5. L

a Pr

egàr

ia

1

CALAIXOS

1. HO VA VIURE JESÚS2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA7. TOT ART8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA9. I COM ACTUAR?10. PER CELEBRAR11. PER PREGAR12. LLEGEIX UN LLIBRE13. EN EL MÓN DE LES IMATGES14. CONEIX ENTITATS15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA

Introducció als materialsLa Laura té 19 anys, aquest any ha acabat el primer curs a la facultat de Psicologia. Des de ben petita anava amb els seus pares a la parròquia del seu barri. No només anaven a Missa sinó que va participar durant molts anys de l'esplai i de la catequesi. Aquí va conèixer en Pau el seu catequista, un noi d'uns trenta anys que els va preparar per a la Confirmació. Ara d'això fa uns tres anys i ja se sap, amb la selectivitat i els exàmens de primer la Laura s'ha desvinculat del grup.Ei, avui els dos coincideixen al Messenger! A veure que es diuen...

CONVERSA DE MSN

Laura-Pau- L- P- L- P- L-

P-

L-

P-

L- P- L-

L- P- L- L- P-

L- P-

L- P- L-

Ei Pau quan de temps!Ieps Laura, ke tal vas?

Molt bé, saps que faig psicologia?Ostres pobre gent! Jajaja...Veig que conserves l'humor eh? =)Nena on pares? Fa temps que no et veig.Si vaig molt atabalada =( exàmens, feina

... no tinc temps per res!No pares tia! Perquè no tornes els

divendres al grup?Ufff... no sé Pau. Us trobo a faltar però..

em veig molt lluny de tot això.Lluny? Laura si allà hi tens els teus amics

de sempre?Què esteu preparant per aquest any?L'Aplec de l'Esperit.Ostres l'Aplec! Encara es fa? Jajaja! Ens ho

varem passar súper bé a Tarragona.On es fa aquest any?A Terrassa i em sembla que serà de nit?de nit? Guay no?! Encara m'hi apuntaré... ;)Ei! Al grup li faria molta gràcia que

vinguessis... però ens hem de preparar.Preparar?Si. Els responsables de l'aplec ens han fet

arribar uns materials.Ui... i de què van?Vols que t'ho expliqui en un segon?Vinga... tampoc hi tinc res a perdre no? :p

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIALaura- Pau- L- P-

L- P- L-

P-

L-

P-

Pau... tu pregues?Clar. Perquè m'ho preguntes?

Trobes que pregar és important per un creient?Jo crec que és essencial- sense la pregària la nostra vida interior

seria buida i la nostra fe sense sentit. Pregar és experimentar aquest Déu que està en el secret i que t'omple el cor com ningú no ho farà mai.

Ufff. Es nota que ho vius...Has tingut mai la necessitat de pregar a Déu?A vegades... però ja ho diuen, només ens recordem de Santa

Bàrbara quan trona: exàmens, complicacions ....La pregària no és per moments difícils o perquè Déu et concedeixi

coses amb la seva vareta màgica. La Pregària és molt més profund que tot això. Jesús a l'evangeli també prega... pregar és tenir una relació especial amb Déu.

Pau, això m'agradaria... com ho puc fer? Com puc tenir aquesta relació amb Déu?

L'Església t'ho ensenya. Vols?

1. HO VA VIURE JESÚS

Jesús, Mestre de pregària.Jesús va ser i és el Mestre. Mestre de vida, Mestre d'acció, Mestre de pregària. No va impartir cap classe, ni va ocupar cap càtedra, però el seu ensenyament arriba a fons. El seu magisteri era i és a la vida, en la vida i des de la vida. Sempre vital com Aquell que és La Vida.

De bon matí, quan encara era fosc, es va llevar, sortí, se n'anà en un lloc solitari i s'hi va quedar pregant.(Marc 1,35).

Fa poc que ha iniciat la seva missió apostòlica. És recent la gran experiència del Jordà i l'estada al desert. Sent la necessitat de comunicar-se i unir-se íntimament amb el Pare. El dia es presenta molt atapeït, el preveu fatigós. Surt de la tenda, poc a poc, sense fer soroll. Tots dormen. És negra nit. Marxa silenciosament a un lloc solitari. Es postra i obre el seu cor a Aquell que tan l'estima.

LA PREGÀRIA MATINAL.1.- Aquesta pregària de Jesús ha inspirat la pregària del matí. Quan ens alcem normalment ja hi ha arreu moltes comunitats i persones que fa estona que preguen, com Ell, sigui en grup o en solitari.

2.- Per molta gent és una bona hora aquesta de la matinada. Hi ha un notable silenci, la nit va marxant lentament i els petits sorolls domèstics o dels carrers inicien el seu augment, que dintre de poques hores pot arribar a ser frenètic. Una bona hora, l'inici d'un tros de vida, el dia, unitat de vida humana.

3.- Pregar de matinada. Saludar al teu Senyor. Oferir-li el dia: intencions, accions, treballs, viatges, cansaments, alegries, penes.. tot ara estar per viure, tot és una possibilitat, una previsió, molts cops ben coneguda per monòtona. Fet l'oferiment. Llegir pausadament l'evangeli del dia, pregar, donar gràcies, restar amb Ell en silenci per una estona, adorar i cantar interiorment la seva lloança.

4.- Hi ha persones que els hi és impossible pregar de matinada. Fins ben entrat al matí no es desperten del tot, han passat mala nit, treballen a hores intempestives...etc. Pensen: seria molt bonic, però no puc. Soc de nit. D'acord. No hi ha que forçar les situacions i els costums personals. Al menys, però, de bon matí, dona una mirada interior al teu Déu: "Bon dia, ajudem, tot per tu".

Després d'acomiadar als deixebles, Jesús va pujar tot sol a la muntanya a pregar. Al vespre encara era allà tot sol.(Mateu 14, 23)

Havia Jesús multiplicat els pans. La gent estava admirada i veia en Ell el cabdill, el Messies, que els podia alliberar de la tirania imperial. Molts pensaven i després deien que Jesús era realment el seu nou rei. Es parlava ja obertament de fer-lo rei. Els deixebles estaven entusiasmats; era la seva hora. Jesús, veient que tot plegat anava per un camí completament divers del que Ell preveia, envia als seus deixebles a les barques, i acomiada a les multituds de forma suau i convincent. Quan ja tothom ha marxat, i tot resta en silenci, Ell puja a la muntanya i es posa a pregar al Pare una molt llarga estona. És plena nit i Jesús segueix unit amorosament al Pare.

PREGÀRIA A LA NIT.1.- Jesús prega de nit, a l'hora del repòs, es recull. El silenci ambiental connecta amb el silenci contemplatiu. Aquest Jesús que s'adreça al Pare és Mestre de la pregària nocturna, quan el dia ja és un passat irreversible i es nota el cansament físic i moral de la jornada.

2.- Pregària de nit amb tot el pes del dia a sobre, quan es va fent el silenci ambiental, potser amb cert esgotament, serà molt divers de fer-ho al matí. Per a molta gent és possiblement la nit la millor hora.

3.- Passos a donar:1.- Uns moments de silenci. Respirar amb certa tranquil·litat.2.- Invocació a Jesús: Jesús, ets a prop, augmenta la meva fe.3.- Dilatar suaument el record del dia que és a punt de morir.

Impressions més importantsPersones significativesEsdeveniments socialsEstat actual del meu interior.

4.- Una mirada cap a dintre, cercant complicitat amb Ell.

LA PREGÀRIA

2

LA PREGÀRIA

5.- Confiança, abandonar-se, callar, oferir i estimar.6.- Va caient la nit sobre els sentits. Descansar en Deu.7.- El més important és "una vida en l'amor".8.- I fins demà amb un nou coratge. Amén.

T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.(Mateu 11, 25)

Li surt del més profund. Una pregària que neix del que està veient. Ulls oberts, emoció interna i connexió directa amb el Pare. No demana res. Senzillament està Jesús tan content de veure com Déu actua que l'enalteix. Li adreça una lloança, unes paraules agradables, quasi poètiques. Hi ha perfecta entesa. Resulta que els que es pensen ser entesos i savis no entenen res, i en canvi els últims, humils i que no compten ho entenen tot. Magnífic!!.

PREGÀRIA DE LLOANÇA. 1.- Acostuma a sorgir de la constatació de la realitat, la sorprenent, poc esperada i fins contra cultural. Es fa difícil per a gent avorrida, que tot ho troba monòton, repetitiu i sabut. Resulta fàcil per els que es meravellen de la natura, de les persones, del fons humà propi i de la manera de fer de Déu.

2.- No cerca res, no demana res, no te altre intenció que expressar-se. És fonamentalment comunicativa, gratuïta i desinteressada.

3.- Un moment curt, una acció de gràcies, un mot, una mirada interior. N'hi ha prou. En general no hi ha cap discurs, ni menys frases fetes, de calaix. Com un sospir, una llàgrima, con un bes.

4.- No importa el lloc. Una capella, el carrer, un camí, el camp d'esports, la discoteca, anant amb avió, en el fons marí, en front d'una parada de transports, diumenge a la nit, quan us heu dit adéu, a l'hospital, cercant un taxi o a la dutxa.

5.- Això sí, hi ha una certa meravella. Quedes per uns moments com molt sorprès. Quelcom nou, positiu. La relació amb Déu no és el resultat d'una llarga recerca. Què va!. Quasi instantània. Vist, mogut i dit. Després un aire de pau i fins de bon humor.

6.- No t'ha passat mai?. Quina llàstima!. Si, dius, sé de que va. Doncs sigues ara agraït.

Pare meu, si és possible, que aquesta copa s'allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com Tu vols.(Mateu, 26, 39)

Hi ha situacions límits. Sense resposta, sense explicació, absurdes, de pànic en front del dolor que és a tocar, sentiments desfets, crits aparentment inútils, abandonament radical.

Jesús ho va viure, se li desfeia l'ànima. No podia més. Postrat a terra clamava al Pare que li estalvies un final terrible, que veia a punt de començar. No podia, potser, omplir la missió d'una forma menys radical ?. Però, per sobre de tot i d'Ell mateix, estimava.

El món és ple de patiments sense sentit, d'angoixes, dolors que mai acaben. Els pitjors provocats directament o indirecta per altres humans. És un clam universal per limitació, contagi, injustícia, opressió, venjança, violència, militarisme, manca de força....

A cops la pregària és en els límits de la vida mateixa, com la de Jesús la nit del Dijous Sant.

PREGÀRIA EN ELS LÍMITS. 1.- Només qui està en una situació de límit sap que és. El podem acompanyar, estar al seu costat, però es fa impossible viure el que està vivint. El pitjor dolor radica en el seu interior, o perquè és dolor de l'ànima , o per les vibracions i repercussions que té en ella.

2.- Un Déu solidari amb la humanitat, que va fer una opció des de baix, va voler ser conseqüent fins al final, i no va estalviar-se la situació de límit. La va viure. I des de ella va pregar.

3.- És una pregària fonda, que neix en el " no puc més", sense cap consol d'entrada. Mes aviat ràbia, sensació de total enderrocament, és un crit, una queixa, un terrible dubte. L'amor no se sent, crida. Si hi ha una oració autèntica és aquesta. No te cap més fórmula que el clam mateix. Pot esdevenir molt llarga.

3

LA PREGÀRIA

4.- En el límit, per gràcia de la pregària, neix la força. No es pot entendre des de fora, o abans del límit mateix. Quan pregues perquè realment no pots més, la resposta no és sortir del pànic, sinó encaixar una força especial, la paciència.

Va ser a prop de l'Arc de Triomf, un diumenge al vespre, quan tornaves de Lleida i anaves cap al pis d'estudiants. Era una noia de color, Ben vestida, Molt jove. Feia al carrer i et va agafar pel braç, tot somrient. Li vas dir que no, movent el cap i accelerant el pas. I en aquell moment et diu:" tinc gana".

Tot va canviar en uns moments. Plorava. I sense saber com la vas portar al primer bar i vas demanar dos entrepans de pernil i dues begudes. Realment tenia gana. Pagues... i quan marxeu et diu: si vols venir no et cobraré res.

No, moltes gràcies.... ets una bona noia, i no tens massa sort. Jo crec en Déu... i tu ? Es posa a plorar. Ja ho crec, molt. No ploris.

Vas entendre en uns moments els sentiments de Jesús en front de la gent que pateix. Vas arribar al pis d'estudiants amb el cor trasbalsat. I cada dia pregues per ella.... aquella persona que patia gana, feia al carrer i creia en Déu. Ara entens a Jesús una mica més, sents la necessitat de seguir-lo més a prop.

Evangeli de Lluc 7, 11-17.Després Jesús se n'anà en un poble anomenat Naïm. L'acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s'acostava a l'entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d'una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, se'n va compadir i li digué: - No ploris. Després s'acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s'aturaren. Ell digué: - Jove, aixeca't. El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: - Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: - Déu ha visitat el seu poble. L'anomenada de Jesús s'escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

T'has alçat a la primera llum, quan començava a despuntar a l'horitzó. Sense fer soroll, anaves amb la major cura del món, per no desvetllar a la mare, que té un són sempre vigilant.

Recitat el salm amb emoció interna, emboliques les quatre coses que et fan falta i obres la porta per sortir. La mare es desperta. Al menys ho sembla, perquè també és possible que no hagi dormit en tota la nit. Ja sap que marxes, i no sap si tornaràs.

"Que Déu et beneeixi, fill meu", el diu mentre t'abraça. Els seus ulls estan humits, i el seu rostre mostra una gran serenitat. No ho acaba d'entendre, però et té una confiança infinita.

Surts de casa i vas pujant lentament cap al turó que domina el teu poble. En arribar a dalt et gires i contemples per uns moments aquelles cases, els conreus, els estables... fins avui ha sigut la teva vida. Hi tens els familiars, els amics, la feina, el record del pare, hi vas córrer pels carrers, les festes i els llargs silencis, la font...

"Què et passa, Jesús, que deixes Nazaret, i agafes el camí del Jordà ? On vas? Què et mou? Ho has meditat llargament o és un impuls d'última hora? I la mare?...... “

Em mires d'aquella forma que he sentit només alguns cops. Em commous, i mes quan et sento dir: " Vols venir, segueix-me”

Evangeli de Marc 1, 9-11.Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà. I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava i que l'Esperit, com un colom, baixava cap a ell. I una veu digué des del cel: - Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

Després de passar tota mena de controls i justificar el vostre treball omplint papers inacabables, a la fi, vau entrar a la zona d'embarg a esperar les tres hores de la sortida de l'avió. Feia una calda insuportable. Estàveu esgotats.

NO PLORIS.

COMENÇA EL NOU CAMÍ.

QUINA LLUM !!.

4

LA PREGÀRIA

Una hora més tard al voltant d'una taula d'aquelles que hi ha als bars de tots els aeroports del món, mentre beveu sense parar s'anima la conversa. Comença l'Ignasi, segueix la Iolanda... i després tots quasi a l'hora. El tema és la feina feta. Per si encara algú no ho sap, sou oftalmòlegs d'una ong que es diu: ulls del món.

Dedicar el mes de vacances a anar a treure cataractes pot resultar esgotador, i també, la veritat, cada persona que torna a la llum.... buff!. És quelcom inexplicable. Mirar aquells ulls, el somriure, la felicitat dels rostres, saber que deixen la foscor....Quan de temps inútil que gastem en burrades durant les vacances convencionals.... i com, ara, que som joves podríem animar la vida de tanta gent. Ens necessiten. Què fem de la nostra capacitat, de la nostra salut, del nostre cor i de la nostra donació.. ? oh, si ens ho proposéssim... que diferent seria la nostra vida.

Evangeli de Marc 8, 22-25.Arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: - Veus alguna cosa? El cec va alçar els ulls i deia: - Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen. Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. Jesús el va enviar a casa seva i li digué: - No entris al poble.

Feia dies que tenies planificades aquelles hores de la tarda que et quedaven lliures. Eren un vertader privilegi. Aniries a la biblioteca, cercaries aquella taula al costat de la finestra que dona al parc i escriuries sense cap presa les impressions dels darrers dies del curs escolar.

Passada una llarga estona faries el tafaner a la sala de revistes i noves adquisicions. Fullejar llibres nous, et resulta un plaer fora de mida. També sortiries una estona al parc per contemplar les mares i els nens a la mitja tarda.

Sona el mòbil quan portes uns 20 minuts i has començat a escriure sobre aquell alumne, fill de pares separats, que ha passat de la màxima oposició a la màxima dependència. "Com és possible que no hagi deixat el mòbil a casa?". "Contesto ?"."Si, digues!". (És ell, precisament ell). Diu que té una urgència, que necessita parlar...... (Puc donar-li qualsevol explicació raonable, fora just i ben entenedor). JA VINC. Al bar de davant de l'escola.

Ja vinc, ja vinc, ja vinc.... penses a la nit poc abans de dormir. Sempre "ja vinc". T'entra un cert neguit de fons. És clar que el que t'ha explicat era important. És clar que ha marxat content . Feia una altra cara. El "ja vinc " ha obert possiblement una finestra a la seva ment, al seu cor. El neguit augmenta.

"Ah!, ja veig per on vas les coses. Ara, entenc la tensió que es mou per dintre. JO, SEMPRE JA VINC, I HI HA ALGÚ QUE VINGUI PER A MI ?".

Evangeli de Mateu: 8, 5-13.- Senyor, el meu criat és a casa al llit.. Vinc a curar-lo.. No soc digne que entris a casa meva.. No he trobat ningú a Israel amb tanta fe.. Vés-te'n, i que es faci tal com has cregut.

Dius que estàs cansat de veure desgràcies. Una part molt important de les notícies ens posen davant dels ulls tantes catàstrofes, males cares, pandèmies i atrocitats, que al final acabes que no obres la televisió. Una mica de pau, si us plau!

El que passa és que les coses són el que són, per molt que no ens en volem assabentar. Fugint no arregles quasi res. Una certa comoditat i serenitat i no marxar a dormir amb el cap carregat de desastres; això té un cert valor, però encara que ens oblidem, la realitat és la realitat. Què fer, doncs?.

PERFORAR LA REALITAT.

No negar-la, ni menys defugir-la, sinó "perforar-la" en el temps oportú, quan estàs sol o amb els amics amics. I no diguem, si ets dels que pregues, quan fas aquell silenci que precedeix a la trobada amb Jesús.

JA VINC.

PERFORAR LA REALITAT.

5

La pregària, la contemplació sobre la vida que passa, la resposta a la Paraula Viva, la meditació, ajuden a perforar la realitat. Hi veus cares, signes, absències, amors i odis, injustícies, buidors i aquella subtils lligams que mostren els reals interessos, a cops rectes i altres vegades mentiders, que ens venen la realitat al preu de tota mena d'egoismes.Recorda, però, el que deia contínuament una mística anglesa del segle 14, Juliana de Norwich: al final del final TOT ACABARÀ BÉ. O és que potser Jesús no ha ressuscitat ?

Perforar la realitat és cercar el que hi ha a sota de tantes aparences fins a trobar-hi les dimensions humanes.

Perforar la realitat és valorar el camí personal que afronta la vida, sap prendre postura i s'expressa humilment.

Perforar la realitat és intentar anar al fons, on hi ha el silenci, l'emoció, el pàlpit i la relació. Costa d'arribar-hi, sens dubte, però és el que val de debò.

Perforar la realitat és entendre que sempre estem en procés, com ho està la societat, I preguntar-te: qui soc realment?. D'on vinc? Cap on vaig? Amb qui compto? Podré viure a ple pulmó?Perforar la realitat és saber que el més important no és material, ni està supeditat a les balances, ni menys al mercat ni a la borsa. És estimar a ser estimat, acollir i ser acollit, preguntar i ser contestat, callar i trobar-te unit, viure pels altres i deixar que visquin en el teu cor, creure I esperar.

Perforar la realitat, amb els ulls de la fe ajudada, és experimentar que en el fons de l'amor, la bondat, la relació, el perdó, l'entesa, el respecta i el diàleg.... no hi han unes idees, sinó una persona, humana i transcendent: Jesús. En Ell hi ha la trobada essencial de Déu I l'home.

Qui ho viu i es deixa trobar, experimenta una felicitat insuperable.

Evangeli de Mateu 13,44.Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp , l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té, i compra aquell camp.

6

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

2. CONFRONTA-HO AMB L’EVANGELI

Predicació de Joan Baptista(Mc 1,2-8; Lc 3,1-9.15-17; Jn 1,19-28)

Baptisme de Jesús(Mc 1,9-11; Lc 3,21-22; Jn 1,32-34)

La pregària(Lc 11,2-4)

Per aquells dies es va presentar Joan Baptista, que predicava en el desert de Judea dient: - Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop. De Joan parlava el profeta Isaïes quan deia:És la veu d'un que crida en el desert:Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura; el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a trobar-lo gent de Jerusalem, de tot Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Quan Joan veié que molts fariseus i saduceus hi anaven perquè els bategés, els va dir:- Cria d'escurçons! Qui us ha ensenyat que us escapareu del judici que s'acosta? Doneu els fruits que demana la conversió, i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Jo us batejo amb aigua perquè us convertiu; però el qui ve després de mi és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de portar-li les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l'era; entrarà el blat al graner, però cremarà la palla en un foc que no s'apaga.

Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient:- Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!Jesús li respongué:- Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol. Aleshores Joan el deixà fer.Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. I una veu digué des del cel:- Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.

»I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.»Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu. »Vosaltres, pregueu així:

Pare nostre del cel,santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses,

així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, I allibera'ns del mal. »Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà.

7

LA PREGÀRIA

3. PER APROFUNDIR A L’ESGLÉSIA

Carlo Martini, [arquebisbe de Milà]Diccionario espiritual. Pequeña guía para el alma, PPC, Madrid, p. 147-148.TEXTOS DE MAGISTERI1.No oblidéssim pas que cal que l'oració s'agermani a la lectura de la sagrada Escriptura a fi d'encetar un diàleg entre Déu i l'home; perquè "li parlem quan preguem, i l'escoltem quan llegim les paraules divines" (Sant Ambròs).

Vaticà II, Constitució dogmàtica sobre la Revelació divina, n. 25.2. Avui més que mai cal alimentar un esperit i una pràctica d'oració personal. Sense una vida interior pròpia, íntima i contínua, de pregària, de fe, de caritat, no ens podem conservar cristians, no podem participar útilment i sàviament a la litúrgia, no podem donar eficaçment testimoniatge d'aquella autenticitat cristiana de què sovint es parla, no podem pensar, respirar, actuar, sofrir, esperar plenament amb l'Església viva i pelegrina. Cal pregar... Creiem que moltes de les tristes crisis espirituals i morals de persones educades i inserides, a diversos nivells, en l'Església, són degudes a l'esllanguiment i potser a la falta d'una vida d'oració regular i intensa... L'oració s'ha apagat. I amb ella la fidelitat i la joia.

Amb aquestes simplicíssimes paraules, voldríem confortar en vosaltres la vida de pregària... Però voldríem que cadascú de vosaltres es classifiqués ell mateix en una de les categories que una observació elemental ofereix a l'experiència comuna.

La pregària somorta. Hi ha una primera categoria, potser la més estesa. És la de les ànimes espiritualment ensopides. El foc no s'ha apagat, però està cobert de cendra. La llavor no és morta, però, com diu la paràbola evangèlica, l'ofeguen les plantes del voltant, les "sol·licituds de la vida present" i "la seducció de les riqueses"... La durada de la pregària sembla massa llarga, la seva forma és acusada d'incomprensibilitat i de cosa estranya. La pregària no té ales; ja no és un gust, un gaudi, una pau de l'ànima.

La pregària esclerosada. La categoria dels suspicaços, dels crítics, dels malcontents. Destorbats en els seus costums piadosos, aquests esperits no es resignen sinó de mala gana a la novetat, no cerquen de comprendre'n les raons, no troben encertades les noves expressions del culte, i es refugien en les seves lamentacions, que treuen a les fórmules d'abans el seu gust antic i priven de gustar allò que l'Església ofereix...

La pregària "dessacralitzada". Una altra categoria és la d'aquells que diuen que s'acontenten amb la caritat envers el proïsme per deixar a l'ombra o per declarar supèrflua la caritat envers Déu... El sentit social suplanta el sentit religiós... Els perills que pot engendrar d'efectes totalment oposats, fins i tot en el pla humà, als que hom cerca, com són la llibertat, la veritat, l'amor, la unitat, la pau, la realitat religiosa infosa en la societat i en la història.

La pregària viva. Mirem, doncs de classificar-nos entre aquells que Jesús vol com portadors de torxes enceses: Tingueu els vostres llums encesos. Ni que fos només això, l'oració aclareix el camí, té desperta la vigilància, estimula la consciència.... L'oració, la vida d'oració, és a dir, la direcció habitual de l'esperit cap a Déu, mitjançant el col·loqui filial i el silenci concentrat en ell porta a aquella forma d'espiritualitat que ens infon el do de la Saviesa de l'Esperit Sant (Romans 8,14)...

Aquí tenim, doncs, el consol que us augurem a tots vosaltres: que pugueu trobar en l'oració, acomplerta cordialment, ben dosificada en la quantitat, sempre encesa en la intenció (cf. Lluc 18,1), la font de joia i d'esperança que necessita el nostre pelegrinatge terrenal.Pau VIè, La pregària, necessària avui més que mai, 20 d'agost de 1969, Documents d'Església, n. 67, 1 d'octubre de 1969. Text lleugerament adaptat.3. "Avui". Aprenem a pregar en certs moments escoltant la Paraula del Senyor i participant en el seu misteri Pasqual, però en tot temps, en els esdeveniments de cada dia, el seu Esperit se'ns ofereix per fer brollar la pregària. L'ensenyament de Jesús sobre la pregària al nostre Pare va en la mateixa línia que l'ensenyament sobre la Providència (cf. Mateu 6,11.34): el temps és a les mans del Pare; el trobem en el present, ni ahir ni demà, sinó avui: "Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu; no enduriu els postres cors" (Salm 95,7-8).

Pregar en els esdeveniments de cada dia i de cada instant és un del secrets del Regne revelats als "més petits", als servents del Crist, als pobres de les benaurances. És just i bo pregar perquè la vinguda del Regne de justícia i de pau influeixi en el camí de la historia, però també és important fonyar amb la pregària la pasta de les humils situacions quotidianes. Totes les formes de pregària poden ser el llevat amb el qual el Senyor prepara el Regne.

Catecisme de l'Església Catòlica, n. 2659-2660.4. La oración es, de alguna manera, el mismo ser del hombre que se pone en transparencia a la luz de Dios, se reconoce por lo que es y, al reconocerse, reconoce la grandeza de Dios, su santidad, su amor, su voluntad de misericordia, en definitiva, toda la realidad divina y el plan divino de salvación, tal como se han revelado en el Seño Jesús muerto y crucificado.

8

Aún antes que palabra, que pensamiento formulado, la oración es percepción de la realidad que inmediatamente florece en la alabanza, en la adoración, en la acción de gracias, en la petición de piedad a aquel que es la fuente del ser.

En esta experiencia global, sintética, espiritualmente concreta, emergen y se configuran esos contenidos fundamentales:· la percepción de la vanidad de las cosas que han sido arrancadas del proyecto e Dios...· la percepción de aquel que es plenitud y que nunca está ausente...· la percepción del Cristo vivo en el que todo el proyecto divino está resumido y personalizado...· la percepción, en Cristo, de la voluntad del Padre como norma absoluta de vida...· la percepción de la realidad del Espíritu, fuente de toda la vida eclesial...· la percepción de la cruz como victoria sobre el mal que hay en nosotros y fuera de nosotros...

9

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

4. HO HAN VISCUT ALTRES CRISTIANS

MIRA, CONSIDERA, CONTEMPLA I TRANSFORMA'T...!El Camí de l'Oració en Santa Clara d'Assís: · Com pregar? · Com posar-se davant Déu, Pare de les Misericòrdies?

Actituds necessàries:· Senzillesa de cor, per «pregar sempre amb un cor pur» (RCl 10).· Desig de Déu, un desig ardent del Senyor, que dóna ànima a la pregària.Mirada contínua de la ment i del cor vers Déu: «Observa'l, medita'l, contempla'l, desitjant imitar-lo» (CtaCla II).

"MIRA"En la pedagogia de l'oració proposada per Clara d'Assís s'estableix, inicialment, l'harmonia i la unió íntima que ha d'existir entre els ulls i el cor; unitat entre la materialitat del món i la seva transcendència. Una mirada purificada i unificada, permet descobrir l'obra de Déu en cada persona i en un mateix, per tal de prendre consciència de la grandesa i dignitat de la persona, per la presència de l'amor de Jesús en cada creatura: · "Míra'l fet petit i menyspreable per tu, i segueix-lo, essent tu també petit per Ell en aquest món." · "Mira diàriament aquest mirall (Crist, esplendor de la glòria del Pare)... per revestir-te totalment... dels seus sentiment de compassió, d'amor, d'acollida...”· "Mira... la pobresa del Fill de Déu, manifestada en la feblesa d'un nadó posat en una menjadora perquè no hi havia lloc per a Ell...”

Aquest primer pas implica romandre oberts a Déu, atents a l'exemple de nostre Senyor Jesucrist. Solament així la nostra mirada estarà preparada i atenta per a percebre l'exemple (testimoniatge) de les persones que ens envolten i poder establir un relació de "servei", que es tradueix en "compromís" adreçat als altres. Això és, en l'espiritualitat franciscana i cristiana, exercitar-se en la mirada selectiva (que és aprendre a descobrir les petjades de Déu enmig del nostre viure de cada dia, veure la seva presència), que exigeix netedat de cor: “feliços els nets de cor, perquè veuran Déu".

"CONSIDERA"Importantíssim aquest terme en l'oració de Santa Clara, que empra infinitud de vegades en els seus escrits. El que Clara vol transmetre amb aquesta expressió és la necessitat de: meditar, reflexionar: detingudament en profunditat.

Aquest segon pas, en el camí de la pregària clariana, ens introdueix en la dimensió contemplativa de l'oració cristiana.. Aquesta experiència és fonamental en tota vida creient i compromesa perquè és una experiència espiritual.

Considera també... la humilitat, la pobresa benaurada, i els treballs i penalitats que Ell (Jesús) i la seva família (Josep i Maria) suportaren amb esperança i jovialitat...

"CONTEMPLA"Contemplació de Déu i fonamentalment de Jesús. Tercer esglaó al que Clara d'Assís ens invita a pujar en aquest camí personal de l'experiència orant. La Contemplació del Fill de l'Altíssim és la font de la vida espiritual de Clara i la vivència vital que dóna força a la seva existència, com a dona creient. Aquesta experiència contemplativa no l'allunya dels altres sinó que la recondueix vers totes les criatures (persones/ creació). Sabem que per a santa Clara, transmetre aquesta contemplació és una responsabilitat i un servei ineludible al món. En aquest sentit és important el que recomanà a totes les seves germanes en el seu testament amb aquestes paraules: "Perquè el mateix Senyor ens ha posat com model, exemple i mirall...per a les nostres germanes, cridades pel Senyor a la mateixa vocació, a fi de servir de mirall i exemple als que viuen en el món" (Test. 19-20).

"TRANSFORMA'T"· OBRE el cor a Déu. Pren consciència que Ell està en tu i tu en Ell. · FIXA'T en un esdeveniment vital. Que sigui realment important per a tu i desitgis dur-lo a la pregària. Pot ser un esdeveniment ja viscut o per viure. · REPASSA en la teva ment per què és important per a tu o en la teva vida. · ACULL-LO objectivament, presentant-lo al Senyor tal com és, sense manipular-lo ni desfigurar-lo per por, o guiat pels teus propis desitjos.· MIRA quin sentit té aquest esdeveniment en el conjunt de la teva vida.· Mira'l ara AMB ULLS DE FE, des de Déu. El veus o el vius, ara, amb un sentit distint? Pot ser descobriràs que des d'Ell pot

10

tenir un significat nou en la teva vida .· Que la teva actitud sigui de CONFIANÇA en Déu, la de qui desitja acceptar el que Ell vulgui. Si no t'agraden els seus plantejaments digues-li, insisteix amb els teus, però alhora demana-li llum i força per acollir el que Ell vol. Si t'agrada, dóna-li les gràcies i sinó posa la teva confiança en Ell. Sempre ENDAVANT...· Considera QUÈ ÉS EL QUE EL SENYOR VOL de tu i demana-li la seva GRÀCIA per a comprometre't, a FONS, en aquesta tasca i portar-la a terme.

11

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

5. PER APROFUNDIR A LA COMUNITAT CRISTIANA

Karl RahnerDe la necesidad y don de la oración, Mensajero, Bilbao, p. 11.

Gustavo GutiérrezTeología de la liberación. Perspectivas, Sígueme, Salamanca, p. 270-271.

Juan Martín VelascoInvitación a orar, Narcea, Madrid, p. 146-147.

El hombre se ocupa de múltiples cosas en la vida. No le es dado totalizar su actividad en una sola cosa, aunque vive acaso en su interior un secreto anhelo de centrarse en algo único capaz de absorber todas las energías y todo el amor de su corazón. El hombre ha de emplearse en muchas cosas. Pero no todo lo que hace se sitúa en un mismo plano de valor y dignidad. Puede algo ser importante simplemente porque es ineludible, y lo verdaderamente importante y lo necesario puede muy bien ser que quede relegado al olvido. Lo que todos hacen y nadie deja de hacer no es ya por ello lo más importante.

Cuando el hombre está ante Dios en reverencia y amor, ora. Ni siquiera entonces logra concentrarlo todo en una cosa: en Dios; porque, finito y limitado, no le es dado alcanzar esa meta en esta vida. Pero al menos está entonces ante Aquel que es el todo en lo uno, y así hace el hombre entonces algo que pertenece a lo más importante y a lo más necesario. Algo que no todos hacen. Pues precisamente porque pertenece a lo más necesario, es también lo más libre, lo más evitable, aquello que sólo se da cuando lo hacemos con un amor siempre renovado, en plena libertad; y de oro modo no se da. Por eso ocurre pocas veces. Es difícil al hombre. Debe en todo momento darse cuenta de lo que es propiamente la oración y no contentarse con esperara pasivamente a que ello venga por sí mismo. El interés por adentrarse en la esencia y dignidad de la oración será un estímulo, al menos, para que el hombre diga a Dios: "Señor, enséñame a orar".

La oración es una experiencia de gratuidad. Este acto "ocioso", ese tiempo "desperdiciado" nos recuerda que el Señor está más allá de las categorías de lo útil y lo inútil. Dios no es de este mundo. La gratuidad de su don, creadora de necesidades profundas, nos libera de toda alienación religiosa y, en última instancia, de toda alienación. El cristiano comprometido en el proceso revolucionario latinoamericano tiene que encontrar los caminos de una oración auténtica y no evasiva…El único Dios creíble, diría con razón Bonhoeffer, es el Dios de los místicos. Pero no es un Dios sin relación con la historia humana. Al contrario. Si bien es verdad que es necesario pasar por el hombre para llegar a Dios, es igualmente cierto que el "paso" por ese Dios gratuito me despoja, me desnuda, universaliza y hace gratuito mi amor por los demás. Ambos movimientos se exigen dialécticamente y dirigen hacia una síntesis. Esta síntesis se da en Cristo, en el Dios-hombre encontramos a Dios y al hombre. En Cristo el hombre da una faz humana a Dios y Dios da una faz divina al hombre. Sólo así podremos comprender que la "unión con el Señor", que proclama toda espiritualidad, no sea una separación para con el hombre: para llegar a esa unión hay que `pasar por éste, y ella, a su vez, me hace encontrar más plenamente al hombre.

La dificultad mayor para la oración en medio de la vida cotidiana parece radicar ahí: en que ésta discurre en unas circunstancias que parecen hacerla imposible. Orar en medio del mundo sí, dicen muchos contemporáneos nuestros. Pero no en un mundo como el nuestro del que la secularización ha borrado toda huella religiosa; en el que la cultura de la increencia, que penetra el discurso cultural dominante, ha apagado todo rumor de trascendencia; en el que la forma de vida ajetreada, dispersa, competitiva, centrada en el consumo, llena de ruidos y de imágenes hace imposible el eco de la voz de Dios que requiere quietud, silencio y desprendimiento para dejarse escuchar.

Reconozcamos que todas estas circunstancias que configuran este mundo que es el nuestro no son las más favorables para el ejercicio de la contemplación. Pero también tenemos que reconocer que si en esas condiciones fuese imposible orar, sería imposible también vivir como cristianos y en este caso habría que concluir que tienen razón los que aseguran que Dios ha muerto en nuestro tiempo y que para encontrarse con él sería necesario -condición evidentemente irrealizable- salirse de nuestro mundo y volver a los buenos viejos tiempos en los que Dios hacía sentir su presencia en cada momento y en todas partes.

Pero no nos hagamos ilusiones. Ni los viejos tiempos eran probablemente tan buenos, aunque su curso estuviese acompañado por el son de las campanas; ni nuestro tiempo es tan refractario a la presencia de Dio que haga imposible el encuentro con Él. También en nuestro mundo resuenan ecos de la voz de Dio; también en él hay huellas de su paso por la vida de los hombres que hacen posible la oración cristiana, aunque, muy probablemente sus nuevas modalidades estén requiriendo una transformación de las formas de orar que tal vez no hayamos logrado del todo, pero que nuestra generación ya comienza a vislumbrar.

12

Ferran ManresaLa pregària amb el sentiment d'una presencia.EIDES [Escola Ignasiana d'Espiritualitat Cristianisme i Justícia], Barcelona, n. 18, p. 3-4, 32.

Dietrich Bonhoeffer, Creer y vivir, Salamanca, 1974, p. 135.

José María CastilloNuevo Diccionario de Pastoral, dirigido por Casiano Floristán, San Pablo, Madrid, p. 1023-1024.

Pregar és anar aprenent a introduir-nos en el cor del món per tal de descobrir-hi la presència del Senyor i deixar-se portar pel seu amor apassionat vers als que hi viuen. Aquest progressiu aprenentatge brolla d'un "trobament" o "situació de revelació" en la qual l'acció conscienciada de la presència de l'Esperit ("aparició") i el poder del seu amor va generant en nosaltres un moviment de transformació ("cultivat" per l'oració de discerniment).

Per l'oració de contemplació anem aprenent a obrir en el nostre cor espais per a una "nova llibertat", modelats segons la vida i la persona de Jesús, i per l'oració de discerniment anem aprenent de quina manera, en quin lloc, fins a quin punt hem de situar-nos en el món per tal d'anar-nos convertint cada cop més en ferment de reconciliació entre els homes…

· L'oració té el seu lloc als començaments de la nostra acció: com a acció de gràcies per allò que ens disposem a fer.· L'oració té el seu lloc al centre de la nostra acció: com a invocació per aconseguir allò que el Senyor espera que fem.· L'oració té el seu lloc als límits de les nostres possibilitats: com a súplica dirigida a les possibilitats de Déu.· L'oració té el seu local terme de la nostra acció, com a recerca de benedicció davant la impossibilitat de disposar de l'èxit o de les conseqüències de la nostra acció.· L'oració té el seu lloc en l'experiència de fracàs, com a recerca de perdó i d'aquella força que prové de l'acció misericordiosa de Déu.· L'oració té el seu lloc en l'experiència d'èxit, coma a gratitud que impedeix l'autosuficiència i fa possible el goig sense temor.

La expresión "aprender a orar" parece un contrasentido, porque, o bien está el corazón tan rebosante que comienza, sin más, a orar, o bien no aprenderá nunca a hacerlo. Y, sin embargo, opinar así es un peligroso error, quizá muy extendido en la cristiandad de hoy. Razonado así, se confunde el deseo, la esperanza, el sollozo, la queja, el júbilo (sentimientos todos que puede expresar el corazón, sin más) con la oración… Orar no significa sencillamente desahogar el corazón, sino también encontrar a Dios, con el corazón lleno o vacío, y hablar con él.

Lo que de verdad importa es ser buena persona, cosa que a algunos les resultará desconcertante, como falto de ilusión y carente de motivos más elevados. Puede ser. Pero, a veces, en los tratados de espiritualidad, se apunta a fines tan sublimes que, en realidad, todo se queda en palabras, meras palabras que no responden a nada concreto en la vida. Ser "buena persona" es ser honrado, veraz, justo, profundamente honesto en todo y con todos. Ser "buena persona" es ante todo tener un corazón limpio y grande, sin creerse superior a nadie, viviendo a disposición de todos, en la fidelidad a la palabra dada, en la bondad sencilla y transparente, en el aguante y la paciencia, y sobre todo en el cariño, la delicadeza y la ternura. Cuando la oración produce como resultado una persona de estas características, entonces podemos estar seguros de que es el medio que nos lleva al verdadero encuentro con el Dios vivo y verdadero.

13

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

6. EN EL MÓN DE LA MÚSICA

Sergi Paramès

www.pregaria.cat,

Qui canta els seus mals espanta....Qui prega cantant, prega dos cops....Qui canta i balla no té el cap de palla...Cantant, cantant les penes se'n van...

Tots ens em emocionat algun cop en escoltar una cançó, ja sigui pel valor de la interpretació o pel missatge que aquesta transmetia.

Hi ha pregaries senzilles que no saps per què, les recordes de tant en tant, et fan emocionar, les reenvies per e-mail...

De tota la vida els pobles han unit aquests dos móns: La cançó i l'oració. Cada època amb el seu estil és clar!!! gregorià, escolania, coral, cors de cambra, gospel, trash metal...i alguna raó hi haurà, no? Si més no com diu la cançó " pregar no es altra cosa que mirar al teu voltant i escoltar" i és evident que a cada època s'escolta diferent.

INCÍS : (no m'agradaria parlar dels beneficis cardio-saludables, socio-sanitaris i higienico- mentals que se'n deriven de les pràctiques lúdico-festives-gastronòmiques d'ajuntar una pregaria a dins d'una cançó, sense parlar del "concepte").

CONCEPTE: la música és el llenguatge de les emocions i aquestes són les que fan moure el món.

RESUM: les cançons són un mitjà que tots tenim a l'abast per arribar a sentir-nos part de Déu, per descobrir sentiments, els sorolls del món, sensacions, llocs, moments, gent desconeguda, necessitats, el tacte del teu germà, el somriure del teu germà, la veu del teu germà.

La pregària és el mitjà per arribar a parlar de tu a tu amb el Déu que ens envolta, per demanar-li, exigir-li i criticar-lo, però també per escoltar-lo, comprendre'l I estimar-lo.

La música cristiana ens permet reflexionar, opinar, viure i sentir la nostre fe...però el més important ens que ens permet pregar, com s'ha fet durant tota la vida.

Com anàvem dient, cada època té el seu mètode i sense voler desmerèixer a ningú podem dir que el que es porta aquestes últimes dècades és el Rock....Ou Yeah!!!!

Si féssim un petit recull de grups cristians d'ahir, avui i sempre (i segur que em deixo a la majoria) per ampliar els nostres recursos i aprofundir en les nostres meditacions, segur que sortirien noms com: Taizé, Kairoi, Xirat, 70x7, Utopies Amb Peatge, Lax'n'busto, U2... si, si us en faríeu creus de la quantitat de cançons amb missatge cristià que tenen alguns grups de rock actuals, i que són precisament alguns dels grups que escoltem els joves d'avui en dia.

Per això us proposo que escolteu un parell de temes i que els feu servir com a pregaria a catequesi, al moviment, a la parròquia, al cau, a casa, al ipod.

I si encara voleu més, (per a moments especials, reflexius, litúrgics, d'acció de gràcies, de celebracions de la paraula...) doncs trieu I remeneu.

Aquí us poso un parell d'exemples extrets de la web en l'apartat "pregarock" podeu trobar un munt de cançons dels grups més actuals amb un comentari sobre com motivar i interpretar la cançó-pregària i d'un text bíblic que acaba de omplir el ventall de possibilitats per treballar cada cançó.

14

LA PREGÀRIA

TU ETS LA LLUMLAX'N'BUSTOFeia temps que de tu em parlaven però el meu cap a altres llocs estava pensaments de tu en tenia però estimar-te, jo no en sabia.

A poc a poc en tu jo vaig creure tot vaig deixar-ho per venir a veure't i ara sé que si et vull trobar, sempre t'hauré deBuscar.

I per què així, tan difícil és la vida el que em queda la regalo, no m'importa si tu volguessis creuaria pel temps per estar amb tu abans de l'hora per sempre.

Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. Sento el cor el sento a dintre sento algú a dins meu que crida diu que segueixi encara que em senti feble.

Passaré per mar, terra i aire Lluitaré sempre amb el diable tu només fes que tingui forces i ni cent homes podran parar-me

Si em dius que em posi al foc, jo em cremo si em dius que em tiri al pou, m´ofego si em dius corre, jo més depressa si em dius calla, escoltaré.

Tan sols parla, tan sols guia´m tan sols porta´m, tan sols digue´m com buscar-te, com trobar-te si tu volguessis creuaria pel temps per estar amb tu abans de l´hora i per sempre.

Tu ets la llum, tu ets el camí...

Tant se val si d´un gra se´m fa una muntanya, tan se val el que hagi d'aguantar per tu no m'importa que hagi de deixar la porta ben oberta, si es el que tu vols.

Tu ets la llum...

SOMETIMES YOU CAN’T MAKE IT ON YOUR OWNA VEGADES NO HO POTS FER A LA TEVA MANERAU2Caparrut, penses que ho tens totem dius a mi i a qualsevol que ets prou fort

No t'has de barallar no has de tenir sempre raó deixa'm rebre alguns cops de puny per tu aquesta nit

Ara escolta'mNecessito fer-te saber Que no tens per que anar sol

I ets tu quan em miro al mirall i ets tu quan no agafo el telèfonA vegades no ho pots fer pel teu compte

Ens barallem tot el temps Tu i jo, està bé som la mateixa ànima no necessito escoltar-te dir Que si no fóssim tant semblants jo t'agradaria bastant més

Ara escolta'mNecessito fer-te saber Que no tens per que anar sol

I ets tu quan em miro al mirall i ets tu quan no agafo el telèfonA vegades no ho pots fer pel teu compte

Sé que no parlem estic fart de tot aixòpots escoltar-me quan canto? tu ets la raó per la que canto per tu l'opera està dins meu

Bé! Ara! encara he de fer-te saber Que d'una casa no es fa una llar

No em deixis aquí sol

I ets tu quan em miro al mirall I ets tu qui em fa difícil marxarA vegades no ho pots fer teu a vegades no ho pots fer el millor que pots fer es falsejar-loA vegades no ho pots fer pel teu compte

15

7. TOT ART

Gargotejant la pregàriaHi ha gent que després d’una estona de pregària li agafa per cantar i compondre cançons, d’altres ho exterioritzen amb una manera de relacionar-se més solidària, i també n’hi ha que els agafa per fer gargots. Aquest és el cas de l’Eloi Aran, en David Guindulain i en Santi Torres que, compartint la pregària dels textos dels evangelis dels diumenges, han anat creant tot un imaginari que trobareu a la web www.pregaria.cat amb el nom de “l’evangeli en una vinyeta”.

A vegades les vinyetes també són una denúncia, però, pensant-ho bé, què deuria dibuixar Jesús a terra per desemmascarar la hipocresia dels seus acusadors? (Jn 8, 1-11), no practicava també Jesús un humor d’anunci i denúncia? Si més no, els cristians tenim la sort de rebre la Bona Nova a trevés dels evangelis, que estan plagats de paràboles i petits relats que faciliten la visualització de la fe d’una manera més clara i propera que el més elevat i enrevessat dels discursos teològics. Fer-ne una lectura actual és tasca de tots. Què, t’animes a dibuixar també tu l’Evangeli? Fes-te’l teu, prega’l i ofereix als altres els teus gargots.

Dinàmica de grup: Com a pràctica de pregària i dibuix us proposo llegir i meditar l’evangeli del proper diumenge, separar-vos després en petits grups per pensar i dibuixar una vinyeta i finalment fer una posada en comú. Podeu comparar-la amb la que us proposi per aquell diumenge la vinyeta de “pregaria.cat”.

16

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

8. PREGUNTES QUE T’INSPIRA EL TEMA

Anna RoigLa pregària la contemplo en una doble dimensió, la personal i la comunitària.

L'estona diària de pregària personal és l'espai de relació més íntim amb Jesús, amb Déu que m'estima, em coneix i m'escolta. És també l'espai de comunicació més profund, on tot es connecta de nou en un mateix centre, i on la paraula de Déu es passa pel cap, pel cor, i la fas teva.

La pregària comunitària és l'oportunitat de viure la fe amb els altres. És sentir-se sostingut per una mateixa fe, poder cantar, potser a diferents veus i així enriquir l'armonia, poder pregar en veu alta i compartir el dia, poder pregar junts el parenostre. És un vas comunicant, on tot es lliga.

Però com viure aquestes dues dimensions tan necessàries amb el ritme de vida que portem? Com descobrir la riquesa d'aquestes dues maneres de relacionar-se amb Déu i pregar?

Els diferents formats de pregària o per fer pregària sempre m'han interpel·lat. Litúrgia de les hores, estil Taizé, una pregària més contemplativa, pregària profunda…Tot són maneres. Però, quin és el meu mètode? S'ha de tenir mètode?

Reconec que un cop hi ha relació, el mètode deu ser el de menys. Totes les explicacions i esquemes ajuden en el procés de recerca d'una relació més íntima amb Déu. Després, durant un temps (mesos, anys?) una determinada manera de pregar t'arriba més endins, t'ajuda més a preparar les orelles del cor i a deixar-te inundar per l'Esperit Sant.

Però, hi ha alguna manera de pregar millor que una altra? A vegades penso, i com es deu relacionar aquesta persona amb Déu? Quin misteri!

“Pregueu i Déu us donarà". L'altre dia algú feia broma d'aquesta frase: "Però no diu què us donarà Déu!", deia.

¿La pregària, com a relació o com a petició/demanda d'allò que creiem que necessitem o que ens falta o desitgem (que algun familiar es recuperi, que li surti una feina a un amic,…)? Per a mi és el motor de la vida viscuda com a cristià, o potser la benzina. Per això sento com a tan necessari de tant en tant parar, reposar I proveir-se.

¿Com pot Déu donar-nos tot el que demanem? Però, realment, hem de demanar? Potser només s'ha de pregar…

L'experiència em diu que Déu sempre escolta. Però, ¿no us passa que no us dóna tant allò que demaneu sinó allò que a la llarga heu vist que era el millor per a vosaltres? Això connecta directamente amb la confiança. La confiança de fill/a amb el Pare. La confiança que Déu m'estima i em sosté.

¿La pregària, com a relacio o com a petició/demanda d'allò que creiem que necessitem o que ens falta o desitgem (que algun familiar es recuperi, que li surti una feina a un amic,…)?

Per a mi és el motor de la vida viscuda com a cristià, o potser la benzina. Per això sento com a tan necessari de tant en tant parar, reposar I proveir-se.

¿Com pot Déu donar-nos tot el que demanem? Però, realment, hem de demanar? Potser només s'ha de pregar…

L'experiència em diu que Déu sempre escolta. Però, ¿no us passa que no us dóna tant allò que demaneu sinó allò que a la llarga heu vist que era el millor per a vosaltres? Això connecta directamente amb la confiança. La confiança de fill/a amb el Pare. La confiança que Déu m'estima i em sosté.

17

LA PREGÀRIA

9. I COM ACTUAR?

Eduard IbáñezLa pregària, sentit i empenta per a les nostres opcions vitals

Sant Agustí

Els evangelis ens mostren com la pregària va ser una de les claus de la vida de Jesús de Natzaret, a través de la qual es va mantenir constantment unit a Déu Pare. Veiem com pregava en tants moments importants: just abans de l'inici de la seva vida pública; abans de triar els seus deixebles; abans i després de les seves predicacions més importants; just abans de la seva detenció i també en la creu. A través de la pregària constant, especialment en els moments que requerien decisions o proves més difícils, creiem que Déu va fer-li veure més clarament la seva missió, veure com havia de parlar i actuar i a obtenir forces per a fer-ho.

Això ens fa veure com, també per a nosaltres, davant dels dubtes, interrogants i opcions diverses que ens planteja la vida i que ens interpel·len fortament o que qüestionen la nostra forma de viure, la pregària ens pot ajudar de formes diverses.

Així, entre d'altres beneficis, la pregària ens pot ajudar a comprendre les situacions i els moments que vivim, a comprendre els sofriments i angoixes de les persones afectades, a entendre la nostra responsabilitat personal i veure quina ha de ser la nostra resposta. A més, la pregària ens pot donar sentit, empenta i il·lusió per a l'acció, a superar els obstacles i les pors, a veure-hi les mancances i a evitar que caiguem en la autocomplaença.

Una vida de pregària promou un procés de conversió constant a Jesús i a una aproximació a les seves opcions vitals bàsiques: l'amor a Déu i als altres com a un mateix, especialment a aquells més febles, els que més pateixen, els perseguits, els pobres, els malalts.... i el compromís amb la justícia i la pau per damunt de tot.

Per tal que sigui realment fructífera, la pregària necessàriament ha de ser constant, diària a ser possible. Cal trobar els moments i espais més adients, alhora que cal convertir en pregària les experiències vitals, des de les més quotidianes a les més extraordinàries o difícils.

Aquesta pregària admet múltiples formes i no pot limitar-se en un sola fórmula. Cal que sigui individual, però també col·lectiva. La recitació, la lectura de textos bíblics o d'altres textos adients, el silenci, el dejuni (una pràctica molt interessant però molt oblidada), la contemplació de la natura, l'escriptura, la conversa amb altres, la participació en l'eucaristia i la litúrgia... Hi ha tantes possibilitats d'entrar en un estat d'escolta de Déu...

Cal experimentar diferents opcions i, sobretot, cal viure-la amb la màxima actitud d'escolta i d'obertura a Déu. Només partint de la base que la pregària ens obre a una força que ve de Déu i, per tant, que hi obtenim més que el que hi posem, abonarem el terreny perquè sigui una experiència de transformació, conversió i llum per a l'acció.

Al llarg de la història del cristianisme, els creients han trobat sempre en la pregària la presència de Jesucrist i de Déu mateix, experimentant la seva força salvadora que ha donat sentit a les seves vides, llum per decidir les pròpies opcions vitals i força per actuar, sovint davant situacions difícils (o extremes). Jo he volgut fixar-me en aquests exemples.

En primer lloc el gran Sant Agustí (354-430), bisbe d'Hipona, filòsof i teòleg, és un dels sants més importants i més influents de la història de l'Església. De jove, segons explica ell mateix, va dur una vida desordenada, plena d'errors i sumida en la desorientació. Però diverses experiències vitals i una recerca interior extraordinària, que no és sinó pregària, el van fer trobar Déu. Això va transformar decisiva i definitivament la seva vida, centrada des de llavors a desenvolupar una tasca evangelitzadora impressionant, com a escriptor, predicador i bisbe, esdevenint un dels més grans mestres d'espiritualitat i un referent del cristianisme de tots els temps.

Una de les obres seves més conegudes, les Confessions, són un gran testimoni del seu procés de conversió i de la seva experiència de Déu, viscuda com una gran passió amorosa. Aquí se'ns mostra com Sant Agustí experimenta la trobada en Déu en la interioritat més profunda de la seva ànima:

"Amb una consciència no pas dubtosa sinó certa, Senyor, sé que us estimo. Colpíreu el meu cor amb la vostra paraula i us vaig estimar. (...) Què estimo, però, quan us estimo? (...) És la llum, la veu, el perfum, l'aliment i l'abraçada del meu home interior, on resplendeix per a la meva ànima una llum que no cap enlloc, on sonen melodies que el temps no s'enduu, on flairen perfums que el vent no dispersa, on es gusta un aliment que cap voracitat no minva, on hi ha abraçades que cap sacietat no desaparella. Vet aquí el que estimo, quan estimo Déu. (...) Què és, doncs, el que estimo quan estimo el meu Déu? Quin és aquest ésser que hi ha damunt el cim de la meva ànima? Per mitjà de la meva ànima mateixa vull pujar fins a ell".

18

LA PREGÀRIA

Però Sant Agustí cerca Déu mitjançant la seva ànima entesa no com allò que dóna vida al cos, ni tampoc allò que dóna lloc a la sensibilitat corporal, pròpies de tot ésser vivent, sinó depassant aquesta ànima per enlairar-se progressivament fins a aquell que l'ha creat, cosa que farà a través de la memòria:

"Depassaré, doncs, semblantment aquesta força de la meva natura, per enlairar-me progressivament fins a aquell que em creà, i arribo als dominis i als amples palaus de la memòria, on hi ha els tresors de les innombrables imatges aportades per les percepcions polimorfes dels sentits. (...) És allí que em trobo també a mi mateix, que em torno a recordar de mi mateix, de les coses que he fet, del temps i del lloc en què les he fetes i de la sensació que provava en fer-les."

En efecte, troba Déu a partir de la memòria, això és, en el record d'allà on ha trobat la veritat i la felicitat. Però encara seguirà més amunt, transcendint la memòria:

"Què faré, doncs, oh vós, veritable vida meva, Déu meu? Transcendiré també aquesta puixança meva, que hom anomena memòria, la transcendiré per llançar-me de cap a vós, dolça llum. (...) Per trobar-vos on?".(...) on us vaig trobar per aprendre a conèixer-vos? Car no éreu pas ja en la meva memòria, abans que us conegués. On, doncs, us vaig trobar, per aprendre a conèixer-vos sinó en vos, per damunt de mi. I no hi ha espai entre vós i nosaltres, tant si ens allunyem de vós com si anem cap a vós".

Un segon exemple significatiu, més proper a nosaltres, fou el premi Nobel de la Pau Martin Luther King (1929-1968), el gran líder del moviment per a l'emancipació dels negres i la lluita contra la segregació racial als Estats Units. Va mobilitzar com ningú la societat americana amb les seves campanyes i discursos, basats en l'enfrontament pacífic contra les actituds, les lleis i els poders fàctics que promovien la discriminació dels negres (podeu trobar una senzilla introducció a Antonio Gombi, "Martin Luther King", Editorial CCS, Madrid, 1994). Luther King, que era pastor baptista, tingué dues grans fonts en la seva trajectòria vital: la seva fe en Jesucrist com a fonament i la filosofia gandhiana de la no violència i la desobediència civil com a inspiració i forma de lluita. En les seves obres i en els testimonis que tenim, sabem que la seva fe va ser el puntal bàsic per al seu compromís per la causa de la justícia racial i la igualtat, en un moment en que aquesta lluita comportava una gran tensió i un greu perill per a la seva vida i integritat física, (fins al punt que, com sabem, fou assassinat a trets l'any 1968). I també sabem que la pregària confiada a Déu jugà un gran paper en la seva missió i li va ajudar a superar les greus dificultats que es va anar trobant. Ell mateix explica un episodi clau de la seva vida on es mostra això que diem.

L'any 1956 en el moment més àlgid de la famosa protesta en relació als autobusos de la ciutat de Montgomery (que va ser el gran tret de sortida de la mobilització antisegregacionista), Luther King va rebre amenaces de mort i va estar a punt d'abandonar la lluita. Explica com una nit va rebre una greu amenaça de mort per telèfon i ja no va poder dormir.

Vaig entrar a la cuina a escalfar-me una mica de cafè. Ja estava a punt d'abandonar-ho tot. Amb la mirada fixa en la tassa de cafè que es trobava intacta davant meu, vaig tractar d'imaginar alguna fórmula per desaparèixer de l'escena sense semblar un covard. En aquest estat de prostració, quan el meu ànim havia desaparegut quasi completament, vaig decidir dur el meu problema davant Déu. Amb el cap entre les mans, em vaig inclinar sobre la taula de la cuina resant en veu alta. Les paraules que vaig dir a Déu aquella nit encara són vives en la meva memòria: "Estic aquí resistint per quelcom que crec que és just. Però ara tinc por. La gent m'ha elegit a mi perquè els dirigeixi, però si jo em presento davant d'ells sense fermesa i sense valor, ells també vacil·laran. Estic al límit de la meva capacitat. No em queden ja més forces. He arribat al punt en el qual ja no puc seguir endavant". En aquell moment vaig experimentar la presència de la divinitat com mai l'havia experimentat abans. Semblava com si pogués sentir la silenciosa afirmació d'una veu interior dient: "Continua lluitant per la rectitud, segueix treballant per la veritat; i Déu serà al teu costat per sempre". De seguida van començar a desaparèixer els meus temors i incerteses. Estava disposat a afrontar qualsevol cosa. Tres nit més tard van posar una bomba a casa meva. Per estrany que sembli vaig acollir amb tranquil·litat l'avís de bomba. La meva experiència amb Déu m'havia donat un nou vigor i una nova empenta. Ara sabia que Déu ens pot donar els recursos interiors necessaris per enfrontar-nos a les tempestes i problemes de la vida"

Per últim, un exemple extrem, menys conegut, el dels cinc joves estudiants cristians alemanys, Willi Graf, Christoph Probst, Alex Schmorell, Hans i Sophie Scholl, que, empesos per la seva fe, van alçar-se heroicament contra el règim d'Adolf Hitler. El grup, conegut com "la Rosa Blanca", es va dedicar durant els anys 1941 a 1943, a difondre propaganda per denunciar la barbàrie del règim, fent una crida en favor de la resistència activa i el sabotatge. En tot moment van ser conscients del perill de mort que corrien, atès que es tractava d'un règim criminal que basava la seva autoritat en el terror. L'any 1943 van ser detinguts, jutjats sumàriament, condemnats a mort per "alta traïció" i executats amb la guillotina.

Martin Luther King

La "Rosa Blanca"

19

Profundament amarats de les seves conviccions cristianes, horroritzats per la crueltat del nazisme i l'horror de la guerra a la qual aquest havia portat a Alemanya, consideraren un deure moral aixecar-se contra la tirania nazi, malgrat ser conscients de les escasses possibilitats d'èxit de la seva acció.

Repassant les seves cartes i els textos que han quedat de la seva audaç gesta (veieu García Pelegrín, "La rosa Rosa Blanca", Libroslibres, Madrid, 2006), observem com la pregària va ser un element fonamental en els seus últims anys de vida per prendre consciència de la crida que havien rebut a rebel·lar-se contra el règim i a suportar el dolor de la repressió fins a la mort, amb una gran serenitat i trobant-hi un sentit profund, fins i tot felicitat.

Així per exemple, en els escrits de Sophie Schroll, redactats en aquells anys tan durs d'activitat clandestina, es veu el que ella va anar trobant i vivint en la pregària: Un dia va arribar la solució. Vaig sentir el nom del Senyor i el vaig escoltar (...). A partir d'aleshores, dia rera dia, es va anar fent la claror. Després em van caure com si fossin escames dels ulls. Reso, sento un fonament ferm i veig una meta segura. Durant aquest any, Crist ha nascut de nou per a mi.

Totes les nits reso que aparti de mi la meva voluntat, la qual no vull deixar de les meves mans nècies, per posar-me sota la seva, que fa ja tant de temps que vaig reconèixer com a bona i a la que desitjo servir, si jo no fos un obstacle.

També val la pena llegir les cartes de comiat als seus pares que van escriure Willi Graf i Alex Schmorell abans de ser executats, que reflecteixen quina experiència de fe vivien i la seva pregària constant fins als darrers moments:

En el dia d'avui m'acomiadaré d'aquesta vida per dirigir-me a l'eternitat. Sobretot em dol que hagi de causar-vos aquest dolor a vosaltres, que seguireu vivint. Però trobareu consol i força en Déu; per això seguiré resant fins l'últim moment, doncs sé que per a vosaltres serà més difícil que per a mi. Us demano pare i mare, de tot cor, que em perdoneu el sofriment i les decepcions que us he causat; moltes vegades i últimament a la presó m'he penedit de tot el que us he fet. Perdoneu-me i reseu sempre per mi! Conserveu un bon record de mi! Sigueu forts i estigueu serens, confiant en la mà de Déu, que fa que tot sigui per a bé, encara que en un determinat moment produeixi un dolor amarg (...) L'amor de Déu ens sosté i nosaltres confiem en la seva gràcia; que el Senyor sigui per a nosaltres un jutge bondadós. (Willi Graf )

No ha pogut ser d'una altra manera; segons la voluntat de Déu, avui acabaré la meva vida terrenal, per tal d'entrar en una altra de nova que mai acabarà i en la qual ens tornarem a reunir tots. Aquest és el vostre consol i esperança. Per a vosaltres, aquest cop és més fort que per a mi, doncs me'n vaig essent conscient que he servit a les meves fermes conviccions i a la veritat. Tot això em fa esperar l'hora propera de la mort. (...) Dins de poques hores passaré a millor vida, em trobaré amb la meva mare i no us oblidaré; demanaré a Déu que us doni consol i serenitat. I us esperaré! Sobretot us demano una cosa de tot cor: No us oblideu de Déu! Vostre Schurik. (Alex Schmorell).

20

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

10. PER CELEBRAR

TRANSFIGURACIÓ DE JESÚS(Mt 17,1-8; Mc 9,2-8)INTRODUCCIÓEn l'estudi d'evangeli d'aquesta nit fixarem l'atenció en Jesús. No fixis els ulls en ningú més que en Ell. Som deixebles seus. Ell ens convida a pujar a la muntanya. L'acompanyem. Ens posem en el lloc dels tres amics seus: Pere, Jaume i Joan.Volem conèixer més a fons Jesús. Ell se'ns dóna a conèixer. Quina transparència i lluminositat irradia.Volem ser testimonis de primera fila del que li passa, del que viu, de com prega.Volem entendre el perquè del que li va esdevenir a Jerusalem.Volem aprendre d'ell a fer silenci, a saber apartar-nos, fer pregària.Volem escoltar també nosaltres la veu del Pare que ens demana que escoltem Jesús.

PREGÀRIAFes, Jesús,que jo et conegui, que jo t'estimi.Ja que ets la llum fes-me'n arribar un raigal fons del meu pobre esperit,perquè et pugui veure, perquè et pugui comprendre,perquè pugui seguir-te.Acompanya'm en aquesta Nit a Fons.

LECTURA

Uns vuit dies després d'haver-los dit tot això,

Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar.

Els dies anteriors Jesús havia dialogat amb els deixebles sobre: Qui és Ell? "I vosaltres, qui dieu que sóc?". Els anuncia que el Messies ha de sofrir ( que es treguin del cap que tot serà un passeig triomfal). Que els que el volen seguir hauran d'estar disposats a morir. Vaja, tot un programa engrescador per aquells homes i dones que esperaven èxits per part de Jesús i llocs de privilegi. Tot això necessitava ser paït. Per a Jesús no era, doncs, un moment dolç. Entrava en una altra fase de la seva vida: aviat començarà el seu itinerari cap a Jerusalem. Tensió, incomprensió, discussions, persecució, etc. Tampoc seria un moment dolç per als seus deixebles. En l'horitzó es veien gran nuvolades negres. S'acostava la tempesta. Calia preparar-los. De moment, les paraules que Jesús els ha adreçat ja eren un aliment massa fort per a uns deixebles amb fe encara vacil·lant. I el pitjor estava per arribar. Com pair el missatge que els ha donat? Com preparar-se per a les noves dificultats? Un recés. Calia serenitat, silenci per deixar reposar tant de trasbals. Calia trobar sentit al que estaven fent: deixar-ho tot per seguir Jesús: valia la pena? C a l i a p r e p a r a r u n s e s p e r i t s e n c a r a m a s s a "temperamentals". Seran prou forts? Aguantaran la sacsejada? Trobaran sentit a tot plegat? S'acosten temps difícils i foscos: cal saber cercar la llum.

Jesús, que normalment està voltat de gent, sobretot de malalts i de pobres, sovint busca la soledat per pregar. L'evangelista Lluc és el que més vegades escriu que Jesús prega i, per això, necessita estar sol. En el silenci profund es troba amb el seu Pare. El Pare, que tant l'estima! Jesús se sent estimat. Això és el que dóna sentit a la seva vida.Busca la soledat, el silenci, la trobada amb el Pare a la muntanya. Recordeu el text de l'última Nit a Fons? El profeta Elies busca respostes de Déu a la seva vida de profeta i Déu l'invita a pujar a la muntanya per trobar-se amb Ell. Hi fa un recés. Allà, en una experiència de silenci,

21

LA PREGÀRIA

Mentre pregava,

L'aspecte de la seva cara va canviar

i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant.

Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem.

A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell.

Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: -Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia.

descobreix que Déu ja està passant per la seva vida; però ho fa sense terrabastalls, trons, foguerada, etc., sinó que ho fa en el murmuri suau del vent: un silenci dens.Aquesta experiència la repeteix Jesús (Elies també hi serà present). Segurament va ser un recés llarg, de més d'un dia.

Jesús pregava i pregava llargues estones i amb intensitat. I els deixebles? Feien el que podien. Ja ho veurem més endavant.Un cop Jesús va acabar de pregar, tots van baixar de la muntanya. Això és tot el que podria haver escrit un cronista. Però, l'evangeli, que no és una pura crònica, diu que van passar més coses. Aquelles coses que no es poden explicar fàcilment; allò que forma part del món de l'experiència espiritual, però que també els sentits hi participen. Va ser una experiència única per a Jesús i per als deixebles. Com explicar-ho? Amb símbols. L'evangelista escriu per a uns creients coneixedors de la simbologia bíblica. Utilitza imatges per intentar explicar una experiència espiritual única, inexplicable.

L'aspecte del rostre de Jesús va canviar; a Moïsès també li va passar això baixant de la muntanya amb les taules de la Llei (cf. Ex 34,29-30). Així, doncs, Jesús és el nou Moïsès dalt la muntanya, que parla amb Déu cara a cara com es parla amb un amic.

Els vestits blancs són senyal de la proximitat amb Déu. Els missatgers que vénen de part de Déu van vestits de blanc (cf. Mc 9,3).

Aquests dos homes representen tot l'AT: La Llei i els Profetes. També apareixen gloriosos parlant amb Jesús del que li passarà properament a Jerusalem, el lloc de la Pasqua: mort i resurrecció. És a dir: la passió, mort i resurrecció de Jesús s'entendran a la llum de l'AT.

Pere, Jaume i Joan no aguanten una experiència tan forta i llarga. S'adormen. És la condició humana, que no pot suportar tanta densitat. Però..., vés per on, es desperten a temps per veure encara una mica la glòria de Jesús i els dos homes.

L a i n t e r ve n c i ó d e Pe re re s p o n a l a s e v a t í p i c a espontaneïtat. Quedar-se dalt la muntanya per no haver d'afrontar les dificultats previstes per Jesús. I fer tres cabanes per als tres "homes gloriosos". La comunitat de Marc el corregeix: "No sabia què es deia". Jesús no és un profeta més, no és exactament la continuació de l'AT. Amb ell comença una nova època, una nova aliança, la definitiva.

Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.

Llavors va sortir del núvol una veu que deia:-Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.

El núvol també pertany a la simbologia bíblica. Representa la presència de Déu. El núvol els embolcalla. Els fa basarda entrar dins el núvol. Amb la humanitat de Jesús estan tocant la divinitat.

I no s'acaba tot: estant dins el núvol senten la veu de Déu. Se'ls deuria posar la pell de gallina. La veu diu el mateix que en el baptisme. "Aquest home Jesús és "l'home definitiu". Passi el que passi, escolteu-lo, és el meu Fill".

22

Així que s'hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

L'experiència acaba de cop. Jesús queda sol. No se sent res. Com deurien baixar de la muntanya després d'una experiència tan forta. No diuen res a ningú... fins més tard.

PAUTAEndinsa't en la persona de Jesús:- en el "camí" que està fent i compartint amb els seus amics;- buscant fer silenci en llocs apartats per trobar-se amb el Pare de tu a tu.- contempla'l dalt la muntanya transformat i lluminós per la pregària.

Endinsa't en les persones dels amics de Jesús, Pere, Jaume i Joan:- a què els convida Jesús?- posa't al costat dalt la muntanya: vés seguint què els passa, què veuen, què escolten; en definitiva, què experimenten?

Endinsa't en tu mateix:- en el teu itinerari personal; en quin moment et trobes?- en la teva experiència de deixeble i amic i amiga de Jesús;- en la teva experiència d'escoltar i acceptar Jesús com a referent principal de la teva vida.

Experimenta el silenci:Tu poses el "silenci"... espera que Déu posi la "llum".

23

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

SILENCIINTRODUCCIÓSilenci, no dir res, callar, restar atent, a l'espera.

Silenci per escoltar, escoltar-se un mateix, escoltar als altres, escoltar les seves crides o demandes, escoltar a l'Altre, escoltar a aquell que sempre estar present i que no tenim temps per fer-li cas, escoltar la seva crida.

Silenci per escoltar la crida, que em demana que vol de mi, que vol de la meva vida, la meva vocació, quin és el meu paper en la construcció del regne. Silenci per escoltar la seva crida.

Silenci.

PREGÀRIASenyor, en un món de soroll i de presses,em cal aturar-me i cercar el silenci,perquè pugui sentir la vostra presènciai escoltar la vostra Paraula.Com els apòstols allà al Tabor, voldria contemplarla riquesa de vida que m'oferiu.Senyor, feu-me descobrir:- l'eloqüència del silenci,- la riquesa de l'oració,- la joia de sentir-vos a prop,- el goig de l'Esperança.Només així arribaré a comprendre les meves possibilitats infinitesde Vida I d'Amor.

La Bíblia explica sovint l'itinerari que fan els creients. Aquí en tenim un, el d'Elies.Elies era el campió de la fe en el Déu únic d'Israel, enfront de les creences en els déus cananeus, els Baals. Elies recorre tot el país intentant convèncer el poble que abandoni els ídols i accepti la fe en el Déu únic.Però de resultes d'aquesta missió és perseguit pel rei i la reina, experimenta el desànim per la poca resposta del poble, és incomprès, els seus companys són assassinats, ell s'enfonsa fins al punt de desitjar-se la mort.

En el relat que se'ns presenta aquesta nit trobem el seu itinerari personal, el seu camí de fe, la reanimació de la seva vocació.A través d'aquest relat ple de simbolismes, el text expressa com Elies cerca Déu, com Déu cerca Elies; la intimitat d'Elies amb Déu. La Bíblia ens ho explica perquè nosaltres també ens hi sentim reflectits. Perquè hi trobem el nostre itinerari, enmig de dubtes, pors, sofriments, desigs...

LECTURA

Sembla que el poble s'ha pronunciat a favor de Jahvè, el Déu únic d'Israel, però queda encara per reconquerir la casa reial, que segueix fidel a Baal, sobretot a causa de la reina. De totes maneres, la fugida precipitada d'Elies i la seva queixa palesen que la conversió del poble no era de fiar.

Per això fuig cap al desert del sud del país per salvar la pell. Comença la crisi d'Elies.

Només ell i el desert. Despullament total: de la terra, de la companyia del seu deixeble.

Només un arbust, una ginestera que li proporciona una mica d'ombra. El trobem rendit, assegut a terra sense forces i radicalment sol. Aquell home insubornable, ferm, batallador... està demanant a Déu la mort, amb una profunda queixa: "Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares". Ja ens adonem que el text està suggerint que la seva fugida és un "viatge" fora del món ordinari, simbolitzat per l'abandó de tota companyia i aliment. Es pot ben dir que es tracta d'una depressió o d'un abandó de la seva vocació o totes dues coses. On són les seves seguretats? Què queda de les seves conviccions? No era aquest el defensor incansable del Déu únic?

S'ajeu i s'adorm, sense intenció de voler despertar-se.

Elies tingué por i va fugir per salvar la vida.

En arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat 4 i ell continuà desert endins tota una jornada.

Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules: -Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares.

Es va ajeure i s'adormí sota aquella ginestera.

24

LA PREGÀRIA

Però, mentre dormia, un àngel el va tocar i li digué: -Aixeca't i menja.

Va mirar i va veure al seu capçal un pa cuit al caliu i un gerro d'aigua.

Va menjar, va beure i s'ajagué de bell nou.

L'àngel del Senyor va tornar, el va tocar i li digué: -Aixeca't i menja, que el camí que has de fer és massa llarg per a tu.

Tot d'una un missatger el toca i l'obliga a aixecar-se i menjar. Mentre Elies fuig de Déu, Déu segueix cercant Elies.

Elies veu un pa cuit al caliu i un gerro d'aigua; objectes que segurament li van recordar la presència de Déu. Segueix sostenint la seva vida?

Menja i beu, però torna a jeure. Ja és molt que hagi menjat i begut!

Una altra vegada el missatger repeteix l'ordre i afegeix: "que el camí que has de fer és massa llarg per a tu".

El menjar i beguda li donen força extraordinària per caminar durant quaranta dies i quaranta nits cap a la muntanya de Déu, l'Horeb (el Sinaí). Amb l'aliment de Déu Elies se sent empès cap a la trobada amb Ell, cap el lloc sagrat del Sinaí ¿És que Déu vol fer d'Elies un nou Moisès?

La trobada d'Elies amb Déu es desenvolupa en un diàleg tens. Elies s'amaga en una cova. Segueix entossudit en el seu tancament. Allà vol passar-hi la nit de la seva crisi.

Déu li pregunta: "Què hi fas, aquí, Elies?". Com volent dir: "Elies, tu no hauries ser aquí, sinó en un altre lloc. Hauries de ser al territori d'Israel, amb el teu poble". Una pregunta que és alhora una sorpresa i un repte al profeta.

Elies es queixa. Elies està vivint una situació terminal: acusa els israelites d'apostasia i assassinat dels profetes i es troba sol i perseguit a mort, precisament pel seu zel per Déu. És una triple queixa: Ell ha estat fidel, Israel no; el poble s'ha comportat violentament contra el culte a Jahvè i els seus profetes; ell es troba sol i en perill. Per la qual cosa, Elies està disposat a abandonar la seva vocació. Ja no es considera profeta.

La seva decepció és tan gran que diu que no queda ningú amb fe. I això no és veritat. Però Elies és un apassionat inflexible, i precisament per això, en aquest moment, es considera un fracassat total. I en el fons, està pensant que és Déu qui ha fracassat portant-lo a aquesta situació.

Déu el vol fer sortir d'aquesta situació negativa oferint-li de viure una experiència extraordinària. Comença donant-li una ordre de gran força simbòlica: "Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya", ordre que vol dir: "Surt del teu tancament i estigues dret com correspon a un servidor de Déu". És a dir: "Per què no tornes a la missió?”

A continuació ve una manifestació enigmàtica en la que les formes tradicionals de la presència de Déu (vent, terratrèmol i foc; cf. Ex 3,2; 19,16-18 i del mateix Elies: cf. 1Re 18,38.45) són com un anunci d'un misteriós "murmuri d'un ventijol suau", o "so d'un tènue silenci". Una frase que uneix dos termes contraris: "silenci" i "so". El so d'un silenci (cf. Jb 4,12-16). Aquesta expressió situa Déu més enllà de tot fenomen còsmic i de tota capacitat de comprensió i expressió humanes. Ja no serveixen els símbols tradicionals dels fenòmens impactants i extraordinaris per descobrir la

Elies es va alçar, va menjar i beure, i després, amb la força d'aquell aliment, caminà quaranta dies i quaranta nits fins a la muntanya de Déu, l'Horeb.

En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit.

El Senyor li va adreçar la paraula i li preguntà: -Què hi fas, aquí, Elies?

Ell respongué: -Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han derrocat els teus altars i han mort els teus profetes.

Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.

El Senyor li digué: -Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.

Aleshores s'aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Senyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau.

25

LA PREGÀRIA

presència de Déu. El capítol anterior Elies havia fet creure al p o b l e q u e D é u e s m a n i fe s t a v a a m b fe n ò m e n s espectaculars, fins i tot amb la violència. Aquí trobem que el creient Elies es veu forçat a fer un pas endavant molt important en el camí de fe: és convidat a cercar Déu d'una nova manera: entrant en el silenci. En un silenci que a la vegada és so. Un silenci que fa estremir. Un silenci dens, ple de Paraula i de sentit. Un silenci que perfora la intimitat, que no deixa tranquil, que sacseja per dintre, que recompon la persona, que la fa anar més enllà. Un silenci en el que es produeix una crida.

Elies ho sent i es tapa el rostre amb el mantell (cf. Ex 33,18-23). Senyal de temor i respecte davant el sagrat. Però també vol dir que Elies es veu incapaç d'acceptar aquest nou desafiament: per això diu el text que no acaba de sortir de la cova ni es posa dret. Finalment fa cas: surt de la cova i es queda dret a l'entrada. Déu li pregunta una altra vegada: "Què hi fas, aquí, Elies?". I per tota resposta, Elies repeteix la seva queixa pels mals resultats de la missió. No ha canviat gaire. Però Déu és molt més tossut encara. El so del seu silenci és més provocador que el tancament i el pessimisme d'Elies.

Déu li confia una nova missió: "Torna a posar-te en camí". Torna, no només al teu poble, sinó vés més enllà del desert, cap a Damasc.

En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l'entrada. Llavors una veu li digué: -Què hi fas, aquí, Elies? Ell va respondre: -Estic encès de zel per tu, Senyor, Déu de l'univers.

El Senyor li va dir: -Torna a posar-te en camí i vés cap al desert de Damasc.

PAUTAEndinsa't en la figura d'Elies:- sobretot en el seu itinerari personal;- en concret, en el canvi que experimenta la seva vida quan troba Déu en el "silenci sonor".

Endinsa't en el teu itinerari personal:- en la teva experiència de recerca de Déu;- en la teva experiència de ser trobat per Déu;

Experimenta el silenci:Tu poses el "silenci"... espera que Déu posi el "so".

El silenci és com l'aigua transparent d'una peixera o d'aquells mars tropicals on es veu el fons clar, amb els coralls, els peixos de colors, les roques i les petxines a la sorra... Quan l'aigua és transparent tant des de dins com des de fora es veu el fons i l'exterior amb tota la seva bellesa.

Viure el silenci és un camí, un anar aprenent a viure d'una manera que l'aigua es pugui mantenir transparent. És aquella manera de viure, -de parlar, jugar, tocar, estimar, demanar, provar, riure, etc.- Que permet que l'aigua segueixi neta. Quan l'aigua s'enterboleix, cosa que sempre passa un moment o altre, llavors el silenci de paraules i el silenci ambiental ajuden a reposar la sorra i recuperar la claredat.

Sovint anem amb l'aigua ben barrejada pels sorolls constants de fora i els sorolls interiors. A vegades ens fa por aclarir la nostra aigua perquè ens pensem que som aquesta aigua enterbolida, o que del nostre fons marí en poden sortir monstres, o que potser dins nostre no hi ha res ni ningú.

Però el silenci no és buit. El silenci és una preciosa trobada entre mi mateixa i l'amor que m'obre als altres, a la natura, a la vida. Al cor del veritable silenci s'hi sent sempre una paraula d'amor.

Fa un temps jo anava sempre entre molts sorolls i presses amunt i avall. Un dia, aturant-me, sense adonar-me'n, vaig permetre que les meves aigües comencessin a aclarir-se. Va ser una descoberta. Allò que buscava fora ho tenia dins meu, em vaig trobar Déu al fons del meu cor fent-me sentir el seu amor immens. Quasi no vaig poder fer res més que intentar que a partir d'aquell moment la meva vida em permetés seguir aquesta relació amb Déu que havia descobert i que donava sentit a la meva vida. La comunitat de monges de Sant Benet de Montserrat va ser i és la casa on vaig trobar la manera d'anar aprenent a viure en el silenci que em permet seguir en relació amb la presència de Déu dins meu i que em permet veure i deixar veure que cadascú té dins seu un preciós espai habitat per l'Amor.

Maria del Mar Albajar i ViñasMonestir de Sant Benet de Montserratwww.benedictinescat.com

26

LA PREGÀRIA

11. PER PREGAR

Pare Nostre:

LES NOSTRES MANS

PARE

No diguis "PARE" si no et compromets com a fill.No diguis "NOSTRE" si vius aïllat en el teu egoisme.No diguis "SIGUI SANTIFICAT EL VOSTRE NOM" si només l'invoques amb els llavis i el teu cor està allunyat d'Ell.No diguis "VINGUI A NOSALTRES EL VOSTRE REGNE" si el confons amb l'èxit material.No diguis "FACI'S LA VOSTRA VOLUNTAT" si no l'acceptes quan és dolorosa.No diguis "EL NOSTRE PA DE CADA DIA, DONEU-NOS SENYOR, EL DIA D'AVUI" si no et preocupes de la gent que

Passa gana.No diguis "PERDONEU LES NOSTRES CULPES" si guardes rancor als teus germans.No d iguis "NO PERME TEU QUE C AIGUEM EN LA TEMPTACIÓ" si no evites les ocasions de pecat.No diguis "DESLLIUREU-NOS DE QUALSEVOL MAL" si no prens partit a favor del Bé i contra el mal.AMÉN.

Senyor, mireu les nostres mansQue volen fer una societat més humanaOn tothom pugui viure en pau.Mireu les nostres mans que s'uneixenPer crear més confiançaI més solidaritat.Senyor, som aquí tots junts,Per ajudar els companys;I perquè al nostre voltantHi hagi més pau i amor.

Pare, tu ens has regalat aquest planeta,Aquesta Terra que ens dóna menjar, Que ens aporta aigua per viure i refrescar-nosQue és també el cau dels animalons que ens acompanyenQue ens dóna energies per a què visquem millor.Ens l'has "regalat" sense demanar-nos res a canvi,Ajuda'ns a tenir-ho present o així no només tinguem cura d'ella sinó que l'estimem com al millor regal que ens hagin fet mai.Moltes gràcies per aquest gran regal.

(Extret de Pren-te temps II)

MIREU LES NOSTRES MANS

GRÀCIES

Senyor,Vós ens vàreu dir que estiguéssim units,Però nosaltres no ho vàrem entendreI encara no ho hem entès.Moltes vegadesVolem fer la nostra.Som egoistes i els altres ens fan nosa.Som creguts i orgullosos,I els altres ens hi sobren.Som individualistes I ens agrada anar sols.Avui us demanemQue ens ajudeuA viure units, A saber comptar amb l'altre,A no fer les coses sols,A compartir-ho tot.Senyor,Sabem que on hi ha dos o tres De reunits en nom vostre,Vós hi sou.

Senyor,Mireu les nostres mansQue volen construir una societat més humanaOn la vida de tots sigui possible.Mireu les nostres mansQue s'uneixen per crear confiançaI més solidaritatA tot arreu on els homes i dones treballen junts.Mireu les nostres mansQue volen fer possible l'honestedatEn el món dels negocis,Les bones relacions en el treball,I una distribució més justa dels salaris.

Gràcies Jesús perquè comparteixes la teva vida amb tots nosaltres.Et volem donar les gràcies per les persones que ens estimen, que ens perdonen, que sempre ens donen una nova oportunitat.Que sapiguem sempre donar a gràcies a tothom i fer feliços als altres amb la nostra manera de ser i estimar.Gràcies perquè en tu descobrim que la nostra vida és un regal que hem de cuidar i donar als qui ens envolten.

27

LA PREGÀRIA

Pregària del matí:

JO HAVIA...

D é u m e u, a b a n s q u e e l s m a l d e c a p s d e l d i a n o m'escometin, el meu pensament es gira cap a Vos.

Gràcies per aquest repòs que m'heu donat. per les forces que he recobrat i que voldria posar al servei vostre durant tota la jornada.

Mentre encara hi ha calma a tot arreu, em trobo molt prop de Vos, i en Vos hi retrobo:tots els qui jo estimo, tots aquells per qui treballaré, tots aquells per qui lluitaré,tots aquells amb qui col·laboraré, tots aquells amb qui hauré d'enfrontar-me, tots els que, potser, em faran patir. Guardeu-los de qualsevol mal.

Em giro vers Vos amb seguretat, al començament d'aquesta jornada per mi tan plena d'imprevistos. Poso en Vos tota la meva confiança. Serviu-vos, doncs, de mi perquè faci el bé. Aquesta jornada és vostra. Feu que la passi segons la vostra voluntat

Jo havia demanat a Déu la força per obtenir l'èxit.Ell m'ha fet feble, a fi que aprengui humilment a obeir. Jo havia demanat la salut per fer grans coses.Ell m'ha donat la malaltia perquè faci coses millors. Jo havia demanat la riquesa per poder ser feliç.Ell m'ha donat la pobresa perquè pugui ser assenyat. Jo havia demanat el poder per ser apreciat dels homes.Ell m'ha donat la feblesa a fi que senti necessitat de Déu. Jo havia demanat un company a fi de no viure sol.Ell m'ha donat un cor a fi que pugui estimar tots els meus germans. Jo havia demanat coses que poguessin alegrar la meva vida.Jo he rebut la vida a fi que em pugui alegrar de totes les coses. No he rebut res del que havia demanatperò he rebut tot allò que havia esperat. Malgrat jo mateix,les meves pregàries no formulades han estat escoltades.

Jo sóc, entre els homes, el més abundosament omplert.

HEU-NOS AQUÍ TOTS JUNTS(P. Grostefan)Senyor,Heu-nos aquí, tots junts,Dins la ciutat que hem de construirEnmig de les persones i de les coses.Ja que nosaltres us coneixemHeu-nos aquí, tots junts,Disposats a obrir els ulls cap als altres,Amb el desig d'ajudar i de consolar,Perquè una mica del vostre amorEs manifesti en aquesta ciutat.

Senyor, el món no és pas molt bonic.Els homes tenen fam, de pa sobretot,Però també de tendresa, d'amistat i d'amor.Els homes moren per manca de raons per viure,Els homes i les dones moren mancats d'esperança.No és pas or i plata el que ells esperen de nosaltres.Ells volen que nosaltres els diguem qui sónI d'on vénen, per què viuen i on van.Ells volen sentir de nosaltres que la seva vidaés útil, que tota la vida val la pena de ser viscuda.

Senyor, jo voldria dir a tots els homes I dones,al paralític, a l'humiliat, al coix, al ferit: "Comença a viure, a creure, a esperar.Camina, salta: tu pots dansar la joia.”Jo voldria retornar la força a les mans cansades,I la fermesa als genolls que vacil·len.Jo voldria lluitar amb tots els homes i dones perquèel desert d'aquest món esdevingui un jardí i quesobre la terra dels humans, s'hi pugui veure la tendresa de Déu.Jo voldria…Com és, doncs, que no ho faig?Tinc por: por de lluitar, por de donar-me, por de malgastar-me.Desperteu-me, Senyor; renovelleu-me. Doneu-me l'Esperit i que m'agafi tot sencer.Llavors, en el vostre nom, Senyor, repartiréaquesta esperança que és la nostra.

Senyor: ens costa començar aquest nou diaperquè sabem que és una nova tasca,un nou compromís, un nou esforç.Però volem començar-lo amb entusiasme,amb alegria reestrenada, amb il·lusió nova. Sabem que estàs al meu costat,en la meva família,en les nostres coses i amics,en la nostra pròpia persona.

Gràcies per aquest nou clarejar.Gràcies per aquest nou començar.Gràcies per aquesta presència teva.

Volem sembrar pau, solidaritat,i amor entre els germans. I sabem, Senyor, que aquesta tascala comencen cada dia molts germansde qualsevol lloc de la terraI això ens anima i ens empeny. També et demanem per ellsi amb ells et diem: Pare....

28

12. LLEGEIX UN LLIBRE

La imitació de Crist

¿Qué sentido tiene ser cristiano? El abismo de la plenitud en el devenir de la vida cotidiana

Tomas de Kempis

Timothy Radcliffe

Perquè la teva vida respiri llibertat.

Ara i sempre, les preguntes bàsiques.

Pren-te temps.

Anselm Grun

Anselm Grun

13. MÓN DE LES IMATGES

En América(2002)

Director: Jim Sheridan

Sophie Scholl: Los últimos días(2005)

Director: Marc Rothemund

El Gran Silencio(2005)

Director: Phillip Groening

La pregària en que les nenes ensenyen a pregar als seu pare que es troba desesperat.

Les pregàries de Sophie a la presó abans de l'execució.

Documental que mostra per primera vegada el dia a dia dins del "Grande Chartreuse" el monestir Cartoixà als Alps francesos, de la llegendària ordre dels cartoixans.

Jesús no t'entenc

Misericòrdia

Crist

http://www.dailymotion.com/video/x57lh4_jesus-no-te-entiendo_people

http://www.dailymotion.com/video/x6kyt0_misericordia_webcam

http://www.dailymotion.com/video/x4fhx4_cristo_blog

29

LA PREGÀRIA

14. CONEIX ENTITATS

www.cpl.es

www.taize.fr/es

www.abadiamontserrat.net

www.poblet.cat

www.vallbona.com

www.perso.canadoo.es/msolius/monasterio/index.htm

www.monestirdelesavellanes.com

www.lluc.net

www.esglesiacatolica.ad/node/136

Centre de Pastoral LitúrgicaOfereix àmplia bibliografia i documentació sobre la pregària, els temps litúrgics, els moments diversos per a la pregària; tant textos concrets com reflexió i teoria sobre els diversos temes relacionats amb la pregària i les celebracions litúrgiques.

Comunitat de TaizéComunitat ecumènica de pregària i reconciliació situada al bell mig de França. Lloc de pelegrinatge per a molts joves. Ofereix textos i orientacions per a preparar espais i moments de pregària amb joves.

Monestir de MontserratComunitat de monjos benedictins. Laudes, Missa conventual i Vespres.Bibliografia sobre la pregària a les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Monestir de PobletComunitat de monjos cistercencs. Laudes, Missa conventual i Vespres.

Monestir de Vallbona de les MongesComunitat de monges cistercenques. Laudes, Missa conventual i Vespres.

Monestir de SoliusComunitat de monjos cistercencs. Laudes, Missa conventual i Vespres.

Monestir de les AvellanesComunitat de germans maristes. Oferta d'espais i caps de setmana de pregària, especialment per a joves.

Santuari de Lluc

Santuari de Meritxell

30

LA PREGÀRIA

LA PREGÀRIA

www.pregaria.cat

http://saltimbanqui.galeon.com/

http://www.escolapia.cat/stcalas/grupallarolas/pregaries.htm

www.espaisagrat.org

www.bucay.com

www.prayersonline.net

http://churchresources.info/pray/

www.taize.es

www.pastoralsj.org

http://www.miamigojesus.com/

http://www.colegiosanjose.org/pastoral/

http://www.buenasnuevas.com/espiritualidad.htm

http://perso.wanadoo.es/salmista/

www.destapalafelicidad.com

http://www.reflections-online.net/es/oraciones.php

http://www.chcsa.org/recursos/index.asp?T=30

http://homiliadelmarc.blogspot.com/

Recursos de pregària en català.

Pregària de... un pallasso, un ancià, del futur... i moltes d'altres!

Contes per pregar i més.

Pregària diària en format digital, en diferents idiomes

Conte personalitzat segons el teu estat diari

Pregàries en anglès acompanyades d'imatge

Pregàries en diferents formats en anglès

Plana web de la comunitat de germans de Taizé

Web amb pregària diària i amb navegador d'oracions

Pregàries per a infants

Pregàries acompanyades de presentacions pps o en vídeo

Pregàries en castellà

Recull de pregàries i textos

Gran anunci de la Coca-cola, per pensar-hi profundament

Generós índex on escollir, contes, cites, poemes, reflexions...

Recursos compilats a la pàgina web de la Congregació de Germanes de la Caritat de Sta. Anna

Interessant blog d'en Marc Vilarassau.

15. ENLLAÇOS DIVERSOS - VIATJA XARXA

31