Upload
duongmien
View
216
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Gràcies, un any mésUn any més, Ràdio Berga us felicita les festes i us desitja un bon any nou amb un petit regal. És aquest calendari, que repartim bústia per bústia a totes les llars de Berga. Aquesta vegada, creiem que les imatges que l’il·lustren són una petita joia i un gran descobriment. Són obra d’un dels fotògrafs més incansables que ha tingut mai la ciutat de Berga i, segura-ment, un dels seus testimonis més destacats durant la segona meitat del segle XX: Josep Deseuras. El seu fons de 153.000 negatius té un valor periodístic col·lossal. Ens explica com eren Berga i els berguedans durant una època de-terminada, i què va pas-sar en aquesta ciutat en les dures dècades del franquisme. Que en gaudiu, i que gaudiu també de la música, la informació i l’entreteniment de Rà-dio Berga un any més.
Fermí Riu. Coordinador de Ràdio Berga
Foto de portada Menjant cotons de sucre al
Vall, durant les festes de la Patum, el 31 de maig del 1959.
Josep Deseuras
Testimoni d’una èpocaNascut a La Coma (Solsonès), Deseu-
ras va desenvolupar la major part de la seva activitat fotogràfica a
Berga després de tornar de l’exili, l’any 1948. Va fer de reporter per a l’Ajuntament i, com a tal, va ser
testimoni de bona part dels actes públics de la ciutat. Tenia dos grans
interessos: els paisatges de mun-tanya i el reportatge ciutadà. No li
agradaven les persones estàtiques, buscava escenes en moviment,
seguint les línies de Cartier-Bresson i Francesc Català-Roca.
Xavier Pedrals i Costa Director de l’Arxiu
Comarcal del Berguedà
Josep Deseuras va néixer el 1918, a La Coma, al Solsonès. Resident a Berga, la seva afecció a la fotografia es va consolidar als anys trenta. Passada la guerra civil, recuperà l’afecció l’any 1948, a partir del seu retorn després del seu exi-li a França. Al país veí, va comprar de segona mà una Coronet. Aviat va fer el pas d’afeccionat a professional. Començà el 1953 amb una Baldinette.
La seva formació va ser autodidacta, el van ajudar una colla de publicacions i diverses revistes de especialitzades, però el factor bàsic sempre va ser l’experiència que anava adquirint amb els anys.
La seva producció majoritària ha estat dedicada a dos temes: el reportatge ciutadà i familiar (actes, celebracions, festes, casaments, comunions...) i el paisatge, que donava sortida a la seva atracció per la natura.
Pel que respecta al reportatge ciutadà, des del seu inici com a professional, Deseuras sempre va sortir al carrer. Va fer innombrables fotos familiars: ba-tejos, casaments, comunions... També va fer la major part de les fotografies d’actes oficials d’aquells anys, per la qual cosa va ser considerat el reporter de l’Ajuntament. En conjunt, les seves fotos d’aquells anys reflectiren una gran vitalitat en festes i celebracions ciutadanes, també el trànsit d’alts càrrecs del règim, com el mateix Franco, a Berga.
En aquest àmbit del reportatge, va seguir l’obra de Cartier-Bresson, per les imatges captades al vol. El considera una mica mestre de tots els fotògrafs de la seva època. En una línia similar, situa l’obra de Francesc Català-Roca. Deseuras el considerava molt innovador en el món del reportatge a Cata-lunya. Ell seguia una línia similar. Coneixia Català-Roca personalment, els havia presentat Josep M. de Martín, fotògraf, a més de pintor, molt amic seu, i de qui recollí molts consells d’art en general i de composició en particular. Inquiet i renovador, no el va influenciar la moda de crear imatges molt contrastades i granulades. Era un altre concepte de la imatge, contava el que veia el fotògraf, no pas la realitat tal com era. Mai no li va agradar la foto d’estudi, ni les persones en actitud estàtica, sempre va preferir la gent al natural, en la seva vida quotidiana o en el curs de les activitats i festes populars.
Un altre pol de la seva activitat va ser el paisatge i, en concret, el paisatge muntanyenc. Declarava fa uns anys: “sempre he estat a la muntanya, com a excursionista, com a contrabandista, com a maqui i com a fotògraf”. En aquest aspecte, es poden observar en la seva obra dues línies clarament marcades: com a artista, buscava el detall, els jocs de llum, la proximitat; com a professional, estava condicionat pel gust de la gent i solia fer imatges panoràmiques en què calia cuidar la visió de conjunt, ser més clàssic i convencional.
Va conèixer la tradició paisatgística americana. Els americans aconseguien la definició, des de llocs a tocar de la càmera fins a l’infinit, destacant la grandiositat dels seus paisatges. Deseuras preferí les obertures de diafrag-ma mitjanes que li permetien ressaltar aquell aspecte que desitjava, no tot el conjunt. Tardor, primavera i hivern, eren, per aquest ordre, les seves èpoques preferides.
Per a Deseuras, “la naturalesa té una harmonia total, tot està en consonàn-cia, un home, una vaca o una ovella ja ho espatllen”. La natura és intem-poral; l’home i els animals, no, trenquen aquesta intemporalitat. Als seus paisatges, mai no hi ha presència humana, animal o tècnica, la natura que s’hi reflecteix és alterosa, d’alta muntanya, amb poca presència de l’horitzó,
lluny de la placidesa de les planúries. Aquesta norma, la va trencar sols en obres d’encàrrec i comercials on va incloure persones i animals per seguir el gust popular.
Amb la jubilació, va poder treballar de manera més lliure, aprofundir més en els detalls. Aleshores, va desenvolupar el seu interès en la macrofotogra-fia, una manera particular d’afrontar el detall en el paisatge. Deia en una de les seves exposicions: “les flors són un esclat de color, però de fet la mateixa pedra arriba a tenir un munt de matisos segons la llum, la seva exposició a la intempèrie, etc.”.
Tant en el reportatge com en el paisatge, es va iniciar en blanc i negre, en arribar el color li va seduir de seguida. Va haver d’estudiar els processos en francès, ja que no es disposava de publicacions sobre aquest tema en cas-tellà. A partir del 1962, es revelava ell mateix els materials. En diapositives havia, començat abans, la primavera del 1955.
De càmeres, n’ha tingut una colla, per a paisatges la Hasselblad i la Linhoff de format mig. En format universal, per a reportatges, va usar les Leica i Contax de telèmetre; i de reflex, una Contaflex, la Contax RTS, i complemen-tàriament una petita Nikon. Ha preferit sempre les òptiques alemanyes, per la seva major fidelitat en els colors.
Conserva una bona colla de copes i medalles de diversos premis dels seus primers anys. Després, va deixar de participar en concursos, va considerar que els professionals gaudien d’un avantatge comparatiu respecte als afeccionats, i que un professional ha de buscar una altra mena d’estímuls. Mentre va treballar de fotògraf professional, va fer cinc exposicions a Berga.
En els darrers anys, va donar classes de fotografia a l’Escola d’Arts i Oficis, en què, a més de la teoria, es feien sortides per poder practicar. En reflexionar sobre l’actualitat, afirmava que, a la fotografia, les noves tecnologies li han fet perdre valor documental, però permeten una llibertat de manipulació i creació que artísticament obre molts camins, és una transformació molt gran, que ja no estarà a l’abast de molts fotògrafs de formació antiga.
Deseuras és un professional amb molta experiència, que va realitzar unes fotografies de reportatge documental, ciutadà, familiar i antropològic que reflecteixen ben bé la seva època i lloc. Es tracta d’una obra coherent i treballada, amb un interès sempre renovat per l’acostament a l’essència del que retrata. Les seves composicions són molt lliures, poc acadèmiques i tanmateix visualment aconseguides, amb una sàvia adaptació a cada tema, requisit que sols compleixen els mestres. Deseuras n’és un.
El calendari de Ràdio Berga és una mostra de la seva producció en blanc i negre, en l’aspecte que la seva obra té més rellevància històrica: la vida de la ciutat sota el franquisme. La tria, una de les moltes possibles, l’ha fet el periodista Xavi Rosiñol.
Amb la seva donació a la Ciutat de Berga, Josep Deseuras compleix dos objec-tius fonamentals: assegurar que la seva obra es conservarà unida i amb totes les garanties; i fer que tingui una utilitat social i estigui a disposició de la ciutadania. El fons Deseuras enriqueix notablement el patrimoni fotogràfic de Berga. S’ha fet un esforç important perquè els negatius de què es compon es converteixin en imatges que puguin ser vistes per tothom: 153.000 unitats. Un repte i una considerable inversió de recursos, humans, tècnics i materials, que només podia assumir una institució.
6132027
4111825
5121926
7142128
18
152229
29
162330
310172431
St. Rigobert
St. Higini
Sta. Prisca
Sta. Elvira
Epifania del Senyor
St. Hilari
St. Sebastià
Sta. Àngel de Mèrici
St. Raimon
St. Fèlix de N.
Sta. Agnès
St. Tomàs d’Aquino
Sta. MariaAny Nou
St. Sever
St. Maur
St. Vicenç
St. Pere Nolasc
St. Gregori
St. Eulogi
St. Marcel
St. Ildefons
Sta. Martina
St. Daniel
St. Nicanor
St. Antoni Abad
St. Francesc de Sales
St. Joan Bosco
St. TelesforCavalcada Reis
St. Arcadi
St. Màrius
St. Timoteu
GenerLa il·lusió d’una nit màgica
Els nens i nenes de Berga esperaven els Reis Mags amb deler. Eren anys d’escassetat en moltes cases i, per
això, les joguines del Nadal eren més benvingudes que mai. La fotografia
demostra que els infants mantenien la il·lusió pels Reis fins a ben grans.
L’any 1954, Ses Majestats van arribar a Berga en cavall, van pujar pel car-rer Major acompanyats d’un home
amb un sac ple de carbó. I, a la plaça de Sant Pere, els esperava una gen-
tada amb abrics llargs i fanalets.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
MÀQUINA EXPENEDORA DE LLET FRESCA
www.lalleteriadecalgris.comens trobareu a AVIÀ(al costat de l’Escola)
Llet produïda i pasteuritzada a
CAL GRIS
OBERTALES
24 HORES
Postres, amanides, plats de temporada...
Passeig de la Indústria, 18 • 08600 BERGATel. 93 821 00 10
www.frankfurtberga.com
3101724
18
1522
29
1623
4111825
5121926
6132027
7142128
St. Cecili
St. Jeroni
St. Faustí
Sta. Elionor
St. Blai
Sta. Escolàstica
St. RòmulDimecres de cendra
St. Sergi
St. Andreu C.
M. D. de LourdesDijous gras
St. Simeó
St. Claudi
Sta. Àgata
Sta. EulàliaCarnestoltes
St. Gabí
St. Nèstor
Sta. Dorotea
St. BenigneCarnestoltes
St. Nemesi
St. Gabriel
St. Ricard
St. ValentíCarnestoltes
St. Pere Damià
St. Rufí
Presentació del Senyor
Sta. Apol·lònia
St. Julià
St. Policarp
FebrerEls veïns uniformats
Hi va haver una època en què els soldats eren uns berguedans més.
Passejaven pel carrer del Roser, feien el got al Tonillo o al Mediterráneo i,
de tant en tant, arribaven fins al Vall. Jugaven a futbol amb el Berga, i els
seus cavalls farcien les festes dels Tres Tombs, els Reis i els Elois. Fins i tot, una botigueta al carrer Major
venia gorres, escuts i tot tipus de material militar. Va ser entre el 1948 i
el 1993, quan milers de joves espa-nyols van venir a Berga a fer la mili.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
Tel. Ajuntament: 93 825 85 05 - Tel. Oficina de Turisme: 93 825 80 46
310172431
18
152229
29
162330
4111825
5121926
6132027
7142128
St. Rossend
St. Joan de Déu
Sta. Madrona
St. Zacaries
St. Eustaci
St. Ementeri
St. Simplici
St. Patrici
St. Agàpit
St. Amadeu
St. Casimir
St. Eulogi
St. Ciril
Sta. Dula
M. D. d’Àfrica
St. Teòfanes
St. Josep
St. Brauli
St. Oleguer
St. Roderic
St. Ambròs Siena
St. Rupert
Sta. Perpètua
Sta. Matilde
St. Filemó
St. CastorDiumenge de Rams
St. Lluci
St. Pacià
St. Agapit
St. Josep Oriol
St. Quirí
MarçEl repartidor de la llet
El diumenge de Rams del 1959, un 12 de març, el repartidor de la llet no feia festa. Les neveres pràctica-ment no existien, i la llet havia de
ser del dia. A la plaça de Sant Pere, el traginer es creuava amb senyores
que anaven cap a missa amb un ram a la mà. Aquell dia, el fotògraf, Josep
Deseuras, es va fer un fart de retra-tar nens i nenes ben endiumenjats i
amb palmes i palmons. L’escenari no hi acompanyava gaire: a la plaça, li
feia falta una repassada.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
7142128
5121926
6132027
18
152229
29
162330
3101724
4111825
St. Vicenç FerrerDilluns de Pasqua
St. Juli I
St. Teòfil
Sta. Engràcia
St. Joan Baptista
St. Lambert
St. Anselm Bisbe
St. Prudenci
St. Venanci
St. Dionís
Sta. Anastàsia
St. Caius
Sta. Caterina
St. Francesc de PaulaDivendres sant
Sta. Casilda
St. Toribi
St. JordiDia del Llibre
St. Pius V
St. Ricard
St. Ezequiel
St. Robert
St. Fidel
St. BenetPasqua
St. Estanislao
St. Eleuteri
St. MarcVot de poble a
Queralt
St. Guillem
St. Hermenegild
St. Teodor
M. D. Montserrat
AbrilL’olla més ben vigilada
El 25 d’abril del 1954, Berga feia el seu vot de poble a Queralt. Famílies
senceres pujaven a peu al santuari per no perdre’s la xocolata desfeta, que sempre controlaven els agents de l’autoritat: un oficial de l’exèrcit vigilava l’olla des de la primera fila. Les imatges de Josep Deseuras fan
evident que Sant Marc era una festa molt més multitudinària que avui dia. I hi era tothom: des dels nens i nenes, llepant-se els dits amb la xocolata, fins a les àvies devotes.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
5121926
310172431
4111825
6132027
7142128
18
152229
29
162330
St. Felip
St. Joan d’Àvila
St. Pasqual
Sta. Susanna
Sta. Peronella
St. Teodor
St. PancràsCap d’any patumaire
St. Francesc Coll
St. Felip Neri
St. Domènec
M. D. FàtimaAscensió
St. Bernardí
St. Agustí
St. August
St. Maties
St. Secundí
St. Germà
St. Josep ObrerFira de Maig
St. Eladi
St. Isidre
Sta. J. de VedrunaPatum c. Pietat
St. MàximConcert Memorial
Ricard Cuadra
M. D. AraceliFira de Maig
St. Geronci
St. HonoratSurt el Tabal
St. DesideriPatum c. Pietat
St. FerranQuatre fuets
St. Silvà
St. Anastaci
St. Pròsper
Sta. M. Magdalena
MaigA la Fira, i a volar!
Dècades enrere, la Fira de Maig tenia un incentiu extraordinari: un concurs d’avicultura. En una carpa al Vall, s’exhibien els millors exem-plars de totes les espècies. I, just al davant, s’obria una caixa amb uns coloms que volaven en llibertat al
cel de la dictadura. Aquell maig del 1959 va ser un temps de gran cele-
bració a Berga: pocs dies després de la Fira, la ciutat va viure una lluïda festa major amb un ball d’envelat
animat per la gran orquestra Florida.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
OBERTA PREINSCRIPCIÓGRADUAT ESO
- Formació bàsica- Anglès- Informàtica
Pere III, 2 entl. 1a. - Tel. 93 821 31 69 - 08600 BERGA
- Proves d’accés a cicles formatius- Català
AUTO-ESCOLAASSEGURANCESTRAMITACIONS
Carrer Roser, 47Telf. i Fax 821 03 77 - 08600 [email protected]
29
162330
7142128
18
152229
31017
24
4111825
5121926
6132027
Sta. Sabrina
Sta. Digna
St. Lluís Gonzaga
St. Ireneu
St. EugeniPatum
St. Efrem
St. Quirze
Sta. Agripina
St. Marçal
Corpus ChristiPatum
Sta. Diana
St. Ismael
St. Joan
St. AlexandrePatum infantil
Sta. Alícia
Sta. Marina
St. Guillem
St. BonifaciPatum
St. Onofre
Sta. Aurora
St. David
St. NorbertPatum
St. Antoni Pàdua
St. Silveri
St. Ciril
St. JustíPatum Llar
St. Salustià
St. Abraham
St. Paulí de Nola
St. Pere i St. Pau
JunyInvestidura de la Patum xica
Uns anys després que es posés en marxa la Patum infantil al carrer
Pinsania, el 1964, els petits patu-maires van celebrar una “cerimònia
d’investidura” a la plaça de Sant Pere. Les comparses dels grans i dels petits saltaven juntes a la plaça. I els
nens es dirigien un per un a les esca-les de la Berruga. Allà, hi havia una tribuna amb patumaires històrics,
com el Patoret, el Tites, i el promotor de la Patum xica, Joan Rafart, que
lliuraven als infants els “instruments”.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
7 142128
5121926
613 2027
18
152229
29
16 23 30
3 10 17 24 31
4111825
St. Miquel dels Sants
Sta. Marciana
Sta. Justa
St. Joaquim Sta. Anna
St. Fermí
St. Camil de Lelis
St. Daniel
St. Nazari
St. Aaron
St. Adrià
St. Bonaventura
Sta. M. Magdalena
Sta. Marta
St. Just
Sta. Anatòlia
M. D. del Carme
Sta. Brígida
St. Abel
St. Tomàs
St. CristòfolBenedicció cotxes
St. Aleix
St. VíctorEls Elois
St. Ignasi
St. Laureà
St. Benet
St. FredericPi Tres Branques
St. JaumeEls Elois
St. Isaïes Goretti
St. Enric
St. Elies
St. Cugat
JuliolJoguines noves al parc
A partir del 1961, els nens i nenes de Berga van tenir un altre lloc per pas-
sar les tardes: la zona infantil de la carretera de Solsona, més coneguda com el parc dels soldats. La inaugura-
ció es va fer coincidir amb una altra festa al carrer del Roser, i va ser un acte social que va presidir l’alcalde
Noguera, com gairebé sempre, acompanyat amb la seva vara. Els nens i nenes, vestits per a l’ocasió, frissaven per estrenar els flamants
gronxadors.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
4111825
29
162330
310172431
5121926
6132027
7142128
18
152229
M. D. Àngels
St. Romà
St. Roc
Sta. Rosa de Lima
St. Fèlix
Sta. Perpètua
Sta. Clara
St. Agapit
St. Lluís Rei
M. D. Neus
Sta. Hilària
St. Magí
St. Ceferí
St. Salvador
St. Hipòlit
St. Samuel
Sta. Mònica
St. Gaietà
St. Eusebi
St. Pius X
St. Agustí
St. Feliu
St. Domènec de G.
Assumpció de Maria
St. Timoteu
Sta. Sabrina
Sta. Lídia
St. Llorenç
St. Jacint
St. Bartomeu
St. Ramon
AgostDandis al camp de futbol
A finals dels 50 i principis dels 60, es van celebrar a Berga diverses Setma-nes Esportives. Durant uns dies, i en diferents èpoques de l’any, es feien
competicions de futbol, bàsquet, atletisme, hoquei patins i patinatge,
entre altres. Els partits tenien una audiència infinita: centenars de per-
sones s’aplegaven on fos per veure els esportistes locals. Al camp de fut-
bol, un grup d’homes elegantment vestits observa com el Berga guanya
per la mínima, l’any 1957.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
18
152229
6132027
7142128
29
162330
3101724
4111825
5121926
St. Zacaries
St. Joan Crisòtom
St. Eustaqui
St. Vicenç Paül
St. Lleïr
M. D. TrobadesGala de Queralt
M. D. Dolors
St. Maurici
St. Miquel A.
St. Antolí
M. D. Claustre
St. Corneli
Sta. Tecla
St. Jeroni
St. Gregori
Sta. Càndida
St. Robert B.
M. D. Mercè
Sta. Rosalia
St. NicolauDiada Nacional
Sta. Sofia
Sta. AurèliaFira Sta. Tecla
Sta. Obdúlia
St. Guiu
St. Gener
St. CosmeFira Sta. Tecla
Sta. Regina
St. Crescenci
St. Mateu
St. Wenceslau
SetembreDies de sumes i restes
Disciplina, molta memòria i una his-tòria passada pel sedàs del franquis-
me. Era l’educació de la dictadura que a Berga s’impartia, entre d’altres
llocs, a les Escoles de l’Estat, allà on avui hi ha el Casal de la Gent Gran. Justament, el dia en què Deseuras
va fer la fotografia, l’any 1962, el go-vernador civil visitava els terrenys de
la nova escola de Sant Joan, que es començava a construir al carrer Roca
de la Pila. I una curiositat: a l’aula, hi ha nens i nenes tots barrejats!
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
6132027
4111825
5121926
7142128
18
152229
29
162330
310172431
St. Francesc Assís
Sta. Soledat
St. Lluc
St. Crispí
St. Bru
St. Eduard Rei
Sta. Irene
St. Vicenç
M. D. Roser
St. Calixt I
Sta. Cèlia
St. Simó
Sta. Teresina Infant Jesús
Sta. Thaïs
Sta. Teresa de Jesús
Sta. M. Salomé
St. Narcís
St. Àngel de la G. Festa dels bolets
St. Dionís
Sta. Margarida
Sta. Oda
St. Claudi
St. Francesc de BorjaFesta dels bolets
M. D. Remei
St. Rodolf
St. Anoni M. Claret
St. Quintí
St. Faust
M. D. Pilar
Sta. Laura
St. Evarist
OctubreEl primer gran boletaire
L’any 1957, es va celebrar el primer concurs de boletaires. Naixia un
esdeveniment que ara ja té més de mig segle d’història i que, amb els
anys, ha aconseguit notorietat a tot el país. Josep Deseuras no es perdia
cap acte social de Berga, i tampoc no va fallar en l’estrena de la Penya
Boletaire. El primer concurs es va fer a la Mina de Coll de Jouet, i el bo-
letaire guanyador, José Morales, va presentar aquest cistell de rovellons
que exhibeix, cofoi per la victòria.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
OPERADORSDE TRANSPORT
NACIONALINTERNACIONALMARÍTIM - AERI
GERMANSCORBALAN & ALVAREZ, S.L.
BERGA 93 873 61 54MANRESA 93 874 15 37
IGUALADA 93 805 22 33
3 10 17 24
18
152229
29
16 23 30
4 11 18 25
5 12 19 26
6 13 20 27
7 14 21 28
Tots Sants
St. Deodat
St. Albert el Gran
Sta. Cecília
St. Sadurní
St. Martí de Porres
St. Lleó el Gran
Sta. Isabel d’Hongria
Sta. Flora
St. Carles Borromeu
St. Martí de Tours
St. Ot
Sta. Caterina
St. Zacaries
St. Josafat
St. Faust
St. Conrad
St. Sever
St. Eugeni
St. Octavi
St. Basileu
St. Ernest
St. Serapi
St. Gelasi I
St. Rufus
Fidels Difunts
M. D. Almudena
St. Margarida E.
St. Climent I
St. Andreu
NovembreBerga des d’un sidecar
El fons de Josep Deseuras és ple d’estampes quotidianes que, vistes
avui, tenen la capacitat de traslladar-nos a una altra època de Berga. És
el cas d’aquesta fotografia, captada davant d’un dels establiments més
mítics de les últimes dècades: el bar Sol de la plaça Viladomat. Allà
va néixer la Penya Boletaire, i allà es trobaven famílies i colles d’amics per fer tertúlia: parelles que bevien sifon
i homes que conduïen sidecars, ge-nuïns berguedans de l’època.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat
Granja Bar
Font del ros
TEL. 938 222 136C/ AURORA BERTRANA, 14 • BERGA
ENTREPANS - PLATS COMBINATS
MENÚ DIARIDIUMENGE
TANCAT
18
15 22 29
613 20 27
7 14 21 28
29
162330
310172431
4111825
5121926
St. FortiàDia de la Constitució
Sta. Llúcia
St. Domènec
St. Teodor
St. Eloi
Immaculada ConcepcióLa Puríssima
St. Valerià
St. Zenó
St. David
Sta. Bibiana
St. Restitut
Sta. Adelaida
St. Joan de Kety
St. Sabí
St. Francesc Xavier
Sta. Eulàlia de MèridaPatrona de Berga
St. Llàtzer
St. Delfí
St. Silvestre
Sta. Bàrbara
St. Damàs
M. D. Esperança
Nadal
St. Dalmau
M. D. Guadalupe
St. Nemesi
St. Esteve
St. Ambrós
St. Joan de la Creu
St. Severí
Sants Innocents
DesembreEl policia li desitja bon Nadal
Què hauria estat del Nadal dels anys 50 sense l’aguinaldo? Els nens
sortien a demanar-lo, tot cantant nadales, però també els carters, els
policies municipals i altres servidors públics passaven casa per casa per guanyar-se un sobresou. A la foto,
feta segurament al carrer del Roser, dos agents de la policia mostren
satisfets el generós lot de Nadal que han recaptat, l’any 1956. Eren temps
de fred, com demostra el gest de l’home que hi ha al fons.
Ràdio Berga 107.6 www.dbergueda.cat