Castellà 3r eso

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A3r ESO 5 SESSIONS Primer trimestre 2015/2016 Charo

López/Míriam Tàpia/Pilar

Zamora/Natalia Herrero

ÀREES/MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

CASTELLÀ UNITAT 0: ¿TE ACUERDAS?Aquesta unitat pretén fer un repàs dels continguts més importants del curs anterior; així, mitjançant la correcció d’ una prova de nivell (que es realitzarà a la primera sessió, després de la presentació de l’assignatura), s’intentarà activar els coneixements previs de l’alumne al voltant dels principals gèneres literaris i les seves característiques, de l’estructura bàsica de l’oració i d’algunes de les normes ortogràfiques més importants.

OBJECTIUS D’APRENENTATG

E

COMPETÈNCIES EMPRENEDORES PRIORITZADES

COM ES TREBALLA LA COMPETÈNCIA

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Reconèixer i diferenciar les diferents categories gramaticals dintre d’un sintagma nominal.- Localitzar, en textos, diferents sintagmes nominals amb valor de subjecte o amb valor de complements del predicat.- Diferenciar els tres gèneres principals a partir

1. TREBALL EN EQUIP

X 1 Les aportacions per solucionar algunes de les activitats que apareixen a la prova de nivell es faran bé entre tot el grup -classe, bé en petits grups

ORTOGRÀFICS: - Normes generals

d’accentuació

GRAMATICALS:- Les categories

gramaticals al sintagma nominal.

LITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL:

- Els gèneres principals: narrativa, teatre i lírica.

- La narrativa breu:

1. Comprèn un text oralment i per escrit.2. Identifica què és un text, comprèn les seves propietats i distingeix el seu tipus segons la intenció i la forma del discurs, i segons el tema dels escrits.3. Distingeix les característiques i diferències

2. GESTIÓ DEL RISC

2

3. Artística i cultural (QUALITAT EN EL TREBALL)

3

4. COMUNICACIÓ EFECTIVA

X 4 Les aportacions de cada persona /grup han d’ ésser enteses i respectades per la resta i han de tenir aplicacions reals; en definitiva, han de ser solucions factibles dintre de les possibilitats lingüístiques i literàries.

5. CREATIVITAT I INNOVACIÓ

5

6. ACTITUD POSITIVA

X 6 S’intentarà que els alumnes tinguin confiança en el que saben, tant ells mateixa com la resta de companys; aquesta confiança s’intentarà

1

dels seus trets definitoris.- Saber col·laborar en grups, respectant les opinions dels altres i aportant-ne de noves.-Saber treballar de manera autònoma i participar de la classe de manera activa.

característiques fonamentals.

LLENGUA I CULTURA:- El text com a mitjà

d’expressió; els gèneres com a expressió de les diferents necessitats.

entre llengua oral i llengua escrita.4. Produeix un text escrit coherent i cohesionat.5. Identifica els enunciats i els seus tipus: frases i oracions.6. Reconeix i produeix enunciats diferents segons la modalitat.7. Empra amb correcció les regles generals d'accentuació.8. Llegeix en veu alta amb correcció.9. Reconeix els gèneres i els subgèneres literaris al fet que s'adscriuen els textos.

7. INICIATIVA X 7 Com que es tracta de sessions basades en la participació i en el treball en equip serà molt valorada la iniciativa de l’alumnat, tant per participar de les diferents activitats com per organitzar els diferents grups.

8. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ

X 8 Hi ha un temps marcatprèviament per al lliurament delsresultats al que s ’han d’ adaptar.

9. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

X 9 Hauran de resoldre, sobretot a les activitats d’equip, tant els possibles problemes sorgits a partir de la repartició de tasques o les divergències d’opinió; a les activitats individuals, que requeriran la participació de tot el grup classe, hauran de establir torns de paraula i opinar de manera respectuosa sobre les aportacions dels companys.

10. LIDERATGE X 10 A les activitats de grup hi haurà una persona encarregada de representar la opinió de tots els membres de l’equip.

11. DECISIONS ÈTIQUES

11

12. DIGITAL (TIC) 12 Dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es).

METODOLOGIA I SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADESCRIPCIÓ DE LES ACTIVITATS RECURSOS Interaccions TEM

PSATENCIÓ A LA DIVERSITAT

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

SESSIÓ 1 1 Presentació de l’assignatura i del blog d’aula. Col·lectiva (es 40’ Les activitats Aquesta unitat

2

[Metodologia, instruments d’avaluació, pla lector, continguts, dates dels exàmens...] Material repartit pel

ProfessorBlog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es) .

farà una posada en comú entre tot el grup -classe)

estanplanificades pertal de donarcompte de ladiversitat deritmes a classe.

té l’objectiu de deixar clars alguns continguts bàsics del curs anterior, cosa que serà de gran utilitat per entendre la diferenciació entre el gènere de La Celestina, la lírica renaixentista i barroca i el teatre barroc, així com per entendre l’estructura de l’oració simple i els complements del predicat.

SESSIÓ 2 1 Prova de nivellSESSIÓ 3

1

Constarà d’una única activitat de correcció de la prova de nivell envers els següents aspectes: sintagma nominal, diferenciació de gèneres (narració, descripció i poesia), justificació de la diferència entre conte i novel·la, ortografia (dictat).

SESSIÓ 4

1

Activitat d’activació de coneixements previs: diferenciació entre textos teatrals, narratius i lírics. Cada grup haurà d’extraure cinc característiques diferenciadores de cada text.

Fotocòpia amb 3 fragments de textos pertanyents a diferents gèneres

Grups de 3-4 persones.

10’

2Aplicació dels elements repassats al llarg de la sessió.

Blog de classe Material fotocopiable

Individual 15’

SESSIÓ 5

1

Activitat d’activació dels coneixements previs: pluja d’idees sobre les diferents categories gramaticals i anàlisi gramatical de diferents sintagmes nominals.

Fotocòpia d’un fragment de La Odissea.

Grup- classe 8’

2 Aplicació dels coneixements repassats al llarg de la classe al voltant de les categories gramaticals.


Individual 12’

3Correcció de les activitats anteriors. Temps per avançar els deures, centrats en les normes generals d’accentuació.


Grup - classe. 10’

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A3r ESO 16 SESSIONS Primer trimestre 2015/2016 Charo López/Míriam Tàpia/Pilar

Zamora/Natalia Herrero ÀREES/MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

3

https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es/



CASTELLÀ UNITAT 1: MESTER TRAIGO FERMOSOAquesta unitat pretén acostar les nocions bàsiques de l’Edat Mitjana a través de diferents textos: èpica, mester de clerecia, prosa didàctica..., i desmitificar aquelles idees negatives d’aquest període. A més a més, sobre els textos literaris es farà un repàs per les normes d’ortografia bàsiques així com per les funcions més bàsiques de la sintaxi.

OBJECTIUS D’APRENENTATGE




- Conèixer les normes d’accentuació d’hiats i diftongs.- Fer un ús correcte de les normes ortogràfiques del decàleg.- Conèixer els trets fonamentals de la literatura dels segles XI-XIV.- Distingir entre mester de clerecia i mester de joglaria. - Identificar els sintagmes nominals dintre de l’oració i determinar quines és la seua funció. -Conèixer els orígens del castellà i les seues primeres manifestacions escrites i valorar la tasca normalitzadora d’Alfons X el Savi.-Llegir amb correcció, claredat i bona entonació.- Identificar les parts d’una oració: subjecte i predicat.-Entendre la funció de la narrativa exemplar de l’Edat

1. TREBALL EN EQUIP X 1Els alumnes s’hauran d’organitzar per crear un decàleg ortogràfic, prenent decisions conjuntes i respectant les idees dels companys.

ORTOGRÀFICS: -Accentuació de diftongs i hiats.-Decàleg de normes ortogràfiques consensuades.GRAMATICALS:- El sintagma nominal- El complement del nom i l’aposició- L’estructura de subjecte i predicatLITERARIS/TIPOLOGIA TEXTUAL:La literatura medieval dels segles XI-XIVA) Lírica

- Poema de Mio cid- Alfons X el Savi- Mester de clerecia.

Libro de Buen AmorB) La prosa didàctica - La narrativa de Don Juan Manuel

LLENGUA I CULTURA:

-Accentuació correcta de les paraules-Aplicació del decàleg de normes ortogràfiques-Anàlisi de sintagmes nominals dintre de l’oració, sabent detectar les funcions d’aposició, subjecte i C. del nom.-Distingir les diferències entre mester de clerecia i de joglaria.-Valorar la tasca

2. GESTIÓ DEL RISC 2


3


X 4 Lectura, audició i comprensió de textos narratius i poètics.


5

6. ACTITUD POSITIVA X 6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura

7. INICIATIVA 7


X 8 El temps de cadascuna de les activitats és limitat i hi ha unes pautes molt marcades que han de seguir.


X 9 És necessari resoldre els dubtes que van apareixent

10. LIDERATGE 10

4

Mitjana i les seues manifestacions.

- Els orígens del castellà. Les Gloses emilianenses/silenses

- La tasca d’ Alfons X el Savi en la normalització lingüística

normalitzadora d’Alfons X i entendre la funció de les normes ortogràfiques.-Relacionar la prosa didàctica (exempla)amb la narrativa breu actual.

11. DECISIONS ÈTIQUES 11Hauran de saber valorar la funció normalitzadora/normativitzadora de lles diferents gramàtiques i diccionaris.

12. DIGITAL (TIC) X 12 Hauran de saber cercar a les biblioteques virtuals Ciudadseva i Cervantesvirtual i a altres pàgines com Youtube. També hauran de saber cercar el significat d’algunes paraules a diccionaris on-line així com dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es)..

5






SESSIÓ 1

1 Presentació dels continguts de la unitat Canó Grup- classe 10’ Les activitatsestanplanificades pertal de donarcompte de ladiversitat deritmes a classe.

-Redacció sobre la valoració de la dona als nostres dies en comparació a l’Edat Mitjana.- Examen de lectura.-Examen dels continguts estudiats a la unitat.

2Confecció d’un decàleg de normes ortogràfiques: cada grup escull 5 normes que consideri bàsiques. Després es posen en comú i trien deu per copiar-les en cartolines.

Cartolines DIN-A4 Grups de 3 personesGrup -classe

30’

3 Activació de coneixements previs al voltant de l’Edat Mitjana mitjançant un fragment del PMC

Canó Grup- classe 10’

SESSIÓ 21 Les classes de text i les característiques

fonamentalsBlog de classe Material fotocopiable

Individual 15’

2Introducció a l’Edat Mitjana: lectura de l’article de Régine Pernaud “Para acabar con la Edad Media”. Reflexió al voltant de què entenem per Edat Mitjana.


Grup -classe 30’

SESSIÓ 3 1 Lectura i escolta de les versions musicals d’algunes jarches medievals.

Vídeo- youtubeLlibre de text

Grup- classe 15’

2 Introducció a la lírica medieval Blog de classe Material fotocopiable

Individual 5’

3 Introducció a l’èpica. Lectura d’un fragment del Blog de classe Individual 10’

6

PMC. Reflexió al voltant de la tasca del joglars. Material fotocopiable

SESSIÓ 41 Accentuació de diftongs, triftongs, hiats.


Individual 15’

2 Identificació dels diferents tipus de sintagmes i dels seus nuclis


Individual 15’

3Anàlisi de l’estructura del Sintagma nominal i de les seues possibles funcions dintre del subjecte i del predicat.


Individual 5’

SESSIÓ 51 Comentari de text del Poema de Mio Cid


Individual 20’

2 Repàs dels principals continguts: esquemaBlog de classe Material fotocopiable, p.52

Grup- classe 10’

SESSIÓ 61 Anàlisi dels components del Sintagma Nominal i

de la funció de subjecteBlog de classe Material fotocopiable

Individual 15’

2 Introducció a les funcions de C. del nom i aposicióBlog de classe Material fotocopiable, pàg.66

Individual 10’

SESSIÓ 71

Anàlisi d’oracions simples: sintagma nominal i preposicional i les funcions de complement del nom i aposició.

Fotocòpies Grup- classe 25’

2 Repàs dels continguts adquirits al voltant de l’anàlisi d’oracions

Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 68

Individual 10’

SESSIÓ 81 Activitat d’animació lectora de La hija de la noche

(Laura Gallego). Treball de la comprensió lectora.Ordinador -canóLlibre de lectura obligatori

Grup- classe 50’

SESSIÓ 9 1 Inicial: Reflexió al voltant d’una descriptio puellae Fotocòpia d’un

7

del Libro de Buen Amor per veure en què ha canviat el prototip o model de dona des de l’Edat Mitjana fins a ara, i què significaven socialment els trets que l’Arxiprest d ’Hita reivindicava.

fragment del Libro de Buen Amor

Grup- classe 15’

2Lectura a càrrec del professor del principi del Libro de Alexandre per distingir en què consisteix el mester de clerecia.

Libro de Alexandre Grup-classe 5’

3 Activitats de comprensió de la nova manera d’escriure (la “cuaderna via”)

Blog de classe Material fotocopiable, p.70

Individual 7’

SESSIÓ 101

Inicial: Lectura d’un passatge (Don Carnal i Doña Cuaresma) del Libro de Buen Amor per analitzar els símbols de l’edat Mitjana i entendre millor la cultura.

Fotocòpies - canó Grup - classe 15’

2 Activitat de comprensió lectora. Posada en comú dels resultats i opinions


Individual 12’

SESSIÓ 111 Correcció de les activitats (deures) de la pàg. 74 i

75Blog de classe Material fotocopiable

Individual /Grup- classe

15’

2Introducció a la figura d’Alfons X el Savi i a la seua tasca normalitzadora. Aquest personatge aprofitarà per tancar el tema de la lírica de l’Edat Mitjana i començar amb la prosa medieval.

Fotocòpia d’un manuscrit de Las Cantigas a Santa Maria d’Alfons X el SaviBlog de classe Material fotocopiable, p. 72

Grup- classe 15’

SESSIÓ 12

1Inicial: Repàs de les característiques del textos narratius i aplicació dels trets a un conte de Don Juan Manuel que serà llegit pel professor. Anàlisi de la intenció didàctica del conte

Blog de classe Material fotocopiable, p.60Llibre El conde Lucanor

Grup -classe 10’

2 Anàlisi de les característiques concretes del Conde Blog de classe Individual 15’

8

Lucanor. Material fotocopiable, Activitats p. 73

(després posada en comú)

SESSIÓ 131

Lectura d’un conte del Sendebar per veure les coincidències de la literatura parenètica. Reflexió al voltant de la misogínia medieval.

OrdinadorsFotocòpia d’un text del Sendebar

Grup-classe 15’

Redacció al voltant de la consideració de la dona avui, comparant-ho amb el paper de la dona a l’edat Mitjana

Ordinadors Individual 25’

SESSIÓ 14 1 Examen de lectura de La hija de la noche. Fotocòpies Individual 35’2 Posada en comú de les respostes de l’examen Llibre de lectura Grup- classe 15’

SESSIÓ 15

1Anàlisi de sintagmes nominals en funció de subjecte i aposició i de sintagmes preposicionals en funció de complement del nom a partir d’un fragment del Conde Lucanor


Individual /Grup-classe

25’

2 Esquema repàs dels continguts relacionats amb la literatura


Individual /Grup-classe

25’

SESSIÓ 16 1 Examen dels continguts estudiats a la unitat Fotocòpies Individual 50’Continguts comuns amb altres matèries

Les Cantigues d’Alfons X el Savi, així com les jarches, es poden relacionar directament amb la Música; la comparació del paper de la dona als nostres dies i a l’Edat Mitjana es podria relacionar amb els continguts d’ètica o Educació per a la ciutadania; la cultura medieval està íntimament relacionada amb la Història i amb la Història de l’Art.*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès)GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A

3r ESO 16 SESSIONS 1r TRIMESTRE 2015/2016 Charo López/Míriam Tàpia/Pilar Zamora/Natalia Herrero

ÀREES/MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

CASTELLÀ UNITAT 2: REMEDIA AMORISL’objectiu d’aquesta unitat és entendre la concepció medieval de la vida a partir de l’ Humanisme, centrant-nos sobretot en la visió de l’amor que apareix a La Celestina. Així el concepte d’aegritudo amoris, juntament amb la idea dels remedia amoris guiaran l’explicació de l’obra de Fernando de Rojas. Aquest context

9

s’aprofitarà perquè els alumnes actualitzen un dels manuals d’amor ovidians i l’exposen oralment als companys, mirant les nombroses relacions entre l’ E. Mitjana i els nostres dies.





- Aplicar les normes d’accentuació diacrítica.

- Analitzar les funcions de vocatiu, complement directe i indirecte dintre d’una oració simple.

- Entendre la veu passiva com un mecanisme d’ajuda per esbrinar el subjecte i el complement directe a l’oració en veu activa, així com conèixer el seu ús als mitjans de comunicació.

- Conèixer les característiques dels textos expositius.

- Conèixer les característiques de la literatura humanista del

1. TREBALL EN EQUIP X 1 Els alumnes hauran de fer en grups cooperatius un manual d’amor proposant els seus propis remedia amoris i exposar-lo oralment a la resta de la classe

ORTOGRÀFICS:- L’accent diacrític;

l’accent dels interrogatius i exclamatius.

GRAMATICALS:- Funcions del

sintagma nominal dintre de l’oració: el Vocatiu i el Complement Directe

- Repàs de la veu passiva

- Les funcions del sintagma preposicional dintre de l’oració: el Complement Indirecte.


- El text expositiu- La literatura del

S.XV. La lírica culta i

popular del s.XV La Celestina.

-Accentuar les paraules correctament.-Aplicar les normes ortogràfiques estipulades al decàleg consensuat en la unitat anterior.- Localitzar en una oració el vocatiu, el C.D, el C.I, el subjecte, el C.N i l’aposició, ajudant-se de tècniques com la transformació en veu passiva.- Saber fer una exposició oral a partird’un esquema.



X 3 La confecció del manual d’amor implica un interès per la qualitat i la bona presentació.


X 4 Lectura, audició i comprensió de textos lírics i narratius.


X 5 La composició d’un manual d’amor implica un component important de creativitat.


7. INICIATIVA 7


X 8 La creació del manual d’amor estarà limitada per un temps i unes pautes que l’alumnat ha de seguir.


X 9 El problema més habitual a què s’enfrontaran els discents és el de trobar-se amb vocabulari desconegut per la distància temporal amb l’Edat Mitjana i l’evolució de la llengua.

10. LIDERATGE 10

11. DECISIONS ÈTIQUES X 11 Valoració de la tasca normalitzadora d’Alfons X el Savi; valoració de l’ortografia com a punt

10

segle XV.- Llegir alguns

fragments de La Celestina per entendre l’estil, l’argument, la concepció de l’amor que hi apareix i les funcions dels personatges.

- Llegir alguns fragments de diferents reprovacions d’amor per veure l’ús dels remedia amoris.

- Llegior i escoltar diferents versions musicals de romanços medievals i actuals.

de partença per a l’estabilització de la llengua.

LLENGUA I CULTURA:- Els manuals d’amor

medievals: les relacions entre el vocabulari de l’amor actual i de L’Edat Mitjana.

-Confeccionar un manual de remeis per a l’amor a partir de les nocions de la aegritudo amoris estudiades a La Celestina.-Saber explicar les característiques del llenguatge i personatges de La Celestina.-Analitzar mètricament un romanç

12. DIGITAL (TIC) X 12 Hauran de fer un esquema de l’exposició del manual de remedia amoris amb el Mindomo. A més hauran de cercar a la biblioteca Cervantesvirtual els facsímils de La Celestina i d’altres textos de l’època per poder confeccionar un manual d’amor a l’estil medieval així com dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es)..

11






SESSIÓ 1

1 Presentació de la unitat: continguts i activitats avaluables.

Canó- ordinador Grup - classe 12’ Les activitatsestanplanificades pertal de donarcompte de ladiversitat deritmes a classe.

-Examen dels continguts analitzats en la unitat.-Exposició oral amb l’ajuda d’un mapa conceptual elaborat amb el Mindomo

2Re- connexió amb la cultura medieval: lectura de diferents fragments extrets de bestiaris medievals per analitzar les característiques que ells creguin pròpies dels textos expositius.

Canó- ordinadorFotocòpia d’un els fragments dels bestiaris

Grup - classe 15’

3 Activitats de comprensió d’un text expositiuBlog de classe Material fotocopiable, p. 56

Individual 15’

SESSIÓ 2 1 Introducció a la literatura del s. XV: escolta de la CD d’àudio Grup- classe 10’

12

versió musical del Romanç de l’infant Arnaldos i del Romanç del Conde Niño.

sobre els remeis d’amor triats.-Recerca de diferents facsímils del segle XV per extraure’n les característiques principals.

2Reflexió al voltant de la pervivència als nostres dies de les formes poètiques medievals i de les cançons populars creades a partir d’aquestes peces medievals.

Llibre de text Grup - classe 12’

3Anàlisi mètrica de dos romanços populars: el Romanç de l’ infant Arnaldos i el Romanç del Conde Niño

Blog de classe Material fotocopiable (pautes per a l’anàlisi mètrica, Romanç de l’Infant Arnaldo i Romanç del Conde Niño)

Individual (després posada en comú)

15’

SESSIÓ 3 1 Anàlisi dels tòpics literaris presents a la poesia

culta de l’Edat Mitjana


Individual (després posada en comú)

15’

2

Reflexió al voltant de la pervivència dels tòpics medievals a la música actual: els alumnes han de proposar diferents cançons on creguin que es tracten aquests temes. Escolta d’algunes d’aquestes cançons.

Ordinador (àudio-youtube)

Grup- classe 15’

SESSIÓ 4 1 Anàlisi dels temes fonamentals de la lírica popular Activitat 6, p.93 Individual 6’

2

Reflexió al voltant de la pervivència del romanç com a forma mètrica en la música actual. Escolta del Romanç de la lluna, lluna de Federico Garcia Lorca (versió flamenca de Camaron); escolta del Romanç de José Etxalairena del grup Marea.

Fotocòpia dels romanços que s’escoltaran en l’ordinador de l’aula (a través de la pàgina youtube)

Grup classe 20’

SESSIÓ 5 1 Després de l’explicació de la veu passiva, identificació en un periòdic de cinc oracions en veu

Periòdics Parelles 10’

13

passiva

2Passar les oracions seleccionades sobre el periòdic a veu activa i identificar el CD i el Subjecte (sobre el C.Agent i el Subjecte pacient)

LLibreta Parelles 10’

SESSIÓ 61 Localització del complement directe en diferents

oracionsBlog de classe Material fotocopiable, p. 154

Individual 10’

2 Localització de complements directes de persona en una notícia

Periòdics Parelles 10’

SESSIÓ71 Localització del complement indirecte en diferents

oracionsBlog de classe Material fotocopiable, Act. 3

Individual 10’

2 Localització de complements indirectes a un fragment de La Celestina

Llibre de text, p.96 (fragment de La Celestina)

Parelles 10’

SESSIÓ 8 1 Activitats al voltant de l’accent diacríticBlog de classe Material fotocopiable, p. 67

Individual 15’

2Lectura d’un fragment de La Celestina i visualització en vídeo d’un fragment de la pel·lícula (fragment de la mort de Calisto)


Grup - classe 20’

SESSIÓ 91 Reflexió al voltant de la concepció de l’amor que

apareix a La Celestina.Blog de classe Material fotocopiable (p.94)

Grup classe 8’

2Redacció d’un esborrany d’història en què hi podrien aparèixer els problemes amorosos que hi ha a l’obra de Rojas.

Individual 15’

SESSIÓ 10 1 Lectura de fragments de La Celestina on hi apareixen remeis per a l’amor.

Llibre de La Celestina

Grup - classe 12’

2 Reflexió al voltant de la vigència actual de l’amor com a malaltia que entra pels ulls, es reprodueix a la ment i crea l’obsessió i el malestar físic. Esment de diferents casos en pel·lícules/ cançons. Escolta d’algunes d’aquestes cançons.

Llibre de La CelestinaOrdinador (youtube)

Grup - classe 5’

14

3Introducció al gènere de la reprovació d’amor. Lectura de fragments del Corbacho de l’Arxiprest de Talavera.

Llibre de l’Arxiprest de Talavera (Corbacho)

Grup - classe 15’

SESSIÓ 11 1

Disseny d’un manual d’amor: pensar en els consells que es donarien avui.

Llibreta Grups de 4 persones

15’

2Visionat dels manuals d’amor medievals i veure les tècniques de presentació als còdex de l’Edat Mitjana per copiar-les.

Ordinador - canó Grups de 4 persones

10’

3 Començar a confeccionar els manualsCartolines, retoladors de colors i daurat i platejat

Grups de 4 persones

25’

SESSIÓ 12 1 Confecció dels manualsCartolines, retoladors de colors i daurat i platejat

Grups de 4 persones

50’

SESSIÓ 13 1Confecció dels manuals Cartolines,

retoladors de colors i daurat i platejat

Grups de 4 persones

30’

2 Confecció de l’esborrany dels esquemes sobre els que realitzar l’exposició oral dels manuals d’amor

Ordinadors (Biblioteca)

Grups de 4 persones

20’

SESSIÓ 141

Repàs: anàlisi d’oracions simples localitzant les funcions de subjecte, aposició, complement del nom, vocatiu, complement indirecte i complement directe.


Individual / Grup- classe

25’

2 Repàs: esquematització dels continguts literaris apresos a la unitat.

Blog de classe Material fotocopiable, p. 96

Individual/ Grup - classe

25’

SESSIÓ 15 1 Examen dels continguts analitzats en la unitat Fotocòpies Individual 50’

SESSIÓ 16 1 Exposició oral dels manuals d’amor amb l’ajuda de l’esquema confeccionat amb el Mindomo

Fotocòpies dels esquemes

Grups de 4 persones

5’ (cada grup)

Continguts comuns amb altres

L’escolta de versions musicals de poemes medievals i actuals es relacionen amb la música com a suport fonamental de la literatura; la cultura medieval està íntimament relacionada amb la Història i amb la Història de l’Art.*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües

15

matèries (anglès, francès).

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A3r ESO 15 SESSIONS Segon trimestre 2015/2016 Charo López/Míriam Tàpia/Pilar

Zamora/Natalia HerreroÀREES/MATÈRIES TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

UNITAT 3: RIENDO LAS BURLASAquesta unitat busca apropar la prosa del Renaixement als nostres dies, mirant les connexions entre el contingut de les obres de la novel·la picaresca i les obres de crítica social actuals (entre les que es troba la novel·la de Jordi Serra i Fabra, Noche de viernes, que és de lectura obligatòria per a aquest trimestre). A més, es continuaran ampliant els coneixements ortogràfics, gramaticals i sintàctics.





-Conèixer els usos de la /g/, la /J/, la /b/ i la /V/, segons els contextos fonètic i gràfics.-Conèixer els contextos d’aparició dels sintagmes adjectivals i les funcions de complement predicatiu o atribut.-Saber distingir entre verbs predicatius i verbs copulatius i els complements amb què poden aparèixer.-Situar en el temps els

1. TREBALL EN EQUIP 1 ORTOGRÀFICS: - L’ortografia de la /g/ i

la /J/- L’ortografia de la /b/ i

la /v/GRAMATICALS:

- Les funcions del sintagma adjectival dintre de l’oració: el Complement Predicatiu i l’atribut.

- Els verbs predicatius i copulatius.


-Correcció en l’ús de la /g/i la /j/ i /b/ i /v/.-Aplicació del decàleg consensuat en la primera unitat.-Localitzar els sintagmes adjectivals i reconèixer les funcions de complement predicatiu i

2. GESTIÓ DEL RISC X 2Hauran de saber enfrontar-se a una obra de teatre en directe, entendre-la, comprendre les característiques dels seus personatges i resumir-ne l’argument.


3


X 4 Lectura, audició i comprensió de textos narratius.


5

6. ACTITUD POSITIVA X 6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al

16

Segles d’Or i conèixer les seues característiques.- Valoració de la riquesa lèxica al Renaixement.-Conèixer les característiques generals de la novel·la picaresca.-Conèixer l’argument i l’estructura del Lazarillo i entendre’l a partir de la representació de l’obra de teatre visitada.-Llegir alguns fragments del Buscón per entendre el seu argument i el seu estil.-Conèixer les diferents manifestacions en prosa del Renaixement, llegir alguns fragments i analitzar els seu contingut, comparant-lo amb la literatura medieval anterior.

bon funcionament d’aquesta assignatura

- Definició de Segles d’Or

- La prosa del Renaixement.

- La novel·la picaresca: el Lazarillo de Tormes i El Buscón de Quevedo.

LLENGUA I CULTURA:- L’evolució de la

llengua des del Renaixement.

atribut (segons la naturalesa copulativa o predicativa del verb).-Esmentar algunes característiques pròpies de la literatura del Segle d’Or espanyol.- Saber l’argument de les obres el Lazarillo i el Buscón i localitzar en elles els trets generals de la novel·la picaresca.

7. INICIATIVA X 7 Es requereix un grau d’iniciativa i autonomia a l’hora de buscar informació al voltant del tema.


X 8 Les diferents activitats tenen un temps limitat i unes pautes marcades que hauran de seguir.


X 9 Hauran de resoldre dubtes a mesura que vagin sortint, sobretot aquells relacionats amb el vocabulari desconegut o amb els tòpics/ temes nous per a ells.

10. LIDERATGE 10

11. DECISIONS ÈTIQUES X 11Valoració de la riques lingüística i cultural dels Segles d’Or espanyols així com de les seues obres i autors.

12. DIGITAL (TIC) X 12 Hauran de saber consultar la Biblioteca Cervantesvirtual per analitzar les obres Lazarillo i Buscón així com dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es)..

17






SESSIÓ 1

1 Lectura de fragments d’El Lazarillo de Tormes

Fotocòpia de les activitats de comprensió de l’ obra de l’editorial Edebé

Grup- classe (les activitats de comprensió de l’obra es realitzaran de manera individual)

120’ Les activitatsestanplanificades pertal de donarcompte de ladiversitat deritmes a classe.

-Dictats-Examen de lectura-Examen dels continguts estudiats a la unitat

SESSIÓ 2


Canó- ordinador Grup - classe 12’

18

-Activitats de comprensió de l’obra Lazarillo -Participació en la correcció de les activitats de classe.

2 Correcció de les activitats de comprensió de l¡obra de teatre.

Fotocòpia de les activitats de comprensió de l’ obra de l’editorial Edebé

Individual /Grup - classe

20’

3 Debat al voltant de l’obra de teatre visitada Grup -classe 15’

SESSIÓ 3 1Context històric del Renaixement: reflexió al voltant del terme Renaixement per comparació a Edat Mitjana.

Blog de classe Material fotocopiable pàg. 114-115

Grup -classe 20’

SESSIÓ 41

Projecció i lectura d’un fragment del facsímil del Buscón de Quevedo per analitzar els contextos d’ús de la /G/ i a /J/

Cervantesvirtual Grup -classe 15’

2 Activitats sobre l’ús de /g/ i /j/Blog de classe Material fotocopiable, p.111,

Individual 15’

SESSIÓ 5 1 Dictat d’un fragment del Lazarillo Llibretes Individual 12’

2 Reflexió al voltant de la pervivència de la cultura religiosa i La Bíblia a la prosa del Renaixement


Parelles 12’

SESSIÓ 61

Comprensió d’un fragment de La Diana de Montemayor després de l’explicació d’aquesta obra i de la literatura bucòlica.


Individual 18’

SESSIÓ 7

SESSIÓ 8

1Anàlisi de les característiques de la novel·la picaresca a partir de la lectura d’un fragment del Lazarillo.


Individual 15’

1Activitats de comprensió d’un fragment del Lazarillo a partir de la lectura del passatge de Lázaro y el ciego.

Blog de classe Material fotocopiable, pàgs. 166-167

Individual 20’

2 Visualització d’un fragment del Buscón de Quevedo i anàlisi de les característiques comunes

Vídeo Grup classe 20’

19

amb el Lazarillo

SESSIÓ 91.

Activitat d’animació i comprensió lectora del llibre Noche de viernes de Jordi Sierra i Fabra

Llibre de lectura obligatori

Grup classe 35’

2.Anàlisi de la crítica social que hi apareix al Buscón a partir de la lectura d’un fragment

Blog de classe Material fotocopiable, p. 251

Individual 15’

SESSIÓ 101

Projecció d’un fragment del facsímil del Buscón de Quevedo per analitzar els contextos d’ús de la /b/ i a /V/

Cervantesvirtual Grup - classe 15’

2Activitats sobre l’ús de /b/i /v/ Blog de classe

Material fotocopiable, p.135

Individual 15’

SESSIÓ 111 Activitats de comprensió d’un fragment del Buscón

Blog de classe Material fotocopiable p. 256-257

30’

2Localització dels sintagmes adjectivals dintre de l’oració al fragment del Buscón analitzat.

Blog de classe Material fotocopiable p. 256

Parelles 10’

SESSIÓ 121

Distinció dels contextos en què apareix el sintagma adjectival: diferenciació entre verb copulatiu i verb predicatiu. Fotocòpies

Individual 15’

2Localització de complements predicatius i atributs Blog de classe

Material fotocopiable, 178

Individual 15’

SESSIÓ 13 1 Examen de lectura del llibre Noche de viernes de Jordi Serra i Fabra

Fotocòpies Individual 40’

2 Posada en comú de les respostes Llibre de lectura Noche de viernes

Grup classe 10’

SESSIÓ 14 1 Repàs dels continguts per a l’examen Blog de classe Material fotocopiable p. 164

Grup - classe 50’

20

SESSIÓ 151 Examen sobre els continguts estudiats a la unitat


Continguts comuns amb altres matèries

*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès)Pel que fa als continguts referents a la cultura i història, els podríem relacionar amb la Història i la Historia de l’Art.

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A3r ESO 16 SESSIONS Segon trimestre 2015/2016 Charo López/Míriam Tàpia/Pilar


CASTELLÀ UNITAT 4: RIMANDO VERSOS...En la present unitat es busca que els alumnes comprenguin què són els tòpics literaris, com s’empren, la seua vigència als nostres dies i el format idoni per a la seua incorporació. Així, analitzant les característiques de la poesia renaixentista, els discents han de veure una relació cultural i literària entre l’actualitat i el Renaixement. A més, s’iniciaran en la tècnica de composició d’un sonet, amb unes pautes molt marcades, per valorar la tasca poètica dels nostres escriptors. També es continuarà l’ampliació de coneixements gramaticals, ortogràfics i sintàctics a partir dels diferents textos.





-Conèixer els usos de la /ll/i la /y/, i la /h/, segons els contextos fonètic i gràfics.-Conèixer els contextos d’aparició dels sintagmes adverbials i les funcions de complement circumstancials de temps,

1. TREBALL EN EQUIP X 1Confecció en equips de tres persones d’un sonet a l’estil de Lope.

ORTOGRÀFICS: - L’ortografia de la /ll/ i

la /y/- L’ortografia de la /h/

GRAMATICALS:- Les funcions del

sintagma adverbial dintre de l’oració: el Complement

-Aplicació del decàleg consensuat en la primera unitat.-Emprar amb correcció les grafies /ll/, /Y/ i /h/.



X 3 La presentació dels sonets requereix un interès per la qualitat i la bona presentació; a més, ha d’haver un treball de l’oralitat (qualitat en l’expressió) ja que han de recitar els sonets davant la resta

21

lloc i manera.-Saber distingir entre verbs simples i perífrasis verbals.-Situar en el temps els Segles d’Or i conèixer les seues característiques.- Valoració de la riquesa lèxica al Renaixement.-Conèixer les característiques generals de la poesia renaixentista.-Conèixer l’estructura del sonet i el conreu que va tenir al Renaixement.-Conèixer les diferents manifestacions poètiques del Renaixement, llegir- ne alguns i analitzar els seu contingut, comparant-lo amb la literatura medieval anterior.-Conèixer els tòpics literaris més importants: locus amoenus, beatus ille, ubi sunt?, descriptio puellae...

de companys. Circumstancial de lloc, de temps i de manera.

- Les perífrasis verbals.


- La poesia del Renaixement: poesia amorosa i religiosa.

- El sonet.

LLENGUA I CULTURA:- Els tòpics literaris a

la poesia. Vigència

-Localitzar els sintagmes adverbials dintre d’una oració i analitzar la seua funció com a CC de lloc, de temps o de manera.-Diferenciar l’auxiliar del verb principal a les perífrasis verbals i localitzar-les en contextos comunicatius.-Composar un sonet d’acord amb les pautes mètriques del Renaixement.-Localitzar als poemes renaixentistes diferents tòpics literaris.


X 4 Lectura, audició i comprensió de textos poètics.


X 5 En la confecció dels sonets hi haurà una dosi necessària de creativitat i innovació, ja que els alumnes hauran d’intentar trencar amb la temàtic típica del sonet pe crear-ne un de divertit i actual que parli del medi on es mouen.

6. ACTITUD POSITIVA 6 L’ interès i la pròpia implicació de l’alumnat és imprescindible per al bon funcionament d’aquesta assignatura

7. INICIATIVA X 7 Es necessita un grau d’iniciativa personal a l’hora d’informar-se al voltant de la confecció de sonets i de la pervivència actual d’aquets.


X 8 Les diferents activitats, i sobretot la confecció dels sonets, tenen un temps limitat i unes pautes marcades que hauran de seguir.


X 9 En la confecció dels sonets hauran de quadrar les síl·labes mantenint la rima consonant i respectant les estrofes.

10. LIDERATGE 10

11. DECISIONS ÈTIQUES X 11 Valoració de la riquesa lingüística i cultural dels Segles d’Or espanyols així com de les seues obres i autors.

12. DIGITAL (TIC) 12 Dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es).

22




SESSIÓ 1 1 Presentació de la unitat: continguts i activitats

avaluables.Canó- ordinador Grup - classe 12’ Les activitats

estan-Creació d’un sonet per

23

planificades pertal de donarcompte de ladiversitat deritmes a classe.

grups-Descripció individual d’un locus amoenus.-Examen de la unitat.-Exposició oral del sonet.

2 Lectura d’un poema de Garcilaso (Apolo i Dafne) i anàlisi del seu contingut.

Fotocòpies Parelles 8’

3 Context poètic del Renaixement: anàlisi de la influència del petrarquisme



30’

SESSIÓ 21 Anàlisi de les característiques de la poesia

renaixentista espanyolaLlibre de text, p. 117-118, act. 7-20


50’

SESSIÓ 3 1 Escolta del sonet XLIV de Pablo Neruda interpretat per Amaia Montero (La Oreja de Van Gogh)

Ordinador (youtube) Grup- classe 5’

2Reflexió al voltant de la vigència d’aquest gènere poètic. Presentació del poema A Manuel de Falla de Federico Garcia Lorca

Fotocòpies

SESSIÓ 41

Visualització d’un fragment de la pel·lícula Lope on hi apareix el protagonista recitant el sonet Soneto de repente

VídeoFotocòpia

Grup classe 8’

2 Començament de la confecció dels sonets. Elecció de la rima

Grups de 3 persones

30’

SESSIÓ 5

1Confecció dels sonets. Presentació d’un esborrany. Elecció de la imtage que acompanyarà el sonet en la presentació.

Grups de 3 persones

50’

SESSIÓ 6 1 Finalització de la confecció dels sonets. Memorització. Confecció de la presentació final

Cartolina DIN-A4, retoladors

Grups de 3 persones

50’

SESSIÓ 7SESSIÓ 8

1 Recitació dels sonets a la resta de companys i justificació de la tria de la imatge.

Grups de 3 persones

6’ (cada grup)

1 Comentari del Sonet XXIII de Garcilaso. Correcció de les activitats

Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 122-123

Parelles 50’

SESSIÓ 91 L’estructura de les perífrasis verbals Blog de classe

Material Individual 20’

24

fotocopiable, pàg. 134

2 Anàlisi d’oracions amb perífrasis verbals Fotocòpies Individual 12’SESSIÓ 10

1 Comentari del tòpic literari Locus amoens. Creació d’un locus amoenus


Individual 30’

SESSIÓ 111 Usos de la /ll/ i la /y/

Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 157 Act.1 i 2

Individual 20’

2 El sintagma adverbial i el C.Circumstancial de lloc, de manera i de temps


Individual 20’

SESSIÓ 11 Usos de la /h/


Individual 20’

2 Estudi dels tòpics descriptio puellae, ubi sunt?, beatus ille . Anàlisi.


SESSIÓ 13

1

Recital poètic. Cada alumne triarà una cançó relacionada amb alguns dels tòpic analitzats a classe i explicarà per què està relacionada. Escolta d’algunes cançons.

Ordinador Grup- classe 50’

SESSIÓ 141

Diferencies de la mètrica de la poesia renaixentista a la tendència del vers lliure actual. L’aparició de la poesia a lles cançons. Escolta d’algunes cançons de Marea o Extremoduro.

Ordinador Grup- classe 50’

1 Repàs dels continguts estudiats. Anàlisi Blog de classe Grup - classe 25’

25

SESSIÓ 15 d’oracions:les funcions de subjecte, vocatiu, C. Directe, C. Indirecte, C. Circumstancial, C. del Nom, aposició, Subjecte pacient, C. Agent, C. predicatiu, Atribut.

Material fotocopiable

2 Repàs dels continguts literaris estudiats. Esquema de continguts

Blog de classe Material fotocopiable p. 142

Grup - classe 25’

SESSIÓ 16 1 Examen dels continguts estudiats en la unitat Fotocòpies Individual 50’Continguts comuns amb altres matèries

*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès)La lectura del sonet A Manuel de Falla, de García Lorca, així com l’escolta d’altres produccions musicals es relacionen directament amb la Música.

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A3r ESO 15 SESSIONS Tercer trimestre 2015/2016 Charo López/Míriam Tàpia/Pilar


CASTELLÀ UNITAT 5: EN UN LUGAR DE LA MANCHA...En aquesta unitat els alumnes aprendran quina és la presència de la cultura clàssica al Renaixement i als nostres dies, i a què es deu aquesta vigència en les dos etapes històriques. A més, coneixeran les tècniques narratives emprades per Cervantes a la seva obra clau, el Quixot, i la pervivència d’aquestes tècniques i de l’obra a l’actualitat. S’ intentarà conscienciar-los del valor universal que té l’obra cervantina així com de la seva modernitat i de la importància dels seus personatges i temes avui dia, mostrant-los cançons actuals i còmics, els quals serveixen com a model del que lles hauran de crear.





-Conèixer l’ús del signes 1. TREBALL EN EQUIP X 1 Els alumnes hauran de crear un còmic en grups (equips

-Aplicació del

26

de puntuació, concretament del punts, dels dos punts i dels punts suspensius, i la intenció comunicativa a què responen.- Distingir els verbs que regeixen preposició dels que no i entendre les diferències semàntiques, gramaticals i sintàctiques que hi ha entre els dos tipus.- Conèixer el context d’aparició del Complement de Règim Verbal i diferenciar-lo d’altres complements amb preposició.- Valorar la importància de la cultura clàssica al Renaixement i als nostres dies.- Llegir diferents escenes del Quixot entenent el seu contingut, la funció dels seus personatges (i el significat que té la seva aparició), i les tècniques narratives emprades per Cervantes.-Conèixer la vida i obra de Miguel de Cervantes i valorar la seva aportació literària a la nostra cultura, així com la

cooperatius) adaptant diferents escenes del Quixot.

ORTOGRÀFICS: - El punt, els dos punts

i els punts suspensius: usos i contextos d’aparició.

GRAMATICALS:- Altres usos del

sintagma preposicional a l’oració: el Complement de Règim Verbal.

- Anàlisi completa d’oracions simples (anàlisi morfològica, de sintagmes i de funcions).


- L’antropocentrisme/ humanisme al Renaixement.

- El Quixot de Cervantes. La modernitat de l’obra.

LLENGUA I CULTURA:- El Quixot als nostres

dies. L’obra cervantina al còmic i a les cançons.

decàleg consensuat en la primera unitat.-Saber adaptar a còmic un capítol del Quixot mitjançant el programa ComicLife.-Emprar amb correcció el punt, els dos punts i els punts suspensius, d’acord amb la intenció comunicativa.-Localitzar en la oració el Complement de Règim Verbal, d’acord amb la natura del verb.-Analitzar oracions simples des del punt de vista gramatical i funcional.

2. GESTIÓ DEL RISC X 2 Han d’assegurar-se de que els textos que han adaptat siguin curts perquè puguin caber a les caselles. A més, han de tenir, dintre de la seva brevetat una coherència i un sentit, que serà completat amb les imatges.


X 3 Ha d’haver en els còmics un interès per fer un treball de qualitat, presentat amb imatges ben pensades i amb textos sense errades ortogràfiques.


X 4 Lectura, audició i comprensió de textos narratius.


5 La presentació els còmics implica una dosi de creativitat, ja que es tracta d’adaptar d’una manera diferent al que ja hi ha fet escenes de l’obra cervantina.


7. INICIATIVA X 7 Als equips cooperatius es requereix un grau d’iniciativa personal i responsabilitat en les tasques assignades a cada membre del grup.


X 8 La creació dels còmics té un límit temporal i unes pautes ben marcades que han de seguir.


X 9 El problema més habitual amb què es trobaran és el d’adaptar el llenguatge del Segle d’Or del Quixot al llenguatge dels nostres dies, interpretant correctament el sentit de les escenes cervantines.

10. LIDERATGE 10

11. DECISIONS ÈTIQUES 1112. DIGITAL (TIC) X 12 Han de saber confeccionar un

còmic (adaptació d’un dels capítols

27

modernitat i universalitat de la seva obra.

del Quixot) amb el programa Comic Life així com dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es)..

- Entendre la presència de la cultura clàssica al Renaixement.-Saber quins són els trets principals que caracteritzen el Quixot.

28






SESSIÓ 1



-Comentari de text d’un fragment del Quixot -Examen de la unitat.-Treball de grup. El Quixot adaptat al còmic.-Anàlisi d’oracions simples (fotocòpia exercicis per a treballar a casa)

2Activació de coneixements previs: qui és Cervantes, per què el coneixem, quina rellevància té als nostres dies...

Canó Grup - classe 20’

SESSIÓ 21 Activitats sobre les obres de Cervantes Blog de classe

Material fotocopiable, p.182

Individual 15’

SESSIÓ 3 1 Lectura dramatitzada del Retaule de les meravelles

Canó Grup - classe 35’

2 Activitats de comprensió lectora sobre l’entremès dramatitzat


SESSIÓ 4 1 Activitats sobre les obres de CervantesBlog de classe Material fotocopiable p.183

Individual 20’

1Presentació del Quixot: escolta de dues cançons (Molinos de viento, de Mago de Oz, i Caballero andante, de Extremoduro)

CD Àudio Grup- classe 10’

2Visualització de la primera part del primer capítol de la sèrie de dibuixos centrada en la figura del Quixot.

Ordinador (youtube) Grup- classe 10’

3 Justificació de la importància de l’obra en l’art i la cultura actuals amb la visualització d’un fragment

Ordinador (youtube) Grup -classe 5’

29

del ballet Quixot.SESSIÓ 5

1 Comprensió lectora d’un fragment del QuixotBlog de classe Material fotocopiable, p.185

Individual 20’

SESSIÓ 61

Lectura de dos capítols del Quixot des de la biblioteca Cervantesvirtual a partir d’un dels facsímils.

Cervantesvirtual Grup - classe 20’

2 Reforç dels continguts adquiritsBlog de classe Material fotocopiable, pàgina 186

Individual 25’

SESSIÓ 7 1 Presentació del projecte cooperatiu. Visualització d’un fragment dramatitzat del Quixot.

Ordinador (youtube) Grup classe 5’

2Lectura de diferents vinyetes d’un còmic del Quixot. Definició, a partir d’aquest còmic, de les característiques que ha de tenir el còmic.

Fotocòpies Grup classe 10’

3 Anàlisi de la lletra de la cançó Molinos de viento per veure la relació amb el contingut de l’obra.

CD ÀudioFotocòpies

Grup classe 15’

SESSIÓ 8 1 Repartiment dels capítols i creació dels grups. Fotocòpies Grups de 4 persones

12’

2 Lectura i anàlisi dels capítols. Fotocòpies Grups de 4 persones

35’

SESSIÓ 91 Activitats d’ortografia (punt, dos punts, punts

suspensius)Blog de classe Material fotocopiable, p.201

Individual 15’

2Localització i justificació dels usos dels punts a un fragment determinat del capítol del Quixot de cada grup.

Fotocòpies Grups de 4 persones

15’

SESSIÓ 10 1 Disseny dels còmics Ordinadors Grups 50’

SESSIÓ 11 1 Disseny dels còmics Ordinadors Grups 50’

SESSIÓ 12 1 Disseny dels còmics. Presentació. Ordinadors Grups 30’2 Creació del mural Grup - classe 20’

30

SESSIÓ 13 1 Anàlisi dels verbs que regeixen preposició CanóFotocòpies

Grup -classe 15’

2 Activitats d’anàlisi del Complement de Règim Verbal

Llibre de text, p. 155, act. 4-6

Individual 15’

SESSIÓ 141 Anàlisi completa d’oracions simples


Grup /individual 50’

SESSIÓ 15 1 Examen dels continguts estudiats a la unitat Fotocòpies Individual 50’Continguts comuns amb altres matèries

*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès)L’educació Plàstica i visual estarà present a la creació dels còmics; la Música forma part del suport artístic de la unitat.

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR PROFESSOR/A3r ESO 15 SESSIONS Tercer trimestre 2015/2016 Charo López/Míriam Tàpia/Pilar


CASTELLÀ UNITAT 6: ...Y LOS SUEÑOS , SUEÑOS SONEn el present bloc temàtic es recull la literatura del Barroc, centrant-nos en les tipologies poètica i teatral, per ampliar, a partir dels textos literaris, els coneixements ortogràfics, lingüístics, gramaticals, literaris i culturals. Així, des de la poesia de Góngora i Quevedo, i des de les peces de teatre calderonià i lopesc, es treballarà la coordinació, (i, per extensió, la juxtaposició), les normes generals de puntuació, els tòpics literaris i la seua vigència als referents culturals i artístics actuals, el manteniment de la funció social del teatre i el canvi que s’ha generat en els mecanismes de manipulació/educació de les masses (la substitució del teatre pels mitjans de comunicació), entre altres coses.





-Conèixer els contextos d’aparició de la coma i el punt i coma segons la

1. TREBALL EN EQUIP 1 ORTOGRÀFICS: - L’ús de la coma i el

punt i coma

-Aplicació del decàleg consensuat 2. GESTIÓ DEL RISC 2 Hauran d’adaptar-se ràpidament

31

intenció comunicativa.-Distingir l’oració simple de la composat coordinada i juxtaposada, i saber analitzar-les des del punt de vista gramatical, sintàctic i funcional.-Saber diferenciar el conceptisme del culteranisme i, per extensió, els trets que caracteritzen la poesia de Quevedo i els que defineixen l’obra gongorina.-Conèixer en què consistia un corral de comèdies.-Conèixer els autors més rellevants del teatre del Barroc, així com les bases que estipulà Lope de Vega per a les obres teatrals.- Saber en què consisteix la diferència entre el teatre de l’actualitat i el barroc.-Llegir obres poètiques i teatrals.-Dramatitzar, per parelles/grups, alguns fragments teatrals.-Conèixer els principals tòpics literaris i justificar, mitjançant la música actual, la seua vigència als nostres dies.

a la dramatització, per parelles/grups, d’ alguns fragments teatrals, expressant-se amb claredat, fluïdesa i bona entonació, d’acord amb el text que tinguin davant.

GRAMATICALS:- Anàlisi completa

d’oracions simples (anàlisi morfològica, de sintagmes i de funcions).

- Introducció als tipus d’oracions coordinades.


- La poesia barroca. La pervivència dels principals tòpics literaris.

- L’obra poètica de Góngora i Quevedo.

- El teatre barroc: l’obra de Lope de Vega i Calderón de la Barca.

LLENGUA I CULTURA:- Les funcions socials

del teatre. El pas del teatre en vers al teatre en prosa.

en la primera unitat.-Detectar l’ús de la coma i el punt i coma com a elements determinants de la juxtaposició, i emprar-los correctament en l’escriptura.-Analitzar oracions simples des del punt de vista gramatical, sintàctic i funcional.-Dir els trets que diferencien la poesia de Quevedo de la de Góngora.-Saber les característiques pròpies del teatre del Barroc i les bases que el determinaren.


3


x 4 Lectura, audició i comprensió de textos poètics i teatrals.


5


7. INICIATIVA 7


X 8 Les activitats tenen un temps concret i unes pautes molt concretes que els alumnes han de seguir.


X 9 El problema més habitual amb què es trobaran és el d’entendre el llenguatge poètic, els tòpics i els recursos emprats.

10. LIDERATGE 10

11. DECISIONS ÈTIQUES 1112. DIGITAL (TIC) X 12 Hauran de saber consultar

diferents biblioteques virtuals i pàgines de exercicis on-line sobre sintaxi, així com dominar el blog de l’aula (https://lahistoriadelasletras.wordpress.com.es).

32



-Reflexionar al voltant de la funció del teatre als nostres dies, en comparació amb el Barroc.

.

33




SESSIÓ 1



-Comparació de dues imatges, una del Renaixement i l’altra del Barroc, per justificar les diferències culturals entre una etapa i l’altra.-Comentari de text sobre un poema de Quevedo -Examen de lectura.-Examen de la unitat.

2 Reflexió al voltant de la cultura barroca Canó- ordinador Grup - classe 18’

SESSIÓ 21

Comparació d’una imatge pictòrica del Renaixement (Sandro Boticcelli) amb una imatge del Barroc (Velázquez)

Canó- ordinadorLlibre, p. 204-205

Individual 20’

SESSIÓ 3 1 Lectura de dos sonets satírics de Góngora i Quevedo i anàlisi del seu contingut i estil

Fotocòpies Grup -classe 12’

2 Diferències entre conceptisme i culteranismeBlog de classe Material fotocopiable, p. 206

Individual 10’

SESSIÓ 41

Visualització d’un fragment de la pel·lícula Lope on es resumeix la seua vida i on es detalla un fragment de la seva obra poètica i teatral, i on apareix el corral de comèdies.

Ordinador - canó Grup - classe 10’

2 Comprensió d’un text poèticBlog de classe Material fotocopiable activitats p. 207

Individual 18’

SESSIÓ 51

Diferències entre la poesia de Góngora i la de Quevedo

Blog de classe Material fotocopiable.208-209

Individual 20’

34

Diccionaris d’aula

2 Repàs dels recursos literarisBlog de classe Material fotocopiable pàg. 211

Individual 12’

SESSIÓ 61 Les oracions compostes: anàlisi d’oracions simples

coordinades per un nexe.

Blog de classe Material fotocopiable, pàg.198

Individual 10’

2 Els tipus d’oracions coordinades: anàlisiBlog de classe Material fotocopiable, pàg. 199

Individual 12’

3La repetició de la conjunció copulativa com a recurs retòric als poemes. Lectura d’un poema de Federico Garcia Lorca.

Fotocòpies Grup - classe 8’

SESSIÓ 71 La juxtaposició com a subtipus d’oració

coordinada: anàlisi del valor de la coma

Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 200, act. 6 i 7

Individual 10’

2 Activitats al voltant de l’ús de la coma i el punt i coma

Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 225, act. 1-3

Individual 12’

SESSIÓ 8 1 Lectura d’un fragment de La vida es sueño, de Calderón de la Barca

Llibre de La vida es sueño

Grup - classe 12’

2Reflexió al voltant de la funció del teatre: redacció de la diferència d’ús del teatre al Barroc respecte dels nostres dies.

Individual 18’

3 Visualització d’un fragment de La vida es sueño Ordinador - canó Grup - classe 7’

SESSIÓ 9 1 Lectura d’un fragment de Fuenteovejuna Fotocòpies Grup - classe 5’

2 Activitats sobre l’obra teatral de LopeBlog de classe Material fotocopiable pàg.

Individual 10’

35

229

1 Activitats sobre l’obra de TirsoBlog de classe Material fotocopiable pàg. 230

Individual 10’

SESSIÓ 101

Visualització d’un fragment de Don Juan Tenorio i valoració de la transcendència del teatre barroc en el teatre posterior; diferència en l’estil amb el teatre actual.

Ordinador - canó Grup - classe 12’

2 Activitats sobre l’obra teatral de Calderón de la Barca


Individual 12’

3 Comentari de text d¡un fragment de El perro del hortelano


Individual 24’

SESSIÓ 11

1 Transformació d’un text dialogat en un text teatral

Blog de classe Material fotocopiable, pàg. 233Fotocòpies

Parelles 20’

2 Lectura dramatitzada dels textos creats per cada parella

Fotocòpies Parelles 20’

SESSIÓ 12 1 Reconeixement dels tòpics literaris del Barroc: escolta de diferents fragments de poemes

Ordinador Grup -classe 10’

2Proposta, per part dels alumnes, de diferents cançons actuals en què es plasmen els tòpics estudiats i escolta d’algunes d’aquestes cançons

Ordinador (youtube) Grup - classe 15’

3 Reconeixement dels tòpics que apareixen al monòleg de Segismundo a La vida es sueño


SESSIÓ 13 1 Examen de lectura FotocòpiesLlibre de lectura

Individual 50’

SESSIÓ 14 1 Repàs dels continguts ortogràfica i sintàctics Ordinador – Canó Grup -classe 20’

36

2 Repàs dels continguts literarisBlog de classe Material fotocopiable, pàg. 232

Individual 20’

SESSIÓ 15 1 Examen dels continguts estudiats en la unitat Fotocòpies Individual 50’

SESSIÓ 16 1 ACOMIADAMENT DEL CURS Grup - classe 50’

Continguts comuns amb altres matèries

*La lectura comprensiva i el comentari de text es relacionen directament amb la matèria de valencià i, per extensió a les altres llengües (anglès, francès)La música és un dels suports de la unitat, així com la Història o la Història de l’Art.

37

Documents

Castellà 3r eso