressió urbanística
amenaça una de les zones
rocoses més conservades
de Catalunya, als munici-
pis de l’Ampolla, el
Perelló i l’Ametlla de
Mar. Actualment hi ha un
hotel als penya-segats de
l’Ampolla i un altre en
obres al Perelló. A
l’Ametlla de Mar hi ha
projectes de construir
urbanitzacions i àrees
residencials. Només la
zona de Cala Nova ha
entrat en un projecte de
protecció.
BAIX EBRE
EL PERIÓDICO 21/04/04
La proposta de traslladar
les salines de la Trinitat a
Sant Carles de la Ràpita
ha estat ben acollida pels
sector socials i la mateixa
empresa. Aquesta és una
de les mesures amb la
qual es vol frenar la
regressió del delta de
l’Ebre i protegir la barra
del Trabucador, reduint el
trànsit de camions per la
zona. Està també previst
construir un dic de 3,5
km de longitud a la punta
de la Banya.
EL TARRAGONÈS
EL PUNT 05/03/04
Les obres de construcció
d’un nou passeig marítim
a la Platja Llarga de Salou
han quedat paralitzades
després que fa uns dies es
van iniciar les tales dels
primers pins a la zona on
ha d’anar aquesta infraes-
tructura. Segons la
Conselleria de Política
Territorial, el 100% del
sòl de Salou es considera
urbà, tot i que el Pla
director del sistema cos-
taner, de febrer d’aquest
any, qualifica la Platja
Llarga i el seu entorn com
a terreny no urbanitzable.
L’obra té els permisos de
la Generalitat de
Catalunya i Foment però
faltaria el permís de la
Conselleria d’Economia,
de qui dependria el
Consorci Recreatiu
Turístic, promotor de l’o-
bra.
EL TARRAGONÈS
EL PUNT 28/05/04
El conseller de Política
Territorial, Joaquim
Nadal, ha dit que caldrà
arribar a un consens amb
l’Ajuntament de
Tarragona, que té la
intenció d’urbanitzar una
zona veïna a Altafulla
coneguda com la Cabana.
Aquest projecte ha estat
RESUMS DE PREMSA TARRAGONA
33
criticat per l’Ajuntament
d’Altafulla, així com per
alguns grups del de
Tarragona, i entraria en
conflicte amb el pla de la
Generalitat de Catalunya
de limitar la urbanització
del litoral català.
BAIX CAMP
EL PERIÓDICO 30/11/03
El consistori de Mont-
roig del Camp ha donat
els permisos per construir
105 pisos al centre de
Miami Platja, ja que con-
sidera que aquesta zona ja
havia estat declarada com
a urbanitzable l’any 1972.
Aquesta era una de les
últimes zones litorals del
municipi no urbanitzades.
TEMPORALS
BAIX EBRE
AVUI 30/03/04
El temporal de mar ha
inundat la barra del
Trabucador que uneix el
delta de l’Ebre amb la
península dels Alfacs. A la
platja de la Marquesa
(Deltebre), les ones van
saltar la barrera de pro-
tecció de sorra i l’aigua
de mar va envair diversos
camps d’arròs.
BAIX EBRE
AVUI 20/04/03
El conseller de Medi
Ambient, Salvador Milà,
va presentar un programa
d’actuacions urgents per
donar resposta als danys
provocats pel darrer tem-
poral en el delta de l’Ebre
i reduir la fragilitat d’a-
questa zona litoral.
Aquestes mesures es con-
sensuaran amb el
Ministeri de Medi
Ambient i es fonamenten
en actuacions toves que
tinguin en consideració
els valors i la dinàmica
natural de la zona.
CONTAMINACIÓ -
PETROLI
BAIX EBRE
EL PERIÓDICO 13/02/04
Una taca d’hidrocarburs
de 2 km de llarg i 75
metres d’ample va ser
detectada al costat de la
plataforma petrolífera
Casablanca, davant les
costes de Tarragona, i va
originar alarma per la
possibilitat que arribés al
delta de l’Ebre. La fuita va
ser deguda a una avaria a
la instal·lació. La taca va
ser ràpidament acotada
per un remolcador de
Repsol i dues embarca-
cions de salvament.
Greenpeace ha denunciat
el perill de les
instal·lacions petroleres
en el mar.
PROTECCIÓ
ECOSISTEMES
EL TARRAGONÈS
EL PUNT 24/09/03
La Generalitat de
Catalunya ha aprovat el
Pla especial de protecció
de la desembocadura del
riu Gaià, prop d’Altafulla.
L’objectiu del Pla és prote-
gir especialment la zona
humida i els ecosistemes
fluvials que la componen.
EL TARRAGONÈS
EL PERIÓDICO 30/11/03
Uns 30 voluntaris de
DEPANA han fet una
neteja a una zona de difí-
cil accés a la punta de la
Móra. Van recollir 47 sacs
d’escombraries, amb unes
2 tones de residus, princi-
palment domèstics i de
pesca.
EL TARRAGONÈS
LA VANGUARDIA
29/01/04
Es presenta un projecte
per ampliar la zona prote-
gida del riu Gaià.
Actualment només està
dins del PEIN (Pla d’es-
pais d’interès natural) un
tram d’un kilòmetre a
partir de la desembocadu-
ra del riu. El Pla preveu
ampliar aquesta zona en
unes 25 hectàrees (majori-
tàriament propietat
d’Endesa S.A.) com a zona
de cultiu.
34
L'INCAS resumeix en una sola xifra l’estat de la costa de cada un dels municipis en els que s’ha portat a terme el
projecte Coastwatch; reflecteix el contingut del qüestionari de suport a l’observació de la zona costanera.
S’expressa en una escala del 0 al 10, representant “0” la màxima contaminació i mínima sostenibilitat i “10” la
màxima qualitat ambiental.
L'INCAS està compost per 6 parts que fan referència a:
1. Residus i contaminació
2. Zona d’influència i urbanització
3. Característiques físiques de la costa
4. Efluents
5. Riscos
6. Olis i petroli
Aquest índex no és comparable amb d’altres que es basen en l’anàlisi de diferents paràmetres. L'INCAS té en
compte les deixalles trobades a la platja. Es dóna una especial rellevància a les obres que es troben dins la franja
costanera (dics, espigons, esculleres, ports i urbanitzacions); com també al tipus d’influència o dedicació, nor-
malment poc sostenible, que pateix la zona pròxima a la costa (per exemple: camps de golf, turisme, indústria,
grans construccions, abocadors). A més s’avaluen les característiques de la costa física i les amenaces imminents
que poden empitjorar-la (per exemple: extracció de sorra, abocaments d’escombreries, erosió, contaminació per
olis, petrolis o radioactivitat). Per últim volem destacar que aquest índex té, com a límit superior, la mateixa
cientificitat i precisió pròpia de les dades del Coastwatch.
ÍNDEX DE QUALITAT DE LA COSTA INCAS
35
Riu Muga
Riu Fluvià
Riu Ter
DADES SEGONS LES PROVÍNCIESGIRONA
Portbou 7
Colera7
Llançà 6
El Port de la Selva 6
Cadaqués
Roses 6
Castelló d'Empúries
Sant Pere Pescador
L'Escala 5
Torroella de Montgrí 7
Pals 6
Begur 6
Palafrugell 8
Mont-ras
Palamós 5
Calonge de les Gavarres 6
Castell-Platja d'Aro 6
Sant Feliu de Guíxols 5
Santa Cristina d'Aro
Tossa de Mar
Lloret de Mar 6
Blanes 6
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
INCAS
Excel·lent
Molt bé
Bé
Suficient
Insuficient
Molt insuficient
Pèssim
No apte per la vida
Riu Tordera
Riu Besòs
Riu Llobregat
BARCELONAMalgrat de Mar 6
Santa Susanna 6
Pineda de Mar 6
Arenys de Mar
Canet de Mar
Sant Pol de Mar 6
Calella 7
Premia de Mar 3
Vilassar de Mar 3
Cabrera de Mar 5
Mataró 5
Sant Andreu de Llavaneres 7
Sant Vicenç de Montalt
Caldes d'Estrac
El Masnou 4
Montgat
Badalona 4
Gavà
Viladecans 5
El Prat de Llobregat 5
Barcelona 3
Sant Adrià del Besòs 3
Castelldefels 6
Sitges 5
Sant Pere de Ribes 6
Vilanova i la Geltrú 3
Cubelles
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
INCAS
Excel·lent
Molt bé
Bé
Suficient
Insuficient
Molt insuficient
Pèssim
No apte per la vida
37
Riu Francolí
Riu Gaià
Riu Ebre
Calafell 4
El Vendrell 6
Roda de Barà 5
Tarragona 6
Altafulla
Torredembarra
Creixell 7
Cambrils
Salou
Vila-Seca
L’Ampolla 6
El Perelló 5
Atmella de Mar 6
Vandellòs 6
Mont-roig del Camp 7
Deltebre 7
Sant Jaume d'Enveja 8
Sant Carles de la Ràpita 8
Amposta 7
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
TARRAGONA
INCAS
Excel·lent
Molt bé
Bé
Suficient
Insuficient
Molt insuficient
Pèssim
No apte per la vida
Cunit
38
INCAS 1999 2000 2001 2002 2003 2004Portbou 8 9 9 8 8Colera 8 7 8 7 7Llançà 7 7 6 7 6Port de la Selva # 8 8 7 7Cadaqués 7 7 9 8 7Roses 6 7 7 6 6Castelló d'Empúries 7 7 9 7 7Sant Pere Pescador 8 8 8 8 8L'Escala 7 6 5 6 5Torroella de Montgrí 8 8 8 7 6Pals 6 8 6 7 6Begur 8 8 7 # #Palafrugell 8 8 9 8 8Mont-ras 8 9 9 # #Palamós 6 6 7 6 5Calonge 7 6 6 7 7Castell-Platja d'Aro 7 7 7 7 6Sant Feliu de Guíxols 6 7 6 6 6Santa Cristina d'Aro 6 5 # # #Tossa de Mar 7 8 8 # 7Lloret de Mar 7 7 7 7 7Blanes 5 6 6 6 5Malgrat de Mar 5 4 4 5 5Santa Susanna # 5 5 5 5Pineda de Mar 4 # # # 6Calella 5 6 # 6 6Sant Pol de Mar 7 7 7 # 7Canet de Mar 6 6 5 5 4Arenys de Mar 5 5 5 # 6Caldes d'Estrac 5 5 5 # #Sant Vicent de Montalt 5 4 # # #Sant Andreu de Llavaneres 5 5 5 6 7Mataró 5 5 5 5 4Cabrera de Mar 5 5 6 5 5Vilassar de Mar 5 5 3 3 4Premià de Mar 4 4 3 4 3El Masnou 4 5 4 5 4Montgat 6 6 6 # 5Badalona 5 5 # 4 3Sant Adrià del Besós 3 3 3 3 3Barcelona 4 4 4 4 3El Prat de Llobregat 4 4 4 # #Viladecans 4 # 5 # #Gavà 4 4 # # #Castelldefels 6 5 7 # #Sitges 5 5 5 5 4Sant Pere de Ribes 8 8 5 5 5Vilanova i la Geltrú 4 5 5 4 3Cubelles 4 5 5 4 4Cunit 4 4 # # #Calafell 6 6 5 4 3El Vendrell 5 5 5 6 5Roda de Barà 6 6 6 7 6Creixell 6 5 # # #Torredembarra 6 6 # # #Altafulla 5 6 6 # #Tarragona 4 4 4 5 5Vila-seca 5 # 4 # #Salou 6 6 6 # #Cambrils 4 5 # 5 4Mont-roig del Camp # 6 6 # 6Vandellós # 6 6 # #Ametlla de Mar 7 6 6 6 5El Perelló 5 6 # 7 5L'Ampolla 6 6 # 6 5Deltebre 8 8 8 9 8Sant Jaume d'Enveja 8 8 8 9 8Amposta 7 8 7 # 6Sant Carles de la Ràpita 7 9 8 # #
CRONOLOGIA COMPARATIVA-INCAS
7766#6##57668#5665##6666676####755334#43355#6563##465###6###766567878
39
2004, Vilassar de Mar, Greenpeace / LuigiCeccaroni
QÜESTONARI COASTWATCH EUROPE 2004
40
Catalunya
Aquest qüestionari s’ha d’emplenar per cada unitat de 500 m. Per tant, a cada bloc li corresponen 10 qüestionaris.
Contesteu atentament les preguntes. És obligatori respondre-les totes. Tan sols es pot escriure dins els parèntesis.
Des del començament i durant tota la unitat, teniu en compte les preguntes B2 (efluents), D5 (comptabilització
d’animals) i l’apartat E (brossa i pol·lució).
A. Informació sobre el lloc i els observadors
A1.
A2. Municipi al qual pertany la unitat
[ ]
A3. Denominació de la unitat observada
[ ]
A4. Data de la sortida (dia/mes/any)
[ | | ]
A5. Coneixeu la zona?
[ ]
(0) No
(1) Sí, bé
(2) Sí, una mica (ex: segona visita)
A6. La unitat és una zona qualificada per una directiva de la Unió Europea?
[ ]
(0) No ho sé
(1) Sí
(2) No
A7. Si a la pregunta 'A6' s'ha respost 'Sí', especifiqueu (màxim 3 respostes); si no passeu a la pregunta 'A8'.
[ ] [ ] [ ]
(1) Biòtop Corine (6) Altra qualificació d'importància natural
(2) Àrea Ramsar (7) Zona de bany
(3) Directiva Hàbitat (8) Zona de marisqueria
(4) Parc nacional (9) Aqüicultura
(5) Reserva natural
A8. És accessible la unitat?
[ ]
1. Codi país
[ 10 ]
2. Codi província
[B ]
4. Número unitat
[ ]
3. Número bloc
[ ]
41
(1) Sí, sempre, a peu i amb vehicle
(2) Només a peu
(3) No
A82. L'accés a la unitat és prohibit?
[ ]
(0) No
(1) Sí
B. Influències procedents de terra
B1. Quines característiques té la zona pròxima a la costa (500m)? (Màxim 5 respostes)
(1) Pastura intensiva, Golf
(2) Horta, Granja, Cultius
(3) Matollar, Sotabosc
(4) Dunes
(5) Parc, Boscos
(6) Maresmes
(7) Roques, Sorra
(8) Població, Zona residencial
B2. Efluents. Anota el número total dels corrents (veure B2t) que arriben a la costa en la unitat, i indica el tipus i les
característiques dels 4 més importants.
1. Tipus
1 riu o desguàs d’albufera
2 canal obert
3 filtració
4 canonada (Ex.: en el cas d’una canonada i dues filtracions: [ 4 ] [ 3 ] [ 3 ] [ ])
2. Amplària. Per tal d'estimar-la,
compara el corrent amb alguns de ben
coneguts del voltant
1 petita
2 mitjana
3 gran
3. Hi ha signes de vida animal a l'aigua?
0 no
√ sí
[ ] [ ] [ ] [ ] [ ]
(9) Turisme
(10) Abocador
(11) Indústria, Port industrial
(12) Carretera, Ferrocarril, Port
(13) Grans construccions
(14) Zona militar
(15) Altres
1
[ ]
2
[ ]
3
[ ]
4
[ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
42
4. Desprèn pudor?
0 no
√ sí
5. Té un color anormal o està contaminat amb escumes?
0 no
√ sí
6. Hi ha peixos morts?
0 no
√ sí
7. Hi ha piles de brossa dins o al costat del llit?
0 no
√ sí
8. Hi ha abocament d'aigües residuals?
0 no
√ sí
9. Hi ha olis o petrolis?
0 no
√ sí
10. Té nitrits? *
0 no
√ sí
11. Quants nitrats té? *
0 = 0 mg/l NO3-
1 = 10 mg/l NO3-
2 = 25 mg/l NO3-
12. Té fosfats? *
0 = no
√ = sí
13. Té enterococs-estreptococs? *
0 = no
√ = sí
* Omplir només si ho analitzes. Per tal de mesurar els nitrits, nitrats, fosfats i enterococs-estreptococs, és necessari un kit d'anàlisi.
B2t. Efluents. Número total de corrents trobats a la unitat: [ ]
1
[ ]
2
[ ]
3
[ ]
4
[ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
[ ] [ ] [ ] [ ]
3 = 50 mg/l NO3-
4 = 100 mg/l NO3-
5 = >100 mg/l NO3-
43
C. Zona supralitoral
La zona supralitoral es defineix com la zona compresa entre el límit superior de la platja i el límit de la marea
alta; si no hi ha marees apreciables, aquest últim límit és la línia superior a on arriba l'onatge. A la costa amb
roca és la zona que té com límit inferior el límit de la marea alta.
C1. Indiqueu l’amplària aproximada de la zona supralitoral (en cas d’ésser variable, estima l’amplària mitjana):
[ ]
(1) 0 - 1 m
(2) 1 - 5 m
(3) 5 - 50 m
(4) 50 - 250 m
(5) > 250 m
C2. Indica la cobertura dominant en la zona supralitoral:
[ ]
(1) Maresmes
(2) Canyissos
(3) Una altra vegetació
(4) Sorra o grava
D. Zona Mesolitoral
És la zona entre els límits de la marea alta i de la marea baixa. A la Mediterrània, on les marees tenen molt poca
amplada, considerem aquesta zona com la que és directament batuda per l’onatge i el seu límit superior és on
arriben les onades més grans.
D1. Estima l’amplada mitjana de la zona mesolitoral. Si varia molt, indica les dues mides.
[ ] [ ]
(1) < 5 m
(2) 5 - 50 m
(3) 50 - 250 m
(4) > 250 m
límit dels esquitxos en grans temporals
límit superior de les ondades
nivell del mar
límit inferior de les marees
MESOLITORAL
SUPRALITORAL
INFRALITORAL
(5) Roca nua
(6) Edificis, construccions, esculleres
(7) Obres contra l’erosió
44
D2. La zona mesolitoral és coberta principalment de: (Màxim 2)
[ ] [ ]
(1) Roca sòlida
(2) Còdols (>20 cm)
(3) Graves (0.2 - 20 cm)
D3. De les plantes següents, quines es troben en aquesta unitat? (Màxim 3)
[ ] [ ] [ ]
(1) Espècies invasores (Spartina) *
(2) Fanerògames marines **
(3) Algues vermelles o marrons
(4) Algues verdes en clapes o bandes fines
* A la Mediterrània, la zona mesolitoral és normalment estreta i batuda intermitentment per les onades; no hi ha “espècies invasores”
procedents de terra i, generalment, no hi ha algues formant ‘clapes’ o ‘capes’ sobre fons fangós. Només a les zones rocoses és usual tro-
bar algues vermelles, verdes o marrons i, en alguns casos, fanerògames vives com Cimnodocea o Zostera.
** Posidònia, Cimnodocea, Zostera
*** Acumulacions d’algues mortes o restes de Posidònia.
D4. Creixement explosiu i visible d’algues (floració) a la primavera o a l’estiu:
[ ]
(0) No / No ho sé
(1) Sí
D5. Indiqueu quins animals, dels citats a continuació, heu trobat. Compteu la zona supralitoral i mesolitoral com
una de sola.
Animals:
1. Meduses
2. Cucs
3. Mol·luscs, cloïsses vives
4. Mol·luscs, cloïsses mortes
5. Artròpodes vius
10. Aus marines mortes
11. Foques vives
12. Foques mortes
13. Dofins vius
14. Dofins morts
15. Rates vives
16. Rates mortes
(4) Sorres (<0.2 cm)
(5) Fangs
(6) Altres
(5) Algues verdes en mates denses
(6) Acumulacions d’algues mortes ***
(7) Altres
[ ]
[ ]
0 = No, √ = Sí
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
Quantitat:
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
0 = No, √ = Sí
[ ]
[ ]
6. Artròpodes morts
7. Peixos vius
8. Peixos morts
9. Aus marines vives (no en vol)
45
D6. Aus.
Si heu trobat aus (vives o mortes) visiblement brutes de petroli o d’oli,
D61. quantes n’heu vistes?
[ ]
D62. I, d’aquestes, quantes de vives?
[ ]
E. Brossa i pol·lució
E1. Descriviu l’estat general de brutícia de cada zona (supralitoral i mesolitoral), assenyalant el percentatge apro-
ximat (utilitzant només aquests valors: 0, 25, 50, 75, 100%) de la zona que es podria incloure en les categories de
‘molt brut’, ‘moderadament brut’ i ‘net’. Cada columna té que sumar un total de 100%.
Molt brut. Impossible caminar sense trepitjar brossa.
Moderadament brut
Net. Sense brossa.
Totals de les columnes
E2. Anoteu les restes de dimensions grans que trobeu a la unitat, tant a la zona supralitoral com a la mesolitoral.
Materials:
1. Materials procedents de terra (formigó, runa, ...)
2. Grans objectes metàl·lics (cotxes, bigues, màquines, ...) *
3. Mobiliari domèstic (llits, catifes, restes de mobles, ...)
4. Brossa domèstica en bosses, piles de deixalles
5. Restes de naufragis i altres restes de vaixells d’alta mar
6. Restes de collites (patates, taronges, ...)
* Has d’excloure els contenidors de brossa.
E3a. Brossa comptabilitzada.
Compteu els envasos de begudes, els portallaunes, els pneumàtics i les bosses de plàstic trobats tant a la riba com
a l’aigua. Si en són molts, fes-ne una estimació.
Envasos:
1. Envasos de vidre
2. Llaunes
3. Envasos de plàstic (no PVC)
4. Portallaunes
(* la meitat compta un)
E1S. Supralitoral
[ ]
[ ]
[ ]
100 %
[ ]
[ ]
[ ]
100 %
E1M. Mesolitoral
[ ]
[ ]
0 = No, √ = Sí
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
Quantitat:
5. Envasos de cartró
6. Pneumàtics *
7. Bosses de plàstic
8. Envasos de PVC
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
Quantitat:
46
E3. Marca (0=No, √=Sí) els tipus de brossa i contaminants trobats a la unitat:
Brossa – Contaminants:
1. Restes d’arts de pesca (xarxes, cordes, bosses...)
2. Cintes d’embalatge
16. Contenidors de plàstics dur (caixes incloses)
4. Polistirè (suro blanc) i escuma de poliuretà
12. Material sanitari (preservatius, compreses...)
3. Altres plàstics no sanitaris (bosses, bidons...)
6. Quitrà, brea, oli, petroli *
7. Contenidors potencialment perillosos
8. Restes tèxtils, sabates, roba
9. Paper, cartró, fustes, restes de vegetals
10. Aliments, espines, ossos de sípia
11. Excrements animals o humans
13. Residus mèdics (xeringues, benes...)
14. Vidre (ampolles incloses)
15. Llaunes (inclòs envasos d’esprai i càmping gas)
* Si n’hi ha, passa a la secció “G” i després continua l’enquesta
E4. Si coneixes bé la unitat inspeccionada, indica amb quina freqüència es produeixen incidents de contaminació per
abocaments d’aigües residuals o fecals.
[ ]
(1) Mai
(2) Rarament
(3) Ocasionalment
(4) Freqüentment
(5) Habitualment
(6) Estacionalment
F. Observacions generals
F1. Els últims temporals han canviat l’aspecte de la costa?
[ ]
(1) Sí, sembla més neta que de costum
(2) Sí, sembla pitjor que de costum
(3) No
(4) No ho sé
B. Supralitoral:
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ][ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
C. Mesolitoral:
47
F2. S’ha netejat la platja durant l’última setmana?
[ ]
(0) No
(1) Sí
(2) No, però durant l’estiu
(3) No ho sé
F3. Sabeu si hi ha plans per fer canvis a la unitat pròximament? (Si n’hi ha, descriu-los a l’apartat “O”).
[ ]
(0) No / No ho sé
(1) Sí
F5. Riscos.
Si hi ha alguna evidència que existeix un risc seriós o una amenaça imminent d’empitjorar aquesta costa, indi-
queu-ho en les caselles corresponents. (Màxim 5).
[ ] [ ] [ ] [ ] [ ]
(1) Erosió
(2) Extracció de sorra o grava
(3) Edificació
(4) Abocador d’escombraries
(5) Aigües fecals
(6) Radioactivitat
(7) Olis, petrolis
G. Qüestions especials sobre l’oli i el petroli
Tan sols si n’hi ha a la unitat:
G1. Lloc i quantitat.
Marqueu a la casella corresponent, a on hi ha oli, quitrà, petroli o gas-oil, com es distribueix:
G11.
A l’aigua
(1) No n’hi ha
(2) Una línia
(3) Rodals
(4) Continu
Llargària de la taca més gran (en metres):
G13. Mesolitoral [ ] m
G15. Supralitoral [ ] m
(8) Abocaments industrials
(9) Abocaments agrícoles
(10) Contaminació per aigua
(11) Activitats recreatives
(12) Altres
(13) Aqüicultura
G12.
Contaminació portuària
[ ]
(1) No n’hi ha
(2) Taques en caps, escotes
Mesolitoral
[ ]
(1) No n’hi ha
(2) Gotes
(3) Pilotes
(4) Taques petites
(5) Taques grans
(6) Continu
G16.
Supralitoral
[ ]
(1) No n’hi ha
(2) Gotes
(3) Pilotes
(4) Taques petites
(5) Taques grans
G14.
[ ]
48
G2. Hi ha contenidors d’olis industrials o de maquinària?
[ ]
(0) No (1) Sí
Característiques del quitrà i petroli trobat:
G3
Consistència
(0) No ho sé
(1) Sòlida
(2) Semisòlida
(3) Líquida
(4) Mixta
G7. Quin és l’origen més probable del quitrà o petroli trobat?
A. Marí
[ ]
(1) Un vaixell
(2) Plataforma petrolífera
(3) Un altre origen
(4) No ho sé
G8. N’has pres una mostra?
[ ]
(1) Sí
(2) No, massa brut
(3) No, per una altra causa
H. Obres, platges regenerades i residus sanitaris
H1. Obres en una franja de 200 m d’amplada, a partir de la línia de mar.
Dics i espigons
Ports
Murs
Passeigs marítims
Urbanitzacions
G4.
Contaminació portuària
[ ]
(0) No ho sé
(1) Menys
(2) Més
(3) El normal
(4) Molt més
Olor
[ ]
(0) No ho sé
(1) Es percep molt
(2) Es percep poc
(3) No fa olor
G6. Quantitat, en comparació amb altres anys
Color
[ ]
(0) No ho sé
(1) Negre
(2) Blau fosc, verd
(3) Grisenc o lletós
(4) Altres
G5.
[ ]
B. Terrestre
[ ]
(1) Port
(2) Fàbrica
(3) Garatge
(4) Abocador
(5) Altres
(6) No ho sé
Temps 1 = Antic 2 = Recent, un any 3 = En construcció
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
Distància del mar:
[ ] m
49
H2. Platges regenerades durant l’últim any:
1. Nom de la platja més gran regenerada:
[ ]
2. Longitud de la platja tractada: [ ] m.
3. Ha estat regenerada alguna platja de la teva unitat durant l’últim any?
(0) = No
(1) = Sí
H3. Residus sanitaris:
Tipus:
1. Compreses i tampons
2. Aplicadors de tampons
3. Bolquers
4. Preservatius
5. Bastonets de les orelles (0, 10, 100, 1000)
6. Altres (especificar): [ ]
H4. Restes vàries.
(Nombres aproximats: 0, 10, 100, 1000).
1. Caixes dels cucs que fan servir els pescadors de canya: [ ]
2. Encenedors: [ ]
3. Puntes de cigarretes: [ ]
O. Observacions de la unitat (Màxim 292 caracters.)
P. Participants
A. Nom B. Edat C. Professió
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Número total:
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
[ ]
50
BLOC 1
Institució AH - Consultores Ambientales, C.P. Puig d’Esquers
Coordinació Alicia Herrera Puente, Estefanía Torres
Participants Natalia Carpintero, Xavier Monerris, Xavier
Enric, Montse Flores, Neus Amich, Mireia Bueno, Gerard
Macías, Noelia Villar, Jana Moreno, Inga Sánchez, Román
Casanovas, Enric de Ugarte, Joan Estero, Laura Uhlen,
Gemma Viñas, Damià Serrano, Jordi-Pierre Soler, Pere
Viñas, Mª Angeles Casanovas, Lisard Iglesias, Jordi Moreno
BLOC 2
Institució I.E.S. Llançà
Coordinació Leo Manso, Carme Riudons
Participants Joaquim Guillament, Esteve Robleda, Leonel
Manso, Laia Rudiela, Xavier Rifa, Xavier Avila, Vanesa
Rueda, Aixa Fossas, Montserrat Puig, Anna Llobera, Helena
Vidal, Oriol Estero, Manuel Uhlen, Roxana Teba, Cristina
Dominguez, Jessica Balmon, Isabel Rodriguez, Andrea
Fernandez, Jessica Cochéres, Andrea Baños, Aleix Cereto,
Alex Leblay, Sandra Bes, Sonia Toledano, Laura Bonaterra,
Zeneida Heras, Marina Massó, Marta Burgueño
BLOC 3
Institució IADEN
Coordinació Leo Manso, Carme Riudons
Participants Lidia Rastrojo, Ondalys Ory, Cindy Villanueva,
Marc Torres, Pau Gros, Andrea Duarte, Rocio López, Anabel
Albés, Mireia Martí, Diego Pérez, Hector Prado, Sergi
Sánchez, Noemi Reyes, Sandra Marín, Marina Turrà, Mª del
Mar Porcar, Ester Ralart, Xavier Llaveria, Sandra Muñoz, Eloi
Gelada, Darwin López, Eduard Marquez, Adriana
Bascuñana, Patrik Agut, Joel Serrano, Marti Abril, Manuel
Barranco
BLOC 4
Institució I.E.S. A. Deulofeu
Coordinació Santiago Musquera Musquera
Participants Alex Alcantará, Oscar Font, Iris Bech, Marc
Fortiana, Jesús Pozo, Bruno García, Marc Roure, Santi
Musquera, Teresa Sels
BLOC 10
Institució Centre Escolar Empordà
Coordinació Carme Condom Guri
Participants Víctor Giménez Lara, Emma Gómez Rigau,
Ferran Espuña Martínez, Daniel Hinojosa Valiño Paola
Blanchon, Jessica Mas, Emmanuel Billon, Jordi Ponsi , Laura
Pons Guitart, Marina Sánchez Artigas, Eric Franco
González, Josep Colls Costa, Laia Torrà Borrat, Antonio
Romero Maldonado, Borja Tomàs, Jena Rivero, Adrià
Verdaguer Abuin, Joshua Glink Lezana, Marc Frigola
Vilarrodona, Judith Palacios Viñas, Basel Junaidi, Lena Silva,
Annia Calsina, Giada Montinaro, Axel Ripoll, Chelsea Birch,
Judit Bosch, Alejandro Grande, Anna Juanola, Anna
Montalat, Fèlix Chelemen, Teresa Saldaña, Verònica Campà,
Zelia Kaiser, Melody Anquita, Marc Teixidor, Vicki Garcia,
Ferran Maragall, Alix Bartholome, Simona Pregno, Eduard
Plaza, Alan Carabantes, Adrián Carmelo, David García,
Cèlia Caula, Júlia Boix, Enric Bonaterra, Federico
Fernández, Queralt Mores, Mª Carmen Fernández, Adolfo
Tena, Judit Donat, Noel Huguet, Dimitri Guix
BLOC 14
Institució I.E.S. El Pedro de La Escala
Coordinació Nuri Carandell i Poch, Noemí Pascual
Participants Sergi Sala, Sergi Viñas, Soumaya El
Boukhary, Mariona Cerezales, Noelia López, Beatriz Ruiz,
Jaqueline Molina, Davida Dominguez, David López, Arantaxa
Berja, Gisela Espejo, Alexandre Ferrer, Enric Amaya, Kaite
Carver, Rosana Cardenas, Rebeca Vela, Carlos Heredia,
Joan Trayter, Pau Gasull, Quim Badosa, Sara El Younsi,
Mireia Cajas, Jordi Prat
BLOC 15
Institució Can Quintana
Coordinació Marc Marí i Raquel Heras
BLOC 16
Institució Can Quintana
Coordinació Marc Marí i Raquel Heras
PARTICIPANTS
51
BLOC 17
Institució Les Basses d’en Coll
Coordinació Carles Barriocanal Lozano, María Comas
Participants Manuk Brouns, Ibrahim Jamali, Nicola Hare,
Gemma González, Antonio de los Santos, Angela de Haro,
Marc Goula, Jaume Sureda, Donald Montgomery, Laura-
Zean Burnman, Elena Lin-Xin, José Silmox, Alba Bau, Marc
Foie, Luis Pulgas, Judith Marcos, Iván Calderón
BLOC 18
Institució Les Basses d’en Coll
Coordinació Carles Barriocanal Lozano
Participants Joaquim Camps
BLOC 20
Institució Escola del Mar
Coordinació Francesc Vaqué
Participants Francesc, Mª Dolors, Eva, Susanna
BLOC 22
Institució I.E.S. Palamós
Coordinació Rosa Mª Casas i Bonal
Participants Lluis Gómez, Stfan Chimm, Mercè Oller, María
Oller, Felipe Sonnaillon, Xavier Lisbona, Mònica Prat, Betty
Lawers, Verònica Prieto, Andrew Stewart, Marc Vinyals,
Núria Ramon, Oriol Roca, Marc Esteve.
BLOC 24
Institució I.E.S. Sant Elm
Coordinació Carme Martin
Participants Dani Morales, Samiel Burgos, Zohir
Balyamna, Noemí Silva, Gina Moreno, Rita Rodríguez,
Mohamed Lakrimdi, Diana Landeta, Aziz Belkhiri, Faisal
Tajjiou, , Miguel Plazas, Naoual Dalli, Roser Serrabasa, Rosi
García, Dani Castro, Davínia Pérez, Paula Puig, Gisela
Cabasa, Adrià Murcia, Joana Valent, Gemma Reyner, Marc
Pallarés, Adrià Martínez, Juan Pablo García, Anna Bota,
Sergi Pujolar, Bernardo Valera, Jordi Pujol, Andrea Santiago,
Arantxa Carnero, Sergi Luque, Ferran Fons, Joana Mallol,
Ariadna Irla, Eduard Ribas, Júlia Olivé, Mª del Mar Jené,
Vanessa García, Mª Santos Novo, Clàudia Auladell, Alba
Vàzquez, Laura Casado, Sònia Bussol, Núria Curto, Marta
Font, Tània Calzada, Ferran Tomàs, Pol Egea, Anna Ferrer,
Mohamed el Hachmi, Loubna el Mariami, Oriol Valentí,
Lucas Patiño, Julià Padilla, Diana Manceras, Sergi Camús,
Miriam Baddour
BLOC 28
Institució I.E.S. Rocagrossa
Coordinació Sonia Miquel
Participants Romolo Riccardi, Sergio Muriel, Daniel
Ontiveros, Dmitry Pilin, Leonela Ayuso, Barbara Tanner, fer-
nanda Berenguer, Ivan Galera, Marta López, Mariela Ilianova,
Natália Grifé, Olga Solntseva, Nina Baglaenko, María Pilar
Cebolla, Tania María Noguera, Luis Noguera, Benito
Garrido, David Vela, David García, Ahmed El Jaiedi, Alex
Saez, José María González, Ricardo Serralunga, Nerea
González, Arantza Senin, Elisabed Gómez, Estel Olivé, Alba
Blazquez, Nina Kirichenco, Johana Noreña, Jacquelin Silva,
Hector Sánchez, Sergio Montero, Agustín Vargas
BLOC 29
Institució Escola Súnion
Coordinació Jordi Carmona, Jordi Canals
Participants Eric Ordax, Guillem Doménech, Violeta de
Arpiazu, Elisabeth Mata, Marina Bartolomé, Silvia Gómez,
Mireia Pérez, Joan Valls, Lara Puig, Cristina Pairet, Marina
Amargant, Pep Amargant, Xavi Plaja, Katharina Wieland,
Teresa Casas, Florian Walz, Clara Faulí, Helena Bentué,
Alex Fuster, Guillem Santamaría
BLOC 30
Institució I.E.S. Ramón Turró
Coordinació Miquel Llorens
Participants Toni Samper, Pascual Vidal, Eva de la Fuente,
Verónica García, Cristina Luque, Irene Ortega, C. Pinto,
Adrià Robert, Yolanda Rodríguez, Sandra Roelas, Ágata
Sokolowska, Miriam Soteras, Cristian Carmona
52
BLOC 31
Institució I.E.S. Euclides
Coordinació María Guri
Participants Daniel Gavilán, Julián Lanzas, Andrea Daxa,
Mar López, Rita Guerrero, Miriam Calvo, Gonzalo Díaz,
Fernando Calvo, Sergio Bruno, Bahdr Berouho, Anna Hendi,
A. Lechuga, Rubén Mota, Cristian Navarro, Youssef Norman,
Eva Martínez, Nadia Martín, Anna Romero, Virginia Porras,
Míriam Navas, Anna Reyes, Arià M., Laura Ayala, Dani Vera,
Rubén Martínez
BLOC 32
Institució I.E.S. Bisbe Sivilla
Coordinació Anna Tudort
Participants Marcos Jiménez, Marc Tudulà, Bibiana Siscart,
Vladislav Mishurov, Esteve Verdura, Hector Bueno, Marc
Verdaguer, Adrià Bellvert, Michael Cristòfol, Ivan Díez, Neus
Farriol, Anna Labernia, Lídia Riera, Meritxell Noheras, Clara
Armengol, Maria Rosa Sauleda, Montse Vinyals, Lennin
Ramírez, Tamara Collado, Alícia Rives, Fàtima Lamrani,
Benito Marín, Sabrin Marouan, Anna Tudorí
BLOC 35
Institució I.E.S. Alexandre Satorras
Coordinació Hilari Bravo
Participants Laura Fabregas, Eva Escarmena, Miriam El
Gmorri, Jennifer Gómez, Verónica García, Rafa Porro,
Alberto Santmaría León, Cristian Cruz González, Carlos
Torres, Marc Dalmau, Juan José Verdelo Beiris, Estefanía
Aguilar, Marta Comas Salguero, Ainara Fernánfez
Fernández, Hilario Bravo Jato, Kelly Alcazar, Adrià Balzaga,
Tania Chacón, Alicia Enrique, Estefanía Herrera, Omar
L´Kadiri, Daniel Timón, Virginia Torres, Victor Venteo, Tania
Chacón, Alba Guardado, Noelia Escribano, Michelle López
Franco, Dunia, Marc Isbert, Marta Utrillas, Ismael Dambi,
Divina Váquez Guerrero, Glòria Bassas, Beatriz Guillén,
Conxita Calvo
BLOC 36
Institució Col·legi Parròquia Sant Feliu
Coordinació Regina Moia
Participants Bea Solano, Alba Bravo, Lara Valldeperas,
Manel Vázquez, Xavier Pla, Maria, Marc, José, Sergi Payà
Mas, Öve Stephan Jönsson, Paula Casanova, Georgina
Giménez, Núria Parera, Victor Laguna, Edgar Celada,
Georgina Muñoz, Maria Llibre, Joan Pau Soto, Victor
Sánchez Torres, Laura Vila, Irma Ytchart, Aina Sánchez,
Estela Bosch
BLOC 37
Institució Escoles Betlem, I.E.S. Serra Marina
Coordinació Rosa Pérez, Carmen Arroyo
Participants Lara Benítez, Neus Rodríguez, Mercé Sala,
Albert Prats, Sergi Forner, Anna Sánchez, Marta Martínez
Real, Montse Peñamaria, Sara Carrillo Mata, Roser García
Forca, Silvia Escáñez López, Carme Andrés Caballería,
Noelia Sotomayor Sáez, Natàlia De Prades, Antonio
Sánchez García, Marçal Vendrell I Sorribes, Ferran Granell,
Borja Ruiz Estrella, Guadalupe Vaca, Miquel Arumì, Claudia
Cortés, Cristina Miró, Marina Barajas, Gerard Tamarit,
Clodia Kodado, Marta Miguel, Carla Segarra, Marçal Oliano,
Anna Sola
BLOC 38
Institució Escola Bergantí, Escola Sant Andreu
Coordinació Francesc Bart, Rosa Rossell
Participants Rosa, Aixa, Oriol, Marc Sla i Castell, Anna,
Jordi, Oscar, Andrea López Suarez, Sílvia Llober Gibernau,
Sandra Reverter Cortés, Alicia Saltar Mirador, Anna Salazar
Casals, Marcel Pedrosa Plarella, Jordi Vila Algàs, Marta
Sangenís, Jordi Molina, Alex Maruny Forcada, Alexandra
Brincau, Nèstor Reina, Ester Palacios Lonte, Elisabeth
Cañamero Castro, Aida Lancharro, Estefanía Cayuela, Laura
Moreno, Raquel Andrés, Laura Ruiz Arranz, Carla Redón
Abad, Xavier Rico Glarrenz, David Jordán Torres
53
BLOC 39
Institució I.E.S. Badalona VII, Escola Badalones
Participants Elisabeth Barrera, Noelia Docampo, Wendy
Wininter, Anna Pinar, Lorena Castro, Freddy González,
Elena navarro, Marina Jiménez García, Jennifer Andrés
Anaya, Aitor Jaime Martínez, Cristina Lleal Salcedo, Mireia
Manjou Cabeza, Zoraida Montlleó, Isabel Drewling, Marta
Cosín, Manuel Beltrán, Marta Noriega, Judith Zango, Lara
Martínez, Marina Hernández, Marcos Sánchez, Ferran, Xavi,
Jenny, Laura Giménez, Jessy, Alberto Martínez, Josep
Biayna, Javier Notario, Jordi Adamuz, Patricia Bachs, Esther
García, Lidia Ramirez, Noelia Riera, Marc Falguera, Ernest
Rojo, Marta Muñoz-Ramos, Aida Bisbal, Diana Pintado,
Sandra Sánchez, Joan Espinar, Alex Robas, Joan Sañudo
BLOC 40
Institució Greenpeace
Coordinació Luigi Ceccaroni
Participants Elaine Hervello, Jesús Navarro,
Fina Carmona, Cristina Díaz
BLOC 41
Institució Greenpeace
Coordinació Luigi Ceccaroni
Participants Elaine Hervello, Jesús Navarro,
Fina Carmona, Cristina Díaz
BLOC 44
Participants Gisela Balanyà, Cristina Bota
BLOC 45
Participants Sara López Vinyalonga, Ricard García
Serra, Estela Illa Bachs, Guifré Illa Bachs, Sergi Rajero,
Jordi Salewski, Sergi Martí, David Rodés, Helena
Estevan, Toni Aparicio, Àlex Rellán, Montse Bacardit,
Guillem Fusté, Albert Petit
BLOC 47
Participants Gisela Balanyà, Cristina Bota
BLOC 48
Institució Greenpeace
Coordinació Stéphanie Capdeville
Participants Elaine Hervello, Jesús Navarro, Stèphane
Godard, Virgile Godard, Inés Godard, Hippolyte Godard,
Neus Vila, Pau Corberó, Eleuterio Sánchez, Ana Pérez
BLOC 49
Institució Greenpeace
Coordinació Stéphanie Capdeville
Participants Ana Pérez, Jesús Navarro, Elaine Hervello,
Neus Vila, Pau Corberó, Eleuterio Sánchez, Stèphane
Godard, José Angel Palengre
BLOC 50
Institució I.E.S. Ramón Benaprés
Coordinació Marina Frasquet
Participants Pablo Vera, Tessa Harry, Annamar del Cerro,
Cris Guzmán Llosa, Marc Busom, Carles Guerrero, Xavier
Orriols, Núria Lostaló, Sergio Tarrida, Didac Navarro, Ariel
Jiménez Peña, Lisa Noemí Ramírez
BLOC 53
Institució I.E.S. Camí del Mar
Coordinació Carles Montferrer
Participants Marc Gutiérrez, Aitor Gutiérrez, V.Vidal, J.
Hugué, S. Pijuan, B. Santamaría, A. Portillo, M. Cano, J.
Gñomez, M. García, J. Pérez, J. Aguilar, F. Palacios, R.
Aranda, R. Núñez, D. Expósito, L. Martín, N. Juste, A.
Cejudo, I. Hurtado, D. Hide, M. Alonson, Mª José Moreno,
Paula Gayo, Ana Elisa Alvarez, Inés Trescents, Marta
Fernández, Angel Ordax, Anna Vázquez, Adrià Voltà, Adrià
Cereto, Carlos Montero, Marta Rovira, Laura Padilla, Debora
Parès, Silvia Godou, Mónica Ramos, Gemma Abad, Anna
Fernández, Alba Martínez, Marina Vila, Laura Huete, Romina
Pascual, Delbrín Kanno, Vicky Tamayo, David Sánchez,
Daniel Corcoles, Sofía Menzel, Cristina Moreno, Simón
Luque, Marc Romero, Alex Soriano, Núria Luna, Laura Farré,
Ana Campos, Ruth Alvarez, Judith Sánchez, Israel Seoane,
Lara Delgado, Rocio Millan, Cris Gómez,
54
Montse Saumell, J. Esteba Cuarteos, Andrea Kramer, Bea
Castro, María Ponce, Cristina Sans, Miriam Llanos, Eva
Hernández, Bouchra El Gorni, Carla Freire, Sonia
Armengou, Sandra Pallarés, Silvia Estrada, Núria Mañé,
Elisabeth León, Elisenda Casals, Laura González, Cristina
Arans, Eva Vivas, Ingrid Pichel, Mónica Gómez, Joan Pons,
Núria Ramos, Anna Ruiz, Ruben González, Raquel Pardo,
Olaya Urbano, Andrés Ramos, Gabriel Beltrán, Víctor
Aguarón, Carlos Sabuco, Laura Muñoz, Aroa Lledó
BLOC 54
Institució I.E.S. Baix Penedès
Coordinació Vicenç Cabré Brugulat
Participants Montserrat Porta Pérez, Gemma Gil Lope,
Dalila Ramon, Sandra Corcobado, Mireia Mercadé Sancho,
Meritxell Solé González, Xavier Ramírez, Anton Serra, Núria
Ladera, Rebeca Ollé, Pablo Gómez, Elvira Nin, Enriqueta
Meyer, David Busquets, Ana María Moreno, Silvia Pérez,
Cristina García, Jaume Pascual, Josep Ma. Cañellas
BLOC 57
Institució DEPANA
Coordinació Marta Grau
Participants Annamar del Cerro, Cris Guzmán, Pablo Vera,
Tessa Harry, Marc Busom, Carles Guerrero, Didac Navarro,
Sergio Tarrida, Ariel Jiménez Peña, Lisa Noemí Ramírez,
Marta Grau, Elsa Pierre-Louis, Birgit, Judit Ferran, Marina
Venteo, Sofía Sarnsten, Balbina Gelonch
BLOC 65
Participants César, Sara, Katy
BLOC 67
Participants Albert Boner, Marta Puigdomenech, Laura
Martínez, Salvador Pérez, Jennifer Sánchez, Txiqui López,
Sergi Carrègalo, Dévora Rodríguez
BLOC 69
Institució I.E.S. Mare de Déu de la Candelera
Coordinació Jordi Niubó Mur
Participants Alex Amorós, Simón Fábregas, Jaume Llaoó,
Juan Palacios, Alex Aliau Campos, Ricardo Centelles Bonet,
Pavel Miatlenka, Eduard Eteve, Gustavo Luzuriaga, Joan Pau
Valls, Jordi Gual Benal
BLOC 70
Institució Greenpeace
Coordinació Stéphanie Capdeville, Mar Olivar,
Luigi Ceccaroni
Participants Alfredo, Bogdan, Pau Corberó, Federico
Budroni, Héctor Andreu, Eleuterio Sánchez, Danielle
Calenti, Julie Worobiec, Pilar González, Verónica
García, Inge Syiroen
BLOC 71
Institució Greenpeace
Coordinació Stéphanie Capdeville, Mar Olivar,
Luigi Ceccaroni
Participants : Dafne Farré, Rafael de Murga, Cristina Díaz,
Neus Vila, Thomas Brachetti, Elisabeth Badia, Jaume
Casasola, Fina Carmona, Isabel Sánchez, Daniela Vidal,
Nadia García, Barbara Ariana García, Borja Miguel García,
Alexia Edelweis García, Xavier García, Stèphane Godard,
Virgile Godard, Inés Godard, Hippolyte Godard
BLOC 72
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Josepa García Castells, Jordi Maciá Balleter
BLOC 73
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Sefa García, Teresa Ventura
55
BLOC 74
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Teresa Ciurana, Joan Sánchez
BLOC 75, 76
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Angels Panisello, Xavier Sabaté,
Pilar Adam, Jordi Prat
BLOC 77
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Montsant Tarragó
BLOC 79
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Ester Tafalla Almirall, Gemma Tafalla
Almirall, Vanesa Castan Matamoros
BLOC 81
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Jordi Casanova Bertomeu, Clara Franch
Fosch
BLOC 83, 84
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
BLOC 86
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Rafel Gauchola Navarro, Lidia Viset Badiella
BLOC 88
Institució Parc Natural Delta de l’Ebre
Coordinació Xavier Abril i Ferrer
Participants Josep Casanova Rosa, Mariajo Torta
56
Imprès en paper 100% reciclat i lliure de clor
Barcelona, novembre del 2004
Ortigosa 5, 2º 1ª | Barcelona 08003 | Vox 933 101 300 | Fax 933 105 118 | [email protected] | www.greenpeace.es