PREVENCIÓ I SALUT LABORAL Revista de seguretat, salut i medi ambient a l’àmbit del treball prevencion@baleares.ugt.org

G a s e t a i n f o r m a t i v a d e p r e v e n c i ó d e r i s c s l a b o r a l s

Volum 5 núm.18

1er. trimestre 2008

Editorial Sumari

Opinió

Artícles

Criteris Sindicals

Riscs i Recomanacions Bàsiques

Jornades Seminaris

Entrevista amb...

Notícies

Contrapunt

Contingut:

UGT Balears Gabinet Tècnic PRL

P R L

Cal potenciar la segu-retat i salut laboral dins l’àmbit de la For-mació Professional Miquel Mestre, Director General de Formació Professional i Aprenentat-ge Permanent. “Cal una formació específica dirigida als pro-fessors de les famílies professionals, amb la finalitat de poder complementar la formació referent a riscos laborals que pugui impartir el professorat”.

La Federació de Serveis Públics de la UGT de les Illes Balears convoca els Pre-mis Llum i Ombra en prevenció de riscos laborals a les Administracions Públiques

La UGT de Balears commemora el 28 d’abril, dia interna-cional de la segu-retat i salut laboral, a través de dife-rents actes partici-patius amb els seus delegats i de-legades

Els serveis de prevenció acredi-tats a les Illes Balears A partir d’aquest número s’inclou un especial dels serveis de prevenció, propis i aliens, acreditas per actuar a les Illes Balears

Els premiats a l’edició passada

Núm 18 1er. Trimestre 2008

editorial Pàgina 2

Editorial: “VII convocatoria dels premis Llum i Ombra a les Administracions Públiques”………...… Pg.2 Artícles: “Formació professional i riscos laborals”………………………………………………………...Pg. 3 Artícles: “El Server de prevenció de riscos laborals de l’administració del Govern de les Balears”….Pg.4 Artícles: “Diconsal, primer servicio de prevención Ajeno acreditado en España”………………………Pg.9 Artícles: “La creació de la Comissió Consultiva Tripartida de la ITSS de la CAIB”…………………...Pg 12 Artícles: “Prevenció, protecció i vigilancia de la salut”……………………………………………………Pg 13 Models pràctics per al Delegat/a de Prevenció: ……………………………………………………….Pg.16 Criteris Sindicals: ”28 d’abril, dia internacional de la salut i seguretat en el treball”………………….Pg.17 Entrevista amb: Pilar Díaz Sánchez, Secretària d’Organització i Administració de la FETE-UGT”...Pg. 18 Seminaris y Jornades: ...…………………………………………………………………………………….Pg 20 Contrapunt amb: Miquel Mestre, Director General de Formació Professional i Aprenentatge Perma nent………………………………………………………………………………………Pg.22

Elabora i Edita:

GABINET TÈCNIC PRL UGT—BALEARS

“...la importància de millorar les condicions de tre-ball en les admi-nistracions públi-ques, a través de la seguretat i salut laboral, ates que això repercuteix directament sobre la qualitat assis-tencial a la ciuta-dania balear”

P R L

DL. PM: 3185—2006

VII convocatòria dels premis Llum i Om-bra a les Administracions Públiques

La Federació de Serveis Públics de la UGT-Illes Balears convoca la setena edició dels premis als treballs i activitats desenvolupa-des per millorar les condicions de seguretat i salut en la feina a les diferents administracions públi-ques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Com a cada edició, s’entregaran dos premis, Llum i Ombra, en funció de les diferents activitats realitzades durant l’any 2007. El premi Llum s’atorgarà a les bones pràctiques desenvolupa-des en prevenció de riscos labo-rals i el premi Ombra per la inep-titud en desenvolupar les

actuacions necessàries en matè-ria preventiva per millorar les condicions de treball. Poden presentar-se a la convo-catoria totes les empreses o insti-tucions públiques, serveis de pre-venció, seccions sindicals, dele-gats i delegades de prevenció, empleats públics, així com qual-sevol altra persona física o jurídi-ca interesada en la matèria, sem-pre que la seva activitat se situï en l’àmbit de la Comunitat Autò-noma de les Illes Balears. S’han de presentar en format electrònic o paper les actuacions que es considerin adequades per a algun dels premis. Les propostes seran recollides i enviades a la Secretaria de Salut laboral, Dona i joventut. L’executiva de la FSP-UGT, se-gons les propostes que s’hagin realitzat, atorgarà els correspo-nents premis. Per a més informació consultau la pàgina Web: www.fspbalears.org

Pàgina 3 Formació professional i riscos laborals Per Miquel Mestre El terme riscos laborals ha esdevingut durant els darrers anys lligat a les noves concepcions del món laboral, però cal tenir en compte que els riscos sempre han estat presents en el des-envolupament de qualsevol treball. L’exercici de totes les professions té un risc la-boral, però evidentment en tenen més unes pro-fessions que unes altres. Des de fa molts d’anys, s’han fet campanyes per a la prevenció dels accidents laborals en la majoria de centres de treball i, sobretot, en centres productius amb molts de treballadors, ja que en aquests casos la incidència de falta de prevenció, no tant sols incideix en l’individu sinó també en tot el col·lectiu. En conseqüència, és important tenir en compte que la prevenció de riscos està estretament lli-gada amb la formació. Per tant, és dins aquest àmbit on haurem de fer major incidència. Les actuacions en matèria de prevenció han de ser constants al llarg de tota la vida de les per-sones. Així doncs, hem de recordar que des del naixement estam sotmesos a riscos. Dins una primera etapa, es denominen accidents domès-tics, però aquests també són el resultat de la falta de prevenció, moltes de vegades genera-des per un excés de confiança o, senzillament, per simple distracció. Normalment aquests acci-dents ben bé sempre les consideram lleus: un tall, una lleugera infecció, un petita fractura. No tenc referències de les dades estadístiques de la repercussió d’aquests a la vida quotidiana, així com tampoc les edats i els tipus d’accidents més habituals, però estic segur que n’hi ha molts, a pesar de la dificultat per poder-los trac-tar. Molts d’aquests no surten dels domicilis par-ticulars o és fàcil que es puguin disfressar indi-cant-ne altres orígens, per tant en aquest cas podríem pensar a realitzar actuacions transver-sals en els centres de primària i de secundària. Els resultats de la falta de prevenció de riscos laborals són els accidents, i crec que es pot as-segurar que aquests van lligats a diferents indi-cadors, com poden ser la qualificació professio-nal, la il·lusió, la satisfacció i el gaudi de la feina, així com també el medi on es desenvolupa aquesta feina. Per això, alguns d’aquests indi-cadors són previsibles. Per començar, la qualificació professional l’haurem de treballar mitjançant la formació, la formació inicial. Aquesta formació que es desenvolupa al començament

de la vida laboral, tant sigui als instituts com a la pròpia universitat, ha de ser mitjançant actuacions específiques relacionades amb la professió, totes elles destinades a preveure situacions que es pu-guin desenvolupar utilitzant les màquines o l’aplicació de les tecnologies destinades a produir actuacions que simulen la vida real. Cal que els futurs professionals vegin la necessitat de la prevenció de situacions de risc, així com també les seves conseqüències, en cas de no tenir present aquesta prevenció. Això ha de complementar la formació transversal que hauran rebut durant les etapes anteriors. Després de la formació professional inicial, es po-den trobar moltes més possibilitats d’adquirir més formació, com és el cas de la formació per a l’ocupació, que aglutina la formació ocupacional i la contínua. Per tant, les possibilitats que tenim tots d’afrontar els nous reptes laborals són contínues, i en cap moment han de minvar les capacitats de desenvolupar les diferents professions per part dels individus. És per això que els nous cicles formatius acreditaran formació bàsica en matèria de riscos laborals relacionats amb la professió escollida. (Segueix a la pàgina 19)

Pàgina 4

Macià Tomàs Salvà. Cap de Servei

El Decret 44/2001, de creació del Servei de

Prevenció de Riscos Laborals, especifica les

responsabilitats de la vigilància de la normati-

va i les funcions de la Comissió de Coordina-

ció de Prevenció de Riscos Laborals. A més,

assenyala les competències del Servei de

Prevenció de la Direcció General de Funció

Pública (SPRL) en la difusió i coordinació de

les polítiques de prevenció, la participació en

la implantació d’una cultura preventiva positi-

va i dels plans de prevenció, la formació i as-

sessorament tècnic a l’Administració, als tre-

balladors i als seus representants en temes

de prevenció. També és tasca pròpia del

SPRL elaborar i mantenir actualitzada la do-

cumentació exigida en la normativa en matè-

ria de prevenció de risc.

Com qualsevol altre servei de preven-

ció, són activitats quotidianes del SPRL la

identificació i avaluació de factors de riscs, la

vigilància de la salut dels treballadors en rela-

ció amb els riscos derivats del treball, l’estudi i

anàlisi dels accidents de treball i malalties

professionals, la informació i formació dels

treballadors en matèria de prevenció…

Organització del SPRL

D’acord amb e ls mode ls

d’organització preventiva establerts pel RD

39/1997 Reglament dels Serveis de Pre-

venció i amb l’aplicació del Decret 44/2001

pel qual s’aprova la creació del Servei de

Prevenció de Riscos Laborals de

l’Administració de les Illes Balears,

l’organització i estructura actual del SPRL

es basa en l’Ordre del conseller d’Interior

de 21 de desembre de 2004, per la qual

s’aprova la relació de funcions dels llocs de

treball de personal funcionari de la Conse-

lleria d’Interior.

EL SERVEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS DE L’ADMINISTRACIÓ DEL GO-VERN DE LES ILLES BALEARS

Pàgina 5

Els objectius i accions del SPRL

s’organitzen en tres àrees de treball amb

l’enfocament multidisciplinar que faciliti

l’anàlisi i avaluació i la posada en marxa

dels programes d’acció: àrea administrati-

va; àrea de medicina del treball; àrea tèc-

nica integrada per les disciplines de segu-

retat en el treball, higiene industrial i ergo-

nomia i psicosociologia aplicada.

D’acord amb els models

d’organització preventiva establerts pel

RD 39/1997 Reglament dels Serveis de

Prevenció i amb l’aplicació del Decret

44/2001 pel qual s’aprova la creació del

Servei de Prevenció de Riscos Laborals

de l’Administració de les Illes Balears,

l’organització i estructura actual del SPRL

es basa en l’Ordre del conseller d’Interior

de 21 de desembre de 2004, per la qual

s’aprova la relació de funcions dels llocs

de treball de personal funcionari de la

Conselleria d’Interior.

El SPRL s’estructura en una seu

central a Palma, i delegacions previstes a

Eivissa, Menorca, Inca i Manacor. Quant

als recursos humans disposa actualment

de quatre metges especialistes en medici-

na del treball, quatre infermers, quatre

tècnics superiors i tres tècnics de grau

mitjà.

La secció administrativa s’encarrega

de l’assessorament i la coordinació del ser-

vei, de convocatòries i reglaments dels co-

mitès de seguretat i salut, de l’organització i

preparació de les reunions de la Comissió

Paritària de Prevenció de riscos laboral, etc.

Aquesta secció és assistida per personal

auxiliar que serveix també per donar cober-

tura a tot el servei de prevenció.

Vigilància de la salut

A punt el gener de 2005 les ins-

tal·lacions dels locals del SPRL, l’àrea de

medicina del treball va donar una orientació

nova a la vigilància de la salut del personal

al servei de l’Administració autonòmica. Així,

els exàmens de salut generals i inespecífics

d’abans passaren a ésser periòdics i especí-

fics en funció dels riscs identificats en el lloc

de treball. Això va implicar dels tècnics valo-

rar el risc amb l’estudi previ al reconeixe-

ment mèdic de l’entorn de treball, inclosa la

possible exposició a agents físics, químics i

biològics, la determinació de la càrrega físi-

ca i mental i dels factors psicosocials, i l’ús

de qüestionaris i tests validats. Després de

l’intercanvi d’informació entre tècnics i sani-

taris, segueix l’adopció d’un protocol mèdic

individual i específic que apliquen els met-

ges i infermers.

Pàgina 6

Altres modificacions adoptades en el pro-

cediment individual de vigilància de la sa-

lut permeten als tècnics seguir els casos,

dur a terme visites de camp i recomanar

mesures correctores i de control posterior

i als metges a més de acreditar les apti-

tuds i els seus condicionaments per a la

feina, afinar les proves diagnòstiques i les

exploracions físiques, orientar millor el

tractament i els consells sanitaris i establir

les mesures de control i seguiment més

precises. Això promou una relació tècnic-

treballador i metge-pacient de major confi-

ança i continuïtat. A més, des de l’òptica

de la salut laboral aquesta orientació nova

resulta més efectiva i ens permet

d’actualitzar periòdicament les dades con-

tingudes en les avaluacions de riscs dels

centres de treball.

Les accions derivades de la vigilàn-

cia de la salut a cada conselleria es tras-

lladen a un document que resum els re-

sultats obtinguts i explica les mesures cor-

rectores i formatives adoptades. Una reu-

nió amb els responsables de la conselleria

serveix per exposar els resultats, posar-

los en comú amb ells i concertar propos-

tes d’intervenció; la idea del SPRL és

d’anar més enllà de la prevenció i complir

una funció transversal d’ajudar a implantar

les mesures més adequades.

El SPRL ha dut a terme el bienni passat

la vigilància de la salut de totes les con-

selleries fins a completar la roda de reco-

neixements, inclòs el personal docent i

no docent destinat als Instituts

d’Educació Secundària. Enguany s’inicia,

doncs, el segon cicle de reconeixements

mèdics. Finalment el SPRL instaura el

2008 la vigilància de la salut a l’inici de

l’activitat dels treballadors que

s’incorporen a l’administració del Govern

de les Illes Balears, segons el procedi-

ment específic.

Formació

Les activitats formatives del SPRL

es concreten en una estreta col·laboració

amb l’Escola Balear d’Administració Pú-

blica (EBAP), per una banda, i en la im-

partició de formació específica, interna,

en forma de cursos complementats amb

tallers formatius amb desplaçaments a

diferents centres, per l’altra. Igualment,

en iniciar l’activitat laborals els treballa-

dors incorporats a l’Administració, el

SPRL els ofereix la informació preventiva

precisa en un mòdul formatiu específic.

A més es programen sessions dirigides a

responsables de centres de diverses

conselleries per a facilitar-los assessora-

Pàgina 7

ment i hem obert un programa comple-

mentari de formació específica per a aquells

col·lectius professionals més necessitats, en

funció dels resultats de la vigilància de la salut i

de les avaluacions dels centres.

Cada dimecres el SPRL celebra sessions

clíniques i tècniques que serveixen per una for-

mació continuada dels integrants del SPRL i són

la base de les classes que integraran l’oferta

formativa exterior

Des del 2005 el SPRL és centre forma-

tiu de la Unitat docent balear de metges

especialistes en medicina del treball. En

virtut d’aquesta acreditació, a mitjan

2006 es van incorporar al servei els pri-

mers metges residents; a més, impartim

formació pràctica a metges especialis-

tes que forma la Universitat de Barcelo-

na, a tècnics superiors de la Universitat

de les Illes Balears i tècnics de grau mig

formats en Formació Professional a tra-

vés d’un acord amb la Conselleria

d’Educació i Cultura.

Pàgina 8

Avaluacions de riscs Avui, l’Administració autonòmica

disposa de les avaluacions inicials de

riscs i de les planificacions preventives de

la totalitat dels seus edificis i locals. Això

suposa més de 450 avaluacions i planifi-

cacions preventives. A més, el SPRL te

planificat enguany completar la redacció

dels manuals d’autoprotecció normativa-

ment obligats.

El compliment de aquestes obligacions

documentals permet al SPRL continuar un

calendari de revisions de les avaluacions

de risc més antigues dels edificis i centres

de l’Administració autonòmica

Integració de l’activitat preventiva

Acostar-nos als objectius de salut i

seguretat marcats passa per integrar la

prevenció de riscs laborals en el sistema

de gestió de la CAIB i, per tant, en el con-

junt de les seves activitats, en tots els ni-

vells jeràrquics; calia implantar, en conse-

qüència, un pla general de riscs laborals.

El procediment acordat en la Comissió

paritària de riscs laborals, va suposar pri-

mer la redacció d’una proposta per part

del SPRL que, examinada en diferents

sessions per un grup de treball de la ma-

teixa Comissió, va ésser finalment acordat

el 2006 entre Administració i agents soci-

als.

Els objectius estratègics del Pla gene-

ral de l’Administració autonòmica fixa

com a un objectiu estratègic integrar la

prevenció de riscs laborals en el con-

junt d’activitats i decisions de

l’Administració i de les entitats autòno-

mes subjectes a l’àmbit d’actuació del

SPRL. Per facilitar-ho, el SPRL redacta

i implantarà els mesos a venir el Manu-

al del sistema de gestió de la preven-

ció de l’Administració del Govern de

les Illes Balears. Com a acció comple-

mentària, també posarà a disposició

dels usuaris del SPRL (Administració,

treballadors i els seus representants)

els procediments i protocols que guien

les actuacions del SPRL, com a prova

de qualitat, compromís d’uniformitat i

expressió de bona pràctica

Conclusió Invertir en prevenció és invertir

en rentabilitat d’empresa; l’augment del

valor intangible del benestar dels em-

pleats repercuteix de manera directa-

ment proporcional en la productivitat.

No debades la nova estructura del mo-

del ISO 9001-2000 estableix la qualitat

al client (ciutadà), el respecte al medi

ambient i la prevenció de riscs com a

les línies mestres d’una gestió empre-

sarial d’èxit en l’àmbit de les adminis-

tracions públiques.

Pàgina 9

DICONSAL, primer servicio de prevención Ajeno acreditado en España Juan Prats Guerrero. Director General. ¿QUÉ ES UN SERVICIO DE PREVENCIÓN AJENO?

Somos empresas cuyo objeto es asesorar y ayudar técnicamente a otras em-presas para que puedan cumplir con la ley de Prevención de Riesgos Laborales y toda su amplia y compleja normativa de desarrollo. Para llevar a cabo estas funciones esta-mos sometidos a una amplia regulación legal que incluye disponer de una serie de re-cursos personales y materiales y conseguir la autorización correspondiente de la Au-toridad Laboral.

¿DESDE CUANDO Y DONDE TIENE ACTIVIDAD DICONSAL?

Empezamos nuestra actividad el 4-9-97. La fecha no es insignificante ya que es el comienzo de todos los Servicios de Prevención, es decir que fui-mos los primeros en tener la acreditación en toda España. En la actualidad tenemos la sede central en Palma (Avenida Joan Miro n.20- bajos) y otros centros con todos los servicios en Manacor, Ibiza, Mao así como en la Comunidad Valenciana en Valencia, Alcira, Benidorm y Alicante. De la misma forma somos fundadores del Grupo 17 con sede en Madrid y con actividad en todas las Comunidades Autónomas.

¿CUÁLES SON SUS SEÑAS DE IDENTIDAD?

Nos dedicamos únicamente a la prevención y por esa razón, desde el principio lo hacemos con todas las especialidades preventivas y ampliando las funciones a medi-da que los sucesivos decretos lo iban requiriendo. Así ayudamos a los empresarios de construcción con Estudios y Planes de Seguridad, Coordinaciones de Seguridad y Sa-lud en obras etc y a otras con mediciones higiénicas-laborales, estudios ergonómicos, formación especifica, adecuación de maquinaria, etc. En cuanto a nuestro concepto de la prevención, creemos que debe ser multidisciplinar y en equipo. De esta forma en nuestros centros coexisten físicamente y funcional-mente las áreas de Vigilancia de la Salud, con las áreas técnicas y aulas de formación. Esta concepción supone un esfuerzo importante en locales e instalaciones pero, a cambio, supone una garantía para la empresa cliente de un apoyo real para cumplir las normas de prevención, mucho mas allá de los cumplimientos formales, de papeles y

Pàgina 10

nada mas, que cada vez protegen menos al empresario frente a los organis-mos de control y a los trabajadores frente a los riesgos laborales.

¿QUÉ DIFICULTADES HAN TENIDO LOS SERVICIOS DE PREVEN-CIÓN EN SU DESARROLLO?

En realidad todo han sido problemas y dificultades hasta el día de hoy. Se

partió de una regulación legal de “urgencia” que permitió que las Mutuas actuasen en el sector en condiciones de clarísima ventaja sobre el resto de los operadores y sin una limitación temporal. Las consecuencias practicas han sido que ofrecieron una prevención “de papeles” por un precio muy inferior al de mercado y contribu-yeron así a la desvalorización de la actividad y a la confusión en el empresariado. El daño ha sido muy grave: no se ha hecho una buena prevención porque las tarifas no lo permitían y, además, se han utilizado recursos de la Seguridad Social como se pone de manifiesto en las acciones judiciales curso. Desde hace tres o cuatro años se intenta poner fin a esta situación, los avances han sido muy importantes pero queda el lastre histórico y cultural que necesitan tiempo y esfuerzos en cali-dad para normalizar.

Por otra parte hay una excesiva atomización de Servicios de Prevención con escasa estructura que contribruyen a la distorsión del mercado.

¿CUÁLES SON LAS PERSPECTIVAS DE FUTURO?

Son optimistas porque se están produciendo cambios sustanciales en las cuatro grandes áreas de preocupación.

En el área de Mutuas, que empezó a moverse con el Decreto de segregación de funciones, hay avances sustanciales. Ya hay algunas que se esfuerzan en cum-plir estrictamente las normas y, por tanto, entrar en una libre competencia en el sector, aunque todos siguen partiendo de la posición de ventaja obtenida mediante las malas practicas. Los controles públicos son cada vez mas eficaces y hay una clara tendencia a la normalización.

La regulación legal de la actividad también parece que se va a adecuar a un requerimiento de calidad y de optimización de los recursos disponibles en la espe-cialidad de Medicina del Trabajo. Esperamos que la reforma pueda tener un rango legal en este año.

Estamos intentando definir y delimitar un sector de actividad de preven-ción de riesgos laborales que cuenta ya con cerca de treinta mil trabajadores. Es-ta delimitación requiere definir las practicas y los operadores y, de modo especial, la regulación laboral del sector a través del correspondiente Convenio Colectivo.

Pàgina 11

Por último hay que mejorar la valoración social de actividad y terminar de

convencer a los empresarios (muchos ya lo están) de que la prevención bien hecha es cohesión y cultura empresarial y la única manera de hacer las cosas bien y evi-tar sanciones.

¿CÓMO ESTA LA NEGOCIACIÓN DEL CONVENIO COLECTIVO?

Con mas retrasos de los que a todos nos gustaría pero también con unas razonables perspectivas de acuerdo, inicialmente para cuatro años. El 20 de di-ciembre se firmo un preacuerdo sobre jornada y retribuciones y espero que los temas pendientes se desbloqueen en las próximas semanas. Esta habiendo 2 reu-niones semanales y si no se ha ido mas rápido hay que atribuirlo a la dificultad de un primer convenio en un sector emergente al que le falta posarse y también, hay que reconocerlo, a la excesiva heterogeneidad de origen y objetivos de las em-presas que operamos en el sector.

Sede de DICONSAL en Palma de Mallorca en la Avda. Joan Miró, 20 bajos—Centro Royal Bellver

Pàgina 12

La creació de la Comissió Consultiva Tri-partida de la Inspecció de Treball i Segure-tat Social de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears El BOIB nº 40 de 22 de març de 2008 pu-blica l’ordre de la consellera de Treball i Formació de 10 de març de 2008 de crea-ció de la Comissió Consultiva Tripartida de la Inspecció de Treball i Seguretat Social la comunitat autònoma de les Illes Balears. L’objecte d’aquest òrgan és la participació de les organitzacions sindicals i empresa-rials més representatives, per mitjà de

l’activitat de consulta, en la programació i el seguiment de les actuacions inspecto-res relacionades amb l’execució de la le-gislació laboral, de seguretat i salut labo-ral i d’ocupació, transferida a aquesta Co-munitat, com també el coneixement sobre les actuacions inspectores realitzades a les Illes Balears, respecte de les matèries no transferides a la Comunitat Autònoma.

Les funcions de la Comissió Consultiva són les de prendre coneixement de les actuacions que desenvolupa la Inspecció de Treball i Seguretat Social a les Illes Balears en relació amb les diferents com-petències executives en matèria laboral, de seguretat i salut laboral i d’ocupació transferides a la Comunitat autònoma de les Illes Balears, i ha d’exercir les fun-cions d’assessorar, formular propostes i informes i fer el seguiment sobre : -El disseny d’estratègies per a l’actuació de la ITSS a les Illes Balears. - Prioritats i objectius d’abast general de la ITSS, campanyes d’inspecció i realitza-ció d’actuacions inspectores en l’àmbit d’aquesta Comunitat Autònoma. -Criteris i orientacions operatius de la ITSS. -Assumptes relatius a polítiques de per-sonal i recursos materials, com també els informes i els projectes normatius que afectin la Inspecció. Igualment, la Comissió ha de tenir co-neixement de les actuacions i dels objec-tius generals de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a les Illes Balears res-pecte de les matèries no transferides a la Comunitat Autònoma. La Comissió consultiva Tripartida està integrada per representatns de la Conse-

lleria de Treball i Formació, de la Direc-ció Territorial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a les Illes balears i de les organitzacions sindicals i empre-sarials més representatives. La Comissió Consultiva ha d’actuar en Plenari i s’ha de reunir, almenys, dues vegades cada any, amb la convocatò-ria prèvia del president o de la presi-denta, i, amb caràcter extraordinari, a iniciativa del president o de la presi-denta o a proposta d’un dels quatre grups de menors que la integren. Les actuacions i el funcionament d’aquesta Comissió s’han de desenvo-lupar sens perjudici, en tot cas, d’allò que disposa l’article 17.2 de la Llei 42/1997 de 14 de novembre, ordena-dora de la Inspecció de Treball i Segu-retat Social, respecte de la Comissió Territorial de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de les Illes Balears, i d’allò que estableix l’Acord bilateral de l’Administració General de l’Estat i la comunitat autònoma de les Illes Ba-lears per al desenvolupament efectiu dels principis de col.laboració i coope-ració recíproca per a la consecució de les finalitats públiques asignades a la ITSS, adoptat en data 20 de juliol de 2000, o l’acord que, si escau, el substi-tueixi.

Pàgina 13

Prevenció, protecció i vigilància de la salut

L’article 22 de la Llei 31/95 de prevenció de riscos labo-rals estableix que l’empresa garantirà als treballadors al seu servei la vigilància periò-dica del seu estat de salut

en funció dels riscos inhe-rents al treball. Aquesta vigilància té un caire voluntari a excepcions d’una sèrie de supòsits. No obs-tant això, és important que

el treballador i treballadora, conegui la importància de conèi-xer el seu estat de salut periò-dicament disposant d’un histori-al clínic-laboral que qualsevol dia podria necessitar.

Per poder donar una visió més pròxima sobre la Vi-gilància de la Salut hem de tirar una mirada a la nostra història o passat ja que la prevenció, protec-ció i vigilància de la salut és tan antiga com la pròpia humanitat. Un exemple ho trobem en els homes primitius que vivien en una societat la-boral el principal risc de la qual era la fabricació de les seves armes. En el segle XVII ja s'estu-diaven les malalties que patien els treballadors re-lacionant-los amb el seu treball, és a dir, el risc la-boral a què estaven expo-sats. A mitjan segle XX, amb el nou concepte de salut de-finit per la O.M.S comen-ça a considerar-se que tots els factors relacionats amb el treball poden cau-sar malalties, lesions o alteracions de la salut, inclosa la mala adaptació laboral. Per tant, queda clarament establit que el treball pot deteriorar la salut dels tre-balladors.

L'art.14 de la Llei 31/95,de 8 novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, contempla el dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de Seguretat i Salut en el treball i el correlatiu deure de l'empresa de pro-curar-los l’esmentada pro-tecció enfront dels riscos laborals. L'art.22 de la LPRL esta-bleix i regula la vigilància de la salut dels treballadors. Partint d'aquest punt, com a treballadors què hem de sa-ber de la vigilància de la sa-lut? Ha de ser garantida per l’empresa. Específica en funció del o dels riscos identificats en l’avaluació de riscos. Voluntària, confidencial. Éti-ca. Ha de respectar la intimitat, la dignitat i la no discrimina-ció laboral per motius de sa-lut. Prolongada. Amb contingut ajustat. Realitzatla per personal sa-nitari amb competencia tècnica, formació i capacitat acreditada. Planificada. Sistemàtica. Documentada.

Treballadors. Gratuïta. Partici-pativa. Amb els recursos materials adequats. La finalitat dels reconeixe-ments mèdics és detectar qualsevol malaltia que pateixi o pugui patir el treballador com a conseqüència de la rea-lització del seu treball, és a dir, conèixer o detectar canvis en l'estat de salut d'un individu o un col·lectiu en el marc labo-ral, utilitzant per a això distin-tes tècniques i mètodes d'ex-ploració (enquestes, explora-ció, física, analítiques, rx, etc). La importància dels reconeixe-ments mèdics és la de crear un historial clinic-laboral del treballador, ja que mai se sap si en un futur ho a necessita-rem. Quan un treballador/a acudeix al servei de prevenció o mútua que té concertada l'empresa per a la realització del perti-nent reconeixement, la prime-ra cosa que es troba és amb un professional sanitari, que disposa de distints instruments i tècniques de valoració per al seu reconeixement. Aquest haurà de realitzar una descrip-ció detallada del lloc de treball, el temps de permanència en el

Monserrat Fraile Vaquero, Graduada Social y Técnica superior en PRL del Gabi-net Tècnic de Prevenció de la UGT-Balears

Pàgina 14

el mateix, els riscos detectats en l'anàlisi de les condicions de treball i les mesures de prevenció adoptades. En la història s'inclouran els resul-tats obtinguts en les amnè-sies, exploracions clíniques, controls biològics i estudis complementaris efectuats. Un dels aspectes que hem es-mentat anteriorment és la vo-luntarietat dels reconeixe-ments mèdics, la Llei de Pre-venció de Riscos Laborals en el seu art.22 estableix que la vigilància periòdica de l'estat de salut dels treballadors no-més podrà dur-se a terme quan el treballador doni el seu consentiment, d'aquí la neces-sitat que el treballador signi un document, entregat per l'em-presa, donant el seu consenti-ment. Moltes vegades els pro-pis treballadors decideixen no fer-se els reconeixements mèdics per por a què l'empre-sa pugui disposar de dades que afecten la seva intimitat o dignitat personal i, fins i tot, puguin ser utilitzats en contra seu, per exemple, en matèria d'ascensos, renovació de con-tractes, etc. Aquesta voluntarietat es con-verteix en obligatòria quan concorren les excepcions se-güents: que existeixi una dis-posició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats d'especial perillositat que obligui a reconeixements, que l'estat de salut del treba-llador pugui constituir un perill per a ell mateix o per a tercers o que els reconeixements si-guin indispensables per ava-luar els efectes de les condi-cions de treball sobre la salut dels treballadors.

En aquest sentit el RD 1/1994 de 20 de juny, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei General de la Se-guretat Social en el seu art.196.1 estableix que “ to-tes les empreses que hagin de cobrir llocs de treball amb risc de malalties pro-fessionals estan obligades a practicar un reconeixement mèdic previ a l'admissió dels treballadors que hagin d'o-cupar aquells i a realitzar els reconeixements periòdics que per a cada tipus de ma-laltia s'estableixin en les normes que, a l'efecte, dic-tarà el Ministeri de Treball i Afers Socials Una assignatura pendent és aconseguir conscienciar els treballadors de la necessitat de fer-se els reconeixe-ments mèdics, com ho po-dem aconseguir? En primer lloc tot treballador ha de ser informat de l'abast i contin-gut dels reconeixements mèdics, és a dir, s'ha d'as-sabentar realment de què es tracta. Tristament la realitat és molt diferent, actualment en la majoria de les ocasions els reconeixements que es practiquen als treballadors són exàmens mèdics ines-pecífics, clàssiques revi-sions i sense mesures pre-ventives, és en el marc nor-matiu de la LPRL on s'in-tenta canviar aquesta idea i aconseguir que siguin periò-dics, específics enfront dels riscos derivats del treball, amb la finalitat de tenir en compte els riscos professio-nals.

Els reconeixements mèdics no deven ni han de ser iguals per a tot el món, el reconeixement que es practiqui a una cambrera de pisos no serà el mateix que el que es realitzi a un tre-ballador d'un hospital o a una treballadora de la seguretat privada, ja que no es veuen exposats als mateixos riscos en els seus llocs de treball. L'art.37.3 c) del RD 39/1997 estableix que el desenvolupament de la vigilància de la salut ha de dur-se a terme se-guint protocols sanitaris específics per a la vi-gilància de la salut dels treballadors exposats a riscos en el seu lloc de treball, protocols que s'e-laboren pel Ministeri de Sanitat i Consum i les comunitats autònomes a través de la Comissió de Salut Pública integrada en el Consell Internacio-nal del Sistema Nacional de Salut i té per objectiu fixar unes regles, proce-diments i continguts homogenis per a la vi-gilància de la salut. En l'actualitat existeixen protocols de vigilància de la salut específics per a treballadors exposats a agents biològics, amiant, asma laboral, manipulació manual de càrregues, moviments repetitius, pantalles de visualització de dades, plom, postures forçades, soroll, radiacions ionit-zants…

Pàgina 15

Per a aquells llocs de treball amb riscos que encara no disposin de protocol sanitari especí-fic, l'art.37.3 c) del RD 39/97 indica cert contin-gut mínim que han de presentar els controls mèdics que es realitzin als treballadors. Han d'incloure sempre una història clinicolaboral en la que hi figurin dades d'a-namnesi, exploració clínica i control biològic, estu-dis complementaris en funció dels riscos inherents al treball, una descripció detallada del lloc de tre-ball i el temps de permanencia, els riscos detectats en l'anàlisi de les condicions de treball i les mesu-res de prevenció adoptades. En conclusió, l'objectiu és vigilar la salut dels tre-balladors exposats a riscos en el seu lloc de tre-ball, riscos que en un principi poden ser insignifi-cants a simple vista, però amb el pas del temps i l'exposició continuada pot convertir-ho en una ma-laltia professional. Quan la pròxima vegada et preguntin vols fer-te el reconeixement mèdic? Pensa-t'ho abans de con-testar i valora els avantatges o desavantatges que tindrà la teva contestació.

Pàgina 16

MODELS PRÀCTICS PER AL DELEGAT/A PRL

ASISTENCIA A UN CURSO PARA DELEGADOS/AS DE PREVENCIÓN

De:……………………………………………………………….Delegado/a de Prevención A: …………………………………..(Director, Gerente, etc) de la Empresa……………… Lugar y Fecha………………………………………. Asunto: Asistencia a un curso para Delegados/as de Prevención El artículo 37.2 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales establece que el em-presario debe proporcionar a los delegados y Delegadas de Prevención la formación en materia preventiva que resulten necesarios para el ejercicio de sus funciones. El tiempo dedicado a la formación se considerará como tiempo de trabajo para todos los efectos y su costo no podrá recaer de ningún modo sobre los Delegados/as. Por todo ello, SOLICITO la autorización de la empresa para asistir al curso abajo in-dicado en las fechas y horario que se detallan. Curso:…………………………………………………… Impartido por:………………………………………….. Localidad:………………………………………………. Fecha:…………………………………………………… Horario:………………………………………………….. Atentamente, Firmado:…………………………….. Delegado/a de Prevención Recibí Empresa: Fecha:……………….

Pàgina 17

CRITERIS SINDICALS

El Consell de Salut Laboral de la UGT de les Illes Balears, reunits el passat día 8 de abril, integrat per Manolo Pelarda, Secretari d’Acció sindical, Ocupació i salut Laboral de la UCA-UGT Balears, Pedro Roig, de la FES-UGT, Pep Mas de la MCA., Javier Marín de la FTCM, Juan A. Pérez de la FTCHTJ-UGT, José Luis Codornier de la FIA-UGT, Miguel A. Romero de la FSP-UGT y Pilar Díaz Sánchez de FETE-UGT.

UGT de les Illes Balears commemora el dia interna-cional de la seguretat i salut laboral a través de diferents actes. El passat dia 8 d’abril, a la seu de la UGT de les Illes Balears, es va reunir el consell de Salut Laboral de la UGT, integrat pels responsables de salut laboral de les dife-rents federacions que integren el sindicat. La finalitat de la reunió fou posar en co-neixement dels assistents els diferents actes programats per commemorar el dia 28 d’abril, dia internacional de la segure-tat i salut al treball, així com actes com-plementaris al primer de maig i, al mateix temps, rebre propostes de les federacions als actes programats. D’aquesta manera s’aprovà el programa d’activitats que es durà a terme dels dies 24 d’abril al 9 de maig. El programa consta de les següents acti-vitats: Dijous 24 d’abril, a les 9,00 hores Jorna-da informativa sobre la Llei de depen-dència a la Sala d’Actes de la Conselleria de Treball i Formació. Dilluns 28, concentració de delegats i delegades de prevenció d’UGT i CC.OO a les 11,30 hores al carrer Cecili Metel, davant Hisenda, al monument en record a

les víctimes de l’accident laboral més greu ocorregut a Balears. S’hi posarà una placa i un ram de flors. Assistiran la batllessa Aina Calvo i la Consellera de Treball i Forma-ció,Margarita Nájera, així com els Secretaris Generals dels sindicats UGT i CC.OO. Dimarts 29 d’abril a les 9,00 hores, Jornades de Prevenció de Riscos Laborals a l’Hotel Son Caliu, a Palma Nova. “La incidència de les relacions laborals en el consum de subs-tàncies addictives”.. I l’horabaixa vi de cele-bració del primer de maig a la terrassa de la seu d’UGT a Palma. Dijous 1r de maig, manifestació del primer de maig a les 11,30 hores que sortirà de la plaça d’Espanya i a les 13,30 hores a la pla-ça del Mercat de Sòller, sardinada. Divendres 9 de maig, acte del primer de maig amb sopar en el Restaurant Molí Des Comte, lliurament de les mencions del primer de maig i entrega de premis del 1r concurs de fotografia: “Treball i oficis”. La Comissió Executiva de la UGT de les Illes Balears, ens convida a participar a tots els actes programats.

28 d’abril, dia internacional de la salut i segu-retat en el tre-ball

E N T R E V I S T A amb...

Pàgina 18

Pilar Díaz Sánchez, Secretària d’Organització i Administració, és també la responsable de Salut Laboral i Medi Ambient de la Federació de Treballa-dors de l’Ensenyament d’UGT Illes Ba-lears. Nascuda a Badajoz, viu a Mallor-ca des dels seus tres primers mesos de vida. És professora tècnica de Formació Professional a l’especialitat de Serveis a la Comunitat, Llicenciada en Psicolo-gia i Màster de Prevenció de Riscs La-borals de les especialitats Seguretat, Higiene, Ergonomia i Psicosociologia Aplicada. Abans de la seva dedicació com a docent, va treballar durant tres anys com a tècnica de prevenció a una Mútua d’Accidents i Malalties Professio-nals. A nivell de la nostra Comunitat Autòno-ma, al sector de l’ensenyament públic, tenim constituïts tres Consells de Salut Laboral des de fa més d’un any: un a l’illa de Mallorca, amb vuit membres; un a l’illa de Menorca, i un altre a les illes d’Eivissa i Formentera, amb 5 membres a cada un. Un membre de cada Consell és un representat de la nostra Federa-ció. Cal dir que, malgrat la seva consti-tució i la demanda d’una nova convoca-tòria, aquests no s’han tornat a convo-car d’ençà la seva constitució. El sector del personal d’administració i serveis laborals que pertany a la Con-selleria d’Educació i Cultura, té constitu-ït un Comitè de Seguretat i Salut propi del sector, en el qual es forma el perso-nal, es realitzen les revisions i s’actua damunt els casos que s’exposen, i són la majoria de demandes de canvi de lloc de feina. En el cas del personal d’administració i serveis funcionari, aquest té també el seu propi Comitè, constituït per tots els funcionaris de la CAIB. Al sector de l’ensenyament públic comptem amb un Servei de Preven-ció no propi, doncs és comú per a tota la CAIB. Les gestions realitza-des pels tècnics d’aquest servei a les nostres demandes han estat molt positives, sobretot a casos molt delicats, com han pogut ésser els de mobbing en ambients de treball.

La situació dels centres educa-tius respecte a la Prevenció és la següent: als centres públics, a tots els instituts d’ensenyament secundari, s’ha realitzat l’avaluació inicial de riscs i s’estan realitzant també els simu-lacres per posar en marxa els plans d’emergència i evacuació, encara que no ocorre el mateix als centres de primària. Tenim constància que als instituts s’intenten pal·liar les deficiències trobades mitjançant les mesures correctores oportunes, mentre que als centres de primària aquest fet costa més de dur a terme donada la seva titularitat municipal. Així mateix, el curs passat es varen iniciar les revisi-ons mèdiques específiques per a tots els docents. Al sector de l’ensenyament pri-vat-concertat, l’estat d’assoliment respecte a la Prevenció depèn de la voluntat de cada centre. Des de FETE-UGT, i juntament amb el Gabinet Tècnic de PRL d’UGT es va realitzar, el darrer trimestre de 2007, un curs de prevenció específic per al sector concertat, i encara es continuen realitzant accions formatives amb els dele-gats i delegades els darrers di-vendres de cada mes.

Respecte a la Formació, que és un objectiu molt important per a la nostra federació, mitjançant la UCA i el Gabinet Tècnic de Pre-venció, tenim la possibilitat de realitzar i oferir cursos amb temà-tica general i específica sobre prevenció als nostres delegats i delegades. En l’àmbit estatal, així mateix, mitjançant la Secretaria de For-mació Sindical i Acció Sindical de

FETE-UGT Federal, també se’ns ofereix aquesta possibili-tat de formació. Cada federa-ció de les diferents comunitats ha de triar la temàtica que més l’interessi. Els cursos impartits en els darrers dos anys s’han centrat, sobretot, en el mob-bing, l’estrès laboral i la síndro-me de burnout. La FETE-UGT disposa del Consell Federal de Salut Labo-ral i Medi Ambient, en el qual participo en aquest moment com a representant per part de FETE-UGT Illes Balears. Dins el marc del Consell es va ela-borar el curs passat un Pla Es-tratègic en matèria de Salut Laboral i Medi Ambient que va ser aprovat per la Comissió Executiva Federal el 18 de se-tembre de 2007. El més desta-cable d’aquest document és el seu naixement a partir de la reflexió del Consell Federal de Salut Laboral i Medi Ambient, el qual ha proposat l’esmentat document com a pla de treball.

Pilar Díaz Sánchez, Secretària d’Organització i Administració, Responsable de Salut Laboral de la FETE-UGT Balears

Pàgina 19

barreres, filtres, lones, pantallas, etc. També hem de ser conscients que moltes vegades, i pel simple fet de no estar-hi habituats, la utilització d’aquests equipaments ens pot crear certes molèsties o incomoditats. El que preveuen aquests equipaments, senzillament, és que se-gons quines operacions d’elevat risc tan sols es puguin realitzar D’una determinada manera, i se n’exclouen les opcions que puguin generar riscs, malgrat que les opcions escollides seguin més costoses i lentes, però sense cap duote poden evitar accidents. Gràcies a l’esforç de molts, agents socials i econòmics i de l’administració, s’ha avançat molt, però sense cap duote, no podem avançar sense que hi hagi la conciencia i la sensibilitat per part de tots del que és i del que puposa el risc real del desenvolupament de les activitats ja que, en qualsevol activitat que s’executi amb les mesures de prevenció necess’aries, el risc que-da reduït a la mínima expressió. Per tant, si des-pués d’analitzar la feina que s’ha de fer i de de-terminar les accions preventives més adients, seguim dubtant, està clar que no podem arris-car-nos a desenvolupar la feina, entre altres mo-tius, perquè la posible sensació d’inseguretat, ja de per si, condueix a una inestabilitat, i aquesta pot provocar l’augment del risc. “Gràcies a l’esforç de molts, agents socials i econòmics i de l’administració, s’ha avan-çat molt, però sense cap dub-te, no podem avançar sense que hi hagi la conciencia i la sensibilitat per part de tots…”

Per altra banda, satisfacció, il·lusió i gaudi és un altre indicador a tenir en compte, i molt important pel que fa al desenvolupa-ment de la professió. No és fàcil treballar aquest indicador. Moltes de les actuacions prèvies i les variables que ens condueixen a exercir una professió, a vegades, possi-blement massa vegades, fan que s’exerceixi una professió per la qual no te-nim ni les destreses ni les habilitats neces-sàries. És per això que a les etapes de for-mació inicial cal determinar prèviament un procés d’orientació professional que ha d’identificar precisament aquestes destre-ses i habilitats, aquestes inquietuds i prefe-rències individuals, entre altres. Això no vol dir de cap de les maneres minvar la possi-bilitat d’elecció de professió per part dels individus, això vol dir conèixer les possibili-tats de cada un i escollir l’itinerari formatiu més adient i més còmode per poder arribar a aconseguir els objectius als quals totes persones tenim dret a marcar-nos. També hem de tenir molt clar des del comença-ment de la vida laboral que la professió, la feina escollida, la majoria de vegades ja no és per a tota la vida. Les darreres estadís-tiques ens indiquen que una persona pot canviar fins a tres o quatre vegades de professió al llarg de la seva vida. Això ens condueix a escollir de bell nou itineraris formatius, que ens conduiran a exercir no-ves professions amb experiències anteri-ors enriquidores per desenvolupar els nous reptes, amb la serenor, la tranquil·litat i la satisfacció d’haver escollit un nou àmbit de treball. Aquí, també la formació en preven-ció de riscos laborals serà cabdal, i arriba-rem a aquesta transversalment aplicada als nous conceptes apresos i consolidats. I per altra banda, el medi o les condicions mediambientals on es desenvolupa la tas-ca professional també són molt importants, i convé tenir-ho present. En aquests casos, les actuaciones també són prèvies al de-senvolupament de l’activitat, i sense cap duote són de resultes d’haver assolit la for-mació prèvia per prevenir els accidents, i és per això que serà cabdal la utilització dels equipaments de protecció individual necessaris per a la protecció del cos; com altres seran de prevenció col.lectiva, com

Pàgina 20

Seminaris i Jornades Jornada tècnica sobre la prevenció i resposta al foc a l’empresa

La jornada va ser organitzada per l’Equip de Seguretat i Formació de la Direcció General de Salut Laboral. A la foto, Miquel Crespí, cap d’àrea. El passat dia 8 de febrer, la Direcció General de Salut Labo-

ral de la Conselleria de Treball i Formació, va organitzar una jornada tècnica sobre la prevenció i la resposta al foc a l’empresa, amb la col·laboració de l’empresa SEGURETAT ILLA, S.L.. La jornada es va realitzar en el Parc de Tecnolo-gies Ambientals de TIRME i va comptar amb la presència de la Sra. Margarita Bibiloni Amengual, tècnica de prevenció i gerent de seguretat amb la ponència “El paper del tècnic de prevenció en la formació pràctica enfront del foc i altres emergències” i del Sr. German Lòpez Iñiguez, Director de l’Escola Mediterrànea d’Emergències, el qual va desenvolu-par la seva ponència sobre el “Risc d’incendi en indústries i en hotels”. La presentació va anar a càrrec de la Sr. Paula Liñán, Direc-tora General de Salut Laboral de la Conselleria de Treball i Formació del Govern Balear.

Margarita Bibiloni Amengual, tècnica de preven-ció i gerent de seguretat y Germán López, Direc-tor de l’escola Mediterrànea d’Emergències.

Sra. Paula Liñán, Directora General de Salut Laboral, que presentà la jornada

A p l i c a c i o n s pràctiques de la ventilació in-dustrial

Sr. Joan Pessarrodona Segués, tècnic de l’empresa Soler & Palou, S.A., en el transcurs de la seva ponència.

Jornada tècnica organitzada per la DGSL el passat dia 29 de fe-brer a la Sala d’actes de la Con-selleria de Treball i Formació

A la jornada del passat dia 29 de febrer, sobre la ventilació in-dustrial en oficines i cuines, els assistents van poder conèixer els últims sistemes que garanteixen la qualitat d’aire interior, així com els aspectes relacionats establerts pel Reglament d’Instal.lacions Tèrmiques als Edificis - RITE (Reial Decret 1027/2007, a través del Sr. Pessarrodona Segués, tècnic de l’empresa Soler & Palou.

Jaume Monserrat, cap de l’Equip de Higiene Industrial de la DGSL a la presentació de la jornada técnica.

Pàgina 21

Susana García, tècnica del Gabinet de Prevenció de riscos Laborals de la UGT-Illes Balears, amb els alumnes del Col.legi d’Educació Especial de Son Ferriol. Una de les activitats que du a terme el Gabinet Tècnic de Prevenció de la UGT-Illes Balears és la de rebre i donar resposta a qüestions plantejades pels delegats/des de prevenció relatives a la prevenció de riscos laborals. Una de les vies mitjançant les quals es du a terme aquesta activitat és a través de les sessions informatives, en les quals s'intenta sensibi-litzar els treballadors sobre quins són els factors de riscos específics dels seus llocs de treball, així com les actuacions preventives que se´n deriven. Una d'aquestes xerrades informatives va ser la duta a terme, el 14 de gener, en el Col·legi Educació Es-pecial de Son Ferriol i estava dirigida als alumnes dels mòduls de jardineria i cuina. Amb aquesta activi-tat es pretén complementar els coneixements adqui-rits a través de l'assignatura de Formació i Orientació Laboral que els alumnes reben setmanalment, així com acostar els alumnes a la realitat laboral a què en un futur accediran. L'exposició es realitzà a través d'una presentació po-wer point adaptada a les necessitats dels alumnes, però tenint en compte les seves capacitats in-tel·lectuals.

El contingut de la xerrada impartida als alumnes del mòdul de jardineria feia re-ferència als riscos específics del sector de la jardineria i les mesures preventives a adop-tar. També es va fer referència al maneig segur dels equips de treball que normalment són utilitzats per aquests treballadors. Per als alumnes de cuina es va procedir a l'exposició dels riscos existents en una cuina acompanyada de dibuixos que identificaven clarament la situació perillosa.

c o n t r a p u n t a m b

Con la financiación de:

Actuacions de la Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent en matèria de Prevenció de riscos laborals La formació professional del sistema educatiu, en qualsse-vol dels seus primers nivells, és a dir, els programes de qualificació professional ini-cial, els cicles formatius de Grau mitjà o els cicles for-matius de Grau superior, contempla dins el seu currí-

culum actuacions que con-dueixen a l’adquisició de com-petències professionals de nivell Basic en matèria de pre-venció de riscos laborals. Són abanicos que, sense duote, en un futur inmediat ens han de revertir en positiu amb relació als nous treballadors.

Miquel Mestre, Director General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent

Les infraestructuras destinades a l’ensenyament de la formació professional a les Illes Balears, en massa ocasions, no han es-tat construïdes per oferir aquest tipus de formació. Així doncs, s’han anat adaptant in-fraestructuras antigues per po-der dur a terme les noves ofer-tes formatives. És per això que les necessitats d’augmentar la formació sense seguir un pla de formació complementat amb un pla econòmic, fa que moltes de les infraestructuras siguin obsoletes i, per tant, si moltes d’aquestes infraestruc-turas haguessin d’incorporar espais per a la producció i compartir espais entre forma-ció i producció pràctica, en aquests moments seria invia-ble a una sèrie d’indrets de les Illes Balears. Al llarg dels anys, s´han fet di-ferents estudis per determinar les mancances de les infraes-tructuras d’FP i les necessitats per adaptar-les a les necessi-tats reals, però massa vegades han quedat en simples estudis, o en propostes, i molt poques vegades s’han fet actuacions

concretes. “Una de les causes d’aquesta manca de recur-sos, segurament, és la dis-persió d’oferta formativa i la forta inversió que representa quant a maquinària amb pro-teccions, condicionaments d’espais, etc. En conseqüèn-cia, a les Illes Balears creim que és necessari un replan-tejament de l’oferta, i es fa necessari i urgent recuperar el pla d’infraestructures, un pla que pot suposar unes necessitats d’inversió inicials d’uns 24 mil.lions d’euros”. Per altra banda, el desenvolupa-ment dia a dia de l’activitat de for-mació es veu afectat per la res-ponsabilitat dels docents de solu-cionar molts dels problemas de demanda d’oferta que poden sur-gir i, com exemple, s’habiliten es-pais per poder atendre desdobla-ments, espais que no sempre es-tan en les millors condicions. En definitiva, les actuacions a dur a terme el proper curs 2008-2009

es basaran en seguir po-tenciant la utilització del equips individuals de pro-tecció per part dels profe-sor i dels alumnes, i de conèixer la normativa bàsi-ca quant als riscos laborals i aplicar-la dins les seves possibilitats. També cal fer una anàlisi exhaustiva de les infraes-tructuras existents i concluore’n un nou mapa que contempli un millor aprofitament de recursos disponibles, amb la finalitat de generar sinergias que possibilitin centres especí-fics de formació professio-nal dins la geografia de ca-da illa. I per acabar, cal una for-mació específica dirigida als professors de les famí-lies professionals, sobretot les que tenen un caire més industrial, amb la finalitat de poder complementar la formació referent a riscos laborals que pugui impartir el professorat.