1

PròlegXavier Pellicer, President de l’SCRiTC

Malesuada quis, egestas quis, wisi. Donec ac sapien. Ut orci. Duis ultricies, metus a feugiat porttitor, dolor mauris convallis est, quis mattis lacus ligula eu augue. Sed facilisis. Morbi lorem mi, tristique vitae, sodales eget, hendrerit sed, erat lorem ipsum dolor.

Vestibulum eget purus vitae eros ornare adipiscing. Vivamus nec quam. Integer vestibulum malesuada libero. Sed vehicula fermentum leo. In condimentum. Nullam wisi arcu, suscipit consectetuer. Vestibulum imperdiet nonummy sem. Vivamus sit amet erat nec turpis

tempus consequat. Praesent malesuada. Donec vitae dolor. Donec at lacus ac mi vehicula bibendum. Donec feugiat tempor libero. Nam uut, massa. Maecenas vitae ante et lacus aliquam hendrerit.

Curabitur nunc eros, euismod in, convallis at, vehicula sed consectetuer posuere, eros mauris dignissim diam, pretium sed pede suscipit. Fusce urna magna,lorem neque eget lacus.

Adiam condimentum purus, in Proin in sapien.

Fusce urna magna,neque eget lacus. Maecenas felis nunc, aliquam ac, consequat vitae,

feugiat at, blandit vitae, euismod vel, nunc. Aenean ut erat ut nibh commodo suscipit. Fusce urna magna,neque eget lacus. Maecenas metus non quam.

Cras erat. Aliquam pede. vulputate eu, estmorbi tristique senectus et netus et male. Aliquam pede. Proin neque est, sagittis at, semper vitae, tincidunt quis Malesuada quis, egestas quis, wisi. Donec ac sapien. Ut orci. Duis ultricies, metus a feugiat porttitor, dolor mauris convallis est, quis mattis lacus ligula eu augue. Sed facilisis. Morbi lorem mi, tristique vitae, sodales eget,

CDSCRITC2008

2

4.2.1. Recerca bàsica

4.2.1.1. Activació cerebral davant estímuls fòbics

Wendt, Lotze, Weike, Hosten i Hamm (2008) analitzen les respostes defensives (sobresalt) i l’activació cerebral, per mitjà d’imatges de ressonància magnètica funcional, durant l’exposició sostinguda a estímuls (EE) fòbics, altres EE afectius i EE neutres, a subjectes amb fòbia a les aranyes. Apareixen respostes específiques als EE fòbics pel que fa tant a la potenciació de la resposta de sobresalt com a l’increment de les respostes autonòmiques al llarg de l’exposició. Quant a la imatgeria cerebral, en destaca l’activació de l’amígdala, que s’associa a la detecció d’EE motivacionalment rellevants, no exclusivament dels relacionats amb les aranyes, i de l’ínsula, que s’activa específicament durant l’exposició sostinguda als EE fòbics, circumstància que fa pensar en un lligam directe entre aquesta àrea cerebral i la posada en marxa de la resposta defensiva.

En un altre estudi en què és fa servir la ressonància magnètica funcional, Mataix-Cols et al. (2008) observen, en una mostra de població normal, que les persones amb puntuacions elevades a l’Escala de Fàstic presenten, en comparació a les que puntuen més baix, major activació de l’ínsula anterior, l’escorça prefrontal ventrolateral, el putamen-globus pallidus, l’escorça cingulada dorsal anterior i la visual, mentre que és menor a regions cerebrals implicades en la regulació de les emocions (escorça prefrontal dorsolateral i rostral).

Els mecanismes cerebrals subjacents a l’extinció són analitzats a Pan et al. , Schmidt, Wickens i Hyland (2008). A l’estudi es constata que els procés d’extinció conductual s’acompanya de l’aparició de respostes inhibitòries de les neurones dopaminèrgiques del cervell mitjà.

4.2.1.2. Fòbies específiques, variables cognitives i característiques clíniques

En els darrers anys s’ha començat a modificar la concepció de que en els trastorns d’ansietat no eren gaire rellevants els biaixos de memòria. En aquesta línia, Reinecke, Rinck i Becker (2008) ens aporten dades sobre la presència de biaixos en la memòria de treball visual en fòbics a les aranyes.

El paper de la sensibilitat al fàstic en les fòbies específiques (FE) i en d’altres trastorns d’ansietat, tema recurrent en els darrers anys, és la qüestió a la que s’ha dedicat més atenció durant el 2008 en aquest apartat (Cisler, Olatunji, Sawchuk i Lohr, 2008; Connolly, Olatunji i Lohr, 2008; Mataix-Cols et al., 2008; Muris, van der Heiden i Rassin, 2008; van Overveld, de Jong, Peters, van Hout i Bouman, 2008). Els resultats d’aquests estudis afegeixen suport a la consideració de la sensibilitat al fàstic com un factor diatètic i de manteniment rellevant per a la fòbia a la sang-ferides-injeccions, les fòbies animals i l’emetofòbia, tant en adults (Connolly et al., 2008; Mataix-Cols et al., 2008; van

Overveld et al., 2008) com en infants (Muris et al., 2008), malgrat que algun estudi limita el seu paper als temors fòbics de contaminació i no tant al subtipus sang-ferides-injeccions (Cisler et al., 2008). D’especial interès és el treball de Mataix et al. (2008) que ja hem comentat breument a l’apartat anterior.

Seguint amb el tema de les sensibilitats, Bogaerde i De Raedt (2008) aporten noves dades sobre el paper de la sensibilitat a l’ansietat en la FE situacional de volar amb avió. Observen que a les persones amb elevada sensibilitat a l’ansietat hi ha una clara relació entre les sensacions físiques experimentades durant el vol i els nivells d’ansietat subjectiva, cosa que no succeeix en individus amb baixa sensibilitat a l’ansietat.

En una anàlisi exploratòria sobre la presència d’ira en els trastorns d’ansietat (Moscovitch, McCabe, Antony, Rocca i Swinson, 2008) es veu que les FE són l’única d’aquestes alteracions en què l’experiència d’ira no difereix de la que presenten controls normals.

El grup de Taylor (Taylor, Deane i Podd, 2008) continua amb els estudis sobre l’ansietat/fòbia a conduir. El d’enguany es dedica a revisar les relacions entre l’ansietat i les habilitats de conducció dels fòbics. Les relacions no són tan clares com es podria suposar. Les persones amb por a conduir presenten més errors que controls normals en situacions de conducció senzilles, però no en circumstàncies més complicades.

A l’últim, Ashton, Lee, Visser i Pozzebon (2008) comparen les dimensions de personalitat del model dels Cinc Grans amb les de la seva recent proposta del model de personalitat HEXACO, posant-les en relació amb la presència de manifestacions fòbiques específiques. El factor d’emocionalitat de l’HEXACO és el que presenta un major nivell d’associació positiva amb les manifestacions fòbiques, per sobre les observades en qualsevol de les dimensions del model dels Cinc Grans.

4.2.1.3. Epidemiologia i genètica

A partir de les dades de l’estudi epidemiològic en salut mental dels Països Baixos (NEMESIS) (N=7.076), Depla, ten Have, van Balkom i de Graaf (2008) fan una anàlisi molt detallada de l’apartat referit a pors i fòbies. La prevalença global –per a qualsevol subtipus de FE, amb els criteris diagnòstics més restrictius DSM-III-R– és del 9,6%, essent la por de les alçades, amb un 4,9%, la que presenta una taxa més elevada. Els subtipus que s’associen a major gravetat, interferència, comorbiditat i problemes de personalitat, són les FE situacionals (especialment la por dels llocs tancats i de romandre sol) i la por de la sang dins el subtipus sang-ferides-injeccions.

Low, Cui i Merikangas (2008) analitzen les diferències en els patrons d’agregació familiar entre els probands amb trastorns d’ansietat procedents de mostres clíniques i els procedents de la comunitat. En el cas de les FE, no hi ha diferències en els percentatges d’agregació entre els dos tipus de mostra, essent l’únic trastorn d’ansietat en què succeeix

4.2. Fòbies específiquesMiquel Tortella-FeliuDepartament de Psicologia, IUNICS, Universitat de les Illes Balears

CD

SC

RIT

C20

08

3

això (per a la resta el percentatge sempre és major a mostres procedents d’entorns clínics que de la comunitat, excepte per a la fòbia social en què és a l’inrevés). L’agregació familiar és del 13% a probands amb diagnòstic de FE (15,9% al pacients clínics i del 9,9% a probands de la comunitat) mentre que entre els controls és significativament més baixa en termes estadístics (9,4%), tot i que en comparació amb la resta de trastorns d’ansietat és l’alteració en què es troba menor diferència entre subjectes diagnosticats i controls normals.

Seguint amb el tema, Biel et al. (2008) no troben diferències significatives entre les taxes de prevalença de FE en descendents de pares amb trastorn depressiu major, trastorn depressiu comòrbid amb algun trastorn d’ansietat, trastorns d’ansietat o controls normals. Només apareixen diferències analitzant els nivells de pors, que són més elevats en els descendents de pares amb trastorn depressiu major comòrbid amb un trastorn d’ansietat, però no entre els altres grups.

Tres estudis amb bessons (Eaves i Silberg, 2008; Eley, Rijsdijk, Perrin, O'Connor i Bolton, 2008; Kendler, Gardner, Annas i Lichtenstein, 2008) ens il·lustren sobre les complexitats dels trastorns fòbics i ansiosos en general des de l’òptica de la psicopatologia evolutiva. El d’Eley et al. (2008) s’adreça a l’anàlisi dels factors genètics i ambientals en la determinació de la comorbiditat entre alguns trastorns d’ansietat en la infància. El resultat més destacat és que els factors ambientals comuns (familiars) són bàsics, més enllà dels factors genètics, per explicar la comorbiditat entre les FE i la fòbia social i l’ansietat per separació en infants. Els altres dos estudis (Eaves i Silberg, 2008; Kendler et al., 2008) s’ocupen de l’evolució de les pors al llarg del procés evolutiu i del paper que hi juguen els factors genètics i ambientals, generals i específics. Els resultats, que no són del tot consistents entre els dos treballs, apunten que els canvis que es produeixen en les pors al llarg del temps s’associen a modificacions complexes en els pesos dels factors de risc tant genètics com ambientals, i que aquests són diferents per als diversos tipus de pors.

Malgrat surti de l’àmbit dels estudis genètics, Weems (2008) ens ofereix un magnífic treball teòric en què esbossa un model per entendre millor els processos de continuïtat i de canvi, als que es dediquen els estudis descrits al paràgraf anterior, en els problemes d’ansietat en els infants, i apunta quines són les diferents trajectòries que s’hi detecten.

4.2.1.4. Taxonomia

En ple procés de revisió de la classificació dels trastorns d’ansietat, enguany ha aparegut un nou article del grup de David Watson (Watson, O'Hara i Stuart, 2008), que s’afegeix a la llarga sèrie ja publicada en anys anteriors, argumentant, amb un notable arsenal empíric (i que no es limita al seu model de l’afecte), l’adequació de crear una superclasse diagnòstica per al DSM-V en què s’hi apleguin els trastorns d’ansietat (excepte el trastorn obsessivocompulsiu) i els afectius. Dins aquesta superclasse, una de les classes diagnòstiques proposades és la dels trastorns de la por, on s’hi encabirien les FE juntament amb el trastorn d’angoixa, l’agorafòbia i la fòbia social. En un altre estudi, Sellbom, Ben-Porath i Bagby (2008) aporten noves dades consistents amb el model i propostes del grup de Watson.

4.2.2. Tractament

4.2.2.1. Estudis de resultats de tractament psicològic i mecanismes del canvi terapèutic

No és any de grans novetats en aquest apartat. L’abordatge del fàstic en el tractament de la FE sang-ferides-injeccions és analitzat, en una mostra subclínica, per Hirai et al. (2008) en un estudi en què comparen dos protocols d’exposició en viu en una sola sessió, un d’ells adreçat només a la por i l’altre a la por i al fàstic. Ambdues condicions de tractament obtenen resultats idèntics en la reducció de les conductes d’evitació, de la por i del fàstic (excepte en la mesura d’unitats subjectives de malestar, en el seguiment a sis mesos, on el grup en què s’aborda el fàstic, presenta valors més baixos). Per tant, no sembla que existeixi especificitat en els resultats del tractament.

Bermúdez-Ornelas i Hernández-Guzmán (2008) descriuen una aplicació exitosa del tractament en una sola sessió per al tractament de la FE animal (aranyes) en una mostra d’infants mexicans de famílies amb baix nivell socioeconòmic.

Mentre que les conductes de seguretat semblen tenir un paper notable en l’exacerbació de la simptomatologia fòbica (Deacon i Maack, 2008), s’ha vist que la pràctica de conductes de seguretat (fer servir guants i ulleres protectores), durant les sessions de tractament assistides pel terapeuta, no interfereix en el resultat de l’exposició en un grup de persones amb por subclínica a les serps (Milosevic i Radomsky, 2008).

Agdal, Raadal, Skaret i Kvale (2008) analitzen les relacions entre la salut bucodental i els resultats del tractament a persones amb fòbia dental. Els pacients fòbics amb millor salut dental i menor necessitat de tractament odontològic són els que més es beneficien, en el seguiment a un any, del tractament ràpid per aquest tipus de problema fòbic. A banda dels aspectes relacionats amb el tractament, són d’interès les dades que hi apareixen sobre les precàries condicions de salut bucodental de les persones amb aquest tipus d’alteració.

4.2.2.2. Tractament farmacològic

Quant a la qüestió poc explorada del tractament farmacològic per a les FE, Alamy, Zhang, Varia, Davidson i Connor (2008) han presentat un estudi pilot en què l’escitalopram no es mostra superior a un placebo farmacològic en les mesures primàries, malgrat que s’obté un major efecte per al fàrmac actiu a la valoració de millora feta pels avaluadors. En qualsevol cas, les reduccions simptomàtiques que podrien atribuir-se a l’escitalopram són notablement inferiors a les que habitualment es donen als tractaments d’exposició, com és d’habitud en els estudis apareguts fins ara.

Enllaçant amb això, curiosament les persones amb FE no es diferencien de les que pateixen altres trastorns d’ansietat, segons l’informe de Deacon, Lickel i Abramowitz (2008), quant a la utilització de serveis mèdics, exceptuant els pacients amb trastorn d’angoixa que en són els majors usuaris.

CD

SC

RIT

C20

08

4

Seguint la línia encetada amb els estudis d’ús de la D-cicloserina com a droga potenciadora dels efectes de les tècniques d’exposició, Blundell, Kouser i Powell (2008) presenten un estudi amb rates en què la rapamicina (un antibiòtic), combinada amb la reactivació de memòries de por, ha mostrat la capacitat de reduir la magnitud de les respostes emocionals, la qual cosa podria ser d’interès en el tractament de FE i altres alteracions, com l’estrès posttraumàtic, en què l’adquisició vingués d’experiències aversives directes.

4.2.3. Estudis de revisió Tal volta aquest el més destacat de la producció del 2008

en l’àmbit de les FE són, tant per nombre com per qualitat, els estudis de revisió.

4.2.3.1. Revisions sobre tractament

Especialment rellevant és la metanàlisi de Wolitzky-Taylor, Horowitz, Powers i Telch (2008) en què es revisen 33 estudis controlats aleatoritzats sobre el tractament de tots els subtipus de FE. Es documenta i quantifica: (a) la superioritat del tractaments d’exposició sobre altres tipus de teràpia (a banda de la no intervenció o el placebo), (b) els avantatges de l’exposició en viu davant altres variants d’exposició (imaginació, realitat virtual), (c) que el tractament en diverses sessions és més eficaç que el d’una sola sessió i (d) que el tamanys de l’efecte sobre els resultats de tractament són equivalents entre els diferents subtipus de FE.

S’han publicat dues revisions metanalítiques sobre el tractament mitjançant realitat virtual (RV) per als trastorns d’ansietat, amb gran pes de les FE (Parsons i Rizzo, 2008; Powers i Emmelkamp, 2008). El treball de Parsons i Rizzo (2008), que inclou 21 estudis, informa que el major tamany de l’efecte a les FE s’assoleix per a la de volar amb avió, just per darrera de l’obtingut per al trastorn d’angoixa amb agorafòbia, però la variabilitat entre estudis (i alguns problemes metodològics) no ens permeten analitzar les variables que moderen el canvi (sentit de realitat, presència, variables sociodemogràfiques, nivells basals d’ansietat-por, etc.), cosa que es considera especialment necessària.

La metanàlisi de Powers i Emmelkamp (2008) inclou 13 estudis en què es compara la RV amb l’exposició en viu o amb alguna condició de control sense tractament. El més destacat és que l’exposició en viu no apareix en aquest estudi, contràriament a allò que informen Wolitzky-Taylor et al. (2008), com a superior a l’exposició mitjançant RV, que presenta, fins i tot, tamanys de l’efecte lleugerament majors (d = 0,35). En relació a les condicions de control, el tamany de l’efecte és gran en favor de la RV (d = 1,11). No hi ha diferències per trastorns ni segons el tipus de variable analitzada (evitació, ansietat subjectiva, mesures psicofisiològiques).

El tractament en una sola sessió per a les FE és revisat exhaustivament a Zlomke i Davis (2008). Es tracta d’una article extens amb una descripció molt detallada del procediment i d’aspectes pràctics de la intervenció, més enllà de la compilació de resultats de 21 estudis diferents. Un treball molt útil per a finalitats docents.

Un monogràfic destacable és el de Cognitive and Behavioral Practice (volum 15, núm. 2), dedicat a la revisió de la situació actual i de les propostes de futur per al tractament dels trastorns d’ansietat en infants i adolescents. La introducció al número especial que en fan Warner, Fisher i Reigada (2008) és un bon resum dels seus continguts.

Malgrat no estigui centrada exclusivament en l’àmbit de les FE, tot i que en són majoritàries, mereix una menció la revisió crítica de 21 estudis en què la ressonància magnètica funcional es fa servir per valorar les modificacions dels circuits neuronals, suposadament implicats en diversos trastorns, després del tractament psicològic (Peres i Nasello, 2008).

4.2.3.2. Altres revisions

L’American Journal of Medical Genetics (Part C) dedica el número 148 de la revista a les bases gènetiques dels trastorns d’ansietat. En aquest interessantíssim monogràfic, Smoller, Gardner-Schuster i Covino (2008) s’ocupen de l’anàlisi dels trastorns fòbics. S’hi aporten evidències de que factors genètics influeixen en el risc de patir alteracions, malgrat encara s’és lluny de tenir una associació clara amb un gen candidat i que, més aviat, la relació és amb aspectes temperamentals o de trets de personalitat comuns a les diferents manifestacions ansioses.

En un altre excel·lent monogràfic, el Psychiatry Quarterly (volum 79, núm. 3) s’ocupa dels trastorns psicopatològics comòrbids a persones amb retard en el desenvolupament. Un dels treballs és una revisió dels pocs estudis empírics disponibles sobre el tractament trastorns d’ansietat (incloent-hi FE) en aquestes poblacions (Davis, Saeed i Antonacci, 2008).

4.2.3.3. Estudis bibliomètrics

Dos treballs bibliomètrics interessants: un en què s’analitzen les tendències en l’estudi de les FE en els dos darrers anys (Pull, 2008) i un altre en què es revisa, més quantitativament que altra cosa, el nombre de publicacions en els diferents trastorns d’ansietat en els darrers 25 anys (Boschen, 2008). La tendència és al creixement en el nombre d’estudis en tots els trastorns, i molt especialment en el trastorn obsessivocompulsiu i l’estrès posttraumàtic, excepte en el cas de les FE i l’agorafòbia, en què està estabilitzat.

Article destacat Wolitzky-Taylor, K. B., Horowitz, J. D., Powers, M. B. i

Telch, M. J. (2008). Psychological approaches in the treatment of specific phobias: A meta-analysis. Clinical Psychology Review, 28, 1021-1037.

En un any en què han predominat les revisions i les anàlisis teòriques sobre les estudis primaris, aquesta metanàlisi sobre els tractaments psicològics de les fòbies específiques ens sembla especialment interessant com a resum de l’estat actual del tractament d’aquestes alteracions.

CD

SC

RIT

C20

08

5

Referències

Agdal, M. L., Raadal, M., Skaret, E. i Kvale, G. (2008). Oral health and oral treatment needs in patients fulfilling the DSM-IV criteria for dental phobia: Possible influence on the outcome of cognitive behavioral therapy. Acta Odontologica Scandinavica, 66, 1-6.

Alamy, S., Zhang, W., Varia, I., Davidson, J. R. T. i Connor, K. M. (2008). Escitalopram in specific phobia: results of a placebo-controlled pilot trial. Journal of Psychopharmacology, 22, 157-161.

Ashton, M. C., Lee, K., Visser, B. A. i Pozzebon, J. A. (2008). Phobic tendency within the Five-Factor and HEXACO models of personality structure. Journal of Research in Personality, 42, 734-746.

Bermudez-Ornelas, G. i Hernandez-Guzman, L. (2008). One-session treatment of spider phobia in children. International Journal of Clinical and Health Psychology, 8, 779-791.

Biel, M. G., Klein, R. G., Mannuzza, S., Roizen, E. R., Truong, N. L., Roberson-Nay, R., et al. (2008). Does major depressive disorder in parents predict specific fears and phobias in offspring? Depression and Anxiety, 25, 379-382.

Blundell, J., Kouser, M. i Powell, C. M. (2008). Systemic inhibition of mammalian target of rapamycin inhibits fear memory reconsolidation. Neurobiology of Learning and Memory, 90, 28-35.

Bogaerde, A. V. i De Raedt, R. (2008). Cognitive vulnerability in fear of flying: The role of anxiety sensitivity. Depression and Anxiety, 25(9), 768-773.

Cisler, J. M., Olatunji, B. O., Sawchuk, C. N. i Lohr, J. M. (2008). Specificity of emotional maintenance processes among contamination fears and blood-injection-injury fears. Journal of Anxiety Disorders, 22, 915-923.

Connolly, K. M., Olatunji, B. O. i Lohr, J. M. (2008). Evidence for disgust sensitivity mediating the sex differences found in blood-injection-injury phobia and spider phobia. Personality and Individual Differences, 44, 898-908.

Davis, E., Saeed, S. A. i Antonacci, D. J. (2008). Anxiety disorders in persons with developmental disabilities: Empirically informed diagnosis and treatment - Reviews literature on anxiety disorders in DD population with practical take-home messages for the clinician. Psychiatric Quarterly, 79, 249-263.

Deacon, B., Lickel, J. i Abramowitz, J. S. (2008). Medical utilization across the anxiety disorders. Journal of Anxiety Disorders, 22, 344-350.

Deacon, B. i Maack, D. J. (2008). The effects of safety behaviors on the fear of contamination: An experimental investigation. Behaviour Research and Therapy, 46, 537-547.

Depla, M., ten Have, M. L., van Balkom, A. i de Graaf, R. (2008). Specific fears and phobias in the general population: Results from the Netherlands Mental Health Survey and Incidence Study (NEMESIS). Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 43, 200-208.

Eaves, L. J. i Silberg, J. L. (2008). Developmental-genetic effects on level and change in childhood fears of twins during adolescence. Journal of Child Psychology and Psychiatry, 49, 1201-1210.

Eley, T. C., Rijsdijk, F. V., Perrin, S., O'Connor, T. G. i Bolton, D. (2008). A multivariate genetic analysis of specific phobia, separation anxiety and social phobia in early childhood. Journal of Abnormal Child Psychology, 36, 839-848.

Hirai, M., Cochran, H. M., Meyer, J. S., Butcher, J. L., Vernon, L. L. i Meadows, E. A. (2008). A Preliminary Investigation of the Efficacy of Disgust Exposure Techniques in a Subclinical Population With Blood and Injection Fears. Behaviour Change, 25, 129-148.

Kendler, K. S., Gardner, C. O., Annas, P. i Lichtenstein, P. (2008). The development of fears from early adolesence to young adulthood: a multivariate study. Psychological Medicine, 38, 1759-1769.

Low, N. C. P., Cui, L. H. i Merikangas, K. R. (2008). Community versus clinic sampling: Effect on the familial aggregation of anxiety disorders. Biological Psychiatry, 63, 884-890.

Mataix-Cols, D., An, S. K., Lawrence, N. S., Caseras, X., Speckens, A., Giampietro, V., et al. (2008). Individual differences in disgust sensitivity modulate neural responses to aversive/disgusting stimuli. European Journal of Neuroscience, 27, 3050-3058.

Milosevic, I. i Radomsky, A. S. (2008). Safety behaviour does not necessarily interfere with exposure therapy. Behaviour Research and Therapy, 46, 1111-1118.

Moscovitch, D. A., McCabe, R. E., Antony, M. M., Rocca, L. i Swinson, R. P. (2008). Anger experience and expression across the anxiety disorders. Depression and Anxiety, 25, 107-113.

Muris, P., van der Heiden, S. i Rassin, E. (2008). Disgust sensitivity and psychopathological symptoms in non-clinical children. Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry, 39, 133-146.

Pan, W. X., Schmidt, R., Wickens, J. R. i Hyland, B. I. (2008). Tripartite mechanism of extinction suggested by dopamine neuron activity and temporal difference model. Journal of Neuroscience, 28, 9619-9631.

Parsons, T. D. i Rizzo, A. A. (2008). Affective outcomes of virtual reality exposure therapy for anxiety and specific phobias: A meta-analysis. Journal of Behavior Therapy and Experimental Psychiatry, 39, 250-261.

C

DS

CR

ITC20

08

6

Peres, J. i Nasello, A. G. (2008). Psychotherapy and neuroscience: Towards closer integration. International Journal of Psychology, 43, 943-957.

Powers, M. B. i Emmelkamp, P. M. G. (2008). Virtual reality exposure therapy for anxiety disorders: A meta-analysis. Journal of Anxiety Disorders, 22, 561-569.

Reinecke, A., Rinck, M. i Becker, E. S. (2008). How preferential is the preferential encoding of threatening stimuli? Working memory biases in specific anxiety and the Attentional Blink. Journal of Anxiety Disorders, 22, 655-670.

Sellbom, M., Ben-Porath, Y. S. i Bagby, R. M. (2008). On the hierarchical structure of mood and anxiety disorders: Confirmatory evidence and elaboration of a model of temperament markers. Journal of Abnormal Psychology, 117, 576-590.

Smoller, J. W., Gardner-Schuster, E. i Covino, J. (2008). The genetic basis of panic and phobic anxiety disorders. American Journal of Medical Genetics Part C-Seminars in Medical Genetics, 148C, 118-126.

Taylor, J. E., Deane, F. P. i Podd, J. (2008). The Relationship Between Driving Anxiety and Driving Skill: A Review of Human Factors and Anxiety-Performance Theories to Clarify Future Research Needs. New Zealand Journal of Psychology, 37, 28-37.

van Overveld, M., de Jong, P. J., Peters, M. L., van Hout, W. i Bouman, T. K. (2008). An internet-based study on the relation between disgust sensitivity and emetophobia. Journal of Anxiety Disorders, 22, 524-531.

Warner, C. M., Fisher, P. H. i Reigada, L. C. (2008). Expanding the research agenda on interventions for child and adolescent anxiety disorders - Introduction. Cognitive and Behavioral Practice, 15, 115-117.

Watson, D., O'Hara, M. W. i Stuart, S. (2008). Hierarchical structures of affect and psychopathology and their implications for the classification of emotional disorders. Depression and Anxiety, 25, 282-288.

Weems, C. F. (2008). Developmental trajectories of childhood anxiety: Identifying continuity and change in anxious emotion. Developmental Review, 28, 488-502.

Wendt, J., Lotze, M., Weike, A. I., Hosten, N. i Hamm, A. O. (2008). Brain activation and defensive response mobilization during sustained exposure to phobia-related and other affective pictures in spider phobia. Psychophysiology, 45, 205-215.

Wolitzky-Taylor, K. B., Horowitz, J. D., Powers, M. B. i Telch, M. J. (2008). Psychological approaches in the treatment of specific phobias: A meta-analysis. Clinical Psychology Review, 28, 1021-1037.

Zlomke, K. i Davis, T. E. (2008). One-Session Treatment of specific phobias: A detailed description and review of treatment efficacy. Behavior Therapy, 39, 207-223.

CD

SC

RIT

C20

08