CIUTADANS POLÍTICS - consensus.cat · Diagnòstic Comunitari de Tona Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Familia - àrea de Participacio Ciutadana Diagnòstic Comunitari

1Diagnòstic Comunitari de Tona

Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Familia - àrea de Participacio Ciutadana | Ajuntament de Tona

Pàg

Tots fem TONA

“La participació és un procés, és una actitud d’humilitat. Hi ha una implicació en la cosa pública, perquè la cosa pública també és meva. Per part del que té poder, hi ha un espai de diàleg” (Ciutadà/na)

CIUTADANS

TÈCNICS

POLÍTICS

2Pàg Diagnòstic Comunitari de Tona

Ajuntament de Tona | Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Familia - àrea de Participacio Ciutadana 3Diagnòstic Comunitari de Tona


Pàg

PRESENTACIÓPRESENTACIÓTots fem TONA Tots fem TONA

A partir d’aquest moment, feta tota aquesta feina, ara toca començar a concretar.

Ens haurem d’asseure, haurem de saber entreveure quins són els problemes que

més preocupen a tonencs i tonenques , valorar si com a gestors públics podem

minimitzar-los i/o solucionar-los, i finalment, amb la complicitat dels ciutadans,

treballar-hi, essent conscients tots plegats de la limitació dels recursos de què

disposem.

Estem segurs, però, que farem molta feina perquè el valor més important que

tenim són les persones: totes les que han col·laborat desinteressadament

aportant part del seu temps i coneixement, i totes les que encara no ho han fet

però, que en un futur proper, trobaran el seu espai per poder expressar el seu

sentir, el seu punt de vista i les seves aportacions.

Per acabar, volem expressar l’orgull de ser representants d’un poble com Tona,

amb molts serveis, una bona qualitat de vida, un gran teixit associatiu i que està

treballant en xarxa per enriquir el municipi en tots els àmbits. Sabem que tenim,

malgrat les dificultats inevitables, un futur encoratjador com a poble perquè

podem comptar amb tots els ciutadans i ciutadanes per fer avançar Tona.

Visca Tona!

Josep Salom i Ges Alcalde M. Rosa Planesas i Colomer Regidora de Participació Ciutadana

Desembre de 2008

Avancem amb la Participació Ciutadana

Ara fa tres anys, per un acord de Ple, totes les forces polítiques del municipi van

decidir impulsar un Pla de Participació Ciutadana - Democràcia Participativa.

Aquesta decisió implicava un gran projecte de poble: elaborar el Diagnòstic

Comunitari de Tona.

Ha estat un projecte que, des del començament ha implicat un munt de persones:

tècnics/ques municipals i tècnics/ques que treballen pel poble des dels diversos

àmbits que envolten la persona: salut, cultura, joventut, esports, serveis socials,

ensenyament, urbanisme, biblioteca, comerç, turisme, medi ambient, atenció

ciutadana, promoció econòmica...

Alhora, aquestes persones han sabut transmetre aquesta il·lusió a una part

representativa de la ciutadania de Tona que, amb les seves opinions, ens han fet

saber com veuen i com senten Tona, i, fent un pas més enllà, ens han permès

compartir el seu projecte vital amb el poble. A tots i totes, moltes gràcies.

La tercera força implicada en tot aquest procés som els i les responsables

polítics. Creiem fermament que, per fer avançar Tona, cal la participació de

la ciutadania: escoltant-la, informant-la, sospesant les opinions de tothom i,

finalment, fent retorn de les decisions polítiques que es prenen. Bàsicament,

compartint estones i espais de diàleg.




Pàg

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓTots fem TONA Tots fem TONA

Si voleu consultar i conèixer més detalls de Tona, hi ha un document més ampli on podeu trobar més informació: dades estadístiques, detalls dels diferents projectes i serveis... Aquest document el podeu consultar i demanar en préstec a la Biblioteca Caterina Figueras, de Tona; també el podreu consultar als diversos serveis del municipi. D’altra banda, tota la informació referent al Pla de Participació i d’altra que es pugui anar generant estarà disponible en format digital a l’espai de participació de l’ajuntament www.consensus.cat/tona.

Origen del Pla de Participació – Democràcia Participativa de Tona

Mundialment ens trobem en un moment de canvis i transformacions en relació a la Participació Ciutadana. S’està començant a caminar cap una Democràcia Participativa que permeti que cada persona pugui sentir-se, de debò, ciutadà/na actiu/va amb drets i deures i amb capacitat d’exercir-los, o sigui, que cadascú es pugui implicar i pugui intervenir en moltes més coses que el simple fet d’escollir als seus representants cada quatre anys.

L’assoliment d’una Democràcia Participativa passa per la generació d’una nova cultura democràtica, basada en la responsabilitat compartida de tots i en la implicació dels ciutadans/nes en la vida del poble. Aquesta nova cultura democràtica comporta el compromís directe i la presa de consciència cívica dels ciutadans/nes en la presa de decisions pel que fa a tot allò de l’àmbit públic els afecta; és una nova forma de fer les coses i de prendre decisions amb noves tècniques.

La Democràcia Participativa implica nous valors democràtics que permetin informar, escoltar, debatre, decidir.

La Democràcia Participativa és, sobretot, el dret a somiar, a imaginar, a concretar, a decidir plegats com volem que siguin les coses.

Tona disposa, des de fa dues legislatures, de l’àrea Participació Ciutadana. Actualment aquesta àrea depèn directament de la Regidoria d’acció Social i Ciutadania, Sanitat i Família. A partir del 2006 que s’inicia l’elaboració del Pla de Participació -Democràcia Participativa de Tona. Aquest Pla vol impulsar aquesta nova cultura de participació, vol potenciar els nous valors democràtics. Fem una proposta molt amplia i ambiciosa, però possible, per tendir cap a una nova manera (o complementària) d’actuar. El Pla utilitza metodologies diverses, dirigides a tota la població de Tona, incloent-

INTRODUCCIÓ

Aquest llibre que teniu a les mans conté el recull de totes les veus, opinions, visions i percepcions de diferents persones sobre Tona i un recull de la informació objectiva dels diferents serveis, projectes... del poble.

Primer de tot, volem donar les gràcies a totes les persones que heu dedicat part del vostre temps a donar a conèixer la percepció que teniu de Tona i compartir-la. Intentem parlar per tots els que hem pogut gaudir i participar d’aquests moments, quan diem que han estat molt enriquidors i que segurament avui tenim un coneixement molts més ampli de Tona, amb molts més matisos i colors.

Disposem d’aquesta visió conjunta del poble gràcies a moltes persones: ciutadans/es, Tècnics/ques, polítics/ques- . Esperem que, a partir d’aquest coneixement compartit tots i totes, cadascú des del seu rol, amb coordinació, confiança i coresponsabilitat posem fil a l’agulla per anar redescobrint i repensant el nostre poble, adaptant-nos als nous dies, però mantenint el caliu i la identitat que el fan ser com és.

Volem fer les coses conjuntamenti amb la saviesa de tot el poble,grans, petits, veïns/nes, per això volemobrir tot aquest procés per sentir

la veu de tothom, i poderconstruir una visió conjuntaque ens permeti definir propostes de

millora per Tona.




Pàg

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

hi tots els protagonistes: politics, professionals, ciutadans i ciutadanes associats o no associats. I s’ha considerat indispensable i imprescindible la presència de la infància, l’adolescència i la joventut.

Considerem el pla una eina de planificació que preveu situar en el temps les accions que es desenvoluparan a Tona, però la participació honesta i transparent no es pot concretar del tot, ja que el mateix procés ha de modificar-se, transformar-se. Estem, doncs, davant una proposta oberta que no només dependrà de l’Ajuntament sinó de tota la ciutadania, i que és probable que es vagi modificant i transformant.

Desitgem, des de l’inici, plantejar una proposta de Pla que sigui respectuosa i que incorpori allò que els protagonistes de la comunitat saben i poden fer, amb l’objectiu esencial que siguem tots, en col.laboració i complicitat, els que trasnformerm aquest pla, i el covertim en una proposta sentida com a pròpia per tota la comunitat.

La iniciativa de desenvolupar aquest Pla és de l’Ajuntament. Des de l’inici es presenta com una proposta que s’articula, sobretot, a partir de tota la xarxa de tècnics/ques presents al municipi. Per definir-la millor, hi ha activitats de formació, i converses amb tots els membres el Consistori i amb la els tècnics/ques. Una vegada concretada la proposta, i amb el recolzament de professionals especialitzats, s’aprova un acord de Ple1 per part de totes les forces polítiques per donar força i continuïtat el pla.

Des de l’Ajuntament vàrem consensuar que entenem la PARTICIPACIÓ CIUTADANA com un procés amb diversos passos i moments, que cal recórrer un camí per poder decidir de manera autònoma com volem que siguin les coses. Segurament no cal decidir tot allò que es fa al poble, ja que seria esgotador (per això hem escollit uns representants), però sí que hi ha moments en què la ciutadania pot dir-hi la seva, i per fer-ho cal estar informats, escoltar, debatre, proposar, prioritzar, consensuar... cal recórrer un camí, i amb aquest Pla volem facilitar i potenciar aquest camí.

1 S’aprova un acord de suport i compromís amb el Pla de Participació Ciutadana- Democràcia Participativa el 26 d’octubre del 2006. S’aprova per unanimitat.

Tots fem TONA Tots fem TONA

També vàrem consensuar que enteníem la Participació Ciutadana com un procés de Desenvolupament Comunitari que partia dels següent principis i/o voluntats:

• Voluntat de Construcció de Ciutadania: Potenciar el sentiment de tenir un paper en la comunitat, de ser capaç d’incidir i participar en els canvis necessaris per a un desenvolupament personal i col·lectiu com en la construcció d’un projecte comú. • Voluntat de Transformació: Caminar cap a una nova cultura democràtica, basada en la responsabilitat compartida de tots i totes, i en la implicació dels ciutadans/nes en la vida del poble.

• Voluntat d’un Procés Educatiu: Plantegem un itinerari educatiu per a tot els protagonistes i actors de la comunitat - polítics/ques- tècnics/ques i ciutadania (infants, joves, adults)-, per prendre consciència de la comunitat conjuntament, en base a altres valors, actituds i maneres de relacionar-se i organitzar-se, sense considerar a l’altre/a com a responsable dels conflictes, sinó necessari per a la construcció de consensos i liderats compartits. • Voluntat de Canvi: Aquesta voluntat forma part del procés educatiu i comença per un mateix, per ser subjecte actiu i continu, relacionar-se amb




Pàg


els altres per construir un subjecte col·lectiu.

• Voluntat Relacional: Generar i crear conjuntament espais de trobada, de relació i de col·laboració entre els diferents protagonistes de la comunitat.

Acordem, també, que partin de la concepció de la concepció d’Organització i Desenvolupament de la Comunitat, plantejada per Marco Marchioni (2006) com un conjunt de 4 factors relacionats entre si: (1) el territori concret, (2) la població (habitants: ciutadans, associacions, grups, representants politics...), (3) els recursos tècnics, els professionals, els agents econòmics, i (4) les demandes, necessitats, les aspiracions, els interessos. Des de la interrelació d’aquests quatre factors, i del que cada un significa, neix la intervenció comunitària i s’alimenta el procés de modificació de la realitat. A la comunitat hi ha tres actors claus, o protagonistes, que son els polítics, els ciutadans/nes i els recursos tècnics, i cal una interrelació, una coordinació entre aquests protagonistes, cadascú des del seu rol, perquè la comunitat pugui funcionar.

Calia elaborar un Diagnòstic compartit per tohom. Per això vàrem plantejar una metodologia que impliqués la participació de la ciutadania en l’elaboració d’aquest Diagnòstic. Això ja està fet i el llibre que teniu a les mans ho demostra. El repte a partir d’aquest moment és organitzar espais i moments de trobada amb la ciutadania que permetin una planificació i una execució compartides.


Metodologia escollida

Entenem que el Diagnòstic Comunitari és una eina de treball que ajuda a tots els participants del procés a posar en comú el seu coneixement entorn del municipi, a treballar una visió compartida i per orientar les accions futures a portar a terme al municipi de Tona. En definitiva, es considera una eina útil per als moments inicials del procés per conèixer “què hi ha, com ens trobem i què necessitem transformar amb la participació de tots” amb l’objectiu d’assolir una millora de les condicions de vida del territori i dels ciutadans/es que hi viuen.

Per tant, s’ha apostat per un diagnòstic compartit, perquè es nodreix de les diferents aportacions dels ciutadans/nes de Tona, des dels diversos rols i graus d’incidència en la comunitat, per esdevenir en una eina comuna, des de la comunitat, ja que la pressa de decisions sobre les actuacions implica cert consens sobre quina és la realitat social, educativa, laboral, urbanística, mediambiental etc. a Tona i de com volem que arribi a ser. O sigui, una eina que, tenint en compte les potencialitats i/o dificultats existents en aquests vessants de la realitat, proposi reptes per dibuixar aquesta Tona futura, amb una qualitat significativa en les condicions de vida dels habitants.

En aquest sentit, convé significar que el Diagnòstic Comunitari té una doble línia d’objectius.

El Pla no té un caràcter estàtic, sinó que ha anant canviant segons els avenços. Periòdicament haurem d’anar revisant-lo; del diagnòstic caldrà fer actualitzacions parcials que permetin seguir treballant. És necessari revisar i valorar què estem fent, , com ho fem... , i aquesta revisió també ha de ser protagonitzada per tots.




Pàg


Per una banda, la que fa referència al contingut d’aquest diagnòstic (objectiu substantiu):

• Construir una eina (el document) que possibiliti una visió global i una resposta millor a la realitat de Tona: característiques i recursos, visions i percepcions, i possibles línies per a actuar en el futur.

D’altra banda, la qual té a veure amb les maneres d’assolir l’objectiu anterior, des d’un procés integrador, amb les relacions, papers i reflexions dels participants (objectius de procés):

• Implicar els participants en la formulació i orientació del propi procés de diagnòstic.

• Articular les diverses comissions de treball (polítics/ques-tècnics/ques, tècnics/ques-ciutadans/nes) i xarxes socials (entitats, associacions tonenques) en un procés que permeti consensuar i definir línies de treball conjunt a mitjà i llarg termini.

• Promoure el treball conjunt i transversal dels serveis públics del territori i la ciutadania per compartir una realitat comuna que faci possible un treball sostenible a llarg termini.

• Incorporar una gran diversitat de persones i col·lectius en el procés, incloent-hi, per exemple, la població no organitzada, per tal de donar cabuda a totes les visions i percepcions.

Elaboració Diagnòstic Comunitari de Tona

Aquest document que teniu en les mans és resultat d’un llarg recorregut, en el qual s’ha comptat amb la col·laboració de moltes persones, amb il·lusió i voluntat per arribar al moment actual. Podem dir que ha estat un diagnòstic compartit: des de la fase d’imaginar què es volia fer, amb quins objectius, com dur-ho a terme, amb qui... fins a l’elaboració final.

S’han emprat diversos instruments per recollir dades —a la fase de recopilació d’informació objectiva— i opinions —o percepcions subjectives i valoracions a propòsit de Tona (què ens preocupa, què ens motiva, què volem canviar, com ho podem fer...). En qualsevol cas, no s’ha perdut l’horitzó dels dos objectius bàsics


del diagnòstic comunitari.

El punt de partida va ser la recollida d’informació entorn la realitat de Tona, gràcies a la documentació produïda pels diferents serveis i àrees de l’organització municipal i d’altres institucions presents al territori, i a les fonts secundaries de caràcter estadístic. És la part objectiva del Diagnòstic Comunitari.

L’objectiu d’aquesta fase era ordenar i donar visibilitat a recursos, serveis, programes, actuacions, dinàmiques..., i a les dades quantitatives relatives al municipi. Es necessitava saber què hi ha per tal de disposar d’una visió global de la realitat del poble. Es va recollir informació sobre els diversos àmbits: territori (característiques, urbanisme, habitatge, mobilitat, equipaments, espai públic, recursos del territori, medi ambient...), desenvolupament socioeconòmic, educació, cultura i lleure, esport, àmbit social, salut, treball, i organització social i política del territori.

En una segona fase (duta a terme durant l’any 2008), calia incorporar-hi les visions dels protagonistes: polítics/ques, tècnics/ques de serveis públics, ciutadans/nes associats i no associats. És van tenir en compte les visions i valoracions dels infants, dels adolescents, dels joves, dels adults i de la gent gran.

Al final d’aquest apartat, hi ha els noms dels serveis i persones que han participat o en el llarg procés per fer possible aquest document.

Aquí, la metodologia emprada és l’anomenada investigació participativa per mitjà de l’audició, desenvolupada per l’expert en intervenció comunitària Marco Marchioni. És un mètode d’intervenció que es basa en l’escolta durant col·loquis o converses.

La realització d’aquests col·loquis no tan sols interessa per conèixer les diverses visions sobre Tona, sinó també per informar del procés del Pla de Participació, promoure la implicació, com també anar establint un treball conjunt; o sigui, és una eina per actuar. Els subjectes protagonistes van ser l’equip promotor del procés d’intervenció, l’equip de recerca, i totes les persones que hi ha participat.

Per tal de poder aplicar aquesta metodologia amb el rigor, va ser necessària una formació especifica dels membres del grup de recerca (amb un seminari dut a terme durant el mes de gener 2007).




Pàg

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓTots fem TONA Tots fem TONA

• Comissions temàtiques: Segons el moment, s’organitzen petits grups de treball per preparar o treballar temàtiques o tasques específiques.

• Plenari: És l’espai de trobada de tota la xarxa, per planificar, preparar, executar i valorar accions ; i, en alguns moments, per formar-se en una metodologia concreta.

Durant el desenvolupament del Diagnòstic Comunitari, hi hagut dues trobades de formació per tal de conèixer, de manera general, la metodologia i poder aplicar-la.

Com a suport tècnic extern en projectes de Desenvolupament Comunitari vàrem comptar amb el suport i assessorament de Marco Marchioni i la Cooperativa ETCS SCCL (Estratègies per a la transformació Comunitària Sostenible). Pel que fa a estratègies i eines per a la implicació de la infància i l’adolescència amb el suport de L’Eva Vilanova -Pedagoga de l’’expressió- .

Persones, serveis i institucions participants en el procés.

Persones que han participat ens els col·loquis: Alba Jane; Albert Alcantara; Alicia Gómez; Amadeu Clot; Amadeu Lleopart; Andrea Coyant; Anna Ges; Ariadana Tomàs; Artur Jofre; Berta Masramon; Berta Portet; Carla Ges; Carles Ausió; Carme Garcia; Carme Prat;Cristina Bigas; Dolors Ayats; Dolors Beltran; Dolors Guiteras; Dolors Vila; Elisa Sánchez; Eloi Mirambell; Elisabeth Serra; Estel Forcada; Fernando Escartin; Francesc Parcerises; Francesc Terricabras; Guillem Puigdomenech; Helena Ges; Iris de Melo; Isabel Macarena; Jacinto Subirats; Joan Antoni Castejon; Joan Rovira; Joana Terradellas; Joaquim Carrasquer; Jordi Puig; Josep Arumi; Josep Baulenas; Josep Benet; Josep Grygus; Josep Mª Giralt; Josep Mª Piñol; Josep Mir; Josep Salom; Josep Tomás; Judit Sardà; Julio Cesar Fustado; Leticia Marquez; Lidia Portet; Lluis Molas; Lluis Serra; Lluïsa Rodriguez; Mª Angels Lupiañez; Mª Teresa Mas; Maite Planas; Mar Hurtado; Maria Vivet; Marina Rierola; Mariona Renau; Marta Palou; Marta Pratsobreroca; Mercè Barnils; Meritxell Molas; Meritxell Salvans; Miquel Cilleros; Miquel Viñas; Mireia Tordera; Moises Gimeno; Montse Codina; Nuria Grygus; Núria Jutglar; Nuria Rabionet; Pep Santamaria; Pere Molina; Pol Puigdomenech; Rafael Delgado; Ramon Aregall; Ramon Ges; Ramon Puigsasllosas; Raquel Mas; Roger Bertran; Rosa Terradellas; Sandra Sardà; Wendy Carolina Flores; Xavier Pratsobrarroca; Xavier Rubio.

Desprès de la realització d’aquests col·loquis, es va fer el buidatge de la informació recollida i la ordenació pels blocs temàtics. En aquesta classificació de tot el que s’havia obtingut, es van tenir en compte les franges d’edat (infància, adolescència, joventut, adults i gent gran). Després de la revisió final, es va incorporar la informació resultant al document del diagnòstic. També s’hi van afegir els treballs realitzats pel Consell d’infants i pel Consell de Joves.

S’han recollit les opinions de més de 500 persones (en concret mitjançant l’audició, de 96 persones). El Consell d’Infants i el Consell de Joves han treballat amb altres instruments i metodologies. El C.Infants van fer una observació del territori i va elaborar un diagnòstic validat amb alumnes de primària ( aproximadament, hi van intervenir 270 alumnes) , i els joves van elaborar el seu diagnòstic de Tona a partir del buidat 139 enquestes, passades a estudiants de secundària de diferents centres educatius del poble.

El treball de camp d’aquesta part més subjectiva es va realitzar entre febrer i juliol del 2008. Els Consell d’infants i joves van treballar durant el curs 2007-2008. La unificació de tota la informació s’ha dut a terme durant els mesos de setembre i octubre del 2008.

Per poder tirar endavant aquest Pla i l’elaboració del diagnòstic ha calgut organitzar-nos.

A nivell polític s’ha establert una Comissió de Seguiment, que es reuneix periòdicament, amb presencia de totes les forces politiques representades al consistori, per tenir coneixement puntual del procés. Es un espai de trobada i reflexió que generalment coincideix amb els Plenaris amb la Xarxa de Tècnics/ques del municipi, que en els moments de formació i de planificació, preparació i/o valoració de les accions que s’estiguin realitzant.

A nivell tècnic: Hi ha fórmules diferents, tenint en compte que s’ha acordat que tots els tècnics/ques puguin dedicar un deu per cent del seva jornada laboral a aquest treball més global del poble a part de les seves tasques específiques de cada àrea de treball.

la Tècnica de Participació dedica tota la jornada a les tasques relacionades amb la participació de la ciutadania, a impulsar la visió global de poble i a incloure la participació en totes les àrees del municipi.

• Comissió Coordinadora: Lidera el pla i prepara les trobades de plenari. Aquesta comissió esta formada per tècnics/ques de diverses àrees que decideixen ser-hi i la tècnica de Participació. És un grup de sis a set persones.




Pàg


En els col·loquis individuals, dues persones van demanar que no aparegués el seu nom i en els col·loquis de grup set persones no van facilitar les seves dades personals tot i participar-hi activament.

Consell Infants (curs 2007-08 –participació elaboració diagnòstic)Aleix Puig; Amine Mimoune; Anna Gómez; Ibrahim Abouhaboucha; Joana Díaz; Laima Cañadas; Marc Díaz; Mohamed Bouali; Mohamed Bouali; Raquel Ortega; Raquel Pérez ;Sandra Pàrrega; Sufian Bouali; Víctor Fernández.

Consell Joves (curs 2007-08 –participació elaboració diagnòstic-)Achraf Amartouhami; Àlex Villaitodo; Bernat Baulenas; Gemma Montañà; Gerard Vila; Guillermo Gómez; Guiu Grau; Marc Hidalgo; Marcia Machado; Marta Carrasquer; Petya Georgieva; Rodrigo Giménez

Associacions que han participat i col·laborat:Agrupació Pessebre Vivent; AMMPPA Era de Dalt; AMMPPA IES Tona; AMMPPA Vedruna; Associació Cutural Ipyana; Associació de Sardanistes de Tona; Associació Fira Joc Joc; Centre Excursionista de Tona; Club Bàsquet Tona; Club Hoquei;Club Patinatge Tona; Cor Bonaire; Esbart Dansaire Castell de Tona;Espai Cucafera; Espai Pa amb Xocolata; Grup de Teatre Talia’78; Osona Contra el Càncer;Unió Esportiva Tona; Voluntaris de l’animació Casal dels Avis.

Òrgans de Participació:Consell d’Esports de Tona; Consell de Cooperació i Solidaritat; Consell Escolar Municipal; Consell d’Infants; Consell de Joves

Persones que han participat en el procés d’elaboració del Diagnòstic Comunitari:

Tècnics/ques presents el Municipi:Abel Ramon – Àrea serveis Tècnics d’urbanisme MunicipalAlba Gómez – Àrea de D’immigració Mancomunitat la Plana Albert Alcántara – Biblioteca Caterina Figueres Aleix Blancafort – Ludoteca Municipal Jocs i Àrea Participació Ciutadana Municipal.Almudena Jimenez – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostAnna Aligué – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaAnna Portet – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostAnna Sala – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaArnau Codina – Àrea Participació Ciutadana Municipal.Artur Jofre – Col.legi PIVE -Primària i secundària-


Assumpta Casas – Àrea d’Educació i Recepció i Acollida Municipal Beth Pol – Àrea de Joventut de Tona. Mancomunitat la PlanaBlanca Vilaregut – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaCarles Salvans – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaCarme Bigas – Ludoteca Municipal Jocs.Cristina Cardo – Escola Bressol Municipal Pa amb Xocolata-Cristina Costa – Area de Joventut de Tona. Mancomunitat la PlanaCristina Cuixeres – Escola d’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.Dolors Beltran – Escola Bressol Municipal Pa Amb XocolataEsther Martos – Escola d’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.Gemma Pujols – Àrea de Comerç i Turisme Municipal. Mancomunitat la PlanaImma Mestres – Museu Camp de les LlosesJoan Cedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana Jordi Font – Servei de Promoció Econòmica.Pacte Osona Sud- Alt CongostJordi Señé – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostLaura Jutglar – Escola Bressol Municipal Cucafera Lidia Gonzalez – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la Plana Lluís Poblet – Àrea serveis Tècnics d’urbanisme MunicipalMar Cuixart – Biblioteca Caterina Figueres Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana MunicipalMarta Ausió – Oficina d’atenció al ciutadà MunicipalMarta Molist – Àrea de Joventut de Tona. Mancomunitat la PlanaMarta Segalés – CAP TonaMiriam Clopes – CAP TonaMontserrat Montanyà – CEIP Era de DaltPaqui Garcia – Aula d’estudi Municipal Pere Gordi – Serveis Generals MunicipalPilar Edo – Serveis GeneralsPilar Marmi – Fundació Can Codina Pilar Vallmitjana – Area de Joventut de Tona. Mancomunitat la PlanaRoma Picanyol – Àrea de Comunicació Municipal Roser Salsas – CEIP el CastellRosó Oliva – Fundació Can Codina Sara Duch – Escola Hostaleria d’OsonaXavier Claperols – Àrea serveis Tècnics d’urbanisme MunicipalXavier Vilardell – Escola d’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.

Coordinació Procés:Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana Municipal




Pàg


Suport extern:Dolors Castilleja – Cooperativa ETCS, SCCL. Ass. de dinamització ComunitàriaEva Vilanova – Assessor i Formador d’expressió i TeatreJaime Garcia – Formador extern del IMM Juana Ferrer – Cooperativa ETCS, SCCL. Ass. i suport en l’elaboració doc.Marco Marchioni – Assessor i formador extern

Serveis i institucions que han participat i col·laborat.

Xarxa de Tècnics/es presents el municipi:Àrea d’educació Municipal Àrea de Comerç i Turisme Municipal. Mancomunitat la PlanaÀrea de Comunicació Municipal Àrea de Cultura MunicipalÀrea de d’immigració de la Mancomunitat la Plana Area de Joventut de Tona. Mancomunitat la PlanaÀrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaÀrea de Recepció i Acollida Municipal Àrea Participació Ciutadana Municipal.Aula d’estudi Municipal Biblioteca Caterina Figueras CAP TonaCEIP El CastellCEIP l’Era de DaltCol·legi PIVE -Primària i secundària-Centre d’Interpretació del Camp de les llosesEscola Bressol Municipal Cucafera Escola Bressol Municipal Pa Amb XocolataEscola d’adults Aula Oberta - Fund. Privada Osona Form. i DesenvolupamentEscola d’hostaleria d’OsonaEscola Vedruna -Primària i secundària-Fundació Can Codina IES TonaLudoteca Municipal “Jocs”Oficina d’atenció al Ciutadà MunicipalPolicia MunicipalServei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostServeis generals MunicipalServeis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaServeis Tècnics d’urbanisme Municipal;


Coordinació Procés:Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Família. Àrea de Participació Ciutadana

Suport Extern:Cooperativa ETCS, SCCL (Estratègies per a la transformació Comunitària Sostenible).Instituto Marco Marchioni

Muntatge fotogràfic:

Participació a les fotos:Consell Infants: Aleix Puig; Anna Gomez; Dani Rubio ; Ibrahim Abouhaboucha; Joana Díaz; Marc Díaz; Víctor FernandezConsell Joves: Alex Villaitodo; Guiu Grau; Marc Hidalgo; Rodrigo Gimenez

Fotògraf:Joan Verdaguer – Membre de l’Agrupació Fotogràfica de tona.

Muntatge:Assumpta Casas i Arnau Codina.

Als annexos hi trobareu informació més detallada de les persones que han participat en l’elaboració del diagnòstic, i de la distribució de les tasques

Nota: Quan utilitzem la categoria ciutadà/na correspon a l’aportació d’un col·loqui individual, quan s’utilitzà Ciutadans/nes l’aportació prové d’un col•loqui de grup, no és que sigui una aportació feta per molts persones, sinó que s’ha recollit d’un grup. Amb la categoria tècnic/a, en singular o plural s’utilitza el mateix criteri.




Pàg

INDEXINDEX

Antecedents històrics Pàg 22

Les persones. Característiques demogràfiques de la població Pàg 25 • Estructura demogràfica • Procedència de la immigració • Tendències evolutives de la població.

Territori. Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat Pàg 31 • Localització • Entorn físic i medi natural. • Relació amb la resta del territori • Mobilitat i accessibilitat. Mobilitat interna Mobilitat externa • Estructuració territorial del municipi • Característiques de l’estructura urbana • Els equipaments • Espais lliures / zones verdes • Medi ambient

Visió del municipi. Valoracions i percepcions Pàg 39 • Visió de Tona • Tona en creixement: benefici o amenaça? • Quina Tona volem? Propostes

Territori – valoracions i percepcions Pàg 44 • Estructuració del territori / ordenació territorial i urbanística • Accessos al municipi • Mobilitat externa: situació estratègica per al transport privat; grans dèficits en connectivitat del transport públic interurbà. • Mobilitat interna i accessibilitat: prioritat del cotxe? Quin model de mobilitat? • Via pública • Habitatge: increment del cost (compra i lloguer) i dificultats per llogar • Equipaments i serveis • Espais públics /zones verdes • Medi ambient • Recursos hídrics: la manca d’aigua, oportunitat? • Energies renovablesTerritori – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 62

Àmbit Socioeconòmic. Des del territori i des de les persones Pàg 69 • Característiques generals de l’estructura econòmica Sector primari Sector secundari Sector terciari

Àmbit socioeconòmic – valoracions i percepcions Pàg 72 • Valoració de l’àmbit socioeconòmic a Tona


• Propostes per a l’àmbit socioeconòmic a TonaÀmbit socioeconòmic – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 78

El servei a les persones. Elements de diagnòstic per àmbits Pàg 79

Educació Pàg 80 • Nivell d’instrucció de la població de Tona • Recursos educatius Educació formal Educació no formal

Àmbit educació – valoracions i percepcions Pàg 83 • Valoració de la situació de l’educació • Propostes davant la situació de l’educacióÀmbit educació – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 88

Social Pàg 89 • Serveis Socials • Recursos socials municipals Per a la Infància Per a la Gent gran • Protocol de Recepció i Acollida de Tona (PRAT) • Programa ILO-SER – Consell Comarcal d’Osona

Àmbit social – valoracions i percepcions Pàg 94 • Valoració de l’àrea social a Tona • Propostes per a l’àrea social a TonaÀmbit social – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 101

Cultura Pàg 102

Àmbit de la cultura i del lleure – valoracions i percepcions Pàg 104 • Valoració de la cultura i el lleure Persones promotores del patrimoni històric La Biblioteca Caterina Figueras • Propostes de cultura i lleureÀmbit de la cultura i el lleure – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 114

Esports Pàg 115

Àmbit dels esports – valoracions i percepcions Pàg 117 • Valoració de l’esport a Tona • Propostes per millorar l’esport a TonaÀmbit d’esports – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 123

Salut Pàg 124




Pàg

INDEXINDEX

Àmbit salut – valoracions i percepcions Pàg 127 • Valoració de l’atenció sanitària a Tona • Propostes per a l’atenció sanitària

Àmbit de la salut – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 132

Treball Pàg 133

Àmbit del treball – valoracions i percepcions Pàg 136 • Valoració de la promoció i de l’accés laborals • Propostes per a la promoció laboralÀmbit del treball – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 138

Servei a les persones. Elements de diagnòstic per franges d’edat Pàg 139

Infància – valoracions i percepcions Pàg 140 • Aspectes favorables, de fortalesa • Aspectes que preocupen, que són millorables • Propostes per a l’infànciaÀmbit Infància – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 144Aportacions del consell d’infants – RESUM valoracions i percepcions Pàg 145

Adolescència – valoracions i percepcions Pàg 150 • Aspectes favorables, de fortalesa • Aspectes que preocupen, que són millorables • Propostes per als adolescentsAdolescència – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 155

Joventut Pàg 156

Joventut – valoracions i percepcions Pàg 159 • Aspectes favorables, de fortalesa • Aspectes que preocupen, que són millorables • Propostes per als jovesJoventut – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 169

Adults – valoracions i percepcions Pàg 170 • Aspectes favorables, de fortalesa • Aspectes que preocupen, que són millorables • Propostes per als adultsAdults – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 174

Gent gran – valoracions i percepcions Pàg 175 • Aspectes favorables, de fortalesa • Aspectes que preocupen, que són millorables • Propostes per a la gent gran


Gent gran – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 180

Mapa de recursos Pàg 181 • Serveis Generals • Serveis d’Educació • Serveis Socials • Serveis de Cultura • Serveis d’Esports • Serveis de Salut • Serveis de Promoció Socioeconòmica

Organització social i Convivència Pàg 193 • Teixit associatiu • Dinàmica • Actuacions destacables

Organització social i convivència a Tona – valoracions i percepcions Pàg 194Organització social – valoracions i percepcions • Valoració de l’organització social a Tona (aspectes favorables) Teixit associatiu Actors i dinàmiques socials a Tona Espais de trobada i de participació Models de coordinacions Espais socials / canals d’expressió i opinió • Valoració de l’organització social a Tona (aspectes a millorar o que caldria incorporar-hi) Vida política Teixit associatiu Actors i dinàmiques socials a Tona Coordinacions i xarxes socials entre entitats Espais de trobada i de participació Canals de participació i d’opinió • Propostes per l’organització social a Tona Vida política Teixit associatiu Dinàmiques i actors Coordinacions i xarxes socials Espais de trobada i de participació Canals de participació i d’opinióOrganització social – RESUM valoracions i percepcions Pàg 215

Convivència - valoracions i percepcions Pàg 220 • Valoració de la convivència (aspectes favorables) • Valoració de la convivència (aspectes millorables) • Propostes per a la millora de la convivènciaConvivència social – RESUM de valoracions i percepcions Pàg 228

Annexes Pàg 229




Pàg

Antecedents històricsAntecedents històrics

Tots fem TONAANTECEDENTS HISTÒRICS


El poble de Tona ha estat habitat des de molt antic. Entre els segles VIII i V aC, la zona del jaciment del Camp de les Lloses va ser habitada, probablement de manera temporal. Tot i així el poblat més conegut data del segle II aC, època de la romanització, i es relaciona amb la construcció d’una via romana.

A l’edat mitjana, cap el 880, el comte Guifré el Pilós va establir o refer el terme del castell de Tona. El 888 o el 889, es va consagrar l’església parroquial de Sant Andreu, a la sagrera de la qual es va formar un petit poble. Durant uns dos segles, els Montcada van ser senyors del castell i del terme de Tona, que després va dependre d’altres feudals fins que Martí l’Humà va concedir el dret de carreratge (1401), pel qual Tona passava a ser carrer de Barcelona. El rei també va disposar que Tona tingués un règim municipal autònom.

El poble actual es va començar a formar al segle XVI, aprofitant un camí ral que comunicava la plana de Vic amb Barcelona. Hi vivien i treballaven, entre d’altres, uns quants paraires i teixidors, que van constituir una confraria, la seu de la qual també tenia la funció de casa del comú.

Al segle XIX hi va haver la construcció de l’església parroquial del nucli urbà. Tona va patir l’assot de les tropes de Napoleó i va ser escenari d’algun episodi cruent de la Primera Guerra Carlina. La fesomia del poble va anar canviant gràcies a la construcció de la nova carretera i a la descoberta de les deus d’aigües considerades medicinals.

Al primer terç del segle XX, van arribar l’aigua, el telèfon i l’electricitat. Es va inaugurar l’escola pública Caterina Figueras i es va iniciar l’aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell. Durant la Guerra Civil, l’església parroquial i la rectoria van ser cremades. Després de les penúries de la guerra i els anys de la postguerra, Tona ha crescut molt demogràficament i urbanísticament.

L’any 1989 va esclatar el conflicte més greu des de la recuperació de les institucions democràtiques a Tona. Es va produir arran de la construcció d’una incineradora. La tensió entre les persones i col·lectius favorables i contraris va provocar una forta divisió social i política. El desmuntatge de la xemeneia de la incineradora, el gener del 2005, representava el final d’una instal·lació que havia generat molta polèmica.

Des de la recuperació dels ajuntaments democràtics, les dues forces que han governat el poble han estat Tona Futur i CiU.

TONA Antecedents històrics




Pàg

ANTECEDENTS HISTÒRICSTots fem TONA

Aquestes darreres dècades, el poble ha millorat en serveis i equipaments educatius, culturals, sanitaris, esportius... I ha mantingut un teixit associatiu divers i dinàmic.

Resum:

Antiguitat • Camp de les Lloses.

Edat mitjana • Castell i cases de la sagrera de Sant Andreu. • Dret de carretatge; Tona, carrer de Barcelona; drets i deures com els ciutadans barcelonins.

Edat moderna (segle XVI) • Aprofitant una via de comunicació de la Plana de Vic amb Barcelona, es comença a formar el poble modern de Tona.

Segle XIX • A causa de la invasió francesa, es produeixen moltes destrosses. • Les infraestructures milloren. • Millora en infraestructures. • Es construeixen els primers balnearis.

Segle XX • Primer terç: millora dels serveis de la comunitat (aigua, electricitat, telèfon, escola...); primeres fàbriques... • Segon terç: Guerra Civil i postguerra. • Darreres dècades: etapa democràtica; desenvolupament demogràfic i econòmic. Elements de conflicte: incineradora, eleccions municipals...

LES PERSONES Característiques demogràfiques de la població

Tots fem TONA




Pàg

LES PERSONES Característiques demogràfiques de la població LES PERSONES Característiques demogràfiques de la població


En aquest apartat mostrem una síntesi de la informació sociodemogràfica recollida a partir de diverses fonts. Els aspectes tractats indiquen com és l’estructura de població de Tona (per edats, per sexes...), on han nascut o d’on han vingut les persones que hi viuen, i, finalment, com han anat evolucionant aquestes característiques al llarg del temps.

Estructura demogràfica

La població actual (octubre del 2008) és de 7.959 habitants. Està distribuïda d’aquesta manera:

TONA: Població total per sexes i franges d’edat (octubre del 2008)

AnysTotal Homes Dones Total Homes Dones

(n) (n) (n) % % %

0-14 1.401 723 678 17,60 9,08 8,52

15-24 746 373 373 9,37 4,69 4,69

25-44 2.730 1.422 1.308 34,3 17,87 16,43

45-64 1.885 957 928 23,68 12,02 11,66

65 i + 1.197 512 685 15,03 6,43 8,61

TOTAL Població

7.959 4.499 3.972 100,0 50,10 49,90

T.5. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008. Elaboració pròpia

En termes generals, la població de Tona pot considerar-se jove; cal destacar que el segment de 25 a 44 anys agrupa el 34,3% de la població. Quant a la distribució per sexes, el conjunt de la població mostra percentatges força equilibrats.

Un altre element indicatiu de la distribució de la població per edats és l’alta proporció de persones de 0 a 14 anys en relació amb el grup de 15 a 24 anys. Això indica que els últims anys s’està produint un creixement en els trams més baixos d’edat.

Algunes dades més:

• Per edats, trobem una representació significativa de la població potencialment activa (de 16 a 64 anys), amb un 68,1% (especialment el segment de 25 a 44 anys).

• El percentatge de gent jove supera el de la gent gran, la qual cosa indica una bona capacitat de renovació generacional.

• En general, Tona presenta indicadors suficients per ser considerat un municipi jove.

• Per mitjà de la piràmide de població, observem un increment de població infantil, especialment en l’últim quinquenni, possiblement associat a l’arribada de població adulta jove en els anys precedents.

Procedència de la immigració.

Segons dades de l’any 2007, set de cada deu persones residents a Tona (78,3%) han nascut a Catalunya; la majoria són d’origen osonenc (58,1%). De fet, Barcelona és la província d’origen de la major part dels catalans de naixement residents al municipi (76,2%).

En dades de l’octubre del 2008, s’observa que la població estrangera representa un 9,1% (728 persones), proporció molt més baixa que les mitjanes d’Osona i de Catalunya.

Aquestes xifres de Tona són molt semblants a les de la comarca de Osona. Però, en relació amb les dades de Catalunya, les de Tona mostren una major -i significativa- proporció de residents catalans i una menor representació de persones procedents de la resta de l’Estat o de l’estranger.




Pàg

LES PERSONES Característiques demogràfiques de la població LES PERSONES Característiques demogràfiques de la població


G. 14 Font: Ajuntament de Tona / Pla D’acció Cultural. Padró 2007. Elaboració pròpia.

Algunes dades més:

• Dels residents nascuts a la resta de l’Estat, la majoria procedeixen d’Andalusia (8,9%).

• De la població estrangera, destaquem els procedents d’Amèrica Llatina (45,2 %), de la zona del Magrib (22,4%) i d’Europa (22%).

• Per països, a Tona existeix una major presència de persones nascudes a l’Uruguai (24%), el Marroc (21%), Hondures (7%), Romania (6,5%), Portugal (4,7%) i Bolívia (4,4%).

• Des del 2006, s’observa un augment significatiu de residents procedents de Romania (2,9%, el 2006; 6,5%, el 2008).

• La distribució d’aquesta població estrangera per sexes mostra una presència bastant similar d’homes (49%) i dones (51%), tot i que hi ha diferències importants segons els llocs d’origen: d’Amèrica Llatina hi ha més dones; en canvi, la presència d’homes és més rellevant pel que fa als residents originaris del Magrib i de l’Àfrica Subsahariana.

Tendències evolutives de la població.

Des de fa 20 anys (1988), la població a Tona ha augmentat un 46,8%; actualment arriba a les 7.959 persones.

TONA: Evolució de la població total (1986-2008)

Any Pob. Total Any Pob. Total

1986 5.289 1998 5.799

1987 5.360 1999 5.842

1988 5.421 2000 5.868

1989 5.471 2001 5.967

1990 5.552 2002 6.183

1991 5.522 2003 6.486

1992 5.541 2004 6.725

1993 5.643 2005 7.030

1994 5.688 2006 7.533

1995 5.701 2007 7.639

1996 5.765 2008 7.959

Dif. 2004-2008 (5 anys) 1.234 + 18,30 %

Dif. 1998-2008 (10 anys) 2160 + 37,20 %

Dif. 1988-2008 (20 anys) 2538 + 46,8%

T.18. Font: Ajuntament de Tona / Doc. Dinàmica de població 2004. 2006-2008. Dades provisionals – Padró octubre 2008. Elaboració pròpia

Aquest increment de la població s’ha produït bàsicament per un procés de migració interior, però també per l’arribada de nouvinguts/des d’altres països, i per l’augment de la natalitat.

Segons el Pla d’ordenació urbanística municipal de Tona, es projecta, en un escenari mitjà–alt, un volum de població de 10.815 habitants per a l’any 2020. Això pot suposar un increment del 35,8% durant els propers dotze anys, menor al que s’ha produït els últims anys.




Pàg

LES PERSONES Característiques demogràfiques de la població

Tots fem TONA

Algunes consideracions:

• Les dades diferenciades entre població espanyola i estrangera confirmen que, els darrers cinc anys, l’arribada d’espanyols a Tona ha estat més significativa que la d’estrangers.

• Tal com hem comentat anteriorment, sembla que els nouvinguts/ des procedeixen de l’entorn català, més concretament de la província de Barcelona.

• Sobretot estaríem davant un procés de migració interior per motius de canvi de residència.

• En general, el creixement de la població tonenca durant els últims anys ha estat més significatiu que el que mostren els àmbits de la comarca d’Osona i de Catalunya.

TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat

Tots fem TONA




Pàg

EL TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat EL TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat


En aquest apartat, s’informa a grans trets de les característiques de Tona pel que fa al territori: la localització, l’entorn físic, la relació amb la resta del territori, les característiques de la mobilitat i l’accessibilitat al municipi; també es parla de trets d’estructuració interna (barris i àrees industrials), de les característiques de l’estructura urbana, de recursos com equipaments i espais lliures o naturals i la relació amb el medi ambient.

Localització

El terme municipal de Tona és al sud de la comarca d’Osona, dins la província de Barcelona. S’estén pel sector meridional de la depressió o vall encerclada de la Plana de Vic. L’altitud mitjana de Tona és de 550 m.Té una extensió de 16,54 km². Tenint en compte la població actual (7.959 habitants) s’obté una densitat de 481 habitants per quilòmetre quadrat, considerada mitjana-alta.

Entorn físic i medi natural

Tona és a la divisòria d’aigües entre el Ter i el Congost. La riera de Tona recull les aigües de la vessant del Ter (riu Gurri).

Destaquen tres zones de particularitat paisatgística:- la conca d’erosió de la Plana de Vic- el sector de la Barroca- els turons testimoni

Hi ha àrees d’interès paisatgístic especial: riera de Tona, serrat de Sant Valentí, Corminons de la Barroca, costers de la Roureda..., així com espais naturals i rutes de natura, com la ruta PR C-43, en l’itinerari de la qual hi ha una bona mostra de construccions d’interès històric i arqueològic (masies, ermites...).Cal mencionar també que Tona ha presentat una Xarxa d’Espais Naturals per tal de mantenir la connectivitat ecològica del municipi i la seva preservació.

En el context urbà, destaquen els espais verds que conformen l’entorn del turó del Castell (dins el PEIN). Aquesta muntanyola és el principal element identitari del municipi.

Relació amb la resta del territori

Territorialment, Tona forma part del sistema urbà de Vic, la qual cosa influeix directament i indirectament en el seu desenvolupament.

També destaca la influència de l’àmbit metropolità de Barcelona

Administrativament, Tona forma part de diversos ens supramunicipals: el Consell Comarcal d’Osona, la Mancomunitat La Plana, el Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud – Alt Congost, el Consorci de Turisme Portes del Montseny...

Té diversos serveis mancomunats: socials, de medi ambient, de promoció econòmica, de joventut, funeraris…

Mobilitat i accessibilitat

Mobilitat interna:

No hi ha transport públic urbà.Sobre els mitjans de desplaçament:

Vehicles privats: L’índex de motorització és superior a les mitjanes de la comarca i de Catalunya. L’aparcament encara no és un problema. A peu: S’han implantat mesures de pacificació i moderació del trànsit rodat.

Mobilitat externa:

Actualment, Tona és un dels municipis de la comarca amb més bones comunicacions per carretera: amb accés directe a la C-17 i a pocs quilòmetres de l’Eix Transversal (Girona-Lleida).

Vehicles privats: Segons dades del 2001, la mobilitat generada des de Tona cap a l’exterior era superior a la mobilitat externa cap a Tona. Aquesta tendència s’ha incrementat els últims anys. Els principals destins d’aquests desplaçaments corresponen a l’entorn immediat.

Tren: Tona té accés a la línia Barcelona–Puigcerdà per mitjà de l’estació de Balenyà-Seva-Tona, a 2 quilòmetres de distància. No hi ha transport públic. Caldria millorar la via per anar-hi a peu.




Pàg



Preocupen la dificultat d’accés a l’habitatge de compra (pel cost alt) i la manca d’habitatge de lloguer. Hi ha una incidència negativa pel que fa a l’emancipació de joves, de persones nouvingudes i de població flotant (estudiants).

Des del juny del 2006, s’ofereix el servei Borsa jove d’habitatge. És un projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya, la Mancomunitat la Plana i els ajuntaments que en formen part, per tal de donar facilitats als joves a l’hora d’accedir a un habitatge.

Els equipaments

El municipi de Tona disposa d’una xarxa d’equipaments públics localitzats principalment al centre urbà, excepte els esportius, que són al sud-oest del nucli urbà, en una gran zona esportiva.

NOM ÀREA TITULARITAT

ESCOLA BRESSOL LA CUCA FERA EDUCACIÓ Ajuntament

ESCOLA BRESSOL PA AMB XOCOLATA EDUCACIÓ Ajuntament

CEIP L’ERA DE DALT EDUCACIÓ Generalitat de Cat.

CEIP EL CASTELL

IES TONA EDUCACIÓ Generalitat de Cat.

ESCOLA D’HOSTALERIA D’OSONA EDUCACIÓ Generalitat de Cat.

ESCOLA VEDRUNA-TONA EDUCACIÓPrivada, concertada amb la Generalitat de Catalunya

COL·LEGI RESIDÈNCIA PIVE EDUCACIÓ Privada

CAN LICUS -3r pis- ESCOLA D’ADULTS AULA OBERTA EDUCACIÓFundació Privada Osona. Formació i Desenvolupament

Autobús interurbà: Es comunica amb Barcelona, Vic i altres municipis de l’entorn mitjançant els autobusos de les companyies Sagalés i Castellà. Els horaris són limitats. Hi ha poques combinacions.

Estructuració territorial del municipi

A Tona s’observen dues àrees diferenciades:

- El centre-nord, format per quatre barris: Centre, Roqueta, Codina i Fontordera. - El sud, amb el barri de la Canal, de nova construcció i separat de la resta del poble per l’antiga carretera de Barcelona.

Característiques de l’estructura urbana

Tona és un poble amb caràcter semiresidencial que ha anat creixent a l’entorn dels carrers més antics.

Densitat edificatòria i diversitat d’usos: Segons es comenta en l’avaluació ambiental del Pla d’ordenació urbanística municipal de Tona –POUM-, el municipi té una tipologia urbana de baixa, o molt baixa –en alguns sectors-, densitat edificatòria.

- Edificacions: Més de la meitat dels edificis són de dues plantes (59%), i prop d’una quarta part, d’una planta (23,2%). - Proporció dels habitatges principals (any 2001): 70,9%. De propietat: 75,7%. De lloguer: 16,9%.- Proporció dels habitatges secundaris (any 2001): 12,8%.- Proporció dels habitatges vacants (any 2001): 15,8%.- Superfícies dels habitatges habituals: Són de tipus gran. El percentatge més alt correspon als que mesuren entre 90 i 119 m² (41,7%). Després hi ha els que tenen una superfície d’entre 60 i 89 m² (29,9%). Els restants són més grans de 120 m².

La majoria de persones viuen en nuclis familiars de diversos tipus (81,3%). Les llars habitades per persones soles representen un 16,6%. Entre els anys 1991 i 2001, s’ha observat un lleuger augment de llars sense nucli familiar, i de llars amb famílies monoparentals amb fills, i amb dos nuclis familiars o més.




Pàg




RESIDÈNCIA ASSISTIDA PER A GENT GRAN PRUDENCI Privada

RESIDÈNCIA ASSISTIDA PER A GENT GRAN PRAT Privada

HABITATGES TUTELATS PER A GENT GRAN Ajuntament

DUES FARMÀCIES SALUT Privada

TANATORI MUNICIPAL Ajuntament

PARCS (Feixetes, Roqueta, Font del Ferro...) Ajuntament

Espais lliures / zones verdes

El nucli urbà de Tona disposa de força zones verdes, que s’estructuren a partir del turó del Castell i de la riera de Tona (balneari Ullastres, parc Roqueta, font de la Suïssa...). A la resta del poble també hi ha una gran quantitat d’espais verds (places, rotondes i parterres) i de carrers arbrats (però cal precisar que la zona cèntrica és la que menys arbres té). Segons un inventari elaborat pels serveis tècnics de l’Ajuntament, Tona disposa d’uns 70 espais verds, dels quals destaquem, per la situació i la potencialitat, el parc de la Canal.

Medi ambient

Destaquem aquestes actuacions:

- Campanya d’eficiència energètica de l’enllumenat públic i de sensibilització/educació mediambiental de la població.- Recollida selectiva de residus porta a porta, complementada amb la gestió de la recollida del vidre, dels residus especials, de les andròmines o trastos...- Instal·lacions a Malla: planta de triatge i deixalleria mòbil.- Campanya de prevenció de residus – és +, amb col·laboració dels comerços i sensibilització de la població.- Projectes mediambientals: Turó del Castell de Tona, Compra verda, i Compra de fusta certificada.

Després de la síntesi de la descripció objectiva (característiques, recursos, actuacions....), incorporem aquí la informació recollida per mitjà dels col·loquis. Es tracta, doncs, de les opinions sobre Tona que els participants d’aquests


BIBLIOTECA CATERINA FIGUERAS CULTURA Ajuntament

SALA D’EXPOSICIONS CATERINA FIGUERAS CULTURA Ajuntament

SALA POLIVALENT LA CANAL CULTURA Ajuntament

SALA POLIVALENT CAN CODINA CULTURA Ajuntament

CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL CAMP DE LES LLOSES CULTURA Ajuntament

SALA D’EXPOSICIONS CAN SEBASTIÀ CULTURA Fundació Privada Buxaderas–Grau

MUSEU DEL PA CULTURA Privada

ESCOLA DE MÚSICA MONTSERRAT CULTURA Privada

ESCOLA DE DIBUIX I DE PINTURA MERCÈ VALL CULTURA Privada

CAN LICUS –planta baixa– PUNT JOVE - SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENIL I ESPAI JOVE

CULTURA/JOVENTUT

Ajuntament

CAN LICUS -2n pis- LUDOTECA JOCS Ajuntament

ESPLAI GUÏTXI–GUÏTXI-ubicat al centre parroquial (carrer Barcelona, 4)

INFÀNCIA /JOVENTUT

Privada: entitat juvenil del poble

CAMP DE FUTBOL ESPORTS Ajuntament

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL: pavelló poliesportiu; piscina; gimnàs; instal·lacions per practicar bàsquet, hoquei patins, futbol sala, patinatge artístic i tennis taula. Pista poliesportiva exterior, dos camps de futbol –de gespa i de terra– i pista d’atletisme

ESPORTS Ajuntament

FOMENT D’ESPORTS: sis pistes de tennis, piscina oberta, pista poliesportiva, pistes de petanca, pista de pàdel, minigolf, bar restaurant, parc infantil i zona lúdica

ESPORTS Privada

Instal·lacions esportives de les escoles: L’ERA DE DALT (dues pistes poliesportives), PIVE (pavelló cobert, piscina, camp de tir a l’arc...), IES TONA (pavelló cobert i pista esportiva), VEDRUNA (pavelló cobert)

ESPORTSCentres escolars / Generalitat de Catalunya

GIMNÀS YPYANA ESPORTS Privada

ÀREA BÀSICA DE SALUT ATENCIÓ SANITÀRIA

Generalitat de Catalunya

CENTRE DE DIA CASAL DELS AVISAjuntament + Fundació Privada Can Codina

RESIDÈNCIA ASSISTIDA PER A GENT GRAN CASAL DELS AVIS

Ajuntament + Fundació Privada Can Codina




Pàg

EL TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat VISIÓ DEL MUNICIPI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat


Visió de Tona

En general, Tona és considerat un municipi amb qualitat de vida, acollidor, tranquil, dinàmic, amb molta vida cultural i associativa, que manté les arrels. Es valora positivament l’equilibri entre el caràcter rural i el residencial. També es recull la imatge favorable que, des de fora, es percep: de poble “on es fan moltes coses; des de fora es veu com un poble viu”.

S’assenyala que és un poble molt adequat i amb molta vida per als infants, com també es considera adient per a la gent gran; es destaca que disposa de força recursos i activitats per a aquests dos col·lectius.

“Tona té molt bon màrqueting, perquè fora del municipi es viu com que és un poble que es mou, que és actiu...”. “Sóc tonenc de tota la vida i m’agrada”. (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

“M’agrada la gent de Tona.” (Ciutadans/nes)

Als col·loquis de ciutadans/nes, es ressalta el gran potencial turístic que té aquest municipi pels seus actius naturals i paisatgístics (fonts, aigües termals, margues, rutes...), com també pel patrimoni històric i arquitectònic (Camp de Les Lloses, edificis emblemàtics...). També es percep l’orgull pel manteniment de la cultura i les tradicions.

“Tona és un poble amb molt potencial encara per explotar, en l’àmbit turístic, empresarial, industrial.” (Ciutadà/na)

“De coses de Tona me n’agraden moltes. Valoro moltes iniciatives que ens ajuden a ser com som: l’Aplec, la Fira de la Pesseta, el Pessebre Vivent, el Museu del Pa, el Camp de les Lloses, en Ramon Batlles, que es pot dir que a casa hi té l’arxiu històric de Tona... I moltes altres persones. A cada àmbit n’hi ha. Gent generosa, senzilla... Parlo més del que conec, però n’hi ha a tots els àmbits.” (Ciutadà/na)

De manera més minoritària, s’han esmentat aspectes negatius. En general, fan referència al caràcter tancat dels tonencs/ques, fet que es relaciona amb l’origen rural del municipi i amb l’entorn de la comarca. D’altra banda, hi ha qui parla de la pèrdua del caliu i de la identitat, d’estancament (“ens estem quedant a la cua de la comarca...”) davant els canvis que s’estan produint (augment de població, d’edificació...).

col·loquis (tècnics i ciutadans) han aportat.

En primer lloc, s’exposen les referències a la visió que es té de Tona. És important conèixer els trets més significatius relacionats amb la identitat, les percepcions davant els canvis importants que s’estan vivint al poble (físics, demogràfics...) i les valoracions davant la trajectòria del municipi durant els últims anys. A continuació, es destaquen les valoracions i percepcions recollides a propòsit del territori, on se subratllen alguns dels aspectes comentats a la part objectiva.




Pàg

VISIÓ DEL MUNICIPI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitatVISIÓ DEL MUNICIPI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat

Tots fem TONATots fem TONA

i sense tenir prou cura dels actius.

“Tona ha crescut massa, en mesures desproporcionades i molt ràpid.” “Tona, en els últims vuit anys, ha patit un creixement urbanístic desmesurat i descontrolat. És el que volem pel poble? No sempre el poble gran és més feliç.” “Tona ha crescut massa i en massa poc temps. De retruc, ha provocat la falta d’infraestructures (escoles, llars d’infants, piscina coberta...).” “Ens estem quedant a la cua de la comarca.” (Tècnics/ques)

“Aquests bons aspectes econòmics ens han fet mal en el sentit d’haver perdut la fesomia arquitectònica de poble i ens han fet mal en el caràcter: de no deixar-nos entendre, de voler quedar bé amb tothom, de no mullar-nos massa, de ser poc solidaris...” “Entenc que, com més gran sigui el poble, més subvencions i ajudes rebrà, però entenc també que el problema de Tona ha vingut de la mà de l’especulació.” (Ciutadans/nes)

Com a exemple d’aquesta imatge no volguda de poble dormitori i de fragmentació, als col·loquis s’assenyala el barri de la Canal, tot i que també es comenta que el projecte de millora de l‘antiga n-152 (C/Antoni Figueres) pot suposar un apropament i la unificació del poble, tant socialment com físicament.

“S’ha anat apreciant un canvi a la població i veig que el poble està separat, sobretot amb la zona de la Canal, la qual ha quedat com a poble dormitori. La gent no es vol implicar en activats culturals com, per exemple, la Festa Major.” “Ciutat dormitori total”. “Com més creix la població, més passa això: no coneixes els qui hi viuen.” (Ciutadans/nes)

L’arribada a Tona de nouvinguts2 que s’ubiquen en espais de nova edificació es viu com una certa amenaça a la identitat i a la vida característiques del municipi. La percepció és de “desconeguts que no fan res per integrar-se ni participar en la vida comunitària i tradicional de Tona”.

“Es viu molta diferència entre els que han viscut tota la vida al poble i els nouvinguts.” (Tècnic/a)

2 Nouvinguts: en aquest context fa referència a nous veïns/nes d’origens diversos: espanyols, estrangers...

“Gent molt tancada: des de sempre ha estat així... Tona és un poble rar. L’àvia deia que, quan a tot arreu manaven les esquerres, aquí manaven les dretes i a l’inrevés... Les aigües sulfuroses hi han influït, i per això la gent és una mica estranya... La gent d’Osona és molt tancada.” “Poble estancat. No s‘acaben d’engegar les coses.” (Ciutadans/nes)

“El preu per créixer és perdre aquesta unitat i caliu. Hi ha altres pobles que han crescut, però mantenen aquesta unitat i caliu, i crec que això ajuda a sentir-se en un poble... Falta la sensació de pertànyer al poble per part dels tonencs, i això em fa patir, perquè formes part d’un poble, i, en canvi, cada cop es va desdibuixant més aquesta sensació i ens estem convertint en un poble dormitori.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

Tona en creixement: benefici o amenaça?

“Ara fa deu anys, al poble ens coneixíem tots i ara és un poble gran. I és el poble de la gent d’abans i dels que han vingut.” “Va creixent, però no amb un descontrol, encara és una bona mida, està creixent mantenint una línia, no de forma desorbitada.” “El poble ha crescut amb gent més diversa —àrea de Barcelona i d’altres cultures.” “Ahora tiene un aire más abierto y plural.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

Als col·loquis es recull aquesta percepció més favorable als canvis de la realitat de Tona. Però no sembla ser l’opinió majoritària dels participants. Es percep certa polarització davant aquest creixement, amb enyorança d’un escenari que va quedant en el passat:

“Jo vaig néixer en un poble petit i ara estic en un poble gran. És un canvi més profund del que sembla. A vegades enyorem un espai on tots ens coneixíem. Canvi de dimensió, canvi d’idea.” (Ciutadans/nes)

Tant entre els tècnics com entre els ciutadans, es recullen referències a la percepció de creixement desmesurat, pel que fa a l’increment d’habitants, el desenvolupament urbanístic, la construcció de fàbriques i magatzems... En nombrosos col·loquis es parla de la preocupació per la desaparició gradual de l’entorn més característic i identitari de Tona (poble rural, avantatges de població petita, conreus, paisatge...), així com la pèrdua de qualitat de vida a causa d’un creixement considerat desordenat, amb tendència cap a un model més de poble dormitori, sense una idea alternativa global, amb serveis saturats




Pàg

VISIÓ DEL MUNICIPI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitatVISIÓ DEL MUNICIPI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat


de municipi a seguir (residencial, industrial, etc.).” “És un poble que ni dóna ni veig que estigui pensat de cara al turisme: en aquest cas em preocuparia.” (Ciutadans/nes)

“Hi hauria d’haver un grup que tingués una visió àmplia de les activitats del poble i que lluités pel conjunt i la globalitat, i intentar que les coses vagin encaixant. Potser seria una bona manera per potenciar la identitat municipal.” (Ciutadans/nes)

“L’entrada a la vila hauria de reflectir la imatge del poble que es vol donar.” (Tècnic/a)

“Potenciar que les persones de la zona de la Canal que vénen de fora s’integrin a la vida social/cultural del poble... Aprofitar l’esport com un mitjà perquè els nouvinguts de la Canal s’integrin.” (Ciutadans/nes)

Apareix també una visió de ciutadans/nes més crítica, que planteja un model de creixement més conservador: un creixement sostingut, planificat, amb previsions a llarg termini, adequat a la capacitat i als recursos disponibles.

“Posar límits en funció dels recursos disponibles.” “S’hauria de deixar de construir nous habitatges i organitzar les infraestructures i tots els serveis ja existents al poble: CAP, policia, biblioteca, etc., ja que, si no, creix més la població i els serveis no donen l’abast. Caldria mesurar el creixement (si és que es pot fer a nivell local).” “S’ha de fer des de la planificació i no des de la improvisació.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

“Si hi hagués un mecanisme efectiu per part dels ajuntaments, proposaria aturar el creixement del poble.” “Que la construcció s’hagi frenat genera una certa aturada del creixement i això pot facilitar posar-se al dia en els serveis, en els propers quatre o cinc anys.” (Ciutadans/nes).

“Molta població nouvinguda dóna la sensació que no s’acaba d’integrar al poble: treballen a fora i no s’impliquen en els actes que s’organitzen. Tenen a Tona com un poble dormitori. És degut al creixement massiu.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

Igualment, des d’una perspectiva més global, en els col·loquis es qüestiona qualsevol tipus de desenvolupament o creixement si no està ben pensat. És a dir, sempre cal considerar si els seus costos poden suposar una pèrdua de qualitat de vida (per exemple: no augment dels nivells d’ocupació, desequilibri entre demandes i capacitat dels serveis, etc.).

“Tona ha patit una fase de creixement no només pel que fa a la població, sinó també en serveis i indústria (dinamització comercial/indústria) sense traducció clara en llocs de treball. Hi ha una descompensació entre necessitats i serveis... El municipi ha pres iniciativa pública però no hi ha hagut resposta per part del sector privat.” (Ciutadans/nes)

“S’ha fet una política conservadora amb el nou POUM. L’anterior era de màxims i aquest ha resolt alguns temes de l’anterior. Tona no necessita créixer, perquè no pot encaixar més creixement. Hi ha una sèrie de serveis que l’Ajuntament no pot assumir, perquè cada servei nou genera un cost (a nivell d’edifici i a nivell de manteniment, professionals, etc.), i per crear un servei nou cal un equilibri entre el servei i els professionals.” (Ciutadans/nes)

Quina Tona volem? Propostes

Davant la percepció d’arribar a ser poble dormitori i de la por a la pèrdua d’identitat i de qualitat de vida, es planteja treballar més, de manera conjunta, en la definició d’un model global i integral pel futur del poble que es vol. Un model ajustat a la disponibilitat de recursos i potencialitats del poble, que eviti la dispersió i la fragmentació, que mantingui els trets diferencials i substantius del poble, i que estableixi una imatge pròpia i definitòria. Igualment es planteja fer front a la no incorporació actual dels nouvinguts/des (de la zona de la Canal o d’altres barriades futures) a la vida social/cultural del poble: intentar anar promovent la seva implicació en el poble.

“Caldria definir quin és el model de poble que es vol seguir, creure en aquest i apostar per aquest.” “Al municipi de Tona li falta definir el tipus de model de poble a què vol arribar. No té una idea, un objectiu ni una visió clara del model




Pàg

EL TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitatEL TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat


arquitectònics del poble.” (Ciutadans/nes)

En relació amb l’estructura urbana, als col·loquis també s’esmenta la fragmentació que suposa el model d’urbanisme de la Canal i la Fontordera, allunyat de la fisonomia del poble, amb una clara divisió entre aquestes zones i la resta del poble, que no ajuda a l’articulació i a la integració.

“Les zones de la Canal i la Fontordera no són coherents amb la fisonomia del poble. No està pensat des de l’estètica ni ben dissenyat. Sembla tot prefabricat. Suposo que es van prioritzar els interessos immobiliaris.” (Ciutadà/na)

Es proposa aconseguir que la remodelació de l’antiga N-152 faci que aquest sigui un espai central de Tona, amb circulació pacificada, que integri i articuli les dues zones: l’antiga i la nova.

“De l’obra que es vol fer en aquests carrers (antiga N-152)... La idea és que no separi, sinó que passi a ser un carrer preferentment per a vianants —tot i que també hi passaran cotxes. Serà un passeig que integri les dues parts. Serà un centre de gravetat de Tona, cap amunt i avall. Un centre comercial. Un aspecte positiu d’aquest projecte: un únic poble no partit. Tindrà efectes positius: socialment, per a la imatge del poble, i urbanísticament, una via principal no pot estar en aquest estat.” (Ciutadà/na)

“Convertir l’antiga nacional en un passeig, amb arbres... Que sigui una part maca del poble. Si cal, s’hi posa un radar limitant la velocitat.” (Ciutadans/nes)

Pel que fa al manteniment del patrimoni històric, es recull la proposta d’una revisió tècnica de l’actual catàleg, recollint aportacions interdisciplinars (urbanístiques, històriques, artístiques...). La idea seria protegir aquest patrimoni com a signe d’identitat del poble.

“Estaria bé fer una revisió del catàleg. I que el revisin un llicenciat d’història de l’art, per fer una valoració artística, un historiador, un urbanista... Val la pena elaborar un catàleg més consensuat entre les diverses disciplines que hi estan relacionades i més clar.” (Ciutadà/na)

“Restaurar algun antic balneari per poder ubicar-hi un hotel. D’aquesta manera hi hauria patrimoni històric del poble que es mantindria. És una proposta que requereix una inversió econòmica important.” (Ciutadà/na)

Estructuració del territori / ordenació territorial i urbanística

En general, Tona és valorat com un municipi de qualitat, amb una estructuració amb amplitud, amb espais verds..., on freqüentment s’estan fent inversions i veient millores i canvis: per exemple, el projecte de transformació de l’antiga N-152, que permetrà unificar el poble físicament i socialment; la remodelació de la plaça Major i la plaça de l’Ajuntament; l’arranjament de voreres...

“El poble és viu, el poble es mou. Constantment es veuen millores, canvis... Es veu que s’estan arreglant coses.” “Poble de qualitat perquè està escampat, té verd, té serveis...” (Ciutadans/nes)

Hi ha alguns aspectes estructurals i de canvis dels últims temps que no agraden gaire o que són motiu de preocupació. Es fa referència, sobretot, a la manca d’un nucli antic entès com un espai central que articuli la resta del poble al voltant (“exceptuant el carrer Major i el carrer Barcelona”), i a la pèrdua gradual d’elements identitaris del patrimoni històric. Es considera que no s’ha fet el necessari per a la conservació d’edificis emblemàtics i representatius del naixement del poble i de les transformacions al llarg de la història (per mala gestió, per poca cura de certs llocs o construccions, per manca de revisió del catàleg d’edificis protegits...).

“Tona no té nucli antic, només el carrer Major i el Barcelona. Em sap greu que s’hagin perdut edificis del poble. Em sap greu que s’hagin deixat perdre espais emblemàtics del poble. Està molt bé que hi hagi la Canal, però no hem sabut salvar a temps les sales de cinema de la plaça (el Racó i l’Orient), la casa de la Canal... Què passarà amb la sala de l’esbart d’ara? Em sembla molt bé que s’hagi fet Can Licus, però han deixat perdre llocs maquíssims i de qualitat. Sempre arribem als llocs i ja no hi som a temps per preservar-los. Com pot ser que s’hagi deixat aterrar un edifici d’en Domènech i Montaner? Quan no quedi res més, haurem de construir de nou; està bé fer-ho, però ara estem deixant perdre el nucli de Tona i el patrimoni.” (Ciutadans/nes)

“S’hauria de gestionar molt millor aquest patrimoni. El catàleg d’edificis que cal conservar, de façanes..., s’hauria de revisar. Ja ho vaig dir a un regidor no fa gaire. Hi ha edificis bastant importants que podrien desaparèixer. Els pocs edificis del segle XVI que queden, de l’època del naixement del poble, com can Met (al carrer Barcelona, número 7) i can Baulenas, no estan catalogats. Qualsevol dia els poden aterrar.” “Les aigües ens han fet molt de bé, però el tenir aquesta bonança econòmica va fer que no ens preocupéssim dels aspectes




Pàg



el poble, especialment a les hores punta.” “Es podrien aprofitar les obres de l’autovia per millorar els camins de les cases rurals properes, ja que l’asfalt als camins o un bon manteniment d’aquests és agraït pels conductors.” “Arreglaria totes les voreres demanant a la Generalitat.” “Organitzar més bé la circulació per arribar al pavelló, a la zona esportiva...” (Ciutadans/nes)

Mobilitat externa: situació estratègica per al transport privat; grans dèficits en connectivitat del transport públic interurbà

Tothom coincideix a dir que Tona ocupa un lloc estratègic pel que fa a les carreteres.

“És un poble que hi ha bona comunicació, i una bona situació, ja que estàs a cinc minuts en cotxe de Vic, i estàs a una horeta de Barcelona.” “És un poble que està ben situat i té molt bona comunicació de xarxa de carreteres. Està al costat de Vic, i a una hora de Barcelona.” (Tècnics/ques)

“És un poble que està molt ben comunicat. Tenim molt bones carreteres i estem a una hora de Barcelona. Aquest fet fa que hi hagi molta gent que vivia abans a Barcelona i ara ha vingut a viure al nostre poble. Hi ha un increment d’habitants.” (Ciutadans/nes)

“Bona comunicació per carretera: Eix Tranversal: Manresa i Girona a 60 minuts; C-17: a 45 minuts de Barcelona i a deu minuts de Vic.” (Ciutadà/na)

Però també es confirma en general que la connectivitat per transport públic interubà és deficitària, tant per tren com per autobusos. Sembla que aquesta dificultat ha propiciat que estigui molt interioritzat l’ús del cotxe per anar a tot arreu (fora del poble i fins i tot, al centre del poble). Per a les persones que necessiten desplaçar-se i no disposen de cotxe suposa una gran complicació. Una excepció és la bona valoració del servei puntual d’autobusos interurbans nocturns per a festes de fora de Tona; utilitzat pel jovent i ofert pel Consell Comarcal des del 2003.

“Els mitjans de transport públics són molt dolents. Per exemple, els horaris d’autocar no concorden amb les necessitats de la població.” “L’horari dels autobusos és totalment insuficient per desplaçar-te (especialment a Vic); et limita molt.” “Esperando el autobús pierdes mucho tiempo; ir a Vic debería ser más fácil.” “Per anar a urgències, depens molt d’un autobús.” “Cal un servei públic

Accessos al municipi

Tot i que es considera que Tona està situat en un lloc estratègic, amb accés a diverses vies, “en una cruïlla”, els ciutadans/nes assenyalen que caldria millorar els accessos al poble en dos sentits. Per una banda, les entrades desateses (voreres mal arreglades, paviment aixecat, murs per arreglar...), el mal estat de la N-152 (“encara fa que se separin més les zones del centre i de la Canal...”), ”el tancament de l’entrada principal que suposa la millora de la C-17”, etc. Per altra banda, per la presència contínua de vehicles pesats (a vegades, amb càrregues perilloses) aparcats a les entrades i sortides, que dificulten la circulació dels altres vehicles, cosa que també caldria resoldre.

“Tona hauria de millorar els seus accessos. Les entrades i sortides de la població es troben saturades de vehicles pesats aparcats a les dues bandes de la carretera, dificultant la circulació dels altres vehicles; a més, aquests vehicles acostumen a portar càrregues que desprenen males olors o perilloses… Aquesta imatge és nefasta.” (Ciutadans/nes)

“Les entrades del poble estan poc cuidades. Hi ha l’entrada per can Baucells que està molt desatesa. Un cop entres al poble, veus les voreres mal arreglades, hi ha zones que estan aixecades. Hi ha la rotonda de davant de La Caixa que s’hauria de mirar d’integrar una mica a l’entorn. Hi ha aquells murs de ciment que es podrien arreglar una mica o mirar de fer-ho d’una altra manera.” (Ciutadà/na)

Relacionat amb aquesta qüestió dels accessos, també es comenta la dificultat per a l’aparcament industrial. Es considera que no està ben ordenat i que pot suposar una dificultat per atreure més indústries cap al poble.

“El municipi de Tona no disposa de gaire indústria i no hi ha prou zona industrial. Possiblement la causa és que els accessos no són els adequats. A més, no s’ha destinat cap zona a aparcament industrial i potser s’hauria de resoldre aquest problema. La gent es queixa de l’amplada dels vials i de la falta d’aparcament pel que fa a la indústria.” (Ciutadans/nes)

Surten algunes propostes: planificar i fer uns eixos perimetrals per descongestionar el poble, arranjar espais per a aparcaments a les zones industrials, arreglar els accessos i les voreres, millorar els camins cap a les cases de pagès…

“S’hauria de fer una planificació i fer uns eixos perimetrals per descongestionar




Pàg



També entre els tècnics participants en els col·loquis hi trobem comentaris sobre aquests dèficits. S’assenyala com a important la necessitat de més transport públic i amb més freqüència; especialment es parla de la dificultat de connexió amb l’estació de tren i les limitacions que suposa: “Si no tens cotxe o ningú conegut que pugui portar-te, doncs... hi tens un bon tros caminant!”

Els joves també consideren que l’horari no acaba d’ajustar-se de manera

suficient a les seves necessitats i remarquen que els vehicles no estan adaptats a les persones amb discapacitat.

“Per una banda, volíem recollir els punts forts que pensen que té el transport públic de Tona. Va sortir que s’hi està a gust, que és gran i còmode, que hi ha silenci i que és tranquil. També deien que és molt positiu que hi hagi transport públic, que aquest està adaptat per a les persones amb discapacitat, que és puntual, que l’horari és bo, que és eficaç i ràpid, que el preu resulta raonable i que para en llocs estratègics.” (Font: Diagnòstic del Consell de Joves 2008)

“Per altra banda, també volíem saber els punts febles o mancances que té el transport públic de Tona. Van sortir moltes opinions contradictòries amb els punts forts, però eren opinions també. Deien que està en males condicions i que fa pudor. Deien que no és puntual, que no està adaptat per a persones amb discapacitat, que els conductors també són un punt feble, que és car i que no sempre funciona. També es deia que va molt buit i això és punt feble perquè vol dir que molta gent no l’utilitza. Que és lent, que l’horari és escàs i que té poques parades a dins del poble. També manifestaven que hi ha un nombre molt reduït d’autocars. Ressaltaven com a punt feble el fet que Tona no tingui tren ni hi hagi un bus per anar cap a Sant Miquel de Balenyà, que és on hi ha l’estació de tren. També destacaven que l’única destinació sortint de Tona sigui Vic.”(Font: Diagnòstic del Consell de Joves 2008)

Però alhora també es reflexiona sobre possibles conseqüències si a Tona millorés el transport públic. Potser hi hauria més arribada de nova població.

“Tona podria convertir-se a la llarga en el quart cinturó de Barcelona.” “El fet que hi hagi una bona comunicació pot provocar un augment dels habitants, i que el poble es converteixi en un poble dormitori.” “Si arriba el tren, es pot créixer molt i convertir-se en àrea metropolitana.” (Tècnics/ques)

d’autobusos amb més freqüència. Fa molts anys que es fa al mateix horari.” “Com vols agafar-lo, si després no pots tornar?” “Això són papers, problemes de concessió; s’ha d’arreglar, s’ha de buscar una solució...” (Ciutadans/nes)

“També està molt bé que s’organitzin busos quan hi ha festes fora del poble; la possibilitat de poder agafar un bus per tornar també està molt bé.” (Ciutadans/nes)

“També està molt bé que s’organitzin busos per als joves, quan hi ha festes fora del poble. La possibilitat de poder agafar un bus per tornar també està molt bé. Va molt bé quan no tens transport i per als pares també va bé.” (Ciutadans/nes)

Però, pel que fa a la xarxa regular de transports públics interurbans, les principals queixes que es recullen entre els veïns/nes que han participat en els col·loquis són que les rutines d’aquests mitjans de transport són les mateixes des de fa temps i no s’adeqüen a les necessitats actuals i els moviments de la població: no hi ha transports públics per anar fins a l’estació de tren; per desplaçar-se a Vic a estudiar, al metge, a comprar..., es topa amb els problemes d’horaris. Vic és el centre de referència dels participants dels col·loquis; per ells caldria disposar d’una connexió pública, regular i freqüent amb aquesta ciutat, i no s’entén perquè no s’ha solucionat encara.

En especial, les nombroses crítiques es dirigeixen als autobusos públics interurbans: les freqüències horàries, les parades massa allunyades entre si, els itineraris poc comprensibles (“puc anar a Vic i no puc tornar”), però també es pregunten per què encara no s’ha posat una connexió amb l’estació de tren per mitjà del transport públic. De fet, en bona part dels ciutadans/nes hi trobem un imaginari d’absència en relació amb aquest mitjà de transport: “No tenim tren”.

“S’haurien d’ampliar els horaris de bus Tona-Vic i Vic-Tona, perquè són molt escassos.” “T’has d’adaptar tu a l’horari i es fa difícil. Haurien de sortir més sovint.” “L’horari dels autobusos Casas3 continua essent el mateix que fa temps i cal més oferta, perquè l’actual és molt limitada.” “Fa falta més busos, més horaris per anar a Vic amb autobús.” (Ciutadans/nes)

“Tona no té tren.” “Penso que és una dificultat molt, molt gran, que no hi hagi tren.” “El fet que no hi hagi tren també és un handicap.” (Ciutadans/nes)

3 Des de l’estiu del 2008, d’aquesta línia se’n responsabilitat l’empresa Sagalés




Pàg



ha són de zona blava. Fa uns anys, hi havia més zones de pàrquing, però s’hi ha anat edificant i s’han anat perdent moltes zones.” (Ciutadans/nes)

“Preocupació per l’ús que es fa del cotxe propi per fer desplaçaments per dins de la població. S’utilitza el cotxe per fer 50 metres.” (Ciutadans/nes)

“Manca de civisme de la gent en alguns aspectes: aparcament en llocs no autoritzats, sense respecte als guals...” (Ciutadà/na)

Es plantegen les següents propostes de regulació de la circulació dels cotxes: limitacions d’ús al centre del poble (per exemple, que hi vagi més d’una persona), intensificació del control de les zones d’aparcament (limitació horària de mitja hora o una hora amb control d’estada amb rellotge o parquímetre) i arranjament de l’espai de la Canal com a zona alternativa d’aparcament. També es comenta que les restriccions d’accés al centre en cotxe poden topar amb les resistències dels comerciants.

Així mateix, es parla de potenciar alternatives com la de facilitar l’ús de la bicicleta (sensibilització, disposar de carrils....). Per mitjà d’un carril bici, es podria organitzar millor la circulació pel poble, per exemple: per arribar al pavelló.

“Pàrquing: proposaria als llocs més cèntrics un rellotge que limités l’estada, marcant uns horaris, ja sigui de mitja hora o d’una hora. Aquesta iniciativa la proposaria bàsicament al carrer Major i diversos llocs on hi ha botigues, així hi hauria més moviment de cotxes i més facilitat d’aparcament.” “Adequar l’esplanada de la Canal. Si es té previst que sigui un pàrquing, que s’enquitrani i es marquin les places d’aparcament.” (Ciutadans/nes)

“Potenciar l’ús de la bici.” “Que es faci un carril bici.” “Facilitar l’ús de la bici pel poble.” (Ciutadans/nes)

Les barreres arquitectòniques són un aspecte repetidament comentat: la dificultat d’accés a voreres i a edificis, que afecta les persones amb dificultats o que van amb cadires de rodes, que porten cotxets...; els pilons, que dificulten els moviments de les cadires i els cotxets... En general, es considera que els carrers no estan en bones condicions “per a les persones amb mobilitat reduïda”. Es comenta d’afegir aquest aspecte a les millores d’edificis i de la via pública. Caldria un impuls polític.

Les propostes que es recullen van en dues direccions: la de revisar totes les possibilitats per millorar la connexió entre Tona i Vic i, per tant, revisar les actuals concessions i condicions de l’autobús interurbà, per tal d’adequar-lo a les necessitats actuals de la població segons els perfils d’usuaris (estudiants, dones, persones que van al metge...) i obtenir més freqüència de pas, o buscar una alternativa, ja que moltes opinions parlen d’horaris limitats per a la població i de rutes obsoletes.

“S’haurien d’ampliar els horaris del bus Tona-Vic i Vic-Tona perquè són molt escassos. Proposem estudiar-ho o muntar alguna alternativa.” “Solucionar el tema del transport públic entre Tona i Vic. Revisar les concessions.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

Per altra banda, cal facilitar la connexió entre Tona i l’estació de tren de Balenyà gràcies a una línia regular d’autobusos (nova o aprofitant-ne alguna d’existent) i adequant espais específics per al desplaçament en bicicleta i a peu (carril bici i via de passeig segur).

“Per millorar aquesta mancança del transport, el que faria seria habilitar una zona on hi hagués carril bici i un passeig per accedir-hi caminant, o una altra alternativa seria fer una línia regular de busos per arribar a l’estació.” (Tècnics/ques)

“Fer una connexió en autocar de Tona a l’estació de tren de Sant Miquel de Balenyà.” (Ciutadans/nes)

Mobilitat interna i accessibilitat: prioritat del cotxe? Quin model de mobilitat?

Entorn de la mobilitat interna a Tona, els comentaris generals recollits fan referència a l’hàbit que sembla molt introduït entre els tonencs/ques de fer els desplaçaments pel poble en cotxe, tot i que siguin molt curts. Aquesta pràctica porta associada la queixa per la manca d’aparcament i les queixes per aparcaments incívics (en llocs no autoritzats). També s’assenyala que aquest punt de partida no està afavorint a Tona l’alternativa d’ús de la bicicleta.

“La gent té molt el costum d’agafar el cotxe per fer-ho tot, tot i tenir serveis a prop.” “A Tona tothom va amb cotxe, i a la Canal hi ha un pàrquing molt gran i molt a la vora.” “Com que es vol aparcar al mig del poble, s’aparca malament, tot i que ja posen multes.” “Hi ha pocs pàrquings al centre, i els pàrquings que hi




Pàg



“Crec que hi ha poc civisme respecte a aquest tema, els amos dels animals no en són prou conscients.” (Ciutadà/na)

“Caques dels gossos... És un problema terrible... La culpa és dels amos, són incívics... Amb la gran brigada de policies ja es podria fer alguna cosa en el tema!” (Ciutadans/nes)

Les propostes que es recullen sobre la millora del manteniment de la via pública fan referència als arranjaments (voreres, carrers, enllumenament sense contaminació lumínica...), i també a la sensibilització i el control en relació amb els excrements dels animals domèstics (campanyes cíviques, sancions, fotografiar els amos dels animals...).

“S’hauria d’habilitar alguna zona per a aquest ús, més pipi-cans. I si no s’utilitzen, fer pagar una multa o uns imposts addicionals per poder fer la neteja de després a les zones públiques.” (Ciutadà/na) “Hi ha molts animals solts. Les ordenances pel que fa als animals haurien de ser de més control.” (Tècnic/a)

“Conscienciar la població. Plans d’educació cívica…” “La policia hauria de posar multes a qui no vigili el seu gos.” (Ciutadans/nes)

Habitatge: increment del cost (compra i lloguer) i dificultats per llogar

La percepció general és que s’ha produït un procés inflacionari a Tona pel que fa a la compra d’habitatge: “Ara és molt més car”. Però els ciutadans/nes participants en els col·loquis reconeixen que aquí l’habitatge encara és més barat que a Barcelona o a l’àrea metropolitana; es coincideix que això ha provocat un efecte de crida cap a aquesta zona i, en concret, cap a Tona, on s’ha incrementat l’edificació residencial i/o la rehabilitació de cases del poble per part dels nous veïns/nes. Aquest efecte està produint un increment del cost de compra de pisos i cases al poble.

“Però Tona està molt bé, per això ve la gent del Vallès, i fins i tot d’Osona, que vénen aquí i es fan una torre.” “Actualment, s’estan rehabilitant moltes cases del poble i està molt bé.” (Ciutadà/na)

“S’ha produït una situació perversa. S’ha produït un creixement de la comarca: arriben persones de l’àrea metropolitana, es venen el pis i aquí compren casa, cotxe... Això ha provocat una pujada de preus, del preu del sòl i de l’habitatge,

Via pública

Referent al manteniment de la via pública, es reconeix que s’estan duent a terme arranjaments de voreres i carrers, millores d’enllumenament..., però encara és insuficient. En concret, s’assenyalen aquestes mancances: “Carrer que va a l’església, voreres de la Suïssa, zona del Garden de baix, espais deixats al centre, carrers encara sense asfaltar o amb manca de voreres, manca de retolació de molts carrers que dificulta la mobilitat...”

Pel que fa a la neteja del poble, es recull una valoració positiva dels ciutadans/nes que quedaria sintetitzada amb aquesta frase: “S’han notat millores en la seva neteja, és un poble net.”

“S’han detectat millores a nivell de les neteges del poble i sobretot hi ha racons i carrers que, des de fa uns mesos, hi ha una millora considerable. Quan es va a l’àrea d’aportació, es troba net, es veu que s’hi passa i es manté.” “El poble no el veig deixat. Trobo que està net.” “Poble net.” (Ciutadans/nes)

Però, als col·loquis, també s’hi han exposat opinions més crítiques sobre el manteniment i la neteja de certes parts del poble. Es diu que caldria un impuls més fort, tot i que també s’assenyala que la col·laboració de la gent falla.

“Caldria millorar les vies públiques: arreglar voreres, que hi hagués prou llum (sempre evitant la contaminació lumínica amb fanals adequats) i, sobretot, asfaltar tots els carrers de dins el nucli urbà que encara són camins rurals. Tota aquesta millora repercuteix en la seguretat ciutadana.” (Ciutadà/na)

“Tots coincideixen que el poble està descuidat i brut (caques de gos als parcs; voreres; les papereres es buiden poc...). Moltes vegades és la mateixa població qui ha d’afrontar aquests temes i això provoca discussions entre veïns.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha gent que diu que el poble està brut. Jo penso que la gent en té part de culpa. La brigada no pot ser a tot arreu. La gent es pensa que perquè paga impostos ja té dret a tot. Jo veig que els de la brigada de neteja volten molt.” (Ciutadà/na)

Un tema molt comentat pels ciutadans/nes és la pràctica de deixar els excrements dels animals domèstics, especialment dels gossos, en carrers, parcs i zones verdes, cosa que afecta els vianants, els infants que hi juguen...




Pàg



“Cal fer més difusió de les ajudes que hi ha per adquirir un habitatge. L’administració hauria de facilitar que els propietaris no demanessin una quantitat tan elevada per un lloguer i estudiar millor els casos, és a dir, què cobra cada persona i fins on pot arribar.” (Ciutadans/nes)

Pel que fa a la dificultat d’accessibilitat als locals per part dels joves, es recull la proposta que l’Ajuntament doni suport i proposi un sistema d’intermediació entre els propietaris de locals i els interessats a llogar-ne.

“Des de l’Ajuntament, es podria fer un bar amb iniciatives per a joves. Des de l’Ajuntament, es podria donar un vot de confiança o un aval. Es podria fer una difusió o una mena de borsa de lloguer de locals on vagin els grups interessats i els que tenen locals.” (Ciutadans/nes)

Equipaments i serveis

En general, als col·loquis realitzats es recullen valoracions positives sobre la millora dels serveis existents a Tona considerant la grandària del poble i el context territorial. Entre les referències positives s’assenyalen els centres escolars, la zona esportiva, Can Licus, el Punt Jove...

“Tenim un nivell de serveis alts. S’ha de treballar perquè siguem conscients que tenim un camp de futbol, un institut, dues escoles infantils, etc. Cal canviar aquesta percepció.” (Ciutadà/na)

Però hi ha aspectes millorables en equipaments i serveis. En els col·loquis s’ha plantejat la necessitat d’adequació a l’augment de població i de demandes dels últims anys: llars d’infants, escoles, piscina coberta, CAP, Policia Local..., amb equilibri en la distribució territorial. I la necessitat de mantenir i millorar els actuals equipaments o espais d’ús públic; es parla, en concret, d’espais on es poden practicar esports (fora del poliesportiu): la cistella de davant de la piscina i la del camp del Gelec, l’skate parc —les juntes de les figures dels salts—, adequar una pista per jugar a futbol...

“Distribuir els serveis i recursos municipals per tot el poble i no centralitzar-los en zones concretes.” (Ciutadà/na)

Pel que fa a mancances, es diu que calen llocs de trobada i per fer activitats de lleure per a joves —llocs oberts per a l’estiu i tancats per a l’hivern—; també

més que en els pobles veïns. Les actuacions que pot fer l’Ajuntament sobre el mercat són limitades.” (Ciutadans/nes).

“L’urbanisme genera despesa a l’Ajuntament i això ha encarit els costos dels habitatges.” (Ciutadans/nes)

La incidència d’aquest fenomen és que els veïns i veïnes es troben ara amb més dificultats per accedir a un habitatge de compra, especialment la gent jove. Igualment s’ha recollit als diversos col·loquis que, per a aquest col·lectiu, les possibilitats d’independitzar-se per mitjà de l’opció de l’habitatge de lloguer també resulta molt difícil al municipi. Però la percepció dels ciutadans/nes és que les persones nouvingudes (estrangeres) ho tenen més difícil encara.

“No hi ha gaires pisos per als joves, ni per llogar.” “Els lloguers dels habitatges són molt cars i, per tant, els joves no es poden independitzar del tot, sinó que ha de ser a mitges, ja que, en ocasions, s’ha de compartir pis.” “Molts propietaris de pisos no volen llogar els seus habitatges a persones nouvingudes.” (Ciutadans/nes)

També s’assenyalen dificultats per a les colles de joves de llogar locals.

“Som joves, hi ha gent que es pensa que no pagarem, que ho destrossarem tot, que farem coses que no s’han de fer.” (Ciutadans/nes)

Sorgeixen aquestes propostes entorn de les preocupacions sobre l’elevat cost de l’habitatge (compra i lloguer) i la manca d’habitatge de lloguer a Tona: l’aposta per un model d’habitatge social i assequible que faciliti l’emancipació dels joves i l’accés d’altres col·lectius; al mateix temps, la promoció de l’habitatge de lloguer i l’accés per vies diferents: borsa de lloguer, intermediació, facilitar-lo a les rendes més baixes...

“Cal apostar per l’habitatge social i, molt especialment, per a joves. Un habitatge digne i assequible per facilitar l’emancipació dels joves i que no hagin de marxar cap a altres pobles.” (Ciutadans/nes)

“S’hauria de crear un sistema rotatiu de pisos de lloguer per a joves; per exemple, que només hi poguessin estar de tres a cinc anys i que els lloguers es trobessin dins les seves possibilitats econòmiques. L’habitatge actualment està complicat per a les parelles joves que es volen independitzar. Hi ha molt habitatge, però no es troba a l’abast de tota la gent.” (Ciutadans/nes)




Pàg



“Vaig fer una instància sol·licitant una sorrera i es va portar a terme passat un temps: l’Ajuntament va actuar amb eficàcia. Ara bé, ara ja és impracticable, ja que hi porten els gossos a fer les necessitats.” (Ciutadà/na)

“Les coses que més destaquem dels parcs de Tona són els equipaments físics, com les tanques perquè no passin els nens petits. També coses com les escombraries, els bancs... Quasi tots els parcs són d’una mida mitjana tirant cap a gran, i així els nens poden jugar bastant bé, sense molestar-se. En el cas de la plaça de l’hostal, hem observat que la netedat ha millorat respecte a l’any passat (el 2007), i en el cas de la seguretat passa exactament igual. Un altre cas concret de millora important és el parc de les Feixetes, que abans estava bastant brut i, en canvi, ara està net. En canvi, en el cas de les fonts d’aquest parc abans n’hi havia i ara no n’hi ha.”

(Font: Diagnòstic del Consell de Joves).

Tot i aquestes consideracions, també s’han recollit les principals crítiques entorn dels llocs públics i dels espais verds. Cal continuar esforçant-se en el manteniment i en la sensibilització de la gent a favor de conductes més respectuoses.

A propòsit dels parcs i dels espais verds, als col·loquis s’ha dit que estan descuidats, amb necessitat de més neteja i de reparacions dels serveis (vàter, enllumenat...) i dels elements de mobiliari urbà (gronxadors, papereres...).

“En general, els parcs infantils estan descuidats, cal reestructurar-los i posar-hi gronxadors. Els calen ‘mimos’.” “Es van fer un dia i no s’han mirat mai més. Els gronxadors estan en mal estat.” (Ciutadans/nes)

“Els parcs, a vegades, estan molt bruts. La gent no acaba de ser del tot neta; no és perquè no els netegin... Cal tenir els parcs en bones condicions.” “Es feien moltes activitats al Parc Roqueta: berenars..., però ara no hi ha llum (uns brètols van trencar els llums i no els han arreglat); el vàter està malament... Ara sembla que només sigui per a gossos.” “La bassa que van fer al bosquet de la Canal està molt bruta, amb ampolles de cervesa...” (Ciutadans/nes)

“Mantenir les rutes dels Turons i del Castell en bon estat.” “A les rutes d’aquí a Tona, els cartells estaven mal posats, tatxats i ens perdíem.” (Ciutadans/nes)

“És important el manteniment dels espais verds del poble. S’ha de vetllar perquè es porti a terme un manteniment d’aquests. L’entorn del Castell és un bon espai

es comenta això mateix per a la gent de mitjana edat. Les propostes en aquest sentit, doncs, indiquen que convindria adequar espais per a diverses franges d’edat; però, en especial, per a adolescents, joves i gent de mitjana edat.

“Falten espais, llocs de trobada... Necessitaríem un espai (per als joves) com ara el Foment. Un punt de trobada on no s’hagués de pagar, que el poguéssim llogar. Un espai on trobar-se. Un espai per on passa tothom. Que fos una bona excusa per trobar-se...” “Necessitem espais per llogar (locals petits) tancats. A l’hivern on vas?” (Ciutadans/nes)

“No hi ha cap pista adequada per anar a jugar a futbol. Les que hi ha falta pavimentar-les per poder-hi jugar bé.” (Ciutadà/na)

“Per a la gent més gran tampoc hi ha un Can Licus; ja podem marxar. On són les propostes per a gent de mitjana edat? Quan surten idees al voltant d’un cafè, es fa bullir l’olla. Això no hi és. No s’acaba tot fent Can Licus.” (Ciutadans/nes)

Espais públics /zones verdes

Dels col·loquis realitzats es desprèn un reconeixement dels espais públics i zones verdes que Tona té: les places, el parc del costat de l’ajuntament, el del costat de la plaça Major, el bosquet de la Canal, el parc Roqueta, el de les Feixetes, el camí de ronda del Castell, la ruta dels Turons... Es percep un esforç municipal per mantenir aquests espais i per facilitar un ús diversificat dels diversos col·lectius (infants, joves, adults...).

“Els parcs són un reflex del poble. Som un poble gran i hem de donar una bona imatge. Ja es paguen molts impostos i el vull guapo!” (Ciutadans/nes)

“Tona té molts espais verds.” “Les Feixetes m’encanta; és un espai que ofereix moltes possibilitats i està al mig del poble.” (Ciutadans/nes)

“M’agrada Tona: els parcs, el camí de ronda del Castell... El camí dels Turons és molt maco.” (Ciutadans/nes)

“Crec que hi ha força parcs i que, en general, estan bé. Agrada que s’habilitin parcs on el jovent pugui practicar esport, com és el cas de les cistelles del parc Roqueta o les porteries del final del carrer Montserrat.” “Hi ha parcs i places, els carrers són bonics, els nens poden jugar als parcs... Hi ha molts gronxadors.” “L’itinerari del Castell crec que està molt bé, com també l’església del Castell, la qual està molt ben mantinguda.” (Ciutadans/nes)




Pàg



“Jo muntaria un ‘xiringuito’ a l’estiu al parc de les Feixetes, perquè la gent hi pogués anar al vespre, i també hi faria cinema a la fresca.” (Ciutadans/nes)

“Estaria bé que es recuperessin les fonts de Tona que ja no ragen o estan en mal estat. No n’hi ha gaire, de pobles, que tinguin tantes fonts.” (Ciutadans/nes)

Medi ambient

Als diversos col·loquis que s’han fet hi ha un consens ampli en relació amb les actuacions a favor del medi ambient a Tona. Es percep que, per part de l’administració municipal, hi ha un compromís per desenvolupar línies i estratègies en aquest sentit.

“Es veu un compromís amb el medi ambient: plaques solars, aigua, recollida selectiva... Hi ha coses a nivell de la Generalitat, però continua sent difícil que un particular se’n pugui posar.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha un compromís molt clar amb qüestions ecològiques i socials des del dia a dia (control del consum, atenció als sectors desafavorits...). Potser cal més informació, donar-ho a conèixer més.” (Ciutadà/na)

L’actuació més reconeguda de l’àrea de Medi Ambient és la recollida selectiva de deixalles. Als col·loquis s’han escoltat nombroses opinions sobre aquesta intervenció municipal, majoritàriament favorables.

“La recollida selectiva porta a porta és molt bona iniciativa.” “Veig molt bé el sistema de recollida selectiva.” “És un encert.” “Costi el que costi s’ha de fer.” “Això és com la recollida d’escombraries. Si tu ho fas a casa i des de les escoles ja se’ls ensenya de petits, després és més fàcil que ho facin. Jo he vist moltes escombraries llençades, sobretot quan van treure els punts d’escombriaires repartits pel poble. Però es va fer per obligar la gent a complir la normativa. Tampoc és tan difícil, i amb una mica de voluntat tot es pot fer.” “Veig amb molt bons ulls el sistema de recollida selectiva que es porta a terme a Tona. I encoratjo que es mantingui. Veig molt bé que es traguessin els contenidors.” (Ciutadans/nes)

Tot i que es comenta que encara hi ha gent que no fa bé la recollida selectiva, l’impacte en el conjunt del poble és de neteja i de cura.

i s’ha de continuar mantenint perquè no quedi descuidat.” (Ciutadà/na)

“El parc de la plaça de l’Hostal es veu perillós, ja que queda voltat de carrers i de la carretera. Al parc de la plaça de l’Església hi ha molts desnivells. El parc del costat de la plaça Major dóna la sensació d’inacabat; per tant, crec que s’ha de millorar.” (Ciutadà/na)

“El parc del costat de l’ajuntament està fatal, mal organitzat i no dóna seguretat.” (Ciutadans/nes)

“De les conclusions que hem extret després d’anar-los a veure és que hem trobat coses negatives que ja havíem vist: parcs bruts o també coses que falten, com per exemple papereres, fanals, arbres, etc. També hem vist que han millorat altres coses que abans no estaven en bon estat o que hi faltaven.”

(Font: Diagnòstic del Consell de Joves)

Als col·loquis s’assenyala la necessitat de disposar de nous espais oberts i de més serveis, com també la conveniència de millorar espais existents i accessos.

“Cal posar vàter al parc de les Feixetes; també hi ha un espai que està tancat, estaria bé que es pogués utilitzar en qualsevol moment.” (Ciutadans/nes)

“A la zona de la Canal, cal un parc infantil just al costat del Pa amb Xocolata.” (Ciutadans/nes)

“Pel que fa a la zona de la Canal, es proposa un parc verd per a la població, una zona verda per a la canalla i incorporar-hi zones d’aparcament.” (Tècnic/a)

“L’esplanada de la Canal hauria d’estar en bones condicions, ja que fa molta pols i dóna la sensació d’una cosa inacabada. Hi ha molt espai i sembla espai perdut. Els accessos estan en molt mal estat.” (Ciutadà/na)

A més de reflectir les necessitats de manteniment i les mancances pel que fa als espais públics, als col·loquis també es plantegen propostes per afavorir el manteniment d’aquests llocs, aprofitar-los i gaudir-ne, en el sentit d’incorporar-los als cicles d’activitats de Tona.

“Aprofitar els parcs. Al parc de les Feixetes no hi va gaire gent; es pot aprofitar més. S’hi poden fer més activitats.” (Ciutadans/nes)




Pàg



nes, sobretot per part d’aquells que ni tan sols arriben al consum mínim de la tarifa. Es considera injust.

“No és just haver de pagar un mínim si no el consumeixes, i més quan, si et passes d’aquest mínim, no se’t compensa si anteriorment no l’has consumit.” (Ciutadans/nes)

Davant aquesta situació, les propostes van en diverses direccions: facilitar des de l’Ajuntament informació sobre mesures i productes (com, per exemple, filtradors per a les aixetes) per reduir el consum d’aigua, dur a terme campanyes de sensibilització, afavorir que l’estalvi es vegi en el rebut i recuperar aigua de diversos espais del municipi.

“Alguns municipis han començat a fer repartiment d’aquelles coses que es posen a les aixetes per barrejar aire i aigua i estalviar-ne un 50%.” (Ciutadà/na)

“Es poden prendre mesures en el mateix domicili com, per exemple, una cisterna que reculli l’aigua pluvial, que pot servir per als vàters, la rentadora...” (Ciutadans/nes)

Accions de sensibilització: “Que s’informi més el ciutadà sobre la problemàtica de l’aigua; preparar una festa per conscienciar la població; realitzar cartells impactants per fer reaccionar la gent; repartir un adhesiu o alguna cosa que tingui un missatge aplicable.” (Ciutadans/nes)

“Que es cobri al ciutadà el consum d’aigua que fa. Si el consum és baix, que sigui a preu baix; si es té una segona residència, que els metres cúbics que es gastin siguin més elevats. Cal incentivar l’estalvi; no haver de pagar 30 metres cúbics, els gastis o no.” (Ciutadans/nes)

Recuperar aigua: “Caldria fer un col·lector d’aigua a la zona nord i recuperar les aigües del rec.” ”Que s’aprofiti una zona que a Tona sempre s’inunda per recollir l’aigua.” “Hi ha pous que encara no s’utilitzen i es podrien tenir en compte.” (Ciutadans/nes)

Energies renovables

Als col·loquis es manifesta la percepció de compromís per part de l’organització municipal amb el medi ambient, i en concret amb les energies renovables (energia solar, especialment). I perquè es continuï en aquesta línia, es proposa

“Es un pueblo que se ve limpio y arreglado.” “No hi ha contenidors ni piles de trastos al carrer.” (Ciutadans/nes)

Exposem propostes de millora recollides als col·loquis:

“Possibilitat de tenir dins de l’edifici o comunitat un espai de recollida selectiva que permetés deixar la brossa al llarg del dia i treure-la en l’horari establert.” (Ciutadà/na)

“La recollida d’escombraries es podria fer més sovint.” “Cada día, todo. A veces es complicado tenerla muchos días en casa.” (Ciutadà/na)

“Les papereres noves del carrer podrien ser d’aquelles que separen.” (Ciutadà/na)

Un altre comentari recollit relaciona la millora del medi ambient amb la promoció del transport públic en comptes del privat. Evidentment, amb les circumstàncies de Tona, pels dèficits de mitjans de transport interurbans, pot suposar un gran repte.

“És com una mala conducta envers el medi ambient, ja que no estem potenciant l’ús del transport públic per evitar els desplaçaments en transport privat, com el cotxe.” (Ciutadans/nes)

Recursos hídrics: la manca d’aigua, oportunitat?

Als col·loquis es recull la preocupació dels participants (tant dels tècnics/ques com dels ciutadans/nes) per la possible falta d’aigua. Es fan valoracions sobre les iniciatives de l’Ajuntament al respecte, destacant la manca de comunicació amb els ciutadans/es.

“No plou i, per tant, haurem de prendre mesures per no consumir tanta aigua. No n’estem prou assabentats, de la problemàtica amb l’aigua.” (Ciutadans/nes)

“Sembla que davant aquest problema l’Ajuntament no està prenent cap iniciativa per informar la població sobre la importància que té, mentre que a d’altres pobles i ciutats s’està fent arribar circulars a tots els ciutadans alertant de la manca d’aigua i explicant què podem fer des de cada domicili.” (Ciutadans/nes)

D’altra banda, també es qüestiona el sistema de pagament del rebut d’aquest subministrament, que no reflecteix els possibles estalvis en aigua dels veïns/




Pàg



Territori. Estructuració urbanística. Resum de valoracions i percepcions

PUNTS FORTSASPECTES A MILLORAR O

CONSIDERARPROPOSTES

• Percepció de muni-cipi de qualitat, amb estructura àmplia, espais verds...

• Fragmentació territorial amb dos models d’urbanisme: d’una banda, la Canal i la Fontordera; de l’altra, la resta del poble.

• Actuacions urbanístiques de l’antiga N-152: que esdevingui un espai central i d’articulació entre la Tona vella i la nova.

• Millores i inversions en els últims anys.

• Edificació i no preservació del patrimoni històric: pèrdua gradual d’elements identitaris (edificis emble-màtics).

• Revisió interdisciplinar i consensuada del catàleg d’edificis protegits.

Consell d’Infants 4 • Pintar les cases velles.

4 Les aportacions completes del Consell d’Infants són a l’apartat del Servei a les persones. Elements de Diagnòstic per franges d’edat. Infància. Pàg: 145

Territori. Accessos. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Tona, situada en una cruïlla estratègica de vies de comunicació.

• Necessitat de millorar els accessos: arranjament del paviment, de les voreres, dels camins, dels murs...

• Planificar i fer uns eixos perimetrals.Arranjar els accessos.

• Camions aparcats, que dificulten els accessos, per la dificultat d’aparcament als polígons industrials.

• Adequar espais d’aparcament industrial.

que l’Ajuntament doni suport (informació, suport econòmic, orientació...) a les iniciatives particulars dels veïns/nes, ja que es considera difícil portar-les a la pràctica “des del nivell privat”.

“L’Ajuntament podria facilitar a la gent el posar plaques solars, perquè a nivell privat és molt difícil. Es pot donar algun tipus de facilitat o ajuda. O fer que sigui obligat posar-ne als nous habitatges; això ja passa a altres poble. També s’hauria de promoure la difusió a les escoles i servir d’exemple, o sigui, que als llocs públics hi hagués plaques solars i mètodes per estalviar aigua.” (Ciutadà/na)

“Aprofitar unes plaques solars que hi ha a la zona esportiva i que desconec si s’utilitzen, per proveir d’aigua calenta les instal•lacions esportives i, de passada, instal·lar una canonada que anés al Foment d’Esports perquè també se’n pugui beneficiar i aprofitar més la instal·lació.” (Ciutadans/nes)

Territori. Visió de Tona. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Municipi amb quali-tat de vida, acollidor, tranquil, amb menys estrès que en altres pobles, a la vegada que dinàmic, amb mol-ta vida cultural i asso-ciativa..., que manté les seves arrels.

Polarització: • Percepció positiva dels canvis i del creixement de Tona. Però no sembla que sigui la idea generalitzada dels participants dels col•loquis. S’observa l’enyorança d’un escenari que va que-dant en el passat.

• Percepció de pèrdua del caliu i de la identitat; percepció d’estancament da-vant els canvis que s’estan vivint (aug-ment de població, d’edificació...).

• Treballar més, i de mane-ra conjunta, en la definició d’un model global i integral amb relació al futur, pensant en el poble que es vol. Un model ajustat a la dispo-nibilitat de recursos i de po-tencialitats del poble, evitant la dispersió i la fragmenta-ció, que mantingui els trets diferencials i substantius, i que estableixi una imatge pròpia i definitòria.

• Actius naturals i paisatgístics, patrimo-ni històric i arquitec-tònic, gran potencial turístic.

• Es qüestiona qualsevol tipus de des-envolupament i creixement si no és ben mesurat i beneficiós.

• Anar cap a un model més conservador, amb un creixe-ment sostingut, planificat, amb previsions a llarg ter-mini, adequat a la capacitat i als recursos disponibles.

• Actualment, els nouvinguts (de la zona de la Canal o d’altres) no s’incorporen a la vida sociocultural del poble.

• Caràcter tancat dels tonencs/ques.

• Tractar d’anar reduint el desinterès i promoure la implicació.El teixit associatiu pot actuar de plataforma d’acollida.




Pàg



Territori. Via pública. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Accions de millora: arranjaments voreres, enllumenament...

• Arranjaments encara insuficients.• Arranjar tot allò que calgui.

• Percepció de poble net. Millores en la neteja.

• Percepcions discrepants: poble net / poble descuidat i brut?

• Insistir en la sensibilització cap a l’ús de la bicicleta.

• Excrements dels animals domèstics a la via pública.

• Sensibilització dels amos dels animals.

Consell d’Infants6 • Poble net, però pot millorar.

• Línies dels carrers pintades.

• Més fanals.

• Voreres més altes perquè no hi aparquin cotxes.

• Asfaltar carrers. Treure pintades, graffitis.

• Cotxes mal aparcats.

• Carrer Major, molt estret.

• Més neteja de carrers (caques, papers...).

• Més llocs d’aparcament per a persones amb discapacitat.

• Més passos zebra.

• Influir perquè no es llencin tants papers i perquè no hi hagi tantes caques de gossos.

• Vigilar més perquè no es trenquin arbres dels carrers.


Territori. Habitatge: increment del cost i dificultat per llogar. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Tot i que s’ha incrementat molt el cost, encara és menys car que a Barcelona i a part de la comarca.

• Aquest avantatge fa que vinguin més persones a viure a Tona. Això incideix en l’augment de preus (i afecta els tonencs/ques).

• Aposta per un model d’habitatge social i assequible.

• Compra d’habitatge: hi ha menys oferta i és més car.

• Promoure l’habitatge de lloguer per diversos mitjans: borsa, mediació, ajudes a les rendes baixes...

• Lloguer: molt residual i car.

• Dificultat de lloguer (de locals per a joves, de pisos per a immigrants...).

Territori. Mobilitat externa. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• La posició estratègica de Tona afavoreix l’ús del transport privat, per l’accessibilitat en cotxe a diverses vies.

• Transport públic interurbà molt deficitari: especialment per desplaçar-se a Vic.

• Revisió de les concessions dels autobusos interurbans, amb adequació d’aquest servei a les necessitats de la població.

• Autobusos nocturns, servei puntual per a joves.

• Connexió inexistent amb l’estació de tren de Balenyà.

• Connexió circular amb l’estació de tren (llançadora).

• Si hi ha més facilitats en les comuni-cacions, hi haurà més arribada de gent, per tant, augmentarà el risc d’esdevenir poble dormitori.

Consell de Joves • Els mitjans de transport públics són còmodes, i el preu és raonable. * Però hi ha divergència d’opinions.

• Els mitjans de transport públics haurien d’estar adaptats a les persones amb discapacitat física.

• És necessari que hi hagi connexió amb l’estació de Balenyà.

Territori. Mobilitat interna. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Ús predominant del cotxe, amb queixes per les dificultats d’aparcar al centre.

• Regulació de l’ús del cotxe: circulació amb més d’un ocupant, control de temps a les zones d’aparcament...

• L’ús de la bicicleta no acaba d’arrencar. On són els carrils bici inaugurats?

• Insistir en la sensibilització cap a l’ús de la bicicleta.

• Barreres arquitectòniques: dificultat en accés a edificis, voreres, pilons...El poble no és adequat per a les persones discapacitades.

• Incorporar l’accessibilitat a les obres i les millores (d’edificis i de la via pública).

Consell d’Infants5

• Cotxes van massa ràpid.

• Els cotxes no deixen passar les bicicletes.

• Les motos, a la nit, fan soroll.

• Controlar més els cotxes.





Pàg



8 Ja podeu trobar aquest nou circuit al carrer Josep Ventura a la Zona de la Fontordera. És un circuit recomanat per nens i nens de 5 anys fins a joves de 15 a 16 anys.

Territori. Medi ambient. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Es reconeix la dedicació a favor del medi ambient per part de l’Ajuntament.

• Major freqüència de la recollida d’escombraries.

• Espai de recollida dintre el mateix edifici.

• Recollida selectiva d’escombraries i residus.

• Millora dels horaris i de la freqüència de la recollida.

• Més transport públic i menys cotxes, per reduir la contaminació.

Territori. Recursos hídrics: aigua. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Espais d’abastament d’aigua al poble.

• Manca de comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans/es entorn de la sequera i l’aprofitament de l’aigua: cal informació sobre mesures, instruments, etc.

• Informació i sensibilització sobre la nova cultura de l’aigua: reducció del consum, aprofitament, recuperació, reciclatge, etc.

• El rebut no reflecteix l’estalvi d’aigua. Quan es consumeix menys, es paga el mateix.

• Visibilitat de l’estalvi d’aigua en el rebut.

• Recuperació d’aigua (zona nord, rec, sector que s’inunda sovint, pous...).

Tots fem TONATots fem TONA Tots fem TONA

Territori. Equipaments i serveis. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Millora del nivell de serveis existents a Tona: més co-bertura, més serveis, més qualitat, més recursos.

• Augment de població: saturació dels serveis. Més i noves demandes.

• Adequació dels serveis a les noves demandes, a les noves realitats.

• Mantenir els equipaments actuals.• Actuacions en equipaments educatius, sociosanitaris, esportius...

• Mancances: llocs de trobada i per fer activitats de lleure (per a adolescents, per a joves i per a gent de mitjana edat).

• Aprofitament de serveis i recursos. Redistribució territorial (que no tot estigui al centre).

Territori. Espais públics / zones verdes. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Actius importants pel que fa a espais públics i zones verdes: places, petits parcs urbans, bosquet de la Canal, parc Roqueta, parc de les Feixetes, camí de ronda del Castell, ruta dels Turons, fonts...

• Cura i manteniment d’aquests espais: neteja, serveis (vàters, enllumenament...), mobiliari urbà (gronxadors, bancs, papereres...).

• Desaprofitament d’espais verds.

• Afavorir–ne el manteniment, incorporant-los als cicles d’activitats culturals de Tona (per exemple, organitzar-hi sessions de cinema a la fresca...).

• Recuperar les fonts, fer rutes...

Consell de Joves • Han millorat des de l’anàlisi del curs passat, sobretot el parc de les Feixetes i el de la plaça de l’Hostal.

• La plaça de l’Hostal encara no és segura.

• Han tret la font del parc de les Feixetes.

Consell d’Infants 7 • Bons parcs.

• Cal que hi hagi fonts amb aigua.

• Alguns gronxadors estan espatllats.

• Més fonts. • Més espais verds.• Fonts per a gossos (ara beuen de les mateixes fonts que les persones). • Fer un nou circuit per a bi-cicletes, ja que l’altre és lluny.8 • Poder jugar a la plaça Major.




Pàg

EL TERRITORI Hàbitat, estructura urbana i sostenibilitat

Tots fem TONA

Territori. Energies renovables. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Aposta a l’àrea municipal per aquest tipus d’energia i d’altres mesures.

• Suport (financer, tècnic...) al ciutadà per poder dur a la pràctica l’opció de l’energia renovable.

ÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones

Tots fem TONA




Pàg

activitats industrials i 120 de la construcció; era el novè municipi de la comarca amb més indústries.

En el terme municipal de Tona, hi ha tres zones industrials: el Verinal, el Gelec i Goules, que poden permetre consolidar una important àrea industrial a Tona.

Evolutivament, s’aprecia un lleuger increment del conjunt d’activitats industrials respecte a anys anteriors (sobretot en les branques de transformació de metalls, d’edició–mobles i de processament de productes alimentaris). Fins ara s’havia observat una important tendència de creixement de la construcció, que sembla que s’ha estancat per la situació econòmica actual.

A Tona hi destaca la quantitat d’establiments de transformació de metalls (25 establiments) i d’edició-mobles (18 establiments).

Sector terciari

Pel que fa al sector terciari, a Tona hi ha 257 establiments de serveis diversos i 108 de comerç al detall. Hi destaquen les activitats de serveis personals, de transports i de serveis immobiliaris.

El turisme és una activitat creixent, amb una gran potencialitat per l’important actiu local: el patrimoni arqueològic, històric i arquitectònic; els paratges naturals i els recursos hidrològics diferencials, com les aigües sulfuroses. Actualment s’està treballant per revalorar aquests actius mitjançant diversos projectes i rutes turístiques i gastronòmiques.

Tona disposa d’una infraestructura d’hotels i restaurants, alguns d’ells de característiques singulars.

Des del 2008 s’edita Apropa’t, que és una guia turística i comercial del pobles d’Osona sud i centre. En aquesta guia s’hi pot trobar informació turística dels diversos municipis, entre ells Tona. Aquesta guia es podrà consultar també a internet, per mitjà dels webs municipals.

Algunes dades més:

• Els establiments i empreses del sector terciari suposen més de la meitat del total de l’activitat econòmica: un 59,1% (comptant-hi serveis diversos i comerç al detall). El sector secundari representa el 30,4% (entre indústries i construcció). El percentatge restant agrupa les activitats dels autònoms (professionals, artesans i artistes).

En aquest apartat es presenten de manera sintètica els aspectes més rellevants de l’activitat econòmica i productiva del municipi. S’hi analitzen l’estructura econòmica i les activitats més importants segons els sectors econòmics.

Característiques generals de l’estructura econòmica

Tona té una estructura econòmica força diversificada, amb una pèrdua d’importància de l’agricultura, amb una indústria que hi juga un paper fonamental, i una important i creixent terciarització.

Com a suport per al desenvolupament socioeconòmic, Tona compta amb diverses eines, algunes d’elles supramunicipals:

- Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud - Alt Congost- Mancomunitat La Plana- Consorci de Turisme Portes del Montseny – L’Alt Congost (punt d’informació turística a Tona)- LOCALRET

Sector primari

Ara és econòmicament poc representatiu a Tona, encara que va ser un sector important anys enrere.

L’agricultura, actualment, té poca importància des del punt de vista econòmic. Els conreus són principalment de farratges i gra per a pinso.

La principal font de subsistència de la pagesia és la ramaderia porcina; hi ha menys presència de vacum i d’aviram. Es tracta d’explotacions bàsicament familiars orientades a l’elaboració d’embotits i pinsos. La ramaderia de Tona genera una quantitat important de dejeccions i un excés d’adob, amb la consegüent contaminació dels aqüífers.

Algunes dades més:

• Territorialment, de la superfície total del terme, el 53,2% correspon a superfície agrícola i el 24,5% és superfície forestal.

Sector secundari

L’any 2002 (segons dades de l’IAE), el sector secundari de Tona englobava 68

Tots fem TONAÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones ÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones





Pàg

En relació amb la qualitat de vida dels pocs pagesos que hi ha al territori, als col·loquis s’ha parlat de la dificultat per tal que l’Ajuntament faci arribar l’aigua a les cases de pagès.

“Cada vegada que hi ha eleccions, ve algú de l’Ajuntament i em diu que estan fent un pla per portar aigua a les cases de pagès. És la quarta vegada que em diuen això. Ja no m’ho crec! Perquè hi haurà altres necessitats... Segueixen insistint amb la ingenuïtat de la gent.” (Ciutadà/na)

Pel que fa a la situació de la indústria, als col·loquis s’assenyalen tres aspectes limitadors: la manca de suport per part de l’Ajuntament als petits empresaris; la situació d’estancament del polígon Goules, que també incideix en els llocs de treball (especialment ara amb l’afectació de les obres de la C-17), i la necessitat de sòl industrial (la propietat del qual sembla concentrada en pocs titulars) per facilitar la incorporació de més indústria (i energia neta, tecnologia...).

“Les empreses són els actius més importants que té el municipi i l’Ajuntament ha d’entendre l’actiu que representa l’empresa, juntament amb les persones i els comerços del poble.” (Ciutadà/na)

“L’Ajuntament no dóna facilitats als empresaris, és una aspecte que s’ha deixat de banda... El polígon Goules ha quedat força estancat.” (Ciutadans/nes)

“El polígon industrial ha quedat afectat per les obres de la C-17, i s’hauria de potenciar més, perquè dóna feina.” (Ciutadans/nes)

“El polígon que tenim és petit... Necessitem més sòl industrial, per disposar de més indústria, energia neta, tecnologia. El terreny industrial és a mans de pocs. Si hi ha més sòl industrial, al mercat baixaran els preus.” (Ciutadà/na)

“Falta un planejament, una previsió de creixement, si és que hi és. Cada dia hi ha més gent, hi ha fluxos migratoris, i necessitem espai. És tot molt complicat perquè la indústria bé s’ha de posar en algun lloc.” (Ciutadà/na)

També es recull una forta crítica cap a certa industrialització inconscient, en desequilibri amb el territori.

“Jo, si pogués decidir sobre Tona... S’ha acabat el creixement! Ho sento. Que no es donin permisos d’obres, que no es pugui obrir més indústria. Ho sento molt, però no pot ser. No ens podem menjar el territori, s’ha de controlar.” (Ciutadà/na)

Valoració de l’àmbit socioeconòmic a Tona

Als col·loquis de ciutadans/nes es van recollir la majoria de valoracions positives sobre la situació socioeconòmica de Tona. Hi destaquen les referències al comerç local i als actius del poble que tenen potencial turístic. Es reconeixen l’existència d’un petit comerç molt divers i de gran abast, “sense necessitat de sortir del poble”, i el vessant de desenvolupament econòmic per l’interès turístic del municipi.

Es manifesta que, amb l’augment de la població, també han crescut els comerços i els serveis (Correus, centre d’atenció primària...) i això ha afavorit el poble, tot i que hi ha gent que prefereix anar fora del poble a comprar, als grans súpers o a Vic (ja que es considera més econòmic).

“Es pot comprar de tot, sense necessitat de sortir del poble.” “És un municipi amb força comerços i, per tant, s’hi pot trobar de tot.” (Ciutadans/nes)

“Anar a comprar als grans súpers és un tema pràctic, i el tracte és de forma impersonal. 30 minuts i compres per a tota la setmana.” (Ciutadans/nes)

D’altra banda, es considera Tona com un referent en aigües medicinals i amb molta potencialitat en aquest àmbit, encara sense explotar.

“Que el municipi havia tingut molta anomenada referent a les aigües sulfuroses, però no s’ha tingut mai en compte.” (Ciutadà/na)

Les noves remodelacions d’infraestructures (N-152) poden suposar un nou impuls per al moviment comercial a Tona, a més de configurar un nou espai central i de connectivitat, tenint en compte la divisió física actual del poble.

“Tona té potencialitats, tot i que s’han perdut oportunitats... És un municipi equilibrat, mantenim un sector primari, és bo que hi sigui: camps conreats..., tot i les dificultats actuals de fer de pagès, aguanten el territori. El sector industrial està caracteritzat per grans empreses i altres de petites... El sector serveis està creixent i té un potencial important.” “El centre comercial i el passeig que sorgiran del projecte de millora de l’antiga N-152 es pretén que siguin un centre de gravetat de Tona..., amb molt de potencial en moviment comercial.” (Ciutadà/na)

Els aspectes que preocupen o que són millorables, recollits durant els col·loquis, els sintetitzem a continuació.


Tots fem TONAÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones

Tots fem TONA




Pàg

L’oferta de lleure i oci, a Tona, en general es considera limitada per a gairebé totes les franges d’edat. D’aquí la necessitat de sortir fora del poble.

“El sábado todo está abierto, hay vida; el domingo está todo muy muerto, la gente no sale...” “A la gent li agrada passejar i, per això, sol anar fora a comprar, perquè Tona no està massa preparat per passejar, com, per exemple, al carrer Major.” (Ciutadà/na)

Pel que fa la dinamització del sector turístic, hom valora la gran potencialitat de l’activitat balneària i la necessitat d’una promoció com cal, tot i que s’haurien de fer inversions en instal·lacions, difusió... Igualment es valora l’atractiu turístic de les rutes del patrimoni històric, rutes paisatgístiques..., que caldria ordenar i promocionar de manera integral juntament amb el que ja hi ha.

Propostes per a l’àmbit socioeconòmic a Tona

Els comentaris referits a la indústria, en els col·loquis, assenyalen la necessitat de definir un model d’indústria que el poble vulgui seguir, en equilibri amb el territori. Es proposen diverses eines per mobilitzar i dinamitzar aquest sector a Tona, com ara: donar suport als empresaris –petits i grans-, crear un viver d’empreses en terrenys de l’Ajuntament per a nous empresaris i emprenedors, informar d’ajuts i subvencions, unificar esforços en una cooperativa de compra conjunta, estimular el cooperativisme, incorporar més varietat d’activitats i de professionals, unificar i potenciar els dos polígons i dotar-los d’un pàrquing de camions, aconseguir una relació més estreta entre empresaris i administració local...

“Caldria definir quin és el model d’indústria que el poble vol seguir.” (Ciutadà/na)

“Per donar un bon nivell a les empreses ha d’existir un viver d’empreses on aquestes es puguin associar i fer pinya per negociar amb l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat. Facilitar la creació de noves empreses, amb possibilitat de generar llocs de treball; d’aquesta manera s’allunyaria la visió de poble dormitori. Seria molt interessant que hi hagués una cooperativa de compra conjunta. Faltaria més varietat i més professionals en els àmbits empresarial i comercial. Si el comerç i els polígons industrials estiguessin junts, tot funcionaria molt millor. Més centralitat i menys dispersió.” (Ciutadà/na)


Tots fem TONAÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones

Tots fem TONA

Referent al sector de la construcció, Tona ha viscut un increment important de l’activitat, com a conseqüència de l’augment de l’edificació de noves residències i de la rehabilitació de cases antigues. Es comenta que aquesta activitat està minvant, perquè es construeix menys, i que això pot afectar els ingressos de l’Ajuntament, en concepte de llicències d’obres.

“Es manifesta que s’està construint menys i, per tant, l’Ajuntament tindrà menys ingressos en concepte de llicències d’obres. Preocupa que això es compensi amb els impostos que paguen els tonencs.” (Ciutadà/na)

Les referències al sector serveis destaquen la situació del comerç de Tona, un comerç de tipus força tradicional, quant a manca de dinamització comercial, i la limitació de les ofertes de lleure i d’oci.

“No hi ha un model empresarial i comercial definit a Tona. El comerç està mort i escampat.” (Ciutadà/na)

Tot i que es valora que a Tona “ja es pot trobar de tot”, també es manifesta que entre les dinàmiques de la població en hàbits de compra hi ha la d’anar als supermercats de fora del poble i la de desplaçar-se a Vic; per tant, es valora que caldria un element d’atracció per dinamitzar el comerç local.

Curiosament, també es declara que gent de municipis propers vénen a Tona a comprar; per això s’insisteix en la necessitat de tenir llocs d’aparcament al centre. Es tracta d’una qüestió polèmica.

“El problema és l’atractiu del comerç. Aquí a Tona no es potencia el petit comerç; la majoria són de comestibles i carn. La gent va al Champion perquè és més fàcil... A casa tenim una botiga i el 80% de la gent ve de fora: de Centelles, de Seva, de Vic, dels Hostalets... Per això proposem que hi hagi aparcament.” (Ciutadans/nes)

En les declaracions recollides també s’assenyalen aspectes que es podrien treballar en la situació actual del comerç: criteris de comerç tradicional davant nous comerços més agressius, model d’organització més en xarxa, preus més elevats, menys diversitat de productes...

“El comercio es caro; comprar en Vic sale más barato, hay más tiendas. El pescado es mejor comprarlo en el mercado de Vic, aquí es muy caro.” “El mercado no es muy completo.” “Hi ha pocs hipermercats.” (Ciutadà/na)




Pàg

Tots fem TONAÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones ÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones

Tots fem TONA

“Una de les propostes és unificar els dos polígons en un de sol (només Goules, per exemple) i fer un pàrquing de camions al costat. Cal fer un polígon industrial gran i ben fet, a la zona de Goules, per evitar fugues d’indústria a altres municipis veïns.” (Ciutadà/na)

“Com a empresari, crec que s’han de ‘mimar’ més les empreses, perquè és una part molt important dels ingressos de l’Ajuntament. Per això, proposaria reunions semestrals de l’Ajuntament amb els empresaris de diversos nivells. Persones que des de l’Ajuntament puguin decidir juntament amb el conjunt d’empreses del poble.” (Ciutadans/nes)

“Crear un viver d’empreses aprofitant que l’Ajuntament té alguns terrenys al polígon. Aquest viver hauria de facilitar locals a preus assequibles, donar facilitats als nous empresaris... A Torelló, Ripoll i Campdevànol hi ha vivers d’empreses.” (Ciutadans/nes)

“Suport a les propostes, als projectes de cooperatives, als petits emprenedors. Donar una mica de suport. No sé si aquests tipus d’ajuts ja hi són, però si hi són, no estan prou visibles... Informar si hi ha ajuts, potenciar els més petits.” (Ciutadà/na)

Quant a la recuperació del comerç local, es parla d’afavorir un nou escenari per atreure més gent del poble i/o de fora: carrers de vianants i de passeig (carrers Major i Barcelona), control de l’aparcament, dinamitzar activitats, unir esforços en compres conjuntes a bon preu i bona qualitat, traslladar el mercat ambulant del divendres al diumenge (quan el poble està més mort). La qüestió del carrers de vianants i del control de l’aparcament genera diversitat d’opinions; s’hauria de buscar la solució més convenient per a tots.

“Cal que el carrer Major i el carrer Barcelona siguin per als vianants (tots els dies o els caps de setmana) i millorar l’espai de trobada.” “Si el carrer és per als vianants, cal pensar en espais de pàrquing, si no es vol matar el comerç.” “Que no es pugui aparcar al carrer Major; no es notaria tant la diferència, perquè ara quasi bé mai no s’hi pot aparcar.” “Un carrer de vianants afavoriria el comerç, perquè la gent podria anar a peu, que és agradable, és un espai de trobada, i la gent en aquest entorn compra als comerços. Cada cop es valora més la qualitat i el tracte que et donen en el petit comerç i no agrada la indiferència dels grans súpers.” (Ciutadans/nes)

També se suggereix que tot el carrer Barcelona i el Major siguin de càrrega i

descàrrega. “A casa tenim una botiga i el 80% de la gent ve de fora: de Centelles, Seva, Vic, Hostalets... Per això proposem que hi hagi aparcament.” (Ciutadans/nes)

I finalment, es recullen les nombroses propostes entorn de la promoció i l’impuls del sector turístic. En aquest sentit, es valoren els actius de Tona: patrimoni històric, fonts d’aigües sulfuroses, balneari, torres d’estiueig, edificis i carrers emblemàtics, rutes paisatgístiques, creació d’un museu de les aigües..., i es planteja una coordinació integral de tots aquests recursos amb el Camp de les Lloses, el Museu del Pa..., i que la difusió sigui conjunta.

“A Tona no tenim grans joies visitables, però sí que tenim llocs interessants i els hem de fer visitables. Patrimoni històric que tenim? Aigües sulfuroses, balnearis, torres d’estiueig... L’interior de Sant Andreu del Castell, per què no es podria visitar de manera fixa, per exemple, els diumenges? A dins hi ha una exposició fotogràfica que és l’única exposició permanent que hi ha al poble, deixant de banda les del Camp de les Lloses. Si l’interior és visitable, l’exposició es podrà ampliar, millorar. Amb poqueta cosa hi aniríem guanyant. El pou Roqueta temps enrere tenia uns horaris de visita.” (Ciutadà/na)

“Trobaria bé que hi hagués plaques amb textos en llocs o edificis del poble, ben entenedors, ben escrits, per poder conèixer més el poble, com a tants altres pobles (per exemple, Súria, Sant Joan de les Abadesses, Caldes de Montbui...). Si vas a parar a la plaça de l’Hostal i hi trobes una mica d’explicació de per què es diu així, una mica d’història... La història de l’antiga escola Caterina Figueras: va bé saber-la i no haver-ho de demanar; del balneari Codina, tenir-ne una mica d’informació. No costaria gaire, segurament més el manteniment.” (Ciutadà/na)

“Cuidaria bastant el patrimoni històric, pel que fa a la conservació i pel que fa a la divulgació. Pensar una ruta pels llocs més interessants. Però una ruta acompanyada d’altres coses: d’un llibretó, per exemple, o d’una exposició permanent a propòsit del tema de les aigües sulfuroses, on poder ubicar tot allò que, en algun moment, ja s’ha recollit i exposat. Una ruta per visitar Lurdes, que acostuma a estar obert, el pou Roqueta, les zones d’estiueig, el jardí de la Fontordera (relativament valuós, de Rubió Tudurí).” (Ciutadans/nes)

“Creació d’un museu de les aigües. Durant la legislatura passada va estar a punt d’iniciar-se, però va fracassar.” (Tècnics/ques)

“En definitiva, informació clara de totes les visites que es poden fer a Tona.




Pàg

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbits

Coordinar els diversos recursos: el Camp de les Lloses, el Museu del Pa... Coordinar-los i poder divulgar-los de manera conjunta.” (Ciutadà/na)

Les paraules que transcrivim a continuació resumeixen una proposta, o un repte, de cap on es podria dirigir el desenvolupament socioeconòmic de Tona:

“Cal potenciar la creació de petites empreses, de sectors divergents... Com més ventall hi hagi, millor. Cal apostar pel sector serveis, un sector emergent i potencial; cal apostar pel turisme, l’oci i la restauració.” (Ciutadà/na)

Àmbit socioeconòmic. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Petit comerç.

• Nova àrea comercial

(a l’antiga N-152).

• Serveis.

• Comerç tradicional.

• La gent compra a Vic o als supermercats, perquè és menys car.

• Manca de dinamització comercial.

• Manca d’oferta d’activitats per al lleure.

• Definir, de manera consensuada un model (indústria i comerç).

• Mobilitzar i dinamitzar sector: vivers d’empreses nous emprenedors, ajuts , potenciar dos polígons i disposar d’una zona d’aparcament industrial...

• Existència de polígons industrials, que són la base del teixit productiu.

• Estancament de la indústria. Amb factors que l’afecten, com les obres de la C-17, el fet de no disposar d’aparcament industrial... No hi ha gaires llocs de treball. Es necessita un replantejament.

• Manca de sòl industrial: ja que és a mans de pocs propietaris.

• Revitalització del comerç.

• Nous escenaris.- carrers de vianants, control aparcament, dinamitzar activitats, bon preu, bona qualitat, canvi del mercat ambulant als diumenges...-

• Potencialitat turística (patrimoni natural, històric, arquitectònic, paisatgístic...).

• Percepció de desequilibri al territori, amb pèrdua d’identitat per l’edificació de fàbriques.

• Sector turístic: Caldria ordenar-ho i promocionar-ho de manera integral, amb una difusió ben feta i entenedora.

• Àmbit de la construcció, ara menys actiu.

Tots fem TONATots fem TONATots fem TONAÀMBIT SOCIOECONÒMIC Des del territori i des de les persones

Tots fem TONA




Pàg

En aquest apartat, informem dels trets més rellevants de diversos àmbits: educatiu, social, cultural, esportiu, sanitari... De cadascun, n’aportem un recull de dades sobre equipaments, serveis, dinàmiques, agents, recursos... Igualment també s’hi inclouen les valoracions i percepcions recollides als col·loquis realitzats amb tècnics/ques i ciutadans/nes. De la part valorativa, es poden trobar petites fitxes de resum al final de cada àmbit.

Educació

Hem sintetitzat les característiques del nivell educatiu de la població de Tona, dels recursos formatius i dels agents que participen en l’educació. Al final, hi ha les valoracions subjectives obtingudes als col·loquis.

Nivell d’instrucció de la població de Tona

Les dades de Tona indiquen que la proporció de persones sense titulació és major que les d’Osona i de Catalunya. Lògicament, la mitjana de persones amb estudis universitaris resulta més baixa que les de la comarca i el país.

Algunes dades més:

• El 2001, prop de la meitat de la població (47,9%) tenia un nivell d’instrucció equivalent a FP o batxillerat i prop d’una quarta part (27,3%) declarava tenir un nivell equivalent a ESO/EGB. Una menor proporció (15,3%) no posseïa estudis o no sabia llegir ni escriure; finalment, un 9,5% de la població havia accedit a l’ensenyament universitari.• La població jove en edat formativa (0-19 anys) representa un 21,9% de la població (segons dades del 2008).

Recursos educatius

a) Educació formal

CentreTipus de formació

Titularitat Ensenyament impartit

ESCOLA BRESSOL LA CUCA FERA Centre públic (municipal)

• Educació infantil 0–3 anys

ESCOLA BRESSOL PA AMB XOCOLATACentre públic (municipal)

• Educació infantil 0–3 anys

CEIP L’ERA DE DALT Reglada Centre públic• Educació infantil 3-6 anys• Educació primària 6-12 anys

CEIP EL CASTELL Reglada Centre públic • Educació infantil 3-6 anys

IES TONA Reglada Centre públic• Educació secundària 12-16 anys• Batxillerat 16-18 anys

ESCOLA D’HOSTALERIA D’OSONA(centre referent a Osona i al Vallès Oriental)

Reglada Centre públic• Cicle formatiu de grau mitjà de Cuina

Educació


Tots fem TONASERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbits

Tots fem TONA




Pàg

CentreTipus de formació

Titularitat Ensenyament impartit

ESCOLA VEDRUNA-TONA(Fundació Paula del Puig) Reglada

Centre privat concertat

• Educació infantil 3-6 anys• Educació primària 6-12 anys• Educació secundària 12-16 anys

COL·LEGI RESIDÈNCIA PIVE Reglada Centre privat

• Educació infantil 3–6 anys• Educació primària 6-12 anys• Educació secundària 12-16 anys• Batxillerat 16-18 anys

ESCOLA D’ADULTSAULA OBERTA

Reglada i no

regladaCentre públic

• Preparació de les proves del GES (graduat en educació secundària)• Cursos del GES• Preparació de les proves d’accés als cicles formatius de grau mitjà

b) Educació no formal - Escola d’adults Aula Oberta - Ludoteca Jocs

Agents educatius: - Els centres educatius de Tona - Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) - AMPA CEIP L’Era de Dalt - AMPA CEIP El Castell - AMPA IES Tona - AMPA Escola Vedruna-Tona - L’Ajuntament de Tona, per mitjà de la Regidoria d’Educació - Espai Pa amb Xocolata i Espai La Cuca Fera (espai de trobada, organització i dinamització de mares i pares de les escoles bressol municipals) - Servei d’Educació de la Diputació de Barcelona - Generalitat de Catalunya – Consell d’Educació - Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament: - Escola d’adults Aula Oberta

Valoració de la situació de l’educació

En general, als col·loquis es manifesta una conformitat amb la bona oferta educativa i la dotació de recursos existents a Tona, en tots els nivells educatius: des de l’escola bressol fins a l’institut. També es valora molt positivament la formació postobligatòria de l’Aula Oberta (escola d’adults).

“Bona oferta educativa per a totes les edats; a més cada vegada n’hi ha més. És un poble que, tot i ser petit, disposa de molta oferta.” (Ciutadà/na)

“Sembla que l’educació a Tona està molt millor que abans. Amb l’nstitut i la nova escola bressol s’ha donat servei a molta gent.” (Ciutadà/na)

“Tenim una oferta educativa de primer nivell: escoles, biblioteca, institut, etc.” (Ciutadà/na)

“Estem aconseguint, per primera vegada a la història, una xarxa educativa molt consistent. Tona és un poble que ha patit molt, i se les hagut d’empescar com ha pogut.” (Ciutadà/na)

Als col·loquis amb tècnics/ques de Tona, es destaca l’avenç aconseguit en aspectes de coordinació i de treball conjunt per les diverses escoles locals.

“D’uns anys cap aquí, s’ha passat d’una rivalitat a una cooperació. La voluntat és, doncs, d’anar-se coordinant des de les AMPA, des de les escoles, per fer activitats culturals, sortides, la bicicletada... Nosaltres estem molt satisfets d’aquesta evolució, però encara ens queda molta feina per fer.” (Tècnics/ques)

Igualment l’escola d’adults (Aula Oberta) també treballa conjuntament amb les de dos municipis veïns (Balenyà i Centelles), amb resultats molt positius.

“Des que l’escola d’adults s’ha ajuntat amb les dels altres dos municipis, s’estan fent moltes més coses. Això és molt positiu.” (Tècnics/ques)

De les percepcions d’alumnes dels diversos centres escolars, destaquen la valoració de certs equipaments i altres aspectes.

Pel que fa a l’institut, inaugurat recentment, els punt forts són el pavelló, que és molt gran, les aules especialitzades, l’ascensor... També es parla de la cantina


Formen part del Consell EscolarMunicipal

Educació

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsEducació





Pàg

que s’hi establirà properament. En general agrada molt a tothom. L’Escola Vedruna també va ser ben valorada; els alumnes destacaven el laboratori, l’aula de tecnologia, la biblioteca, el bar, la cuina, l’ascensor, el pati, la ràdio, el teatre... Els agrada que l’edifici disposi de diverses entrades. També valoren la variada oferta extraescolar. Els alumnes del Pive destaquen el pavelló, la piscina i el teatre propi. D’altra banda, van valorar el recolzament del professorat en l’estudi. (Font: Diagnòstic del Consell de Joves 2008)

També es van recollir punts dèbils o mancances, segons la percepció del alumnes. Pel que fa a l’institut, no tothom està satisfet de l’estètica de l’edifici ni de la manca de color. També es considera que falta herba al pati, una xarxa per practicar el voleibol, papereres i bancs. A més, no convenç del tot el servei de càtering. Els alumnes de la Vedruna parlen del mal estat d’una part del mobiliari (taules, cadires, pissarres...), així com de la grandària d’algunes aules i sales, com la biblioteca; també es comenta que la pista de bàsquet és petita. Als nois i noies escolaritzats al Pive no els agrada del tot l’uniforme, ni plegar a les 6 de la tarda. (Font: Diagnòstic del Consell de Joves 2008)

Els ciutadans/nes que han participat als col·loquis, a més de valorar molt positivament l’amplia oferta educativa, destaquen molt favorablement la bona tasca de determinats serveis educatius com ara la nova escola bressol, l’institut, la ludoteca, l’Aula Oberta, la biblioteca, l’Escola d’Hostaleria...

Igualment, assenyalen actuacions positives de caràcter educatiu portades a terme per diversos serveis: la tasca d’integració que fa l’escola dels nens i dels adults, les classes gratuïtes de català per a immigrants, la cuina de les àvies de l’Aula Oberta, etc.

Les limitacions o elements millorables són diferents segons els tècnics/ques o segons els ciutadans/nes.

Pels tècnics/ques, els aspectes que convé millorar fan referència a la coordinació interna del sector, a la necessitat de potenciar serveis educatius, al desequilibri existent entre l’escola privada i la pública, i a la interrelació amb l’Ajuntament. De tota manera, algunes d’aquestes opinions també són compartides pels ciutadans/nes.

Es considera necessari aprofundir en la col·laboració entre els diversos centres per portar a terme projectes en comú.

“Entre les dues escoles bressol no hi ha comunicació”. (Ciutadans/nes)

En aquest sentit, es pensa que caldria avançar més, ja que es detecta una marcada diferència (en ocasions, rivalitat) entre l’escola pública i la concertada, nodrida moltes vegades per les mateixes famílies del poble.

“No es col·labora entre els diversos centres per tirar endavant projectes en comú, perquè tots treballem pel mateix. En canvi, els alumnes es troben tots a fora i són amics.” (Tècnics/ques)

“Encara es percep la diferència entre les famílies que porten els nens a la concertada o a la pública”. (Tècnics/ques).

“Molt diferenciada la població d’una escola o d’una altra.” (Tecnics/ques)

“Un aspecte a millorar entre les escoles és la segregació que hi ha entre privades i la pública. Al poble es pot observar com una rivalitat entre escoles.” (Tècnics/ques)

“Divisió entre pares i mares. Des de fa anys, hi ha divisió entre els pares que porten els nens a la pública i els que ho fan a la Vedruna. Sembla que uns siguin els rics i els altres, els pobres.” (Ciutadà/na)

“La competició entre escoles (pública i concertada) és una cosa històrica, però encara està present. Encara es fa una mica de distinció social entre escoles, és a dir: pertanys a una classe o altra, segons l’escola on estudies. Cada escola gestiona les seves activitats extraescolars. Es troba a faltar relació entre les escoles.” (Ciutadans/nes)

També es valora que la formació no acabi al batxillerat, ja que molta gent vol seguir estudiant i té la possibilitat de fer-ho a l’escola d’adults, centre que caldria potenciar i reforçar per mantenir l’objectiu de la formació al llarg de la vida.

“La gent que estudia a l’escola d’adults ho fa de manera voluntària; per tant és diferent que les altres institucions educatives. No s’acaba la formació al batxillerat, sinó que la gent vol estudiar al llarg de la vida. Per això s’hauria de potenciar l’escola d’adults.” (Tècnics/ques)

Un aspecte que no acaba de consolidar-se és la transmissió de valors i de civisme.


Educació






Pàg

“A les escoles es treballen molts els aspectes de civisme, però llavors al poble no es poden portar a terme. Per exemple: llençar els papers a les papereres; si estan plenes no es pot fer.” (Tècnics/ques)

Sobre les relacions entre els centres educatius i l’Ajuntament hi ha hagut col·loquis amb valoracions diverses: el punt d’acord és l’esforç de les escoles pel bon funcionament de l’ensenyament, però la valoració del suport i l’aportació de l’Ajuntament als centres escolars genera discrepàncies. També es diu que l’Ajuntament hauria de donar un recolzament i acompanyament real a les escoles, no polític, no visual.

“Cal el recolzament de l’Ajuntament cap a l’escola en general, concertada i pública i privada: perquè tots estem fent una feina que és educar els ‘nanos’ de Tona.” (Tècnics/ques)

“L’ensenyament funciona molt gràcies a l’esforç de les escoles, no de l’Ajuntament.” (Tècnics/ques)

“L’escola pública està descuidada per part de l’Ajuntament. L’Ajuntament no s’hi involucra massa.” “En alguns casos ha estat l’AMPA qui ha fet alguna inversió, en lloc de fer-ho l’Ajuntament.” (Ciutadans/nes)

Als col·loquis de ciutadans/nes, hi hem recollit demandes i aspectes millorables en formació postobligatòria: nivells alts de català per a adults; més places d’informàtica per a adults; necessitat de desplaçar-se fora de Tona per fer alguns cursos de formació continua: per exemple, d’anglès. També s’ha dit que, a l’escola bressol, hi manquen horaris d’atenció als infants durant el període de vacances.

“Tona no fa tots els cursos que es proposen a l’Aula Oberta, sinó que alguns cursos els has de fer a Centelles o als Hostalets, i no hi ha transport per anar-hi.” (Ciutadà/na)

Propostes davant la situació de l’educació

Als tècnics/ques els preocupa l’articulació i la coordinació entre els agents de la comunitat educativa, tant entre les escoles com amb les famílies. Així doncs, per aprofundir en la coordinació entre centres educatius, proposen que el Consell Escolar Municipal concentri el treball coordinat, per evitar la dispersió

de moltes reunions.

Per avançar en aquesta pràctica de col·laboració, proposen dur a terme activitats d’interès comú.

“Fer activitats conjuntes entre escoles, compartir i aprofitar espais comuns, voluntat de no parcel·lar les activitats, fent conjuntament moltes coses...” (Tècnics/ques)

Per avançar en les relacions entre escoles i famílies, es proposen activitats d’interès comú amb la participació de les AMPA i/o d’altres associacions, com ara xerrades sobre diversos temes (sanitat, esports, etc.), activitats compartides en relació amb les festivitats del poble...

“Seria una forma de sumar potencials i es treballarien temes de manera comuna.” (Tècnics/ques)

Un altre aspecte que es planteja és l’intercanvi entre alumnes delegats/des o representants de les diverses escoles de Tona.

“A les escoles hi ha les reunions de delegats, però no hi ha cap reunió per compartir idees entre joves de totes les escoles de Tona.” (Ciutadans/nes)

Sobre propostes per a millores de serveis, els col·loquis recullen suggeriments per al col·lectiu infantil: espais o llocs per als infants en horari extraescolar mentre els pares treballen; ampliar l’horari de l’escola bressol en període de vacances (agost, Setmana Santa i Nadal); aprenentatge d’anglès a l’estiu per a infants, amb metodologies alternatives: jocs, activitats...

I finalment, quant a propostes sobre nous equipaments, l’escola de música municipal es considera, ja, una nova oportunitat, després d’un llarg temps d’espera.

“L’any que ve hi haurà escola de música municipal sota la Canal.” “Es necessitaria una escola de música municipal amb algun espai polivalent, per poder-hi fer teatre i altres activitats.” “Es podrien fer tallers de música per a adults.” (Ciutadans/nes)


Educació






Pàg

Àmbit d’educació. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Bona oferta educa-tiva i disposició de re-cursos.

• Necessitat de millorar en la coordinació i el treball conjunt entre escoles.

• Millorar en la coordinació. Centralitzar-la en el Consell Escolar Municipal.

• Reconeixement dels serveis, de la tasca que fan i dels equipaments de què disposen: Aula Oberta, IES, nou CEIP, Escola d’Hostaleria, biblioteca, etc.

• Necessitat de realitzar activitats conjuntament escoles i famílies.

• Avançar en les relacions entre escoles i famílies: fer activitats d’interès comú (AMPA i/o d’altres associacions, com ara xerrades sobre diversos temes (sanitat, esports, etc.), activitats compartides en relació amb les festivitats del poble...

• Activitats de caràcter educatiu ofertes pels diversos agents.

• Més comunicació entre les escoles i l’Ajuntament. * diversitat valoració

• Ampliació de serveis per als infants i les famílies: ampliar els horaris de les escoles bressol, disposar d’altres possibilitats educatives o formatives a l’estiu.

• Valoració esforç de coordinació entre escoles, però encara camí per fer

• Encara es percep diferència entre l’escola pública i la concertada er part de ciutadans/es i tècnics/es.

• Intercanvi entre els delegats/des dels diversos centres.

• Potenciar la formació contínua al llarg de la vida. ( nivell de català, informàtica...)

Consell d’Infants9• A l’institut: treure sorra i posar-hi herba, i que se separi el camp de futbol del de bàsquet.

Consell de Joves • Bones instal·lacions dels centres educatius.

• A l’institut: treure sorra i posar-hi herba, al pati.


Social


Social






Pàg

Mostrem una síntesi de la informació recollida sobre els agents que intervenen directament en aquesta àrea (serveis socials, serveis per a persones grans i Consell Comarcal), i sobre el Pla de recepció i acollida de Tona (PRAT). Després s’exposen les valoracions i percepcions sobre aquest àmbit.

Serveis socials

Tona forma part d’un ens supramunicipal, la Mancomunitat La Plana, que desenvolupa en deu municipis programes de serveis socials, per dues vies: serveis i programes mancomunats, compartits per tots els municipis, i suport a programes municipals, projectes o tasques específics realitzats en alguns pobles.

Servei socials “És un servei públic i gratuït que constitueix el primer nivell d’assistència i punt d’accés immediat al ciutadà, que atén els problemes i les necessitats socials, intentant trobar vies de solució o que deriva les persones, si és el cas, cap a serveis especialitzats.” (Llei de servies socials de Catalunya DL 17/1994).

A Tona, hi ha diverses línies de actuació: programes del propi servei, col·laboracions en programes externs i participació en programes conjunts amb altres serveis o amb ens supramunicipals, des d’un treball en xarxa.

Liderats pel mateix servei: - Programa d’atenció a la persona i a les famílies - Programa d’atenció a la gent gran i a persones amb dependència - Programa d’atenció a la infància i a l’adolescència - Centre Obert - Programa de foment de la convivència - Programa de treball comunitari - Programa de formació i integració sociolaboral Col·laborant amb altres: - Grup de treball de SAD - Xarxa local de serveis d’atenció domiciliària - Grup de treball de violència domèstica - Protocol de detecció i actuació en casos de consum de drogues - Xarxa local d’informació de serveis socials de l’administració local - ILO-SER, en el marc del Programa de formació i integració sociolaboral

Treball en xarxa: - PRAT - PAS. Programa de prevenció i atenció en salut, en el marc del Programa d’atenció a la infància i a l’adolescència (abans anomenat DRAC) - Pla de participació ciutadana - democràcia participativa de Tona

També hi ha equipaments o serveis sota la cobertura de serveis socials, de manera directa o indirecta:

- Centre d’informació per a treballadors estrangers - Residència i centre de dia Casal dels Avis - Habitatges tutelats per a la gent gran

Recursos socials municipals

a) Per a la Infància

Centre obert (2006)Adreçat a infants de 6 a 11 anys, amb una tasca socioeducativa en el temps lliure.

b) Per a la Gent gran

El serveis d’atenció individualitzada:

Residència assistida Casal dels AvisEs va iniciar el 1985 amb 13 places; actualment en té 21 .És per a persones majors de 65 anys que, per motius socials, funcionals, cognitius o personals, requereixen una assistència continuada i una atenció especialitzada.

Centre de dia Casal dels AvisEspai dins la residència on hi ha un conjunt de serveis d’acolliment diürn i d’assistència en les activitats de la vida diària. Està destinat a aquelles persones grans que necessiten una atenció personalitzada i un suport en AVD, però que encara viuen a casa seva.

Habitatges tutelats municipalsEs va iniciar el 1999. Són a Can Codina. Hi ha 21 habitatges (19 d’individuals i 2 de dobles), que permeten atendre un total de 23 persones.


Social

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsSocial





Pàg

Aquests recursos s’articulen entorn de tres eixos: a) Serveis d’atenció especialitzada individualitzada • Residència assistida (Fundació Privada Can Codina) • Servei d’atenció de dia (Fundació Privada Can Codina) • Habitatges tutelats

b) Actuacions transversals d’altres regidories • Des de la Regidoria d’Ensenyament: cursos de formació sociocultural (ioga, informàtica, tallers de costura, punta al coixí i frivolité) • Des de la Regidoria de Cultura: actes de la programació estable de l’Ajuntament i de les Festes Majors (adreçats a aquest col•lectiu)

c) Altres serveis • Agrupació de Jubilats • Activitats culturals i de lleure (trobades per les festes de Nadal i de Pasqua, balls, actes culturals...)

Protocol de recepció i acollida de Tona (PRAT)

El Protocol de recepció i acollida de Tona (PRAT) és un pla d’actuació i coordinació de tots els serveis de Tona per donar resposta d’acolliment a totes les famílies que vénen a viure al poble.

L’objectiu general del PRAT és potenciar la capacitat del municipi a l’hora de generar escenaris positius d’accés i d’utilització dels serveis públics, de desenvolupar un model sensible a les necessitats de les persones, amb un bon nivell de convivència participativa, tot comptant amb la implicació tant dels ciutadans/nes com d’administracions, entitats i agents socials amb responsabilitats en l’atenció i la promoció de les persones i la convivència.

Així doncs, des del pla d’actuació s’ofereix un servei de recepció i acollida personalitzat als nouvinguts/des, per tal de facilitar l’accés als serveis existents, i l’adaptació dels nouvinguts/des a la vida quotidiana del municipi.

Programa ILO-SER, del Consell Comarcal d’Osona

L’Ajuntament de Tona també forma part del Programa ILO-SER del Consell Comarcal d’Osona. Aquest programa té aquests eixos d’actuació principals: - Atenció a persones amb autonomia limitada - Atenció a la petita infància - Atenció a la gent gran - Atenció a persones amb disminucions, malalts, malalts crònics, malalts mentals - Atenció a persones en situació o risc d’exclusió social

Per a aquesta cobertura incorpora aquests serveis o equipaments: - Serveis assistencials o preventius - Serveis a domicili (S.A.D., Programa xec servei, ajudes tècniques – suport familiar i personal a persones dependents) - Residències - Centres sociosanitaris - Centres de dia - Centres hospitalaris - Centres ocupacionals (formació i inserció laboral en la prestació de serveis personals a majors de 16 anys que estan inscrits com a demandants d’ocupació al servei públic d’ocupació. Atenció preferent a dones, joves, persones immigrades, persones amb dificultats especials).


Social






Pàg

Àmbit social. Valoracions i percepcions

En termes generals, es valora que a Tona s’ha treballat molt en els àmbits ecològics i socials, i es creu que totes aquestes actuacions haurien de ser més conegudes.

“Hi ha un compromís molt clar en els temes ecològics i socials. Es nota en el dia a dia –control del consum, atenció als sectors desafavorits... Potser cal més informació, donar-ho a conèixer més.” (Ciutadans/nes)

Valoració de l’atenció sociosanitària

Entre els aspectes positius de l’àmbit social, hi ha l’atenció a la gent gran i el servei d’acollida per a nouvinguts/des (Pla de recepció i acollida de Tona).

Quant a l’atenció de la gent gran, als col·loquis s’ha valorat molt tant l’atenció primària, com l’atenció a la residència, als pisos tutelats (per a persones més autònomes), i al centre de dia, així com la programació d’activitats per a aquest col·lectiu.

“Per a la gent gran s’organitzen força coses i tenen èxit d’assistència.” (Tècnics/ques)

“Hi ha una oferta bona per a la gent gran, com, per exemple, els habitatges tutelats.” (Ciutadà/na)

“Visc als pisos tutelats i faig una valoració molt positiva en tots els sentits. Aquí hi estic molt bé. Tinc tot el que necessito, no em falta de res... Quan vull, baixo a baix amb l’altra gent que viu aquí, als pisos tutelats, però quan m’estimo més de tenir quietud, em quedo al meu pis. Tenim una persona responsable, que és la que coordina que estigui tot bé i que ens cuida molt bé. També tenim una infermera, que ens ve a veure de tant en tant.” (Ciutadà/na)

“L’equip humà de la residència és molt bo. Hi ha molta qualitat d’assistència als avis de Tona. Hi ha molt bon serveis i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)

“Un aspecte positiu a destacar és el projecte de l’ampliació de la residència d’avis del municipi. Aquesta millora és important i es creu que donarà un bon servei al poble.” (Ciutadà/na)

“Tona és un lloc on la gent es ve a jubilar. Això s’ha de cuidar, perquè les residències són un recurs per a la gent que viu al seu entorn.” (Tècnic/a)

Pel que fa a la residència Prat, es reconeix l’acollida i l’orientació que proporciona. Es valora com un servei que està funcionant molt positivament.

Igualment, es fa èmfasi en la necessitat d’una bona acollida al municipi dels nouvinguts/des. Persones de diverses edats i dels dos sexes han fet esment d’aquest servei, donant importància a la necessitat de facilitar el coneixement dels diversos serveis, de l’entorn, de la cultura de Tona, de la xarxa social...

“Hi ha nouvinguts al municipi, però no es creu que sigui gaire problemàtic, perquè l’arribada d’aquests ha estat de forma esglaonada i s’han anat adaptant al poble.” (Ciutadà/na)

“Els nouvinguts es troben que, des del municipi, se’ls ha donat bona acollida, i això comporta un renom bo per al municipi i, a més, hi ha una part de joves de la comarca que s’hi senten bé.” (Ciutadà/na)

“Una cosa que em va agradar molt quan em vaig empadronar a Tona és que t’expliquessin una mica el municipi; penso que és una manera d’integrar-te”. (Ciutadà/na)

“Es va veient una millora en tots els serveis, es veu un progrés, principalment pel que fa a les persones nouvingudes, amb el PRAT.” (Tècnic/a)

“Es va veient una millora en diversos serveis, per exemple: la creació del PRAT.” (Tècnic/a)

“Bon servei d’acollida.” (Ciutadà/na)

Altres serveis d’aquest àmbit que han rebut comentaris positius als col·loquis són els serveis socials, l’oficina d’atenció al ciutadà i altres serveis de l’Ajuntament, i l’Aula Oberta.

“Bona oferta, tant en serveis socials com en benestar social.” (Ciutadà/na)

“En general, als serveis públics del poble et sents ben tractada, les persones són amables i competents, reben tothom amb respecte... L’ampliació del servei de les oficines de l’Ajuntament és positiu: hi ha més hores d’atenció al públic.”


Social






Pàg

(Ciutadà/na)

“Ara estic apuntada a ioga i m’agrada molt; les professores que he tingut són molt maques. També vaig fer un curs d’informàtica que també em va agradar molt. M’agradaria apuntar-me a aprendre a escriure català, però encara no he fet el pas.” “Penso que espais així s’haurien de potenciar molt i jo animo tothom que hi vagi. Fan tantes coses que és difícil no trobar un curs que t’agradi.” “Allà hi coneixes gent nova i la persona de la recepció és molt amable amb nosaltres.” (Ciutadà/na)

Tot i les valoracions positives, també s’han recollit comentaris sobre mancances o aspectes a millorar en aquest àmbit, ja que, segons s’assenyala, “de deu anys cap aquí hi ha hagut un gran canvi i els serveis continuen essent els mateixos que aleshores.” (Ciutadans/nes) Comentaris com aquest s’han fet en molts dels col·loquis. Força aportacions se centren en la gent gran i en els nouvinguts/des.

Pel que fa a les preocupacions sobre el col·lectiu de gent gran, es recull l’observació de l’envelliment gradual de la població tonenca, que, possiblement, podria associar-se a la disminució del suport familiar (pels canvis d’estructura familiar i de fluxos migratoris). Per tant, cal pensar en una previsió de més dependència en aquest col·lectiu i en fórmules o respostes adients de suport.

En aquest sentit, diverses veus plantegen la necessitat d’augmentar o millorar els equipaments per a les persones grans, com ara ampliar la residència. Tot i que ja se sap que està en projecte, es comenta que l’actual ja s’ha quedat petita, que ja hi ha llista d’espera.

“Tenim envelliment de la població, més dependència i... menys suport familiar.” (tècnic/a)

“Falten llocs per a la gent gran. Cada dia hi ha més avis i àvies, i el que és important és l’existència dels centres de dia, per tal de donar suport a les famílies que necessiten aquests centres per tal de conciliar la vida familiar amb la laboral.” (Ciutadà/na)

“La residència municipal s’ha quedat petita, ha arribat al seu límit; no pot oferir noves places, llits de cap de setmana... És una mancança que tenim. La residència actual es va fer el 85 (fa 23 anys), i no estava pensada com a tal, sinó adaptant l’edifici: això és un handicap. Cal una residència amb cara i ulls.” (Ciutadà/na)

“El futur casal dels avis té molta llista d’espera.” (Ciutadà/na)

Pel que fa al servei d’acollida i a la percepció que es té de la població nouvinguda, hi trobem valoracions diferents.

Per una banda, es valora que la immigració a Tona no és un conflicte, ja que s’ha produït de manera esglaonada. I per l’altra, es considera que no es va tractar la qüestió de la immigració quan va començar, als anys 60, i que no s’ha fet una bona planificació. En conseqüència, els problemes de la immigració no estan solucionats. De fet, s’han recollit comentaris sobre records dels anys 80 de resistència a l’arribada d’immigrants i de més actuals, en algun col·loqui; aquestes resistències estan associades a la competència pels recursos.

“El tema de la immigració no està solucionat, i en bona part, perquè tampoc es van saber planificar correctament les primeres immigracions dels anys 60.” (Ciutadà/na)

“Fa uns anys, quan encara no existia el protocol, la gent nouvinguda se sentia molt desemparada. Jo recordo, fa uns 17 anys aproximadament, quan al poble de Tona van arribar nouvinguts andalusos, hi havia escrits a les parets que expressaven disconformitat. Quan es pren aquesta determinació, són moments durs i ho vius molt malament. I això fomenta encara més la diversificació en grups.” (Tècnic/a)

“Diuen que ara els immigrants, en l’aspecte de la sanitat pública i ajudes, exigeixen i abusen molt”. (Ciutadà/na)

Algun comentari assenyala que el més important per als immigrants és la regulació de papers i trobar feina. Consegüentment, es deixen de banda altres aspectes com ara el familiar i/o el de convivència.

“S’han muntat grups d’immigrants. Però son els mateixos immigrants que ho fan, no hi ha gent d’aquí que hagi establert plataformes d’acollida o per resoldre problemes o per donar un cop de mà.” (Ciutadà/na)

“Als immigrants els és difícil trobar persones disposades a regularitzar els papers per treballar. Així doncs, sense una regularització, disposen de menys oportunitats per treballar en feines més qualificades. Per a ells, el més important és la feina i, d’aquesta manera, es deixen de banda les relacions familiars.” (Ciutadà/na)


Social






Pàg

Un tema també recollit és la dificultat d’accés a l’habitatge, no només per als joves, sinó també per a la gent gran i per a les famílies amb necessitats econòmiques. Iniciatives de facilitar habitatge a joves per part de l’organització municipal ja han existit, però sembla que no han estat suficients.

“No hi ha prou habitatges per al jovent ni ofertes de lloguer. Si ets jove, has de tenir aquest dret. També calen habitatges per a la gent gran i per a les famílies amb necessitats econòmiques. Em preocupa que aquesta qüestió social esdevingui una qüestió macroeconòmica d’iniciativa privada.” (Ciutadà/na)

Altres mancances que es recullen són de diversa índole, com, per exemple, la necessitat d’orientació sobre el funcionament dels diversos serveis, la manca de transport adaptat a les persones amb mobilitat reduïda (per anar a l’hospital, per poder fer sortides familiars...) i disposar de més pisos tutelats, per a gent gran i per a persones amb discapacitat.

Propostes per a l’atenció sociosanitària

En aquest moment, des d’un punt de vista estratègic i des de l’organització municipal, es valora prioritzar dos col·lectius: la gent gran i el jovent.

“Tenint com a referència la població en general, s’ha de fer una aposta clara a favor dels col·lectius amb més dificultats, o més necessitats: la gent gran i els joves.” (Ciutadà/na)

Pel que fa a la gent gran, es proposa anar cap a un model sociosanitari integral, amb tres nivells: atenció domiciliària, centre de dia (per a persones menys dependents) i atenció residencial (per als casos de major dependència).

“S’hauria d’apostar per un model sociosanitari integral per a la gent gran: en un primer nivell hi hauria d’haver l’atenció domiciliària; en un segon nivell, un centre de dia, i en un tercer nivell, la residència, per atendre els casos més greus. La creació d’una nova residència d’avis és una prioritat immediata, abans fins i tot que el projecte de la piscina coberta. Cal fer una planificació de les necessitats d’aquest col·lectiu a deu o vint anys vista.” (Ciutadà/na)

Des de l’àrea de Serveis Socials, es planteja adequar i reestructurar els serveis actuals, més en funció de les necessitats del poble i en àrees d’atenció als diversos col·lectius (gent gran, immigrants...).

“S’hauria de poder estructurar més els serveis socials, per separació d’àrees (immigrants, gent gran...). Ho faria d’acord amb les necessitats del poble. És difícil fer això, però seria una bona proposta. Sé que l’estructuració no és fàcil, però seria una millora tant en l’àmbit de poble com en l’àmbit comarcal.” (Tècnic/a)

Es considera necessari disposar d’un nou casal d’avis i, també, posar en marxa un transport públic adaptat.

“Proposaria la creació d’un casal dels avis on es fessin diverses activitats adreçades a ells.” “I el tema del transport adaptat, seria bo que es portés a terme des de l’Ajuntament... Un vehicle adaptat per poder fer trasllats de persones amb mobilitat reduïda; ja sigui per anar de visita a l’hospital, per poder fer sortides familiars..., doncs oferir la possibilitat de lloguer del vehicle o oferir-lo com a servei.” (Tècnic/a)

En diversos col·loquis, s’insisteix a millorar o augmentar els equipaments per al col·lectiu de la gent gran, com ara el centre de dia, els pisos tutelats, el casal d’avis..., tenir una nova residència..., sempre amb la idea de donar una cobertura integral al col·lectiu.

“Caldria ampliar la residència i millorar les instal·lacions.” (Tècnics/ques)

“L’ampliació de la residència Casal d’Avis i dels pisos tutelats.” (Ciutadà/na)

“Crec que estaria bé que es fessin més pisos tutelats aquí a Tona. He sentit que potser en faran uns altres allà prop del CAP. És un bon recurs per a la gent gran que es val per ella mateixa.” (Ciutadà/na)

“S’hauria de disposar de centres de dia, amb diferents espais on, fins i tot, la persona gran es pogués quedar a dinar; per tal que les persones grans, durant el dia, tinguessin una activitat i, a la nit, poguessin tornar a dormir a casa i conviure amb la família.” (Ciutadà/na)

Referent a la immigració, es proposa com a necessària una planificació, i potenciar la vida associativa de les persones nouvingudes i crear una plataforma d’acollida des de les xarxes socials existents al municipi.

“Caldria potenciar la vida associativa del municipi per donar resposta als problemes i crear una plataforma d’acollida entre les entitats i associacions.”


Social






Pàg

(Ciutadà/na)

Altres propostes, si bé exposades de manera minoritària, són: facilitar l’orientació sobre el funcionament dels serveis que hi ha a Tona, promoure la dinamització de grups i espais per a adolescents i joves, i crear habitatge públic de lloguer.

“Quan tens una necessitat d’un servei ja has de saber on has d’anar i a quin lloc és aquest servei. No hi ha un lloc on t’atenguin i t’orientin sobre el que realment necessites.” (Ciutadà/na)

“Crear grups d’escoltes, casals..., per als joves.” (Ciutadà/na)

“Suggereixo la creació d’habitatge públic de lloguer (de titularitat municipal) que no alimenti la maquinària especulativa.” (Ciutadà/na)

“Des de l’Ajuntament, potenciar i donar més recursos per poder atendre les demandes i poder fer més pisos tutelats tant per a joves com per a gent gran.” (Ciutadà/na)

Àmbit social. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Serveis i recursos per a l’atenció de persones, especialment per a la gent gran: atenció primària, residència, pisos tutelats, centre de dia...

• Envelliment de la població

• Residencia Casal dels Avis: la residència disposa de poques places.

• Manquen més pisos tutelats: per a gent gran i per a persones amb discapacitat.

• Gent gran: cal tendir cap a un model sociosanitari integral (amb atenció al domicili, centre de dia i atenció residencial).

• PRAT (Pla de recepció i acollida de Tona). La valoració que se’n fa és molt positiva.

• DRAC (per a l’atenció i prevenció del consum de drogues). -Des del 2008, ha passat a ser PAS.-

• Importància d’una bona acollida de les persones nouvingudes, per disposar de coneixement dels serveis, de l’entorn, de la cultura local, de la xarxa social, etc.

• Nouvinguts/des: potenciació de la seva vida associativa i incorporació a la xarxa social.

• Des de les entitats tonenques, crear una plataforma d’acollida.

• Valoració favorable dels serveis socials, de l’oficina d’atenció al ciutadà, de l’Aula Oberta, etc.

• Dificultat d’accés a l’habitatge per part de joves, gent gran i famílies amb problemàtiques econòmiques.

• Adequar i reestructurar Serveis socials en funció necessitats poble (gent gran, immigrants..)

• Habitatge públic de lloguer.

• Manca de transport adaptat.• Promocionar més espai per adolescents, joves..


Social






Pàg

Cultura

Aquest apartat mostra una síntesi descriptiva de l’àrea de cultura a partir de les anàlisis i les valoracions del Pla d’acció cultural realitzat el 2006 al municipi, i finalment, les opinions i percepcions recollides en els col·loquis realitzats amb tècnics/ques i ciutadans/nes.

L’àrea municipal de Cultura ha de treballar per posar la cultura a l’abast de tots els tonencs/ques, a la vegada que promoure i difondre la creació cultural, facilitant els equipaments necessaris i potenciant el millor aprofitament, donant suport a les entitats del territori i fomentant polítiques que afavoreixin una oferta cultural de qualitat.

Tona ha de ser un municipi: a) amb un dinamisme cultural que aconsegueixi que la població participi activament en la vida cultural i social i eviti que es transformi en un poble dormitori, b) que fomenti la creació artística de qualitat, c) que sigui un pol d’atracció cultural en relació amb el seu territori de referència, d) que treballi en xarxa amb la resta del territori per tal de potenciar els seus recursos.

Unes dades més:

• Equipaments culturals especialitzats: Biblioteca Caterina Figueras, sala d’exposicions Caterina Figueras, Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, sala polivalent La Canal, Museu del Pa, sala d’exposicions Can Sebastià.

• Altres equipaments i serveis d’ús cultural: sala Can Codina, Can Licus (on hi ha l’escola d’adults Aula Oberta, la Ludoteca Jocs i el Punt Jove), pavelló d’esports, antic camp de futbol, primer pis de l’ajuntament, parc Feixetes, parc Roqueta, Castell de Tona.

• De les 82 entitats del municipi, 47 són de tipus cultural (gairebé el 50%).

Els aspectes millorables destacats són:

• Potenciar les festes o fires populars i tradicionals dins i fora del municipi,

• Aprofitar millor els equipaments i els espais,

• Promoure el patrimoni històric i natural,

• Canvi poblacional: incorporar els nous tonencs/ques a la vida cultural, social i participativa del poble, des de la coordinació de tots els serveis implicats,

• Comunicació i xarxes: necessitat d’enfortir una estructura estable de coordinació entre les entitats culturals del poble i entre aquestes i altres agents.


Cultura

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsCultura





Pàg

Valoració de la cultura i el lleure

En molts dels col·loquis realitzats (tant de tècnics/ques com de ciutadans/nes) s’han recollit comentaris entorn de la gran riquesa i diversitat que té Tona en tradicions culturals que encara es mantenen, i com aquesta dinàmica ha afavorit el naixement i la participació de molts grups i col·lectius en celebracions del llarg de l’any, com ara les Festes Majors (preferentment la d’estiu), l’Aplec, la Fira de la Pesseta, el Pessebre Vivent, la Baixada del Call, la fira Fil a l’Agulla, la festa del confeti...

Així mateix, tota aquesta activitat es considera com un indicador molt positiu de l’interès per mantenir vius certs elements de la identitat i del patrimoni cultural, com també una manera d’afavorir l’articulació i la construcció col·lectiva.

“Es fan moltes festes, activitats i fires, i és molt positiu per a la gent de fora, perquè ens facilita poder participar en coses del poble.” “És bo que hi hagi molta oferta d’activitats i d’associacions, perquè així pots escollir i et permet conèixer gent nova i conèixer més el poble per a la gent que ve de fora.” “Hi ha festes molt bones al poble: la Baixada del Call, la Fira de la Pesseta... Festes d’aquestes animen molt el poble, el caracteritzen. Potser se’n pot pensar alguna altra i tot.” (Ciutadans/nes)

“Tenim moltes festes culturals i populars destacables.” (Ciutadà/na)

“De coses de Tona, me n’agraden moltes. Valoro moltes iniciatives que ens ajuden a ser com som... L’Aplec. A algú li pot semblar carrincló o passat de moda, però és interessant i va sortir de gent humil. I és un signe identitari del poble. La Fira de la Pesseta, el Pessebre Vivent... Activitats i festes casolanes i senzilles, però que ajuden a construir un poble.” (Ciutadà/na)

“Hi ha vida cultural i és important mantenir-la.” (Ciutadà/na)

“Hi ha vida cultural i associativa.” (Tècnic/a)

“El tema de la cultura trobo que està molt i molt bé. Penso que tenim una bona cartellera d’activitats repartida durant tot l’any.” (Tècnic/a)

Als col·loquis, s’han assenyalat aquests actors (serveis, espais, personatges...) com a promotors d’iniciatives i d’esdeveniments culturals:

Persones promotores del patrimoni històric

“Tona no era un poble industrial. La primera fàbrica va ser coneguda amb el nom de ‘La Fàbrica’. El poble tenia una base agrària, amb molts traginers, perquè és en una cruïlla de camins. Tona canvia del tot quan es descobreixen les aigües medicinals. Es tracta d’un canvi molt interessant.” (Ciutadà/na)

Es destaquen diversos noms: Joaquim Sañé, del Museu del Pa, en Ramon Batllés, “que es pot dir que a casa hi té l’arxiu històric de Tona... i és darrere moltes iniciatives culturals”. (Ciutadà/na)

“El Camp de les Lloses ens permet recuperar la història de Tona.” (Ciutadà/na)

“És una bona idea, valorar persones i entitats pels seus esforços, mèrits, capacitat dinamitzadora...” (Ciutadà/na)

La Biblioteca Caterina Figueras

“Un dels aspectes positius en l’àmbit de la cultura és la biblioteca. Crec que s’està treballant molt per divulgar la lectura i s’està apropant el llibre a tots els col·lectius, per exemple, el de la gent gran (amb la lectura mensual a les residències), la tertúlia literària per a adults, l’hora del conte...” (Tècnic/a)

“Personalment, crec que s’està treballant molt amb els recursos que es tenen actualment i se’ls està traient el màxim de profit, tot i que l’espai és petit. Es podria millorar aquest aspecte disposant d’un espai més gran.” (Tècnic/a)

Es descriu Tona com un poble molt dinàmic per als infants. Com a espais promotors d’iniciatives i activitats per a adolescents i joves, als col·loquis s’esmenten l’Esplai Güitxi-Güitxi i Can Licus (de Can Licus es fa referència al Punt Jove i la ludoteca, que eren els serveis que hi havia quan es van fer els col·loquis).

“Tona és un poble dinàmic per als infants.” (Tècnic/a)

“L’Esplai Güitxi-Güitxi funciona molt bé. Crec que el Punt Jove està fent una molt bona tasca entre el jovent.” (Ciutadà/na)

“Hi ha molta esperança que Can Licus sigui un espai per a joves on puguin passar estones del seu temps lliure i desenvolupar-hi activitats. Cal dir que tinc una filla que farà 15 anys i, per això, aquest és un tema que em preocupa.”


Cultura






Pàg

camp de gespa artificial o la pista d’atletisme... O simplement tenir unes pistes públiques asfaltades... i no haver de recórrer sempre al recurs privat (el Foment d’Esports).” (Tècnic/a)

“A Tona s’ha parlat excessivament de tradicions i s’ha fet poc per innovar. Té dues fires i les dues són un èxit, però no són fires d’activitats comercials, ja que poc negoci s’hi pot fer... Tona inventa un espectacle com la Fira de la Pesseta, que es demostra que funciona i que és capaç de viatjar i que surtin unes 70 empreses dedicades al joc i Tona ho vol ignorar. Ningú se n’ha sorprès. Ningú pensa: ‘Això ho hem inventat nosaltres, que ben parits que som!’” (Ciutadans/nes)

”Les coses que simplement es mantenen es moren. Sense aportació de noves il·lusions, de noves energies, es moren. Ningú viu sense menjar. A vegades aquestes coses són tradicions, que només són escenificacions del passat. Falten persones amb compromís social i amb ganes de fer coses.” (Ciutadà/na)

A l’hora de potenciar la cultura a Tona, i ja que el pressupost municipal no és gaire alt, preocupa que no es consideri fonamental tenir cura de les persones que hi estan involucrades i s’ho creuen: amb reconeixement, amb informació, amb planificació, amb transparència...

“El pressupost per a la cultura no és espectacular. S’ha de cuidar la gent, en general. Si hi ha bon rotllo, les coses surten. És molt important... S’ha de cuidar, informar i tenir les coses en condicions. No avisar de les coses a última hora. S’ha de cuidar la gent que fa coses pel poble, i també incentivar altra gent.” (Ciutadans/nes)

Un altre aspecte per considerar, segons els comentaris dels col·loquis, és fer una tasca de revisió del que s’està fent: “Valorar si són rendibles pel poble i la cultura”.

“Valorar, revisar coses de Tona que s’estan fent per rutina, inèrcia... Valorar si són rendibles pel poble i la cultura. Per exemple, el Premi Mil•liari: és una bona iniciativa, però potser convé despolititzar-la. També replantejaria els premis literaris: suposen una inversió de diners i esforços i aporten ben poca cosa al poble... Acabes fent un llibre, premiant unes obres i la gran majoria de participants són de fora.” (Ciutadà/na)

Hi ha situacions que afecten la població més jove, pel que fa al lleure i a les activitats culturals: la limitada oferta del casal d’estiu per a infants i per


Cultura



(Ciutadans/nes)

Des del punt de vista dels joves, es valoren molt positivament les instal·lacions i els serveis que proporciona la biblioteca, com ara internet, el bon estat dels llibres i la comoditat i les bones condiciones del mobiliari; tot i que creuen que hauria d’haver-hi més punts d’ordinadors, així com més fons de música i pel·lícules. Igualment consideren que s’hauria de fer més difusió de les nombroses activitats i serveis de la biblioteca (Font: Consell de Joves).

Un altre aspecte menys comentat, però també favorable, és la transmissió de la informació de l’agenda cultural del poble. Es valoren l’antelació dels avisos, el bon funcionament d’un instrument com és el sistema SMS, etc.

“Arriba la informació a tot arreu. Jo, que sóc de pagès, ho agraeixo. La informació ens arriba amb dies d’antelació. Abans no passava això, o si arribava ja feia dies que s’havia fet. Alerta! No tirem endarrere... Abans ens tenien completament oblidats! El sistema SMS funciona molt bé. Ens assabentem de tot.” (Ciutadans/nes) Els col·loquis assenyalen aquests elements millorables o mancances:La necessitat de potenciar la cultura a Tona. Es pensa que no se li dóna la importància que es mereix, que no es reconeix la seva gran capacitat per canviar les coses i per construir comunitat. En aquest sentit, s’esmenten certs aspectes que podrien amenaçar la trajectòria cultural de Tona: menys unitat, més dispersió, menys implicació i participació de les entitats, prioritzar altres àmbits, menys innovació...

“Abans al poble hi havia més caliu i més unitat.” “Abans el poble era més petit i havia unes entitats concretes. Llavors la gent ha anat fent coses i organitzant activitats perquè hi creu i, per tant, l’oferta s’ha ampliat. Ara l’oferta de Tona és molt més amplia (això és bo), però hi ha més dispersió i s’ha empobrit el caliu de les entitats i allò de trobar-se tots en un lloc, perquè els infants tenen moltes coses per escollir, però les associacions queden pobres en implicació i participació.” (Tècnics/ques)

“Crec que a la cultura no se li dóna la importància que es mereix. És dóna molta més importància a l’esport que no a la cultura. La cultura té molt poder per canviar molts aspectes.” (Tècnic/a) “Pel que fa al lleure, hi ha moltes necessitats primordials per fer abans que el




Pàg

“El creixement demogràfic i urbanístic de la població no es correspon amb el creixement dels equipaments socioculturals.” (Ciutadà/na)

“A Tona segueix sense haver-hi locals per tocar, i quan s’acabi Can Licus, si és que s’acaba mai, potser després n’hi haurà. Però aquesta problemàtica existia abans i no s’ha solucionat mai. Per què? Qui toca? Toquen quatre peluts, els més rebels, i això no dóna massa joc, i sempre s’és l’últim dels últims.” (Ciutadà/na)

“Per a la gent més gran tampoc hi ha un Can Licus, ja podem marxar... On són les propostes per a gent de mitjana edat?” (Ciutadans/nes)

També s’assenyala en alguns col·loquis que, tot i que preocupa la manca d’espais o d’activitats, es produeix la contradicció, en alguns moments, de duplicació de propostes, promogudes per serveis o per entitats locals. En aquest sentit, es planteja la necessitat d’una coordinació per no duplicar esforços, sobretot si es té en compte que moltes d’aquestes activitats s’adrecen al mateix públic.

“Es col·lapsen les activitats, se solapen... Són entitats que tenen el mateix públic. No cal duplicar esforços.” (Ciutadans/nes)

Quant a la difusió de les activitats, contràriament al comentari inicial d’aquest apartat, altres participants dels col·loquis es mostren en desacord amb com es realitza des de l’Ajuntament, en el sentit de com i on es dóna a conèixer la informació de l’agenda cultural: mancaria un millor ús de les eines de les quals l’Ajuntament disposa (SMS, plafons, espais, butlletí...), amb un format atractiu, bona organització i actualització, etc.

“No es fa una bona difusió de les activitats de lleure des de l’Ajuntament. Els plafons municipals on es pengen les informacions de les activitats no són atractius i la gent no se’ls mira perquè estan deixats... Manca informació a tots els tonencs de les coses que passen al poble, del que es fa i/o es deixa de fer... Hi ha serveis d’informació SMS, però no es coneixen gaire, i no se sap on poder-se apuntar exactament. Faltaria una web per als joves, on es puguin veure totes les novetats, i enviar correus a la població.” (Ciutadans/nes)

“Els plafons municipals on es pengen les informacions de les activitats no són atractius i la gent no se’ls mira perquè estan deixats.” (Ciutadans/nes)

“Canviar la cartellera més sovint ja que uns cartells trepitgen els altres, i a


Cultura



a adolescents, la situació del Punt Jove, la manca d’oferta de lleure (espais i activitats) per a la franja de 15 a 18 anys, amb el risc de desplaçament cap a altres llocs i de desarrelament del poble.

“S’ha de treballar més el tema del lleure dels joves.” (Tècnic/a)

“No hi ha massa oferta d’oci per als joves i sempre han d’anar a pobles veïns, sobretot a Vic, per accedir a determinades ofertes o serveis.” (Ciutadans/nes)

“Sobre el casal d’estiu, la ludoteca no soluciona res, perquè no cobreix prou horari. Realment és un problema on deixar els nens a l’estiu, ja que la dona treballa i només té un mes de vacances o menys. No hi ha prou oferta en general per als infants, ni tampoc hi ha oferta per a joves de 13 a 16 anys. A l’agost només hi ha l’oferta privada del Foment; l’Ajuntament no ofereix res.” (Ciutadans/nes)

“El Punt Jove sembla el local d’un determinat grup i això t’impedeix d’anar-hi; fa que molts joves no hi anem.” (Ciutadans/nes)

“No hi ha oferta de lleure de cap de setmana per a nois i noies de 14 a 18 anys. No hi ha espais polivalents per a activitats d’oci: des del Punt Jove s’organitzen coses?” (Ciutadans/nes)

“Los jóvenes entre 14 y 16 años se aburren mucho en el pueblo.” (Ciutadans/nes)

“El fet que el jovent no tingui un lloc d’oci adient fa que s’hagin de desplaçar cap a altres llocs i potencia aquest sentiment de no pertànyer a un lloc concret. Els joves, si no tenen un espai d’oci adequat, és molt més fàcil que ocupin altres espais del poble, principalment els parcs. Em preocupa perquè hi vas amb els infants i et trobes els grups de joves que fan de les seves. Els hem de donar eines perquè no caiguin en el més fàcil.” (Ciutadans/nes).

També es comenta en alguns col·loquis la manca d’espais de lleure i d’activitats al poble per a la població en general, sobretot quan es té en compte l’augment d’habitants que s’està veient: manca de cinema, manca de ball, de propostes per a gent de mitjana edat, de locals d’assaig de música, d’espai d’assaig per a l’esbart dansaire (“la Canal queda petita”).

“Hi ha més gent al poble i no hi ha ni cine ni ball... S’hauria de promoure... Potser falten activitats...” (Ciutadà/na)




Pàg

Quant a propostes sobre millora d’espais o d’equipaments, llistem els comentaris dels col·loquis:

• “Crear espais comuns entre les escoles després de l’horari escolar.”

• “Creació d’una escola de música municipal, i la posada en marxa d’una ràdio a Tona, potser ajudaria a implicar-hi els joves.”

• “Creació d’un casal d’estiu municipal amb oferta de matí i tarda i servei de menjador, amb oferta preferent per a la franja de 13 a 16 anys. L’ Ajuntament podria unificar propostes de tot el poble, i fer pagar el mateix a diferents espais.”

• “Ampliar els horaris de la biblioteca, considerant la gent que treballa, i també obrir més matins.”

• “Augmentar el nombre d’ordinadors de la biblioteca.”

Llistem propostes d’iniciatives o d’activitats:

• “Fer més difusió dels orígens del poble a les escoles (per mitjà del Camp de les Lloses). És molt important conèixer on vivim: això enriqueix.”

• “Treballar millor la informació sobre tot el que es fa a Tona, no solament el que es fa al centre del poble.”

• “Millorar l’oci de la franja d’edat de 13 a 18 anys.”

• “Treballar bé la dinamització dels esdeveniments; funcionen millor i s’incrementa la participació.”

• “Promoure el muntatge d’algun concert.”

• “Cinema a la fresca... I a l’hivern, en algun espai adient.”

• “Oferta de programació més estable de teatre (com al Cirvianum, de Torelló).”

• “Establir anualment algun cicle cultural: de teatre, poesia... Hi ha molt teatre amateur, que és positiu, però també cal barrejar-hi teatre professional, música, poesia..., pensant en la gent que ho faria i en el públic.”


Cultura



vegades els pengen massa tard!” “Nosaltres, en comptes de fer-ne 60, en fem 15 i els pengem a les botigues i s’ha acabat.” (Ciutadans/nes)

Propostes de cultura i lleure

En un sentit més general, per evitar fragmentacions i duplicacions, des d’alguns col·loquis es proposa treballar per una visió més global de les activitats que es realitzen al municipi, “per potenciar la identitat municipal”. En aquest sentit, es destaca com a important “unificar recursos, sumar...”, aprofitar la sinergia dels nombrosos actors i de les diverses iniciatives.

Per enfortir les xarxes socials (formals i informals) entorn de la cultura i del lleure, es valoren el possible suport i la dinamització per part de l’Ajuntament, així com el reconeixement de la tasca que realitzen les entitats.

“Hi hauria d’haver un grup que tingués una visió àmplia de les activitats del poble i que lluités pel conjunt i la globalitat, i intentar que les coses vagin encaixant. Potser seria una bona manera per potenciar la identitat municipal.” (Ciutadans/nes)

“L’Ajuntament hauria de dinamitzar més el poble.” (Ciutadans/nes)

“Seria bo potenciar totes les entitats de Tona. Sobretot les destinades a petits i adolescents, i les festes del poble. S’ha de donar més reconeixement a algunes associacions.” (Tècnics/ques)

Igualment es valora que seria bo promoure el treball interactiu i participatiu de les entitats, en comptes de potenciar la competitivitat, tal com s’explica en l’exemple de la festa del Carnestoltes.

“Potenciar la participació i no la competència en les activitats o festes del poble. Fer canvi de jurat al Carnestoltes, per fomentar la participació; si no, tal com està actualment, es convertirà en competició.” (Tècnic/a)

“Fer una mena de consell d’entitats o comissió organitzadora, no depenent tant dels regidors ni de les polítiques. I que poguéssim coordinar-nos i fer una programació mínimament estable. Es podria reunir a principi d’any.” (Ciutadans/nes)




Pàg

• “Tenir cura del patrimoni històric, juntament amb la conservació i la divulgació, que sigui clara i entenedora per a tothom.”

• “Coordinar els recursos (Camp de les Lloses, Museu del Pa...) i coordinar-ne la divulgació...”

• “Trobaria bé que hi hagués plaques amb textos en llocs o edificis del poble, ben entenedors, ben escrits, per poder conèixer més el poble (i la història).”

• “Promoure un Museu de les Aigües.”

• “Pensar una ruta pels llocs més interessants. Però una ruta acompanyada d’altres coses: d’un llibretó, per exemple, o d’una exposició permanent a propòsit del tema de les aigües sulfuroses, on poder ubicar tot allò que, en algun moment, ja s’ha recollit i exposat. Una ruta per visitar Lurdes, que acostuma a estar obert, el pou Roqueta, les zones d’estiueig, el jardí de la Fontordera (relativament valuós, de Rubió Tudurí).”

Pel que fa a la gestió de la informació a difondre, es planteja des dels col·loquis millorar la coordinació entre tots els mitjans de comunicació actius o que es poden crear (La Revistona, butlletí municipal, Llibre de Tona, nova revista plural, ràdio...). Igualment transmetre la informació per tots els mitjans disponibles: SMS, campanyes al carrer aprofitant celebracions populars, cartells repartits amb anticipació..., i informar més enllà del centre, per exemple a la Canal i als altres barris.

“Millorar la coordinació dels mitjans de comunicació: La Revistona, el butlletí, el Llibre de Tona... En el tema de publicacions et trobes una mica enmig del joc sense voler-ho; són espais polititzats.” (Ciutadà/na)


Cultura



• “Oferta de cursos de música.”

• “Replantejar els premis literaris. Millorar aquesta iniciativa per buscar més implicació de la gent de Tona. Premiar escrits sobre temàtiques locals (paisatges, personatges..., segons el que es concreti a cada edició). A més a més, vas formant un fons interessant per al poble.”

• “Promoure les arts plàstiques: per exemple, per mitjà d’una exposició anual per a artistes joves, amb suport de l’Ajuntament (abans ho havia fet Dèria Art, una entitat ja desapareguda). Tenir en compte les diverses manifestacions artístiques.”

• “Promoure activitats esportives, especialment per a joves, i també fer una campanya adreçada als més petits (incorporant-hi hàbits saludables, com la prevenció de comportaments propers al consum de drogues).”

• “Promoure activitats als espais dels parcs, per aprofitar-los més; per exemple, el parc de les Feixetes.”

• “A l’estiu, es poden habilitar espais de manera ràpida i senzilla.”

• “Per incrementar el coneixement del municipi, promoure els estudis locals sobre àmbits diferents: mediambiental, social, històric... Hi hauria d’haver la possibilitat de concedir ajudes econòmiques o beques i el compromís de la difusió. Per coordinar aquesta iniciativa, estaria bé formar una comissió: per poder valorar les diverses propostes.”

• “Un equip de treball que pogués atendre les demandes de publicacions, establir criteris per a les edicions municipals, etc. Es podria intentar que hi hagués més col•laboració en les publicacions de Tona (‘Llibre de Tona’, ‘La Revistona’, el butlletí municipal...). Sumem esforços, no restem. Quan hi ha el poble pel mig, millor és poder sumar.”

Sobre la protecció del patrimoni artístic, un participant dels col·loquis ha aportat aquest seguit de propostes:

• “Estaria bé fer una revisió del catàleg. I que el revisin un llicenciat d’història de l’art, per fer una valoració artística, un historiador, un urbanista... Val la pena elaborar un catàleg més consensuat entre les diverses disciplines que hi estan relacionades i més clar.”




Pàg

Àmbit de la cultura i el lleure. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Gran riquesa i di-versitat de tradicions i d’esdeveniments cul-turals. Dinamisme.

• Necessitat de Potenciar la cultura a Tona, -més implicació tonencs/ques, més innovació..-

• Treballar per una visió més global de les activitats que es fan al municipi.

• Bona xarxa social.• Valorar les persones que veritablement es mouen pel poble.

• Promoure treball interactiu i participatiu entre entitats; Enfortir les xarxes socials- Coordinació

• Patrimoni cultural (festes, històric...).

• Reflexió i revisió del que s’està fent.

• Millora espais o d’equipaments.- Escola música, espais comuns extraescolars, més horari biblioteca...-

• Reconegut promotor: Biblioteca Caterina Figueras.

• Mancança lleure i activitats culturals població adolescents- jove (de 13 a 18 anys).

• Llistat concret de propostes d’iniciatives o d’activitats.

• Manca d’equipaments i activitats d’oci: cinema, ball, locals d’assaig...- espais per mitjana edat-

• Gestió de la informació: utilització de tots els mitjans de comunicació actius de Tona.

• Aprofitament de diferents escenaris.

Difusió / Agenda cultural (fragmentació, duplicació d’activitats, mateix públic...)

• Protecció del patrimoni històric.

Consell de Joves • Punt jove: Ben valorat, per la ubicació i els serveis que ofereix.

• Biblioteca Caterina Figueras: Bona valoració, per la ubicació i els serveis.

• Faltava espai (però el pas a Can Licus ho resol).

• Diferents sales. Espai per a tennis taula, billar...

• Més ordinadors, i més música i pel·lícules.

Consell d’Infants 10

• La biblioteca i la Canal, ben valorades.

• Cinema. • Obrir el Castell (poder visitar-lo, que hi hagi una protecció per no caure).


Esports


Esports






Pàg

Esports


En aquest apartat mostrem una síntesi de la informació sobre els recursos per a la pràctica de l’esport, així com dels agents i dels instruments per a la promoció de l’esport a Tona. Al final també recollim les opinions i percepcions obtingudes mitjançant els col·loquis.

A Tona es poden practicar molts esports, tant de competició com de lleure.

Es disposa de diverses infraestructures esportives (moltes són en una mateixa zona del municipi):

• De titularitat pública: dos pavellons poliesportius, piscina, camp de futbol, camp d’entrenament d’atletisme, pistes de petanca, circuit de moto, camp de tir...• Espais esportius dels equipaments educatius.• De titularitat privada: Foment d’Esports i gimnasos.

També hi ha un gran nombre d’entitats que es dediquen a la promoció de l’esport: el 2008, concretament, 22.

Actuacions significatives:• Incorporació a un projecte intermunicipal (Projecte Alt Congost): per tal de consensuar, diversos municipis, un model d’ús i una gestió més òptima de les infraestructures esportives.• Creació d’una Comissió d’Esports, amb els grups municipals presents a l’Ajuntament, que, entre d’altres aspectes, va promoure un procés participatiu dels diversos agents d’aquest àmbit (ciutadans/ nes, representats de l’esport escolar, Comissió d’Esports...), el resultat del qual va ser la constitució d’un Consell d’Esports i del seu reglament de participació ciutadana (octubre del 2006).

Valoració de l’esport a Tona

Hi ha un consens ampli en els col·loquis sobre la millora de la situació esportiva a Tona en els últims quinze anys, pel que fa a les instal·lacions (noves àrees i espais: piscina oberta, pavelló, camp de futbol...) i a la pràctica esportiva (nombre de clubs i entitats, diversitat d’esports, nombre de practicants i d’activitats...). En aquest sentit, un participant dels col·loquis comenta que “ja hem fet molts anys política de gestió d’infraestructures; ara cal treballar pel foment de l’esport.” (Ciutadà/na)

“S’ha anat treballant aquest tema, i actualment hi ha serveis municipals com el pavelló, la piscina... Fa uns quinze anys, no hi havia recursos públics per poder practicar un esport. Si volies practicar-ne, havies de ser soci del Foment i llavors tenies accés a les instal·lacions... O si volies utilitzar el pavelló, havies de pagar una quantitat de diners per persona per poder jugar un partit del que fos.” (Tècnic/a)

Actualment, a Tona hi ha una zona esportiva, en general, ben valorada, que incorpora instal·lacions per practicar diverses disciplines: futbol, bàsquet, hoquei, patinatge, atletisme..., tot i que s’ha prioritzat poder disposar d’instal·lacions per al futbol i per a l’atletisme.

“Hi ha prioritats i a Tona s’han prioritzat el camp de futbol i les pistes d’atletisme.” (Ciutadans/nes)

També es disposa de l’espai anomenat Foment d’Esports, instal·lació que té prestigi i és a la memòria dels habitants de Tona: es tracta d’un punt històric, identitari, de referència esportiva i de trobada.

“El Foment fa molts anys que funciona. El seu funcionament és mitjançant els socis i, a l’estiu, és un punt de trobada per als socis. És un lloc important: en un mateix recinte hi trobes pistes per poder practicar diversos esports.” (Ciutadà/na)

“M’agrada la zona esportiva.” (Ciutadà/na)

“La zona esportiva està ben resolta.” (Ciutadà/na)

“Si et mous per molts llocs, no ens podem queixar... Es diu que Tona és un municipi amb força recursos per practicar l’esport, encara que hi ha aspectes


Esports





Pàg

“No era prioritat fer una pista d’atletisme d’un milió d’euros.” (Ciutadà/na)

Pel que fa al dèficit de manteniment en instal·lacions esportives, s’assenyala el mal estat actual del pavelló nou (pista de dalt): hi caldria millorar els vestidors, posar-hi parquet, instal·lar-hi calefacció, obrir-hi un bar, millorar-ne els accessos... També es parla de millores en altres espais: l’actual piscina municipal (ombra, dinàmiques per als infants, activitats...), els llocs per jugar repartits pel poble (cistelles de davant de la piscina i del camp del Gelec), l’skate parc (escletxes dels mòduls molt obertes). D’altra banda, la pista del pati de l’institut no està en bones condicions.

“Temps enrere al pavelló hi havia parquet. Era un pavelló dels més ‘guapos’. A tot arreu sembla que les coses milloren i aquí empitjoren.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha un salt i hi ha un element per ‘grindar’. Hi ha molta separació entre les dues coses i m’agradaria si es pogués ajuntar.” (Ciutadà/na)

També se suggereixen altres instal·lacions esportives: un camp de futbol de gespa artificial, dos camps petits per a un millor aprofitament, fer una pista pavimentada polivalent (per practicar-hi bàsquet, hoquei, skate...) “per a l’ús de tothom”.

“Faria falta que hi hagués dos camps de futbol, però millor dos de petits, perquè hi hauria més possibilitats per fer-los servir.” (Ciutadans/nes)

Un altre aspecte analitzat és la gestió de les instal·lacions. Es parla de col·lapse en certes franges horàries, que dificulta l’accés als equipaments esportius. Possiblement caldria relacionar aquesta qüestió amb l’increment de població i de la pràctica d’esports, la qual cosa genera més demanda.

“Tinc el dubte de si es respon bé a les demandes dels diversos clubs, perquè cada vegada hi ha més població; és a dir, si els equipaments són suficients.” (Ciutadà/na)

“Cada vegada hi ha més gent i, per tant, hi ha més problemes d’horaris per disposar de les instal·lacions esportives del municipi.” (Ciutadà/na)

De les instal·lacions de la zona esportiva, els joves parlen del pavelló poliesportiu, de la piscina municipal i del camp de futbol. Del pavelló poliesportiu, en consideren molt positiu el bon servei que hi troben i els horaris que ofereix (de dilluns a


Esports

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsEsports


que poden millorar. D’aquí a un any, quan s’hagin acabat les millores que s’estan portant a terme, tindrem unes bones instal·lacions esportives... Un cop acabades, les instal·lacions que tenim a Tona seran realment importants.” (Ciutadans/nes)

“La zona esportiva està força completa, i en l’àmbit dels esports hi ha moltes entitats i moltes opcions. Funciona, en gran part, gràcies a la voluntat de la gent que ho tira endavant i ho dinamitza.” (Ciutadans/nes)

L’aspecte d’impuls i d’esforç de persones i d’entitats per promoure activitats esportives és recollit en diversos col·loquis com a motiu d’orgull i de marca d’identitat del poble. També interessa destacar que, a més de les activitats que promouen els diversos clubs i entitats esportives, també s’ha treballat molt en l’esport extraescolar.

“Les activitats esportives ofertes al poble fan que hi hagi molta interrelació entre els nens de les diverses escoles.” (Ciutadans/nes)

Pel que fa a les preocupacions o dèficits, hi ha un tema molt recurrent: els criteris a l’hora de prioritzar les inversions en infraestructures esportives, i, derivat d’aquests criteris, la manca de piscina municipal coberta. En aquest sentit, es qüestiona que no s’hagin atès les necessitats dels tonencs/ques, molts dels quals demanaven una piscina coberta, per no haver de desplaçar-se fora del poble per fer natació durant tot l’any (tant els joves com els adults).

“Falta la piscina coberta. Es vol crear un camp ‘a l’última moda’ i no es preocupen de les necessitats del poble.” “Faria falta una piscina coberta, ja que les persones que necessiten practicar la natació han de desplaçar-se als pobles veïns.” “És un problema per a tota aquella gent que, com jo, necessita practicar la natació per qüestions de salut. M’he de desplaçar a una altra població i, per tant, això comporta més costos i més problemes de temps.” “Necessitat d’una piscina coberta i oferta de natació tot l’any.” “La piscina és necessària de ja fa temps. No tenir piscina és greu en un poble com el nostre.” “La zona esportiva milloraria molt amb la piscina coberta.” (Ciutadans/nes)

“La piscina coberta s’ha utilitzat electoralment tant per la part dels que governen ara com els d’abans. Abans s’hauria d’haver fet la piscina coberta que no pas l’ampliació de la zona esportiva. Taradell ens ha marcat un gol quant a la piscina coberta. Entenc que una instal·lació d’aquest tipus és cara de mantenir, però seria un benefici molt important per al poble.” (Ciutadà/na)




Pàg

Cal treballar perquè pugui practicar esport tota la gent de Tona. Val la pena fomentar l’esport de base, amb tot el que això comporta: valors, educació, actituds, relacions..., i utilitzar-lo com a eina de cohesió entre la gent, entre les diverses escoles.

“S’ha fet una política de gestió d’infraestructures durant molts anys i ara cal fer una política de foment de l’esport. Apostar i fomentar l’esport base, no tant el professional. Educar en la pràctica de l’esport: les relacions, els valors, les actituds..., no només tenir la idea de guanyar. L’escola de futbol és un bon exemple, vol anar més enllà. Esperem que aquesta iniciativa creï escola. Educar en actituds i valors, no només en voler guanyar.” (Ciutadà/na)

“S’ha de fomentar la interrelació entre les escoles de Tona i els clubs i entitats, i aquí l’Ajuntament pot facilitar i fer.” (Ciutadà/na)

En relació amb les entitats, es proposa la continuació de la bona feina feta fins ara i es planteja unir esforços per promoure l’esport entre la població.

Com a propostes relatives a les infraestructures i a les instal·lacions esportives, recordaríem els comentaris esmentats abans, en les valoracions dels dèficits: per exemple, la necessitat de millores en el pavelló i en altres espais de fora del poliesportiu. També cal recordar les mancances: piscina coberta, pista polivalent, pista d’skate...

“Fer una pista pública asfaltada i que fos polivalent (per a bàsquet, futbol...). Aniria destinada a moltes persones que els agrada l’esport, sense de pagar una quota per poder practicar l’esport que els agrada. Dins d’aquesta zona, també podria haver-hi la nova pista de skate.” (Tècnic/a)

Com a proposta innovadora, es fa esment del projecte de geotèrmia a les instal·lacions esportives, amb possible aprofitament, també, per part de les escoles. Es tracta d’un projecte energètic sostenible. També hi ha implicacions més costoses: manteniment, neteja de les instal·lacions, recursos humans necessaris...

D’altra banda, es manifesta que podria millorar l’oferta d’equipaments si es disposés d’altres instal·lacions, com ara dels espais esportius de les escoles (durant tot l’any). També es parla de la possibilitat de gaudir, més gent, de les instal·lacions esportives durant l’estiu, quan els clubs no les fan servir tant. Es voldrien aprofitar tots els recursos que hi ha al municipi.


Esports



diumenges), però destaquen negativament les condicions de la pista de dalt (sense aire condicionat ni calefacció). Pel que fa a la piscina, es coincideix que és un lloc molt concorregut, molt visitat pels joves, però troben a faltar-hi certa dinamització, més activitats per fer-hi, a més del servei de préstec de llibres que hi ha. També es comenta que sigui un espai que només s’utilitza a l’estiu. Quant al camp de futbol, diuen que està ben equipat, tot i que a l’hivern, quan entrenen, hi passen molt de fred. També destaquen positivament el projecte formatiu d’una escola de futbol, en un sentit professional (Font: Consell de Joves).

A més dels comentaris sobre infraestructures i instal·lacions, també es recullen valoracions de les actuals dinàmiques en la pràctica de l’esport a Tona. En general, es destaca que ja no es fomenta prou l’esport. També es creu que s’hauria de promocionar la participació de la gent de Tona en els equips locals i no buscar gent d’altres pobles amb la intenció de guanyar. Això comporta que els tonencs/ques no recolzin tant certs equips, pel fet d’estar formats per persones de fora. També es detecta molt més interès per competir que per practicar esport, aspectes que s’haurien d’equilibrar.

“La gent que juga a futbol, la majoria no és del poble. Jo ho vaig intentar per entrar i no vaig poder. Em van dir que no els interessava. Al primer equip hi ha molta gent, però és de fora. Si la gent fos del poble s’aniria més al camp. L’equip d’ara té aires de grandesa i prioritza aconseguir pujar més amunt i, per mi, l’important és que la gent que hi jugui sigui del poble. Hi hauria d’haver un canvi de cultura i, si s’han de fer tres equips, es fan, perquè tothom de Tona que vulgui hi pugui jugar. Això ha fet que gent del poble jugui en altres equips de poblacions veïnes.” (Ciutadà/na)

Pel que fa al coneixement de les activitats i esdeveniments esportius, en general se’n té prou coneixement, malgrat que es cregui que hi ha poca difusió, aspecte que hauria de millorar, amb diversos suports i fent arribar la informació a un públic més divers.

Propostes per millorar l’esport a Tona

Les propostes recollides podríem agrupar-les en aquests blocs: promoure la pràctica de l’esport, donar suport a les entitats, millorar les instal·lacions o fer-ne de noves, millorar la gestió de les instal·lacions, millorar l’oferta i la difusió de la informació relativa a activitats i celebracions.




Pàg

Àmbit d’esports. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Millora de les infra-estructures esportives en els últims quinze anys.

• Demanda piscina coberta.• Fomentar i promoure l’esport de base, i per a totes les franges d’edat.

• Zona esportiva: ben valorada.

• Dèficit manteniment en algunes instal•lacions esportives: pavelló, piscina municipal, pista d’skate...

• Continuar promovent l’esport extraescolar.

• Enfortiment del teixit social esportiu.

• Gestió d’horaris: franges horàries amb sobreocupació.

• Coordinació difusió de les activitats esportives a càrrec del Consell d’Esports.

• Gran impuls per part de les persones implicades en aquest teixit.

• A vegades, dificultat d’accés a la informació (activitats, esdeveniments esportius...).

• Millora instal•lacions: camp de futbol, pista pavimentada polivalent...

•Augment de la pràctica esportiva (en nombre de practicants i en diversitat de disciplines esportives) i de l’esport extraescolar.

Poder utilitzar instal•lacions escolars

• Coneixement de les instal•lacions esportives per part dels ciutadans/nes.• Projecte geotèrmia.

Consell de Joves• Pavelló: Ben valorat, en general. En destaquen, sobretot, els horaris d’obertura.

• Piscina.

• Camp de futbol: ben equipat, i ara és important l’escola de futbol.

• Cal aire condicionat i calefacció a la pista de dalt.

• Poques activitats per fer-hi.

• Molt fred a l’hivern.

Consell d’Infants 11

• Pavelló.

• Piscina: Bona valoració.

• Calefacció a la pista de dalt.

• Millorar-lo per dins (és molt vell). • Llocs per esperar.



Esports



“Per solucionar el col·lapse de l’ús de les instal·lacions, cal poder accedir a les instal·lacions dels centres d’ensenyament, encara que siguin descobertes.” (Ciutadans/nes)

“S’hauria de poder utilitzar més les instal·lacions de Tona durant èpoques en què els clubs no les fan servir tant, com, per exemple, a l’estiu, quan es podrien fer colònies esportives i lingüístiques, perquè els participants puguin aprendre l’anglès. Així mateix, també n’han de poder gaudir les persones que no pertanyen a cap club.” (Ciutadans/nes)

Pel que fa a les activitats d’esport extraescolar, es proposen preus més econòmics.

“Hacer más actividades para jóvenes, extraescolares, que no sean tan caras. Por ejemplo, hacer que las instalaciones deportivas fueran un espacio más libre, o que pagando una pequeña entrada pudieras utilizar las pistas, gimnasio...” (Ciutadà/na)

Per una millor gestió de la informació esportiva del poble i de la difusió, es proposa la distribució de fulls o cartells informatius, la coordinació de la qual es podria fer per mitjà del Consell d’Esports. També es planteja fer difusió d’oci alternatiu i relacionat amb l’esport.

“Difusió de tots els esdeveniments esportius en què participen els clubs. Fer un cartell setmanal o tríptic i distribuir-lo en llocs clau del municipi. Aquest és un aspecte que es pot treballar des del Consell d’Esports.” (Ciutadans/nes)

“Donar a conèixer les alternatives d’oci esportiu que hi ha al poble.” (Ciutadà/na)




Pàg

Salut Informem, sintèticament, sobre els serveis, recursos o agents de l’atenció sanitària, així com dels serveis que ofereixen.

Àrea bàsica de salut (ABS) – Centre d’atenció primària de TonaÉs el principal centre de referència al municipi pel que fa a l’accés a l’atenció sanitària.

• Ofereix un ampli ventall de serveis.• Dóna informació dels recursos: gestiona les demandes o en fa una derivació. • Promou l’educació sanitària entre la població. • Participa en programes comunitaris. • Dóna cobertura a consultoris sanitaris de municipis més petits de l’entorn.

Està format per aquest equip de professionals d’atenció primària:

• Metges de família • Infermeres• Treballadora social • Pediatres• Llevadora • Fisioterapeuta• Odontòleg • Auxiliar de clínica• Personal d’atenció a l’usuari

Es disposa del servei d’atenció continuada (per urgències): des de les 9 del vespre fins a les 8 del matí, els festius i els caps de setmana, s’ha de trucar al telèfon 061.

L’atenció per aquest mitjà segueix aquest itinerari: Des d’aquest telèfon, es demana a l’usuari de quin problema es tracta i, acte seguit, s’informa de què s’ha de fer:

• anar al CUAP (centre d’urgències d’atenció primària) de Vic (ubicat a l’Hospital General de Vic),• suggerir, telefònicament, una possible solució,• enviar-nos un metge a casa,• fer venir una ambulància a casa per traslladar-nos a l’hospital,• i, fins i tot, si estem en situació de risc vital, enviar-nos una ambulància medicalitzada.

Des del Servei Català de Salut, es posa a disposició del ciutadà un servei telefònic:


Salut

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsSalut





Pàg

Salut


• Sanitat Respon: és un servei que cobreix les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any (per a informació general i consells mèdics). El telèfon és el 902111444.• Call-Center.

Recentment, s’ha millorat el sistema de comunicació d’emergències per a sords i/o disminuïts sensorials. Impulsat per l’Ajuntament i en col•laboració amb la Policia Local, s’ha posat en marxa un servei de comunicació per a les emergències sanitàries o de seguretat.

S’emeten missatges curts (SMS) per telèfon mòbil i indicant el codi de l’usuari, més uns codis establerts per a cada situació; d’aquesta manera els agents tenen coneixement de l’avís d’emergència.

És un sistema molt innovador ja existent a l’Ajuntament de Màlaga i que, a més de fer un servei a aquest col·lectiu, apropa la policia als ciutadans/nes en el vessant de suport social.

També és important destacar el PAS, un programa preventiu relacionat amb la salut dels infants, els adolescents i els joves: en alimentació, sexualitat, abús de pantalles..., i, sobretot, de prevenció i reducció de risc en el consum de drogues. Té una perspectiva de treball comunitari i transversal. Articula diversos àmbits de treball i coordinació: Comissió General del PAS, Grup Motor del PAS, Grup Protocol, Comissió Tècnica, Comissió de Seguiment. Fins a la primavera 2008 s’anomenava DRAC, nom del programa del Consell Comarcal d’Osona.

Valoració de l’atenció sanitària a Tona

Sobretot els ciutadans/nes, han valorat molt favorablement el centre d’atenció primària de Tona (CAP). Se’n reconeix la millora gradual, la incorporació de nous serveis, juntament amb la bona atenció i la preocupació per les persones o col·lectius (per exemple, el de la gent gran). Podríem dir, també, que la relació entre els ciutadans/nes i els professionals del CAP és bona.

“La valoració del servei i del nivell de cobertura és bona. El dentista per als infants, crec que està molt bé i és una iniciativa molt positiva.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha un gran respecte per la gent que treballem al centre de salut. De vegades tenen molta paciència amb nosaltres. Això facilita molt la feina.” (Tècnic/a)

“El CAP funciona bé.” “Bon servei d’atenció al CAP.” “Sempre que hi hem hagut d’anar ens han donat un bon servei.” “Mai he tingut cap queixa.” “El CAP ha crescut en serveis.” “Al CAP es preocupen molt per la gent gran.” (Ciutadans/nes)

“Molta qualitat d’assistència als avis de Tona. Hi ha molt bons serveis i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)

“Te hacen la tarjeta de sanidad rápido.” (Ciutadans/nes)

“Tenint els equipaments vitals coberts, es pot començar a treballar en altres equipaments... Nous equipaments donen un valor afegit. L’escola de música no només aporta ensenyaments musicals, sinó també beneficis socials, culturals...” (Ciutadà/na)

Pel que fa a dèficits o mancances en l’atenció sanitària, s’assenyala el fet de pertànyer a una zona sanitària el centre de la qual és Vic; per tant, la dependència i la necessitat de considerar-ho en els itineraris d’atenció sempre hi serà. Això significa que el CAP, com a membre d’aquesta àrea, comparteix alguns recursos i serveis amb els equipaments sanitaris de Vic i de la resta de l’àrea. És a dir, és difícil concentrar al poble tots els serveis de salut necessaris, tot i que es valora que cada vegada s’incorpora més cobertura a Tona per tenir més autonomia (per exemple, el dentista infantil).

Als col·loquis també es fa referència, d’una banda, a elements més estructurals del sistema sanitari català (amb difícil solució en l’àmbit local) i, de l’altra, a


Salut





Pàg

“Han tret el servei de guàrdia nocturn.” “A les farmàcies, quan és de nit, no pots comprar sense recepta.” (Ciutadans/nes)

“Trobo horrible que no hi hagi un metge de guàrdia a les nits dels caps de setmana.” (Ciutadans/nes)

“Estoy disconforme de que cierren el CAP por la noche. Tener que llamar a urgencias y llamar al 061 no me parece bien.” (Ciutadans/nes)

“El sistema d’urgències que s’ha implantat no convenç. De tota manera, si hi ha una emergència, s’ha d’anar directament a l’Hospital de Vic, ja que aquí no ens hem sentit ben atesos.” “El nou sistema d’urgències no convenç. Per a les escoles, anar al CAP no ens serveix i anem directament a l’Hospital de Vic.” (Ciutadans/nes)

“A les escoles que hem d’anar al CAP per urgències no ens serveix, perquè hem d’esperar molta estona i, finalment, hem d’anar a Vic, i per cobrir el servei de l’escola ens és dificultós.” (Ciutadans/nes)

“Per anar a urgències depens molt d’un autobús.” (Ciutadà/na)

Per part dels joves, del CAP es comenta la manca de serveis d’urgències a la nit, amb la necessitat de trucar al 061, i que, per les necessitats actuals, aquest servei resulta insuficient (Font: Diagnòstic Consell de Joves 2008).

Amb relació al funcionament del servei sanitari, i sense invalidar els comentaris satisfactoris abans transcrits, també es qüestiona en part com s’organitza l’atenció: la programació de les visites, la manera de prioritzar l’atenció segons la gravetat del cas, l’enfocament en l’atenció del grup familiar, la distribució dels pacients per metge, el temps que cal esperar per conèixer els resultats de certes proves...

“Serveis poc eficients, ja que hi ha una mala gestió en les hores de visita, passa molt temps perquè et donin uns resultats... És molt difícil que et derivin a un especialista... L’atenció que et dedica el professional és poc profunda, no t’atenen gaire bé..., sempre et recepten el mateix. Sembla ser un servei especialitzat per si tens un refredat o tos, però no va més enllà.” (Ciutadà/na)

“Un aspecte que s’hauria de poder millorar és la distribució dels pacients; per exemple: ens trobem a casa que cadascú de la família ha de demanar hora per


Salut



preocupacions o dèficits associats al funcionament concret dels serveis de salut a Tona, per bé que a vegades els dos àmbits estan relacionats.

Pel que fa al primer grup d’observacions, es parla de la burocratització existent per accedir a l’atenció: demanar hora, esperar força estona encara que s’hagi programat la visita, esperar per a receptes o per a la programació de proves que calgui fer a Tona o a Vic, etc. Tot plegat, genera molt malestar i és un tema molt recurrent entre els ciutadans/nes per la difícil comprensió dels itineraris burocràtics.

“L’altre dia vaig anar al metge, i vaig haver d’esperar-me més de mitja hora. Després d’aquesta mitja hora, em va tocar el torn (ja tenia hora demanada prèviament), vaig entrar amb el metge, i ningú no em va donar cap tipus d’explicació de la meva espera. Em vaig sentir bastant malament.” (Tècnic/a)

“Tots opinen que el tema de salut està molt descuidat. Ara cal demanar hora per a tot, s’ha burocratitzat molt. Tens molt temps d’espera per ser atès; per fer una recepta et donen hora al cap d’una setmana.” (Ciutadans/nes)

“No et serveix de res fer cues al CAP, perquè al final, per a qualsevol cosa has d’acabar anant a Vic.” “La sanitat s’ha burocratitzat molt, els temps d’espera són molt llargs.” (Ciutadans/nes)

“En el CAP no donen tots els serveis; depens molt de l’Hospital de Vic (radiografies, ecos, urgències...). Els serveis mèdics han quedat petits.” (Ciutadà/na)

Quant a les preocupacions relacionades directament amb els serveis de salut de Tona, en molts col·loquis es destaca el cas de les urgències. Tot i que algunes persones valoren positivament el servei d’ambulància i el suport telefònic del 061, el nou sistema d’urgències sembla que no convenç prou. La percepció més general és de no cobertura al poble, amb dificultats o, fins i tot, impossibilitat de desplaçar-se a Vic si la persona no té mitjà de transport propi.

“Tenir ambulància està molt bé.” “El 061 és útil i són ràpids.” (Ciutadans/nes)

“Abans hi havia assistència durant les 24 hores del dia, donant a les persones una seguretat davant d’una emergència. Que la vida d’una persona pot ser per poques hores! A ningú agrada que falti aquest servei i, a més, a altres municipis s’ha lluitat per disposar d’un metge 24 hores al dia i, en aquest cas, Tona s’ha quedat com s’ha quedat.” (Ciutadà/na)




Pàg

Propostes per a l’atenció sanitària

Les propostes recollides als col·loquis per millorar la qualitat i la cobertura de l’atenció sanitària s’orienten a augmentar tant la capacitat dels serveis com dels recursos disponibles (professionals de medicina general i especialistes), millorar aspectes de l’atenció, bé amb més recursos o adaptant l’organització (en població general i en certs col·lectius), així com afavorir un model d’atenció en casos d’urgència que compensi la distància respecte a Vic (centre d’atenció i farmàcia).

Els col·loquis també aporten suggeriments més concrets: incorporar més professionals (pediatres), reduir el temps d’espera –tant en visites programades com en proves mèdiques-, organitzar l’atenció primària per diferenciar els tipus de visita i descongestionar el temps d’espera, facilitar que a tots els membres d’un grup familiar els correspongui el mateix metge de capçalera, disposar d’un professional mèdic d’urgències amb abast global (medicina general, pediatria....) o “un servei sanitari, les 24 hores, com abans”, facilitar els desplaçaments als serveis sanitaris de Vic a qui ho necessiti, tenir més autonomia a Tona pel que fa a proves o serveis.

“Destinar molts més recursos a la Sanitat.” (Tècnics/ques)

“S’hauria d’estudiar més la situació de cada persona i dedicar-li més atenció.” (Ciutadà/na)

“Penso que s’hauria de dividir els pacients per famílies i així tenir el mateix metge de capçalera tota la família.” (Ciutadà/na)

“Hi hauria d’haver un sistema per poder diferenciar els tipus de visita.” (Ciutadà/na)

“Seria positiu que, des del CAP, es poguessin oferir serveis o proves que actualment s’han d’anar a fer a l’Hospital de Vic.” (Ciutadà/na)

“No tothom té el tema del desplaçament a Vic resolt i aquest aspecte no està contemplat quan t’has de desplaçar.” (Ciutadà/na)

“Oferir un metge d’urgències que abasti tant la medicina general com la pediatria.” (Ciutadà/na)


Salut



un metge diferent.” (Ciutadà/na)

Part de les crítiques del funcionament del servei sanitari a Tona s’associa a la saturació dels recursos, per l’augment de la població i, en conseqüència, de les demandes (tant en nombre com en diversitat). Es consideren insuficients i es planteja una adequació a la realitat actual.

“El CAP és insuficient, hi manquen serveis. Caldria un servei més ampli i més instruments, amb professionals que els sabessin utilitzar.” (Ciutadans/nes)

“Manca de serveis... Saturació del servei... Ens persegueixen, els malalts.” (Tècnics/ques)

“Poc abast dels serveis del CAP. Manca de recursos per a la població actual de Tona. Manquen hores per atendre la demanda.” (Ciutadà/na)

“Cal una ampliació del CAP, ja que ara és insuficient. Calen dues pediatres, ja que una és massa poc. Sovint han d’atendre urgències d’altres pobles.” (Ciutadans/nes)

“El nivell general de l’assistència sanitària està empitjorant, tot i que no és responsabilitat de l’Ajuntament. Però és molt deficient pel que fa al nombre d’habitants, el nombre de professionals i els serveis que es donen. És clarament insuficient.” (Ciutadà/na)

Als col·loquis també es parla d’un desenvolupament adient dels aspectes sanitaris en les polítiques de joventut que es duen a terme al poble (juntament amb altres aspectes: habitatge, cultura, qüestions laborals...).

“La política de Joventut no només hauria d’estar limitada a la Festa Major o a l’oci, sinó que també hi ha d’haver polítiques d’habitatge, d’inserció laboral i de sanitat.” (Ciutadà/na)

“Les drogues són un problema... A tots els bars, només falta que en vulguis... Si en vols, en pots aconseguir a qualsevol bar d’aquí a Tona.” (Ciutadans/nes)




Pàg

Treball


Salut


“El CAP ha quedat petit; s’ha d’ampliar, i s’ampliarà. No serà de manera immediata, però està projectat a pocs anys vista. S’ha d’acabar de concretar i tancar tràmits, però és farà.” (Ciutadà/na)

“Tenint com a referència la població en general, s’ha de fer una aposta clara a favor dels col·lectius amb més dificultats, o més necessitats: la gent gran i els joves.” (Ciutadà/na)

Àmbit de la salut. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Bona valoració del CAP.

• Bona cobertura de serveis.

• Burocratització del servei, complicació, dificultat de comprensió.

• Augmentar la capacitat CAP i els recursos (especialistes, més espai...).

• Ambulància.• Saturació dels recursos actuals.Temps d’espera, tot i haver programat la visita.

• Millor organització dels torns i de la programació de les visites.

• Bona atenció a la gent gran.

• Serveis sociosanitaris i de suport a malats i a familiars.

• Manca de servei d’urgències (abans n’hi havia).

• Desplaçaments a Vic.

• Cercar una resposta o model d’atenció d’urgències que compensi la qüestió dels desplaçaments a Vic.

• Programa DRAC d’atenció i prevenció en el consum de drogues (per a l’adolescència i la joventut). Des del 2008, hi ha el programa PAS.

• Incorporar les qüestions de salut en les polítiques de joventut.

Consell de Joves• Ben valorats els serveis sanitaris i la ubicació.

• Bancs. Podrien ser més còmodes.

• Pèrdua del servei d’urgències.

Treball





Pàg

Informem sobre l’estructura de la població pel que fa a l’activitat laboral, com també dels aspectes destacables de la població activa (ocupada i desocupada): sectors econòmics, mobilitat, evolució..., així com dels recursos disponibles per a la formació, l’orientació i la incorporació al mercat de treball. Desprès d’aquesta part més descriptiva, hi ha les opinions i percepcions expressades per tècnics/ques i ciutadans/nes en els col·loquis.

Recursos per a la formació, l’orientació i la inserció laboral

• L’Escola d’Hostaleria d’Osona, com a centre referent (ofereix cursos ocupacionals reglats). • L’escola d’adults Aula Oberta – Pla local de formació de persones adultes.• La Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament: formació per al treball. • El Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud - Alt Congost: orientació i inserció laboral, borsa de treball. • Per als Joves: Punt Jove, servei d’informació juvenil (actualment, a Can Licus).• El centre d’informació per a treballadors estrangers (CITE).• Consell Comarcal d’Osona – Programa ILO-SER, per a persones majors de 16 anys que pertanyen a col•lectius d’atenció preferent (dones, joves, immigrants, persones amb dificultats especials...).

Estructura de la població en relació amb l’activitat laboral Algunes dades:

• Més de la meitat de la població de Tona (53,7%) es considera població activa (segons dades del 2001), és a dir, amb potencialitat per a treballar (amb 16 anys o més). La resta és classificada com a població laboralment inactiva.

• D’aquest volum de població activa, el 94,4% és població ocupada i la resta (5,6%) es troba en situació d’atur.

• En general, les xifres d’atur de Tona són més baixes que les d’Osona i de Catalunya. Als darrers cinc anys hi veiem una tendència a augmentar. Destaca la major proporció d’atur femení a Tona sobre els altres àmbits comparats.

• La situació d’atur (*) afecta més les dones, dins d’una posició ja estructural, i les dades de registre assenyalen sobretot les dones espanyoles. Per edats, afecta més als joves (entre 20 i 24 anys) i als adults més grans (entre 55 i 64 anys). El factor nivell d’instrucció també incideix negativament en persones amb educació mitjana-baixa (amb estudis primaris - educació general).

• En general, Tona presenta una taxa d’activitat i d’ocupació prou consolidada, amb resultats superiors als dels municipis semblants de la comarca, als de la pròpia comarca i als de Catalunya.

• En el període que va del 1991 al 2001, la població ocupada es va incrementar en un 32,9%. Aquesta ocupació va ser afavorida, principalment, pels sectors econòmics de serveis, indústria i construcció, però no totalment per empreses establertes a Tona, ja que més de la meitat dels ocupats que residien al municipi tenien el treball en altres llocs, majoritàriament de la comarca.

• Evolutivament, fins al 2006 es detecta un augment progressiu del volum d’aturats: un 25,2% més que al 2001. Aquest increment sembla afectar més les dones (68,6%) que els homes (31,4%), dins una tendència ja estructural. Entre persones joves, aquesta diferència entre sexes sembla més equilibrada.

(*) Aquestes dades són d’atur registrat: no inclouen persones potencialment actives no registrades, però que cerquen ocupació (joves, dones, immigrants estrangers...)


Treball

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsTreball





Pàg

“He utilizado el servei Almudena12 , dejé los datos y me ofrecieron trabajo, no en Tona, aquí es difícil.” (Ciutadà/na)

“No ho conec gaire, em sembla que funciona prou bé.” (Ciutadà/na)

“Centelles té una borsa de treball i Tona no.” (Ciutadà/na)

També s’han recollit comentaris sobre la promoció laboral en l’organització de l’Ajuntament, en el sentit de necessitat d’activar la promoció interna.

“Pel que fa a l’organització de l’Ajuntament i del personal, s’han reforçat les jerarquies més altes, hi ha hagut incorporacions puntuals en algunes àrees, però no s’ha promogut la promoció interna.” (Ciutadà/na)

Propostes per a la promoció laboral

Com a propostes sorgides en els col·loquis, es parla d’una borsa de treball a Tona associada a un viver d’empreses. I en l’àmbit de l’organització de l’Ajuntament, es proposa la realització d’itineraris formatius professionalitzats.

“Hi hauria d’haver una borsa de treball a Tona, lligada al viver d’empreses, que fes de filtre, per promoure els joves emprenedors. Seria molt bo que la gent del poble treballés al poble. Diria molt del poble.” (Ciutadà/na)

“Proposo que a l’Ajuntament es realitzin itineraris formatius professionalitzats. Cal una formació del personal, conèixer les capacitats i aptituds de cadascú i fer programes de gestió tutorial. Això permetrà reduir costos i projectar una imatge de funcionari molt més positiva que la que hi ha actualment. L’Ajuntament som tots. Això donaria un tret diferencial al poble. Hem de reconèixer el que tenim i potenciar-ho.” (Ciutadà/na)

12 Insertora laboral


Treball

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per àmbitsTreball


Valoració de la promoció i de l’accés laborals

Als col·loquis s’han recollit diverses valoracions i/o preocupacions dels ciutadans/nes a propòsit d’aquest àmbit.

Les possibilitats de trobar feina al poble semblen haver augmentat amb el creixement demogràfic i urbanístic. Ha representat un factor d’atracció que ha permès disposar de més llocs de feina, tot i que molta gent treballa fora del municipi.

“Des que el poble ha crescut, hi ha força indústria de fora i més llocs de treball.” (Ciutadà/na)

El petit comerç (font de llocs de treball o d’autocupació) sembla tenir molta rotació (obrir/tancar), la qual cosa provoca poca estabilitat.

“Obren moltes botigues i se’n tanquen moltes. Poca animació del comerç si ho comparem amb Centelles.” (Ciutadans/nes)

Per a la recerca de feina, es disposa del servei de la borsa de treball del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació Osona Sud – Alt Congost. L’atenció rebuda és molt ben valorada pels usuaris/es. Però es dóna més importància a tenir una borsa de treball a Tona, que podria promoure l’ocupació al propi poble, i resultar útil, especialment, per als joves.

La qüestió de la inserció laboral dels joves sembla ser un punt important que s’hauria de considerar juntament amb les altres polítiques i línies de promoció de la joventut (cultura, habitatge, sanitat...). Aquest aspecte és comentat també en algun col·loqui en relació amb les dificultats d’emancipació del jovent per raons de baix nivell adquisitiu i precarietat.

“L’aspecte que més em preocupa és el nivell adquisitiu que tenim els joves, ja que la majoria estem dins la franja ‘mileurista’, i això no ens ajuda gens a l’hora de buscar un habitatge i poder-nos emancipar.” (Ciutadà/na)





Pàg

SERVEI A LES PERSONES

Elements de diagnòstic per franges d’edat

Tots fem TONATots fem TONATots fem TONA

Treball


Àmbit del treball. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Amb el creixement del pobles, més pos-sibilitats de trobar-hi feina.

• Predomini dels desplaçaments fora de Tona per motius laborals.

• Dificultat de trobar feina a Tona.

• Adaptació de la borsa de treball al poble, associada a un viver d’empreses.

• Servei de borsa de treball: més llocs de feina fora de Tona.

• Es prefereix treballar al poble.• Promoció de joves emprenedors.




Pàg

Infància

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edat


En aquesta franja considerem la població de 0 a 11 anys. En les valoracions recollides als col·loquis, s’observa que la infància no ha estat un tema recurrent. Les opinions sobre aquesta franja d’edat han estat molt genèriques i centrades en el temps de lleure i/o en l’educació no formal. No obstant això, també s’han recollit les valoracions dels infants sobre aspectes i temes del seu interès, per mitjà de l’espai més representatiu i participatiu: el Consell d’Infants. Desprès de les opinions dels adults, s’incorporen les valoracions que fan els propis infants.

TONA: Població total de 0 a 11 anys - potencialment en edat escolar, per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)

Anys Total (n) Homes (n) Dones (n) Total % Homes % Dones %

0-2 299 161 138 3,8 2,0 1,7

3-5 307 158 149 3,9 2,0 1,9

6-11 553 273 280 7,0 3,4 3,5

Total Població 1.159 592 567 14,7 7,4 7,1

T.69. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre del 2008. Elaboració pròpia

Els elements millorables esmentats als col·loquis són les activitats extraescolars, l’oferta d’estiu i els ajuts públics respecte a aquestes activitats.

Aspectes favorables, de fortalesa...

En general, es reconeix la millora dels recursos adreçats a la infància, tant en qualitat com per l’augment de les places en escoles bressol (educació formal).

“Bona oferta educativa per a totes les edats; a més cada vegada n’hi ha més.” (Ciutadà/na)

“L’educació per a nens més petits, crec que està molt ben coberta, si més no a l’escola Vedruna (és l’escola on hem anat tota la vida els de casa) està molt bé.” (Ciutadà/na)

“Sembla que l’educació a Tona està molt millor que abans. Amb l’nstitut i la nova escola bressol s’ha donat servei a molta gent.” (Ciutadà/na)

També es valora bé que es facin activitats per a la infància en educació no formal, moltes d’elles vinculades a les escoles, la qual cosa afavoreix la

En aquest segon bloc d’informació relativa al servei de les persones, incorporem elements de diagnòstic per franges d’edat derivats de les valoracions expressades per tècnics/ques i ciutadans/nes en el treball de recerca qualitatiu (col•loquis individuals i grupals). La informació s’ha ordenat segons aquests grups d’edat: infància, adolescència, joventut, adults i gent gran.

En general, per a cada franja d’edat, hi ha la descripció numèrica del volum que representa en relació amb la població total (segons dades provisionals de l’octubre del 2008, extretes del padró municipal), les valoracions recollides en termes de fortalesa, dèficits i propostes. Acabem cada apartat amb un quadre resum.

Als apartats de joventut i gent gran, hi ha una síntesi de la informació més descriptiva de recursos, programes i espais per a aquests col·lectius.

Infància

Infància





Pàg


“Trobo mancances, per als infants, dins de l’àrea del teatre.” (Ciutadà/na)

Els espais públics són deficitaris, segons els participants dels col·loquis. En concret, es valora que cal més cura als parcs infantils i del mobiliari d’aquests espais (gronxadors, papereres, llums...).

“Els parcs, a vegades, estan molt bruts. La gent no acaba de ser del tot neta; no és perquè no els netegin... Cal tenir els parcs en bones condicions.” “Es feien moltes activitats al Parc Roqueta: berenars..., però ara no hi ha llum (uns brètols van trencar els llums i no els han arreglat); el vàter està malament... Ara sembla que només sigui per a gossos.” “La bassa que van fer al bosquet de la Canal està molt bruta, amb ampolles de cervesa...” (Ciutadans/nes)

“Els parcs són un reflex del poble. Som un poble gran i hem de donar una bona imatge. Ja es paguen molts impostos i el vull guapo!” “En general, els parcs infantils estan descuidats, cal reestructurar-los i posar-hi gronxadors. Els calen ‘mimos’.” “Es van fer un dia i no s’han mirat mai més. Els gronxadors estan en mal estat. El parc del costat de l’ajuntament està fatal, mal organitzat i no dóna seguretat. A la zona de la Canal, cal un parc infantil just al costat del Pa amb Xocolata.” (Ciutadans/nes)

Propostes per a la infància

Les propostes recollides se centren bàsicament a potenciar i promoure espais i activitats per als horaris extraescolars (a l’hivern i a l’estiu), de manera assequible o amb ajudes, per afavorir la formació integral dels infants i, també, en alguns casos, donar suport a les famílies, sobretot en horaris laborals.

“Cal oferir una oferta assequible per a tothom, que hi pugui accedir qualsevol persona de qualsevol classe social. S’haurien d’oferir tallers i cursos relacionats amb l’art, la música, el teatre, l’esport, etc.” (Ciutadà/na)

“Seria interessant que es disposés d’alguns llocs per a la canalla; que fora d’horari escolar hi poguessin anar per tal de cobrir fins que la família acabés de treballar.” (Ciutadà/na)

“Potenciar que els casals d’estiu siguin públics.” (Ciutadà/na)

“Fer activitats o una escola d’anglès: aprenentatge per a infants, però fent-ho

incorporació de famílies nouvingudes a la dinàmica comunitària del poble; els infants són aquí el canal de coneixença i d’implicació dels adults en la comunitat. Des d’aquesta visió, es considera Tona com un poble adient i dedicat als infants, amb un entorn agradable, que facilita les activitats dels nens i nenes amb la família i amb el grup d’iguals. Un altre recurs disponible és l’Esplai Güitxi–Güitxi, però no disposa de gaires places.

“És un poble dinàmic per als infants.” (Tècnic/a)

“Els nens fan que t’impliquis i t’integris al poble.” (Ciutadans/nes)

“Tenen força parcs on poder jugar; a més a més, la part que envolta el Castell està molt ben cuidada i s’hi poden fer excursions.” (Ciutadà/na)

Aspectes que preocupen, que són millorables...

Es recullen aspectes relatius a l’educació formal i no formal, i als espais públics (jardins infantils).

Pel que fa a l’educació formal (escoles), tot i que, en general, la valoració és bona, pel que fa al funcionament, també hi ha percepcions contràries en relació amb la qualitat de l’ensenyament. Per una banda, s’està satisfet de l’educació rebuda i, per l’altra, es demana la millora de la qualitat educativa.

“Caldria millorar el nivell educatiu de les escoles i que cada professional d’educació ocupés la plaça que li correspon en funció de les seves capacitats.” (Ciutadà/na)

Pel que fa a l’educació no formal a Tona, en general, es percep com a insuficient en quantitat i diversitat. Es manifesta que caldrien més activitats extraescolars, més places a l’Esplai Güitxi-Güitxi, millor oferta per a l’estiu, activitats per aprendre l’anglès, iniciació al teatre...

“Els serveis públics que s’ofereixen per a la canalla no són suficients.” (Ciutadà/na)

“Hi ha un esplai, però hi van pocs nens i nenes.” (Ciutadà/na)

“No hi ha prou oferta, en general, a l’estiu, per a infants.” (Ciutadans/nes)

Infància

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edatInfància





Pàg


A continuació, tal com hem comentat a l’inici, exposem les aportacions realitzades pel Consell d’Infants durant el curs 2007-2008.

Es van treballar diversos temes, i de cada un es van fer propostes, que van quedar estructurades en tres blocs: coses que pot fer l’Ajuntament, coses en les quals l’Ajuntament pot influir i coses en què l’Ajuntament no pot fer res, però sobre les quals val la pena opinar.

PRESENTACIÓ feta pel CONSELL D’INFANTS

El Consell d’Infants és un grup d’ infants de 8 a 11 anys que treballa i fa propostes per millorar el poble. Representa tots els infants del poble.

Accions del 2007:• Hem fet jocs per representar els drets dels Infants, com per exemple: els jocs dels coconuts. Amb els jocs dels coconuts ens adonàvem que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats, o sigui, els mateixos drets.• Hem fet una observació per grups. Hem anat a diversos llocs públics de Tona i hem observat les coses que ens agraden i les que podrien millorar. Al final, vàrem puntuar-les.• Hem treballat els drets dels infants.• Hem treballat el consens.• Hem treballat les maneres de participar.

Valoracions i propostes recollides pel Consell d’Infants per al diagnòstic comunitari entorn d’aquests temes:

• Serveis del poble• Neteja del poble• Seguretat• Infraestructures (places, carrers, parcs)• Espais per al joc

d’una forma alternativa, mitjançant els jocs, fent activitats a l’estiu... S’hauria de poder buscar un espai que es pogués utilitzar per a l’ensenyament.” (Ciutadà/na)

Àmbit d’infància. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Millora dels recursos adreçats a la infància (educació formal i no formal), qualitativa-ment i quantitativa-ment.

• Escoles bressol, centres escolars de primària, Esplai Güit-xi–Güitxi, Ludoteca Jocs, Aula d’Estudi13.

• Educació formal: Demanda de millora de la qualitat educativa.

• Millora de la qualitat educativa.

• Activitats per a la infància en educació no formal. Afavoreixen la incorporació de famílies nouvingudes a la dinàmica comunitària del poble.

• Educació no formal: insuficient en quantitat i diversitat: referent a activitats extraescolars, l’oferta d’estiu... Falten ajuts públics en relació amb aquestes activitats.

• Potenciar i promoure espais i activitats d’educació no formal – extraescolars -(al hivern i a l’estiu), de manera assequible o amb ajudes.

• Cal més cura dels parcs infantils i del mobiliari d’aquests espais (gronxadors, papereres, llums...).

• Manca un parc infantil a la Canal 14.

• Manteniment i cura dels espais infantils i dels parcs en general.

13 El servei Aula d’Estudi actualment no existeix14 En aquesta zona, a l’estiu 2008 s’hi va construir un parc infantil

Infància






Pàg


Infància



Propostes

L’AJUNTAMENT HO POT RESOLDRE

L’AJUNTAMENT HI POT INFLUIR

OPINEM, PERÒ L’AJUNTAMENT NO HI POT

FER RES

• Volem més espais verds. Hi ha poques fonts que tinguin aigua, moltes estan inundades. Volem que surti aigua de les fonts.

• A la plaça del carrer de les Maduixes s’hi han de posar tanques.

• Volem més fanals per a la nit.

• Volem voreres altes, perquè els cotxes no puguin aparcar sobre la vorera.

• Calen més aparcaments per a minusvàlids.

• Volem més passos zebra.

• Convé asfaltar tots els carrers.

• Cal treure el parquímetre.

• No ens agraden les cases velles i que no estiguin pintades.

• Volem que no trenquin els arbres dels carrers. Molts joves trenquen arbres.

• Que els cotxes no se saltin les bandes reductores de velocitat.

• Hi ha molts cotxes mal aparcats.

• Ens molesten els sorolls d’alguns cotxes.

• El carrer Major és molt estret.

DRET A JUGAR. Resum de valoracions i propostes

“És molt important que els infants puguin jugar, perquè si no es posen molt nerviosos, i ho necessiten per aprendre.” (Consell d’Infants)

Propostes




FER RES

• Voldríem tenir algun espai per jugar a futbol en un lloc cèntric.

• No ens agrada que ens diguin que no podem jugar a la plaça Major, i moltes vegades els mar-roquins ens ho diuen més.

• Volem una ludoteca més gran, perquè la que hi ha s’ha fet petita.

SERVEIS DEL POBLE. Resum de valoracions i propostes

“Els serveis del poble són tots els llocs on podem anar a fer coses.” (Consell d’Infants)

“Ens agraden els serveis que hi ha: la biblioteca, les escoles, els parcs, la piscina, la Canal i l’Ajuntament.” (Consell d’Infants)

Propostes




FER RES

• El pavelló, per dins, és molt vell. Volem que arreglin la pista nova i hi posin calefacció.

• Volem que, de l’ institut, en treguin la sorra i hi posin més herba, i que separin el camp de futbol del de bàsquet.

• Aniria bé tenir un altre circuit de bici a l’espai del pavelló, perquè la Suïssa és molt lluny i els pares no ens hi deixen anar.

• Volem llocs per esperar-nos, al pavelló.

• Ens agradaria un cinema.

INFRAESTRUCTURES. Resum de valoracions i propostes

“Per nosaltres, són els carrers, fanals, places, parcs, papereres... Estan bé.” (Consell d’Infants)

“Ens ha agradat que pintessin les línies de les carreteres.” (Consell d’Infants)

“El carrer Major està bé.” (Consell d’Infants)




Pàg


Infància



SEGURETAT. Resum de valoracions i propostes

“La seguretat és molt important: gràcies a la seguretat als pobles podem sortir al carrer ben tranquils.” (Consell d’Infants)

“Sí, Tona és un poble tranquil, però hi ha droga. Hi ha hagut alguns robatoris al poble. I alguns botiguers estafen als petits.” (Consell d’Infants)

“Ens agrada que hi hagi policia.” (Consell d’Infants)

Propostes




FER RES

• Volem que obrin el Castell de Tona, per veure’l, i que hi hagi protecció, per no caure daltabaix.

• Els gronxadors són molt vells i estan espatllats, i podem fer-nos mal.

• Cal més vigilància a la plaça de l’Hostal: hi ha gent drogant-se i ens han ofert droga.

• Fer controls de drogues.

• Convé més vigilància nocturna, perquè hi ha molta gent beguda.

• Cal protecció pels conductors.

• Volem que els senyals de trànsit siguin clars; si no la gent passa de llarg els stops, els semàfors etc., i poden produir-se accidents.

• Els cotxes van molt ràpid davant les escoles.

• Els conductors no deixen passar les bicicletes, i quan avancen no ho fan bé

• Molts joves roben coses de les botigues.

• Als bars es fa molt soroll i es molesta els veïns

• Volem que els gossos portin morrió i corretja .

• Volem que la gent es preocupi del seus gossos i que no els abandoni quan són grans.

• Volem que s’adoptin els gossos de la gossera.

• Volem que, als passos zebra, ens deixin passar.

• Hi ha moltes motos que fan molt soroll, i a les nits als veïns del poble no ens deixen dormir.

• Ens molesta el fum dels bars

NETEJA DEL POBLE. Resum de valoracions i propostes

“Que la gent que té gossos es preocupi de, quan l’animal fa els seus excrements, tenir una bossa per recollir-los. Que no costa gens, home!” (Consell d’Infants)

“Sí que Tona és un poble una mica net, però creiem que podria millorar, i que tots hi podríem col·laborar.” (Consell d’Infants)

Propostes




FER RES

• Volem que netegin els carrers (caques, papers...).

• Les parets del pavelló estan pintades amb graffitis.

• Hi ha llocs del poble plens de graffitis, volem que els pintin.

• Els gossos beuen aigua de les fonts. Es podrien instal·lar aixetes perquè hi beguessin només els gossos, però sense que l’aigua es perdés, perquè no podem malgastar l’aigua.

• Creiem que el poble està brut.

• Volem que les persones no llencin deixalles a terra.

• Volem que la gent no faci les necessitats al carrer.




Pàg


Adolescència

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edatAdolescència


Adolescència Hem considerat dins aquesta franja els nois i noies amb edats compreses entre 12 i 18 anys. A les valoracions recollides als col·loquis hi trobem temes com els recursos, els equipaments, les dinàmiques...

TONA: Població total de 12 a 18 anys, potencialment en edat escolar, per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)

Anys Total (n)Homes

(n)Dones (n) Total % Homes % Dones %

12-14 242 131 111 3,0 1,6 1,4

15-16 134 67 67 1,7 0,8 0,8

17-18 127 73 54 1,6 0,9 0,7

TOTAL Població 503 271 232 6,3 3,4 2,9

T.70. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008. Elaboració pròpia

Les opinions dels col·loquis destaquen, pensant en aquest col·lectiu, els dèficits d’espais i activitats, la conveniència de millorar la coordinació i la difusió dels recursos existents, i la necessitat de promoure la participació dels adolescents en la vida comunitària des de diversos vessants.

Primerament, exposarem aspectes favorables relatius als adolescents. A continuació, mostrarem els aspectes que convindria que milloressin. I, finalment, hi inclourem les propostes plantejades sobre qüestions millorables o d’altres.


Es valoren positivament els espais socioeducatius adreçats a aquest col·lectiu, tant els centre escolars per a l’educació obligatòria (institut, escoles privades...), com els altres serveis amb oferta socioeducativa o de lleure: la Biblioteca Caterina Figueras, l’Esplai Güitxi–Güitxi, el Punt Jove, la Ludoteca Jocs, etc.

“Tenim una oferta educativa de primer nivell: escoles, institut, biblioteca, etc.” (Ciutadà/na)

“Des del Punt jove s’està fent una molt bona tasca. Cada dia els joves van allà, i està bé, perquè els proposen activitats...” (Ciutadà/na)




Pàg


Adolescència



“Hi ha el Punt Jove i el Consell de Joventut que trobo que estan molt i molt bé: són iniciatives molt enriquidores per al poble.” (Tècnic/a)

“Can Licus és una bona idea i un espai necessari per al jovent.” (Ciutadà/na)

“L’Esplai Güitxi-Güitxi funciona molt bé... Crec que el Punt Jove està fent una molt bona feina entre el jovent.” (Ciutadà/na)

Igualment els tècnics/ques reconeixen que, des de diverses àrees municipals, s’està treballant amb aquest col·lectiu: en la promoció de la salut (per mitjà del PAS, programa de prevenció en salut, o, abans, amb el DRAC) per potenciar comportaments i hàbits saludables de joves i adolescents, i en la promoció de la participació (per mitjà dels grups motors dins el Consell de Joventut, des dels espais socioeducatius...).

“Hi ha un bon treball amb el DRAC i s’hi ha de continuar treballant.” (Tècnic/a)


Aquesta bona valoració dels recursos adreçats a aquest col·lectiu no compensa la percepció d’insuficiència pel volum de població d’aquestes edats. De fet, s’han recollit missatges reiteratius, tant procedents dels tècnics/ques com dels ciutadans/nes, sobre la manca o insuficiència d’espais i d’activitats d’oci per als nois i noies de 12 a 17 anys, especialment per als caps de setmana. Aquest dèficit portaria aquests joves a sortir fora de Tona, per cercar altres ofertes.

“No hi ha prou alternatives, ofertes, espais comuns per a joves de 12 a 17 anys.” (Tècnic/a)

“No hi ha prou oferta, en general, a l’estiu, i tampoc hi ha oferta per a joves de 13 a 16 anys.” (Ciutadans/nes)


“Falta un cine, o más actividades para jóvenes. Los jóvenes entre 14 y 16 años se aburren mucho en el pueblo.” (Ciutadans/nes)

Aquesta insuficiència comporta que les famílies hagin de traslladar-se a altres llocs amb els fills, ja que el transport públic interurbà és considerat deficitari.

“No hi ha massa oferta d’oci per als joves i sempre han d’anar a pobles veïns, sobretot a Vic, per accedir a certes ofertes o serveis.” (Ciutadans/nes)

“Als meus fills els passa el mateix. Un encara no té carnet de cotxe i no el puc acompanyar sempre on vol anar, i si ho hem de fer amb transport públic, ens hi podem estar tot el dia i no ens ho podem permetre.” (Ciutadà/na)

En aquest sentit, també es matisa que “no hi ha oferta alternativa”, o sigui, que l’oferta esportiva i la recreativa/cultural, socioeducativa... no estan suficientment promogudes en aquesta franja; que no hi ha prou espais comuns per als joves, tenint en compte els diversos perfils i edats; o bé que d’ofertes n’hi ha, però sense que la difusió arribi, perquè “a vegades es demanen coses que ja es fan o hi són”.

Caldria, doncs, un treball integral de coordinació perquè aquest col·lectiu pugui aprofitar bé els recursos, les iniciatives i les oportunitats del poble (en àmbits diversos com ara l’educatiu, el cultural, el de salut, el laboral —iniciació a la inserció laboral—, el mediambiental, la participació, etc.).

També destaquen les percepcions desorientades i preocupades dels canvis que es veuen: les actituds, el comportament... considerat “passiu; poc implicats en la vida social de Tona”. En aquest sentit, es parla de la importància que es dóna als grups de referència, de l’ús (“abús”) de les noves tecnologies, de la imitació de conductes i hàbits propis d’edats més grans, etc.

“Els adolescents d’ara van massa ràpid. Els d’ESO es volen fer grans massa de cop i se salten aquesta època.” “Relacionat amb aquest aspecte, els pares també hi tenen a veure, ja que s’ha confós ‘ser actual’ amb ‘ser permissiu’.” “Entre els adolescents hi ha diversos grups marcats, és a dir, que es marquen més les diferències quant a les tendències i els ambients. Quan et fas una mica més gran, ja fas una colla més àmplia; és a dir, que tot el jovent del poble més o menys ho fa.” (Ciutadà/na)

“Tenen un excés d’informació, però hi ha altres riscos.” (Ciutadà/na)

“Grups de joves poc actius. No fan ús de recursos municipals, com els esportius. Així doncs, aquesta actitud passiva resulta preocupant. Passen moltes hores als




Pàg


Adolescència



bars sense res a fer. Cada vegada comencen a fumar més aviat.” (Ciutadà/na)“L’ús que fan els joves de les noves tecnologies fa que participin poc en l’activitat cultural i social del poble. Em refereixo més als nouvinguts autòctons.” (Ciutadans/nes)

“Percebo un canvi respecte a fa uns anys en la població jove. No veig un ambient tan sa com hi havia hagut. Ara hi trobo un abús de les noves tecnologies (consoles, internet, etc.) per part dels joves. Passen part del seu temps lliure connectats i no el destinen a activitats més culturals i en grup. Això provoca una falta de comunicació.” (Ciutadà/na)

“El jovent no s’implica prou i moltes vegades s’acomoda a la solució fàcil. Es diu que, per ells mateixos, no tenen iniciativa ni il·lusió, però alhora, quan se’ls organitzen activitats, tampoc no solen participar-hi.” (Tècnics/ques)

Propostes per als adolescents

Als col·loquis s’han apuntat propostes orientades a la realització de més activitats (per exemple, les esportives, les culturals...) i la reordenació i la difusió de les iniciatives i activitats existents.

”Mantenir activitats esportives i promocionar-les sobretot per als joves. Els joves vinculats a l’esport tenen menys probabilitat d’aproximar-se a la droga. I també fer una campanya amb els més petits i fer prevenció de drogues.” (Tècnic/a)

“Donar a conèixer millor els recursos municipals en els quals poden participar els joves, per així motivar-los, sobretot perquè utilitzin les instal·lacions esportives i realitzin activitats en benefici del poble.” (Ciutadà/na)

“La posada en marxa d’una ràdio a Tona potser ajudaria a implicar els joves.” “Crear grups d’escoltes, casals...” (Tècnics/ques)

“Hacer más actividades para jóvenes, extraescolares, que no sean tan caras. Por ejemplo, hacer que las instalaciones deportivas sean un espacio más libre, o que, pagando una pequeña entrada, pudieras utilizar las pistas, el gimnasio...” (Ciutadans/nes)

Davant la preocupació per la limitada implicació d’aquest col·lectiu en la vida comunitària i/o escolar, es recull una proposta d’un dels grups d’educació: es

tractaria d’aprofitar la figura dels delegats i, promogut per les escoles, establir una xarxa d’intercanvi entre tots aquests representants de l’alumnat dels centres escolars de Tona. L’objectiu seria compartir els interessos dels joves amb una visió més global, de municipi. Podria ser una oportunitat per crear una base d’experiència de participació en aquest col·lectiu, juntament amb altres línies de promoció de la participació.

“A les escoles hi ha les reunions de delegats, però no hi ha cap reunió per compartir idees entre joves de totes les escoles de Tona... La idea seria formar un grup de totes les escoles per compartir coses de l’àmbit de poble. S’organitzaria entre centres i s’hauria de promoure al principi de curs, per arrencar des de les escoles... L’objectiu seria compartir els interessos de tots els joves.” (Ciutadans/nes)

Adolescència. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Bon funcionament dels centres escolars i dels altres espais amb una oferta socioedu-cativa o de lleure: la Biblioteca Caterina Fi-gueras, l’Esplai Güitxi-Güitxi, l’Aula d’Estudi, l’Aula Oberta, el Punt Jove, Can Licus...

• Manca o insuficiència d’espais i d’activitats d’oci, especialment als caps de setmana.

• Hi ha nois i noies que cerquen ofertes d’oci en poblacions veïnes.

• No hi ha gaires possibilitats de desplaçar-se en mitjans de transport públics.

• Realització de més activitats alternatives (esportives, culturals, socioeducatives...).

• Reordenació i difusió de les iniciatives i activitats existents.

• Espais participatius de debat i reflexió: Consell de Joves (grups motors).

• Cal més oferta alternativa (esportiva, socioeducativa, recreativa, cultural...), i més espais específics, considerant la pluralitat dels perfils dels adolescents.

• És important ordenar el que hi ha i millorar-ne la difusió.

• Treball integral de coordinació entre iniciatives i projectes procedents d’àrees o àmbits diversos (l’educatiu, el cultural, el de la salut, el laboral, el mediambiental, el de la participació...).

• S’està treballant la promoció de la salut (PAS) i de la participació (grups motors / consells d’infants i joves).

• Preocupen i desorienten les actituds i les conductes dels adolescent

• Xarxa d’intercanvi entre tots els delegats dels centres escolars de Tona.




Pàg


Joventut

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edatJoventut


Joventut En aquest apartat es descriuen les actuacions que es desenvolupen a Tona entorn d’aquest col·lectiu: el Pla local de joventut, les coordinacions de serveis, els recursos humans, així com els programes i els equipaments més específics. Hi incloem, també, les valoracions i percepcions recollides en els col·loquis de tècnics/s i ciutadans/nes. Finalment, s’hi afegeix un resum dels continguts i un resum dels recursos de què disposa aquest col·lectiu.

TONA: Població total de 18 a 34 anys per sexes i segments d’edat (oct.ubre de2008)


18-19 134 72 62 1,7 0,9 0,8

20-24 408 197 211 5,1 2,5 2,7

25-29 620 323 297 7,8 4,1 3,7

30-34 766 397 369 9,6 5,0 4,6

TOTAL Població 1.928 989 939 24,2 12,4 11,8

T.71. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008.

Elaboració pròpia

Les actuacions entorn d’aquest col·lectiu estratègic es deriven del Pla local de joventut 2004-2007. El nou pla serà vigent del 2009 al 2011.

El Pla local de joventut de Tona és una eina de planificació que situa en el temps les actuacions que es desenvolupen i es desenvoluparan per als joves de manera directa i/o indirecta.

- Sentit transversal: els àmbits, programes i accions intenten abastar diverses temàtiques que afecten els joves, de manera que cobreixin, en la mesura que sigui possible, les seves necessitats, que cobreixin les mancances del municipi pel que fa a la seva atenció, i que estiguin amatents a promoure i ajudar a desenvolupar totes les seves potencialitats.

- Dues línies principals d’actuació:

· Emancipació

· Participació

Per desenvolupar aquest pla es disposa de...- La coordinació amb altres àrees municipals, per tal de treballar els diversos aspectes que ajuden a construir el projecte de vida




Pàg

Tots fem TONA

Joventut


Tots fem TONA

Joventut


del jove (educació, cultura, salut...), així com la implicació de diverses administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal, Mancomunitat La Plana i d’altres ajuntaments de la comarca).

- Recursos humans específics: regidor de Joventut, tècnica de Joventut i dinamitzadora juvenil.

- Programes i equipaments per a aquest col·lectiu.

- Tot un treball de dinamització juvenil: amb diversos espais específics entorn del Punt Jove: servei d’informació juvenil, espai jove, espai de consulta d’internet, projecte Nit jove etc.

Programes principals de l’àrea de Joventut

- PUNT JOVE (servei d’informació juvenil i espai jove)

- NIT JOVE (programa d’oci alternatiu per als divendres al vespre)

- Programa de tallers i cursos

- Programa de prevenció i atenció en salut (PAS)

- Protocol de detecció i actuació en casos de consum de drogues al municipi de Tona

- PIDCES (punt d’informació i dinamització juvenil als centres d’ensenyament secundari de Tona)

- Borsa jove d’habitatge

- Suport a entitats juvenils i a grups de joves informals: programa d’activitats lúdiques/culturals, etc.

- Grups motors de participació ciutadana, dinamitzats i impulsats mitjançant les eines que ofereix el teatre social

Joventut. Valoracions i percepcions

Inicialment vàrem fixar els límits d’aquesta franja de població: de 18 a 34 anys. Llavors vam diferenciar els interessos i les dinàmiques més associables als subgrups de 18 a 24 anys i de 25 a 34 anys, per seleccionar els participants. El desenvolupament dels col·loquis i la informació recollida i desprès buidada ens va permetre descobrir que, en realitat, aquests límits no quedaven tan ben dibuixats; de fet, en els discursos, l’imaginari jove pot abastar des dels 14 anys fins a 20 anys més tard. I això queda ben reflectit en la informació d’aquesta part del capítol, on recursos i dinàmiques vinculen els joves amb la franja superior dels adolescents, perquè la realitat és un continuum. En primer lloc, exposem la informació obtinguda als col·loquis i, després, sobre espais, actuacions i recursos relatius al col·lectiu jove.

Els temes més destacats a propòsit dels joves se centren en aspectes de cultura/lleure (espais i activitats), aspectes de prevenció en la salut, accés a l’habitatge i inserció laboral al mateix municipi.

En primer lloc, exposarem aspectes favorables relatius als joves. A continuació, mostrarem aspectes que convindria que milloressin. I, finalment, informarem de propostes plantejades sobre qüestions millorables o d’altres.


Els punts destacats als col·loquis són l’oferta d’iniciatives i d’activitats (socioeducatives, de lleure, d’oci...), l’existència d’espais/equipaments específics, la presència de joves en àmbits de participació i/o entitats, i el treball realitzat entorn de la prevenció i l’atenció en salut (PAS).

Quant a l’oferta d’activitats, una part dels comentaris valoren bé l’oferta actual existent, vinculant-la a la idea que Tona té una important dinàmica en activitats, festes, etc. En aquesta valoració es diferencien les activitats de caràcter socioeducatiu (del Punt Jove, Can Licus...), i aquelles del vessant del lleure, festives o d’oci (festes —Festa Major— o fires, celebracions anuals...). També es considera positiva l’oferta de l’àrea municipal de Joventut (amb el suport del Consell Comarcal) de posar a l’abast dels joves, de manera puntual, autobusos nocturns per desplaçar-se a activitats o festes d’altres pobles.

“Hi ha el Punt Jove i el Consell de Joventut que trobo que estan molt i molt bé: són iniciatives molt enriquidores per al poble.” (Tècnic/a)




Pàg

Tots fem TONA

Joventut



Tots fem TONA


“Durant un temps hi va haver moltes festes per a joves i adolescents.” “La Festa Major de Tona és molt ‘guai’, atrau molta gent i hi ha activitats per a tots els públics. També està molt bé per als joves la festa del confeti, tothom demana festa per a l’endemà del confeti, ja que ningú se’l vol perdre.” (Ciutadà/na)

“També està molt bé que s’organitzin busos per als joves, quan hi ha festes fora del poble. La possibilitat de poder agafar un bus per tornar també està molt bé. Va molt bé quan no tens transport i per als pares també va bé.” (Ciutadans/nes)

Quant a serveis o equipaments municipals específics adreçats al jovent, s’esmenten el Punt Jove i Can Licus, com a espais amb gran potencial per al desenvolupament d’iniciatives dels joves.


“Tinc molta esperança que Can Licus sigui un espai per a joves on puguin passar estones del seu temps lliure i desenvolupar-hi activitats. Cal dir que tinc una filla que farà 15 anys i, per això, aquest és un tema que em preocupa.” (Ciutadans/nes)

Sobre la presència dels joves en espais de participació, per part dels tècnics es destaca el treball desenvolupat als Consells de Joves (espais de debat i de participació; són descrits al capítol 8), juntament amb la tasca duta a terme en algunes entitats: Centre Excursionista, Plataforma d’Acció Solidària, Consell de Joventut...

“El Consell de Joventut organitzava moltes festes per a joves.” (Ciutadà/na)

“El Centre Excursionista fa activitats i sortides que crec que són molts positives per als que hi van i hi participen.” (Tècnic/a)

”Hi ha diverses associacions en les quals hi ha persones joves, com l’associació Plataforma Solidària. Està bé la idea de formar aquesta associació, però hi hauria alguna cosa que s’hauria de poder canviar (sobre la recaptació de fons).” (Tècnic/a)

“L’oferta del poble en l’actualitat està molt bé, com el punt de trobada dels joves. La solució no és obrir bars per a gent jove... El punt de trobada dels joves ara

és l’Itaca, que és una entitat privada, però té un ambient molt familiar; gairebé sempre hi ha la mateixa gent. Està molt i molt bé.” (Ciutadà/na)

Pel que fa al treball que s’està fent per la prevenció del consum de substàncies tòxiques, es valora positivament l’acció conjunta que es porta a terme en el programa PAS (abans DRAC).


A continuació, exposem els comentaris que, des dels col·loquis, assenyalen preocupacions o dèficits, fins i tot a propòsit dels temes destacats favorablement.


En els col·loquis, els temes millorables o preocupants relacionats amb el col·lectiu jove se centren en la cultura/oci, en la salut, en l’habitatge, en la mobilitat i en la presència de joves en la vida social i política.

Pel que fa a la cultura/oci, tant els tècnics/ques com els ciutadans/nes coincideixen en el fet que hi ha d’haver més oferta d’activitats de lleure per als joves, ja siguin realitzades directament per iniciativa municipal, com per mitjà del suport a entitats que, d’aquesta manera, puguin dur a terme certes iniciatives (per exemple, concerts).

S’han recollit nombrosos comentaris, sobretot provinents dels ciutadans/nes, relatius a la manca d’espais i d’activitats específiques per a aquesta franja de població. Es diu que potser el que es fa a Tona no agrada prou, o que no s’hi senten implicats, o que prefereixen altres formats.

En concret, es comenten la manca d’espais per a la música en directe o per als assajos de grups; la tendència a sortir fora de Tona a mesura que es té més autonomia en la mobilitat —es fa referència a la ruta per les discoteques del voltant associada al consum de drogues—; o la utilització, amb comportaments inadequats, d’espais públics compartits amb altres col·lectius (famílies, infants, etc.).

“Quant a lleure, em trobo que el jovent no té lloc per anar. Sí que hi ha el Punt Jove, però, primer... que obre unes hores que en principi els ‘nanos’ estan estudiant o




Pàg

Tots fem TONA

Joventut



Tots fem TONA

fent activitats extraescolars i, després, pel que he vist ara que el Punt Jove és a Can Licus, la veritat, prefereixo que no hi vagin. Per estar fumant i molestant la gent, embrutant i no fent res de profit, prefereixo que no s’hi acostin.” (Ciutadà/na)


“No s’acaba tot fent Can Licus. Falten espais, llocs de trobada.” (Ciutadans/nes)

“Potser falten activitats o, si se’n fan, no agraden el jovent.” (Ciutadans/nes)

“A Tona segueix sense haver-hi locals per tocar, i quan s’acabi Can Licus, si és que s’acaba mai, potser després n’hi haurà. Però aquesta problemàtica existia abans i no s’ha solucionat mai. Per què? Qui toca? Toquen quatre peluts, els més rebels, i això no dóna massa joc, i sempre s’és l’últim dels últims.” (Ciutadà/na)

“El tema dels concerts està molt aturat.” (Ciutadà/na)

“Els joves, si no tenen un espai d’oci adequat, és molt més fàcil que ocupin altres espais del poble, principalment els parcs. Em preocupa perquè hi vas amb els infants i et trobes els grups de joves que fan de les seves. Els hem de donar eines perquè no caiguin en el més fàcil.” (Ciutadans/nes)

“Actualment es té por que el nou grup polític que mana prohibeixi l’activitat dels Birratines. No se sap si és cert i potser és una llegenda urbana, però entre el col·lectiu jove es parla d’això.” (Ciutadà/na)

S’han recollit consideracions que valdria la pena tenir en compte sobre les activitats i els espais per a joves (incloent-hi, també, els adolescents). En primer lloc, la manca d’espais polivalents per realitzar activitats d’oci, especialment, per a la franja de 13 a 18 anys i, en concret, per als caps de setmana.

En segon lloc, hi ha valoracions divergents sobre el Punt Jove, ja que, d’una banda, es considera un espai on nois i noies haurien de poder passar estones del temps lliure i desenvolupar-hi activitats, però, de l’altra, es comenta que hi ha grups que se l’han fet molt seu.

“El Punt Jove és a mans d’un col·lectiu de gent, i sembla el seu local. Això fa que molts joves no hi anem. Sembla el local de cert grup i això t’impedeix d’anar-hi. No són pas mala gent, però la imatge que causa, impacta.” (Ciutadans/nes)

També s’ha recollit la reflexió d’un tècnic sobre certs models de participació actuals amb protagonistes d’aquesta franja d’edat. En concret, es refereix a l’associació Plataforma Solidària —de l’àmbit de la cooperació—, a la iniciativa de recaptació de fons per “fer el viatge a països necessitats”.

“Des de l’associació Plataforma Solidària, una de les activitats que es realitza és la recaptació econòmica per fer el viatge a països necessitats. Aquesta iniciativa és molt bona, però la forma com es fa la recol·lecta de diners no crec que sigui la millor. Què vull dir amb això? Es recullen diners per fer aquest viatge mitjançant discomòbils..., cosa que em sembla bé, ja que és un tipus de socialització entre els joves, però... els diners es recapten pel consum d’alcohol i per les entrades. Aquest fet crec que podria millorar amb propostes i iniciatives de recaptació més alternatives. Es podrien recaptar diners d’una forma més ‘solidària’: fent sortides a la natura, organitzant campionats d’esports que agradin a les persones...” (tècnic/a)

I, en tercer lloc, també s’ha parlat de les actituds dels joves. Els tonencs/ques que han participat als col·loquis valoren positivament l’oferta municipal actual, però consideren els joves “poc actius, amb actitud passiva, van en grup, fan un ús excessiu dels bars...”.

“Grups de joves poc actius. No fan ús de recursos municipals, com els esportius. Així doncs, aquesta actitud passiva resulta preocupant. Passen moltes hores als bars sense res a fer. Cada vegada comencen a fumar més aviat.” (Ciutadans/nes)

“El jovent, en general, ha canviat molt amb relació a uns anys enrere (a pitjor). Va durar uns quants anys que el jovent de Tona estava dividit en locals (com guetos).” (Ciutadà/na)

Pel que fa a la relació entre jovent i salut, s’ha recollit la preocupació de tècnics/ques i ciutadans/nes per la canalització de l’oci cap a escenaris poc saludables. En concret, s’ha parlat de la facilitat d’accés a drogues en llocs de trobada per a joves (bars, discoteques del voltant...) i de l’ús excessiu de les noves tecnologies (consoles, Internet...). També s’ha qüestionat per què les activitats culturals no generen suficient atractiu, i s’han comentat possibilitats alternatives d’oci.




Pàg

Tots fem TONA

Joventut



Tots fem TONA

“Som joves, hi ha gent que es pensa que no pagarem, que ho destrossarem tot, que farem coses que no s’han de fer.” (Ciutadans/nes) Aquest comentari és a propòsit de la dificultat de lloguer de locals per a colles de nois i noies. També cal tenir en compte un tema ja comentat al capítol del territori: el de les dificultats de mobilitat interurbana per mitjà del transport públic, que en el cas dels joves i adolescents s’agreuja perquè limita i dificulta els desplaçaments per estudis, oci, compres..., amb dependència dels pares o d’altres persones.

“Als meus fills els passa el mateix. Un encara no té carnet de cotxe i no el puc acompanyar sempre on vol anar, i si ho hem de fer amb transport públic, ens hi podem estar tot el dia i no ens ho podem permetre.” (Ciutadà/na)

Propostes per als joves

Una proposta general per a aquest col·lectiu, des de la visió política, és la necessitat d’ampliar el concepte de polítiques de joventut: superar el marc de lleure i/o festes, i incorporar línies d’acció per als diversos àmbits del cicle vital de la persona: educació, habitatge, inserció laboral, salut...


La majoria de les propostes recollides a propòsit d’aquest col·lectiu fan referència als aspectes millorables (molts ja s’han comentat) relacionats amb la promoció d’espais i d’activitats de cultura i oci, amb la salut, amb l’habitatge, i amb la inserció laboral.

Quant a l’àmbit de cultura i oci, les propostes fan referència a espais o llocs de trobada i a activitats. Es planteja la idea de promoure un espai polivalent per a joves, amb diversos subespais i ambients per a perfils diferents de nois i noies, amb la intenció d’esdevenir un punt de trobada, d’intercanvi... Si no, els joves utilitzen altres llocs, i a vegades s’arriba al vandalisme o a les dificultats de convivència amb els altres col·lectius. El Punt Jove i Can Licus tenen la potencialitat de ser un punt de referència, de donar cobertura a aquesta demanda, tot i que es voldria que el Punt Jove tingués un públic més plural, més divers. També es proposa disposar de més opcions per a les iniciatives del jovent: bars, locals de música, activitats als espais oberts (com, per exemple,

“Des de Tona, a causa de la situació geogràfica, hi ha molt d’accés a les discoteques facilitant l’accés a les drogues.” (Ciutadà/na)

“Les drogues són un problema... A tots els bars, només falta que en vulguis... Si en vols, en pots aconseguir a qualsevol bar d’aquí a Tona.” (Ciutadans/nes)

“Percebo un canvi respecte a fa uns anys en la població jove. No veig un ambient tan sa com hi havia hagut. Ara hi trobo un abús de les noves tecnologies (consoles, internet, etc.) per part dels joves. Passen part del seu temps lliure connectats i no el destinen a activitats més culturals i en grup. Això provoca una falta de comunicació.” (Ciutadà/na)

També s’ha parlat, als col·loquis, de la relació entre habitatge i jovent. En general, s’opina que “manca habitatge per a joves, hi ha dificultats per aconseguir-lo”. Hi estan contribuint diversos factors: d’una banda, l’efecte especulatiu sobre l’habitatge de Tona a causa del creixement: més demanda, més construcció de cases residencials, ràpid increment dels preus de compra; de l’altra, la manca d’habitatge de lloguer, sobretot de lloguer assequible, i la manca d’habitatge social (de compra o de lloguer) per a col·lectius amb dificultats econòmiques. Aquí s’esmenta el factor de la baixa capacitat adquisitiva per part del jovent (salari mileurista) i, també, el de la desconfiança en el lloguer de locals a colles de joves (aquest tema es relaciona amb la manca de llocs de trobada per a la gent jove).

“Hi ha una manca d’habitatges per als joves.” (Ciutadà/na)

“Pisos joves? Jo no sé de ningú que tingui un pis jove, tot això són fantasies. Els joves són els més ‘pringats’ i s’han d’espavilar. Potser és el que s’ha de fer, és l’edat d’‘apretar’ fort; no sé si és el millor, però bé.” (Ciutadà/na)

“S’ha produït una situació perversa. S’ha produït un creixement de la comarca: arriben persones de l’àrea metropolitana, es venen el pis i aquí compren casa, cotxe... Això ha provocat una pujada de preus, del preu del sòl i de l’habitatge, més que en els pobles veïns. Les actuacions que pot fer l’Ajuntament sobre el mercat són limitades.” (Ciutadà/na)

“L’aspecte que més em preocupa és el nivell adquisitiu que tenim els joves, ja que la majoria estem dins la franja ‘mileurista’, i això no ens ajuda gens a l’hora de buscar un habitatge i poder-nos emancipar.” (Tècnic/a)




Pàg

Tots fem TONA

Joventut



Tots fem TONA

al parc de les Feixetes a l’estiu)...

“Els joves, en general, manifesten la necessitat d’espais; un espai com ara el Foment d’Esports. Un punt de trobada on no s’hagués de pagar. Un espai on trobar-se. Un espai per on passa tothom. Que fos una bona excusa per trobar-se... I també hi ha necessitat d’espais oberts amb activitats per a l’estiu.” (Ciutadans/nes)

“M’agradaria que hi hagués com un casal o ateneu d’abans, saps? Un lloc on poguessin fer diverses coses: billar, futbolins, tele, escacs..., i un bar per anar a prendre alguna beguda mentre passen l’estona.” (Ciutadà/na)

“Quan el Punt Jove vagi a Can Licus, serà una bona ocasió perquè sigui l’espai ideal per a tots els joves… Tot i que s’haurà de donar més opcions que el Punt Jove.” (Ciutadans/nes)

“Des de l’Ajuntament es podria fer un bar amb iniciatives per a joves.” (Ciutadans/nes)

“També necessitem espais tancats per llogar (locals petits). A l’hivern, on vas?” (Ciutadans/nes)

“Jo muntaria un ‘xiringuito’ a l’estiu al parc de les Feixetes, perquè la gent hi pogués anar al vespre, i també hi faria cinema a la fresca.” (Ciutadà/na)

D’altra banda, pel que fa a propostes sobre activitats o iniciatives per al jovent, s’insisteix en una nova orientació del Punt Jove, quant a la incorporació de diversos públics i diversitat d’iniciatives, i en una promoció d’activitats culturals i d’oci (per exemple, musicals) més diversa i estesa durant l’any.

“Muntar més coses de festes. El Punt Jove hauria de muntar més activitats i diversos tipus de concerts (i no només de grups independentistes). Buscar altres tipus de música i de festes. No tots els joves som iguals i no a tots ens agraden els grups independentistes. Fer concerts amb diferents estils musicals i amb grups coneguts.” (Ciutadà/na)

“Es fan activitats al Punt Jove, però no s’hi va per l’ambient... S’hauria d’aconseguir canviar el tòpic de la gent que s’acosta al Punt Jove... La solució, no la sé.” (Ciutadans/nes)

“Si es pogués muntar algun concert més o alguna cosa així... Que hi hagués concerts durant l’any.” (Ciutadans/nes)

Relacionat amb la demanda d’activitats per a aquest col·lectiu, també es reflexiona sobre la qüestió de la difusió dels recursos, dels espais i de les activitats existents, ja que a vegades es fan demandes de coses que ja s’estan duent a terme. En aquest sentit, es proposa un treball més en profunditat de la difusió, per donar a conèixer millor les possibilitats de què disposa el jovent. Cal utilitzar els canals i mitjans més adients (per exemple, el sistema SMS o d’altres).

“Donar a conèixer millor els recursos municipals en els quals poden participar els joves, per així motivar-los, sobretot perquè utilitzin les instal·lacions esportives i realitzin activitats en benefici del poble.” (Ciutadà/na)

“Que es faci córrer més la veu, d’una manera més fàcil o directa per aportar coses al poble.” (Ciutadans/nes)

Associat a aquesta demanda d’opcions més obertes, hi ha la preocupació dels joves davant la dificultat de llogar locals al poble. Com a proposta, es demana a l’Ajuntament una tasca de suport i/o d’intermediació entre els propietaris dels locals i les colles de joves, per mitjà d’una “borsa de lloguer”.

Quant a propostes relatives a l’àmbit de la salut, els tècnics/ques valoren que un instrument com el programa PAS (prevenció i atenció en salut), que en el moment dels col·loquis era anomenat Protocol de consum de drogues DRAC, està funcionant bé i que s’hauria de continuar treballant-hi. Igualment es planteja la necessitat d’afavorir un oci alternatiu per a joves, de caràcter preventiu.


”Mantenir activitats esportives i promocionar-les sobretot per als joves. Els joves vinculats a l’esport tenen menys probabilitat d’aproximar-se a la droga. I també fer una campanya amb els més petits i fer prevenció de drogues.” (Tècnic/a)

Com ja s’ha dit, un aspecte molt comentat és el de l’habitatge. Es proposen dues línies d’acció: la creació d’habitatge social amb opció de lloguer rotatiu i/o protegit i la tasca d’intermediació per part de l’Ajuntament entre propietaris (oferents d’habitatge) i sol·licitants, amb una eina com ara la “borsa de lloguer” (de pisos, locals...).




Pàg

Tots fem TONA

Joventut



Tots fem TONA

“Cal apostar per l’habitatge social, i molt especialment per als joves. Un habitatge digne i assequible, per facilitar l’emancipació dels joves i que no hagin de marxar cap a altres pobles.” (Ciutadà/na)

“Creació d’habitatges tutelats per a joves.” (Ciutadà/na)

“Des de l’Ajuntament, es podria donar un vot de confiança o un aval. Es podria fer una difusió o una mena de borsa de lloguer de locals on vagin els grups interessats i els que tenen locals.” (Ciutadans/nes)

“S’hauria de crear un sistema rotatiu de pisos de lloguer per a joves; per exemple, que només hi poguessin estar de tres a cinc anys i que els lloguers es trobessin dins les seves possibilitats econòmiques.” (Ciutadà/na)

Pel que fa a l’àmbit laboral, es planteja una proposta per incentivar la vinculació dels joves amb el municipi mitjançant llocs de feina a Tona. Tot i que en els aspectes millorables no s’hi fa referència, sí que en altres parts del document es planteja la necessitat de promoure la identitat i la vinculació (es pot veure en el capítol d’organització social).

“Promocionar llocs de treball per a joves per poder quedar-se el poble, ja que hi ha poca oferta laboral aquí.” “I que el sou mínim no sigui inferior als mil euros.” (Tècnics/ques, ciutadans/nes)

Per mitjà de la participació en la vida social i política local també s’estableixen vincles amb el poble. En aquest sentit, es recull la preocupació per la poca presència de joves en dinàmiques o espais participatius. Per als que encara estan en etapa formativa en centres escolars tonencs, hi ha la proposta d’una xarxa de delegats de centres. També es parla de continuar amb les dinàmiques del Consell de Joventut.

“Per la gent que conec, hi ha gent que se’n sent molt allunyada. S’hauria de formar alguna altra cosa perquè hi hagués més gent i la gent pogués participar.” “El poble té coses bones, som un poble petit i això facilita la participació. Estaria molt bé que ens poguéssim escoltar tots i que tothom tingués veu.” (Ciutadà/na)

Joventut. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Tona: forta dinàmica d’activitats culturals i festives on els joves són presents.

• Àmbit cultural: cal treballar més el tema del lleure dels joves (oci alternatiu, eines de prevenció, vinculació amb el municipi...).

• Manca d’espais i d’oferta d’activitats específiques per a aquesta franja d’edat (més específicament adolescents), en especial, als caps de setmana.

• Debat sobre el Punt Jove (les activitats, els horaris, el perfil dels participants).

• Afavorir la promoció i la dinamització d’espai/s polivalent/s, també de locals més petits, com a llocs de trobada, d’intercanvi..., on els joves se sentin autònoms.

• Disposar de locals per tocar música, i de més activitats durant l’any, per a perfils i interessos diversos.

• Treballar i coordinar bé la difusió.

• A vegades es demanen coses que ja existeixen o hi ha desconeixement d’ofertes que es duen a terme.

• Existència de recursos municipals de l’àrea de Joventut: Punt Jove, PAS, bus nocturn...

• Salut: facilitat d’accés a espais de consum i venda de drogues, i abús de les noves tecnologies.

• Continuar amb el DRAC (actualment PAS).

• Proposar activitats d’oci alternatiu (també amb funció de prevenció), promoure activitats esportives...

• Desenvolupament d’espais de participació per a joves (Consell de Joves, grups motors ...).

• Habitatge: gran dificultat en l’accés a l’habitatge (compra i lloguer).

• Tampoc no hi ha locals de lloguer per a colles de joves

• Crear habitatge social i/o protegit per a joves, amb opció de lloguer rotatiu.

• L’Ajuntament pot actuar com a intermediari entre propietaris i sol•licitants d’habitatge o de locals .

• Presència de joves en entitats o grups de diversos àmbits (cultura, esports, activitat política i cooperació).

• Mobilitat: dificultat en els desplaçaments interurbans, per la qüestió de les mancances de transport públic.

• Laboral: incentivar la vinculació dels joves amb Tona per mitjà de llocs de feina al municipi.

• Promoure iniciatives per a joves emprenedors (per exemple, per mitjà d’un viver d’empreses).

• Millorar la participació del jovent: per exemple, gràcies a una xarxa de delegats dels diversos centres escolars tonencs.




Pàg

Adults Des del punt de vista valoratiu i subjectiu, els comentaris recollits a p`ropòsit d’aquesta franja d’edat destaquen aspectes de l’àmbit educatiu/formatiu, mancances d’espais i d’oferta cultural, preocupació per la menor presència en la vida associativa i social, i reflexió de com assimilar l’impacte del creixement sobtat, així com dels canvis que se’n deriven.

TONA: Població total de 35 a 64 anys per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)


35-44 1344 702 642 16,9 8,8 8,1

45-54 1092 562 530 13,7 7,1 6,7

55-64 793 395 398 10,0 5,0 5,0

TOTAL Població 3.229 1.659 1.570 40,6 20,9 19,8

T.72. Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre del 2008. Elaboració pròpia

És la franja d’edat amb menys referències recollides als col·loquis quant a elements de fortalesa o de dèficit, i quant a propostes relacionades amb la vida quotidiana. Sembla que sigui la franja d’edat que tingui més resolta la seva situació. Cal tenir en compte que aquest col·lectiu serveix de referent a les noves generacions. Per tant, la seva presència en tots els espais del cicle de vida és important (educació, salut, activitat laboral, cultura...), però, en especial, és l’actor fonamental en l’espai polític local, col·lectivament (per mitjà dels grups polítics, entitats...) o a títol individual.


Els comentaris associables a aquest col·lectiu fan referència, principalment, a l’àmbit de l’educació. D’una banda, es reconeix de manera positiva la relació de les escoles amb les famílies, que els centres promoguin la participació de les mares i dels pares. D’altra banda, es valora favorablement la tasca d’un espai per a la formació d’adults a Tona: l’Aula Oberta.

“L’escola facilita la integració dels nens i nenes i la dels pares.” (Ciutadà/na)

“Des que l’escola d’adults s’ha ajuntat amb les dels altres dos municipis, s’estan fent moltes més coses. Això és molt positiu.” (Tècnics/ques)

“L’Aula Oberta funciona bé.” (Ciutadà/na)

Tots fem TONA

Adults

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edatAdults


Tots fem TONA




Pàg

Tots fem TONA

Adults



Tots fem TONA

Per últim, s’han recollit comentaris sobre l’impacte pel ràpid creixement del poble com a conseqüència de l’arribada de nous veïns/nes. Ja s’ha comentat en el capítol de territori que hi ha la percepció de pèrdua de qualitat de vida i d’identitat, i de canvis sense retorn a propòsit del territori i de la vida al poble. Sembla que aquesta percepció està més present en l’imaginari adult. Caldria, doncs, una reflexió sobre el procés d’acolliment, pensant no tan sols en els que arriben, sinó també en els que acullen. La cohesió i la convivència socials en un territori necessiten apropaments des de totes bandes.

“Es veu que al poble hi ha força serveis, però caldria reorganitzar-los i adequar-los al creixement de la població.” (Tècnics/ques)

“No hi ha conquesta més bona que la repoblació.” “Posar en qüestió si un immigrant de fa 40 anys és català o no, jo crec que aquest debat és políticament incorrecte, és una mala solució, però és el que hi ha.” “I el tema de la immigració d’ara no està resolt. No sé les polítiques que hi ha, però... És complicat..., els costums dels d’allà i els d’aquí..., crec que haurien de fer un esforç per integrar-se, sobretot per part seva. Si emigres és perquè no et van bé les coses i t’has d’adaptar una mica; no és just, però es així: has de ser conscient de la teva realitat. Els immigrants no crec que siguin gaire feliços amb el que ‘pringuen’ aquí, tal com se’ls tracta, i tal com els va tot. O estan molt malament en el seu país d’origen o no entenc per què vénen.” (Ciutadà/na)

“No es fa res per integrar els nouvinguts. Els sud-americans s’integren més ràpid.” (Tècnic/a)

Propostes per als adults

El més important és donar respostes, tant a les problemàtiques de la població com a la incorporació de les persones nouvingudes.

“Donar respostes, des de l’Ajuntament, a les inquietuds de la població.” (Ciutadà/na)

“Pel que fa a la immigració, el que està clar és que es tracta d’una qüestió d’humanitat: si la gent està malament al seu país, els has de deixar venir, encara que després hi hagi problemes d’identitat que provoquin conflictes amb la gent d’aquí, de com voldríem el nostre territori... Però el primer són les persones.” (Ciutadà/na)

També es valora positivament aquest procés participatiu, ja que és una oportunitat de recollir opinions i de comptar amb les aportacions dels veïns/nes.

“En aquest projecte de participació ciutadana, s’agraeix que l’Ajuntament escolti la gent.” (Ciutadà/na)


Les valoracions recollides als col·loquis se centren en tres aspectes bàsics: en primer lloc, en el fet de considerar-se poc atesos en la programació cultural del poble. Creuen que el perfil adult no s’hi veu reflectit, a diferència d’altres (infància, adolescència, joves, gent gran...): no hi ha cap espai o equipament que sigui lloc d’activitats o de trobada, “com abans el Foment”.

“Falten llocs per a la gent adulta. Pots anar a fer activitats a l’Aula Oberta, però fora d’això, només pots anar al bar o a Vic al cine...” (Ciutadà/na)

“També hi ha una demanda d’espais per als adults d’entre 40 i 55 anys. On van? No tenen espais de trobada... On són les propostes per a la gent de mitjana edat?” (Ciutadans/nes)

En segon lloc, en diversos col·loquis (sobretot de ciutadans/nes), es detecta la preocupació per una menor presència en la vida associativa i cultural de les persones adultes. En part, aquesta idea s’argumenta per mitjà de la manca d’implicació de les persones nouvingudes. Però també es diu que els adults en general no estan prou disposats a participar en les activitats col·lectives.

“Poca participació i implicació per part dels tonencs, els que organitzen coses sempre som els mateixos.” (Ciutadà/na)

“Poca participació dels ciutadans en les activitats culturals del municipi. No sabria trobar un motiu... També poca conscienciació de la població envers la responsabilitat de cadascú cap al poble.” (Ciutadà/na)

“Ara s’ha perdut la implicació en les festes populars. Les persones participen si hi ha alguna activitat en què participa el fill, però si no costa molt d’anar-hi.” (Ciutadans/nes)

“Poca participació en l’oferta cultural.” (Ciutadà/na)




Pàg

Tots fem TONA

Gent Gran



Tots fem TONA

Gent gran Aquí cal tenir present l’existència del PRAT (Pla de recepció i acollida de Tona), que és un instrument per facilitar la bona incorporació de la població nouvinguda. D’altra banda, també es recull en algun col·loqui la proposta de formar una plataforma d’entitats tonenques per facilitar aquesta acollida a la xarxa social.

Adults. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Les escoles promo-uen la participació de les famílies en l’àmbit educatiu.

• Manca de programació cultural i d’espais formatius, culturals, per al lleure..., per a la franja adulta.

• Comunitat: promoure la incorporació de la població nouvinguda.

• Existència d’un espai per a la formació permanent dels adults: l’Aula Oberta.

• Preocupació per una menor presència d’aquesta franja d’edat en la vida associativa i cultural de Tona.

• És difícil el relleu de les persones que ja porten molt de temps en una activitat concreta.

• Continuar millorant l’acollida i reforçar la presència dels nous veïns/nes en el teixit social.

• Les entitats tonenques podrien formar una plataforma per facilitar l’encaix dels nouvinguts.

• Valoració favorable del PRAT (Pla de recepció i acollida de Tona).

• Necessitat d’una bona acollida dels nouvinguts/des, facilitant-los coneixements de Tona: entorn, serveis, cultura, xarxa social...

• Que es donin respostes a les problemàtiques actuals de la població.

• Valoració favorable de les aportacions dels ciutadans/nes en aquest procés de participació.

• Necessitat de dur a terme els canvis i els apropaments que calguin, en benefici de la cohesió i la convivència social.




Pàg

Tots fem TONA

Gent gran

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edatGent gran


Tots fem TONA

També és destaca la presència al municipi d’altres residències privades, considerades un recurs més, per la dinàmica que es genera al seu voltant.

“Tona és un lloc on la gent es ve a jubilar. Això s’ha de cuidar, perquè les residències són un recurs per a la gent que viu al seu entorn.” (Tècnic/a)

Pel que fa a l’atenció i la dedicació a la gent gran del poble, es recullen comentaris molt favorables als recursos humans destinats, tant la residència Casal d’Avis com els pisos tutelats o l’atenció primària.

“L’equip humà de la residència és molt bo. Hi ha molta qualitat d’assistència als avis de Tona. Hi ha molt bon serveis i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)

“Hi ha molta qualitat assistencial dels avis de Tona: molts bons serveis assistencials i molt bon funcionament.” (Ciutadà/na)

“També rebem suport de l’Ajuntament, per part de la terapeuta de la residència; ens ajuda molt... La Pilar ens ajuda molt.” (Ciutadà/na)

La gent gran també és present en l’organització social mitjançant l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes. Disposen d’un local on es reuneixen per preparar activitats. Es valora molt positivament la feina feta durant els 28 anys d’existència de l’entitat i la quantitat de sortides i activitats organitzades.


En diversos col·loquis es diu que els serveis municipals destinats a la gent gran no són suficients per absorbir la demanda actual. Es coincideix que calen nous equipaments i/o millores dels serveis actuals: per exemple, ampliar la residència o fer-ne una de nova; també convindria disposar d’un nou casal d’avis i d’un mitjà de transport adaptat.

“Ja hi ha residència i pisos tutelats i centre de dia, però hi ha una franja d’edat que no saps on ubicar-la... Ens manca un casal d’avis... I també crec que faria falta un transport adaptat.” (Tècnic/a)

“Falten llocs per a la gent gran. Cada dia hi ha més avis i àvies, i el que és important és l’existència dels centres de dia, per tal de donar suport a les famílies que necessiten aquests centres per tal de conciliar la vida familiar amb la laboral.”

Les valoracions subjectives recollides sobre la gent gran destaquen la millora (qualitativa i quantitativa) dels recursos destinats a aquest sector: atenció, serveis, equipaments, dinamització... No obstant això, l’augment progressiu de la proporció d’aquesta franja d’edat sobrepassa la capacitat actual i fa que calguin més recursos (humans i d’equipaments), pensant en una previsió d’atenció integral a mitjà i llarg termini (de 15 a 20 anys).

TONA: Població total de 65 i més anys, per sexes i segments d’edat (octubre del 2008)


65-79 817 384 433 10,3 4,8 5,5

80 i més 380 128 252 4,7 1,6 3,0

TOTAL Població 1.197 512 685 15,0 6,4 8,5

T.73 Font: Ajuntament de Tona. Dades provisionals – Padró octubre 2008.

Elaboració pròpia

Primerament, exposarem aspectes favorables relatius a la gent gran. A continuació, ens referirem a allò que convindria que millorés, segons els participants dels col·loquis. I, finalment, hi afegirem les propostes sobre qüestions millorables.


Els tècnics/ques valoren molt positivament els recursos destinats a aquest col·lectiu, tant des del punt de vista d’equipaments públics com d’activitats: residència de gent gran, pisos tutelats, centre de dia, etc.

“Per a la gent gran, s’organitzen força coses i que tenen èxit d’assistència.” (Ciutadans/nes, Tècnics/ques)

“Em sembla que hi ha una oferta bona per a la gent gran, ja siguin activitats o els pisos tutelats.” (Ciutadà/na)

“Visc als pisos tutelats i faig una valoració molt positiva en tots els sentits. Aquí hi estic molt bé. Tinc tot el que necessito, no em falta de res... Quan vull, baixo a baix amb l’altra gent que viu aquí, als pisos tutelats, però quan m’estimo més de tenir quietud, em quedo al meu pis. Tenim una persona responsable, que és la que coordina que estigui tot bé i que ens cuida molt bé. També tenim una infermera, que ens ve a veure de tant en tant.” (Ciutadà/na)




Pàg

Tots fem TONA

Gent gran

SERVEI A LES PERSONES Elements de diagnòstic per franges d’edatGent gran


Tots fem TONA

“S’hauria d’apostar per un model sociosanitari integral per a la gent gran: en un primer nivell hi hauria d’haver l’atenció domiciliària; en un segon nivell, un centre de dia, i en un tercer nivell, la residència, per atendre els casos més greus. La creació d’una nova residència d’avis és una prioritat immediata, abans fins i tot que el projecte de la piscina coberta. Cal fer una planificació de les necessitats d’aquest col·lectiu a deu o vint anys vista.” (Ciutadà/na)

De manera més immediata, tècnics i ciutadans demanen, per a la gent gran, equipaments i serveis nous, tenint en compte els diversos nivells d’autonomia (casal d’avis, residència, més centres de dia, més pisos tutelats, vehicle adaptat...), i, també, promoció de la dinàmica i la presència social dels que estan més actius. Així s’adequarien millor l’atenció i les respostes a les demandes i les necessitats d’aquest col·lectiu.

“Cal la creació d’una nova residència de gent gran; crec que està en projecte.” (Ciutadà/na)

“Fer més pisos tutelats, ja que els que es van fer han donat molt bon resultat.” (Ciutadà/na)

“Cal promoure la construcció d’un local de reunió i d’activitats per a la gent gran més activa.” (Tècnic/a)

“Fóra bo crear un local social per a les persones que físicament i cognitivament poden estar a casa seva, i volen fer activitats en la comunitat, i que tenen necessitats i iniciatives...” (Tècnic/a)

“ S’hauria de disposar de més centres de dia, amb diferents espais que fins i tot, la persona gran es pogués quedar a dinar. Així les persones grans, durant el dia tinguessin una activitat i a la nit poguessin tornar adormir a casa... seria la felicitat per conviure amb família” (Ciutadà/na)

“Crec que estaria bé que es fessin més pisos tutelats aquí a Tona. He sentit que potser en faran uns altres allà prop del CAP.” (Ciutadans/nes)

“I el tema del transport adaptat..., seria bo que es portés a terme des de l’Ajuntament. Jo proposaria tenir un vehicle adaptat per poder fer trasllats de persones amb mobilitat reduïda.” (Tècnics/ques)

Pel que fa a la presència de la gent gran en el teixit social, es proposa un canvi

(Tècnic/a)

“La residència municipal s’ha quedat petita, ha arribat al seu límit; no pot oferir noves places, llits de cap de setmana... És una mancança que tenim. La residència actual es va fer el 85 (fa 23 anys), i no estava pensada com a tal, sinó adaptant l’edifici: això és un handicap. Cal una residència amb cara i ulls.” (Ciutadà/na)

Pel que fa a la demanda d’un casal per a la gent gran, tant tècnics com ciutadans coincideixen en la idea que cal crear-lo entès com un espai social, com un espai de referència i de reunió de la gent gran. Valoren positivament que actualment s’estiguin fent moltes activitats, però manca un lloc de referència. És necessari per centralitzar totes les activitats que es podrien portar a terme per a aquest col·lectiu.

“Des de l’Agrupació de Jubilats s’organitza una sortida al mes per als jubilats. Hi ha molts jubilats al poble per poder fer activitats pel poble.” (Ciutadà/na)

L’únic espai social de gent gran que existeix és la seu de l’Agrupació de Jubilats. Tot i que es valora prou la tasca duta a terme per aquesta entitat, també es recullen comentaris crítics, sobre la necessitat d’obrir-se a les noves realitats i a noves veus, tant pel que fa al funcionament i a l’organització internes com pel tipus de relació amb els associats i la resta de gent gran.

“L’Agrupació de Jubilats té una Junta des de fa 28 anys. Els càrrecs són vitalicis i inamovibles. Té uns estatuts que s’haurien de revisar.” “Potser hi ha interessos polítics des de CiU per no canviar les persones de la Junta.” “Les propostes per fer sortides sempre surten de la Junta i no s’admeten suggeriments.” “Els diners que hi ha estalviats no es volen gastar per a coses per als avis. La gent va massa a la seva. L’Ajuntament ha tret el telèfon de l’agrupació.” (Ciutadà/na)

Propostes per a la gent gran

Des d’un punt de vista global, es proposa un planejament a llarg termini per a l’atenció d’aquest col·lectiu, amb la posada en marxa de diversos nivells d’atenció complementaris, contemplant els diversos graus d’autonomia i/o fragilitat de les persones grans (atenció primària, suport en el domicili, en pisos tutelats, en centre de dia i en residència) i la previsió d’augment de la proporció d’aquest segment de la població.




Pàg

MAPA DE RECURSOS


Gent gran


Tots fem TONA

de la dinàmica de l’Agrupació de Jubilats. Aquest canvi hauria de tenir el suport de la Junta actual, per bé que caldria una actitud oberta per facilitar un nou funcionament. En aquest sentit, potser convindria disposar de suport tècnic per a la dinamització i la participació d’aquest col·lectiu, i per articular-lo també amb la resta de la xarxa social.

“Proposaria un canvi en el sistema de funcionament de l’entitat, actualitzant els estatuts, i adaptant-se als interessos de les persones grans. Però ens trobem amb una Junta tancada als canvis...” “M’agradaria que fos una autèntica agrupació de jubilats, com a Vic.” “També obrir altres espais de trobada, com al Bar de Can Codina, i fer activitats.” (Ciutadà/na)

Gent gran. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Millora i increment dels recursos adre-çats a la gent gran: recursos humans, atenció, equipaments, activitats...

• La valoració és molt positiva.

• Increment progressiu de la proporció d’aquesta franja d’edat. Saturació dels recursos actuals.

• Tendir cap a una atenció sociosanitària integral (des de l’atenció primària sanitària i social; amb diversos nivells d’equipaments).

• Facilitar la participació de les persones grans en la vida social, cultural i política de Tona.

• Cobertura actual: atenció primària, sanitària i social. Es disposa de residència pública, residències privades, pisos tutelats, centre de dia.

• Cal dimensionar i planejar una atenció integral amb una previsió a mitjà o llarg termini.

• Es necessiten nous recursos.

• Més equipaments i serveis nous: nova residència, més pisos tutelats, més places de centre de dia, vehicle adaptat per a desplaçaments.

• Presència en el teixit associatiu mitjançant l’Agrupació de Jubilats i Pensionistes.

• Cal un espai social per a la gent gran activa, de manera que pugui tenir més presència en les dinàmiques socials del poble.

• Convé adequar a les necessitats reals de les persones grans el funcionament de l’Agrupació de Jubilats.

• Un nou Casal d’Avis, com a espai social de referència per a la gent gran: amb dinàmiques, activitats i inicia tives per a aquest col·lectiu.

• Agrupació de Jubilats: més plural i oberta als interessos dels socis,amb renovació dels estatuts, de la direcció i del funcionament.

Per a afavorir el desenvolupament d’actuacions amb la població, incorporem en aquest apartat una descripció dels serveis i recursos, amb una especial indicació dels col·lectius als quals estan destinats. Trobarem: Serveis Generals, Educació, Social, Cultura, Esports, Salut i Promoció Econòmica. Els recursos adreçats més específicament a algun col·lectiu estan incorporats en apartats anteriors (elements de diagnòstic per franges d’edat, al final de cada col·lectiu).




Pàg

SERVEIS GENERALS

Nom OficinesMunicipals OAC

Jutge de Pau Policia Local

Puntd’Inf.

Turística

Serv. de recollida Select. “Porta a

Porta”

Servei de Deixalleria

Territ.-Urban. • • • • • •Educ./Form. •Cult./Esport •

Salut/Socios. •Prom. Socioec. •

Social • •

Descripció Recurs

Informació general del municipi. Modificacions Padrño Municipal.

Registre civil.Tràmits de llicències d’obres i informació urbanística

Adm. de Justícia

Seguretat local. Vigilància espais

públics, regulació de trànsit, recollida de denúncies, auxili als

ciutadans

Informació turística als

visitants

Recollida a domicili de residus prèviament

seleccionats pels ciutadans

o establiments

Instal·lació per a residus especials

A qui va dirigit

Descripció Població en generalPoblació

en general

Població en general Visitants Població en general Població en general

EspecíficInfància • • • • • •

Adolescència • • • • • •Jovent • • • • • •Adults • • • • • •Dones • • • • • •

Nouvinguts • • • • • •Gent Gran • • • • • •

Col. Especif. • • • • • •Recursos

Coordinació

Regidories de l’Ajuntament de Tona: Sanitat i SS.Socials, Ensenyament/Cultura i Joventut, Governació/Hisenda/

Promoció Econòmica i Turisme, Esports, Urbanisme /Medi Ambient, Serveis i Pagesia, d’Informació i Participació

Ciutadana

Ajuntament de Tona, Serv. Socials, Jutge

de Pau, Consell Escolar Mpal.. Dpt.

Justícia Menors de Vic

Consorc. Turisme

Portes del Montseny

Ajunt. De Tona: Reg. Medi AmbientMancomunitat

la Plana

Ajunt. De Tona: Reg. Medi Ambient

Mancomunitat la Plana

TitularitatPúblic./Mpal. • • • • • •Públic./Altres • • • • •

PrivatOrganit. Social

SERVEIS GENERALS

NomServeis altres recollides de

residus

Serv. Àrea d’Aportació

Servei d’Informació Juvenil - PUNT JOVE -

Espai Jove- Can Licus

Borsa d’habitatge Jove

Territ.-Urban. • • •Educ./Form. • •Cult./Esport • •

Salut/Socios. • •Prom. Socioec. •

Social • • •

Descripció Recurs

Recollida andròmines o del “trasto”

Recollida d’oli vegetal

Recollida deixalles domèstiques,

en casos molts especials

Servei gratuït d’informació sobre: Ensenyament, Cultura, Lleure,Turisme juvenil, Viatgeteca, Vida social, Treball, Habitatge ...

Altres serveis:Borsa de Treball, Borsa de Cangurs, Inscripcions: Nit Bus ... Suport

i assessorament a entitats i/o grups juvenils, Organització d’ exposicions, xerrades, cursos, tallers..., Connexió a Internet, Tramitació carnets internacionals, Organització de sortides,

intercanvis juvenils ...

Lloc trobada per a joves, per reunir-se, organitzar i realitzar

activitatsSala trobada

Tasca d’intermediació propietaris-

demandants vivendes de lloguer

A qui va dirigit

Descripció Població en general Població en general Joves Adolescents i joves Joves

EspecíficInfància • •

Adolescència • • • •Jovent • • • • •Adults • •Dones • •

Nouvinguts • •Gent Gran • •

Col. Especif. • •Recursos

Coordinació


la Plana


la Plana

Ajuntament de Tona. Mancomunitat la PlanaLidera Programa PAS (Àrea Joventut); Xarxa Técnics Mpals. (Àrea

Partic. Ciutadana)

Ajuntament de Tona. Mancomunitat

la Plana

Ajuntament de Tona. Mancomunitat

la Plana

TitularitatPúblic./Mpal. • • • • •Públic./Altres • • • • •


Tots fem TONATots fem TONAMAPA DE RECURSOSMAPA DE RECURSOS




Pàg

SERVEIS D’EDUCACIÓ

Nom Col. Resid. PIVE (privat - laïc) AULA OBERTA . Esc. d’Adults- Centre de Form. Perm. d’Osona Sud PIDCES Ludoteca JOCS

- Can Licus -

Territ.-Urban.Educ./Form. • • • •Cult./Esport • •

Salut/Socios. • •Prom. Socioec. • •

Social • • •

Descripció Recurs

Educació infantilEducació Primària

Educació Secundària Obl. (E.S.O.)Batxillerat (educ. Postobligt.)

Preparació proves del GES (Graduat en educació secundària)

Cursos del GESPreparació proves d’accés cicles formatius de Grau

mitjà -CFGMCursos no reglats .(Català, Ioga, Gimnàs,

informàtica...)

Punt d’informació i dinamització centres d’ensenyament

secundari de Tona ( informació, assessorament, xerrades...)

Espai de jocs per atendre les propostes

i activitats dels infants

A qui va dirigit

Descripció

Infants 3-6 anysInfants 6–12 anysAdol. 12-16 anysJov. 16-18 anys

Pers. Majors de 18 anys Adolesc. i Joves Infants a partir de3 anys

EspecíficInfància • •

Adolescència • •Jovent • • •Adults •Dones •

Nouvinguts •Gent Gran •

Col. Especif.Recursos

Coordinació

Coord.: Consell Escolar Mpal.Treball Xarxa: dins Programa PAS

(Àrea Joventut); dins Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)

Coord.: Pla Local Formac. Persones adultes (Cons.Comarcal + Diputació Barcelona). Tona + 6

pobles més.Treball Xarxa: dins Programa PAS (Àrea Joventut);

Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)

IES Tona, La Suïssa i Punt Jove

Coord.: amb Escoles públiques,Esc. Vedruna, Biblioteca, Aula Oberta

Participa en: Camp. NadalTreball Xarxa: Xarxa Técnics

Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)Titularitat

Públic./Mpal. • • •Públic./Altres • •

Privat •Organit. Social •


SERVEIS D’EDUCACIÓ

NomEsc. Bressol

Mpal. La CUCA FERA

Esc.Bressol Mpal. “Pa amb Choco-lata” CEIP l’Era de Dalt IES de TONA - Esc. d’Host.

D’osonaEsc. VEDRUNA (privat

concertat. relg.)

Territ.-Urban.Educ./Form. • • • • •Cult./Esport

Salut/Socios.Prom. Socioec. •

Social

Descripció Recurs

Educació infantil Educació infantil Educació infantilEducació Primària

Educació Secundària Obl. (E.S.O.)Cicles Formatius Gr. Mitjà

Batxillerat (Educació Postobligatòria)

Educació infantilEducació Primària

Educació Secundària Obl. (E.S.O.)

A qui va dirigit

Descripció Infants 0-3 anys Infants 0-3 anys Infants 3-6 anysInfants 6-12 anys

Adol. 12-16 anysJoves 16-18 anys

Infants 3-6 anysInfants 6-12 anysAdol. 12-16 anys

EspecíficInfància • • • •

Adolescència • •Jovent •AdultsDones

NouvingutsGent Gran


Coordinació

Coord.: Consell Escolar Mpal. Xarxa Técnics

Mpals (Àrea Partic. Ciutadana)

Coord.: Consell Escolar Mpal.

Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)


(Àrea Joventut); Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)

Coord.: Consell Escolar Mpal. Treball Xarxa: dins Programa PAS (Àrea Joventut); Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic.

Ciutadana)


(Àrea Joventut); Xarxa Técnics Mpals. (Àrea Partic. Ciutadana)

TitularitatPúblic./Mpal. • •Públic./Altres • • •

Privat •Organit. Social




Pàg

SERVEIS SOCIALS

Nom SADCentre de Dia “Casal

dels Avis” Fund. Priv. Can Codina

Residència “Casal dels Avis”

Fund. Priv. Can Codina

Residències privades- Prudenci i Prat- Habitatges Tutelats

Territ.-Urban.Educ./Form.Cult./Esport

Salut/Socios. • • • • •Prom. Socioec.

Social

Descripció Recurs

Acolliment diürn i assistència activitats vida diària. (

7 places)

Residència assistida per a persones grans que per motius socials, funcionals, cognitius o personals, requereixen una

assistència continuada i atenció especialitzada.( 21 places)

2 Residències ( 63 i 83 places)

Servei Acolliment alternatiu persones

autònomes, circumstàncies socials no els permeten romandre en la pròpia llar.21 habitatges ( 19

d’individuals i 2 de dobles)

A qui va dirigit

Descripció Persones majors de 65 anys.

EspecíficInfància

AdolescènciaJoventAdultsDones

NouvingutsGent Gran • • • • •


Coordinació

Consell Comarcal d’Osona: Manco.La

Plana- S. Socials-, Ajunt. Tona, CAP

Consell Comarcal d’Osona: Manco.La Plana- S. Socials-,

Ajunt. Tona, CAP

Consell Comarcal d’Osona: Manco. La Plana- S. Socials-,

Ajunt. Tona, CAP

Consell Comarcal d’Osona: Mancomunitat La Plana- S. Socials-, Ajunt. Tona, CAP

TitularitatPúblic./Mpal. • • • •Públic./Altres • • • •

Privat • •Organit. Social


SERVEIS SOCIALS

Nom Oficina Recepció i Acollida Atenció Primària de Serveis Socials (UBASP) Serv. Atenció a les persones Centre Obert

Territ.-Urban. •Educ./Form. • •Cult./Esport • •

Salut/Socios. • • •Prom. Socioec. • •

Social • • • •

Descripció Recurs

Facilitar l’accés i ús dels serveis existents per la integració i normalització dels nouvinguts/des a la vida quotidiana i

social del poble

Primer nivell d’assistència i un punt d’accés immediat al ciutadà. Atén els problemes i

necessitats socials, intentant trobar vies de solució o derivant cap a serveis especialitzats

At. Pet. Infància, Serv. SAD, Centres Sociosanitaris,

Residències i Centres G. Gran, Formació i inserc. lab. col.lect.

preferents

Servei diürn d’iniciativa municipal (2007). Realitza tasca socioeducativa en

temps lliure

A qui va dirigit

Descripció Nouvinguts Població engeneral

DeterminatsCol·lectius Infants: 6-11-12 anys

EspecíficInfància • • •

Adolescència • •Jovent • •Adults • •Dones • •

Nouvinguts • • •Gent Gran • •


Coordinació

Aj. Tona: Servei d’Informació i d’Acollida, Padró Mpal., Aula Oberta, Servei de Prom.

Econòmica, Fund. Priv. Osona, Borsa Treball, Sindicats

Ajuntament de Tona (Of. Mpals Recepc. i Acollida. i Padró Mpal., Regid. Participació, PIJ), Mancomunitat La Plana, CAP, Escoles Tona, Aula Oberta, Polícia Mpal., Consell Comarcal d’Osona, C. Salud Mental, Serv. Promoc. Econòm., Diputació de Barcelona

Consell Comarcal d’Osona: Mancomunitat La Plana- S. Socials-, Ajunt. Tona, CAP

Ajuntament de Tona ( àrea de serveis Socials),

Mancomunitat La Plana i C. Comarcal d’Osona.

TitularitatPúblic./Mpal. • • • •Públic./Altres • •





Pàg


SERVEIS DE CULTURA

Nom Biblioteca Caterina Figueras (Ajunt.+Diputació)

Sala Exposicions Caterina Figueras Sala de La Canal Sala Can Codina

Territ.-Urban.Educ./Form. • •Cult./Esport • •

Salut/Socios.Prom. Socioec.

Social

Descripció Recurs

Servei públic i gratuït per apropar la cultura als ciutadans i difondre la lectura: Hora del Conte,

Tertúlia Literària, Xerrades, Club Lectura, Lectura amb els Avis, Taller Lectura, Formació usuaris a

les escoles, Bibliomercat, Bibliopiscina.

Exposicions de pintura, escultura o fotografia

Promoció de les arts escèniques (música, dansa, teatre...)

Ofereix espais (cursos, tallers, conferències, balls de gent

gran...)

A qui va dirigitDescripció Població en general Població en general Població en general Població, en general

EspecíficInfància • • • •

Adolescència • • • •Jovent • • • •Adults • • • •Dones • • • •

Nouvinguts • • • •Gent Gran • • • •

Col. Especif. • • • •Recursos

CoordinacióCoord.: amb Escoles, Piscina, Mercat, Casal

d’AvisXarxa de Biblioteques – Diputació de Barcelona

TitularitatPúblic./Mpal. • • • •Públic./Altres •


SERVEIS DE CULTURA

Nom Aula CiutadanaSala Exposicions

Can Sebastià. Fundació Buxaderas-Grau

Museu camp de les Lloses Museu del Pa

Territ.-Urban.Educ./Form. • •Cult./Esport • • • •

Salut/Socios. •Prom. Socioec.

Social

Descripció Recurs

Iniciativa mpal. Funcionament transversal diferents àmbits Activitats diverses.

MuseuOrganitza activitats de recerca arqueològica i

difusió patrimoni històric Organitza trobades i activitats amb diferents

agents territori i cicles de conferències.

Funciona amb visites concertades, sense horari d’obertura definit.

A qui va dirigitDescripció Població en general Població, en general Població, en general Població, en generalEspecíficInfància • • • •

Adolescència • • • •Jovent • • • •Adults • • • •Dones • • • •

Nouvinguts • • • •Gent Gran • • • •

Col. Especif. • • • •Recursos

Coordinació Coord.: diferents àrees, segons projectes

TitularitatPúblic./Mpal. • •Públic./Altres • •

Privat • •Organit. Social




Pàg


SERVEIS DE ESPORTS

Nom ZONA ESPORTIVAEspais esportius

dels centres escolars

Camp de Tir Foment Circuit Atalaya

Circuits de bici

Skate park, Tennis taula, Porteries

i cistelles de basquets

Territ.-Urban.Educ./Form. •Cult./Esport • • • • • • •

Salut/Socios.Prom. Socioec.

Social

Descripció Recurs

2 pavellons poliesportiusGimnàs – Tennis TaulaFutbol Sala – Bàsquet

– Hoquei2 camps futbol - Rocòdrom Espai per patinatge artístic

Piscina Municipal (descoberta)

Escola Era de Dalt: 2 pistes poliesport.

Col. PIVE: pavelló cobert + piscina

IES: Gimnàs cobert1 pista poliesportiva

Vedruna: Gimnàs cobert1 pista poliesportiva

Ubicat en la zona de La

Suïssa

Inst. Esportives: 6 pistes tennis, 1 pista

poliesportiva, 1 piscina, 12 pistes petanca, 1

minigolf, bar restaurant, parc infantil, zona de

lleure i d’oci

Moto Club de Tona

2 circuits de bici situats a zona de la suïssa i Zona de Fontordera

Distribuïdes a diferents punts del poble

A qui va dirigit

Descripció Població en general Població practicant Població en general Població

practicant Infants i joves Població practicant

EspecíficInfància • • •

Adolescència • • •Jovent • • •Adults • •Dones • •

Nouvinguts • •Gent Gran • •


Coordinació

Coord.: amb Escoles, Piscina, Mercat, Casal

d’AvisXarxa de Biblioteques – Diputació de Barcelona

TitularitatPúblic./Mpal. • • • •Públic./Altres • • • • •

Privat • • •Organit. Social

SERVEIS DE SALUTNom Atenció Primària de Salut de Tona (CAP)

Territ.-Urban.Educ./Form.Cult./Esport

Salut/Socios. •Prom. Socioec.

Social

Descripció Recurs

Ofereix els serveis dels professionals: metges de família, infermeres, pediatres, infermeres, llevadora, treballadora social, odontòleg, auxiliar clínica, personal d’atenció a l’usuari, Fisioterapeuta

Derivació a C Salut Mental

A qui va dirigitDescripció Població en general

EspecíficInfància •

Adolescència •Jovent •Adults •Dones •

Nouvinguts •Gent Gran •

Col. Especif. •Recursos

CoordinacióRegidories de l’Ajuntament de Tona: Sanitat i SS.Socials, Ensenyament/Cultura i Joventut i Participació Ciutadana, , serveis sanitaris tant d’atenció primària com

d’atenció hospitalaria, sociosanitària i especialitzada tant d’ICS, de la XHUP, concertats i privats. Recursos i zerveis del municipi i fora: residències, centres de dia, associacions, serveis d’atenció a les persones, mutues, escoles, generalitat...

TitularitatPúblic./Mpal.Públic./Altres •





Pàg


SERVEIS DE PROMOCIÓ SOCIOECONÒMICA

Nom Servei de Promoció Econòmica d’Osona Sud – Alt Congost

Centre d’Informacióper a treballadors

estrangersServei dinamització comercial

Territ.-Urban. • •Educ./Form. •Cult./Esport

Salut/Socios.Prom. Socioec. • • •

Social

Descripció Recurs

Anàlisi socioeconòmic i de planificació estratègica d’aquesta Zona

Donar suport a la promoció de l’activitat empresarialFacilitar la intermediació en el mercat laboral (orient.,

recerca, inserc.labr.)Borsa de Treball

Espai d’informació i orientació: assesso-rament i orientació sobre la llei

d’estrangeria, tramitació permisos, mediació i comunicació als centres

educatius

Servei de la Mancom. La Plana que ofereix dinamització comercial per als municipis agrupats

en aquests ens

A qui va dirigitDescripció Persones en edat activitat laboral (16-64 anys) Immigrants estrangers Comerços

EspecíficInfància

AdolescènciaJovent •Adults •Dones •

Nouvinguts • •Gent Gran

Col. Especif. •Recursos

Coordinació

Regidories de l’Ajuntament de Tona: Sanitat i SS.Socials, Ensenyament/Cultura i Joventut,

Governació/Hisenda/Promoció Econòmica i Turisme, Esports, Urbanisme /Medi Ambient, Serveis i

Pagesia, d’Informació i Participació CiutadanaCentres Educatius

Fundació Osona Form. i Desenvolup.Xarxa OFIM – Immigrants, Centre Salut Mental

Ajunt. de Tona

TitularitatPúblic./Mpal. •Públic./Altres • •


Organització social i

convivència

Tots fem TONA




Pàg

Aquest apartat s’estructura en dos blocs d’informació. El primer és una descripció sintètica de l’organització social, afegint-hi un llistat de projectes i processos participatius. El segon bloc recull les percepcions subjectives extretes dels col·loquis en relació a l’organització social i aspectes rellevants de la convivència al municipi.

Teixit associatiu

A Tona hi ha una llarga tradició associativa i una quantitat important d’entitats, col·lectius i grups que, majoritàriament, s’han dedicat i es dediquen a l’organització d’activitats culturals, lúdiques i esportives.

Actualment, comptem amb més d’una vuitantena d’entitats, comissions o col·lectius que s’impliquen de manera molt activa en la vida social i cultural del municipi. També és important destacar que existeixen grups actius que, encara que no estiguin constituïts com a associació, realitzen activitats en diversos camps (per exemple, en la música, en la pintura...).

Les entitats predominants pertanyen als àmbits de la cultura (promoció de tradicions, organització de celebracions festives...) i de l’esport. Però també cal esmentar les AMPA, en l’entorn educatiu, i altres entitats: de gent gran, de dones, de joves amb interessos socials o polítics, de comerciants...

També s’observen, entre els nouvinguts estrangers, esforços per associar-se i participar en la vida social i cultural del municipi, especialment dels estrangers africans (incloent-hi, és clar, els tonencs d’origen marroquí).

Dinàmica

Encara que aquest teixit associatiu ha demostrat ser molt actiu, es comenta que caldria millorar alguns aspectes per enfortir-lo:

- Superar la tendència al comportament fragmentat de les entitats, massa centrades en les activitats pròpies; això dificulta la coordinació i l’intercanvi entre les diverses iniciatives.

- Més intervenció en certes àrees (activitats culturals i tradicionals, esport...), més puntuals, i no tant en altres aspectes de la vida social i participativa, de manera més continuada.


Organització Social

ORGANITZACIÓ SOCIAL I CONVIVÈNCIAOrganització Social

ORGANITZACIÓ SOCIAL I CONVIVÈNCIA

Organització Social. Valoracions i percepcions




Pàg

Organització social i Convivència a Tona. Valoracions i percepcions

A continuació, desprès de la informació més objectiva, mostrem els resultats dels col·loquis obtinguts a partir de dos eixos: l’organització social i política a Tona, i aspectes destacables entorn de la convivència al municipi.

Exposem un extracte del que s’ha recollit. Està ordenat, com en els altres apartats, per aspectes favorables, qüestions preocupants i propostes.

Organització social. Valoracions i percepcions.

Aquí s’han recollit aspectes relatius a la vida política (percepcions, fets significatius assenyalats, posicionaments...) i a l’organització social (teixit associatiu, actors i dinàmiques socials, coordinacions i xarxes socials, espais/canals de participació i canals de comunicació i difusió).

Els ciutadans/nes valoren favorablement la trajectòria participativa i associativa del poble, com un signe d’identitat, i que aquesta trajectòria hagi permès establir amb l’organització política representativa (representants electes) vies de col·laboració, tot i que s’insisteix que cal que aquesta continuï, que es reforci i que aporti respostes “a les inquietuds del carrer”.

“El poble té coses bones, som un poble petit i això facilita la participació. Estaria molt bé que ens poguéssim escoltar tots i que tothom tingués veu.” (Ciutadans/nes)

“S’agraeix que es creïn aquests sistemes de col·laboració ciutadana per escoltar i donar resposta a les inquietuds generades al ciutadà. És important respondre a les inquietuds de carrer, tant si se soluciona el problema com si no.” “S’agraeix que l’Ajuntament escolti la gent.” (Ciutadà/na)

“La participació és un procés, és una actitud d’humilitat. Hi ha una implicació en la cosa pública, perquè la cosa pública també és meva. Per part del que té poder, hi ha un espai de diàleg.” (Ciutadà/na)



ORGANITZACIÓ SOCIAL I CONVIVÈNCIAOrganització Social


- Millorar la incorporació participativa de determinats col·lectius, com ara els joves o els nouvinguts.

- Relleu generacional.

- Promoure la renovació i l’ampliació de la participació.

Actuacions destacables

- Pla de participació ciutadana (des de l’any 2006):

Amb la voluntat d’impulsar la democràcia participativa i una millora de la democràcia representativa a Tona. O sigui, per enfortir els diversos grups i espais de participació dels ciutadans/nes.

- Taller participatiu de joves (2006). Taller coordinadora juvenil (2008)

- Consell de Cooperació i Solidaritat de Tona (2006)

- Consell d’Infants. Grups motors de participació ciutadana d’infants (2006)

- Consells de Joves. Grups motors de participació ciutadana de joves (2006)

- Consell d’Esports de Tona (2005–2006)

- Programa de participació ciutadana del POUM de Tona (2004-2005)

- Consell de Salut (2004)

- Debat participatiu sobre Can Licus (2004)




Pàg

Tots fem TONA



“L’esbart és l’entitat més valenta de Tona!” “La gent de l’esbart té ganes que la gent que ha vingut de fora s’hi impliqui.” (Ciutadà/na)

“Les mares sempre estan més implicades en les AMPA. Si tens fills, van molt bé per integrar-te en les dinàmiques socials. Fa que et relacionis més i més ràpid.” (Ciutadans/nes)


“Hi ha molts jubilats al poble per poder fer activitats pel poble.” “A l’Agrupació de Jubilats, els de la Junta paguen igual les sortides. Els divendres l’Amadeu Clot sempre és al local. Els diners que hi ha a l’agrupació, si no es gasten, van a beneficència.” (Ciutadà/na)

Espais de trobada i de participació

Com ja s’ha comentat abans, des de l’any 2003 s’han portat a terme diversos processos i treballs participatius en diverses àrees (Joventut, Esports, Infants…). Als col·loquis es fa referència als òrgans de participació existents; es veu la necessitat d’aprofitar i optimitzar aquests espais, ja que hi ha representació de tots els membres de la comunitat —polítics/ques, tècnics/ques i ciutadans/nes—; d’aquesta manera s’eviten reunions innecessàries. Igualment, també s’assenyala la virtut d’aquests àmbits de participació de facilitar l’intercanvi i l’aprofitament de recursos entre diferents àrees de serveis.

“Estan bé aquests espais de participació ciutadana perquè et sents escoltat.” “Està bé que hi hagi un Consell Escolar Municipal, per tenir o aprofitar activitats que poden ser comunes a tots els escolars.” (Ciutadans/nes)

“Que es concentri el treball coordinat en un sol lloc, com podria ser el Consell Escolar, ja que, si no, has d’assistir a moltes reunions diferents i sempre som els mateixos.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

“Penso que està molt bé que es facin els grups motors de participació.” (Ciutadà/na)

Així mateix, es valoren favorablement certs esdeveniments socials (festes, fires...) com a llocs de trobada, sorgits de la iniciativa de persones del teixit associatiu i assumits per la majoria de la col·lectivitat, els quals generen molta activitat: Fira de la Pesseta, Fil a l’Agulla...

Tots fem TONA



Valoració de l’organització social a Tona (aspectes favorables)

Teixit associatiu

Tècnics i ciutadans de totes les edats (entre 25 i més de 65 anys) coincideixen que, tradicionalment, hi ha hagut una vida associativa àmplia al poble de Tona, i que això encara és visible si es tenen en compte la quantitat (unes 80) i la diversitat d’entitats (culturals, esportives, educatives, de salut...).

“Hi ha gent molt participativa.” “Hi ha molta trama social, amb entitats, associacions...” “Hi ha una gran facilitat de treball amb les diverses entitats del poble.” “En l’àmbit esportiu, hi ha molta varietat d’entitats, però funcionen gràcies a la voluntat de la gent que hi participa, no de l’Ajuntament.” (Tècnics/ques)

“Hi ha molta oferta d’associacions, entitats..., per a totes les edats. Penso que està molt ben cobert.” “Tot i això, trobo que hi ha moltes entitats i que el poble està viu.” (Ciutadà/na)

“El teixit cultural associatiu de Tona és molt important. Tenim moltes associacions, es fan moltes activitats, hi ha molts espais on poder desenvolupar aquestes activitats.” (Ciutadà/na)

Per tant, es recull la visió d’un teixit associatiu vital, divers, plural, amb nombroses iniciatives i espais participatius, on el lideratge personal o de petits grups motors ha estat clau i fonamental.

Actors i dinàmiques socials a Tona

Una entitat destacada és l’Esbart Dansaire Castell de Tona, pel caliu i per la incidència en la vida associativa del poble. És considerat un actor social molt actiu de la dinàmica tonenca.

Les mares que s’impliquen en les AMPA és un altre factor assenyalat. El pas dels fills per l’escola facilita també la relació entre les mares i, segons es comenta, aquest espai associatiu és una bona eina per integrar-se.

Una altra entitat valorada per la seva activitat és l’Agrupació de Jubilats. Organitza moltes sortides per a la gent gran.

“Una entitat que té molt poder dins del poble és l’esbart dansaire.” (Tècnic/a)




Pàg

Tots fem TONA



Valoració de l’organització social a Tona (aspectes millorables o que caldria incorporar-hi)

Vida política

En general, als col·loquis s’associa el concepte de política amb el que fan els polítics. No s’interpreta del tot que els veïns/nes i les entitats i associacions siguin agents polítics. Sembla que existeixi un divorci entre les mirades dels polítics i les dels ciutadans/nes.

“La visió de la política, tant del consistori actual com de l’anterior, és que es preocupen més dels grans projectes (piscina, camp d’atletisme...) que no pas de millorar el poble en coses petites i del dia a dia.” (Tècnics/ques)

“Els polítics, siguin d’un partit o altre, improvisen les actuacions i no fan un projecte a llarg termini, estudiant totes les necessitats del poble. No hi ha hagut mai impuls per part dels que han manat; han anat fent segons les necessitats del dia a dia.” (Ciutadans/nes)

“Falta ‘feedback’ entre els polítics i el poble. Els polítics van amb un programa electoral i el poble potser vol altres coses. S’escolta poc el poble i hi ha pocs canals de comunicació.” “Els polítics saben explicar poc les coses que fan.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

“S’hauria de començar a tenir en compte que, quan es presenta una llista de persones per governar, s’han de buscar persones preparades en funció de cada regidoria. S’ha de ser flexible i fer la balança perquè cap de les situacions són iguals.” (Ciutadà/na)

“Les arques de l’Ajuntament són escasses.” (Tècnic/a)

“Se’ns hauria de preguntar més, als tonencs, en què ens volem gastar els diners. No ho sé, és una proposta... D’aquesta manera sabríem en què es gasten. L’Ajuntament de Tona, mani qui mani, mai té diners; com s’entén això? Nosaltres bé que paguem tots els impostos, no? Doncs, on són els diners? Per què uns sí que en tenen i els altres no? Ara només sabem que no hi ha diners, res més.” (Ciutadà/na)

Aquesta seria la percepció de la relació entre els diversos actors del territori (nivell polític i ciutadà) pel que fa a l’organització de l’actuació política social, força

Tots fem TONA

“El Fil a l’Agulla ara és una festa important. Una persona del poble va proposar-la i en aquell moment l’actitud va ser receptiva.” (Ciutadà/na)

Models de coordinacions

A més de la coordinació entre serveis (ja comentada a la part dedicada a equipaments i serveis), que ha avançat en dinàmiques de treball compartit i protocols d’actuació conjunta, es comenten les coordinacions en els espais mixtos de participació (per exemple, els consells...). Quant a les dinàmiques socials de coordinació, es diu que funcionen millor en les celebracions importants (cavalcada de Reis, Carnestoltes, Festa Major de Sant Andreu...) que en l’activitat quotidiana.

Espais socials. Canals d’expressió i opinióEs reconeix que ara hi ha molts més espais socials que abans: la Canal, Can Licus, el Punt Jove... També s’esmenta el Foment d’Esports, com a espai de trobada i de reunió.

Quant a canals d’expressió i opinió escrites, actualment hi ha La Revistona i el butlletí municipal. I també el programa Consensus, per internet, que és una eina impulsada des de l’àrea de Participació per facilitar la circulació d’informació i d’opinions entre els diversos actors, per potenciar la participació dels ciutadans/nes.

“M’agrada el Foment, hi trobo amics i puc fer qualsevol activitat, esports, xerrar...” (Ciutadans/nes)

“Fa anys no hi havia canals, ara la imatge ha anat canviant. De canals escrits teníem les publicacions ‘La Veu de Tona’ o ‘El 9 Nou’. Ara és més senzill opinar per vies diferents.” (Ciutadà/na)

“Trobo molt bé que el ‘petit poder local’ sigui generós i ampliï més els canals de participació. De tota manera, els tonencs hem anat buscant maneres d’opinar... De vegades, et trobes el regidor en una botiga, o es fan trucades, o als plens... Ara anem a sistematitzar tot això, aquestes són les normes del joc i ho trobo important i positiu.” (Ciutadà/na)






Pàg

Tots fem TONA



“Allò a alguns ens va marcar i ha fet que es treballés molt per la bona convivència del poble, i que un conflicte com aquest es pugui resoldre en l’àmbit polític i no transcendeixi a la població. El 1987 hi havia llista única i el problema no es va canalitzar políticament. Segurament hauria anat diferent. Políticament, ara hi ha moltes cares noves, i persones que no van viure aquest conflicte tan directament, i les que el van viure que no volen repetir-lo, i no volen que transcendeixi als ciutadans, buscant una bona convivència i l’harmonia del poble. En 20 anys hi ha hagut molts canvis, la crispació s’ha diluït, a la gent de fora no els importa i, tot plegat, ha ajudat força en l’àmbit social i de convivència, i es un episodi històric abolit.” (Ciutadà/na)

“Hi ha gent que porta la camisa bruta. S’haurien de rentar. El que va passar fa anys ja està.” (Ciutadà/na)

“Aquesta etiqueta d’un partit o de l’altre, a la gent del poble també ens pesa molt; és una pedra que portem a l’esquena i ens fa caminar geperuts i no ens deixa aixecar el cap de terra, i ens l’hem de treure del damunt i treballar pel poble sense colors.” (Ciutadans/nes)

“Tenim una societat marcada en dues bandes que no permeten aprofitar els serveis ni les activitats.” (Tècnic/a)

“Políticament les majories absolutes no són bones. Ja està bé que hi hagi rivalitat política.” (Ciutadà/na)

“No m’agrada. Em sembla que encara estem massa pendents..., vivint de rèdits de coses que van passar fa 20 anys, d’una manera o altra... La vida política de Tona no m’acaba d’agradar.” (Ciutadà/na)

“Els que venim de fora notem que encara es viu i es respira aquesta divisió que hi ha a nivell polític entre un partit i l’altre.” (Ciutadans/nes)

Aquests dos temes, la percepció del divorci existent entre el nivell polític i el ciutadà, i la manca de cohesió actual per divergències de fa 20 anys (pel fet de la construcció d’una incineradora prop del municipi), són suficientment importants per reflexionar i debatre amb l’horitzó d’un model futur d’organització sociopolítica i sobre noves maneres de fer i de relacionar-se.

Tots fem TONA

semblant a altres llocs. Però, a més a més, es recullen nombrosos comentaris que parlen d’un altre tipus de divorci: el de la mateixa classe política tonenca des de fa 20 anys, amb un conflicte d’interessos i de posicionament davant la construcció d’un equipament d’àmbit supramunicipal: una incineradora.

Aquest moment de la vida política i social del municipi va suposar una fractura, no tan sols ideològica sinó també social, que va anar parcel·lant els espais compartits en funció del posicionament de cadascú, de cada grup, dividint en dos bàndols les persones fins a l’actualitat.

“Aquest poble està dividit en dos grans grups: quan hi va haver tot el tema de la incineradora, hi havia dos grans grups, els que hi estaven a favor i els que hi anaven en contra.” (Ciutadà/na)

“Fa molts anys que aquest tema va passar, però és un tema que va ser molt rellevant per a Tona, ja que va separar el poble en dos. Arran d’aquest fet, una de les coses que es va traslladar a un altre poble va ser l’institut, que es va fer a Taradell. Enguany ja tenim l’institut al poble, fet molt important per als estudiants i per a les famílies.” (Ciutadà/na)

“Tona és rar quant a la gent que hi viu, poc tolerant.” “Encara es veuen diferenciats dos grups de població (els de la incineradora sí o no) i la gent participa o no en els actes que es preparen al poble segons qui ho organitza.” (Ciutadans/nes)

“Vaig viure en primera persona el tema de la incineradora. Al poble hi va haver un trencament de la bona convivència, respecte a les persones, amb famílies dividides... Això va passar al final del segle XX, i per això no va anar a pitjor, però en una altra època podia haver estat molt pitjor.” (Ciutadà/na)

“Hi ha sectarisme. Hi ha gent que, si no penses com ells, et fan mala cara.” (Ciutadà/na)

“Sembla que políticament encara hi ha reminiscències: alguns politics del present no han superat aquest episodi de crispació històrica.” (Ciutadà/na)

Malgrat que en algunes declaracions es recullen missatges de “tema superat”, en altres declaracions es manifesta la necessitat de tancar veritablement aquest episodi per avançar en la bona convivència dels veïns/nes d’acord amb les noves realitats i els nous reptes de Tona.






Pàg

Tots fem TONA



“Les entitats no es renoven: un president plega i al cap de vuit anys pot tornar a ser el mateix.” (Ciutadà/na)

“Sempre són els mateixos que participen en les activitats del poble. Cal un relleu. Algunes associacions i entitats són molt tancades. Ha vingut molta gent de fora i s’ha de trobar un camí per poder conèixer-nos millor.” (Ciutadà/na)

“S’han muntat grups d’immigrants. Però son els mateixos immigrants que ho fan, no hi ha gent d’aquí que hagi establert plataformes d’acollida o per resoldre problemes o per donar un cop de mà.” (Ciutadà/na)

“Poca participació dels ciutadans en les activitats culturals del municipi. No sabria trobar un motiu... També poca conscienciació de la població envers la responsabilitat de cadascú cap al poble.” (Ciutadà/na)

“Ara s’ha perdut la implicació en les festes populars. Les persones participen si hi ha alguna activitat en què participa el fill, però si no costa molt d’anar-hi.” (Ciutadans/nes)

“Per la gent que conec, hi ha gent que se’n sent molt allunyada. S’hauria de formar alguna altra cosa perquè hi hagués més gent i la gent pogués participar.” (Ciutadà/na)

També es comenta que en la trajectòria de les entitats no hi ha hagut sempre el mateix tipus de reconeixement. No s’han tingut prou en compte certes persones que van estar vinculades anteriorment al poble per mitjà d’alguna associació o activitat concreta..., i que ara, gràcies a l’experiència, podrien fer aportacions molt positives.

D’aquestes declaracions es desprendrien els reptes actuals del teixit associatiu de Tona: tenir capacitat per reunir-se, per reflexionar conjuntament sobre cap on es vol créixer i com, per organitzar-se i renovar-se..., i poder arribar a ser un actor enfortit amb incidència en el futur de Tona. També es comenta que hi ha moments en què les entitats programen moltes activitats, i s’arriba a una mena de col·lapse ja que la majoria d’aquestes iniciatives van adreçades al mateix públic.

“Es col·lapsen les activitats, se solapen... Són entitats que tenen el mateix públic.” (Ciutadà/na)

Tots fem TONA

Teixit associatiu

Tot i que moltes de les valoracions recollides amb relació al teixit associatiu i la seva trajectòria històrica són favorables, també és cert que se senten veus crítiques cap a la situació actual, amb la idea de trobar un punt de renovació entre tots. Estem vivint un moment d’inflexió que pot permetre orientar una nova trajectòria.

Es fa referència a aspectes de l’actual dinàmica associativa: manca de visió global, creixement menys cohesionat del teixit associatiu, manca d’implicació de la gent del poble en les entitats i en els temes importants, menys participació en les activitats que es duen a terme...

“Abans al poble hi havia més caliu i més unitat.” “Abans el poble era més petit i havia unes entitats concretes. Llavors la gent ha anat fent coses i organitzant activitats perquè hi creu i, per tant, l’oferta s’ha ampliat. Ara l’oferta de Tona és molt més amplia (això és bo), però hi ha més dispersió i s’ha empobrit el caliu de les entitats i allò de trobar-se tots en un lloc, perquè els infants tenen moltes coses per escollir, però les associacions queden pobres en implicació i participació.” (Tècnics/ques)

“Qui vulgui fer política hauria de fer una llista de tot el que no li agrada del poble, això voldria dir que es tenen ganes de millorar tots els aspectes...” “Falta més implicació del poble a l’hora de fer noves propostes.” (Ciutadà/na)

També es demana reflexió sobre la manca d’implicació en els temes de poble per part d’altres tonencs/ques (nous col·lectius, noves veus, noves visions...), sobre la necessitat de relleu generacional als òrgans de govern intern de les entitats. Igualment, es recullen comentaris sobre la poca implicació de les entitats en nous reptes del municipi, com és l’acollida de la població nouvinguda. Ens trobem, doncs, davant una percepció polaritzada: d’una banda, es considera Tona com un poble viu i amb entitats molt actives i, d’altra banda, s’assenyalen indicis de fragilitat d’aquest teixit associatiu.

“Sempre la mateixa gent participa en tot... Caldria fomentar la vocació per les coses, per a tots aniria millor.” (Tècnic/a)

“Poca participació i implicació per part dels tonencs, els que organitzen coses sempre som els mateixos.” (Ciutadà/na)

“A la gent li costa participar i sempre hi ha els mateixos a tot arreu.” (Ciutadà/na)






Pàg

Tots fem TONA



Es fa referència a la fragmentació física i social entre el barri de la Canal i la resta del poble.

“S’ha anat apreciant un canvi a la població i veig que el poble està separat, sobretot amb la zona de la Canal, la qual ha quedat com un poble dormitori. La gent no es vol implicar en activats culturals com, per exemple, la Festa Major.” “Ciutat dormitori total”. “Com més creix la població, més passa això: no coneixes els qui hi viuen.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha poca participació del que molta gent ja anomena ‘poble nou’, el barri de la Canal. És un tipus de població que, la major part, no s’obre a la possibilitat de fer noves amistats o implicar-se en la vida social i cultural del poble.” (Ciutadà/na)

“Tenim una divisió al poble, el de la Canal: són nouvinguts i no participen.” (Ciutadans/nes)

Nous tonencs/ques que han participat als col·loquis es mostren discrepants amb aquesta visió. Algun tonenc de tota la vida que viu a la Canal tampoc no la comparteix del tot.

“La població nouvinguda de la zona de la Canal és activa, però com que vénen d’un altre entorn..., és natural la seva actitud, ja que no hi estan acostumats.” “També hem de considerar que la nova generació de la població de Tona està més tancada.” “De tota manera, la poca integració dels nouvinguts autòctons preocupa, però millora un cop porten els nens a l’escola... També l’esport és un mitjà d’integració important.” (Ciutadans/nes)

Sobre els nouvinguts/des estrangers, es coneixen certes agrupacions, però sembla que mantinguin dinàmiques una mica allunyades de les dinàmiques associatives generals. També es comenta que el teixit tradicional està a l’expectativa davant el nou fenomen immigratori, sense plantejar propostes ni iniciatives concretes. Caldrien, doncs, exercicis d’apropament i d’intercanvi, i la presència en la xarxa social del poble.

“Des de les associacions cal incidir més en els nouvinguts.” (Ciutadans/nes)

Un últim aspecte és la relació entre les àrees de l’Ajuntament i les entitats. Es comenta que, amb el creixement municipal i dels serveis, hi ha més tècnics donant suport a projectes d’entitats (o en què intervenen). Els comentaris fan referència a certa relaxació per part de les associacions quant a iniciatives i

Tots fem TONA

Actors i dinàmiques socials a Tona

Un aspecte també destacat en els col·loquis és la feble presència en el teixit associatiu de certs perfils o col·lectius: els adolescents i joves i, en major mesura, els nouvinguts: tant els anomenats autòctons com els d’origen estranger.

Pel que fa als joves, es parla de la dificultat d’implicar-los en projectes concrets, malgrat l’esforç i els recursos que hi s’estan destinant (Consell de Joventut, processos participatius, Can Licus, Punt Jove...). Com a possibles raons, es parla de poca motivació i també de manca de llocs per reunir-se i dur a terme les seves activitats.

Quan es parla de manca d’espais per a joves, també es fa referència a activitats d’oci. El risc que aquest punt comporta, juntament amb el fet d’haver d’estudiar a fora, és el desarrelament i/o sentiment de no pertinença, que, tal com es comenta, pot afectar gran part dels adolescents i els joves. Caldria cercar alternatives que permetin vincular socialment aquest col·lectiu.

“Abans hi havia moltes més colles, i totes tenien uns objectius. Ara costa motivar els joves i moltes vegades aquests es troben als bars, i potser no és la millor opció.” “Potser el jovent d’ara és diferent i els falta il·lusió.” (Ciutadans/nes)

“El fet que el jovent no tingui un lloc d’oci adient fa que s’hagin de desplaçar cap a altres llocs i potencia aquest sentiment de no pertànyer a un lloc concret.” (Ciutadans/nes)

El poble de Tona ha experimentat un creixement força sobtat. Això suposa el repte, per al municipi en general, però també per a l’associacionisme en concret, de com incloure les persones nouvingudes i com afrontar les dificultats dels nouvinguts per incorporar-se a les entitats. Es constata més facilitat d’inserció quan hi ha fills a les famílies, especialment en relació amb les entitats educatives.

Sobre la implicació de les persones nouvingudes en el poble, hi ha certa divergència en les valoracions, tant per part dels tècnics com per part dels ciutadans/nes. Les persones d’origen tonenc perceben que els nous veïns/nes “no participen”. Però altres opinions fan referència a l’activitat dels nous tonencs/ques, si bé tenint en compte que el ritme i els interessos són diferents.






Pàg

Tots fem TONA



“El lloc on es fan moltes de les actuacions i activitats d’interior és la Canal, però és un espai que en l’actualitat queda petit per a moltes de les festes.” (Ciutadà/na)

“Un dels llocs on es feien activitats, i s’hi feien els assaigs de l’Esbart, era el centre parroquial (al carrer Barcelona). Actualment no es pot fer servir perquè està malmès, ha caigut el sostre... Antigament era un local social molt important.” (Ciutadà/na)

La valoració que es recull del Punt Jove està polaritzada: per alguns, la seva feina és molt positiva i es fan activitats amb molt bon ambient; la visió d’altres és contrària. L’espai ha quedat petit, amb dificultats per a activitats diverses o per a perfils variats.

“El Punt jove és un espai petit. S’hi fan activitats. Aquest any a l’esquiada organitzada pel Punt Jove hi havia molt bon ambient, però a vegades hi ha persones que no s’hi troben a gust.” “És un espai que no permet ambients variats... Necessitaríem un espai més obert, tipus Foment.” “A més, no hi ha bon ambient. És apropiat per a grups concrets que no faciliten el bon ambient i el que hi hagi altre tipus de gent.” “Em preocupa que no tothom pugui accedir a la gestió d’espais de decisió per fer activitats, a la gestió d’un pressupost...” (Ciutadans/nes)

Es valora la importància que els adolescents i els joves puguin disposar d’espais (potser Can Licus aportarà solucions a aquesta qüestió). També s’ha recollit una demanda molt concreta d’espais de reunió i de trobada (amb dinamització) per a gent de mitjana edat.

D’altra banda, s’ha comentat la funció social de la plaça Major: no es considera un lloc de reunió o de relació entre els tonencs: “No és un espai de trobada.” (Ciutadans/nes)

Canals de participació i d’opinió

De les valoracions recollides sobre els canals d’informació, es parla de la divisió i les diferències entre La Revistona i el butlletí municipal, a causa del conflicte polític abans comentat. Es valora la necessitat d’articular els diversos mitjans de difusió per no duplicar serveis, informacions, etc.

“Si algú arriba al poble i fulleja La Revistona, veuran que és crítica amb la gestió de l’Ajuntament (que, d’altra banda, no els dóna suport). Troben el butlletí

Tots fem TONA

passos que ara ha assumit l’ajuntament. Es parla d’una dinàmica generadora de dependència envers l’ajuntament, que coincideix amb actituds de delegació per part de les entitats.

“Antigament la implicació de la gent era voluntària, ara és necessiten tècnics per a tot; tot està massa institucionalitzat.” (Tècnic/a)

“Jo era de l’Esbart i sempre ens ho fèiem tot: ens posàvem entarimat, cadires... Ara s’ha agafat el costum que l’Ajuntament faci moltes coses o ho faci tot. L’Ajuntament ha creat una dependència que, a la llarga, pot ser perjudicial per al propi associacionisme, i pel poble.” (Ciutadà/na)

Coordinacions i xarxes socials entre entitats

Quant a les interrelacions, es manifesta la necessitat de sumar, o sigui, de treballar de manera més articulada, i no tan sols en moments concrets, amb l’objectiu de generar més xarxa social on puguin incorporar-se tots els grups i associacions i els altres ciutadans no associats.

“Hi ha moltes associacions que responen bastant a les necessitats del poble, però penso que falta una xarxa entre elles. Hi ha moltes associacions, però crec que entre elles no es comuniquen massa.” (Tècnic/a)

“Faltaria crear més xarxa. Crear més espais de trobada, comunicació, vasos comunicants entre les diverses entitats i associacions. Cada organització va una mica a la seva, i a més a més, es poden, fins i tot, generar rivalitats entre unes i altres.” “Aquesta idea de crear més xarxa ja s’està fent en esports amb el Consell d’Esports, s’està iniciant a joventut amb la coordinadora juvenil...” (Ciutadà/na)


Els comentaris recollits fan referència a diversos espais socials: la Canal, el centre parroquial, el Punt Jove i la plaça Major.

La sala polivalent La Canal es considera un espai social que ha quedat molt petit per a certes activitats o celebracions; caldria doncs augmentar-ne l’aforament o disposar d’un altre espai més gran. Pel que fa al centre parroquial (al carrer Barcelona, sobre el banc BBVA), es planteja la possibilitat d’una remodelació per tornar a fer-lo servir com a espai social, tenint en compte la ubicació al centre del poble i que abans ja tenia aquesta funció.






Pàg

Tots fem TONA



“Cal treballar pel poble sense interessos personals.” (Ciutadà/na)

Teixit associatiu

Davant la fragilitat del teixit associatiu, es proposa que l’Ajuntament doni suport per assolir l’enfortiment necessari. No es tractaria de generar dependència, sinó de facilitar i potenciar un treball en xarxa entre les diverses entitats.

“L’Ajuntament té la tasca d’estar al darrere i donar suport a aquests grups quan calgui, i només col·locar-se al davant quan sigui imprescindible.” “L’Ajuntament ha de fer aquest paper: facilitar i potenciar aquest treball en xarxa. Podria arribar a crear-se un Institut Municipal de Cultura, per coordinar, optimitzar recursos, potenciar la cultura..., però això a llarg termini; de moment s’ha de facilitar i potenciar aquesta xarxa.” (Ciutadà/na)

“Hi hauria d’haver un grup que tingués una visió àmplia de les activitats del poble i que lluités pel conjunt i la globalitat, i intentar que les coses vagin encaixant. Potser seria una bona manera per potenciar la identitat municipal. Potser s’hauria de crear una comissió d’organitzadors, per reunir-se a principi d’any...” (Ciutadans/nes)

Dinàmiques i actors

Sobre la necessitat d’afavorir la incorporació de més persones a les dinàmiques associatives, es proposa, en primer lloc, donar suport a les persones implicades en les entitats, i potenciar l’interès i el vincle per les activitats i aspectes d’identitat que promouen.

“Caldria fomentar la vocació per les coses, per a tots aniria millor.” “Fer activitats diferents entre les associacions, i així poder implicar-se molt més en el poble, i així poder-se’n beneficiar totes les associacions i totes les persones que les formen...” (Tècnic/a)

“S’ha de cuidar la gent que fa coses pel poble, i també incentivar altra gent.” (Ciutadans/nes) D’altra banda, sobre el creixement i la poca participació dels nous tonencs, es proposa facilitar-ne l’accés a les nombroses entitats existents, i també que es duguin a terme activitats i festes als nous barris, per tal d’establir nous vincles i descentralitzar.

“Seria important que la gent nouvinguda aprofités aquestes associacions i

Tots fem TONA

municipal i hi descobriran comentaris totalment diferents. La persona de fora no entendrà res.” (Ciutadà/na)

També es recull algun comentari sobre l’accés de les persones immigrades a la informació. Cal reflexionar sobre els canals per fer-los arribar els missatges.

“La informació escrita no la saben leer la gente de mi cultura.” (Ciutadà/na)

Propostes per l’organització social a Tona

Vida política

Tant tècnics/ques com ciutadans/nes adults demanen als governs municipals més comunicació, més informació i més preocupació pel dia a dia que per les grans obres o projectes. D’altra banda, s’està cansat de la fragmentació política del poble. Cal treballar més pel vincle, pel sentiment de pertinença al poble, per pensar entre tots quin futur es vol, que per refermar la divisió.

“Les decisions importants s’haurien de poder consultar al poble (per exemple, el creixement del poble o el model de poble que es vol).” (Ciutadà/na)

“Crear activitats que potenciïn el sentiment d’identitat i de pertinença a Tona.” (Ciutadà/na)

“Aprofitar els projectes i les idees de la gent.” (Tècnic/a)

“S’hauria de fomentar molt més encara una visió de poble més proper, de manera que tothom tingués la facilitat de poder participar i fer coses pel poble.” (Ciutadà/na)

Pel que fa al tema de la “divisió política històrica”, es recullen propostes de “passar pàgina” i de “treballar tots plegats”.

“És molt important que l’Ajuntament faci el reconeixement i l’agraïment a tots aquests grups, per la feina que fan.” (Ciutadà/na)

“Que es valorin les coses que es van fer en un passat, i demanar el reconeixement i la participació de la gent que ho havia fet.” “Afavorir activitats integradores..., ja que tots són de Tona.” (Tècnic/a)






Pàg

Tots fem TONA



Escolar, ja que, si no, has d’assistir a moltes reunions diferents i sempre som els mateixos.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

“Aprofitar els projectes i les idees de la gent.” (Tècnic/a)

“Penso que està molt bé que es facin els grups motors de participació.” (Ciutadà/na)

Pel que fa als equipaments i espais socials, es proposa ampliar la sala de la Canal, rehabilitar el centre parroquial, repensar la zona del carrer Major i el carrer Barcelona per als vianants (per passejar-hi, per fer que esdevingui punt de trobada...). I disposar de més espais de trobada, oberts per l’estiu, de més locals petits per als joves, “com a espais alternatius al Punt Jove” (Ciutadà/na).

“El que jo proposaria seria fer una ampliació de la Canal per la banda del pàrquing. Moltes vegades el que s’ha proposat és passar les activitats de la Canal al pavelló; per la meva opinió, el pavelló no té tan bona sonoritat com la Canal i és un espai que no està habilitat per fer balls... És un lloc sense calefacció i hi fa fred.” (Ciutadà/na)

“Arreglar el sostre del centre parroquial i així conservar uns dels locals socials de tota la vida. Era un espai de trobada de la gent del poble. Segons tinc entès, aquest edifici va ser una donació a la Parròquia i la Parròquia el va incloure dins del patrimoni del Bisbat de Vic. Potser fóra bo que la seva conservació passés a les seves mans.” (Ciutadà/na)

“Que el carrer Major i el carrer Barcelona siguin de vianants i que millorin els espais de trobada.” (Ciutadans/nes)

“Falten espais, llocs de trobada... Necessitaríem un espai (per als joves) com ara el Foment. Un punt de trobada on no s’hagués de pagar, que el poguéssim llogar. Un espai on trobar-se. Un espai per on passa tothom. Que fos una bona excusa per trobar-se... I també hi ha necessitat d’espais oberts amb activitats per a l’estiu.” (Ciutadans/nes)

“Necessitem espais per llogar (locals petits) tancats. A l’hivern on vas?” (Ciutadans/nes)

Canals de participació i d’opinió

Els ciutadans/nes insisteixen que cal assolir una comunicació en doble sentit: des de l’administració i des dels ciutadans/nes (amb comunicació de tot allò

Tots fem TONA

entitats per participar en l’entorn vital.” (Ciutadà/na)

“Quan creix el poble cal potenciar el barri, cal que els barris organitzin les seves festes. Aquest és el primer contacte i després s’organitzen colles, i després, com a veïns i veïnes, s’impliquen en coses del poble.” (Ciutadans/nes)

“Es podrien muntar sessions per zones perquè la gent es trobés al barri.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha agrupacions per ajudar a l’Àfrica, i venen coses africanes per fer diners i ajudar a països africans; també podrien ajudar els africans d’aquí a conèixer gent.” (Ciutadans/nes)

Coordinacions i xarxes socials

Es proposa que es creïn xarxes o espais de coordinació entre totes les entitats, grups, col·lectius, etc. del poble, des de criteris comuns i des d’una visió més global de Tona. En aquesta proposta hi coincideixen tècnics i ciutadans de diverses edats, davant la necessitat de no duplicar iniciatives, i de crear àmbits de trobada i de comunicació entre les diverses associacions, a més dels espais concrets ja existents.

“Fer activitats diferents entre les associacions, i així poder implicar-se molt més en el poble, i així poder-se’n beneficiar totes les associacions i totes les persones que les formen...” (Tècnic/a)

“Es col·lapsen les activitats, se solapen.” “Potser s’hauria de crear una comissió organitzadora, per reunir-se a principi d’any. Són entitats que tenen el mateix públic.” (Ciutadans/nes)

“Fer una mena de consell d’entitats o comissió organitzadora, no depenent tant dels regidors ni de les polítiques. I que poguéssim coordinar-nos i fer una programació mínimament estable.” (Ciutadà/na)


S’han recollit valoracions favorables sobre els grups motors de participació i els espais mixtos de treball conjunt. Els comentaris també indiquen que aquesta seria la línia per continuar avançant, incloent-hi les iniciatives dels ciutadans/nes (organitzats o no).

“Que es concentri el treball coordinat en un sol lloc, com podria ser el Consell






Pàg

Tots fem TONA



Davant la disparitat i la duplicació d’informacions, es proposa millorar-ne la gestió. Així doncs, se suggereix la creació d’un consell de publicacions, com ja han tingut o tenen altres pobles de l’entorn. Serviria per canalitzar demandes, i per establir criteris comuns i sinergies entre els diversos mitjans locals.

“Millorar la coordinació dels mitjans de comunicació: La Revistona, el butlletí, el Llibre de Tona.” “En el tema de publicacions et trobes una mica al mig del joc sense voler-ho; és un espai polititzat.” “Es proposa un consell de publicacions, que resolgui un seguit de temes, amb participació política, però també tècnica. Hauria de poder atendre les demandes de publicacions, establir criteris per a les edicions. Es podria intentar que hi hagués més col·laboració entre les diverses publicacions de Tona. Sumem esforços, no en restem. Quan hi ha el poble pel mig, millor és poder sumar. Que les decisions d’aquest àmbit no depenguessin, només, d’una persona. A més, la gent sabria on adreçar-se.” (Ciutadà/na)

Organització social: Vida política i participació. Resum de Valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Tradicionalment la vida associativa ha estat important, i encara s’observa aquesta dinàmica si es considera la quantitat i la diversitat d’entitats actuals (culturals, es-portives, educatives, de salut....).

• Diferències entre la visió dels ciutadans/nes i la dels polítics (se’ls acusa, per part dels veïns, d’un allunyament en relació amb la realitat).

• No es percep del tot que els veïns i les associacions són agents polítics.

• Als governs municipals, se’ls demana més comunicació, més informació i donar més importància al dia a dia que als grans projectes.

• Valoració molt favorable de la trajectòria participativa i associativa del poble, com un signe d’identitat.

• Divorci de la classe política local, per la fractura que va originar-se a partir de la construcció d’una incineradora (a les acaballes dels anys 80). Aquesta confrontació va anar parcel·lant els espais socials.

• Cansament, per part de la població, d’aquesta divisió política que va produir-se fa 20 anys i encara continua.

• Tancar veritablement aquest episodi per avançar en la bona convivència, i poder treballar junts pel poble.

Tots fem TONA

que poden aportar). En aquest sentit, es valoraria que les decisions importants (model de creixement del poble, pressupostos...) fossin consultades al poble.

“Les decisions importants s’haurien de poder consultar al poble (per exemple, el creixement del poble o el model de poble que es vol).” (Ciutadà/na)

“Se’ns hauria de preguntar més, als tonencs, en què ens volem gastar els diners. No ho sé, és una proposta... D’aquesta manera sabríem en què es gasten. L’Ajuntament de Tona, mani qui mani, mai té diners; com s’entén això? Nosaltres bé que paguem tots els impostos, no? Doncs, on són els diners? Per què uns sí que en tenen i els altres no? Ara només sabem que no hi ha diners, res més.” (Ciutadà/na)

“Jo no dic pas que la gent que és a l’Ajuntament no treballi, ni molt menys, però tinc la impressió que no saben què passa al poble, què pensem la gent, quines necessitats tenim i, per això, penso que això que esteu fent ara potser ajudarà a aproximar més l’Ajuntament al poble. Els partits polítics..., m’és igual. Vull persones que treballin i es gastin els diners en coses necessàries, no només per quedar bé i deixar-nos contents i prou.” (Ciutadà/na)

“El poble té coses bones, som un poble petit i això facilita la participació. Estaria molt bé que ens poguéssim escoltar tots i que tothom tingués veu.” (Ciutadà/na)

Sobre canals de comunicació i d’opinió, es parla de l’ús de les noves tecnologies en combinació amb els espais de trobada. L’important és disposar de mitjans diversos, combinant els més tradicionals amb els més moderns (bústia, publicacions, pàgines web...), per facilitar les aportacions de tots els tonencs, formin part o no d’alguna organització. També es considera importantíssim el retorn: que, per part del receptor, s’indiqui, com a mínim, “que s’ha rebut la informació i que es té en compte”.

“Es poden aprofitar les noves tecnologies per demanar l’opinió i donar informació. Però cal crear espais de trobada.” (Ciutadans/nes)

“Es important l’aspecte de la participació, però hi hauria d’haver canals diferents per poder participar: escrit, internet..., per poder donar una opinió, fer una critica, un suggeriment. I és important quina recepció en fa l’Ajuntament. Fer saber que s’ha rebut la informació i que es té en compte.” “La recepció, que es noti, per fer-ho més creïble, reforçar-ho.” (Ciutadà/na)






Pàg




Organització social: Teixit associatiu- Coordinació/ Xarxes. Resum de Valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Teixit associatiu vi-tal, divers, plural, amb nombroses iniciatives i espais participatius, en el qual el lideratge personal o el dels petits grups motors ha estat clau.

• Dinàmica associativa actual: manca de visió global, creixement menys cohesionat, manca d’implicació de la gent del poble en les entitats i els temes d’interès compartit, poca participació per part dels nouvinguts/des, etc.

• Necessitat de reflexió sobre la poca implicació dels tonencs en el teixit associatiu, sobre la manca de relleu generacional dins les entitats, sobre la poca implicació de les associacions en els nous reptes municipals, com ara l’acollida de la població nouvinguda, etc.

• Suport per part de l’Ajuntament: facilitar i potenciar un treball en xarxa entre les diverses entitats.

• Relació entre l’Ajuntament i els ciutadans/nes: les decisions importants (model de creixement del poble, pressupostos...) haurien de ser consultades als tonencs.

Organització social: Teixit associatiu - Actors i dinàmiques socials. Resum valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Nombroses entitats. N’hi ha moltes dels àmbits de la cultura/oci i de l’esport.

• Reptes actuals del teixit associatiu de Tona: tenir capacitat per reunir-se i reflexionar conjuntament sobre cap on es vol créixer i com fer-ho, per organitzar-se i renovar-se..., i així esdevenir un actor enfortit amb incidència en el futur de Tona.

• Exercicis d’apropament i d’intercanvi entre el teixit associatiu i els nouvinguts/des (que haurien de ser presents en la xarxa social local).

• Xarxes o espais de coordinació entre totes les entitats, grups, col•lectius... del poble, des de criteris comuns i des d’una visió més global de Tona.

• Es fa referència a l’Esbart Dansaire Castell de Tona, a les mares que participen a les AMPA de les escoles, i a l’Agrupació de Jubilats.

• Manca de presència a les entitats de certs perfils o col•lectius (adolescents i joves, i nouvinguts/des, siguin autòctons o estrangers).

• Donar suport a les persones implicades en les entitats, i potenciar l’interès per les activitats i pels aspectes d’identitat promoguts.

• Separació física i social entre el barri de la Canal (amb més població nouvinguda) i la resta del poble.

• Facilitar als nouvinguts l’accés a les nombroses entitats existents. I potenciar iniciatives dels nous barris (activitats, festes...) per facilitar que les persones s’hi impliquin més (primer en el barri, i després en el poble), i per descentralitzar les dinàmiques compartides.

• Dinàmica generadora de dependència de les associacions envers l’Ajuntament, en coincidència amb actituds de delegació per part de les entitats.






Pàg




Organització social: canals d’informació i d’opinió. Resum de Valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Hi ha La Revistona i el butlletí municipal. En l’àmbit comarcal, El 9 Nou.

• Necessitat d’articular els diversos mitjans de difusió.

• Assolir una comunicació de doble sentit entre l’Ajuntament i els ciutadans/nes.

•Eina de participació a través d’internet: Consensus.

• Cal considerar las característiques culturals i d’idioma dels nouvinguts estrangers.

• Noves tecnologies en combinació amb espais de trobada. Ús dels nous mitjans juntament amb els tradicionals.

• Conveniència que l’Ajuntament informi de la recepció de les opinions i que les tingui en compte.

• Millorar la gestió de la informació: creació d’un Consell de Publicacions.

Organització social: Espais de trobada i de participació. Resum de Valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Activitats socials (festes, fires, celebra-cions...), enteses com a llocs de trobada, sorgides de la inicia-tiva de membres del teixit associatiu.

• Valoració positiva dels espais mixtos de participació, amb fun-ció de grups motors.

• Dinàmiques associatives que funcionen millor a propòsit dels grans esdeveniments anuals (cavalcada de Reis, Carnestoltes, Festa Major de Sant Andreu...) que en les tasques quotidianes (pel que fa al dia a dia, el treball en xarxa queda més limitat).

• Consolidar els grups motors de participació i els espais mixtos de treball. Aquesta seria la línia per continuar avançant, integrant-hi les diverses iniciatives dels ciutadans/nes.

• Més espais i activitats socials que abans: sala polivalent La Canal, Can Licus, Punt Jove... També s’esmenta el Foment d’Esports com a espai de trobada i de reunió.

• Sala polivalent La Canal: per a certes celebracions resulta insuficient.

• Centre parroquial: caldria reformar-lo.

• Punt Jove: hi ha qui el considera poc plural.

• Plaça Major: no és percebuda com un punt de relació.

• Millorar la sala polivalent, el centre parroquial i el Punt Jove.

• Descentralitzar el poble (actuant per barris).

• Impulsar una zona central al voltant de la plaça Major (i dels carrers Major i Barcelona).

• Calen espais socials per a adolescents i joves, per a persones d’edat mitjana... I espais oberts per a l’estiu.

• Ordenar i millorar la difusió dels espais i de les activitats que hi ha.






Pàg

Tots fem TONA

Convivència


Valoració de la convivència (aspectes favorables)

Es té la imatge de poble dinàmic, viu, actiu, però també tranquil, proper, amb bona convivència. Té els avantatges i els inconvenients de les poblacions no gaire grans.

“És un poble tranquil..., amb bona convivència.” (Ciutadà/na)

“También es fabuloso el tema de sociedad pequeña.” (Ciutadans/nes)

Bàsicament es comenten les relacions entre tonencs/ques i població nouvinguda. D’entrada, es considera que no hi ha dificultats amb els nouvinguts/des (fent referència, sobretot, a la immigració estrangera). Es valora que la integració va millor quan hi ha una actitud i una voluntat de conèixer, i també gràcies als infants. “És un municipi on no hi ha molta immigració. No hi té un pes específic.” (Tècnic/a)

“No hi ha problemes greus amb la immigració. I si hi ha problemes, no es veuen.” (Ciutadà/na)

“Hi ha gent que s’ha integrat molt bé perquè ha volgut fer-ho.” “Si tens fills, van molt bé per integrar-te en les dinàmiques socials. Fa que et relacionis més i més ràpid.” (Ciutadans/nes)

Per afavorir el coneixement i la incorporació dels nous veïns/nes, s’assenyalen les festes, les fires i d’altres activitats o espais socials del poble.

“Es fan moltes festes, activitats i fires, i és molt positiu per a la gent de fora, perquè ens facilita poder participar en coses del poble.” “És bo que hi hagi molta oferta d’activitats i d’associacions, perquè així pots escollir i et permet conèixer gent nova i conèixer més el poble per a la gent que ve de fora.” (Ciutadans/nes).


“La población de aquí me gusta, no tiene problemas con nosotros.” (Ciutadans/nes)

La percepció que els estrangers tenen de la població autòctona és de gent

Tots fem TONA

Convivència. Valoracions i percepcions

Convivència





Pàg

Tots fem TONA

Convivència


polítics, tècnics i ciutadans, portin carnet o no.” (Ciutadà/na)

Una altra qüestió (també històrica) que tampoc no facilita la convivència és la divisió i la rivalitat entre escoles. La divisió, en bona mesura, és per estatus social.

“Encara es percep la diferència entre les famílies que porten els nens a la concertada o a la pública.” “Cal el recolzament de l’Ajuntament cap a l’escola en general, concertada i pública i privada: perquè tots estem fent una feina que és educar els ‘nanos’ de Tona.” (Ciutadans/es)

Un tercer aspecte ja comentat anteriorment quan parlàvem de territori és la separació que existeix entre el nou barri de la Canal i la resta del poble, associat a certes dificultats de relació i d’implicació. Com ja s’ha comentat abans, és un tema del qual no hi ha una percepció única.

“Hi ha poca participació del que molta gent ja anomena ‘poble nou’, el barri de la Canal. És un tipus de població que, la major part, no s’obre a la possibilitat de fer noves amistats o implicar-se en la vida social i cultural del poble.” (Ciutadà/na)

“De tota manera, la poca integració dels nouvinguts autòctons preocupa, però millora un cop porten els nens a l’escola... També l’esport és un mitjà d’integració important.” (Ciutadans/nes)

“Tenim una divisió al poble, el de la Canal: són nouvinguts i no participen.” (Ciutadans/nes)

“La població nouvinguda de la zona de la Canal és activa, però vénen d’un altre entorn i, per tant, és natural la seva actitud, ja que no hi estan acostumats.” (Ciutadans/nes).

Relacionat amb l’arribada de nous habitants, també es reflecteix un cert malestar entorn dels canvis importants i ràpids que s’estan produint a Tona. Tot i que ja s’ha comentat al capítol del territori, sí que interessa destacar aquí la percepció d’amenaça quant a la pèrdua de qualitat de vida, de sentit de pertinença..., quant a la saturació dels serveis, a l’excés d’edificacions, etc.

“Falta la sensació de pertànyer al poble per part dels tonencs, i això em fa patir, perquè formes part d’un poble, i, en canvi, cada cop es va desdibuixant més aquesta sensació i ens estem convertint en un poble dormitori. El preu per créixer és perdre aquesta unitat i caliu.” (Ciutadans/nes, tècnics/ques)

Tots fem TONA

tancada fins que “no t’agafa confiança”. També esmenten diferències culturals entre els diversos grups (maneres d’apropar-se, salutacions...).

“La gent, al principi, és molt tancada. Fins que la gent no et coneix, no t’agafa confiança. Però els que som blancs i que parlem castellà ho tenim més fàcil. Nosaltres, els uruguaians, som més alegres i parlem més i ens saludem efusivament, i això agrada a la gent d’aquí.” “En Uruguay hay la costumbre de saludar con un ‘hola’ y aquí, cuando saludo con ‘hola’, la gente se para porque se piensa que quieres hablar, y no, es sólo una forma de saludar.” “A la gente le gusta nuestra forma de hablar y de saludar, porque aquí la gente es un poco más fría, y nosotros damos besos para saludarnos y esto gusta. Por nuestra forma de hablar, se nota enseguida si uno está bien o no.” (Ciutadans/nes)

Els immigrants d’origen estranger comenten que als tonencs/ques els agrada que aprenguin català.“La gent es posa molt contenta que aprenguis el català.” “Una vegada s’aprèn la llengua catalana és molt més fàcil la comunicació.” (Ciutadans/nes)

Valoració de la convivència (aspectes millorables)

Un aspecte percebut com a limitador de la bona convivència entre tonencs/ques, tant per part de tècnics/ques com de ciutadans/nes, és la confrontació iniciada a les acaballes dels anys 80 per la construcció de la incinerador.

“El problema de la incineradora encara s’arrossega i costa molt de solucionar.” “Sembla que el temps ho hauria hagut d’arreglar, però en les eleccions es nota molt, ja que hi ha molta tensió..., i sembla que necessàriament ets d’un cantó o de l’altre.” (Ciutadà/na)

“La gent encara està molt dolguda a causa del trencament i la ferida que va deixar el tema de la incineradora. La tensió encara existeix.” (Ciutadà/na)

“La gent que és de Tona de tota la vida ho nota. La gent que ve de fora potser no ho veu. A vegades les coses no s’escolten depenent de qui les diu (de quin cantó és).” (Ciutadà/na)

“Estem una mica condicionats... I aquesta divisió es nega sovint, es diu que la divisió del poble ja esta arreglada, i això no és veritat. Manin uns o manin els altres. Què passa? M’agradaria que hi hagués un altre tipus d’actitud entre

Convivència





Pàg

Tots fem TONA

Convivència


D’altra banda, als col·loquis també es parla d’altres punts crítics de la convivència social: vandalisme, activitats delictives, manca de seguretat.

Quant al vandalisme, es considera que està afectant tant a béns públics com a béns privats.

”A nivell general, no hi ha consciència que les coses públiques són de tots i les paguem entre tots. Tothom es veu amb cor d’espatllar mobiliari urbà, parcs, llums, jardins..., perquè no són dins les nostres cases. Això no pot ser i penso que la policia, si volgués, podria ajudar a resoldre molts d’aquest problemes.” (Ciutadà/na)

“Últimament a la zona de la Suïssa hi ha robatoris.” (Ciutadà/na)

“Es venen drogues a joves a la zona del PIVE.” (Ciutadà/na)

La solució que es planteja és l’actuació de la policia, tot i que es recullen comentaris de manca de confiança en aquest cos de seguretat.

“Hi ha excessiva policia (sobretot mossos d’esquadra) donant voltes i vigilant el poble.” (Ciutadà/na)

“Penso que hi ha molts policies al poble, però que trepitgen poc el carrer. No n’hi ha prou de voltar de tant en tant amb cotxe. Que passegin durant tot el dia i a les hores punta de la nit per parelles i s’adonaran de tots aquests problemes que et comento. Si sempre estan tancats al despatx, no veuran res. Fent rondes constants pel poble, s’adonarien del que passa, de les coses que estan malmeses, de la gent incívica, de les bretolades per part d’alguns joves, de les dificultats de la gent normal i corrent com jo. Potser llavors tindríem més confiança en ells. Tothom sap on hi ha els problemes, qui i on s’ocasionen, però precisament allà mai no hi ha la policia per posar ordre. Llavors la gent normal ens hem d’enfrontar a aquesta gent i això ens produeix malestar, perquè... qui s’atreveix a dir res? Tothom a casa seva i, de portes enfora, que passi el que vulgui.” (Ciutadà/na)

“La policia de Tona no sé per què serveix. Quan s’engega una campanya són molt rígids mentre dura, però al cap de poc temps, ja no es tenen en compte els criteris d’abans; llavors es veuen cotxes mal aparcats, motos que corren molt, no es regula el trànsit...” “Moltes vegades, quan se’ls necessita no els trobes. Si surts per Tona, no es veuen gairebé mai.” (Ciutadans/nes)

Tots fem TONA

“El sentiment de poble s’ha perdut.” (Ciutadans/nes)

“Es veu molta diferència entre els que han viscut tota la vida al poble i els nouvinguts.” (Tècnic/a)

“El creixement que ha viscut Tona no ha estat lent, sinó que ha estat com un cop fort. Hi ha un canvi massa gran i cal un temps d’assimilació. Hi ha molta gent nova.” (Ciutadans/nes)

Tot i que el nombre de persones nouvingudes, especialment les estrangeres, no és encara molt elevat al municipi, aquests comentaris indiquen el grau de malestar existent per l’increment de població, sobretot si considerem que es parteix d’una percepció del tarannà dels tonencs on els vincles amb les arrels i amb els elements identitaris són importants.

“Està venint molta gent de fora. Per exemple, una parella jove que fa servir el poble com a dormitori. Sobretot perquè és fàcil desplaçar-se a Barcelona. Tona podria convertir-se a la llarga en el quart cinturó de Barcelona.” (Tècnic/a)

“La gent del poble no és oberta, igual que la gent d’Osona. És molt tancada. No es vol perdre la identitat del poble.” (Ciutadans/nes)

“La gent de Tona és molt tancada. Des de sempre ha estat així.” (Ciutadà/na)

De fet, als col·loquis s’han recollit nombrosos comentaris que mostren actituds de certa resistència per part de la població autòctona.

“Els nouvinguts no s’impliquen, tot i que hi ha gent del poble que tampoc no s’implica.” “Els nouvinguts noten hostilitats.” “No s’han trobat mecanismes suficients per establir dinàmiques integradores.” (Ciutadans/nes)

“Es diu que hi ha poca integració dels nouvinguts, potser perquè estan mal informats o potser perquè no estan acostumats a la vida de poble.” (Ciutadans/nes)

“Hi ha una barrera de contacte i comunicació entre l’immigrant de l’Àfrica i la gent d’aquí.” (Ciutadans/nes)

“Per mi, un atractiu de poble és conèixer la gent. I en qualsevol festa la gent que hi ha és la gent de tota la vida i no hi ha els nouvinguts.” (Ciutadans/nes)

Convivència





Pàg

Tots fem TONA

Convivència


córrer tant (hi ha hagut accidents greus al poble).” (Ciutadans/nes)

“Si la policia estigués més al carrer s’adonaria de totes aquestes coses i després, quan enganxés alguna persona fent una cosa incívica, educadament l’hauria d’avisar.” (Ciutadà/na)

“Proposaria augmentar la vigilància nocturna en diverses zones més crítiques.” (Ciutadà/na)

“Si un ‘nano’ fa malbé alguna cosa, que la hi facin arreglar o, si no pot ser i s’ha de pagar, que ho faci o, si els pares no ho poden fer (són els que haurien de rascar-se la butxaca), que facin algun servei per a la comunitat.” (Ciutadà/na)

Propostes per a la millora de la convivència

Sobre la divisió política entre bàndols, es proposa un canvi de mirada cap al futur i tancar “la ferida” definitivament.

“S’hauria de ser, en general, més tolerant (davant el tema de la incineradora) i acceptar la democràcia.” (Ciutadà/na)

“S’ha de superar aquesta fractura en l’àmbit polític, per mirar endavant i enterrar recels, i finalment poder tancar la ferida.” (Ciutadà/na)

Davant la preocupació per la situació actual d’incomunicació i fragmentació en el teixit associatiu, es proposa fer un exercici conjunt de reflexió per arribar a una visió global i uns criteris comuns que permetin generar agregació (suma) i identitat.

“Hi hauria d’haver un grup que tingués una visió àmplia de les activitats del poble i que lluités pel conjunt i la globalitat, i intentar que les coses vagin encaixant. Potser seria una bona manera per potenciar la identitat municipal.” (Ciutadans/nes – Tècnics/es )

“Crear activitats que aglutinin i que donin identitat al poble.” (Ciutadà/na)

També es planteja una via que superi la divisió entre autòctons i nouvinguts: “Cal fer més incidència des de les associacions en els nouvinguts” (Ciutadans/nes). En aquest sentit, es considera interessant fer més difusió de la informació a la Canal i altres zones noves del poble.

I, finalment, esmentem les propostes davant els problemes per incivisme: sensibilització en relació amb els béns públics, campanya d’educació vial per prevenir accidents, increment de la presència policial al carrer, augment de la vigilància nocturna de certes zones..., i intentar que certs nois reparin, d’alguna manera, els propis desperfectes o, subsidiàriament, que se’n facin càrrec els pares.

“Que la gent mantingui i respecti tot allò que és del poble: jardins, carrers, guals etc.” (Ciutadà/na)

“Engegar una campanya de civisme i ser coherents, però no carregar-ho a les escoles.” “Fer una campanya per conscienciar els motoristes i conductors de no

Tots fem TONA

Convivència





Pàg

ANNEX 1Implicació en el DIAGNÒSTIC COMUNITARI:

Implicació directa (audició): 96 persones

Col·loquis individuals: 28• Ciutadans/es 22 persones de diferents perfils i edats. Per sexes: 9 homes i 13 dones. Per edats: Joves:4; Adults:18• Tècnics/es 6 (n’hi ha 3 que són, també ciutadans) Per sexes: 3 homes i 3 dones. Per edats: Joves:2; Adults:4

Col·loquis de grup: 9 -68 persones-Ciutadans/es• Educació – Consell Escolar Municipal ampliat2 grups: Alumnes i Pares/mares.* Alumnes: 5 participants Per sexes: 1 noi i 4 noies. Per edats:12 a 17 anys Per centres: 4 IES Tona i 1 Escola Vedruna * Pares/mares: 9 participants Per sexes: 3 homes i 6 dones Per centres: Escola Bressol, CEIP Era de Dalt, IES Tona; Escola Vedruna.

• Cultura i altres àmbits – entitats/associacions -3 grups: 31 participants Per sexes:11 homes i 20 dones. Per edats: Joves:75%; Adults:25% entitats/associacions: Agrupació Pessebre Vivent; Associació Fira Joc Joc; Cor Bonaire; Esbart Dansaire Castell de Tona; Grup de Teatre Talia’78; Osona contra el Càncer, Voluntaris animació Casal dels Avis i Consell de Cooperació i Solidaritat.

• Esports – Consell Esports ampliat-1 grup:6 participants Per sexes: 6 homes entitats/associacions: Club Patinatge Tona, UE Tona, Club Hoquei,Centre Excursionista, Club Bàsquet Tona.

Tots fem TONA

Convivència. Resum de valoracions i percepcions


CONSIDERARPROPOSTES

• Imatge de poble dinàmic, viu, actiu, però també tranquil, proper, amb bona convivència.

• Generador de fractura/descohesió: la confrontació de les acaballes dels anys 80 arran de la construcció de la incineradora.

• Mirada cap al futur per resoldre la fractura històrica.

• Relació entre els tonencs/ques i la població nouvinguda, sense problemes importants (segons la percepció majoritària).

• Percepció present de certa rivalitat entre les escoles.

• Teixit associatiu: caldria tendir cap a una visió global i compartida que permeti generar agregació i identitat.

• Dinàmiques que afavoreixen el coneixement i la incorporació dels nous veïns/nes: festes, activitats, fires i d’altres activitats socials del poble.

• Separació que existeix entre el nou barri de la Canal i la resta del poble, associada a certes dificultats de relació, i a la no incorporació dels nous col·lectius, especialment dels immigrants, a les dinàmiques del poble.

• Més apropament de les associacions als nouvinguts/des.

• Percepció que els estrangers tenen dels autòctons: es tracta d’una població que, inicialment, es mostra tancada.

• Als tonencs/ques els agrada que els nous veïns estrangers aprenguin a parlar en català.

• Cert malestar al voltant dels canvis importants i ràpids que s’estan produint a Tona: es perceben com a amenaces.

• Cert malestar a la població autòctona per l’arribada de nous veïns: algunes actituds de resistència.

• A propòsit de l’incivisme: sensibilització a propòsit dels bens públics.

• Campanya d’educació vial per a la prevenció d’accidents...

• I intentar que certs nois reparin, d’alguna manera, els propis desperfectes o que, subsidàriament, se’n facin càrrec els pares.

• Dificultats en la convivència social relacionades amb cert vandalisme -situacions delictives, manca de seguretat-

• Que la policia incrementi la presència al carrer, que sigui més visible, que augmenti la vigilància nocturna en certes zones.

• Policia: es recullen comentaris de manca de confiança en aquest cos de seguretat.

• Consell d’Infants15 Seguretat: valoració bona.

• Més vigilància per la qüestió de les drogues.

• Més controls de drogues.

15 Les aportacions completes del Consell d’Infants són a l’apartat del Servei a les persones. Elements de Diagnòstic per franges d’edat. Infància. Pàg: 145 ANNEX 1

ANNEXESTots fem TONA

Convivència





Pàg

ANNEX 2DISTRIBUCIÓ de TASQUES per l’elaboració del DIAGNÒSTIC COMUNITARI -pas a pas-: Tècnics/ques implicats/des

Part Objectiva: Recollida, selecció i revisió d’informació

Comissió CoordinadoraAssumpta Casas – Àrea de Recepció i AcollidaBlanca Vilaregut – Serveis Social Municipal. Mancomunitat la PlanaMíriam Clopes – CAP TonaBeth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaMargarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana

Comissió Desenvolupament Local i EconòmicArtur Jofre – Col·legi PiveAssumpta Casas – Àrea de Recepció i AcollidaBlanca Vilaregut – Serveis Social Municipal. Mancomunitat la PlanaJordi Señé – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostMar Cuixart – Biblioteca Caterina Figueras Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana

Comissió Medi AmbientAbel Ramon – Serveis Tècnics d’urbanisme MunicipalAnna Portet – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostBeth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaCarles Salvans – Àrea de Mediambient Municipal. Mancomunitat la PlanaMiriam Clopes – CAP TonaMargarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana

Comissió SocialAlbert Alcántara – Biblioteca Caterina FiguerasAlmudena Jiménez – Servei de Prom.Econ.. Pacte Osona Sud- Alt CongostAnna Aligué – Àrea Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaCarme Bigas – Ludoteca Municipal JocsCristina Cuixeres – Escola d’adults Aula Oberta Fund. Privada Osona Form. i Desenv.Dolors Beltran – Escola Bressol Pa amb XocolataDolors Montanyà – CEIP Era de DaltJoan Sedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaMar Cuixart – Biblioteca Caterina Figueras Margarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana


• Nouvinguts/des:1 grup: 5 participants Per sexes: 2 homes i 3 dones. Edat: Joves:4 ; Adults:1

Tècnics/es:• Educació – Consell Escolar Municipal ampliat-2 grups-: 12 participants Per sexes: 2 homes, 10 dones Centres: CEIP Era de Dalt, CEIP el Castell, Col·legi Pive; Escola Bressol Pa amb Xocolata, Escola Bressol Cucafera, Escola d’adults Aula Oberta, Escola Vedruna, IES Tona.

IMPLICACIÓ en el Diagnòstic Comunitari mitjançant Consell d’infants i joves:

Consell Infants:14 persones Per sexes: 8 nens, 6 nenes Centre que participa en la consulta: Era de Dalt (aprox. 270) Les propostes del Consell d’infants es van presentar al CEIP Era de Dalt i a l’Escola Vedruna. Només van ser valorades i retornades pel CEIP Era de Dalt. Consell de Joves:13 persones Per sexe: 9 nois, 4 noies Centres que participen en la consulta: IES Tona, Vedruna, Pive. Enquestes recollides en aquests centres:139 - edats joves de 11 a 16 anys Col·legi Pive:14 - només residents de Tona- ; Escola Vedruna:80 ; IES Tona:45.

96 persones a partir de l’audició A partir del C. Infants i C. Joves: (139+13=152)

secundaria + primària aprox. (270+14=284)Han estat implicades en el Diagnòstic

donant la seva opinió des de diferents vessants més de 500 persones.

ANNEXESANNEXES




Pàg

Buidats sectorials: 22 persones Aleix Blancafort – Ludoteca Jocs i Àrea de Participació Ciutadana MunicipalAnna Sala – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaArnau Codina – Àrea de Participació CiutadanaAssumpta Casas – Àrea d’Educació i Recepció i Acollida MunicipalBeth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaCristina Costa – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaEsther Martos – Escola D’adults Aula Oberta , Fundació Privada Osona Formació i DesenvolupamentGemma Pujols – Àrea de Turisme Municipal. Mancomunitat la PlanaJoan Cedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaJordi Font – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostJordi Señé – Servei de Promoció Econòmica. Pacte Osona Sud- Alt CongostLaura Jutglar – Escola Municipal CucaferaLidia Gonzalez – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaLluís Poblet – Serveis Tècnics d’urbanisme MunicipalMar Cuixart – Biblioteca Caterina FiguerasMargarida Fité – Àrea de Participació CiutadanaMíriam Clopes – CAP TonaPilar Marmi – Fundació Can CodinaRoser Salses – CEIP el CastellRosó Oliva – Fundació Can CodinaXavier Claperols – Serveis Tècnics d’urbanisme MunicipalXevi Vilardell – Escola D’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.

Suport en la Planificació i l’organització treball de camp i en la unificació Document final:Juana Ferrer – Cooperativa ETCS SCCL.

Revisió, correcció i actualització text– part objectiva i subjectiva-:Aleix Blancafort – Ludoteca Municipal JocsAnna Sala – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaArnau Codina – Àrea de Participació CiutadanaAssumpta Casas – Àrea d’Educació i Recepció i Acollida MunicipalBeth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaCristina Cardo – Escola Bressol Municipal Pa amb XocolataGemma Pujols – Àrea de Turisme Municipal. Mancomunitat la PlanaJoan Sedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaLaura Jutglar – Escola Bressol Municipal CucaferaMar Cuixart – Biblioteca Caterina Figueras


Unificació Document:Juana Ferrer – Cooperativa ETCS SCCL.

Coordinació Procés: Margarita Fité – Àrea de Participació Ciutadana

Part Subjectiva: Aplicació Audició: Planificació i Organització, col·loquis, buidats i elaboració del document final.

Comissió CoordinadoraAnna Sala – Àrea de Mediambient Municipal. Mancomunitat la PlanaAssumpta Casas – Àrea de Recepció i AcollidaBeth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaBlanca Vilaregut – Serveis Social Municipal. Mancomunitat la PlanaMar Cuixart – Biblioteca Caterina FiguerasMargarida Fité – Àrea de Participació CiutadanaMíriam Clopes – CAP TonaPilar Marmi – Fundació Can Codina

Col.loquiadors/es: 20 persones Aleix Blancafort – Ludoteca Jocs i Àrea de Participació Ciutadana MunicipalAnna Sala – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaAssumpta Casas – Àrea d’Educació i Recepció i Acollida MunicipalBeth Pol – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaCarles Salvans – Àrea de Medi Ambient Municipal. Mancomunitat la PlanaCristina Cardo – Escola Bressol Municipal Pa am Xocolata Cristina Costa – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaEsther Martos – Escola D’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desen.Gemma Pujols – Àrea de Turisme Municipal. Mancomunitat la PlanaJoan Cedó – Serveis Socials Municipal. Mancomunitat la PlanaLaura Jutglar – Escola Bressol Municipal Cucafera Mar Cuixart – Biblioteca Caterina FiguerasMargarida Fité – Àrea de Participació Ciutadana Miriam Clopés – CAP TonaMontserat Montanyà – CEIP Era de DaltPilar Marmi – Fundació Can CodinaRoser Salses – CEIP El CastellXevi Vilardell – Escola D’adults Aula Oberta, Fund. Privada Osona Form. i Desenv.

ANNEXESANNEXES




Pàg

ANNEX 3BIBLIOGRAFIA

Llibres:BOAL, Augusto (2004): Juegos para actores y no actores; Barcelona: Editorial Alba. Artes Escénicas.

FARRENY, M. Teresa (2001): Pedagogía de la Expresión con Carme Aymerich; Ciudad Real: Ñaque.

MARCHIONI, Marco (2001): Comunidad, Participación y Desarrollo. Teoría y metodología de la intervención comunitaria. Madrid: Editorial Popular.

POULTER, Christine (1996): Jugar al Juego; Ciudad Real: Ñaque.

TONUCCI, Francesco (2004): Quan els infants diuen prou. Barcelona: Editorial Graó. Biblioteca de Guix.

VILLASANTE, Tomás R.; MONTAÑÉS, Manuel; MARTÍ, Joel (2000): La investigación social participativa. Vol.1. Construyendo ciudadanía. Barcelona: El Viejo Topo.

VILLASANTE, Tomás R.; MONTAÑÉS, Manuel; MARTÍ, Pedro (2001): Prácticas locales de creatividad social. Vol. 2. Construyendo ciudadanía. Barcelona: El Viejo Topo.

* Tots aquests llibres estan disponibles a la Biblioteca Caterina Figueras de Tona*

Articles:MARCHIONI, Marco (2004): la audición: un método de investigación participativa y comunitaria.

MARCHIONI, Marco (2006): Organización y desarrollo de la comunidad. Intervención comunitaria en las nuevas condiciones sociales.

MARCHIONI, Marco (2006): Cambios sociales, crisis del estado social y participación de la ciudadanía.

* Podeu consultar aquests articles a l’espai de participació de Tona.


Míriam Clopes – CAP TonaMontserrat Montanyà – CEIP Era de DaltPilar Marmi – Fundació Can Codina Pilar Vallmitjana – Àrea de Joventut Municipal. Mancomunitat la PlanaRoser Salses – CEIP el CastellRosó Oliva – Fundació Can Codina

Revisió del Llibre:Amadeu LLeopart – Corrector lingüísticMargarida Fité – Tècnica de Participació Ciutadana

Revisió del Dossier complet:Juana Ferrer – Cooperativa ETCS SCCLMargarida Fité – Tècnica de Participació Ciutadana

Disseny gràfic:David Casas – Dos Solucions Visuals. www.dos.catOriol Baulenas – Dos Solucions Visuals. www.dos.cat

Coordinació Procés:Margarida Fité – Tècnica de Participació Ciutadana

Assessorament tècnic en tot el procés:Juana Ferrer – Cooperativa ETCS, SCCLDolor Castilleja – Cooperativa ETCS, SCCLMarco MarchioniEva Vilanova

ANNEXESANNEXES

Documents

CIUTADANS POLÍTICS - consensus.cat · Diagnòstic Comunitari de Tona Regidoria d’Acció Social i Ciutadania, Sanitat i Familia - àrea de Participacio Ciutadana Diagnòstic Comunitari