Cantem Nº20

C a n t e mN º 2 0

Revista de la Federació deCors de la Comunitat

Valenciana

Edita: FECOCOVAC/ Alta, 47 - Bajo46003 - ValenciaTel.: 96 315 21 38Fax: 96 315 21 39E-mail: [email protected]

Imprime:Imprenta Alcañiz, S.L.C/ Avellanas, 1746003 ValenciaTel./Fax: 96 392 37 86

Depósito Legal: V-2068-2000

Coordinación-Redacción:Enrique Rodríguez Serrano

Humor:Vicente Montalbá

EDITORIAL:El final d'una época?..............................................................................3

ACTIVITATS FECOCOVACor FECOCOVA: Quin 2009! ...............................................................4Centenari de l'Himne a València............................................................6XI Concurs de Composició Paco Llácer................................................6Curs de Direcció de la Federació ...........................................................6XI Trobada de Cors Mixtes....................................................................7Trobada de Cors 2009............................................................................8Entrevistes..............................................................................................9XI Trobada Infantil Borriana .................................................................12Dia Valencià del Cant Coral...................................................................13Nadal al Carrer: Entre lluvia y Villancicos ............................................13XI Trobada Infantil Borriana .................................................................12

ACTIVITATS NOSTRES CORSXXV Aniversari de La Coral Juvenil "San Sebastià" ............................14XXV Aniversari de L'escola Coral de Quart de Poblet..........................15Carta de una excolaboradora..................................................................15Vint anys amb tu... Cor de l'Eliana ........................................................16La Coral Belles Arts de Sabadell ..........................................................17Coral Santísima Trinidad de Valencia....................................................18La Universitat recupera el compositor Salvador Giner..........................19III Encontre Nacional de Cors de la Valldigna ......................................20Concierto Semana Santa de la Coral "Mare de Déu dels Socors" .........21XXI Festival Coral de Quart ..................................................................21Un any de la Coral Polifónica Ciutat d'Alzira .......................................22Coro del Colegio Marni actua en Disney y Futurescope .......................23XXIII Encuentro Coral de Torrevieja ....................................................24Programa del Encuentro Coral de Torrevieja.........................................25Concierto Solidario del Cor de la Canyada............................................26Allegro de Cine......................................................................................27XIV Concert d'Estiu del Cor de la Vida.................................................27Curso José Martí (2005-2010) ...............................................................28XIV Concert d'Estiu del Cor de la Vida.................................................27

NOSTRES DIRECTORS:Alexis Calvo ..........................................................................................30

NOSTRES COMPOSITORS:Albert Alcaraz .......................................................................................32

RECURSOS I DISCOGRAFIA:Haydn ...................................................................................................34Spotify, la revolución definitiva ............................................................35

Colabora:

35

Recursos i Discograf ia

Después de unos años, creo que ya todos nosestamos dando cuenta de que el modelo de negociode la venta de música ha cambiado, como cambióen su día el negocio de las máquinas de escribir ylas empresas que las hacían tuvieron que ponersea hacer impresoras u ordenadores. En la actualidad,cuando todo el mundo tiene un reproductor MP3,seguir vendiendo la música en CD es casi uncontrasentido. Pues bien, aunque los últimos enenterarse son ciertos “artistas” que se aferran a suviejo modelo (siempre quedarán nostálgicos), lapuntilla definitiva al CD la está poniendo unprograma llamado Spotify (www.spotify.com).

Y ¿qué es Spotify?. Es tener en tu casa, en tuordenador, al alcance de un clic, una discoteca demás de 1 millón de canciones de todos los estilos,perfectamente ordenadas, con sus carátulas,“buscables” por título, autor, intérprete, y que sepueden escuchar en el momento. ¡Ah! ¡y gratis!(aunque con publicidad).

¿Dónde está el truco? Pues hay dos trucos. Elprimero es que tu no dispones de las canciones entu ordenador, sólo las puedes escuchar, al estilo deYoutube, que te permite ver los vídeos alojados ensu web, pero no bajarlos (en teoría). El segundoes que, cada 4 o 5 canciones, en el espacio entrecanción y canción, aparece un anuncio, pero esees un modelo que no nos molesta demasiado, dehecho lo tenemos integrado en los dos grandes

medios de comunicación que usamoshabitualmente, la radio y la televisión,que también son gratuitas pero conpublicidad. De todas maneras, hay unaversión de pago por 9’95 euros al mes,con la que eliminas la publicidad porcompleto y obtienes otras muchasventajas.

¿Y qué música hay en Spotify? Puesen esencia, casi todo lo importante(menos los Beatles o Metallica). Lasgrandes discográficas están volcandosus fondos discográficos poco a poco.En el campo de la música clásica, yaestán Naxos, con sus más de 10.000CDs (¡10.000!), y también EMI,Philips y Decca (el grupo Universal).Hay otros sellos importantes comoVirgin y BIS. De hecho, muchos sellosque no están aún en Spotify, al darsecuenta de la importancia que estáadquiriendo, lo están utilizando comoplataforma de lanzamiento ypublicidad, aunque no vuelquen sucatálogo completo. Así, por ejemplo,

el último disco de Deustche Gramophon con lacontralto danesa Anne Sophie von Otter ha sidolanzado a la vez en CD y en Spotify, aunque haypocos discos en Spotify de la casa alemana, queha optado por una solución propia en su páginaweb.

Por poner un ejemplo de la densidad del catálogoque tenemos a nuestra disposición, cuento no menosde 6 versiones del Mesías de Haendel, y no 6versiones cualesquiera, sino las de Harnoncourt,Pinnock y su English Concert, Sir Andrew Davisy la London Symphony, Gardiner y los EnglishBaroque Soloists, Maasaki Suzuki y el BachCollegium Japan, I Solisti Veneti y Scimone, y esopor lo que hace a versiones completas, que luegotendríamos otras tantos discos de selecciones dela obra haendeliana. Pero una obra tan pococonocida como

Cuando me plantearon escribir una críticadiscográfica pensé que, ya que la mayoría de músicaque escucho ahora viene de Spotify, era la hora deactualizarse. A partir de ahora, las críticas que hagano serán de discos que pueden encontrarse en lastiendas (o no…) sino que reseñaremos música coraldisponible en Spotify para todo el mundo, y parasiempre. Maravillas de la técnica.

SPOTIFY, LA REVOLUCIÓN DEFINITIVA.

Enrique Llorens Vallés

34

Recursos i Discograf ia

Franz Joseph Haydn: Misa nº 7 en Sib Mayor,Hob. XXII:7 “Missa Brevis St. Ioannis de Deo”

Janice Watson, soprano.

Orquesta y coro Collegium Musicum 90. RichardHickox, directorCD Chandos CHA 0592.

Enlace Spotify:

http://open.spotify.com/album/4GRljx3DnXJt0jyzIF8Icy

En todas las críticas discográficas previasque he realizado en esta revista me preocupabaenormemente que el disco criticado estuviera enmercado, dada la velocidad con que se descataloganlas referencias en música clásica. Pero desde haceun año, cuando nació Spotify (www.spotify.com),mis hábitos de escucha han cambiado tanto quea partir de ahora, sólo voy a hacer críticas dediscos disponibles en la plataforma Spotify (queson un montón, creedme), para que el discoreseñado esté al alcance de todos, a un clic dedistancia. Así, indicaré tras la referencia del discofísico, su enlace a Spotify.

2009 ha sido el año en que celebrábamosel bicentenario de la muerte de Haydn, y lo hemosacabado con un buen montón de oportunidadesde recuperar la obra del maestro de Rohrau,manifestadas en forma de conciertos y nuevasgrabaciones. En uno de estos conciertos, el queofreció el Coro Sant Yago por partida doble lospasados meses de Junio y Octubre, tuve laoportunidad de tocar con ellos y ofrecer al públicouna joya poco conocida, aunque muy apreciadapor los coros de nuestra federación: la Misa Brevisen Sib Mayor “St. Ioannis de Deo”, también llamada“pequeña misa de órgano” por causa del preciososólo de órgano que podemos encontrar en elBenedictus.

Esta misa, una de las primeras de Haydncronológicamente hablando, toma su título de ladedicación a la orden de S. Juan de Dios, quedesempeñó una actividad asistencial muy grandeen la ciudad de Viena en la época y de la cual losEsterhazy, patrones de Haydn, eran unos de susprincipales benefactores. La misa está pensadapara estrenarse en la iglesia de la orden enEisenstadt, una iglesia realmente pequeña, lo quehace que la orquestación de la misa sea la mínima:cuerda (sin violas) y órgano.

La versión que analizamos toma estoscondicionantes como base de su interpretación,y utiliza sólo 2 violines, un cello, contrabajo y elórgano, mientras que el coro se compone de 3voces por parte. Con ese conjunto, podríamos

pensar que la interpretación va a estar alejada delo que entendemos habitualmente por una misade esta época, de carácter casi sinfónico (comoocurre en otras misas del propio Haydn), perorealmente este carácter casi camerístico le da unsabor muy especial a la interpretación (esemocionante sentir la textura del violín soloacompañando el tenebroso et crucifixus etiampro nobis de los bajos). No se echa de menos lasonoridad orquestal de otras interpretaciones(sin ir más lejos, en el mismo Spotify tenemos lamás conservadora interpretación de NevilleMarriner, con una orquesta de cuerda completay un coro grande).

Las intervenciones solistas son excelentes,destacando la soprano Janice Watson, que en elBenedictus se compenetra a la perfección con elórgano y el timbre del violín solo, creando elmomento más conmovedor de la obra. Los tempien general son vivos (compárese los 1:56 delKyrie con los 2:37 de Marriner) pero noatropellados, y el equilibrio del coro es fantástico,quedando los pasajes que así lo requieren conmucho cuerpo (como el Ossana o el Gloria), perosin renunciar a las sutilezas (como en la entradadel Agnus Dei). La orquesta está en todo momentoa un gran nivel, tanto de afinación como deequilibrio, y las intervenciones solistas de violíny órgano son muy bellas. En resumen, un discomuy recomendable, por la belleza de la obra (pesea su simplicidad) y por la interpretación,adecuadamente histórica pero realmenteexpresiva. Un acierto.

Enrique Llorens Vallés

33

Nostres Composi tors

1.- Primerament podries presentar-nosbreument la teua biografia?

Soc d'un poble meravellós del VinalopòMitjà: Novelda. Em sentisc valencià del Sud (comdiu la cançó) encara que els arrels de mon pareestiguen per Catalunya i ma mare a França. Vaigestudiar piano, violí, cant i direcció de cors alsconservatoris d'Elda, Alacant i Múrcia. Magisterie Història a la Universitat. Treballe amb diverseseditorials de música coral a la península i l'extranger(CM-Ediciones, La mà de Guido, Astrum, SantaBarbara...) No obstant això sempre he procurat unaprenentatge llunyà als academicismes a diferentscursos de direcció de cors i orquestra nacionals iinternacionals, i he sentit una necessitat per podercomunicar-me amb la cultura i llengües d'altrespaïsos, i per tant, de compositors i directors. Aramateix estic, com és lògic, immers a més estudi.

2.- Cóm van ser els teus estudis musicals?

Vaig viure la música des de nen, gràcies amon pare, pedagog, professor de guitarra icomposició, i també reconegut director de cors,entre altres. Vaig tenir la sort de poder compartirprecoçment de personalitats musicals que vaninfluenciar la meua passió i disciplina per la música.A més a més, al món coral, recorde tenir uncalendari establit de concursos i festivals on veuredirectors i escoltar cors, que avui en dia continuena la nostra terra i a tot l'estat. Evidentment, tinc unrecord significatiu sobre els viatges per treballaramb directors de primer nivell i on vaig fer amistatsreials que encara conserve.

3.- A més de ser compositor, també ets unconegut director de cors. Podries presentar-nosla teua experiència com director?

Tal com et comentava, sent tot just un nen,van caure a les meues mans grups instrumentals icorals abans de saber el que havia de fer. Desd'aleshores no he parat a lluitar per tenir unaformació el més fèrria possible, dirigint grupscorals i instrumentals de nens, joves, adults,amateurs o professionals. Actualment estic directorde la OCN, el Cor de la Federació de Cors de laRegió de Múrcia, el Cor Xivarri i el Orfeó St. Joan,al marge de diferents compromisos com a directorconvidat.

4.- En la teua vessant com compositor,podries definir quina classe de música o estiltreballes? Podries dir-nos algun compositor dereferència per a tú?

El més important per a mi és l'emoció, en lamúsica que escric. Depenent del grup i la finalitatfaig servir un llenguatge més actual o elementsanteriors. Però tinc debilitat pels elementsromàntics, la música antiga i la litúrgia cristiana.

Compositors... és especialment complicatnomenar compositors de referència perquè estarienmolts. Malgrat això, he de dir que sentiscpredilecció pels compositors que al marge d'untreball acadèmic o no, arriben i emocionen.

5.- ¿Quins estils de la música del Segle XXcreus que han tingut més influència?

Tenint en compte que diferents compositorsvan tindre i tenen la capacitat de treballar endiversos estils, podria dir que l'impresionisme, elpost-romanticisme, el neoclasicisme o fins i tot elminimalisme, han quallat més a nivell ample, peròno podria enretirar l'atonalisme, el serialisme, elpoliest i l isme o la música electrònica.

6.- Perquè moltes corals pensen que lamúsica moderna és música incantable?

Aquesta afirmació imagine que estarà enfunc ió de l 'obra que hagen aborda tpreviament...Potser necessitem primerament queels compositors escriguem segons les possibilitatsreials d'eixos grups amateurs i no amb una dificultatpròpia de grups professionals. Per altra banda,apropar els nous llenguatges als cantaires. Estariainteressant que alguns professors de composicióque no ho fan, eduquen els alumnes a escriurecorrectament per a cor, al igual que orquestra,banda, amb assignatures com instrumentació, etc.Si sóc sincer crec que milloraria també la seuaescritura instrumental.

7.- Creus que els cors valencians, els corsamateurs, tenen capacitat per treballar aquestrepertori? Alguna l ínea de treball?

Depend del material del cor i del seu director.Sense cap dubte. Però sí estic segur que és importantno tindre por a les noves tendències i sobre tot,lluitar perquè els nostres compositors sigueninterpretats dignament en la seua terra i per totarreu.

També estaria interessant que als festivals iconcursos corals del País Valencià es tingueracompte que els grups interpretaren música delsnostres compositors, fet que ajudaria a la promociói coneixement de la nostra música.

ALBERT ALCARAZ

32


1.- Primerament podries presentar-nosbreument la teua biografia?

Soc d'un poble meravellós delVinalopò Mitjà: Novelda. Em sentiscvalencià del Sud (com diu la cançó)encara que els arrels de mon pareestiguen per Catalunya i ma mare aFrança. Vaig estudiar piano, violí,cant i direcció de cors alsconservatoris d'Elda, Alacant iMúrcia. Magisteri e Història a laUniversitat. Treballe ambdiverses editorials de músicacoral a la península il'extranger (CM-Ediciones,La mà de Guido, Astrum,Santa Barbara...) Noobstant això sempre hep r o c u r a t u naprenentatge llunyà alsacademic ismes adiferents cursos dedirecció de cors i orquestra nacionals iinternacionals, i he sentit una necessitat per podercomunicar-me amb la cultura i llengües d'altrespaïsos, i per tant, de compositors i directors. Aramateix estic, com és lògic, immers a més estudi.

2.- Cóm van ser els teus estudis musicals?

Vaig viure la música des de nen, gràcies amon pare, pedagog, professor de guitarra icomposició, i també reconegut director de cors,entre altres. Vaig tenir la sort de poder compartirprecoçment de personalitats musicals que vaninfluenciar la meua passió i disciplina per la música.A més a més, al món coral, recorde tenir uncalendari establit de concursos i festivals on veuredirectors i escoltar cors, que avui en dia continuena la nostra terra i a tot l'estat. Evidentment, tinc unrecord significatiu sobre els viatges per treballaramb directors de primer nivell i on vaig fer amistatsreials que encara conserve.

3.- A més de ser compositor, també ets unconegut director de cors. Podries presentar-nosla teua experiència com director?

Tal com et comentava, sent tot just un nen,van caure a les meues mans grups instrumentals icorals abans de saber el que havia de fer. Desd'aleshores no he parat a lluitar per tenir unaformació el més fèrria possible, dirigint grupscorals i instrumentals de nens, joves, adults,amateurs o professionals. Actualment estic directorde la OCN, el Cor de la Federació de Cors de la

Regió de Múrcia, el Cor Xivarri i el Orfeó St. Joan,al marge de diferents compromisos com a director

convidat.

4.- En la teua vessant comcompositor, podries definirquina classe de música o estiltreballes? Podries dir-nosa l g u n c o m p o s i t o r d ereferència per a tú?

El més important per ami és l'emoció, en la música

que escric. Depenent delgrup i la finalitat faig servir

un llenguatge més actualo elements anteriors.Però tinc debilitat pelselements romàntics, lamúsica antiga i la litúrgiacristiana.

Compositors... ésespecialment complicat nomenar compositors dereferència perquè estarien molts. Malgrat això, hede dir que sentisc predilecció pels compositors queal marge d'un treball acadèmic o no, arriben iemocionen.

5.- ¿Quins estils de la música del Segle XXcreus que han tingut més influència?

Tenint en compte que diferents compositorsvan tindre i tenen la capacitat de treballar endiversos estils, podria dir que l'impresionisme, elpost-romanticisme, el neoclasicisme o fins i tot elminimalisme, han quallat més a nivell ample, peròno podria enretirar l'atonalisme, el serialisme, elpoliest i l isme o la música electrònica.

6.- Perquè moltes corals pensen que lamúsica moderna és música incantable?

Aquesta afirmació imagine que estarà enfunc ió de l 'obra que hagen aborda tpreviament...Potser necessitem primerament queels compositors escriguem segons les possibilitatsreials d'eixos grups amateurs i no amb una dificultatpròpia de grups professionals. Per altra banda,apropar els nous llenguatges als cantaires. Estariainteressant que alguns professors de composicióque no ho fan, eduquen els alumnes a escriurecorrectament per a cor, al igual que orquestra,banda, amb assignatures com instrumentació, etc.Si sóc sincer crec que milloraria també la seuaescritura instrumental.

ALBERT ALCARAZ

31

Nostres Directors

Dentro de nuestro panorama musical coral,Alexis Calvo seguramente es un director pococonocido. Sin embargo bajo su dirección seencuentran varios de los proyectos musicales másinteresantes que se llevan a cabo. Es probable quealguno de vosotros haya participado en losconciertos participativos de El Mesías de Haendel,puede que alguno de nuestros hijos haya participadoen la Trobada Com Sona l’ESO, que reúne a másde mil músicos estudiantes de secundaria. Y porúltimo, también muchos de nosotros habremosasistido a alguna representación de ópera en elPalau de Les Arts. Pues bien, en todas esasactividades, y a buen seguro que alguna más, seencuentra Alexis Calvo, joven músico valenciano,pero que dedica muchísimo tiempo a prepararcoros.

Hoy nos acercamos a él y de la misma maneraél se acercará un poco a todos los coros federados.

1.- ¿Podrías presentarnos brevemente tubiografía personal?

Soy un setabense nacido en Cuenca. Empecéa estudiar clarinete con 7 añitos en la Música Vellade Xàtiva y aunque acabé la carrera con buenasnotas siempre tuve claro que las asignaturas queme llenaban estaban más en la línea del análisis yde la dirección que en la instrumental. En estesentido tuvieron mucha culpa algunos profesoresexcelentes que encontré por el camino como D.Luis Blanes en armonía, D. Francisco Tamarit enContrapunto y Fuga. Estudié también composición,de hecho soy premio extraordinario en composicióne instrumentación, pero a esas alturas ya teníaclarísimo que lo mío era la dirección.

Realicé mis estudios de dirección en Valenciacon dos directores por todos conocidos, ManuelGalduf en orquesta y Eduardo Cifre en coros ydespués me especialicé en dos mundosaparentemente antagónicos aunque muy próximosen la realidad como son la música barroca y lamúsica contemporánea de la mano de dosespecialistas de mucho prestigio, Helmuth Rillingy Arturo Tamayo. Los cuatro han sido una graninfluencia para mi, con los cuatro guardo unaamistad muy respetuosa y algo de los cuatro hayen mi forma de entender la dirección.

2.- ¿En la actualidad, qué proyectosmusicales desarrollas?

En estos momentos estoy centrado en lapreparación de un concierto para el festival Tárregade Benicàssim donde estrenamos una obra paraguitarra de Vicente Roncero (encargo del IVM enconmemoración del centenario de la muerte de

Francisco Tárrega). Estoy también estudiando LosTroyanos de Berlioz, ópera con la que empieza latemporada en el Palau de les Arts y preparandopara 2010 un ciclo de cantatas de Bach y un balletcomo proyectos más destacables.

3.- ¿Has tenido alguna experiencia comodirector de coros no profesionales?

Realmente muy poca. Tengo mucha prácticacon agrupaciones amateurs instrumentales peropor suerte o por desgracia los coros que he dirigidohan sido siempre muy buenos. Mi única experienciacontinuada con coros no profesionales es el Mesíasparticipativo, proyecto con el que llevo colaborandoya cuatro años, este será el quinto.

4.- Hablando en concreto el MesíasParticipativo, ¿Qué tipo de trabajo se hace conlas personas individuales que se apuntan, ycómo es posible empastar todas esas voces?

Muy buena pregunta (risas). Cada año cuandome junto con Piru para seleccionar las voces nuevasy comenzar los ensayos me digo a mi mismo quees una locura abordar un oratorio tan difícil comoel Mesías con gente con una formación tan dispar.Los hay con mucha experiencia coral, los hay conninguna; los hay con nociones básicas de música,los hay que apenas pueden seguir su partitura; loshay con un instrumento vocal fantástico y los haycon muy poquita voz… Pero el caso es que al finalel resultado es extraordinario y no es casualidadporque vamos a empezar ya el sexto encuentro ylos conciertos han ido siempre de maravilla.

La verdad es que esta gente compensa lafalta de experiencia con un esfuerzo y una ilusióncantando que no siempre se encuentra en el mundoprofesional.

5.- ¿Qué tipo de diferencias hay cuandose trabaja con coros profesionales como el dela ópera?

La diferencia es que en un coro profesionaltodo va mucho más rápido. Los cantantes son muybuenos músicos y muy experimentados por lo quela lectura y el trabajo de las obras se hace avelocidad de vértigo. Todo esto se multiplica enun teatro de ópera donde los cantantes además sonactores y tienen que realizar ensayos de escena,pruebas de vestuario, maquillaje, etc…

6.- Desde mayo estás colaborando con elCor de la Generalitat… ¿qué aspectos te hanimpresionado más del Coro?

ALEXIS CALVO

30


Dentro de nuestro panorama musical coral,Alexis Calvo seguramente es un director pococonocido. Sin embargo bajo su direcciónse encuentran varios de los proyectosmusicales más interesantes que sellevan a cabo. Es probable que algunode vosotros haya participado en losconciertos participativos de ElMesías de Haendel, puede quealguno de nuestros hijos hayaparticipado en la Trobada ComSona l’ESO, que reúne a más demil músicos estudiantes desecundaria. Y por último,también muchos de nosotroshabremos asistido a algunarepresentación de óperaen el Palau de Les Arts.Pues bien, en todasesas actividades, y abuen seguro quealguna más , seencuentra AlexisCalvo, joven músico valenciano, pero que dedicamuchísimo tiempo a preparar coros.

Hoy nos acercamos a él y de la misma maneraél se acercará un poco a todos los coros federados.

1.- ¿Podrías presentarnos brevemente tubiografía personal?

Soy un setabense nacido en Cuenca. Empecéa estudiar clarinete con 7 añitos en la Música Vellade Xàtiva y aunque acabé la carrera con buenasnotas siempre tuve claro que las asignaturas queme llenaban estaban más en la línea del análisis yde la dirección que en la instrumental. En estesentido tuvieron mucha culpa algunos profesoresexcelentes que encontré por el camino como D.Luis Blanes en armonía, D. Francisco Tamarit enContrapunto y Fuga. Estudié también composición,de hecho soy premio extraordinario en composicióne instrumentación, pero a esas alturas ya teníaclarísimo que lo mío era la dirección.

Realicé mis estudios de dirección en Valenciacon dos directores por todos conocidos, ManuelGalduf en orquesta y Eduardo Cifre en coros ydespués me especialicé en dos mundosaparentemente antagónicos aunque muy próximosen la realidad como son la música barroca y lamúsica contemporánea de la mano de dosespecialistas de mucho prestigio, Helmuth Rillingy Arturo Tamayo. Los cuatro han sido una graninfluencia para mi, con los cuatro guardo unaamistad muy respetuosa y algo de los cuatro hayen mi forma de entender la dirección.

2.- ¿En la actualidad, qué proyectosmusicales desarrollas?

En estos momentos estoycentrado en la preparación de un

concierto para el festival Tárregade Benicàssim donde estrenamosuna obra para guitarra de VicenteRoncero (encargo del IVM enconmemoración del centenariode la muerte de FranciscoTárrega). Estoy tambiénestudiando Los Troyanos deBerlioz, ópera con la que

empieza la temporada en elPalau de les Arts y

preparando para 2010un ciclo de cantatas

de Bach y un balletcomo proyectosmás destacables.

3 . - ¿ H a stenido alguna experiencia como director decoros no profesionales?

Realmente muy poca. Tengo mucha prácticacon agrupaciones amateurs instrumentales peropor suerte o por desgracia los coros que he dirigidohan sido siempre muy buenos. Mi única experienciacontinuada con coros no profesionales es el Mesíasparticipativo, proyecto con el que llevo colaborandoya cuatro años, este será el quinto.

4.- Hablando en concreto el MesíasParticipativo, ¿Qué tipo de trabajo se hace conlas personas individuales que se apuntan, ycómo es posible empastar todas esas voces?

Muy buena pregunta (risas). Cada año cuandome junto con Piru para seleccionar las voces nuevasy comenzar los ensayos me digo a mi mismo quees una locura abordar un oratorio tan difícil comoel Mesías con gente con una formación tan dispar.Los hay con mucha experiencia coral, los hay conninguna; los hay con nociones básicas de música,los hay que apenas pueden seguir su partitura; loshay con un instrumento vocal fantástico y los haycon muy poquita voz… Pero el caso es que al finalel resultado es extraordinario y no es casualidadporque vamos a empezar ya el sexto encuentro ylos conciertos han ido siempre de maravilla.

La verdad es que esta gente compensa lafalta de experiencia con un esfuerzo y una ilusióncantando que no siempre se encuentra en el mundoprofesional.

ALEXIS CALVO

29

Act iv i tats Nostres Cors

Desde hace cinco años viene desarrollándose elcurso de formación musical José Martí. Hemospodido contactar con su coordinador para dar aconocer las novedades para este año:

Su nombre suena como una ópera de Haendel.Sí, es cierto (sonríe). Reconozco que es un

nombre peculiar, me gusta muchísimo. En la Romade entonces se produjeron importantes avances,sobre todo en sociedad.

Este año se celebra el 5º aniversario del CURSOJOSE MARTI. Antes de nada quiero preguntarlede donde viene el nombre:.

José Martí Ramos fue mi abuelo materno. Sugran pasión era la guitarra, algo que heredégenéticamente. Decidí ponerle este nombre al cursopor marketing y, aunque, resulta inevitable hacermención al poeta cubano, le aseguro que la decisióntomada es una combinación de muchas cifras.

¿Cómo empezó el curso?Teníamos previsto un concierto en Denia dentro

de la Semana Internacional de la Música. Momentosantes coincidí con unos amigos que asistían alrecital, iban acompañados de Miguel Zanetti y melo presentaron. Siempre me sentí atraído por susdiscos y se lo dije. El pianista aprovechaba amenudo para visitar este municipio. Luego nosvimos en más ocasiones y surgió en mí la idea. Alpoco tiempo se la expuse y me dio su aceptación.

Entonces el CURSO JOSE MARTI lo impulsóy conformó Miguel Zanetti.

Sí. También contacté con el pianista SantiagoCasero. Miguel tenía muy en consideración a estediscípulo suyo y me indicó su deseo de trabajarcon él.

¿No le parece raro que un curso de canto sefunde a partir de dos pianistas?

En absoluto. Quiero aclarar también que no essolo de canto, es un curso musical especializadodonde ciertamente se aprende técnica einterpretación de esta asignatura; al año siguientehablé con la catedrática valenciana Ana LuisaChova y empezamos a trabajar juntos, ella fue laprimera profesora de técnica vocal. Al paso deltiempo se han ido incorporando más profesores ala plantilla.

Quién elige el profesorado del curso.El coordinador.

¿De qué forma?Me intereso por un cantante o instrumentista,

observo su técnica, me fijo en su pedagogía, y sobretodo en lo que me llega de él (lo que me transmite).Le sigo la pista durante años, entonces un buendía le llamo por teléfono. Quedamos y comemosjuntos.

Hay un proverbio árabe que dice: “Si quieresconocer a alguien verdaderamente solo tienes quever su forma de comer”

Ahora que lo dice yo tengo mucho de árabe, porlos rasgos. (Sonríe); comer es un instinto, formaparte de la supervivencia y de entre todos es el mássocializado.

De manera cierta, usted debe ser una personamuy exigente.

Soy exigente. Cuando trabajas con profesionalesde referencia internacional la tarjeta visible es tucapacidad de trabajo. No puedes pedir cosas aalguien que tú no alcances a poder hacer, por ellosoy exigente conmigo. Referente al listón, no lopone nadie, aparece.

Celina, Robert Expert, Ruth, Jacobo, CURSO JOSE MARTI 2009 (LLIRIA-Valencia)

28


Desde hace cinco años viene desarrollándose elcurso de formación musical José Martí. Hemospodido contactar con su coordinador para dar aconocer las novedades para este año:

Su nombre suena como una ópera de Haendel.Sí, es cierto (sonríe). Reconozco que es un

nombre peculiar, me gusta muchísimo. En la Romade entonces se produjeron importantes avances,sobre todo en sociedad.

Este año se celebra el 5º aniversario del CURSOJOSE MARTI. Antes de nada quiero preguntarlede donde viene el nombre:.

José Martí Ramos fue mi abuelo materno. Sugran pasión era la guitarra, algo que heredégenéticamente. Decidí ponerle este nombre al cursopor marketing y, aunque, resulta inevitable hacermención al poeta cubano, le aseguro que la decisióntomada es una combinación de muchas cifras.

¿Cómo empezó el curso?Teníamos previsto un concierto en Denia dentro

de la Semana Internacional de la Música.Momentos antes coincidí con unos amigos queasistían al recital, iban acompañados de MiguelZanetti y me lo presentaron. Siempre me sentíatraído por sus discos y se lo dije. El pianistaaprovechaba a menudo para visitar este municipio.Luego nos vimos en más ocasiones y surgió en míla idea. Al poco tiempo se la expuse y me dio suaceptación.

Entonces el CURSO JOSE MARTI lo impulsóy conformó Miguel Zanetti.

Sí. También contacté con el pianista SantiagoCasero. Miguel tenía muy en consideración a estediscípulo suyo y me indicó su deseo de trabajarcon él.

¿No le parece raro que un curso de canto sefunde a partir de dos pianistas?

En absoluto. Quiero aclarar también que no essolo de canto, es un curso musical especializadodonde ciertamente se aprende técnica einterpretación de esta asignatura; al año siguientehablé con la catedrática valenciana Ana LuisaChova y empezamos a trabajar juntos, ella fue la

primera profesora de técnica vocal. Al paso deltiempo se han ido incorporando más profesores ala plantilla.

Quién elige el profesorado del curso.El coordinador.

¿De qué forma?Me intereso por un cantante o instrumentista,

observo su técnica, me fijo en su pedagogía, ysobre todo en lo que me llega de él (lo que metransmite). Le sigo la pista durante años, entoncesun buen día le llamo por teléfono. Quedamos ycomemos juntos.

Hay un proverbio árabe que dice: “Si quieresconocer a alguien verdaderamente solo tienes quever su forma de comer”

Ahora que lo dice yo tengo mucho de árabe,por los rasgos. (Sonríe); comer es un instinto,forma parte de la supervivencia y de entre todoses el más socializado.

De manera cierta, usted debe ser una personamuy exigente.

Soy exigente. Cuando trabajas con profesionalesde referencia internacional la tarjeta visible es tucapacidad de trabajo. No puedes pedir cosas aalguien que tú no alcances a poder hacer, por ellosoy exigente conmigo. Referente al listón, no lopone nadie, aparece.

¿Que conclusión saca del curso durante estosaños?

Los cantantes, no solo en el ámbito musical,son personas muy formadas y tienen claro el caminoque desean recorrer superando en este apartadoa muchos instrumentistas. Esto ocurreprincipalmente por la muda de la voz, pues cuandouna persona empieza a estudiar la carrera de cantoya es bastante adulta. A cierta edad y con lacolaboración de los padres se puede hablar sobre`trazar un camino´ que te guste, luego solo quedalo más fácil que es trabajar durísimo; Sacandoconclusiones del curso le diré que tengo un recuerdograto de todos los alumnos porque, entre otrosatributos, han demostrado tener capacidad yvalentía, absolutamente todos.

CURSO JOSE MARTI (2005-2010)ENTREVISTA A JULIO CESAR MARTI, COORDINADOR

27


La Coral Alegro de la ONCE, continúa realizandoun imparable y singular proyecto de crecimientocoral y humano. El pasado día 1 de diciembre hizola presentación de su quinto CD con once temasarreglados para coro de música de bandas sonorasde películas. La sala Iturbi del Palau de la Músicaacogió dicho concierto, que estuvo dirigido por JuliHurtado y en el que pudimos apreciar el entusiasmoy la calidad que pone este coro en cada uno de susproyectos.

ALLEGRO DE CINE

XIV CONCERT D’ESTIUDEL COR DE LA VILA

El sábado 4 de julio de 2009, a las 22:30horas se celebró la XIV edición del conciertoMúsica a l’Estiu a Godella, que tuvo lugaren la Llotgeta del Cristo de la Pau. Esteconcierto se ha convertido en Godella entoda una institución, pues ya con unatemperatura veraniega, el Cor de la Vilaofrece un concierto que recoge mucho deltrabajo realizado a lo largo del año.

Bajo la dirección de Amparo Roig Carsí,y acompañados por Javier Feltrer como Saxosoprano y Roberto Capella al Piano, el Cor

de la Vila ofreció un programa de “Músicade Película” que deleitó al público asistente.Entre las obras interpretadas destacaron seofrecieron obras de las películas: La Misión,Cinema Paradiso, Desayuno con diamantes,Muerte en Venecia, La lista de Schindler oWest Side History, entre otras.

26


CONCIERTO SOLIDARIO DEL COR DELA CANYADA

Para celebrar el 20 aniversario de laasociación VALENCIAÊACOGE, ONGde ayuda al emigrante, dicha asociaciónpreparó un concierto multicultural en elque participó el Cor de la Canyada. Elparaninfo de la Universidad Politécnica deValencia, acogió la tarde del 4 de diciembrea tres entidades musicales bien diferentes,pero que acabaron hermanadas por lamúsica: El Cor de la Canyada, el Coro delCentro Cultural Islámico de Valencia y elGrupo de Jóvenes Musulmanes deValencia.

La asociación Valencia-Acoge, es unaentidad que ofrece servicios deasesoramiento legal, inserción sociolaboral,integración educativa, alojamiento temporal y sensibilización de la sociedad hacia elproblema que padecen los emigrantes. Endicho concierto, se pudo ver una muestradel trabajo musical de las diversas culturasy cómo la música, ese lenguaje universal,hace de puente entre todas las culturas.

25


De manera, que en la gala de clausura del domingo, los seis grupos invitados actuaron todosjuntos en una concierto de altísimo nivel interpretativo. Una vez más, la organización con elayuntamiento al frente y la Coral Francisco Vallejos consiguieron hacer de Torrevieja un referentede la música coral.

PROGRAMA: XXIII ENCUENTRO CORAL DE TORREVIEJA

24


XXIII ENCUENTRO CORAL DETORREVIEJA

La edición del encuentro coral de Torreviejadel 2009 ha vuleto a ser espectacular. Entre losdías 13 al 16 de abril, se vivió un largo fin desemana coral con cuatro días de conciertos ylas actuaciones de siete agrupaciones coralesprocedentes de toda Europa. Este año, elconcierto de apertura se realizó la noche deljueves y estuvo a cargo de los anfitriones, laCoral Francisco Vallejos de Torrevieja. A partirde ese día, el Teatro-Auditorio acogió todos los

conciertos nocturnos en los que actuaronprimeramente el grupo “Vocal 5” de Soria,“L’Almodí, Cor de Cambra” de València, i el“Lund Chamber Choir” procedente de la ciudadde Lund, Suecia en la noche del viernes. En lagala del sábado actuaron los grupos “VoicesUnlimited” de Salzburgo, Austria; el Coro “Cittàdi Roma”, procedente de Italia y el CoroFemenino Virgo, junto con la Orquesta de laUniversidad de Vilnius, procedentes de Lituania.

El pasado domingo 19 de Abril el coro LilloJuan de la Asociación Cultural Ball i Art tuvoel honor de acompañar al Capitán yAbanderado General del Bando Moro(perteneciente a la comparsa Tuareg), en suentrada por las calles de San Vicente delRaspeig (Alicante) cantando en directo lamarcha "Paco y Carmen" compuesta por D.Francisco Amat y acompañados por la Banda"La Armonía".

Para todos nosotros, incluida nuestradirectora Patricia Peinado Brotons era unimportante reto, pues nunca en nuestro pueblose había hecho algo igual, cargados de mucha responsabilidad y algo de miedo al principio, aquínos veis montados en la plataforma haciendo lo que más nos gusta, cantar y conseguir que esedía haya sido especial e inolvidable para todos. Al final vencimos el miedo y pudimos ofrecerun buen espectáculo. Gracias a todos los que confiaron en nosotros.

"EL CORO LILLO JUAN EN LAS FIESTASDE MOROS Y CRISTIANOS"

23


CORO DEL COLEGIO MARNIACTÚA EN DISNEY Y FUTUROSCOPE

La Pasada Semana Santa, elcoro del colegio Marni quepertenece a la Asociación culturalCoro y Rondalla del ColegioMarni, realizaron dos conciertosen tierras francesas. El primero fueen Disneyland París en el teatroFantasy Festival Stage, llevandola música coral valenciana a tierrasfrancesas, así como melodías dediferentes lugares del mundo. Elconcierto fue todo un éxito, tanto

de público como de calidad musical, luego pudieron disfrutar de todas las atracciones del parque.

El segundo concierto se realizó en el parque temático Futuroscope en el Teatro Optique, aligual que en el anterior el público disfrutó del buen hacer musical del grupo y de diferentesmelodías valencianas, españolas y del folklore de otros países. Los componentes del coro hicieronparticipar al público asistente con sus canciones de una forma interactiva, rompiendo así lasbarreras del idioma ya que la música es un idioma universal. Los directores musicales de estaAsociación coral son los profesores responsables de música del colegio Marni José Luis Saíz yJosé Ramón Peinado.

22


UN ANY DE LACORAL POLIFÒNICA

CIUTAT D’ALZIRA

Estimats amics de la Federació de Cors: Desd’aquestes ratlles volem presentar-vos a lanostra coral. El calendari d'activitats de la CoralPolifònica Ciutat d'Alzira, agrupació amateurdes de la seua fundació en 1986, ho podemresumir així: al Gener preparem algunespartitures noves que ens serviran per enriquirel nostre repertori tant del cant popular comde la polifonia religiosa, que es la nostraespecialitat.

La primera activitat la tenim en la festa dela Mare de Déu de la Murta, laCANDELARIA. Una missa a quatre veus iuna Ave Maria, a capella, de les diverses quetenim al nostre repertori, adornen la celebració.

Al Març preparem el Concert de SetmanaSanta i col·laborem en l'esplendor dels festesfalleres amb la “Missa Pontificalis” de L.Perossi i la interpretació, al final de la mateixa,del cor de Nabucco, “Va pensiero” de Verdi.

A l'Abril, obrim com a pòrtic de la SetmanaSanta amb el CONCERT SACRE en laParròquia de Sant Joan, que compartim ambuna altra coral amiga i amb les millors partituresque tenim en el nostre repertori. També hemcomençat des de fa tres anys una activitat queconsisteix en la interpretació de motets en elsdiferents DOSSELS tradicionals de la SetmanaSanta Alzirenya. El cant polifònic religiós sonaen el silenci d'eixes nits com autèntiquesoracions de vigília esperançada amb la Pasqua.

Maig l’iniciem amb una Missa a la LlarTeresa Jornet a la Mare dels Desemparats iamb un mini concert de cançons popularsdedicat a les persones majors. Així ja anempreparant el CONCERT DE PRIMAVERA delmes de Juny i al qual també invitem a una coralamiga.

Al Juliol assagem i tanquem el mes amb laMissa Solemne als Sants Bernat, Maria i Gracia,PATRONS d'Alzira. A l'Agost, descansem. AlSetembre, assagem i actuem en la Missasolemne a la Patrona d'Alzira, la Mare de Déu del Lluch.

A l'Octubre, i Novembre, preparem dosactuacions importants per a la nostra coral:elCONCERT DE NADAL que compartim ambuna altra coral i el solemne TEDÈUM del dia30 de Desembre, en la commemoració del'Alliberament d'Alzira pel Rei Jaume I. Enaquest acte ja hem interpretat el de ManuelCliment, el Gregorià i el Guaraní.

Totes aquestes activitats les adornem ambalgunes contractacions per a bodes i festes, enels quals sol ser l'estrela el “Pater Noster”d'Ernesto Artal.

Tot un any construït a poc a poc, durant elsdimarts i dijous de cada setmana, de 22 a 24hrs. en els quals, a mes de disfrutar cantant,ens rejovenim, participem en la vida de laciutat, evitem la pèrdua de memòria i aportemart i cultura als nostres conciutadans.

La nostra Coral està coordinada per JorgePalau com a president de l’entitat cultural i perJose Luis Palomares com director i mestred'una coral, la mitja d'edat de la qual ja és pera considerar.

Coral PolifònicaCiutat d´Alzira

Dentro de los actos organizados por laJunta Central de Semana Santa deBenetússer, la Coral “Mare de Déu delsSocors” ofreció un concierto de músicasacra el 4 de abril en la parroquia deNuestra Señora del Socorro. Esteconcierto se enmarcó dentro del programade celebraciones de la Semana Santa, yfue el preámbulo al Pregón, con el quearrancan todos los actos programadospor la Junta Central de Semana Santa.

En el concierto el Coro interpretó obrasde polifonía religiosa de grandes maestroscomo Michael Haydn, N. RimskyKorsakov o G. Tartini, entre otrosdestacados compositores. La coral cuentacon casi 200 conciertos desde su fundación en 1987, bajo la dirección de su fundador MiguelPons García.

CONCIERTO SEMANA SANTA DE LACORAL “MARE DE DÉU DELS SOCORS”

21


Quart de Poblet no ha deixat de tindremolta i bona música coral enguany. ElFestival organitzat per l’Orfeó Veus Juntesha arribat a la important fita de la seua XXIedició, i sempre con un gran nivell dequalitat. El 2 de maig, a l’església de laPuríssima Concepció, de Quart de Poblet,poguérem assistir a la presentació enValència de la Coral Cantiga de Barcelona,una prestigiosa coral que va oferir unprograma de polifonia sacra policoral, es adir, polifonia religiosa a més de quatre veus,o bé per a doble cor a l’estil renaixentistavenecià (cori spezzati) o bé amb divisi decadascuna de les parts.

Basada en l’estereofonia que ens ofereixla policoralitat i en les diverses possibilitatsque ens obri amb relació a la col·locaciódel cor i dels coralistes respecte del públicoferint a l’audiència uns efectes sonorsoriginals, diversificats i sorprenents. Elprograma que interpretaren va ser “Ave

regina coelorum” de T. L. de Victoria,“Regina coeli lætare” de J. Cererols, “Hearmy Prayer o Lord” de H. Purcell la “Missaen mi bemol major”, op. 109 de J.Rheinberger, i “l’Ave Maria”, op. 23/2 deF. Mendelssohn amb Victor Valls, a l’orguei dirigits per Josep Prats.

XXI Festival Coral de Quart

20

El passat estiu, la nit del 4 de juliol, es varealitzar el tercer encontre coral de la Valldignaorganitzat pel Cor de Cambra Quinzedemarç ion es va trobar amb tres altres corals, la CoralPolifònica Marinyen de Tavernes de la Valldignai dos corals convidades de Catalunya com vanser el Cor Aquae d’Amposta i el Cor CantusFirmus de Centelles.

Un marc incomparable com és el Reial Monestirde Santa Maria de la Valldigna va acollir unamagnífica vetlada coral que va contar amb lacol.laboració de la Mancomunitat de laValldigna i la Fundació Jaime II el just. Cadacoral va interpretar quatre obres, amb peces depolifonía i obra popular i tots junts oferiren unhomentage a A. Dvorak cantant tots plegats elCant Comú.


III ENCONTRE NACIONALDE CORS DE LA VALLDIGNA

Cor Cantus Firmus de Centelles

Coral Polifònica Marinyen de Tavernes de la Valldigna

Cor Aquae d’Amposta

Cor de Cambra Quinzedemarç


La Universitat recupera el compositorSalvador Giner en el concert d’obertura

19

La Universitat de València inicià el seu cursacadèmic amb un concert d'obertura que enguanytindrà lloc el dia 14 d'octubre a les 20.15 hores ala Sala Iturbi del Palau de la Música de València.En aquesta ocasió i sota l'epígraf Obres de SalvadorGiner recuperades a l'arxiu de la Societat CoralEl Micalet, la Universitat presentà al públic quatreobres recuperades de l'insigne compositor valencià.

Amb motiu de la preparació del centenari de lamort de Salvador Giner Vidal, que tindrà lloc l'any2011, el concert d'obertura d'aquest curs s'emmarcaen el projecte de recuperació del patrimoni musicalde Salvador Giner (1832-1911), impulsat per laSocietat Coral El Micalet, de la qual Giner foufundador, desenvolupat pel Patronat d'ActivitatsMusicals de la Fundació General de la Universitatde València i finançat per l'Ajuntament de València.

Fruit de cinc anys de treball conjunt, la Universitatha programat aquest concert amb quatre obres deSalvador Giner que s'han recuperat en el marc delprojecte de recuperació dut a terme per les tresinstitucions i dirigit pel musicòleg Vicente Galbis."La base d'aquesta activitat és, precisament, el llegatde les partitures i altres tipus de documents que elcompositor llegà al Micalet i que la Societat Coralha conservat durant dècades". Per a Galbis, un"element imprescindible del projecte és larecuperació i la difusió pública de diverses obresde Giner que no s'han interpretat des de la mort del'autor valencià. Es pretén, a més, que siguen obresllegades pel compositor al Micalet i que il·lustrenparcel·les poc conegudes de la seua producciómusical".

La intenció de presentar obres pràcticament inèditesapareix, segons Galbis, "quasi com una obligació,ja que Giner, a més de ser un dels compositorsvalencians més coneguts de la seua època, ha quedatcom a referent en la música espanyola de les últimesdècades del segle XIX i primers anys del XX. Enrealitat, després de la seua mort s'ha interpretat unnombre molt reduït d'obres de les més de quatre-centes que integren el seu corpus creatiu".

El director de l'Orquestra Filharmònica de laUniversitat, Cristóbal Soler, coincideix en eldiagnòstic: "Suposa un honor per a la Universitatrecuperar la música de Salvador Giner. En aquestconcert recuperem peces pràct icamentdesconegudes, segurament no s'han interpretat desde la seua estrena, cosa que contribuirà a conèixerl'àmplia producció d'aquest important creador."

El concert va estar dividit en dues parts, unaeminentment orquestral i una altra simfònic-coral,i pretén mostrar, la gran versatilitat del músicvalencià, capaç de tocar tots els gèneres, des delsmotets corals a la música simfònica, passant perles diferents vessants de la música escènica, ambòperes i sarsueles.

A més, i atès que aquest concert s'emmarca en elprojecte de recuperació del patrimoni musical deSalvador Giner (1832-1911), impulsat per la SocietatCoral El Micalet, l'Orquestra Filharmònica de laUniversitat de València i l'Orfeón Universitario deValencia estaran acompanyats per músics de lesagrupacions corals i simfòniques d'aquesta societat,com són la Coral Giner i la Jove Orquestra SalvadorGiner.


18

La Coral Santísima Trinidad de Valenciadirigida per Carmina Moreno, va organitzar almes de juny un interessante programa deconcerts anomenat Händel-Jenkins. El dia 21de juny actuaren a la Casa de la Cultura deBétera i el 24 de juny al teatre Capitolio deGodella, acompanyats per l’orquestra “MúsicaCordis” baix la direcció de Carlos MarquinaDomínguez, presentant un concert homenatgea dos compositors separats per més de dos-cents anys, però que tenen en comú l'haveraconseguit el reconeixement del seu públic.

El mèrit de Händel (1685-1759) rau en haversigut modern i amb èxit en vida i després dela seua mort. El motiu, la gran qualitat de laseua música, capaç d'emocionar l'oient noiniciat i al músic més experimentat. Esta qualitatés pròpia i exclusiva dels grans compositors

de què forma part sens dubte. El gal·lés KarlJenkins (1944) és un músic prolífic. El seu èxitva arribar amb el projecte Adiemus, músicaque encarna el concepte global actual amborquestra simfònica, ritmes ètnics, cor, idiomainventat i catalogat com a música culta i popal mateix temps. Amb ritmes que es repetixende manera persistent sense arribar alminimalisme o música repetitiva, i unaharmonia tonal.

El Programa va consistir en obres de Handelen la primera part: Concerto Grosso Op.6 nº1, Lascia ch’io pianga de l’ópera Rinaldo ,Come And Trip It (L’Allegro) i CanticorumJubilo. En la segona part obres de Jenkins com:Paladio Concerto grosso i Adiemus II.

CONCERTHANDEL -JENKINS

2 0 0 9

Coral SantísimaTrinidad de Valencia


La Coral Belles Arts de Sabadellcampió del Certamen Fira de Tots Sants

17

La Fira de 2009 va concloure amb el CertamenCoral. Als 29 anys s’ha consolidat com un concursesperat i al temps desitjat, un certamen que a més,es pot seguir a través de Ràdio Cocentaina i a travésd’internet. Tres van ser les corals participantsprovinents del nord, centre i oest: Eskifaia Abesbatzad’Hondarribia, Matrium Cantat de Madrid i CoralBelles Arts de Sabadell, els tres grups competienper un primer premi de 3.000 euros que a més, ésel passaport per participar en el Firacor, un segonpremi de 1.800 euros, un tercer de 1.200 euros i unansiat premi del públic dotat amb 600 euros.

Però el Certamen ha sigut molt més, perquè abansdel mateix, dos professors infantils de música, Maneli Patricia (membres de Discantus) van passar pelstres col·legis contestans fomentant el cant coral enuns tallers per a xiquets que s’han convertit en unaactivitat extraordinària i divertida per als menutsque veuen com la seua veu és també un instrument.

Puntualment a les 7 del 7 de novembre s’obria elteló del Centre de Cultura El Teular i ho feia ambla presència d’un dels grans comunicadors de lamúsica: Fernando Argenta, conductor, durant moltsanys, del programa de Ràdio Clàssica “Clásicospopulares” i del programa televisiu “El Conciertazo”.

Va iniciar el Certamen la coral Eskifaia Abesbatzadirigida per Gorka Aierbe, els bascs que sempre aCocentaina han triomfat; els segons en xafarl’escenari varen ser els madrilenys, Matrium Cantatdirigits per Javier Blanco i tancaren el concurs laCoral Belles Arts de Sabadell. Els tres cors, obrirenla seua actuació amb “Melodia al vent”, una obracomposada exclusivament per al Certamen i quetots els presents esperaven escoltar per la curiositatde la mateixa, ja que com bé saben, la peça teniaunes certes versemblances amb l’immortal “Paquitoel Chocolatero” unint-se així el Certamen als actesorganitzats per celebrar el centenari del naixementde Gustavo Pascual. L’obra va ser encarregada alcompositor Ignacio Yepes sobre una bonica lletradel poeta contestà Vicent Valls que evocava eldespertar i el sentir de la festa.

A l’hora del descans, el Certamen comptà enguanyamb la participació del cor de la Fecocova dirigitper Ramón Gil Tárrega qui al temps era membredel jurat.

El primer premi en desvetllar-se va ser el del públicper el Matrium Cantat de Madrid, i els catalans, lacoral Belles Arts de Sabadell varen ser els guanyadorsd’aquesta edició.

Mari Nieves Pascual

Coral Belles Arts de Sabadell

VINT ANYS AMB TU…


16

De vegades, la vida ens ofereix alguns dies moltbonics… De vegades, la vida, ens regala momentsinoblidables… El passat dissabte 24 d’Octubre, elCor de l’Eliana celebrava el primer concertcommemoratiu del seu vinté aniversari amb el títol“Vint anys amb tu”… I, per l’ocasió, es va prepararun preciós espectacle amb cançons corresponentsa alguns dels seus muntatges més representatius…

A l’Auditori de l’Eliana, plé d’amigues i amics,i al llarg d’una hora i mitja es va fer un passeig enel temps, recordant eixos treballs que li han donat,al Cor de l’Eliana, el calificatiu de ser un cororiginal, innovador i diferent… Amb una magistraldirecció de Juli Hurtado i amb l’extraordinàriaparticipació al piano del nostre benvolgut AdriàGràcia, el Cor de l’Eliana va recordar, com deia elprograma, “les cançons que ens agrada cantar, queens han fet crèixer, que ens han fet somniar, quehan nascut amb nosaltres i ja son part de la nostrahistòria”…

Al llarg d’una hora i mitja el públic va podergaudir diferents cançons escrites per alguns músicsamics del Cor de l’Eliana… Així, al programa ientre d’altres, hi havia inclosa una dolçíssima versió

de “Moon river” harmonitzada per Manuel PérezGil, l’emotiva cançó “Mira quines històries”pertanyent a l’espectacle “Caminem sense papers”de Paco Medina, el tema “Poble” de la “CantataJubilar” escrita per Antoni Ferrer i Vicent Ronceroamb motiu del 50 aniversari de l’Eliana com apoble independent, el preciós bolero “Contigo enla distància” amb una magistral harmonització deJesús Debón i les composicions de Vicent Rozalén“T’estime tant” i “Els amants” sobre el poema, delmateix nom, de Vicent Andrés Estelles…

En concloure el concert, unes sentides paraules,ens vàren recordar l’importància que han tingut itenen, al Cor de l’Eliana, la seua presidenta XeloGarcía i el seu director, l’estimat mestre i amic,Juli Hurtado… Sense cap dubte, una altra nit màgicade música i sentiments on, el Cor de l’Eliana, vatornar a fer realitat la fantasia…

Vicent Rozalén


Al llarg de l’any 2009, l’Escola Coral de Quartde Poblet ha realitzat una gran quantitat deconcerts i actes per a commemorar el XXVaniversari de la seua creació. Des del concertamb antics, festivals i concerts amb grans corsamics. Hi ha que destacar l’organització del “IEncuentro Mundial de Coros” amb laparticipació dels cors “Gaudeamus Korala (deGernika – País Vasco), Coro Infantil UENSA(de Isla Margarita – Venezuela) i la Coral Virelaide la Escola Coral de Quart de Poblet (Valencia).Un treball molt intens i que demostren la grantasca que realitza una de les nostres millorsescoles corals. Des de la Fecocova vos doneml’enhorabona.

XXV ANIVERSARIDE L’ESCOLA CORAL DE QUART DE POBLET

15

Cuando un día nos preguntaron a mi amiguita y a mi… “Si hicieran un coro de niños, ¿os apuntaríaisa cantar?” Sin duda dijimos: ¡¡¡Sí, claro!!! Y ciertamente no sabíamos lo que iba a significar esarespuesta.

Dijimos SÍ a cantar, sin pensar que cuando hicimos la prueba de voz, nos llegó la carta de admitidas,y se nos citó al primer ensayo el 3 de diciembre de 1983, iba a empezar esta Escola Coral que estácelebrando su 25 cumpleaños.

Dijimos SÍ a cantar, sin imaginar que significaría también un SÍ a reír, a jugar, a viajar, a conocerpersonas, a hacer amigos de verdad, a compartir, a llorar, a aprender, a disfrutar, a crecer, a amarla música, a amar la Escola Coral.

25 años han pasado. Muchos recuerdos y muchas historias que cada uno lleva dentro en su memoria.25 años que han sido posibles gracias a muchas personas: En primer lugar, a nuestros padres yfamiliares que nos han acompañado en los conciertos, nos han esperado, nos han despertado parano llegar tarde a los ensayos, nos han aplaudido,… Al público de cada concierto, pues siempre nosha regalado un aplauso y una sonrisa.

A todos y cada uno de los 1.400 coralistas que han pasado por la Escola Coral, a los monitores, alos directores, a las presidentas y a nuestro presidente Rafa.A TODOS, GRACIAS Y FELIZ 25 ANIVERSARIO

CARTA DE UNA EXCORALISTA

Ana Monzó

La Coral Juvenil “Sant Sebastià” va ser fundadal’octubre de 1984 per En Llorenç García Morillas,Director Honorífic de l’entitat, amb el propòsitd’acollir als components de la Coral Infantil“Misericordia” que, una vegada superada l’edat de14 anys, es veien obligats a deixar-la. El 23 dedesembre d’aquell mateix any va realitzar el seuprimer concert al II Certamen de CançonsNadalenques organitzat per la Coral Infantil“Misericordia”, certamen en què ha continuatparticipant tots els anys.

Al llarg d’aquests 25 anys, la coral ha realitzatnombrosos concerts per la Comunitat Valenciana,Catalunya, País Basc, Cantabria, Navarra, Aragó,Múrcia, Andalucía i Castella la Manxa, i ha sortitfora d’Espanya actuant al sud de França. Anualmentparticipa als Festivals de Cors que la Federació decors de la Comunitat Valenciana organitza des de1999.

La Coral Juvenil “Sant Sebastià” ha participatals més importants festivals corals d’àmbit estatal,com ara al Certamen de la Canción Marinera deSan Vicente de la Barquera (Cantabria) els anys1985 i 1989, el festival de la Canción Aragonesapara masas corales de Ejea de los Caballeros(Zaragoza) al 1987, 1988 i 1998, el XXXIVCertamen Internacional de Habaneras y Polifoniade Torrevieja (Alacant) l’any 1988, el Certamende la Canción Marinera Juvenil de Portugalete

(Biscaia) al 1992 on aconsegui el tercer premi i al1993 i el Certamen Nacional de Villancicos yPolifonia “Villa de Rojales” (Alacant) al 1997.L’any 1999 va asistir al XIX Certamen de Habanerasde Totana (Múrcia) i al XIX Certamen Coral “Firade Tots Sants” de Cocentaina (Alacant). El 15d’octubre de 1994, en la celebració del seu 10èaniversari, interpretà juntament amb totes les coralsi banda de música de Vinaròs i una coral deBenicarló l’extraordinària obra Carmina Burana deCarl Orff.

L’any 2002, i sota la direcció de Pietat Gandiai Judith Ferreres es crea la secció jove de la coraljuvenil per tal d’acollir als xiquets i xiquetes de 12anys que acabaven l’escolaritat obligatòria i esveien obligats a abandonar les seues corals infantils.El passat any 2004 i en motiu de la celebració delseu 20è aniversari, la Coral Juvenil Sant Sebastià va organitzar a Vinaròs la VI trobada de Cors dela Comunitat Valenciana, un gran aplec coral queva reunir a una 30 de corals.

Dels darrers mèrits de la coral, cal destacar elprimer premi del concurs de nadales organitzat perl’associació belenística del Baix Maestrat i laparticipació en el Dia Valencià del cant coral coma representant de la província de Castelló l’any2007. Actualment el director de la Coral JuvenilSant Sebastià és Carlos Vives, la subdirectora JudithFerreres i la presidenta Pietat Gandia.

XXV Aniversaride La Coral Juvenil “Sant Sebastià”


14

13

Act iv i tats FECOCOVA

DIA VALENCIA DEL CANT CORALEl mes d’octubre, mes de les celebracions oficials

de la Comunitat Valenciana és també el mes de lescelebracions corals de la Federació. I com dia dereconeixement a totes les corals que realitzen aquestaimportant faena. La Federació de Cors de laComunitat Valenciana, eix vertebrador de lesagrupacions corals valencianes verdaders focusd'irradiació cultural-, ha instituït el Dia Valencia delCant Coral com a reconeixement generalitzat a totsels cors valencians i als coralistes que anònimamenti desinteressadament fan possible la puixança de lamúsica coral. La sala de la Beneficència de Valènciava acollir aquesta edició amb la participació de lescorals: Sant Jaume de Vila-real, Grup Polifònic ArsNova de Xàbia i Orfeó Borja de Gandia, enrepresentació deis cors de cadascuna de les tresprovíncies germanes.

El cant coral ha segut una de les manifestacionsmés antigues del esser humà, en la seua necessitatd'expressar els seus sentiments i vivències en formacol lectiva, a través del instrument més pròxim iimmediat que posseeix: la seua pròpia veu. Hem de

contribuir a mantindre viva la flama que alimentala nostra expressió, legat preciós que ens han deixatels nostres antecessors i que nosaltres, directors,dirigents i coralistes, hem pres com a fonament deisnostres particulars projectes existencials entorn delcant col·lectiu.

Coral Sant Jaume de Vila-Real dirigit per AlfredoSanz Corma presentà obres actual de música popben conegudes.El Grup Polifònic Ars Nova de Xàbiadirigits per Tere Erades i Sart va interpretar dosobres de folklore popular i altres dos obres de musicapop, harmonitzades per la mateixa directora. L’OrfeóBorja de Gandia, dirigit per Isidro Alemany Sanchisva interpretar obres de cantautors (Raimon, Serrat),més l’Agnus Dei de Barber. I per tancar el CorFecocova baix la direcció de Josep Ramon GiI-Tárrega va interpretar una primera part d’obressacres contemporànies i una segona part folklorevalencià, a més de l’estrena de l’obra guanyadoradel X concurs de composició “De tu canciónmarinera” de Javier Costa Ciscar.

El domingo 13 de diciembre se volvió a celebraruna de las actividades más entrañables de las queorganiza la Federació de Cors. Ya casi con las fiestasnavideñas en la puerta, veinte coros de la Federaciónsalieron a las calles de la ciudad de Valencia paraofrecer conciertos en diferentes lugares públicos dela ciudad.

Especialmente centrado en “Ciutat Vella” y suscalles, los alrededores de la catedral, la Plaza de laVirgen, la plaza de San Lorenzo de les CortsValencianes, la porta del Palau de la Generalitat ola Plaça de Sant Jaume, o el centro arqueológicoL'Almoina, fueron los improvisados escenarios denuestros coros. En ellos se interpretaron obraspopulares, y por supuesto villancicos y“nadalenques” tradicionales, un repertorio queencandiló al improvisado público que, atraído porlas voces, se paraba a escuchar.

La circunstancia de este año fue la lluvia y elviento que llegó a comprometer seriamente larealización de la actividad. Pero durante una hora,los coros fueron desafiando al tiempo e interpretandosus piezas, para acabar reuniéndonos en un magnífico

Canto Común, que en lugar de realizarlo en la puertade la Basílica de Nuestra Señora de losDesamparados, fue albergado por la Catedral. Allítodos los coros conjuntamente interpretaron “AdesteFideles” arreglado por Reading y “Noche de paz”de Grüber. La dirección del canto común corrió acargo de un director elegido mediante sorteo.

Así pues, posteriormente, a las 19h. 30m serealizó el tradicional Concierto de Navidad ofrecidopor el COR de la FECOCOVA en la muy cercanaIglesia de Santa Catalina y en el que el Cor de laFederació volvió a ofrecer un interesante programa,conjugando piezas clásicas y contemporáneas, todoello con una magnífica interpretación.

NADAL AL CARRER: ENTRE LLUVIA Y VILLANCICOS

12

TROBADA

XI

INFANTIL BORRIANA

11

ENTREVISTES

NOM: Beatriu Farach Pérez

Coral: Agrupació Coral de Benidorm, presidenta.

Quants anys dus cantant? 28 anys en la mateixacoral, des de la nostra fundació.

Últim projecte que heu fet en la coral? LaSetmana de Música Sacra de Benidorm que portaXIII edicions i un Aplec Coral a juliol amb altres3 corals. Estem treballant en l’estrena de l’òpera“Las horas vacías” de Ricardo Llorca.

Digues una de les teus obres corals preferides:El Rèquiem de Fauré.

Què ha estat lo millor de la Trobada? Laconvivència i conèixer altres cors, cantar junts,la sonoritat de cantar tanta gent junta,...

Una suggerència a la Federació? Intentarcelebrar actes conjuntament entre més corals. Ide broma, però si acabem a les 21 hores, onsoparem ???

NOM: Pablo Martín

Coral: Gregorio Gea

Quants anys dus cantant? Porte 19 anys, i tambécante a l’Orfeó Universitari, i al cor de cambraAngelus.

Últim projecte que heu fet en la coral? Viatge alsud de França, cantar amb la coral de Palamós. ElXV aniversari del cor i un concert al Palau.

Digues una de les teus obres corals preferides:el Rèquiem de Mozart i especialment el Cor dePastorets de “Rosamunde” de Schubert

Què ha estat lo millor de la Trobada? El soparde germanor, la convivència. Unir-se cantant, sensemés requisits i sense mínims de qualitats, trobar-se cantant com a valencians i com a poble que som.

Una suggerència a la Federació? Una queixa ala SGAE per cobrar allò que no toca.



10

NOM: Chelo Sanchis Sempere

Coral: Directora Coral Ibense

Quants anys dus cantant? 10 anys, des de lafundació.

Últim projecte que heu fet en la coral? Gravaciód’un CD amb una selecció del Carmina Buranade Orff.

Digues una de les teus obres corals preferides:M’agrada Victòria, el rèquiem de Mozart. M’agradamolt Fauré: Le Cantique de Jean Racine o el seuRèquiem.

Què ha estat lo millor de la Trobada? Laconvivència i el cant al carrer, vore com s’apropala gent i viu algo que no coneixia.

Una suggerència a la Federació? Intentar aplegara les províncies com Alacant, a voltes és difícilparticipar en la Federació que ens queda massalluny.

NOM: Francesc Gamón Olmos

Coral: Director Coral de Montcada

Quants anys dus cantant? Com director 4 anys,però acompanyant des dels 13 anys.

Últim projecte que heu fet en la coral? “Unanit d’òpera”, que és una antologia de peces coralsper a ópera amb altres dos corals més.

Digues una de les teus obres corals preferides:És il·limitada, però m’apassiona el Messies deHaendel.

Què ha estat lo millor de la Trobada? El Cantal Carrer per València i la cloenda a tot un Palaude la Música de València.

Una suggerència a la Federació? No, nomésagraïments i felicitacions per tot allò que fa: laformació, les Trobades, El Cor Fecocova, per lesajudes,...

ENTREVISTES

9


ENTREVISTES

NOM: Vicent Tamarit

Coral: President de la Coral Ibense

Quants anys dus cantant? 10 anys, des de quees va fundar.

Últim projecte que heu fet en la coral? Inaugurarla Seu de la Coral, Organitzar la Pre-Trobada iel concert extraordinari de les Festes de Morosi Cristians.

Digues una de les teus obres corals preferides:Messies de Haendel i l’Alleluia!

Què ha estat lo millor de la Trobada?L’organització i el companyerisme de totes lescorals.

Una suggerència a la Federació? Intentardeslocalitzar-les de València i trobar mésajuntaments implicats.

NOM: Miguel Àngel

Coral: Vicent Ripollès de Castelló

Quants anys dus cantant? Uns 20 anys.

Últim projecte que heu fet en la coral? Cantar elStabat Mater de Rossini i dos misses de Mozart.

Digues una de les teus obres corals preferides:Alleluia de Randall Thompson

Què ha estat lo millor de la Trobada? La germanori unir-se amb altres persones que comparteixen elteu mateix gust e interessos..

Una suggerència a la Federació? Intentariamillorar la vinculació entre els cors i la Federació,que siga més directa i visible. Encara no som moltconscients de pertànyer a una Federació.


8

AGRUPACIÓ CORAL BENICALAPCOR HARMONIA DE L'ASS. CORAL DE PATERNACOR INTERNACIONAL DE LA U.N.E.D. - DÈNIA

CORAL DE MONTCADACORAL GENT GRAN – BENICARLÓ

CORAL IBENSECORAL VICENT RIPOLLÉS – CASTELLÓ

CORAL VICENTINA DE LAS HH. DEL TRAB. VALÈNCIAGRUP POLIFÒNIC DE BENAGUASIL

ORFEÓ GREGORIO GEA - BENIMACLETORFEÓ SUECÀ

CORO LILLO JUAN DE SANT. VICENT DEL RASPEIGCORAL STELA MARIS DE CULLERA

CORAL MESTRE LLORENÇ RUIZ DE GUADASSUARCORAL POLIFÒNICA DE MANUEL

CORAL GARCÍA JULBE DE VINARÒSCORAL JUVENIL SANT SEBASTIÀ DE VINARÒS

CORAL POLIFÒNICA BENICARLANDAAGRUP. CORAL DE BENIDORM

COR POLIFÒNIC CIUTAT DE XÀTIVA

TROBADADE CORS

2009AGRUPACIONSC O R A L SPARTICIPANTS


7

XI TROBADA DE CORS MIXTESDE LA FECOCOVA

El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre es va celebrara València ciutat la XI Trobada de Cors Mixtes. Unavolta més aconseguirem fer de la Trobada una de lesactivitats més impressionants de la Federació: 20corals participants: 3 de la província de Alacant, 5de la de Castelló i 12 de València, participaren en uncap de setmana ple de música i fraternitat coral.

La programació d’activitats començà el dissabtea les 17 hores amb una recepció dels cors a la portade la Llotja. Per participar posteriorment a les 17,45en la missa cantada en Església de “Santos Juanes”per la Coral Ibense. En la mateixa església es donàla benvinguda oficial i el repartiment de records ales corals participants. Després a les 19,30 començàel Cant al Carrer pel centre històric de València perterminar el dia a l´Institut del Carme on es realitzàel Sopar i la festa de confraternitat amb ball inclòs.

El Diumenge, de matí es va començar amb l’Assaiggeneral de les obres de Cant Comú que es va realitzaral Patronat de la Joventut Obrera de Benimaclet, seude l’Orfeó Gregorio Gea i ja de vesprada després defer un xicotet assaig general de les obres començàa les 19:30 Al Palau de la Música de València elConcert de cloenda.

Aquest concert de cloenda va ser especialmentemotiu. El Palau de la Música va mostrar unaassistència de públic magnífica, amb prop de milespectadors. La Trobada començà amb el recitatiud’un poema de Mario Benedetti, mort recentment, ique podeu trobar en la contraportada de la revista.Immediatament començaren els concerts de les setzeagrupacions corals organitzades en tres grups de lesPretrobades, oferiren tres bons concerts, amb pecesde música popular. Posteriorment actuà el Cor de laFederació, que a més de la seua qualitat, va estrenaruna peca del propi director Gil-Tàrrega amb un textde Mario Benedetti , el poema “Sirena”; i l’obraguanyadora en el X concurs de composició “Aravindrà Pasqua” de José Miguel Sánchez al que se liva recordar especialment als dos mesos de la seuamort en un fatal accident.

Però els homenatges no havien acabat. Tots elscoralistes plegats, que no cabien entre l’escenari, lescadires del cor i pujats fins a les escales de lesbutaques, tots els coralistes conjuntament interpretarenl’obra “Al Vent” de Raimon de la qual es celebravael 50 aniversari de la seua composició. Prop de milcantaires interpretaren esta bonica obra de la novacançó, que ja forma part de la nostra memòria musical.Per acabar, el Messies de Haendel tancà aquestagloriosa nit de cors

Cant al carrer, fora l'esglesia.

Cant al carrer.


6

CENTENARI DE L’HIMNE A VALÈNCIA

El dia 22 de maig es va celebrar a l’alberedaun concert homenatge al centenari de la composicióde l’Himne a València pel mestre Serrano. Aquestacte va estar organitzat pel Institut Valencià de laMúsica i va col·laborar la Federació de Cors ambles corals i coralistes que volgueren afegir-se. Laparticipació de músics va ser multitudinària, tanten músics de banda com en coralistes.

L’Himne de València data de 1909 i es va realitzaramb motiu de l’exposició regional valenciana queva organitzar l’Ateneu Mercantil. L’obra s’estrenàeixe mateix dia 22 de maig i va agradar tant que per aclamació quedà com a Himne, primer de la regiói més tard de la Comunitat Valenciana.

Un any més, la Federació de Cors ha convocat el premi de composició de música coralque du el nom del nostre entranyable Paco Llàcer. La convocatòria és en dos modalitats, deveus mixtes i vues blanques, amb una mateixa dotació econòmica de 2.000 €, trofeu, i l’estrenade dita obra en la Trobada de l’any següent.

Reunit el jurat del concurs de composició, compost en aquesta ocasió per Gil-Tàrrega,Sergi Bosch i Juan Luis Martínez, el resultat ha estat declarar guanyadores les obres: “ElSilbo de la Llaga perfecta” composta per Héctor Oltra García d’Alboraia, en la modalitat decors mixtes i l’obra “Ametller” del compositor Carles Valls Pons, de Pla de Santa Maria deTarragona.

XI CONCURS DE COMPOSICIÓ PACO LLÀCER

CURS DE DIRECCIÓ DE LA FEDERACIÓ

Al mes de febrer es realitza una nova edició del curs de direcció coral organitzat per la Federacióde Cors de la Comunitat Valenciana, i que aplega a la seua novena edició. Mantenint la bona estructurad’altres anys s’ofereixen dos nivells, un nivell inicial per a persones que comencen en la direcció, mestreso estudiants de música, i un segon nivell dirigit a directors de cor amb experiència . A més hi haurà unCor piloto, al que es poden apuntar coralistes amb una bona lectura i que desitgen entendre millor lestècniques de direcció.

Els dies de realització son els caps de setmana 6 i 7 de febrer i 13 i 14 de febrer, i es realitza alConservatori Professional de Velluters de València. El professorat del curs son Josep Ramon Gil-Tàrrega,Juan Luis Martínez i Carmen Botella en la tècnica vocal. Tots els membres de cors federats comptaranamb una beca del 50 % del preu del curs, i el curs té el reconeixement de la Direcció General pertinentde la Conselleria d’Educació per al reconeixement de les hores de formació.


5

Estimada Amanda,

Com estàs? Com va la feina? Espere que tot moltbé i que el nou país t’haja rebut com et mereixes. Ja t’hassituat a la nova ciutat? Has conegut gent? Estàs cantanta algun cor? Ací al Cor Fecocova estem preparant elconcert de Logronyo. Recordes que l’octubre passat esva demanar al cor que cantara un oratori que s’haviacomposat expressament per al V centenari de la mort deSant Francesc de Paula, patró d’Alaquàs? L’obra, queens va dirigir el mestre Juan Luís Martínez, va resultarun èxit, i entre el públic que omplia fins l’últim racó delclaustre del Castell estava el president de la Federacióde Cors de la Rioja. Va ser arrel d’allò que més tard ensconvidaven al Cor a participar en el XXVII Ciclo deMúsica Coral de la ciutat de Logronyo.

Per a aquest concert, Piru, junt amb Sergi, vanproposar un programa ben variat, amb compositors queanaven des del segle XVI fins al present segle, cosa quedificultava tot el concert. Perquè ja saps que cada peçaexigeix canviar de caràcter, d’idioma, de color, de segle,d’idees! I que amb cada director es treballa d’una manerai el cor pot arribar a sonar molt diferent. A més Carmeva decidir canviar el mètode de treball i ens feu treballarper quartets, és a dir, que mentre el cor assajava a l’alberg,ella s’enduia una persona de cada veu i els feia treballarcol·locació, empastat, color, afinació, unes sessions detècnica vocal d’allò més encertades! Ens hem redescobertles veus, les nostres i les dels companys. Amb 2 caps desetmana d’assaig ens vam aprendre el concert, i cap aLogronyo que se’n vam anar matí matí del dia 16 demaig, amb ganes i diversió. El lloc del concert, l’auditorimunicipal de Logronyo, ens va rebre amb una provaacústica i una vocalització, amb el temps just per vestir-nos com a borinots i eixir a cantar. Val a dir que nohavíem assajat com eixir i disposar-nos a les tarimes queens havien preparat, però hauries d’haver vist l’Anna ila Cristina, allò pareixia un concurs de miss univers!

Però una vegada Piru ens va indicar obrir carpetes...,silenci..., atenció..., respirem... Passàrem del segle XVIfins el XXI com si els haguérem viscut. Canviant dedirectors, peces amb i sense piano, en llatí, italià, francès,alemany, valencià... I la música va sonar per a plaer delsque escoltaven, que sembla van quedar encantats.L’organització a Logronyo es va portar genial ambnosaltres, no només l’allotjament era encertat, sinó queens van portar de soparet i a passejar la nit. Lesexplicacions del nostre acompanyant Manuel María vanallargar l’estada a Logronyo, ho vam passar rebé i ensvan deixar el gust d’haver fet un bonic viatge queguardarem al cor.

Després de Logronyo vingué el descans estiuenc,però a setembre vam retornar a la feina, ja que havíemde preparar molts compromisos. Jo crec, Amanda, queno hem tingut cap trimestre més enfeinat que aquestúltim de 2009. Pensa que només hem tingut 2 caps desetmana lliures aquest trimestre. Quasi a meitat desetembre vam tindre el primer cap de setmana de treball,el cap de setmana següent concert pel Dia Valencià delCant Coral a la Capella d’Alfons el Magnànim de laBeneficència; al cap de setmana següent concert al’Auditori de Benicarló i vam aprofitar l’estada pertreballar un poc més. Al cap de setmana següent, ja enoctubre, concert per una de les trobades corals de laFECOCOVA al Palau de la Música de València, on percert, vam estrenar una peça de Piru, Sirena es diu, fetaa partir d’un poema de Mario Benedetti, preciosa! I alcap de setmana següent, que ja era el pont, altre viatgei esta vegada a Roma! Te n’adones en quant de tempsvam preparar tots els compromisos? Una bogeria. Peròés ben cert, que uns dels compromisos era gran ibenvingut. I també és ben cert que aprofitem part delrepertori aprés. És impossible aprendre un concert sencerper a cada compromís si ens venen tan seguits, i a més,tenim un repertori extensíssim per només 4 anys

Clara i Israel(soprano i tenor del Cor Fecocova, respectivament)

Roma, 2009.


4

Estimada Amanda,

Com estàs? Com va la feina? Espere que tot moltbé i que el nou país t’haja rebut com et mereixes. Jat’has situat a la nova ciutat? Has conegut gent? Estàscantant a algun cor? Ací al Cor Fecocova estem preparantel concert de Logronyo. Recordes que l’octubre passates va demanar al cor que cantara un oratori que s’haviacomposat expressament per al V centenari de la mort deSant Francesc de Paula, patró d’Alaquàs? L’obra, queens va dirigir el mestre Juan Luís Martínez, va resultarun èxit, i entre el públic que omplia fins l’últim racó delclaustre del Castell estava el president de la Federacióde Cors de la Rioja. Va ser arrel d’allò que més tard ensconvidaven al Cor a participar en el XXVII Ciclo deMúsica Coral de la ciutat de Logronyo.

Per a aquest concert, Piru, junt amb Sergi, vanproposar un programa ben variat, amb compositors queanaven des del segle XVI fins al present segle, cosa quedificultava tot el concert. Perquè ja saps que cada peçaexigeix canviar de caràcter, d’idioma, de color, de segle,d’idees! I que amb cada director es treballa d’una manerai el cor pot arribar a sonar molt diferent. A més Carmeva decidir canviar el mètode de treball i ens feu treballarper quartets, és a dir, que mentre el cor assajava a l’alberg,ella s’enduia una persona de cada veu i els feia treballarcol·locació, empastat, color, afinació, unes sessions detècnica vocal d’allò més encertades! Ens hem redescobertles veus, les nostres i les dels companys. Amb 2 caps desetmana d’assaig ens vam aprendre el concert, i cap aLogronyo que se’n vam anar matí matí del dia 16 demaig, amb ganes i diversió. El lloc del concert, l’auditorimunicipal de Logronyo, ens va rebre amb una provaacústica i una vocalització, amb el temps just per vestir-nos com a borinots i eixir a cantar. Val a dir que nohavíem assajat com eixir i disposar-nos a les tarimes queens havien preparat, però hauries d’haver vist l’Anna ila Cristina, allò pareixia un concurs de miss univers!Però una vegada Piru ens va indicar obrir carpetes...,silenci..., atenció..., respirem... Passàrem del segle XVIfins el XXI com si els haguérem viscut. Canviant dedirectors, peces amb i sense piano, en llatí, italià, francès,alemany, valencià... I la música va sonar per a plaer delsque escoltaven, que sembla van quedar encantats.L’organització a Logronyo es va portar genial ambnosaltres, no només l’allotjament era encertat, sinó queens van portar de soparet i a passejar la nit. Lesexplicacions del nostre acompanyant Manuel María vanallargar l’estada a Logronyo, ho vam passar rebé i ensvan deixar el gust d’haver fet un bonic viatge queguardarem al cor.

Després de Logronyo vingué el descans estiuenc,però a setembre vam retornar a la feina, ja que havíemde preparar molts compromisos. Jo crec, Amanda, queno hem tingut cap trimestre més enfeinat que aquestúltim de 2009. Pensa que només hem tingut 2 caps desetmana lliures aquest trimestre. Quasi a meitat desetembre vam tindre el primer cap de setmana de treball,el cap de setmana següent concert pel Dia Valencià delCant Coral a la Capella d’Alfons el Magnànim de laBeneficència; al cap de setmana següent concert al’Auditori de Benicarló i vam aprofitar l’estada pertreballar un poc més. Al cap de setmana següent, ja enoctubre, concert per una de les trobades corals de laFECOCOVA al Palau de la Música de València, on percert, vam estrenar una peça de Piru, Sirena es diu, fetaa partir d’un poema de Mario Benedetti, preciosa! I alcap de setmana següent, que ja era el pont, altre viatgei esta vegada a Roma! Te n’adones en quant de tempsvam preparar tots els compromisos? Una bogeria. Peròés ben cert, que uns dels compromisos era gran ibenvingut. I també és ben cert que aprofitem part delrepertori aprés. És impossible aprendre un concert sencerper a cada compromís si ens venen tan seguits, i a més,tenim un repertori extensíssim per només 4 anysd’existència de Cor i les poques vegades que ens hemjuntat a treballar (unes 70 peces).

El viatge a Roma ja saps d’on ve, no? Recordesque quan vam anar a 21º Encuentro Coral Internacionalde Torrevieja en 2007 ens vam “enamorar” d’un coritalià? Musicanova es diu. D’aquella trobada musicalhan vingut altres relacions personals, alguna adopcióvocal i una invitació explícita a cantar a Roma amb ells.I per fi enguany ha estat possible! Un viatge increïble,per l’emoció, pel poc temps que hem tingut per preparar-lo, perquè eren 2 concerts diferents a interpretar, per tot.El viatge fou cansadíssim. Però quan dic cansadíssim,dic mortal de necessitat. Només et diré que el dia d’anada,el divendres dia 9 d’octubre, ens vam papar ni sé quantes

Concert a Logroño.

Cor Logroño.

Setembre, Benicarló.

COR FECOCOVA: Quin 2009!

EDITORIAL

3

EL FINAL D’UNA ÉPOCA?

El passat mes de novembre ens va deixar el mestre LuisBlanes. Amb ell probablement ens ha deixat l’últim granmestre dels nostres compositors. L’any anterior ens vadeixar Matilde Salvador; uns pocs anys abans tambéfaltaren els mestres Paco Llàcer i Amando Blanquer. Totsells, i alguns altres més, van ser els nostres músics, elsnostres compositors. Van ser ells qui ens deixaren moltai bona obra coral. Molts d’ells es formaren en aquellconservatori que va dirigir el mestre Palau baix l’esperitdel Patriarca Giner. Encara que no podem parlardirectament de deixebles, ja que cadascú busca el seupropi llenguatge musical, sí podem parlar d’un mateixestil, d’una personalitat, que amb els seus defectes propisde l’època, va donar aquella fornada de grans músics icompositors.

Tots ells mostraren un gran amor per la música coral.Tots ells s’implicaren amb les corals. Mai ens preguntarensi eren professionals, si el nostre treball anava a eixir alsdiaris. Sempre ens animaren i ajudaren, sempre ensdeixaren les seues partitures, fins i tot ens donarensuggerències i consells, perquè entenien la músicad’aquesta manera. En especial En Luis Blanes sempreanava als nostres concerts i sempre estigué al nostrecostat, en els primers concursos de composició o disposta l’entrevista de la Revista Cantem. Vivia implicant-sedirectament i entregat al món coral.

Segurament amb Luis Blanes s’en va tot un estil decompositors. Però la vida és imparable i no volem dirque els nous músics, que els nous compositors siguenpitjors. Ans al contrari, som ben conscients que les novesgeneracions venen molt ben formades, i amb uncompromís amb les corals ben present. Per això tambéens ha dolgut especialment el desgraciat accident de JoséMiguel Sánchez. Una mala vesprada d’estiu l’últimguanyador del premi de composició de la Fecocova vaperdre la vida. Jose Miguel ens havia rebut a sa casa ambmotiu de l’entrevista de la Federació i ens va deixarl’impressió d’un bon músic, amb molta música perescriure.

Amb tot, les noves generacions de músics i compositorsempenten amb força; amb aquells savis com a mestres,els nostres compositors actuals també ofereixen bonesobres. Esperem que ell nous compositors no quedenorfes, que continuen aquell esperit; que busquen i renovenel llenguatje coral, però que no obliden mai als cors.Especialment que no obliden la gran tasca de les coralsno professionals. Amb la gran facilitat que hi ha hui endia de mesurar tot pel diners i pel benefici que reporta,esperem que no s’en obliden de tots els coralistes quedeixen tantes hores pel seu cor i el seu poble.

Ens agradaria que no es perguera aquell cabdal deconeixements i de sensibilitat que mostraren en les seuescomposicions, i com en un mirall ple d’esperança, pugenmirar-se, millorar els seu treball i anar més lluny encara.Desitgem que el traspàs de Luis Blanes no siga el finald’una època. Segur que ell estaria agraït.

¿EL FINAL DE UNA ÉPOCA?

El pasado mes de noviembre nos dejó el maestro LuísBlanes. Con él probablemente se ha ido el último granmaestro de nuestros compositores. Ya el año anterior nosdejó Matilde Salvador; i unos pocos años antes tambiénfallecieron los maestros Paco Llàcer y Amando Blanquer.Todos ellos, i algunos más, fueron nuestros músicos,nuestros compositores. Ellos fueron quienes nos legaronmucha i buena obra coral. Muchos de ellos se formaronen el conservatorio que dirigía el maestro Palau, todavíabajo el aliento del Patriarca Giner. Aunque no podemoshablar de discípulos directos, ya que cada uno buscó supropio lenguaje musical, sí podemos hablar de un mismoestilo, de una personalidad, que con los defectos propiosde la época, nos dio aquella hornada de grandes músicosy compositores.

Todos ellos han mostrado un gran amor hacia la músicacoral. Todos ellos se implicaron con las corales. Nuncanos preguntaron si éramos profesionales, si nuestro trabajoiba a salir en los periódicos. Siempre nos animaron yayudaron, siempre nos dejaron sus partituras, incluso noshicieron sugerencias y nos dejaron su sabio consejo.Entendían la música de esta manera. En especial DonLuis Blanes siempre iba a nuestros conciertos y siempreestuvo a nuestro lado: en los primeros concursos decomposición o dispuesto a la entrevista de la RevistaCantem. Vivía entregado e implicándose directamentecon el mundo coral.

Seguramente con Luis Blanes se va todo un modo de serde compositor. Pero la vida es imparable y no queremosdecir que los nuevos músicos, que los nuevos compositoressean peores. Al contrario, somos muy conscientes quelas nuevas generaciones vienen muy bien formadas, ycon un gran compromiso con las corales. Por esto mismo,nos ha dolido especialmente el desgraciado accidente deJosé Miguel Sánchez. Una mala tarde de verano, el últimoganador del premio de composición de la Fecocova perdíala vida. José Miguel nos había recibido en su casa conmotivo de la entrevista para la Federación, y nos dejó laimpresión de ser un buen músico, y con mucha músicapor escribir.

Con todo, las nuevas generaciones de músicos ycompositores empujan con fuerza. Con aquellos sabioscomo maestros, nuestros compositores actuales tambiénnos ofrecen buenas obras. Esperemos que estos jóvenescompositores no queden huérfanos, que continúen conaquel mismo espíritu; que busquen i renueven el lenguajecoral, pero que no olviden nunca a los coros.Especialmente que no olviden la gran faena de los corosno profesionales. Con la gran facilidad que hay hoy endía de medir todo según el dinero y los beneficios quereporta, esperemos que no se olviden de todos loscoralistas que dejan tantas horas por su coro y por supueblo.

Nos gustaría que no se perdiera ese caudal deconocimientos i de sensibilidad que mostraron en suscomposiciones, y como en un espejo lleno de esperanza,puedan mirarse, mejorar su trabajo y de ir todavía máslejos. Desearíamos que el fallecimiento de Luis Blanesno sea el final de una época. Seguro que él estariaagradecido.

cantamos por el niño y porque todoy porque algún futuro y porque el pueblocantamos porque los sobrevivientesy nuestros muertos quieren que cantemos

cantamos porque el grito no es bastantey no es bastante el llanto ni la broncacantamos porque creemos en la gentey porque venceremos la derrota

cantamos porque el sol nos reconocey porque el campo huele a primaveray porque en este tallo en aquel frutocada pregunta tiene su respuesta

cantamos porque llueve sobre el surco

y somos militantes de la viday porque no podemos ni queremosdejar que la canción se haga ceniza.

Si cada hora viene con su muertesi el tiempo es una cueva de ladroneslos aires ya no son los buenos airesla vida es nada más que un blanco móvil

usted preguntará por qué cantamos

si nuestros bravos quedan sin abrazola patria se nos muere de tristezay el corazón del hombre se hace añicosantes aún que explote la vergüenza


si estamos lejos como un horizontesi allá quedaron árboles y cielosi cada noche es siempre alguna ausenciay cada despertar un desencuentro


cantamos porque el río está sonandoy cuando suena el río / suena el ríocantamos porque el cruel no tiene nombrey en cambio tiene nombre su destino

POR QUÉ CANTAMOS?

(1920-2009)Mario Benedetti

Documents

Cantem Nº20