Embed Size (px)
Citation preview
Ciències de la Naturalesa
4
El projecte de Ciències de la Naturalesa 4 EP
ELS CONTINGUTS
FUNCIONS VITALS
Sentits Aparell reproductor
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Nutrició ReproduccióRelació
TASCA INTEGRADA
Activitatsescolars
INVESTIGAA l’escola, cada dia duem a terme moltes activi-tats molt diverses: llegim, escoltem música, fem esport, mengem… Per fer-ho, responem a una multitud d’estímuls, executem tasques i ens hi emocionem.
• Mitjançant la tècnica del «foli giratori», confec-cioneu una llista de deu activitats que realitzeu a l’escola al llarg d’un dia.
ELABORA• Distribuïu les tasques per grups i completeu,
per a cadascuna, una taula com la següent:
Les funcions vitals1
12 13Intel·ligències múltiples
PRESENTA• Compartiu els vostres treballs amb la resta de
companys i companyes i comenteu col·lecti-vament la importància de la funció de relació en la nostra vida.
Activitat
Sentits
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Emocions
Saltar a corda.
La vista s’encarrega de percebre on és la corda.
Els nervis transmeten la imatge de la corda al cervell, aquest l’analitza i decideix quan cal saltar, i els nervis transmeten aquesta ordre a l’aparell locomotor.
Els ossos i els músculs realitzen l’acció de saltar.
Sentim alegria en aconseguir saltar i gaudir amb els altres. També sentim tristesa quan no ho aconseguim.
Projecte
Activitats que permeten valorar els coneixements i les competències adquirits en un trimestre.
Una unitat inicial per facilitar l'acolliment de l'alumnat que s'incorpora a l'etapa (o al curs) i per activar els coneixements previs.
Per començar Unitat
La unitat es planteja com un repte, una tasca motivadora, i els continguts de la unitat permetran resoldre'l. S'hi identifiquen també les intel·ligències de la unitat.
Incorpora els recursos digitals necessaris (vídeos, presentacions, activitats interactives, àudios, enllaços...) a fi que el professorat gestioni d'una manera eficaç l'aprenentatge a l'aula digital.
Llibre digital interactiu
Multidispositiuedebé n
projecte global interactiu
Textos adaptats a l'edat dels alumnes
Rutines de pensament per desenvolupar estratègies i aprendre a pensar de manera sistemàtica.
Mou el pensament
Activitats integrades a partir d'un context proper per valorar els continguts i el progrés en l'adquisició de les competències.
Per acabar
Disponible en el teu espai personal: www.edebe.com
Suport visual
Aprenentatges contextualitzats
Biblioteca de recursos digitalsUn espai fàcilment accessible en el qual trobareu recursos per consultar, descobrir i explorar el coneixement.
Perquè hi ha diferents maneres d'aprendre i de ser intel·ligent.
Intel·ligències múltiples
CORPORAL i CiNESTÈSiCA
ViSUAL i ESPACiAL
NATURALiSTA
MUSiCAL
iNTRAPERSONAL
iNTERPERSONAL
LiNGÜÍSTiCA i VERBAL
LÒGiCA i MATEMÀTiCA
Altres icones
TiC
RETALLABLESAPROFUNDiMENT
ÀUDiO
Rutines i destreses de pensament per aprendre a pensar.
Cultura del pensament
Un espai obert al diàleg i a la reflexió.
Espai obert
Per millorar la responsabilitat individual i les relacions socials.
Tècniques cooperatives
ORAL
ATENCió
Experiències per aprendre fora de l'aula.
Una volta pel món
Índex
El nostre món pàgina 6
1 Les funcions vitals pàgina 12
2 Ens nodrim pàgina 28
3 Cuidem la nostra salut pàgina 44
4 Els éssers vius pàgina 62
5 Els ecosistemes pàgina 82
6 Matèria i energia pàgina 98
7 Forces i màquines pàgina 116
5cinc
Els genis
La moda
La civilització grega
Índex
Magnífics de l’art
Teixits naturals
La medicina
Projecte
Projecte
Projecte
pàgina 132
pàgina 134
pàgina 136
El nostre món
Els éssers vius es diferencien dels éssers inerts en el fet que nei-xen, creixen, es reprodueixen i moren. Els animals i les plantes són éssers vius.
1 I les persones, saps què som? En què ens diferenciem dels altres éssers vius? Explica-ho en el teu quadern.
2 Els éssers humans ens relacionem amb el nostre entorn a través dels sentits i els seus òrgans. Observa i completa aquesta taula en el teu quadern:
SENTIT ÒRGAN
Gust
Nas......................................................................
...................................................................... ......................................................................
......................................................................
...................................................................... ......................................................................
......................................................................Orella
6
Benvinguts!
3 És important mantenir sa el nostre cos i tots els nostres sentits. Descriu en el teu quadern quatre accions que hi contribueixin.
5 I per seguir en forma, res millor que una mica d’exercici. Intenta imi-tar l’acció de la fotografia i ano-ta, en el teu quadern, els noms dels ossos i els músculs que han entrat en acció.
4 A l’hora de menjar, tria una dieta equi-librada. Fixa’t en els aliments de la imatge i inventa un menú. Recordes què t’aporten els aliments de cada grup?
7
6 Endevina, endevinalla… Relaciona cada text amb l’animal corresponent.
7 Entre tots, confeccioneu aquest esquema a la pissarra i completeu-lo utilitzant les dades de l’activitat anterior.
Peix pallasso
Cuc
Estrella de mar
Invertebrat
Terrestre
Dues antenes
Potes articulades
Del grup dels artròpodes
Invertebrat
Cos tou
Flota a l’aigua
Forma de paraigua
Del grup dels cnidaris
Granota Vertebrat
Cobert de pèl
Medi terrestre
Salta de branca en branca
Del grup dels mamífers
Vertebrat
Cobert de plomes
Té ales, potes i cua
Vola
Del grup de les aus
Vertebrat
Medi terrestre
Cobert d’escates.
Es desplaça arrossegant-se
Del grup dels rèptils
Medusa Cloïssa
Cnidaris Anèl·lids Equinoderms........................................
.................................................... .................................................................. ........................................
........................................
ANIMALS ..........................................................................................
8
Benvinguts!
Esquirol
Colibrí
Granota Peix pallasso
Rèptils ................................................................................ ........................................
........................................ ........................................ ........................................
........................................
ANIMALS VERTEBRATS
Invertebrat
Vistosos braços de colors
Recobert de petites pues
Viu al mar
Del grup dels equinoderms
Medusa
Cloïssa
Llagosta
Invertebrat
Cos tou
Protegit amb una petxina
Viu a l’aigua
Del grup dels mol·luscs
Vertebrat
Pell nua
Grans ulls sortints
Viu a prop de l’aigua
Del grup dels amfibis
Vertebrat
Medi aquàtic
Cobert d’escates
Té aletes i cua
Del grup dels peixos
Invertebrat
Cos tou i allargat
Dividit en anells
Viu a la terra humida
Del grup dels anèl·lids
Serp
9
8 Aconseguiu pilotes de diferents materials i compareu les seves propietats.
9 Investiga i ordena de la més gran a la més petita les masses d’aquestes pilotes.
A Plàstic Tou Sí Sí
CuirB .......................................................... ..........................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
..........................................................
..........................................................
PILOTA MATERIAL DURESA FLEXIBILITAT ELASTICITAT
A CB DE
DE
F
G
A BC
H
10
Benvinguts!
10 Quins d’aquests elements són màquines?
11 Les màquines funcionen amb diferents tipus d’energia. Una de les més comunes és l’energia elèctrica. Completa en el teu quadern:
— Observa detingudament la bicicleta i el monopatí. Quins operadors tenen en comú?
Energia elèctrica
Llanterna
..................................................................
Torradora
..................................................................
Ventilador
..................................................................
Energia lumínica
Energia ..................................................................
Energia ..................................................................
11
ELS CONTINGUTS
FUNCIONS VITALS
Sentits Aparell reproductor
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Nutrició ReproduccióRelació
Les funcions vitals1
12Intel·ligències múltiples
TASCA INTEGRADA
Activitats escolars
INVESTIGAA l’escola, cada dia duem a terme moltes activi-tats molt diverses: llegim, escoltem música, fem esport, mengem… Per fer-ho, responem a una multitud d’estímuls, executem tasques i ens hi emocionem.
•Mitjançant la tècnica cooperativa del Foli girato-ri, confeccioneu una llista de deu activitats que realitzeu a l’escola al llarg d’un dia.
ELABORA•Distribuïu les tasques per grups i completeu,
per a cadascuna, una taula com la següent:
13
PRESENTA•Compartiu els vostres treballs amb la resta de
companys i companyes i comenteu col·lecti-vament la importància de la funció de relació en la nostra vida.
Activitat
Sentits
Sistema nerviós
Aparell locomotor
Emocions
Saltar a corda.
La vista s’encarrega de percebre on és la corda.
Els nervis transmeten la imatge de la corda al cervell, aquest l’analitza i decideix quan cal saltar, i els nervis transmeten aquesta ordre a l’aparell locomotor.
Els ossos i els músculs realitzen l’acció de saltar.
Sentim alegria en aconseguir saltar i gaudir amb els altres. També sentim tristesa quan no ho aconseguim.
Les persones, com la resta d’éssers vius, realitzem les tres funcions vitals: relació, reproduc-ció i nutrició.
LES NOSTRES FUNCIONS VITALS
14
Relació
Les persones tenim molts trets en comú, com per exemple la realit-zació de les funcions vitals. Per això i per molts altres motius, tots ens assemblem molt.
Tanmateix, cadascú de nosaltres és especial, únic i diferent. Què és el que ens fa únics?
AULA OBERTA
Si ens espanten, cridem per prevenir els altres i demanar ajuda.
La funció de relació ens permet captar informació del nostre entorn i de l’interior del cos per reaccio-nar i donar una resposta adequada.
En aquesta funció intervenen:
•Els sentits, que capten la informació.
•El sistema nerviós, que l’analitza i decideix com reaccionar.
•L’aparell locomotor, que duu a terme els moviments.
Davant un soroll fort, ens tapem les orelles per protegir-les.
Tastem el menjar per saber si està al punt.
En sentir-nos malalts, ens toquem el front per comprovar si tenim febre.
15
1
1. Explica amb les teves pròpies paraules per què són necessàries les funcions de relació, de nutrició i de reproducció.
2. Per què es diuen funcions vitals? Existirien éssers humans sense la funció de repro -ducció?
Els éssers humans realitzen les tres funcions vitals: relació, reproducció i nutrició.
La funció de nutrició ens permet obtenir dels aliments, de l’aigua, de l’aire..., les substàncies, l’oxigen i l’energia que ne-cessitem per viure.
En aquesta funció intervenen:
•El sistema digestiu, mitjançant el qual el nostre cos obté les substàncies nutritives dels aliments que ingerim.
•El sistema respiratori, mitjançant el qual obtenim l’oxigen necessari per viure.
•El sistema circulatori, que reparteix les substàncies nutritives i l’energia per tot el cos.
•El sistema excretor, que expulsa del nostre cos les substàncies de rebuig.
Nutrició
La funció de reproducció fa possible el naixement d’un nou ésser humà amb característiques semblants als seus progenitors.
En la funció de reproducció intervenen:
•L’aparell reproductor masculí, que produeix les cèl·lules reproductores masculines (espermatozoides) i possibi-lita la fecundació.
•L’aparell reproductor femení, que produeix les cèl·lules re-productores femenines (òvuls) i en el qual es produeix la fe-cundació i la formació del nou ésser.
Reproducció
Després de nou mesos d’embaràs neix el nadó.
El nostre cos necessita menjar i respirar.
3. Formeu grups de quatre alumnes i contesteu a les preguntes següents: – Quan sona el despertador al matí, quin és el primer sentit que s’activa? – A continuació, quines parts del cos es posen en moviment? – Escriu la seqüència d’accions des que sona el despertador fins que estàs dempeus. – Descriu ara el procés que té lloc en aquestes noves situacions: a) Veus un paper al terra de la classe. b) Desemboliques l’entrepà de l’esmorzar.
Si participes en una cursa d’obstacles, els teus sentits s’encarregaran de transmetre la informació al sistema nerviós perquè l’aparell locomotor s’engegui i el teu cos comenci a córrer i salti les tanques.
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ
16
L’oïda percep el so del tret de sortida i la vista detecta l’obstacle.
1r
El sistema nerviós pren la decisió d’iniciar la cursa i saltar l’obstacle.
17
1
4. Imagina la mateixa situació plantejada en aquestes pàgines, però amb l’atleta portant els ulls embenats. Sense el sentit de la vista, l’atleta podria saltar les tanques? – Busca informació en aquesta pàgina d’internet per donar la teva resposta.
http://links.edebe.com/fu8wg
Mitjançant la funció de relació, els éssers humans captem el que succeeix al nostre voltant i reaccionem d’una manera o una altra. Els sentits, el sistema nerviós i l’aparell locomotor s’encarreguen de dur a terme aquesta funció.
L’aparell locomotor es posa en moviment per córrer i saltar l’obstacle.
2n
3r
El sentit de l’oïda
Els òrgans dels sentits capten la informació del medi que ens envolta.
ELS SENTITS
El sentit de la vista
18
L’equilibriTambé a l’orella, al costat del cargol, hi ha l’òr gan de l’equilibri. Aquest òr-gan ens permet perce-bre la posició del nostre cos i controlar així la nos-tra postura i els nostres moviments.
Cella: pèl que protegeix l’ull de la suor o l’aigua que llisca pel front.
Parpella: plec de pell mòbil que cobreix i protegeix l’ull en distribuir les llàgrimes que el netegen i l’humitegen.
Pestanyes: pèls de la vora de les parpelles que protegeixen l’ull de la pols i l’excés de llum.
Mitjançant el sentit de la vista, percebem el color, la forma, la grandària i la distància a la qual es troba tot el que ens envolta.
Còrnia: capa transparent situada a la zona anterior de l’ull per on penetra la llum.
Iris: múscul que canvia de grandària per deixar passar més o menys llum a través de la pupil·la.
Mitjançant el sentit de l’oïda, percebem els sons, en distingim les característiques i determinem el lloc i la distància a la qual es produeixen.
Pavelló de l’orella: part externa de l’orella que recull i dirigeix les ones sonores a l’interior de l’orella.
Timpà: membrana que vibra en rebre les ones sonores.
Cadena d’ossets: grup de petits ossets que reben les vibracions del timpà i les transmeten a l’orella interna.
Cargol: conductes que reben les vibracions dels ossets i capten el so.
Nervi auditiu: nervi encarregat de transmetre els sons al cervell.
Conducte auditiu: conducte que dirigeix el so cap a l’orella mitjana. Al seu interior es forma la cera per evitar que hi entri pols.
Òrgan de la vista: l’ull
Òrgan de l’oïda: l’orella
Nervi òptic: nervi que transmet les imatges de la retina al cervell.
Retina: teixit en què es projecten les imatges.
Mitjançant el sentit de l’olfacte, podem captar les olors.
El sentit de l’olfacte
El sentit del gust
19
1
5. Completa la taula sobre els sentits.
................................................................. ................................................................. .................................................................................................. ..................................................................................................
Sentit Òrgan Sensacions que capta Parts principals
Mitjançant el sentit del tacte, po- dem percebre la forma, la textura, la temperatura… d’allò que toquem. També percebem el dolor o la pressió. L’òrgan del tacte és la pell.
Al seu interior es troben els receptors que capten les diferents sensacions: tacte, pressió, fred, calor i dolor.
El sentit del tacte
Receptors de la pell
Òrgan de l’olfacte: el nas
Òrgan del gust: la llengua
Òrgan del tacte: la pell
Sabors bàsicsLes papil·les gusta-tives capten quatre sabors bàsics. Ca-dascun és captat pre-ferentment en zones diferents de la llen-gua.
Mitjançant el sentit del gust, podem captar els sabors dels aliments. L’òrgan del gust és la llengua.
Fosses nasals: orificis pels quals entren a l’interior del nas les substàncies oloroses que hi ha en l’aire.
Papil·les gustatives: petits granets que capten els sabors.
Àcid
Salat Dolç
amarg
Mucosa olfactòria: capa que recobreix l’interior de les fosses nasals i capta les diferents olors.
Sistema nerviós
El sistema nerviós analitza la informació que ens arriba de l’exterior a través dels sentits, la processa i elabora una resposta. Fixa’t en les seves parts:
EL SISTEMA NERVIÓS
20
6. Imagina que toques alguna cosa molt aspra que et resulta dolorosa. Quina informació envies al cervell? Quina resposta creus que donarà el teu cervell a aquesta situació?
7. Descriu una situació en la qual el cervell rebi informació del sentit de l’olfacte. 8. Busca informació sobre el premi Nobel espanyol Santiago
Ramón y Cajal. Redacta’n una breu biografia i explica el seu important paper en el coneixement del sistema nerviós.
http://links.edebe.com/3ge
NervisFormen una xarxa que s’estén per tot el cos. Transmeten la informació dels sentits a l’encèfal, i les ordres d’aquest òrgan a la medul·la espinal i a l’aparell locomotor.
Medul·la espinalÉs a l’interior de la columna vertebral i transmet als nervis les ordres de l’encèfal.Per mitjà dels nervis la informació dels sen-
tits arriba a l’encèfal (a través del nervi òptic, la imatge de la tanca; a través del nervi audi-tiu, el so del tret de sortida). El cervell analitza aquesta informació i elabora la resposta (sor-tir corrent i saltar la tanca). La medul·la espinal transmet aquesta ordre als nervis, que la condueixen a les cames, que l’hauran d’executar.
CervellRep la informació dels sentits, l’analitza i elabora una resposta. A més, controla funcions com la memòria, el llenguatge o les emocions.
CerebelCoordina els moviments i controla la postura.
Tronc encefàlicRegula funcions mecàniques com la respiració, els batecs del cor, la tos...
EncèfalEs troba a l’interior del crani. Rep la informació dels sentits a través dels nervis, l’analitza i elabora una resposta.
Ossos de la cara
Clavícula
Húmer
Ossets de la mà
Cúbit
Radi
Estèrnum
Frontal
Masseter
Bíceps
Pectoral
Abdominal
Quàdriceps
L’aparell locomotor executa la resposta elaborada pel sistema nerviós. Està format pel siste-ma esquelètic i el sistema muscular, que funcionen de forma coordinada per poder realitzar tots els moviments del nostre cos.
L’APARELL LOCOMOTOR
21
1
9. Per mitjà de la tècnica cooperativa del Foli giratori, fes una llista dels ossos del cos humà de manera que quedin ordenats del cap als peus.
10. Per mitjà de la tècnica cooperativa del Foli giratori, fes una llista dels músculs del cos humà de manera que quedin ordenats dels peus al cap.
Crani
Omòplat
Costella
Columnavertebral
Coxal
Fèmur
Tíbia
Peroné
Trapezi
Tríceps
Dorsal
Gluti
Bíceps
Bessons
Ossets del peu
El sistema muscular té la capacitat de contreure’s i re-laxar-se. D’aquesta manera estira els ossos per produir els moviments.Està constituït per uns quatre-cents músculs que recobreixen els ossos, dis-tribuïts entre el cap, el tronc i les extremitats.
El sistema esquelètic, a més de possibilitar una gran va-rietat de moviments, sosté el nostre cos i protegeix òr-gans delicats, com l’encèfal. Està format per més de dos-cents ossos, distribuïts entre el cap, el tronc i les extremitats.
És el dia del teu aniversari i reps un regal. Primer mostres sorpresa: què deu ser? I en obrir-lo et sents content i molt agraït.Per contra, si ets al bosc i perceps algun perill, sents por i t’allunyes corrent d’allà.
ELS NOSTRES SENTIMENTS I EMOCIONS
22
La sorpresa, l’alegria, la por… són emocions de les quals també és responsable el cervell. Algunes de les emocions més comunes en l’ésser humà són:
Por: emoció que sentim davant la percepció d’una amenaça externa.
Alegria: emoció que sentim davant una experiència o esdeveniment agradable.
Ira: emoció que sentim davant situacions amenaçadores o frustrants, davant provocacions i injustícies.
Sorpresa: emoció que sentim en experimentar un esdeveniment inesperat. Pot ser agradable, desagradable o neutral. Tristesa: emoció que sentim
davant una pèrdua, una decepció...
Remordiment: emoció que sentim en penedir-nos o avergonyir-nos d’alguna cosa.
Participar en una cursa, reaccionar davant un regal o fer front a una situació de perill són exemples de la funció de relació.
Quins sentits actuen en aquestes situacions? Sen-tim tots el mateix quan ens hi trobem?
AULA OBERTA
Tenir autoestima, en conèixer-me i acceptar-me.
23
1
11. En grup, treballeu les emocions de la pàgina anterior emprant la tècnica cooperativa el joc de les paraules.
12. Observa aquestes situacions i contesta:
– Quines emocions senten els personatges B i D d’aquestes il·lustracions? – Quines competències han desenvolupat els personatges A, D i E?
Al teu voltant observes un grup de persones que s’abracen i riuen efusivament, un home que toca el clàxon del cotxe amb insistència mentre mou els braços amb energia, una noia que taral·leja una cançó asseguda en un banc escoltant música de manera relaxada, un nadó que plora i és abraçat pel seu pare...
Què creus que sent cadascun d’ells? En què et bases per deduir-ho?
Una volta pel món
Ser empàtic i posar-me en el lloc dels altres.
Relacionar-me bé amb els altres.
Resoldre conflictes pacíficament i a través del diàleg.
Motivar-me per aprendre, aconseguir metes, superar dificultats…
Gestionar les meves emocions i prendre decisions meditades.
Conèixer els meus senti-ments i emocions, i els dels altres, em permet desenvo-lupar competències com…
Des que neixen, els nens i les nenes es diferencien principalment pel seu aparell reproductor. Entre els 10 i els 18 anys, es produeixen una sèrie de canvis físics que es manifesten externament de forma diferent segons el sexe, i els donaran l’aspecte d’homes i dones adults. Vegem-ne alguns:
LA REPRODUCCIÓ: LA FECUNDACIÓ, L’EMBARÀS I EL PART
24
13. Explica les diferències externes que es produeixen entre els nois i les noies durant la pu-bertat.
14. Amb l’ajuda dels teus pares, elabora un text sobre el teu naixement. Quants mesos vaig estar al ventre de la meva mare? Quan van saber que era nen o nena? Com ho van saber? Quant pesava en néixer? Quant mesurava? Vaig plorar en néixer? Busca una fotografia de quan eres un nadó per il·lustrar el text.
Els testicles produeixen les cèl·lules reproductores masculines (espermatozoides).
• Creix el borrissol corporal al pu-bis, les aixelles, les cames, la cara, etc.
• Augmenta la grandària dels òr-gans de l’aparell reproductor.
• La veu es torna més greu.
Home
Els ovaris produeixen les cèl·lules reproductores femenines (òvuls).
• Creix el borrissol al pubis i a les aixelles.
• Augmenta la grandària dels òr-gans de l’aparell reproductor.
• Es desenvolupen les glàndules mamàries, i s’eixamplen els malucs i les cuixes.
Dona
Les diferències entre homes i dones fan pos-sible la reproducció, que es divideix en tres etapes:•Fecundació: és la unió d’un òvul amb un es-
permatozoide. Té lloc a l’interior del cos de la dona.
•Embaràs: és el procés de formació d’un nou ésser i es produeix a l’úter de la mare durant nou mesos.
•Part: és el moment en què el nadó surt a l’exterior del cos de la mare a través de la vagina.
25
1REVISES EL QUE HAS APRÈS
15. Compara aquest esquema amb el de la pàgina 12. Copia’l al teu quadern i completa’l amb la informació que falta.
FUNCIONS VITALS
ELS SENTITS ? APARELL LOCOMOTOR
?
ÒvulsQuins?
ENCÈFAL MEDUL·LA
NERVIS
• Sistema ?
• Sistema ?
Capten la informa-ció del medi que ens envolta.
Analitza ? ?
RELACIÓ NUTRICIÓ REPRODUCCIÓ
Aparell ?
Aparell reproductor
masculí
16. Analitza la funció de relació mitjançant la tècnica Parts-Tot. Utilitza aquesta taula com a model.
http://links.edebe.com/unh
LES PARTS I EL TOT. ANALITZEM:Parts de què consta Per a què serveix? Què passaria si faltés…?
Repassa el que has après en aquesta pàgina web.
26
PER ACABARPOSA EN PRÀCTICA 1. Observa les situacions següents i descriu com tindrà
lloc la funció de relació en cada cas: Competències
— Quines emocions poden sentir aquestes persones després d’haver finalitzat cadas-cuna la seva acció? Explica per què creus que es poden sentir així.
— Quines altres situacions o accions et poden provocar els sentiments que mostren aquestes fotografies?
27
Competències
REFLEXIONAPensa en el que has estudiat en aquesta unitat i contesta:
– Què has après que abans no sabies?
– En quines situacions de la vida diària podràs aplicar aquests nous coneixements?
Diari d’aprenentatge
POSA EN PRÀCTICA 2. Escriu al teu quadern els noms de les parts del cos següents:
EMPRÈNAquest curs ha arribat a la meva classe un nou company que va amb cadira de rodes. Encara que l’escola està adaptada, per accedir al pati hi ha una rampa molt costeruda que li costa pujar.•Com puc solucionar el problema? •Quines altres solucions podria buscar? A qui hauria de demanar ajuda?•Estic satisfet de com he resolt tot sol el problema?
D
E
F
A B
C
G
H
I
J
K
L
