Caminant per les ombres de Sinera - Pere Planells arquitectonic/arbres_arenysdemar... · A causa de les baixes temperatures de finals de l’hivern 2011-2012 la brotada dels arbres

Treball de Recerca de Joana Pérez Llabot

Caminant per les

ombres de Sinera Web de l'arbrat d'Arenys de Mar

www.elstresturons.net/Curs2012-2013/arbres_arenysdemar/index.htm

Institut Els Tres Turons. Departament d’Expressió.Treballs de Recerca 2012-2013

Caminant per les ombres de Sinera. Treball de Recerca de Joana Pérez Llabot1

Caminant per les



Treball de Recerca de Joana Pérez Llabot Institut Els Tres Turons d'Arenys de MarDepartament d'ExpressióCurs 2012-2013 Professor Tutor: Pere Planells



In memoriam, homenatge al meu oncle Albert que reposa al peu del volcà Stromboli.

Albert Pérez-Bastardas



Índex

Pàgina

1.- Introducció............................................................................6

2.- Objectius...............................................................................8

3.- Procediment..........................................................................93.1.- Plantejament inicial............................................................93.2.- Treball de Camp..............................................................103.3.- Reconeixement, classificació i recopilació de dades.......113.4.- Creació de la pàgina web................................................123.5.- Llista d’arbres i palmeres................................................18

4.- Arbres singulars d’Arenys de Mar.............................................204.1.- Els plàtans de la Riera.....................................................214.2.- Els xiprers de la Pietat i el Cementiri de Sinera...............234.3.- El til·ler i les palmeres de l’edifici Xifré............................254.4.- Les palmeres de la plaça Onze de Setembre..................27

5.- Conclusions........................................................................28

6.- Agraïments..........................................................................29

7.- Programari utilitzat..............................................................30

8.- Fonts d’informació..............................................................318.1.- Bibliografia.......................................................................318.2.- Webgrafia.........................................................................33



“Per ser veritablement gran una ciutat, no és suficient que tingui carrers llargs, cases molt altes i façanes molt vistoses; és necessari que sigui bella i sana; és necessari que tingui grans parcs, jardins i arbres.

Els arbres trenquen la monotonia de les alineacions, alegren i embelleixen, ens resguarden dels raigs solars i purifiquen l’atmosfera.”

Fragment del discurs pronunciat en la Festa de l’Arbre de 1908, pel meu besavi, Albert Bastardas i Sampere, Alcalde Popular de Barcelona (1908-1909).



1.- Introducció

Des de petita, la meva família, sempre que fèiem passejades, tant a la ciutat, com al camp, la muntanya o la platja, intentaven anomenar-me els éssers vius de forma particular, no genèrica. L’ocell era una mallerenga, un gaig o un abellerol; la planta era romaní, espígol o ginesta; la vaca era una frisona o una bruna dels Pirineus; el cranc era un cabrot o una cabrida. D’aquesta manera quedaven personalitzats, amb el seu nom, la seva forma, els seus colors, la seva olor i el seu so.

També recordo especialment les estades a la Granja-Escola Camps i Armet, de Monells, on havien treballat els pares, o al “cortijo” de la nostra amiga Judit, on jo podia tocar els xais i els vedells o munyir les cabres, i ajudar a fer un deliciós formatge.

Ja més gran, segurament influenciada per aquest espontani aprenentatge, he participat i participo en els camps de treball mediambiental que es desenvolupen al Centre de Natura i Educació Ambiental de les Planes de Son. Aquestes estades han produït en mi un gran interès, una fascinació i com diu en Jordi Sargatal una seducció ambiental pel món natural.

Tot això formaria part del que anomenem educació ambiental, és un terme que actualment ens és conegut, però no fa massa anys que es va fer present al nostre país, gràcies a uns quants biòlegs i naturalistes preocupats per la didàctica. Entre aquests precursors hi ha el meu oncle Albert Pérez-Bastardas (Barcelona 1953 – Illa d’Stromboli 1986), biòleg de formació i educador de vocació, es va dedicar fonamentalment a l’ensenyament i divulgació de les ciències naturals i a l’educació ambiental.

Fou soci fundador de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) i formà part de la primera junta de l’entitat. El seu treball més significatiu va ser el disseny i direcció del programa d’educació ambiental de la Granja-Escola Can Girona, de l’Ajuntament de Barcelona.



Va formar part del primer equip d’educadors becats per la Generalitat de Catalunya per a desenvolupar una tesi doctoral de didàctica de les ciències, al Chelsea College de la Universitat de Londres. Va col·laborar amb la Fundació Roca i Galès en la realització d’audiovisuals sobre la natura. Aquesta fundació convoca anualment el premi Albert Pérez-Bastardas, d’articles sobre medi ambient i educació ambiental.

També vull esmentar que el meu Projecte de Recerca de 4t d’ESO va ser l’estudi dels éssers vius d’una parcel·la de bosc del Montnegre, vaig poder observar i classificar les plantes i animals que hi concorrien. També va ser el meu petit homenatge al bosc, dins de l’Any Internacional del Bosc 2011, proclamat per la UNESCO.

Amb aquest antecedents, vaig decidir que el meu Treball de Recerca tingués quelcom a veure amb l’educació ambiental i el meu entorn més proper , a més a més pensant que, a la universitat vull estudiar Biologia Ambiental.

Finalment, la meva recerca és un estudi dels arbres i palmeres dels carrers de la Vila d’Arenys de Mar, població on visc. Es tracta , en primer lloc, de recórrer l’entramat urbà per conèixer quines espècies ocupen voreres, places i parcs, identificar-les i fotografiar-les, i, en segon lloc, tractar de fer arribar la informació als ciutadans: nom vulgar, nom científic, característiques principals i carrers on estan plantats els exemplars.

La intenció és fer visible l’arbrat per conèixer-lo i estimar-lo , doncs crec que el veiem cada dia, però no ens hi fixem prou.



2.- Objectius

1.- Conèixer les diferents espècies d’arbres i palmeres que viuen als carrers, places i parcs urbans d’Arenys de Mar.

2.- Aprofundir en l’aprenentatge de la classificació botànica per poder desenvolupar el primer objectiu.

3.- Aprendre a utilitzar el programa Dreamweaver per elaborar una pàgina web i poder divulgar les espècies d’arbres i palmeres de la nostra vila, les seves característiques principals i la seva ubicació.

4.- Aprendre a utilitzar el programa Adobe InDesign d’edició de textos i aplicar-lo per presentar la memòria escrita.

5.- Confeccionar una pàgina web com a material orientat vers l’educació ambiental dels ciutadans, intentant despertar el seu interès per aquests éssers vius que a voltes són tractats com a simple mobiliari urbà, amb total indiferència o, el que és pitjor, agredits.

6.- Cridar l’atenció sobre el fet que el paisatge urbà s’enriqueix amb l’arbrat i li dóna personalitat.

7.- Complementar, afegint coneixements botànics, a les rutes que es poden fer pel casc urbà del nostre poble, amb objectius de caire monumental, literari, museístic...



3.- Procediment

3.1.- Plantejament inicial

En un principi la idea era fer un àlbum de cromos, similar al que l’any 1992 va publicar el Servei Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona amb el nom d’Arbres de Barcelona i que se’n pogués fer una divulgació a Arenys semblant a la col·lecció de cromos, Veïnat de Mar, editada l’any 2000 a la nostra vila amb motiu dels 400 anys de la seva fundació.

Però tenint en compte els nous temps, en què l’eina Internet està tan difosa, vaig decidir que aquest seria el mitjà per desenvolupar i, a poder ser, divulgar el meu Treball de Recerca, concretament en forma de pàgina web.

Calia, doncs, dur a terme un treball de camp, un treball de classificació botànica i dissenyar la pàgina web.



3.2.- Treball de Camp

Per poder començar el treball de camp vaig establir el contorn de la zona a estudiar, definit pel triangle amb vèrtexs al capdamunt de la Riera, la Plaça del Molí del Mar i l’entrada al Port, descartant les urbanitzacions i la part més forestal del Parc de Lourdes.

L’espai tancat dins aquest contorn és en el que es concentren la majoria de població i els llocs de més interès tant pels vilatans com pels visitants d’Arenys de Mar. És on es produeixen habitualment les passejades i les caminades d’anada i tornada de casa , al mercat, a l’escola, a la biblioteca...

Desprès vaig anar a fer les fotografies dels arbres i palmeres, carrer a carrer ,tot recollint mostres vegetals per a la posterior identificació i classificació dels exemplars.

El material per a fer aquesta tasca ha estat una màquina de fotografiar, un plànol del municipi d’Arenys de Mar, per no deixar sense observar cap racó, una carpeta amb paper de diari per mantenir amb bones condicions les mostres recollides i una llibreta per anotar el lloc on feia cada fotografia i referències dels exemplars fotografiats.

Les fotografies es van dur a terme, totes, amb la mateixa càmera digital, una Sony DSC-T77, de 10,1 megapíxel i zoom òptic de 4x. A les fotografies no només es volia tenir la imatge de l’exemplar fotografiat sinó que quedés reflectit el paisatge urbà on s’ubica, amb especial interès en els arbres que acompanyen el edificis i espais singulars de la vila. I també fotografiar detalls característics de l’espècie: fulla, flors, fruit, escorça...

A causa de les baixes temperatures de finals de l’hivern 2011-2012 la brotada dels arbres es va endarrerir força. Això va obligar que hagués de repetir fotografies per tal que l’aspecte dels arbres fos més lluït.

Zona estudiada

Llibreta de Camp



3.3.- Reconeixement, classificació i

recopilació de dades

Desprès de cada sessió de fotografia calia fer la identificació i la classificació botànica dels arbres amb l’ajuda de les imatges i de les mostres recollides.

A primer cop d’ull, passejant pels carrers, pot semblar que no hi ha massa diversitat. És cert que algunes espècies estan representades per un gran nombre d’exemplars (plàtans, moreres...), però he trobat 60 espècies diferents, algunes d’elles presents amb un sol peu, com la magnífica bellaombra que hi ha entre la Riera i l’estació, un cop travessada la via del tren.

M’he pres la llibertat d’incloure espècies, que normalment es consideren arbusts, però que estan presents amb exemplars de mida i aspecte que el passejant pot prendre per un arbre (en les fitxes hi faig constar la seva condició d’arbust). També cal fer esment que algunes espècies són el testimoni del passat agrícola del seu assentament, abans que el creixement urbanístic fes desaparèixer les hortes, a tall d’exemple: el caqui de la plaça Mare Paula, la prunera i l’albercoquer del parc Torrent.

La determinació botànica la vaig fer amb l’ajuda de llibres i pàgines web de botànica, totes les referències estan recollides a la bibliografia. Algunes de les espècies em van costar força d’identificar, per exemple: Fraxinus ornus, Liquidambar styraciflua, Quercus palustris, Sophora japonica...

El llistat complet d’espècies està recollit a la pàgina 18 d’aquest treball.

Les baixes temperatures de l’ hivern, esmentades en l’apartat anterior, van endarrerir i dificultar la tasca de classificació, es va retardar el naixement de les fulles i la floració, elements importants per determinar la identificació botànica.

Per tenir ordenada tota la informació referent als arbres i palmeres, que anava classificant, vaig crear una base de dades amb el programa Access.

Base de dades



3.4.- Creació de la pàgina web

A partir de les dades recollides a la base de dades i les fotografies dels arbres de tots els carrers vaig començar a preparar el material per fer la pàgina web.

Una de les primeres accions va ser canviar les fotografies que estaven en format JPG a format GIF. Aquest procés el vaig fer per assegurar la rapidesa de la pàgina web, és a dir, que en obrir la pàgina no es trigués gaire a carregar les imatges. El programa que vaig utilitzar per fer-ho va ser Adobe Photoshop Elements. El canvi de format l’havia de fer fotografia a fotografia, ho vaig fer a les més de 350 fotografies captades, per tal de tenir-les totes disponibles i més tard triar les més adients.

En aquell moment vaig aprofitar per posar el nom de l’arbre de cada foto i el seu número corresponent de la llibreta de camp de manera que les més de 350 fotos quedaren guardades amb el seu nom, el número de sortida (en números romans), el número d’espècie/carrer i guions per saber que era una foto diferent del mateix arbre, per exemple: acacia_de_constantinoble_II.60--.

Un cop feta aquesta meticulosa feina, vaig fer diversos dissenys sobre paper de què i com havia d'aparèixer a la web.

Vaig decidir que la meva web estaria dividida en tres blocs. El primer bloc amb les fitxes dels diferents arbres. El segon amb el mapa de la vila, amb les localitzacions dels arbres. I el darrer contindria la part descriptiva del treball, la memòria.

Per desenvolupar el primer bloc vaig definir el contingut bàsic de cada fitxa. Vaig fer diversos esbossos i per triar el més adient, és a dir, aquell que fos més entenedor pels futurs visitants de la pàgina web, vaig fer una mena d’enquesta entre la família i els amics per tal que em diguessin quin els agradava més i perquè. Dels diversos esbossos el més ben valorat va ser el que estava estructurat de manera que a l’esquerra quedaria la fotografia i a la dreta un text amb el nom en català, el nom científic,el nom en castellà, en anglès, la família, descripció i la localització.

Esbós inicial web



Per crear la pàgina web vaig utilitzar el programa Dreamweaver. No havia fet servir mai aquest programa de manera que va ser obrir-lo i començar a estudiar-lo. Quan ja vaig tenir-ne un domini suficient vaig començar a plasmar l’esbós escollit a la pantalla de l’ordinador.

Per començar vaig fer una taula amb els apartats definits a l’esbós i adjuntar la fotografia corresponent. En adjuntar la fotografia la taula canvià la mida i les proporcions que jo li havia donat. Vaig adonar-me que la fotografia tot i fer que correspongués al requadre dret mantenia la quantitat de píxels en què s’havia fet. Vaig reduir aquesta quantitat perquè s’ajustés a la mida triada per la taula, aquesta era de 248x571 píxels enlloc de 3648x2736. Vaig haver de canviar la mida de les fotografies, aquest procés el vaig fer fotografia a fotografia amb el programa Adobe Photoshop Elements.

En reduir la quantitat de píxels moltes fotografies van baixar la seva qualitat d’imatge, per evitar-ho, aquestes les vaig haver de passar a format PNG-24 i en alguns casos, sobretot les de detall, a format JPG.

Ja tenia les fotografies amb les mides que encaixessin a la taula. La taula model, però, encara no estava acabada, faltava determinar l’espai que ocuparien les diverses descripcions.

En principi vaig pensar que els requadres de noms haurien de tenir una mida determinada, tots iguals; que el de les característiques havia de ser el més gran i que el de localitzacions calia que fos d’una mida intermèdia. Però hi havia un problema, no tots els arbres tenien la mateixa extensió de característiques ni tenien una presència igual en tota la vila. Per tant l’únic paràmetre fix que vaig posar en aquests requadres d’informació va ser el referent als noms, per a cada fitxa tindrien la mateixa mida, encara que no en el conjunt d’aquestes.

Després, vaig comprovar l’aspecte d’aquest model de fitxa amb les fotografies horitzontals. El disseny fet no encaixava, vaig canviar l’estructura fent que les característiques ocupessin tota la part inferior de la fitxa, és a dir, que anés d’esquerra a dreta sota la fotografia i les altres informacions mantindrien la posició inicial. Un cop fet el canvi vaig adjuntar la fotografia, però la taula

Esbossos finals fitxes amb els píxels de les fotografies



es deformava. Vaig haver de repetir tot el procés descrit als dos paràgrafs anteriors per les fotografies horitzontals. Les fotografies van passar a ser de 516x387 píxels.

D’aquesta manera van quedar determinades les fitxes tant per imatges verticals com horitzontals, sols faltava afegir els colors de fons. Em vaig decidir per utilitzar tons blavosos: el fons de les pàgines d’un blau molt clar, el fons de les fitxes d’un blau clar i les vores de blau fosc.

A partir d’aquestes dues fitxes model vaig fer les còpies necessàries per a totes les espècies d’arbres i palmeres determinades, un total de 60 fitxes.

Vaig començar a omplir les fitxes amb les dades recopilades a la base de dades. També vaig adjuntar les imatges més adequades per representar cada espècie.

El pas següent va ser crear un índex amb dos llistats: un d’entrades ordenades alfabèticament a partir del nom en català i un altre amb les entrades ordenades alfabèticament a partir del nom científic. Per tal de diferenciar els dos llistats vaig donar color, el primer en to taronja i el segon en to verdós, sobre un fons gris. Per cada una de les entrades vaig crear un vincle amb la fitxa de l’espècie. De manera que al clicar sobre la paraula s’obre la fitxa corresponent.

Per moure’s amb més facilitat, vaig decidir que es podria anar de fitxa a fitxa sense necessitat de passar per l’índex i que també es podria anar a la pàgina inicial i a l’índex des de qualsevol de les fitxes. Per aconseguir-ho vaig fer una taula que vaig col·locar a la part superior de cada fitxa, on apareixen tres apartats: un per anar a l'inici, una altra per anar a l'índex i el darrer, amb dues fletxes, per anar endavant i endarrere seguint l’ordre alfabètic en català.

Per poder dur a terme aquestes accions vaig fer els vincles d’imatge. Primer vaig crear una pàgina inicial provisional. Després vaig vincular l'apartat inici amb la pàgina inicial, l'apartat índex amb la pàgina de l’índex, vaig fer-ne còpies i les vaig enganxar, una a una, a totes les pàgines de fitxes. A continuació vaig fer els vincles per poder anar d’una espècie a

Cursors de navegació



una altra, seguint l’ordre alfabètic del dret (ABCD) o del revés (CBAZ), aquest pas es va haver de fer, també, fitxa a fitxa i verificant que s’havia fet correctament, molt sovint, per alguna raó desconeguda, el programa no deixava fer el vincle a la primera i calia repetir-ho dos o més cops.

Finalitzades les tasques corresponents al primer bloc de la pàgina web vaig passar al segon bloc, el mapa de la vila, amb les localitzacions dels arbres. La primera idea era posar punts, un per cada espècie i carrer, dins d’una imatge aèria d’Arenys de Mar,extreta del Google Maps, i que al pitjar et portés a la fitxa corresponent de l’espècie.

Vaig copiar la imatge i vaig comprovar que tot plegat quedava massa petit, implicava gran dificultat per clicar sobre el punt desitjat i també per distingir els noms dels carrers.

Buscant una solució, vaig trobar una aplicació de Google Maps que et permet fer marcatges sobre mapes amb diversos símbols, dels quals vaig triar la silueta d’una avet per ser la més afí al meu treball. Vaig marcar tots els punts numerant-los, en total 197, per tal de saber quina espècie correspon a cada icona. Per relacionar els números de les icones i les localitzacions dels arbres ho vaig anotar en un nou llistat a la llibreta de camp.

Fragment del mapa d'Arenys marcat amb les icones



Després vaig decidir que dividiria en sis zones el mapa d’Arenys de Mar, d’aquesta manera les icones dels arbres no es sobreposarien, serien prou grans per clicar i els carrers es podrien distingir.

Per elaborar-ho, vaig fer còpies de petits trossos de la imatge de Google Maps i ho vaig recompondre amb el programa de dibuix Paint, aconseguint una nova imatge sencera amb propietats que m’interessaven.

Posteriorment amb el programa Adobe Photoshop Elements vaig dividir la imatge en sis fragments, per distingir cada fragment vaig canviar el paràmetre de temperatura a tres d’ells, donant una visió de tonalitats diferenciades per establir les sis zones.

A continuació, vaig tallar (no confondre amb dividir) la imatge original per produir sis noves imatges corresponents a les zones determinades anteriorment.

Seguidament, vaig fer una pàgina amb la imatge completa i cinc més per les diferents zones, no són sis doncs casualment a la sisena zona no hi ha arbres de caràcter públic urbà.

A la pàgina principal de la web, a l’accedir al bloc mapa, s’obre el mapa complet, i en clicar en una zona aquesta s’amplia.

En un principi la idea era que clicant les icones dels arbres s’obrís la fitxa corresponent a l’espècie. Però com que tenia molt material fotogràfic, vaig decidir que aquestes icones donarien accés a imatges d’arbres que realment estaven en aquell carrer.

Vaig confeccionar unes fitxes, que anomenaré senzilles, amb una imatge de l’arbre en el carrer on esta la icona, el nom en català, el nom científic i la localització. Vaig realitzar, un a un, els vincles d’imatge per fer possible l’acció.

Aquestes fitxes senzilles tenen també un vincle amb la corresponent a la seva espècie, que ja han estat descrites anteriorment.

Per tal de proporcionar més informació als possibles visitants de la pàgina web, vaig afegir una icona de lupa en algunes de les fitxes d’espècie, que les vinculen amb imatges de detall referents a les fulles, a les flors, als fruits i/o a les escorces.

Vista de les sis zones

Icona d'enllaç a detall



Acabats tots els vincles, entre el bloc anomenat Mapa i el bloc anomenat Fitxes, vaig creure necessari canviar tots els colors determinats al principi, per tal que la pàgina web tingués una continuïtat cromàtica, em semblava que seria més atractiva per als usuaris que l’inicial.

A la pàgina inicial que encara no havia acabat vaig posar-hi tres columnes amb el títol de cada bloc Memòria, Mapa, i Fitxes. A sota d’això hi vaig posar una imatge formada amb quatre llocs representatius de la Vila on es poden veure els arbres que els acompanya. I per sota d’aquesta hi ha el nom del treball, el meu nom i el de l’Institut .

Abans de passar a descriure els colors finals, per tal de fer més clara l’explicació cal esmentar que els colors de la paleta cromàtica del programa Dreamweaver queden definits per sèries de lletres i números encapçalades pel símbol coixinet.

Vaig canviar el color de fons de totes les pàgines pel color blanc, #FFFFFF, a totes també hi vaig posar el nom del treball, el meu nom i el de l'Institut amb el verd fosc, #006633 i dues imatges, l'emblema de l'Institut i el del meu treball, un plataner fet per mi amb aquarel·les, tot a la part superior.

A la pàgina inicial, al fons del requadre vaig posar el verd clar #009900 i per les vores el verd fosc, #006633. Les lletres són blanques, #FFFFFF.

Per l’índex de les fitxes el fons del títol és el verd clar, #009900; el fons dels subtítols el verd fosc, #006633 i el fons de les entrades és el gris, #CCCCCC. Per les vores el blanc, #FFFFFF i el verd fosc, #006633. Les lletres dels títols blanques, #FFFFFF i les altres són negres, #000000.

Les fitxes d’espècie tenen com a fons el color gris, #CCCCCC, excepte la part referent a les localitzacions que és de color verd clar, #009900. Per les vores el blau, #669999. Les lletres sobre fons gris són de color negre, #000000 i les de sobre el fons verd clar són blanques, #FFFFFF.

Per últim, les fitxes senzilles tenen com a fons el color verd festuc, #CCCC33. Les vores són de color marró vermellós, #993300.

Per l’escriptura de tota la pàgina web he utilitzat la font Courier New.

A l'annex hi ha una mostra del contigut de la pàgina web.

#006633.

#009900

#CCCCCC

#669999

#CCCC33

#993300



3.4.- Llista d'arbres i palmeres

Nom català Nom científic

Acàcia de Constantinoble Albizia julibrissin

Ailant Ailanthus altissima

Àlber Populus alba

Albercoquer Prunus armeniaca

Altea Hibiscus syriacus

Alzina Quercus ilex

Alzina surera Quercus suber

Ametller Prunus amygdalus

Araucària Araucaria sp.

Arbre de l’amor Cercis siliquastrum

Aurò blanc Acer campestre

Avet Abies alba

Baladre Nerium oleander

Bellaombra Phytolacca dioica

Braquiquíton Brachychiton populneum

Caqui Diospyros kaki

Catalpa Catalpa bignonioides

Cedre del Líban Cedrus libanotica

Desmai Salyx babylonica

Eucaliptus Eucalyptus globulus

Figuera Ficus carica

Freixe de flor Fraxinus ornus

Garrofer Ceratonia siliqua

Liquidàmbar Liquidambar styraciflua

Lledoner Celtis australis

Llimoner Citrus limon

Llorer Laurus nobilis

Magnòlia Magnolia grandiflora

Magraner Punica granatum

Mèlia Melia azederach

Mimosa Acacia decurrens var. Dealbata



Morera blanca Morus alba

Morera pendula Morus alba var. pendula

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Negundo Acer negundo

Nesprer del Japó Eriobotrya japonica

Olivera Olea europaea

Om de Sibèria Ulmus pumila

Palmera de dàtils Phoenix dactylifera

Palmera de les Canàries Phoenix canariensis

Palmera excelsa Trachycarpus fortunei

Parquinsònia Parkinsonia aculeata

Pebrer bord Schinus molle

Pi pinyoner Pinus pinea

Pinastre Pinus pinaster

Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii

PlàtanPlatanus hybrida occidentalis x orientalis

Pollancre Populus nigra

Prunera Prunus domestica

Robínia Robinia pseudoacacia

Roure dels pantans Quercus palustris

Sófora Sophora japonica

Tamariu Tamarix sp

Taronger agre Citrus aurantium

Til·ler Tilia europaea

Til·ler argentat Tilia tormentosa

Troana Ligustrum lucidum

Tuia Thuja sp

Viburn Viburnum lucidum

Xiprer Cupressus sempervirens

A l'annex hi ha les taules que relacionen les localitzacions amb els noms en català i els noms científics.



4.- Arbres singulars d’Arenys

de Mar

A Catalunya tenim una quantitat important d’arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d’acord amb la normativa vigent.

Aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora.

Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D’altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc.

N’hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols. Símbols d’una família, d’un poble, d’un país, d’una idea... D’una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.

A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament de Medi Ambient, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d’interès comarcal (AC) i arbres d’interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989 de la Generalitat de Catalunya.

Podem consultar el llistat on consten tots els arbres que tenen aquests tractaments especials al cercador de la pàgina gencat.cat, on a més del llistat trobem molta informació interessant sobre els arbres.

A Arenys de Mar estan distingits com a arbres o arbredes singulars, el til·ler de l’edifici Xifré, les palmeres de l’edifici Xifré, els plàtans de la Riera, els xiprers del carrer de la Pietat, els xiprers del cementiri de Sinera i les palmeres de la plaça Onze de Setembre.

En aquest treball també els donaré un tractament singular, fent una mica d’història i poesia.

Arbres monumentals i altres arbres declarats protegits



4.1.- Els plàtans de la Riera

Un cop feta la inauguració de la carretera B-511 ( Arenys de Mar- St. Celoni) que seguia el traçat de la Riera, en la segona meitat del segle XIX, , quan era alcalde Jaume Calbetó, el regidor Cristí Riera va llançar la idea de plantar arbres des del carrer Ample fins al capdamunt de la Riera, per tal d’embellir-la i, també per aixoplugar els carruatges que passarien per la nova carretera. Alcalde i regidors acolliren la idea, però a l’hora de dur-la a terme vingueren les discussions. Un regidor hi volia palmeres, un altre xiprers, un altre proposà pins bords, i també hi havia qui preferia les moreres.

Finalment, qui decidí que els arbres serien plàtans va ser l’alcalde Josep Pinart, l’any 1865. A finals d’aquell any es portaren de la Devesa de Girona uns plançons que s’anirien plantant Riera amunt, protegits per una estaca i, en poc més de mig any, la plantada havia arribat on avui acaba la Riera del Bisbe Pol, continuant-se tot seguit fins pràcticament l’acabament del terme al llindar amb Arenys de Munt.

Pel que fa al manteniment de l’arbrat, l'any 1918 hi havia un pressupost de 90 pessetes (aproximadament 0,55 euros) per esporgar i replantar arbres de la Riera i d'altres carrers.

Els plàtans de la Riera d’Arenys de Mar és el conjunt de Platanus x hispanica més gran i millor conservat de la comarca del Maresme i un dels millors de Catalunya, i estan catalogats com a arbreda d’interès comarcal.

L’any 2006 la Regidoria de Medi Ambient d’Arenys de Mar encarregà un estudi per conèixer l’estat dels plàtans i enfocar-ne polítiques de conservació.

L’objectiu de l’estudi, elaborat per Eliseu Guillamon Villalba, enginyer tècnic agrícola i expert en jardineria, és triple: determinar l’estat general dels arbres, en especial els plàtans monumentals de la Riera; valorar els treballs de manteniment que s’hi duien a terme; i definir les estratègies de futur. El treball de camp s’ha fet amb l’estudi de 350 plàtans, dels quals el 65% (224 exemplars) són plàtans originals centenaris.

La conclusió és que l’estat de conservació del conjunt de plàtans de la Riera és bo, amb una vitalitat general entre moderada i alta, però es detecta que uns quants exemplars pateixen greus

Riera d'Arenys de Mar 1916



deficiències. Entre els principals problemes que pateixen els arbres, i que caldrà anar corregint, l’estudi en destaca diversos: escanyaments de branques per filferros, cables o tensors d’instal·lacions d’enllumenat; senyals de circulació clavades o engolides per l’arbre; danys al coll de l’arbre o a les arrels per obres; o trencadisses de branques principals pel pas de vehicles pesats o per obres.

L’anàlisi aprofundeix en l’estat de salut de 16 plàtans que mostraven una situació de risc. La conclusió és que hi ha 8 plàtans a la Riera que presenten un nivell de risc elevat i que tenen una expectativa de futur baixa o nul·la. Per raons de seguretat, es proposa la seva retirada i substitució per nous plàtans. L’anàlisi de l’estructura d’aquests arbres s’ha fet amb un resistògraf, un aparell que mesura la resistència de la fusta a la perforació i permet conèixer la composició dels troncs.

En la plataneda, no s’han detectat plagues o malalties generals greus, però sí que s’han diagnosticat afectacions que n’alteren la vitalitat i la biomecànica dels plàtans. És per aquest motiu que al llarg de l’any es realitzen diverses actuacions fitosanitàries al respecte.

La memòria on es recullen totes les dades d’aquest estudi es pot consultar a les oficines de la Regidoria de Medi Ambient.

Es evident que els plàtans de la Riera, l’eix i centre de la vida del poble, l’embelleixen, li donen personalitat , marquen el pas de les estacions i fan més amable la visió d’aquesta atrafegada via.

Oda als arbres de la Rambla

[...] Oh fulles del plàtan, oh tendranaixó que l’anyada sospira i reviu,rogents quan es colga l’octubre en la cendra,parentes del pàmpol en hores d’estiu!

I, oh fulles, oh fulles del plàtan,talment cadascuna més gran que la mà!,quan ve la revolta dels vents que us rebatenamb folls i poetes correu a encaixar. [...]

J. Carner

Riera d'Arenys de Mar 2012



4.2.- Els xiprers del Passeig de la Pietat

i el Cementiri de Sinera

El Passeig de la Pietat, obra de l’arquitecte Joan Martorell, que fou inaugurat el 1895 ens ofereix una bona panoràmica del port i les platges. Està declarat com a Bé de valor ambiental. Al llarg de tot el recorregut hi ha una barana d’obra i dues rengleres de xiprers que, el 1934, substituïren les acàcies que hi havia.

El camí ens du al cim de la Serra de la Pietat o del Cementiri, antigament coneguda com el turó d’es Far, i que va prendre el nom de l’ermita que s’hi bastí al segle XVI. La silueta del turó, recta i aplanada, fa que recordi una embarcació tombada, amb la quilla de cara al cel.

Aquest puig té una gran importància espriuana, sobretot ara que celebrem l'Any Espriu (1913-2013), perquè és una de les fronteres del seu poble mític, Sinera, i perquè a la banda més propera a la mar hi ha el cementiri de Sinera.

“ [...] El poble s’estenia entre dos turons, l’un gairebé pelat, amb garrofers, fonoll i atzavares. A l’altre, el cementiri, amb quatre rengles de xiprers. Davant, el mar [...] “. Salvador Espriu, El doctor Rip.

Ens trobem davant la portalada del cementiri, a punt de penetrar la seva silenciosa quietud, en travessar-la, comencem a caminar enmig de dues fileres de xiprers gegantins. Si ens girem d’esquena i deixem vagar la vista entre els xiprers, fins al portal d’entrada tindrem la visió del mar i podrem evocar els poemes de Salvador Espriu.

Cementiri de Sinera

I

Pels rials baixa el carrodel sol, des de carenesde fonollars i vinyesque jo sempre recordo.Passejaré per l’ordrede verds xiprers immòbilsdamunt la mar en calma.

Salvador Espriu



Llibre de Sinera

XV

[...] Si podien, però, durarla llum parada, l’ordre clardels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,la nostra llengua, el lent esguarddamunt de cada cosa que he estimat! [...]

Salvador Espriu

Xiprers camí de la Pietat

Xiprers Cementiri Sinera



4.3.- El til·ler i les palmeres de l’edifici

Xifré

Josep Xifré i Casas va néixer a Arenys de Mar el 15 d’octubre de 1777. Indià que va arribar a ser el català més ric de la primera meitat del segle XIX. Salvador Espriu, en evocar “el ric Xifré” en la llarga relació de personatges de Primera història d’Esther, incorpora el típic estament dels americanos a la seva “petita pàtria”.

[...] Pregueu també per Tomeu Rosselló, a qui Salom incorpora a la llegenda sinerenca. I pel notari i pel bisbe, el nebot i l’oncle, abans amos d’aquest jardí, que varen posseir un talent claríssim i una enorme personalitat autoritària i bondadosa. I pel metge Miquel, i el ric Xifré, i el filòsof Moles, i la resta innumerable. I per l’Eleuteri, i per mi, i pels amics dels jueus, i pels jueus i els seus enemics.Salvador Espriu

Josep Xifré, a Arenys, no tenia una fama gaire favorable, a causa dels seus aires paternalistes i pel fet que els altres americanos l’acusaven de negrer i de poc escrupolós en els negocis, malgrat tot, finalment es decidí a portar a terme una gran obra a la seva vila natal.

L’octubre de 1844, comprà una considerable extensió de terreny en un turonet prop del poble i hi comença a edificar un gran hospital, dissenyat per ell mateix. Les obres duraren dos anys i posteriorment, el 1849, en Xifré va fer donació de l’hospital i els jardins que el rodejaven, davant notari, a la vila d’Arenys de Mar.

Josep Xifré morí a Barcelona l’any 1856, en principi fou enterrat a Barcelona, però després el seu fill va encarregar una magnífica tomba de marbre, a l’escultor parisenc A.Gumery, que fou transportada a la capella de l’hospital d’Arenys i les seves despulles descansen en aquest indret des del 1861.

Durant un cert temps tant l’edifici com els jardins restaren força abandonats. Posteriorment es realitzaren obres de rehabilitació i pel que fa a l’enjardinament es recuperaren les feixes i l’any 2008, l’Ajuntament, inaugurà aquest espai verd renovat; les palmeres i el til·ler són vestigis del primitiu jardí.



Tarda

[...]

Braçades de ginesta,pèsols d’olor, rosellesi aquest núvol d’abellesque feinejava al til·ler.La mel més pura vessad’aquestes flors blancoses.Or i tarda em són lleus.Ah! Rendit de desesma,m’endormisco per perdre’mdins un doll de murmuris.

Narcís Comadira

Flora urbana

II

Palmera, ací veïna del mari la trompeteria militar,palmeradaurada, empolsegada;com una mà de músic, ta branca, tota dits, polsa les cordes de la matinada. [...]

Josep Carner

Palmeres edifici Xifré

Til·ler edifici Xifré



4.4.- Les palmeres de la plaça Onze de

Setembre

Aquesta plaça ens porta arran de platja i no podia ser d’altra manera, el seu nom popular és el de Plaça de les Palmeres. Es va fer el 1980, a l’espai de la platja de la Picòrdia, consolidat com a terra ferma per efecte del port i de l’espigó de la Riera. La platja que ens mostra és l’anomenada Platja d’Arenys o Primera platja, famosa per la seva sorra gruixuda, si més no fins abans de l’anomenada regeneració de les platges del 1992.

Dóna’m la mà

[...]Dóna’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar.[...] Joan Salvat-Papasseit

Palmera plaça Onze de Setembre



5.- Conclusions

1.- He pogut identificar i classificar 57 espècies d’arbres diferents i 3 espècies de palmeres, als carrers, places i parcs urbans d’Arenys de Mar. M’he permès la llibertat de considerar arbres, per la seva mida i aspecte, exemplars que habitualment són catalogats com arbust, és el cas del baladre gegantí que hi ha al nou parc Fèlix Cucurull.

2.- He confeccionat les fitxes amb la informació i les imatges corresponents a totes les espècies amb exemplars a la via pública.

3.- He après a fer servir el programa Dreamweaver per a la creació de webs i el InDesign pel nucli escrit del treball. També he perfeccionat l’ús del programa de tractament d’imatges Photoshop.

4.- He habilitat aquests coneixements, per poder-los fer públics i accessibles a tothom, mitjançant la creació d’una web. Es podrà utilitzar com a recurs d’educació ambiental.

5.- He realitzat una pàgina web on hi ha un plànol, interactiu, del casc urbà que permet saber quines espècies d’arbres i palmeres trobem en tots els carrers, amb una imatge de l’exemplar en l’enclavament determinat i accés a la fitxa informativa de l’espècie. Així, doncs, pot complementar qualsevol tipus d’itinerari que es pugui fer dins el casc d’Arenys de Mar.

6.- En resum he usat les TIC en la divulgació mediambiental

Aquestes conclusions em porten a expressar-vos un desig:

Espero que aquest treball ens permeti a tots adonar-nos que els arbres embelleixen els nostres carrers, depuren l’aire, ens proporcionen ombra en l’època estival i potencien la biodiversitat, fent de refugi o font d’alimentació de variades espècies animals (ocells, petits mamífers, insectes...). En resum són, juntament amb nosaltres, els representants de la natura dins el món de l’asfalt i el ciment.



6.- Agraïments

A la meva família per ensenyar-me a estimar la natura i pel seu suport incondicional en el present treball.

A Pere Alzina i Bilbeny, biòleg d’Arenys de Mar, que em va animar als inicis del treball.

A Marina Boix i Carabús, amiga, professora i responsable del Càmping Tamariu, per la seva atenta lectura del treball.

A Pere Planells i Bonet, el meu professor i tutor que m’ha guiat en tot moment amb gran dedicació.



7.- Programari utilitzat

Dreamweaver 4

Adobe Photoshop Elements 6.0

Adobe InDesign 2.0 Microsoft Office 2007

Google Maps



8.- Fonts d’informació

8.1.- Bibliografia

Annwn,K.(2004). Dreamweaver MX (2004). Ed. Anaya. ISBN: 8441516995.

Bonnier,G.; de Layens,G.(1975). Flore complète portative de la France,de la Suisse et de la Belgique.Ed. Librairie Générale de l’Enseignement.

Camargo,R. i altres.(1992). Arbres de Barcelona,àlbum de cromos. Ed.Pòrtic/Aj.Barcelona.

Carner,J.(1979).Poesies Escollides. Ed.62/La Caixa. ISBN: 8429714731.

Els arbres de la Riera. Revista La Rierada.26/05/2012.

Espriu, A.; Nogueras,N.; de Pons M.A.(1983). Aproximació històrica al mite de Sinera.Curial Edicions Catalanes. ISBN: 8472562158.

Espriu,S.(1978). Antologia poètica.Ed.62/La Caixa. ISBN: 842971426X.

Espriu,S.(1995). Primera història d’Esther. Ed.62.ISBN: 8429738215.

Fané,M.(1996). La gestió en l’evolució urbanística:El cas d’Arenys de Mar. Edita D.A.U./M.F. ISBN: 8476533675.

Franquesa,T.(1998).L’Herbari:arbres i arbust al natural. Enciclopèdia Catalana. ISBN: 8441200106.

Gabancho,P. (1999).Arbres de Barcelona. Edita Parcs i Jardins de Barcelona,Institut Municipal. ISBN: 8476098235.

Hessayon,D.G.(1985). Árboles y arbustos de jardín. Ed. Blume. ISBN: 8470315439.



Híjar,R.(1988). Arbres de Catalunya. Ed.Teide. ISBN: 843073273X.

Magnini,G.(1974).Flores en casa,enciclopedia pràctica de la jardinería. Ediciones Burulan. ISBN: 8432802549.

Maluquer,N.; Parramon,A.(1934). Llibre de la Natura de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Ed .Seix i Barral.

Masalles,M.; Carreras,J. i altres (1988).Història Natural dels Països Catalans,Vol.6: Plantes superiors. ISBN: 8477390150.

Masclans,F.(1972). Guia per a conèixer els arbres. Ed. Montblanc/CEC.

Masclans,F.(1981). Els noms de les plantes als Països Catalans. Ed.Montblanc/Martin/CEC. ISBN: 8485135253.

Pérez-Bastardas,Albert.(1985). Article: 10 anys d’equipaments d’educació ambiental per a l’escola a Catalunya. Revista nº 1 de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA).

Pérez-Bastardas,Alfred.(1994). Albert Bastardas i Sampere. Alcalde Popular per Barcelona. Editat Ajuntament de Barcelona. ISBN: 8476096771.

Pujol,M.A.;Roig,T.(1978). Recull de poemes per a petits i grans. Rosa Sensat i Editorial Kairos. ISBN: 8472450880.

Rosselló-Porcèl,B. (2009). Obra poètica. Editorial Moll. ISBN: 9788427350144.

Sargatal,J. i altres. (2007). Els altres veïns. Biodiversitat urbana. Edicions Territori i Paisatge. Obra Social de Caixa Catalunya.

Vetvicka,V.(1984). Arbres et arbustes. Editorial Gründ. ISBN: 270005177.



8.2.- Webgrafia

http://amicsarbres.blogspot.com (Lillo Colomar, J.V. ; Nicolàs i Larruy G.N. i altres).

http://badalona.cat ( Els arbres de Badalona. Ajuntament de Badalona).

http://ca.wikipedia.org (Wikimedia Foundation, Inc)

http://herbarivirtual.uib.es (Universitat de les illes Balears).

http://www.apatita.com/herbario/floradealicante.html (González Torregrosa, S.).

http://www.bcn.cat/(Arbres i palmeres de Barcelona. Ajuntament de Barcelona).

http://www.floracatalana.net/ ( Mallol Camprubí, A.; Barnola Echenique, P.).

http://www.gencat.cat/ (Arbres monumentals. Generalitat de Catalunya). http://www.hort.uconn.edu (Uconn plant database. Universitat de Connectitut. USA).

http://www.mataro.cat (Catalogació d’arbres i arbredes exemplars del municipi de Mataró. Ajuntament de Mataró).

http://www.tarragona.cat (Arbres monumentals de Tarragona. Ajuntament de Tarragona).

http://www.vilafranca.cat (Llibre d’arbres de Vilafranca. Ajuntament de Vilafranca del Penedès).

www.arbolesornamentales.es (Sánchez de Lorenzo, J.M.).



Només un arbre, a la vorera, portael tremolor del mar, i el frec de fullesretorna el benefici de les coses.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1937)




Treball de Recerca de

Joana Pérez Llabot

Caminant per les



Annex



Índex

Pàgina

Mostra dels continguts de la pàgina web...................................3

Taula 1: Localització/ Nom Català/ Nom Científic......................9

Taula 2: Nom Català/ Nom Científic/ Localització....................16

Aquarel·la plataner......................................................23



Mostra dels contiguts de la pàgina web



Pàgina Inicial

Índex fitxes d'espècie



Fitxa d'espècie, imatge vertical

Fitxa d'espècie, imatge horitzontal



Fitxa d'espècie, amb accés a detall

Fitxa de detall



Mapa amb les sis zones

Mapa d'una zona



Fitxa senzilla, imatge vertical

Fitxa senzilla, imatge horitzontal



Taula 1:

Localització/ Nom Català/ Nom Científic



Localització Nom català Nom científic

Andreu Guri, C. Magnòlia Magnolia grandiflora

Andreu Guri, C. Troana Ligustrum lucidum

Arxipreste Rigau, Pg. Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii

Auterive, C. de Palmera de dàtils Phoenix dactylifera

Auterive, C. de Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Barcelona, C. Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii

Bellavista, Pl. Àlber Populus alba

Bellavista, Pl. Morera pendula Morus alba var. pendula

Bellavista, Pl. Pi pinyoner Pinus pinea

Bernat IV de Cabrera, Pl. Mèlia Melia azederach

Bernat IV de Cabrera, Pl. Palmera excelsa Trachycarpus fortunei

Bernat IV de Cabrera, Pl. Troana Ligustrum lucidum

Bisbe Pol, Riera del Alzina Quercus ilex

Bisbe Pol, Riera del Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Calella, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Calella, C. Til·ler Tilia europaea

Calisay Alzina surera Quercus suber

Calisay Xiprer Cupressus sempervirens

Can Cargol, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Can Nadal , C. Olivera Olea europaea

Can Nadal, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Can Nadal, C. Xiprer Cupressus sempervirens

Cementiri Sinera Xiprer Cupressus sempervirens

Doedes, C. Braquiquíton Brachychiton populneum

Doedes, C. Lledoner Celtis australis

Doedes, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Doedes, C. Pi pinyoner Pinus pinea

Escola Joan Maragall Cedre del Líban Cedrus libanotica

Església, Pl. de la Alzina Quercus ilex

Església, Pl. de la Olivera Olea europaea

Estació de tren Araucària Araucaria sp

Estació de tren Morera sense fruit Morus alba var.fruitless



Estació de tren Sófora Sophora japonica

Estació de tren Xiprer Cupressus sempervirens

Estalvi, Pl. de la Mèlia Melia azederach

Estalvi, Pl. de la Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Estalvi, Pl. de la Olivera Olea europaea

Europa, Av. Morera blanca Morera blanca

Europa, Av. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Europa, Av. Pollancre Populus nigra

Fondo de les Creus Avet Abies alba

Fondo de les Creus Negundo Acer negundo

Fondo de les Creus Olivera Olea europaea

Fondo de les Creus Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Fondo de les creus Til·ler Tilia europaea

Francesc Flos i Calcat, Pl. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Francesc Moragas, Pl. Ametller Prunus amygdalus

Francesc Moragas, Pl. Avet Abies alba

Francesc Moragas, Pl. Mèlia Melia azederach

Francesc Moragas, Pl. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Francesc Moragas, Pl. Olivera Olea europaea

Francesc Moragas, Pl. Palmera de dàtils Phoenix dactylifera

Hort del Bisbe, C. Til·ler Tilia europaea

Horta Matanzas, Pl. Avet Abies alba

J.Borrell, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Joan XXIII, Pl. Altea Hibiscus syriacus

Joan XXIII, Pl. Palmera de les Canàries Phoenix canariensis

Joaquim Ruyra, C. Arbre de l’amor Cercis siliquastrum

Joaquim Ruyra, C. Negundo Acer negundo

Josep Anselm Clavé, C. Taronger agre Citrus aurantium

Josep Llimona, C. Lledoner Celtis australis

Josep Llimona, C. Pi pinyoner Pinus pinea

Josep Llimona, C. Til·ler argentat Tilia tormentosa

Josep Pinart, Pl. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Lloveres, Pl. Viburn Viburnum lucidum



Malgrat, C. Liquidàmbar Liquidambar styraciflua

Maltemps, Camí Vell del Pinastre Pinus pinaster

Mare Paula de Montalt, Pl. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Mare Paula Montalt, Pl. Caqui Diospyros kaki

Mare Paula Montalt, Pl. Catalpa Catalpa bignonioides

Mare Paula Montalt, Pl. Olivera Olea europaea

Mare Paula Montalt, Pl. Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Mare Paula Montalt, Pl. Til·ler Tilia europaea

Mare Paula Montalt, Pl. Til·ler argentat Tilia tormentosa

Mare Paula Montalt, Pl. Xiprer Cupressus sempervirens

Mina, Pl. de la Alzina Quercus ilex

Molí del Mar, Pl. Magnòlia Magnolia grandiflora

Molí del Mar, Pl. Magraner Punica granatum

Molí del Mar, Pl. Tamariu Tamarix sp

Montalt, C. Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii

Montalt, C. de Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Montplana, C. Pollancre Populus nigra

Montplana, C. de Ametller Prunus amygdalus

Montplana, C. de Eucaliptus Eucalyptus globulus

Montplana, C. de Lledoner Celtis australis

Montplana, C. de Taronger agre Citrus aurantium

Montserrat, Pl. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Olivar, C. Llorer Laurus nobilis

Olivar, C. Nesprer del Japó Eriobotrya japonica

Olivar, C. Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Onze de Setembre, Pl. Olivera Olea europaea

Onze de Setembre, Pl. Palmera de dàtils Phoenix dactylifera

Països Catalans, Pl. Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Parc de Lourdes Alzina Quercus ilex

Parc de Lourdes Eucaliptus Eucalyptus globulus

Parc de Lourdes Lledoner Celtis australis

Parc de Lourdes Pi pinyoner Pinus pinea

Parc de Lourdes Xiprer Cupressus sempervirens



Parc del Xifré Acàcia de Constantinoble Albizia julibrissin

Parc del Xifré Alzina Quercus ilex

Parc del Xifré Lledoner Celtis australis

Parc del Xifré Olivera Olea europaea

Parc del Xifré Tamariu Tamarix sp

Parc del Xifré Til·ler Tilia europaea

Parc Fèlix Cucurull Ailant Ailanthus altissima

Parc Fèlix Cucurull Ametller Prunus amygdalus

Parc Fèlix Cucurull Baladre Nerium oleander

Parc Fèlix Cucurull Figuera Ficus carica

Parc Fèlix Cucurull Llimoner Citrus limon

Parc Fèlix Cucurull Llorer Laurus nobilis

Parc Fèlix Cucurull Magnòlia Magnolia grandiflora

Parc Fèlix Cucurull Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Parc Fèlix Cucurull Negundo Acer negundo

Parc Fèlix Cucurull Om de Sibèria Ulmus pumila

Parc Fèlix Cucurull Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Parc Fèlix Cucurull Prunera Prunus domestica

Parc Fèlix Cucurull Robínia Robinia pseudoacacia

Parc Fèlix Cucurull Til·ler Tilia europaea

Parc Fèlix Cucurull Troana Ligustrum lucidum

Parc Fèlix Cucurull Xiprer Cupressus sempervirens

Parc Països Catalans Garrofer Ceratonia siliqua

Parc Països Catalans Mimosa Acacia decurrens var. Dealbata

Parc Països Catalans Pi pinyoner Pinus pinea

Parc Països Catalans Troana Ligustrum lucidum

Parc Torrent Albercoquer Prunus armeniaca

Parc Torrent Caqui Diospyros kaki

Parc Torrent Desmai Salyx babylonica

Parc Torrent Freixe de flor Fraxinus ornus

Parc Torrent Mimosa Acacia decurrens var. Dealbata

Parc Torrent Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Parc Torrent Palmera excelsa Trachycarpus fortunei



Parc Torrent Pi pinyoner Pinus pinea

Parc Torrent Pollancre Populus nigra

Parc Torrent Prunera Prunus domestica

Parc Torrent Til·ler Tilia europaea

Parc Torrent Xiprer Cupressus sempervirens

Pare Fita, Riera Cedre del Líban Cedrus libanotica

Pare Fita, Riera Eucaliptus Eucalyptus globulus

Pare Fita, Riera Mèlia Melia azederach

Pare Fita, Riera Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Pare Fita, Riera Pebrer bord Schinus molle

Pare Fita, Riera Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Pare Fita, Riera Roure dels pantans Quercus palustris

Pare Fita, Riera Til·ler argentat Tilia tormentosa

Pau Costa, Rial Lledoner Celtis australis

Pau Costa, Rial Negundo Acer negundo

Pau Costa, Rial Pi pinyoner Pinus pinea

Pau Costa, Rial Tamariu Tamarix sp

Pavelló Sert Olivera Olea europaea

Pietat, Camí de la Garrofer Ceratonia siliqua

Pietat, Camí de la Robínia Robinia pseudoacacia

Pietat, Camí de la Xiprer Cupressus sempervirens

Pla dels Frares, C. Lledoner Celtis australis

Pla dels Frares, Pl. Liquidàmbar Liquidambar styraciflua

Plana d’en Fornaguera, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Platja Cassà Bellaombra Phytolacca dioica

Pompeu Fabra, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Pompeu Fabra, C. Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii

Pompeu Fabra, C. Robínia Robinia pseudoacacia

Port, C. del Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Port, C. del Olivera Olea europaea

Port, C. del Xiprer Cupressus sempervirens

Professor Castelló, C. Lledoner Celtis australis

Professor Castelló, C. Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii



Professor Castelló, C. Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Ronda, Pg. de Magnòlia Magnolia grandiflora

Ronda, Pg. de Til·ler Tilia europaea

Sa Boada, Pl. de Cedre del Líban Cedrus libanotica

Sa Boada, Pl. de Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Sa Boada, Pl. de Til·ler argentat Til·ler argentat

Sa Boada, Pl. de Xiprer Cupressus sempervirens

Sa Clavella, Rial de Mèlia Melia azederach

Sa Clavella, Rial de Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Sa Clavella, Rial de Negundo Acer negundo

Salvador Espriu, Pl. Magnòlia Magnolia grandiflora

Sant Elm, Habitatges de Pi pinyoner Pinus pinea

Sant Gabriel, C. Magnòlia Magnolia grandiflora

Sant Gabriel, C. Pebrer bord Schinus molle

Sant Gabriel, C. Tuia Thuja sp

Santa Clara, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

St. Antoni, C. Magnòlia Magnolia grandiflora

St. Zenon, C. Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Tossol, Pl del Olivera Olea europaea

Valldemaig, C. Aurò blanc Acer campestre

Vallgorguina, C. Parquinsònia Parkinsonia aculeata

Valls, C. de Morera sense fruit Morus alba var.fruitless

Venanci Vallmitjana, C. Til·ler argentat Til·ler argentat

Xifré, edifici Cedre del Líban Cedrus libanotica

Xifré, edifici Palmera de dàtils Phoenix dactylifera

Xifré, edifici Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis

Xifré, edifici Til·ler Tilia europaea

Xifré, edifici Xiprer Cupressus sempervirens

Xifré, Pg. Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis



Taula 2:

Nom Català/ Nom Científic/ Localització



Nom català Nom científic Localització

Acàcia de Constantinoble Albizia julibrissin Parc del Xifré

Ailant Ailanthus altissima Parc Fèlix Cucurull

Àlber Populus alba Bellavista, Pl.

Albercoquer Prunus armeniaca Parc Torrent

Altea Hibiscus syriacus Joan XXIII, Pl.

Alzina Quercus ilex Bisbe Pol, Riera del

Alzina Quercus ilex Església, Pl. de la

Alzina Quercus ilex Mina, Pl. de la

Alzina Quercus ilex Parc de Lourdes

Alzina Quercus ilex Parc del Xifré

Alzina surera Quercus suber Calisay

Ametller Prunus amygdalus Francesc Moragas, Pl.

Ametller Prunus amygdalus Montplana, C. de

Ametller Prunus amygdalus Parc Fèlix Cucurull

Araucària Araucaria sp Estació de tren

Arbre de l’amor Cercis siliquastrum Joaquim Ruyra, C.

Aurò blanc Acer campestre Valldemaig, C.

Avet Abies alba Fondo de les Creus

Avet Abies alba Francesc Moragas, Pl.

Avet Abies alba Horta Matanzas, Pl.

Baladre Nerium oleander Parc Fèlix Cucurull

Bellaombra Phytolacca dioica Platja Cassà

Braquiquíton Brachychiton populneum Doedes, C.

Caqui Diospyros kaki Mare Paula Montalt, Pl.

Caqui Diospyros kaki Parc Torrent

Catalpa Catalpa bignonioides Mare Paula Montalt, Pl.

Cedre del Líban Cedrus libanotica Escola Joan Maragall

Cedre del Líban Cedrus libanotica Pare Fita, Riera

Cedre del Líban Cedrus libanotica Sa Boada, Pl. de

Cedre del Líban Cedrus libanotica Xifré, edifici

Desmai Salyx babylonica Parc Torrent

Eucaliptus Eucalyptus globulus Montplana, C. de



Eucaliptus Eucalyptus globulus Parc de Lourdes

Eucaliptus Eucalyptus globulus Pare Fita, Riera

Figuera Ficus carica Parc Fèlix Cucurull

Freixe de flor Fraxinus ornus Parc Torrent

Garrofer Ceratonia siliqua Parc Països Catalans

Garrofer Ceratonia siliqua Pietat, Camí de la

Liquidàmbar Liquidambar styraciflua Malgrat, C.

Liquidàmbar Liquidambar styraciflua Pla dels Frares, Pl.

Lledoner Celtis australis Doedes, C.

Lledoner Celtis australis Josep Llimona, C.

Lledoner Celtis australis Montplana, C. de

Lledoner Celtis australis Parc de Lourdes

Lledoner Celtis australis Parc del Xifré

Lledoner Celtis australis Pau Costa, Rial

Lledoner Celtis australis Pla dels Frares, C.

Lledoner Celtis australis Professor Castelló, C.

Llimoner Citrus limon Parc Fèlix Cucurull

Llorer Laurus nobilis Olivar, C.

Llorer Laurus nobilis Parc Fèlix Cucurull

Magnòlia Magnolia grandiflora Andreu Guri, C.

Magnòlia Magnolia grandiflora Molí del Mar, Pl.

Magnòlia Magnolia grandiflora Parc Fèlix Cucurull

Magnòlia Magnolia grandiflora Ronda, Pg. de

Magnòlia Magnolia grandiflora Salvador Espriu, Pl.

Magnòlia Magnolia grandiflora Sant Gabriel, C.

Magnòlia Magnolia grandiflora St. Antoni, C.

Magraner Punica granatum Molí del Mar, Pl.

Mèlia Melia azederach Bernat IV de Cabrera, Pl.

Mèlia Melia azederach Estalvi, Pl. de la

Mèlia Melia azederach Francesc Moragas, Pl.

Mèlia Melia azederach Pare Fita, Riera

Mèlia Melia azederach Sa Clavella, Rial de

Mimosa Acacia decurrens var. Dealbata Parc Països Catalans



Mimosa Acacia decurrens var. Dealbata Parc Torrent

Morera blanca Morera blanca Europa, Av.

Morera pendula Morus alba var. pendula Bellavista, Pl.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Calella, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Can Cargol, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Can Nadal, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Doedes, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Estació de tren

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Estalvi, Pl. de la

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Europa, Av.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Francesc Flos i Calcat, Pl.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Francesc Moragas, Pl.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless J.Borrell, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Josep Pinart, Pl.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Mare Paula de Montalt, Pl.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Montalt, C. de

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Montserrat, Pl.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Parc Fèlix Cucurull

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Parc Torrent

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Pare Fita, Riera

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Plana d’en Fornaguera, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Pompeu Fabra, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Port, C. del

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Sa Boada, Pl. de

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Sa Clavella, Rial de

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Santa Clara, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless St. Zenon, C.

Morera sense fruit Morus alba var.fruitless Valls, C. de

Negundo Acer negundo Fondo de les Creus

Negundo Acer negundo Joaquim Ruyra, C.

Negundo Acer negundo Parc Fèlix Cucurull

Negundo Acer negundo Pau Costa, Rial

Negundo Acer negundo Sa Clavella, Rial de



Nesprer del Japó Eriobotrya japonica Olivar, C.

Olivera Olea europaea Can Nadal , C.

Olivera Olea europaea Església, Pl. de la

Olivera Olea europaea Estalvi, Pl. de la

Olivera Olea europaea Fondo de les Creus

Olivera Olea europaea Francesc Moragas, Pl.

Olivera Olea europaea Mare Paula Montalt, Pl.

Olivera Olea europaea Onze de Setembre, Pl.

Olivera Olea europaea Parc del Xifré

Olivera Olea europaea Pavelló Sert

Olivera Olea europaea Port, C. del

Olivera Olea europaea Tossol, Pl del

Om de Sibèria Ulmus pumila Parc Fèlix Cucurull

Palmera de dàtils Phoenix dactylifera Auterive, C. de

Palmera de dàtils Phoenix dactylifera Francesc Moragas, Pl.

Palmera de dàtils Phoenix dactylifera Onze de Setembre, Pl.

Palmera de dàtils Phoenix dactylifera Xifré, edifici

Palmera de les Canàries Phoenix canariensis Joan XXIII, Pl.

Palmera excelsa Trachycarpus fortunei Bernat IV de Cabrera, Pl.

Palmera excelsa Trachycarpus fortunei Parc Torrent

Parquinsònia Parkinsonia aculeata Vallgorguina, C.

Pebrer bord Schinus molle Pare Fita, Riera

Pebrer bord Schinus molle Sant Gabriel, C.

Pi pinyoner Pinus pinea Bellavista, Pl.

Pi pinyoner Pinus pinea Doedes, C.

Pi pinyoner Pinus pinea Josep Llimona, C.

Pi pinyoner Pinus pinea Parc de Lourdes

Pi pinyoner Pinus pinea Parc Països Catalans

Pi pinyoner Pinus pinea Parc Torrent

Pi pinyoner Pinus pinea Pau Costa, Rial

Pi pinyoner Pinus pinea Sant Elm, Habitatges de

Pinastre Pinus pinaster Maltemps, Camí Vell del

Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii Arxipreste Rigau, Pg.



Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii Barcelona, C.

Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii Montalt, C.

Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii Pompeu Fabra, C.

Pissardi Prunus cerasifera var. Pissardii Professor Castelló, C.

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Auterive, C. de

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Bisbe Pol, Riera del

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Fondo de les Creus

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Mare Paula Montalt, Pl.

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Olivar, C.

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Països Catalans, Pl.

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Parc Fèlix Cucurull

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Pare Fita, Riera

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Professor Castelló, C.

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Xifré, edifici

Plàtan Platanus hybrida occidentalis x orientalis Xifré, Pg.

Pollancre Populus nigra Europa, Av.

Pollancre Populus nigra Montplana, C.

Pollancre Populus nigra Parc Torrent

Prunera Prunus domestica Parc Fèlix Cucurull

Prunera Prunus domestica Parc Torrent

Robínia Robinia pseudoacacia Parc Fèlix Cucurull

Robínia Robinia pseudoacacia Pietat, Camí de la

Robínia Robinia pseudoacacia Pompeu Fabra, C.

Roure dels pantans Quercus palustris Pare Fita, Riera

Sófora Sophora japonica Estació de tren

Tamariu Tamarix sp Molí del Mar, Pl.

Tamariu Tamarix sp Parc del Xifré

Tamariu Tamarix sp Pau Costa, Rial

Taronger agre Citrus aurantium Josep Anselm Clavé, C.

Taronger agre Citrus aurantium Montplana, C. de

Til·ler Tilia europaea Calella, C.

Til·ler Tilia europaea Fondo de les creus

Til·ler Tilia europaea Hort del Bisbe, C.



Til·ler Tilia europaea Mare Paula Montalt, Pl.

Til·ler Tilia europaea Parc del Xifré

Til·ler Tilia europaea Parc Fèlix Cucurull

Til·ler Tilia europaea Parc Torrent

Til·ler Tilia europaea Ronda, Pg. de

Til·ler Tilia europaea Xifré, edifici

Til·ler argentat Til·ler argentat Sa Boada, Pl. de

Til·ler argentat Til·ler argentat Venanci Vallmitjana, C.

Til·ler argentat Tilia tormentosa Josep Llimona, C.

Til·ler argentat Tilia tormentosa Mare Paula Montalt, Pl.

Til·ler argentat Tilia tormentosa Pare Fita, Riera

Troana Ligustrum lucidum Andreu Guri, C.

Troana Ligustrum lucidum Bernat IV de Cabrera, Pl.

Troana Ligustrum lucidum Parc Fèlix Cucurull

Troana Ligustrum lucidum Parc Països Catalans

Tuia Thuja sp Sant Gabriel, C.

Viburn Viburnum lucidum Lloveres, Pl.

Xiprer Cupressus sempervirens Calisay

Xiprer Cupressus sempervirens Can Nadal, C.

Xiprer Cupressus sempervirens Cementiri Sinera

Xiprer Cupressus sempervirens Estació de tren

Xiprer Cupressus sempervirens Mare Paula Montalt, Pl.

Xiprer Cupressus sempervirens Parc de Lourdes

Xiprer Cupressus sempervirens Parc Fèlix Cucurull

Xiprer Cupressus sempervirens Parc Torrent

Xiprer Cupressus sempervirens Pietat, Camí de la

Xiprer Cupressus sempervirens port, C. del

Xiprer Cupressus sempervirens Sa Boada, Pl. de

Xiprer Cupressus sempervirens Xifré, edifici



Aquarel·la plataner

Aquarel·la d'un plataner, de Joana Pérez Llabot, 2012


Documents

Caminant per les ombres de Sinera - Pere Planells arquitectonic/arbres_arenysdemar... · A causa de les baixes temperatures de finals de l’hivern 2011-2012 la brotada dels arbres