INTRODUCCIÓ

Mostrem ací una de les nostres últimes exposicions que, com que és l’última,

potser ens enorgulleix bastant. Es tracta de l’exposició de “la Peça de

l’Any del Museu” que aquest any es tracta de la “cantimplora”. Aquesta

venim desenvolupant des de l’any 2000, ha anat evolucionant des de

llavors. Aquest any hem aconseguit la

i particulars que reflecteix una visió més global de la peça, la funcionalitat i la varietat de morfologies. Encara que

el caràcter primigeni de l’exposició segueix present, la combinació entre tradició i innovació amb la cantereria

tradicional d’Agost d’una banda i la visió de la ceràmica contemporània a

través de l’EASDA de l’altra.

Després de dos anys d’absència el Museu torna a publicar elbutlletí informatiu La Culona. Amb aires renovats i una mica més ambiciosos presentem acíla peça de l’any 2012 i la investigació que ha eixit de l’exposició duta a terme a l’agost d’enguany, anomenada “CANTA I PLORA”.

CANTA I PLORA

LA CANTIMPLORA

“Peça de l’any 2012 del Museu”

El nom de cantimplora és un com-post de dos termes: canta i plo-ra. Fa referència a la ressonància que produeix l’aigua quan s’aboca en aquest recipient. Aquest so és produït per la característica forma d’aquesta peça.

L’ús es va generalitzar i encara hui en dia està vigent entre les perso-nes que realitzen un recorregut en el qual han de beure aigua, per exemple: pastors, pelegrins, mi-litars, treballadors del camp, etc. Aquesta peça a més, com que és manejable, es pot portar penjada i es pot omplir amb certa regularitat en les “fonts del camí”.

La morfologia respon a la funciona-litat, que és eminentment pràctica: cos rodó de grandària mitjana, amb

facilite el transport, obertura/es per a omplir i beure.

En algunes zones de la Península amb prou feines es tenen testimo-niatges documentals de cantim-plores de ceràmica de forma tra-dicional, generalment s’usava la cantimplora de carabassa, encara que com veurem en el següent ca-pítol existeixen des d’èpoques molt llunyanes en el temps ja que la fun-ció bàsica és assegurar-se el proveï-ment d’aigua en el viatge, ja siga de major o menor recorregut.

La C

ulo

na

Ajuntamentd’Agost

BUTLLETÍ nº 11OCTUBRE 2012DIPÒSIT LEGAL A520-2012

2

BU

TLLETÍ 1

1 -

LA

CU

LO

NA

UN VIATGEPER LES

CANTIMPLORES

Cantimplora d’Any Nou

Cantimplora egípcia d’any nou. Necròpoli de Les casetes, tomba

18. VILAMUSEU

Cantimplora de Fayenza rea-litzada amb motlle bivalve. El cos és de tendència esfèrica, coll cilíndric i vores exvasa-des. El coll de la peça repre-senta la tija de la planta del papir i està decorat amb flors de lotus. A banda i banda del coll hi ha dos babuins se-dents (animal sagrat del déu Tot) amb els colzes recolzats en els genolls, que represen-ten el pas del temps.

La part superior del cos es-fèric de la cantimplora apa-reix decorada amb un pecto-ral egipci o collaret d’Usekh . La carena que recorre tot el perímetre de la peça i alhora uneix les dues cares de la can-timplora està decorada amb motius vegetals i en la part superior, molt prop del coll, presenta dos rectangles amb inscripcions jeroglífiques. La primera de les inscripcions diu: “Que el déu Ptah òbriga un feliç any al seu amo”, i en

la segona es pot llegir, “Que la deessa Neit done vida i fo-rça al seu amo”. El déu Ptah i la deessa Neit apareixen freqüentment representats en inscripcions d’aquest ti-pus de gots i, a més, els dos estan íntimament relacionats amb la inundació que tenia lloc coincidint amb l’arribada de l’any nou, al juliol.

Aquesta cantimplora de color groguenc va tenir un vidriat verd (del que queden algunes restes en el coll), que recor-dava el color de l’aigua del Nil, i va servir per contenir l’aigua de la crescuda del Nil a la qual atribuïen tota classe de virtuts i beneficis.

Cantimplora minera

Cantimplora usada pels miners romans en Carthago Nova.

Museu Arqueològic Municipal de Cartagena.

Feta de cistelleria en espiral i impermeabilitzada amb re-sina vegetal, té 0,40 cm de diàmetre. 17-20 cm d’altura, i presenta en el centre un orifici o cavitat circular amb l’objectiu d’introduir un eix, probablement de fusta, per facilitar-ne transport per dos miners; l’obertura de la boca té 12 cm de diàmetre i 3 cm d’altura. Es tracta d’un exem-plar únic.

Cantimplora romana

Museu arqueològic Municipal d’Águilas

Cantimplora de grans dimen-sions de ceràmica comuna. Cronologia: Intervinguts del segle III d C. Referència: Amor-tització. Va aparèixer acom-panyada de diverses peces completes en aquesta solsida o amortització de l’habitació: diverses olles de ceràmica comuna, àmfora Africana I i ceràmica africana de cuina (Hayes 200). Com a anècdo-ta, cal dir que va aparèixer al costat del mur oest al costat d’un clau de ferro; en el mo-ment de la solsida es trobava penjada en aquest parament. Exposició permanent del Mu-seu. Vitrina 9.

Té quatre anses anulars ge-minades per poder suspendre la peça. Forma lleugerament lenticular amb els costats ma-jors asimètrics. Un de còncau i un altre de convex amb una petita base amb òmfal que permet assentar la cantim-plora també horitzontalment. Boca estreta amb vora exva-sada i llavi engrossit.

La pasta és compacta marró –vermellosa amb bon acabat allisat, amb marques estria-des i mica platejada que aflo-ra en la superfície.

L’altura total de la peça és de 32 cm, diàmetre 30 cm, am-plària 20 cm, diàm. Boca 8 cm, diàm. base 6,5 cm.

3

BU

TLLETÍ 1

1 -

LA

CU

LO

NA

Cantimplora. Garray

S. I a. de C. Museu Numantino. Sòria

Procedent del poblat de Numància, s.I aC

Cantimplora medieval

Cartagena. Arxiu ARQUA /Marisol Crespo/José R. Iborra

Presenta decoració a força de cercles concèntrics i restes d’una engalba groguenca.

Cantimplora decoradaamb manganés

S XIV y XV. Almería

Úbeda (Jaén)

Priego (Conca)

Cantimplora envernissada

Museu Etnogràfic de Jumella

Data de finals del s. XIX a principis del s. XX, probable-ment producció local.

Fuentes de Ebro (Saragossa)

La Rambla (Còrdova)

Navalucillos (Toledo)

Cantimplores datades de finals del s. XIX i principis del s. XX.

Ramón Paredes

4

BU

TLLETÍ 1

1 -

LA

CU

LO

NA

Cantimplora. La Galera (Tarragona)Finals del s. XIX principis del XX

Cantimplores Càceres.Finals del s. XIX principis del XX

Botija de cazador, Úbeda (Jaén). Finals del s. XIX principis del XX

Equip Adobe

Botilla de pareller (botija de yuntero)

Solia penjar-se en els guarni-ments de la bèstia. Finals del s. XX. Pòrtol - Marratxí (Mallorca).

Botija de camp. 1559. Carmona (Sevilla)

Cantimplora urdida. Gea d’Albarrasí (Terol). Finals del s. XIX principis del XX

Barril, Milla de Tera (Zamora). Finals del s. XIX principis del XX

Botija arriera.Morón de la Frontera (Sevilla).Finals del s.XIX principis del XX

Botija de campo. Bujalance (Còrdova) Finals s. XIX principis XX

5

BU

TLLETÍ 1

1 -

LA

CU

LO

NA

Barril. Peñafiel (Valladolid)

Botija furonera, Ubeda (Jaén)

S’utilitzava per amagar el furó, animal prohibit per a la caça. Actual reproducció de model antic.

Cantimplora de Coca (Segòvia).

Les dues cares són simètri-ques i presenta en una d’elles, en la part superior, un petit forat que es tapa amb un tros de pal. És per a l’entrada d’aire en beure. Va ser realitzada pels germans Murciego, Gabriel i Luís. Son pare era canterer originari de Jiménez de Jamuz (Lleó), i es va traslladar a Coca en ser contractat per la societat Unión Resinera per a fabricar pots de resina.

Barril. Peñafiel (Valladolid)

Cantimplora de la provincia de Conca. Equipo Adobe

En aquesta cantimplora, les dues cares són iguals.

Contemplant de manera glo-bal les anteriors cantimplo-res, podem corroborar que formalment és una peça que no ha variat molt al llarg del temps, com ocorre amb els exemplars que conservem en els fons del Museu.

BaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBaBarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrilililililililil. . . PePePePePePePeñañañañañañafififififielelelelelelelel ( ( ( ( ( ( ( (VaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaVaValllllllllllllllllllllllllllladadadadadadadadadadololololololololololololololololololololololololololololololololididididididididididididididididididididididid)))

Cantimplora d’arrier. 1983.La Vall d’Uxò (Castelló)

Cantimplora de corda amb incrustacions de mica. 1969.Nisa (Portugal, Portoalegre)

Gran cantimplora d’arrier

Cronologia indeterminada. Ceràmica esmaltada, deco-ració vegetal en verd i man-ganès.

Museu Nacional de CeràmicaEquip Adobe

6

BU

TLLETÍ 1

1 -

LA

CU

LO

NA

CANTIMPLORES EN LLISTESDE VENDA

Apareix en les llistes de preus de la Compañía Expor-tadora de Agost, Petrer y Sax (1947-1957), la qual cosa ens pot fer pensar en la deman-da d’aquesta peça en llocs on exportaven en aquests anys com per exemple, Orà.

A part d’aquesta dada, po-ques notícies més trobem d’aquesta peça en la historia canterera d’Agost. Sembla que no s’ha realitzat en grans quantitats, la utilitzava el pastor o els nens quan ana-ven d’excursió. La cantim-plora de ceràmica va deixar d’utilitzar-se per l’aparició de cantimplores d’altres mate-rials menys pesats que alleu-geriren la càrrega del viatger.

Per finalitzar aquest apartat, mostrem les interpretacions que els alumnes de ceràmica de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alacant han rea-litzat basant se en la nostra peça de l’any.

Llista de vendesCompañía Exportadora

AGOST, PETREL PETRER i SAIX Temporada 1953

CANTIMPLORES DELS FONSDEL MUSEU

1991. Victoriano Mollá Rovira. Agost

1985. Alfarería Lorenzo Luís Cañete, La Rambla. Córdoba

1990. Festa del càntir d’Argentona.

Barcelona

Les cantimplores realitzades en les cantereries d’Agost no difereixen de la resta de can-timplores ceràmiques que co-neixem, però si alguna cosa les caracteritza és que grà-cies al fang local d’Agost i el curós procés d’elaboració, la porositat de la peça fa que el contingut es mantinga fresc.

1982. Cantereria José Boix Ivorra.

1982. Cantereria Pedro Mollá Castelló.

1991. Fàbrica Salvador Planells. Vall d’Uxò. Pertany a un joc de

miniatures

7

BU

TLLETÍ 1

1 -

LA

CU

LO

NA

AGRAÏMENTS:

VilaMuseu

Departament de Ceràmica de l’Escuela de Arte “San Telmo” de Málaga

Julia AsunciónMuseo Numancia

Museo Arqueológico Municipal de Cartagena

Instituto de Estudios Almerienses

Ramón Paredes

Equip Adobe, Lucía Blesa.

Juan García Sandoval. Museo de Bellas Artes de Murcia

Museo Etnográfico de Jumilla

Museo arqueológico Municipal de Águilas

Arqua

Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias “González Martí”

Ajuntament d’Agost

Associació Pro-Museu d’Agost

Acadèmia Valenciana de la Llengua

8

BU

TLLETÍ 1

1 - L

A C

ULO

NA

8

BO

LETÍN

11 -

LA

CU

LO

NA

TRA

BA

JOS

DE

LOS

ALU

MN

OS

DE

CER

ÁM

ICA

DE

LA E

ASD

AEn

el añ

o 2

000, el

Muse

o r

ealiz

ó

la p

rim

era

Piez

a del

Año, p

ara

co-

men

zar

la C

ole

cció

n d

e A

lfar

ería

Tra

dic

ional

del

Muse

o.

Este

año

se p

rese

nta

la c

anti

mplo

ra, l

a dé-

cim

ote

rcer

a Pi

eza

de

esta

Cole

c-ci

ón q

ue

todo a

quel

inte

resa

do

pued

e ad

quir

ir e

n e

l M

use

o.

Com

o t

odos

los

años,

los

alum

-nos

de

cerá

mic

a de

la E

scuel

a de

Art

e y

Super

ior

de

Dis

eño d

e A

lica

nte

se

han

bas

ado e

n n

ues

-tr

a pie

za

del

año p

ara

real

izar

su

s in

terp

reta

ciones

conte

mpo-

ránea

s que

most

ram

os

en e

sta

exposi

ción.

TR

EB

ALLS D

ELS A

LU

MN

ES

DE C

ER

ÀM

ICA

DE L

’EA

SD

AEn

l’a

ny

2000,

el M

use

u v

a re

a-litz

ar l

a pri

mer

a Pe

ça d

e l’A

ny

Can

tere

ria

Tra

dic

ional

del

M

u-

seu.

Aques

t an

y es

pre

senta

la

canti

mplo

ra,

la

tret

zen

a Pe

ça

aquel

l in

tere

ssat

pot

adquir

ir a

l M

use

u.

Com

tots

els

anys

, el

s al

um

nes

de

cerà

mic

a de

l’Esc

ola

d’A

rt i

Su-

per

ior

de

Dis

seny

d’A

laca

nt s’

han

bas

at e

n l

a nost

ra p

eça

de

l’any

per

a

real

itza

r le

s se

ues

in

ter-

pre

taci

ons

conte

mporà

nie

s que

most

rem

en a

ques

ta e

xposi

ció.