Ocells de la Vall de Siarb

Fitxes per a reconèixer els ocells més comuns de la Vall de Siarb

Gola negra

Clatell blanc

Dors grisenc

Color cremós

En aquestes fitxes trobaràs les característiques dels ocells mésfreqüents que sobrevolen la Vall de Siarb per tal que els puguisreconèixer i diferenciar.

Aquest recull de fitxes ha estat possible gràcies al Cesc Capdevila, qui ha elaborat els textos i els fotogràfs que ens han cedit les sevesfotografíes per a dur a terme aquest projecte: Albert Burgas, Anna Gallés, Patrícia Garcia, Jose de Montes i Juan Mora. A tots i totes, moltes gràcies.

La idea de fer unes fitxes que permetin de manera senzilla i visual identificar les aus de la zona ha estat iniciativa de Laia Batalla i Marc Cortina.

Aquestes fitxes han estat realitzades amb el suport del ParcNatural de l’Alt Pirineu.

Mallerenga petitaPeriparus ater

Cast: Carbonero garrapinos Ang: Coal tit Pallarès: Mallerenga petita Família dels pàrids

Mida: 10-12 cm

Cant típic: "Pit-chié pit-chié" o "tuiti,uiti,uiti"

Gola negra

Clatell blanc

Dors grisenc

Color cremós

© Albert Burgas

DescripcióÉs la mallerenga més petita. Fa la sensació de cap gros, el qual és negre amb el clatell blanc, dors grisenc, gola negre i galta blanca com la mallerenga carbonera (Parus major). Les parts inferiors són de color cremós. Té dues franges alars blanques.

DistribucióÉs una espècie amb una àmplia distribució en tot el Pallars Sobirà, sobretot en les boscos subalpins de coníferes com els de pi roig (Pinus sylvestris), pi negre (Pinus uncinata) i avets (Abies alba). La seva distribució altitudinal es concentra entre els 800-1.800 m, encara que també pot trobar-se en el límit arbori.

Espècies semblants Podria confondre's amb la mallerenga emplomallada (Lophophanescristatus) o la mallerenga d'aigua (Poecile palustris).

FenologiaPresent durant tot l'any. Dobla la població a l'hivern.

AlimentacióLa mallerenga petita modifica la seva dieta al llarg de l'any. L'estiu s'alimenta d'insectes i d'invertebrats de mida petita. La tardor i l'hivern de fruits, pinyons i altres llavors.

Cotxa fumadaPhoenicurus ochruros

Cast: Colirrojo tizón Ang: Black redstartPallarès: Cul-roiaFamília dels túrdids

Mida: 13-14 cm Cant típic: Inclou "xrrggrrx" o "sip-tc-tc" d'alarma

Cua vermella

© J. Mora

DescripcióLa cua, el carpó i la part de sota el cul són de color vermellós. Les femelles i els mascles joves tenen el cos de color gris uniforme. Els mascles tenen les parts superiors gris cendra, la cara i el pit negrosos i els panells alars blanquinosos.

DistribucióDurant l'estiu té una àmplia distribució en tot el Pallars Sobirà. Cria principalment a partir dels 1.800 m en ambients rupícoles, tot i que és fàcil veure-la en zones urbanes. Durant l'hivern pràcticament desapareix de les zones alpines i subalpines i es queda sobretot en zones urbanitzades.

Espècies semblants Les femelles i els mascles joves poden confondre's amb la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus). La cotxa fumada es diferencia perquè és més uniforme i no té contrastos entre el dors i les parts inferiors.

FenologiaÉs present durant tot l'any, però al Pirineu durant l'hiverndisminueix considerablement la seva presència.

AlimentacióLa seva dieta és principalment d'invertebrats (aranyes, formigues, petits coleòpters...), però també pot ingerir fruits i gra.

Voltor comúGyps fulvus

Cast: Buitre Leonado Ang: Griffon vulturePallarès: VolterFamília dels accipítrids

Mida: 95 - 110 cm (Envergadura 235 – 270 cm)Cant típic: Silenciós en vol, en el niu o al voltant de la carronya emet esbufecs i llarg sons guturals.

Cua vermella

© Jose de Montes

Puntes de les ales digitades Cua curta

Amplada alar

DescripcióÉs molt gran, d'ales amples i cua molt curta. El dors i les cobertores alars són de color lleonat i contrasten amb les plomes de vol, més fosques. De bec poderós, no té plomes ni al cap, ni al coll, el qual s'adapta perfectament a l'aprofitament interior de la carronya.

DistribucióPrincipalment al Prepirineu de Lleida i Barcelona, al Pirineu de Lleida i Girona, i a la zona dels Ports. Prefereix zones amb cingleres o parets rocalloses per ubicar els nius i facilitar els vols. A l'estiu es troba des dels 700 m fins als 2.800 m. Llavors es desplaça a zones d'alta muntanya per aprofitar la presència dels ramats.

Espècies semblants Es pot confondre amb el voltor negre (Aegypius monachus), però es diferencia pel contrast entre les cobertores i les plomes de vol, i el marge posterior de l'ala, que és més corbat. Per diferenciar-lo de l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), les proporcions d'ales i cua són més petites en el cas del voltor.

FenologiaPresent tot l'any. A l'hivern el trobem a les zones més baixes i a l'estiu a les pastures d'alta muntanya.

AlimentacióS'alimenta de carronya, principalment de les despulles del bestiar domèstic i, en menor proporció, d'animals salvatges. Ocasionalment pot aprofitar restes més petites i ingerir restes òssies per suplir el dèficit de calci.

Oreneta cuablancaDelichon urbicum

Cast: Avión común Ang: Common house martinPallarès: OrendetaFamília dels hirundínids

Mida: 14 - 15 cm Cant típic: Seqüència monòtona de refilades encadenades de timbre suau. Reclams «txirrrp» o «siiip»

Gola blanca

Carpó blanc

Part inferior cua negra

© Jose de Montes

DescripcióOcell petit, amb les ales triangulars en vol. El carpó i la part ventral són blancs, i el dors blau negrós. Cua curta i poc forcada. Els joves tenen el blanc més brut i el dors més marronós.

DistribucióTot i que nidifica en penya-segats naturals, està molt lligada a les zones rurals, on es troben les seves colònies. Necessita que els nius quedin protegits del vent i la pluja. El niu només té un petit orifici d'entrada a la part superior. Presenta major abundància en altituds baixes, per sota dels 600 m, però és constant en tot el gradient fins als 2.200 m.

Espècies semblants Es pot confondre amb el jove d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), però l'oreneta cuablanca té el carpó i la gola blanques. Per la mida, la cua i el tipus de vol, pot confondre's amb el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), però l'oreneta cuablanca té les ales més amples, no té la franja pectoral i la part inferior és més clara.

FenologiaNidificant estival. La seva presència pot variar d'any en any, però és pot veure des de finals de març fins a finals de setembre.

AlimentacióS'alimenta d'insectes que captura al vol, a major altura que la resta d'orenetes. Principalment són mosques, mosquits i pugons.

Des de fa anys a Catalunya es realitza un estudi sobre aquesta espècie: el Projecte orenetes (www.orenetes.cat)

Oreneta vulgarHirundo rustica

Cast: Golondrina común Ang: Barn swallowPallarès: Orendeta casolana Família dels hirundínids

Mida: 17 - 21 cmCant típic: Refilada musical i accelerada, que acaba amb un grinyol típic. Reclam «vit vit».

Gola vermella

Cua llarga

Carpó fosc

© J. Mora

DescripcióCua forcada i plomes externes allargades. Gola i front vermellós, collar blavós i ventre blanc. Dors de color blau negrós intens. El jove té el front i la gola de color castany, la cua curta i la part superior de color apagat.

DistribucióPrefereix ambients rurals i necessita infraestructures humanes on construir el niu, que és obert a la part superior. En trobem en pallers, granges, cases..., sovint sota teulades. Encara que es pot detectar fins als 1.400 m, la seva major densitat ronda els 800 m.

Espècies semblants És molt semblant a l'oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica), la qual té el carpó i el clatell vermellosos, i la part interior de la cua fosca. El jove es pot confondre amb l'oreneta cuablanca, la qual té el carpó i la gola blancs.

FenologiaNidificant estival. La seva presència pot variar d'any en any, però és pot veure des de finals de març fins a finals de setembre.

AlimentacióS'alimenta d'insectes que captura al vol, principalment de mosques i mosquits, però també de formigues voladores, vespes i petits escarabats.

Pit-roigErithacus rubecula

Cast: Petirrojo europeo Ang: European robinPallarès: Pit-roiFamília dels muscicàpids

Mida: 13 - 14 cmCant típic: Melancòlic, delicat amb gran varietat de motius i que sovint consta de «tirririií-tirrirú». El reclam és «tec-tec-tec».

© J. Mora

Pit vermellCua marró

DescripcióÉs petit i molt rodanxó. Té les cames relativament llargues, el dors i la cua de color marronós olivaci, i la part ventral blanquinosa. Els adults tenen la cara i el pit taronja. El joves tenen un aspecte marronós amb escates ocre. Espècie molt confiada, que podem observar pel terra dels camins forestals.

DistribucióPrefereix ambients forestals amb bona cobertura arbòria. També li agraden les zones agrícoles i periurbanes, sempre que siguin zones més o menys plujoses. Especialment abundant entre els 600 m i els 2.000 m, encara que durant l'hivern baixa fins als fons de les valls o a zones rurals.

Espècies semblants Els joves poden confondre's amb el rossinyol (Luscinia megarhynchos) o amb la cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), però el pit-roig es diferencia per la mida, la complexió, el color de la cua i el comportament.

FenologiaResident tot l'any, però és migrador parcial a l'hivern, moment en quèdisminueix la seva població al Pallars Sobirà.

AlimentacióAu típicament insectívora, menja formigues, escarabats i aranyes. A l'hivern complementa la seva dieta amb fruits.

Picot verdPicus viridis

Cast: Pito real Ang: European green woodpeckerPallarès: Picot verd Família dels pícids

Mida: 30-36 cm Cant típic: «Kui-kui-kui». Recorda el renill d'un cavall. Els dos sexescompateixen el repertori vocal i la freqüència.

© J. MoraMascle

Bigotera

vermella

Carpó

groguenc

DescripcióDors verdós, carpó groguenc, part ventral grisenca i pili vermell. Les femelles tenen la bigotera negra i, els mascles, vermella. Els joves tenen el plomatge molt pigallat. Vol ondulant molt típic.

DistribucióPresent en un gran ventall d'hàbitats, prefereix mosaics de boscos amb extensions obertes de prats o conreus. Disminueix la seva presència amb l'alçada, sobretot per sobre dels 1.600 m.

Espècies semblants No té cap espècie semblant, però es pot confondre amb la femella o el jove d'oriol (Oriolus oriolus).

FenologiaPresent tot l'any. Mostra una gran fidelitat territorial i, infreqüentment, fa moviments llargs.

AlimentacióLarves i adults de formigues, i també altres artròpodes. Disposa d'una llengua extremadament llarga i enganxosa.

Pinsà comúFringilla coelebs

Cast: Pinzón vulgar Ang: Common chaffinchPallarès: PinsàFamília dels fringíl·lids

Mida: 14-16 cmCant típic: El cant del mascle és potent i accelerat: «tri-tri-tri-tri-tiu» ascendent. El reclam és «finc-finc» sonor i metàl·lic. En vol, fa «xup».

Mascle

Carpó

groguencPit

vermellós

Marca alar

blanca

Cap

blavós

© Albert Burgas

DescripcióTé les ales negres amb doble franja alar blanca i les rectrius externes blanques. Aquests trets són característics per identificar-lo en vol. Té el carpó verdós. El mascle nupcial té el pili i el clatell de color gris blavós, amb la cara i el pit de color rosat, i el dors marronós. La femella i el jove són de to bru, amb la part ventral més clares.

DistribucióEl trobem pràcticament en tots els hàbitats, des de zones urbanes fins als prats alpins. Durant l'època reproductora prefereix ambients forestals entre els 600 i els 2.200m. A l'hivern té més presencia en zones obertes, com els conreus, i disminueix amb l'alçada.

Espècies semblants No existeix cap espècie molt semblant, però la femella i el jove es podenconfondre amb el pinsà mec (Fringilla montifringilla). Tanmateix, el pinsàmec té el pic de color vermellós i el carpó blanc.

FenologiaPresent tot l'any. Durant l'hivern augmenta la seva població per l'arribadadels hivernants europeus.

AlimentacióDieta omnívora, pot menjar tant insectes com brots, fruits carnosos i llavors.

Cuereta blancaMotacilla alba

Cast: Lavandera blanca Ang: White / Pied wagtailPallarès: PastoretaFamília dels motacíl·lids

Mida: 17-19 cm Cant típic: El reclam en vol és un breu «psit» o «tsi-sit».

© Albert Burgas

Gola negra

(en el mascle)

Dors

gris

Cua llarga i negra amb les

rectrius externes blanques

DescripcióDe tons blancs, grisos i negres, té la cua llarga i negra, amb les rectrius externes blanques. Els adults tenen el front i la cara blancs. El mascle té la corona i el clatell negres, i una franja negra al pit, la qual disminueix a l'hivern. Els joves tenen la coroneta i el clatell grisos.

DistribucióA l'estiu la trobem en ambients oberts i relativament humits, com camps de conreus, pastures amb ramaderia extensiva i zones rurals. És present per sobre dels 2.000 m, però sobretot es concentra per sota dels 1.600 m. A l'hivern està absent en zones alpines i subalpines, ja que llavors prefereix zones humides, urbanes o els mosaics amb rius.

Espècies semblants Pot confondre's amb el jove de cuereta torrentera (Motacilla cinerea), però només cal fixar-se en el color del carpó i la part inferior, que en el cas de cuereta torrentera són grocs. També amb les marques alars, absents amb la cuereta torrentera.

FenologiaÉs present tot l'any en ambients humanitzats i zones amb aigua. Sembla que la població nidificant realitza moviments altitudinals.

AlimentacióS'alimenta d'insectes i d'altres invertebrats, sobretot de larves i adults de mosques i mosquits. S'alimenta en solitari o en petits grups.

TrencapinyesLoxia curvirostra

Cast: Piquituerto común Ang: Common crossbillPallarès: Trencapinyes comúFamília dels fringíl·lids

Mida: 15-17 cmCant típic: Reclam metàl·lic: «guip-guip-guip-guip».

© Albert Burgas

Carpó vermellós

(en el mascle)

Bec corbat

DescripcióEl seu bec és únic i el diferencia de les altres espècies. El té robust i les mandíbules es creuen a la punta. D'aspecte rabassut i camacurt, té el cap gran i la cua curta i escotada. El mascle és de color vermellós, amb les ales i la cua fosques. La femella és verdosa, amb les ales i la cua fosques. Els joves s'assemblen a les femelles, però el color és més terrós i molt llistat.

DistribucióEspècie forestal, prefereix les pinedes d'alta muntanya i de muntanya mitjana perquè allà disposa hi pot trobar pinyons durant tot l'any. Es distribueix majoritàriament entre els 1.600 i els 2.200 m.

Espècies semblants Cap.

FenologiaResident tot l'any. Hi ha irrupcions puntuals durant l'hivern a les poblacions del centre i nord d'Europa.

AlimentacióGràcies al seu bec especialitzat, s'alimenta de pinyons de pi de negre (Pinus uncinata), pinassa (Pinus nigra), pi roig (Pinus sylvestris) i altres coníferes. També menja fruits secs i carnosos, i completa la seva dieta amb insectes i aràcnids.

Aligot comúButeo buteo

Cast: Busardo ratonero Ang: Common buzzardPallarès: Àguila xicaFamília dels accipítrids

Mida: 56 - 58 cm (Envergadura 110 – 132 cm)Cant típic: Xiulet allargat «piii-eei».

Banda negra a la cua

Pit barrat

Banda negra a les ales

© Albert Burgas

DescripcióRapinyaire de mida mitjana amb gran variabilitat de plomatges. En vol les ales es veuen amples i arrodonides amb les secundaries barrades; la cua curta, de longitud no més gran que l'amplada alar; i el cap poc prominent i ample. S'acostuma a veure planejant i també en repòs, sobre pals o altres punts de guaita. Pot fer l'aleta si fa prou vent.

DistribucióPrefereix mosaics amb boscos, prats i camps de conreu. A l'estiu prefereix zones més agroforestals amb arbres on poder-hi fer els nius. Llavors es pot trobar fins als 1.600 m, mentre que a l'hivern es localitza per sota dels 1.200 m.

Espècies semblants Es pot confondre amb l'àguila calçada (Aquila pennata) o amb l'aligot vesper (Pernis apivorus), el qual té el cap més esvelt i prominent, i la cua més llarga.

FenologiaPresent tot l'any, tot i que a l'hivern la seva presència disminueix.

AlimentacióTé un dieta força variada. S'alimenta principalment de mamífers (conills, petits rosegadors...) i, secundàriament, d'ocells, rèptils, insectes i cucs de terra.

TudóColumba palumbus

Cast: Paloma torcaz Ang: Common wood pigeonPallarès: TodóFamília dels colúmbids

Mida: 38 - 43 cm Cant típic: Potent «cu-cuú-cu, cu-cu».

© Patricia Garcia

Franja alar

blanca

Marca blanquinosa al coll

DescripcióGran i robust, de color grisenc amb el pit de color vinós, té unes marques blanques al costat del coll, l'iris groc i el bec vermellós amb la punta pàl·lida. Presenta una mitja lluna blanca a la meitat de l'ala i una franja blanca a la part inferior de la cua. Els sexes són semblants. Els joves no tenen les marques al coll, i el bec i els ulls són foscos.

DistribucióEspècie associada als ambients forestals, siguin boscos de fulla caduca o perenne, tot i que la seva versatilitat alimentària fa que també es trobi en zones urbanitzades. La seva presència disminueix amb l'alçada.

Espècies semblants Es pot confondre amb la xixella (Columba oenas) i el colom roquer(Columba livia), però per distingir-los només cal fixar-se en la franja alar blanca del tudó.

FenologiaPresent tot l'any, disminueix la seva presència a l'hivern, moment en què baixa d'alçada. A l'estiu pot arribar fins als 2.600 m.

AlimentacióLa seva dieta se centra en llavors, fulles i plantes conreades.

CaderneraCarduelis carduelis

Cast: Jilguero Ang: GoldfinchPallarès: CaderneraFamília dels fringíl·lids

Mida: 12-13 cm Cant típic: Reclam líquid en vol «ti-li-lí».

© Jose de Montes

Franja alar groga

Pit blanquinós

Cap de tres colors on

destaca el vermell

DescripcióD'aspecte petit i cua curt. En vol és fàcil identificar-la pel contrast entre el negre de l'ala i la franja alar groga conspícua. Els sexes són molt semblants. La coloració de la cara és molt característica: una màscara vermella al voltant del bec, la galta blanca i la corona negre. Les parts superiors i el pectoral són de color avellana, la cua és negra amb taquetes blanques i el carpó és blanquinós. Els joves no tenen el dibuix de la cara, que és de color brunenc.

DistribucióOcupa principalment hàbitats semi-oberts, matollars muntans, plantacions de fruiters i zones rurals.La seva abundància disminueix per sobre dels 1.200 m.

Espècies semblants No hi ha cap espècie semblant. El seu patró alar fa que sigui difícil de confondre, fins i tot en el cas dels joves.

FenologiaÉs present tot l'any al Pallars Sobirà, tot i que disminueix durant l'hivern.

AlimentacióS'alimenta de llavors de plantes herbàcies, sobretot lligades a la família de les asteràcies. A l'hivern pot alimentar-se de pinyons.

MerlaTurdus merula

Cast: Mirlo común Ang: Common blackbirdPallarès: Griva negraFamília dels muscicàpids

Mida: 24 - 29 cm Cant típic: Cant aflautat, greu, pausat, sembla una melodia xiulada. En fugir, fa un intens «kuí-kuí-kuí-kuí». Pot imitar el cant d'altres espècies.

© Anna Gallés

Mascles amb

bec groc

Ala negra

DescripcióEl mascle té el plomatge completament negre, però el bec i carúncula ocular són de color groguenc-taronja. La femella és bruna amb el pit i la gola lleugerament llistats o pigallats. També té el bec i el voltant de l'ull de color groguenc. Els joves s'assemblen a les femelles, però tenen el dors pigallat i són de color més rogenc.

DistribucióOcupa gran quantitat d'ambients, però els més adients són les zones arbrades amb clarianes. El trobem en marges de conreus, camps de fruiters i zones urbanes. És present des del fons de les valls fins als 2.400 m. És el túrdid més comú i una espècie molt abundant.

Espècies semblants Es pot assemblar a la femella jove de merla de pit-blanc (Turdustorquatus) i cal vigilar amb els exemplars semi-albins de merla. Per diferenciar-lo, s'han de mirar la projecció de les primàries i els marges de les ales, que la merla de pit-blanc els té pàl·lids.

FenologiaPresent tot l'any al Pallars Sobirà. A l'hivern la trobem en cotes mésbaixes que no pas durant l'època de nidificació. Les poblacionsseptentrionals i de l'est d'Europa hivernen a Catalunya, la qual cosaaugmenta la seva població durant aquests mesos.

AlimentacióS'alimenta principalment d'insectes i cucs de terra. La seva dieta hivernalés principalment frugívora.

Mallerenga blavaCyanistes caeruleus

Cast: Herrerillo común Ang: Blue titPallarès: Mallerenga blavaFamília dels pàrids

Mida: 11-12 cm Cant típic: «Psi-tsi-bebebebeber». Té molts reclams difícils de diferenciar de la resta de pàrids.

Línia ventral negra

petita

Corona blava

© J. Mora

DescripcióLes seves ales, cua i coroneta són blaves, amb un collar blau cobalt. Cara blanca amb franja blava que li travessa l'ull. El pit, de color groc, té una estreta línia fosca que algunes vegades és poc visible. Té una franja alar poc conspícua. Els joves tenen el blau i el groc més apagats.

DistribucióEspècie forestal que està present en tot tipus de boscos, zones urbanes, poblacions rurals, conreus amb marges arbrats, camps de fruiters, boscos de ribera, etc. Defuig els boscos subalpins d'alta muntanya i els prats alpins. És més abundant entre els 600 i 1.200 m d'alçada.

Espècies semblants Es pot confondre amb la mallerenga carbonera (Parus major), però la mallerenga blava té la línia pectoral negra més petita, els dors de color blavós, la corona blava, i no té blanc en les rectrius externes de la cua.

FenologiaResident tot l'any. Durant l'hivern arriben individus del centre i nord d'Europa.

AlimentacióPrincipalment insectívora, s’alimenta d'aranyes, coleòpters, dípters, larves... També pot menjar brots, llavors i la polpa de fruits carnosos(maduixes, figues, fruit del saüc, olives...).

Mallerenga carboneraParus major

Cast: Carbonero común Ang: Great titPallarès: Mallerenga carboneraFamília dels pàrids

Mida: 14 - 15 cm Cant típic: Té veus diverses, bon imitador d'altres espècies. Una estrofa típica és «pin txa-pin txa-pin txa». El reclam és un «pinc» metàl·lic semblant al del pinsà comú (Fringilla coelebs).

Franja ventral

negra

Blanc a les rectrius

externes

Franja alar blanca

© Albert Burgas

DescripcióÉs la mallerenga més gran. Té el cap negre amb la galta blanca, el dors verd olivaci amb les parts inferiors grogues, una línia ventral negra, les ales i la cua blavoses, i la cua amb les rectrius externes blanques. Els mascles tenen la línia ventral negra més ampla. Els joves són més groguencs i menys contrastats.

DistribucióÉs una espècie principalment forestal, però està present en gairebé tots els hàbitats. És rara en boscos alpins i subalpins. Al Pallars Sobirà la podem trobar des dels fons de les valls fins als 2.200 m, tot i que les majors densitats són en altituds mitjanes, fins als 1.200 m. És fàcil veure-la tot l'any al costat dels pobles.

Espècies semblants Es pot confondre amb la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus), però la mallerenga carbonera té la línia pectoral negra més gran, els dors de color verdós, la corona negra, i té blanc a les rectrius externes de la cua.

FenologiaPresent tot l'any. A l'hivern es concentra en zones més baixes, ambpresència forestal i mosaics agrícoles.

AlimentacióDieta omnívora. S'alimenta de coleòpters, himenòpters i larves de lepidòpters. A l'hivern la seva dieta és més herbívora i menja fruits i diverses llavors.

Raspinell comúCerthia brachydactyla

Cast: Agateador europeo Ang: Short-toed treecreeperPallarès: Raspinell comúFamília dels cèrtids

Mida: 12-13 cm Cant típic: Cant ascendent: «tu-tsui-titiritui-tí». El reclam és un «tsuiit» molt agut, sec i amb timbre metàl·lic.

Part ventral marronosa

Bec llarg Final primàries punts blancs

© J. Mora

DescripcióOcell petit que normalment veurem enfilant-se per l'escorça dels arbres. Té el bec relativament llarg, la cella estreta blanquinosa i el dors brunenc llistat, amb les parts inferiors blanquinoses. Coloració críptica.

DistribucióEl trobem en tot tipus de boscos i arbredes, tot i que és més abundant en boscos subalpins de pi negre i avet, pinedes muntanes i boscos caducifolis (sobretot en alzinars i sureres). Per nidificar prefereix boscos madurs on és més fàcil trobar llocs on col·locar els nius. El podem detectar des del fons de les valls fins als 2.200 m, on pot compartir espai amb el raspinell pirinenc (Certhiafamiliaris).

Espècies semblants Molt difícil de diferenciar del raspinell pirinenc (Certhia familiaris) , només és identificable pel cant.

FenologiaPresent tot l'any, manté sempre l'ocupació altitudinal per bé que durant els hiverns molt freds pot desplaçar-se a cotes més baixes.

AlimentacióS'alimenta únicament d'insectes, aranyes, larves i adults, que cercaincansablement pujant i baixant pels troncs i les branques.

CorbCorvus corvax

Cast: Cuervo grande Ang: Common ravenPallarès: CorbàsFamília dels còrvids

Mida: 54 - 67 cm Cant típic: Veu profunda, ronca i metàl·lica. Fa un «croc» repetitiu. El reclam més comú és «crruap, crruap». Durant la parada nupcial realitza un «clong» breu i agut.

Bec fort

Cua en forma de tascó

© Albert Burgas

DescripcióÉs tot negre. Té el cap robust amb un bec potent, que és tan llargcom la mida del cap. En vol es pot veure la cua en forma de tascó i les ales grans amb les puntes digitades. Les parelles es mantenenjuntes per tota la vida.

DistribucióPer la nidificació prefereix zones poc freqüentades per l'home, preferentment rocams que estiguin a prop de zones obertes o en mosaic, on poden alimentar-se. Es troba des dels fons de les valls fins als 2.800 m, sense cap preferència altitudinal.

Espècies semblants S'assembla a la cornella negra (Corvus corone), però el corb és mésgran, té el bec més robust, i la cua més llarga i en forma de tascó.

FenologiaÉs present tot l'any, tot i que a l’hivern realitza curts desplaçaments(sobretot els individus joves i no reproductors).

AlimentacióOportunista i molt versàtil. Pot menjar qualsevol cosa: invertebrats, placentes, carronya, micromamífers, fruits, i polls i ous d’altresespècies.

Pardal comúPasser domesticus

Cast: Gorrión común Ang: House sparrowPallarès: : PardalFamília dels passèrids

Mida: 14 - 16 cm Cant típic: És un repetitiu «txip».

© Albert Burgas

Gola negra

Coroneta gris

Mascle

Femella

Dors pigallat

© J. Mora© Albert Burgas

DescripcióTé el dors castany llistat i la part ventral blanquinosa. El mascle té la gola i els voltants dels ulls negres, la coroneta grisa, una banda castanya que travessa la nuca des dels ulls, les galtes blanc grisoses i el carpó grisós. Les femelles i els joves són de tons terrosos, amb una cella cremosa ambllistes dorsals fosques i les part inferiors cremoses.

DistribucióLa seva distribució està associada a la presència humana i el trobem en nuclis urbans, masos i àrees agrícoles. És absent a l'alta muntanya i en extenses masses forestals, llevat de quan troba recursos tròfics produïts per l'home. La seva densitat disminueix amb l'alçada. Es pot trobar fins als 1.600 m. És present en gairebé tots els pobles del Pallars Sobirà.

Espècies semblants Difícil de diferenciar del pardal de passa (Passer hispaniolensis), el pardal comú no té el pigallat dels flancs. Per sort, no hi ha cites de pardal de passa al Pallars Sobirà. La femella de pardal comú pot confondre's amb el pardal roquer (Petronia petronia), però el pardal roquer és més rabassut, amb una ampla cella pàl·lida i una franja parietal fosca.

FenologiaEspècie eminentment sedentària.

AlimentacióPot menjar de tot, però pràcticament és granívor, així que menja llavors, fruits i baies. També pot menjar insectes. En zones urbanes s'alimenta de deixalles del menjar. Els polls són alimentats amb insectes.

TrencalòsGypaetus barbatus

Cast: Quebrantahuesos Ang: LammergeierPallarès: : TrencalòsFamília dels accipítrids

Mida: 105-125 cm (Envergadura 235 – 285 cm) Cant típic: És una espècie molt silenciosa. Només pot em xiulets aguts prolongats durant la parada nupcial.

© Jose de Montes

Cua en rombe

Color del cos ataronjat

Barba

DescripcióTenen el cap i la regió ventral de color ataronjat i la resta de plomatge és negrós. La intensitat del color, ataronjat, depèn de la freqüència dels banys en fonts ferruginoses. Té les ales llargues i estretes, i la cua en forma de tascó. Els joves són uniformement foscos.A la cara mostra un antifaç negre, el qual continua cap a la base del bec i es perllonga en forma de petita barba. L'ull és groc, amb la carúncula vermella.

DistribucióOcupa les zones muntanyoses de la meitat nord-oest de Catalunya, des dels 600 m fins als 2.600 m. A l'estiu es pot detectar en zones d'alta muntanya on hi ha bestiar transhumant. A l'hivern prefereix ambients de muntanya mitjana, encara que la distribució durant tot l'any és gairebé la mateixa.

Espècies semblants El jove de trencalòs es pot confondre amb el juvenil d'aufrany (Neophronpercnopterus), però el trencalòs és més gran, té la cua menys romboïdal i les ales més esveltes.

FenologiaEspècie present durant tot l'any.

AlimentacióS'alimenta dels ungulats domèstics i salvatges, bàsicament dels ossos que ha trencat en tarteres o zones rocalloses (als anomenats trencadors). També pot menjar tendons i altres parts del cos. Ocasionalment potmatar petits vertebrats o parasitar altres espècies per aconseguir el menjar que transporten.