Embed Size (px)
Citation preview
Catalunya i els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
Primer informe de progrés
Cat
alun
ya i
els
obje
ctiu
s d
e re
duc
ció
d’e
mis
sion
s d
e ga
sos
amb
efe
cte
d’h
iver
nacl
e. P
rimer
info
rme
de
pro
grés
3 3Documents del canvi climàtic
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 1
Catalunya i els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
Tercer informe de progrés
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 2
PRÒLEG
El canvi climàtic és una realitat inequívoca davant la qual ens cal actuar amb
determinació. L’escalfament global és un fenomen que afecta el conjunt del sistema
terrestre, atès que la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera es
distribueix força homogèniament independentment d’allà on es produeixen les
emissions, contràriament a altres fenòmens de contaminació de l’aire. Per aquest
motiu cal fer-hi front de manera concertada. Tanmateix, el principi que inspira el
Conveni marc de les Nacions Unides és la responsabilitat compartida però
diferenciada. Els països industrialitzats tenim una més alta responsabilitat en l’emissió
de gasos amb efecte d’hivernacle tant per la quantitat com pel temps que fa que
produïm aquestes emissions. Per tant, els esforços de reducció han de ser
proporcionals a aquesta responsabilitat i, lògicament, al grau de desenvolupament.
En aquest context la UE ha pres un ferm compromís conjunt de reducció d’emissions
per a l’any 2020. Catalunya se suma a aquest compromís i la responsabilitat en el seu
compliment és un aspecte clau a considerar en el nostre marc més immediat d’acció
política, econòmica i social.
És per aquest motiu, i per assegurar que Catalunya assumeix la seva part de
responsabilitat, que el Govern va aprovar el 7 d’octubre de 2008 el Pla marc de
mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, amb fi de contribuir a complir, en la
part proporcional, l’objectiu establert pel Protocol de Kyoto per a l’Estat espanyol, i a la
vegada estar preparat per incorporar els acords europeus per a la reducció dels gasos
amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020.
Aquest document presenta una visió global sobre l’estat actual de progrés en
l’assoliment de l’objectiu establert al Pla marc de mitigació del canvi climàtic. És el
segon volum de la sèrie creada l’any 2010, quan es va iniciar la publicació dels 5
informes de progrés a Catalunya, un per a cada any del Període de Kyoto.
Sota el nom “Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto”, es
presenta la situació actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a
Catalunya, des del 1990 fins al 2010. S’inclou, també, una comparativa amb les
situacions a Espanya i a la Unió Europea. S’avaluen tendències històriques de les
emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, en particular, els resultats per als tres
primers anys del període de Kyoto (2008, 2009 i 2010), amb l’objectiu final d’avaluar
l’efectivitat del Pla marc de mitigació del canvi climàtic i d’identificar fortaleses,
oportunitats, debilitats i pròxims passos per garantir el compliment amb els objectius
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 3
fixats en el mateix Pla. Aquest informe té 5 capítols i un resum executiu que sintetitza
les idees principals de l’anàlisi tècnica que s’ha portat a terme.
Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, esperem que aquest document serveixi al
lector per aprofundir en el coneixement sobre l’acció climàtica catalana i sobre el repte
de futur que Catalunya ha d’afrontar al respecte.
Barcelona, abril del 2013
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Departament de Territori i Sostenibilitat
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 4
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 5
SUMARI
0. RESUM EXECUTIU............................................................................................ 9
1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME ........................................................................ 29
2. SITUACIÓ ACTUAL I TENDÈNCIES............................................................... 35 2.1. Emissions totals de GEH. Sèrie 1990-2010................................................................ 35 2.2. Emissions sotmeses a Directiva i emissions difuses .............................................. 53
3. INDICADORS MACROECONÒMICS I DEMOGRÀFICS................................. 69 3.1. Evolució a Catalunya ................................................................................................... 69 3.2. Catalunya, Espanya i la Unió Europea....................................................................... 72
4. INDICADORS SECTORIALS........................................................................... 74 4.1. Sector energètic ........................................................................................................... 74 4.2. Sector del transport ..................................................................................................... 75 4.3. Activitats industrials .................................................................................................... 78 4.4. Sector residencial ........................................................................................................ 82 4.5. Sector serveis............................................................................................................... 83 4.6. Sector de l’agricultura i la ramaderia ......................................................................... 85 4.7. Sector dels residus ...................................................................................................... 89
5. COMPLIMENT AMB OBJECTIUS................................................................... 92 5.1. Període 2008-2012 ........................................................................................................ 92 5.2. Període 2013-2020 ...................................................................................................... 105 5.3. Període post2020........................................................................................................ 108
ANNEX I: INVENTARI D’EMISSIONS DE GEH 1990-2010 ..................................... 109
ANNEX II: SIGLES I ACRÒNIMS ............................................................................. 113
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 6
ÍNDEX DE FIGURES Il·lustració 1. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya. Anys 1990-2010. ........ 36
Il·lustració 2. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Any 2010.
............................................................................................................................... 37
Il·lustració 3. Distribució de les emissions de GEH provinents d’activitats de combustió
a Catalunya pel sector del processament de l’energia. Any 2010......................... 38
Il·lustració 4. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Anys 1990-
2010....................................................................................................................... 39
Il·lustració 5. Distribució per gas de les emissions de GEH, en CO2 equivalent, a
Catalunya. Any 2010. ............................................................................................ 40
Il·lustració 6. Evolució de les emissions de CO2 a Catalunya. Anys 1990-2010. ......... 41
Il·lustració 7. Evolució de les emissions de GEH diferents del CO2 a Catalunya. ........ 43
Il·lustració 8. Variació de les emissions de GEH a Catalunya entre el 2009 i el 2010,
per sectors............................................................................................................. 45
Il·lustració 9. Variació de les emissions de GEH a Catalunya entre el 2009 i el 2010,
per sectors............................................................................................................. 46
Il·lustració 10. Tendència de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya
entre 1990 i 2010................................................................................................... 48
Il·lustració 11. Variació de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya
entre el 2009 i el 2010. .......................................................................................... 49
Il·lustració 12. Distribució de les emissions de GEH a la UE-27 per sectors. Any 2010.
............................................................................................................................... 51
Il·lustració 13. Distribució de les emissions de GEH a Espanya per sectors. Any 2010.
............................................................................................................................... 52
Il·lustració 14. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Any 2010.
............................................................................................................................... 52
Il·lustració 15. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya entre directiva i
difuses. Any 2010. ................................................................................................. 55
Il·lustració 16. Distribució de les emissions de GEH entre directiva i difuses a la UE-27,
Espanya i Catalunya. Any 2010. ........................................................................... 56
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 7
Il·lustració 17. Emissions sotmeses a directiva a Catalunya. Any 2011. ...................... 58
Il·lustració 18. Evolució per sectors de les emissions de GEH verificades de les
instal·lacions sotmeses a directiva a Catalunya, entre els anys 2005 i 2011........ 59
Il·lustració 19. Evolució de les emissions verificades i dels drets d’emissió assignats de
les instal·lacions sotmeses a directiva a Catalunya, entre els anys 2005 i 2011. . 61
Il·lustració 20. Variació entre les emissions verificades i els drets d’emissió assignats
per la Directiva a la UE-27, Espanya i Catalunya per a l’any 2011. ...................... 63
Il·lustració 21. Evolució de les emissions verificades i dels drets d’emissió assignats de
les instal·lacions sotmeses a directiva a la UE-27, entre els anys 2005 i 2011. ... 64
Il·lustració 22. Distribució per sectors de les emissions difuses a Catalunya. Any 2010.
............................................................................................................................... 65
Il·lustració 23. Evolució de les emissions difuses a Catalunya. Sèrie 2005-2010. ....... 66
Il·lustració 24. Evolució de la intensitat en emissions a Catalunya............................... 69
Il·lustració 25. Evolució de les emissions de GEH per capita a Catalunya entre els anys
1990 i 2010............................................................................................................ 70
Il·lustració 26. Emissions de GEH per PIB, a preus constants del 2005, per a
Catalunya, Espanya i la UE-27. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del
MAGRAMA i de l’Idescat. ...................................................................................... 72
Il·lustració 27. Emissions de GEH per capita a Catalunya, Espanya i la UE-27........... 73
Il·lustració 28. Tendència de les emissions de GEH en el sector energètic a Catalunya.
............................................................................................................................... 74
Il·lustració 29. Tendència de les emissions de GEH en el sector del transport a
Catalunya. ............................................................................................................. 76
Il·lustració 30. Emissions de GEH per tipus de transport a Catalunya. ........................ 77
Il·lustració 31. Tendència de les emissions de GEH en el sector industrial. ................ 78
Il·lustració 32. Tendència de les emissions de GEH en les indústries manufactureres i
de construcció a Catalunya. .................................................................................. 79
Il·lustració 33. Tendència de les emissions de GEH associades a processos industrials
(no energia) a Catalunya. ...................................................................................... 80
Il·lustració 34. Evolució de les emissions de GEH de processos industrials per
categories a Catalunya. Sèrie 1990-2010. ............................................................ 81
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 8
Il·lustració 35. Tendència de les emissions de GEH per l’ús de dissolvents i altres
productes a Catalunya........................................................................................... 82
Il·lustració 36. Tendència d’emissions de GEH en el sector residencial a Catalunya. . 83
Il·lustració 37. Tendència d’emissions de GEH en el sector dels serveis a Catalunya.84
Il·lustració 38. Tendència d’emissions de GEH en el sector de l’agricultura i la
ramaderia a Catalunya. ......................................................................................... 85
Il·lustració 39. Evolució de les emissions de les principals categories del sector de
l’agricultura i la ramaderia a Catalunya per al període 1990-2010........................ 86
Il·lustració 40. Evolució de les emissions de CH4 per la gestió dels fems a Catalunya,
per tipus de bestiar. ............................................................................................... 87
Il·lustració 41. Evolució de les emissions de CH4 per la fermentació entèrica a
Catalunya, per tipus de bestiar.............................................................................. 88
Il·lustració 42. Tendència de les emissions de GEH en el tractament i l’eliminació de
residus a Catalunya............................................................................................... 89
Il·lustració 43. Tendència de les emissions de GEH en el tractament i l’eliminació de
residus a Catalunya per tipus de tractament. ........................................................ 90
Il·lustració 44. Situació actual d’emissions difuses a Catalunya vers l’objectiu del
PMMCC. ................................................................................................................ 93
Il·lustració 45. Balanç de les emissions difuses a Catalunya vers els objectius de Kyoto
i el PMMCC. .......................................................................................................... 96
Il·lustració 46. Evolució de l’estat de les emissions vers l’objectiu del PMMCC per a
Catalunya. ............................................................................................................. 97
Il·lustració 47. Evolució de l’estat de les emissions vers l’objectiu de Kyoto per a la UE-
15......................................................................................................................... 100
Il·lustració 48. Evolució de l’estat de les emissions vers l’objectiu de Kyoto per a
Espanya............................................................................................................... 103
Il·lustració 49. Seguiment de les emissions difuses a Catalunya amb objectius per al
2020..................................................................................................................... 106
Il·lustració 50. Projecció d’emissions totals a Catalunya amb objectius post2020. .... 108
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 9
0. RESUM EXECUTIU
Aquest document, el Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de
Kyoto, és el tercer volum de la sèrie creada l’any 2010, quan es va iniciar la publicació
dels 5 informes de progrés a Catalunya, un per a cada any del Període de Kyoto. Com
en els dos primers volums, aquest document presenta la situació actual en matèria
d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya i una anàlisi
comparativa amb la situació a Espanya i a la Unió Europea. En aquest document
s’analitzen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya, des
del 1990 fins al 2010. Aquest informe també inclou una comparativa amb les situacions
a Espanya i a la Unió Europea.
L’objectiu principal és avaluar el progrés actual de Catalunya pel que fa a l’assoliment
de l’objectiu establert en el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-
2012 (PMMCC) en el marc del Protocol de Kyoto.
L’anàlisi presentada en aquest informe es basa, principalment, en la informació de
l’Inventari Nacional d’Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, per al període
1990-2010 (últimes dades disponibles), del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi
Ambient (MAGRAMA), desglossat per comunitats autònomes, així com en les dades
del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) sobre el règim de comerç de drets
d’emissió, i les estimacions de futur que es porten a terme des de l’Oficina Catalana
del Canvi Climàtic per al període 2013-2020-2050.
Les dades d’emissions de GEH es presenten estructurades en la classificació del Grup
Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC, IPCC en les seves
sigles en anglès) de set categories: 1. Processament de l’energia, 2. Processos
industrials, 3. Ús de dissolvents i altres productes, 4. Agricultura, 5. Canvis d’ús del sòl
i silvicultura, 6. Residus i 7. Altres. A l’inventari espanyol, la categoria de canvis d’ús
del sòl i silvicultura es comptabilitza exclusivament en l’àmbit de l’Estat espanyol i, per
tant, no existeix la dada específica per a Catalunya. D’altra banda, la darrera categoria
(Altres) no presenta emissions en tota la sèrie temporal perquè són nul·les per a tot el
territori de l’Estat espanyol.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 10
Les emissions de referència per a Catalunya quant a l’assoliment de l’objectiu del
PMMCC són les que anomenem emissions de l’Any Base PMMCC1 (valor equivalent a
40.331.170 t CO2 eq). Aquest valor és fix i permet donar-nos la indicació sobre la
proximitat a l’objectiu de reducció d’emissions establert. Les emissions de l’Any Base
PMMCC no coincideixen amb les emissions del 1990 per a diòxid de carboni (CO2),
metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), ni les emissions de l’any 1995 per als gasos fluorats,
que s’actualitzen amb les noves sèries temporals d’emissions a causa de les millores
metodològiques que s’incorporen anualment a l’inventari nacional d’emissions de GEH.
Per determinar els objectius del Protocol de Kyoto, i concretament del PMMCC, es van
establir com a emissions de l’any base les emissions del 1990 i les del 1995 per a
cadascun dels gasos corresponents, amb les dades disponibles en aquell moment.
Amb aquest informe, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic avalua tendències
històriques de les emissions de GEH i, en particular, els resultats per als tres primers
anys del període de Kyoto (2008, 2009 i 2010), amb l’objectiu final d’avaluar l’efectivitat
del PMMCC i d’identificar fortaleses, oportunitats, debilitats i pròxims passos per
garantir el compliment amb els objectius fixats en el PMMCC.
DADES DEL 2010
Les emissions a Catalunya l’any 2010 (últim any disponible) van ser de 50,2 milions de
tones de CO2 equivalent. Les emissions de GEH l’any 2010 van augmentar molt lleugerament respecte a l’any anterior (prop de l’1%) és a dir, després de dos anys
de reducció, es va emetre uns 0,35 milions de tones de CO2 eq més que l’any 2009.
Des del 1990, les emissions totals de GEH van seguir una evolució creixent fins al
2005, any que va marcar un pic històric d’emissions i a partir del qual es va iniciar un
canvi de tendència. L’any 2010 se situa a prop del nivell de les emissions del 2002, i
és el primer any que les emissions creixen, molt lleugerament, en els últims 3 anys.
Addicionalment a les millores estructurals d’eficiència energètica i de reducció
d’emissions, la crisi econòmica contribueix clarament a les reduccions de les
emissions dins de l’Estat i a Catalunya, i en aquest sentit destaca la disminució en els
sectors industrial i del transport.
1 Les emissions de l’any base (del Protocol de Kyoto i del PMMCC) són les emissions de l’any 1990 per als gasos de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), i les emissions de l’any 1995 per als gasos fluorats.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 11
Les emissions de GEH de Catalunya el 2010 es van situar un 24% per damunt de les emissions de l’Any Base del PMMCC, mentre que a l’Estat espanyol es van situar un
23% per damunt de l’any base del Protocol de Kyoto. Les emissions de Catalunya van
representar, aquell mateix any, un 14% de les emissions d’Espanya i un 1% respecte a
les emissions de la UE-27.
Il·lustració RE. 1. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors2. Any 2010.
Processament de l'energia75,7%
Processos Industrials
8,4%Ús de dissolvents i altres productes
1,0%
Agricultura8,4%
Tractament i eliminació de
residus6,4%
De la il·lustració RE. 1 es desprèn que la categoria de processament de l’energia va
ser clarament predominant, és a dir, un 76% de les emissions de GEH de l’any 2010 a Catalunya estaven associades a la crema de combustibles fòssils, majoritàriament en el sector del transport (27%), de les indústries manufactureres i de la construcció (23%) i del sector energètic (13%). Amb una
contribució de més del 8%, hi ha el sector de processos industrials, on s’inclouen les
emissions associades a la producció de productes minerals i metal·lúrgics, la indústria
química i la producció i el consum d’halocarburs i d’hexafluorur de sofre (SF6).
L’agricultura i el tractament de residus hi van contribuir, respectivament, en més d’un
8% i gairebé un 6,5% del total d’emissions, mentre que l’ús de dissolvents va ser el
sector amb menys pes en el total d’emissions de GEH.
2 Els sectors «Canvis de l’ús del sòl i silvicultura» i «Altres» no tenen associades emissions de GEH en els inventaris elaborats pel MAGRAMA.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 12
La categoria del processament de l’energia que es presenta en la il·lustració anterior
inclou les emissions derivades d’activitats de combustió, que són responsables del
99% de les emissions. L’1% restant són emissions fugitives dels combustibles.
Il·lustració RE. 2. Distribució de les emissions de GEH provinents d’activitats de combustió a Catalunya pel sector del processament de l’energia. Any 2010.
Indústries del Sector Energètic
17,8%
Emissions fugitives dels combustibles
0,6%
Altres Sectors (Residencial, Serveis...)
15,4%
Transport35,5%
Indústries manufactureres i de la
construcció30,7%
L’anterior il·lustració mostra la contribució d’aquestes emissions de combustió entre les
indústries del sector energètic (centrals tèrmiques, refineries de petroli, transformació
de combustibles), el transport, les indústries manufactureres i de la construcció, i la
combustió en el sector residencial, serveis i d’altres.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 13
Il·lustració RE. 3. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Anys 1990-2010.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Em
issi
ons
Pro
cess
amen
t ene
rgia
- m
ilers
t CO
2 eq
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
Em
issi
ons
Altr
es c
ateg
orie
s -
mile
rs t
CO
2 eq
Processament de l'energia Processos Industrials Ús de dissolvents i altres productes Agricultura Tractament i eliminació de residus
L’evolució de les emissions per sector des del 1990 ha estat diferent per a cadascun
dels sectors: els sectors del processament de l’energia i de residus van créixer d’una
manera sostinguda; el sector agrícola va ser força constant, el sector dels processos
industrials va fluctuar (des del 1990 fins al 2000 se’n va registrar un creixement
sostingut, que es va acabar el 2000, any en què va començar un període de
decreixement) i, finalment, el sector de l’ús de dissolvents, que també va fluctuar al
llarg dels anys, va destacar per un descens en els últims quatre anys.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 14
Il·lustració RE. 4. Distribució per gas de les emissions de GEH, en CO2 equivalent, a Catalunya. Any 2009.
Gasos Fluorats
3%
N2O6%
CO280%
CH411%
CH4 Residus 52% Agricultura 40% Combustió i fugitives 8%
N2O Agricultura 69% Combustió 12% Ús dissolvents 11% Residus 7% Processos industrials 1%
CO2 Combustió 92% Processos industrials 7% Ús dissolvents 1%
Gasos Fluorats Processos industrials 100%
Quant a l’anàlisi per gasos regulats pel Protocol de Kyoto, el diòxid de carboni (CO2) va ser el gas amb efecte d’hivernacle més abundant a l’atmosfera i el que va contribuir més a l’escalfament global (un 80%, equivalent a un total de 40,3 milions de tones de CO2). Els següents gasos que més van contribuir a l’efecte
d’hivernacle a Catalunya, a gran distància del CO2, van ser el metà (CH4) en un 11%,
l’òxid nitrós (N2O) en un 6% i, finalment, el conjunt de gasos fluorats (HFC, PFC i SF6)
en un 3%. El volum més elevat d’emissions de CO2 es va emetre en el sector del
transport (33%), seguit pels processos de combustió del sector industrial —indústries
manufactureres i de la construcció— (28%) i pel sector energètic (17%). La combustió
en aquests sectors va representar aproximadament el 92% de les emissions de CO2.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 15
Il·lustració RE. 5. Variació de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya entre el 2009 i el 2010.
0,7%
-2,8%
2,4%
-3,0% -2,0% -1,0% 0,0% 1,0% 2,0% 3,0%
Catalunya
Espanya
UE-27 UE-27
Catalunya
La il·lustració anterior representa la variació de les emissions entre els anys 2009 i
2010. El comportament de tot el conjunt de l’Estat espanyol és diferent a Catalunya i el
global dels països de la Unió Europea, a diferència dels últims anys i entre els
mateixos estats, el conjunt d’Espanya va reduir les emissions l’any 2010 (-2,8%) al
contrari que Catalunya que augmentà les seves emissions (+0,7%) i la UE-27 (+2,4%).
Els principals sectors que van contribuir a la reducció a Espanya van ser els sotmesos
a la Directiva de comerç de drets d’emissió (consum de combustibles fòssils en els
sectors industrial i energètic), i concretament va destacar la reducció de les emissions
del sector elèctric (un -19% respecte al 2009) sobretot per un menor consum de
combustibles fòssils al produir-se menys electricitat i un augment de l’ús de les
energies renovables. A Catalunya, la disminució de les emissions d’aquests sectors regulats va ser inferior (un -9% respecte al 2009). La diferència principal
respecte a Espanya va raure en l’evolució del model de generació elèctrica, que va
permetre reduir el consum de carbó a la resta de l’Estat espanyol i, a la vegada, que el
pes de les energies renovables hi continués creixent notablement.
Les emissions a Espanya continuen disminuint com en 2008 i 2009, però aquest últim
any, el 2010, la reducció no ha estat tan acusada. El principal motiu del descens tant
dràstic de les emissions a Espanya, és la forta reducció del consum de combustibles
fòssils en la generació elèctrica en centrals tèrmiques (carbó i gas natural) amb un
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 16
augment de l’ús de les energies renovables i la nuclear. També disminueix les
emissions en el transport. En la resta de sectors, com en residus, les emissions van
augmentar a Espanya respecte l’any anterior, sobretot per l’augment de les emissions
en abocadors. Les emissions degudes a l’agricultura, també presenten una tendència
a l’alça resultat de l’augment de les emissions de les activitats de gestió de sòls
agrícoles. Les emissions de fluorats en la refrigeració i instal·lacions d’aire condicionat
van augmentar a Espanya un 7% per l’evolució tendencial en augment de l’estoc
d’aquests gasos que donen servei a aquesta activitat.
L’evolució de les emissions aquest últim any ha estat diferent entre els Estats
Membres de la Unió Europea. En general, pel conjunt dels 27 països, es podria dir que
hi ha una certa recuperació econòmica en la majoria de països. La demanda final
d’energia es va incrementar un 3,7% al 2010.
L’any 2010, l'hivern va ser també més fred que l'any anterior, la qual cosa porta a una
major demanda d’energia per a la calefacció i l'augment de les emissions dels sectors
residencial i comercial. El fort i continu augment en l'ús d'energies renovables i la
millora de la intensitat de carboni dels combustibles fòssils va impedir que l'augment
de les emissions de GEH sigui més alt.
Entre els Estats Membres de la Unió Europea, en general, els sectors sotmesos a la
Directiva de Comerç van augmentar, en 2010, les seves emissions més que els
sectors difusos. Les emissions verificades de 2010 de la UE-27 en les instal·lacions de
la UE van augmentar un 2,5%, amb un augment de les emissions dels sectors
industrials d’un 5,2%. Aquests augment de les emissions regulades de la UE el 2010
va ser, però, inferior al creixement real del valor afegit brut industrial d'aquest any.
Entre els sectors regulats de la UE, el major increment provenia de les indústries
manufactureres i la construcció (incloent emissions de procés de la indústria del ferro i
l’acer) i de la producció pública d'electricitat i calor. Una major activitat industrial
durant l'any 2010, després de la forta contracció el 2009, sembla haver donat lloc a un
augment més acusat en la demanda final d'energia i les emissions en aquests sectors.
El sector que més va contribuir a l'augment de les emissions a la UE el 2010 va ser,
però, el referent al residencial i comercial, motivat, tal i com s’ha dit, per l’augment de
la demanda de calefacció a les llars per l’especial fred de l’hivern de 2010. En general,
les emissions de GEH van augmentar en la majoria dels sectors durant el 2010, en
particular els sectors dependents de la combustió de combustibles fòssils.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 17
EMISSIONS DIRECTIVA I EMISSIONS DIFUSES
Les emissions poden dividir-se en dues categories principals, d’acord amb les actuals
polítiques climàtiques europees: aquelles emissions que provenen de les instal·lacions
sotmeses a la Directiva de comerç de drets d’emissió, i les no sotmeses a la Directiva,
també anomenades difuses (per exemple, emissions de transport, residus, agricultura,
instal·lacions de combustió amb una potència inferior als 20 MW i altres fonts).
De les 50,16 Mt CO2 eq totals emeses a Catalunya, el 32% (16,10 Mt CO2 eq)
corresponen a les emissions de les instal·lacions sotmeses a la Directiva, i el 68%
restant (34,06 Mt CO2 eq) són emissions en els sectors difusos.
Les emissions de les 172 instal·lacions sotmeses a la Directiva a Catalunya l’any 2011
(últim any amb dades disponibles) són de 15,7 Mt CO2 eq, i per tant es produeix una
reducció del 3% respecte a l’any anterior. En aquest any, tots els sectors regulats, a excepció del sector de generació d’energia elèctrica, emeten menys emissions que drets d’emissió inicialment assignats pel Pla Nacional d’Assignació 2008-2012
(PNA 2008-2012). Per aquest motiu, considerant el conjunt d’instal·lacions afectades
pel règim de comerç de drets d’emissió, s’han emès un 24% (4,8 Mt CO2 eq)
d’emissions menys que els drets assignats per a aquest any.
Mirant enrere, les emissions de la Directiva ha anat disminuint en els últims anys, una
reducció que és conseqüència, en part, de la disminució de la producció industrial,
sobretot en el sector del ciment, amb la consegüent disminució de la demanda
energètica corresponent. D’altra banda, la progressiva migració del model de
generació elèctrica cap a un ús més elevat de les energies renovables, la millora de
l’eficiència energètica i la recent reducció dels últims anys de la demanda elèctrica han
contribuït a la caiguda d’emissions en el sector de la generació elèctrica.
L’any 2011, a banda del sector de la generació elèctrica, també van augmentar les
seves emissions de CO2 el sector que inclou les instal·lacions de combustió i
cogeneració, amb un augment del 2%, el sector de les refineries (1%) i el del vidre
(7%). Les emissions de les instal·lacions de combustió i cogeneració són les que
globalment més han augmentat des de l’inici de l’aplicació del règim de comerç, amb
un increment del 50% respecte els valors de 2005.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 18
Il·lustració RE. 6. Evolució per sectors de les emissions de GEH verificades de les instal·lacions sotmeses a directiva a Catalunya, entre els anys 20053 i 2011.
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
mile
rs t
CO
2 eq
Generació Elèctrica Cogeneració i Combustió RefineriesFerro colat / Acer Ciment CalçVidre Ceràmica Pasta paper / Paper i cartró
20.062 19.758 19.93818.814
16.60315.935 15.665
Les emissions dels sectors directiva de Catalunya representen el 12% del total
d’emissions directiva a Espanya, i menys d’un 1% del total de la Unió Europea dels 27.
Les emissions de GEH en els sectors difusos van ser de 34,1 Mt CO2 eq l’any 2010
(últim any amb dades disponibles). El transport és el màxim responsable de les emissions difuses, amb un 41% del total d’aquestes emissions (43% tenint en
compte altres modes de transport com la maquinària de l’agricultura i la silvicultura i la
flota pesquera nacional), seguit de les emissions per processament d’energia en els
sectors industrial no sotmès a directiva amb una contribució del 19% i la combustió en
els sector residencial, de serveis i agricultura, amb un 15%. En una proporció menor hi
ha els sectors de l’agricultura i del tractament de residus, amb un 12% i un 9%,
respectivament. Finalment, els sectors difusos amb menys incidència respecte al total
d’emissions difuses són els d’usos de dissolvents i les emissions fugitives de
l’extracció i el tractament de combustibles fòssils.
3 Primer any d’aplicació de la Directiva de comerç de drets d’emissió (Directiva 2003/87/CE).
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 19
Taula RE. 1. Evolució per sectors de les emissions dels sectors difusos a Catalunya
Sectors/emissions (milers tones CO2 eq)
Any Base PMMCC 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Sector industrial no directiva 8.942 7.483 7.162 6.452 5.571 6.571
Combustió en sector residencial, serveis i agricultura 4.946 4.520 4.592 4.801 4.603 5.054
Transport4 14.736 15.490 16.044 14.956 14.211 13.490
Altres emissions de transport5 760 789 801 808 793 794
Emissions fugitives dels combustibles 625 331 251 259 271 220
Ús de dissolvents 463 476 473 454 450 497
Agricultura i ramaderia 4.360 4.349 4.405 4.072 4.094 4.213
Residus 2.801 2.936 3.024 3.111 3.175 3.222
Total emissions difuses 26.675 37.633 36.373 36.753 34.913 33.169 34.062
Les emissions dels sectors difusos a Catalunya entre el 2005 i el 2007 van seguir una
tendència lleugerament decreixent, cosa que va fer que l’any 2005 es convertís en el pic d’emissions de Catalunya, tant pel total d’emissions com pels sectors difusos.
Entre els sectors anomenats difusos, les emissions fugitives dels combustibles són les
que més van variar des del 2005, amb una reducció del 65%. Al darrere hi ha el
conjunt que engloba el sector industrial (no directiva) que van disminuir un 27%, per
efecte de la disminució en el consum energètic i, per tant, el consum més baix de
combustibles fòssils del sector. El sector residencial i comercial, ha anat fluctuant des
del 2005, estant, l’any 2010, un 2% per sobre dels valors de 2005. Les emissions
derivades de l’ús de dissolvents també han seguit una tendència irregular en aquests
anys, doncs han augmentat i disminuït fins a situar-se l’any 2010 un 7% superiors a
2005. El sector de l’agricultura i la ramaderia ha seguit una tendència més estancada,
amb pocs canvis, sent l’any 2010 les emissions un 3% inferiors respecte al 2005. L’any
2010, com ja va passar l’any 2009, les emissions de GEH en el sector del transport
4 Les emissions del sector del “Transport” inclouen: aviació civil (domèstic), transport per carretera, per ferrocarril, marítim (nacional) i d’altres (altres fonts mòbils i maquinària). 5 Les emissions de la categoria “Altres emissions de transport” inclouen: emissions de la maquinària del sector de l’agricultura, de la silvicultura i les emissions de la flota pesquera nacional.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 20
van ser inferiors a les de l’any 2005 (-8%), no obstant, l’evolució de les emissions en
aquest sector va ser diferent, atès que van augmentar un 9% fins a l’any 2007 i l’any
2008, a causa de la caiguda del consum de carburants, van disminuir un 7%, assolint
nivells només un 1% superiors als del 2005, i en el 2009 i 2010 s’ha accentuat aquesta
caiguda de les emissions, conseqüència del menor consum de combustibles fòssils
principalment per la crisi econòmica en què es troba Catalunya.
Les emissions en el sector dels residus, en canvi, van augmentar les emissions des de
2005. Les emissions derivades del tractament i l’eliminació de residus van créixer
linealment un 15% al llarg del període.
Globalment, les emissions dels sectors difusos de Catalunya representen el 14,5% del
total d’emissions difuses a Espanya i l’1,2% de la Unió Europea.
EMISSIONS PER CAPITA
La població té un efecte directe molt important sobre el volum d’emissions de GEH a
l’atmosfera. Així, històricament, s’ha constatat que les emissions han augmentat amb
l’increment de la població. Aquesta proporcionalitat només es pot invertir quan la ràtio
d’emissions per capita es redueix, com en els últims anys, que tot i l’augment de la
població, el rati ha caigut dràsticament pel fort descens de les emissions.
L’anàlisi de l’evolució de les emissions per capita indica que, després del recent pic de
8,4 t CO2 eq per habitant del 2005, hi va haver una reducció sostinguda que va arribar
a 8,0 t CO2 eq per capita els anys 2006 i 2007. En l’any 2008 es pot observar una
reducció més radical que va arribar a 7,4 t CO2 eq per habitant, i la caiguda d’emissions ha fet descendir el rati fins a 6,8 t CO2 eq per habitant l’any 2009 i 2010, la qual cosa significa una reducció del 8% respecte a 2008 i una reducció del
19% respecte al 2005.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 21
Il·lustració RE. 7. Evolució de les emissions de GEH per capita a Catalunya entre els anys 1990 i 2010.
Font: elaboració pròpia a partir de dades del MAGRAMA i de l’Idescat.
6,0
6,5
7,0
7,5
8,0
8,5
9,0
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
t CO 2
eq
/ per
cap
ita
Els valors inferiors dels anys 2001 i 2002 s’expliquen per una reducció significativa de
les emissions de GEH associades a la producció de gasos fluorats, però la tendència
creixent de la ràtio d’emissions per capita va continuar fins a l’any 2005.
A partir del 2005, les emissions de GEH per capita van seguir una tendència
decreixent, cosa que significa que les emissions de GEH es van anar desacoblant del creixement de la població. En un context molt específic de població en augment,
com ha estat el cas català en els darrers anys, aquest desacoblament era essencial
per assolir reduccions absolutes d’emissions de GEH, que constaten l’existència de
canvis estructurals en el model d’emissions.
Si es fa una comparació, les emissions de GEH per capita a Espanya l’any 2010 són
de 7,7 t CO2 eq, mentre que per a la UE-27 són de 9,4 t CO2 eq i a Catalunya són de
6,8 t CO2 eq .
EMISSIONS PER PRODUCTE INTERIOR BRUT
La intensitat en emissions va experimentar una forta caiguda entre els anys 2000 i
2002 a causa dels descens de les emissions totals en l’any 2001 i 2002 com a
conseqüència de la caiguda d’emissions de HFC causat per la construcció i posada en
marxa, en una de les plantes de fabricació de HCFC-22, d’una instal·lació per a la
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 22
reducció de les emissions de HFC-23 i això va fer disminuir les emissions totals de
GEH. En els anys següents, va incrementar-se la intensitat en emissions fins al 2005,
degut a un increment de les emissions i també del PIB català, però a partir d’aquest
any i fins 2009 les emissions per PIB van disminuir un 16% respecte 2005. L’últim any,
però, el petit augment de les emissions ha fet també augmentar la intensitat un 0,6%,
en concordança amb l’augment de les emissions totals aquest any. No obstant,
aquests valors mostren una millora contínua de la intensitat d’emissions de l’economia
catalana, és a dir, que avui dia es pot generar el mateix producte interior brut utilitzant
menys recursos fòssils.
Durant el període 2000-2010, tant Catalunya com l’Estat espanyol i la UE-27 van reduir
progressivament les seves ràtios d’emissions per PIB (fins a un -20% respecte al 2000
a Catalunya i un 24% a Espanya). A la UE-27 la reducció d’aquesta ràtio en aquesta
dècada va ser menys accentuada, l’any 2010 va assolir un nivell un 19% inferior
respecte al 2000. Les principals diferències entre la UE-27 i Espanya o Catalunya es
troben en el fet que l’evolució de les emissions de la UE-27 durant el període 2000-
2010 va ser d’un decreixement sostingut, mentre que a Espanya i Catalunya hi va
haver un augment de les emissions fins a l’any 2005, amb un fort creixement econòmic
i amb forta intensitat en carboni, moment en què van començar a disminuir les
emissions de GEH, de manera més dràstica que en la totalitat de la UE-27. L’any 2010
les emissions per PIB a Catalunya van ser de 270 g CO2 eq / €, per sota dels
375 g CO2 eq / € de l’Estat espanyol. La ràtio de la mitjana de la Unió Europea va ser
de 408 g CO2 eq / €.
Il·lustració RE. 8. Emissions de GEH per PIB, a preus constants del 2005, per a Catalunya, Espanya i la UE-27. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAGRAMA i de l’Idescat.
339 319292 277 268 270
492 479446
385 375420 406 408409
504465
430
0
100
200
300
400
500
600
2000 2005 2007 2008 2009 2010
g C
O2 eq
/ PI
B
Catalunya Espanya UE-27
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 23
ANÀLISI SECTORIAL
Per a cada sector s’estudia tant l’evolució de les emissions com altres indicadors
específics que ajuden a identificar les causes de l’increment o el decreixement dels
gasos. Les categories que s’analitzen són el sector energètic, el sector del transport, el
sector industrial, el sector residencial, el sector dels serveis, el sector agrícola i
ramader i el sector dels residus.
Il·lustració RE. 9. Tendència de les emissions de GEH per sectors a Catalunya.
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
19901991
19921993
19941995
19961997
19981999
20002001
20022003
20042005
20062007
20082009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
10.000
11.000
12.000
13.000
14.000
15.000
16.000
17.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
19901991
19921993
19941995
19961997
19981999
20002001
20022003
20042005
20062007
20082009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
300
350
400
450
500
19901991
1992
199319
9419
951996
19971998
19992000
20012002
20032004
20052006
20072008
20092010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
1.4001.600
1.8002.0002.2002.400
2.6002.8003.000
3.2003.400
1990
1991
19921993
199419
95199
61997
19981999
2000
2001
20022003
2004
2005
2006
20072008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO 2
eq
3.700
3.900
4.100
4.300
4.500
4.700
4.900
1990199
119
92199
319
94199
519
961997
199819
99200
020
01200
2200
320
04200
520
06200
720
08200
9201
0
mile
rs to
nes
CO
2 eq
1.200
1.700
2.200
2.700
3.200
3.700
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 24
Indústries del sector energètic
En el sector energètic, que inclou la producció d’energia elèctrica, les refineries de
petroli i la transformació de combustibles, les emissions de GEH van seguir una
tendència creixent important i sostinguda des del 1990, sobretot a partir de l’any 2001,
quan l’augment de les emissions va ser més pronunciat. No obstant això, l’any 2005 es
va produir un pic d’emissions de 9,4 Mt CO2 eq i la tendència va canviar fins a l’últim
valor de 6,8 Mt CO2 eq de l’any 2010, equivalent a un 70% per damunt dels valors del
1990.
Transport
Les emissions de GEH van seguir una tendència clarament alcista fins al 2007, com a
conseqüència de l’augment de l’ús dels mitjans de transport, especialment els vehicles
per carretera, que van provocar un augment lineal del consum de combustibles fòssils,
com la gasolina i el gasoil. No obstant això, en els últims anys hi van haver una
reducció dràstica de les emissions, atribuïble a un consum més baix de carburants
sobretot per efecte de la crisi econòmica. El transport és el sector que té més
incidència en el total d’emissions de GEH a Catalunya, atès que és el responsable del
28% del total d’emissions i del 43% del total d’emissions difuses. L’any 2010
acumulava poc menys de 14 Mt CO2 eq, un 33% per damunt dels nivells del 1990.
Sector industrial
Les emissions de GEH es divideixen en dos grups principals, les relatives a les
activitats de combustió de combustibles fòssils dins de les indústries i aquelles
emissions de procés que no són assimilables a operacions de combustió (per
exemple, emissions associades a la descarbonatació dels carbonats en la producció
de productes minerals). Les primeres van seguir una tendència creixent fins al 2005,
any en què hi va haver una caiguda de les emissions, amb una recuperació l’últim any
quan es va assolir l’any 2010 el valor de 11,7 Mt CO2 eq (un 43% per damunt de les
emissions del 1990).
Les emissions de procés van experimentar un fort augment durant la primera dècada
fins a assolir el valor màxim l’any 2000, moment en què hi va haver una caiguda
dràstica en les emissions per efecte de la disminució en la producció d’halocarburs,
ateses les noves obligacions relacionades amb els gasos que afecten la capa d’ozó.
L’any 2010 es van emetre 4,2 Mt CO2 eq, un 14% inferior al 1990.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 25
Sector residencial, comercial i institucional
L’any 2010, les emissions de GEH causades per la crema de combustibles fòssils en
el sector residencial i de serveis van ser el 7% i el 3% de les emissions totals a
Catalunya, respectivament. Tant per al sector residencial com per al dels serveis, les
emissions de GEH van augmentar progressivament des del 1990, fins a assolir l’any
2010 unes emissions de 3,4 Mt CO2 eq per al sector residencial (un 94% per damunt
del 1990) i d’1,5 Mt CO2 eq per al sector dels serveis (un 55% per damunt dels valors
del 1990).
Agricultura i ramaderia
En el sector de l’agricultura i la ramaderia, les emissions de GEH van seguir una
tendència, modulada puntualment per pics i valls, moderadament alcista fins a l’any
2001, en què es va assolir el pic màxim d’emissions, de 4,8 Mt CO2 eq. Des
d’aleshores, les emissions van experimentar una caiguda que s’ha recuperat
lleugerament l’últim any arribant a valors d’un 1% superiors al 1990 (4,2 Mt CO2 eq).
Residus
Les emissions de GEH en el sector dels residus van seguir una tendència lineal i
fortament creixent. L’any 2010 es van emetre 3,2 Mt CO2 eq, que representen un
increment d’un 93% respecte al 1990, i respecte l’any anterior va suposar un augment de l’1%, seguint la tendència dels últims 6 anys.. L’activitat que més va contribuir a les
emissions de GEH va ser la deposició de residus urbans als abocadors,
responsable del 69% de les emissions en aquest sector.
COMPLIMENT AMB EL PMMCC (dins del marc del Protocol de Kyoto)
Catalunya, pel que fa als tres primers anys del període Kyoto, es va situar per sota de les emissions mitjanes necessàries per complir amb l’objectiu fixat al PMMCC (no superar les 36,55 Mt CO2 eq pel conjunt dels sectors difusos anualment). El
valor del 2010 va assolir un nivell del 28% superior respecte a les emissions de l’Any
Base PMMCC, tal com es pot observar en la Il·lustració 44. En l’últim any, les
emissions en els sectors difusos han augmentat lleugerament un 2,7%, després de la
caiguda al 2008 i 2009 d’un 5% en ambdós anys.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 26
Per assolir l’objectiu del PMMCC és necessari que les emissions es mantinguin com a
màxim en els nivells del 2008 de mitjana anual fins a l’any 2012. Si es mantingués el
nivell de reduccions anuals de la mitjana dels últims tres anys s’assoliria l’objectiu.
Il·lustració RE. 10. Situació actual d’emissions difuses a Catalunya vers l’objectiu del PMMCC6.
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
2008 2009 2010 2011 2012
Mt CO2 eq
Assignació gratuïta Objectiu Protocol Kyoto Ús de mecanismes flexibles i Embornals
+24%
Quantitat assignada per l'objectiu PMMCC 2008-2012(+37% Any Base PMMCC)
Emissions difuses de l'Any Base PMMCC
Objectiu de Kyoto (+15% Any Base PMMCC)
+28%+31%
Com es pot apreciar en la il·lustració anterior, durant 2008, 2009 i 2010, les emissions
difuses han estat per sota d’aquest màxim fixat, que preveu un augment del 37% de
les emissions per sobre de l’Any Base PMMCC.
No obstant, cal tenir present, i és important, que l’augment de fins a un 15% per sobre
l’any base és l’objectiu marcat per Kyoto per al conjunt de l’Estat espanyol. L’excés
d’emissions difuses per sobre d’aquest nivell del +15% s’ha de compensar amb la compra d’un equivalent de crèdits de carboni procedents dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto.
6 L’objectiu del +37% inclou la compra del 20% de crèdits de carboni que fa l’Estat espanyol per compensar l’excés d’emissions difuses de tot l’Estat (fent ús de mecanismes flexibles) i el 2% de crèdits gratuïts per l’ús d’embornals.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 27
PERÍODE 2013-2020
La Unió Europea està compromesa amb la reducció del 20% de les seves emissions
de GEH per a l’any 2020 respecte de 1990, i fins a un 30% si s’arriba a un acord
internacional en què la resta de països industrialitzats portin a terme esforços
comparables.
Per a complir d’una manera rentable el compromís de la Comunitat Europea s’ha de
distribuir aquest objectiu de reducció entre sectors, tant els integrats en el règim de
comerç de drets d’emissió com els difusos. Per això, d’una banda, els drets d’emissió
assignats a les instal·lacions sotmeses a Directiva, fins a 2020, s’han de situar per
sota del 21% dels seus nivells d’emissió en l’any 2005, i, d’altra banda, s’ha
d’aconseguir una reducció al voltant del 10% respecte al 2005 en els sectors que no
estan sotmesos al règim de comerç (difusos).
L’objectiu de reducció del 10% per als sectors difusos s’ha distribuït entre els Estats
membres segons la Decisió 406/2009/CE (de l’esforç compartit). D’acord amb aquesta
decisió, l’Estat espanyol ha adoptat com a objectiu disminuir les emissions difuses un
10% respecte a les emissions de l’any 2005.
L’Estat espanyol no ha distribuït territorialment aquest objectiu d’emissions difuses.
No obstant, si prenem com a referència per a Catalunya l’aplicació d’aquest mateix
objectiu de reducció, l’OCCC ha estimat que l’any 2020 les emissions difuses no han de superar els 30,7 milions de tones de CO2 eq.
Il·lustració RE. 11. Seguiment de les emissions difuses a Catalunya amb objectius per al 2020.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Difusos Objectiu unilateral per Espanya. Sector Difusos
Est imació d'emissio ns difuses any 2005 (en aplicació R ègim 2013-2020)
-10% v s 05
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 28
PERÍODE POST2020
El Consell Europeu ha assumit que, d’acord amb la informació científica disponible, per
evitar que l’escalfament del planeta no superi els 2°C de mitjana, calen unes
reduccions d’entre el 80% i el 95% respecte a l’any 1990 per part dels països
industrialitzats en l’horitzó a 2050. El Regne Unit és el primer país a establir un objectiu
vinculant de reducció d’emissions per a l’any 2050; en aquest cas, el Govern britànic
es compromet a una reducció del 80% respecte a les emissions del 1990.
Si es traslladés aquest objectiu a les emissions globals de Catalunya, significaria
aconseguir una reducció d’entre el 85% i el 96% respecte a les emissions del 2010, és
a dir, estabilitzar el nivell d’emissions entre els 1,9 i els 7,4 Mt CO2 eq.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 29
1. INTRODUCCIÓ A L’INFORME
CONTEXT, ABAST I OBJECTIU
El Govern de Catalunya va aprovar el 7 d’octubre de 2008 el Pla marc de mitigació del
canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (d’ara endavant, PMMCC). L’objectiu del
PMMCC és contribuir a complir, en la part proporcional, l’objectiu establert pel Protocol
de Kyoto per a l’Estat espanyol, i a la vegada estar preparat per incorporar els acords
europeus per a la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al període
2013-2020.
Aquest document exposa l’estat actual del
compliment de l’objectiu fixat pel PMMCC i fa una valoració sobre el progrés
assolit.
El present document, el Tercer informe de progrés a
Catalunya sobre els objectius de Kyoto, és el tercer volum
de la sèrie creada l’any 2010, quan es va iniciar la
publicació dels 5 informes de progrés a Catalunya, un per
a cada any del Període de Kyoto. Com en els primers volums, aquest document
presenta la situació actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle
(GEH) a Catalunya i una anàlisi comparativa amb la situació a Espanya i a la Unió
Europea. En aquest document s’analitzen les emissions de gasos amb efecte
d’hivernacle (GEH) a Catalunya, des del 1990 fins al 2010. Aquest informe també
inclou una comparativa amb les situacions a Espanya i a la Unió Europea.
L’objectiu principal del document és avaluar el progrés actual de Catalunya pel que fa
a l’assoliment de l’objectiu establert al PMMCC, en el marc del Protocol de Kyoto.
ESTRUCTURA
Aquest informe té 5 capítols i un resum executiu que sintetitza les idees principals de
l’anàlisi que s’ha portat a terme. Aquest primer capítol és una breu introducció del que
serà l’informe.
El segon capítol representa el cos principal de l’anàlisi de l’evolució de les emissions
històriques en el període 1990-2010 (totals, per sector i per gas). S’hi analitzen
separadament les emissions segons si són emissions de GEH de les instal·lacions
sotmeses a la Directiva de comerç de drets d’emissió o si es tracta d’emissions que no
hi estan sotmeses, altrament conegudes com a emissions dels sectors difusos. En
aquest mateix capítol es presenta la comparació de l’evolució de les emissions de
GEH a Catalunya respecte a la globalitat de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 30
En el tercer capítol s’introdueix l’anàlisi dels principals indicadors macroeconòmics i
demogràfics de Catalunya en relació amb les emissions de GEH, incloent-hi una
comparació amb Espanya i la Unió Europea. L’objectiu és identificar tendències
estructurals en l’evolució de les emissions i, per tant, analitzar com varia la relació
entre l’evolució de les emissions de GEH i l’evolució del PIB i la població.
De la mateixa manera, el quart capítol recull l’evolució de les emissions de GEH en els
principals sectors i categories que estableix el GIECC (IPCC en anglès) per als
inventaris de GEH. S’hi estudia tant l’evolució de les emissions com altres indicadors
específics que ajuden a identificar les causes de l’increment o el decreixement dels
gasos.
Finalment, en el darrer capítol es presenta l’estudi sobre el progrés actual per arribar a
assolir els objectius, tant del període de Kyoto (2008-2012) com del post2012 (2013-
2020 i 2050).
FONT DE DADES I METODOLOGIA
L’anàlisi presentada en aquest informe es basa en la informació de l’Inventari Nacional
d’Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, per al període 1990-2010 (versió
2012), del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), desglossat
per comunitats autònomes, així com en les dades del Departament de Territori i
Sostenibilitat (DTES) sobre el règim de comerç de drets d’emissió i les estimacions de
futur que es realitzen des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic per al període 2013-
2020-2050.
És important destacar que les dades històriques d’emissions de GEH poden variar
d’un inventari antic a un altre de més recent, a causa de les millores metodològiques
que s’incorporen a l’inventari, que requereixen actualitzar anualment les sèries
temporals.
La informació de l’inventari d’emissions de GEH es presenta en el format de l’IPCC, el
Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, (Format CRF, 7 sectors),
tal com s’estructura la comunicació dels Estats Membres a la Secretaria de la
Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (SCMNUCC) i el
Protocol de Kyoto.
L’estructura de 7 categories és la següent:
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 31
1. Processament de l’energia
Recull les emissions de GEH que emanen d’activitats de combustió (responsables del 99% de
les emissions), com són les indústries del sector energètic (centrals tèrmiques, refineries de
petroli, transformació de combustibles), el transport, les indústries manufactureres i de la
construcció, i la combustió en el sector residencial, serveis i d’altres. L’1% restant són
emissions fugitives dels combustibles.
1.A. Activitats de combustió
1.A.1. Sector energètic: comprèn les emissions per la crema de combustibles en les indústries
de producció energètica i per a l’extracció de combustibles.
1.A.2. Indústries manufactureres i de la construcció: comprèn les emissions per la crema de
combustibles en la indústria. S’hi inclouen les emissions per combustió en la generació
d’electricitat i calor per a ús propi en aquestes indústries.
1.A.3. Transport: comprèn les emissions per la crema i l’evaporació de combustibles per a totes
les activitats de transport (excepte el transport militar). Inclou les emissions en aviació civil,
transport per carretera, per ferrocarril i marítim i altres activitats de transport com canonades
(compressors).
1.A.4. Altres sectors: comprèn les emissions per la crema de combustibles en el sector
residencial, comercial i institucional, i en instal·lacions estacionàries i maquinària mòbil que es
fa servir en agricultura, silvicultura i pesca.
1.A.5. Altres: comprèn la resta d’emissions per la crema de combustibles que no s’hagin
especificat anteriorment, com les emissions en activitats militars.
1.B. Emissions fugitives de combustibles
1.B.1. Combustibles sòlids: comprèn les emissions intencionades i no intencionades de
l’extracció, el processament, l’emmagatzematge i el transport de combustibles sòlids al punt
d’ús final.
1.B.2. Petroli i gas natural: comprèn les emissions fugitives de totes les activitats de petroli i gas
natural com les fuites d’equips, pèrdues per evaporació, la ventilació, la crema i les emissions
accidentals.
2. Processos industrials
Recull les emissions de GEH que emanen dels processos industrials (no emissions directes de
combustió). Les activitats industrials incloses són les següents:
2.A. Productes minerals
2.B. Indústria química
2.C. Producció metal·lúrgica
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 32
2.D. Altres indústries
2.E. Producció d’halocarburs i SF6
2.F. Consum d’halocarburs i SF6
2.G. Altres
3. Ús de dissolvents i altres productes
Recull les emissions de GEH que provenen d’una gran varietat de processos de producció i
consum en els quals s’apliquen dissolvents orgànics, com en l’aplicació de pintures, la neteja
en sec, l’electrònica, entre d’altres; o processos en els quals s’utilitzen HFC, PFC, SF6, N2O o
NH3.
4. Agricultura
Recull les emissions de GEH procedents de totes les activitats directament o indirectament
relacionades amb l’agricultura i la ramaderia (se n’exclouen les activitats de combustió en
aquests sectors).
4.A. Fermentació entèrica
4.B. Gestió dels fems
4.C. Cultiu d’arròs
4.D. Sòls agrícoles
4.E. Cremes planificades de sabanes
4.F. Crema al camp de residus agrícoles
4.G. Altres
5. Canvis d’ús del sòl i silvicultura
Recull les emissions i absorcions (captacions) de CO2 atmosfèric per canvis experimentats en
els diversos dipòsits de carboni corresponents als usos i canvis d’usos del sòl i la silvicultura
(com boscos, cultius, pastures, etc.), i també les emissions d’altres gasos amb efecte
d’hivernacle (CH4 i N2O) originats pels incendis forestals.
Aquestes emissions i absorcions es calculen per al global de l’Estat espanyol i no es
desglossen per comunitats autònomes.
6. Residus
Recull les emissions de GEH que emanen dels processos de tractament i eliminació de residus
sòlids i del tractament d’aigües residuals.
6.A. Dipòsit en abocadors
6.B. Tractament d’aigües residuals
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 33
6.C. Incineració de residus
6.D. Altres: estesa de llots, producció de compost i biogàs i producció de combustibles
a partir de residus.
7. Altres
Recull les emissions de GEH que emanen de l’extracció d’energia geotèrmica. Aquestes
emissions són actualment nul·les per a l’Estat espanyol i per a Catalunya.
Les dades socioeconòmiques s’han obtingut tant de l’Institut Nacional d’Estadística
(INE) com de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Les dades d’emissions de la Unió Europea s’han extret de l’informe Annual European
Union greenhouse gas inventory 1990-2010 and inventory report 2012 (EEA Technical
Report No 3/2012). Així mateix, les dades per a la UE d’alguns dels indicadors utilitzats
són de Greenhouse gas emission trends and projections in Europe 2012. Tracking
progress towards Kyoto and 2020 targets (EEA Report No 6/2012).
Totes les dades analitzades en el present informe exclouen les emissions absorbides
pels embornals (LULUCF), si no és que s’indica el contrari.
Tots els documents citats es poden descarregar de la pàgina web de l’Oficina Catalana
del Canvi Climàtic: www.gencat.cat/canviclimatic.
Any Base i emissions de referència
L’any base representa l’any de referència per determinar objectius de reducció
d’emissions de GEH.
Per determinar els objectius del Protocol de Kyoto, i concretament del PMMCC, es van
establir com a emissions de l’any base les emissions del 1990 per al CO2, el CH4 i el
N2O, i les del 1995 en el cas dels gasos fluorats, amb les dades disponibles en aquell
moment. L’Any Base7 PMMCC equival, doncs, a 40,3 Mt CO2eq. Aquest valor és fix i
permet donar-nos la indicació sobre la proximitat a l’objectiu de reducció d’emissions
establert.
7 El valor exacte d’emissions totals de l’Any Base fixat al PMMCC és de 40.331.170 tones de CO2 eq.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 34
Anualment, i com a conseqüència de millores en la metodologia de l’elaboració de
l’inventari nacional d’emissions, la sèrie temporal (emissions des del 1990 fins a l’últim
any disponible) pot ser modificada. Per aquesta raó, el valor de les emissions de l’any
base, enteses com les emissions del 1990 per al CO2, el CH4 i el N2O i del 1995 per
als gasos fluorats, pot experimentar canvis. No obstant això, i d’acord amb les
pràctiques europees, l’actualització d’aquest valor no implica una actualització de
l’objectiu de reducció.
Les emissions totals del 1990 a Catalunya són de 37,3 milions de tones de CO2 eq i són sempre inferiors a les de l’any base perquè les emissions de gasos
fluorats de l’any 1990 eren inferiors a les del 1995. El valor de les emissions del 1990
podria quedar igualment modificat en pròximes versions de l’inventari si s’incorporen
millores metodològiques que requereixin un ajust de tota la sèrie.
En aquest document sempre es farà la distinció entre emissions de l’Any Base
PMMCC i emissions del 1990. Quant a l’anàlisi del compliment amb l’objectiu del
PMMCC, s’utilitza sempre l’Any Base PMMCC, i pel que fa a l’anàlisi de l’evolució de
les emissions històriques, es fan servir les emissions del 1990 com a punt d’inici de la
sèrie de dades disponibles.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 35
2. SITUACIÓ ACTUAL I TENDÈNCIES
2.1. Emissions totals de GEH. Sèrie 1990-2010
Les emissions a Catalunya l’any 2010 (últim any disponible) van ser de 50,2 milions de
tones de CO2 equivalent, d’acord amb el desglossament per comunitats autònomes
que el MAGRAMA realitza de l’Inventari Nacional d’Emissions de GEH. L’evolució de
les emissions en el període que va des de l’any base fins al 2010 presenta un
increment del 24%.
Les emissions de GEH l’any 2010 van augmentar molt lleugerament respecte a l’any anterior (prop de l’1%) és a dir, després de dos anys de reducció, es va emetre
uns 0,35 milions de tones de CO2 eq més que l’any 2009.
La Taula 1 mostra les dades d’emissions totals de GEH a Catalunya l’any 2010, per
gasos i expressades en diòxid de carboni equivalent. Aquestes dades s’han estructurat
d’acord amb la classificació per sectors de l’IPCC.
Taula 1. Inventari d’emissions de GEH de Catalunya. Any 2010.
Emissions de GEH. Any 2010 CO2 CH4 N2O HFC PFC SF6 Total
SECTOR Milers de tones de CO2 eq 1. Processament de l’energia 37.219 433 339 0 0 0 37.991 2. Processos industrials 2.909 26 22 1.177 37 65 4.237 3. Ús de dissolvents i altres productes 193 0 303 0 0 0 497 4. Agricultura 0 2.277 1.936 0 0 0 4.213 5. Canvis de l’ús del sòl i silvicultura 1 3.020 202 0 0 0 3.222 6. Tractament i eliminació de residus 37.219 433 339 0 0 0 37.991 7. Altres 2.909 26 22 1.177 37 65 4.237 TOTAL ANUAL 40.322 5.756 2.801 1.177 37 65 50.159
Variació respecte a l’Any Base PMMCC 24% Variació respecte al 2009 1%
La Il·lustració 1 mostra l’evolució creixent de les emissions totals des del 1990 fins al
2005, any que esdevé un pic històric d’emissions i a partir del qual s’inicia un canvi de
tendència. L’any 2010 se situa a prop del nivell de les emissions del 2002, i és el
primer any que les emissions creixen, molt lleugerament, en els últims 3 anys. L’any
anterior, va ser el que va patir el canvi més abrupte dels últims 15 anys.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 36
Il·lustració 1. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya. Anys 1990-2010.
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
mile
rs t
CO2 e
q
2.1.1. Per sectors
En l’anàlisi de la situació del 2010 per sectors (Il·lustració 2), es fa palès que el sector
de processament de l’energia era clarament predominant, és a dir, un 76% de les
emissions de GEH a Catalunya estaven associades a la crema de combustibles
fòssils. L’energia produïda per aquests combustibles es fa servir principalment en els
sectors transport, industrial, generació d’energia elèctrica i residencial.
Amb una contribució de poc més del 8%, trobem el sector de processos industrials, on
s’inclouen les emissions associades a la producció de productes minerals i
metal·lúrgics, la indústria química i la producció i el consum d’halocarburs i SF6.
L’agricultura i el tractament de residus hi van contribuir, respectivament, amb un 8% i
un 7% del total d’emissions, mentre que l’ús de dissolvents va ser el sector amb menys
pes en el total d’emissions de GEH (1%).
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 37
Il·lustració 2. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors.8 Any 2010.
Processament de l'energia75,7%
Processos Industrials
8,4%Ús de dissolvents i altres productes
1,0%
Agricultura8,4%
Tractament i eliminació de
residus6,4%
La categoria del processament de l’energia que es presenta a la il·lustració anterior
inclou les emissions derivades d’activitats de combustió, que són responsables del
99% de les emissions, mentre que l’1% restant són emissions fugitives dels
combustibles. La il·lustració següent mostra la contribució d’aquestes emissions de
combustió entre les indústries del sector energètic (centrals tèrmiques, refineries de
petroli, transformació de combustibles), el transport, les indústries manufactureres i de
la construcció, i la combustió en el sector residencial, serveis i d’altres.
8 Els sectors «Canvis de l’ús del sòl i silvicultura» i «Altres» no tenen associades emissions de GEH en els inventaris elaborats pel MAGRAMA.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 38
Il·lustració 3. Distribució de les emissions de GEH provinents d’activitats de combustió a Catalunya pel sector del processament de l’energia. Any 2010.
Indústries del Sector Energètic
17,8%
Emissions fugitives dels combustibles
0,6%
Altres Sectors (Residencial, Serveis...)
15,4%
Transport35,5%
Indústries manufactureres i de la
construcció30,7%
De la Il·lustració 3 es conclou que les emissions del sector transport són les que més
van contribuir al total d’emissions de la categoria «Processament de l’energia», amb
un 35,5%, representant més d’un quart del total d’emissions a Catalunya (27%). A
continuació tenim les emissions provinents de la crema de combustibles fòssils en el
sector de les indústries manufactureres i de la construcció (30,7%) i les indústries en el
sector energètic (17,8%).
L’evolució de les emissions per sector des del 1990 ha estat diferent per a cadascun
dels sectors: els sectors del processament de l’energia i de residus van créixer d’una
manera sostinguda; el sector agrícola va ser força constant, el sector dels processos
industrials va fluctuar (des del 1990 fins al 2000 se’n va registrar un creixement
sostingut, que es va acabar el 2000, any en què va començar un període de
decreixement) i, finalment, el sector de l’ús de dissolvents, que també va fluctuar al
llarg dels anys, va destacar per un descens en els últims quatre anys.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 39
Il·lustració 4. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Anys 1990-2010.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Em
issi
ons
Pro
cess
amen
t ene
rgia
- m
ilers
t CO
2 eq
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
Em
issi
ons
Altr
es c
ateg
orie
s -
mile
rs t
CO
2 eq
Processament de l'energia Processos Industrials Ús de dissolvents i altres productes Agricultura Tractament i eliminació de residus
2.1.2. Per gasos
La distribució de les emissions de GEH per gasos l’any 2010 queda reflectida a la
Il·lustració 5. El diòxid de carboni (CO2) va ser el gas regulat
amb efecte d’hivernacle més abundant a l’atmosfera i el que va
contribuir més a l’escalfament global (un 80%, equivalent a un
total de 40,3 milions de tones de CO2). Els següents gasos que
més van contribuir a l’efecte d’hivernacle a Catalunya, a gran distància del CO2, van
ser el metà (CH4) en un 11%, l’òxid nitrós (N2O) en un 6% i, finalment, el conjunt de
gasos fluorats (HFC, PFC i SF6) en un 3%.
Els gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que
inclou el Protocol de Kyoto són sis: CO2, CH4, N2O i els gasos fluorats
HFC, PFC i SF6.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 40
Il·lustració 5. Distribució per gas de les emissions de GEH, en CO2 equivalent, a Catalunya. Any 2010.
Gasos Fluorats
3%
N2O6%
CO280%
CH411%
CH4 Residus 52% Agricultura 40% Combustió i fugitives 8%
N2O Agricultura 69% Combustió 12% Ús dissolvents 11% Residus 7% Processos industrials 1%
CO2 Combustió 92% Processos industrials 7% Ús dissolvents 1%
Gasos Fluorats Processos industrials 100%
De l’anàlisi de l’evolució de cadascun dels gasos de l’inventari, en resulta que
l’evolució del CO2 va ser molt similar a l’evolució de les emissions totals de GEH, a
causa de la contribució majoritària d’aquest gas en el total (Il·lustració 6). Les
emissions van augmentar des del 1990 fins al 2005, any en què es van estabilitzar i es
van començar a reduir, sobretot el últims anys, 2008 i especialment, en 2009. L’últim
any hi ha un petit canvi de tendència, a l’augmentar-ne les emissions molt breument,
menys d’un 1% (0,7%). El pic del 2005 va situar les emissions en 47,8 milions de tones
de CO2, mentre que l’any 2008 el nivell va ser de 44,3 milions,el 2009 va ser de 40,2
milions i l’últim any (2010) les emissions van ser de 40,3 milions, un 40% per damunt
dels valors del 1990. Les emissions de CO2 associades a la crema de combustibles
fòssils, les que més van créixer, es van situar un 46% per damunt del nivell del 1990.
L’any 2010, hi va haver un lleuger augment del 0,2% de les emissions de CO2 respecte
al 2009, mentre que anys anteriors la reducció havia estat d’un 5% i un 9% per a 2008
i 2009.
L’any 2010, el volum més elevat de gas CO2 es va emetre en el sector del transport
(33%), seguit de prop pels processos de combustió del sector industrial —indústries
manufactureres i de la construcció— (28%) i pel sector energètic (17%). La combustió
en aquests sectors va representar aproximadament el 92% de les emissions de CO2.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 41
Il·lustració 6. Evolució de les emissions de CO2 a Catalunya. Anys 1990-2010.
20000
25000
30000
35000
40000
45000
50000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Emis
sion
s C
O2 -
mile
rs to
nes
CO
2 eq
CO2
La Il·lustració 7 representa l’evolució dels altres GEH diferents del CO2. Les emissions
de N2O gairebé no van variar en tota la sèrie des del 1990, de la mateixa manera que
va passar amb l’evolució del sector agrícola, el principal sector que emet aquest gas.
Les emissions de N2O es deuen, principalment, a la degradació dels fertilitzants de
nitrogen dels sòls agrícoles i a la gestió dels fems; també hi destaca l’emissió d’aquest
gas com a gas secundari de les activitats de combustió (essencialment en transport),
en l’ús de dissolvents i altres productes, i finalment, l’alliberament del gas en el
tractament d’aigües residuals.
El metà (CH4) va augmentar des del 1990, si bé ho va fer a un ritme més baix que el
CO2. Actualment, més de la meitat de les emissions de CH4 (52%) tenen lloc en el
sector de tractament i eliminació de residus, majoritàriament a causa de la deposició
final a abocadors (39%) i del tractament de les aigües residuals (14%). L’altre gran
volum d’emissions de CH4 (40%) es va emetre en el sector agrícola, concretament per
la gestió de fems (24%), majoritàriament porcins, i per la fermentació entèrica (14%)
(emissions de gas expulsades en la fermentació intestinal del bestiar). Les emissions
associades al sector agrícola s’han mantingut gairebé constants des del 1990, i la
tendència alcista de les emissions de CH4 ha estat determinada pel creixement de les
emissions en el sector dels residus.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 42
L’evolució de les emissions dels gasos fluorats (vegeu la Il·lustració 7) està molt lligada
al comportament dels gasos HFC, els quals van representar, l’any 2010, més del 90%
del total d’emissions de CO2 equivalent del grup de fluorats. No obstant això, la
contribució dels gasos PFC i SF6 va anar augmentant, especialment des del 1995, i al
contrari que la majoria d’emissions de GEH, no van iniciar una tendència a la baixa
des de l’any 2005, sinó que encara ara continuen creixent. Els PFC s’utilitzen
generalment en el sector de l’electrònica i en la indústria cosmètica i farmacèutica, i a
Catalunya majoritàriament en el sector de la refrigeració com a substituts del CFC,
sovint en combinació amb altres gasos. En el passat, els PFC s’empraven, també, com
a productes extintors, i per això encara es troben en sistemes antics de protecció
contra incendis (representen un 2% del total de PFC). Les emissions de PFC de l’any
2010 van ser de 37.165 tones de CO2 eq (un 0,07% del total de les emissions
catalanes de GEH).
El SF6 s’utilitza principalment com a gas aïllant, per extingir l’arc de commutació en
equips de commutació d’alta tensió i com a gas protector en la producció de magnesi i
alumini. A Catalunya, el total de les 65.076 tones de CO2 eq del SF6 de l’any 2010 (el
0,13% del total d’emissions catalanes) correspon a l’ús en equips elèctrics.
Quant als HFC, el grup més comú de gasos fluorats, amb unes emissions de 1.177
milers de tones de CO2 eq l’any 2010 (el 2% del total), les seves fonts d’emissió són
els equips fixos de refrigeració, els aires condicionats i les bombes de calor, els
aerosols, les escumes plàstiques (capses de menjar ràpid), els equips de protecció
contra incendis i els dissolvents. A Catalunya, actualment les emissions principals es
distribueixen entre els equips de refrigeració (77%), l’ús en escumes de plàstic (14%) i
els extintors contra incendis (7%). Les emissions de HFC associades a subproductes
en la producció d’halocarburs van caure en picat l’any 2001 i 2002, recuperant-se
paulatinament en l’última dècada fins a valors encara un 25% inferiors als de 1990. Cal
destacar que el volum d’emissions de HFC, diferent de la producció d’halocarburs, es
va mantenir gairebé constant durant els últims anys. L’any 2010, tot i el notable
descens interanual de 2008 d’un 21%, les emissions van augmentar l’any 2009 un 6%
i al 2010 van augmentar novament un 7,5% respecte l’any anterior. El dràstic
decreixement de 2001 i 2002 va ser a causa de la construcció i posada en marxa en
una de les plantes de fabricació de HCFC-22 d’una instal·lació per a la reducció de les
emissions de HFC-23.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 43
Il·lustració 7. Evolució de les emissions de GEH diferents del CO2 a Catalunya.
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
CH4 Gasos Fluorats N2O
2.1.3. Variació del 2010 respecte al 2009
2.1.3.1. Per sectors
Les emissions totals de GEH del 2010 s’han recuperat lleugerament respecte les
davallades dels últims anys. Les emissions han augmentat un 0,7% respecte a les
emissions de l’any 2009. La reducció de les emissions de GEH a Catalunya en els últims anys, en especial en el 2009 està motivada, principalment, per la forta recessió econòmica que ha afectat a tots els sectors de Catalunya, així com de
l’Estat espanyol i la UE. Aquesta recessió ha comportat una reducció de la demanda
d’energia i un menor consum de combustibles fòssils com el petroli i el gas natural.
Sobretot degut, principalment, al canvi dràstic en la distribució de combustibles
utilitzats en el sector de la generació d’electricitat.
L’últim any però, les emissions no s’han disminuït sinó que hi ha hagut un lleuger augment, de 0,35 milions de tones de CO2 eq. Aquest augment està motivat,
en part, per una lleugera recuperació de l’activitat econòmica industrial, sobretot en la
industria manufacturera i de la construcció i l’ús de dissolvents. També és notable
l’augment en el sector de l’agricultura i dels residus.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 44
L’hivern de 2010 va ser més fred que l’any anterior, provocant un augment de la
demanda de l’energia final per escalfar-se en sectors residencials i comercials, amb el
conseqüent augment de les emissions en aquests sectors9.
La Il·lustració 8 mostra la variació d’emissions respecte el 2009 sector per sector. A diferència de l’any anterior i per primera vegada en els darrers anys, les emissions de GEH en tots els sectors (com a categories globals) han augmentat respecte l’any anterior, amb augments compresos entre el 0,1% i el 10%.
La pujada relativa (en percentatge) més important va correspondre al sector de ús de dissolvents i altres productes, amb un augment del 10% respecte de 2009. No
obstant això, l’increment més significatiu, en termes absoluts, es va registrar en el sector de l’agricultura (0,1 milions de tones de CO2 eq), a diferència d’anys
anteriors en què aquest sector es mantenia pràcticament constant, i també en el sector
industrial, sobretot en el sector de les industries manufactureres i de la construcció i
els processos industrials. Les emissions en el sector del processament de l’energia, en
termes relatius només han augmentat un 0,1%, diferència obtinguda per l’ajust entre
grans increments de les emissions en sectors com el residencial i serveis (+8,4%), i en
el sector la indústria manufacturera i de la construcció (+9,5%), i els descens notables
de les emissions en el transport (-5,1%), en consonància amb anys anteriors, i les
emissions en les industries del sector energètic (-8,8%) . Les emissions en el sector de residus segueixen augmentant, seguint la tònica de tots els anys, amb un
increment d’un 1,5% en l’últim any.
9 Butlletí climàtic de 2010 del Servei Meteorològic de Catalunya:
http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/Butlletins%20i%20resums%20climatics/Butlletins%20anuals/2010/Butlleti_climatic_2010.pdf
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 45
Il·lustració 8. Variació de les emissions de GEH a Catalunya entre el 2009 i el 2010, per sectors.
0 20 40 60 80 100 120 140
Processament del'energia
Processos Industrials
Ús de dissolvents ialtres productes
Agricultura
Tractament i eliminacióde residus
milers tones CO2 eq
0,1%
2%
10%
3%
1%
2.1.3.2. Per gasos
El gas que més contribueix a l’efecte d’hivernacle a Catalunya és el CO2, i, per primera
vegada en molts anys, no és el gas que més variació ha sofert respecte l’any anterior,
sinó que ha estat el N2O, degut a que el sector que més ha variat és el de l’agricultura,
principal font emissora d’aquest gas.
Les emissions de N2O van augmentar un 5% (145,96 milers de tones de CO2eq en
total), majoritàriament degut a un increment de les emissions en el sector de
l’agricultura, sobretot en la fermentació entèrica i els sòls agrícoles i un increment
notable, de major ascens en termes relatius, de les emissions en el sector de l’ús de
dissolvents.
Les emissions de CO2 pràcticament no s’han vist afectades a termes generals, han
augmentat un 0,2% en l’últim any, tot i que hi ha hagut diferències notables entre
sectors. Com en el global de gasos, el fort augment de les emissions de CO2 en les
indústries manufactureres i de la construcció i en els sectors residencial i de serveis es
contraresta amb la caiguda de les emissions en el transport i en el sector energètic per
efecte del menor ús de combustibles fòssils, sobretot del carbó, gran emissor de CO2, i
el notable augment en l’ús d’energies renovables.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 46
L’últim any, es van emetre 54,0 milers de tones més de CH4, principalment per unes
majors emissions en l’agricultura (fermentació entèrica) i un augment de les emissions
en el tractament de les aigües residuals.
Respecte els gasos fluorats en total van suposar un augment interanual del 7%, sent el
HFC el que més va augmentar amb 82,2 milers de tones, i els PFC amb un augment
relatiu del 9% que suposen uns 3 milers de tones. A diferència de l’any anterior, les
emissions de SF6 van augmentar gairebé un 3%. Els HFC s’utilitzen en la producció de
dispositius de refrigeració, com aire condicionat i refrigeració, i l’augment d’aquestes
emissions és coherent amb l’augment de la producció d’aquests dispositius per les
condicions climàtiques adverses a Catalunya en l’últim any, amb un estiu molt calorós i
un hivern més fred.
En la Il·lustració 9 es mostra aquesta variació gas a gas, en valors absoluts i termes
relatius.
Il·lustració 9. Variació de les emissions de GEH a Catalunya entre el 2009 i el 2010, per sectors.
-12% -10% -8% -6% -4% -2% 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12%Variació en %
0 20 40 60 80 100 120 140 160
CO2
CH4
N2O
HFCs
PFCs
SF6
Variació en M ilers de tones CO2 eq
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 47
2.1.4. Catalunya, Espanya i la Unió Europea
La Taula 2 mostra les emissions de GEH de Catalunya, Espanya i la Unió Europea
corresponents a l’any 1990 i també als últims anys amb dades disponibles (període
2005-2010) per a comparar.
Les dades d’emissions d’Espanya de l’any 2010, amb un total de 355,9 milions de
tones de CO2 equivalent es van situar un 23% per damunt de l’any base del Protocol
de Kyoto, mentre que Catalunya es va situar un 24% per sobre de l’Any Base PMMCC.
Les emissions de GEH per al conjunt de països de la Unió Europea van ser de
4.721 milions de tones de CO2eq.
L’any 2010, les emissions de Catalunya van representar un 14% de les emissions
d’Espanya, i un 1% respecte a les emissions de la UE-27.
Taula 2. Evolució de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya
1990 2005 2008 2009 2010 Emissions de GEH Milers de tones de CO2 eq
Catalunya 37.262 57.695 53.727 49.808 50.159 Espanya 282.821 435.428 403.819 366.266 355.898 UE-27 5.583.135 5.148.712 4.974.386 4.609.879 4.720.878
L’evolució de les emissions de Catalunya i Espanya és similar, amb un augment molt
notable des del 1990, tal com mostra la Il·lustració 10 de manera que l’últim any les
emissions es van situar un 35% i 26%, respectivament, per sobre dels nivells de 1990.
Catalunya va registrar augments d’emissions més notables fins al 2001, però a partir
d’aquell any va redreçar la tendència de les seves emissions. Pel que fa a la Unió
Europea (UE-27), l’evolució de les emissions dels 27 països presenta una reducció de
més del 15% respecte a l’any 1990.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 48
Il·lustració 10. Tendència de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya entre 1990 i 2010.
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
nivell 1990 = 100
Catalunya Espanya UE-27
84,6
134,6
125,8
La variació de les emissions entre el 2009 i el 2010 es representa a la Il·lustració 11. El
comportament de tot el conjunt de l’Estat espanyol és diferent a Catalunya i el global
dels països de la Unió Europea, a diferència dels últims anys i entre els mateixos
estats, el conjunt d’Espanya va reduir les emissions l’any 2010 (-2,8%) al contrari que
Catalunya que augmentà les seves emissions (+0,7%) i la UE-27 (+2,4%).
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 49
Il·lustració 11. Variació de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya entre el 2009 i el 2010.
0,7%
-2,8%
2,4%
-3,0% -2,0% -1,0% 0,0% 1,0% 2,0% 3,0%
Catalunya
Espanya
UE-27 UE-27
Catalunya
Tal i com es va fer palès en les emissions de 2008 i 2009, novament, la crisi
econòmica contribueix clarament a les reduccions de les emissions en el conjunt de
l’Estat i a que es mantinguin a Catalunya. La disminució d’emissions més destacada
s’esdevé en els sectors energètics, del transport i la indústria química.
Els principals sectors que van contribuir a aquesta reducció a Espanya van ser els
sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió (consum de combustibles fòssils
en els sectors industrial i energètic), i concretament va destacar la reducció de les
emissions del sector elèctric (un -19% respecte al 2009) sobretot per un menor
consum de combustibles fòssils al produir-se menys electricitat i un augment de l’ús de
les energies renovables. A Catalunya, la disminució de les emissions d’aquests sectors
regulats va ser inferior (un -9% respecte al 2009), i la diferència principal respecte a
Espanya va consistir en l’evolució del model de generació elèctrica, que va permetre
reduir el consum de carbó a la resta de l’Estat espanyol i, a la vegada, que el pes de
les energies renovables hi continués creixent notablement.
Les emissions a Espanya continuen disminuint com en 2008 i 2009, però aquest últim
any, el 2010, la reducció no ha estat tan acusada. El principal motiu del descens tant
dràstic de les emissions a Espanya, és la forta reducció del consum de combustibles
fòssils en la generació elèctrica en centrals tèrmiques (carbó i gas natural) amb un
augment de l’ús de les energies renovables i la nuclear. També disminueix les
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 50
emissions en el transport. En la resta de sectors, com en residus, les emissions van
augmentar a Espanya respecte l’any anterior, sobretot per l’augment de les emissions
en abocadors. Les emissions degudes a l’agricultura, també presenten una tendència
a l’alça resultat de l’augment de les emissions de les activitats de gestió de sòls
agrícoles. Les emissions de fluorats en la refrigeració i instal·lacions d’aire condicionat
van augmentar a Espanya un 7% per l’evolució tendencial en augment de l’estoc
d’aquests gasos que donen servei a aquesta activitat.
L’evolució de les emissions aquest últim any ha estat diferent entre els Estats
Membres de la Unió Europea. En general, pel conjunt dels 27 països, es podria dir que
hi ha una certa recuperació econòmica en la majoria de països. La demanda final
d’energia es va incrementar un 3,7% al 2010.
L’any 2010, l'hivern va ser també més fred que l'any anterior, la qual cosa porta a una
major demanda d’energia per a la calefacció i l'augment de les emissions dels sectors
residencial i comercial. El fort i continu augment en l'ús d'energies renovables i la
millora de la intensitat de carboni dels combustibles fòssils va impedir que l'augment
de les emissions de GEH sigui més alt.
Entre els Estats Membres de la Unió Europea, en general, els sectors sotmesos a la
Directiva de Comerç van augmentar, en 2010, les seves emissions més que els
sectors difusos. Les emissions verificades de 2010 de la UE-27 en les instal·lacions de
la UE van augmentar un 2,5%, amb un augment de les emissions dels sectors
industrials d’un 5,2%. Aquests augment de les emissions regulades de la UE el 2010
va ser, però, inferior al creixement real del valor afegit brut industrial d'aquest any.
Entre els sectors regulats de la UE, el major increment provenia de les indústries
manufactureres i la construcció (incloent emissions de procés de la indústria del ferro i
l’acer) i de la producció pública d'electricitat i calor. Una major activitat industrial
durant l'any 2010, després de la forta contracció el 2009, sembla haver donat lloc a un
augment més acusat en la demanda final d'energia i les emissions en aquests sectors.
El sector que més va contribuir a l'augment de les emissions a la UE el 2010 va ser,
però, el referent al residencial i comercial, motivat, tal i com s’ha dit, per l’augment de
la demanda de calefacció a les llars per l’especial fred de l’hivern de 2010.10
10 Document de l’Agència Europea del Medi ambient:
http://www.eea.europa.eu/publications/european-union-greenhouse-gas-inventory-2012/why-
did-greenhouse-gas-emissions.pdf
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 51
En general, les emissions de GEH van augmentar en la majoria dels sectors durant el
2010, en particular els sectors dependents de la combustió de combustibles fòssils.
Les emissions de CO2 procedents de la combustió de combustibles fòssils va
augmentar en un 2,8% a la UE-27 el 2010 enfront de 2009. Això va ser impulsat per un
fort creixement en les emissions de gas natural (7,4%), recolzat pels preus
significativament més baixos d’aquest combustible, i l'augment de les emissions
procedents de combustibles sòlids (4,1%), parcialment compensat per la disminució de
les emissions procedents de la combustió de combustibles líquids (-1,3%). L'ús de
l'energia nuclear també va augmentar el 2010 (2,5%). Com en anys anteriors, el fort
creixement en l'ús de les energies renovables (12,7%) va continuar el 2010,
compensant l'augment de les emissions de GEH a la UE el 2010.
Les següents il·lustracions representen la contribució per sectors a les emissions totals
de GEH per a l’any 2009 en els àmbits europeu, espanyol i català.
Il·lustració 12. Distribució de les emissions de GEH a la UE-27 per sectors. Any 2010.
Processos Industrials7,3%
Tractament i eliminació de residus
3,0%
Agricultura9,8%
Ús de dissolvents i altres productes
0,2%
Processament de l'energia79,7%
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 52
Il·lustració 13. Distribució de les emissions de GEH a Espanya per sectors. Any 2010.
Processos Industrials7,9%
Tractament i eliminació de residus
4,2%
Agricultura11,2%
Ús de dissolvents i altres productes
0,8%
Processament de l'energia75,8%
Il·lustració 14. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Any 2010.
Processament de l'energia75,7%
Ús de dissolvents ialtres productes
1,0%
Agricultura8,4%
Tractament i eliminació de residus
6,4%
Processos Industrials8,4%
La contribució de les emissions associades al processament d’energia a Catalunya és
lleugerament més baixa que a Espanya i la UE-27. La menor contribució en emissions
de CO2 associades al model de generació energètica actual a Catalunya (el mix de
generació elèctrica és inferior a la mitjana de l’Estat i de la UE) és, per tant,
compensada amb una contribució superior de les emissions de combustió en els
sectors del transport, industrial i residencial. Per a la UE-27 i Espanya, i a diferència de
Catalunya, el sector de l’agricultura i la ramaderia és el segon que més contribueix al
total d’emissions, àmpliament per damunt del sector de processos industrials.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 53
2.2. Emissions sotmeses a Directiva i emissions difuses
D’acord amb les polítiques actuals per afrontar l’escalfament global del planeta, les
emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) acostumen a dividir-se en dos
grans grups:
• Emissions Directiva: emissions d’instal·lacions sotmeses a la Directiva de comerç de drets d’emissió (en anglès, EU ETS emissions),
que són aquelles emissions afectades per la Llei 1/2005 (RDL 5/2005) i la
Llei 13/2010, que transposen la Directiva 2003/87/CE i 2009/29/CE,
respectivament. El règim de comerç de drets d’emissions té l’objectiu
d’ajudar a complir les obligacions derivades del Conveni Marc de les
Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i del Protocol de Kyoto en el marc
europeu.
En el primer i segon període del règim de comerç (2005-2007 i 2008-2012)
s’hi inclouen els sectors industrials següents:
♦ generació elèctrica (cogeneració i
centrals tèrmiques)
♦ combustió (instal·lacions >20MWt)
♦ acer
♦ productes ceràmics
♦ calç
♦ ciment
♦ pasta de paper, paper i
cartró
♦ refineria de petroli
♦ vidre
Amb l’inici del tercer període (2013-2020), a través de la Llei 13/2010 que
transposa la Directiva 2009/29/CE, s’amplia el règim de comerç de drets
d’emissió per incloure l’aviació (a partir de 2012, sota la Directiva
2008/101/CE), altres sectors industrials com el petroquímic, la indústria
química, l’alumini i metalls no fèrrics, i aquelles instal·lacions destinades a la
captura, el transport i l’emmagatzematge geològic de CO2.
A més, s’inclouen altres gasos amb efecte d’hivernacle com l’òxid nitrós (N2O) i
perfluorocarburs (PFC).
Els sectors que estaran inclosos en el tercer període del règim de comerç de
drets d’emissió són:
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 54
♦ generació elèctrica (cogeneració i
centrals tèrmiques)
♦ combustió (instal·lacions
>20MWt)
♦ refineria de petroli
♦ coqueries
♦ producció d’acer
♦ plantes metal·lúrgiques
♦ alumini
♦ acer i ferro colat
♦ productes ceràmics
♦ calç
♦ ciment
♦ pasta de paper, paper i cartró
♦ vidre
♦ guix
♦ petroquímica
♦ producció d’hidrogen i gas de
síntesi
♦ indústria química: negre de fum,
àcid nítric, àcid adípic, àcid glioxal
i glioxílic, amoníac, hidrogen i gas
de síntesi, carbonat i bicarbonat
sòdic
♦ aviació
♦ captura, transport i
emmagatzematge de CO2
Les instal·lacions incloses a Catalunya l’any 2011, últim any disponible, són
172, les quals declaren les seves emissions i les verifiquen anualment.
Ateses aquestes obligacions, les dades d’emissions dels sectors afectats per la
Directiva estan disponibles quatre mesos després de la finalització de l’any
precedent. Per aquesta raó, actualment ja es disposa de dades de l’any 2011
per a aquests sectors.
• Emissions Difuses: la resta d’emissions, o emissions que no queden
sotmeses al règim de comerç de drets d’emissió (en anglès, non-EU ETS
emissions). Es generen a la resta de fonts emissores, dividides entre els
grups següents:
♦ sector industrial (no afectat
per la Directiva),
♦ consum de combustibles
fòssils als sectors
residencial, institucional i de
serveis
♦ emissions fugitives
♦ ús de dissolvents
♦ transport
♦ residus
♦ agricultura
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 55
La Il·lustració 15 representa la distribució entre emissions sotmeses a la Directiva i
emissions difuses del total d’emissions de GEH a Catalunya l’any 2010 (últim any amb
dades d’emissions totals disponibles). De les 50,16 Mt CO2 eq totals emeses a
Catalunya, el 32% (16,10 Mt CO2 eq) corresponen a les emissions de les instal·lacions
sotmeses a la Directiva, i el 68% restant (34,06 Mt CO2 eq) són emissions en els
sectors difusos.
Il·lustració 15. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya entre directiva i difuses. Any 2010.
Emissions Totals
Emissions Directiva
Emissions Difuses
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
mile
rs to
nes
CO
2 eq
68%
32%
La Il·lustració 16 compara la distribució del total d’emissions de GEH en emissions
difuses i de directiva per a l’any 2010 (últimes dades disponibles d’emissions totals),
en els àmbits europeu, espanyol i català.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 56
Il·lustració 16. Distribució de les emissions de GEH entre directiva i difuses a la UE-27, Espanya i Catalunya. Any 2010.
Emissions Directiva
41%
Emissions Directiva
34%
Emissions Directiva
32%
Emissions Difuses
66%
Emissions Difuses
59%
Emissions Difuses
68%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
EU-27 Espanya Catalunya
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Les emissions de les instal·lacions sotmeses a la Directiva tenen més pes a la UE-27
que a Espanya i a Catalunya. Aquestes emissions representen el 41% del total als
països de la Unió Europea, per sobre del 34% a Espanya i del 32% a Catalunya.
A Catalunya, el pes dels sectors difusos és significativament més important, és a dir,
contribueixen més al total d’emissions dels sectors del transport, el residencial i
l’industrial no regulat. Això es deriva, principalment, del fet que les emissions de GEH
associades al model energètic a Catalunya són inferiors que el global d’Espanya i la
mitjana de la Unió Europea, a causa d’una contribució més gran de les nuclears en el
total de generació elèctrica. A Espanya, el sector de la generació elèctrica és el
responsable de més del 52% de les emissions dels sectors afectats per la Directiva,
amb un pes elevat de la generació amb carbó i per cicles combinats, mentre que a
Catalunya prop del 25% de les emissions de CO2 reglades són conseqüència de la
generació elèctrica.
En comparació amb anys anteriors, cada vegada les emissions dels sectors difusos
han guanyat més pes per sobre de la Directiva, per exemple, l’any 2008 el 35% de les
emissions a Catalunya eren emeses pels sectors afectats per la directiva de comerç,
l’any 2009 era un 33% i enguany representen un 32%. El mateix ha passat per l’Estat
espanyol i el conjunt de la UE-27.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 57
2.2.1. Emissions sotmeses a directiva
Les emissions sotmeses a directiva per a Catalunya l’any 2011, últim any disponible,
van ser de 15,7 Mt CO2 eq11. Aquestes són les emissions emeses per les 172
instal·lacions afectades per la Directiva de comerç de drets d’emissió, que van passar
un procés de verificació posterior, en què es validen aquestes emissions (per això es
parla d’emissions verificades). Les mateixes emissions per a l’any 2010 van ser de
16,1 Mt CO2 eq, hi ha hagut una disminució del 3%, la tercera disminució consecutiva
(totes dins del segon període del règim de comerç). Aquesta vegada, però, la caiguda
ha estat similar a l’any anterior i no tant abrupta com al 2009, quan va ser de gairebé el
12%.
Taula 3. Emissions sotmeses a directiva a Catalunya. Any 201112
Emissions verificades
2011
Drets d’emissió assignats
2011
Verificació enfront
assignació Sector
Nre. instal·lacions
Milers de tones de CO2 eq Energia elèctrica 10 3.856 3.431 425
Cogeneració 48 4.135 4.686 -550 Altres instal·lacions de combustió 37 382 597 -215
Refineries 2 2.711 3.291 -580 Acer 1 211 326 -115
Ciment 6 3.175 6.201 -3.025 Calç 4 277 350 -74 Vidre 8 312 405 -93
Ceràmica 33 134 547 -413 Paper 23 472 661 -189 Total 172 15.665 20.496 -4.830
Per a l’any 2011, les emissions verificades van ser, per sisè any consecutiu, més
baixes que l’assignació de drets d’emissió atorgada pel Pla Nacional d’Assignació
2008-2012 (PNA 2008-2012). En total, es van emetre 4,8 Mt CO2 eq menys que els
11 Des del mes d’abril les emissions verificades de 2012 ja es troben disponibles al web de l’OCCC a l’enllaç següent. Font: Direcció General de Qualitat Ambiental, DTES.
http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=81676091c69dd310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=81676091c69dd310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
12 Font: Direcció General de Qualitat Ambiental, DTES.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 58
drets assignats (o un 24%), és a dir, que dels 20,5 Mt CO2 eq assignades per a l’any
2011 per al conjunt d’instal·lacions afectades pel règim de comerç de drets d’emissió,
només se’n van emetre 15,7 Mt CO2 eq.
A continuació es representa gràficament aquesta distribució de les emissions del 2011
sotmeses a directiva entre els diferents sectors afectats a Catalunya.
Il·lustració 17. Emissions sotmeses a directiva a Catalunya. Any 2011.
0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 7.000
Energia elèctrica
Cogeneració
Altres instal·lacions de combustió
Refineries
Ferro colat / Acer
Ciment
Calç
Vidre
Ceràmica
Pasta paper / Paper i cartró
milers tones CO2eq
Drets d'emissió assignats
Emissions verif icades
En tots els sectors regulats per la Llei 1/2005, a excepció del sector de generació
d’energia elèctrica, les emissions verificades van ser menors que els drets assignats
pel PNA 2008-2012.
El sector de producció de ciment és el que presenta una diferència més accentuada
entre les emissions verificades i els drets d’emissió assignats tal i com també va
passar l’any anterior. Això es deu, principalment, a una reducció en la producció, amb
la consegüent reducció d’emissions per la menor utilització de combustibles fòssils,
com a conseqüència de la baixa activitat econòmica viscuda durant els últims anys. El
sector de la construcció ha estat el més afectat per la crisi econòmica actual que pateix
la societat. Per tant, la crisi perjudica el sector del ciment, com ja s’ha comentat, i
també els sectors de la ceràmica, del vidre i de l’acer.
Mirant enrere, les emissions de la Directiva ha anat disminuint en els últims anys, tal
com es pot observar en la Il·lustració 18, una reducció que és conseqüència, en part,
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 59
de la disminució de la producció industrial, sobretot en el sector del ciment, amb la
consegüent disminució de la demanda energètica corresponent. D’altra banda, la
progressiva migració del model de generació elèctrica cap a un ús més elevat de les
energies renovables, la millora de l’eficiència energètica i la recent reducció dels últims
anys de la demanda elèctrica han contribuït a la caiguda d’emissions en el sector de la
generació elèctrica.
Il·lustració 18. Evolució per sectors de les emissions de GEH verificades de les instal·lacions sotmeses a directiva a Catalunya, entre els anys 200513 i 2011.
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
mile
rs t
CO
2 eq
Generació Elèctrica Cogeneració i Combustió RefineriesFerro colat / Acer Ciment CalçVidre Ceràmica Pasta paper / Paper i cartró
20.062 19.758 19.93818.814
16.60315.935 15.665
Les emissions de la Directiva van decréixer, al 2011, prop d’un 3%, i van arribar a una
reducció del 22% respecte al 2005, primer any del primer període del règim de comerç.
Respecte l’any 2008, el primer any d’aplicació del segon període del règim de comerç,
i primer any del Protocol de Kyoto, hi ha una diferència de -17%, sobretot l’any 2009
quan les emissions en aquests sectors es van disminuir un 12%. L’any 2009 hi va
haver una gran caiguda que s’ha mantingut sostinguda i lineal durant 2010 i 2011. La
13 Primer any d’aplicació de la Directiva de comerç de drets d’emissió (Directiva 2003/87/CE).
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 60
comparació d’emissions verificades amb l’any 2005 mereix una especial atenció, atès
que el col·lectiu d’instal·lacions afectades en el sector combustió i cogeneració va ser
inferior.
El sector de la ceràmica i el ciment van ser els que més van disminuir les seves
emissions, un 77% i un 50%, respectivament, des del 2005. La reducció més forta
d’aquests sectors va tenir lloc al 2009 quan es van reduir un 47% les emissions de
GEH en el sector de la ceràmica i del 20% en el sector de la producció de ciment.
Aquest any, el sector del ciment ha tornat a reduir dràsticament les emissions, un 19%
respecte 2010, mentre l’any anterior gairebé no es van modificar. Les emissions en el
sector ceràmic també han caigut, però no tan acusadament com en anys anteriors
(6%), Després de tres anys consecutius caient les emissions en el sector de la
generació elèctrica, les emissions al 2011 han augmentat un 5% per efecte, en part,
per un major ús dels combustibles fòssils sòlids, com el carbó. No obstant, les
emissions en aquest sector arriba a nivells 34% inferiors al primer any del règim
(2005).
L’any 2011, a banda del sector de la generació elèctrica, també van augmentar les
seves emissions de CO2 el sector que inclou les instal·lacions de combustió i
cogeneració, amb un augment del 2%, el sector de les refineries (1%) i el del vidre
(7%). Les emissions de les instal·lacions de combustió i cogeneració són les que
globalment més han augmentat des de l’inici de l’aplicació del règim de comerç, amb
un increment del 50% respecte els valors de 2005.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 61
Il·lustració 19. Evolució de les emissions verificades i dels drets d’emissió assignats de les instal·lacions sotmeses a directiva a Catalunya, entre els anys 2005 i 2011.
19.759 19.938
18.814
16.603
15.93515.665
18.961 18.969
20.496
20.062
18.958
20.845
19.967
19.294
14000
15000
16000
17000
18000
19000
20000
21000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Emissions Verif icades Drets Assignats
Emissions per sobre Assignació
Emissions per sota Assignació
La Il·lustració 19 permet avaluar l’evolució de la diferència entre les emissions
verificades i els drets d’emissió assignats a les instal·lacions afectades per la Directiva,
d’acord amb els plans nacionals d’assignació. És important notar que les normes
d’assignació d’emissions van canviar del primer període d’aplicació del comerç de
drets d’emissió (2005-2007) al segon període (2008-2012), i que ho tornaran a fer amb
vista al tercer període (2013-2020). Les diferents normes expliquen en part els
resultats en drets excedents i deficitaris.
El primer any d’aplicació va ser l’únic en què hi va haver un dèficit de drets d’emissió,
atès que es van emetre més tones de CO2 que drets havien estat assignats. Al llarg
del primer període, 2005-2007, els drets d’emissió assignats van augmentar un 8%,
però les emissions verificades, després de disminuir el primer any, l’any 2007 van
augmentar discretament, fins a situar-se només un 0,6% per sota dels valors del 2005,
de manera que en va resultar un excés de drets l’últim any per al conjunt de sectors
del 4%, sent l’excés de drets en el global del primer període inferior a l’1%.
En l’inici del segon període, 2008-2012, els drets assignats eren un 9% inferiors
respecte als de l’any 2007. La reducció de drets assignats es va centrar, principalment,
en el sector de la generació elèctrica. Les emissions verificades de CO2 es van reduir
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 62
dràsticament, especialment els últims anys, fet que va provocar un excés de drets
d’emissió assignats equivalent a 4,8 milions de tones de CO2 en l’últim any per al
conjunt de sectors, amb un acumulat de 10,2 milions de tones de CO2 pel període
2008-2011. L’anàlisi sector per sector mostra que el sector de la generació elèctrica va
ser deficitari en drets per un total d’aproximadament 0,4 milions de tones de CO2 en
l’últim any, menys que anys anteriors.
La Taula 4 compara les emissions de les instal·lacions sotmeses a la Directiva de
comerç de drets d’emissió de la Unió Europea, Espanya i Catalunya.
Taula 4. Emissions sotmeses a directiva. Any 201114
UE-27 Espanya Catalunya Milers de tones de CO2 eq
Nre. Instal·lacions (2011) 12.872 1.153 172 Drets d’emissió assignats 1.992.947 150.908 20.496
Emissions verificades 1.879.121 132.667 15.665
L’any 2011, tant per als països de la Unió Europea, com per a Espanya i Catalunya,
les emissions verificades van ser inferiors als drets de CO2 assignats. En el cas de la
UE-27, es van assignar un 6% més de drets que emissions verificades. En el total
d’Espanya, aquesta diferència va ser molt més elevada i amb diferència, un 12%, i per
a Catalunya, les emissions verificades van ser un 24% inferiors als drets assignats, tal
com es pot observar en la Il·lustració 20.
Les emissions sotmeses a directiva de Catalunya representen el 12% del total
d’emissions sotmeses a directiva espanyoles, i menys d’un 1% de la Unió Europea
dels 27.
14 Font: Elaboració pròpia, basada en dades de l’Agència Europea de Medi Ambient (UE-27 i Espanya) i Direcció General de Qualitat Ambiental (DTES).
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 63
Il·lustració 20. Variació entre les emissions verificades i els drets d’emissió assignats per la Directiva a la UE-27, Espanya i Catalunya per a l’any 2011.
-6%
-12%
-24%
-25% -20% -15% -10% -5% 0%
UE-27
Espanya
Catalunya
Com es pot observar en la següent il·lustració, l’evolució de les emissions verificades i
els drets d’emissió assignats per al conjunt de països de la UE segueix una tendència
visiblement diferent de la de Catalunya. En els primers anys d’aplicació del comerç de
drets d’emissió, les emissions verificades van ser inferiors als drets d’emissió
assignats per a aquells anys. No obstant això, l’any 2007, l’últim any del primer
període, es van emetre un 1% més de tones de CO2 que els drets que havien estat
assignats. En el primer any del segon període (2008-2012), aquesta diferència va ser
més notable, amb una emissió un 8% superior als drets d’emissió assignats. L’any
2009, però, es va produir un canvi de tendència i es van emetre a l’atmosfera un 5%
menys de tones de CO2 que drets d’emissió assignats, seguint l’últim any amb la
mateixa tendència decreixent amb una emissió 6% inferior als drets d’emissió
assignats per aquest any.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 64
Il·lustració 21. Evolució de les emissions verificades i dels drets d’emissió assignats de les instal·lacions sotmeses a directiva a la UE-27, entre els anys 2005 i 2011.
2.071.557
1.966.0471.990.321 1.992.947
1.879.121
2.013.852
2.100.417
1.919.196
1.860.286
2.035.474
2.164.566
2.096.237
1.950.933
2.152.944
1700000
1800000
1900000
2000000
2100000
2200000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Emissions Verificades Drets Assignats
Emissions per sota Assignació
Emissions per sobre Assignació
Emissions per sota Assignació
2.2.2. Emissions difuses
La determinació de les emissions difuses es realitza per diferència entre les emissions
totals i les emissions verificades pel règim de comerç de drets d’emissió de GEH. A
Catalunya, les emissions difuses l’any 2010 (últim any del qual es disposa de dades
d’emissions totals) van ser de 34,06 Mt CO2 eq. Percentualment, les emissions difuses
representen el 68% respecte al total de Catalunya, aquest percentatge ha anat en
augment en els últims anys, amb la caiguda abrupta de les emissions de les
instal·lacions sotmeses a directiva.
La Il·lustració 22 mostra la distribució del total d’emissions difuses entre els diferents
sectors. És més que notable que el transport és el màxim responsable de les emissions difuses, amb un 41% del total d’aquestes emissions (43% tenint en
compte altres modes de transport com la maquinària de l’agricultura i la silvicultura i la
flota pesquera nacional), seguit de les emissions per processament d’energia en els
sectors industrial no sotmès a directiva amb una contribució del 19% i la combustió en
els sector residencial, de serveis i agricultura, amb un 15%. En una proporció menor hi
ha els sectors de l’agricultura i del tractament de residus, amb un 12% i un 9%,
respectivament. Finalment, els sectors difusos amb menys incidència respecte al total
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 65
d’emissions difuses són els d’usos de dissolvents i les emissions fugitives de
l’extracció i el tractament de combustibles fòssils.
Il·lustració 22. Distribució per sectors de les emissions difuses15 a Catalunya. Any 2010.
Residus9%Dissolvents
1%
Agricultura12%
Emissions fugitives dels combustibles
1%
Sector industrial no directiva
19%
Combustió en sector serveis, residencial i
agricultura15%
Altres emissions de transport
2%
Transport41%
L’evolució de les emissions en els sectors difusos es pot observar en la Taula 5 i en la
Il·lustració 23. Les emissions dels sectors difusos a Catalunya, entre els anys 2005 i
2007 van seguir una tendència en global lleugerament decreixent, que va permetre
que l’any 2005 es convertís en el pic d’emissions de Catalunya, pel total d’emissions i
pel que fa als sectors difusos (l’any 2005 va ser el primer any d’aplicació del règim de
comerç de drets d’emissió, i el primer any que es distingeix entre emissions difuses i
directiva).
15 La categoria “Altres emissions de transport” inclou les emissions de GEH de la maquinària del sector de l’agricultura, de la silvicultura i les emissions de la flota pesquera nacional.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 66
Il·lustració 23. Evolució de les emissions difuses a Catalunya. Sèrie 2005-2010.
30.000
31.000
32.000
33.000
34.000
35.000
36.000
37.000
38.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010
Any
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Les emissions difuses l’any 2006 es van reduir un 3% respecte al 2005, però l’any
següent les emissions van augmentar poc més de dos punts, i es van situar en un
1,3% per sota de les emissions del 2005.
L’any 2008, el primer any d’entrada del segon període d’assignació de drets, i el primer
any d’entrada en vigor del Protocol de Kyoto (i el PMMCC), les emissions difuses van
disminuir un 5% respecte al 2007, i van arribar a valors superiors al 7% per sota dels
valors del 2005. L’any 2009 ha seguit amb la mateixa tendència de reducció, d’un 5%.
L’any 2010, però, hi ha un canvi de tendència de les emissions difuses, doncs han
augmentat un 2,7% respecte el 2009, el que suposa una reducció total del 9,5% en el
global del període d’aplicació del règim de comerç de drets d’emissió (respecte 2005).
Tot i el petit augment de les emissions difuses al 2010, encara continuen sent inferiors
als valors de 2008, primer any del Protocol de Kyoto i del PMMCC.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 67
Taula 5. Evolució per sectors de les emissions dels sectors difusos a Catalunya
Sectors/emissions (milers tones CO2 eq)
Any Base PMMCC 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Sector industrial no directiva 8.942 7.483 7.162 6.452 5.571 6.571
Combustió en sector residencial, serveis i agricultura 4.946 4.520 4.592 4.801 4.603 5.054
Transport16 14.736 15.490 16.044 14.956 14.211 13.490
Altres emissions de transport17 760 789 801 808 793 794
Emissions fugitives dels combustibles 625 331 251 259 271 220
Ús de dissolvents 463 476 473 454 450 497
Agricultura i ramaderia 4.360 4.349 4.405 4.072 4.094 4.213
Residus 2.801 2.936 3.024 3.111 3.175 3.222
Total emissions difuses 26.675 37.633 36.373 36.753 34.913 33.169 34.062
L’evolució de les emissions en els sectors difusos, respecte l’any anterior, ha estat en
general d’augment per a tots els sectors excepte el del transport i les emissions
fugitives dels combustibles, que han disminuït un 5% i un 19% respectivament. El
sector que més ha augmentat les seves emissions ha estat el de les industries no
regulades pel comerç de drets d’emissió, que han augmentat un 18% les seves
emissions respecte el 2009, en part per efecte de la lleu recuperació de l’activitat
industrial.
Dels sectors difusos, les emissions fugitives dels combustibles són les que més van
variar des del 2005, amb una reducció del 65%. Al darrere hi ha el conjunt que engloba
el sector industrial (no directiva) que van disminuir un 27%, per efecte de la disminució
en el consum energètic i, per tant, el consum més baix de combustibles fòssils del
sector. El sector residencial i comercial, ha anat fluctuant des del 2005, estant, l’any
2010, un 2% per sobre dels valors de 2005. Les emissions derivades de l’ús de
dissolvents també han seguit una tendència irregular en aquests anys, doncs han
augmentat i disminuït fins a situar-se l’any 2010 un 7% superiors a 2005. El sector de
16 Les emissions del sector del “Transport” inclouen: aviació civil (domèstic), transport per carretera, per ferrocarril, marítim (nacional) i d’altres (altres fonts mòbils i maquinària). 17 Les emissions de la categoria “Altres emissions de transport” inclouen: emissions de la maquinària del sector de l’agricultura, de la silvicultura i les emissions de la flota pesquera nacional.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 68
l’agricultura i la ramaderia ha seguit una tendència més estancada, amb pocs canvis,
sent l’any 2010 les emissions un 3% inferiors respecte al 2005. L’any 2010, com ja va
passar l’any 2009, les emissions de GEH en el sector del transport van ser inferiors a
les de l’any 2005 (-8%), no obstant, l’evolució de les emissions en aquest sector va ser
diferent, atès que van augmentar un 9% fins a l’any 2007 i l’any 2008, a causa de la
caiguda del consum de carburants, van disminuir un 7%, assolint nivells només un 1%
superiors als del 2005, i en el 2009 i 2010 s’ha accentuat aquesta caiguda de les
emissions, conseqüència del menor consum de combustibles fòssils principalment per
la crisi econòmica en què es troba Catalunya.
Les emissions en el sector dels residus, en canvi, van augmentar les emissions des de
2005. Les emissions derivades del tractament i l’eliminació de residus van créixer
linealment un 15% al llarg del període.
Si es compara amb la resta d’Espanya i els països de la Unió Europea, com s’ha dit
anteriorment, les emissions difuses a Catalunya tenen més pes respecte al total
d’emissions, enfront del 66% que representa per al global d’Espanya i del 59% en el
cas de la UE-27. Aquests valors es mostren a la Taula 6. Les emissions dels sectors
difusos de Catalunya representen el 14,5% del total d’emissions difuses a Espanya, i
l’1,2% de la Unió Europea.
Taula 6. Emissions difuses a la UE-27, Espanya i Catalunya. Any 2010.
Emissions GEH (milers de tones de CO2 eq) Catalunya Espanya UE-27
Emissions Totals 50.159 355.898 4.720.878
Emissions Directiva 16.098 121.474 1.919.196
Emissions Difuses 34.062 234.424 2.801.682
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 69
3. INDICADORS MACROECONÒMICS I DEMOGRÀFICS
En aquest capítol es presenta l’anàlisi dels principals indicadors macroeconòmics i
demogràfics de Catalunya en relació amb les emissions de GEH, incloent-hi una
comparació d’aquests indicadors amb Espanya i la Unió Europea. L’objectiu és
identificar tendències estructurals en l’evolució de les emissions i, per tant, analitzar
com varia la relació entre l’evolució de les emissions de GEH i l’evolució del PIB i la
població. Aquesta anàlisi permet constatar si Catalunya està en procés de millorar la
seva eficiència en termes energètics i d’emissions i de canviar cap a un model
d’economia baixa en carboni.
3.1. Evolució a Catalunya
En la següent il·lustració es mostra les xifres d’intensitat en emissions de GEH,
mesurada com a t CO2 eq / M€, calculades a partir de les emissions de GEH totals a
Catalunya i el PIB a preus constants de 2005 (segons metodologia proposada per
l’Agència Europea del Medi Ambient, EEA).
Il·lustració 24. Evolució de la intensitat en emissions a Catalunya. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAGRAMA i de l’Idescat.
250
260
270
280
290
300
310
320
330
340
350
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
t CO 2
eq
/M€
Bas
e200
5
Emissions /PIB Base 2005 preus constants (tCO2/M €)
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 70
La intensitat en emissions va experimentar una forta caiguda entre els anys 2000 i
2002 a causa dels descens de les emissions totals en l’any 2001 i 2002 com a
conseqüència de la caiguda d’emissions de HFC causat per la construcció i posada en
marxa, en una de les plantes de fabricació de HCFC-22, d’una instal·lació per a la
reducció de les emissions de HFC-23 i això va fer disminuir les emissions totals de
GEH. En els anys següents, va incrementar-se la intensitat en emissions fins al 2005,
degut a un increment de les emissions i també del PIB català, però a partir d’aquest
any i fins 2009 les emissions per PIB van disminuir un 16% respecte 2005. L’últim any,
però, el petit augment de les emissions ha fet també augmentar la intensitat un 0,6%,
en concordança amb l’augment de les emissions totals aquest any. No obstant,
aquests valors mostren una millora contínua de la intensitat d’emissions de l’economia
catalana, és a dir, que avui dia es pot generar el mateix producte interior brut utilitzant
menys recursos fòssils.
La població té un efecte directe molt important sobre el volum d’emissions de GEH a
l’atmosfera. Així, històricament, s’ha constatat que les emissions han augmentat amb
l’increment de la població. Aquesta proporcionalitat només es pot invertir quan la ràtio
d’emissions per capita es redueix, com en els últims anys, que tot i l’augment de la
població, el rati ha caigut dràsticament pel fort descens de les emissions.
Il·lustració 25. Evolució de les emissions de GEH per capita a Catalunya entre els anys 1990 i 2010. Font: elaboració pròpia a partir de dades del MAGRAMA i de l’Idescat.
6,0
6,5
7,0
7,5
8,0
8,5
9,0
1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
t CO 2
eq
/ per
cap
ita
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 71
L’anàlisi de l’evolució de les emissions per capita indica que, després del recent pic de
8,4 t CO2 eq per habitant del 2005, hi va haver una reducció sostinguda que va arribar
a 8,0 t CO2 eq per capita els anys 2006 i 2007. En l’any 2008 es pot observar una
reducció més radical que va arribar a 7,4 t CO2 eq per habitant, i la caiguda
d’emissions ha fet descendir el rati fins a 6,8 t CO2 eq per habitant l’any 2009 i 2010, la qual cosa significa una reducció del 8% respecte a 2008 i una reducció del
19% respecte al 2005 (Il·lustració 25). Els valors inferiors dels anys 2001 i 2002
s’expliquen per una reducció significativa de les emissions de GEH associades a la
producció de gasos fluorats, però la tendència creixent de la ràtio d’emissions per
capita va continuar fins a l’any 2005.
En conclusió, a partir del 2005 la tendència de la ràtio d’emissions per capita va ser
decreixent, cosa que significa que les emissions de GEH es van anar desacoblant del
creixement de la població. En un context molt específic de població en augment, com
ha estat el cas català en els darrers anys, tal com s’observa en la Taula 7, amb un
increment l’any 2010 del 7,9% respecte al 2005, aquest desacoblament era essencial
per assolir reduccions absolutes d’emissions de GEH, que constaten l’existència de
canvis estructurals en el model d’emissions.
Taula 7. Evolució de la població a Catalunya entre el 1990 i el 2010. Increments anuals
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
- 0,2% 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% 0,1% 0,2% 0,3% 0,4% 0,9% 1% 2% 2% 2% 2% 2% 2% 2% 1% 0,5%
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 72
3.2. Catalunya, Espanya i la Unió Europea
En la Il·lustració 26 es presenta una comparació de l’evolució de les emissions de GEH
per PIB, a preus constants, entre Catalunya, Espanya i la Unió Europea dels 27.
Il·lustració 26. Emissions de GEH per PIB, a preus constants del 2005, per a Catalunya, Espanya i la UE-27. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del MAGRAMA i de l’Idescat.
339 319292 277 268 270
492 479446
385 375420 406 408409
504465
430
0
100
200
300
400
500
600
2000 2005 2007 2008 2009 2010
g C
O2 eq
/ PI
B
Catalunya Espanya UE-27
Durant el període 2000-2010, tant Catalunya com l’Estat espanyol i la UE-27 van reduir
progressivament les seves ràtios d’emissions per PIB (fins a un -20% respecte al 2000
a Catalunya i un 24% a Espanya). A la UE-27 la reducció d’aquesta ràtio en aquesta
dècada va ser menys accentuada, l’any 2010 va assolir un nivell un 19% inferior
respecte al 2000. Les principals diferències entre la UE-27 i Espanya o Catalunya es
troben en el fet que l’evolució de les emissions de la UE-27 durant el període 2000-
2010 va ser d’un decreixement sostingut, mentre que a Espanya i Catalunya hi va
haver un augment de les emissions fins a l’any 2005, amb un fort creixement econòmic
i amb forta intensitat en carboni, moment en què van començar a disminuir les
emissions de GEH, de manera més dràstica que en la totalitat de la UE-27.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 73
Il·lustració 27. Emissions de GEH per capita a Catalunya, Espanya i la UE-27.
6,1
8,4 8,47,9
7,46,7 6,8
7,3
9,5 9,78,9
8,0 7,7
11,8
10,5 10,5 10,3 10,09,2 9,4
10,0
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
1990 2000 2005 2007 2008 2009 2010
t CO
2 eq
/ pe
r ca
pita
Catalunya Espanya UE-27
D’acord amb les últimes dades disponibles les emissions de GEH per capita a
Catalunya l’any 2010 van ser de 6,8 t CO2 eq per a Catalunya, de 7,7 t CO2 eq per a
Espanya i de 9,4 t CO2 eq per a la UE-27.
De la mateixa manera, les emissions de GEH per capita a Catalunya l’any 2010 van
ser un 12% i un 28% més baixes que les d’Espanya i les de la UE-27, respectivament.
L’any 1990, les emissions per capita a Catalunya eren un 16% més baixes que les
d’Espanya, mentre que si es compara la dada amb les emissions per capita de la UE-
27, la diferència arribava al 48%. Les emissions per capita a Catalunya de l’any 2000
continuaven essent menors que a Espanya i la UE-27, tot i que les diferències ja
s’havien escurçat notablement (un 11% i un 20% més baixes que les d’Espanya i les
de la UE-27, respectivament).
Com en el cas de les emissions de GEH per PIB, tant per a Catalunya com per a
Espanya, en la primera dècada hi va haver un augment de les emissions per capita (un
37% i un 30%, respectivament), mentre que en els darrers anys es va esdevenir una
disminució d’aquestes emissions, fins a un 10% per a Catalunya i un 6% per a l’Estat
espanyol, per sobre dels valors de l’any 1990. La UE-27 va seguir des del 1990 fins al
2010 una tendència decreixent de les emissions per capita, més acusada en la primera
dècada i més sostinguda en els darrers anys, fins a assolir una reducció del 20%
respecte al 1990.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 74
4. INDICADORS SECTORIALS
En aquest capítol s’analitza l’evolució de les emissions de GEH en les principals fonts
d’activitats. Per a cada sector s’estudia tant l’evolució de les emissions, la intensitat
d’emissions del consum energètic al sector, com altres indicadors específics que
ajuden a identificar les causes de l’increment o del decreixement dels gasos.
Les categories que es presenten a continuació són:
• Sector energètic
• Sector del transport
• Sector industrial
• Sector residencial
• Sector serveis
• Sector agrícola i ramader
• Sector dels residus
4.1. Sector energètic
La Il·lustració 28 mostra l’evolució de les emissions de GEH en la producció i la
transformació de l’energia entre els anys 1990 i 2010.
Il·lustració 28. Tendència de les emissions de GEH en el sector energètic a Catalunya.
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 75
Com es pot observar, les emissions van seguir una tendència creixent important i
sostinguda, sobretot a partir de l’any 2001, quan l’augment de les emissions va ser
més pronunciat.
Les emissions en el sector de la transformació d’energia del 2010 van situar-se en els
6,8 milions de tones CO2 eq, la qual cosa representa un augment d’un 70% respecte als nivells del 1990. S’observa un pic d’emissions l’any 2005 de 9,4 milions, moment
en què les emissions de GEH van començar a disminuir fins a l’estat actual.
Aquest augment d’emissions de CO2 del sector des del 1990 va ser conseqüència tant
de l’augment de la producció d’electricitat com de l’augment de la intensitat
d’emissions, o tones de CO2 per GWh produït. L’efecte més notable en la sèrie va ser
la introducció del gas natural. La producció basada en gas natural va augmentar un
més d’un 1000% des del 1990, concretament, entre el 2000 i el 2005. La producció
d’energia amb la tecnologia hidràulica i nuclear es va mantenir gairebé constant durant
tota la sèrie. La producció d’energia eòlica va augmentar un 76% en el mateix període
2000-2005.
En l’últim any, les emissions de GEH han seguit la tendència a la baixa que es va
inicial al 2006, sent la reducció respecte el 2009 d’un 9%.
La principal causa ha estat la reducció del consum de combustibles en el sector de la
producció pública d'electricitat i calor degut a una menor producció d’electricitat i,
també, per la reducció de la intensitat de carboni en el mix de combustibles fets servir.
Els balanços d'energia apunten a una caiguda molt forta en el consum d'energia
primària, superant a la disminució de l'energia final disponible per als sectors d'ús final.
La raó principal d'això va ser l'augment de les energies renovables.
4.2. Sector del transport
El transport és un dels principals contribuents al total d’emissions de GEH de
Catalunya. L’any 2010 acumulava poc menys de 14 milions de tones de CO2 eq, fet
que el converteix en responsable del 28% del total d’emissions, i el 43% del total de
difuses, si es té en compte les emissions d’altres modes de transport com la
maquinària del sector de l’agricultura i de la silvicultura i les emissions de la flota
pesquera nacional.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 76
Il·lustració 29. Tendència de les emissions de GEH en el sector del transport18 a Catalunya.
10.000
11.000
12.000
13.000
14.000
15.000
16.000
17.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
La Il·lustració 29 mostra l’evolució de les emissions de GEH en el sector des del 1990
fins al 2010. Com es pot veure, les emissions van seguir una tendència clarament
alcista fins al 2007, com a conseqüència de l’augment de l’ús dels mitjans de transport,
especialment els vehicles per carretera, que van provocar un augment lineal del
consum de combustibles fòssils, com la gasolina i el gasoil. Des del 1990 fins al 2007
hi va haver un augment del 58% de les emissions, cosa que s’atribueix a un augment
equivalent en el consum de carburants.
No obstant això, en els últims anys hi van haver una reducció dràstica de les
emissions, atribuïble a un consum més baix de carburants sobretot per efecte de la
crisi econòmica. Les emissions del 2010 van seguir disminuint, experimentant una
disminució del 5% respecte l’any anterior i un 16% respecte el màxim de 2007.
L’any 2010 les emissions de GEH es van arribar a situar en valors un 33% superiors als del 1990. Una de les principals causes de la disminució de les emissions en
aquest sector el menor consum de combustibles fòssils, sobretot gasolina i gasoil,
conseqüència del descens en els recorreguts de vehicles.
18 Les emissions del sector del transport inclouen: aviació civil (domèstic), transport per carretera, per ferrocarril, marítim (nacional) i d’altres (altres fonts mòbils i maquinària). No inclouen: maquinària del sector de l’agricultura, de la silvicultura i de la flota pesquera nacional, que són incloses en el sector «Altres» de l’inventari (en un altre punt).
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 77
És fa palès també la menor demanda de combustibles fòssils en el transport de
mercaderies, la reducció de les emissions en el transport aeri per un menor nombre
d’operacions de les aeronaus, i, finalment, un increment en l’ús de biocombustibles.
Il·lustració 30. Emissions de GEH per tipus de transport a Catalunya.
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
1990 1995 2000 2005 2006 2007 2008 2009 2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Carretera Ferrocarril Marítim Aviació Altres
Com s’aprecia en la il·lustració anterior, el transport per carretera és el màxim responsable de les emissions de GEH en el sector del transport, amb un total de
12,4 Mt CO2eq l’any 2010, que representa el 92% del total, molt per sobre de les
emissions degudes a l’aviació (4%) i el transport marítim (4%), i de lluny de les
emissions en el transport ferroviari, per funcionar aquest majoritàriament amb
electricitat i no amb combustibles fòssils.
En valors absoluts, el transport per carretera és el medi que més ha augmentat les emissions de GEH des de 1990, s’emeten 2,8 Mt CO2eq més, però en termes
relatius, les emissions per activitats marítimes són les que més s’han incrementat, un
192% d’augment respecte els valors de 1990.
L’any 2007 va suposar un pic d’emissions en global, moment en que el consum de
combustibles fòssils cau dràsticament, fent disminuir així les seves emissions a
l’atmosfera.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 78
4.3. Activitats industrials
Les emissions de GEH en el sector industrial es divideixen en dos grups principals, les
relatives a les activitats de combustió de combustibles fòssils dins de les indústries i aquelles emissions de procés que no són assimilables a operacions de combustió (per exemple, emissions associades a la descarbonatació dels
carbonats en la producció de productes minerals).
Il·lustració 31. Tendència de les emissions de GEH en el sector industrial.
10.000
12.000
14.000
16.000
18.000
20.000
22.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
La il·lustració anterior reflexa l’evolució de les emissions associades a les operacions
del sector industrial, tenint en compte les emissions procedents de la combustió de
combustibles fòssils per generar energia, com les emissions que no fan referència a
termes energètics, aquelles emissions pròpies mentre es produeixen els processos
industrials, tant en la indústria química com la metal·lúrgica, la mineral o d’altres.
Les emissions en els sectors industrials han anat en augment des de 1990 fins a tenir
valors, l’any 2010, un 21% per sobre dels nivells de 1990. Des de 1990, la sèrie
planteja tres episodis de canvis dràstics: l’augment d’emissions entre 1993 i 1995,
degut a una recuperació de l’activitat econòmica després d’una vall del cicle de
l’activitat econòmica general del país, el fort descens entre 2001 i 2002, degut a la
caiguda de la producció d’halocarburs ateses les noves obligacions relacionades amb
els gasos que afecten la capa d’ozó, i la nova caiguda a partir de 2007 degut al
descens de l’activitat econòmica.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 79
A continuació, es desglossa aquestes emissions en dos gràfics separant les emissions
energètiques de les no energètiques.
Il·lustració 32. Tendència de les emissions de GEH en les indústries manufactureres i de construcció a Catalunya.
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
12.000
13.000
14.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Pel que fa al primer cas, la Il·lustració 32 representa l’evolució de les emissions
d’activitats energètiques (combustió) en indústries manufactureres i de la construcció,
que engloba la indústria metal·lúrgica, química, paper, alimentació, ceràmica, entre
altres. Com es pot observar, les emissions de GEH van seguir una tendència creixent,
sobretot fins al 2005. Es pot apreciar que l’any 2005 es va convertir en un pic absolut
d’emissions. A partir de llavors, les emissions de GEH van experimentar una caiguda, i
l’any 2010 van arribar al valor de 11,7 Mt CO2 eq, un 43% per sobre del nivell del 1990.
L’any 2010, després del descens de les emissions dels últims anys, es va registrar un
augment anual de 10%, principalment per l’augment de l’activitat industrial, en especial
en la indústria del ferro i de l’acer, la mateixa tendència que segueix la majoria dels
Estats Membres de la Unió Europea.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 80
Il·lustració 33. Tendència de les emissions de GEH associades a processos industrials (no energia) a Catalunya.
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
L’evolució de les emissions de GEH de procés (no energètiques) dins el sector
industrial, representada per mitjà de la Il·lustració 33, ha experimentat un fort augment
durant la primera dècada (1990-2000), fins a assolir el valor màxim l’any 2000, que
representa un augment del 95% respecte al 1990. A partir d’aquell any i durant els dos
següents, les emissions de GEH van disminuir dràsticament un 47% respecte al valor
del 2000, amb uns nivells que es van mantenir estables fins a l’any 2007. L’any 2008 i
2009 es van tornar a reduir les emissions, un 29% respecte al 2007, i l’últim any
s’aprecia una petita recuperació de les emissions, fins a un total de 4,2 Mt CO2 eq, un
14% inferior respecte als nivells del 1990.
Les contribucions principals a l’inventari d’emissions de GEH per emissions de
procés industrials són la fabricació de productes minerals, i la producció i consum
d’halocarburs, com es representa en la següent il·lustració.
La producció d’halocarburs va quedar retallada entre els anys 2000 i 2002 ateses les
noves obligacions relacionades amb els gasos que afecten la capa d’ozó, i el seu
efecte es va notar en el conjunt de les emissions de procés. Les emissions de gasos
fluorats en el consum d’halocarburs per a activitats de refrigeració i aire condicionat, ha
anat gradualment en augment, sobretot en els últims anys, degut al major consum i
producció d’aquests aparells, coincidint amb les condicions climàtiques més càlides
viscudes recentment, i l’establiment de millors nivells de confort. L'alça de les
emissions ve motivat per l'evolució tendencial de l'estoc de gasos fluorats que donen
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 81
servei a aquesta activitat, i les corresponents fuites en les fases de càrrega, operació i
retirada d'equips.
Il·lustració 34. Evolució de les emissions de GEH de processos industrials per categories a Catalunya. Sèrie 1990-2010.
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO 2
eq
Productes M inerals Indústria química Producció metal·lúrgica Producció d'halocarburs i SF6 Consum d'halocarburs i SF6
És destacable que la caiguda d’emissions que va tenir lloc l’any 2008 i el 2009 va
afectar igual totes les activitats industrials rellevants pel que fa al seu impacte sobre
emissions de GEH, mogut per la disminució de l’activitat industrial en tots els sectors,
sobretot en sectors del ciment, química, ferro i acer (manufactureres i de la
construcció). L’últim any s’aprecia un lleuger augment de les emissions, sobretot en els
productes minerals i consum d’halocarburs.
Les emissions industrials de procés (no relacionades amb la energia) van representar,
l’any 2010, poc més del 8% de les emissions de l’inventari català d’emissions de GEH.
Dins de les activitats del sector industrial, les emissions de GEH per l’ús de dissolvents
i altres productes inclosos en activitats com l’aplicació de pintures, la neteja en sec i la
fabricació i el tractament de productes químics, són les que menys contribueixen en el
total d’emissions a Catalunya (1%). No es consideren dins del total d’emissions del
sector industrial sinó que té consideració de categoria a part degut que també hi ha
aplicacions en el sector domèstic i en el de serveis.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 82
Il·lustració 35. Tendència de les emissions de GEH per l’ús de dissolvents i altres productes a Catalunya.
300
350
400
450
500
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Les emissions en aquest sector ha seguit un creixement continu que va durar fins a
l’any 2001, a partir del qual hi va haver una petita davallada i recuperació següent fins
el 2006, any en què hi va haver un canvi en la tendència, però que l’últim any,
novament les emissions en aquest sector han augmentat considerablement.
L’any 2010 les emissions van ser de 427 milions de tones, un 60% superiors a les del 1990. En l’últim any, l’augment ha estat major que la caiguda global dels últims
anys, s’han augmentat un 10%.
En aquesta categoria estan incloses les emissions provinents l’aplicació de pintures en
sectors industrials com la fabricació i la reparació de vehicles, en el sector de la
construcció i edificis i en l’ús domèstic, emissions de la neteja en sec i el desgreixatge
de metalls, ús de dissolvents en impremtes i consum de N2O en usos anestèsics.
4.4. Sector residencial
Les emissions de GEH en el sector residencial l’any 2010 van ser el 7% de les
emissions totals a Catalunya, i el 9% respecte al total d’emissions associades al
processament d’energia. Aquestes emissions són conseqüència de l’ús de
combustibles fòssils en el sector, en especial el gas natural.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 83
Il·lustració 36. Tendència d’emissions de GEH en el sector residencial a Catalunya.
1.4001.600
1.8002.0002.2002.400
2.6002.8003.000
3.2003.400
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Les emissions de GEH en el sector residencial van augmentar progressivament de
amb tendència lineal des del 1990, fins a assolir l’any 2010 unes emissions de
3,4 milions de tones de CO2 eq (un 94% per damunt del 1990). El valor de 2010 és
el de major emissions en la història en aquest sector. Vers l’any anterior, les emissions
han sofert un augment considerable, del 12,5%, sobretot degut al major consum de
combustibles lligat a un descens de les temperatures a l’hivern de 2010, que va fer
augmentar el consum sobretot del gas natural per a la calefacció. Des de 1998 les
emissions en aquest sector han augmentat linealment de forma considerable.
4.5. Sector serveis
Les emissions de GEH en el sector dels serveis, l’any 2010, van representar el 3% de
les emissions totals a Catalunya, i el 4% respecte al total del processament d’energia.
Aquestes emissions s’associen, principalment, a l’ús de combustibles fòssils en el
sector institucional, comercial i de serveis.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 84
Il·lustració 37. Tendència d’emissions de GEH en el sector dels serveis a Catalunya.
800
1.000
1.200
1.400
1.600
1.800
2.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO 2
eq
Les emissions de GEH en el sector dels serveis van anar creixent, irregularment, des
del 1990 amb desnivells puntuals, i dos pics d’emissions l’any 2001 i 2004. Les
emissions en els últims anys ha disminuït considerablement. L’any 2010, però, com en
el sector residencial, les emissions van augmentar respecte l’any anterior, i van ser
d’1,5 milions de tones de CO2 eq, un 55% superior als valors del 1990. La variació
d’emissions de l’últim any ha estat d’un augment del 5%. Com en el sector
residencial, l’augment en les emissions ve lligada al major consum energètic en el
sector.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 85
4.6. Sector de l’agricultura i la ramaderia
Les emissions de GEH en el sector primari corresponents a l’any 2010 van representar
el 8% de les emissions totals a Catalunya. S’hi inclouen les emissions derivades
d’activitats agrícoles, d’activitats de fermentació i gestió de fems, i les derivades dels
usos de fertilitzants, entre altres activitats.
Il·lustració 38. Tendència d’emissions de GEH en el sector de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya.
3.700
3.900
4.100
4.300
4.500
4.700
4.900
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Les emissions degudes a l'agricultura presenten una tendència variant a l’alça i la
baixa, modulada puntualment per pics i valls. Les emissions van augmentar fins al
2001 quan es va iniciar un canvi de tendència que l’any 2008 novament es va invertir.
Aquesta tendència és el resultat de l'augment de les emissions de les activitats de
fermentació entèrica en la cabana ramadera i la gestió de fems, que estan
relacionades en gran manera amb la dimensió de la cabana ramadera. Durant el
període 1990-2010 algunes espècies animals han experimentat un gran increment del
nombre d'efectius, provocant, per tant, un augment de les emissions al llarg de la
sèrie. Sobre aquesta pauta general de tendència creixent de les emissions es
superposen una sèrie de pics i valls motivats principalment per les variacions en les
emissions de l'activitat de sòls agrícoles. La font d'aquestes variacions interanuals és
l'aplicació de nitrogen en forma de fertilitzants sintètics als sòls. L’any 2001 es va
arribar al pic màxim d’emissions, amb 4,8 Mt CO2 eq, un 14,5% d’increment respecte
al 1990. En els anys següents, les emissions de GEH per les activitats ramaderes i de
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 86
l’agricultura van començar a disminuir, fins a arribar a valors per sota l’any 1990 com
en l’any 2008 i 2009, però actualment les emissions en aquest sectors estan un 1% per sobre dels nivells del 1990.
En l’últim any amb dades disponibles, les emissions derivades de l’agricultura i la
ramaderia van situant-se als 4,2 milions de tones. La variació respecte l’any anterior
ha estat d’un augment del 3%.
Les principals categories emissores en el sector de l’agricultura i la ramaderia van ser
la gestió dels fems, la gestió de sòls agrícoles i la fermentació entèrica.
Il·lustració 39. Evolució de les emissions de les principals categories del sector de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya per al període 1990-2010.
0
500
1.000
1.500
2.000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Fermentació entèrica Gestió dels fems Sòls agrícoles
L’any 2010, com en els últims 10 anys, la categoria que va contribuir més al total
d’emissions de GEH del sector va ser la gestió dels fems. Aquestes emissions
representen el 44% del total del sector agrari, amb una diferència en augment respecte
a la contribució en emissions de la gestió i l’explotació dels sòls agrícoles,
responsables del 35% de les emissions agràries. Finalment, a causa de la fermentació
entèrica, es van emetre l’últim any el 20% de les emissions del sector. La gestió i
l’explotació dels sòls agrícoles és la categoria que ha aconseguit la major reducció
d’emissions en el sector, un 12% respecte els valors de 1990.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 87
Les emissions associades l’any 2010 a la gestió dels fems van ser d’1,84 Mt CO2 eq,
és a dir, un 0,6% menys respecte als valors de l’any anterior i un 18% superiors a les
emissions del 1990. La variació en l’últim any de les emissions d’aquestes categories
no ha estat tan significativa com en l’any anterior. El valor total l’últim any de les
emissions de la gestió i l’explotació dels sòls agrícoles van ser d’1,47 Mt CO2 eq, de
manera que és la que més va augmentar respecte a l’any anterior, un 6%, i un 7%
respecte al 2005. En relació amb els valors inicials del 1990, es va assolir una reducció
del 12%. Finalment, a causa de la fermentació entèrica, es van emetre l’últim any
0,83 Mt CO2 eq, en conseqüència, aquesta categoria també va augmentar les
emissions en l’últim any, un 5%, i un 7% respecte als valors del 2005. Durant tot el
període s’ha aconseguit una reducció del 4% en les emissions per la fermentació
entèrica.
Il·lustració 40. Evolució de les emissions de CH4 per la gestió dels fems a Catalunya, per tipus de bestiar.
0
10000
20000
30000
40000
50000
60000
70000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
t CH 4
Boví de llet Altre bestiar boví Bestiar porcí Truges Minoritaris (bestiar equí, caprí i oví) Aus
L’anterior il·lustració detalla l’evolució de les emissions de CH4 derivades de la gestió
dels fems, segons els tipus de bestiar considerat. Segons la imatge, les emissions en
el sector porcí (porcí d’engreix i truges) és clarament dominador respecta la resta de
tipus de bestiar. El següent tipus de bestiar que el segueix en emissions, però de lluny,
és el de les aus, que engloba les gallines ponedores, els pollastres d’engreix i altres
aus com ànecs. En els últims anys, la tendència general de les emissions de metà en
el sector boví ha estat clarament decreixent. La població d’aquests animals va
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 88
disminuir també amb el pas dels anys. Per contra, la població porcina es va
incrementar en els darrers anys, i les emissions també han augmentat. Les emissions
d’altre tipus de bestiar minoritari (caprí, oví, equí) i la d’aus també han anat disminuint
en els darrers anys. Com es pot observar, el sector porcí va ser el responsable del
95% del total d’emissions, que equivalen a 62.472 t CH4.
Il·lustració 41. Evolució de les emissions de CH4 per la fermentació entèrica a Catalunya, per tipus de bestiar.
0
5000
10000
15000
20000
25000
30000
35000
40000
45000
50000
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
t CH 4
Boví de llet Altre bestiar boví Bestiar oví Bestiar porcí Bestiar equí Bestiar caprí Truges
La Il·lustració 41 detalla l’evolució de les emissions de CH4 derivades de la fermentació
entèrica, segons els tipus de bestiar considerat. Se’n desprèn que l’evolució de les
emissions de metà del sector boví és diferent de la del sector porcí. En els últims anys,
les emissions de metà en el sector boví van seguir una tendència clarament decreixent
a excepció de l’últim any que s’ha registrat un considerable augment. La població
d’aquests animals va disminuir també amb el pas dels anys. Per contra, la població
porcina es va incrementar en els darrers anys, mentre que les emissions pràcticament
van seguir una tendència sostinguda. Com es pot observar, el bestiar boví va ser el
responsable del 72% del total d’emissions de CH4 per fermentació entèrica. L’any
2010, es van emetre 28.638 t CH4, unes emissions notablement superiors que l’any
anterior en un 8%, i un 4% inferiors als valors del 2005. El sector porcí va ser el
responsable del 14% del total d’emissions, que equivalen a 5.506 t CH4. En aquest
cas, les emissions de CH4 van seguir una tendència creixent des del 1990, d’un 40%,
però en els últims anys hi va haver una tímida disminució de les emissions, de manera
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 89
que l’últim any van ser un 5% inferiors al 2005, amb una reducció del 0,1% en el darrer
any.
A banda de les emissions de GEH pròpies de les activitats agràries i ramaderes, en
aquest sector també s’hi distingeixen una sèrie d’emissions degudes a la combustió de
combustibles fòssil, essencialment el gasoil. Aquest combustible es consumeix tant en
maquinària mòbil com en maquinària estacionària, i també en sistemes de reg, entre
d’altres. L’any 2010 aquestes emissions van ser de 0,14 Mt CO2eq, de poca
contribució al total d’emissions.
4.7. Sector dels residus
Les emissions de GEH derivades del tractament i l’eliminació de residus, l’any 2010,
van representar el 6% de les emissions totals a Catalunya. Aquestes emissions
inclouen, principalment, les derivades de la deposició de residus als abocadors, de
la incineració de residus i del tractament d’aigües residuals.
Il·lustració 42. Tendència de les emissions de GEH en el tractament i l’eliminació de residus a Catalunya.
1.200
1.700
2.200
2.700
3.200
3.700
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 90
Les emissions de GEH en el sector dels residus van seguir una clara tendència lineal i
fortament creixent. En l’últim any, es van emetre 3,2 Mt CO2 eq, unes emissions que
representen un increment d’un 93% respecte al 1990, i respecte l’any anterior va
suposar un augment de l’1%, seguint la tendència dels últims 6 anys.
Il·lustració 43. Tendència de les emissions de GEH en el tractament i l’eliminació de residus a Catalunya per tipus de tractament.
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Dipòsit en abocadors Tractament d'aigües residuals Incineració de residus Altres
L’activitat que més va contribuir a les emissions de GEH l’any 2010 va ser la
deposició de residus urbans als abocadors, responsable del 69% de les emissions
en aquest sector. Seguidament, el tractament d’aigües residuals va ser el responsable
del 30% de les emissions. El gas majoritari en el sector dels residus va ser el CH4
(amb el 94% del total d’emissions en el sector dels residus).
El desplaçament temporal en la degradació dels residus en abocadors provoca la
tendència a l’alça de les emissions del dipòsit de residus en abocadors, tot i les
mesures alternatives adoptades per l'eliminació dels residus i les tècniques
implantades de captació del biogàs generat.
La quantitat de residus dipositada en abocadors com a sistema d’eliminació de residus
segueix sent molt alta, tot i el creixement registrat en els sistemes de gestió alternatius
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 91
com el reciclatge, compostatge o biometanització. Malgrat que els residus destinats a
abocadors ha anat en descens en els últims 6 anys, no s’ha traduït a l’evolució de les
emissions pel ja comentat desplaçament temporal en la degradació dels residus i,
perquè, encara que en la política de gestió de residus es fomenta la captació de
biogàs, es reflecteix un estancament en els últims anys dels volums de captació
(possiblement per mancances en la disponibilitat d'aquest tipus d'informació), la qual
cosa es tradueix en un augment relatiu de la quantitat de biogàs generat que no ha
estat captada respecte a la quantitat de biogàs captat, i això fa augmentar les
emissions de GEH.
Com en els darrers anys, les emissions al 2010 han augmentat, conseqüència, en
part, per l’augment de les emissions de CH4 i N2O en el tractament d’aigües residuals
industrials i tractament de llots (4%) i en menor mesura, l’augment de les emissions
per la deposició controlada dels residus en abocadors. Al llarg dels anys, les emissions
degudes a la incineració de residus cada vegada són menors, motivat per una major
recuperació energètica cada vegada, fet que fa migrar les emissions en aquesta
categoria de residus a la categoria de Processament de l’energia (per la producció
d’energia elèctrica). La categoria d’altres fonts, contemplen les emissions de CH4
procedents de l’estesa de llots procedents de les depuradores d’aigües residuals, per
al seu assecatge, i les emissions de CH4 per la combustió, en torxes, de biogàs
procedent de processos de biometanització. Aquestes emissions són les que,
percentualment, més han variat respecte l’any anterior, sofrint un descens del 14%.
Cal considerar que les emissions de l’estesa de llots pot veure’s considerat, en
següents edicions de l’Inventari Nacional, en la subcategoria de tractament d’aigües
residuals.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 92
5. COMPLIMENT AMB OBJECTIUS
5.1. Període 2008-2012
El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (PMMCC) estableix
l’objectiu de limitar el creixement de les emissions dels sectors difusos fins a un màxim
del +37% respecte a l’Any Base PMMCC com a mitjana per al període 2008-2012 (que
coincideix amb el període de vigència del Protocol de Kyoto), d’acord amb la via de
compliment establerta per l’Estat espanyol per assolir els compromisos del Protocol de
Kyoto. Per a Catalunya, això significa que l’emissió total dels sectors difusos durant els
anys del Protocol de Kyoto (2008-2012) no hauria de ser superior a 36,55 Mt CO2 eq
de mitjana anual.
Cal remarcar que l’objectiu de reduir el creixement de les emissions dels sectors
difusos a Catalunya és coherent amb la senda de compliment definida per l’Estat
espanyol, per això, el 37% fixat pel PMMCC incorpora la compra del 20% de drets
d’emissió que fa l’Estat espanyol per compensar l’excés d’emissions difuses de tot
l’Estat, tal com especifica el Pla Nacional d’Assignació 2008-2012 espanyol, aprovat
per la Comissió Europea.
Al 2008, primer any del període Kyoto, les emissions dels sectors difusos a Catalunya
van ser de 34,91 Mt CO2 eq. L’any 2009, les emissions en el global d’aquests sectors
van ser menors que l’any anterior, es van emetre 33,17 Mt CO2 eq. Les últimes dades
disponibles dels inventaris oficials corresponen a l’any 2010, i mostren que les emissions dels sectors difusos a Catalunya van ser de 34,06 Mt CO2 eq aquell
any. Per tant, Catalunya, pel que fa als tres primers anys del període Kyoto, es va situar per sota de les emissions mitjanes necessàries per complir amb l’objectiu fixat al PMMCC (no superar les 36,55 Mt CO2 eq pel conjunt dels sectors difusos anualment). El valor del 2010 va assolir un nivell del 28% superior respecte a les
emissions de l’Any Base PMMCC, tal com es pot observar en la Il·lustració 44. En
l’últim any, les emissions en els sectors difusos han augmentat lleugerament un 2,7%,
després de la caiguda al 2008 i 2009 d’un 5% en ambdós anys.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 93
Il·lustració 44. Situació actual d’emissions difuses a Catalunya vers l’objectiu del PMMCC19.
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
40,0
2008 2009 2010 2011 2012
Mt CO2 eq
Assignació gratuïta Objectiu Protocol Kyoto Ús de mecanismes flexibles i Embornals
+24%
Quantitat assignada per l'objectiu PMMCC 2008-2012(+37% Any Base PMMCC)
Emissions difuses de l'Any Base PMMCC
Objectiu de Kyoto (+15% Any Base PMMCC)
+28%+31%
En el Període de Kyoto, durant el qual està vigent el PMMCC, les emissions dels
sectors difusos han seguit una clara tendència decreixent, arribant a nivells inferiors al
màxim establert en el mateix Pla, però en l’últim any la reducció no ha estat tan
acusada, tendint a estabilitzar-se, augmentant les emissions per sobre de l’any anterior
però, mantenint-se per sota dels nivells del primer any d’aplicació del PMMCC. Per
assolir l’objectiu del PMMCC és necessari que les emissions es mantinguin, de mitjana
anual fins a l’any 2012, per sota del màxim fixat pel PMMCC, de 36,55 Mt CO2eq. Com
es pot apreciar en la il·lustració anterior, durant 2008, 2009 i 2010, les emissions
difuses han estat per sota d’aquest màxim fixat, que preveu un augment del 37% de
les emissions per sobre de l’Any Base PMMCC.
No obstant, cal tenir present, i és important, que l’augment de fins a un 15% per sobre
l’any base és l’objectiu marcat per Kyoto per al conjunt de l’Estat espanyol. L’excés
d’emissions difuses per sobre d’aquest nivell del +15% s’ha de compensar amb la
compra d’un equivalent de crèdits de carboni procedents dels mecanismes de
19 L’objectiu del +37% inclou la compra del 20% de crèdits de carboni que fa l’Estat espanyol per compensar l’excés d’emissions difuses de tot l’Estat (fent ús de mecanismes flexibles) i el 2% de crèdits gratuïts per l’ús d’embornals.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 94
flexibilitat del Protocol de Kyoto. En la il·lustració anterior, la quota d’emissions
d’augment del 37% sobre l’any base inclou, a banda de l’ús de mecanismes flexibles,
un 2% de crèdits de carboni gratuïts adquirits a través de l’absorció en embornals, tal i
com va establir l’Estat espanyol. Per tant, a través dels mecanismes flexibles, les
emissions catalanes que s’han de compensar són 4,2 Mt CO2eq l’any 2008,
2,5 Mt CO2eq l’any 2009 i 3,4 milions l’any 2010.
Per a aconseguir la reducció d’emissions en els sectors difusos, per tal de no superar
en més del 15% les emissions de l’Any Base PMMCC, en els últims anys i de cara a
2012, s’ha de continuar incorporant noves polítiques i mesures en l’àrea de la mitigació
de les emissions de GEH, especialment en el context del PMMCC, i s’ha de continuar
assumint canvis de comportament en la societat més favorables a la incorporació
d’hàbits que afavoreixen l’acció d’afrontar el canvi climàtic.
La caiguda d’emissions de GEH l’any 2008 va ser més abrupta que la de 2009, en part
a causa de la ràpida desacceleració de l’activitat econòmica durant l’any 2008, que va
repercutir en les emissions dels sectors difusos, especialment en el sector del
transport. L’any 2010, les emissions en el transport segueixen disminuint, una caiguda
del 5%, però el fort augment de les emissions en el sector residencial i de serveis
(9%), pel major ús de gas natural per a calefacció, i sobretot, l’augment de les
emissions en els sectors industrials no sotmesos al règim de comerç (un augment de
gairebé el 19%), han fet augmentar les emissions difuses un 2,7%.
En l’evolució de les emissions difuses, des de 2005, la crisi econòmica no és l’únic
factor a tenir en consideració. Els resultats de l’anàlisi dels capítols anteriors sobre
indicadors macroeconòmics també reflecteixen un canvi estructural que va començar
l’any 2005, quan hi va haver per primera vegada un desacoblament sostingut entre
l’evolució del PIB i de la població, i l’evolució de les emissions de GEH.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 95
Taula 8. Resum de l’estat de les emissions a Catalunya vers l’objectiu del PMMCC.
Emissions en Mt CO2eq 2008 2009 2010 Mitjana 2008-2010
Emissions totals 53,7 49,8 50,2 51,2
Quantitat Inicial Assignada (AAU) 55,5 55,5 55,5 55,5
Assignació de drets d'emissió 19,0 19,0 19,0 19,0
Emissions verificades 18,8 16,6 16,1 17,2
Objectiu Difusos 36,5 36,5 36,5 36,5
Emissions difuses 34,9 33,2 34,1 34,0 DIFUSES - Grau d'assoliment objectiu:
Diferència entre objectiu difusos i emissions difuses
1,6 3,4 2,5 2,5
Ús de mecanismes de flexibiblitat: Diferència entre emissions difuses i
objectiu Kyoto (+15% Any Base) 4,2 2,5 3,4 3,4
Aquesta taula resumeix l’estat actual de les emissions de Catalunya en relació amb
l’objectiu marcat en el PMMCC per a les emissions difuses. El valor objectiu fixat per a
Catalunya, tal i com s’ha mencionat en diverses ocasions, és que les emissions
difuses, de mitjana per al període 2008-2012, no siguin superiors a 36,5Mt CO2eq, i
com es pot observar, tant 2008 com 2009 i 2010, les emissions difuses han estat per
sota d’aquest valor màxim, situant-se 2,5 Mt CO2eq de mitja per sota del valor màxim.
No obstant, tot i que les emissions difuses durant el període 2008-2010 han estat per
sota del màxim fixat pel PMMCC, les emissions per sobre del 17% de l’any base
(incloent +15% d’augment fixat pel Protocol de Kyoto i un 2% per l’efecte dels
embornals) s’han de compensar a través de l’ús de mecanismes de flexibilitat del
Protocol de Kyoto. Per tant, l’Estat espanyol ha de comprar de mitjana anual per a
Catalunya l’equivalent a 3,4 Mt CO2eq. Això es pot apreciar millor en la següent
il·lustració.
Vista l’evolució de 2008, 2009 i 2010 es pot preveure que Catalunya serà capaç de
complir amb els objectius del seu PMMCC amb horitzó 2012.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 96
Il·lustració 45. Balanç de les emissions difuses a Catalunya vers els objectius de Kyoto i el PMMCC.
20000
24000
28000
32000
36000
40000
2005 2006 2007 2008 2009 2010
Milers de tones de CO2eq
Assignat pel Protocol de Kyoto (2008-2012) Embornals Ús de mecanismes flexibles
Objectiu PMMCC (+37% Any Base Difuses)
Protocol de Kyoto (08-12)
A través de la següent il·lustració, es pot visualitzar la situació actual sobre el
compliment amb els objectius del Protocol de Kyoto per a Catalunya.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 97
Il·lustració 46. Evolució de l’estat de les emissions vers l’objectiu del PMMCC per a Catalunya.
Difu
ses
Difu
ses
Difu
ses
0
10
20
30
40
50
60
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012
Mt CO2 eq
"M itjana d'emissions de GEH dels últims 5 anys"
+33%
+28%
M it jana de drets d'emissió assignats
per la D irect iva
Emissio ns difuses assignades pel
P M M C C
+37% difuses A ny B ase
Object iuEmissio ns difuses del P K 2008-2012 (+15% any base)
+11%
La mitjana d'emissions dels últims 5 anys comença a estabilitzar-se l'any 2007, i se
situa a un nivell +33% per sobre l'Any Base PMMCC l'any 2010. Es posa de manifest
que la mitjana d'emissions s'acosta a l'objectiu del període 2008-2012 per a Catalunya.
El compromís del PMMCC és limitar el creixement de les emissions difuses en aquest
període fins a un 37% per sobre l’any base. Tant en 2008 com en 2009 i 2010, les
emissions difuses han estat per sota de l’objectiu màxim fixat, però s’ha de seguir amb
aquesta tendència decreixent per que la mitjana del quinquenni 2008-2012 sigui
inferior al 37% de creixement.
Per a comparar les situacions de Catalunya, l’Estat espanyol i la UE-15, dins dels seus
respectius objectius, es presenta a continuació aquesta taula comparativa i diverses
il·lustracions gràfiques.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 98
Taula 9. Resum de l’objectiu PK a Catalunya, Espanya i UE-15. Emissions de mitjana anual per al període 2008-2012
Emissions GEH
(Mt de CO2 eq)
Emissions Totals
Any Base
Emissions Difuses Any
Base
Objectiu Protocol Kyoto – Emissions
Difuses Objectiu adoptat – Emissions Difuses
Estimació d’ús de mecanismes de
flexibilitat i absorció per embornals
CATALUNYA 40,3 26,7 +15%
emissions any base
30,7 +37%
emissions any base
36,5 5,9
ESPANYA 289,8 157,4 +15%
emissions any base
181,0 +37%
emissions any base
215,6 63,8
UE-15* 4.265,5 2.558,5 -8%
emissions any base
2.353,8-8%
emissions any base
2.353,8 148,6
*Es presenten els resultats per la UE-15 i no la UE-27 perquè és el conjunt de països de la UE-15 el que té adoptat el
compromís del Protocol de Kyoto.
En l’àmbit europeu, el compromís per a la UE-15 en el marc del Protocol de Kyoto és
reduir les emissions totals de GEH un 8% respecte a l’any base. Això significa no
superar, en total, els 3.924 Mt CO2 eq de mitjana anual en el període 2008-2012. Les
emissions totals del tercer any del Protocol de Kyoto van ser de 3.798 Mt CO2 eq,
L’objectiu del Protocol de Kyoto és que el valor màxim de les emissions totals de la
Unió Europea sigui de 3.924 Mt CO2 eq (-8% respecte l’any base) de manera les
emissions de 2010 van ser un 11% inferiors a l’any base, situant-se un 3% per sota del
valor fixat per l’objectiu del Protocol de Kyoto.
Pel que fa a les emissions en els sectors difusos, l’objectiu fixat per la UE-15 és,
traslladant el mateix objectiu de reducció del 8% respecte a l’any base en aquests
sectors, no superar les emissions de mitjana anual en 2.353,8 Mt CO2eq, sent les
emissions difuses de 2010 de 2.318,5 Mt CO2eq, sent aquestes emissions un 9%
inferiors a les de l’any base, situant-se un 2% per sota de l’objectiu.
Tot i que la crisi econòmica va portar a una reducció molt important de les emissions
totals de gasos amb efecte d’hivernacle el 2008 i 2009 a tota Europa, la seva influència
en el progrés dels Estats membres i la UE-15 cap als seus respectius objectius de
Kyoto és molt més limitada perquè la reducció d'emissions en els sectors difusos (no
regulats per la Directiva) no és tan gran com les reduccions generals.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 99
El compliment de la UE-15 dependrà del compliment de tots els seus 15 Estats
membres: tots els Estats membres han d'aconseguir el seu propi objectiu assolit per
assegurar que s’assoleix el compliment del Protocol de Kyoto.
Els Estats membres han d'assolir els seus objectius de Kyoto a través de les
reduccions d'emissions per mitjà de polítiques i mesures adreçades als sectors difusos
i, en cas que emetin en excés, poden recórrer a l’ús de mecanismes flexibles. El
progrés d'un país cap al seu objectiu de Kyoto és, per tant, determinat mitjançant la
comparació de les seves emissions en sectors difusos amb el seu objectiu assignat
per a aquests sectors. Els nivells d'emissions d’un Estat membre en els sectors
sotmesos al règim de comerç de drets d'emissió no influeixen en l'assoliment del seu
objectiu en el Protocol de Kyoto ja que aquests sectors estan obligats a lliurar al seu
govern una quantitat de drets equivalent a les seves emissions.
Taula 10. Resum de l’estat de les emissions a la U-15 vers l’objectiu del Protocol de Kyoto.
Emissions en Mt CO2eq 2008 2009 2010 Mitjana 2008-2010
Emissions totals 3.999,1 3.719,2 3.797,6 3.838,6
Quantitat Inicial Assignada (AAU) 3.924,3 3.924,3 3.924,3 3.924,3
Assignació de drets d'emissió 1.458,9 1.468,4 1.490,3 1.472,5
Emissions verificades 1.622,1 1.436,3 1.479,1 1.512,5
Objectiu sectors difusos 2.465,3 2.455,8 2.434,0 2.451,7
Emissions difuses 2.377,0 2.282,8 2.318,5 2.326,1 DIFUSES - Grau d'assoliment: Diferència
entre objectiu difusos i emissions difuses
88,3 173,0 115,5 125,6
Ús d'embornals (previsió) 57,9 57,9 57,9 57,9
Ús de mecanismes de Kyoto (previsió) 83,8 83,8 83,8 83,8
Ús de mecanismes d'Aplicació Conjunta (previsió) 0,0 0,6 2,9 1,2
DIFUSES - Grau d'assoliment fent ús de mecanismes flexibles i embornals 230,0 314,1 254,3 266,1
Com es dedueix de la taula anterior, en els tres primers anys del Període de Kyoto,
d’acord amb la mitjana per a 2008-2010 de nivells d'emissions de GEH, es pot
considerar que la UE-15 es troba en camí cap al seu objectiu de reducció del Protocol
de Kyoto. A finals de 2010, les emissions difuses (incloent l’ús de mecanismes
flexibles i embornals) havien superat el seu objectiu per una mitjana de 266,1 Mt de
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 100
CO2 equivalent per any, cosa que representa el 6,2% de les emissions totals de l'any
base. D'aquests, gairebé 3 punts percentuals (125,6 Mt de CO2 equivalent)
corresponen a la reducció de les emissions difuses domèstiques, la diferència restant
s'aconsegueix pel segrest de carboni que s'espera a través d'activitats forestals (1,2
punt percentuals) i l'ús previst dels mecanismes flexibles per diversos governs
nacionals (2 punts percentuals punts). Aquest càlcul també té en compte el paper
específic del comerç de drets d’emissió de la UE sobre el compliment de Kyoto, que
requereix tenir en compte específicament les diferències entre les emissions i objectius
dels sectors no coberts pel règim de comerç (d’aquí l’objectiu assimilat per a emissions
difuses).
Es pot visualitzar la situació actual sobre el compliment amb els objectius del Protocol
de Kyoto en l’àmbit de la UE-15 en la següent il·lustració.
Il·lustració 47. Evolució de l’estat de les emissions vers l’objectiu de Kyoto per a la UE-15.
Difu
ses
Difu
ses
Difu
ses
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012
Mt CO2 eq
Mitjana d'emissions de GEH dels últims 5 anys
-11%
Quant itat assignada
pel P K 2008-2012
Any Base
M ecanismes f lexibles + embo rnals
-3,4% any base
-8% any base
-3%
Objectiu D ifuso s pel
P K 2008-2012
La tendència de la mitjana d’emissions dels últims cinc anys queda indicada en
l’anterior il·lustració per la línia verda, i dóna una referència del progrés de les mitjanes
d’emissions de GEH cap als objectius fixats pel Protocol de Kyoto. Se’n desprèn que
els comportaments anormals d’un any concret fàcilment poden fer oscil·lar les
emissions dels altres anys del període. Per al cas de la UE-15, la mitjana d’emissions
en els últims cinc anys anteriors al 2010 va ser d’un 7% per sota de l’any base,
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 101
apropant-se al 8% de reducció fixat com a mitjana del quinquenni. Aquesta línia de
tendència de la mitjana quinquennal equival a la comparació que s’haurà de fer de les
emissions en el quinquenni 2008-2012 amb l’any base per tal d’establir el grau de
compliment amb el Protocol de Kyoto (reducció mitjana durant el quinquenni 2008-
2012 d’un 8%).
La il·lustració també mostra que les emissions de l’any 2010 es van acostar a l’objectiu
del -8%, i que segueixen en la zona de compliment inclús sense tenir en compte l’ús
dels mecanismes de flexibilitat. Les emissions al 2010 van ser 11% inferiors a les de
l’any base.
En el cas de l’Estat espanyol, el seu compromís del Protocol de Kyoto és limitar el
creixement de les seves emissions totals al 15% per damunt de les de l’any base; això
significa no superar les 333,2 Mt CO2 eq de mitjana anual durant el període 2008-2012
(AAU). No obstant, a través del segon Pla Nacional d’Assignació, Espanya va adoptar
el compromís de limitar el creixement de les emissions fins a un 37% per sobre els
nivells de l’any base, fent ús de mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto i
considerant l’absorció de les emissions per efecte dels embornals. Per tant, es limiten
les emissions totals fins a 397 Mt CO2 eq de mitjana anual. Les emissions totals del
2010 van ser de 355,9 Mt CO2 eq i se situen, per primera vegada, a una distància del
10% per sota del valor objectiu. No obstant, cal remarcar, que si diferenciem entre
emissions difuses i emissions de la Directiva, s’evidencia que en l’Estat espanyol
caldrà fer un ús dels mecanismes de flexibilitat, encara més intensiu del que
inicialment s’havia previst, per a complir amb l’objectiu d’emissions en els sectors
difusos, tal i com s’expressa en la següent taula. L’objectiu fixat pel conjunt de l’Estat
espanyol en els sectors difusos és no superar un increment del 15% per sobre de les
emissions de l’any base en aquests sectors (+37% si es té en compte la compra de
drets per ús de mecanismes flexibles i d’embornals). Per tant, les emissions difuses no
haurien de superar les 181,0 Mt CO2eq, totes les emissions per sobre d’aquest valor
s’hauran de compensar a través de la compra de crèdits de carboni per mitjà de
mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 102
Taula 11. Resum de l’estat de les emissions a Espanya vers l’objectiu del Protocol de Kyoto.
Emissions en Mt CO2eq 2008 2009 2010 Mitjana 2008-2010
Emissions totals 403,8 366,3 355,9 375,3
Quantitat Inicial Assignada (AAU) 333,2 333,2 333,2 333,2
Assignació de drets d'emissió 153,9 150,7 151,0 151,9
Emissions verificades 163,5 136,9 121,5 140,6
Objectiu sectors difusos 179,3 182,5 182,3 181,4
Emissions difuses 240,4 229,3 234,4 234,7 DIFUSES - Grau d'assoliment: Diferència entre objectiu difusos i emissions difuses -61,1 -46,8 -52,1 -53,3
Ús d'embornals (previsió) 11,4 11,4 11,4 11,4
Ús de mecanismes de Kyoto (previsió) 38,8 38,8 38,8 38,8 DIFUSES - Grau d'assoliment fent ús de
mecanismes flexibles i embornals -10,9 3,4 -1,9 -3,1
Per a la mitjana 2008-2010, Espanya necessitarà fer ús dels mecanismes flexibles del
Protocol de Kyoto i dels embornals per a poder assolir l’objectiu fixat en el mateix
Protocol, de limitar el creixement de les seves emissions fins al +15% sobre l’any
base. Com es pot observar en la taula, les emissions de la Directiva estan per sota
dels drets d’emissió assignats de mitjana durant el període 2008-2010, però pel que fa
a les emissions dels sectors difusos, les emissions es troben per sobre de l’objectiu
determinat, amb un excés de 53,3 Mt CO2eq de mitjana anual d’aquest període.
Aquest excés d’emissions es pot compensar a través de la compra de drets de carboni
en l’ús de mecanismes de flexibilitat. D’acord amb el que l’Estat espanyol va estimar
que faria ús de mecanismes de flexibilitat i l’absorció per embornals, l’Estat espanyol,
per complir amb el seu objectiu del protocol de Kyoto, necessitarà adquirir més de 20
milions d’unitats de Kyoto. En concret, Espanya és l’Estat Membre que més unitats de
Kyoto haurà de comprar, gairebé 39 milions d’unitats (38,8 milions de tones de
CO2eq).
Segons la mitjana 2008-2010, Espanya té un dèficit corrent 3,1 Mt de CO2 equivalent
per any entre les emissions difuses i el valor objectiu de emissions difuses, tenint en
compte l’ús previst d’embornals de carboni i de mecanismes flexibles.
Aquesta diferència podria escurçar-se si les emissions difuses durant 2011 i 2012
disminuïssin. Suposant que les quantitats d'unitats de Kyoto que planeja adquirir sota
els mecanismes flexibles serien suficients per aconseguir el seu objectiu (una mitjana
de 38,8 milions d'unitats per any del període de compromís), Espanya s'enfronta al
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 103
repte d’haver de complir amb aquests plans dins del període fixat. De fet, segons el
document de l’Agència europea del medi ambient titulat Greenhouse gas emission
trends and projections in Europe 2012. Tracking progress towards Kyoto and 2020
targets (EEA Report No 6/2012), només 14,3 milions d'unitats van ser lliurades al
registre estatal de Kyoto de mitjana anual durant el període 2008-2010, és a dir, que
actualment, s’han lliurat (s’ha fet ús) 14,3 Mt CO2eq a través de mecanismes flexibles
(AAU+CER+ERU) enfront dels 38,8 milions d’unitats que preveia de mitja anual.
Gràficament, es pot visualitzar la situació actual sobre el compliment amb els objectius
del Protocol de Kyoto en l’àmbit de l’Estat espanyol a continuació.
Il·lustració 48. Evolució de l’estat de les emissions vers l’objectiu de Kyoto per a Espanya.
Difu
ses
Difu
ses
Difu
ses
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012
Mt CO2 eq
"Mitjana d'emissions de GEH dels últims 5 anys"
+23%
Quantitat assignada pel P K
2008-2012
M ecanismes f lexibles + embo rnals
+39%
Object iu D ifuso s pel
P K 2008-2012
+30%
+15% any base
+37% any base
En el cas de l’Estat espanyol, les emissions de l’any 2010 es van situar un 23% per
sobre de l’any base, un valor que ja està dins de l’objectiu fixat pel Protocol de Kyoto,
tenint en compte l’ús potencial dels mecanismes de flexibilitat. El valor s’eleva a un
39% quan es compara la mitja de l’últim quinquenni, 2006-2010 amb el mateix any
base. El pic absolut de les emissions és recent (any 2007), raó per la qual la mitjana
d’emissions anuals dels últims cinc anys es va mantenir relativament alta. Les
emissions de GEH durant la resta d’anys del Període de Kyoto han de seguir en la
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 104
mateixa tendència de reducció per tal que la mitjana d’emissions del període
(quinquenni 2008-2012), representada per la línia verda, sigui com a màxim d’un
augment del 37% per sobre l’any base, per a complir amb les fites adquirides.
L’Estat espanyol, segons dades de l’Agència europea del medi ambient (EEA), ha
actualitzat en els qüestionaris de 2012, la quantitat de crèdits que planeja compensar a
través de Mecanismes de Kyoto.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 105
5.2. Període 2013-2020
La Unió Europea està compromesa amb la reducció del 20% de les seves emissions
de GEH per a l’any 2020 respecte de 1990, i fins a un 30% si s’arriba a un acord
internacional en què la resta de països industrialitzats portin a terme esforços
comparables.
El Paquet energia i clima inclou el desenvolupament de diverses normatives20 que han
de permetre assolir l’objectiu de reducció de les emissions de GEH del 20%.
Per a complir d’una manera rentable el compromís de la Comunitat Europea s’ha de
distribuir aquest objectiu de reducció entre sectors, tant els integrats en el règim de
comerç de drets d’emissió com els difusos.
Per això, d’una banda, els drets d’emissió assignats a les instal·lacions sotmeses a
Directiva, fins a 2020, s’han de situar per sota del 21% dels seus nivells d’emissió en
l’any 2005, i, d’altra banda, s’ha d’aconseguir una reducció al voltant del 10% respecte
al 2005 en els sectors que no estan sotmesos al règim de comerç (difusos).
En conjunt, això es tradueix en una reducció global de prop del 14% en comparació
amb 2005, el que equival a una reducció del 20% en comparació amb els nivells de
1990.
L’objectiu de reducció del 10% per als sectors difusos s’ha distribuït entre els Estats
membres segons la Decisió 406/2009/CE (de l’esforç compartit). D’acord amb aquesta
decisió, l’Estat espanyol ha adoptat com a objectiu disminuir les emissions difuses un
10% respecte a les emissions de l’any 2005.
Tanmateix, l’Estat espanyol no ha distribuït territorialment aquest objectiu d’emissions
difuses.
20 Decisió nº406/2009 sobre l’esforç els Estats membres per a reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per tal de complir amb els compromisos adquirits per la Comunitat fins 2020
Directiva 2009/28/CE relativa al foment de l'ús d'energia procedent de fonts renovables
Directiva 2009/29/CE per la qual es modifica la Directiva 2003/87/CE per a perfeccionar i ampliar el règim comunitari de comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
Directiva 2009/31/CE relativa al emmagatzematge geològic de CO2 i per la qual es modifiquen la Directiva 85/337/CEE del Consell, les Directives 2000/60/CE, 2011/80/CE, 2004/35/CE, 2006/12/CE i el Reglament (CE) nº 1013/2006 del Parlament Europeu i del Consell
Reglament (CE) 443/2009 sobre normes d’emissions de CO2 en els turismes nous
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 106
Prenent com a referència per a Catalunya l’aplicació d’aquest mateix objectiu de
reducció del 10% d’emissions difuses respecte el 2005, l’OCCC ha estimat quina seria
la situació d’emissions difuses al territori català l’any 2020.
Segons aquestes estimacions, l’any 2020 les emissions difuses no han de superar els
30,7 milions de tones de CO2 eq, tal i com es representa en la il·lustració següent.
Il·lustració 49. Seguiment de les emissions difuses a Catalunya amb objectius per al 2020.
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Difusos Objectiu unilateral per Espanya. Sector Difusos
Estimació d'emissio ns difuses any 2005 (en aplicació R ègim 2013-2020)
-10% v s 05
Per a l’elaboració d’aquesta il·lustració, s’ha estimat com a un nou any base 2005 de
partida, les emissions difuses de l’any 2005 tenint en compte les emissions que
haurien tingut aquelles instal·lacions que, en els dos primers períodes del règim de
comerç de drets d’emissió, no hi estaven sotmeses (per tant pertanyien al sector difús)
i en el tercer període entraran a formar part del citat règim. Es té en compte, també,
una estimació de l’augment de les emissions de la Directiva l’any 2005 d’aquelles
instal·lacions que es veuen afectades per l’ampliació de l’abast de la Directiva
2009/29/CE. Tanmateix, s’estimen les emissions de l’any 2005 corresponents a
aquelles instal·lacions que es van incloure a la Directiva 2003/87/CE després de
l'ampliació de l'àmbit de la Llei 1/2005 l’any 2006 (ampliació de l’àmbit de la
combustió).
La reducció anual necessària per assolir l’objectiu seria menor que l’esforç que cal
realitzar per al total d’emissions, ateses les reduccions més significatives que es
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 107
requereixen al sector Directiva, tal com s’ha esmentat prèviament. Tot i la menor
reducció requerida en aquest escenari, cal assenyalar que la tendència històrica indica
que les reduccions d’emissions difuses acostumen a ser moderades i molt allargades
en el temps perquè, entre altres coses, impliquen canvis d’hàbits en la societat.
Segons aquestes estimacions, l’any 2020 les emissions difuses no han de superar els
30,7 Mt CO2eq. L’any 2010, segons els criteris establerts per la nova Directiva del
règim de comerç, les emissions de GEH en els sectors no afectats per la Directiva van
ser de 32 Mt CO2eq, i tot i que la reducció d’emissions fins a 2020 no sembla molt
significativa, s’ha de seguir actuant incorporant noves polítiques i mesures en l’àrea de
la mitigació de les emissions de GEH, per tal de limitar les emissions de GEH d’aquí a
2020, en cas d’una recuperació econòmica, que pot afectar incrementant les
emissions.
Les projeccions de la Unió europea indiquen que, per a 13 Estats membres,
s’aconseguirien, en el 2020, emissions de GEH en els sectors difusos inferiors als
nivells dels objectiu fixats amb només reduccions domèstiques. En 8 Estats membres
la implementació de les mesures actualment previstes (addicionals) podria reduir les
emissions de 2020 per sota dels objectius fixats; i la resta de països, entre ells l’Estat
espanyol, a no ser que les emissions millores en els pròxims anys, tot i l'aplicació de
les mesures actualment previstes, no assolirien el seu objectiu fixat i haurien de fer ús
de mecanismes de flexibilitat per aconseguir-ho.
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 108
5.3. Període post2020
Europa ha assumit que, d’acord amb la informació científica disponible, per evitar que
l’escalfament del planeta no superi els 2°C de mitjana, calen unes reduccions d’entre
el 80% i el 95% respecte a l’any 1990 per part dels països industrialitzats en l’horitzó a
l’any 2050.
Si es traslladés aquest objectiu a les emissions globals de Catalunya, significaria
aconseguir una reducció d’entre el 85% i el 96% respecte a les emissions actuals del
2010, és a dir, estabilitzar el nivell d’emissions entre els 1,9 i els 7,4 Mt CO2 eq.
La Il·lustració 50 representa la projecció d’emissions totals de la sèrie 2005-2050,
incorporant-hi la fita de reducció del 80-95% respecte els nivells de 1990 aplicada al
total d’emissions de Catalunya.
Il·lustració 50. Projecció d’emissions totals a Catalunya amb objectius post2020.
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
2024
2025
2026
2027
2028
2029
2030
2031
2032
2033
2034
2035
2036
2037
2038
2039
2040
2041
2042
2043
2044
2045
2046
2047
2048
2049
2050
mile
rs to
nes
CO
2 eq
Total Objectiu 2050
v s90-80%
-95%v s90
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 109
ANNEX I: INVENTARI D’EMISSIONS DE GEH 1990-2010
Taula 12. Inventari d’emissions de GEH a Catalunya 1990-2010 / milers de tones de CO2 equivalent
SECTOR 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
1. Processament de l'energia 26.190 27.077 28.238 27.038 29.094 31.992 30.708 31.981 32.458 33.620 34.904 35.987 37.214 39.202 42.367 44.210 42.524 42.935 41.273 37.949 37
A. Activitats de combustió 25.785 26.659 27.816 26.623 28.582 31.449 30.169 31.272 31.698 33.136 34.352 35.377 36.537 38.796 41.857 43.586 42.193 42.684 41.014 37.678 37
1. Indústries del sector energètic 3.969 3.783 4.281 3.458 3.505 3.983 4.167 4.722 4.482 5.068 4.983 4.971 6.169 6.213 8.277 9.429 8.272 8.434 8.058 7.412 62. Indústries manufactureres i de la construcció 8.176 8.204 7.875 7.963 9.253 10.611 9.338 10.383 10.428 10.805 11.318 11.791 11.931 13.241 13.605 13.714 13.123 12.812 12.392 10.658 113. Transport 10.164 10.555 11.374 10.828 11.779 11.853 12.078 11.644 12.550 12.958 13.281 13.577 13.441 14.172 14.487 14.736 15.490 16.044 14.956 14.211 134. Altres Sectors 3.475 4.117 4.285 4.374 4.044 5.003 4.585 4.523 4.238 4.306 4.770 5.039 4.996 5.170 5.489 5.706 5.309 5.394 5.608 5.396 55. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
B. Emissiones fugitives dels combustibles405 417 422 414 512 543 539 709 760 483 551 610 676 406 510 625 331 251 259 271
1. Combustibles sòlids 71 70 68 74 82 88 99 110 88 71 70 59 59 41 42 54 62 52 58 662. Petroli i gas natural 334 347 354 340 430 455 440 599 672 413 481 551 617 366 467 571 269 199 201 205
2. Processos Industrials 4.924 4.771 5.199 4.881 6.292 7.370 7.767 7.983 7.790 9.090 9.614 7.135 5.105 5.936 5.730 5.861 5.847 5.854 4.817 4.141 4
A. Productes minerals 3.260 2.964 2.455 2.547 3.187 3.568 3.695 3.686 3.999 4.094 4.190 4.336 4.391 4.370 4.437 4.506 4.429 4.311 3.549 2.824 2B. Indústria química 50 51 52 40 35 37 26 45 38 48 52 49 59 58 59 60 57 60 52 50C. Producció metal·lúrgica 21 21 22 20 21 22 23 26 28 38 41 42 42 38 39 66 77 79 79 74D. Altres Indústries 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0E. Producció d'halocarburs i SF6 1.579 1.720 2.656 2.258 3.030 3.721 3.981 4.144 3.573 4.658 4.979 2.266 89 817 402 345 337 387 4 0F. Consum d'halocarburs i SF6 13 14 15 16 18 22 42 81 152 252 352 442 523 653 793 883 948 1.018 1.132 1.192 1G. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
3. Ús de dissolvents i altres productes 311 335 351 349 369 380 402 416 421 417 418 461 449 423 427 463 476 473 454 450
4. Agricultura 4.164 4.109 4.058 4.094 4.194 4.278 4.585 4.451 4.509 4.622 4.764 4.766 4.613 4.689 4.507 4.360 4.349 4.405 4.072 4.094 4A. Fermentació entèrica 865 866 808 821 857 923 966 941 979 971 1.009 1.005 990 985 909 899 879 872 799 789B. Gestió dels fems 1.558 1.531 1.552 1.610 1.615 1.663 1.747 1.718 1.800 1.894 1.955 1.980 1.924 1.948 1.912 1.880 1.852 1.890 1.818 1.853 1C. Cultiu d'arròs 50 52 57 54 52 57 54 54 55 54 53 53 54 54 55 54 54 54 54 54D. Sòls agrícoles 1.663 1.629 1.609 1.577 1.639 1.604 1.786 1.705 1.648 1.672 1.729 1.708 1.632 1.685 1.614 1.512 1.549 1.575 1.383 1.381 1E. Cremes planificades de sabanes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0F. Crema al camp de residus agrícoles 27 31 32 32 31 30 31 33 27 31 17 19 13 17 17 14 15 14 17 17G. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
5. Canvis d'ús del sòl i silvicultura
6. Tractament i eliminació de residus 1.673 1.755 1.849 1.943 2.029 2.112 2.210 2.302 2.388 2.519 2.568 2.674 2.790 2.705 2.653 2.801 2.936 3.024 3.111 3.175 3
A. Dipòsit en abocadors 1.131 1.209 1.294 1.382 1.461 1.540 1.629 1.708 1.794 1.897 1.928 2.004 2.083 1.965 1.878 1.990 2.086 2.122 2.172 2.220 2B. Tractament d'aigües residuals 372 375 386 399 422 440 463 504 536 569 595 631 672 714 751 791 832 880 919 946C. Incineració de residus 1 1 2 2 2 4 4 2 3 4 4 4 4 0 0 0 1 8 8 4D. Altres 170 170 166 160 143 128 115 89 55 49 41 36 31 27 23 20 17 14 12 5
7. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
TOTAL ANUAL 37.262 38.046 39.694 38.306 41.977 46.132 45.671 47.133 47.565 50.267 52.268 51.023 50.170 52.956 55.684 57.695 56.132 56.691 53.727 49.808 50
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 110
Taula 13. Inventari d’emissions de GEH a Espanya 1990-2010 / milers de tones de CO2 equivalent
SECTOR 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
1. Processament de l'energia 210.122 218.543 227.716 218.409 228.640 239.252 226.805 246.868 253.806 278.041 288.854 292.422 310.298 313.614 331.067 345.498 335.177 342.948 316.362 283.488 269
A. Activitats de combustió 206.017 214.577 223.562 214.338 224.351 235.185 222.804 242.681 249.635 274.166 284.743 288.493 306.272 310.027 327.143 341.553 331.369 339.076 312.999 280.205 266
1. Indústries del Sector Energètic 77.663 78.440 85.895 79.949 80.289 86.637 73.623 85.964 85.296 101.190 105.343 99.838 113.442 106.585 116.280 126.018 117.093 123.079 105.970 89.743 722. Indústries manufactureres i de la construcció 46.923 49.370 46.450 44.542 49.800 53.640 48.624 55.157 55.531 57.961 60.464 64.876 66.287 71.037 73.501 74.540 72.550 70.679 67.277 58.561 633. Transport 54.976 58.000 61.937 61.358 64.748 65.481 70.016 70.816 77.308 81.978 84.266 88.005 89.811 93.762 97.311 100.324 103.454 106.861 101.328 94.455 914. Altres Sectors 26.454 28.766 29.280 28.488 29.515 29.426 30.541 30.744 31.501 33.038 34.671 35.774 36.732 38.642 40.051 40.671 38.273 38.457 38.425 37.447 395. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
B. Emissiones fugitives dels combustibles4.105 3.966 4.154 4.071 4.289 4.068 4.001 4.187 4.171 3.876 4.111 3.929 4.025 3.587 3.923 3.945 3.808 3.872 3.363 3.283 3
1. Combustibles sòlids 1.835 1.632 1.637 1.580 1.486 1.483 1.502 1.495 1.344 1.246 1.263 1.113 1.078 1.115 1.064 1.029 1.055 977 705 6632. Petroli i gas natural 2.270 2.334 2.518 2.491 2.804 2.585 2.499 2.692 2.827 2.630 2.848 2.816 2.948 2.472 2.859 2.916 2.753 2.895 2.657 2.620 2
2. Processos Industrials 25.803 24.382 22.833 21.566 25.196 26.662 27.067 29.060 29.954 32.345 33.875 31.058 30.447 31.987 32.123 33.605 34.397 34.134 31.618 26.619 28
A. Productes Minerals 15.404 14.743 13.382 12.860 14.739 15.857 15.593 16.362 17.603 18.448 19.091 19.485 20.216 20.790 21.267 21.875 22.094 21.917 18.805 14.634 14B. Indústria química 3.637 3.298 2.826 2.258 2.749 2.952 3.044 2.989 2.797 2.929 2.838 2.649 2.443 2.358 2.134 2.225 1.883 1.752 1.626 1.529 1C. Producció metal·lúrgica 4.291 4.089 3.786 4.109 4.160 3.098 3.108 3.395 3.485 3.440 3.310 3.124 3.299 3.160 3.293 3.684 3.968 3.678 3.631 2.670 3D. Altres Indústries 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0E. Producció d'halocarburs i SF6 2.403 2.179 2.763 2.258 3.457 4.638 5.078 5.825 5.123 5.939 6.395 2.993 1.171 1.749 787 681 863 707 670 444F. Consum d'halocarburs i SF6 67 73 76 81 90 116 244 489 946 1.589 2.241 2.807 3.319 3.930 4.643 5.139 5.590 6.080 6.884 7.341 7G. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
3. Ús de dissolvents i altres productes 1.809 1.965 2.097 2.123 2.244 2.339 2.447 2.527 2.549 2.522 2.529 2.795 2.720 2.522 2.514 2.740 2.822 2.789 2.674 2.650 2
4. Agricultura 37.521 37.613 36.770 35.194 37.320 36.548 40.673 39.753 41.580 42.591 44.029 43.330 42.333 44.654 43.114 40.843 41.594 42.714 38.816 38.725 40A. Fermentació entèrica 11.568 11.725 11.646 11.631 11.686 11.793 12.697 12.556 12.844 13.034 13.093 13.452 13.540 13.748 13.408 13.208 13.060 13.284 12.680 12.530 12B. Gestió dels fems 6.191 6.262 6.510 6.562 6.778 6.850 6.843 7.104 7.442 7.571 7.847 8.046 8.054 8.171 8.323 8.216 8.459 8.673 8.217 8.080 8C. Cultiu d'arròs 227 236 216 121 168 137 265 286 284 278 295 291 286 298 309 300 268 256 241 300D. Sòls agrícoles 18.997 18.838 17.871 16.336 18.156 17.257 20.318 19.204 20.479 21.226 22.321 21.065 20.092 21.891 20.629 18.789 19.382 20.066 17.277 17.345 18E. Cremes planificades de sabanes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0F. Crema al camp de residus agrícoles 538 552 528 544 531 511 550 603 531 481 474 477 362 547 445 330 424 435 401 469G. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
5. Canvis d'ús del sòl i silvicultura -19.106 -18.917 -17.748 -16.971 -19.005 -19.257 -19.915 -21.483 -22.337 -22.744 -23.263 -23.233 -23.394 -22.547 -24.266 -24.545 -27.440 -29.670 -29.119 -28.544 -28
6. Tractament i eliminació de residus 7.566 8.011 8.482 8.905 9.247 9.465 9.837 10.363 10.824 11.216 11.543 12.018 12.388 12.374 12.350 12.742 13.238 13.742 14.349 14.785 15
A. Dipòsit en abocadors 4.909 5.376 5.818 6.198 6.485 6.743 7.098 7.521 7.916 8.247 8.535 8.937 9.193 9.108 9.028 9.354 9.788 10.190 10.743 11.182 11B. Tractament d'aigües residuals 2.315 2.318 2.348 2.411 2.487 2.497 2.534 2.672 2.758 2.826 2.869 2.955 3.073 3.160 3.237 3.316 3.382 3.480 3.543 3.548 3C. Incineració de residus 88 63 68 56 60 34 35 18 18 19 23 21 22 18 9 9 10 16 16 12D. Altres 254 254 248 240 214 191 171 152 131 124 116 104 99 88 75 63 59 55 47 43
7. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
TOTAL ANUAL (sense LULUCF) 282.821 290.513 297.898 286.196 302.646 314.266 306.830 328.570 338.713 366.716 380.831 381.623 398.186 405.150 421.168 435.428 427.227 436.327 403.819 366.266 355
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 111
Taula 14. Inventari d’emissions de GEH a la UE-27 1990-2010 / milers de tones de CO2 equivalent
SECTOR 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
1. Processament de l'energia 4.303.732 4.271.644 4.110.348 4.043.442 4.000.005 4.039.701 4.149.111 4.055.758 4.046.053 3.981.511 3.986.407 4.067.596 4.035.476 4.121.096 4.118.628 4.093.432 4.084.936 4.022.094 3.943.277 3.660.903 3.763.036
A. Activitats de combustió 4.152.157 4.127.898 3.971.565 3.905.945 3.869.049 3.908.059 4.019.917 3.931.154 3.930.067 3.869.648 3.877.440 3.962.521 3.932.170 4.021.901 4.025.778 4.003.026 3.998.180 3.939.802 3.862.696 3.584.292 3.686.893
1. Indústries del Sector Energètic 1.669.850 1.649.043 1.570.161 1.508.229 1.515.824 1.515.323 1.547.372 1.498.462 1.515.369 1.473.702 1.503.019 1.541.420 1.560.081 1.611.523 1.598.630 1.586.926 1.596.717 1.605.795 1.528.751 1.403.169 1.425.3462. Indústries manufactureres i de la construcció 861.257 814.834 767.795 750.790 746.357 764.775 754.587 754.045 723.908 701.760 710.089 691.892 672.136 684.932 686.585 681.599 679.611 673.249 644.189 543.701 584.8843. Transport 775.352 783.501 805.297 811.679 819.230 833.775 859.369 872.126 899.404 918.287 912.486 925.917 937.322 946.262 965.180 964.362 970.748 980.178 961.835 935.457 930.7254. Altres Sectors 817.262 856.938 809.040 817.996 771.275 778.119 844.058 792.762 777.439 763.070 739.610 792.221 751.837 767.925 763.376 757.905 740.090 668.847 716.618 691.893 736.3795. Altres 28.436 23.581 19.273 17.252 16.362 16.067 14.531 13.759 13.947 12.828 12.237 11.070 10.793 11.258 12.006 12.234 11.014 11.732 11.302 10.072 9.559
B. Emissiones fugitives dels combustibles151.575 143.746 138.783 137.497 130.957 131.641 129.194 124.604 115.987 111.863 108.967 105.075 103.307 99.195 92.850 90.407 86.756 82.292 80.582 76.611 76.143
1. Combustibles sòlids 75.160 71.379 67.497 65.454 58.029 59.491 57.259 55.591 48.768 47.654 45.194 41.057 38.960 36.548 32.514 29.588 27.744 23.945 23.476 20.728 20.6652. Petroli i gas natural 76.415 72.366 71.286 72.043 72.928 72.150 71.935 69.014 67.219 64.210 63.773 64.018 64.346 62.647 60.336 60.818 59.012 58.347 57.105 55.884 55.478
2. Processos Industrials 465.331 429.636 414.700 402.571 427.636 442.416 441.562 447.034 419.629 382.498 394.168 380.501 375.600 388.541 402.452 407.512 405.968 419.382 397.209 329.965 343.130
A. Productes Minerals 148.955 136.531 131.740 126.103 134.159 139.460 134.853 138.047 139.983 139.976 142.222 139.153 138.859 140.457 146.679 146.588 150.310 155.979 145.710 116.381 118.346B. Indústria química 161.115 153.835 147.799 141.435 148.660 151.839 154.742 148.185 124.849 103.870 109.379 106.649 97.774 100.167 102.839 101.492 90.192 92.904 82.084 68.312 61.116C. Producció metal·lúrgica 112.623 96.591 89.493 85.906 90.024 89.881 85.583 90.142 84.324 77.217 81.683 74.566 77.536 80.963 83.340 82.787 85.783 85.155 79.153 54.337 67.755D. Altres Indústries 158 140 144 142 121 114 139 144 136 147 153 146 134 154 147 141 126 136 142 136 137E. Producció d'halocarburs i SF6 32.971 32.502 33.975 33.958 37.268 38.980 39.832 39.787 35.797 24.940 19.278 12.801 10.753 10.216 7.877 6.908 4.704 3.634 3.591 2.857 3.136F. Consum d'halocarburs i SF6 8.050 8.606 9.976 13.578 15.574 20.207 24.603 28.762 32.320 34.356 39.167 45.111 48.611 54.833 59.727 66.223 71.643 78.605 83.530 85.023 89.682G. Altres 1.459 1.431 1.573 1.448 1.832 1.936 1.810 1.967 2.220 1.991 2.287 2.074 1.931 1.750 1.844 3.374 3.209 2.969 2.999 2.919 2.958
3. Ús de dissolvents i altres productes 17.003 16.505 16.042 15.574 14.298 14.393 14.466 14.472 14.436 14.044 13.854 13.712 13.291 12.778 12.745 12.814 12.809 12.444 11.991 11.306 11.638
4. Agricultura 593.697 561.845 538.065 519.826 514.842 514.862 516.848 516.327 514.678 511.856 503.583 495.378 490.379 483.852 484.420 478.888 474.962 475.886 475.367 464.288 461.567A. Fermentació entèrica 189.961 183.030 175.603 170.738 168.363 167.612 167.692 165.186 164.165 163.077 159.636 157.641 155.111 154.162 152.138 152.208 151.215 152.180 151.499 150.107 148.123B. Gestió dels fems 95.960 93.198 89.677 86.258 84.816 84.460 83.839 83.440 83.660 82.771 81.008 81.180 81.108 80.470 79.618 79.661 79.801 80.408 79.009 77.848 76.865C. Cultiu d'arròs 2.390 2.266 2.179 2.125 2.278 2.228 2.384 2.391 2.266 2.174 2.078 2.079 2.197 2.275 2.448 2.345 2.338 2.372 2.198 2.527 2.613D. Sòls agrícoles 304.095 282.075 269.515 259.794 258.467 259.648 262.028 264.293 263.685 262.977 260.068 253.623 251.257 246.092 249.355 243.989 240.860 240.254 241.916 233.006 233.161E. Cremes planificades de sabanes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0F. Crema al camp de residus agrícoles 1.292 1.276 1.092 911 918 914 905 1.016 902 858 794 856 707 853 861 684 749 673 745 799 804G. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
5. Canvis d'ús del sòl i silvicultura -286.025 -322.585 -314.105 -297.964 -304.470 -300.027 -306.796 -307.755 -314.958 -320.805 -297.749 -328.599 -276.476 -258.079 -284.417 -300.350 -320.068 -298.475 -321.740 -341.761 -311.623
6. Tractament i eliminació de residus 203.372 205.572 203.782 202.324 201.674 201.252 199.360 193.906 190.186 185.186 180.123 174.072 171.308 166.005 159.687 156.066 153.617 149.170 146.543 143.418 141.507
A. Dipòsit en abocadors 161.834 164.628 163.728 162.525 161.511 159.824 158.090 153.698 150.461 145.542 142.228 136.997 133.696 127.793 121.329 118.069 115.577 112.375 110.507 108.133 105.878B. Tractament d'aigües residuals 35.947 35.105 34.269 34.087 34.504 35.749 35.490 34.930 34.420 34.351 32.491 31.606 31.845 32.333 32.586 32.024 31.853 31.116 30.328 29.679 30.059C. Incineració de residus 5.038 5.181 5.048 4.910 4.699 4.566 4.501 3.948 3.922 3.766 3.730 3.734 3.722 3.749 3.692 3.770 3.932 3.352 3.419 3.375 3.283D. Altres 553 658 736 802 961 1.114 1.278 1.331 1.382 1.527 1.674 1.735 2.045 2.130 2.080 2.204 2.254 2.328 2.289 2.232 2.287
7. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
TOTAL ANUAL (sense LULUCF) 5.583.135 5.485.202 5.282.937 5.183.736 5.158.456 5.212.624 5.321.346 5.227.497 5.184.982 5.075.095 5.078.135 5.131.258 5.086.055 5.172.271 5.177.932 5.148.712 5.132.292 5.078.976 4.974.386 4.609.879 4.720.878
SECTOR 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
ergia 3.278.147 3.310.819 3.238.083 3.189.288 3.171.003 3.205.172 3.287.003 3.224.575 3.267.670 3.243.629 3.257.580 3.326.323 3.312.524 3.368.969 3.370.014 3.347.897 3.324.348 3.263.855 3.198.355 5
1
55613
431
4
6
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 112
Taula 15. Inventari d’emissions de GEH a la UE-15 1990-2010 / milers de tones de CO2 equivalent
2009 2010
1. Processament de l'en 2.968.907 3.041.58
A. Activitats de 2.922.438 2.995.49 combustió 3.181.145 3.214.758 3.143.278 3.095.043 3.084.512 3.118.708 3.202.835 3.143.953 3.192.152 3.170.873 3.187.843 3.259.923 3.247.242 3.307.898 3.313.339 3.293.638 3.272.841 3.214.382 3.150.127
1. Indústries del 1.062.542 1.070.22 Sector Energètic 1.168.463 1.171.333 1.133.271 1.086.624 1.097.475 1.107.460 1.124.478 1.089.728 1.124.988 1.103.606 1.135.010 1.163.145 1.194.069 1.227.490 1.224.931 1.218.288 1.221.241 1.225.010 1.160.7892. Indústries ma 451.318 489.13nufactureres i de la construcció 638.248 619.309 594.555 575.079 582.434 586.116 572.695 586.802 575.628 570.952 574.573 562.204 546.529 558.527 560.159 561.264 559.505 554.322 532.9443. Transport 810.073 804.69696.029 710.602 735.760 743.790 749.618 760.311 777.855 787.776 811.978 830.827 828.812 838.247 847.784 850.837 862.586 855.392 855.552 856.327 832.6864. Altres Sectors 590.932 624.31656.442 695.742 664.193 675.379 641.299 652.075 716.380 668.623 669.105 655.543 640.371 688.416 650.806 662.437 657.115 650.372 628.390 570.308 615.8055. Altres 7.574 7.1221.963 17.771 15.500 14.172 13.686 12.746 11.426 11.023 10.453 9.945 9.078 7.912 8.054 8.606 8.549 8.322 8.153 8.414 7.903
B. Emissiones fu46.469 46.09
gitives dels combustibles97.002 96.061 94.805 94.245 86.491 86.464 84.168 80.623 75.518 72.756 69.737 66.400 65.282 61.071 56.675 54.259 51.507 49.474 48.228
1. Combustibles s 7.617 7.71òlids 47.354 45.995 42.894 41.773 33.873 35.161 32.840 31.665 27.357 27.074 24.847 21.399 20.559 18.236 15.240 12.680 11.358 9.114 9.0942. Petroli i gas na 38.851 38.38tural 49.647 50.065 51.912 52.472 52.618 51.303 51.328 48.957 48.161 45.682 44.890 45.001 44.723 42.835 41.434 41.579 40.149 40.359 39.135
2. Processos Indu 256.738 264.54strials 353.206 343.215 333.608 325.361 343.328 351.632 351.365 357.061 336.514 306.573 310.615 300.165 297.475 305.876 313.635 312.755 305.692 311.077 295.507
A. Productes Mi 90.976 92.19nerals 112.044 106.744 105.017 101.309 106.650 110.344 106.221 109.194 111.649 112.907 115.261 113.343 113.499 115.391 118.993 118.189 119.561 121.571 112.197B. Indústria quím 54.913 46.38ica 130.661 129.923 125.851 119.686 124.623 125.017 126.760 123.447 103.783 83.894 84.246 82.106 77.244 76.413 76.866 74.480 64.977 66.330 57.970 7
30638
8
8
0259020
6
7
1
C. Producció me 34.089 44.28tal·lúrgica 69.048 64.948 58.284 56.425 58.578 56.707 53.779 56.152 53.428 51.303 53.762 49.112 49.968 52.611 54.636 53.170 52.466 51.331 49.916D. Altres Indústr 119 12ies 149 130 134 133 111 105 130 135 127 138 144 138 125 145 138 130 115 124 126E. Producció d'ha 2.857 3.13locarburs i SF6 32.971 32.502 33.975 33.958 37.268 38.980 39.832 39.787 35.797 24.940 19.278 12.801 10.753 10.216 7.877 6.908 4.704 3.634 3.591F. Consum d'ha 73.231 77.84locarburs i SF6 7.863 8.402 9.757 13.324 15.257 19.673 23.798 27.500 30.842 32.458 36.981 41.871 45.158 50.413 54.480 59.192 63.193 67.493 71.100G. Altres 553 57470 564 590 526 841 808 844 847 888 933 943 794 727 687 645 687 675 595 606
3. Ús de dissolv 9.195 9.56ents i altres productes 13.482 13.217 13.058 12.755 12.253 12.346 12.392 12.449 12.417 12.066 11.787 11.626 11.215 10.610 10.439 10.483 10.506 10.233 9.728
4. Agricultura 374.666 373.80433.696 424.709 419.672 411.715 411.431 414.055 418.737 418.604 418.687 418.080 414.378 405.301 399.765 394.441 394.597 389.025 383.895 384.099 383.248A. Fermentació en 123.234 122.42tèrica 138.989 136.156 134.537 133.956 134.036 134.567 135.660 133.817 133.405 133.317 131.343 130.151 127.729 126.771 125.350 125.093 123.891 124.501 124.055B. Gestió dels fe 61.355 60.61ms 63.637 62.667 62.407 62.537 62.742 63.215 63.491 63.620 64.117 63.844 63.228 63.649 62.837 62.121 61.863 61.839 61.498 62.199 61.799C. Cultiu d'arròs 2.418 2.482.200 2.132 2.099 2.060 2.244 2.190 2.336 2.344 2.220 2.150 2.032 2.036 2.143 2.217 2.389 2.288 2.277 2.294 2.130D. Sòls agrícoles 187.048 187.68227.819 222.729 219.720 212.457 211.705 213.406 216.523 218.044 218.236 218.113 217.124 208.827 206.534 202.646 204.406 199.345 195.679 194.542 194.724E. Cremes planificades de sabanes 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0F. Crema al camp 610 60 de residus agrícoles 1.051 1.025 909 706 705 678 728 779 710 656 650 639 521 686 589 460 551 563 541G. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
5. Canvis d'ús del -198.031 -177.98 sòl i silvicultura -166.468 -192.016 -184.743 -176.136 -184.376 -185.408 -201.173 -201.593 -197.129 -211.244 -197.951 -222.774 -180.701 -156.255 -169.978 -172.423 -193.277 -171.496 -185.929
6. Tractament i e 109.647 108.10liminació de residus 170.814 173.057 171.532 169.694 168.258 166.097 163.863 158.245 154.394 148.661 144.879 139.212 135.392 129.579 123.164 120.176 117.603 114.056 112.215
A. Dipòsit en aboc 84.383 82.51adors 142.638 144.881 143.562 141.968 140.600 138.531 136.471 131.520 127.627 122.089 118.683 113.434 109.453 103.598 97.058 93.854 91.381 88.262 86.667B. Tractament d'aigües residuals 23.177 22.887 22.727 22.577 22.586 22.498 22.233 22.064 22.176 21.910 21.569 21.062 21.154 21.131 21.267 21.383 21.388 21.020 20.721 20.482 20.868C. Incineració de 2.792 2.70 residus 4.451 4.635 4.512 4.355 4.121 3.966 3.894 3.350 3.221 3.146 2.967 2.997 2.967 2.988 2.914 2.931 2.855 2.693 2.779 3
6
07. Altres 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
TOTAL ANUAL (se 3.719.154 3.797.61nse LULUCF) 4.249.345 4.265.017 4.175.952 4.108.814 4.106.273 4.149.302 4.233.359 4.170.935 4.189.682 4.129.009 4.139.239 4.182.628 4.156.371 4.209.475 4.211.849 4.180.337 4.142.044 4.083.320 3.999.054
D. Altres 1.991 2.02548 653 731 795 952 1.102 1.265 1.311 1.370 1.516 1.661 1.718 1.818 1.862 1.924 2.009 1.979 2.081 2.048
3
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 113
ANNEX II: SIGLES I ACRÒNIMS
AAU: Assigned amount unit (Unitats de quantitat atribuïda, en català)
CER: Certified emissions reduction (reducció certificades d’emissions, en català)
CFC: clorofluorocarbonis
CO2 eq: diòxid de carboni equivalent
CRF: Common Reporting Format (Formulari comú per a informes)
DTES: Departament de Territori i Sostenibilitat
EEA: European Environment Agency (Agència Europea del Medi Ambient)
ERU: Emission reductions unit (Unitats de reducció d’emissions, en català)
EU ETS: European Union Emissions Trading Scheme (règim europeu del comerç de drets d’emissió)
GEH: gasos amb efecte d’hivernacle
GIECC: Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic
HFC: hidrofluorocarburs
IDESCAT: Institut d’Estadística de Catalunya
INE: Institut Nacional d’Estadística
IPCC: Intergovernmental Panel on Climate Change (GIECC, en català)
LULUCF: Land Use, Land Use Change and Forestry (sector d’usos del sòl, canvis de l’ús del sòl i silvicultura)
MAGRAMA: Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient
OCCC: Oficina Catalana del Canvi Climàtic (Departament de Territori i Sostenibilitat)
PFC: perfluorocarburs
PIB: producte interior brut
PK: Protocol de Kyoto
PMMCC: Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012
PNA: Pla Nacional d’Assignació
SCMNUCC: Secretaria del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic
UE: Unió Europea
Tercer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto. Abril del 2013 114
Barcelona, abril del 2013
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
Departament de Territori i Sostenibilitat
Avinguda Diagonal, 523-525
08029 Barcelona
www.gencat.cat/canviclimatic
