Cincies 24 (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

26

Construint la visi sistmica del cos hum a par-

tir de la lectura crtica duna controvrsia socio-cientfica

Ana M Domnech (anamaria.domenech@uab.cat) Conxita Mrquez (conxita.marquez@uab.cat) Grup LIEC i Dept de Didctica de les Matemtiques i les Cincies Experimentals, UAB

En aquest article es mostra el desenvolupament duna activitat, realitzada a 3r dESO i 1r de batxillerat per treballar la visi sistmica del cos hum a travs de la lectura crtica de la entrevista dun farmacutic publicada a un diari. Lactivitat vol promoure el desenvolu-pament daquest coneixement cientfic i la capacitat per analitzar una controvrsia socio-cientfica de manera fonamentada.

Paraules clau: controvrsies sociocientfiques, lectura crtica, visi sistmica cos hum

INTRODUCCI

Actualment, al currculum vigent al nostre pas (De-cret 143/2007 DOGC nm.4915) i al marc teric del projecte PISA (OCDE, 2007), es defineix que la fi-nalitat de leducaci s promoure que els alum-nes adquireixin les eines necessries per entendre el mn en el que estan creixent i que aquestes pu-guin guiar les seves actuacions com a ciutadans capaos dintervenir duna manera activa i crtica en la societat que els ha tocat viure, caracteritzada per ser plural, diversa i en continu canvi.

Si ens fixem en la cincia amb la que es tro-

ben els ciutadans, ens adonem que s ben dife-

rent a la que es sol treballar a la classe de cincies.

Mentre que temes en els que la cincia i la societat

estan lligades (com ls de les cllules mare, la se-lecci gentica, lestudi de ls dels efectes de la te-lefonia mbil, la construcci dun cementiri nucle-ar...) apareixen amb elevada freqncia als mitjans

de comunicaci, a les classes de cincies,

sensenya, o la majoria dels alumnes acaben tenint una percepci de la cincia, com un conjunt de teo-

ries inqestionables que expliquen fenmens, per,

poques vegades es parla de les preguntes a les

que donen resposta i del procs de dileg mitjan-

ant el qual sha arribat a aquest coneixement i al consens existent entorn daquest (Kolsto, 2001).

En aquest context, des de la didctica de les ci-

ncies es proposa la incorporaci de les contro-

vrsies sociocientfiques a les classes de cin-

cies, entenent, que es tracta de dilemes socials en

els que la cincia est implicada fruit de la comple-

xa interrelaci existent entre elles (Espaa i Prieto,

2009). Aquests temes es caracteritzen per ser

oberts, complexes i controvertits com a resultat de

la manca de consens cientfic i duna resposta ni-ca i definitiva davant el problema (ja que sn situa-

cions noves que es situen en lanomenada cincia frontera) (Ekborg i altres, 2009).

Totes aquestes caracterstiques fan que es con-

siderin un bon context per treballar aspectes relaci-

onats amb: la naturalesa de la cincia (qu s i

com es fa la cincia, el paper del dileg i el con-

sens,...), largumentaci i la competncia ds i re-coneixement de proves, la transferncia i aplicaci

de coneixements cientfics en preses de decisions

(Sadler i Dawson, 2012).

Seguint totes aquestes consideracions, sha dissenyat una unitat didctica en la que es pretn

treballar la controvrsia associada a la medicalitza-

ci de la societat i al cas concret del Trastorn per

Dficit dAtenci amb o sense Hiperactivitat (TDA-H) relacionant-les amb el treball dels continguts i

objectius del bloc del cos hum a 3r dESO o lapartat cincia, salut i estils de vida de

Cincies (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

27

lassignatura de Cincies per al Mn Contempo-rani al batxillerat. En aquest article es mostra la

primera de les dues seqncies dactivitats de la unitat.

En aquesta primera seqncia es presenta la

medicalitzaci de la societat com a controvrsia

sociocientfica i semfatitza la relaci sempre exis-tent entre medicament i efectes secundaris a partir

de la lectura crtica duna entrevista de Contra de La Vanguardia. Desprs de treballar els coneixe-

ments cientfics implcits en aquesta relaci mitjan-

ant el cas concret de laspirina, es realitza un exercici de justificaci daccions respecte la medi-caci en diverses situacions de la vida quotidiana.

Abans dexplicar les activitats dissenyades i dutes a termes, definirem qu entenem nosaltres per medi-

calitzaci de la societat i perqu creiem que s im-

portant treballar aquesta controvrsia amb

lalumnat.

La medicalitzaci de la societat

Fa mig segle a la llar no hi mancava un term-

metre de mercuri, fa ms duna dcada que hi ha termmetres digitals, medidors de glucmia i tot ti-

pus destris relacionats amb la cura del cos. Fa vint anys, en una recerca sobre dos centenars de far-

macioles domstiques de classe mitja a Tarragona,

es van trobar una mitjana de ms de 100 medica-

ments a cada llar i es constatava que, en molts ca-

sos, el medicament havia substitut les mesures

higienico-diettiques i els remeis domstics.

Avui en dia, alguns professionals defensen que

estem assistint a una nova forma de medicalitza-

ci de la vida que consisteix a crear malalties o

ampliar els lmits del que les defineix per incremen-

tar la venda de medicaments i serveis de salut.

Equiparar processos de la vida quotidiana, molsti-

es lleus i factors de risc a malaltia, expandeix el

mercat de lempresa farmacutico-sanitria. s ne-cessari prendre conscincia del problema que aix

suposa per a la salut i tenir en compte que, mal-

grat sovint es tracta de manera implcita, els medi-

caments no es poden allar dels efectes secundaris

que ens poden causar. Davant duna possible me-dicaci, les persones hem dinformar-nos i ser ca-paos de valorar el binomi risc-benefici abans de

prendre una decisi.

CARACTERSTIQUES DE LA SEQN-

CIA DISSENYADA

La seqncia es va plantejar com una aplicaci

dels continguts treballats sobre el cos hum. Es

pretn treballar el model sser viu, i, concretament,

la relaci sistmica entre diverses funcions com

la relaci (a travs sistema nervis) i la nutrici.

Tradicionalment, els sistemes del nostre cos

sestudien de manera allada i basant-se fonamen-talment en la descripci de les estructures que for-

men part de cadascun daquests sistemes.

El fet de parlar dels medicaments i dels

seus efectes secundaris ens permet pensar en

aquesta idea dinterrelaci entre sistemes (si pensem en el recorregut del medicament des que

lingerim fins que desenvolupa la seva acci) i fo-menta una visi ms global de lorganisme (aix explica que un medicament pugui actuar en diver-

ses estructures del nostre cos i causar diferents

efectes desitjats o no).

Els objectius proposats pretenien desenvolupar

la capacitat de lalumnat pel que fa a: 1) Aplicar tcniques de lectura crtica.

2) Definir la medicalitzaci de la societat i

reconixer-la com a una controvrsia

sociocientfica on hi ha implicats agents

amb interessos diversos.

3) Explicar que els medicaments poden

tenir efectes secundaris emfatitzant o

aplicant la idea que el nostre cos actua

com un sistema.

4) Utilitzar el coneixement cientfic per ar-

gumentar de manera fonamentada ac-

tuacions com a ciutadans responsables,

especialment en relaci amb la salut

prpia i la comunitria.

Aquesta seqncia dactivitats va ser aplicada du-rant els cursos 2010-2011 i 2011-2012 a grups

dalumnes de 3r dESO i 1r de batxillerat de diver-sos instituts del Valls Occidental i Barcelona.

a) Punt de partida: lactivitat didees prvies

Per iniciar lactivitat es va demanar a lalumnat que llegs el ttol de la entrevista i que individual-

ment contests les segents preguntes:

El ttol de la Contra s una frase dita pel Joan-Ramon Laporte: los medicamentos pueden curar o causar cualquier enferdad. Tenint aix en compte, creus que els medicaments poden curar o qualsevol malaltia? Justifica la teva resposta.

Cincies (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

28

Una altra frase destacada de la entrevista s: la diferncia entre un medicament i un ver radica en la dosis. Qu et suggereix aquesta afirmaci?

Quina informaci trobars i de qu creus que parlar en Joan-Ramon Laporte en aquesta en-trevista?

Quadre 1: Preguntes de lactivitat didees prvies. Formen part de la primera fase de la lectura crtica.

Desprs, sels va demanar que conversessin en gran grup per intercanviar punts de vista i expres-

sar els diferents arguments inicials. Les finalitats

daquesta primera part van ser, duna banda, moti-var la lectura del text i introduir la medicalitzaci de

la societat i, per una altra, conixer les idees prvi-

es de lalumnat sobre els efectes secundaris dels medicaments i detectar si a partir de llegir el ttol i

una frase del text, lalumnat s capa de preveure el tipus dinformaci que es trobar a la entrevista.

b) Lectura de lentrevista

Tot seguit, es va llegir la Contra (disponible a:

http://grupsderecerca.uab.cat/liec/content/las-

medicinas-curan-o-causan-cualquier-enfermedad),

de manera collectiva. Per fer-ho, es van seguir di-

ferents estratgies, com per exemple: a) sestablia un dileg entre el/la professor/a i els alumnes, el

professor/a llegia les preguntes i desprs cada

alumne llegia un pargraf diferent, b) dos alumnes

representaven la entrevista, un assumint el rol de

lentrevistador i laltre el de lentrevistat.

Una vegada shavia llegit la Contra, els alum-nes, per tal de seguir amb la tasca de lectura crti-

ca, havien de contestar preguntes relacionades

amb lautor i el contingut. Respecte lautor, s im-portant tenir en compte que a la Contra shavia oms la informaci sobre la seva formaci per ex-

plorar qui simaginaven els alumnes que podria dir tot aix i veure si els sorprenia que un farmacutic

opins daquesta manera, comenant aix a intro-duir la controvrsia dins la cincia. Per tant, era

important preguntar quina formaci i professi

creien que tenia la persona entrevistada i si els

va sorprendre que fos un farmacutic el que

expresss aquestes idees.

Pel que fa al contingut, es proposava un treball

per parelles o grups de 3 alumnes per tal

didentificar els punts de vista de lentrevistat i amb quines proves els justifica. Els alumnes havien

descriure quin era el punt de vista de lautor res-

pecte els 3 temes que es comentaven a lentrevista (efectes secundaris, medicalitzaci, indstria far-

macutica). Mentre sidentificaven els punts de vis-ta, havien dassenyalar en el text amb quines pro-ves els fonamenta lentrevistat. Per fer-ho, es va proporcionar als alumnes una cpia de la Contra en

Din-A3 i marcadors de diferents colors perqu mar-

quessin les proves amb les que creien que lautor fonamentava els seus punts de vista amb marca-

dors de diferents colors.

Figura 1: Exemple duna de les Contres analitza-des per un grup de 1r de Batxillerat. En groc estan

senyalades les proves amb les que lautor fona-menta el seu punt de vista sobre els efectes se-

cundaris dels medicaments, en verd els de la medi-

calitzaci de la societat i en rosa els referents a la

indstria farmacutica.

Desprs daquesta anlisi, es va fer una discus-si grupal en la que lalumnat explicava quines pro-ves havien identificat per cadascun dels punts de

vista mentre es comentava i reflexionava sobre qu

consideraven que era un prova i quins criteris se-

guien per tal de poder-les identificar i distingir

daltres dades com opinions personals de lentrevistat.

Cincies (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

29

Per finalitzar aquest apartat, es preguntava a

lalumnat qu s el que els havia sorprs ms de lentrevista, a quins agents convocarien a una reu-ni per tal de posar fre als fets explicats pel Joan-

Ramon Laporte i sels demanava que proposessin mesures tot especificant quin seria lagent encarre-gat de dur-les a terme. Daquesta manera, es pre-tenia explorar si lalumnat era capa didentificar di-versos agents i mirar-se la controvrsia des de dife-

rents perspectives.

c) De laspirina al cos com a sistema

Desprs de recordar que a la Contra es deia

que laspirina era el medicament que ms morts havia causat (perqu tamb era dels que ms

shavia utilitzat), es preguntava als alumnes si alguna vegada havien pres una aspirina, en

quines situacions ho havien fet, si shavien fixat en el prospecte dalgun medicament i, en cas afirmatiu, si lhavien ents. A partir daquesta ex-ploraci didees prvies, es mostrava el prospecte de laspirina, centrant-nos en la informaci referent als efectes secundaris. Desprs de comentar els

apartats tpics dun prospecte i destacar, duna banda, la dificultat per comprendre el lxic que

sutilitza, i per laltra, el fet que pot causar-nos tras-torns i problemes a moltes parts del cos i sistemes

diferents, lalumnat llegia aquest relat i responia a la segent pregunta:

Figura 2. Relat i activitat utilitzada per explorar les

idees prvies de lalumnat sobre lacci de laspirina al nostre cos i la possibilitat que ens causi efectes secundaris.

Els/les alumnes posaven en com les seves

explicacions i a partir de les seves intervencions es

condua una discussi per tal dintroduir lexplicaci cientfica. En aquest punt era important tenir en

compte qu havien treballat els alumnes respecte

el sistema nervis i com ho havien fet ja que pro-

posvem comenar amb una breu explicaci sobre

el dolor i desprs passar a lacci de laspirina. Per tal de sintetitzar el coneixement construt collecti-

vament, els alumnes havien de contestar individu-

alment a aquestes preguntes:

Un company afirma que laspirina pot tenir efectes secundaris a tot el cos perqu quan te la prens, passa del sistema digestiu a la sang i, com que aquesta circula per tot el cos, pot arribar i interaccionar amb qualse-vol part. Indica si aquesta afirmaci s certa o no i justifica la teva resposta.

A partir daquests conceptes (medicalitzaci de la societat, efecte secundari, cos hum com a sistema, medicament) fes un petit text que expressi les idees principals que hem treba-llat aquests dies.

Quadre 2. Preguntes de lactivitat de sntesi.

Per fer-ho, podien consultar aquest dibuix in-

formatiu sobre lacci de laspirina:

Figura 3. Esquema explicatiu de lacci i dels pos-sibles efectes secundaris de laspirina al nostre cos.

Cincies (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

30

d) De la classe a les situacions quo-tidianes

Per finalitzar aquesta seqncia, vam plantejar

als alumnes 3 situacions quotidianes en les que es

podia recrrer a la medicaci (disponible a:

http://grupsderecerca.uab.cat/liec/justificacio%20m

edicacio). Lalumnat havia de justificar qu faria i quin era el seu punt de vista respecte la medicaci

en cadascuna de les situacions.

RESULTATS

Com comentarem a continuaci, lexperincia presentada ha contribut a que lalumnat assols els objectius que ens havem plantejat i aporta infor-

maci que pot ser til en el moment de dissenyar i

implementar activitats amb temtiques semblants a

la tractada. Tot seguit comentarem aquells aspec-

tes que trobem ms rellevants.

Fixant-nos en les respostes que els/les alumnes

van donar en lactivitat prvia a la lectura de la Contra, ens adonem que hi ha una srie didees prvies respecte els efectes secundaris que sn

recurrents i que desprs influeixen en com

lalumnat explica lacci de laspirina. Per tant, s important tenir-les en compte quan es plantegin ac-

tivitats relacionades amb els medicaments i el seu

s. Les idees mencionades pels alumnes sn: a)

els efectes secundaris sn propis dels medica-

ments, tots en tenen, actuen igual en totes les per-

sones, s conseqncia de la seva naturalesa

qumica; b) els medicaments noms causen efec-

tes secundaris si els consumim en una dosi superi-

or a la recomanada pel metge; c) depn de ls que en facis, s a dir, si et prens un medicament per

una malaltia que no tenies, si tautomediques i prens medicaments per a tot,...; d) el sistema im-

munitari s el que fa que la diferncia entre un me-

dicament i un ver sigui la dosi (hi ha confusi amb

el tema de les vacunes). Com hem pogut veure, la

majoria de lalumnat no pensa que un medicament recomanat pel metge i pres seguint les indicacions

ens pugui causar efectes secundaris. Aquesta idea

shauria de treballar per tal de facilitar la visi sis-tmica del nostre cos.

Seguint amb les activitats de lectura crtica, ens

agradaria remarcar que el fet de fer pensar als

alumnes quin tipus dinformaci creuen que es tro-baran i, un cop llegit el text, fer preguntes sobre

lautor i el contingut, els ajuda a comprendre millor el text i poder aprofundir-hi; coincidint amb els re-

sultats descrits per Oliveras i daltres (2011). Res-pecte la identificaci dels punts de vista manifestats

per lentrevistat i les proves amb les que els fomen-ta, hem detectat que la majoria de lalumnat no t dificultats per identificar els punts de vista per s

per identificar les proves. s per aquest motiu que

considerem que en el moment de realitzar aquesta

activitat, al principi o un cop els alumnes hagin co-

menat aquest exercici, shauria daclarir qu sn les proves i quins criteris es poden utilitzar per dis-

criminar-les daltres dades.

En referncia a la construcci de la visi sist-

mica del cos hum cal destacar que, les respostes

de lalumnat abans i desprs de la discussi collectiva foren fora diferents. Al principi, quan els

alumnes havien dexplicar com creien que actua laspirina al nostre cos, la majoria dells identifica-ven la intervenci de diferents sistemes, per, teni-

en dificultats per explicar b la seva funci i, sobre-

tot, relacionar-los. En canvi, a les respostes de les

activitats de sntesi, els alumnes sn capaos

dexplicar aquesta relaci a banda didentificar la in-tervenci dels diversos sistemes i la seva funci.

En aquest punt, per, apareix la dificultat de

lalumnat per entendre una altra idea clau en rela-ci als efectes secundaris: la especificitat dacci dels medicaments. No nhi ha prou amb que, sigui quina sigui la via dadministraci, els medicaments arribin a la sang i es distribueixin per tot el cos, sha de tenir en compte que noms podran actuar all

on hi hagi les estructures especfiques a les que

suneix (enzims).

Ens agradaria destacar que, analitzant les res-

postes dels diversos grups dalumnes participants, hem pogut constatar que, en aquells grups on el

professor ha comentat de manera collectiva el di-

buix de la figura 3, quan els alumnes contesten la

primera pregunta de lactivitat de sntesi, fan ms referncia a aquesta idea despecificitat que els al-tres.

Finalment, respecte lanlisi de la medicalitzaci de la societat com a controvrsia, podem dir que

els alumnes han estat capaos de veure la contro-

vrsia des de diferents angles ja que la majoria

dells han identificat a tots els agents que hi estan implicats (els professionals de salut i les seves ins-

titucions, indstria farmacutica i de materials m-

dics, ladministraci i gestors de serveis sanitaris, mitjans de comunicaci i la poblaci) i shan propo-sat mesures per actuar davant les problemtiques

descrites.

Respecte la ltima activitat, dir que els alumnes

quan justifiquen si es medicarien o no en diferents

situacions quotidianes, fan referncia a coneixe-

Cincies (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

31

ments cientfics treballats per, sobretot, tenen en

compte els seus hbits, ideologia i creences de cai-

re moral i valors personals.

CONCLUSIONS

L'experincia presentada ha ajudat a lalumnat a assolir els objectius prviament marcats tant pel

que fa al coneixement cientfic com al treball

danlisi de controvrsies sociocientfiques.

Com hem pogut veure a lapartat anterior, la majoria dels alumnes han aconseguit construir una

visi del cos hum ms sistmica del que tenien

inicialment. Per fer-ho, ha estat important explorar

primer les seves idees prvies i desprs construir la

explicaci cientfica de manera collectiva. La gesti

de lactivitat tamb ha estat important alhora de treballar amb lalumnat la idea que els medica-ments tenen una acci especfica, s a dir, per po-

der actua necessiten unir-se a una determinada es-

tructura (en funci del que havien treballat els

alumnes ens quedvem amb aquesta idea o intro-

duem el terme enzim). En aquest cas, hem vist que era clau que el professorat ajuds a lalumnat a analitzar un esquema de lacci de laspirina al nos-tre cos (figura 3) on es veia reflectida aquesta idea.

Aquells grups on els/les alumnes han fet un treball

ms autnom, la referncia a aquesta idea en les

activitats de sntesi, ha estat menor.

Pel que fa a lanlisi de la medicalitzaci de la societat com controvrsia sociocientfica, hem de-

tectat que aquesta seqncia dactivitats ha ajudat a lalumnat a reconixer la controvrsia, identificar els diferents agents que hi estan implicats i propo-

sar mesures per posar-hi fre. Cal destacar, per,

que lagent en relaci al qual shan proposat menys mesures s la poblaci. Daquesta manera es fa pals el fet que pels alumnes s ms fcil focalitzar

la responsabilitat en altres agents que en ells ma-

teixos. Per aquest motiu, pensem que seria in-

teressant treballar aquest aspecte en activitats si-

milars a la descrita en aquest article.

Considerem que el fet de: a) contextualitzar una

idea complexa com s la visi sistmica del cos

hum en una controvrsia sociocientfica significa-

tiva pels alumnes, b) treballar la lectura crtica dun text que lalumnat es podria trobar fora de les clas-ses de cincies i, c) connectar tot aix amb els co-

neixements cientfics a travs duna experincia viscuda per lalumnat (prendre una aspirina i llegir el prospecte daquest medicament); pot servir dexemple com a estratgia per ajudar als alumnes

a comprendre millor fenmens de la vida quotidiana

i treballar algunes competncies bsiques del cur-

rculum com la competncia cientfica o la comuni-

cativa lingstica.

Per tant, pensem que el treball de controvrsies

sociocientfiques a les classes de cincies pot aju-

dar a millorar la comprensi de coneixements cien-

tfics que hi estiguin relacionats i ajudar als alum-

nes a establir vincles entre el que es treballa a la

classe i les experincies quotidianes.

Per ltim, destacar que els/les alumnes han va-

lorat aquesta experincia de manera molt positiva i

han estat engrescats i motivats en totes les activi-

tats dutes a terme.

REFERNCIES

EKBORG, Margareta, IDELAN, Malin. i MALMERG

Claes (2009). Science for life-a conceptual framework for construction and analysis of so-

cio-scientific cases. Nordina, Vol. 5, pgs. 35-46.

ESPAA, Enrique i PRIETO, Teresa (2009). Edu-car para la sostenibilidad: El contexto de los

problemas sociocientficos. Revista Eureka So-bre Enseanza y Divulgacin De Las Ciencias,

Vol. 6, n3, pgs. 345-354.

KOLSTO, Stein D. (2001). Scientific literacy for cit-izenship: Tools for dealing with the science di-

mension of controversial socioscientific issues. Science Education, Vol. 85, n3, pgs. 291-310

OECD (2007). OECD Programme for International

Student Assessment (PISA). [article en lnia].

OECD PISA [Data de consulta: 29 de desembre

de 2012]

http://www.oecd.org/pisa/pisaproducts/pisa2006/

OLIVERAS, Begoa, MRQUEZ, Conxita. i SAN-

MART, Neus (2011). The use of newspaper ar-ticles a s a tool to develop critical thinking in

Science Classes. International Journal of Sci-ence Education, Vol. 24, n10, pgs. 997-1020.

SADLER, Troy D. i DAWSON, Vaille. (2012). So-cio-scientific Issues in Science Education: Con-

texts for the promotion of key learning out-

comes. En FRASER, Barry J.; TOBIN, Ken-neth; MCROBBIE, Campbell J. (Eds.) Second

International Handbook of Science Education.

Springer, Dordrecht Heidelberg London New

York, vol.2, pgs. 799-810.

Cincies (2013) Experincies didctiques i treballs prctics

32

AGRAIMENTS

Aquesta recerca ha estat realitzada en el marc

del grup LIEC (Llenguatge i Ensenyament de les

Cincies), grup de recerca consolidat (referncia

2009SGR1543) per lAGAUR (Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca) i finanada per la Direccin General de Investigacin, Ministero de

Educacin y Ciencia (referncies EDU-2009-

13890-C02-02 i EDU-2012-38022-C02-02) .

Les autores agraeixen la collaboraci dels pro-

fessors/es i alumnes participants.