El podrem frenar?

Rev

ista

de

l’IES

Puç

ol -

Núm

. 4 -

mai

g 20

07 -

0,50

€

CANVI CLIMÀTIC

CRISTINA DEL VALLLE

COLLITA ECOLÒGICA

ANA MARIA MATUTE

RECITAL TROBADA

SUMARI3 Editorial 4 Canvi climàtic6 Món - Internet 8 Educació12 Art i vida14 Còmic16 A casa nostra22 Rodamons24 Mirada crítica 25 Nombres26 Oci i negoci

Fotonovel.la 13

Jornada escoles en xarxa 18

Intercanvi amb França 22

Recital 20

3

El calentamiento global, la subida de la tem-peratura media del planeta, el surgimiento de nuevos climas todavía insospechados,

las transformaciones ecosistémicas, la desaparición de especies, es un hecho científicamente incontes-table. La responsabilidad humana en este proceso también ¿Y la ‘responsabilidad’ animal?¿Podemos culpar a, digamos, las vacas de esta mutación del planeta? Está usted de broma, es un usted un frívolo que sólo pretende desviar la atención de los grandes esquilmadores del planeta. La combustión de carbu-rantes de origen fósil, la proliferación de vehículos, el uso de energías no renovables, el dominio econó-mico de las grandes petroleras, ésas, ésas son las verdaderas causas, y usted, usted, ¡es un reacciona-rio!, ¡un agente de las multinacionales!: me merece usted un desprecio inmenso, no vale usted más que una flatulencia de ganado ¡Justo, justo, aquí está el problema, en las flatulencias vacunas! Un poquito surrealista, lo reconozco, pero cuando se ‘escuchan’ los datos científicos… Pues eso, proble-mas, porque llegamos la conclusión de que las su-fridas y esclavizadas vacas son culpables del 18%, flatulencia más flatulencia menos, del calentamiento global del planeta. Bueno, no es tan grave, también se nutre de escatología el pensamiento alternativo ¡Otro mundo (sin vacas) es posible!Al César lo que es del César. Nada que decir sobre la responsabilidad de los grandes culpables. Los au-tomóviles producen CO2, como las desaladoras. Las fábricas, las calefacciones, el uso de combustibles no renovables están matando el planeta, o al menos lo cambiarán drásticamente. Las selvas tropicales desaparecerán, los climas polares también, y los grandes glaciares mueren por inanición. El planeta del siglo XXII no tendrá nada que ver con el actual… pero las vacas se vengarán contribuyendo más que los coches a este desastre ecológico. Los datos. Un 6% directo de contaminación por fla-tulencias, otros 4% por fermentación y utilización del estiércol y un 8% aproximado por efectos indirectos de la deforestación para conseguir pastizales para el ganado: total 18%. Primera conclusión. Una vaca ‘calienta’ el planeta, mediante la expulsión de gases de efecto invernadero surgidos de sus entrañas, lo mismo que un automóvil que circule 50 o 60 kilóme-tros por día. Las sufridas vacas podrían contribuir al

calentamiento global en mayor proporción que los automóviles, porque la clave de la cuestión no es de cantidad sino de calidad. Las flatulencias vacunas emiten metano y un solo gramo de este gas equivale a 296 de CO2. Un veneno potente no necesita con-sumirse en grandes dosis para ser mortal. ¿Una anécdota? Sí, pero una anécdota a tener en cuenta, una vacuna contra el pensamiento único bienintencionado, una anécdota que será más pre-ocupante en el futuro, porque la ganadería en el Ter-cer Mundo, mayoritario en población, crecerá muy previsiblemente. Se deforestará, se utilizarán abonos de origen animal y se criarán más y más vacas… esperemos que la religión hindú no se convierta en mayoritaria, porque en ella las vacas son sagradas ¿O quizás al revés?, porque como no se pueden sa-crificar no se criarán para el consumo humano.Lo cierto es que esta reflexión no es un reclamo con-tra las ‘macroburguer’, y que no se esconde aquí una consigna oculta para convertirnos al vegetarianismo. Más bien, estas líneas pretenden ser una reflexión inocente, un fake, una broma con base científica, para abordar de manera no crispada un problema muy serio. Aunque, quién sabe, tal vez, quizás, pu-diéramos deducir que no existe ningún problema vi-tal que pueda encararse recurriendo únicamente a la simplicidad. La lengua, el estómago y el tránsito in-testinal de las vacas, ellas tan tristemente oprimidas y colonizadas, quizás nos puedan ayudar para enca-rar de manera multifactorial un problema complejo. Imaginar, por ejemplo, lo que ocurriría, si las vacas, se descolonizaran, tomaran el poder en el planeta y se convirtieran en ‘las jefas de todo esto’. A buen seguro crearían una atmósfera irrespirable. Ventajas y valores del subjuntivo. Hay que reconocer que las palabras, esa es la virtud de la lengua, pue-den tener varias lecturas y que inclusive un editorial tan ingenuo como éste nos puede, y debe, llevar a desconfiar de algo tan cándido como una pobre vaca. Cualquier escrito puede interpretarse de muy diversas maneras y de él, en función de la capacidad decodificadora del lector, se pueden obtener conclu-siones muy distintas. Extraer vosotros la que os pa-rezca y no confíes jamás ni en una simple e inocente vaca. En cualquier lugar se esconde una parábola.

Robert Cerdà

Edit

oria

l

UNA VERDAD INCÓMODA

REVISTA DE L’IES PUÇOL

Consell de redaccióCerdà, Robert (Director)

Cortell, Mery (AMPA)Gómez, José Luís (Ajuntament)

Millán, Pilar (vicedirectora)Peris, Ramon (Dep. valencià)

Taller de premsa“Gent d’ací”

Almenara, AliciaCabezas, Natalia

Cañas, JavierCarreres, MaribelCarreres, Tania

Carreres, EstefaniaEsteve, PilarGarcía, LauraGarcía, NataliaGóngora, AitorMárquez, Mati

Martí, XeloNicholls, JackPuchol, Iván

Ramajo, GloriaRipoll, Alba

Suárez, KathySaldaña, Cristina

Tamayo, GabiTkachuk, AndriyUribe, AndrésViorel, Ovidiu

Gràfics“Gent d’ací”

Arxiu fotogràfic del CentreRafa Corberà (Arquitectura de l’aire)

MaquetacióPeris, Ramon

ImpressióZamit Digital

Si vols col·laborar en aquesta revista o en la pàgina web corresponent: http://pou.enxarxat.googlepages.com contacta amb nosatres a través de: pou.enxarxat@gmail.com

Web oficial de l’IES Puçol: http://intercentres.cult.gva.es/iespuzol/

4

0,12% LA XIFRA QUE FRENARÀ EL CANVI CLIMÀTIC

Frenar el canvi climàtic és rendible, aplicant les tec-nologies existents sense

que calga esperar nous invents. L’afirmació prové de Bangkok, on s’hi han reunit milers de científics que formen el Grup Intergoverna-mental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC).Entre d’altres solucions, propo-sen la substitució de les cen-trals de carbó per les de gas i l’aprofitament de l’energia nu-clear fins al 2030. També pro-posen augmentar les energies renovables d’un 18% a un 35%. I mentrestant, esperen disposar de la tecnologia adequada per capturar i emmagatzemar els ga-sos d’efecte hivernacle. Pel que fa al transport, caldrà multiplicar l’ús dels biocombustibles i vehi-

cles híbrids, així com la incenti-vació efectiva de l’ús massiu del transport públic i la bicicleta. A més, hauran de construir-se ha-bitatges millor aïllats i il•luminats.El càlcul dels experts, tenint en compte les propostes anteriors, suposarà una inversió del 0,12% anual del PIB mundial des d’ara fins a l’any 2030. Tanmateix, si no s’hi aplica cap mesura, la des-pesa anual del PIB al món per mantenir-nos tal com estem serà del 3%. Per tant, és més barat per al governs i les empreses in-vertir per frenar el canvi climàtic que no fer res. I és que per molt que canten els de Green Peace des de fa anys, ningú els escolta, però quan són els números els que canten...

Ramon Peris, Dep. valencià

Els biocarburants són el resultat de la re-cerca de substituts del petroli. L’invent no és nou, ja que la primera planta es

va crear a Alemanya l’any 1985.El biocarbu-rant s’obté a partir de plantes oleaginoses, com ara la colza, el girasol, la soja o el panís. També es pot aprofitar els olis vegetals usats o fregits, bé siga d’oliva, sansa o girasol. No obstant això, el cultiu massiu de vege-tal destinat a la producció de biodièsel està provocant impactes ambientals i socials allà on es produeix. És el cas de l’encariment de “las tortas” a Mèxic, fetes de panís i que és com el pa ací, és a dir, un element bàsic en la dieta dels mexicans. Tot perquè els agri-cultors trauen més beneficis venent la seua producció a les empreses energètiques. De fet, els ecologistes adverteixen que al Brasil pot estar en risc la selva amazònica, perquè en un any les plantacions de soja han passat d’un 22% a un 43%. Per tant arriba a ser més amenaçador que l’extracció de fusta.

El biodièsel comença a ser una alternativa del petroli

5

SEMPRE ENS QUEDARÀ GLIESE

Habitarem al nou planeta bessó de la Terra si som capaços d’anar molt més

ràpid que la sonda New Horizons que és el vehicle més ràpid fabri-cat pels humans, capaç d’arribar als 76.000km/h i que ens hi acos-

taria amb un viatget de 300.000 anys. Altrament, si aquell planeta ja està ocupat per extraterrestres poc receptius haurem d’evolucionar i adaptar-nos al medi ambient pe-nós que estem deixant. Farem com l’ocell ferreret, que en a penes 20

anys s’està esquifint perquè li fur-ten el menjar; Els lladres són altres aus migratòries, que els agrada cada vegada més això de ser se-dentàries perquè com ja no fa tant de fred...

Can

vi c

lim

àti

c

COLORS PER A RECICLAR

L’escena explica la pura realitat. Encara hi ha gent que es creu que els contenidors tan bonics de colors (blau, groc i verd) són per aprendre els colors, ja que molta gent passa per davant d’ells i li dóna igual saber o no per què serveixen. Què més tindrà

perdre uns minuts en classificar les teues deixalles? A més, vols un any com aquest? Que febrer pareixia estiu i ara pareix que estiguem en hivern. Reciclant, pots ajudar a frenar el canvi climàtic.

Ovidiu Viorel, 4t Diver

UN «BESSÓ» DE LA TERRA A SOLS 20 ANYS LLUM

El planeta és un 50% major que la Terra, té una massa cinc vegades superior i una força gravitatòria de més del doble, a més, que podria albergar aigua. És rocós o está cubert d’aigua i la seua tempe-ratura está entre 0 i 40º. Està a una distància del seu estel catorze vegades menor que la Terra del Sol, i no s’han trobat indicis de la existència d’aigua.

Jack Nicholls, 4t E

6

Món - Internet

EL BLUETOOTH, LA DESCÀRREGA D’APLICACIONS I L’INTERCANVI DE TARGETES, ELS MAJORS RISCS DE VIRUS EN MÒBILS

Mery Cortell, AMPA

PIRATES INFORMÀTICS• Els pirates informàtics estan canviant les tècniques per a infectar els ordinadors dels usuaris. • En compte d’enviar correus electrònics que inclouen troians, comencen a infectar amb codi maliciós algunes pàgines web. El percentatge de probabilitats que entren a través del correu electrònic troians que intenten fer-se amb el control de l’ordinador o tot tipus de virus és ele-vat. No obstant això, segons un recent estudi, la forma

d’atacar als usuaris de la Xarxa està canviant i cada vegada són més els crackers que opten per introduir codi maliciós en les pàgines web en compte d’enviar virus per correu electrònic. A mesura que les empreses i usuaris han sigut conscients del spam i la infecció a través del correu electrònic han instal•lat mesures de seguretat per a evitar-ho. Aquest tipus de mesures està provocant un canvi d’actitud en els pirates informàtics, que en compte

d’enviar arxius adjunts que contenen virus, estan començant a incloure en el correu electrònic una adreça d’Internet. D’aquesta manera, tracten de provocar que l’usuari faça clic en aqueixa pàgina, cosa que provocarà que s’infecte de la mateixa forma. La recomanació continua sent la mateixa: ser previn-guts i no obrir cap correu electrònic que puga resultar sospitós.

Últimament s’han detectat diversos virus, enca-ra que l’atac a mòbils a Espanya és anecdòtic. L’Institut Nacional de Tecnologies de la Comu-nicació (Inteco) ha fet públic un informe en què adverteix que en incrementar-se les capacitats dels sistemes de programari per a plataformes mòbils, el perill de virus, cucs i cavalls de Troia comencen a aparèixer als terminals mòbils. Segons un informe d’Inteco, la tecnologia sen-se fil de transmissió de dades Bluetooth és la principal font d’entrada de virus als telèfons mò-bils. Aquest institut ha creat un grup de treball, on estan presents fabricants i operadors, per a dirigir les accions de seguretat d’informació en plataformes mòbils. Recentment, Inteco va informar a través de la web del seu “Centro de Alerta Temprana Antivi-rus” que s’havia detectat un nou cuc de correu electrònic, l’Eliles.A, que a més d’afectar els or-dinadors es podia propagar pels missatges de text SMS als telèfons mòbils. Aquests missat-

ges del cuc, inclouen un link que descarrega en el mòbil un arxiu anomenat “Antivirus.sis” que pot afectar el sistema operatiu de determinats models de telèfons mòbils. L’absència d’un sistema operatiu unificat en els mòbils, encara que perjudica el desenvolupa-ment d’aplicacions, limita l’existència de virus, però l’evolució cap a tecnologies de tercera generació, i la baixada de preus dels nous ser-veis que incrementen el nombre d’usuaris, està fent molt més atractiu per als hackers aquests dispositius. L’increment de la capacitat d’emmagatzemament de dades en els mòbils, la sincronització de dades amb l’ordinador des de les oficines i a les llars, la integració del correu electrònic i el desenvolupament d’aplicacions empresarials i personals per a guardar dades i realitzar ope-racions que abans es feien en un PC, són una font d’atracció per als hackers, diu l’informe. El robatori de dades personals o la utilització de

“portes posteriors” per a introduir publicitat no tardaran a arribar als mòbils.En l’actualitat, els mètodes més utilitzats per a infectar els mòbils són les connexions sense fil, l’enviament de missatges multimèdia, les descà-rregues d’aplicacions que “no són el que diuen ser” i l’intercanvi de targetes de memòria. Mesures per a evitar el contagiSi el mòbil té infrarojos, no s’ha de permetre la recepció de dades de fonts que no coneix o de les que desconfia, i mantenir desactivat per defecte el sistema sense fil Bluetooth quan no s’utilitze. També recomana mantenir el sistema mòbil protegit per contrasenya i desconfiar dels mis-satges rebuts de llocs no sol•licitats o remi-tents desconeguts, així com dels enviaments d’enllaços web per a descarregar un vídeo, so o foto i evitar especialment els programes infor-màtics distribuïts il•legalment.

Xbox 360

Halo 3En principi, el desenvolupament sembla que no patirà grans canvis: els jugadors tornaran a adoptar el paper del Cap Mestre i es llançaran a matar “bestioles” en un shooter en primera persona trepidant.

Forza Motorsport 2Aquest joc de carreres és la seqüela del millor simulador de conducció que ha aparegut en la Xbox.

L’esquema seguirà les bases del primer Mo-torsport, amb cotxots recreats a la perfecció i un control pensat per a experts. Cada vehicle es-portiu respondrà com ho faria en la realitat, amb una física molt aconseguida, que encantarà als puristes però que frustrarà els principiants per la gran dificultat per a ‘agafar-li el punt’.

Mass EffectUn joc de rol que, per a variar, no s’ambientarà en un món de fantasia èpica replet de mags i dragons sinó en un entorn futurista més propi de les pel•lícules de ciència-ficció.Un dels aspectes més impressionants de Mass Effect serà la seua extensió, tot un univers amb les seues estrelles i els seus planetes que ens

ELS JOCS DE LA Xbox360, Wii I PlayStation 3

7

ELS PUNTS MÉS POLÈMICS DEL NOU CÀNON DIGITALEls MP3, un dels productes que es veuran gravats pel nou cànon

Si bé estableix que el cànon s’aplicarà “en funció dels equips, aparells i suports materials idonis i que s’utilitzen preferentment per a realitzar la dita repro-ducció” i aquesta afirmació pot donar una idea de la extensió del mateix, no s’acaba de detallar exacta-ment quins suports se veuran gravats pel que alguns consideren com un cànon indiscriminat i injust.En un termini de tres mesos assistirem amb total probabilitat, a l’extensió del cànon als CD i DVD, a reproductors MP3, de vídeo, telèfons mòbils i altres “suports idonis”.En aquest temps es definirà exactament quins dispo-sitius veuran ampliat el seu preu a causa del cànon i quina quantitat se’ls aplicarà. Aqueixa quantia serà pactada per la indústria i les entitats de gestió amb el vistiplau del Govern, amb la qual cosa no estan d’acord algunes associacions d’usuaris com Todos-

contraelcanon (http://www.todoscontraelcanon.es/).

CÀNON PROPORCIONAL AL PREUA pesar que el cànon ha de ser abonat pels distri-buïdors dels productes (exactament igual que suc-ceïa fins ara), la pujada de preu també es trasllada a l’usuari final.No sembla que amb l’entrada en vigor de la nova llei vaja a donar-se el cas que ja estava succeint amb els CD i DVD, en què l’usuari abonava més pel cànon en si mateix que pel propi suport.Aquesta dada impedeix el que estava succeint amb els CD i DVD, que han anat baixant de preu però han mantingut el cànon.

LA SGAE I LA PROPORCIÓDe totes maneres, la SGAE no està contenta amb

aqueix punt, ja que considera que el cànon hauria d’establir-se amb independència del preu final del dispositiu.L’ACAM (Associació de Compositors i Autors de Mú-sica) ja hi havia manifestat el seu desacord perquè en la nova llei s’exclouen del cànon els discs durs dels ordinadors i les connexions ADSL .Un altre dels punts més polèmics és la instal•lació de mesures anticòpia en determinats suports, prohi-bint saltar-se-les. Aquest fet entra en conflicte amb la realització de la còpia privada a què tots els usuaris tenen dret.

ACCIONS LEGALSL’Associació d’Internautes (http://www.internautas.org/) no descarta iniciar accions legals contra la Llei de Propietat Intel•lectual.

portarà hores i hores recórrer-lo per complet.

Assasin’s CreedLa història ficarà el jugador a la pell d’un des-pietat cavaller templer de l’any 1191 que haurà de lluitar, saltar i fer acrobàcies al més pur estil ‘Prince of Pèrsia’ (joc que recorda prou).

Armored Core 4Les batalles de ‘metxes’ (robots gegants) faran saltar purnes tant en la PlayStation 3 com en la Xbox 360. No oferirà grans novetats respecte a altres ‘Armored Core’

WiiMetroid Prime 3Big Brain AcademyLa Wii segueix la mateixa filosofia que Ninten-do va utilitzar en la portàtil Nintendo DS: jocs diferents i innovadors capaços d’atraure a persones de totes les edats, siguen o no. La premissa serà la mateixa: posar a prova les ha-bilitats mentals del jugador i ajudar-li a millorar en àrees com el càlcul, la lògica o la capacitat d’associació.

Space Station TycoonUn nou repte per als aspirants a grans i ambi-ciosos hòmens de negocis. Planifica i gestiona una estació espacial, fes-la créixer i llança’t a conquerir moltes altres utilitzant una bona es-tratègia.

PlayStation 3Aquests són alguns dels jocs amb què la PlayS-tation 3 haurà de llavar la seua imatge i recupe-rar la confiança perduda de molts usuaris:

Resistance: Fall of ManMotorStormMotos de trial, tot terrenys, cotxes de ral•li i fins i tot camions de carreres es donaran cita en Mo-torStorm per a garantir pur espectacle.

Heavenly Sword

Un joc d’acció al més pur estil God of War o Devil May Cry protagonitzat per la bella Nariko. L’aventura submergirà el jugador en una inten-sa història de déus, dimonis i espases místiques en què el principal seran els combats.

Genji: Days of the BladeLa continuació de Genji, de la consola PlaySta-tion 2, tornarà a traslladar els jugadors al Japó feudal. Amb un desenvolupament molt sem-blant al del famós Onimusha, aquesta saga es caracteritza per inspirar-se en fets històrics i les llegendes generades entorn d’ells.

SingStarLa saga que ha reviscut el fenomen karaoke

també estarà present en PS3 amb una versió més variada i personalizable que les de PS2.

Devil May Cry 4Igual que la tercera part, apareixerà Nero, el germà de Dant (el protagonista), abans de con-vertir-se en l’enemic que va poder veure’s en el Devil May Cry original. M

ón -In

tern

et

8

Es pot donar música en francès? Es pot estudiar el punt, la línia, en anglès?

I l’assignatura de tecnologia en un idi-oma estranger? Aquestes preguntes podrien respondre-les alguns alumnes del centre perquè ho han experimen-tat en les seues pròpies carns, o millor dit, en les seues pròpies ments. En to-tal sis grups del centre han passat per aquesta experiència nova que pretén ampliar l’ús de les llengües estrange-res més enllà de l’àrea de llengua. L’objectiu del projecte és fer que l’anglès o el francès siguen utilitzats com a instruments de comunicació o ferramentes necessàries per a l’ense-nyament d’altres continguts i no com a fi en si mateix. En aquest cas les àre-es on s’han impartit continguts en una segona llengua han sigut Tecnologia, Música i Educació plàstica i visual. Per fer possible això els professors i professores1 d’àrea no lingüística i de llengua han hagut de coordinar-se per a preparar les sessions conjuntes en ambdues àrees. Aquesta tasca, enca-ra que treballosa, ha sigut enriquido-ra ja que ens hem sentit sovint com alumnes en terreny desconegut (bon exercici per a no oblidar les dificultats del procés d’aprenentatge). Pel que fa als alumnes, que és la part més interessant, al principi es van sentir sorpresos; alguns temien la dificultat de la tasca i la majoria van esbossar somriures en els primers moments en observar aquest canvi de rols en els professors. No obstant això, en avançar la sessió s’oblida-ven de la novetat i es dedicaven a les tasques proposades oblidant l’idioma emprat per a això, la qual cosa era el nostre objectiu principal. Hem ob-servat després d’aquestes sessions experimentals que s’han vist alterats alguns tòpics lingüístics de tota la vida, d’aqueixos de caminar per casa, i així: Home sweet home té ara beams(bigues de fusta) and foundations (fonaments), Love is ‘in’ the air, com deia la can-çó, ha passat a Electricity is ‘in’ the

wires(cables), i la famosíssima frase en francès del “vu levu…” és ara Vous voulez jouer(tocar) le violon avec moi, ce soir?Però que no s’horroritzen els romàntics per açò, perquè les aigües ja tornen a mare i ja no hi haurà més còctels fran-co- techno-anglo-mega mix. Almenys

de moment. Emma Villarroya, Dep. anglés

1. Professors i professores participants en el projecte: Enriqueta Alpuente, Paco Carbo-nell, Rafa Corberà, Isaac Fernández, Carmen García, Carmina Margaix, Santi Roca, Emma Villarroya.

EXPERIÈNCIA MULTILINGÜE

9

Educa

ció

Els alumnes de 1r de l’ESO en l’assignatura d’anglès han realitzat un taller de

lectura sobre una narració fan-tàstica que gira entorn al monu-ment de Stonehenge. Al llarg dels capítols han anat manifestant el seu interès per la his-tòria d’aquesta meravella del món, que alguns científics daten de l’any 3.000 aC. A més de les lectures en clas-se, els alumnes s’han reunit en xicotets grups per a fer treball d’investigació en Internet sobre Stonehenge: Com van traslladar les pedres? Quina fun-ció tenia el monument? A qui alberga-va al seu interior? L’esforç i l’interès demostrat ha culminat en una xicoteta exposició que adorna el corredor del nostre ins-titut en aquest final del segon trimes-tre de l’actual curs.

Per mitjà d’aquest treball han sigut conscients que l’aprenentatge de la llengua anglesa no sols és una assignatura més que cal aprovar sinó

que els eleva el seu nivell intercultural, convertint-los en ciutadans d’altres països, en ciutadans del món.

Els alumnes de 2n de l’ESO han llegit Jack London, aventurer auto-

didacta i un gran exemple de superació cultural. En la seua biografia han sigut conscients que l’esforç personal és el més important per a aconseguir el que un es proposa. L’obra que han llegit “The Call of the Wild” narra les peripècies dels hòmens de principis del segle XIX, que van embarcar des d’Europa i Amèrica del Nord cap a la freda i inhòspita regió de Klondike, al nord-oest de Canadà, a la recerca d’or. L’autor no sols realitza un gran reportatge d’aquesta regió, sinó que també aprofundeix en el compor-tament humà, per mitjà de les reaccio-

ns dels animals per a exercir el poder sobre el grup i realitzar modificació de conducta. S’han interessat per les aven-tures que aquells hò-mens van passar per a trobar l’or i han realitzat investigacions en Inter-net. El projecte de treball s’ha deixat en les seues mans i el resultat ha sigut molt variat. Els títols dels projectes realitzats són diversos: Gold Fever, Klondike Rush, Yukon River, i altres; però tots ells demostren l’esforç i l’interès que aquests alumnes han tingut, no sols per obtenir més

nota, sinó per millorar el seu nivell d’anglès i desenvolupar el seus co-neixements. Enhorabona a tots ells!

Departament d’anglès

ENGLISH CORNER

10

LVDI SAGVNTINITALLERS DE CULTURA CLÀSSICA DE SAGUNT

(Del 23 al 27 d’abril)

“TARARÍ – TARARÍ” Les alumnes del Cicle d’Educació Infantil ja estan ací!

Després d’una esgotadora gira per les terres romanes de Sagunt, anem a contar-vos la nostra experiència en

OLIMPOMENUTS, la secció infantil de les jornades de Ludi Saguntini.

Tres dies allà vam passari de moltes experiències poguérem disfrutarper al nostre “nivell” millorar.Romans, xiquets, xiquetes, tallers per tot arreu i un obra de teatre amb tots els Deus,“La Poma de la Discòrdia”, una preciosa història.La bulla ens posàrem al coll,Construírem mosaics de colors,Muntàrem titelles de diti els nostres objectius: acomplits!

CONTE CONTAT, CONTE ACABAT, PER LA CUINA ROMANA REGIRA EL GAT.

Alumnes del CFGS d’Educació Infantil de l’IES Puçol.

L’equip de l’optativa Redac-ció i Disseny de Premsa, Gend’Ací, ha participat al

concurs El País de los Estudian-tes que organitza el diari El País i ha publicat el periòdic País d’Ací del qual podeu baixar-vos un exemplar visiteu la revis-ta electrònica Pou Enxarxat. Aconsellem esperar uns 2 minuts aproximadament perquè done temps de baixar el fitxer pdf amb 2Mb de capacitat. També podeu podeu accedir des la web: http://estudiantes.elpais.es

FENT PAÍS

11

Educa

ció

INGLÉS - FRANCÉSREFUERZO ESCOLAR

Grupos reducidosEnseñanza programada por niveles

Profesor especializado nativoCertificados reconocidos en

el mundo profesional

BONA COLLITA

L’hort de l’institut conreat amb mètodes tradicionals i biològics

Enguany la collita ha estat abun-dant, amb mètodes tradicionals i biològics hem aconseguit

conrear encisams de vàries classes, bledes, endívies, raves cols i bròquils. L’hort de l’IES de Puçol ha complit amb el cicle d’hivern, ara resta prepa-rar la terra i els bancs de llavors per a la primavera i l’estiu on les estrelles seran les tomates, les pebreres, les albergínies, els cogombres i les diver-ses formes de la carabassa. Entretant ens entretindrem amb faves i cebes.En les fotos podeu vore als diferents grups amb el producte de la seua suor i dedicació a l’hort escolar.

Vicent Ribes, dep. de Naturals

Des del passat dia 1 de febrer te-nim un nou reglament sobre els mòbils i d’altres aparells elec-

trònics a l’institut. A Pou Enxarxat tro-bareu la postura oficial i una enquesta sobre el tema que dóna clarament guanyadora l’opció SÍ amb un 71% i la del NO amb un 29%, però ací hem volgut reflectir les dues opinions més defensades. Què n’opineu vosaltres?

SÍ a la prohibició: Fa temps els in-vestigadors treballaven en un objecte sense fil per comunicar-se a distàn-

cia, i així aconseguiren la creació del telèfon mòbil. Al principi, el mòbil no-més tenia les aplicacions pràctiques que el defineixen: telefonar i enviar missatges; però ara el mòbil és un instrument consumista que té una adulteració massiva...té de tot: mp3, càmera, vídeo, jocs, etc. Tot menys el que hauria de dur. Això el converteix en una perillosa màquina de distracció per als joves, que el porten com si fora un fill. Per això considere que la pro-hibició de portar els mòbils a l’institut està bé, perquè ajudarà a més d’u a

recapacitar i lliurar-se d’aquest vici corrosiu.

Aitor Góngora Ríos, 4t B

NO a la prohibició: No dic que els alumnes estiguen a totes hores amb el mòbil a la mà ni res de semblant, sols que, per assumptes personals, hi ha casos en els quals per a l’alumne és imprescindible dur-lo, perquè als con-serges no els interessa els motius pels quals te n’has d’anar a casa. A més a més, si prohibeixen als alumnes que porten el mòbil a l’institut, els profes-

sors tampoc haurien de dur-lo, perquè per molta autoritat que tinguen, el so d’un mòbil a classe, molesta tant si és de l’alumne com del professor.

Laura García Martínez 4t B

MÒBILS

Aquesta falleta du molt de treball damunt seu. Hem aconseguit aca-

bar-la en l’últim dia (justet). Estava formada per dinosau-res de cartó creats per nosal-tres (4t Diver), la torre i altres escenes creat pels alumnes del PAG, una casa per a en-trar i escriure les teues pors en la paret i moltes figures de cartó fetes per alumnes de cicles formatius.Tota la

falla estava plena de missat-ges contra el canvi climàtic, i contra la pol•lució ambiental, ja que eixe tema ens hauria d’afectar a tots. Quan tot es-tava ben organitzat i tots ha-vien passat per la casa de la por, per a escriure els seues pors, cremàrem la falla. A les nou del matí es va començar a plantar la falleta amb l’ajuda de molts alumnes i professors del PACG, de plàstica i de ci-

cles formatius.Després la deixaren durant una hora al pati perquè tots els alumnes del centre la po-gueren vore, fins que a les onze i mitja es va cremar. La veritat que és una llàstima si ho penses perquè hem es-tat un mes traballant TANTA GENT en ella perquè ara en un moment es creme tot.

Natalia García i Ovidiou Viorel, 4t Diver

FALLA AL FOC. Treball interdisciplinar

12

ELEGÍA A MICHAEL JACKSON

Fueron primero dioses y luego hombres,fueron las sombras del vestigio del pasado,acuarelas de colores uniformes, vestidos de tendencias usurpadas del ayer.

La llovizna de los ojos, inundando las aceras,las techumbres de las casas, acercándose a los cielos.Colores pastel, vivos; tonosapagados y encendidos,rememorando la indiferencia del inmortal.

No quiso ser hombre, y lo fue:con la muerte en los taones,sufriendo cada momento como el último. Un rayo en la noche de la eternidad,oscura, fría; humanidad impuesta.

En el espejo de su escritorio,no supo ver los pedacitos del cristal

…se cortó.

Alberto Sendra, 2n BAT. B

ORGULL DE POBLEOh!, que orgullós estic del meu petit, alegre i feliç poble,i com m’agradaria que no s’urbanitzara més enllà,on diuen que la terra és formigó i cases, urbanitzacions,camps de golf, edificis, formigó i més formigó!Aleshores, a l’Ajuntament, es reuneixen quatre constructors i diuen:“Com aquestos terrenys que estan a vora mar estan abandonats,els comprem i amb totes les fanecades construïm un camp de golf amb urbanitzacions.”Així és com a poc a poc, mos a mos, la nostra horta desapareix.Mentre jo ja no viuré ací, i em riuré d’aquests constructors que no entenen la paraula natura però sí i molt bé la de diners i construcció.Però no, la veritat no crec que me’n vaja d’ací perquè ací vaig nàixer i ací moriré i lluitaré per l’horta com tots els camperols i em quedaré ací fins a la mort.Car sóc molt tranquil i ambiciós i estime a més amb un feliç pensament aquest meu pobre, acollidor, petit, lluitador poble.

Pascual Bernet, 3r B

Poemes premiats en el concurs literari de l’Institut

Hola, amigos y compañeros:

Me llamo Damián, y estudio en 2º E.Quería daros las gracias a todos por vuestra colaboración y apoyo, que ha he-cho posible la operación de mi gato, “Albañil”. En primer lugar, gracias a Lucía Diago, mi profesora de Mates, porque fue ella quien tuvo la idea de organizar una colecta en el instituto. En segundo lugar a Luis, mi tutor, por apoyarme desde el primer momento y poner en marcha la colecta. Y, por supuesto, a todos los profesores y estudiantes del instituto, especialmente a Pedro, a mis amigos y a mis compañeros de curso, porque su respuesta ha hecho posible la foto que acompaña esta carta.Gracias de nuevo, sobre todo a ti, Luis. La verdad es que no sé muy bien cómo agradecértelo, pero lo mereces:

Damián Adán

P.S. DE LUIS, TUTOR DE 2º E

El caso, Damián, es que ya me lo has agradecido sin saberlo, superándote a ti mismo y aprobando casi todas las asignaturas en la 2ª evaluación. Ánimo, y gracias también a ti, por tu gran corazón:

Luis Llorens

CARTA DE UN ALUMNO AGRADECIDO

13

Art

i v

ida

14

1 2

3 4

15

5 6

7 8

16

ANA MARÍA MATUTE El pasado 2 de abril tuvimos el honor de conocer a Ana María Matute, autora de libros como Pequeño teatro, Primera memoria, Torre Vigía, Olvi-dado Rey Gudú, Aranmanoth, El árbol de oro y otros cuentos en la editorial Bruño, etc. Disfrutamos de su vitalidad y agilidad para contestar de forma natural a nuestras variadas preguntas. Nos encontramos con un contraste: su avanzada edad y su sorprendente y revolucionario espíritu vitalista. Ana María Matute es una mujer de carácter fuerte y de ánimo muy enérgico. Una au-téntica autodidacta que se rehizo a sí misma des-pués de su separación y problemas personales. Con nuestras palabras podríamos decir que es una mujer que “se busca la vida.” Modesta y humilde, rechaza los home-najes, pero disfruta escuchando su trayectoria entre bromas. Para ella, su mayor logro es la traducción a otros idiomas de sus obras. Nos transmitió, tal y como ella dijo, “ser escritor es una forma de estar en el mundo, una ac-titud, una forma de ser…” Al leer sus novelas Torre vigía y Aranma-noth descubrimos a personajes que buscan su lugar en el mundo y en el tiempo, libros impregnados de fantasía y magia. Hay más cosas que puedes en-contrar si lees sus obras pero, al igual que ella, no te desvelará el final hasta que lo tengas en tus manos, dejando abierta la puerta de la imaginación…

Neus Alandes, Marta Planells, Ana Ruiz. 2n BAT

A casa nostra

LUZ ÁLVAREZ El 19 de febrer de 2007, Luz Álva-

rez va visitar el nostre institut per a contar-nos la seua experiència com a escriptora i parlar-nos so-

bre el llibre que ens havíem llegit, Tomás, buscador de la verdad, de

l’editorial Everest. Aquest llibre parla d’un jove que estudia a Santiago. Men-

tre hi ha vacances a la seua ciutat i els seus pares se’n van de viatge, s’allotja per a estudiar més a fons, en un monestir. Allí, durant l’estada, el seu professor de literatura desapareix (açò, de vegades, seria un goig). Tomás es veurà ficat en tota l’aventura de la desaparició. Junt a una professora i un jove monjo. A la fi, troben el professor i Tomás serà la persona clau per a la seua salvació. Al llibre apareix una figura enigmàtica, el germà de Tomás que, indirectament, el guia en la seua recerca. Cal destacar-hi també tota la simbolo-gia de noms, ficats sempre intencionadament, com ens va confessar l’autora. Amb aquest llibre, Luz Álvarez, ens ha permès viatjar al món en el qual Tomás viu la seua aventura, un monestir medieval. Ens ha fet recórrer els seus passadissos, conéixer la vida i els costums dels monjos, estar en un lloc emocionant i increïble, ple d’enigmes. I, per a la nostra sorpresa, l’autora ens desvetlla que el lloc existeix i els plànols que apareixen en al llibre són realment del monestir mis-teriós...

Tania Aleix, Cristina Saldaña, Cristina Terrón, 4t C

HEINZ DELAM El pasado 20 de febrero tuvimos el placer de recibir la visita de Heinz Delam en nuestro insti-tuto. El encantador escritor hispanoalemán nos dio una charla muy divertida e interesante. Su gracioso bigote, su alegre sonrisa y sus ojos azules como el mar nos llenaron de curiosidad y misterio al oír sus aventuras. Éstas transcu- rrieron en la selva africana donde vivió momentos muy duros de adolescente pero que, a lo largo del tiempo, le han hecho ver otra realidad vital. Le ha hecho aprender a apreciar todo lo q u e t ie -ne e i n c l u s o apren-dió a amar de una manera muy profunda y natural. Una de sus anécdotas fue que un señor de una tribu africana pensó que la escritura era algo mágico y que le resultaba difícil creer que existiera. Sus libros nos sumergieron en otro mun-do muy distinto al nuestro, lleno de aventuras y lu-chas constantes por salvar su vida, como narra por ejemplo en La noche de las hienas o La selva prohi-bida, de la editorial Bruño, en donde la selva apare-ce como un bello paisaje indefenso, pero dentro de ella se encuentran peligros aterradores y mágicos...

Sandra Lozano, 4t C

VISITES SELECTES

JOAN FRANCESC MIRAJoan Francesc Mira (1939), escriptor, antropòleg, sociòleg, traductor i professor universitari,aquests són uns dels mots per descriure’l; va vindre, gràcies a l’esforç de l’Ajuntament, a fer una xarrada el dia 24 d’abril a la Casa de la Cultura de Puçol. Va ser presentat per la professora del Centre Anna Rodrigo, on explicava quasi tota la seua vida lligada a les lletres i la història. Després, ell va apropar-se al públic per tractar-nos millor i va explicar com és de dura la vida d’un escriptor, com és el procés per fer un llibre, que si has de començar pel final, que si has d’anar un pas per davant la trama, etc.Després, va fer una roda de preguntes que quasi totes van anar a parar al seu treball amb els Borja, antiga fa-mília valenciana i centre d’una de les seues obres cabdal. També va ser preguntat per la recent pel•lícula que dóna nom a la família, rebent dures crítiques del mateix Mira, que va aconsellar als encarregats però no va ser escoltat, dient que la realitat dels Borja és molt més interessant que els mites creats sobre aquesta. Com obres seues cal destacar l’assaig Crítica de la nació pura o Sobre la nació dels valencians, sense oblidar-se de la ja mencionada Els Borja: família i mite, dins de la col·lecció Grans Obres de l’editorial Bromera. Com a autor de novel•les i contes:Els treballs perduts, Borja Papa, Quatre qüestions d’amor i l’obra recent Purgatori. També cal destacar la labor com a traductor de la La Divina Comèdia, el meu llibre preferit, o Evangelis. En conclusió, és un gran home que ha dedicat molt al món de les lletres i que ha rebut grans premis que se’ls mereix per descomptat.

Aitor Góngora, 4t B

17

CRISTINA DEL VALLE, PER LA DIGNITAT DE LA DONA

Cristina del Valle, presidenta de la plataforma de dones ar-tistes contra la violència de genere, ens ha contat una dura però real història sobre la vida de les dones de Ciutad Juá-

rez. Ens ha explicat que des de fa temps allí han sigut assassina-des moltes dones i que els seus assassins continuen en llibertat tot i que saben que són ells els responsables.

També ens contà que la violència d’homes a dones no sols es basa en el maltractament físic, sinó que també existeix el maltrac-tament psíquic, i encara que de vegades siga quasi imperceptible, està present.

Alícia Alemenara, 4t Diver

El dia abans de les vacances de Pasqua, es va celebrar una jornada d’activitats culturals a l’IES Puçol. Al departament d’anglés vam decidir organitzar una Gimcana i la principal

raó va ser que la “recerca d’ous” és una activitat típica de la cultu-ra anglosaxona durant l’època de Pasqua. Per això vam adaptar aquest joc als gustos del terreny i vam fer la nostra gimcana amb uns ous de Pasqua de xocolata com a premi.

Va ser tot un èxit. Les alumnes de 1er i 2on d’ESO (que van ser les que participaren) s’ho van passar molt bé, i les professores, de vore-les, hem de reconèixer que també. En fi, que pensem que va ser una activitat de la qual tots vam gaudir molt.

Carmen García Noguera, dep. d’anglés

EASTER EGG HUNTING

El dia 4 d’abril, abans de vacances de Setmana Santa, es va celebrar un recital poètic des del departament de

clàssiques, dedicat a la dona. El recital el van fer possible l’alumnat de batxillerat i alguns de 4t d’ESO. La professora responsable va ser Carmen Gallego. Després, apart dels re-citals, també van haver petits teatres i balls, acompanyats de música creada amb xilòfons, flautes i percussió, a càrrec de Begoña del departament de música i dels alumnes de 4t d’ESO, així com un cor creat per Santi Roca, també del departament de música, i els seus alumnes de 2n d’ESO.

Laura García, 4t B

El recital pretén donar suport a la dona mit-jançant una sèrie de poemes, dramatitzacio-ns i música, encara que es tracta d’un acte simbòlic. A diferència del que molta gent puga pensar, aquest recital no és producte d’un sol dia, sinó fruit de molts dies d’esforç i assaig fora d’horari lectiu que s’han vist recompen-sats amb el resultat final del projecte. En la meua opinió ha merescut la pena parti-cipar en el recital per segona vegada conse-cutiva i esperem que malgrat ser un acte sim-bòlic faça recapacitar la gent sobre la posició actual de la dona en la societat.

Lucía García Bosch, 2n BAT C

LES professores >

< LES alumnes

RECITAL POÈTIC DEDICAT A LA DONA

A c

asa

nos

tra

18

I JORNADA D’ALUMNAT I II JORNADA DIDÀCTICA D’ESCOLES EN XARXA 20/04/07

El divendres 20 d’abril es va celebrar la primera jor-nada d’ESCOLES EN XARXA d’alumnes, al nostre poble. Vingueren alumnes i professors de tots els punts on es parla català: L’Alguer, les Illes Balears, País Valencià i Catalunya. Tots ens vam reunir al saló d’actes de la Casa de la Cultura. Allí vam parlar amb el Xavi Sarrià, membre del grup OBRINT PAS, a través d’una videoconferència. Llavors ens varen posar en grups barrejats amb tots els xics i xiques de diferents llocs i vam començar a treballar. Els grups es van encarregar de fer diverses tasques: fotografies de al trobada, fer un bloc, demanar infor-mació, entrevistar a Juli Esteve, crear un programa de ràdio , fer enquestes i treballs o simplement par-lar del que fem al taller de premsa. Després vam escoltar al Llorenç Jiménez, un conta contes que

apareix a la televisió, que ens va fer passar una es-tona d’allò més divertida. Quan acabàrem passaren la informació a un ordinador i pujàrem cap al po-

liesportiu per a dinar. Al l’hora de menjar, ens vàrem divertir prou. Afegir que la paella estava molt bona! Al poc temps vam baixar de nou cap a la casa de la cultura, per a continuar amb les activitats. Visitàrem l’espai de la Barraca on estava l’exposició de la Tro-bada d’escoles en valencià i ens acomiadàrem dels nostres companys. Alguns alumnes es van quedar a dormir a l’alberg de Puçol, ja que s’havien desplaçat de molt lluny.Finalment, crec que va ser molt interessant, per-què vam escoltar diversos dialectes del català, vam aprendre una mica més sobre periodisme i vam conèixer gent nova. Espere que la jornada continue els pròxims anys.

Xavier Cañas, 4t C i Alícia Almenara, 4t Diver

JULI ESTEVE, periodista nascut al nostre poble, ens va visitar el passat 20 d’abril. Va ser corresponsal de TV3 al País Valencià, va treballar als co-mençaments de Canal Nou, també al diari Avui, i ara té la responsabilitat de dirigir el canal Info TV. Durant la xerrada va destacar el paper de la dona en la situació de la prem-sa de hui en dia. També comentà que als periodistes, la vida privada de les persones no ens té per què interessar, tan sols quan ells mateixos confirmen la noticia. Contà l’anecdota d’un dipu-tat, acusat d’adulteri i que al mateix temps defensava la família, que a la fi es va salvar perquè la mateixa dona de Franco el va declarar impotent. Juli va comentar que no li agradava gens la premsa del cor, per les males interpre-tacions intencionades.

Quant a un tema seriós com és l’11M, va dir que es va donar una imatge dis-torsionada de la realitat. Destacà que a vegades els periodistes estan pressionats per les empreses de comunicació, perquè per a poder ma-nipular cal tindre molt de poder, però sense dubte la pitjor manipulació es dóna a la televisió pública on va posar l’exemple de Canal Nou. D’aquest ca-nal va dir que és una vergonya i que la manipulació es fa amb diners pú-blics. Posà com a exemple les pluges a l’Ebre, i a València que va ploure el mateix, pràcticament ni es va informar, per això va dir: “A Canal Nou està con-trolat fins i tot l’oratge”.Per a acabar va dir una frase molt bona: ”En el periodisme cal mullar-se i sempre s’ha de dir el que ha passat”

Xavier Cañas, 4t C

És un grup valencià de música com-post per: Xavi Sarrià (veu i guitarra), Josep Pitarch (baix), Robert Fernàn-dez (guitarra), Miquel Gironès (dolçai-na, percussió i veus), Marc Guardiola (bateria), Miquel Ramos (teclats, am-plejats i veus), Albert Benavent (trom-peta), Marcos Úbeda (trombó) entre altres components que fan que aquest grup vaja endavant.La música que fan és una mescla de rock, ska i reggae amb melodies i ins-truments tradicionals del País Valen-cià, destacant la dolçaina. Les seues cançons solen estar com-promeses amb l’independentisme, la unitat de la llengua, les contradiccions del món que vivim, etc. Es va formar l’any 1993, quan una colla d’amics es troben a l’IES Benlliure de Valèn-cia. L’any següent van fer la primera maqueta, amb la qual guanyen el III Tirant de Rock. En l’any 1995 incor-poren nous instruments -dolçaines i percussió- i llavors el grup começa a agafar forma. Durant 1995,1996, 1997 OBRINT PAS fa un munt de concerts arreu dels Països Catalans, tocant amb

diversos grups coneguts. El primer CD va arribar en el 1997 i s’anomenava La revolta de l’ànima. En l’any 2000 va fer el CD anomenat Obrint Pas. En el 2003 tragueren Terra. En el 2004 tra-gueren La Flama, amb aquest es van projectar a altres països on canten en valencià sense cap problema. I en el 2005 editen el directe Un poble en mo-viment.Acaben de traure Benvinguts al Pa-radís on han experimentat amb més instruments i on continuen denunciant que el món està ple de paradissos fal-sos dels quals no pots escapar, com la guerra global o l’emigració a la força, Gràcies a la Jornada d’escoles en xarxa hem tingut l’oportunitat de par-lar amb ells per videoconferència i al mateix temps ells han aprofitat per fer-nos publicitat del seu últim cinqué disc Benvinguts al paradís. Només dir que ens pareix un bon grup de música perquè defensen els seus ideals sense por.

Tània i Maribel Carreres, 4t DiverCristina Saldaña, 4t C

Andrés Uribe, 4t E

Xarrada amb Juli Esteve Obrint Pas

Llorenç Jiménez, conta contes. Vicent Partal, dtor. de Vilaweb.

19

Joan García, és professor d’educació física a l’ IES Puçol, i vingué a la jorna-da d’escoles en xarxa per parlar sobre pilota valenciana.Una de les coses que vam aprendre va ser que Pilota valenciana és un joc (i dic joc perquè a diferència dels esports es poden negociar les regles, segons els jugadors) bastant antic, a partir del qual va nàixer el tennis. Es jugava als carrers dels pobles, i la gent es posava en la vorera per poder

veure la jugada. Però el públic també tenia una funció a part de mirar, i és que quan la pilota es desviava i tocava una persona, es fa punt. I també feien d’àrbitres. Hui en dia, les condicions dels carrers no permeten jugar-hi, ja que els cotxes dificulten molt la jugada, els veïns es queixen perquè les pilotes, a vegades trenquen finestres... Així que s’han construït carrers artificials (trinquets), els quals compten amb finestres,

portes i tots els detalls per poder fer-lo més real i poder fer punts de la mateixa manera que a un carrer natural. Normalment juguen com a màxim 4 o 5 jugadors per cada equip. Però una de les coses que fan que aquest joc no desaparega són les apostes, i és clar, el públic si no veu un partit renyit no arrisca, així que per igualar els contrincants, en l’equip més bo, es desfan d’un juga-dor, o es deixen perdre dues parti-des o fins i tot juguen mancats. La vestimenta originària era tota blanca, però com que alguns partits els retransmeten, un equip porta una faixa o la samarreta blava, i els seus contrincants roja.

Les pilotes amb les que se jugava eren de cuir artesanals, però actual-ment sols queden 4 persones que sàpiguen fer-les. S’han fet sintètiques, però als professionals d’aquest joc no els agrada, perquè es queixen que no va. Malgrat això, els novells comencen amb pilotes artificials. Les mans les duen molt ben protegi-des, perquè l’impacte d’una pilota pot fer molt de mal, fins i tot fer lesions.Els jugadors arriben al camp hora i mi-

tja abans de començar el partit, i els dos equips es preparen en el mateix vestuari. Antigament la mà es protegia amb un guant que sols tapava parcialment la part interior de la palma, però ac-tualment duen un material molt més resistent a la vegada que flexible, per-què si se fiquen més protecció de la necessària, poden dificultar la mobili-tat de la mà. No obstant això, alguns jugadors, a part de la protecció actual, segueixen posant-se el guant per se-guir la tradició. Existeixen moltes varietats de pilota, com ara el raspall, que és propi de po-bles de la comarca de l’Horta Nord de València; el frontó, que es juga al País Basc, pilota per dalt corda i algunes modalitats més.Cal dir que aquest joc és bastant mas-clista. Tots els jugadors són homes. Però qualsevol xica pot jugar sense cap tipus de problema, ja que profes-sors com Joan introdueixen aquest joc en el programa del curs, i jo com a alumna d’ell, puc dir que és un joc molt divertit i que val la pena provar-lo, perquè passes una estona agradable i no es fa avorrit mai.

Gloria Ramajo, 4t D

Pilota valenciana

A la Jornada d’escoles en xarxa, vaig participar en una activitat extra, amb en Pitu Martínez (responsable d’Xtec Ràdio). Vam fer una gravació junt amb els nostres companys d’altres llocs. Concretament la meua faena era posar en marxa a l’ordinador l’entrevista que van preparar els nostres companys. Aleshores consistia tot en posar en marxa l’entrada musical en la ràdio

(encarregada Natàlia), pujar el volum dels micròfons, i en eixe moment els nostres companys començaven a dir el títol de l’entrevista. Uns segons des-prés, jo posava l’àudio en marxa que contenia l’entrevista numerada. Així fins fer unes 4 entrevistes. Vam acabar posant la música d’eixida.

Andriy Tkatxuk, 4t Diver

Com va la ràdio AgraïmentsEl projecte d’Escoles en Xarxa aviat farà tres cursos que va rodant. El curs passat es va fer la I Jornada de profes-sorat a Barcelona i enguany ha estat tot un privilegi realitzar ací a Puçol la I Jornada d’alumnat i la II Jornada de professorat. Això ha estat possible gràcies a la implicació de la regidoria de cultura, oferint la infraestructura necessària. A l’organització de la Tro-bada d’escoles en valencià de l’Horta Nord, amb la qual s’han coordinat ac-tivitats com la xerrada de Juli Esteve. En definitiva, a Escola Valenciana, Escola Catalana, Vilaweb i la directiva de l’institut de Puçol que confien que aquest projecte siga una eina engres-cadora per al periodisme escolar del nostre àmbit lingüístic. Un agraïment, també, a l’alumnat de Redacció i dis-

seny de premsa del Centre perquè han estat uns amfitrions excel·lents.D’altra banda, si voleu accedir als fi-txers de so, vídeo, imatges i escrits creats durant la jornada heu d’anar, o bé a la pàgina de Pou Enxarxat, http://pou.enxarxat.googlepages.com o bé a la pàgina d’Escoles en Xarxa, http://escolesenxarxa.vilaweb.cat

Ramon Peris, Dep. valencià

A c

asa

nos

tra

20

XX TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ

La Trobada d’escoles en valencià realitzada a Puçol ha arribat a mobilitzar unes 13.000 persones en el seu dia clau, l’aplec del dia 22 d’abril. Tot un èxit per a ser una festa reivindicativa. No cal dir que també s’hi han mobilitzat molts professors i professores, membres de l’AMPA i alumnes del Centre, que de forma totalment voluntària han possibilitat

tot aquest muntatge. Però la programació de l’esdeveniment ha sigut més àmplia, tant, que ací només donarem compte de les activitats en què l’Institut s’hi ha vist més implicat.

L’acte tingué lloc a la sala d’actes de la Casa de Cultura el dia 18 d’abril a les 19.00h i

el va dirigir Santi Cortés, especia-lista en el filòleg Manuel Sanchis Guarner, i cap del seminari de va-lencià de l’IES Puçol.

La xerrada va estar recolzada amb abundant material gràfic entre imatges i documents proporcio-nats pel conferenciant que van fer encara més interessant la vida del lingüista. Vam conèixer els mo-ments més importants de la seua etapa com a estudiant i investiga-dor, així com els moments difícils durant la guerra civil i la dictadura. Va treballar sempre compromés amb la llengua, la qual cosa li va comportar reconeixements però també menyspreu i un odi mortal

que el perseguiria fins a la mort.

Quan Santi Cortés va acabar la in-tervenció, la sensació era de com d’injustament va ser tractat aquest home amb tant com va lluitar pel seu poble i per la seua llengua.Ramon Peris, Dep. de valencià

Xerrada col.loqui al voltant de M. Sanchis guarner

Recital poètic de la Trobada

En aquest recital van participar tots el col·legis del poble, l’institut i l’escola d’adults. Els més aplaudits van ser els més menuts. Pel que fa als nostres participants ací teniu una relació amb els poemes i els autors que van recitar: - Artem Molonosov, 4t L’ofici que més m’agrada, Salvat Papasseit.- Sandra Lozano, 4t Poema sobre València, Joan Fuster.

- Elena Bayarri, 1r BAT El poble, Martí i Pol.- Marta Portela, 2n BAT Amb totes dues mans, Maria Mercè Marçal.- Lídia Martínez, Maria Monzó, Mò-nica Cano Cicles Formatius, Terra Lliure, Marc Granell.Els presentadors també van ser alumnes de l’Institut: Alícia Done-land i Jordi Cuello.

21

Certamen literari SAMBORICom tots els anys, coincidint amb les Trobades d’escoles en valencià, se celebra també el Premi escolar de literatura en valencià, Sambori. Ací teniu alguns dels moments de l’acte de lliurament del certamen comarcal. Enguany la gran part dels premis han recaigut als cen-

tres educatius de Montcada, però el nostre institut també ha tingut l’oportunitat de rebre’n un gràcies al treball de L’alumna Neus San-martín de 3r d’ESO pel treball:”Dos cignes negres”. Ara esperem que també guanye la final de país.

Aplec d’escolesEl dia 22 d’abril els participants de l’institut en la Trobada van co-mençar la jornada afegint-se a una de les tres cercaviles que eixia de l’institut mateix i arribaven a

l’avinguda de València, on es van fer totes les activitats: tallers, dan-ses, dinar i concerts. Ací baix teniu un mostra d’imatges.

Cercavila. Taller d’ambientadors.Concert del grup Trobada de Castelló de la Ribera.

A c

asa

nos

tra

INTERCANVI DE FRANCÉS 2006 - 2007

22

“NO. NO SOM UN CENTRE PRIVAT. Jo treballe en l’Institut de Puçol. En l’Institut Públic de Puçol“ Li vaig haver de repetir per dos vega-des a un veí el passat estiu. Certament ens veiem d’estiu a l’estiu i només algun moment puntual durant la resta de l’any. Casualment ens vam vore la setmana de Pasqua i quan li vaig comentar que ens n’anàvem a França d’intercanvi amb els alumnes em va interrompre per a preguntar “Però que tu treballes en un

institut privat?“ “No. No. No som un centre privat. Jo treballe en l’Institut de Puçol. En l’Institut Públic de Puçol“ “Ah com has dit que te n’anaves d’intercanvi... jo no sabia que en els instituts públics també es feien in-tercanvis“ I així vam prosseguir la nostra conversació i el nostre passeig estiuenc abundant en el mateix tema i picotejant d’estes o aquelles qüe-stions.

José Roldán, Dep. d’Educació Física

Visita a la Llotja de València. Excursió a l’Albufera. Passeig en barca.

EQUIP ORGANITZADOR DE L’INTERCANVI: Paco Carbonell, Pedro Medina, Santi Roca, José Roldán, Carminya Sayas, Carlos Sendín.

23

Mª Angeles.- Hélène, c’est la troisième fois que vous faites un échange avec notre Lycée. ¿Pour-quoi faites vous des échanges?Hélène.- Parce que les échan-ges... il me semble que les échan-ges sont vraiment la meilleure façon pour les élèves d’apprendre la langue et la culture. Débora.- Quels sont les objectifs les plus importants pour vous?Hélène.- Les objectifs pour moi, c’est pareil, c’est faire en sorte que les jeunes se rencontrent et découvrent par eux mêmes une autre culture et ainsi ils seront plus autonomes dans leur façon de communiquer

Gemma.- ¿Qu’est-ce qui est le plus important dans un échange?Hélène.- Vraiment le plus impor-tant pour moi c’est le fait que les je-unes s’entendent bien, et quand je dis s’entendent c’est dans les deux sens du terme, c’est à dire, c’est à la fois .... qu’ils se comprennent, qu’ils passent du temps ensemble et se tolèrent, et qu’ils acceptent leurs différences.Laura G.- ¿Vous croyez qu’un échange a quelque chose de né-gatif?Hélène.- Moi je crois que non...euh.. il y a ... au contraire..., ça met en valeur les qualités des uns et des autres, parfois, c’est vrai, on peut avoir des surprises sur le manque de tolérance de certains, mais pour l’instant, c’est... ce n’est

pas arrivé.Laura L.- ¿Quels aspects pourriez vous détacher de ce qu’on apprend dans un échange? Si vous deviez en choisir un tout seul, lequel déta-cheriez-vous?Hélène.- Ben... je crois que c’est... un petit peu la même chose, c’est à dire, que pour moi, le...l’aspect le plus intéressant c’est à la fois... les échanges pour les élèves mais aussi pour les professeurs, la façon dont les professeurs voient ce qu’est acquérir une langue.Mª del Mar.- ¿Qu’est-ce que tu ai-mes les plus dans un échange?Hélène.- Ce qui me plaît le plus... c’est une approche différente de

mes élèves français... mais aussi une approche des élèves espag-nols, c’est à dire que... c’est une façon pour moi de mieux les con-naître, mais... une façon pour moi aussi de connaître votre relation avec vos camarades français et la relation que vous avez avec vos professeurs.Sandra.- Quels aspects peut-on améliorer dans l’échange?Hélène.- Je crois qu’on va essa-yer d’améliorer peut-être les visi-tes par rapport à vos attentes. Il y a certaines visites que nous allons essayer d’améliorer au niveau de l’organisation et ..voilà. Travailler peut-être davantage sur les fiches pour que les couples des corres-pondants s’entendent bien.Sara.- Cet échange est différent

des autres que tu as faits? En quoi? Hélène- En fait, chaque échange est différent parce que comme il s’agit de personnalités différentes, ... on a affaire à chaque fois à des personnes... et donc c’est quelque chose d’humain,... il n’y a rien de figé. Voilà. Tout va être différent. Mª del Mar.- . ¿Comment a été la convivialité entre les élèves es-pagnols et les français? ¿Elle a été bonne, ils se sont bien entendus?Hélène.- À part, peut-être, quel-ques petites mises au point qu’il a fallu faire, peut-être entre vous mê-mes, où nous avons dû intervenir, Paco et moi, dans l’ensemble...

une élève me l’a fait remarquer, je crois que les couples entre co-rrespondants on été bien faits. La perfection n’est pas de ce monde.Laura L.- ¿Tu crois qu’il y a suffi-samment de participation dans les échanges?Hélène.- Suffisamment de partici-pation de quelle type?Laura L.- Nombre d’élèves, de professeurs, engagement de la direction de votre Lycée... etc.?Hélène.- Chez nous, carrément, l’école, non. La direction, très peu; en fait, il faut une énergie énorme pour pouvoir poursuivre ce gen-re d’expériences. Il faut la bonne volonté de certaines personnes, très peu, pour pouvoir mettre en place ce genre d’échange. Quant au nombre d’élèves, moi, c’est vrai

que je limite à 25, 27... on arrive à obtenir le nombre d’élèves qui me suffisent pour le budget. Parce que... en fait c’est une question de budget. Je ne peux dépasser trop le nombre d’élèves étant donné qu’on est deux professeurs.Mª Angeles.- ¿Qu’est-ce que vous emportez avec vous de cet échange?Hélène.- Pour moi... de bons souvenirs, un climat qui me con-vient mieux, pas de giboulées, un soleil radieux, un échange.. finale-ment... découvrir les élèves d’une autre façon, voilà.Débora.- Que pensez-vous de notre Lycée? Hélène.- Eh ben,... sympathique dans la mesure où vous êtes la moitié de chez nous, c’est à dire neuf cents, c’est beaucoup plus fa-cile à gérer neuf cents élèves que deux mille comme chez nous.Laura G.- ¿Tu as aimé collaborer avec notre Lycée?Hélène.- Oui, puisque je recom-mence chaque année, donc, si cela ne me convenait pas, je pen-se que j’aurais abandonné, mais... c’est vraiment un plaisir pour moi finalement, parce que les profes-seurs de l’institut de Puçol, en fait, nous rendent la tâche beaucoup plus facile.Gemma.- ¿Tu serais disposée à continuer avec l’ IES Puçol?Hélène.- Évidemment.Toutes.- Merci beaucoup, Hélène.

(Interview préparée et transcrite par Mª Àngeles Fernán-dez, Débora Gaudiño, Gemma Albarracín, Laura Gómez, Lau-ra López, Mª del Mar Fernández, Sandra Lozano, Sara Sintes (élèves de 4º ESO, FR 2). Puçol, le 9 mai 2007.

INTERVIEW à Mme Cohen, HélèneProfesseur responsable de l’échange du groupe français (Lycée Raymond Naves de Toulousse.

Rod

am

ons

24

Hace algún tiempo navegando por el cibermundo, concretamente por la web de Fotolog, comencé a encontrarme con una especie de seres algo espe-ciales caracterizados por su pintoresca estética y su apariencia alternativa, ellos se autodenominaban EMOS. Claramente el origen de esta palabra procede de un estilo derivado del har-dcore-punk y que data de finales de los 90, el emocore. Sin embargo ni esta gente tiene idea de que proviene de un estilo derivado del hardcore-punk y menos todavía de los grupos que ini-ciaron este movimiento musical carac-terizado por sus letras introspectivas y

sentimentales.La verdad es que al ver su postura tan alternativa me interesé por su estética y decidí analizarles un poco: vestimen-tas oscuras, camisetas estrechas con estampados llamativos, un peinado que obstruye la vista y puede dejar a cualquiera con un ojo vago y com-plementos con estrellitas y calaveritas haciendo referencia a la muerte… Sí, esa es su estética y que les diferen-cia posiblemente del resto de tribus urbanas. Ser EMO se ha convertido en un fenómeno de masas: fans del Canto del Loco escuchan My Chemi-cal Romance, locos por Operación

Triunfo guardan sus discos en lo más profundo de su armario para que nadie sepa que su personalidad brilla por su ausencia. Está claro que hasta aquí ningún problema, aunque éste llega cuando vemos que muestran una de-bilidad preocupante por el suicidio y la automutilación. Jóvenes con trastornos emocionales y personalidades borderli-ne se suben al carro y automáticamen-te se trasforman en EMOS.¿En qué se está convirtiendo esto? Nadie les dice nada a los góticos por pintarse la cara de blanco y simular al mismísimo Brandon Lee en la película de El Cuervo, ni a los modernos por

llevar gafas de pasta e ir de pseudos-intelectuales, pero, ¿qué debemos opinar respecto a una tribu urbana que promueve la automutilación o el suici-dio como forma de vida? Lástima que no vendan personalidades en el todo a 100, no dudaría en comprarles una a todos aquellos que necesitan disfrazar-se y poder sentirse algo y que además no comprenden que aquí estamos para algo más que para pensar en suicidar-nos.

Lucía García Bosch, 2n BAT C

TRIBUS URBANAS: EMOS

Aquesta carta l’ha escrit un estudiant de Capellades a Telemadrid arran d’un documental en què s’hi volia de-mostrar que el castellà estava en perill d’extinció per les postures racistes dels catalans.Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (se que no va a ser así).Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.He visto su documental llamado “Ciu-dadanos de segunda” ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de la Anoia (provincia de Bar-celona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbal-mente o escrita cualquier tipo de argu-mentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis senti-mientos con toda facilidad. La supues-ta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber

un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o la Celesti-na? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda len-gua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, des de primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castella-no por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi ba-chillerato incluye una asignatura llama-da Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído to-das las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista.Yo soy catalán, independentista, de es-tos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resu-miré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores?¿Lo que hizo Felipe V?¿Lo que hizo Primo de Rivera?¿Lo que hizo Franco?¿O a caso estoy manipulando la histo-

ria y estas ilustres personas (para uste-des) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión?No quiero entrar en detalles históri-cos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la lar-ga, el castellano acabará sustituyendo el catalan en las aulas, renegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que proteger-las, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racis-mo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía des-aparecida del ciudadano español.No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral.¿Racistas, nosotros? En absoluto, aco-gemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la

suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la es-calera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la edu-cación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgullo-so de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Ade-más, como nos pueden considerar ra-cistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensa-miento de la gente de este lugar, infe-rior y menos válido, creando una discri-minación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derra-mar riegan mi consciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. Ladran, luego cabalgamos, como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:Que les meves llàgrimes de ràbia ofe-guin la vostra ignorància!

Ramon Peris, Dep. de valencià

CANVI LINGÜÍSTIC

25

NombresOLIMPÍADA MATEMÀTICA – SUECA 2007

El dissabte 31 de març anàrem a VILA-MARXANT a realitzar la FASE COMAR-CAL de les “Olimpíades matemàtiques”.

Estava organitzada per la Societat d’Educació Matemàtica “Al-Khwarizmi” al col.legi San Fran-cisco y Sto. Domingo. Els assistents del nostre institut foren: dels alumnes de quart (Estefanía Ruiz Marín, Maria Bárcena Salgado, Núria Montoliu Navarro, Ana Montoliu Navarro); una alumna de tercer, Neus Sanmartín Martínez; i dels alumnes de segon d’ ESO (Sara Blasco Chamarro, Jose Cabot Almela, Natalia Corrales Leganés, Sergio Martí Blasco, Aarón Montoro Llobat, Carmen Peña Bautista, Adrian Villanue-va Martinez).A les nou i mitja anàrem al col.legi “S.Francisco y Sto.Domingo”. Ens donaren una samarreta per la participació i, a les 10h, començàrem la prova individual. Consistia en realitzar sis

problemes en una hora i mitja. A continuació tinguérem un descans de mitja hora, on ens donaren una “coca popular” d’allí per a esmor-zar. Després tingué lloc la prova de velocitat en equips de tres o quatre persones. Havíem de fer deu problemes en 50 minuts, és a dir, 5 mi-nuts per a cadascun. Ens ho passàrem molt bé i gaudirem d’un matí amb les matemàtiques.Tres alumnes van passar a la següent fase: de segon Sara i Carmen, i Ana de quart.

PASSEIG PER SUECALes alumnes que vam passar a la següent fase anàrem a Sueca. El matí va ser un poc avorrit perquè estàvem soles fent les activitats. Des-prés dinàrem paella i ja ens ho passàrem més bé parlant amb un grup de xics i xiques molt simpàtics. Després vam fer activitats pel poble i va ser el més divertit ja que és millor estar a

l’aire lliure que entre quatre parets. Vam mesu-rar distàncies en un mapa de relleu, mesuràrem una font, etc.Al final no vam passar de fase però ens ho vam passar molt bé i ens donàrem compte que les matemàtiques no són tan avorrides i que es tro-ben a tots els llocs.Volem agrair a Lucía Diago que ens prepa-rara i ens acompanyara a Sueca. També a l’ajuntament de Sueca que ens acollí molt bé, a la societat d’educació matemàtica Al-Khwarizmi i al col·legi Joan Fuster per tota l’organització.

Nom

bres

avd. alfinach, 24 bajo b. 46540 Puzol

Fase comarcal a Vilamarxant.

telf.: 647700294

26

El passat hivern, alumnes i professors del ‘’Club d’Humanitats’’ acudiren a un cone-gut cine de la ciutat de València per vore

la pel·lícula ‘’Salvador’’, ja que aquesta mostra,

en bona mesura, part dels ideals que tracten d’inculcar-se a través del propi Club.La pel·lícula és, en si mateix, un al·legat en contra de la pena de mort, encara que, també

ens mostra de manera prou fidedigna la realitat social de l’Espanya del final del Fran-quisme, centrant-se en les diverses actituds de les per-sones vers una dictadura ja desgastada. Salvador és un jove idealis-ta que pertany al MIL (Mo-viment ibèric de liberació), una organització libertaria i clandestina, que es dedica a l’atracament de bancs per al seu finançament i així, lluitar de manera armada contra la dictadura. Se’ns mostra els inicis esplendorosos de l’organització, i, posterior-ment, la crisi o la caiguda, que es culmina amb la de-tenció de Salvador; detenció en la qual mor un policia de manera fortuita. Així, Salvador passa a ser

jutjat per assassinat, amb la mala sort que el seu juí coincideix amb la mort, per ETA, del cap de l’estat franquista Carrero Blanco. Diver-sos sectors de la dictadura demanen un cap i, d’aquesta manera, Salvador és condemnat a mort. L’últim tros de la pel·lícula, és una angoixosa cursa contra-rellotge, en què l’advocat de Sal-vador i les seues germanes, tracten d’impedir l’execució demanant l’amnistia. Finalment no ho aconsegueixen, i Salvador és executat amb garrote vil l’any 1974, un any abans de la mort de Franco. La mort del protagonista és tractada d’una ma-nera un tant lacrimògena, encara que així preci-sament, es busca l’animadversió de l’espectador vers alló que està veient. I com a cloenda, res-saltaria el renaixement de l’esperança que es fragua al final del film, on Salvador i el funciona-ri de presons, entaulen una gran amistat, que fa a aquest últim replantejar-se el sentit del camí pres en la seua vida i el sentit de tot alló que fa. Enterament recomanable.

Alberto Sendra, 2n BAT B

És una obra feta amb només amb dos personatges, però que no ha resultat gens avorrida. Conta la història de dos

germans que es duen molt malament i que per una acumulació de coincidències acaben passant una nit junts a casa on al final es per-donen mútuament i s’ajuden .Crec que el guió

està molt bé redactat ja que està ple d’ironies, d’humor i amb un final inacabat molt bo. L’actuació dels actors també és molt bona ja que a banda del seu personatge principal, de vegades fan unes escenes on interpreten els seus amics, la seua mare, la seua germana, etc. Han de canviar molt ràpidament d’escena

i passen d’estar parlant com a germans a inter-pretar una escena entre mare i filla. Finalment pense que ha sigut un obra molt divertida i en-tretinguda.

Mati Márquez, 4t Diver

Els alumnes de l’IES Puçol vam anar al teatre per veure Pisar la raya.El tema està molt clar, les drogues

no són bones. També ens donen diferents visions sobre les drogues. La gent que es droga ho fa per passar el temps, suportar tota la nit en les discote-ques si no et pega mal. La gent que no es droga no ho veu igual, ja que pensen que és una estupidesa gastar-te la vida en una estona. Les drogues són unes substàncies que han estat, estan i sempre estaran amb nosaltres. Això no canviarà. En general, l’obra ha estat bé. Ens avisen clarament d’una cosa, si no has provat la droga, no la proves, no val la pena, et des-trossa sense donar-te compte.

Alba Ripoll i Gabi Tamayo, 4t Diver

SALVADOR

PISAR LA RAYA MANIÀTICS

AR

QU

I TE

CT

UR

A D

E L

’ AI R

E

1

r D