23
ÒPERA CFGS Sant Ignasi Sarrià Representacions escèniques i espectacles Teresa Petit

C01_Òpera

  • Upload
    pepotam

  • View
    617

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: C01_Òpera

ÒPERA

CFGS Sant Ignasi SarriàRepresentacions escèniques i

espectaclesTeresa Petit

Page 2: C01_Òpera

Les Noces de Figaro

Page 3: C01_Òpera

OBLIDA’T DE LES PRECONCEPCIONS!

• L’òpera no és una dona grossa cantant tan fort que és capaç de trencar una copa de vi.

• En la òpera es representen les històries més grandiloqüents: intrigues, suïcidis, revenges, passions…

• Les històries d’òpera són fàcils d’entendre.

Valkirias Wagner

Aïda Verdi

Turandot Puccini

Page 4: C01_Òpera

Però què és òpera?• Espectacle total de text,

música i imatges: Gran espectacle.

• Fusió de totes les arts: teatre, dansa, pintura, literatura…

• Principal característica: l’acció s’exposa en diàlegs i solos cantats, acompanyats per l’orquestra.

• La música forma part de la dramatúrgia:– Fotograma = notes musicals

Page 5: C01_Òpera

Components principals

• Escenografia de luxe.

• Cor: intervencions polifòniques, solemnes.

• Ballet i danses acompanyen l’acció (sovint desviant l’atenció de l’acció principal).

Aïda Verdi

Page 6: C01_Òpera

Escenografia

• Incorporació de tots els elements inventats fins l’època: – Theologion (cel dels grecs)– Ingenis renaixentistes– Misteris medievals…

• Telons de vellut luxós• Grans decorats pintats

artesanalment (poca perspectiva quan l’actor s’hi acostava).

Page 7: C01_Òpera

"Apollo Al tro" (1643), per Cosimo Lotti per a una escena en un esdeveniment sense títol a la cort Espanyola (col·lecció de Donald Oenslager.)

Page 8: C01_Òpera

Vestuari

• Anacronismes propis del barroc. La fidelitat a l’època on transcorria l’acció hagués mermat el luxe que pretenia el gènere operístic als seus inicis.

Buontalenti

Page 9: C01_Òpera

D’on prové l’òpera• 1500 Florentine Camerata: re-crear tragèdies gregues

a l’antiga usança: amb un cor de cantants.

• Itàlia és qui marca, un cop més, la pauta estilística: – ús de la música i el cant en l’espectacle– Desig d’ostentació i luxe com a demostració de poder dels seus

mecenes: públic distingit des dels inicis

• La primera òpera va ser estrenada el 6 d’octubre de 1600, per a commemorar la boda de Maria de Medici amb Enric IV. El seu títol: Eurídice (títol molt recorregut posteriorment en òpera) i el seu autor: Jacobo Peri.

Page 10: C01_Òpera

Acció cantada• Àries: monòlegs dels

personatges principals per a compartir els seus sentiments amb el públic. L’èmfasi està en la bellesa de la música i el virtuosisme de l’intèrpret.

• Però l’òpera no és només un encadenament de cançons, els personatges han d’interactuar i seguir una acció dramàtica.

• Així es van inventar els recitatius: imita converses quotidianes però amb música. No hi ha repeticions de text.

Page 11: C01_Òpera

Sistema de convencions• A l’òpera els personatges s’expressen cantant,

acompanyats d’una orquestra.• La melodia segueix una forma lírica

predeterminada (per ex.: a-a’-b-c). (ex. Cavatina Figaro: http://es.youtube.com/watch?v=3MdXqtQ1vJQ )

• Jerarquia de papers: nº d’àries (1 o 2 la protagonista) companyies fixes (repertori, + nous muntatges)

• Distribució de veus: distribució de papers: – Soprano– Mezzo– Tenor– Baríton– Baix– + COR

Page 12: C01_Òpera

Teatre vs. Òpera

TEATRE ÒPERA

Temps no real: marcat per l’acció dramàtica

Temps no real: marcat per la música (metrònom)

La música no forma part de l’acció La música intervé en la creació d’un personatge

La mètrica no sempre existeix (prosa)

A mètrica marca el ritme (versos, estrofes, repeticions)

La interpretació de les paraules és unívoca

La interpretació de la música no és unívoca

Page 13: C01_Òpera

Temps dramàtic / temps musical

• Temps real: conversa• Temps representat: diàleg dramàtic (causa

– efecte)• Dimensió imaginària: records, somnis,

accions psicològiques, emocions

• En òpera: el sentiment s’expressa + per la música que per la paraula de forma sincrònica.

• L’òpera té dos discursos: Text i música.• En l’òpera es permeten diversos discursos

alhora, trepitjant-se (Falstaff), finale Noces.• El temps musical ve donat per la partitura:

allegro, andante.

La Traviata Verdi

Page 14: C01_Òpera

SÍMBOLS MUSICALS• Per a que la música tingui una repercussió dramàtica:

1. Ha de tenir una certa durada2. S’ha de repetir al llarg de l’obra

• De forma estàtica: repetició exacte• De forma dinàmica: repetició evolucionada

• Futura / Retrospectiva / Ambdues: evocació, premonició / Record (Traviata: Violeta escriu la carta d’acomiadament a Alfredo: música d'Alfredo)

• LEITMOTIV: el tema principal de l’obra es repeteix en diferents moments per a recordar, fer homenatge o rememorar un personatge o situació.

• Subratlla l’acció (cadència amorosa, violenta, melancòlica...)

• El signe té valor en funció de com s’articula amb la resta de l’obra

• Es pot donar com acompanyament lògic de l’acció o bé per contrast

• Ironia, paròdia, fisonòmics (la Bohème): cada personatge té una música

• Tradicionals: símbol de mort del miserere, o escala descendent en l’ària de Carmen.

Page 15: C01_Òpera

• http://www.youtube.com/watch?v=OcnsMnRMN2U&feature=related : Carmen Bizet Rinat Shaham

• La Traviata: Violeta sent de fons el leit motiv d’Alfredo i la fa canviar de parer respecte el seu amor: http://www.youtube.com/watch?v=S1ELC9RBsqM&feature=related

• La Traviata: Evolució del mateix tema després d’escriure la carta s’acomiada: http://www.youtube.com/watch?v=fumXaNlU8co&feature=related

Page 16: C01_Òpera

Convencions Musicals• Distanciament i paròdia: canvi

brusc de ritme i melodia.

• “Parlante”: els personatges dialoguen enmig de la melodia principal i l’orquestra és qui manté el ritme.

• Quan un personatge ha de llegir un text: ho fa sense música. (Traviata, Noces de figaro)

• El riure es marca amb semicorxeres (Noces “Que soave zefiretto”)

Page 17: C01_Òpera

INSTRUMENTS• Trémulo: expressa tensió, ansietat (ex.

Tremulo de timbals al circ)• Trompetes: marxa militar, batalla, rei,

poder• Trombó: la mort• Flauta: natura (ocells, rierol...). Però

flautí: bruixes de Macbeth• Contrabaixos: creen harmonia. Quan

no hi són: falta la base (bogeria, somnis...)

• Arpa: somni, irrealitat, femení, sobrenatural

• Oboè: l’instrument més semblant a la veu femenina

• Clarinet Sensualitat (Mozart)• Orgue: religiós: ultraterrenal

Macbeth Verdi

Page 18: C01_Òpera

EL LLIBRET• El seu valor està en la seva funcionalitat.

• Estructura dramàtica: ritme i vers marquen la cadència musical:– Versos regulars: ritme constant per àries i

duos– Versos irregulars i asimètrics, sense rima:

declamació, parla.

• Les fonts poden ser: – narrativa (La Traviata, Lucia de

Lammermour…), – poemes (Corsario..), – temes històrics, mites (Medea), – llibrets originals (Cosi Fan Tutte), – obres de teatre (Othelo, Les Noces...)…

• Deformació expressa de l’original (forçada abreviació)

Page 19: C01_Òpera

CREANT ESPAI AMB LA MÚSICA

• PRIMER PLA: el cor deixa de cantar i els instruments callen, només se sent l’ària.

• PLA GENERAL: tota l’orquestra el cor canten.

Cors de Nabucco

Tosca

Page 20: C01_Òpera

Gèneres operístics• Cap el 1700’s

neixen 2 gèneres operísitics:– Òpera sèria:

grandiositat, temes greus

– Òpera buffa: òpera còmica que evolucionarà cap a l’opereta (Gilbert & Sullivan: El Mikado) i l’opereta serà el predecessor del musical modern (Broadway)

Page 21: C01_Òpera

Òpera romàntica

• Richard Wagner: abandona els recitatius per escriure un fragment musical per a cada personatge que el caracteritza: leitmotif. Estil continuat per Richard Strauss.

• Giuseppe Verdi: expert en sintetitzar música i argument en un tot. Continuat per Puccini.

Page 22: C01_Òpera

Evolució

• La tendència dels directors contemporanis d’òpera és apropar el gènere al teatre dramàtic.

• Durant el s. XX l’òpera evoluciona cap al teatre musical: Sondheim

• Incorpora nous tipus de música com el jazz & blues: Gershwing

• O bé continua l’estil d’òpera seria: Schöenberg

Page 23: C01_Òpera

Curiositats

Falstaff Verdi. http://wackoon.com/foro/index.php?automodule=blog&blogid=95&showentry=6852

http://www.free-tintin.net/espanol/musique.htm

Al principi de L’orella escapçada, el guarda del Museu Etnogràfic està cantant la famosa ària del "Toréador", de l’òpera Carmen de Bizet.

http://www.youtube.com/watch?v=NDhHxIz83Ic&feature=related

Pastís de Traviata

http://es.youtube.com/watch?v=lSzatzy8WvM A la pel·lícula Cadena Perpetua, el personatge de Tim Robins es cola dins el despatx del carceller i escolta casualment el duet de “soave zeffiretto” de les Noces.