INTO THE BLUES CRAB

WORLD

CALLINECTES SAPIDUS Un possible nou

crustaci a les

aiges del Delta

Sergi Revert Lluis Velasco Xavier Vlez 1r dAqicultura del grau superior de lescola I.E.S. els Alfacs

P

gin

a1

ndex:

Introducci i localitzaci espcie, pagina 2

Pasos importadors, habitat biologia, pagina 3

Biologia, pagina 5

Biologia interna, pagina 6

Reproducci, pagina 7

Inici cultiu, pagina 8

Com es cultiva i raons del cultiu, pagina 9

Perqu es comercialitza, pagina 10

Impacte mundial actual, pagina 11

Impacte social, pagina 14

Impacte ecolgic, pagina 15

Dades de producci mundial i emmagatzematge en viu, pagina 16

Transport, matar i bullir crancs, pagina 17

Recollir, rendiment i higiene de la carn, pagina 18

Congelaci crancs, pagina 19

Presentaci de la carn, pagina 20

Valor nutritiu i residus, pagina 21

Opini personal, pagina 22

Web grafia, pagina 23

P

gin

a2

I. INTRODUCCI: Callinectes Sapidus, conegut a Catalunya com a cranc blau. A Espanya com a cangrejo Azul o jaiba azul i

a pasos de parla anglesa Blue Crab. El seu nom ve del grec Calli que s bonic, nectes que s nedador i

Sapidus ve del llat i significa picant o sabors.

Aquesta espcie es coneguda per el seu sabor i us culinari i te una gran importncia econmica als Estats

Units, sen el producte de pesca ms comercial i extens.

II. LOCALITZACIO DE LESPECIE:

A. PASOS DORIGEN s una espcie de cranc nativa de les aiges del Oest de les Amrica, en concret de Nova Esccia per tot

latlntic fins a Argentina, Oce Atlntic amb especial incidncia a frica i del golf Mexica. Actualment sha

introdut internacionalment.

B. PASOS PRODUCTORS

Els majors productors de cranc blau en el mn sempre han sigut E.E.U.U. i Jap, per actualment sha

iniciat un cultiu en alguns pasos amb gran xit arribant a fer competncia, aquests son, China (42.000

ton.) i Canad(90.000), amb una producci que amb Estats Units(135.100 ton.) suma un 70% de la

producci daquest crustaci a nivell mundial.

P

gin

a3

Jap en canvi ha anat en disminuci amb els anys.

III. Pasos importadors: El principal es estats units, ja tot i que es un dels pasos on ms es cultiva tamb es on ms es

consumeix, arribant a importar 75 milions de dlars anuals de cranc blau congelat essent la espcie amb

major importncia comercial a la costa del pas.

Tamb s molt apreciat als pasos sud-americans on un kilo pot arribar a els 30 dlars amb facilitat si es

fresc.

IV. Hbitat ,Costums i Biologia:

Filo.-> Artropodes

Subfil.->Crustacis

Ordre->decapodes

Infraordre->Brachyura

Familia->Portunidae

Genere->Callinectes

Espcie->Sapidus

Els crancs blaus son habitants daiges amb un gran rang de salinitat, resistint tant aiges hipersalines fins

aiges completament dolces, amb un rang ptim de salinitat que avarca des de un 0%0 fins a una de 35%0

per sense cap dificultat per resistir medis hipersalins.

29%

14%

18%

8%

31%

Participaci de Mercat

Canada China Tailandia Chile Otros pases

P

gin

a4

Pertanyen a flum dels artrpodes, i subfilum crustacis, les seves potes davanteres han evolucionat fins a

crear pinces que serveixen com a alimentaci i defensa.

Son capaos de caminar, crrer lateralment i poden nedar amb gran facilitat.

Destaquen per que es reprodueixen a travs dous i posseeixen un exosquelet que els protegeix el seu cos

bla.

Aquest sistema de defensa impedeix el creixement natural de lespcie, per la qual cosa ha de realitzar

mudes peridiques per a seguir augmentant el seva dimensi, molt ms lentament per.

Poden arribar a 23cm damplada, en femelles, els mascles en canvi, segueixen creixent indefinidament.

Sobserva dimorfisme sexual en els seus apndix reproductors sent el mascle ms prim i allargat i el de la

femella semblant a una bossa, els mascles tamb tenen les potes de un color gris blavs, en canvi les

femelles posseeixen les potes amb les puntes amb una tonalitat ataronjada, que tamb ajuda a diferenciar

el sexe.

EL seu cicle de vida es de uns 3 anys aproximadament, i les femelles ovulen per primer cop a lany

aproximadament.

Durant la muda les femelles muden un ltim cop, i es queden en aquesta talla definidament, mentre el

mascle poden seguir tenint mudes un cop aconseguida la maduresa sexual.

Sha establert una relaci entre el tamany de la coraa i el pes total del cos, prenent sempre lample a la

base de la ultima espina lateral.

Habiten aiges arenoses i semi fangoses poc profundes a ra de 10 a 50 metres de profunditat incloent

esculls de coral, manglars i fons amb algues.

Els reproductors solen estar als estuaris o manglars, un cop neixen tornen a mar obert, aquests en un any

es converteixen en reproductors i tornaran a un manglar per a repetir el cicle.

Salimenten tant de invertebrats bentnics amb poc moviment i sssils com de animals amb una certa

rapidesa, com alguns peixos, per tampoc els importa alimentar-se de carronya, incls de altres crancs

blaus.

Aquests crustacis son afectats per alguns organismes parsits, tant incrustats en la seva closca com en

endoparsits en les seves brnquies com per exemple trematodes marins.

Els depredadors naturals de C. Sapidus inclouen anguiles, rajades, truites, alguns taurons, i rajades nas de

vaca.

Ell per la seva part consumeix bivalves de closca fina, anlids, petits peixos, plantes i casi qualsevol altre

element que pugui trobar incloent carronya i altres individus de C.Sapidus i residus danimals.

P

gin

a5

V. BIOLOGIA:

Biologa externa:

Closca ampla, moderadament convexa i prevista de granulacions bastant resistents ms nombroses i

estretes damunt de les regions cardaques i branquial.

Longitud de lrea intramitja equivalent a dos cops lamplada.

Dos dents amples i triangulars adornen el seu marge frontal tenint sobre el seu marge inferior intern un

rudimentari i a penes perceptible dent amb direcci transversal, dent suborbital aguditzada, dent subfrontal

triangular, dents anterolaterals de base ampla i bordes cncaus en la part superior fins a acabar en punta

aguda, espina lateral forta fins a tres cops major que el dent que el procedeix.

Labdomen en el mascle es estret en forma de T invertida, sobserven dos maxillpedes que han

evolucionat en apndix reproductors, la seva forma es fortament truncada en el seu angle antero-intern i

molt arrodonit en el antero-extern

Abdomen amb el penltim segment molt estret en la seva meitat anterior.

P

gin

a6

Apndix abdominal arribant alguns cops a lltim segment abdominal formant en la seva trajectria dos

corves cncaves cap a linterior de la lnia central, una dbilment marcada fins a la part del mig i laltra

notablement ms marcada.

Costelles dels propodes en els quelipodes, molt sortides i alguns amb granulacions molt fines.

VI. Biologa interna:

P

gin

a7

Brnquies- sencarrega de la respiraci y la filtraci, que consisteix en molts filaments dispostos al voltant

dun eix central. Hi ha vuit brnquies a cada costat.

El cor- Es ampli en dimensions i situat en la part inferior central del cos.

Glndula Hepatopncrees- Digesti. rgan llarg con varies funcions, incloent la secreci de enzimes

digestives y la absorci de menjar digerida. Omple la major part de la zona del estmac, depenent del

contingut daigua y menjar.

Intest- del sistema digestiu, a travs del que es digereix laliment que passa.

Estmac- Lrgan del sistema digestiu que descompon les partcules ingerides de aliments.

Cartlags- Revesteix msculs que ajuden en el moviment de las cames. Els msculs son la part

comestible del cranc

VII. REPRODUCCIO:

A. A la natura

Es tracta dun crustaci, i com tots els crustacis es ovpar. Com en casi tots els casos de braquirs tenim

una fecundaci interna on les femelles velaran dels ous fecundats fins la seva eclosi.

El seu perode de desove de mxima exposici es dona a mitjans dabril i primers de maig arribant incls a

trobar a juny espcimens que no han desobat.

Es calcula que la fecunditat duna femella de tamany promig es de 700.000 a 2 milions de ous.

Les femelles, un cop fecundades buscaran llocs on la salinitat sigui alta, abans de leclosi buscaran

alguna zona de manglar o similar on es portar a terme el desenvolupament larvari que consta de set

estats de zoea i un de megalopa.

En lestat de zoea salimenta de fitoplncton, en els dos ltims comena a alimentar-se de zooplncton

molt petit, en lestat de megalopa en canvi basa la seva alimentaci directament de zooplncton

P

gin

a8

En quan arriba a juvenil es considera ja totalment carnvor i incls carronyer.

B. En captivitat

La coloraci de la massa dous canvia de groc a marr a mesura que saproxima el dia de leclosi el

temps de duraci de el desenvolupament embrionari es de 8 a 9 dies promig, produint entre 1.680.000 a

3.960.000 larves/femella.

Es van registrar 6 estats de zoea i un de megalopa. Les duracions del desenvolupament larvari de la zoea

cap a juvenil es de 27 a 35 dies amb una supervivncia aprox. del 2,69%

Els parmetres van ser:

T: 24,6/28C

Sal: 27/35ppm

O2: 5,4/7,2 mg/l

pH: entre 7,07 i 8,18

VIII. Inici del cultiu: El cultiu de cranc blau es realitza a Estats units des del segle passat, les primeres granges es van construir

a la badia de Chesapeake, entre els estats de Virginia i Maryland i en els estuaris de el riu Mississipp.

Tamb a Mxic es captura jaiba durant la poca de muda establint-se granges de cranc blau al continent

centreameric.

El cultiu va venir de la necessitat de menjar productes del mar, ja que es va comenar a registrar una

insuficincia de individus de talla comercial.

Es va comenar capturant juvenils fins a talla comercial per actualment hi han experiments per a tancar el

cicle, per per ara no sha trobat una clau per a fer que la supervivncia sigui prou alta per a obtenir

rentabilitat a nivell comercial.

P

gin

a9

Un altre problema era el fet de que la seva pell estava molt adherida al seu exosquelet, cosa que es va

solucionar esperant a que el individu fes una muda i congelar-lo per a que la seva carn estigui solta del

exosquelet, aquest sistema sanomena jaiba blanda

IX. Com es cultiva? El cultiu es sol realitzar en gbies flotants, ja que va ser el que va iniciar aquest tipus de cultiu.

P

gin

a1

0

Actualment existeixen dos sistemes ms, que busquen mes densitats i ms control sobre els parmetres,

aquests son sistema de circulaci oberta i el sistema de circulaci tancada.

X. Per que es comercialitza? En els E.E.U.U. va sorgir una necessitat de un aliment que fos ric a nivell dalimentaci i s.

Primer es va provar amb peixos, per sols van tenir acceptaci fregits, cosa que no entrava dins del

menjar sa i equilibrat.

Des de fa temps el cranc blau ha sigut un producte de luxe en el pas anglosax, per tenia un preu massa

alt per a les famlies de una economia mitjana.

Amb la introducci de Xina al mercat, el preu del cranc blau va baixar drsticament, cosa que va

aconseguir fer que les famlies destats units tinguessin accs a aquest aliment.

Actualment representa el 70% daliment mar del pas.

Cal mencionar que com tots els productes del mar es molt rica en protenes i minerals, per la qual cosa es

un gran substitut de la carn roja.

Aporten al organisme elements molt importants per a conservar la salut com vitamines A i D, a ms te gran

quantitat de minerals, dels que destaquen:

-Fsfor, que ajuda a assimilar les protenes, grasses i hidrats de carboni, a ms esta present a la seva

sang i cllules del sistema nervis.

-Calci, Daquest element depn la salut dels ossos i te que ser consumida per prevenir la osteoporosis.

-Iode Es basic per al bon funcionament de la tiroides, glndula molt necessria per a tots els processos

corporals.

Tamb mereixen una altra menci a part les protenes dalta qualitat que ofereixen aquests aliments les

quals el cos les utilitza per a reparar i mantenir els teixits del cos, ajuden al creixement de ungles i cabell,

tamb te importncia en el sistema immunolgic que te la funci de prevenir malalties i ajuden al transport

de nutrients.

Per si tot aix no fos suficient te molt poc quantitat de greixos.

P

gin

a1

1

XII. Impacte mundial actual: La poblaci total estimada en tot el mn actualment s de 411 milions dexemplars. s un 38% menys que

lany passat.

El 19% daquets van morir per fred.

Virginia Marine Resources Commissioner John M.R. Bull diu: This is a step in the right direction but we are

not out of the woods. Responsible management dictates a cautious approach as we continue to work to

build a healthy crab stock and to maintain a sustainable fishery. More work needs to be done to boost us

above modest abundance levels. www.bayjournal.com

A partir del 2017, es preveu que el 60% de les mesures de control de contaminaci comencin a fer efecte i

que la reproducci del cranc augmenti de forma natural.

P

gin

a1

2

The blue crabs are a typical live-fast-die-young species. They have a short life and produce a lot of young.

And they have that oceanic component in their life cycle. On the juvenile side, we just got a gift from Mother

Nature. Diu Lynn Fegley, deputy fisheries director of the Maryland Department of Natural Resources.

Recognizing that the fishing level is below the target, I expect we will be having that conversation. The

management response has not yet been determined by the bay jurisdictions. Were well below the fishing

target, which is great news. Were still not at the point where we want to be, so it will be a delicate balance.

diu OConnell.

www.bayjournal.com

Hi ha critica dels agricultors en pasos subdesenvolupats on es practica el cultiu daquest cranc. Un vilat

es queixa dient en una noticia que no nomes els i costa diners produir-lo, sin que afecte a molta gent, a

lhora descollir i decidir sobre el seu futur com a agricultors.

www.wm.edu

P

gin

a1

3

Degut a la sobre explotaci i de teoritzaci dels habitats les poblacions de cranc blau estan per sobre i per

sota de les seves possibilitats afectant negativament a vilatans i lespcie respectivament.

En canvi, a zones naturals don s autcton esta desaparegut i extingit i es busca la re-introducci, com

per exemple el projecte actual que sest fent al Salvador:

...El cangrejo azul es un crustceo en peligro de extincin, el cual pretenden conservar y aprovechar

parte de su reproduccin para que las familias locales tengan ingresos econmicos.

Misael Antonio Mndez, uno de los emprendedores del proyecto, dijo que la idea surgi luego de que

participaron en el programa de conservacin de tortugas marinas que ejecut en esa zona el Fondo de la

Iniciativa para las Amricas (FIAES) y la Asociacin Mangle, en la que participaron activamente y salieron

beneficiados.

www.laprensagrafica.com

P

gin

a1

4

XIII. Impacte social: Tant es valora positiu com negatiu.

Actualment a les aiges del Delta del Ebre, es poden trobar alguns exemplars. Es considera, negatiu ja

que afectar a lecosistema mar, perqu s molt agressiu i pot desplaar espcies autctones.

Tamb, s un cranc molt estimat a les cuines per el seu valor gustatiu, per tant pot obrir mercat econmic.

Si viatgssim a una granja don es produeix de forma industrial i preguntem al empresari segur que estar

molt content i guanyant molts diners, tot i que amb la crisis actual i les dificultats del cultiu... est prou b.

Per un altre banda, si preguntem a un treballador camperol ens explicar que ha de treballar moltes hores i

sobreviu en unes condicions precries.

Hi ha costes del mon, com per exemple el Salvador, don es autcton i esta desaparegut a causa de la

contaminaci i la sobre pesca. Es busca que augmenti la reproducci de forma natural. Daquesta manera

afavorir a que es recuperin llocs de treball en pobles pescadors.

P

gin

a1

5

XIV. Impacte ecolgic: En les zones on hi ha granges de crancs blaus, com per exemple a les costes de China, al ser a lexterior i

poc higiniques, hi ha sobre-poblaci, alta acumulaci de matria orgnica i excrements, afecta al medi

ambient i provoca a les aiges properes blooms de pfiesteria. Aquesta micro-alga, excreta una toxina que

afecte al sistema respiratori matant als crancs i peixos per anxia.

Molta de la post larva utilitzada per lengreix es capturada del medi natural. Aix provoca que disminueixin

els exemplars lliures del oce.

Al ser molt agressiu, pot causar alts danys a la flora i fauna duna zona don no sigui autcton.

P

gin

a1

6

Segons el web de la FAO:

XV. Dades de producci mundial:

XVI. Emmagatzematge en viu: Lemmagatzematge en viu dels crancs s difcil. Generalment es busca la proximitat de tots els processos

que ha de sofrir per la fcil i rpida comercialitzaci. Tractar de no emmagatzemar durant un temps

prolongat.

Quan s necessari l'emmagatzematge dels crancs, sha dembalar en cistelles en aigua de mar airejada.

P

gin

a1

7

XVII. El transport dels crancs: Els crancs son ms complicats de transportar que les llagostes, per amb unes mesures i equipaments

apropiats es pot aconseguir un bon transport. Sobre tot que mai viatgin en sec, es molt important que

viatgin humits i sempre que sigui possible, el contenidor ha d'estar ventilat.

El temps de trnsit ha de ser el ms curt possible. Els crancs han de ser transportats durant la nit, quan la

temperatura de l'aire s ms baixa.

XVIII. Matar crancs: Els crancs han d'estar vius en l'inici del processament, per han de ser matats abans de lebullici. Poden

ser assassinats, per ofegament en aigua dola o eliminant el cervell.

Crancs submergits en aigua dola moriran en 3-5 hores.

XIX. Ebullici crancs: Els crancs shan de cuinar immediatament desprs de matats, bullint-los en aigua amb sal al 2-3 per cent

durant 20-30 minuts, depenent de la mida. Aquest pas matar una proporci molt alta de bacteris presents,

i destruir qualsevol potencial dorganismes causants de malalties.

P

gin

a1

8

XX. Recollint la carn: El mscul, o carn blanca, s'elimina principalment de les urpes, incls del cos i petites cames. La carn

marr, que consisteix principalment en la glndula digestiva o 'fetge' i els rgans reproductius.

Al web de la FAO pots llegir de manera explicativa lextracci de la carn, treballadors que necessites i

passos a seguir per fer el procs manual industrial.

XXI. Rendiment de la carn La quantitat de carn extreta dels crancs pot variar enormement amb la temporada i amb la zona de pesca.

De mitjana, el rendiment de carn comprn al voltant del 30 per cent del pes corporal total, prop de dos

teros d'aquesta ser la carn del cos de color marr. La major quantitat de carn blanca s'extreu de la cranc

mascle amb les seves arpes ms grans, mentre que la carn ms marr es pot extreure ms del cos del

cranc femella. Els crancs femelles produeixen menys carn total que un mascle d'una mida similar.

XXII. Higiene i neteja: s molt important que la planta de processat sigui netejada a fons de manera sovint.

Mantenir les installacions ben netes i desinfectades.

El personal a de ser advertit de la intoxicaci alimentaria que es pot transmetre.

P

gin

a1

9

XXIII. Crancs de congelaci i carn de cranc: Crancs sencers han de ser congelats desprs de la cocci, no abans. La carn s extremadament difcil de

treure d'un cranc que ha estat congelat en brut i posteriorment cuinat.

Sempre que sigui possible, crancs sencers congelats i carn de cranc s'han d'emmagatzemar a una

temperatura de menys 20 C. Tots els productes han de ser embolicats.

Carn de cranc tendeix a endurir considerablement durant l'emmagatzematge en fred prolongat, per com

la carn de cranc s naturalment resistent en comparaci amb alguns altres productes de la pesca.

P

gin

a2

0

XXIV. Carn de cranc enllaunat: Noms la carn blanca es conserva.

XXV. Els pastissos de cranc: Carn de cranc de vegades s'utilitza per a la fabricaci de pastissos de cranc. La carn picada es barreja

amb el condiment.

XXVI. Pasta de cranc: Gran part de la carn de color marr que es congela, i de vegades una mica de la carn blanca, s'utilitza per

a la fabricaci de pastes de cranc. La carn es barreja amb farcit de cereals, condiments i colorants i

desprs picada.

P

gin

a2

1

XXVII. Composici de la carn de cranc: La composici aproximada de carn de cranc blanc fresc cru s'ha estimat en 71-74 per cent d'aigua, 19 a 24

per cent de protenes, 0-6 % de greixos i 1-2 % de minerals. Carn de cranc blanc cuit cont

aproximadament 73 a 78 per cent d'aigua, 17 a 20 per cent de protenes, 0-3 % i 3.1 % minerals. El poder

calorfic de la carn cuinada s 25-35 calories. Principals minerals presents en la carn crua inclouen fsfor,

magnesi i calci.

XXVIII. Residus de cranc: Algunes, per no totes, les fbriques de farina de peix britniques acceptaran residus de cranc, per

lobtenci de matria primera per a la fabricaci de menjar. Closca de cranc cont aproximadament 70 a

80 per cent de carbonat de calci. El hidrat de carboni conegut com quitina pot ser extret de la closca de

cranc.

Sin, saboca al mar.

P

gin

a2

2

XXIX. Opini personal: Aquest treball el vrem comenar amb bastant dentusiasme ja que el treball precedent que havem

realitzat ens va anar fora b. Cal destacar que lespcie que hem escollit, ens motiva perqu s una

espcie invasora en el Delta i volem saber ms sobre ella.

En un primer moment al comenar a recuperar informaci sobre el cranc ens vrem trobar en moltes

experincies a Mxic que fan amb aquest cranc. Denseguida vrem arribar a la conclusi de que es

important per leconomia del sector de laqicultura a les Ameriques. I que es cultiva des de les aiges

fredes del nord fins a les clides del trpic i aix ens porta a pensar que en un futur ser un fet que el

cranc sestableixi aqu.

Es podria arribar a fer un engreix controlat al mediterrani, ja que ja esta introduda.

Es una espcie 4x4 ja que aguanta alts rangs de salinitat i temperatura, tenint aix les perfectes

caracterstiques duna espcie invasora. En el cas de la baia podrem tenir una incidncia encara major a

causa dels parcs de clossa que hi ha.

Respectar el mar, no intensificar zones de cultiu, afavorir a una part de la poblaci occidental i desafavorir

a una part de la poblaci oriental. Ben regulat respectaria tots els espais naturals afavorint totes les regions

produint de manera local i natural. Generaria bona riquesa per el dia a dia mundialment.

Un gran artista catal, va fer va dir:

El gran llibre sempre obert i que cal esforar-se a llegir es el de la naturalesa, els altres estan extrets

daquest i a ms contenen les equivocacions i les interpretacions dels homes Antoni Gaudi.

La creaci continua incessantment per mitj dels homes, lhome no crea, troba i parteix de la troballa. Els

que cerquen les lleis de la naturalesa per conformar-hi noves obres collaboren amb el creador. Els

copistes no collaboren. Loriginalitat consisteix a tornar a lorigen. Antoni Gaudi.

Recuperar i regenerar la naturalesa del mn hauria de ser el nostre objectiu diari.

P

gin

a2

3

XXX. Web grafia: http://www.fao.org/fishery/species/2632/en

http://news.maryland.gov/dnr/2015/04/27/chesapeake-bay-blue-crab-population-shows-modest-

improvement/

http://wtop.com/maryland/2015/04/dredge-survey-results-blue-crabs-bay-plentiful/

http://www.bayjournal.com/article/blue_crab_population_up_thanks_to_nature_management/

http://www.nbcnews.com/science/environment/can-chesapeake-bay-its-signature-blue-crabs-recover-

n343741

https://www.wm.edu/news/stories/2015/scientific-survey-shows-modest-improvement-in-blue-crab-

stock.php/

https://prezi.com/hq8crszxkatf/cultivo-del-cangrejo-azul-jaiba/

http://en.wikipedia.org/wiki/Callinectes_sapidus

http://home.earthlink.net/~wweinkle/Crablab.htm

http://www.researchgate.net/profile/Luis_Enrique_Amador-

del_Angel/publication/235256039_Cultivo_de_larvas_de_la_jaiba_azul_Callinectes_sapidus_en_condicion

es_de_laboratorio_en_la_Isla_del_Carmen_Campeche_Mxico._%28Mxico%29/links/0deec52a8ee312ec1

0000000.pdf