TorreCapella o ermita de Sant VicençLa primera construcció data de finalsdel segle IX, i consisteix en una capellapreromànica d’una sola nau, cobertaamb volta de canó i capçalera plana,de la qual actualment només esconserva l’absis.

La torre i els murs que avuicoronen la muntanya són les restesdel castell medieval, conegutprimer amb el nom de castell deSant Vicenç i, després, amb el decastell de Burriac. És un magníficexemple de castell roquer, és adir, un castell bastit en una roca,en el cim d’un penyal.

Esquema del recinte medieval de BurriacEl castell de Burriac, també anomenat castell de Sant Vicenç, és d’una fortalesa dels segles XI-XIII situadaestratègicament al cim d’un turó, presidida per la torre d’homenatge i l’ermita de Sant Vicenç.

LES BRUIXES DEL CASTELL DE BURRIAC

Diuen que fa molts i molts anys, el castell de Burriac, era visitat per bruixes de tot arreu.Un vailet de Cabrera, tingut per valent, s’atreví a pujar-hi. En arribar, s’amagà entre unsmatolls i s’hi quedà una estona per veure què passava. En pondre’s el sol veié com unesbruixes volaven pel cel. Després d’un bon període, contemplà estorat, com aterraven,es donaven les mans i es posaven a ballar entorn d’una olla. Aquesta era plena de serps,rates, llangardaixos, ossos de morts, cames de nens i nenes, herbes, ungüents i gripaus.Acabada la ballaruga, les bruixes es posaren dins i cridaren amb una sola veu Altafulla!D’immediat, es convertiren en corbs i sortiren volant. El noi, no s’ho pensà gaire. Esposà tot ell en remull dins del suc d’aquell perol, perquè es produís la transformació quehavia presenciat moments abans. Però, va dir Baixafulla! L’error li costà convertir-se enruc. Quan les bruixes varen tornar, varen lligar el ruc, li arrancaren el pelam i li feren totde mals, cap de bens. En sortir el sol, com tots els dies, les bruixes marxaren i el noirecuperà la seva natural fesomia.

LA CADIRA D’OR DEL CASTELL DE BURRIACH

Un personatge molt famós va ser l’agressiu bandoler capità dels lladres anomenat Còrsec,i era el terror de tota la rodalia.

Vivia bé amb els seus veïns perquè li pagaven diners per estar tranquils, però el Còrsecrobava tots els viatgers dels camins prop de Burriac. Gràcies a tot el que robava, va feruna gran fortuna, i guardava en el castell els seus tresors, entre ells una cadira d’or.

Però vet aquí que el Rei ho va saber, i va enviar el seu exèrcit a capturar-lo. Quan menyss’ho esperava, en Còrsec es va trobar al castell tot voltat de soldats.

Com que va veure que més tard o més d’hora s’hauria de rendir, per una llarga mina sotala muntanya anava treient els tresors i entrava menjar, fins que els soldats van sospitar-ho i van trobar la mina.

Els soldats van haver de tirar a terra quatre pesades portes. El Còrsec va amagar lacadira d’or i els tresors que hi quedaven, després va apilar tota la llenya que tenia i vacalar foc al castell.

Va haver un combat i molts van morir, i una vegada apagat el foc, van remoure totes lesrunes per tal de trobar-hi els tresors, però mai més n’ha aparegut cap rastre.

Des de llavors, són molts els qui intenten trobar-los, i aquell que els arribi a trobar, benric es farà.

EL CASTELL DE BURRIAC

Al damunt d’un bell paissatge,

entre matolls i verdisses,

s’aixeca, entre boires grises,

la torre de l’homenatge.

El castell, que fou l’hostatge,

dels senyors de la contrada,

fou un lloc, on la mainada,

emulava els vils pirates,

més ben dit, un cau de rates

per parir la lludrigada.

Fa molts anys, que a la comarca,

arribaren gent de guerra

per robar la nostra terra

amb l’ajuda de la Parca.

Sorgí, com un gran jerarca,

un feudal bastant guerrer,

que si us haig d’ésser sincer,

es mereix molt poca glòria

i es conegut per la història

com en Pere Joan Ferrer.

Fou durant la dictadura

que, per gent poc instruïda,

caigué «Santa Margarida»

i el castell de roca dura.

Com que mancava cultura,

el poble no era conscient

que els rocs anaven caient

i el castell s’enderrocava

i que el Maresme es quedava

sense el símbol més adient.

Per fi esclatà la consciència

i Cabrera despertar-se

comprenent que ha d’afanar-se

a esborrar la decadència.

Tothom obrà amb insistència

i el castell ha millorat

i en tot lloc hi ha netedat

i per cel-lebrar la gesta

quan arriba la Gran Festa,

es pot veure il-luminat.

Del poble el castell és l’arca,

com del arbre ho és l’escorxa

i de sempre ha estat la torxa

que il-lumina la comarca.

Abasta el mar, una barca,

molts pobles i una ciutat

i sovint es envejat

per centenars de turistes

que admiren les belles vistes

que la natura ha creat.

Publicat a La Veu de Burriac nº8, Març del 1994