Cinema català a Europa

Carles Jos i Solsona

CINEMA CATAL A EUROPA

Reservats tots els drets

Direcci de les publicacions de lObservatori de la Producci Audiovisual (grup de recer-

ca UNICA, de la Universitat Pompeu Fabra): Josep Gifreu i Joan M. Corbella

LObservatori de la Producci Audovisual compta amb el suport econmic de la

Direcci General de Mitjans de Comunicaci, del Departament de la Presidncia de la

Generalitat de Catalunya

Coberta frontal: Cartells francs i angls de la pellcula Pa negre (dirigida per Agust

Villaronga Riutort), facilitats per lempresa productora Massa dOr Produccions, SL, per

gentilesa de Maria Llusa [Isona] Passola Vidal i del seu equip.

Coberta posterior: Cartells en alfabet cirl.lic, en angls i en castell de la pel.lcula

Les aventures de Tadeu Jones (dirigida per Enrique Gato Borregn), facilitats per lempresa

productora Ikiru Films, SL, per gentilesa dEdmon Roch Colom i del seu equip.

del text i dels quadres: Carles Jos i Solsona

de ledici: Observatori de la Producci Audiovisual (grup de recerca UNICA, Unitat

dInvestigaci en Comunicaci Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra)

Roc Boronat, 138

08018 Barcelona

Primera edici: mar del 2015

Dipsit legal: B 11818-205

ISSN de lObservatori de la Producci Audiovisual: ISSN 2013-3782

Barcelona, abril del 2015

Nota sobre lautor

Carles Jos i Solsona (Barcelona; 1947). Economista especialitzat en la indstria i en el comer cinematogrfic. Autor dels llibres: El sector cinematogrfic a Catalunya: una aproximaci quantitativa (Volum 1: Exhibici; Volum 2: Producci i distribuci); Tendncies de lexhibici cinematogrfica a Catalunya; Cinema europeu i cinema americ a Espanya; Els cinemes de Catalunya: evoluci municipal i comarcal; Producci cinematogrfica de Catalunya. Trets i dimensions; Una dcada de producci cinematogrfica a Catalunya (2002-2011)

Presentaci de lHonorable Conseller de Cultura 8Presentaci de la UPF 12Prleg: Per les lleres dels rius retratats 16Agraments 26


Dues vies daproximaci 31Criteris, codis i fonts estadstiques 66Pblic europeu del cinema catal 78Classificaci per gneres 130Producci interna i coproduccions internacionals 158Correcci de les xifres 212

Bibliografia i pgines web consultades 248

NDEX


8

Prleg de

LHonorable Ferran Mascarell i Canalda

CONSELLER DE CULTURA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

9Amb laparici daquest Cinema catal a Europa, Carles Jos continua amb el projecte danalitzar integralment lexplotaci del cinema catal, que ja havia comenat amb la publicaci ara fa un any de lestudi Una dcada de producci cinematogrfica a Catalunya (2002-2011). Si en la seva obra anterior es fixava

en els resultats de la nostra cinematografia dins dels mercats catal i espanyol, ara

situa el focus sobre lespai continental. Per conixer limpacte de la nostra produc-

ci cinematogrfica en el mercat europeu, a les pgines segents shi recull infor-

maci dels 1.595 llargmetratges cinematogrfics espanyols qualificats a la dcada

2002-2011, dels quals 597 van tenir participaci catalana total o parcial.

Un cop ms, doncs, escau felicitar en Carles Jos pel seu rigor i professionalitat

a lhora doferir-nos unes dades que ens permeten analitzar lmbit audiovisual i

cinematogrfic de Catalunya. Aquest s un cam en el qual hem daprofundir, ja

que hem apostat per ser un pas amb dades: les necessitem, exhaustives i fiables,

per poder actuar sobre la realitat.

Les xifres poden semblar fredes quan tractem de qestions culturals, per sn

absolutament imprescindibles. Tan sols des del coneixement de detall i des de

la precisi de les dades s possible traar els camins que ens han de dur a su-

perar amb xit els reptes que tenim plantejats. Desafiaments que hem de saber

convertir en oportunitats com la internacionalitzaci de mercats i de pblics,

sortida natural per al talent catal.

PRLEG


10

Aix, doncs, aportacions com Cinema catal a Europa ens proporcionen ms i

millor coneixement sobre lmbit de laudiovisual i, per tant, ens permet albirar

les potencialitats dun sector especialment creatiu i dinmic a casa nostra.

Aquestes referncies slides dun camp que per definici es troba en permanent

transformaci sn el que ens permetr en el futur immediat continuar ocupant

col.lectivament un lloc destacat en el mapa mundial de la creativitat i, en

conseqncia, en el dels pasos que saben vincular cultura i progrs.

Ferran Mascarell

Conseller de Cultura


12

Prleg de

Joan M. Corbella i Josep Gifreu

OBSERVATORI DE LA PRODUCCI AUDIOVISUAL

GRUP DE RECERCA NICA (UPF)

MS LLUM SOBRE EL CINEMA CATAL,EN LA SOCIETAT DEL BIG DATA

13

Lestudi de Carles Jos i Solsona que aqu presentem significa un altre pas endavant en el coneixement de les estructures profundes del cine-ma catal, com ja ho van ser els seus dos treballs anteriors daquesta srie en cooperaci amb lObservatori de la Producci Audiovisual (OPA) de

la Universitat Pompeu Fabra. s un pas endavant ja que els dos anteriors [1]

indagaven sobre els resultats de les produccions en lhbitat ms natural del

cinema catal, lEstat espanyol, i amb aquest tercer va ms enll en la senda

de comptar amb el coneixement ms profund i complet sobre un sector cul-

tural clau: veure com es comporta el nostre cinema a lexterior. I Carles Jos

i Solsona ho fa amb el zel amb qu ens t acostumats als destinataris del seu

treball, els professionals dels diversos segments i branques daquesta indstria,

ladministraci pblica, els professors i estudiants universitaris, i tots els qui

tenen un inters per saber ms dels nmeros del cinema catal. Lautor fa un

treball exhaustiu a la recerca i verificaci de la dada ms petita per assegurar-se

que el resultat final sigui vera i aporti valor als analistes. En una poca que els

discursos recorren un i altre cop a expressions com mineria de dades o, ms

de moda, big data, per a referir-se a la feina dacumular dades i extreuren tota

la informaci possible com a activitat ineludible al segle XXI per al bon govern

de les indstries i activitats humanes i socials, Carles Jos aporta un altre raig de

llum per a conixer millor el nostre cinema, i ho fa amb la pacincia, artesania

[1] Producci cinematogrfica de Catalunya. Trets i dimensions i Una dcada de producci cinematogrfica a Cata-lunya (2002-2011).

PRLEG


14

i personalitat que han caracteritzat tots els seus treballs anteriors. Per aix, des

de lOPA estem satisfets de perllongar la cooperaci que tan til est resultant.

Per fer aquest estudi, lautor ha intentat anar molt ms enll de les dades que les rees

que socupen del cinema dins les administracions pbliques proporcionen. El treball

recull un intent important per moures entre balances de pagaments, balances comer-

cials, informaci de lAgncia Tributria, de lICEX i daltres estaments pblics, en una

primer part que perseguia poder arribar a elaborar sries histriques sobre la balana

comercial de la indstria audiovisual catalana i especficament la cinematogrfica i

veure levoluci del seu dficit o supervit en general i amb concreci respecte a

Europa-, i tamb levoluci de la seva contribuci al total espanyol. Daquesta primera

part, que lautor diu que queda oberta a que daltres estudiosos puguin treuren ms

partit ms endavant, ateses les limitacions estadstiques i de definici depgrafs que els

registres oficials contenen i que han donat els resultats limitats que lautor expressa (ell

en diu decebedors), es passa a la contrastaci amb les dades que la federaci dassocia-

cions empresarials del sector aporta com a balan de lexportaci de cinema i televisi

espanyols, com a pas previ a la segona part de lestudi.

En la segona part, lautor torna a tcniques de recopilaci exhaustiva de les dades

de totes i cadascuna de les pellcules catalanes, com va fer en els treballs anteriors

daquesta srie de collaboracions amb lOPA. Aix li ha suposat aplegar la infor-

maci de gaireb sis-cents ttols amb participaci catalana, destriats sobre els 1.600

que formen la cinematografia espanyola del perode 2002-2011, i contrastar les xi-

fres amb les bases de dades internacionals ms pertinents (IMBd i Lumire, de lOb-

servatori Europeu de lAudiovisual) per anar depurant lunivers de films a incloure.

A partir daqu, lautor ha pogut anar identificant any per any el nombre de ttols

catalans que han transcendit les fronteres espanyoles i fer aix el mapa de lexhi-

bici a lexterior al llarg de la srie histrica del perode de deu anys 2002-2011,

amb mfasi en el pes del cinema catal dins el total espanyol, i inventariant tots

15

els angles possibles des dels quals observar el fenomen: tant pel que fa al nombre

de ttols com al pblic que hi ha assistit en cada cas, i en relaci amb els gneres

principals de la cinematografia i al fet de tractar-se de produccions nacionals o

coproduccions. I per si el volum de resultats de la seva anlisi no fos suficient,

Carles Jos inclou tamb estadstiques sobre la presncia del cinema espanyol

(catal incls) en les televisions de fora de lEstat espanyol.

Si els 159 quadres de lestudi aporten una informaci molt valuosa per entendre aques-

ta faceta poc coneguda del cinema catal i espanyol el seu rendiment a lexterior, i

sobretot a Europa-, el treball aporta tamb una altra qualitat: lautor va consignant una

a una totes les decisions que va haver danar prenent, tant en lintent de la primera part

com en el treball de mineria de dades de la segona aproximaci al tema. Daquesta

manera, a mode de memria de la recerca, fa ms didctica la presentaci, facilita la

discussi dels resultats i pot ser til per a altres analistes i investigadors que algun dia

puguin endinsar-se per aquests terrenys de la recerca sobre el cinema.

Per aquestes raons, els responsables de lOPA no podem sin agrair lautor per

posar a disposici de tots els interessats el resultat de la seva obra, al Departa-

ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya per haver donat suport a ledici

del treball, i al Departament de la Presidncia de la Generalitat, per donar suport

econmic a lObservatori de la Producci Audiovisual, que amb el conjunt de les

seves activitats t per objectiu fomentar el coneixement i el debat sobre la inds-

tria i les seves branques a Catalunya.

Joan M. Corbella

Josep Gifreu

Directors de lObservatori de la Producci Audiovisual

Grup UNICA (Unitat de Recerca en Comunicaci Audiovisual)

Universitat Pompeu Fabra

PRLEG


16

Prleg a


PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS

17

I

Respira el film en el mirall dun pblic.

Joan Brossa i Cuervo

Lelaboraci dun producte cultural cerca, al capdavall, la trobada i la comunicaci amb un pblic sedut per les caracterstiques comercials de lobra, pel seu valor artstic o per les diferents combinacions que es puguin establir entre ambds elements datracci. Dins de lacolorit ventall

daquesta mena de productes, la realitzaci dun llargmetratge cinematogrfic

exigeix, per causa de la ingent inversi monetria derivada de la seva producci,

lelaboraci dun curs pla dexplotaci que contempli tots els futurs canals de

circulaci necessaris per tal dacostar la pel.lcula al seu mercat potencial. Des

daquesta perspectiva i amb la mxima precisi possible, els productors del film

calcularan la dimensi de la resposta esperada a cadascuna de les diferents vies

de transmissi.

No pas tots els plans dexplotaci semmotllen en la rigiditat dun patr uni-

versal. La seva elaboraci dependr de les caracterstiques del ttol i del tarann

dels seus responsables, sense descurar gens ni mica la recuperaci dels diners

esmerats en la seva producci. A cada pel.lcula sadjudicaran diferents pesos

especfics a aquells components vinculats a la seva reeixida comercial o b als

aspectes inherents a lapreuament artstic, al ress crtic o al succs en el seu

PRLEG: PER LES LLERES DELS RIUS RETRATATS


18

trnsit pels festivals de cinema. En qualsevol cas, per, es tractar devitar que

el film acumuli rovell i polsina a les prestatgeries dun magatzem o que visqui

loblidament recls a la fondria dun disc dur. Per contra, lobjectiu perseguit

ser la captaci del mxim nombre de persones interessades en lobra ara ho

aconsegueixi amb notria extensi quantitativa, ads ho assoleixi amb profunda

intensitat qualitativa en el marc dun aplec menys populs de manera tal que

el film respiri en el mirall del pblic. Aix ens ho recorda el decasl.lab de Joan

Brossa, manllevat de la sextina adreada al cinema dAndrei Tarkovski en el seu

fulgurant poemari Furg de cua, on fu reviscolar la modalitat versificadora de

loccit Arnaut Daniel.

Escampar-se per les pantalles, bategar-hi en la foscria, trenar un lla annim i

alhora individualitzat amb lespectador sn algunes de les volences prioritries

de les pel.lcules quan el seu procs de fabricaci ha estat del tot enllestit. Les

obres cinematogrfiques respiren, ressusciten, arriben a la seva destinaci, cada

cop que es reflecteixen a la mirada del pblic i rere aquesta alenada on, amb

ben diferents dosis, varietats i qualitats, es barregen sentiments, emocions, re-

flexions impulsen la brostada de partcules daire nou i vivificant. A mesura

que els ttols, en el seu itinerari, es propaguen pels locals de projecci o per

qualsevol dels canals de difusi de les produccions audiovisuals, aquest aire,

mentre dna vida a les pel.lcules, a lensems fa respirar i revifa la indstria que

les ha creades.

En avanar per aquest cam, el magnetisme de les histries explicades (ara toca

dir-ne continguts), agermanat amb la llussor de les tasques efectuades pels equips

tcnic i artstic, des del mateix moment de la seva estrena a les sales dexhibici

contribueix a fer cristal.litzar, de mantinent o amb trigana, la connexi amb els

espectadors. Des daleshores, la magnitud de la resposta obtinguda pel llargme-

tratge en aquest primer aparador el nivell de la puixana del seu respir en el mi-

19

rall del pblic dels cinemes contribuir a eixamplar la respiraci del film. Una

expansi efectuada, al ritme marcat per les cronologies dels media a cada pas on

arribi, en els successius espills on, grcies a les diferents opcions de contemplaci

de pel.lcules, sigui emmirallat.

II

Films spectators are quiet vampires.

Jim Morrison

En decidir lescomesa duna recerca sobre la producci cinematogrfica de Ca-

talunya que s alhora, en esdevenir-ne constant element de contrast, una in-

vestigaci sobre la collita flmica de tot Espanya i defectuar-ne lanlisi dels

components i de les caracterstiques essencials, vaig judicar escaient anar a pams

i fragmentar en diversos treballs lestudi dels resultats dexplotaci. Aix doncs, el

llibre Producci cinematogrfica de Catalunya. Trets i dimensions i el posterior Una dcada

de producci cinematogrfica a Catalunya (2002-2011), que revisava, ampliava (del se-

xenni al decenni) i actualitzava text i quadres del seu predecessor, es concentraren

en el mercat de proximitat. Tots dos recolliren, classificaren, examinaren i inter-

pretaren les magnituds despectadors i de recaptacions tresorejades pel cinema

catal durant el parell de lustres resseguits, tant des dels estrictes lmits del seu

territori immediat com des del conjunt de la geografia espanyola.

Rere aquest pas inicial, naguaiten daltres que, al comps seguit en la seva futura

continuaci, ens faran avanar i ens permetran danar completant en tota la seva

plenitud el recompte dels resultats de la nostra cinematografia. Lexplotaci de

pel.lcules a les sales de projecci daltres pasos, les quantitats emanades del llo-

guer o de la venda de les obres cinematogrfiques en suport fsic, els accessos a

les pel.lcules a travs dInternet i daltres xarxes de comunicacions electrniques



20

mitjanant sistemes basats en la demanda de lespectador i les audincies aconse-

guides pels films durant les seves emissions a les televisions de pagament o en

mode obert tant a Espanya com a lestranger sn les rutes a explorar. Laplec

de la totalitat de les dades corresponents a la diversitat dopcions de visionat (ara

toca dir-ne finestres) ens facultar a primfilar la precisi de les anlisis i a assegu-

rar lencert del diagnstic.

Com a prossecuci de la tasca inaugurada pel duet de llibres precedents, aquesta

obra avana una nova passa en la comesa de calcular i de recollir les dimensions

de lexrcit despectadors convocats per les nostres produccions en el seu pelegri-

natge pel continent europeu. s una passa que esdevindr gambada, en un treball

venidor, amb la incorporaci de les dades dassistncia procedents de la resta del

planeta. En letapa final del trajecte sarribar a la fita desitjada quan shi afegeixin

les magnituds de pblic abocat per cadascuna de les altres opcions de contempla-

ci de pel.lcules.

James Douglas Morrison, el mtic cantant de The Doors, escrigu a The Lords.

Notes on vision que els espectadors de pel.lcules sn vampirs callats. O tranquils,

si ens acollim a la traducci al castell del ttol del llargmetratge de John Ford

sobre el boxador instal.lat en el (fictici) municipi irlands dInnisfree. Certament,

a lempara de la fosca nit de la sala, aquests vampirs callats (per b que no pas

sempre, ai las!) xuclen sense treva, en actitud passiva en aparena, les imatges i els

sons de les pel.lcules projectades. Poca estona abans, per, han decidit, de mane-

ra activa, danar al cinema i dexercir la seva sobirania com a consumidors triant

la pel.lcula desitjada i comprant la localitat corresponent a la sala exhibidora on

es projecta. De lacumulaci daquestes decisions, de laddici de les adquisicions

dentrades a les taquilles de les sales dels cinemes, hem obtingut el material que

ens ha perms de conformar, de modelar, destructurar i, comptat i debatut, de

construir el treball prologat en aquests pargrafs.

21

Desprs dun acostament (una atansada que la prctica ha revelat ben poc pro-

ductiva) a les grans magnituds de la balana de pagaments, el present treball sha

encarrerat cap a lanlisi del volum despectadors congregat pel cinema catal (i

pel conjunt dels llargmetratges espanyols) en terres europees. En harmnica lli-

gana amb lantecedent parell dobres, en lesfera temporal sha tornat a recrrer

la trajectria de la producci cinematogrfica en el decenni 2002-2011, mentre

que, en el marc espacial, lmbit dexploraci, fins a hores dara circumscrit a la

pell de brau, ha transcendit els seus lmits. Aquesta sortida a lexterior, mitjanant

lespargiment pel Vell Continent, ha propiciat lexamen dels 28 membres actuals

de la Uni Europea amb lafegit donze pasos extracomunitaris.

Laplec, tria i garbellament de les informacions corresponents a les 1.595 pel.

lcules espanyoles de la dcada de les quals 597 comptaren amb participaci

total o parcial de productores catalanes ha estat la deu seminal i nutrcia que ha

fet nixer i crixer les seccions daquest llibre. Les pgines inicials mostren i ana-

litzen el volum despectadors agabellats a cada pas europeu (efectuant-ne tamb

lagregaci per grans territoris), alhora que examinen la desigualtat i la concentra-

ci dels resultats de les pel.lcules al capdavall del seu periple per les sales de cine-

ma. Tot seguit, la classificaci per gneres, la separaci de la producci purament

interna i de les coproduccions internacionals i la correcci de les xifres dels ttols

participats per productores catalanes en funci del grau de propietat per part

daquestes empreses completen les facetes contemplades per lobra. Havent do-

nat aquest nou pas caldr apressar-se ara, amb tossuderia i sense demorana, a fer

la recollida dels materials necessaris per anar confegint, examinant i interpretant

les peces que ens manquen fins a perfer, sense bandejar-ne cap opci, el retaule

dels resultats dexplotaci del nostre cinema parant particular atenci al precs i

minucis tra dels seus diversos canals dabocada.



22

III

Escolteu-me un moment (cada segon que passa

s un segon perdut, i ja nhem perduts massa).

Francesc Vallverd i Canes

Des del mateix moment en qu dies fa que sen compliren els trenta anys

vaig ensenderar-me pels poc calcigats viarons de les recerques en el camp de

leconomia de laudiovisual, la meva dria consist a recollir tota la informaci

que em results factible de salvar de la desconeixena o de loblit per tal de bastir

una base de dades estadstiques comprensiva de les diferents i nombroses face-

tes de la nostra indstria i del nostre comer cinematogrfics. Anys ms tard, en

lavinentesa de la presentaci dun treball de recerca sobre cinema per part de

Xavier Bru de Sala i Castells, aquesta convicci es referm amb els mots de lautor

de La fi del fil sobre la necessitat de moblar el pas, demplenar-ne les estances fre-

turants dun mobiliari que, per la seva beutat o pel seu carcter utils, faci servei

als seus habitants o als seus visitants ocasionals.

Amb la present investigaci sintenta de conixer amb la mxima meticulositat i ens

ve aqu a tomb el ttol de la primera novel.la de Michel Thomas, literriament conegut

com a Michel Houellebecq lextensi de lmbit de la lluita. I de conixer-lo en dues

de les accepcions de la paraula extensi. En primer lloc, en el sentit de porci despai

i, en segon terme, des de la interpretaci del mot com lacci destendre, tot augmen-

tant lamplitud o la llargria duna cosa. Des dambds vessants sha laborat, tant per

esbrinar minuciosament les caracterstiques del terreny i per fer-ne lexacte amidament

com per aconseguir, tot conquerint-ne noves i valuoses feixes, lampliaci del camp de

batalla. Amb lesperana que la saviesa acumulada sobre les seves fortituds i les seves

febleses incrementi, en el combat quotidi contra les maltempsades, el nombre i la

transcendncia de les victries i minimitzi limpacte de les desfetes a endurar.

23

Didntica manera i amb equiparable esfor que en el cas daltres activitats econ-

miques ara siguin de lagricultura, ara pertanyin a la indstria, ara sojornin entre

la variada gamma dels serveis el sector audiovisual hauria dadollar temps, ener-

gies i recursos al profund coneixement de la seva realitat. Certament, la prctica

diria dels professionals els permet de detectarne un apreciable manat daspectes,

per la recerca i lestudi ens confirmen (o no) les impressions prvies, en mesuren

el grau dintensitat, nalbiren les tendncies i aconsegueixen tamb dextreure a la

superfcie aspectes fins aleshores ignorats.

No invertir temps en la coneixena del nostre sector implica malbaratar oportu-

nitats i tamb malmetre leficincia de les actuacions. Per dissort, la indstria i el

comer cinematogrfics, tant a Catalunya com a tot Espanya, no han parat gai-

re atenci al parell de versos del poeta barcelon, pertanyents a Com llances, que

presideixen aquesta secci del proemi i arrelen alhora en la llunyedana admonici

dAusis March (No sabeu prou si lexau temps fugir, / e temps perdut no pot sser cobrat).

De poc ens ha servit el vorer exemple dels francesos, que des del seu CNC (Centre

National de la Cinmatographie et de lImage Anime) esbomben, amb vigors

ritme any rere any, tils i interessants estudis sobre molt diferents aspectes de la

cinematografia gal.la. En el nostre cas hem deps, quan han pogut exercitar-la, de

lallada i volenterosa dedicaci de persones i dentitats conscients de la necessitat

dexplorar a conscincia el territori i de dibuixar-ne un ntid mapa, sense clapes, ni

esborrancs, ni zones reprodudes noms amb la intuci.

En diverses ocasions he defensat i, caparrut com sc, persistir a preconitzar-la

la col.laboraci entre el sector, les administracions pbliques i les universitats. Mit-

janant el junyent de lexperincia dels professionals i de les informacions sobre les

seves empreses o tocant a les seves produccions, de la documentaci sebollida als

lligalls, a les carpetes o als ordinadors de les administracions i de lhabitud, la destresa i

lenginy en la investigaci que forneixen els departaments universitaris poden obrir-se



24

fecundes vies de recerca. Daquest aliatge de voluntats i de recursos podran forjar-

se treballs que analitzin, des duna posici no implicada en la matria estudiada, les

qestions amonoses per als agents dels sectors pblic i privat. En el nostre cas i per

segona vegada, desprs de lexperincia amb el precedent llibre Una dcada de producci

cinematogrfica a Catalunya (2002-2011), sha produt la feli conjunci dels tres elements,

tot repetint el seu paper les mateixes entitats que aleshores intervingueren.

Des de la indstria de la producci, APIC (Associaci de Productors Independents de

Catalunya) mencoman la prossecuci de la meva taleia tot avaluant la magnitud de

lempremta que el nostre cinema ha deixat en el transcurs de la seva passejada per Eu-

ropa. Des del Departament de Cultura sha efectuat la maquetaci del llibre i la seva

conversi en obra digital, per tal dassegurar-ne la mxima difusi possible. I des de

la Universitat Pompeu Fabra, a travs de lObservatori de la Producci Audiovisual,

sha ofert, amb agradvol entusiasme, una cooperaci ja esdevinguda tradici per tal

de convertir, sota els seus auspicis, el projecte inicial en el llibre que el lector t ara a les

mans (o a la pantalla). Val a desitjar que aquesta comunitat de coresforos hagi contri-

but, en el terreny explorat per aquests fulls, a conixer ms pregonament i a mesurar

amb rigor i aqu torna a venir a propsit el ttol duna altra novel.la, en aquest cas la

cinquena, del polmic escriptor francs el mapa i el territori.

IV

A veces voy al cine, que es como un ro pero retratado.

Blas de Otero Muoz

Havent concls aquesta segona etapa del projecte, desprs de rastrejar, ttol a

ttol i pas a pas, la itinerncia dels nostres llargmetratges per les viles del conti-

nent europeu, resta encara un llong cam davanada per la resta de cinemes del

planeta en primer lloc i, desprs, per les diferents modalitats que permetin, a tot

25

el mn, el visionat de la cinematografia catalana. Tot recollint el smil del poeta

bilba, en aquestes pgines hem recorregut, en endinsar-nos per les lleres dels

rius retratats, els trajectes de la nostra producci flmica en la seva esbarriada

per Europa i hem mesurat les dimensions del pblic que form el mirall que ha

fet respirar les seves viatgeres aiges.

En aquest cam, el coneixement i la mesura de la realitat circumdant han estat fites

essencials de la nostra perquisici. Val a subratllar que no s pas deler daquestes

recerques encotillar-se noms en el copis amuntegament destadstiques ms o

menys precioses. En darrera instncia, sen realitza lacumulaci amb el desig que

aquest esplet de dades en fer-nos avinent dapamar millor la superfcie i la den-

sitat del territori i de revelar-nos-en els avantatges aprofitables i els entrebancs

dels quals caldr escapolir-se o desempallegar-se afavoreixi que els flums re-

tratats es disseminin arreu. Que serpegin amb intensa energia tot obrint noves i

amples lleres per estendre el seu curs al llarg duna travessia fluent i cabalosa.

De cara al futur ens conhortar de saber que la potencial utilitat daquest treball,

en coadjuvar a termenar millor els trets del camp dactuaci, ajudi als professio-

nals i a les Administracions a la millorana de lencert en les seves decisions i

actuacions i al disseny de frmules eficients de vigoritzaci del sector. Tant de bo

que, dins i fora de les nostres fronteres, facilitin una dilatada respiraci del cinema

catal en el mirall del seu pblic!. Val a esperar i a desitjar que coneixement del

terreny i aplicaci de mesures adequades adollin pels dominis del cinema catal

impetuosos corrents enfortidors. Unes aiges que, en ser abocades als rius retra-

tats, facin possible en el nostre territori de la producci flmica que no triguem

a veure tot enllaant amb una altra lnia del poema don sha esqueixat el vers

capdavanter del present liminar com laigua rega el cine amb una altra aigua.

Carles Jos i Solsona



26

Agraments


27

AgRAmEnTS

Ab nou cor et ab nou talen

Ab nou saber et ab nou sen

Et ab nou bel captenemen

Raimbaut dAurenja

T ot seguint el mestratge del trobador provenal, he intentat de fer aquest llibre amb cor, desig, saber, sentit i capteniment nous. Amb tots ells vull regraciar les amables, diligents i generoses contribucions de les persones i de les entitats que mhan donat suport en aquesta comesa.

n A lObservatoire Europen de lAudiovisuel, per regalar-nos un reconfortant

oasi dinformaci que ben sovint sadolla lassedegada recerca de dades per part

dels professionals i dels investigadors. Per la seva esplndida tasca, extensa en els

temes tractats i venturosament dilatada en el temps, sense la qual treballs com

aquest no haurien pogut confegir-se mai.

n A lObservatori de la Producci Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra, per la

seva reiteraci a confiar en la meva persona i per donar acollena, visibilitat i escampada

als meus treballs, desprs desperonar-ne lelaboraci i de contribuir sense defallena a

la seva publicaci. Amb aquesta entitat tinc contret un deute de gratitud en el qual Joan

Maria Corbella i Cordom i Josep Gifreu i Pinsach ocupen una posici preeminent.

AGRAMENTS


28

n Al Departament de Cultura, a travs de lICEC, per fer possible la publicaci i la

difusi daquest llibre, una tasca que la mestria de Cristina Jimnez Batista, de Laura

Rafegas Rossell i de Lurdes Rego Martnez acompleix amb enlluernadora eficincia, tot

maquetant el llibre i donant-li definitiva forma en la seva versi digital. Daltra banda

em plau dagrair tamb el suport donat a aquest treball, des que tingueren notcia de la

seva gestaci, per Marc Lpez Ribes i per Jordi Sellas i Ferrs, alhora que consignar un

cop ms la meva reconeixena un regraciament que ja abasta un bon feix danys a

Maria Dolors Clemente Lucas, Cristina Gmez Lacueva, Ignasi Llorens Caralt, Blanca

Piulats Barber i Maria Jess Snchez Fernndez per les seves puntuals (i pacients) res-

postes als meus interrogants sobre les pel.lcules integrants de les collites flmiques de

les diferents anyades. Aquesta relaci seixampla amb lagrament a Gemma Barberan

Bergs i a Montserrat Cosialls Viv per lefica i sol.lcita ajuda que em procuraren a

lhora defectuar el triatge de la base de dades sobre espectadors a Europa.

n A APIC (Associaci de Productors Independents de Catalunya), per la seva fe

en la necessitat de la recerca, per encomanar-me lelaboraci daquest estudi, tot

perllongant la tasca iniciada amb el llibre Una dcada de producci cinematogrfica a

Catalunya (2002-2011), i per creure, tal com jo ho faig, en la col.laboraci entre

indstria, sector pblic i universitats.

n A Ezequiel Francesc Bar Toms i a Xavier Cubeles Bonet, per orientar-me

sviament en el meu tentinejant vagareig pels envitricolls de la balana de paga-

ments i pels entenimentats i valuosos suggeriments que em regalaren quan ela-

borava el meu llibre. A Fortunato Fras Gonzlez, pels seus assenyats comentaris

sobre el meu text i per la utilitat de les seves indicacions.

n A les empreses de producci Massa dOr Produccions, SL, i Ikiru Films, SL i als

seus respectius representants (Isona Passola Vidal i Edmon Roch Colom) i equips hu-

mans, que gentilment i amb prestesa em facilitaren el material i el perms de repro-

ducci de les fotografies que il.lustren les cobertes frontal i posterior daquesta obra.


30


A Fina, mirall on respiro.

A Aida, Martina, Daniela i Miquel,

amb lesper anhels que mai no deixin de solcar,

sense treva ni fadiga,

els corrents fascinants dels rius retratats.

31

DUES vIES DAPRoxImAcI

Ara en el procs delaboraci destudis econmics, ads en la confecci de sries estadstiques, lacostament a les dimensions de la nostra inds-tria i del nostre comer cinematogrfic ha concentrat habitualment el seu focus datenci en el mercat interior. El nombre dempreses en funcionament

i el seu grau dactivitat, el volum de producci de pel.lcules, la significaci de la

coproducci interna, les dades sobre pblic i recaptacions, repartides per les dife-

rents branques sectorials (producci, distribuci o exhibici) o per mbits territo-

rials (tot Espanya, comunitats autnomes o provncies), les xifres destrenes i de

rodatges, el nombre de sessions de projecci o de cpies a disposici del parc de

sales, les quanties obtingudes mitjanant els ajuts pblics i les magnituds dels cos-

tos dels films han estat els camps de treball sovintejats a lhora de laplec de dades

o de les recerques analtiques. Les mirades a lexterior han resseguit la incidncia de

la producci flmica dels diferents pasos en el nostre mercat intern, la composici

i pes especfic que hi han tingut les coproduccions internacionals o la trajectria

de les nostres obres cinematogrfiques pels certmens estrangers [1], per daltres

[1] El catleg anual Cine espaol, de lICAA, recollia en la seva edici en paper que es perllong fins a lany 2008 una secci que inventariava el pas de les nostres pel.lcules de curta i de llarga durada pels festivals i per les setmanes de cinema del planeta. La seva versi electrnica, inaugurada amb la informaci corresponent a lexercici 2009, prescind daquesta secci, que ja no ha tornat a aparixer en els volums posteriors. En el millor dels casos, a les fitxes individuals dels films en el web de lInstituto es pot trobar notcia del pas de la producci per certmens, per noms daquells en qu lobra hagi estat guardonada.

DUES VIES DAPROXIMACI


32

menes daproximaci, ben necessries a lhora de conixer en tota la seva dimensi

la potncia i limpacte de la nostra cinematografia, han estat poc sovint efectuades

i, quan shan realitzat, sha tractat de rpides i succintes llambregades a la situaci.

Si els plans dexplotaci duna pel.lcula en un mn que ja no pot aillar-se

en el limitat clos que circueixen les prpies fronteres han de considerar,

en el moment de plantejar-se la rendibilitat del projecte, el corrent dinerari

que en el futur adollar lobra en el seu periple per lestranger, de la ma-

teixa manera lestudi dels resultats obtinguts per la producci cinematogrfi-

ca dun pas restar clarament incomplet si no inclou les xifres subminis-

trades pels mercats exteriors. A lhora dintentar obtenir aquestes dades, tot

cercant una visi completa de la fortitud i de labast de la nostra indstria,

dues vies sobren als investigadors, per b que aquest parell de camins est

condicionat tant per la manca dabundor de fonts informatives com per les

dificultats daccedir-hi en alguns casos. Tal com succeeix en lintent de me-

surar el volum dinversi cinematogrfica i la seva quota de participaci en

el producte interior duna economia [2], lapropament a les dimensions que

els mercats exteriors representen per a la nostra cinematografia pot realitzar-

se des de lenlairat panorama que forneixen les dades de caire macroecon-

mic de la comptabilitat nacional i del comer internacional o b, descendint

arran de terra, des del contacte directe amb totes les pel.lcules, mitjanant

lagregaci de les dades que es destil.lin a rampeu de cada llargmetratge.

En endinsar-nos per la primera via, la nostra cerca de documentaci en el te-

rreny de les investigacions o en els paratges estadstics no ha reeixit a trobar

[2] Tocant a aquesta qesti poden resultar tils les consideracions fetes en el captol Costos dels llargmetratges (pgines 119 a 143) del nostre precedent treball Producci cinematogrfica de Catalunya. Trets i dimensions. En la seva posterior revisi, ampliaci i actualitzaci, anomenada Una dcada de producci cinematogrfica a Catalunya (2002-2011), el captol s a les pgines 148 a 176.

33

un aplec informatiu tocant a tot Europa (el nostre espai dinters als efectes del

present estudi) o, com a mnim, a la Uni Europea [3] i ha procurat migrades

recompenses al treball descorcoll informatiu en els diferents pasos del conti-

nent [4]. No millora gens la situaci quan limitem el nostre recull a tot Espan-

ya o noms a Catalunya; en ambds casos trobem treballs que visiten el terri-

tori ms extens de les indstries culturals [5] o que noms sacosten al nostre

[3] Labundosa informaci que tresoregen els Annuaires de lOEA (Observatoire Europen de lAudiovisuel) no inclou el sector exterior. De tota manera, val a fer ressortir publicacions de lObservatori que han estudiat la circulaci internacional de les pel.lcules. Es tracta dels tre-balls dAndr Lange i Susan Newton-Baudais, The distribution of European and third country films in the European Union market; de Susan Newton-Baudais, La circulation des films europens hors marchs nationaux; de Martin Kanzler, Susan Newton-Baudais i Andr Lange, The circulation of European co-productions and entirely national films in Europe 2001-2007; i de Martin Kanzler, Theatrical export of European films in 2010. En el terreny molt ms acotat del cinema infantil ressurten dues obres escrites conjuntament per Martin Kanzler i per Susan Newton-Baudais; es tracta de The theatrical circulation of European live action childrens films in Europe 2000 to 2008 i de The theatrical circulation of European childrens films.

[4] Recollim dItlia la publicaci de lANICA (Associazione Nazionale Industrie Cinematogra-fiche Audiovisive e Multimediali), Lexport di cinema italiano 2006-2010, elaborada per Federica dUrso i Francesca Palleschi, i del Regne Unit, Statistical Yearbook, del British Film Institute (BFI), que en el captol 6 de lexemplar corresponent a lany 2014 analitza limpacte internacional de les pel.lcules del Regne Unit, mentre que en el 21 recull les dades de les importacions i de les expor-tacions cinematogrfiques de 1995 a 2012. La informaci ms completa, per, es troba a Frana, on el Centre National de la Cinmatographie et de lImage Anime (CNC), dins de la magnfica i mplia tasca de subministrament de dades i delaboraci destudis que realitza, publica anualment, des del 2004, els informes Lexportation des films franais i Lexportation des programmes audiovisuels franais ltranger. Cal, a ms a ms, registrar lexistncia de linforme Les exportations de programmes audiovisuels franais, diagnostic et propositions, que Eric Moniot present el juliol del 2005 per encrrec del CNC.

[5] En aquest terreny resulten interessants les aportacions fetes per Vctor Fernndez Blanco a Evolucin del gasto en poltica cultural: una aproximacin i el llibre El comercio exterior de los servicios cultu-rales espaoles en el marco de la OCDE, de Jos Ramn Lasun Sancho, Blanca Olmedillas Blanco i Jos Luis Zofo Prieto. A Catalunya cal fer ressortir el valus article Fluxos econmics internacionals de Catalunya en activitats culturals, de Xavier Cubeles Bonet, i val a afegir-hi el text de Sergi Bo i Gudiol, Magnituds, distribuci i pautes evolutives del comer internacional de bns i serveis culturals.



34

comer exterior cinematogrfic de manera tangencial o senzillament fuga [6].

La balana de pagaments

Ats que la recol.lecci dinformes no ens ha procurat els fruits que delejvem, cal-

dr encarrerar-se cap a les fonts originals que adollen la informaci essencial sobre

el comer exterior dun pas i que es troben a la seva balana de pagaments. A Es-

panya, aquest estat que resumeix les transaccions econmiques entre residents i no

residents durant un perode determinat lelabora el Banco de Espaa, tot executant

[6] Fa gaireb quatre dcades, Antonio Cuevas Puente dedicava una secci del seu llibre Econo-ma cinematogrfica. La produccin y el comercio de pelculas als mercats internacionals i a lexportaci cinematogrfica. A principis dels anys vuitanta, a ledici mensual de la revista Informacin Comer-cial Espaola apareixia larticle Cine y televisin en la exportacin espaola, dngel Vizoso Mozo, que es complementaria, un bienni desprs i a ledici setmanal de la publicaci, amb La exportacin de pelculas espaolas en 1980 y 1981, aportaci que Jos Luis Sanz Benito perllong, en el mateix setmanari, amb La exportacin del cine espaol en 1982. Posteriorment, en el seu llibre El futuro del audiovisual en Espaa. Las transformaciones en el nuevo marco europeo, Jos Mara lvarez Monzoncillo i Jean Luc Iwens realitzaren estimacions del dficit de la balana comercial en el quadrienni 1986-1989, prenent com a base de clcul la recaptaci a Espanya de les pel.lcules estrangeres. Alguns anys ms tard, en el 2001, linforme La produccin audiovisual espaola ante el reto de la in-ternacionalizacin, de la consultora Prodescn, dedic uns fulls al sector exterior. Pel seu costat, lestudi dAntonio Saura Medrano i Ral de Mora Jimnez, La presencia del cine espaol en el mercado internacional i, daltra banda, el fullet El cine espaol en el mercado internacional 2012, de FAPAE (Federacin de Asociaciones de Productores Audiovisuales Espaoles) transitaren les diferents senderes de la internacionalitzaci, amb espordiques incursions en el comer exterior. En qualsevol cas, lestudi de lICAA (Instituto de la Cinematografa y de las Artes Audiovisuales), El sector cinematogrfico y audiovisual en Espaa a principios del siglo XXI: Datos y hechos, es revela el treball que, tot i el moderat gruix de fulls (pgines 77 a 89) que hi esmera, ens ofereix el re-corregut ms ben estructurat, complet i il.lustratiu entre la tria dinformes que ens ha abocat la nostra perquisici. s fora apreciable tamb la tasca realitzada per lEntidad de Gestin de Derechos de los Productores Audiovisuales (EGEDA) en les sortides anuals del seu Panorama Audiovisual, que informa de les emissions a lestranger de les pel.lcules espanyoles, lliura dades tocant al cinema espanyol en el mn i que dedic la seva secci de dossier del volum de lany 2010 a La internacionalizacin de un proyecto. El xito de una obra audiovisual. Pel que fa a Catalunya i en matria dinternacionalitzaci del nostre cinema, val a afegir a aquest inventari el llibre de Marc Subias Pujadas i de Carmina Crusafon Baqus, Laudiovisual en lescenari global: Perspectives per a Catalunya, i linforme Analysis and recommendations for an international positioning of the Catalan films industry, confegit per la consultora Peacefulfish. Quant a lautor del present treball, intenta en aquest llibre deixamplar el coneixement del territori del comer exterior flmic de Catalunya enll de la ben modesta parcel.la que li dedic, trenta anys enrere i en lavinentesa de la seva primera immersi en lestudi de la indstria i del comer del nostre cinema, en el segon volum dEl sector cinematogrfic a Catalunya: una aproximaci quantitativa.

35

la tasca que li encomana el Plan Estadstico Nacional [7] alhora que seguint en la

seva elaboraci les directrius que estableix lInternational Monetary Fund (IFM) a

la cinquena edici del seu Balance of payments manual [8] i cristal.litzant-ne el resultat a

la seva publicaci anual [9] Balanza de pagos y posicin de inversin internacional de Espaa.

Lexamen de lestructura de la balana de pagaments [10] revela que aquest do-

cument comptable est integrat per tres grans rbriques: el compte corrent, el

compte de capital i el compte financer. Al seu torn, la primera delles resulta de

[7] La seva versi ms recent correspon al text contingut en el Reial Decret 1658/2012, de 7 de desembre, que aprov el Plan Estadstico Nacional 2013-2016 i que tingu el seu desenvolupament en el Reial Decret 1085/2014, de 19 de desembre, que aprov el Programa anual 2015 daquell pla qua-driennal. Dins daquest pla, loperaci estadstica 6476 (en el Plan Estadstico Nacional 2009-2012 fou la 5860) sadjudica al Banco de Espaa i correspon a la balana de pagaments i la posici dinversi internacional. La seva equivalncia a lInventari dOperacions Estadstiques (IOE), de lInstituto Na-cional de Estadstica (INE), s el codi IOE 37142. La informaci sobre aquest inventari i el repertori doperacions estadstiques es localitza a http://www.ine.es/ine/ioe.

[8] La cinquena edici s en vigor des de 1993 i abasta tots els exercicis resseguits en aquest treball. En el 2009 fou publicada la sisena edici, que la Uni Europea i consegentment el Banco de Espaa comenar a aplicar en el 2014, de manera que el sistema dinformaci per a la construc-ci de la balana de pagaments espanyola experimentar en el futur variacions sensibles, alhora que canvis metodolgics i de presentaci.

[9] Aquesta informaci anual sobre la balana de pagaments a Espanya contrasta amb Cata-lunya, puix que ats que no shi elabora la balana de pagaments cal fer cap als esparsos apropaments a la documentaci comptable que reculli les transaccions econmiques entre el nostre pas i la resta del planeta. Des de la llunyedana publicaci de laportaci seminal en aquest terreny que fou Laptitud financera de Catalunya. La balana catalana de pagaments, de Jacint Ros Hombravella i Antoni Montserrat Sol, el llibre Els fluxos econmics de Catalunya amb la resta dEspanya i la resta del mn. La balana de pagaments de Catalunya 1975, dAntoni Castells Oliveres i de Mart Parellada Sabata, i lobra col.lectiva La balana de pagaments de Catalunya. Una aproximaci als fluxos econmics amb la resta de lEspanya i lestranger (1993-1994) han prosseguit, eixamplant-la i aprofundint-la, aquella tasca inicial.

[10] A la publicaci The system of macroeconomic accounts statistics. An overview, del Fons Monetari In-ternacional, poden trobar-se explicacions (pgines 46 a 60) tocant a la metodologia utilitzada i als continguts de les diferents subbalances.



36

lagregaci de quatre blocs: bns, serveis, rendes i transferncies corrents. La ba-

lana de bns o balana comercial aplega les exportacions i les importacions de

mercaderies (tant si creuen les fronteres del pas com si el seu comer sefectua

sense moviment fsic); la balana de serveis computa, en el sentit en qu sefectun,

les transaccions de serveis i es reparteixen entre la parcel.la de turisme i viatges

i lapartat daltres serveis (que convoca deu famlies: transports; comunicacions;

construcci; assegurances; serveis financers; serveis informtics i dinformaci;

serveis prestats a les empreses; serveis personals, culturals i recreatius; serveis

governamentals; i royalties i rendes de la propietat immaterial). El captol de ren-

des aplega les remuneracions brutes dels treballadors i les rendes derivades dels

actius financers i el compte corrent es completa amb el compte de transferncies

corrents, on nien, entre daltres partides, les remeses dels emigrants.

Font : Balanza de pagos y posicin de inversin internacional de Espaa, del Banco de Espaa (anuaris dels diversos exercicis de la srie).

Quadre 1. Balana de pagaments dEspanya (2000-2012): balances corrent i de capital (en milions deuros)

Any

Balana comercial Serveis Rendes Transferncies Balana corrent Balana de capital B corrent + B capital

Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments

2000 126.070 163.848 58.407 34.163 16.321 25.307 12.415 10.887 213.213 234.205 6.278 1.098 219.492 235.303

2001 131.702 168.099 65.111 37.980 22.156 33.034 13.982 12.184 232.951 251.297 6.566 1.000 239.517 252.297

2002 134.816 171.326 63.523 40.914 22.288 34.589 14.328 11.941 234.955 258.770 8.594 932 243.549 259.702

2003 139.754 179.593 65.689 42.389 24.061 34.456 14.869 15.412 244.374 271.850 9.649 1.484 254.023 273.334

2004 148.967 202.627 69.355 47.602 27.299 39.439 16.244 16.362 261.866 306.030 9.392 964 271.258 306.994

2005 157.978 226.581 76.247 54.008 31.870 48.974 16.403 19.796 282.498 349.358 9.081 901 291.579 350.259

2006 175.808 259.054 84.761 62.525 47.701 68.500 17.057 23.560 325.327 413.640 7.646 1.452 332.973 415.091

2007 192.685 283.801 93.306 70.255 57.961 88.016 18.531 25.677 362.483 467.749 6.419 1.843 368.902 469.592

2008 193.007 278.601 97.651 71.861 53.050 88.533 17.352 26.741 361.060 465.736 6.892 1.417 367.952 467.153

2009 164.083 205.693 88.754 63.722 45.338 71.269 18.152 26.182 316.327 366.866 6.478 2.254 322.805 369.120

2010 193.989 242.161 94.149 66.109 46.373 66.306 18.215 25.112 352.726 399.689 7.934 1.645 360.660 401.333

2011 221.644 263.975 103.067 68.437 43.209 68.921 19.652 26.025 387.572 427.359 7.183 1.712 394.755 429.071

2012 231.010 256.809 107.222 70.110 37.085 55.674 20.492 24.483 395.808 407.076 7.954 1.366 403.763 408.442

Total 2.211.513 2.902.168 1.067.242 730.075 474.712 723.018 217.692 264.362 3.971.160 4.619.625 100.066 18.068 4.071.228 4.637.691

37

Quadre 1. Balana de pagaments dEspanya (2000-2012): balances corrent i de capital (en milions deuros)

Any

Balana comercial Serveis Rendes Transferncies Balana corrent Balana de capital B corrent + B capital

Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments Ingressos Pagaments

2000 126.070 163.848 58.407 34.163 16.321 25.307 12.415 10.887 213.213 234.205 6.278 1.098 219.492 235.303

2001 131.702 168.099 65.111 37.980 22.156 33.034 13.982 12.184 232.951 251.297 6.566 1.000 239.517 252.297

2002 134.816 171.326 63.523 40.914 22.288 34.589 14.328 11.941 234.955 258.770 8.594 932 243.549 259.702

2003 139.754 179.593 65.689 42.389 24.061 34.456 14.869 15.412 244.374 271.850 9.649 1.484 254.023 273.334

2004 148.967 202.627 69.355 47.602 27.299 39.439 16.244 16.362 261.866 306.030 9.392 964 271.258 306.994

2005 157.978 226.581 76.247 54.008 31.870 48.974 16.403 19.796 282.498 349.358 9.081 901 291.579 350.259

2006 175.808 259.054 84.761 62.525 47.701 68.500 17.057 23.560 325.327 413.640 7.646 1.452 332.973 415.091

2007 192.685 283.801 93.306 70.255 57.961 88.016 18.531 25.677 362.483 467.749 6.419 1.843 368.902 469.592

2008 193.007 278.601 97.651 71.861 53.050 88.533 17.352 26.741 361.060 465.736 6.892 1.417 367.952 467.153

2009 164.083 205.693 88.754 63.722 45.338 71.269 18.152 26.182 316.327 366.866 6.478 2.254 322.805 369.120

2010 193.989 242.161 94.149 66.109 46.373 66.306 18.215 25.112 352.726 399.689 7.934 1.645 360.660 401.333

2011 221.644 263.975 103.067 68.437 43.209 68.921 19.652 26.025 387.572 427.359 7.183 1.712 394.755 429.071

2012 231.010 256.809 107.222 70.110 37.085 55.674 20.492 24.483 395.808 407.076 7.954 1.366 403.763 408.442

Total 2.211.513 2.902.168 1.067.242 730.075 474.712 723.018 217.692 264.362 3.971.160 4.619.625 100.066 18.068 4.071.228 4.637.691

El segment ocupat pel compte de capital cont, duna banda, les transferncies de

capital i, daltre costat, ladquisici i la disposici dactius no financers no produts,

que inclouen la compravenda de terres o de subsl i les transaccions dintangibles

(marques registrades, patents, concessions, drets dautor, arrendaments, ...);

laddici del compte corrent i del compte de capital (quadre 1) ens assabenta de

la capacitat o b de lexigncia de finanament de leconomia. Finalment, la

tercera rbrica, que correspon al compte financer, congrega les inversions direc-

tes, les inversions en cartera, els derivats financers, daltres inversions (prstecs i

dipsits no inclosos en els altres apartats) i la variaci de reserves. Pel que fa a

la posici dinversi internacional, que ens subministra tots els anys el Banco de

Espaa en aplec amb la balana de pagaments, ens mostra el valor, en un moment

concret, de les tinences dactius i de passius financers enfront lexterior.



38

La recerca de dades estadstiques que puguin convenir als objectius del nostre

treball ens ha abocat, duna banda i dins de la balana visible [11], les magni-

tuds de les exportacions i de les importacions referents al conjunt de sectors

que integren lactivitat econmica i, daltre costat i tocant al compte de serveis,

les xifres relatives a aquells que corresponen al sector audiovisual. En el pri-

mer grup, lendinsament per les contrades de la balana comercial comporta

lapregonament en lestadstica del comer exterior dEspanya [12] elaborada

pel Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales de lAgencia Estatal de

Administracin Tributaria (AEAT), que t encomanada aquesta comesa [13].

Les dades que ens procura flueixen del junyent de dos cabals informatius to-

talment diferenciats en funci de la pertinena o no a la Uni Europea dels

pasos amb els quals sefectuen les operacions comercials. Quant al comer

intracomunitari, puix que les formalitats duaneres desaparegueren pel mes de

[11] Hom anomena aix la balana comercial per contraposici a la balana invisible, integrada per les altres tres partides (serveis, rendes i transferncies corrents) que, aplegades amb la primera, cons-titueixen la balana per compte corrent.

[12] Els diferents tipus destadstiques de comer exterior (sries de dades, anuari) que crea lAEAT es poden obtenir a http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_Agencia_Tributaria/Memorias_y_estadisticas_tributarias/Estadisticas/Estadisticas.sht-ml, mentre que laccs als seus informes mensuals sobre comer exterior es fa a http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/La_Agencia_Tributaria/Memorias_y_estadisticas_tributarias/Estadisticas/Estadisticas.shtml.

[13] En relaci als interessos del present estudi, el Plan Estadstico Nacional 2013-2016 adjudica a lAEAT quatre operacions estadstiques. Es tracta de les operacions 6225 (Estadstica dintercanvi de bns entre Estats de la Uni Europea [Llindars dexempci]), 6226 (Estadstica dintercanvi de bns entre Estats de la Uni Europea [Dessota els llindars dexempci]), 6227 (Estadstica de comer extracomunitari) i 6228 (Estadstica del Comer Exterior de les Comunitats Autnomes). La seva equivalncia a lInventari dOperacions Estadstiques correspon, respectivament, als codis 32021, 32022, 32023 i 32024. En relaci a Catalunya, tamb hi ha establert un instrument de col.laboraci entre la Generalitat i les institucions pbliques i privades, que, en la seva versi actualment vigent, obeeix la Llei 13/2010, del 21 de maig, del Pla Estadstic de Catalunya 2011-2014. El pla s objecte daplicacions concretes per a cada exercici, essent-ne la ms recent aquella que s regulada pel Decret 165/2014, de 23 de desembre, pel qual saprova el programa anual dactuaci estadstica per a lany 2015. Lestadstica del comer amb lestranger (codi 17 01 01) shi encarrega a lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT), que es nodreix de les dades de lAEAT.

39

gener de lany 1993 amb la supressi dels controls a la circulaci de mercaderies

i lestabliment dun nic territori sense fronteres, a lhora de voler arreplegar

les dades del comer exterior el Parlament Europeu i el Consell de la Uni

Europea decidiren [14] a les envistes del subministrament dinformaci esta-

dstica sobre expedicions i arribades de mercaderies comunitries que no siguin

objecte dun Document nic Administratiu (DUA) amb finalitats duaneres o

fiscals dimplantar un procediment especfic de recollida de dades anomenat

sistema Intrastat. El mecanisme fou posteriorment traslladat al marc norma-

tiu espanyol [15] i els fruits de la seva aplicaci sn recollits peridicament per

lAEAT a lEstadstica dintercanvi de bns entre Estats de la Uni Europea. En relaci

a laltre canal informatiu, les xifres referents als intercanvis amb tercers pasos

sn aplegades per lagncia a lEstadstica de comer extracomunitari, que fa servir el

DUA [16] com a base dinformaci.

Quatre modalitats de classificaci

La informaci que procuren aquestes estadstiques ha estat ajustada a la Nomen-

clatura Combinada i als codis aranzelaris TARIC (TARifa Integrada Comuni-

[14] Mitjanant la Resoluci (CE) n 638/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 31 de mar de 2004 sobre les estadstiques comunitries dintercanvis de bns entre Estats membres i per la qual es deroga el Reglament (CEE) n 3330/91 del Consell.

[15] La resoluci de 27 de gener de 2009, de la presidncia de lAgencia Estatal de Administracin Tributaria, per a lelaboraci de les estadstiques dintercanvis de bns entre Estats membres (sistema Intrastat) adopt a Espanya les instruccions daplicaci de les normes comunitries relatives a la resoluci indicada a la nota precedent.

[16] Els articles 59 a 68 del Codi Duaner Comunitari aprovat mitjanant el Reglament (CEE) n 2913/92 del Consell de les Comunitats Europees de 12 doctubre de 1992 establiren i regularen les declaracions a duana. El procediment fou desenvolupat en el set ttol (articles 198 a 238) del Reglament (CEE) n 2454/93 de la Comissi de 2 de juliol de 1993 que fixa determinades dispo-sicions daplicaci del Codi Duaner Comunitari. La translaci a Espanya es regeix per la Resoluci de 27 de juny de 2012, del Departament de Duanes i Impostos Especials de lAgencia Estatal de Administracin Tributaria, que recull les instruccions per a la formalitzaci del Document nic Administratiu (DUA).



40

tria) [17] i a les seves actualitzacions peridiques [18], alhora que escaientment

circumscrita a la catalogaci geogrfica establerta per la nomenclatura de pasos i de

territoris [19]. Ats que diverses entitats (Secretara de Estado de Comercio; ICEX;

Consell Superior de Cambres de Comer), tot nodrint-se de les xifres de lAEAT, han

construt bases de dades de comer exterior [20] que fan avinent la cerca dinformaci

no pas nicament per data, producte, pas o mbit territorial dins dEspanya, sin

tamb mitjanant diferents modalitats amb els seus respectius codis de classifi-

caci de bns o dactivitats econmiques (ICEX; CNAE-2009; CUCI; TARIC), sens

[17] El Reglament (CEE) n 2658/87 del Consell, de 23 de juliol de 1987, relatiu a la nomenclatura aranzelria i estadstica i a laranzel duaner com, establ per a les mercaderies una Nomenclatura Combinada que satisfs les exigncies daquesta tarifa, de les estadstiques comunitries de comer exterior i de les diferents poltiques de la Uni Europea relatives a la importaci i a lexportaci de bns. El segon article del Reglament instaur laranzel integrat TARIC per tal dacomplir plenament les exigncies que tot just acabem denumerar lnies enrere. Als efectes de lesclariment dels con-tinguts dels seus diferents codis el Diari Oficial de la Uni Europea (C137, de 6 de maig de 2011) public les notes explicatives de la Nomenclatura Combinada de la Uni Europea.

[18] Segons que disposa larticle dotz del Reglament 2658/87, cada any i, a tot estirar, el dia 31 doctubre sadoptar un reglament que reculli, per tal dutilitzar-la lexercici segent, la versi com-pleta de la Nomenclatura Combinada. En el moment descriure aquest text, lactualitzaci ms recent es troba en el Reglament dExecuci UE n 1101/2014 de la Comissi, de 16 doctubre de 2014, que modifica lAnnex I del Reglament (CEE) n 2658/87 del Consell, de 23 de juliol de 1987, relatiu a la nomenclatura aranzelria i estadstica i a laranzel duaner com.

[19] La normativa actualment vigent es recull en el Reglament UE n 1106/2012 de la Comissi, de 27 de novembre de 2012, que aplica el Reglament (CE) n 471/2009 del Parlament Europeu i del Consell, sobre estadstiques comunitries relatives al comer exterior amb tercers pasos, en all que concerneix lactualitzaci de la nomenclatura de pasos i de territoris.

[20] Es tracta de la Base de datos de comercio exterior, del Consejo Superior de Cmaras de Comercio, de la Base de datos ESTACOM, dICEX Espaa Exportacin e Inversiones, i de DATACOMEX. Estadsticas del comercio exterior, de la Secretara de Estado de Comercio. Per b que aquestes bases de dades permeten lextracci dinformaci de les diferents Comunitats Autnomes, a Catalunya tamb poden aconseguir-se, segons la classificaci que regeix per a laranzel integrat comunitari, a Dades segons productes TARIC, de lInstitut dEstadstica de Catalunya (IDESCAT), dins de la seva Base de dades COMEST. Pel seu costat, lInstituto Nacional de Estadstica (INE) recull les dades de lAEAT, per a tot Espanya, a Mercancas importadas y exportadas por seccin y captulo arancelario y ao.

41

ofereixen quatre rutes datansada a la nostra riba de destinaci, amb lesper que alguna

delles ens meni amb total precisi al port precs que volem atnyer.

La utilitzaci del sistema de classificaci de sectors dICEX Espaa Exporta-

cin e Inversiones (lentitat pblica empresarial dependent de la Secretara de

Estado de Comercio del Ministerio de Economa y Competitividad) ens permet

[21] de fer un cop dull, tant a Espanya (quadre 2) com a Catalunya (quadre 3),

a la balana comercial de les indstries culturals i de comparar-ne els respec-

tius volums amb les xifres globals dexportaci i dimportaci de laplec de les

diferents mercaderies [22]. Un acarament que, com a mitjana dels catorze anys

resseguits, ofereix un grau de participaci del 0,76% en les exportacions i del

0,65% en les importacions en el cas espanyol, quota aquesta ltima que es man-

t si es constreny la mirada a terres catalanes, mentre que, quant al pes de les

exportacions de les indstries culturals sobre el total dactivitats, la proporci

[21] Aquest sistema segmenta lactivitat econmica en quatre grups. El tercer (bns de consum) sescindeix en un altre quartet de blocs, el darrer dels quals (codi 304) correspon a les indstries culturals. De les sis divisions que integren aquesta parcel.la, lltima (codi 30406) recull la informaci corresponent a laudiovisual i es reparteix entre els productes audiovisuals gravats (codi 3040601) i els suports per a material audiovisual (codi 3040602).

[22] La comparana de les dades de la balana comercial espanyola en els quadres 1 i 2 revela que les quantitats que shi recullen no sn coincidents. Mentre que lAEAT efectua valoracions amb criteri CIF (Cost, Insurance and Freight) de les importacions, el Banco de Espaa les comptabilitza pel seu valor FOB (Free On Board), de manera que el banc central ha de sostraure assegurances i nolis de les dades CIF. Daltra banda aquesta entitat afegeix a les xifres dimportacions i dexportacions provedes per Duanes les informacions de comer intracomunitari no recollides pel sistema Intrastat (ara perqu les operacions eren exemptes de declaraci, ads perqu tenint-ne lobligaci no la compliren). Tam-b contribueixen a la diferncia la sostracci de les xifres de Duanes de les introduccions o de les expe-dicions de bns cedits per causa darrendaments dexplotaci, lafegiment dels costos de reparaci de les mercaderies que creuen les fronteres per al seu adobament i la comptabilitzaci de les importacions i exportacions de mercaderies que no creuen les fronteres, per que experimenten un canvi de propietat.



42

Font : Elaboraci prpia amb dades que lICEX ha obtingut del Departament de Duanes i Impostos Especials de lAEAT.

Quadre 2. Balana comercial de les indstries culturals a Espanya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 304 (Indstries culturals) i Tots els

sectors (Balana comercial total)

Any

Balana comercial indstries culturals (en milers d'euros) Balana comercial total (en milers d'euros) % ind. culturals / total

Exportacions Importacions Saldo % cobertura Exportacions Importacions Saldo % cobertura Exportacions Importacions Saldo

2000 1.517.739,85 1.437.119,15 80.620,70 105,61 124.177.336,05 169.468.101,41 -45.290.765,36 73,27 1,22 0,85 -0,18

2001 1.705.781,97 1.546.313,69 159.468,28 110,31 129.771.012,81 173.210.117,18 -43.439.104,37 74,92 1,31 0,89 -0,37

2002 1.710.092,87 1.548.130,49 161.962,38 110,46 133.267.677,74 175.267.866,17 -42.000.188,43 76,04 1,28 0,88 -0,39

2003 1.514.407,11 1.580.867,78 -66.460,67 95,80 138.119.046,69 185.113.677,05 -46.994.630,36 74,61 1,10 0,85 0,14

2004 1.438.804,93 1.772.317,99 -333.513,06 81,18 146.924.722,49 208.410.703,59 -61.485.981,10 70,50 0,98 0,85 0,54

2005 1.352.790,37 1.815.843,11 -463.052,74 74,50 155.004.733,95 232.954.465,76 -77.949.731,81 66,54 0,87 0,78 0,59

2006 1.290.542,86 1.652.458,18 -361.915,32 78,10 170.438.626,91 262.687.189,49 -92.248.562,58 64,88 0,76 0,63 0,39

2007 1.303.531,29 1.767.650,05 -464.118,76 73,74 185.023.217,52 285.038.313,42 -100.015.095,90 64,91 0,70 0,62 0,46

2008 1.218.297,56 1.683.719,99 -465.422,43 72,36 189.227.851,41 283.387.764,36 -94.159.912,95 66,77 0,64 0,59 0,49

2009 1.121.958,05 1.301.653,14 -179.695,09 86,19 159.889.550,15 206.116.174,51 -46.226.624,36 77,57 0,70 0,63 0,39

2010 982.148,58 1.285.196,32 -303.047,74 76,42 186.780.070,55 240.055.850,10 -53.275.779,55 77,81 0,53 0,54 0,57

2011 991.002,45 1.247.308,75 -256.306,30 79,45 215.230.370,71 263.140.740,65 -47.910.369,94 81,79 0,46 0,47 0,53

2012 981.935,58 1.156.523,88 -174.588,30 84,90 226.114.593,97 257.945.631,01 -31.831.037,04 87,66 0,43 0,45 0,55

2013 1.010.774,48 1.052.009,76 -41.235,28 96,08 234.239.799,06 250.195.202,41 -15.955.403,35 93,62 0,43 0,42 0,26

Total 18.139.807,95 20.847.112,28 -2.707.304,33 87,01 2.394.208.610,01 3.192.991.797,11 -798.783.187,10 74,98 0,76 0,65 0,34


Quadre 3. Balana comercial de les indstries culturals a Catalunya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 304 (Indstries culturals) i Tots elssectors (Balana comercial total)

Any

Balana comercial indstries culturals ( en milers d'euros ) Balana comercial total ( en milers d'euros ) % ind. culturals / total


2000 604.345,87 435.056,42 169.289,45 138,91 33.538.335,16 48.670.403,47 -15.132.068,31 68,91 1,80 0,89 -1,12

2001 703.888,75 421.620,73 282.268,02 166,95 36.397.286,35 50.318.748,20 -13.921.461,85 72,33 1,93 0,84 -2,03

2002 640.110,93 459.710,49 180.400,44 139,24 36.871.945,00 51.616.408,78 -14.744.463,78 71,43 1,74 0,89 -1,22

2003 607.897,87 452.420,66 155.477,21 134,37 37.276.560,41 54.033.177,95 -16.756.617,54 68,99 1,63 0,84 -0,93

2004 596.360,18 450.285,82 146.074,36 132,44 39.121.069,06 60.555.785,81 -21.434.716,75 64,60 1,52 0,74 -0,68

2005 578.880,55 500.301,79 78.578,76 115,71 42.360.915,71 67.448.572,60 -25.087.656,89 62,80 1,37 0,74 -0,31

2006 600.611,06 511.131,69 89.479,37 117,51 46.775.850,94 74.523.524,95 -27.747.674,01 62,77 1,28 0,69 -0,32

2007 614.142,75 512.553,77 101.588,98 119,82 49.678.311,92 80.214.939,06 -30.536.627,14 61,93 1,24 0,64 -0,33

2008 602.121,77 461.727,17 140.394,60 130,41 50.514.433,42 77.126.946,18 -26.612.512,76 65,50 1,19 0,60 -0,53

2009 483.371,13 369.167,73 114.203,40 130,94 41.460.903,86 57.456.240,83 -15.995.336,97 72,16 1,17 0,64 -0,71

2010 490.837,62 378.788,56 112.049,06 129,58 48.866.294,55 67.296.194,92 -18.429.900,37 72,61 1,00 0,56 -0,61

2011 493.091,87 322.697,37 170.394,50 152,80 54.954.921,03 71.536.729,42 -16.581.808,39 76,82 0,90 0,45 -1,03

2012 463.634,70 283.718,37 179.916,33 163,41 58.853.248,44 69.770.083,51 -10.916.835,07 84,35 0,79 0,41 -1,65

2013 470.371,69 312.733,34 157.638,35 150,41 58.358.685,57 66.627.268,50 -8.268.582,93 87,59 0,81 0,47 -1,91

Total 7.949.666,74 5.871.913,91 2.077.752,83 135,38 635.028.761,42 897.195.024,18 -262.166.262,76 70,78 1,25 0,65 -0,79

43

Quadre 2. Balana comercial de les indstries culturals a Espanya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 304 (Indstries culturals) i Tots els

sectors (Balana comercial total)

Any

Balana comercial indstries culturals (en milers d'euros) Balana comercial total (en milers d'euros) % ind. culturals / total


2000 1.517.739,85 1.437.119,15 80.620,70 105,61 124.177.336,05 169.468.101,41 -45.290.765,36 73,27 1,22 0,85 -0,18

2001 1.705.781,97 1.546.313,69 159.468,28 110,31 129.771.012,81 173.210.117,18 -43.439.104,37 74,92 1,31 0,89 -0,37

2002 1.710.092,87 1.548.130,49 161.962,38 110,46 133.267.677,74 175.267.866,17 -42.000.188,43 76,04 1,28 0,88 -0,39

2003 1.514.407,11 1.580.867,78 -66.460,67 95,80 138.119.046,69 185.113.677,05 -46.994.630,36 74,61 1,10 0,85 0,14

2004 1.438.804,93 1.772.317,99 -333.513,06 81,18 146.924.722,49 208.410.703,59 -61.485.981,10 70,50 0,98 0,85 0,54

2005 1.352.790,37 1.815.843,11 -463.052,74 74,50 155.004.733,95 232.954.465,76 -77.949.731,81 66,54 0,87 0,78 0,59

2006 1.290.542,86 1.652.458,18 -361.915,32 78,10 170.438.626,91 262.687.189,49 -92.248.562,58 64,88 0,76 0,63 0,39

2007 1.303.531,29 1.767.650,05 -464.118,76 73,74 185.023.217,52 285.038.313,42 -100.015.095,90 64,91 0,70 0,62 0,46

2008 1.218.297,56 1.683.719,99 -465.422,43 72,36 189.227.851,41 283.387.764,36 -94.159.912,95 66,77 0,64 0,59 0,49

2009 1.121.958,05 1.301.653,14 -179.695,09 86,19 159.889.550,15 206.116.174,51 -46.226.624,36 77,57 0,70 0,63 0,39

2010 982.148,58 1.285.196,32 -303.047,74 76,42 186.780.070,55 240.055.850,10 -53.275.779,55 77,81 0,53 0,54 0,57

2011 991.002,45 1.247.308,75 -256.306,30 79,45 215.230.370,71 263.140.740,65 -47.910.369,94 81,79 0,46 0,47 0,53

2012 981.935,58 1.156.523,88 -174.588,30 84,90 226.114.593,97 257.945.631,01 -31.831.037,04 87,66 0,43 0,45 0,55

2013 1.010.774,48 1.052.009,76 -41.235,28 96,08 234.239.799,06 250.195.202,41 -15.955.403,35 93,62 0,43 0,42 0,26

Total 18.139.807,95 20.847.112,28 -2.707.304,33 87,01 2.394.208.610,01 3.192.991.797,11 -798.783.187,10 74,98 0,76 0,65 0,34

Quadre 3. Balana comercial de les indstries culturals a Catalunya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 304 (Indstries culturals) i Tots elssectors (Balana comercial total)

Any

Balana comercial indstries culturals ( en milers d'euros ) Balana comercial total ( en milers d'euros ) % ind. culturals / total


2000 604.345,87 435.056,42 169.289,45 138,91 33.538.335,16 48.670.403,47 -15.132.068,31 68,91 1,80 0,89 -1,12

2001 703.888,75 421.620,73 282.268,02 166,95 36.397.286,35 50.318.748,20 -13.921.461,85 72,33 1,93 0,84 -2,03

2002 640.110,93 459.710,49 180.400,44 139,24 36.871.945,00 51.616.408,78 -14.744.463,78 71,43 1,74 0,89 -1,22

2003 607.897,87 452.420,66 155.477,21 134,37 37.276.560,41 54.033.177,95 -16.756.617,54 68,99 1,63 0,84 -0,93

2004 596.360,18 450.285,82 146.074,36 132,44 39.121.069,06 60.555.785,81 -21.434.716,75 64,60 1,52 0,74 -0,68

2005 578.880,55 500.301,79 78.578,76 115,71 42.360.915,71 67.448.572,60 -25.087.656,89 62,80 1,37 0,74 -0,31

2006 600.611,06 511.131,69 89.479,37 117,51 46.775.850,94 74.523.524,95 -27.747.674,01 62,77 1,28 0,69 -0,32

2007 614.142,75 512.553,77 101.588,98 119,82 49.678.311,92 80.214.939,06 -30.536.627,14 61,93 1,24 0,64 -0,33

2008 602.121,77 461.727,17 140.394,60 130,41 50.514.433,42 77.126.946,18 -26.612.512,76 65,50 1,19 0,60 -0,53

2009 483.371,13 369.167,73 114.203,40 130,94 41.460.903,86 57.456.240,83 -15.995.336,97 72,16 1,17 0,64 -0,71

2010 490.837,62 378.788,56 112.049,06 129,58 48.866.294,55 67.296.194,92 -18.429.900,37 72,61 1,00 0,56 -0,61

2011 493.091,87 322.697,37 170.394,50 152,80 54.954.921,03 71.536.729,42 -16.581.808,39 76,82 0,90 0,45 -1,03

2012 463.634,70 283.718,37 179.916,33 163,41 58.853.248,44 69.770.083,51 -10.916.835,07 84,35 0,79 0,41 -1,65

2013 470.371,69 312.733,34 157.638,35 150,41 58.358.685,57 66.627.268,50 -8.268.582,93 87,59 0,81 0,47 -1,91

Total 7.949.666,74 5.871.913,91 2.077.752,83 135,38 635.028.761,42 897.195.024,18 -262.166.262,76 70,78 1,25 0,65 -0,79



44

senfila fins a l1,25% [23]. En endinsar-nos per codis ms desagregats podem

reconstruir lhistorial de les balances comercials de laudiovisual i dels produc-

tes audiovisuals gravats, tant a Espanya (quadre 4) com a Catalunya (quadre

5), tot mesurant el nostre pes sobre el conjunt estatal (quadre 6) i afegint-hi la

informaci (quadres 7 i 8) resultant de limitar lanlisi als intercanvis comercials

Quadre 4. Balana comercial de la indstria audiovisual a Espanya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats)i Codi 30406 (Audiovisual)

Any

Balana comercial productes audiov. gravats (en milers deuros) Balana comercial audiovisual (en milers deuros) % prod aud grav / audiov


2000 43.767,15 122.703,68 -78.936,53 35,67 205.530,21 624.995,98 -419.465,77 32,89 21,29 19,63 18,82

2001 124.068,53 138.499,88 -14.431,35 89,58 305.708,47 595.106,18 -289.397,71 51,37 40,58 23,27 4,99

2002 182.063,12 204.785,57 -22.722,45 88,90 337.982,65 671.251,72 -333.269,07 50,35 53,87 30,51 6,82

2003 164.924,82 248.003,52 -83.078,70 66,50 304.354,41 718.648,75 -414.294,34 42,35 54,19 34,51 20,05

2004 103.689,16 265.386,61 -161.697,45 39,07 243.155,05 688.374,73 -445.219,68 35,32 42,64 38,55 36,32

2005 112.805,54 332.211,46 -219.405,92 33,96 240.920,23 725.859,79 -484.939,56 33,19 46,82 45,77 45,24

2006 78.423,58 349.932,29 -271.508,71 22,41 209.336,44 742.642,16 -533.305,72 28,19 37,46 47,12 50,91

2007 62.793,38 265.866,63 -203.073,25 23,62 226.337,30 663.134,18 -436.796,88 34,13 27,74 40,09 46,49

2008 60.138,84 226.178,62 -166.039,78 26,59 209.431,04 599.067,47 -389.636,43 34,96 28,72 37,76 42,61

2009 63.541,30 181.193,19 -117.651,89 35,07 184.957,54 461.098,79 -276.141,25 40,11 34,35 39,30 42,61

2010 66.894,06 221.712,43 -154.818,37 30,17 166.579,21 496.160,90 -329.581,69 33,57 40,16 44,69 46,97

2011 71.996,31 224.319,42 -152.323,11 32,10 160.724,72 462.186,50 -301.461,78 34,77 44,79 48,53 50,53

2012 25.456,41 19.904,95 5.551,46 127,89 149.021,31 434.694,31 -285.673,00 34,28 17,08 4,58 -1,94

2013 13.575,73 21.070,07 -7.494,34 64,43 147.700,60 418.001,62 -270.301,02 35,33 9,19 5,04 2,77

Total 1.174.137,93 2.821.768,32 -1.647.630,39 41,61 3.091.739,18 8.301.223,08 -5.209.483,90 37,24 37,98 33,99 31,63


[23] Lacostament analtic a les magnituds de la Comptabilitat Nacional ens fu sabedors que la partici-paci de les indstries del copyright en el Producte Interior Brut (PIB) a preus de mercat era de lordre del 3%. Aix ho calcularen Mara Isabel Garca Gracia, Yolanda Fernndez Fernndez i Jos Luis Zofo Prieto en el seu estimable treball La industria de la cultura y el ocio en Espaa, Su aportacin al PIB (1993-1997), tot afermanant aquest nivell de percentatge que ja havia establert la investigaci prvia La industria de la cultura y el ocio en Espaa, Su aportacin al PIB, de Mara Isabel Garca Gracia, Mara Isabel Encinar del Pozo i Flix-Fernando Muoz Prez. En principi, pot sorprendre que el pes del comer exterior estigui tan allunyat de la quota regnant en el terreny de la producci, per les diferncies advertides en els subsectors que integren les indstries culturals, en el cas de lICEX, i la indstria de la cultura i del lleure, en els dos llibres que sacaben de consignar, conviden a dubtar de la fiabilitat de la comparana.

45

Quadre 4. Balana comercial de la indstria audiovisual a Espanya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats)i Codi 30406 (Audiovisual)

Any



2000 43.767,15 122.703,68 -78.936,53 35,67 205.530,21 624.995,98 -419.465,77 32,89 21,29 19,63 18,82

2001 124.068,53 138.499,88 -14.431,35 89,58 305.708,47 595.106,18 -289.397,71 51,37 40,58 23,27 4,99

2002 182.063,12 204.785,57 -22.722,45 88,90 337.982,65 671.251,72 -333.269,07 50,35 53,87 30,51 6,82

2003 164.924,82 248.003,52 -83.078,70 66,50 304.354,41 718.648,75 -414.294,34 42,35 54,19 34,51 20,05

2004 103.689,16 265.386,61 -161.697,45 39,07 243.155,05 688.374,73 -445.219,68 35,32 42,64 38,55 36,32

2005 112.805,54 332.211,46 -219.405,92 33,96 240.920,23 725.859,79 -484.939,56 33,19 46,82 45,77 45,24

2006 78.423,58 349.932,29 -271.508,71 22,41 209.336,44 742.642,16 -533.305,72 28,19 37,46 47,12 50,91

2007 62.793,38 265.866,63 -203.073,25 23,62 226.337,30 663.134,18 -436.796,88 34,13 27,74 40,09 46,49

2008 60.138,84 226.178,62 -166.039,78 26,59 209.431,04 599.067,47 -389.636,43 34,96 28,72 37,76 42,61

2009 63.541,30 181.193,19 -117.651,89 35,07 184.957,54 461.098,79 -276.141,25 40,11 34,35 39,30 42,61

2010 66.894,06 221.712,43 -154.818,37 30,17 166.579,21 496.160,90 -329.581,69 33,57 40,16 44,69 46,97

2011 71.996,31 224.319,42 -152.323,11 32,10 160.724,72 462.186,50 -301.461,78 34,77 44,79 48,53 50,53

2012 25.456,41 19.904,95 5.551,46 127,89 149.021,31 434.694,31 -285.673,00 34,28 17,08 4,58 -1,94

2013 13.575,73 21.070,07 -7.494,34 64,43 147.700,60 418.001,62 -270.301,02 35,33 9,19 5,04 2,77

Total 1.174.137,93 2.821.768,32 -1.647.630,39 41,61 3.091.739,18 8.301.223,08 -5.209.483,90 37,24 37,98 33,99 31,63

amb Europa. Malgrat que el tipus dinformaci obtinguda sadiu perfectament a

les necessitats de la nostra recerca, no succeeix el mateix amb els epgrafs, puix

que el grup dels productes audiovisuals gravats mxim nivell de desagregaci

a labast en el terreny investigat barreja les pel.lcules cinematogrfiques amb

daltres productes audiovisuals. Cal doncs variar el rumb i ensenderar-se cap a

daltres rutes per intentar assolir el nostre objectiu amb exacta precisi.



46

Quadre 5. Balana comercial de la indstria audiovisual a Catalunya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats) iCodi 30406 (Audiovisual)

Any



2000 18.373,42 30.566,11 -12.192,69 60,11 95.404,48 240.793,45 -145.388,97 39,62 19,26 12,69 8,39

2001 25.197,58 36.739,77 -11.542,19 68,58 127.163,31 241.220,16 -114.056,85 52,72 19,82 15,23 10,12

2002 19.927,76 40.533,42 -20.605,66 49,16 114.350,40 257.332,32 -142.981,92 44,44 17,43 15,75 14,41

2003 34.573,33 33.589,61 983,72 102,93 122.206,55 263.321,94 -141.115,39 46,41 28,29 12,76 -0,70

2004 31.402,16 44.299,56 -12.897,40 70,89 122.647,55 251.494,29 -128.846,74 48,77 25,60 17,61 10,01

2005 39.205,49 66.955,67 -27.750,18 58,55 118.595,79 258.383,87 -139.788,08 45,90 33,06 25,91 19,85

2006 27.154,18 78.087,63 -50.933,45 34,77 113.990,78 284.866,02 -170.875,24 40,02 23,82 27,41 29,81

2007 24.636,25 75.232,94 -50.596,69 32,75 146.858,14 285.491,04 -138.632,90 51,44 16,78 26,35 36,50

2008 23.864,57 60.732,92 -36.868,35 39,29 150.728,78 252.635,60 -101.906,82 59,66 15,83 24,04 36,18

2009 21.114,36 39.628,37 -18.514,01 53,28 117.391,74 187.372,68 -69.980,94 62,65 17,99 21,15 26,46

2010 16.487,49 39.075,33 -22.587,84 42,19 94.773,11 185.238,27 -90.465,16 51,16 17,40 21,09 24,97

2011 17.721,45 37.803,49 -20.082,04 46,88 84.983,75 136.529,04 -51.545,29 62,25 20,85 27,69 38,96

2012 7.166,50 6.341,24 825,26 113,01 71.074,11 114.635,38 -43.561,27 62,00 10,08 5,53 -1,89

2013 1.363,48 4.687,69 -3.324,21 29,09 63.279,83 124.738,74 -61.458,91 50,73 2,15 3,76 5,41

Total 308.188,02 594.273,75 -286.085,73 51,86 1.543.448,32 3.084.052,80 -1.540.604,48 50,05 19,97 19,27 18,57


Quadre 6. Pes percentual de Catalunya sobre Espanya en les balancescomercials (2000-2012)

Any

Productes audiovisuals gravats Audiovisual Indstries culturals Balana comercial total

Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo

2000 41,98 24,91 15,45 46,42 38,53 34,66 39,82 30,27 209,98 27,01 28,72 33,41

2001 20,31 26,53 79,98 41,60 40,53 39,41 41,26 27,27 177,01 28,05 29,05 32,05

2002 10,95 19,79 90,68 33,83 38,34 42,90 37,43 29,69 111,38 27,67 29,45 35,11

2003 20,96 13,54 -1,18 40,15 36,64 34,06 40,14 28,62 -233,94 26,99 29,19 35,66

2004 30,28 16,69 7,98 50,44 36,53 28,94 41,45 25,41 -43,80 26,63 29,06 34,86

2005 34,75 20,15 12,65 49,23 35,60 28,83 42,79 27,55 -16,97 27,33 28,95 32,18

2006 34,63 22,32 18,76 54,45 38,36 32,04 46,54 30,93 -24,72 27,44 28,37 30,08

2007 39,23 28,30 24,92 64,88 43,05 31,74 47,11 29,00 -21,89 26,85 28,14 30,53

2008 39,68 26,85 22,20 71,97 42,17 26,15 49,42 27,42 -30,16 26,70 27,22 28,26

2009 33,23 21,87 15,74 63,47 40,64 25,34 43,08 28,36 -63,55 25,93 27,88 34,60

2010 24,65 17,62 14,59 56,89 37,33 27,45 49,98 29,47 -36,97 26,16 28,03 34,59

2011 24,61 16,85 13,18 52,88 29,54 17,10 49,76 25,87 -66,48 25,53 27,19 34,61

2012 28,15 31,86 14,87 47,69 26,37 15,25 47,22 24,53 -103,05 26,03 27,05 34,30

2013 10,04 22,25 44,36 42,84 29,84 22,74 46,54 29,73 -382,29 24,91 26,63 51,82

Total 26,25 21,06 17,36 49,92 37,15 29,57 43,82 28,17 -76,75 26,52 28,10 32,82


47

Quadre 5. Balana comercial de la indstria audiovisual a Catalunya (2000-2012).Classificaci ICEX de sectors: Codi 3040601 (Productes audiovisuals gravats) iCodi 30406 (Audiovisual)

Any



2000 18.373,42 30.566,11 -12.192,69 60,11 95.404,48 240.793,45 -145.388,97 39,62 19,26 12,69 8,39

2001 25.197,58 36.739,77 -11.542,19 68,58 127.163,31 241.220,16 -114.056,85 52,72 19,82 15,23 10,12

2002 19.927,76 40.533,42 -20.605,66 49,16 114.350,40 257.332,32 -142.981,92 44,44 17,43 15,75 14,41

2003 34.573,33 33.589,61 983,72 102,93 122.206,55 263.321,94 -141.115,39 46,41 28,29 12,76 -0,70

2004 31.402,16 44.299,56 -12.897,40 70,89 122.647,55 251.494,29 -128.846,74 48,77 25,60 17,61 10,01

2005 39.205,49 66.955,67 -27.750,18 58,55 118.595,79 258.383,87 -139.788,08 45,90 33,06 25,91 19,85

2006 27.154,18 78.087,63 -50.933,45 34,77 113.990,78 284.866,02 -170.875,24 40,02 23,82 27,41 29,81

2007 24.636,25 75.232,94 -50.596,69 32,75 146.858,14 285.491,04 -138.632,90 51,44 16,78 26,35 36,50

2008 23.864,57 60.732,92 -36.868,35 39,29 150.728,78 252.635,60 -101.906,82 59,66 15,83 24,04 36,18

2009 21.114,36 39.628,37 -18.514,01 53,28 117.391,74 187.372,68 -69.980,94 62,65 17,99 21,15 26,46

2010 16.487,49 39.075,33 -22.587,84 42,19 94.773,11 185.238,27 -90.465,16 51,16 17,40 21,09 24,97

2011 17.721,45 37.803,49 -20.082,04 46,88 84.983,75 136.529,04 -51.545,29 62,25 20,85 27,69 38,96

2012 7.166,50 6.341,24 825,26 113,01 71.074,11 114.635,38 -43.561,27 62,00 10,08 5,53 -1,89

2013 1.363,48 4.687,69 -3.324,21 29,09 63.279,83 124.738,74 -61.458,91 50,73 2,15 3,76 5,41

Total 308.188,02 594.273,75 -286.085,73 51,86 1.543.448,32 3.084.052,80 -1.540.604,48 50,05 19,97 19,27 18,57

Quadre 6. Pes percentual de Catalunya sobre Espanya en les balancescomercials (2000-2012)

Any

Productes audiovisuals gravats Audiovisual Indstries culturals Balana comercial total

Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo Exportacions Importacions Saldo

2000 41,98 24,91 15,45 46,42 38,53 34,66 39,82 30,27 209,98 27,01 28,72 33,41

2001 20,31 26,53 79,98 41,60 40,53 39,41 41,26 27,27 177,01 28,05 29,05 32,05

2002 10,95 19,79 90,68 33,83 38,34 42,90 37,43 29,69 111,38 27,67 29,45 35,11

2003 20,96 13,54 -1,18 40,15 36,64 34,06 40,14 28,62 -233,94 26,99 29,19 35,66

2004 30,28 16,69 7,98 50,44 36,53 28,94 41,45 25,41 -43,80 26,63 29,06 34,86

2005 34,75 20,15 12,65 49,23 35,60 28,83 42,79 27,55 -16,97 27,33 28,95 32,18

2006 34,63 22,32 18,76 54,45 38,36 32,04 46,54 30,93 -24,72 27,44 28,37 30,08

2007 39,23 28,30 24,92 64,88 43,05 31,74 47,11 29,00 -21,89 26,85 28,14 30,53

2008 39,68 26,85 22,20 71,97 42,17 26,15 49,42 27,42 -30,16 26,70 27,22 28,26

2009 33,23 21,87 15,74 63,47 40,64 25,34 43,08 28,36 -63,55 25,93 27,88 34,60

2010 24,65 17,62 14,59 56,89 37,33 27,45 49,98 29,47 -36,97 26,16 28,03 34,59

2011 24,61 16,85 13,18 52,88 29,54 17,10 49,76 25,87 -66,48 25,53 27,19 34,61

2012 28,15 31,86 14,87 47,69 26,37 15,25 47,22 24,53 -103,05 26,03 27,05 34,30

2013 10,04 22,25 44,36 42,84 29,84 22,74 46,54 29,73 -382,29 24,91 26,63 51,82

Total 26,25 21,06 17,36 49,92 37,15 29,57 43,82 28,17 -76,75 26,52 28,10 32,82


CINEMA

Documents

Cinema català a Europa