View
444
Download
3
Embed Size (px)
Citation preview
PATOLOGIA RESPIRATÒRIA
VOCABULARI(1)
• Broncospasme– reducció de la llum de bronquis i
bronquíols.
• Broncodilatadors– fàrmacs que dilaten la via aèria.
• Bronquiectàsies– dilatacions irreversibles de bronquis
terminals i alvèols.
• Dispnea– sensació de dificultat respiratòria.
No sempre respiratòria.
VOCABULARI(2)
• Emfisema pulmonar– destrucció de bronquíols i alvèols. Hi ha dispnea,
hiperreactivitat bronquial i hiperinsuflació pulmonar.
• Hemoptisi– sang amb la tos.
• Hiperreactivitat bronquial– predisposició al broncospasme.
• Hipòxia de la [O2] a sang arterial.
• Hipercàpnia de la [CO2] a sang arterial.
VOCABULARI(3)
• Insuficiència respiratòria
– qualsevol situació en què el sistema respiratori és incapaç de mantenir un intercanvi de gasos en sang arterial correcte. Pot ser:• aguda: l’intercanvi de gasos previ era
correcte.• crònica: l’intercanvi previ és incorrecte,
però tolerat.• crònica reaguditzada: la situació varia
augmentant la hipòxia i/o hipercàpnia i per tant precipitant la dificultat respiratòria.
INTERROGATORI AL PACIENT(1)
• Al·lèrgies • Hàbits tòxics
– tabac– enolisme– drogues
• Antecedents laborals: – riscos d’intoxicació amb MM PP– minaires, mecànics, treballadors
en fàbriques de fluorescents, frens, uralita..., agricultors: granges, conreus de cereals...
INTERROGATORI AL PACIENT(2)
• Antecedents patològics– càrdio-vascular, pulmonars, diabetis mellitus,
cirurgia recent o allitament prolongat, psiquiàtrics: crisi d’ansietat o de pànic
– aconseguir informes previs.
• Medicació que està prenent.• Malaltia actual
– dispnea?– ha passat altres vegades? – sobtada o evolutiva?
FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA(1)
• Insuficiència respiratòria, dispnea i dificultat respiratòria no són sinònims, però s’utilitzen indistintament (incorrectament).
• Insuficiència respiratòria – dada de laboratori:
• paO2< 60 mm Hg (hipòxia) i/o paCO2> 50 mm Hg (hipercàpnia).
• Dispnea– és un símptoma i per tant subjectiu.
FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA(2)
• Dificultat respiratòria – conjunt de signes:
• aleteig nasal• estirada traqueal• retracció m. intercostals i
supraclaviculars• respiració tòraco-abdominal
– sense capacitat d’oxigenar la sang o eliminar CO2. No sempre és pulmonar:• via aèria superior• central• via aèria inferior
– aguda, crònica o crònica reaguditzada.
INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA REAGUDITZADA(1)
• Les causes són: malalties pulmonars, alteracions toràciques i malalties neuro-musculars.
• Els malalts desenvolupen mecanismes de compensació, tolerant situacions d’hipòxia i/o hipercàpnia.
• Quan l’equilibri es trenca es produeix la insuficiència respiratòria crònica reaguditzada.
• La causa més freqüent és la descompensació de l’MPOC.
INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA REAGUDITZADA(2)
• El concepte MPOC engloba (entre altres): – bronquitis crònica: tos amb esput
diaris 3 m/any, durant més de 2 a.– emfisema pulmonar: destrucció dels
alvèols amb facilitat per col·lapsar-se. Tòrax en forma de bóta.
• El pacient descompensat tindrà: de l’esput i de la dispnea habitual, alteracions del son, cefalea i dels edemes.
• Dificultat respiratòria depenent de la severitat de la descompensació.
CRISI D’ASMA(1)
• Crisis agudes, habitualment sense símptomes previs causats per hiperreactivitat de tràquea, bronquis i bronquíols davant estímuls que provoquen broncospasme i de la producció de moc.
CRISI D’ASMA(2)
• S’inicia amb tos seca i dispnea.
• Sorolls respiratoris típics: sibilants (xiulets), perceptibles des de fora.
• Quan un asmàtic deixa de xiular pot ser per empitjorament (no surt prou aire perquè xiuli).
• Dificultat per parlar seguit.
SÍNDROME D’HIPERVENTILACIÓ
• Taquipnea sense causa que la justifiqui. Hi ha una eliminació excessiva de CO2 que provoca alteracions de l’equilibri àcid-base.
• El pacient tipus és jove, pateix nerviosisme o crisi de pànic, es mareja, té sensació de formigueig al voltant de la boca, a mans i peus que acaba amb contracció muscular. Pot tenir dolor toràcic atípic.
• La nostra actitud, després de descartar signes de dificultat respiratòria i falta d’O2, serà tranquil·litzar-lo i ajudar-lo a controlar la respiració.
• Poc a poc aniran remetent els símptomes .
PULSIOXIMETRIA
• Mesura el percentatge d’hemoglobina (Hb) oxidada en sang arterial mitjançant espectres lumínics.
• L’Hb rica en O2 és vermella brillant i la pobre en O2 és vermella fosca.
• Amb un diode emissor de llum en un extrem i un receptor en l'altre, l'aparell mesura l'absorció espectrofotomètrica i dóna un càlcul de la SpO2.
PULSICOXIMETRIA
• Mesura el percentatge de carboxiHb.
• Funciona per principis molt similars al de la pulsioximetria
• És molt útil per valorar a persones afectades per fum d’incendis i per tant per decidir si cal o no trasllat hospitalari. Malgrat això no és material de les ambulàncies de SVA (si del GEM de Bombers)
ACTUACIÓ DAVANT EL PACIENT AMB DISPNEA(1)
• Posició del pacient:– conscient: semiassegut o assegut amb
les cames penjant.– inconscient i respiració espontània:
PLS.– en aturada respiratòria: decúbit supí
per fer maniobres.
• Descordar les robes que l’angoixin.
• Suport psicològic.
• Repòs físic absolut.
ACTUACIÓ DAVANT EL PACIENT AMB DISPNEA(2)
• No demorar el trasllat • Tenir disponible el material per SVB.• Els objectius són: , reconèixer la
hipòxia per començar l’oxigenoteràpia.
• Revalorarem constantment l’estat del pacient per reconèixer la bradipnea i l’aturada respiratòria.