PAULA QUIRANTEPOL RODRIGUEZSARA CORTINAJUDITH VILLALBA

UN NOU CAMÍ CAP A L’EXTERIOR

ÍNDEX

• INTRODUCCIÓ............................................................................................... 3

• DESCRIPCIÓ .................................................................................................. 4

• IDENTIFICACIÓ I DEFINICIO DELS DIFERENTS ESPAIS COMNICATIUS...5

• ANÀLISI CRÍTICA D'UN PUNT FORT O FEBLE DE LA COMUNICACIÓ EN

LA INSTITUCIÓ................................................................................................ 10

• CONCLUSIONS;PODEN MILLORAR EN ELS MÈTODES COMUNICATIUS

EMPRATS........................................................................................................ 11

• RESUM FINAL DEL TREBAL......................................................................... 12

• EMTREVISTA ( ANNEX 1) ............................................................................ 14

• BIBLIOGRAFIA............................................................................................... 17

2

INTRODUCCIÓ:

El nostre treball es basa en analitzar els processos comunicatius en l'aula

hospitalària de la Vall d'Hebron. Començarem explicant el procés que hem dut

a terme per realitzar aquest treball: vam realitzar la graella que hem adjuntat a

continuació, i hem fet una visita a la Vall d'Hebrón per fer una entrevista a una

de les mestres de l'aula hospitalària. En aquest treball també es troba la

definició i els objectius d'una aula hospitalària.

3

DESCRIPCIÓ:

• QUÈ ÉS L'AULA HOSPITALÀRIA?

L'aula hospitalària és un espai on tots aquells nenes i nenes reben

classes a causa de les seves malalties i a causa d'aquestes es troben durant

un temps variable ingressats a l'hospital. Els mestres els hi poden donar una

atenció educativa a causa de les seves característiques emocionals i

psicològiques.

Els alumnes de l’aula hospitalària, tenen de 3 fins a 16 anys, tot i que, en

algúns casos, nois de 16 a 18, han demanat rebre classes i també han pogut

tenir-les.

• QUINS SÓN ELS OBJECTIUS?

1) Generals:

- Aconseguir pel nen hospitalitzat que la malaltia no comporti la ruptura en la

seva vida quotidiana.

- Donar l'opció al nen per què pugui participar en el seu procés curatiu.

- Ajudar a que el nen superi la por o angoixa que li pot suposar la seva malaltia.

2) Educatius:

- Continuar amb la seva formació seguint el nivell que tenen

4

IDENTIFICACIÓ I DEFINICIO DELS DIFERENTS ESPAIS COMNICATIUS

- Comunicació en l'espai institucional:

Pel que fa al pla de comunicació de la institució cal dit que l'aula

hospitalària esta formada per 5 mestres, les qual dins del mateix hospital no

tenen cap organisme superior, sinó que són supervisades per la inspectora de

zones del departament d'educació de la Generalitat. Aquesta inspectora va

cada certs mesos a supervisar el funcionament que es duu a terme dins de

l'aula. Per tal de millorar i perfeccionar aquest servei.

-Relació amb el context

Comunicació externa: Les 5 mestres de l'aula hospitalària es

comuniquen amb les mestres de les escoles d'origen dels nens per tal de fer un

seguiment exhaustiu sobre el nivell d'aprenentatge i adaptació del nen/a. Això

facilita la integració, ja que, el nen no trenca amb la seva rutina escolar i quan

torna a la vida normal fora de l'hospital pot continuar sense cap mancança.

Comunicació interna: Dins de l'hospital hi ha una comunicació fluïda

entre les mestres i els pares, per tal de que els pares puguin participar de

manera indirecta en l'educació del nen i informar-se de la seva evolució i de si

existeixen alguns problemes d'adaptació en l'aula. Tot i així, les mestres a

l'hora de parlar amb els pares, intenten no implicar-se en els problemes

sanitaris dels nens/es.

-Llocs i modalitats

Les mestres del mateix hospital es reuneixen setmanalment per

intercanviar opinions sobre l'evolució de cada nen. D'aquesta manera elles es

van rotant de planta i secció cada 15 dies, i així coneixen a tots els nens/es, ja

que, molts nens estan ingressats durant un llarg període de temps i en diverses

condicions. També cal esmentar que d'aquesta manera, pels nens el fet d'estar

cada 15 dies amb un professor diferent els anima i no se'ls fa monòton.

5

Com hem dit anteriorment, fan jornades periòdiques amb els professors

de l'aula originària del nen i per finalitzar cal dir, que també organitzen trobades

casuals amb altres mestres d'altres aules hospitalàries d'arreu d'Espanya, amb

els quals tenen projectes comuns.

-Suports:

Disposa d'un tauler d'informació on es pengen dibuixos i activitats que

fan o faran els nens com els murals que fan per Tardor, Nadal etc. També fan

una revista interna que s'entrega a l'època de Nadal on s'adjunten tots els

treballs realitzats pels infants els quals es reparteixen per tot el personal

sanitari de l'hospital Vall d'Hebron.

Cal afegir que disposen de fulletons d'atenció educativa de pacients que

estan durant un llarg període de temps ingressats.

-Suports TIC:

Els alumnes en l'aula hospitalària fan servir un programa interactiu

anomenat clik, amb el qual reben classes de totes les matèries( matemàtiques,

llengües,...) va dirigit sobretot els mes petits perquè se'ls hi faci més amè. Cal

esmentar que els més grans se li proporciona un portàtil amb un pen de "

movistar" amb connexió a Internet, això els hi permet comunicar-se amb els

seus familiars i amics a traves de les xarxes socials.

També tenen un blog anomenat "aflote"realitzat conjuntament amb altres

mestres d'hospitals d’Espanya en el que pengen els treballs fets pels nens. És

una manera de posar en comú el treball realitzat i interactuar amb nois i noies

que es troben en la mateixa situació. Aquesta comunicació els hi permet un

recolzament emocional ja que posen en comú el seu estat de salut i entre els

nois s'entenen.

Les mestres de la Vall d'Hebron han realitzat un projecte anomenat

"Nefreduca" conjuntament amb investigadors de la Universitat Autònoma de

Barcelona, el qual es una plataforma virtual que tracta sobre els problemes del

ronyo.

6

A vegades si l'estat anímic del nen no era l'adequat per fer classes la

professora utilitzava les noticies de la televisió per fer una classe més activa i

dinàmica.

-Tipus de comunicació

Informal: El grau de comunicació d'aquesta institució es caracteritza per

una comunicació informal, ja que la relació entre mestres i alumnes es propera,

perquè es realitza en un entorn acollidor.

-Direcció de comunicació:

La direcció d'aquesta aula hospitalària es caracteritza per una

comunicació horitzontal, ja que, la planificació de les classes va al càrrec de les

5 mestres responsables de l'aula.

-Canals emprats:

Els canals emprats en aquesta institució són diversos , però la majoria

són orals. A les classes es parlen i comenten les notícies i activitats que es

faran, però també s'utilitza el suport escrit amb llibres on expliquen la matèria i

amb exercicis per practicar. A més, també s'utilitzen els ordinadors per fer

classes.

-Grau de participació:

El grau de participació en l'aula hospitalària es caracteritza per una

comunicació bidireccional i recíproca, ja que, els nens també participen en el

procés d'aprenentatge juntament amb les mestres.

7

L'aula hospitalària de la Vall d'Hebron es va crear l'any 1995 com a

resultat d'un conveni entre el Departament d'Educació de la Generalitat de

Catalunya i l'Institut Català de la Salut.

Les classes les imparteixen cinc mestres les quals tenen una plaça

assignada en una escola. Van decidir renunciar a ella ja que tenien altres

motivacions com ensenyar a nens malalts, i cap d'elles està penedida de la

decisió que van prendre, ja que, encara que és molt dur estar amb pacients és

molt gratificant i els hi dóna experiències que no les troben en una escola

ordinària. Elles són les que s'encarreguen de planificar les classes, decidir el

que es fa i com es fa, fer l' horari, etc. Per damunt d'elles només hi és

l'inspectora de zona del Departament d'Educació que no s'interposa en la

planificació. Es reuneixen diverses hores a la setmana on parlen amb les

professores de les escoles d'origen dels nens, planifiquen les classes i fan les

fitxes de seguiment de l'alumne, ja que cada quinze dies canvien de planta de

manera que puguin conèixer a tots els nens.

Un noi pot començar a rebre classes a l'hospital a partir dels 7-10

primers dies que està ingressat. Si el nen està bé va a l'aula. Però si no es pot,

perquè està en diàlisis, a la UCI o a les càmeres, és la mestre la que va a

l'habitació, de manera que cap nen es quedi sense rebre classes. Reben

classes des de els nens de 3 anys fins els de 16, els quals cursen 4t d'ESO.

Però en molts casos nois i noies que fan batxillerat han demanat rebre classes,

i per suposat, les han rebut. És molt important la comunicació amb l'exterior.

Algunes vegades s'han fet projectes comuns amb altres hospitals espanyols on

els nois es comuniquen amb els pacients dels hospitals esmentats.

S'aconsegueix un recolzament emocional, ja que parlen entre ells sobre la seva

enfermetat, les vivències, els problemes i els avenços i això els és molt positiu

per ells a nivell mental. Les mestres de la Vall d'Hebron estan en contacte amb

les de l'escola d'origen del nen, fonamental per conèixer com és el nen i perquè

aquestes els indiquin com van en les assignatures.

Hi han uns horaris fixats, cada hora correspon a una planta de l'hospital i

a una professora. El lloc on es realitza la classe depèn de l'estat de salut del

8

nen, ja que si es troba bé ha d'anar a l'aula, però si no està en condicions és la

mestre la que anirà a l'habitació. La relació de les mestres de l'hospital amb els

pares és formal ja que quan parlen ho fan sobre temes acadèmics, encara que

és inevitable parlar sobre com es troba el nen. És important que hagi una bona

predisposició dels pares a que el seu fill segueixi amb les classes, perquè hi ha

casos en que aquests es neguen a que el seu fill les rebi.

Les mestres van a classes amb els ordinadors portàtils, i fan les classes

utilitzant diferents programes de càlcul, dibuix.., un d'ells és el programa "Clik"

el qual serveix per fer més amena la classe. Als més petits els hi agrada molt, i

a més els adolescents utilitzen el pen de MoviStar amb connexió a Internet per

poder xatejar amb els amics, i utilitzar el Facebook, msn, tuenti, etc. Les TIC

són un element clau a l'hora de donar classes, ja que fan servir programes

informàtics per fer aprendre als nens. A més, s’esforcen en anar actualitzant el

blog de "aflote", blog creat conjuntament amb altres hospitals espanyols, on

pengen treballs fets pels nens, des de dibuixos fins altres activitats. És una eina

al servei dels nens i les seves famílies, i una motivació extra per ells, ja que si

la feina està ben feta la publicaran al blog. A més, en l'afany per millorar, les

mestres han participat en un projecte anomenat "Nefreduca" on juntament amb

investigadors de la Universitat Autònoma han creat una plataforma virtual on

parlen de materials educatius al voltant del ronyo.

9

ANÀLISI CRÍTICA D'UN PUNT FORT O FEBLE DE LA COMUNICACIÓ EN LA INSTITUCIÓ

El blog, http://afloteah.wordpress.com/ , és una plataforma virtual que

comparteixen diferents hospitals d' Espanya, concretament de Madrid, Murcia,

Astúries i Barcelona ( Vall d'Hebrón). A partir d’aquí, les diferents aules

hospitalàries de cadascun dels hospitals de les anteriors ciutats, es poden

comunicar entre ells i saber el progrés de cada aula.

En el blog hi han diferents entrades, comentaris, espais on es poden

veure les activitats que es vulguin, hi han diferents seccions dels diferents

hospitals, una biblioteca i per últim, diverses entrades on hi ha informació i

treballs de les diferents assignatures. També es poden penjar vídeos.

Tenint en compte els punts forts d'aquest blog cal indicar que el blog és

públic i això comporta que els familiars i gent externa interessada en aquest

àmbit pugui observar els treballs dels nens i diferents activitats. Altre punt fort

és que el blog permet un enllaç directe amb el twitter el qual és una web 2.0 on

es permet reflectir diferents opinions. Finalment, aquest blog té l'avantatge de

que les activitats i projectes penjats, es poden comentar de manera lliure.

Esmentant els punts febles d'aquest blog, les activitats no estan

organitzades ni per edats ni per cursos. Creiem que seria últil organitzar-los de

tal manera per què així seria més clar i la organització de les activitats seria

més ordenada a l'hora de poder-los buscar dins del blog. A més, l'aula

hospitalària de la Vall d'Hebron és la que menys activitats penja de tots els

hospitals d'aquestes ciutats.

10

CONCLUSIONS;PODEN MILLORAR EN ELS MÈTODES COMUNICATIUS EMPRATS:

Tenint en compte els aspectes en la comunicació de l’aula que hem vist de la

Vall d’Hebron, arribem a les següents conclusions:

És un avantatge bastant important que els nens que estan ingressats a

l’hospital i que per tant van a l’aula hospitalària puguin continuar amb els seus

ensenyaments respectius i no perdre la rutina escolar i d’aprenentatge.

És clau que les mestres de l’aula es comuniquin amb les mestres de les

escoles d’origen dels nens hospitalitzats, ja que així, poden tenir un seguiment

més concret i individual de les necessitats educatives de cada nen/a.

Setmanalment, per tal de que les 5 mestres coneguin a tots els alumnes, es

van rotant els alumnes i els àmbits on s’imparteixen les classes.

Per tal de millorar la comunicació en l’aula hospitalària nosaltres creiem que

s’hauria de fomentar l’ús de “l’slideshare” (http://www.slideshare.net/) que és

una pàgina web 2.0 que permet penjar power points, on la gent interessada els

pot veure. Això permetria que els nens poguessin veure la feina que han fet o

que hauran de fer d’una forma més interactiva. També em pensat que podrien

utilitzar el “calameo”, http://es.calameo.com/ que també és una web 2.0 i que

permet crear publicacions digitals en forma de revistes, diaris, llibres, etc... Això

permetria penjar el temari de l’aula o fer treballs per part dels nens i penjar-los.

A més, tan una web com l’altre tenen un enllaç directe amb el facebook i el

twitter igual que el blog http://afloteah.wordpress.com/ que comparteixen

alumnes i mestres. A part de pensar que seria una bona manera de millorar la

comunicació entre alumnes i professors, també creiem que aconseguirien que

els nens es moguessin molt millor en temes de tecnologia que de mica en mica

guanya protagonisme en la vida quotidiana.

11

RESUM FINAL DEL TREBALL:

Dimensions de comunicació

Indicadors observables

Anotacions de camp

Institucional - Pla de Comunicació de la institució, organització, organisme, etc.

L’aula està dirigida per les mestres , les quals tenen un unic organisme superior ( inspectora de zones del departament d’educació de la Generalitat) Els dilluns i dimecres les metres es reuneixen de 9 a 10 del matí. I els dilluns a la tarda.

Relació amb el context

- Comunicació externa

- Comunicació Interna

Comunicació amb altres mestres ( centres d’origen dels nens)I tenen una comunicació interna amb els pares per seguir la evolucio

Llocs i modalitats - reunions

- jornades

- trobades casuals

Reunions entre elles ( 5 mestres).Reunions puntuals amb altres mestres d’hospitals

Suports - tauler d’anuncis

- convocatòries, circulars, cartes

- fulletons

Fulletons per atenció educativa amb pacients de llarga durada.Revista interna amb treballs manuals dels nen ( entrega al Nadal)

Suports TIC - correu electrònic

- pàgina web

- eines xarxes socials

- Intranet

- Messenger

- televisió, ràdio

Fan servir blogs per donar-se a coneixer.http://blocs .xtec.cat/aulahospitalariavh/ Els joves fan servir un pen de movistar per comunicar-se en xarxes socials i el messenger.Utilitzen el televisor

12

Grau d’estructuració dels missatges

-Formal

-Informal

Missatges d’àmbit formal

Direcció de la comunicació (en l’organigrama de la institució observada)

-Ascendent

-Descendent

-Horitzontal

Horitzontal ( 5 mestres)

Canals emprats -Escrit

-Oral

-Gestual

Escrit i oral

Grau de participació

-Unidireccional/Lateral

-Bidireccional /Recíproca

La participació es bidereccional i recíproca , els nens també hi participen

13

ENTREVISTA: (ANNEX 1)

1.- Quan va començar la idea de crear aules hospitalàries en aquest hospital?

L’escola de l’hospital materno infantil de la Vall d’Hebron va ser creada l’any

1995 com a resultat d’un conveni entre el Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya i l’Institut Català de la Salut. Al primer any només

havia una mestre.

2.- Com esta organitzada la direcció dins de les aules?

Som cinc professores i som nosaltres les queens encarreguem de planificar les

classes. Per damunt de nosaltresnomés està la inspectora de zona de la

Generalitat de Catalunya. Fem reunions setmanals per planificar horaris, parlar

dels nois, és a dir, per organitzar-nos.

3.-Com l'hospital va arribar a les 5 professores que hi han actualment?

En el meu cas, jo estava treballant en una escola i volia provar donar classes a

un hospital. Porto 4 anys, i per mi és molt maco. El primer any va ser molt dur i

difícil, perquè són situacions noves i dures, però ara estic encantada. La més

antiga porta sis anys i les demés 4 – 3 anys.

4.-Quan temps ha d'estar ingressat un pacient per assistir a aquestes aules? A partir de quina edat pot rebre classes?

Mínim una setmana o 10 dies. Depèn de l’enfermetat. Hi ha vegades que ve un

nen a fer una revisió i vol assistir a la classe. Nosaltres encantades perquè és

senyal de que has fet bé les coses.

En principi donem classes a nens de P-3, 3 anys, fins 4t d’ESO, 16 anys. Però

a vegades tenim a algun noi de batxillerat i també li donem classes.

5.- Les mestres encarregades de les aules hospitalàries dela Vall d'Hebron es relacionen amb mestres d'altres hospitals? Teniu projectes comuns?

A Catalunya, hem fet un treball conjunt amb la Universitat Autònoma de

Catalunya. El projecte s’anomena “Nefreduca” i és una plataforma virtual on 14

parlem de materials educatius al voltant del ronyo. És un projecte anomenat

Formació científica per alumnes hospitalitzats impulsat per investigadors de la

UAB i per nosaltres (les mestres de l’aula hospitalària de l’Hospital materno-

infantil de la Vall d’Hebron).

A més, amb els hospitals Ramon y Cajal de Madrid, St Maria Rosell de

Cartagena, i l’Hospital Universitario Central de Asturias,han creat un blog

“aflote” (http://afloteah.wordpress.com) on estem en contacte i permet que els

nois es comuniquin entre ells. És una experiència interessant per ells perquè es

recolzen, anímica i moralment.

6.- Hi ha algun tipus de comunicació entre vosaltres i les mestres de les escoles d'origen dels nens/nenes?

Si, és bàsic. Quan un nen es queda a l’hospital ingressat, les mestres truquem

a les professores ( normalment pels matins de 9 a 10) de la seva escola i ens

posen al dia sobre el que estan fent. Moltes vegades ens envien els exàmens,

nosaltres estem uns dies reforçant la matèria de l’examen, i finalment el nen el

fa. Després les professores de l’escola l’avaluen. Truquem molt sovint per

parlar. A més, depèn de l’enfermetat s’ha de tenir en compte que el nen no

podrà seguir el ritme, però és important que no ho deixi del costat, i si un dia no

està gaire bé fem una classe “suau”. Sempre mirem l’estat de salut del nen o

nena.

7.- Com comuniqueu als pacients la organització de les classes? (horaris)

Això varia cada dia, depenent de l’estat de l’alumne. Si ells poden anar a l’aula,

hi aniran, però si el metge diu que no pot sortir de l’habitació perquè està a la

UCI, a càmeres, a diàlisi… nosaltres anem a l’habitació a donar-lis classe, de

manera que cap nen es quedi sense la seva classe, perquè per ells és una “via

d’escape”

Les 5 mestres ens repartim les classes per plantes, i cada 15 dies canvien de

planta, de manera que pugin conèixer a tots els nens. Llavors ens passem uns

informes que fem sobre l’evolució de l’alumne.

15

8.- Quina relació de comunicació hi ha amb els familiars dels pacients?

Parlem de coses acadèmiques. No som metges ni infermeres, per tal parlem de

com ha anat la classe i de com veiem al nen. És veritat que no pots evitar

preguntar com està, perquè t’impliques i els agafes carinyu, però no em de

deixar de pensar mai que som les mestres.

Hi ha pares que no volen que anem a donar classes als seus fills. Jo he arribat

a la conclusió que és perquè els sobreprotegeixen. Normalment sol passar en

casos en que els metges diuen que poden anar a l’aula, llavors suposo que

tenen por a es contagiïn alguna cosa. Però el que no podem fer és anar també

a les seves habitacions, perquè són molts nens que per desgràcia no poden

anar a l’aula i hem d’anar nosaltres. No ens donaria temps.

9.-Les classes són grupals o individuals? En el cas que fossin grupals com es porten a terme?

Són grupals si els nens poden anar a l’aula, per exemple, avui he tingut dos

nens de P-3 i un de 4t d’ESO. És una situació estranya perquè el que s’ha

d’ensenyar a uns i a l’altre no té res a veure, llavors t’has de dividir.

Si el nen està a les càmeres, o a la UCI, o no pot sortir de l’habitació, anem

nosaltres a l’habitació, perquè és una manera d’esbarjo i desconnexió pel nen,

que tingui la ment activa i que pensi en altres coses, en el seu futur. Això amb

els més petits és senzill, però amb els més grans no tant perquè s’adonen de

que estan malalts.

10.- Els nen/nenes tenen algun tipus de relació educativa a través de les TIC?

Utilitzem els ordenadors per donar classe. Als nens més petits els encanta els

programes de pintar. Amb els més grans, els deixem el pen de Movistar, i es

connecten a Internet, al facebook, al msn… És important que tinguin relació

amb els seus amics i internet és una eina essencial. A més tenim el blog de

“aflote” que vam crear.

16

BIBLIOGRAFIA

• Pàgines web: Vall d’Hebrón(Febrer 2008,)consultat el 8 de novembre del 2010:

http://afloteah.wordpress.com

Angel Mejía Asensio y Gustavo Gonzalez Merino (2006), consultat el dia 5 de

novembre:

http://www.ite.educacion.es/w3/recursos2/atencion_diversidad/05_06.htm

Vall d’Hebrón (1998), consultat dia 5 de novembre del 2010:

http://www.vhebron.net/

Vall d’Hebrón, consultat el dia 5 de novembre del 2010:

http://blocs.xtec.cat/aulahospitalariavh/

Entrevista amb una mestre de l’aula hospitalària, Montse Sol, que ens va

atendre el dia 8 de novembre del 2010.

17