lì1-e£fln»E* .at -\ c ^.

¿¿Q-n* 4O Juny - Agost 1995 25O pta

BILIOTEQUES DE MALLORCA- CENTRE COORDINADOR -

Fes Cultura,

Vine a la BibliotecaC/Antoni Maura, 5

1

Horari de Biblioteca: (Estiu)Dilluns, Dimarts, Dimecresi Divendres de les 18h. fins a les 2ih,

Consell Insularde Mallorca

B I B L I O T E Q U E SMU N ICI P A L S

SA SELLA

Editorial

Després de passats j'a uns mesos dels comicis municipals és hora de reflexio-nar pausadament sobre la radicalització de postures que provocà la campanyaelectoral. L'enfrontament entre dues parts del poble ha estat evident i ha fet crearcrispacions innecessàries.

La politització fins a extrems inimaginables de la vida pública i social del mu-nicipi ha estat deplorable. La utilització d'entitats ciutadanes, socials i culturalsper part dels candidats ha fet un magre favor a l'estabilitat dels grups en el futur.

La brutor de la campanya ha arribat a esquitxar les institucions més aprecia-des i venerades dels sencellers. Ni tant sols la Beata Francinaina es va salvar de lalluita electoral. Els responsables d'aquestes institucions haurien de reflexionarsobre si han estat utilitzats, si s'han deixat utilitzar, si han utilitzat el seu nom enfavor d'una causa partidista, o si la seva actuació ha decantat la balança cap a unao altra candidatura.

Trenta persones són molt poques per haver de decidir el futur d'un poble perquatre anys en un sentit o en un altre.

Des de Sa Sella volem encoratjar a uns a acomplir amb els seus compromisoselectoral i als altres a seguir fent feina perquè, quan els votants sobirans així hovulguin, hi pugui haver una sana alternança.

I un bon desig final: que ningú faci de la represàlia o dels clientélisme la sevabandera d'actuació política.

La Redacció.

fe• •

f

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):Joana Ferragut FiolJoan Florit Horrach

Joan Florit SalasGuillem Mut Llabrés

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):Barramot

Jerònia Campaner FiolMaria Florit AmengualMargalida Llabrés Fiol

Jordi Llabrés SansMiranda Miret

Tomeu Morro OliverJaume Perelló

Josep Ramis FerrerMaria Vich Cirer

Guillem Zuazàga Llabrés^^^ •T—^ · ^ ' ^ * ^^

rÄÄ r"» •*"•"• ment l'opinió dels propis autc

Revista Sa SellaC/ Antoni Maura, 5CP 07140 Sencelles

F„.o de Portada: Maria Roser Vendera.

ÄXÄS—*'-"-'ció Bartomeu Oliver.

SA SELLA

Romería

• Is desitjós de trobar re-

colzament als problemes que vi-vim, a n'els que tenim a SorFrancinaina com a advoca-da nostra, ens fan pensarmolt sovint en Sencelles i lesseves bones gents. Bastaqualsevol excusa per ja par-tir a fer una volteta pel vos-tre poble, que ja tenim unpoquet també com a nostroNo va ésser flor d'un dia, nitampoc una quimera, el queiniciàrem fa uns anys, lallavoreta que sembràrem asa Casa Blanca i que vosal-tres, tan amorosament ensajudàreu a cuidar, va néixer,créixer i s'ha estesa per l'en-torn del nostre pla.

Quan l'hivern tanca laporta i l'obri per deixar entrar laprimavera, començam a sentirl'escalfor i l'enyorança de tenir-vos, encara que sigui un dia, apropet i tornar amb vosaltres ferun dia de bulla i alabanca a l'obrade sa Tia Xiroia. El recolzament,sobretot Taféete, fan que l'arriba-da, la solemne missa i els altresactes siguin tan emotius. No ésd'estranyar que els comentaris deldia i la festa més entranyable si-guin el tema de comentaris inte-ressants del nostre entorn.

Vos ne contarem un parell:Tenim pel pobles del redol una

sèrie de mercaders que són capa-ços de canviar el barram a unabístia que ja era vella quan enFranco va jurar bandera i vendre-la per jove. Ara, quan volen des-

tacar les virtuts d'una bístia davant el comprador, els diuen quel'animal et ha anat a sa Romeria com a garantia de bona, sana, forta,falaguera, dòcil i amb molt de seny. Els mercaders són, com vosaltressabeu, molt afectats a fer gloses i vet aquí unes de les que diuen:

És la millor garantiasi una bístia voleu comprarsempre l'heu de cercardins la nostra Romeria.

A un que preguntava a l'altre els motius de caminar tort l'endemàde sa Romeria li contestaren així:

Amb un carro de garbejarque com saps no té cap mollaahir anàrem al poble germàde ca sa Tia Xiroia.

I d'anècdotes podríem omplir la vostra simpàtica revista.Rebeu una aferrada pel coll ben forta dels vostres amics Romers de

sa Casa Blanca.

=Xf

senceHestst Cttft»tU<uci0x10

SA SEU^A

Gasp ar Melchorde Jovellanos

La liemfein;

de tot;fiaspar Melchor de Jovellanos fou

un polític i escriptor nascut a Xixonque esdevingué el màxim representantespanyol de l 'enciclopedisme il--lustrat.

Fou batle de Madrid i participàmolt activament de les reformes em-preses durant el govern del rei Carles111. Va esser també ministre de Grà-cia i Justícia.

L'any 1801 va caure en desgràcia iva ésser deportat a Mallorca. Fouempresonat primer a les cel·les de lacartoixa de Valldemossa i posterior-ment a les masmorres del castell deBellver.

GOVERN BALEAR

Consellerìa de Cultura, Educació

i Ksports

Durant el seu captiveri a Mallorcava establir amistat amb diversosintel·lectuals de l'Illa, entre els quedestaquen el noble Josep Togores,Tomàs Verí i el monjo cartoixà JoanBaptista Capó.

Va aprofitar la seva permanència alnostre país per escriure diversos trac-tats històrics de temes illencs comMemoria del Castillo de Bellver,Memòria sobre la fàbrica de losconventos de Santo Domingo y SanFrancisco de Palma, i Descripciónhistórico-artística del edificio de laLonja de Palma.

Miranda Miret

[&3 Gestimotor S.A.L

AGENT COMERCIAL

-VENDA I POSVENDA-MECÀNICA EN GENERAL- REPARACIÓ PER LA REVISIÓ ITV- INSTALACIÓ EQUIPS DE MÚSICA- CAMVI D'OLI 2.500 pts (Filtros apart )Informació : Pere Cirer Verd ( Sencelles Tel : 59-14-43 )Direcció : C/ CABANA 65, PONT D'INCA, MARRATXÍ Tel: 79-46-18

RECAMVIS •Poclaïn

(faiteé:^bquem Afasta

La vida pública a Sencellesdurant els dos darrers anys haestat força agitada i quan dic aSencelles em refereixo al nucliurbà pròpiament dit. Tot s'iniciàamb el tema de l'explotació deT aquifer per tal de vendrel'aigua als ciutadans. Aquestafou l'espurna que encengué elsànims del poble. Començà amoure's gent que estava encontra d'això i nasqué laCoordinadora en Defensa de lesAi gii e s de Sencelles. LaCoordinadora treballà molt perdefensar el que creia i creu queés just: l'estimació per la nostraterra i el que ella ens dónaaprofitant-ho racionalment. Esferen tot un seguit d'accionsmolt valuoses, actes públicsd'informació, juntament ambuna tasca d'investigació per talde determinar les intencions deltringle format per l'Ajuntamentde Ciutat, els propietaris de pousi l'Ajuntament de Sencelles.Però vet aquí que es notava queen el nostre poble hi començavaa haver un descontentgeneralitzat amb l 'equip degovern, precisament un delsprincipals motius era que elsmateixos batic i tinent de batleformaven part interessada en lavenda d 'a igua . Els ànimss'encenien de cada vegada més,i sobre tot quan els símptomesde l 'activitat política de lamajoria del consistorievidenciaven uns afavorimentsmassa personalistes, és a dir, elsbeneficiats de "determinadesaccions" eren sempre els

mateixos. A tot això s'hi podrienafegir moltes coses com perexemple: "l'autobombo" ques'ha donat l'ajuntament amb unmitjà de comunicació com ésTelevisió de Sencelles TVS, queha passat d'esser un mitjàpretesament imparcial ipopulista en els seus inicis, a seractualment una einapropagandística de l'equip degovern i del partit polític al qualpertany, en un estil barroer ixapucer propi d'una repúblicabananera. Com deia, aquest feti molts més acabaren amb lapaciència de la gent, el poblequedà dividit en dos bàndols,l'ofocialista per una banda i perl'altra la gent disconforme ambla forma de governar del nostrealcalde.

Arribats a n'aquest punt,les esmentades circumstànciesferen convergir els disconformesen una candidatura(SencellersIndependents SI) per a lespassades eleccions municipals.Si he de ser sincer, mai m'haguésimaginat que persones devessants tan diferentss'arribessin ajuntar en un frontcomú i amb un objectiu fixe:derrocar l'actual batle i els seusregidors. La coalició dels SIcom he dit agafava gent bendiferent però al cap i a la fi gentactiva, gent que quotidianamentajuda a construir el Sencellesactiu i viu que gairebé totsvolem. Des de la formació delgrup independent fins a leseleccions passaren moltes coses.Es pot dir que e' poble ha viscutuna campanya electoral no de 15dies com comtempla la llei, sinó

SA SELLA

d 'un parell de mesos. Mais'havia viscut una campanya tanintensa i dura com aquesta aSencelles, utilitzant una expresiófutbolística, es pot dir que hihagué molt de joc subterrani.

Passades les eleccions iquan el temporal ja ha passatarriba l'hora de les reflexions. Lasegona victòria del grupmunicipal del PP ha estatindiscutible, ara bé, pel procésseguit en les votacions calremarcar un seguit de punts:

L'índex de participació haestat elevadíssim,conseqüentment l'abstenció hasigut baixa. Raons? molt senzill,són les facilitats que certs grupsde persones han donat a la genta l'hora de votar: començant peranar a recollir gent per exercirel seu vot fins a facilitar-li elssobres de la cand ida turainteressada ajudant-li a "elegir".Molts diran que això és afavorirl 'esperit democràtic de lespersones ajudant-les a exercirel seu dret constitucional al vot,però una cosa és ajudar aexercir i l'altra és induir aexercir. Com a detallmencionaré que un any vaigveure votar una dona vella quequasi no podia caminar.L'acompanyaven famil iars ,aquella doneta quan fou davantl'urna no sabia què fer, dubto sisabia on es trobava ella. Els fetsforen així:

"-Au padrineta ara heu de votar""-Ahsí!, icomhohedefèran'akò?'"-Aquí teniu es sobre i l'heu de

posar aquí dedins"

El demés vos ho podeuimaginar. . .Pot una personadiscapacitada física ipsíquicament ésser conscient del

6

CATALINA REINES I ALTRES C.B.CAMÍ VELL D'INCA, 2

07310CAMPANET* 51 61 08 - 51 69 89

SA SELLA

que vota, o sense anar tan alluny saber per qué i per a qui ho fa? Tant de talent democràtic li veis an'aquest fet?. No negaré mai a ningú el dret a votar, però això sí, que ho faci de forma conscient.

Si abans parlava de divisió entre la gent, també es pot dividir el nucli urbà en dues meitats quetenen com a línia divisòria el carrer Rafal, que és així com queda dividit administrativament a l'horade confeccionar el cens electoral. Però ves per on, la divisió diguem-li administrativa ha esdevinguttambé en divisió política. Si el domini de la candidatura independent és clara al sector de llevant perdir-ho així, el domini del PP al sector de ponent resulta aclaparador. Si analitzem «fredament això espot veure que a la banda de ponent està tot el cens de Biniali, per tant encara que no ho pareixi, el votbinialer té molta importància, tanta que en les darreres eleccions municipals han decidit novament elcaire polític del consistori. Es podria dir que estem governats per la voluntat dels binialers i això espot traduir en un sentiment semblant al que poden tenir els madrilenys en veure que són governats perun govern que cedeix a les peticions de Catalunya. Amb això no pretenc polemitzar amb els binialers,però resulta paradoxal que la majoria que no ha votat el grup guanyador sigui precisament la que méshagi de "sufrir " les decisions del consistori. Fent un poc de befa aquest problema es resoldria donantla independència a Biniali.

Ara queden quatre anys per endavant, són quatre anys que han de servir per moltes coses, entreles quals voldria que primerament el batic i el seu equip modifícassin l'estil tan personalista i partidistaque han duit fins ara a l'hora de governar, cosa que a la vista del ple d'investidura no ho sembla. Quepensassin que governen no només als qui els han votat sinó a tots els sencellers, res de fer parts iquarts, per així dur els sencellers a viure amb tranquilitat, sense rancúnies i recollint iniciatives delprograma dels seus adversaris.

Al grup dels SI els voldr iarecomanar queja que la majoria d'ellssón nous, que s'ho agafin amb ganes ique s'esforcin per a què el seuprograma electoral sigui consensuatamb la majoria de punts possible ambel grup popular. A l'hora d'escriureaquestes línies no se si ja hi ha algú delgrup independent que davant la"derrota" (jo no la consider com a talsinó com una victòria moral pelsarguments abans esmentats) no vol serregidor, li recomanaria que siguiconseqüent amb ell mateix i el seucompromís, ja que trairà a la gent quel'ha votat. De giracamises i absentistesja n'hem tingut prou en la passadalegislatura.

*7ì<6 —^'AGUMT-

TORRENT. 1 -0-7143 BIMXAI.I

Bones Copes, Bon Ambient i Bona Músic«

Ja per acabar, pens que eleccionscom aquestes no se n'havien viscudesmai de tan intenses i apassionades,esperem que hagi servit per treure'nqualque cosa de profit, que sinó bonsquatre anys ens esperen!!, per aixòtoquem fusta...

liKiMi&'jmiiaiKiiii^M ' l ' l ' l l B I M I I I I I I B ' n i T I T P

Tel. 59 15 40C/. Jardines, 26 - SENCELLES

REPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA AGRICOLA

Persianos Mallorquínas de Segundad - Metálicas y en aluminioPuertas Basculantes - Metálicas o norradas en moderaBarreras y Piejos (flrtísücas) o Simplesestrujadoras y Prensas de UvaRemolques - Todo la qomaMolinos de Pienso - Toda la gamoCompresores a tracción tractorVenta de ñceite hidráulico y automaciónVenta de hilo para empacadoras

Jaume Perelló Llabrés.

8

SA SELLA

flmmémftmiH Jm i¡íBfl main /Iff/^BB

lîlll'rlIIK

El passat 13 de Febrer es celebraven els 100 anysde la patent del cinematògraf per part dels Lumière,i el proper 28 de Desembre celebrarem el centenaride la primera projecció de cinema. Aquesta presen-tació en societat del cinematògraf es va fer al SalonIndien, al soterrani del Grand Café de París. En elcartell s'anunciava el cinematògraf de la següentforma. "Aquest aparell inventat per MM. Auguste iLouis Lumière, permet recollir, en series de probesinstantànies tots els moviments que, durant certtemps, es succeeixen davant de l'objectiu, i re-produir a continuació aquests movi-ments projectant, a tamanynatural, les seves imatgessobre una pantalla i a unasala sencera".

Per aquesta definicióque feren el mateixos in-ventors de l'aparell res feiapensar que després de centanys el cinema seria undels fets culturals i de co-municació més importantsdel segle XX, juntamentamb la radio i la televisió.

El cinema que varen conèixer els coetanis del seunaixement era un cinema documental (amb repor-tatges que reflexaven la societat d'aquella època) iun espectacle de fira.

Molt aviat arribaren les pel·lícules còmiques i elsprimers trucatges (imaginau-vos com d'estorats esd'havien quedar els ciutadans del París de 1896 quande cop i volta veien omplir-se de gent un carrer oplaça que segons abans estaven completament buits).

Els Lumière pensaren que el futur del cinemaestava en les pel·lícules documentals i començarena enviar operadors arreu del món, i així va néixer elnoticiari (A Espanya es ben conegut el NoDo, obli-gatori abans de projectar qualsevol pel·lícula durantmolt de temps).

Però no tot eren pel·lícules i projeccions en aquest

naixement del cinema, com tota indústria (i el cine-ma 100 anys després és principalment indústria) tam-bé hi havia competència. Fou l'americà Edison (delqual diuen els americans que és el vertader inventordel cinema, i segurament hauria de compartir aquesthonor amb el germans Lumière) el que més contri-buí a que la lluita entre els diversos pioners del cine-ma fos fortíssima (no li van faltar escrúpols per en-viar gàngsters contra els seus adversaris).

També fou als Estats Units on es va emprar perprimera vegada el cinema per fer propaganda poli-ti ;a, amb motiu de la guerra Hispano-

Nortamericana, això si,falsejant les imatges.

1896 fou l'any del pri-mer bes del cinema, i elHappy End (final feliç) ala pel·lícula The MayIrwin-John C. Rice Kiss(El beso). Aquest bes a

N? més fou la causa de lesprimeres protestes de leslligues puritanes (que en-cara avui segueixen ambla intenció d'implantar la

seva suposada moral a les pel·lícules).Per altra banda també es varen rodar les primeres

pel·lícules amb tema religiós Aquest temes es per-p ïtuaren en el cinema, ja que els primers professio-nals entenien el cinema com a pura mercaderia, iper tant les pel·lícules havien de tractar del que lagent volia veure (100 anys després de l'invenció delcinema, la gran indústria segueix pensant igual).

A l'Estat Espanyol no serà fins el 1897 que esrodaran les primeres pel·lícules, amb temes basatsen els films dels Lumière: Salida de la Misa de Docedel Pilar de Zaragoza, Riña en un café, Salida de lostrabajadores de la España industrial, Salida de laIglesia de Santa Maria de Sants.

*

Per acabar aquesta rápida passada pels inicis delcinema he de parlar de Georges Mèlies, un màgic iil·lusionista francès que presencià la presentació delcinematògraf al Salon Indien. Va intentar comprarun aparell als germans Lumière sense aconseguir-ho. Comprar un aparell similar al dels Lumière aAnglaterra i comença primer a exhibir, i posterior-

9

SA SELLA

Cine V I C T O R I A .S;il>;i.1o. i K K h i - , a la» 9. -*• Dominio de 3-« y 9.

Se »truc n proyectando pellculaa î le cr»n ÉXITO.

de U rr .in rus* Warner H roi.LU inujiT m** herrao»« y ciccarne de Hollywood trabajando: . . n KHROI. FLYNN, KLKANOR PARQUER. Y I» ñifla má* s im -IM i l i .i • • ( ¡n r-., nu ï A (xir primer« \ i-/ en r s t » panu l I « , en r i t «

grandiosa película

NUNCA /. ALEJES J, MlKnit vet. ERROL FlYNN. lamblia es un híroe... ¡Un h«roe desmuri Nu l i a y lu rue que pueda luchar contra dot vujere* her-u n i v i - , .. Loi .lo- ir quci ian firn locura peru cl âne le« hlio la/.immilli I». • Un pintor puoitescrun homhrc muy Inte retante...

y iiml·icn un p r t l m i i marido.

Tu m N.1 n M-proyectará ta M-jfunda y ùlt ima Jorn«4a d« la (rran-, 1 1 . i s . , s.-rle .1.- Bran éxito, por ALLAN LANE y LINDA STIRLING

L A M U J E R n i l l ì lNO M K | i : ! ) ! • • VI :K BSTE GRAN PROGRAMA que le pre-

senta el cine Je Ion grande! ÊXITOS.

N* oli l i ío olo« t i tulo«:'.nu- MUI ptllculat que no dejara de verlas .

Aquella noche en Rio. Pasión de los tuertes.

R O B Í N D E L O S B O S Q U E S>rro, 'Im i aictc, altivo como

ment a rodar les seves pròpies pel·lícules. Mèlies vaser el descobridor per casualitat del trucatge, i pos-teriorment va incorporar a les seves pel·lícules elsrecursos teatrals, però sense sortir del pla generalon es veia tota l'escena. Podem dir que GeorgesMèlies va ésser el primer en emprar al cinema coma narració d'una història.

a principis de segle s'hi muntà la primera fàbricad'electricitat de Mallorca. L'electricitat no es gene-rà a Sencelles fins a l'any 1913 per això és improba-ble que s'hi projectas cinema abans d'aquesta data.

En un primer moment qualsevol lloc fosc i ambuna paret eníblanquinada servia per mostrar-hi pel--lícules: cotxeres, salons, cafès..:

A Sencelles fins a finals dels anys 70 hi subsistí elCine Oasis, al carreró de la Caritat on tants desencellers vàrem viure la màgia del setè art.

També hi hagué una altra sala de projeccions: elCine Victòria, al carrer dels Jardins, que formavapart del complex industrial d'Osca.

No hem d'oblidar que també s'ensenyaren filmsal casal de can Garrover i al trast del carrer delsJardins de can París.

Josep Ramis Ferrer i Joan Florit Horrach

No va ésser però fins al mes de gener de 1897quan es presentà a Mallorca, al Teatre Principal lesfotografies animades amb moviment.

Fructuós Gelabert fou el brusquer que realitzà laprimera pel·lícula a l'Illa: L'Arribada del VaporBellver el 1898. El fotògraf Josep Truyol a la dèca-da dels anys 10 i 20 enregistrà una gran quantitat decintes documentals de cinema mut, primitiu, en blanci negre, graciós i ingenu: Panorama de Palma i elsafores des del castell de Bellver i Des de Palmafins al port de Sóller.

El primer gran film mallorquí fou El Secret de laPedrissa, que arribà a encetar una trajectòria deprojeccions comercials. Flor de Espino va esserrodada com a un divertiment entre els joves aristò-crates de Ciutat que hi apareixen interpretant elspapers estelars.

Durant aquests cent anys han vengut grans di-rectors internacionals que ambientaven a Mallorcales seves produccions: Muerte bajo el sol, Beam,La Senyora, i un llarg etcètera.

Sembla esser que Marò fou el primer poble de laPart Forana on s'hi passaren imatges gracies a que

I Oo<f..r>0o.

. I* Mail« CINE VICTORIA "iiiiliîî

ti!l'"

r' %3». -

lOl!Hi|-x ï*. M

UW<aV*1

Sá jJ& -î5?j^í!

1 Ç e

O TM ..— E e1 '— • =1 /~\ í,d

Q il¡ali1 -Ji

|a P^-i jfcÄ.»

omBuiK""

GRAN FUNCIÓN DE COMEDIA• cargo d« un Grupo d«alicionadoi du In locnlidnd

qua pondrán «n oiconi al iigu¡«nia PKOGKAMA

E! conocido diarna militar «n 4 acloi, do Luii da

Catiro, ululado

LOS DOS SARGENTOSC.ptUn D., ,11l.. t.->.,,d. Mr .1larj.nl« Dull!.. m. . . . . l , » , , , . , , :i,i, -,

«•b«ii«, i«rf *nl* Juin Hoiricti

AyvrianU Mo,.- . . . . . Juin in. Alumni

Vol.uHn. i....!.', dl l« ).rt.l.,= ),.,,. I.u.,,1

M.-ln.l l.nri. 4, »Ito. ¡II.. Ju.n KlntAn

J," ¡tiij** d* CtfHli>ni* C Jii·i i C Cilt

UMÍ:,'.'*" -" '"d"ft" Ã",!rr."M ;.::rUn (»b* f I*UBI|B>

"EL TIO DE BONÉS AIRES"O.n Imiti J. Ill llHl.lO«« 1,1. .11» ),..., IT.mrtn

r.»n l . . . . ' . IÍ* "V,IU]'Ô,','B.

rrrz,: EN S O P A F U S A |ii >

-'<ff m <

ï "~^3 *"*

' ™^

¡1 £2

a >~"1 c«£ ••*"*

? m

ï ^

Ü Z2

* 1» ™^

Ü 3s"I I -r-i

; c=1 zszí U-

<

La lienGOVERN BALEAR

Consellerh tic Oulturi. l-tlucacii'

i Ks|x>as

BILIOTEQUES DE MALLORCA- CENTRE COORDINADOR -

Fes Cultura,

Vine a h BibliotecaC/Antoni Maura, 5

Horari de Biblioteca: (Estiu)Dilluns, Dimarts, Dimecresi Divendres de les 18h. fins a les 21h.

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

SA SELLA

^^aume Romanyà fou un capellà senceller quedestacà dins la literatura del segle XVI. D'ell sabemque va escriure obres de teatre humanístic, molt a lamoda de llavors, i poesies en llatí. Aquestes són lesúniques obres que ens han arribat fins als nostresdies, però segurament en degué fer més ja que laseva formació erudita així ho fa entreveure.

Fou mestre de gramàtica i l'any 1535 en teniauna escola pública. També fou doctor en sagradateologia. Com a poeta llatí va fer dues llarguescomposicions en vers dedicades a l'emperadorCarles V en conmemoració de la seva venguda aMallorca l'any 1541 i que estan incloses en la relacióde festes feta per Joan Gomis. Aquestescomposicions també apareixen al CronicónMayoricen.se de A.Campaner.

Segons la Biblioteca de Escritores Baleares deJoaquim Maria Bover fou el primer autor de les IllesBalears de conrar la poesia dramàtica en llatí.

La Historia de Mallorca de Jaume Alzina i altresautors el situa com el millor escriptor mallorquíentre els segles XVI i XVII. Aquesta és l'època enquè va viure aquest comediògraf senceller: elRenaixement i el Barroc.

A la literatura mallorquina es pas de l'èpocamedieval al Renaixement no implicà gran canvis.Només es notaren dos símptomes: la progresivadialectal i tzació de la l lengua escrita il'increment en la redacció d'obres en castellà.Amb el Renaixement també el l la t í fourevaloritzat, se li concedí més suport a lesescoles i n'augmentà el prestigi com a llenguaculta. Dins aquestes circumstàncies històriquess'inscriu l ' obra teatra l més coneguda deRomanyà : Nova tragicomoedia Gastrimargusappellata, la primera representació de la qualfou un èxit sense precedents ja que hi assistirenmés de 8000 persones. L'acte fou a Ciutat icomptà amb la presència del Bisbe, elGovernador, els jurats de la ciutat i altresautoritats.

Gastrimargus és una comèdia en vers llatí molt

parescuda a les obres clàssiques de Flaute, Horaci iTerenci. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana "estracta d'un exercici d'adaptació de la comèdiaclàssica, particularment de Terenci, però de temabíblic (el del ric Epuló i el pobre Llàtzer), seguintels misteris medievals i en un llenguatge sovint cru isilenciós, s'adscriu plenament en el teatre humanísticen llatí amb finalitat pedagògica, molt pròpia del'època".

És una obra dividida en cinc actes i cadascund'aquests en escenes. Ens ha arribat fins a nosaltresgràcies que el Cronista del Regne de Mallorca,Binimelis, la rescatà d'entre les restes d'una antigabiblioteca de Felanitx. De tota manera també esconserva un exemplar d'aquesta peça la Bibliotecade Catalunya com ho afirma Josep Romeu a TeatreProfà.

L'èxit de públ ic de l ' es t rena de larepresentació fa pensar que aquesta fou laprimera comèdia representada a un teatrepúblic. El gran mèrit de l'obra però no està enla gran gentada que va atreure sinó en què ésuna mostra del teatre de transició. Si per unapart entronca amb les obres medievals per laseva temàtica lligada als Misteris (per exemplela Consueta de Santa Àgada de Sencelles), peraltra part el llenguatge i les formes que hiapareixen són reminiscències d'autors clàssicsllatins. Aquesta obra és per tant bàsica per veurel 'evolució his tòr ica de l 'art dramàtic aMallorca: d 'un tema medieval, la històriasagrada, es passa al teatre modern, amb el gustpel món clàssic.

De totes maneres, segons Jaume GarauAmengual a El primer siglo de la literaturacastellana en Mallorca (1589-1688), la xifra de vuitmil persones seria un error de l'impressor. " Cuestacreer, sobre todo a partir de la luz que arroja elCódice Llabrés sobre el rico teatro medieval yrenacentista que se ejecutaba en los templos de laIsla, que esta pieza en latín fuera la primerarepresentada en Mallorca, como apunta Bover".

Joan Florit Horrach

12

SA SELLA

NoticiariA la seu del Consell Insular de Mallorca, dia 9

de maig es va signar un conveni entre aquesta ins-titució i l'Associació de la Premsa Forana deMallorca per col·laborar activament a la difusiódel funcionament de les biblioteques.

Dia 11 de maig tengué lloc a sa Llotja l'expo-sició A la Recerca del Sud, que donà a conèixerla realitat del tercer món a través de la vida delsseus protagonistes. L'exposició és un projecte del'organització mundial Mediais Miniai, cofinançâtper la Direcció General de Desenvolupament dela Comissió Europea i pel Govern de Navarra.

Una setmana abans de la fira, la Coral SorFrancinaina presenta el seu disc compacte queconté peces de Viadana, Monteverdi, Bach, gospeli cant negre-espiritual. La il·lustració de la co-berta és original de Guillem Llabrés.

El dia de la fira Sa Sella tornà a muntar unaparadeta per participar de l'ambient festiu delpoble. Molts foren els anunciants, subscriptors iamics que s'acostaren al trast per recollir el nouexemplar que sortia al carrer aquell mateix dia.Aquest fet fou reflexat per la periodista LolaOlmo a la seva crònica del Diario de Mallorca.

Coincidint amb la festivitat de la Fira, l'Ajunta-ment va pagar un extens especial al diari UltimaHora que fou regalat a totes les vivendes del po-ble.

A mitjans del mes de maig es va conèixer lanotícia que l'Obra Cultural Balear havia vist des-estimada la seva impugnació del testament deMossèn Bartomeu Oliver i Amengual. D'aquestamanera la Fundació creada amb el llegat testa-mentan de don Bartomeu Capitala pot disposarlliurament dels béns cedits.

La publicació per part de Nicolau Pons i Llinàsdel llibre Jeroni Alomar Paquet. El capellà afu-sellat pels feixistes el 1937, es va donar a conèi-xer al gran públic com aquest sacerdot progres-sista llubiner va morir una vegada que va ésserempresonat gràcies a una trampa que li posà elsenceller, travestit i falangista, Bernat Gelat, àliasAfa Trenes.

El passat 28 de maig tengueren lloc a Sencellesi com en altres indrets de tot Mallorca i part de laPenínsula les eleccions locals i autonòmiques ambun clar avanç de la dreta en tots els seus àmbits.A les eleccions locals guanyà la candidatura pre-sentada pel Partido Popular amb 648 vots. L'al-tra opció representada per Sencellers Indepen-dents va obtenir 590 vots. A les autonòmiques elPP en va treure 635, PSM 259, UM 174, PSOE94, IU 34 i Els Verds 25.

A principis del mes de maig es va publicar eldarrer llibre d'en Jaume sastre, col·laborador ha-bitual de L'Estel de Mallorca, anomenat Mosse-g ides i on fa un recull dels seus darrers articlespublicats.

Segueixen les perforacions deGesa a la recerca de gas a la fin-ca de Son Agulló dins el termede Binissalem, però a l'angleformat amb els municipis deSencelles i Inca. Les perforaci-ons han assolit uns 700 metresmentre que s'espera arribar als1700o 1800.

Sa Sella ha iniciat contactes,a través de l'Associació de laPremsa Forana de Mallorca i del'Associació Catalana de laPremsa Comarcal, amb les revis-

~#

SA SELLA

tes El Portai de Centelles, de Centelles comarcad'Osona, i amb La Revista, de Constanti(Centcelles) de la comarca del Tarragonès. Ambaquesta iniciativa volem donar a conèixer als lec-tors de Sencelles la realitat dels pobles germansde Catalunya.

A finals de maig l'Ajuntament de Sencelles vaeditar i repartir per les cases de la vila un plànoldel casc urbà amb indicació dels edificis públics,històrics i monumentals.

Si voleu que les activitats i qualsevol altra no-vetat del vostre club, associació, grup o entitatsurtin reflectides sobre el noticiari de Sa Sella,informau-nos-en i gustosament hi apareixeran.

Dia 3 de juny es celebrà amb una festassa el 7èaniversari del pub s'Aguait de Biniali.

A principis de juny començaren les obres deremodelació de la marjada de can Bosso, a l'en-trada de Sencelles per la carretera de Ciutat.

El diumenge dia 4 de juny es varen celebrà elec-cions a la 3" edat, essent elegit nou president dela junta de l'associació en Joan Oliver (de SonPelea).

Es tornà a encetar la polèmica de l'aigua ar-ran d'unes manifestacions del conseller Reus afavor de la compra d'aigua als suposats pagesosde Sencelles. Es pagaria l'estalvi d'aigua i el can-vi de destinació de consum agrícola a humà. Lescoordinadores de Sencelles i Llubí,així com el PSM mostraren la sevadisconformitat amb les operacionsespeculatives.

Una nova publicació musical to-talment distinta a les més conegu-des va sortir al carrer el passat 9 dejuny. Com ja havíem anunciat estracta d'un Fanzine, April Eyes,que vol donar a conèixer l'altra carade la mùsica, possiblement menysconeguda per a molta gent, no tantcomercial i a l 'abast dels mésenterats en el tema. Entre els autorsdestaquen en Tomeu Morro, en PepRamis i l'ajuda donada per en Joan

W

Florit Salas (de l'equip de redacció Sa Sella).

L'acte de clausura de la prova ciclista IX Plade Mallorca va tenir lloc dia 16 de juny. El ClubCiclista Sencelles va veure premiat el seu esforçamb diferents premis com el primer lloc per JanéFrancès en fèmines, o la tercera posició de F.Andrés a la classificació de general veterans.

El dissabte, 17 de juny, quedà constituït el nouconsistori municipal essent elegit com a batle enGuillem Ferrer, amb els vots dels regidors del seupartit. La nota destacada de l'acte fou la negativaa cedir la paraula a na Maria Vich que simple-ment volia donar les gràcies a tot el poble pel su-port que havia rebut el grup dels Sencellers Inde-pendents al·legant el nou batle la falta de temps,convidant-la cordialment a fer-ho en el pròximple a celebrar.

Dia 18 de juny es varen celebrar eleccions alConsell Regulador de la Denominació d'OrigenBinissalem-Mallorca. L'acte fou a la casa de lavila de Santa Maria del Camí. S'elegiren repre-sentants per les bodegues embotelladores, les noembotelladores i pels propietaris de terres de vi-nya adscrites a la Denominació de la nostra co-marca.

Dia 24 de juny l 'Institut Berenguer d'Anoiad'Inca celebrà els seus primers 25 anys. La dataes va recordar amb una exposició de fotos delque fou el primer institut mixt de Mallorca. Larevetla de Sant Joan va servir com excusa per una

SA SELLA

gran festassa. Per l'Ins-titut han passat molts desencellers durant el seucamí d'escolaritat. L'ac-tual director del centre ésel senceller BartomeuBonet.

Sencellers Indepen-dents va treure al carrerel primer número del seuFull Informatiu on pre-sentaven la seva posturasobre el resultat de leseleccions a finals de juny.

A finals de juny ARCA va denunciar l'aban-donament en què es troben els jaciments arqueo-lògics de Mallorca. Es va tornar a posar de mani-fest la desídia de les autoritats devant aquest fet ies posa com exemple que a l'inventari de restesarqueològiques de la Conselleria n'hi manquen demolts coneguts com el de sa Talaia de Sencelles.

Coincidint amb la revetla màgica de Sant Joan,els mitjans de comunicació de Mallorca es varentornar fer ressò de l'antiga tradició sencellera des'era esfondrada i la nit en que d'ella surt por.

Dia 25 de juny els més petits de l'AgrupacióEs Jonc participaren a Consell a una trobada in-fantil amb grups com Aires Vilafranquins, s'Es-piga de Consell, Art i Ball Mallorquí de la Sole-dat i s'Estol Porrerenc.

Dia 25 de juny l'associació de tercera edat deSencelles va fer un berenar per presentar la novajunta directiva de l'entitat.

El dia 29 de juny es celebraren les festes enhonor al nostre patró Sant Pere amb tota una sèried'actes organitzats per la parròquia i patrocinatsper l'Ajuntament de Sencelles, entre ells una pas-sejada ciclista per Sonarrossa i Son Sant Joan.

Dia 30 de juny i dia 1 de juliol es va celebraruna subhasta i baratillo de mobles usats i antics afavor de la Fundació Loreto Carvallo que té laseva seu a la finca de can Mutxo.

La Mancomunitat del Pla de Mallorca ha edi-tat petits tríptics separats de cada poble que apa-reixia a la Guia del Pla. El de Sencelles és unpetit resum del capítol dedicat al poble a la re-dacció del qual hi participà Sa Sella.

Dia 30 de juny es celebraren eleccions per ele-gir el nou president del Club Atlètic Sencelles,sortint elegit president Sebastià Siquier.

A principis de juliol va sortir per antena unaentrevista als components del Grup de TeatreSanta Águeda de Sencelles feta per al programaEl Teló de Canal 4.

El divendres 7 de juliol començaren les FestesPatronals de Sant Cristòfol a Biniali que varendurar tot el cap de setmana tenint com a dia mésgojós el dilluns dia del patró del poble. L'obra deteatre Eleccions a poble vell hi fou representadapel grup de la Coral Sor Francinaina.

La V Volta a Mallorca en Mosquito passà perSencelles dia 9 de juliol. L'acte havia estat orga-nitzat pel Club d'Amics dels Mosquitos. A la con-centració d'aquestes peculiars motos hi acudirenuns 30 exemplars.

Entre els membres del darrer gabinet del Go-vern Balear nomenat per Gabriel Cañellas hi con-tinuà estant al.front de la Conselleria de Gover-nació la sencellera Catalina Cirer, de can Xargues.Un altre senceller, de can Papa i can Rei, JosepAloy fou nomenat Director General d'Ordena-ció de la Conselleria de Turisme, deixant el

15

SA SELLA

La festa de la Mare de Déudel Carme va esser un anymés celebrada a Ruberts. Nohi mancaren la t radicionalreve t la , la mús ica deYesterday, la música de pagèsamb Guitarres i Castanyetesi el sopar die franc per a tot-hom.

La unitat mòbil de la Ger-mandat de Donants de Sang deMallorca visità Sencelles dia 18de juliol. Hi acudiren 26 dona-dors habituals de sang del poblei una persona més s'ajuntà a laGermandat.

càrrec de gerent de l'Escola d'Hoteleria.A finals de juliol va acabar la construcció d'una

De dia 10 al 14 de juliol el Club d'Esplai partida de nínxols que es bastien al jardí d'entra-del Pla organitzà un any més el seu campa- da del cementen municipal. El cost de les obresment a la Colònia de Sant Pere. s'apropa als 10 milions.

El Taller d'Arquitectura sobre la vivendarural es tornà celebrar a Sencelles, Biniali iCiutat entre el 14 i el 29 de juliol. Aquestasegona edició de les jornades d'urbanisme almón rural se centraren sobre la rehabilitaciód'habitatges tradicionals i comptà amb la par-ticipació de prestigiosos arquitectes comRafael Moneo o Peter Smithson.

Durant aquesta legislatura la gestió muni-cipal estarà dividida en quatre àrees: Cultu-ra a càrrec de RamonServalls, Hisenda de Joan r__^__^______Cirer, Urbanisme de Bona-ventura Rubí i Afers Soci-als de Franciscà Nicolau.

L'Agrupació Es Joncparticipà a una vetllada mu-sical a Portocristo durantles celebracions del Carme.A la festa també hi partici-paren els grups Xaloc Mú-sica de Ciutat, Art i BallMallorquí de la Soledat i laRevetla de Sant Antoni deSon Ferriol.

El cap de setmana posterior a les festes dela Mare de Déu Morta es Jonc ha tornat or-ganitzar una trobada folklòrica. En aquestac inquena edició ha conf i rmat la sevaassitència un grup de la Regió de Múrcia.

i

Agència de Selleters

SA SELLA

m iwnM"I si el quint manament llegui Cristo mos ho ca

privar". Així canta una cançó d'En Biel Majoral iaixí vull començar aquest escrit.

Encara que no me consider una persona doctaen aquesta matèria, m'agradaria reflexionar una micasobre el cinquè manament: NO MATARÀS!

Avui en dia, malauradament, estam ja tanhabituats a veure, sentir i viure la violència bèl·licaen totes les seves manifestacions arreu del món, quepareix que ens hem inmuràtzat i ens tornam tolerantsi insensibles davant aquests fets.

Aquesta, però, no és l'única repersentació deviolència que existeix; n'hi ha una altraque és mésdesfressada però d'efectes similars.

Escric tot això perquè pens que per matar unapersona no sempre és precís fer ús d'una armabèl·lica o física; les paraules utilitzades amb lamateixa finalitat poden ser armes tan agressives comles esmentades.

Llevar a la fama, l'honra i l'honor a una persona,(tant en públic com en privat) escampant mentides,calúmnies, injúries, posant falsos testimonis, volentfer creure a la gent versions tendencioses i mitgesveritats, etc. Això ÉS MATAR.

Per tant mirau si ho tengueren bo de fer els nostres"governants" a les darreres eleccions amb la finalitatd'aconseguir el poder polític del nostre poble.

Realment ho aconseguiren, però jo dubto que algúpugui dormir tranquil després d'haver assassinatverbalment una altra persona del mateix poblesenceller. I aquest fet, compensa la batlia de quatreanys?

Després de tot això ¿quin sentit té, que aquestespersones anomenin en els seus discursos a Jesucrist,ens prediquin sobre l'Antic Testament i utilitzin laBeata Francinaina?

*

El final d'aquesta història es resumeix amb lacontarella popular que diu així:

"Una beata es va anar a confessar perquè haviaescampat una calúmnia. Com a penitècia el confés lin* anà:

- Agafau una gallina, matau-la i plomau-la benplomada.

Un dia de molt de vent sortiu de ca vostra iescampau les plomes per tot arreu. Després tornau.

La Beata així ho va fer.Quan va tornar al confessionari d confés li va dir:- Ara, una vegada escampades les plomes, anau

a replegar-les totes una per una, i que no en quedicap.

A la qual cosa la beata exclamà:- Això no pot ésser, és impossible!.- Doncs, tampopc pot ésser, germana, que Déu

vos ho perdoni.

Que vagi per dit que aquestes paraules no tenencap altra pretensió que la HUMANA, de JUSTÍCIA,de VERITAT i de LLIBERTAT.

Jerónia Campaner i Fiol.

pu$b<v&&& *

G^-fuM-wiou/ ôò

CAMEUO' íA'M TOW. 4-M eiráwiA-ra.^íKW

CLASSES D'ANGLES

- Tots els nivells- Nins a partir de 5 anys. adults,

conversacions- Mestre d'escola nativa

•

Classes al c/ Església, ne 3Telèfon 66-52-26

17

SA SELLA

^T^I/niUTâTK 5CKELLEJMeteorologia:

Ffcgss

JLry

MaigJuny

Màxima23,4° dia 9

26.9P 21 i 2

Minima16,3? dia 2216,1° dia 12

Mitjana19,4°

22,2°

MaigJuny

Totall/ml0

17,5 l/m2

Dia + plujós0

8,5l/m2dia11

Mitjana dies pluja0

4,4l/m24dies

Demografía:TbUxA*teMt&: Joana lsabel Oliver Ramis de can Calí el dia 20 de Maig

'De^uMcùHiA: Maig:

Juny:Joana Gonzalez Barceló, de Palma, ft 9 de Maig als 62 anys a la Residència.

Joan Munar Ramis de can Pinar ( Ruberts ). ft 3 de Juny als 88 anys.Antoni Torrens Bover de Moreió, "ü313 de Juny als 67 anys.Antònia Aloy Vieh de can Quaranta, ft 19 de Juny als 88 anys.

Hoce*: Joan Bennàssar Llabrés de can Morei i Maria dels Angels Palmer Llabrés dia 27 de Maig.

Margalida Llabrés Fiol i Guillem Zuazàga Llabrés

SA SELLA

Noticie* Fremine»

Hi ha candidats que aterrisen de cop i volta,que no els havien vist mai, d'aquestamanera no m'estranya que els al.lots de s'escoladuguin una camiseta de Can Bríls i que a unprograma sortís aquesta revista com "La Sella", sies que se referia a noltros. Es cartell de sa Fira feia2 mts per banda i amb una "ese" molt clara devennecessitar ulleres?.

Aviat per anar a votar hauran de tenir lletra,perquè aih! fillets amb veure tantes paperetes mevaig retgirar, jo per mi me vaig equivocar, i aixòque no estava tot sol, i quan vaig venir al recontevaig veure que es meu no sortia. Jo vaig votar ASIperquè m'havien dit que ho havia de fer així.Aiximateix me vaig anar dijú pensant que quiguanyàs trauria se mica de tiberi però en es final nose que va guanyar ja que d'emprenyat que estava imarejat de fam em vaig anar a sopar un bon raboseode pa amb sobrassada.

Ara queja han passat ses eleccions i que hi hauràun nou regidor de cultura(?) esper que tengui sabarra de presentar-se als meus companys de Sa Sellaja que fa quatre anys que esperen s'altre com esperarel Messies. Voldria que aquest fos també de culturaja que el passat pareixia que només era d'esports,d'esports de pilotes.

Voldria que constas en acta que s'escusin de fermés referència a Sa Sella en qualsevol altre actepúblic ja que avui en dia els drets d'autor van moltcars i degut a sa greu situació econòmica que estàpatint Sa Sella mos vorem obligats a cobrar-les, siqualcú vol començar les oficines estan obertes devuit a ocho cada dia: si no podeu venir, deixar-hodit a n'es lloro que tenim que tot mos ho torna arepetir set o deu vegades cada dia.

Primer era es Torrent, después va ser AntonioMayrata. Fa deu anys se convertir en Antoni Mayratai poc después un altre pic en carrer des Torrent.Finalment, per ara sa cosa ha quedat en un carrerdes convent quan ja no hi ha convent. Si es veinatsd'aquest carrer no rebel·len o es que tenen àcid úrico passen de tot.

fer pel 78 i que no s'hi havia afegit ni llevat res, idòresulta que anava equivocat ja que vaig veure per satelevisió que havien aprovat unes coses que no lesvaig acabar d'entendre com era: arreglar CanGarrover, Sa Recturia, sa faixada de la Església, aixòentre altres coses..., lo estrany fou que no vaig veurecap personalitat important com D. Felipe, el TióGabi; per ventura se devien cercar un a altre sespuces per devers es túnel de Sóller: Això sí, vaigestar molt content que TVS tengués s'exclusiva des'aconteixement. Tot sigui pes poble. Ah! I "queviva la Pepa.

Sa Mancomunitat des pla freqüentment fa cursetsper aprendre i tenir coneixements d'alguns oficis osimplement d'alguns hobis, jo que soc un home debones paraules i molt xerrar proposaré a n'es baticd' Ariany que fassi un curset intensiu per ses per sespersones en poca memòria i poc sabre ja que fapardal que cada vegada que fan un programa defestes tant sigui de Ruberts, Jornets, Biniali o saCapital, Sencelles, estiguin plens de faltesd'ortografia, s'imprenta se pot equivocar un pic idos si fa falta,_però és que cada dia estam igual.Meam si preneu mostra dels qui fan sa Revista quedesprés d'anar-hi un parell d'anys ja no en fan tantes.

Mirau, mirau... s'espresident que mos ha duratde poc..., i es que uns son túnels i altres centres deperegrins.

Más vale malo conosido que vueno por conoser,ho die perqué varen llevar es llatreró d'aparcar deBiniali per quejo ho havia criticat aquí; però resultaque per Sant Cristòfol en posare un altre que posavaAPERCAR, aperque això ho feren no ho sé.

Moltes gracis germanets perquè gracis a sesvostres aportacions, que vaig demanar-vos perpoder comprar un sello nou a n'es carter, n'hi hepogut comprar un amb so nom de Sencelles bé.Gracis per escoltar-me. Ja era hora de que canviassinSancellas per Sencelles. O no ?.I diven que jo nosérvese per res ?. Ara queja que hi érem haguéssimpogut posar també a n'es matasellos en lloc deBaleares, Illes Balears, o no ?. Però... poc a poc ibona lletra.

...I jo que em pensava que sa Constitusió se va En Barramot

SA SELLA

Avui en la secció de jove a jove parlarem entrealtres coses de música, en Miquel Vicens Sastre deCan Panada, estudiant de 3 er de Magisteri Musicalens ha contat al llarg de l'entrevista coses interes-sants.

Quin és el problema que en aquest momentmés te preocupa?

Tornar a recuperar la confiança en mi mateix.

Fa molt de temps que no sentim parlar delgrup musical del qual formes part; que s'ha fetde TEDEUM?

S'ha donat una transformació. Tedeum existídurant gairebé 5 anys; més aviat fou un aprenentat-ge. Arrel d'aquest ens adonaren que el que fèiem noera exactament el que volíem, de cada vegada ensdistanciàvem més del que en un principi preteníem;no ha estat una ruptura, el nom de Tedeum ha dei-xat d'existir, però alguns dels components seguimtreballant en nous projectes.

Quan estàs fent música, t'influeix el teu estatd'ànim?

M'influeix en la quantitat de producció, sempreintent estar al marge de qualsevol emoció, és im-portant que no te deixis dur pels teus sentiments.No crec que existesqui la inspiració.

Fent classes de música a l'escola de Sencelles,quins objectius t'has marcat?

El meu objectiu no era fer uns grans músics, sinósimplement impartir una formació musical que créasinquietuds en l'esperit dels alumnes.

Què aporta la música en la formació de l'al·lot?

Aporta dues coses principals: per una banda fadespertar a l'al·lot inquietuds que li seran molt vàli-des que li serviran al llarg de la seva vida. En segonlloc, augmenta el bagatge cultural del nin

Amb quins problemes t'has topat?

A l'assignatura de música no se li dóna la impor-tància que li pertoca, hi ha professors que creuenque la música no serveix per res, que les seves as-

20

signatures són més important i això ha fet quetengués uns horaris no massa adequats. Manquentambé instruments musicals, i material didàctic

Però al cap i a la fi estic content dels resultats encomparació amb el que s'ha pogut fer i amb elsmètodes del que es disposava.

*

Canviant de tema, servei militar, objecció deconsciència o insubmissió?

Objecció de consciència. Me vaig fer objector enun principi per pura rebel·lia. Considerava que no hihavia ningú vestit de militar que em digués el quehavia de fer i haver de venerar cap bandera. Crecque ningú m'ha d'ensenyar a manejar una escopetao altre arma de foc.

Perquè no l'insubmissió?

Perquè me fa por acabar en una presó, tambécrec que seria un cop molt fort per totes aquellespersones que m'estimen.

Si llegeixes Sa Sella, ens pots dir que pensesd'Aquesta?

Tota feina que es fa és vàlida sigui o no critica-ble. És important que hi hagi un canvi cultural.

Gràcies per tot Miquel.

Joana Ferragut Fiol

SA SELLA

Cases i TerresDesprés de visitar una dotzena de possessions i

prenint com a excusa aquest número especial de SaSella, hem trobat adequat canviar l'esquema delsarticles que hem fet seguit fins ara. Així, ara vospresentarem una recopilació d'imatges de la feinaque hem anat fent des del ja llunyà estiu de 1991.

Son Xotano : Escenari ideal per a la cria de cavalls

sa Torre : Perfecció fins al més petit detall

Son Llúcia : Ombrívols alzinars que acompanyen Son Jordà : Una immillorable manera de passar unael torrent de s'Estorell temporada amb comfort i relax.

"Tí

SA SELLA

Aireflor Vell : Arquitectura senyoria!.

-OÍ^

,o*t>

&

Jornets : Una rústica possessió que esconvertí en poble.

•c>0 ^«NC

<#

<*yXX

&22

SA SELLA

Sarissal : El llarg i condensat passatd'unes cases de possessió.

ca n'Amer : Una terra que aposta per la vinya

<b\W\ '\e<%c£> '«,

XXMaria Florit Amengual i Joan Florit Horrach

~23

SA SELLA

LA VEU DEL CARRERDurant els passats mesos

d'Abril i Maig, visquérem una in-tensa campanya electoral. Duescandidatures es disputaven l'Al-caldia de Sencelles; qualsevolarma servia per derrotar al con-trincant, i així, guanyà la batalla.Es va començar fort i també s'hiva acabar.

Primer eren pocs, però a poc apoc s'anaren afegint tant a unapart com a l'altra. Havíem de sermassa passius per no prendre-hipart. Segons anaves veient t'apun-taves a la Dreta o a l'Esquerrasense entendre massa bé què sig-nificaven aquestes dues paraules,ja que a un poble es vota més a lapersona que al partit.

El programa el desenrotllarenpoc (tant uns com els altres); esdedicaven a les desqualificacions,i no es tractava d'això:

* Uns feren molta feina ambels ordenadors; els altres donavenpressa per acabar les obres.

*Uns es dedicaven a cercar elvot del jovent; els altres, el de lespersones majors.

*Uns a posar pancartes i car-tells; els altres a donar imatge perTVS.

"Uns a repartir ventalls i cos-siols; els altres, mapes deSencelles i guies de telèfons d'in-terès.

Qualsevol cosa era una excu-sa per aconseguir el seu vot.

Vingué el divendres i el pobletenia sopar de franc. Teníem duescandidatures, teníem dues opci-ons: O bé sopar al polisportiu obé a la plaça de l'Ajuntament. Elvot estava decidit: el dissabte, dereflexió, només va servir per anar

W

a comprar la camamilla per estarmés tranquils a l'endemà.

Arribà el dia decisiu: 28 deMaig. A les 21 h. Es donen els re-sultats; el PP guanya al SI per 58vots de diferència.

Reflexió:* El PP diu:" les matemàtiques

no fallen, tenim majoria absolu-ta."

* El SI diu:" si tinguéssim encompte la qualitat del vot i no laquantitat, els hauríem guanyat.."

Eren les seves conclusions.Però, i ara què ...?

Des del nostre punt de vista,les dues parts tenen una gran res-ponsabilitat dins l'Ajuntament, jaque d'ells depèn el nostre poble.

Teniu una missió importantque acomplir. Fins ara ha predo-minat la paraula, els discursos, lesbones intencions, les promeses,...;a partir d'ara haurien de predo-minar els fets. Que no es digui : "El programa dels polítics és unautopia, fer-ho realitat és impossi-ble".

- Si ens prometeu transparèn-cia, portes obertes, igualtat,...

- Si és veritat que voleu allòmillor pel nostre poble, que maiinterposareu els vostres interessosals del poble...

Si tot això és 'eritat, entendre-vos no serà difícil. Malgrat totsanàssim a votar, el poble estàembarullat; no sabem qui ens diula veritat. Creim que és necessarique abans de començar un pro-jecte, ens aclarigueu tot això pas-sat. Teniu una gran tasca perquède vosaltres depèn unir el poble:

• Si seguiu fent la políticaduita a terme fins ara,

El poble seguirà dividit.• Si no sou capaços de trac-

tar-vos com a persones,El pobje seguirà dividit.

• Si no sou capaços de dir-vos les crítiques en respecte,

El poble seguirà dividit.• Si seguiu fent parts i quarts,

El poble seguirà dividit.• Si sempre esperau que l'al-

tre s'humiliï o que doni la prime-ra passa,

El poble seguirà dividit.• Si no sou capaços de creu-

re i comptar amb l'altre,El poble seguirà dividit.

• Si vos serviu del poder per-què vos respectin,

El poble seguirà dividit.

Siau conscients de la respon-sabilitat que teniu en les vostresmans, cada un dins la part que licorrespon, perquè :

-Si governar és atractiu, feroposició ben feta és tot un repte.

-Si governar és fer acomplir lallei, fer oposició és exigir que, quigoverni l'acomplesqui.

-Si governar és prendre deci-sions, fer oposició és treballarperquè es decidesqui millor.

I per acabar, recordar-vos quesou els 9 regidors que ensrepresentau, i no uns han de tre-ballar per aquests 648 i els altresper aquests 590, si no que seriamolt més senzill per a tots si vosajuntàssiu per treballar per aquests1238 votants sencellers.

Margalida Llabrés iGuillem Zuàzaga

SA SELLA

Imatges d'AhirLa foto antiga d'avui és del primers anys 60. Es tracta d'una imatge dels treballadors de la fàbrica

de plantilles Alsa Española SA.

Mirau quin estol de jovençants feiners. Devien haver aturat la marxa per retratar-se tots junts pera la posteritat.

Segurament els coneixereu a tots ja que la imatge d'avui tampoc és tan antiga. Encara que n'hi haqualcun que ja té néts !.

D'esquerra a dreta : Miquel Ferrer (cavallera), Pedró Figuerola, Joan Sans (busca), MargalidaZuàzaga (pou), Franciscà Fiol (betlem), Margalida Ramis (carel·la), Toni Sans (busca), Carmen Llabrés(manita), Lluís Zuàzaga (pou), Magdalena Llabrés (sastre), Catalina Zuàzaga (pou), Catalina Bestard(revull), Bel Cirer (garrit), Jerònia Llabrés (sastre), Toni Cirer (puça), Francisca flor, Miquel Vicens(tonces), Magdalena Cirer (puça), Jaume Sans (busca), Biel Ferrer, Sultan es ca, l'amo'n JaumeFerragut (Leris).

Foto cedida per Magdalena Llabrés.

1SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 1.OOO Ptes |

NortvCognoms:Carrer:Població'Banc o Caixa*carrer: .

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevolmembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

Sa Sella Sencelles. Antoni Ma u r«, 5

num.:...ep: ..

oficinanúm. de compte:

firma

25

Mallorca Cristiana (III)

El regne de Mallorca

SA SELLA

El regne de Mallorca, també anomenatde les Mallorques, va néixer formant una conjunt de terres o països,

sota la sobirania de la dinastia de la casa delsReis de Mallorca.

La pr imera d 'aquestes terres , almenys segons l 'ordre deprelació de tí-tols esta-b le r t pelsm a t e i x o sreis, i que nosigni f ica cappreponderànciadamunt les al-tres, va ser laIlla i Regne deMallorca; en se-gon lloc les Illesde Menorcha e deEivissa al les altresayens a aquel Reg-ne; i a continuació lesterres continentals, alsud de la França o sigui:els comtats del Rosselló,Vallespir, Conflent iCerdanya, el Port deColliure, el senyoriu de laCiutat de Montpeller i la ba-ronia també de Montpeller, queconstituïa una unitat política di-ferent del senyoriu, com a co-ca rural, amb 29 castells o feus i els vescomtatsd'Aumeles (Omelades) i Garlades.

Com es dedueix d'aquesta relació, els territoriso països del Regne de Mallorca formaven dos blocsben diferenciats: per una banda els dominis illencs,per l'altre, els continentals.

Els seus reis trobarien greus dificultats, de-gut a aquest fet, a l'hora d'administrar-los*, en-cara que procuraven alternar les seves estades,

m a r -

entre el castell de l'Almudaina a Mallorca i elde Perpinyà al Rosselló, i com el posterior es-deveniments històrics ho confirmarien, seriaaquesta invertebració i artificiositat del Regne,la que conduiria al seu fracàs, sense poder su-perar el des- ti d'un Regne territorialment pe-

tit, estructuralment ifinancerament dèbil, emparen-tat en la seva part continentalentre dues monarquies(França i Aragó) més fortesi en un procés inaturabled'expansió i mútua confrontació

La diferència en dosblocs (dominis illencs icontinentals) malgrat

'unitat orgànica que elrei donava al conjunt deterritoris que integra-ven la Corona deMallorca i la perso-nalitat que conser-vava cada terra osenyoriu, va ésserinclus institucio-nal.

Els mo-narques no

podien oblidar'entitat específica del arxipè-

lag balear, i si bé reconeixien que cada illadevia tenir els seus propis òrgans de govern i siste-ma jurídic, al mateix temps promulgaven dispo-sicions comuns i exclusives per la comunitat deles tres illes, i feien al·lusió a un cos de consuetudde dita comunitat, quan creaven càrrecs com el deBatle General de Menorca o establien franquesesd'imposts o noves fórmules impositives.

Maria Vich Cirer

26

SA SELLA

LA NOMENCLATURA ANTIGA DELSCARRERS DE SENCELLES

A mesura que ha passat el temps la poblado deSencelles ha anat canviant d'aspecte. Actualment elnucli urbà està format per uns 30 carrers, carreronsi places, cada un amb la seva pròpia història. Perventura si ara haguéssim de fer una història com-pleta, seria tan extensa que no ens bastaria tot unllibre per escriure. L'únic que avui vos presentamsón algunes fites de que disposam sobre la nomen-clatura antiga dels carrers de Sencelles.

Antigament els carrers no disposaven de nom,sinó que eren les illetes de cases que tenien nompropi; s'identificaven amb algun nom de lloc d'inte-rès localitzat allà, com per exemple s'illeta de la Sala,i amb llenguatge més usual: es redol de la Sala.

A mitjan se-gle passat laReina DonaIsabel II va ferretolar els car-rers de tots elspobles.

Com veureua continuacióels noms delscarrers han can-viat amb variesocasions, i a ve-gades el nom eldonava la famí-lia que allà hi vi-via o predomi-nava.

Bons Aires- No coneixem cap altre variació.Suposam que el nom d'aquest carrer fa homenatgeals sencellers que per raons econòmiques haguerend anar a fer les Amériques.

Capità, d'es- No coneixem cap variació.

Caritat- No es coneix una variació concreta. Talvegada la gent el conegués pel carreró de Can Xiro-ia, Can Bessó, Can Taño, Can Conet, Can Sagardí,Can Bruno, etc...

Constitució- Antigament era conegut pel carrerde Sant Vicenç.de Paül. A principis dels anys 80 vacanviar de nom.

Donants deSang- Degut a lanovetat del carrerno hi ha cap varia-ció.

Gall- No conei-xem un altre nom.Suposam que laparaula gall venguide la paraula Callque era la barriadahabitada pels ju-eus.

General, d'es-No coneixem capvariació.

Ara com ara no disposam d'una nomenclaturacompleta, si vostès aconseguessin altres noms decarrers, us agriríem que ens ho féssiu arribar i aixípodríem completar el treball.

Antoni Maura- degut a la seva situació geogrà-fica era conegut pel carrer d'el Cap d'Avall. El nomprimitiu era el de Ses Casetes i més tard el d'EsMercat.

Glosador Llorenç Cartutxo- Abans anomenatcarrer Betlem. Des de fa pocs anys el carrer foud ïdicat a aquest personatge senceller.

Jardins. No coneixem altra variació. Una hipò-tesi ens fa pensar que allà hi hagués els jardins d'al-guna familia distingida dins el poble.

Jaume Sard- Vers l'any 1918 (?) aquest carrer

27

SA SELLA

tant sols arribava a l'altura del carrer dels Jardins. **mon VM~ No es coneix caP variacio Antigament era conegut pel carrer de Can Tiró. creta M&™ l'anomenaven de Can Latgon , altres

de Can Brii.

Josep Antoni Llabrés Mudoy- Fins fa pocs anysera dedicat al General Godet. Anteriorment ensconsta que es deia del Governador Alvarez.

Església (carrer)- No coneixem cap variació.

E s g l é s i a(carreró)- Avuidia hi ha gentque l'anomenapel carrer del'Escala del'obra. A prin-cipi de segleencara hi haviauna escala al ni-vell de la Plaçade Son MoreiConsta queaquest carrertambé era ano-menat pel car-rer dels Moros.

Esperança-No coneixemcap variació.

Molins- No coneixem cap variació. El nom delcarrer pareix antic, ja que s'hi troben alguns molinsimportants per l'economia local.

Nou- Aquest era conegut pel carrer Serra, quearribava fins a l'altura de la sortida del pati del Quar-ter de la Guàrdia Civil. Després fou ampliat fins aSa Quintana i s'anomenà Carrer Nou.

Papa- Cap Variació.

Pau- No hi ha una variació concreta. Però al-guns el coneixien pel carrer d'es Quarter, degut aque a l'actual Residència de Sor Francisca-Aina il'hospital de Sant Francesc d'Assis hi havia el quar-ter de la Guàrdia Civil.

Rafal- En temps del Franquisme el MovimentNacional Sindicalista el va dedicar al General Franco.Des de fa pocs anys es torna anomenar pel nom pro-EÍ28

Rector Molinas- Abans era una perllongació delcarrer Son Arrom l'any 1987... es dedicà a n'aquestsacerdot i rector de Sencelles, D. Joan Molinas iAmengual.

Retiro- Cap variació.

Rosa-ri- A prin-c i p i sd'aquestsegle erac o n e g u tpel carrerde FerminGalán.

S o nA r r o m -Cap Varia-ció.

S o nVerd- Noha sofertcap canvi.

S o nPelea- No hi ha cap variació.

Sor Francinaina- Degut a la seva situació geo-gràfica era conegut pel carrer d'es Cap d'Amunt imés tard pel carrer Major.

Plaça d'Espanya- Coneguda pel nom de sa pla-ça de la vila, plaça Major o plaça de l'Església.

Plaça Son Morei- Coneguda per sa Placeta,abans fou dedicada a José Antonio Primo de Rivera.

Plaça Nova- Cap variació.

Plaça de les Escoles. Coneguda per Can Brii.Quan fou inaugurada es dedicà a 1'Almirante CarreroBlanco.

Jordi Llabrés Sans

SA SELLA

Ja Som 4O

Caterina Aloy Gual, Bernadí Ramis Ferrer, Jordi Llabrés, Pep Aloy Bestard, TomeuMorro Oliver, Margalida Llabrés Fiol, Pere Vallés, Barramot, Bartomeu OliverAmengual, Joan Morro Oliver, Guillem Zuazaga Llabrés, Jordi Caldentey, AntoniVallés Perelló, Pere Antoni Llabrés Ramis, Joana Ferragut Fiol, Maria AntòniaSuñer Ferrer, Franciscà Cirer, Simó J. Garau Matas, M3 Victòria Coll, GuillemFerrer Caldentey, G.O.B Sencelles, Pep Pons Verd, Jaume Perelló, Joana M8 Arrom,Ventura Rubí Servera, Miquel Vallés Ramis, Pau Ramis Bibiloni, Nadal CampanerArrom, Joan Munar, Maria Vich Cirer, Pep Vallés, Antoni Ferrer, Aina Moll, DamiàQuetglas Bergas, Maria Florit Amengual, Pere Cirer Verd, Joan Pizà Serra, MiquelBennásar Llabrés, C.P. Ca'n Brii, Antoni Bennásar, Franciscà Llabrés Vallés, JeròniaCampaner Fiol, Maties Llabrés Ramis, Gabriel Campaner, Bartomeu Mut Llabrés,Observatori l'Òliba, Vicenç Comes i Joan, Martí Cirer, Antoni Vallés Cirer, MiquelBonet, Andreu Suñer Ferrer, Bartomeu Vallés Oliver, Manolo Varquier, Joan FloritSalas, Magdalena Oliver Bestard, Coordinadora en defensa de les Aigües deSencelles, Joan Reinoso Estelrich, Joan Florit Horrach, Catalina Oliver Bestard,Josep Ramis Ferrer, Antònia Roig Ramis, Rafel Gelabert Morell, Antoni Puig Ramis,Miquel Vicens Sastre, Sebastià Roig Miralles, Maria Zuazaga Llabrés, MariaVerdera, Catalina Pons, A.P.A., Jaume Ramis Bibiloni, Antoni Mulet Llaneras,Miquel A. Ramis Bibiloni, Guillem Mut Llabrés, Bartomeu Rosselló Ramis, FelipSalas Caldentey, Antònia Carbonell, Jaume Arrom Roig, Maria Magdalena CollRamon, Joan Cirer, Club d'Esplai, Pep Lluí i Bernat Fiol, Joan Ferragut, AntòniaRoig Vallés, Antoni Ferrer, Bartomeu Ramis Vich, Manolita Vidal, Pep Pons, DamiàPerelló i Fiol, Josep Capó, Tòfol Siurell, Julià Ferragut Cirer, Antoni ZuazagaCarbonell, Jaume Llabrés Miralles, Franciscà Fiol, Margalida Cerdà Bennasar, P.Miquel Mascaró, L'amo de Ca'n Rigan (Sa Casa Blanca), Montserrat Sansó Sureda,Joan Roig Cirer, i totes les persones que d'una manera o altre han col·laborat

Tots Ells Han Fet Possible Que Sa SellaSeguesqui Endavant.

Col·labora Tu També Ets PartImportant Dins Ella

GRÀCIES DE TOT COR

23

SA SELLA

MusicaEl passat 18 de Juliol hauria estat un dia assenya-

lat per molta gent. Hauríem vist en directe a un Déu.Hauríem vist en directe al més gran trovador del se-gle XX.

Hem d'ésser realistes. Aquí on trepitjam ésMallorca. No ens podem sentir trists de no havervist a Bob Dylan, perquè tot el que arriba aquí ensha de semblar un miracle, i els miracles no podensucceir sempre que es desitgi.

Però elconcert si escelebrava, tuarribaries al 'hipòdrom.En entrar fasuna ullada alpúblic i co-mences a dis-tingir diferentstipus de per-sones ambdistintes moti-vacions espe-rant el princi-pi del concert.

Veus ungrup de gentinteressada

per la música que encara que nosiguin grans seguidors de DylanT admiren i respecten i van de-cidits a passar una vetllada agra-dable.

Després trobareu al"apuntadillos de tumo", són els ques'afegeixen a tot el que sona a fi-gura de culte. Són fàcils de distin-gir perquè els veus encabotats endiscusions bizantines sobre l'estre-lla en qüestió. Repeteixen com alloros tot el que han llegit al suple-ment dominical del diari. Són unacosa patètica.

I com ens trobam en ple estiu,allà estaria ubicada la tribu més re-nouera de l'event. Són els "jo nom'ho perd". És gent que no es potperdre cap esdeveniment estival.Tant els fa anar a veure a Bob Dylano en Tomeu Penya, en Joe Coker,UB40 o Ossifar, la qüestió és fercaramull.

Quan vaig saber que l'actuacióes suspenia, la p.imera reacció vaésser de frustració, però una riallairònica se'm va dibuixar als llavisquan vaig pensar quin teloner ma-llorquí hauria posat l'organització.

No som un gran coneixedor de l'obra Dylanianaperò no volia deixar passar l'oportunitat de parlar-vos del més gran cantautor (llevant el sentit pejoratiudel terme) de tota la història. Vull demanar disculpesals seguidors de Bob Dylan per la brevetat i la pocaprofunditat documentativa de l'article. La meva in-tenció només és donar a conèixer la figura deZimmerman a la gent que nomçs n'ha sentit parlar.

Sobre Robert Zimmerman (vertader nom de BobDylan) es podria començar dient que ha estat l'homeque ha aconseguit canviar la mentalitat d'una genera-ció. És pot parlar de les seves lletres. Ningú a dit méscoses cantant que ell. O de la seva música. Sempretant directa i sincera.

Què pot con-tar avui en diaun home ambmés de 30 Ip's ala seva esquena?Quin és el secretque fa queDylan puguicommoure can-tant a generaci-ons senceres?

Crec que és lasinceritat. Veure aBob arrossegantuna veu estranya iinclassificable etfa creure que tot elque veus és real.

Em fan envejaels fans d'aquest home. No són comels fans de gent coetània a Dylan.Hi ha concerts que pareixen museusd'arqueologia, veus a antics genisconvertits amb mòmies musicals.Una grapada de fans amb el seurecolzament intenta reanimar a nimés ni manco que un fòssil. Exem-ples n'hi ha molts, però els obviaréper no ferir la sensibilitat de ningú.

Però Dylan està per damunt detot això. Ell és un déu, és atemporali no ha hagut de morir per a con-vertir-se en llegenda.

SA SELLA

Els inicis d'aquestaestrella es situen al móndel folk. Ell era deixe-ble de Woodie Guthrie,un famós cantant defolk, ben prest i quasisense adonar-se el folkes va convertir en can-çó protesta. HaviatDylan seria el príncepde la reina del folk queera Joan Baez.

Tothom cantava lescançons d'aquell jove deMinessota.

El tema més celebratera "Blowin' in the wind".Va ésser l'himne de lesmarxes pro-drets civils ianti-militaristes. Ell esta-va a la cresta d'un movi-ment i tothom l'adorava ivenerava.

Però un bon dia aquestfolk-singer penjà l'acústi-ca i agafà la guitarra elèc-trica i es va envoltar d'unscanadencs que es deienThe Hawks (amb RobieRobertson al davant) i elsva convertir en The Band.Aquella era la seva prime-ra banda de rock.

Això es va considerarcom una traició. Com podiaun home compromès políti-ca i socialment abandonar elfolk per dedicar-se a un gè-nere tan trivial com el rock?

Dylan va agafar labase del blues, la va elec-trificar i la va vestir ambdraps psicodèlics,garatgers i ornaments in-classificables. Va comen-çar una època gloriosa pera la mùsica popular delsegle XX i coses com

"Highway 61"Revisted" o "Blonde onBlonde" estan per confir-mar-lo.

El seu divorci ambel folk va tenir lloc enque The Band i el seulíder anaven a tocar aNewport i haguerend'abandonar l'escenarienmig d'insults i im-properis d 'un públ icque se sentia traicionati indignat de veure comel seu líder s'havia ti-rat de cap als sons mésforts, ràpids o elèctrics.

Després d'una èpocagloriosa i un parell de dis-cos inoblidables BobDylan va sofrir un greuaccident de moto que elva obligar a abandonar laseva participació aWoodstock.

De cada vegada esparlava menys d'ell i decada dia sortien novesestrelles que anavenfent oblidar al granDylan. És en aquestmoment quan reneix unBob Dylan influenciatpel country. " Primerdeixa el folk pel rock iara el deixa pelcountry" comentavenels hippies de l'èpocatotalment indignats .Hem de recordar que elcountry era consideratcom la música de lescapes socials més con-servadores i reaccionà-ries del poble nord-america.

Dylan és una personaque mai ha volgut estardarrera els seus impulsos,

potser per això poquesvegades (exceptuant elcas de The Band) hagitengut un grup establea la seva esquena, peròl 'únic de Bob Dylan ésell mateix . Tot el que vedesprés és totalment se-cundari. Ha estat unr rús i c amb capacitatd avançar-se a la sevaèpoca i als seus con-temporanis.

Tot el que ell creava denou era totalment rebut-jat al principi i admirat ivenerat poc temps des-prés.

Prova d'això és laquantitat de versions quede la seva obra s'han fet.Ja en la seva època folkva ésser versionat perJoan Baez o Peter Paul &Mary entre altres.

Un dels casos més cu-riosos és el de els Byrdsque amb "Mr.Tambourine man" i unllarg etc. De temes deBob Dylan arribaren almés alt del pop americà.També l'han versionatgent tan il·lustre com JimiHendrix, Neil Young,Johny Winter, MarianeFaithfull, 13Th FloorElevators etc...

Després d'una dècadacom la dels 70 on Dylanva crear el mite de la sevapersona, uns anys on vaexercici també una críti-c.'i social si més bé no tanglobal, però si més direc-te a temes concrets comla defensa del boxeja-dor negre Hur r i cane

amb el tema amb elmateix nom a la protes-ta per la mort d'un es-tudiant de color a unsingle ti tulat GeorgeJackson. Però faltavaun altre cop d'efecte ala vida de RobertZimmerman i aquel ljueu va fer pública laseva conversió al Cris-tianisme.

Albums com saved oshot of love en són verta-ders testimonis.

El que pareix inexpli-cable és que no s'hagiexplotat la figura deDylan com la delsBeatles, Elvis o JimMorrison. Resem perquèa Oliver Stone no se lipassi mai pel cap fer unapel·lícula dedicada a BobDylan i destrossi la imat-ge d'aquest geni de lamateixa manera que ho vafer amb la figura deldesaparegut JimMorrison.

Òbviament aquest noés més que un petitíssimresum de la trajectòriamusical i personald'aquest cantant.

Anava dedicat a lagent que no sabia qui eraBob Dylan i que ara ja espot fer una idea del ques ' ha perdut quan s'ha sus-pesa la seva visita enaquesta roca enmig de lamar.

Tomeu Morro

31

Liquidación semestral.

M3ANCA MARCH

y IHN I

N,,, w o