AAnnttoonnii CCaasstteellllss

LLeess ccooll··lleeccttiivviittzzaacciioonnss

aa CCaattaalluunnyyaa

Societat Cultural Ajuda Mútua

SuplementSuplementa

2010

CASTELLS DURAN, Antoni: «Las colectivizaciones en Catalunya (1936-1939», Solidaridad Obrera, Número Especial Centenario de la CNT(2010)18-19.

Traducció catalana de Jordi Alcàsser, 2010

2010Societat Cultural Ajuda MútuaCarretera d’Esplugues, 4608940 Cornellà de Llobregat

C A S T E L L SC A S T E L L S : L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a: L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a

D’unD’unpunt de vistapunt de vista

llibertarillibertari

33Novembre 2010

Periòdic de freqüència imprevisibleEdita: Societat Cultural Ajuda MútuaCorreu: interhelpo@gmail.comDipòsit Legal: B-32994-2010

Las col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939)

Antoni Castells DuranA Catalunya, la derrota de la revolta militar de 18 de juliol de 1936 comportà que

l’estat, detentor del poder polític i de la força militar i garant del manteniment de l’ organització econòmica i social del país, s’ensorrés completament.

Amb la desintegració de l’estat, els treballadors, els manuals particularment, que havien tingut un paper decisiu en l’obtenció de la victòria sobre els rebels, foren els que obtingueren la victòria política i començaren una àmplia i profunda transfor-mació revolucionària de la societat catalana.

Aquesta transformació, basa-da en els plantejaments anar-quistes i anarcosindicalistes de la CNT-FAI, per ser aquesta or-ganització la que comptava amb una influència majoritària entre els treballadors, intentà, i en part assolí dur a la pràctica, els principis del socialisme lliberta-ri dins d’una societat industria-litzada, produint una experièn-cia original, única al món, allu-nyada tant del capitalisme com del socialisme d’estat.

Catalunya comptava aleshores amb una població de 2.791.000 habitants, dels que 1.005.000 vivien a la ciutat de Barcelona. El 54% de la població activa catalana tre-ballava a la indústria, percentatge que a la província de Barcelona pujava fins el 68%.

L’experiència col·lectivista que es desenvolupà a Catalunya entre juliol de 1936 i gener de 1939, malgrat que no pogué assolir plenament els seus objectius pels con-dicionaments i dificultats que hagué d’afrontar, constitueix una de les transformaci-ons més radicals del segle XX. Transformació que afectà tots els aspectes de la vida política, econòmica, social i cultural i, encara que formi part de la revolució espa-nyola, posseeix característiques pròpies i específiques en part diferents de les d’al-tres zones de l’Espanya republicana.

D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t 1

La col·lectivitzacióAl camp català, la petita propietat agrària coexistia amb la mitjana i gran propie-

tat, que era explotada en règim de masoveria. Els masovers, que constituïen la ma-joria de la població camperola, havien mantingut ja des d’abans de 1936 importants lluites reivindicatives per millorar les condicions dels seus contractes i aspiraven, en general, a convertir-se en propietaris de les terres que conreaven.

Al sector agrari, el predomini sindical corresponia a la UR (Unió de Rabassaires), essent escadussera la presència de la CNT. En aquest sector jugaren un paper desta-cat els sindicats agrícoles ―una mena de cooperatives― als que havien de pertànyer obligatòriament totes les explotacions. Aquests sindicats, controlats per la UR i amb una considerable presència de la UGT, constituïren un important fre al desenvolu-pament de les col·lectivitats.

Tot això dugué a què la col·lectivització del camp fos relativament limitada. Amb tot, es crearen més de 400 col·lectivitats agràries, constituïdes bàsicament amb les finques expropiades als grans propietaris i als elements facciosos i amb les aportaci-ons dels petits propietaris que s’hi adheriren. En general, aquestes col·lectivitats no representaren cap força econòmica important, ja què els seus membres constituïen només una part dels camperols del municipi. Tanmateix, hi hagué excepcions im-portants, en especial a les comarques del Baix Llobregat i el Baix Ebre, col·lectivitats a les que també participaren membres de la UR i la UGT.

El procés de col·lectivització-socialització a la indústria i els serveis

Sufocada la rebel·lió, al reprendre’s l’acti-vitat productiva i en haver abandonat el propietaris llurs empreses ―en uns casos― o en no atrevir-se a imposar llur autoritat al mancar-los la força coercitiva de l’estat ―en altres―, els treballadors procediren, imme-diatament i a iniciativa pròpia, a posar en marxa el procés col·lectivitzador, prenent directament en llurs mans el control i la di-recció de la major part de les empreses; cal remarcar que tot això ho feren de manera espontània.

El caràcter espontani de la col·lectivitza-ció vol dir que aquesta no es dugué a terme seguint les consignes, instruccions o direc-trius d’algun òrgan de direcció estatal o d’algun partit o sindicat, sinó a partir de la decisió dels treballadors mateixos. Aquests, per mitjà de llurs organitzacions de fàbrica i ram, dugueren a la pràctica les idees i con-

2 C A S T E L L SC A S T E L L S : L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a: L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a

cepcions que tenien respecte a com calia que s’organitzés i funcionés la societat en general i l’activitat econòmica en particular; essent aquestes idees, en gran part, fruit de la formació i propaganda llibertàries desenvolupades durant els decennis anteriors per mitjà d’ateneus, sindicats, cooperatives, etc.

La col·lectivització de l’empresa significava que la seva propietat passava de pri-vada a pública i que eren els treballadors mateixos els qui la dirigien i gestionaven. Però per al col·lectivistes això no era més que l’inici d’un procés més ampli, el de la col·lectivització-socialització, el qual a partir de la col·lectivització de les empreses havia d’anar avançant, i així succeí en part, en la coordinació de l’activitat econòmi-ca per rams i localitats i de baix a dalt fins atènyer la plena socialització de la ri-quesa.

Tanmateix, mol aviat es produí la renúncia dels òrgans directius de la CNT-FAI a intentar que el procés de col·lectivització-socialització pogués culminar son desenvolupament, al·le-gant que, en aquelles circumstàncies, això hauria representat imposar llur dictadura. Aquesta renúncia donà peu a enfrontaments interns i al pro-gressiu abandonament dels seus pro-pis pressupòsits i principis.

Aquest procés, impulsat i recolzat per la gran majoria dels treballadors manuals de la indústria i els serveis, es trobà amb l’oposició d’una part im-portant de diversos sectors socials: la petita burgesia, els tècnics, els funcio-naris i els treballadors administratius i comercials que, en conjunt, consti-tuïen una base social important, quantitativament i qualitativa. Aquests, encara que majoritàriament prengueren posició contra la rebel·lió militar, s’oposaven a l’alternativa col-lectivista, bé perquè defensaven la

propietat privada dels mitjans de producció, bé perquè en defensaven la propietat estatal. Aquesta oposició fou canalitzada i defensada per ERC, ACR, UR, PSUC i UGT enfront de la CNT, la FAI, les Joventuts Llibertàries i el POUM que recolzaven les transformacions col·lectivistes.

El procés de transformació col·lectivista assolí una gran amplada pel que fa al pri-mer nivell ―el de la col·lectivització de les empreses (entre un 70% i un 80% de les empreses)― i arribà també a un segon nivell ―el de la constitució d’agrupacions―, en el qual es detingué al fracassar els intents d’avançar cap a un tercer nivell ―el de la socialització global dels grups industrials.

D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t 3

L’agrupació consistia a la reunió o concentració de totes o part de les empreses d’un sector econòmic i un àrea territorial determinada ―una localitat, una comarca, Catalunya― en una unitat econòmica de major volum, en règim de propietat col·lec-tiva i dirigida i gestionada pels seus treballadors. En conseqüència, les empreses que passaven a formar part d’una agrupació deixaven d’existir com a tals, passant llur actiu i llur passiu, talment com llurs treballadors, a la nova unitat productiva.

Les grans empreses col·lectivitzades, com els Tranvías de Barcelona Colectiviza-dos (transport), la Hispano Suiza i la Rivière (metal·lúrgia), CAMPSA (petroli), La España Industrial (tèxtil), Cervecerías DAMM (begudes), etc., i les agrupacions com La Agrupación Colectiva de la Construcción de Barcelona, La Madera Sociali-zada de Barcelona, La Agrupación de los Establecimientos de Barbería y Peluque-ría Colectivizados de Barcelona, Los Espectáculos Públicos de Barcelona Sociali-zados, Los Servicios Eléctricos Unificados de Catalunya, La Industria de la Fundi-ción Colectivizada, etc., constitueixen les experiències més importants i significati-ves de la col·lectivització de la indústria i els serveis i, essent l’agrupació la forma més complexa i elevada d’organització, fa que el seu anàlisi sigui fonamental per al coneixement de aquesta experiència i que d’ell es pugui extreure elements impor-tants de la socialització global a què aspirava l’alternativa col·lectivista.

EtapesEl procés de col·lectivització-socialització fou evolucionant en el transcurs del

temps, degut a la pròpia lògica interna del procés col·lectivitzador i als canvis que es produïren en la relació de forces entre els defensors i els detractors de la col·lectivit-zació.

La dita evolució donà peu a l’existència de quatre etapes: la primera: juliol-finals d’octubre de 1936 en la que s’inicià de forma espontània la col·lectivització, desen-volupant-se sense aturador l’autogestió obrera. Fou durant aquesta etapa, quan es van realitzar la major part de les col·lectivitzacions d’empreses i es va iniciar la constitució de la majoria de les agrupacions.

La segona: octubre 1936-maig 1937, s’inicià amb el decret de col·lectivitzacions ―fruit de la solució de compromís a què arribaren les diverses organitzacions políti-ques i sindicals―, en ella s’avançà en la coordinació de l’economia col·lectivista i fou el període en què es va legalitzar una més gran quantitat d’empreses col·lectivitza-des i agrupacions. Així, d’una banda, es desenvolupà i consolidà la col·lectivització-socialització, però, d’altra banda, la utilització dels organismes estatals, malgrat el predomini que hi exercia la CNT-FAI, implicà una greu contradicció amb els princi-pis i pressupòsits en què es basava l’alternativa col·lectivista.

La tercera: maig 1937-febrer 1938, s’inicià amb la pèrdua del predomini polític de la CNT-FAI, la repressió exercida sobre el POUM i el reforçament del poder de la Generalitat com conseqüència dels «fets de maig». En ella augmentà el control esta-tal de l’economia, al mateix temps que la CNT intentà augmentar el control sindical de dalt a baix. Respecte a això, són significatives les resolucions del Ple de València de gener de 1938: abandó de la defensa del salari únic, creació dels inspectors d’in-dústria, procediments sancionadors, etc.

4 C A S T E L L SC A S T E L L S : L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a: L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a

La quarta: febrer 1938-gener 1939, es caracteritzà per l’augment de l’in-tervencionisme del govern de la Repú-blica, l’increment dels atacs a la col-lectivització per afavorir la estatit-zació i la repriva-tització i l’abandó, per part de la di-recció de la CNT, de la defensa de l’autogestió junt amb la seva acceptació de la estatització, tal com es reflecteix en el pacte UGT-CNT del 18 de març de 1938. Tot i això, fins que les tropes franquistes ocuparen Catalu-nya, van continuar funcionant un gran nombre d’empreses col·lectivitzades i agru-pacions, degut a la defensa que en feren els treballadors.

Les agrupacions a la indústria i els serveisLes agrupacions presentaven una sèrie de diferències entre elles per les caracte-

rístiques del sector econòmic a què pertanyien, l’àmbit territorial que abastaven, el tipus de concentració: només horitzontal o horitzontal i vertical a la vegada, estar o no legalitzades, etc. Tot i això existiren en les agrupacions un conjunt d’elements co-muns o similars, tant en l’aspecte organitzatiu ―semblant al de les empreses col·lec-tivitzades, encara que més complexe― com en l’econòmic i social:

Organització i funcionament intern

― L’Assemblea General. Formada per tots els treballadors ―manuals, adminis-tratius, comercials, tècnics― de l’agrupació, constituïa l’òrgan màxim de decisió. En ell es discutien i definien les línies generals d’actuació, s’escollien i, en el seu cas, re-vocaven els membres dels òrgans de decisió quotidiana i se'n controlava l’actuació.

– El Consell d’Empresa. Era l’òrgan encarregat de la direcció quotidiana tècni-co-econòmica. Els seus membres rebien exclusivament el jornal corresponent a llur categoria professional.

– El Comitè Sindical. Era l’òrgan encarregat de la defensa quotidiana dels interes-sos immediats dels treballadors ―remuneració, condicions de treball, jubilació, etc.

– A més d’aquests tres òrgans a nivell global de l’agrupació, en cadascun dels seus altres nivells ―centre de treball, localitat, etc.― existien també llurs equivalents, que disposaven d’autonomia per resoldre les qüestions que afectaven exclusivament llur àmbit.

D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t 5

– Es donà gran importància a la intercomunicació vertical i horitzontal dins seu i que fos ràpida i fluïda.

– A les agrupacions legalitzades, hi havia a més l’Interventor de la Generalitat, nomenat pel conseller d’economia a proposta i d’acord amb els treballadors, que era l’encarregat de mantenir la relació amb els organismes superiors ―el Consell d’Eco-nomia, el conseller d’economia, etc.

Reestructuració i racionalització de l’activitat productiva

– Concentraren la producció en unitats de major volum, eliminant centres de tre-ball.

― Augmentaren l’especialització dels centres de treball i la racionalitat de la producció global del sector.

– Elaboraren estadístiques, comptes d’explotació, etc. amb la finalitat de plani-ficar la producció.

– Milloraren tècnicament i modernitza-ren l’equip productiu.

– Centralitzaren els serveis administra-tius, comptables i comercials.

– Suprimiren els intermediaris paràsits apropant la producció al consumidor.

– Introduïren canvis en els tipus de pro-ductes, degut a les necessitats de la guer-ra, las noves prioritats socials i la impor-tància que donaren als valors ètics i estè-tics.

– Desenvoluparen una política de substitució d’importacions, utilitzant amb èxit productes autòctons i fabricant nous productes.

– Promogueren la investigació lligada a la producció.

Actuació social

– Milloraren les condicions de treball, higiene i salubritat en els centres de treball

– Disminuïren les diferències salarials, arribant fins i tot en alguns casos a llur eliminació

– Crearen serveis d’assistència ―mèdica, clínica i farmacèutica― i de previsió so-cial ―malaltia, accident, part, incapacitat laboral i jubilació―, gestionats i contro-lats pels treballadors mateixos.

– Actuaren contra l’atur augmentant els llocs de treball i, quan no n’hi havia prou

6 C A S T E L L SC A S T E L L S : L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a: L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a

amb això, repartint el treball i la remuneració.

– Realitzaren importants esforços per augmentar el nivell de preparació dels tre-balladors en la triple vessant: física, intel·lectual i professional.

– Donaren molta atenció als interessos dels consumidors: augmentaren la quali-tat dels productes i serveis, de la higiene i la sanitat ―barberies, indústria làctia, etc.―, facilitaren l’accés al productes i serveis, etc.

La indústria de guerraAl 1936, Catalunya estava mancada del

tot d’una indústria dedicada a la fabricació d’armament, pel que, per tal de poder dis-posar de material de guerra, es procedí a transformar la indústria civil ―es especial la metal·lúrgica i la química― en indústria de guerra, cosa que es realitzà en un breu espai de temps.

Aquesta transformació la iniciaren els treballadors mateixos immediatament des-prés del 19 de juliol, designant, ja el 21 de juliol, a Eugenio Vallejo, del Sindicat Me-tal·lúrgic, per coordinar l’organització d’a-questes indústries.

El 7 d’agost, la Generalitat va crear la Comissió de la Indústria de Guerra, encar-regada del control i la coordinació d’aques-tes indústries, que fou acceptada per la CNT després d’obtenir una sèrie de garan-ties. A la pràctica, la col·laboració que s’es-tablí entre els consells d’empresa i la Comissió fou força satisfactòria. La Comissió, a més de coordinar les empreses transformades en indústries de guerra, creà també alguna empresa nova i establí relacions amb d’altres que elaboraven productes auxi-liars per a la guerra del sector tèxtil, de l’òptica, de la fusta, etc.

A l’octubre de 1937, la indústria de guerra comptava amb més de 400 fàbriques i uns 85.000 treballadors, es fabricava una diversa i elevada quantitat de productes: cartutxos, pistoles, peces de recanvi per a fusells i metralladores, diversos tipus d’explosius, bombes de mà i d’aviació, vehicles blindats, motors d’aviació, etc.

No obstant, el govern de la República sempre mirà amb recel i boicotejà la creació d’una indústria de guerra a Catalunya, ja què no estava sota el seu control. Un con-trol que no assolí fins l’11 d’agost de 1938, en què va decretar la seva militarització. S’hi oposaren tant la Generalitat com els treballadors d’aquestes indústries, la qual cosa provocà un descens important de la producció.

D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t D ’ u n p u n t d e v i s t a l l i b e r t a r i / S u p l e m e n t 7

Consideració final

L’experiència col·lectivista desenvolupada a Catalunya comptà amb el ferm recol-zament de la immensa majoria dels treballadors manuals i així ho demostra, entre altres coses, la defensa que feren de les conquestes col·lectivistes, quan es veieren amenaçades, i el baix nivell d’absentisme laboral. A més, posà en evidència l’enorme capacitat creativa, organitzativa i productiva dels treballadors, quan les empreses estan en llurs mans i són ells els que decideixen.

Aquesta experiència assolí, en termes generals, uns resultats clarament positius en l’aspecte econòmic ―àdhuc molts empresaris ho reconegueren― i social. Lamen-tablement, fou derrotada en l’àmbit polític-militar pels que s’hi oposaven ―els quals, amb llur victòria el maig de 1937, aconseguiren aturar i fer retrocedir la col-lectivització-socialització― i, finalment, per l’ocupació de les tropes de Franco el ge-ner de 1939, que aconseguí eliminar-la del tot.

8 C A S T E L L SC A S T E L L S : L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a: L e s c o l · l e c t i v i t z a c i o n s a C a t a l u n y a

Associa’tLa Sociedad Cultural Apoyo Mutuo - Societat Cultural Ajuda Mútua -

Kultura Societo Interhelpo és una associació sense ànim de lucre que pretén fomentar la cultura llibertària.

La Societat ha estat creada per un grup de treballadors anarquistes que desit-gen formar-se culturalment i debatre en profunditat els problemes de la nostra societat i de les nostres vides d’una manera que sobrepassi la immediatesa de la militància sindical i quotidianitat de la lluita econòmica.

Pot formar par d’ella qualsevol persona que senti les mateixes inquietuds i comparteixi les finalitats de la Societat:

• Impulsar la creació d’una associació d’investigació i difusió de la cultura obrera, independentment de qualsevol partit, institució o associació.

• Investigació filosòfica i científica de la realitat social i de les possibilitats de transformar-la en un sentit comunista i llibertari.

• Difusió d’idees congruents amb la del comunisme llibertari entre la po-blació en general i la classe obrera en particular.

• Dotar a la classe obrera de mitjans de formació intel·lectual propis

• Fomentar la cultura associacionista entre els treballadors.

• Fomentar l’esperit internacionalista entre els treballadors.

• Organitzar fòrums i cursos per a l’estudi i debat sobre aquestes qüestions i qualsevol altra que pugui ser d’interés per a les classes treballadores.

http://www.enxarxa.com/interhelpo/