1

Butlletí Oficialdel Bisbat

deMallorca

Any CLIII / 1 Gener 2013

2

Sumari

Butlletí Oficial delBisbat de Mallorca

Any CLIII /1Gener 2013Redacció i

Administració:Apartat 26.

07080Palma de Mallorca.

Dipòsit Legal P.M. 335-1958.

Imprès a Serveis Gràfic

Eugeni,C/ Temple, 16

07001 Palma de Mallorca

5567

101112

1819

20

23

24

25

26

34

MONS. JAVIER SALINAS VIÑALS, BISBE DE MALLORCA

- Lletres Apostòliques de Sa Santedat Benet XVI per les quals nomena Bisbe de Mallorca Mons. Javier Salinas Viñals...........................

- Transcripció del text.......................................- Traducció del text...........................................- Acta de la presa de possessió..........................- Salutació del Degà de la Seu...........................- Salutació de l’Administrador Diocesà..............- Homilia del Sr. Bisbe......................................

SR. BISBE- Decret de nomenament del Consell Episcopal

i Canceller - Secretari General.......................- Decret de confirmació de càrrecs..................... - Decret sobre les taxes del Tribunal Eclesiàstic

per a 2013.................................................... - Decret de dispensa del precepte de les solem-

nitats de Sant Josep i de Sant Jaume............

CANCELLERIA- Nomenaments................................................

CONSELL DIOCESÀ D’ASSUMPTES ECONÒMICS- Col·lectes diocesanes per a l’any 2013............

CONSELL PRESBITERAL- Acta de la darrera reunió.................................

CONSELL PASTORAL DIOCESÀ- Acta de la darrera reunió.................................

3

DOCUMENTS DE LA SANTA SEUSant Pare- Discurso del Santo Padre Benedicto XVI al Cuer-

po Diplomático acreditado ante la Santa Sede...- Carta Apostólica en forma de motu proprio Mi-

nistrorum institutio del Sumo Pontífice Bene-dicto XVI......................................................

- Carta Apostólica en forma de motu proprio Fi-des per doctrinam del Sumo Pontífice Bene-dicto XVI......................................................

- Mensaje del Santo Padre Benedicto XVI para la XLVII Jornada Mundial de las Comunica-ciones Sociales.............................................

- Discurso del Santo Padre Benedicto XVI en la inauguración del año judicial del Tribunal de la Rota Romana.............................................

INFORMACIÓ DIOCESANA- Crònica de l’Església de Mallorca....................- In memoriam..................................................

40

47

52

56

60

6572

4

MONS. JAVIER SALINAS VIÑALS, BISBE DE MALLORCA

5

BENEDICTUS EPISCOPUS SERVUS SERVORUM DEI

Venerabili fratri Xaverio Salinas Viñals, hactenus Episcopo Derto-sensi, ad Maioricensem dioecesim translato, salutem et Apostolicam Benedictionem. Gravissimum, quo fungimur, officium Supremi Pasto-ris gregis Dominici hodie inter cetera a Nobis postulat ut apte provi-deamus antiquae et clarae Cathedrali Ecclesiae Maioricensi, vacanti post constitutum Excellentissimum Dominum Jesum Murgui Soriano Oriolensem-Lucentinum Praesulem. Cum tu, Venerabilis Frater, ob tuas comprobatas dotes rerumque pastoralium peritiam videaris dig-nus qui illam regas et ad uberrima pascua Regni caelorum sollicite dirigas, audito consilio Congregationis pro Episcopis, summa Apos-tolica potestate te, vinculo prioris Sedis Dertosensis solutum, Epsico-pum Maioricensem nominamus cunctis cum iuribus et obligationi-bus. Mandamus quidem ut hisce de Litteris facias certiores clerum ac populum eiusdem dioecesis: quos hortamur ut te libentes accipiant tecumque coniuncti maneant. Fac denique, Venerablis Frater, fideles tibi creditos ita pascas ut iidem cotidie crescant firma in fide, laeta in spe et sollicita in caritate itemque –in gratia et in cognitione Domini nostri et Salvatoris Jesu Christi –2 Pe 3,18–, Qui via, veritas et vita est nostra –cfr Jo 14,6–. Lumen quoque ac gaudium Spiritus Sancti, praestite Beata Virgine Maria, sint semper tecum et cum ecclesiali communitate Maioricensi Nobis carissima. Datum Romae, apud S. Pe-trum, die decimo sexto mensis Novembris, anno Domini bis millesimo duodecimo, Pontificatus Nostri octavo.

Benedictus XVI PPMarcellus Rossetto, protonotarius apostolicus

6

BENET BISBE, SERVENT DELS SERVENTS DE DÉU,

Al Venerable germà Javier Salinas Viñals, fins ara bisbe de Tortosa, que ha estat traslladat a la diòcesi mallorquina, salut i Be-nedicció Apostòlica. El feixuc encàrrec de Suprem Pastor del ramat del Senyor que acomplim, avui entre altres coses ens demana que proveïm de manera apropiada l’antiga i il·lustre Seu de l’Església de Mallorca, vacant des que l’excel·lentíssim Senyor Jesús Murgui Soriano fou constituït bisbe de la diòcesi d’Oriola-Alacant.

Atès que en Vós, germà Venerable, concorren unes més que provades qualitats i que també per la vostra perícia pastoral sem-blau digne de regir l’Església mallorquina i sol·lícitament menar-la a les pastures ubèrrimes del Regne del cel, oït el consell de la Con-gregació per als bisbes, una vegada dissolt el vincle amb la vostra antiga diòcesi de Tortosa, per la nostra summa potestat Apostòlica us nomenam Bisbe de Mallorca amb tots els drets i obligacions in-herents. Manam també que faceu conèixer aquestes Lletres al clero i al poble d’aquesta diòcesi, als quals exhortam que us rebin amb bona voluntat i que romanguin units a Vós. En definitiva, germà Venerable, feis que els fidels confiïn en Vós i pasturau-los de tal manera que cada dia creixin amb una fe ferma, una esperança ale-gre i una caritat sol·lícita, en gràcia i en el coneixement del nostre Senyor i Salvador Jesucrist –2Pe 3,18–, el qual és el nostre camí, la nostra veritat i la nostra vida –cfr. Jo 14,6. Que, sota la protecció de la Verge Maria, la llum i el goig de l’Esperit Sant siguin sempre amb Vós i amb la comunitat eclesial mallorquina tan estimada Nostra. Dat a Roma prop de la tomba de Sant Pere als setze dies del mes de novembre de l’any del Senyor de dos mil dotze, vuitè del nostre pontificat.

Benet XVI, papa

Marcellus Rossetti, protonotari apostòlic

7

ACTA DE LA PRESA DE POSSESSIÓ DE L’EXCM. I RVDM. SR. D. JAVIER SALINAS VIÑALS

COM A BISBE DE MALLORCA

A la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca, quan són les onze i mitja del dissabte dia dotze de gener de l’any del Senyor de dos mil tretze, s’han reunit, per a celebrar la missa estacional amb motiu de la presa de possessió i recepció en la Catedral de Mallorca de l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Javier Salinas Viñals, com a Bisbe de Ma-llorca, l’Excm. i Rvdm. Mons. Renzo Fratini, Arquebisbe Titular de Botriana, i Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya; l’Excm. i Rvdm. Mons. Carlos Osoro Sierra, Arquebisbe metropolità de València; els Emms. i Rvdms. Mons. Ricard Maria Carles Gordó, Cardenal Arque-bisbe Emèrit de Barcelona i Mons. Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe de Barcelona; i altres Arquebisbes, Bisbes, el Pare Abat de Montserrat, preveres, diaques, membres dels instituts de vida con-sagrada, instituts seculars i societats de vida apostòlica, i nombrosa representació del Poble de Déu, provinents, tant els clergues com els laics, de Mallorca, de Tortosa, de València i d’altres diòcesis catalanes, valencianes, balears i d’altres indrets, amb representació, al més alt nivell, de les autoritats autonòmiques, insulars i locals, tant de Palma com d’altres viles i ciutats de l’illa; així com també altres autoritats ci-vils, militars i acadèmiques, tant de les Illes Balears com de Catalunya i de la Comunitat Valenciana.

D’acord amb el cànon 382 §3 del Codi de Dret Canònic, des-prés de la salutació del poble per part del Sr. Nunci Apostòlic, ell mateix manà que fossin llegides les Lletres Apostòliques, signades per Sa Santedat el Papa Benet XVI, per les quals en data del setze de novembre de l’any del Senyor de dos mil dotze el Sant Pare nomenà com a Bisbe de Mallorca, vacant per trasllat de l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Jesús Murgui Soriano a la Diòcesi d’Oriola-Alacant, l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Javier Salinas Viñals, fins aleshores Bisbe de Tortosa. Recolli-des pel Sr. Canceller - Secretari General del Bisbat de Mallorca foren mostrades al Col·legi de Consultors, i entregades a Mons. Lluc Riera i Coll, fins a la data d’avui Administrador Diocesà de Mallorca, qui les llegí públicament al clergat i poble assistent a l’acte i a la solemne eucaristia. Després de la lectura de les dites Lletres, el Sr. Nunci con-vidà a seure a la càtedra episcopal el nou Bisbe i li entregà el bàcul. Seguidament fou saludat pel qui havia estat fins llavors Administra-dor Diocesà de Mallorca, Mons. Lluc Riera i Coll, i pel Degà-President de la Seu, l’Il·lm. Sr. D. Joan Bauzà i Bauzà. A continuació rebé un

8

signe d’acolliment i d’obediència per part del Capítol Catedral, dels membres del Col·legi de Consultors, d’un diaca i de representants dels religiosos, religioses i laics de la Diòcesi. Seguí després la litúrgia de la missa estacional amb el cant del Glòria.

De la presa de possessió canònica de l’Excm. i Rvdm. Sr. D. Ja-vier Salinas Viñals com a Bisbe de Mallorca, el Canceller - Secretari General del Bisbat en dóna fe i n’aixeca Acta, que firma i segella amb el propi del Bisbat i del nou Bisbe i que signen també, com a testimo-nis, el Sr. Nunci Apostòlic, l’Arquebisbe metropolità, els Cardenals, Arquebisbes, Bisbes, Pare Abat, el Degà de la Seu i el Col·legi de Con-sultors en el lloc i en la data indicats en l’encapçalament.

+ Renzo FratiniArquebisbe tit. Botriana Nunci Apostòlic de Sa Santedat

+ Javier Salinas ViñalsBisbe de Mallorca

+ Carlos Osoro SierraArquebisbe metropolità de València

+ Ricard Mª Carles GordóCardenal Arquebisbe Emèrit de Barcelona

+ Lluís Martínez SistachCardenal Arquebisbe de Barcelona

Mn. Josep Adrover i VallbonaCanceller – Secretari General

+ Jaume Pujol BalcellsArquebisbe de Tarragona

+ Jesús Sanz MontesArquebisbe d’Oviedo

+ Joan Enric Vives SicíliaArquebisbe i Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

+ Ciriaco Benavente MateosBisbe d’Albacete

+ Romà Casanova CasanovaBisbe de Vic

+ Jesús E. Catalá IbáñezBisbe de Màlaga

+ Agustín Cortés SorianoBisbe de Sant Feliu de Llobregat

+ Salvador Giménez VallsBisbe de Menorca

+ Vicente Juan SeguraBisbe d’Eivissa

+ Casimiro López LlorenteBisbe de Sogorb-Castelló

+ Jesús Murgui SorianoBisbe d’Oriola-Alacant

9

+ Xavier Novell GomàBisbe de Solsona

+ Joan Piris FrígolaBisbe de Lleida

+ Amadeo Rodríguez MagroBisbe de Plasència

+ Ángel Rubio CastroBisbe de Segòvia

+ José Vilaplana BlascoBisbe de Huelva

+ Enrique Benavent VidalBisbe auxiliar de València

+ Fidel Herráez VegasBisbe auxiliar de Madrid

+ Juan Antonio Martínez Camino, SJBisbe auxiliar de Madrid

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe auxiliar de Barcelona

+ Jaume Traserra CunilleraBisbe Emèrit de Solsona

Rvdm. Pare Josep Maria Soler i CanalsAbat de Montserrat

Il·lm. Sr. D. Joan Bauzà i BauzàDegà-President del Capítol de la Seu

Mons. Lluc Riera i CollCol·legi de Consultors

M. I. Sr. D. Pere Torres i SiquierCol·legi de Consultors

Mn. Miquel Serra i LlodràCol·legi de Consultors

Mn. Antoni Riutort i FullanaCol·legi de Consultors

Mn. Antoni Vera i DíazCol·legi de Consultors

Mn. Antoni Amorós i TerrassaCol·legi de Consultors

Mn. Nadal Bernat i SalasCol·legi de Consultors

10

SALUTACIÓ DEL DEGÀ DE LA SEU, MN. JOAN BAUZÀ BAUZÀ

Mallorca estima la Seu. Perquè la considera el monument més valuós de l’illa i el que més la identifica. Vostè, monsenyor Salinas, ve a ocupar avui aquesta Seu estimada pel poble mallorquí.

Mallorca estima la seva Seu, i dic ara “seva”, don Xavier, per-què seva és ara la cadira, el seient litúrgic per antonomàsia, la càtedra.

L’any vinent es compliran 100 anys de la finalització de la re-forma de Gaudí en aquest temple. Ell ennoblí la càtedra des de la qual el bisbe de cada moment havia de presidir l’assemblea, a la vegada que l’emmarcava en un mur de ceràmica en què hi posà els escuts de tots els bisbes des del primer, Ramon de Torrella, el 1238. Sempre que us vegem, bisbe Xavier, assegut a la càtedra, vos veurem com formant part del nostre episcopologi, com la darrera anella en la successió apostòlica.

Mallorca ha tingut bons pastors que l’han regida. També ha donat bons pastors a altres diòcesis i a aquesta mateixa. Malgrat a hores d’ara no us sigui possible l’abraçada a germans mallor-quins dins l’episcopat espanyol, segur que vindran a abraçar-vos dos cristians batejats a la nostra església i que són avui bisbes: un, en el cor de les missions, als Andes peruans; l’altre, en el cor de la doctrina, a la Cúria romana.

Tan ampla com vos pugui parèixer aquesta Seu és l’acollida nostra a Vós, tan clara com acostuma a mostrar-se la rosassa de la nau central és la nostra disponibilitat.

Sàpiga que quan a les misses de tots els dies preguem pel que anomenarem “el nostre bisbe Xavier”, ho farem afectuosament i sincerament.

11

SALUTACIÓ DE L’ADMINISTRADOR DIOCESÀ, MONS. LLUC RIERA COLL

En nom de la Diòcesi mallorquina, rebeu la més sincera ben-vinguda a l’Església de Déu que fa camí a Mallorca i de la qual aca-bau de ser constituït bisbe i pastor.

Aquesta Església particular que vos rep com a Cap és antiga en la seva presència en aquesta Illa i té una llarga història de vida cristiana i de testimonis de santedat. Avui, els nous canvis que vi-vim ens conviden a renovar, amb serena esperança, l’anunci de la fe. Per això, el laïcat cristià, els membres de la vida consagrada, els preveres i diaques volem, des d’ara, col·laborar amb vós en la tasca important de la nova evangelització, vivint i comunicant l’alegria de la fe en Jesucrist.

Veniu a nosaltres en nom del Senyor per exercir el necessari ministeri episcopal. Vos acollim de tot cor, amb una actitud de fe i d’agraïment al Sant Pare, com el nostre pare i mestre de la fe i de la veritat evangèlica. Comptau amb la nostra obediència per secundar les vostres indicacions de pastor, amb el nostre respecte i amb la nostra constant pregària a Déu, perquè beneesqui el vostre servei i vos ajudi en tot moment.

Sou ja part viva d’aquesta comunitat diocesana que presidiu en nom de Crist i en comunió amb el Papa i tot l’Episcopat ca-tòlic. Sentiu-vos, doncs, a ca vostra i que el Senyor vos concedesqui l’alegria de l’Esperit per anunciar amb valentia l’Evangeli a la nos-tra terra. Amb amor i en comunió, Sr. Bisbe, siau molt benvingut.

12

HOMILIA DEL SR. BISBE, MONS. JAVIER SALINAS VIÑALS

Senyors Cardenals, venerables germans en l’episcopat i en el sacerdoci, diaques, distingides autoritats, estimats germans i ger-manes:

És la primera vegada que presidesc la celebració de l’Eucaristia en aquesta bella Santa Església Catedral, casa comuna de la Diòce-si de Mallorca a la qual he estat enviat com a pastor propi. Agraesc la vostra acollida, personificada en el molt il•lustre Degà de la Seu, mossèn Joan Bauzà, i el Capítol Catedralici. Som l’Església, que es manifesta en aquesta assemblea reunida en el nom del Senyor i formada per una representació nodrida de la comunitat diocesa-na, així com dels qui veniu de Tortosa, Lleida, Eivissa i València. Encara ressona en nosaltres la celebració de Nadal, festa de goig i salvació. L’ornamentació d’aquesta Església Catedral ens la recor-da. Déu s’ha fet home, es fa Infant. És l’Emmanuel, Déu-amb-no-saltres. Aquest admirable intercanvi és el secret del Nadal: Déu es fa home perquè nosaltres participem de la seva vida mateixa. Però sols si travessam la porta de la fe, descobrirem l’abast de Nadal. Déu ha nascut en el cor del nostre món, i encara que es mostri en la humilitat d’una establa, d’una família pobra, Ell és el qui duu la Vida als homes. I arriba a nosaltres avui en l’Església, Cos de Crist, que “segons una dita dels Pares és el lloc ‘on floreix l’Esperit’” (CEC 749).

Hermanos, habéis sido testigos de los gestos y las palabras con los que se ha iniciado la celebración, a través de los cuales he acogido el mandato del Santo Padre, como se ha leído en las Le-tras Apostólicas, siguiendo la indicación del Sr. Nuncio. Es el Santo Padre quien me envía en el nombre del Señor para ser Obispo de esta entrañable Diócesis de Mallorca, enriquecida por tantos testi-monios de santidad. Señor Nuncio, ruego transmita al Santo Padre mi devota adhesión y total disponibilidad, y mi agradecimiento por la confianza que ha depositado en mi persona. Al tomar posesión de la Diócesis he quedado incorporado a la larga lista de Obispos que, como eslabones de una cadena, unen esta Iglesia particular a los Apóstoles, columnas de la Iglesia, mostrando así su naturaleza apostólica. 65 Pastores me preceden en esta Sede mallorquina. Ser sucesor de los Apóstoles consiste en ser tomado uno al servicio de Jesucristo para ser testimonio de los bienes salvadores que Él nos

13

ha traído. En realidad, “la misión confiada por Jesús a los Apóstoles debe durar hasta el fin del mundo (cf. Mt 28,20), ya que el Evangelio que se les encargó transmitir es la vida para la Iglesia de todos los tiempos. Precisamente por eso los Apóstoles se preocuparon de ins-tituir sucesores, de modo que como dice San Irineo, ‘se manifestara y conservara la tradición apostólica a través de los siglos’” (Pastores Gregis 6).

He estat enviat a aquesta Església particular de gran tradició missionera, tant per la seva vida interna com per la col·laboració amb Esglésies joves en diversos pobles i cultures, molt en particu-lar amb les Diòcesis de Lurín (Perú) i Gitega (Burundi). Una Diòcesi de fortes arrels cristianes, marcada per grans canvis socials i cultu-rals; que presenta reptes i desafiaments múltiples davant els quals urgeix “revifar l’impuls dels orígens, deixant-nos impregnar per l’ardor de la predicació apostòlica després de la Pentecosta”(NMI 40). Es tracta de reviscolar el do de la fe, que ha donat fruits esplèn-dids en formes de vida consagrada nascudes aquí; en esforços mis-sioners i pastorals per a viure i transmetre la fe, en les comunitats parroquials, en les famílies, en els moviments i associacions, en la missió ad gentes. Signes de vida de l’Església particular que habita aquesta terra amable, lloc d’encontre, comunicació i fraternitat en-tre els cristians de distintes tendències, orígens i grups socials. És l’Església Santa i sempre necessitada de purificació, ja que abraça en el seu si els pecadors i cerca sense descans la conversió i la reno-vació. Com ens recorda el Concili Vaticà II: “L’Església ‘avança, bo i peregrinant entre les persecucions del món i els consols de Déu’, predicant la Creu i la mort del Senyor fins que torni (cf. 1Co 11,26). Amb la força del Senyor ressuscitat pren vigoria per poder triomfar, amb paciència i amor, de les seves pròpies penes i dificultats, les internes igual que les externes, i poder descobrir fidelment davant el món el misteri del Crist”(LG 8). Malgrat les dificultats, “la claror de Crist resplendeix en el rostre de l’Església. Segons una imatge preferida pels Pares de l’Església, és com la lluna, que rep del sol tota la seva llum” (cf. CEC 748). L’Església no té altra llum que la de Crist, i és missió seva que resplendesqui en tot el seu ésser i viure, per a mostrar així als homes la vida nova que Ell ens porta, la llum que ens guia cap a la vertadera felicitat. Si ens deixam il•luminar per Crist, descobrirem la font de tota alegria i esperança, podrem donar testimoni de la novetat de Déu per al nostre món, tindrem energia fins i tot per a viure una fe disposada al sacrifici davant les dificultats que viuen tantes persones.

14

I ara vull saludar-vos a tots:

Als meus venerables germans en l’Episcopat, Cardenals, Ar-quebisbes i Bisbes, membres del Col·legi Episcopal que presideix el Sant Pare. Als Arquebisbes Metropolitans de Tarragona, de la Província Eclesiàstica de la qual vinc, i de València, a la qual m’incorpor. Gràcies per la vostra companyia i oració. Un Bisbe no està mai tot sol. Pregau perquè promogui la comunió eclesial, de forma particular amb el Cap del Col·legi episcopal, el Papa, i amb tots vosaltres.

Als preveres diocesans i religiosos, els meus col·laboradors ne-cessaris. Preg al Senyor que el foc del seu amor habiti el vostre cor i que sigueu testimonis de l’alegria de l’Evangeli. Salud molt coralment l’il·lustríssim monsenyor Lluc Riera, fins avui Adminis-trador Diocesà de Mallorca, així com el Col·legi de Consultors i al-tres col·laboradors de la Cúria diocesana, pel seu treball ben fet i generós.

Als diaques permanents, encara novetat per a l’Església del nostre temps. Sigueu signe de Crist, que es féu diaca, servidor de tots.

Als cent vint-i-sis missioners i missioneres mallorquins que, escampats arreu del món, feu present el compromís missioner d’aquesta Església. Vos salud amb tot afecte.

Als seminaristes. El Senyor vos crida al seu servei, no tingueu por de respondre amb generositat.

A vosaltres, catequistes i col·laboradors en l’acció caritativa i social. Donau gràcies al Senyor perquè vol que sigueu col·laboradors en el ministeri pastoral.

Als membres d’instituts de vida consagrada, testimonis de la força renovadora de l’Evangeli a través de les múltiples i diverses obres d’apostolat. Sigueu testimonis de la proximitat del Senyor mitjançant la professió dels consells evangèlics; sigueu signes de la vida eterna.

Als contemplatius, que amb la vostra pregària permanent sou testimonis de l’esperança que només Déu pot realitzar.

15

Als fidels laics, que teniu la gran tasca de ser testimonis de l’art de viure que Crist ens ensenya, en el cor mateix de les reali-tats humanes, especialment en la família, fundada en el matrimoni entre un home i una dona, àmbit on la persona humana pot néixer amb dignitat, créixer i desenvolupar-se d’una manera integral. Co-munitat de generacions i garant d’un patrimoni de valors i expe-riències col·lectives.

Als qui, renascuts a la vida nova pel Baptisme en distintes es-glésies i confessions cristianes, intentau dia rere dia seguir Crist en el camí vers la plena comunió eclesial.

Als homes i dones de bona voluntat, la fe dels quals just Déu coneix, amb qui estam compromesos en la recerca de formes de viure que construesquin una societat més justa.

A les autoritats aquí presents, especialment les que teniu res-ponsabilitats de govern a Mallorca, encapçalades pel president de la Comunitat Autònoma, molt honorable senyor José Ramón Bauzà. La comunitat cristiana pregarà sempre per vosaltres i oferirà la seva col·laboració des de la llibertat i la veritat per al bé comú del nostre poble. En aquesta línia, reconèixer i ajudar la família és un dels més grans servicis que es poden prestar avui. En realitat, la família és l’esperança de la societat.

A la meva benvolguda família. Sou les meves arrels i l’àmbit de vida a què sempre retorn amb confiança.

Finalment, salud els qui per la ràdio o la televisió seguiu aques-ta celebració, especialment els malalts i els ancians.

Avui el Senyor ens parla. Els textos que hem proclamat il·luminen l’inici del meu ministeri episcopal entre vosaltres. Sant Pau, en la Carta als Efesis, ens assenyala que és Crist qui “ha fet a uns el do de ser apòstols, a altres el de ser profetes, a altres, el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per una obra de servei, per edificar el Cos de Crist”(Ef 4,11-12). És el criteri fonamental de la nostra mis-sió: fer de l’Església, com recordava el Beat Joan Pau II, “la casa i l’escola de la comunió”, la font i el fonament de la qual és Déu, que és misteri d’Amor: Pare, Fill i Esperit Sant. A la seva llum podem reconèixer la dignitat sagrada que es reflecteix en tot rostre humà.

16

Edificar el Cos de Crist duu a desenvolupar la capacitat de veure el que hi ha de positiu en l’altre, per a valorar-ho com a regal de Déu (cf. NMI 43).

En aquesta dinàmica de comunió eclesial se situa una dimen-sió pròpia del meu ministeri episcopal: ser pregoner de l’Evangeli, magister fidei et doctor veritatis. D’aquí que totes les meves activitats hauran d’estar ordenades a aquesta missió primordial. Ajudau-me tots a complir-la. El nostre món té necessitat que li parlin de Déu, i també que presentin el món a Déu en l’oració. Es tracta d’una mis-sió que no ha d’estar subjecta a les efímeres modes culturals, sinó que ha d’estar impulsada per aquella llibertat que només la certesa de pertànyer a Déu pot donar. Una missió que em correspon realit-zar com un deure principal, amb respecte i temor, però amb gran constància i llibertat d’esperit. Que ho són d’il•luminadores les pa-raules de la profecia d’Isaïes, que hem escoltat!: “L’Esperit del Sen-yor reposa damunt mi, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova […], a proclamar l’any de gràcia del Senyor”(Is 61,1-2a.10-11). Una missió que té el fonament en l’Esperit del Sen-yor, que proposa curar els cors desfets, proclamar als captius la llibertat… Una missió que Crist dugué a plenitud. Anunciar la bona nova és anunciar Crist i tot el que amb Ell ens ve de novetat per a la nostra vida, posar-se en camí per portar la bona nova als pobres.

En el cor de la missió episcopal hi ha l’amor de Crist. Qui serà capaç de posar-se al capdavant dels altres per anunciar-los una novetat tan gran com la que Ell ens duu? Qui podrà proclamar a totes les gents, no de manera retòrica sinó de forma real, la novetat que sant Joan d’Àvila proclamà, i que ve a resumir l’essencial de l’Evangeli, quan deia: “Sepan todos que nuestro Dios es Amor”? L’Evangeli que hem proclamat és la font permanent a què hem de tornar una vegada i una altra per orientar-nos en el camí i expe-rimentar l’alegria d’haver trobat el gran tresor que permet el do de nosaltres mateixos. Perquè anunciar l’Evangeli no és proferir un bell discurs, sinó, deixant-se guiar i il·luminar per la força de l’Esperit, acostar-se a tothom i reconèixer, especialment en les per-sones que sofreixen, la presència de Crist, i comunicar-los amb fets i paraules: “Déu t’estima. Crist ha vingut per tu; per a tu Crist és el camí, la veritat i la vida (Jo 14,6)” (CHL 34). El signe concret de tot això és Crist mateix, en qui se’ns ha revelat un amor fins a l’extrem, perquè “ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics”(Jo 15,13). Però, com serà possible viure

17

això si no fixam els nostres ulls sols en Crist? La seva paraula és decisiva: “No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Som jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre”(Jo 15,16).

Benvolguts tots en el Senyor, estimats diocesans: ajudau-me a dur endavant aquesta missió que m’ha estat confiada. L’he re-buda com un do del Senyor, que em situa al capdavant d’aquesta Església diocesana per a fer-la créixer com a comunitat en l’Esperit per mitjà de l’Evangeli i els Sagraments. Estam vivint l’Any de la Fe que el Sant Pare, de forma tan oportuna, ha convocat perquè reprenguem de bell nou el camí d’una autèntica i renovada conver-sió al Senyor, únic Salvador del món. En aquest context se situen aquestes paraules de Benet XVI que vull que guiïn el meu ministeri episcopal: “El món d’avui necessita persones que anunciïn i tes-timoniïn que és Crist qui ens ensenya l’art de viure, el camí de la vertadera felicitat, perquè Ell mateix és el camí de la vida; persones que tinguin abans de tot elles mateixes la mirada fixa en Jesús, el Fill de Déu: la paraula de l’anunci sempre ha d’estar immersa en una relació intensa amb Ell, en una profunda vida de pregària. El món d’avui necessita persones que parlin a Déu per poder parlar de Déu” (Benet XVI. Discurs 15-10-2011).

Confii el meu ésser i el meu ministeri a la intercessió de Maria, que a partir d’avui invocaré amb un altre títol entranyable: Mare de Déu de Lluc. En la família vaig aprendre a confiar en Ella. I en cadascuna de les comunitats cristianes que he servit ha crescut la meva devoció a Maria. Duc en el cor la Mare de Déu de la Cin-ta, de Tortosa, amb la invocació tradicional: “La Santa Cinta per damunt tot”; la Mare de Déu Blanca, de Lleida; la Mare de Déu de les Neus, d’Eivissa; la Mare de Déu dels Desemparats, de València. En aquest dia bell deman a la Mare de Déu que ens unesqui com a família, que “mostri que és la nostra Mare”. Amén.

18

Sr. BiSBe

19

20

21

22

23

24

CanCelleriaNOMENAMENTS

L’Excm. i Rvdm. Sr. D. Javier Salinas Viñals, Bisbe de Mallorca, ha signat els següents nomenaments durant el mes de gener de 2013:

14/01/13El Sr. Bisbe ha constituït el Consell Episcopal, ratificant en els seus

càrrecs els qui ja formaven part de l’últim Consell Episcopal no-menat pel seu predecessor:

Mons. Lluc Riera i Coll, Vicari General i Moderador de Cúria, ad nutum Episcopi;

Mons. Rafel Umbert i Sureda, Vicari General del Territori, ad nu-tum Episcopi;

Mn. Antoni Amorós i Terrassa, Vicari Episcopal d’Assumptes Econòmics, fins dia 15 d’octubre de 2013;

Mn. Josep Adrover i Vallbona, Canceller - Secretari General del Bisbat i Secretari del Consell Episcopal, ad nutum Episcopi.

El mateix dia ha confirmat en els seus càrrecs, ad nutum Episcopi:

El Secretari Particular del Sr. Bisbe, les Delegades, els Delegats i Vi-cedelegats diocesans, els Directors dels Secretariats diocesans, la Secretària de Comunicació, el President de la Comissió dio-cesana de Patrimoni Cultural i Art Sacre i el Notari Eclesiàstic.

Finalment, ha confirmat en els seus càrrecs tot l’equip del Seminari Major i del Seminari Menor en Família, també ad nutum Episcopi.

15/01/13El Sr. Bisbe ha renovat en el seu càrrec:

Mn. Nadal Bernat i Salas, Vicari Judicial, per cinc anys més.

29/01/13El Sr. Bisbe ha confirmat la proclamació del

Sr. Miquel Llabata Sancho, com a nou President de l’Associació de Confraries de Setmana Santa, de Palma, per quatre anys, d’acord amb els seus estatuts.

25

ViCaria epiSCopal d’aSSumpteSeConòmiCS

Administració Diocesana

COL·LECTES DIOCESANES PER A L’ANY 2013

Al començament d’aquest any 2013 volem recordar-vos les col·lectes especials de la nostra Diòcesi de Mallorca:

Dia 10 de febrer: Col·lecta contra la Fam, organitzada per Mans Unides.

Dia 17 de març: Col·lecta del dia del Seminari.Dia 29 de març, Divendres Sant: Col·lecta per a Terra Santa.Dia 5 de maig: Col·lecta per a Mallorca Missionera.Dia 26 de maig, Santíssima Trinitat: Col·lecta pro orantibus.Dia 2 de juny, Corpus Christi: Col·lecta per a Càritas.Dia 30 de juny: Col·lecta pel dia del Papa (Òbol de Sant Pere).Dia 20 d’octubre: Col·lecta pel dia del Domund.Dia 17 de novembre: Col·lecta pel dia de l’Església Diocesana. Dia 25 de desembre, Nadal: Col·lecta per a Càritas.

Vos demanam que prengueu nota d’aquestes dates per a ingressar els imports de les dites col·lectes a l'ADMINISTRACIÓ DIOCESANA dins els quinze dies següents a la seva celebració. Es pot fer o bé directament, o bé mitjançant transferència a nom de BISBAT DE MALLORCA (Administració Diocesana) a un dels se-güents comptes bancaris indicant la Parròquia i el concepte de la transferència:

BANCA MARCH: 0061 – 0361 – 33 – 0002050117 SA NOSTRA: 0487 – 2099 – 11 – 000009643 LA CAIXA: 2100 – 0011 – 85 – 0201646572 CRÈDIT BALEAR: 0024 – 6839 – 84 – 0600151949 CAIXA CATALUNYA: 2013 – 0680 – 17 – 0200713812

26

ConSell preSBiteral

ACTA DE LA XXII SESSIÓ DEL CONSELL PRESBITERAL

Mons. Jesús Murgui Soriano, Bisbe de Mallorca, convoca en sessió ordinària els membres del Consell Presbiteral el dijous, dia 17 de maig de 2012, a les 10 h, al Seminari Nou. Hi assisteixen trenta-cinc dels quaranta-tres membres. Sis excusen la seva as-sistència. L’ordre del dia i el llistat d’assistència es troben a l’annex d’aquesta acta.

Començam la reunió resant l’Hora Menor de Tèrcia. Tot seguit es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Salutació del Sr. Bisbe

Agraeix l’assistència, particu-larment nombrosa, dels membres del Consell. Explica que el tema és important. I presenta Mn. Antoni Vadell, com a membre de la Comis-sió Permanent elegit per la Comis-sió, per encetar el tema. Recorda que val la pena dedicar esforços perquè el proper curs sigui un any molt útil a molts nivells, per la vida diocesana i parroquial. També re-corda que les decisions d’avui s’han de completar amb el que digui el Consell Diocesà de Pastoral i el Pla de Pastoral pel proper curs. Anima que el debat sigui viu en propostes operatives i en idees.

Presentació del tema i meto-dologia, a càrrec de Mn. Antoni

Vadell, membre de la Comissió Permanent

Mn. Antoni Vadell comença plantejant la pregunta sobre què podem fer per l’Any de la Fe. En nom de la Comissió Permanent, voldria que l’Any de la Fe fos una oportunitat que cal aprofitar per aprofundir en l’experiència de la fe, com a Església de Mallorca. Alerta que quedi en un “vernís de fe”. I anima a esforçar-nos per a acréi-xer/renovar la nostra fe. Per altra part, també voldria que el diàleg fos viable i concret, amb propostes que siguin possibles.

Seguidament cita alguns criteris que sorgeixen de la lectura dels documents.

Proposa tres pistes concretes per al diàleg:

- Presència dins la nostra socie-tat... On són avui els atris dels gentils a Mallorca? En suggereix tres: mitjans de comunicació, Universitat, escoles públiques i escoles catòliques/diocesanes.

- L’aprofundiment de l’Any de la Fe ens convida a revisar la nos-tra formació cristiana, a molts nivells. Formació del clergat, for-mació dels laics en general i dels agents de pastoral en particular.

- Discerniment pastoral, que afec-ta estructures i plans pastorals.

27

Demana que canviem d’actituds per no caure en pors, frustracions, angoixes, o en el fet de cremar-nos.

Diàleg obert i pluja d’idees

Mn. Ricard Ramos valora la im-portància del Catecisme com a eina d’evangelització; demana subsidis apologètics; fer difusió àmplia de l’evangelització publicant coses i fer-les arribar a la gent; les missi-ons populars; viure la caritat, per exemple, en la causa provida.

Mn. Antoni Amorós felicita Mn. Antoni Vadell per l’exposició feta, però recorda que hi ha altres atris dels gentils, com per exemple les parròquies, els sagraments que marquen els moments importants de la vida de la persona; les festes populars i Setmana Santa; el patri-moni cultural; la caritat; finalment afegeix els moviments, com fou al seu moment el grup Cafarnaüm, perquè necessitam trobar atris on els cristians adults puguin alimen-tar la seva fe. I llavors anar fent itineraris.

P. Ambròs Cots, CR, proposa no partir del fer, sinó del ser. Sug-gereix moments de llegir la Bíblia, de pregària, dels sagraments, el Compendi del Catecisme. També proposa donar a conèixer més la figura del Beat Ramon Llull.

P. Gaspar Alemany, MSSCC, pren com a referència la pista pro-posada per Mn. Antoni Vadell sobre l’aprofundiment de la formació cristiana. Aprofitar el que tenim, troba que s’ha d’accelerar profun-

dament la preparació dels laics dins l’Església. Atès que apostam per les Unitats de Pastoral, s’hau-ria d’aprofitar l’ISUCIR per formar laics, i els diaques permanents, perquè siguin autèntics agents de pastoral que setmanalment puguin oferir lectio divina, aprofundir la fe, especialment donant cabuda als laics ben formats que hi poden col-laborar més activament.

Mn. Llorenç Alcina recorda que el Beat Joan Pau II proposava que per a la formació cristiana hauríem de tenir presents els tres magisteris: la Sagrada Escriptura, el Magisteri de l’Església, la Tradició, especial-ment els sants.

Mn. Jaume Seguí proposa que el primer punt per avançar en l’Any de la Fe seria la pregària, l’exposició del Santíssim, oferir distints estils de pregària, etc. També vol remar-car el Catecisme. Proposaria que fos més conegut, convidant algú a donar conferències.

Mn. Joan Parets vol reconèixer la “fe del carboner”, la fe que hem rebut tots. Ell creu molt en la missa diària, per la gent constant que hi assisteix per la seva fe.

Mn. Pere Fons recorda les pa-raules de Sor Cristina Kauffmann, monja carmelita, quan deia que “falta frescor”. També recorda que la por és falta de fe, com ha comen-tat Mn. Antoni Vadell. I cita algunes paraules del Papa Pau VI sobre la fe i del teòleg Gustavo Gutiérrez, entre altres autors.

Mn. Pere Fiol proposa que el Full Dominical faci una columna sobre

28

diferents formes de viure la fe de grans creients mallorquins.

Mn. Pau Oliver, citant el n. 6 de Porta fidei, que parla de la necessi-tat de la conversió de cor, subratlla que ho hauríem de treballar perso-nalment i com a presbiteri. Reco-neix que així no es pot continuar i que manca una conversió personal i de presbiteri, mirant Jesús. En concret, demana posar un accent molt especial en l’Eucaristia, per-què és una fe compartida, viscuda i pregada.

Mn. Miquel Serra remarcaria la formació permanent i integral dels capellans. També troba que és im-portant anar a cercar els pous on van a pouar l’aigua la gent d’avui. Respecte als laics, creu que hi ha un grupet que fa camí, però po-pularment manca la suplència del que era antigament l’Acció Catòlica. Respecte als religiosos, troba que seria molt important redescobrir els carismes propis seus, així com els moviments, amb molta vincu-lació amb la pastoral diocesana i l’Església de Mallorca. També remarca fugir dels extremismes d’una hermenèutica conciliar, en un sentit o l’altre.

Mn. Lluc Riera proposa, pel començament de l’Any de la Fe, redescobrir el Credo, perquè es vagi recordant l’essencial de la fe nostra. També fer una publicació del Credo Niceno-Constantinopolità perquè tothom el tengui, i comenci el dia recitant la fe que professam en conjunt amb les altres Esglésies i Confessions cristianes. També

troba que s’haurien de refrescar els grans documents del Concili Vaticà II.

Mn. Rafel Umbert s’apunta a tot el que ha dit Mn. Pau Oliver. Per altra part afegeix un altre atri dels gentils, que és el despatx parroqui-al, que hem delegat i no l’aprofitam suficientment.

Mn. Francesc Ramis Oliver insisteix que s’ha de revitalitzar la fe dels preveres. També s’afegeix a la formació cristiana. Tem que els preveres són els primers que no els interessa la formació. Voldria que es recuperàs el Concili Vaticà II.

Mn. Joan Bauzà comenta que l’Any de la Fe ha d’ajudar a en-vigorir la nostra fe. I l’altre gran repte és què ens diuen els qui han perdut la fe. Per molta gent els qui ens deim persones de fe hem deixat de ser creïbles. Quines passes ens demanen? Tots tenim famílies, per què al nebot que tenim l’Església no li diu res ni a ell ni a les seves amistats ni generació? Troba que el Consell Diocesà de Pastoral ens podria ajudar molt. Voldria obrir el debat a qüestionar-nos per què tanta gent és impermeable a la proposta cristiana.

Mn. Llorenç Alcina, respecte al que ha dit Mn. Lluc Riera sobre la publicació del Credo, recorda que Pau VI va suggerir, fa quaranta anys, que es podria recitar la fe sense el Filioque en trobades ecu-mèniques. També el Beat Joan Pau II parlà que el Filioque no és una fórmula dogmàtica, sinó teològica, motiu pel qual proposa que si es fes

29

aquesta publicació es podria evitar el Filioque. Per altra part, proposa que es redescobreixi el Beat Joan XXIII com a gran home de fe.

Mn. Miquel Mulet, en nom dels Arxiprestes, proposa reanimar la Confirmació d’adults per al final de l’Any de la Fe. També proposa el llibre de Pagola “Creer, ¿para qué?”. I demana tornar a oferir una Vetlla de Lluc; xerrades per arribar més a la massa sobre la vida cristiana com a camí de fe.

Mn. Teodor Suau vol retornar a les pistes proposades per Mn. Antoni Vadell. Per exemple, no s’ha parlat de la presència en la societat. Ell voldria evitar el discurs exhor-tatiu, i també troba que no hem de quedar només dins ca nostra. Li agraden els atris dels gentils. La Diòcesi es podria comprometre en una o dues accions concretes en cadascun dels tres nivells i troba molt lluminoses i molt correctes les propostes de Mn. Antoni Vadell.

Mn. Antoni Vera, a partir de l’exposició inicial de Mn. Antoni Vadell, suggereix que els atris dels gentils haurien de ser qualsevol lloc on nosaltres puguem anunciar Jesucrist. Es demana com aprofi-tam els llocs dels gentils que ens ofereix la vida quotidiana. També es tractaria d’escoltar el món i les persones, perquè ens poden evan-gelitzar, donar uns valors, uns qüestionaments, unes preguntes, perquè nosaltres ens interpel·lem i parlem des d’ells. També dóna molta importància al testimoni, a l’exemple. Troba que hem de tornar

a la senzillesa i humilitat de Jesús, a l’Evangeli, i fixar-nos en la forma que Jesús actua. També li preocu-pa el tema del laïcat, perquè puguin tenir més responsabilitat. La nostra paraula ha de ser creïble.

Mn. Josep Ramon Ortega opina que l’àmbit dels hospitals i de la malaltia és un altre lloc privilegiat per evangelitzar. Troba que està abandonat a nivell diocesà, per-què la presència i constància en els hospitals és un bon àmbit on transmetre la fe en Jesús com a Bon Samarità. Sobre la formació, hauríem de pensar un tipus de formació a distància, per no tancar-nos en les tres conferències de cada any. Respecte als laics, proposa que si a les parròquies no es troben laics preparats es pugui nomenar algun laic format i destinar-lo a les parròquies que no en tenen.

Mn. Ramon Lladó recorda que si el Papa Benet XVI ha proposat un Any de la Fe, i el Sínode és sobre l’Evangelització, és molt lúcid. De-mostra que els dos grans problemes que tenim és la fe, començant per la nostra, i l’evangelització. Per altra part, la gran assignatura pendent del Concili Vaticà II és el paper dels laics dins el món. L’evangelit-zació demana laics que no siguin de sagristia, sinó que estiguin ben presents enmig del món per evan-gelitzar-lo. Potser hem parlat massa de vocacions al sacerdoci, però hem oblidat que el laïcat també és una vocació.

Mn. Eugeni Rodríguez, recor-dant que fa uns anys es va fer a

30

l’Auditòrium el gran debat sobre el Regne de Déu, proposa al nivell dels atris dels gentils fer un altre Congrés d’aquesta envergadura, amb diverses xerrades amb grans creients i no creients, per moure la gent, tant d’Església com allu-nyada.

Concreció de propostes, segons els camps que hagin sorgit en la pluja d’idees

La Comissió Permanent sug-gereix:

Fer distints àmbits i nivells, po-sant sensibilitats i accents, tant a nivell individual, parroquial com di-ocesà. També s’ha parlat del laïcat, del clergat i de l’atri dels gentils.

Mn. Ramon Lladó comenta que la Comissió Permanent ha valorat moltíssim l’abundància i la riquesa de les aportacions i propostes que han sortit.

S’han de distingir tres nivells: personal, parroquial i diocesà. I tres grans àrees: preveres, laïcat i atri dels gentils (món, allunyats). Es tractaria de posar accents a coses que s’han dit als tres nivells tranversals.

- Preveres a nivell personal:

Mn. Jaume Seguí proposa que a part de fer trobades de preveres per esbarjo, fer-ne per pregar junts. També proposa estudiar plegats els grans documents del Concili.

Mn. Llorenç Alcina, que els pre-veres revisem què creim, com creim

i com vivim el que creim.Mn. Miquel Serra proposa llegir,

reflexionar i pregar els documents del llibre regalat en la Missa Cris-mal i també l’Ars celebrandi, de cara a l’eucaristia.

Mn. Lluc Riera, parla de recu-perar la confiança en la fe catòlica rellegint el Catecisme, la font que expressa la fe catòlica universal.

Mn. Francesc Munar proposa que cada prevere cultivi més l’art d’acollir.

- Preveres a nivell parroquial:

Mn. Jaume Seguí, el temps ordinari, de cara a les homilies do-minicals, centrar-se en arguments del Concili o del Catecisme, per posar-lo a l’abast dels feligresos, de forma senzilla. També proposa que hi hagi tríptics sobre la fe, sobre el que significa esser cristià, etc.

Mn. Felip Díez comenta que té pensat fer uns fulls, recollint la Paraula de Déu, reflexions sobre la Sagrada Escriptura, i sobre as-pectes de la fe catòlica, per després meditar-les amb els laics.

Mn. Llorenç Alcina proposa que la gent tingui al costat de la Bíblia, el Compendi del Catecisme.

Mn. Pau Oliver parla de cuidar bé els nostres temples, a nivell es-tètic, i les celebracions.

Mn. Antoni Vera, que els pre-veres ens plantegem com acompa-nyam i ens deixam acompanyar per la comunitat cristiana.

P. Ambròs Cots, CR, pensa fer una trobada amb la gent per co-

31

nèixer el Compendi, i el YouCat per als joves.

Mn. Marià Gastalver proposa cuidar el lloc de pregària.

Mn. Ramon Lladó, cuidar l’aco-llida als pares que vénen a dema-nar el baptisme pels seus fills. Ell proposa als pares que a partir del dia del baptisme, resin el parenos-tre davant l’infant cada vespre, o amb ell.

Mn. Pere Fons, li agradaria que es fes una escola d’adults a les parròquies.

- Preveres a nivell diocesà:

Mn. Pere Fiol proposa recupe-rar la setmana de setembre per treballar els grans documents del Concili. També potenciar la tanda d’exercicis. En els temps forts, preparar uns sermons al voltant d’aquests eixos, i oferir-los a tota la Diòcesi.

Mn. Ramon Lladó, parlant de l’anèmia de la fe, proposa prendre el pols a la fe i vivència de la nostra fe.

P. Ambròs Cots, CR, proposa una trobada de tots els creients, com a signe de presència en el món.

Mn. Llorenç Alcina, que els pre-veres reafirmem la nostra fe però ben units a la comunitat cristiana.

Mn. Miquel Serra, estudi docu-ments del Vaticà II.

Mn. Francesc Ramis Oliver pro-posa potenciar els grups d’amistat de revisió de vida per revisar la pròpia fe.

- Laics a nivell personal:

Mn. Pau Oliver, despertar voca-cions laïcals.

Mn. Llorenç Alcina, despertar el sentit de la vocació cristiana en el matrimoni, viscuda des de la fe.

Mn. Ramon Lladó, donar més difusió a l’ISUCIR.

Mn. Guillem Rosselló proposa cercar mediacions concretes perquè durant aquest any puguem prepa-rar gent adulta a les parròquies, però al final del curs, confirmar-los tots junts.

Mn. Francesc Munar proposa despertar als laics la missió de di-alogar amb els germans de tu a tu.

- Laics a nivell parroquial:

Mn. Antoni Amorós, recordant la cita bíblica de Joan, que diu “vine i ho veuràs”, proposa pensar en les celebracions com una trobada que pugui alimentar la fe dels qui cerquen més.

Mn. Miquel Serra proposa des-pertar la missió pròpia dels laics dins les escoles catòliques.

Mn. Pere Fons troba que primer hem de creure en els laics, ens hem de fiar d’ells.

- Laics a nivell diocesà:

Mn. Josep Adrover proposa que l’ISUCIR potenciï més la formació dels laics, però també a distància.

Mn. Teodor Suau respon que ja existeix la formació a distància, però voldria que es cregués més en el que tenim, i recorda la formació que ja existia.

32

Mn. Marià Gastalver, primer acció i llavors formació.

Mn. Pau Oliver proposa l’evan-gelització dels malalts, hospitals, escoles.

- Atri dels gentils a nivell per-sonal:

Mn. Lluc Riera, a nivell perso-nal, parroquial i diocesà, comenta que moltes esglésies podrien fer una edició de l’evangeli de Marc i fer-la arribar a altra gent allunyada.

Mn. Teodor Suau recorda que quan parlam d’atri dels gentils ens referim als qui s’acosten, però queda moltíssima més gent que no s’acosta per res. Proposa un ús evangelitzador del patrimoni. I de cara a la presència en la societat, li agradaria que la Diòcesi fes una re-flexió sobre la manera com oferim el nostre producte i dedicar persones a la reflexió sobre aquestes tasques: presència de l’Església dins la soci-etat de Mallorca actualment.

Mn. Pere Fons recorda que la gent diu que no creu en aquesta Església, per tant demana què s’hauria de fer perquè l’Església fos més creïble.

P. Bartomeu Pastor, TOR, re-corda que a Alemanya existeix una iniciativa per donar a conèixer tot el que existeix i ofereix l’Església i les diferents formes de creure. És la Fira de la fe, per saber novetats de llibres, experiències de fe, d’Es-glésia.

Mn. Llorenç Alcina, parlant dels gentils o agnòstics, afirma que s’ha

d’intentar connectar amb gent de bona voluntat que voldria el diàleg.

- Atri dels gentils a nivell di-ocesà:

Mn. Pau Oliver es planteja com arribar a la gent que ha quedat decebuda.

Mn. Ricard Ramos, a l’Edat Mit-jana els nous ordes tingueren èxit perquè predicaven amb valentia. Ell troba que avui s’hauria de fer una acció valenta de predicació personal i a les cases, missions, aprofitant moviments, etc.

Mn. Joan Parets, tenim el gran desafiament de gent que ha perdut la fe.

Mn. Antoni Vadell accentuaria la idea d’aprofitar l’àmbit dels gen-tils de gent que s’acosta a l’Església per demanar sagraments i formen part d’altres grups propers. Aco-llida.

Mn. Lluc Riera, hem d’intentar pensar com despertar la fe per ad-quirir l’estil del primer anunci en els llocs on ens trobam.

Informacions

Sr. Bisbe, en primer lloc, recor-da que demà fa nou anys de la mort de D. Teodor Úbeda, i proposa aca-bar la sessió d’avui amb una pre-gària i parenostre per ell; en segon lloc, dóna les gràcies a Mn. Antoni Vadell i a tots els assistents, per les grans aportacions i perquè ha faltat temps per profunditzar; fent memòria d’informacions tractades

33

en altres Consells Presbiterals, re-corda que el tema de Ramon Llull segueix endavant, no s’ha adormit res. S’havia de fer una Comissió Permanent per a tirar endavant els congressos, i s’ha nomenat com a Secretari General de la Comissió Permanent el P. Josep Amengual, MSSCC; per altra part, es volen donar passes perquè a Mallorca es facin altres actes; sobre el prevere Mn. Pere Barceló, informa que aquests dies s’està fent el judici. Fi-nalment, diu que fa molt poc s’han celebrat els 50 anys de Mallorca Missionera, i vol que consti en acta, agraint i reconeixent la tasca feta, que es fa i es farà en les missions per part de l’Església de Mallorca.

Mn. Antoni Amorós parla de l’IBI. Recorda que cap dels edificis eclesiàstics no ha de pagar l’IBI. També recorda que no és un privile-gi de l’Església Catòlica, ja que afa-voreix totes les altres religions. I des de l’any 2002 està ampliat a totes les entitats benèfiques. Respecte al Seminari Menor, els Bisbes de la Província Eclesiàstica de València han preparat un document sobre pastoral vocacional, en el qual aposten pels escolanets, presència prop dels infants de catequesi, etc., i demana que es potenciïn els es-colanets, i recomana que apuntem infants al Campament diocesà.

Mn. Teodor Suau, sobre la festa del Corpus, informa que enguany hi ha diverses novetats: s’ha obert

un blog en la pàgina web de la Seu sobre llocs on hi ha culte a l’euca-ristia; també recorda que la Seu organitza un conjunt d’activitats entorn a l’Eucaristia durant una setmana.

Mn. Marià Gastalver informa que les monges que estaven a la Ca-pelleta de Sóller deixen la Capelleta i tornen a Palma. Dia 26 de maig es farà una Eucaristia d’agraïment i comiat.

Mn. Eugeni Rodríguez, amb motiu de la Jornada Mundial de Co-municacions Socials, informa que enguany la Secretaria de Comuni-cació del Bisbat ha entrat a Facebo-ok, Twitter i Youtube. Han renovat la Web. El Full Dominical canvia un poc el format i es personalitza. Ell lamenta que es tudin fulls domini-cals i demana que revisem els que rebem a cada parròquia.

El Sr. Bisbe clou la sessió, pre-gant per D. Teodor Úbeda, bisbe difunt, i donant gràcies a Déu quan són les 13:30 h.

Josep Adrover Vallbona Canceller-Secretari

Acta llegida, rectificada i apro-vada en la sessió ordinària del Col·legi de Consultors, actuant com a permanent del Consell Presbiteral, de dia 4 de gener de 2013. Mons. Javier Salinas Viñals l’ha llegida i manada publicar.

34

ConSell paStoral dioCeSà

ACTA DE LA XIV SESSIÓ DEL CONSELL DIOCESÀ DE PASTORAL

El dissabte, dia 9 de juny de 2012, Mons. Jesús Murgui Soria-no, Bisbe de Mallorca, convoca en sessió ordinària els membres del Consell Diocesà de Pastoral, per les 10 h al Seminari Nou. Del total de setanta-set membres del Con-sell, n’hi assisteixen trenta-nou. Onze excusen la seva assistència. Modera la sessió la Sra. Cristina Sánchez. L’ordre del dia es troba a l’annex d’aquesta acta.

Començam la sessió resant l’Ho-ra Menor de Tèrcia. Tot seguit es llegeix l’acta anterior, s’hi fa alguna rectificació, i s’aprova.

Salutació del Sr. Bisbe

Don Jesús agraeix la presència dels assistents a la sessió i exposa que té molta il·lusió en l’Any de la Fe perquè pot ser un moment molt important per a la Diòcesi. Explica que en el darrer Consell Presbiteral es feren grans aportacions sobre l’Any de la Fe. Altres grups també hi han treballat, com els Arxiprestes, els Diaques Permanents, etc. De-mana implicació perquè sapiguem aprofitar la iniciativa del Sant Pare per tal que sigui una gràcia de Déu, un regal de l’Esperit Sant, per a la nostra Església diocesana. Però primer s’ha de tenir fe, perquè si no, no el sabrem viure amb la intensi-

tat que se’ns demana. Per donar a conèixer a Jesús primer ens hem de trobar amb ell, diu citant l’evangeli de sant Joan.

Seguidament Mn. Lluc Riera, membre de la Comissió Permanent del Consell Diocesà de Pastoral, introdueix la tasca d’aquest matí. S’han de tractar els dos grans te-mes: l’Any de la Fe i l’últim any del Pla de Pastoral vigent. L’objectiu és aconseguir parròquies i comu-nitats més vives, i per tant més missioneres. Demana que siguem capaços de plantejar propostes ope-ratives per a l’Any de la Fe, objectiu d’aquesta primera part. I la segona part es dedicarà a ultimar el treball que ens marca el Pla de Pastoral.

Debat obert i propostes opera-tives sobre la següent pregunta: “A partir del document de la Congregació de la Doctrina de la Fe, quines propostes faries per a l’Any de la Fe, tant a nivell dio-cesà com a nivell parroquial?”

A nivell diocesà:Sra. Catalina Montserrat li ha

agradat el document enviat tot i que és uniforme. Afavoreix la unitat a tots els nivells.

Sr. Manuel Sirer apunta que pel seu treball amb prematrimonials li

35

sembla que és un moment propici per a tornar a evangelitzar, per transmetre la fe als nuvis. També troba que per a molta de gent d’avui no es valora què va significar el Concili Vaticà II. I també voldria que es fes arribar la reflexió als moviments, perquè poden aportar molt per a l’evangelització.

Sra. Maria Teresa González, li agradaria que les delegacions diocesanes anassin més unides. Demanaria que la Delegació de Joventut i el Secretariat Diocesà de Pastoral Universitària treballassin conjuntament amb la Delegació de Pastoral de la Salut.

Mn. Rafel Verger proposa apro-fitar més la pregària a la Seu i que es pugui professar el Credo visitant la Seu. Voldria que es fes servir més el Catecisme que ja tenim. Des dels diaques van reflexionar sobre com aprofundir en la nostra fe, més personalitzada, però des de la lectura bíblica.

Sra. Maria Auxiliadora Domenge troba que les propostes concretes haurien de passar per posar en pràctica el material rebut. I el més important, il·lusionar-nos.

Mn. Joan Darder proposa que l’Any de la Fe sigui una gran oportunitat de veure la necessitat i urgència d’estar units en la fe, però no uniformats. Respecte al Catecumenat d’Adults, troba que és impropi que, atesa la diversitat d’immigrants que té Mallorca, els facem passar a tots pel mateix sedàs. Unitat i uniformitat, rigor i flexibilitat, s’han de conjugar. Com

a segona proposta, demana si es tindran en compte les disposicions del darrer Sínode Diocesà, que va dur molta feina, i que va esser aprovat per la Santa Seu.

Sor Margalida Moyà, GC, troba que les propostes diocesanes del document de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (CDF) són bones, però n’hi ha 7 de les 10 que són massa pensades pels que ja són creients. Ella prioritzaria les tres que parlen d’anar als allunyats. Voldria donar més importància a les propostes que vagin des del Concili Vaticà II fins al futur, per-què ja han passat 50 anys i el món ha canviat molt.

P. Bernadí Seguí, SJ, a partir dels documents que estudiam, troba que se’n desprèn un crit d’emergència, i que s’hauria de concretar moltíssim. Ell proposa o bé agafar un evangeli o el tema de l’Església, i donar-li una estructura catequètica. I la segona proposta, connectar-ho a un tipus d’Església que visqui la fe en clau samaritana. I per la gent que espiritualment demana més, proposaria un tipus d’exercicis a la vida ordinària.

Mn. Francesc Munar demana una iniciativa senzilla, però signi-ficativa, d’intercanvi fe-cultura a Mallorca, perquè ens agradaria una presència més positiva de l’Església en els mitjans de comunicació. Com a segona proposta, desitjaria en-carregar a la Delegació Diocesana de Pastoral Catequètica i Litúrgica que els catequistes puguin conèixer millor el Catecisme de l’Església

36

Catòlica, almenys el Compendi, el YouCat, i es trobin amb la unitat del Catecisme. La tercera proposta, que a partir de les quatre grans constitucions del Vaticà II, el Po-ble de Déu, els preveres en la seva formació, els agents de pastoral, es retrobin amb les grans consti-tucions per descobrir la manera en què ens interpel·la, i proposa que s’ofereixi al CETEM, Delegacions perquè ho preparin.

Sr. Bartomeu Femenia troba que falta el punt del nostre testi-moni, la nostra vivència individual s’ha de transmetre. Proposa un es-pai en el Full Dominical on creients compromesos exposin el testimoni de la seva fe.

Mn. Miquel Serra diu que fa fal-ta un diagnòstic clar de la situació que tenim perquè la gent pateix molt i nosaltres tenim la solució, la salvació. I també demana que siguem molt humils, perquè la fe és un do de Déu, no és una acció nostra. Necessitam profetes, signes clars des de l’Església, que expres-sin la humilitat de saber que no som nosaltres els que donam la fe.

Sra. Catalina Mir pensa que faríem un favor a les parròquies si a principi de curs es tinguessin una sèrie de catequesis sobre la fe que Jesús admira de personatges bíblics. I que servissin per a la catequesi, els agents de pastoral.

Sra. Maria Auxiliadora Domenge demana per què no es fa més difu-sió perquè se sàpiga que som de Jesús. Proposa que es fes un signe visible, com per exemple portar una

polsera amb el nom de Jesús que expressi la fe que tenim en comú.

A nivell parroquial:Mn. Rafel Verger proposa que la

catequesi d’adults s’aprofiti més en les parròquies. Voldria que es fes un tríptic perquè cada parròquia tengui elements més propers.

Sra. Maria Auxiliadora Domenge proposa que a les misses diàries de cada parròquia hi hagi una oració concreta, diària, demanant per l’Any de la Fe.

Sra. Margalida Martorell diu que hem de ser missioners per desvet-llar la fe en els altres. Potenciar moments importants dins la vida de les persones, p. ex., la mort, el funeral. També la participació en l’eucaristia.

Sor Maria Barceló, GC, aporta que l’Església hauria de fer un gest profètic perquè cada cristià podria fer més per la gent que avui ho passa tan malament. Que ajudi a mostrar que som solidaris davant el germà que pateix tant.

Sra. Maria del Carmen Fer-nández, IDENTE, diu que la fe es converteix en una cosa personal. Proposa que s’impulsi la manifesta-ció pública de la fe. També demana que hi hagi ponts per fomentar la unitat. I també s’hauria de fomen-tar la cultura.

Mn. Antoni Vera troba que s’ha d’aprofitar l’Any de la Fe per llevar-nos els complexos de damunt. S’ha de parlar de la fe en Jesús a l’Atri dels Gentils, als allunyats. I dema-na signes interiors, com a Església,

37

i a nivell exterior, sense complexos.Mn. Rafel Verger es pregunta

per què la gent no té ganes d’acos-tar-se a la fe. Demana que hi hagi més pregària i més testimoni. S’han de cuidar molt les persones que te-nim devora nosaltres. Que siguem la sal. Proposa que el Credo sigui cantat tots els diumenges en les misses.

Mn. Francesc Ramis proposa fer una radiografia sobre la fe que tenim, a nivell de parròquies, de preveres, i de col·legis d’Església. També suggereix reflexionar el Concili Vaticà II, però també seria bo que la Diòcesi oferís caminadors per poder aplicar-lo més.

Mn. Lluc Riera respon que a partir del segle VI va desaparèixer el Catecumenat d’Adults. Ell propo-saria que cada parròquia començàs a fer una catequesi d’adults set-manal, seguint el mateix temari, perquè els cristians poguessin redescobrir la confiança en la fe catòlica.

Sr. Bartomeu Femenia comenta que en la catequesi de família de la parròquia s’aprofita fent catecume-nat d’adults.

Sr. Manuel Sirer diu que tenim el millor producte, però no el sabem donar a conèixer. Com podem arri-bar a la gent que pensa malament de nosaltres, es demana. Hi ha una gran quantitat de gent que no coneix res positiu de l’Església, sinó només el negatiu.

Mn. Joan Darder diu que l’Es-glésia Romana permet flexibilitat en la litúrgia. A vegades la ignorància

ens fa durs amb els altres. La nor-mativa de l’Església té major flexi-bilitat que la majoria de nosaltres.

Sr. Rafel Pericàs comenta que el Concili Vaticà II no ha assolit totes les fites que pretenia. És un moment molt bo aquest any perquè la gent actual ha perdut la fe, no sols en l’Església, sinó en tot. Ara és un moment ideal per a donar esperança.

Sor Margalida Moyà, GC, troba que les propostes haurien de ser molt diversificades. Els mitjans haurien de ser diversos.

Debat obert a partir de la pre-gunta: “Tenint en compte l’Any de la Fe, quines accions del Pla de Pastoral vigent creis que hem d’ultimar i aprofundir?”

Sra. Maria Auxiliadora Domenge recorda que la Pastoral de la Salut té la possibilitat d’acompanyar en el dol i de servir per a l’evangelització.

Sr. Bernat Forteza, comentant la quarta prioritat del Pla de Pastoral sobre la Caritat, proposa que l’Any de la Fe sigui solidari, compartit amb les persones que en tenen més necessitat.

Sra. Catalina Montserrat remar-caria la Catequesi de la família.

Mn. Rafel Verger demana si es podria fer una missió popular, o de barri. Si es podria donar informació i material sobre això. També propo-sa que la Diòcesi doni pistes per a la lectio divina.

Mn. Joan Darder demana l’har-monització de totes les accions que

38

hi pugui haver. Li agradaria que tots els grups organitzats i els no organitzats véssim que dins l’Esglé-sia estam cridats a ser complemen-taris, i moderats pel Papa i el Bisbe.

Mn. Pere Fiol comenta que si volem ajuntar la catequesi i la solidaritat, es podria fonamentar més sobre la Doctrina Social de l’Església.

Sor Margalida Moyà, GC, diu que hi ha molts cristians espon-tanis. I s’hauria de pensar quina formació i propostes els arriben.

Mn. Miquel Serra afegeix que hem de reconèixer el Bisbe com a Cap de la comunitat local. S’ha de fomentar la identitat de cadascun. El que manca és prendre seriosa-ment el que duim entre mans.

Sra. Margalida Martorell diu que els laics tenen ben assumit que el cap de l’Església de Mallorca és el Bisbe. Però a vegades als laics els costa veure el testimoni de segons quins capellans i monges.

Mn. Antoni Vera parla que seria bo cuidar els cuidadors. Els grups d’acció social de les parròquies duen uns quatre anys d’un esgota-ment psicologicoafectiu terrible. Se-ria bo cuidar, acompanyar i formar els voluntaris de les parròquies que fan aquest gran esforç setmanal d’atendre la gent.

Sra. Maria Auxiliadora Do-menge fa una crida als preveres, especialment als rectors i vicaris, per cuidar-los, però també a ser més tendres, a preparar millor la litúrgia, a fer-se més presents en les esglésies, però troba que hi ha

massa gent desil·lusionada. Estar més presents en les parròquies perquè els puguin trobar.

Sra. Maria Teresa González diu que en els pobles ha trobat voluntaris que visiten els malalts, però a Palma no. Necessiten la col·laboració dels preveres perquè ajudin a trobar voluntaris.

Mn. Joan Darder afegeix que el testimoni seria més viu i saludable si aconseguíssim que quan parlam d’Església estiguem més identifi-cats els clergues, religiosos/es i laics. Tots som Església.

Mn. Rafel Verger creu que s’hau-ria de donar més importància i responsabilitats als laics.

Sr. Joan Francesc Planas co-menta que els grups d’acció social haurien de donar més pautes i reflexió sobre com estructurar la societat. Transmetre la Doctrina Social de l’Església. I també re-clama que l’Església hauria de ser més denunciadora de les situacions dramàtiques que es produeixen.

Sra. Maria Teresa González de-mana que no es posin tan prop les activitats diocesanes organitzades per Delegacions.

Sr. Bartomeu Femenia proposa que el Bisbat emeti qualque comu-nicat sobre el tancament d’hos-pitals. Respecte al punt 1 del Pla de Pastoral, la seva parròquia vol oferir la seva metodologia per donar una passa més endavant sobre la catequesi.

Mn. Rafel Umbert comenta que la Catequesi en família i la de postcomunió van quallant. També

39

voldria aprofitar els Cursets Pre-matrimonials. Tenir-ho en compte com un desafiament pastoral per l’Any de la Fe.

Mn. Francesc Ramis Oliver la-menta que quan el capellà necessi-ta que l’animin no sempre troba on. A més del Bisbe, i altres germans preveres, necessitam el seglar de prop que ajudi i acompanyi.

Informacions

Mn. Antoni Amorós, sobre la pastoral vocacional. Hi ha un campament diocesà, amb molts de monitors i potencial humà, però estan a punt de suspendre’l per falta d’assistència. Demana que cada parròquia o professors de religió n’enviïn almenys un, de 7 a 13 anys, nins i nines.

Mn. Antoni Vera recorda que diumenge és el dia de Corpus Ch-risti, dia de la Caritat, i demana que totes les comunitats també sensibi-litzin sobre les necessitats socials.

Sr. Bisbe, primer de tot, agraeix tot el que s’ha dit, perquè hi ha ha-gut moltes aportacions i variades. Troba que el curs que s’està acabant ha estat molt bo, amb dues grans celebracions: el final dels 50 anys de Càritas i de Mallorca Missionera. Hi ha hagut una ordenació de diaca permanent, cinc diaques, una or-

denació de prevere d’un franciscà, cinc persones parteixen a missions (dos preveres i tres laics, un d’ells seminarista), la consagració d’una verge. També hi ha seminaristes i candidats al ministeri del diaconat permanent. Comenta que s’ha no-menat un responsable de l’etapa prediaconal, diaconal i primers anys de ministeri presbiteral. Les delegacions també van elaborant itineraris que van quallant. Per ell ha estat un any molt marcat per la qüestió missionera i per Càritas. A més, les institucions públiques de-uen cinc milions d’euros al Bisbat de Mallorca, que fa que la missió de l’Església arrossegui un deute important. La fe s’ha de viure en clau samaritana.

El Sr. Bisbe clou la sessió do-nant gràcies a Déu quan són les 13:20 h.

Josep Adrover Vallbona Canceller-Secretari

Acta llegida, rectificada i apro-vada en la sessió ordinària del Col·legi de Consultors, actuant com a permanent del Consell Diocesà de Pastoral, de dia 4 de gener de 2013. Mons. Javier Sa-linas Viñals, l’ha llegida i manada publicar.

40

doCumentS de la Santa SeuDISCURSO DEL SANTO PADRE BENEDICTO XVI

AL CUERPO DIPLOMÁTICO ACREDITADO ANTE LA SANTA SEDE

Sala Regia - Lunes 7 de enero de 2013

Excelencias, Señoras y Señores:

Como a l in i c i o de cada nuevo año, me alegra recibiros, distinguidos miembros del Cuerpo diplomático acreditado ante la Santa Sede, para expresaros mi saludo y mis deseos personales, que extiendo complacido a las amadas naciones que representáis, a las que aseguro mi recuerdo y oración constante. Agradezco particularmente a vuestro Decano, el Embajador Alejandro Valladares Lanza, y al Vicedecano, Embajador Jean-Claude Michel, sus deferentes palabras en nombre de todos. Deseo saludar de modo especial a los que participan por primera vez en este encuentro. Su presencia es un apreciado signo revelador de las relaciones fructíferas que la Iglesia católica mantiene con las autoridades civiles del mundo entero. Se trata de un diálogo que tiene como interés el bien integral, espiritual y material de todo hombre, y que busca promover por todas partes su dignidad trascendente. Como recordé en mi alocución del último consistorio ordinario público para la creación de nuevos cardenales,

«ya desde sus comienzos, la Iglesia está orientada kat’holon, abraza a todo el universo» y con él a todo pueblo, cultura y tradición. Esta «orientación» no supone una ingerencia en la vida de las distintas sociedades, sino que sirve para iluminar la conciencia recta de sus ciudadanos y para invitarlos a trabajar por el bien de cada persona y el progreso del género humano. Con este motivo, y para favorecer una colaboración fructífera entre la Iglesia y el Estado al servicio del bien común, el año pasado se firmaron acuerdos bilaterales entre la Santa Sede y Burundi, así como con Guinea Ecuatorial, mientras que el de Montenegro fue ratificado. En ese mismo espíritu, la Santa Sede toma parte en los trabajos de las distintas organizaciones e instituciones internacionales. En este sentido, me complace que, en el pasado mes de diciembre, se aceptara su petición de convertirse en observador extrarregional en el Sistema de Integración de América central, en virtud también de la aportación que la Iglesia católica ofrece en muchos sectores de las sociedades de esa Región. Las visitas de diversos Jefes de Estado y

41

de gobierno que he recibido durante el año transcurrido, así como los inolvidables viajes apostólicos efectuados a México, Cuba y Líbano, han sido una ocasión privilegiada para fortalecer el compromiso cívico de los cristianos en esos países, así como para promover la dignidad de la persona humana y los fundamentos de la paz.

En este lugar, me complace asimismo mencionar el valioso trabajo desempeñado por los Representantes pontificios, en diálogo constante con vuestros gobiernos. Deseo recordar en particular la estima de la que era objeto Monseñor Ambrose Madtha, Nuncio apostólico en Costa de Marfil, que hace un mes pereció trágicamente en un accidente de tráfico, junto con el conductor que lo acompañaba.

Señoras y Señores embajadores.

El evangelio de Lucas nos narra que los pastores, en la noche de Navidad, escucharon los coros angélicos que glorificaban a Dios e invocaban la paz sobre la humanidad. El evangelista subraya así la estrecha relación entre Dios y el deseo ardiente del hombre de cualquier época de conocer la verdad, de practicar la justicia y vivir en paz (cf. Beato Juan XXIII, Pacem in terris: AAS 55 [1963], 257). A veces hoy se nos hace creer que la verdad, la justicia y la paz son una utopía

y que se excluyen mutuamente. Parece imposible conocer la verdad y los esfuerzos por afirmarla parece que desembocan con frecuencia en la violencia. Por otra parte, y de acuerdo con una concepción muy difundida, el empeño por la paz consistiría en una búsqueda de compromisos que garanticen la convivencia entre los pueblos o entre los ciudadanos dentro de una nación. Desde el punto de vista cristiano, por el contrario, existe un vínculo íntimo entre la glorificación de Dios y la paz de los hombres sobre la tierra, de modo que la paz no es fruto de un simple esfuerzo humano sino que participa del mismo amor de Dios. Y es precisamente este olvido de Dios, en lugar de su glorificación, lo que engendra la violencia. En efecto, ¿cómo se puede llevar a cabo un diálogo auténtico cuando ya no hay una referencia a una verdad objetiva y trascendente? En este caso, ¿cómo se puede impedir el que la violencia, explícita u oculta, no se convierta en la norma última de las relaciones humanas? En realidad, sin una apertura a la trascendencia, el hombre cae fácilmente presa del relativismo, resultándole difícil actuar de acuerdo con la justicia y trabajar por la paz.

A estas manifestaciones del olvido de Dios se pueden añadir las que son debidas a la ignorancia de su verdadero rostro, que es la causa del fanatismo pernicioso de matriz

42

religiosa, y que también en 2012 ha provocado víctimas en algunos países aquí representados. Como ya he afirmado, se trata de una falsificación de la religión misma, ya que ésta por el contrario busca reconciliar al hombre con Dios, iluminar y purificar las conciencias y dejar claro que todo hombre es imagen del Creador.

Así pues, si la glorificación de Dios y la paz en la tierra están estrechamente relacionadas entre ellas, es evidente que la paz es, al mismo tiempo, don de Dios y tarea del hombre, puesto que exige su respuesta libre y consciente. Por esta razón he querido titular el Mensaje anual para la Jornada Mundial de la Paz: Bienaventurados los que trabajan por la paz. Compete ante todo a las autoridades civiles y políticas la grave responsabilidad de trabajar por la paz. Ellas son las primeras que tienen la obligación de resolver los numerosos conflictos que siguen ensangrentando a la humanidad, empezando por esta Región privilegiada en el designio de Dios que es Oriente Medio. Pienso ante todo en Siria, desgarrada por incesantes masacres y teatro de espantosos sufrimientos entre la población civil. Renuevo mi llamamiento para que se depongan las armas y prevalezca cuanto antes un diálogo constructivo que ponga fin a un conflicto que, de continuar, no conocerá vencedores sino sólo vencidos, dejando atrás sólo ruinas. Permitidme, Señoras

y Señores Embajadores, que os pida que sigáis sensibilizando a vuestras Autoridades, para que se faciliten urgentemente las ayudas indispensables para afrontar la grave situación humanitaria. Miro además con especial atención a T ierra Santa. Después del reconocimiento de Palestina como Estado Observador no Miembro de las Naciones Unidas, renuevo el deseo de que israelíes y palestinos, con el apoyo de la Comunidad internacional, se comprometan en una convivencia pacífica dentro del marco de dos estados soberanos, en el que se preserven y garanticen el respeto de la justicia y las aspiraciones legítimas de los dos pueblos. Jerusalén, que seas lo que tu nombre significa. Ciudad de la paz y no de la división; profecía del Reino de Dios y no mensaje de inestabilidad y oposición.

Dirigiendo mi atención a la querida población iraquí, deseo que pueda recorrer el camino de la reconciliación, para llegar a la estabilidad deseada.

En L íbano , donde en e l pasado mes de septiembre he encontrado sus diversas realidades constitutivas, que todos cultiven la pluralidad de tradiciones religiosas como una verdadera riqueza para el país, así como para toda la región, y que los cristianos den un testimonio eficaz para la construcción de un futuro de paz con todos los hombres de buena voluntad.

43

La colaboración de todos los miembros de la sociedad es también prioritaria en África del Norte y, a cada uno de ellos se le ha de garantizar la plena ciudadanía, la libertad de profesar públicamente su religión y la posibilidad de contribuir al bien común. Aseguro mi cercaría y oración a todos los egipcios, en este período en que se implementan nuevas instituciones.

Dirigiendo la mirada a África subsahariana, aliento los esfuerzos para construir la paz, sobre todo allí donde permanece abierta la plaga de la guerra, con graves consecuencias humanitarias. Pienso particularmente en la región del Cuerno de África, como también en la del este de la República Democrática del Congo, donde las violencias se han reavivado, obligando a numerosas personas a abandonar sus casas, sus familias y sus ambientes. Al mismo tiempo, no puedo dejar de mencionar otras amenazas que se perfilan en el horizonte. A intervalos regulares, Nigeria es el teatro de atentados terroristas que provocan víctimas, sobre todo entre los fieles cristianos reunidos en oración, como si el odio quisiera transformar los templos de oración y de paz en centros de miedo y división. He sentido una gran tristeza al saber que, precisamente en los días en que celebrábamos la Navidad, unos cristianos fueron asesinados de modo bárbaro. Malí está también desgarrada por la violencia y

marcada por una profunda crisis institucional y social, que exige una atención eficaz por parte de la Comunidad internacional. Espero que las negociaciones anunciadas para los próximos días en la República Centroafricana devuelvan la estabilidad y eviten que la población reviva los horrores de la guerra civil.

La construcción de la paz pasa siempre por la protección del hombre y de sus derechos fundamentales. Esta tarea, incluso cuando se lleva a cabo con diversa modalidad e intensidad, interpela a todos los países y debe estar constantemente inspirada por la dignidad trascendente de la persona humana y por los principios inscritos en su naturaleza. Entre estos figura en primer lugar el respeto de la vida humana, en todas sus fases. A este propósito, me alegra que una Resolución de la Asamblea parlamentaria del Consejo de Europa, en enero del año pasado, haya solicitado la prohibición de la eutanasia, entendida como la muerte voluntaria, por acción o por omisión, de un ser humano en estado de dependencia. Al mismo tiempo, compruebo con tristeza cómo en diversos países de tradición cristiana se pretenden introducir o ampliar legislaciones que despenalizan o liberalizan el aborto. El aborto directo, es decir, querido como fin o como medio, es gravemente contrario a la ley moral. Cuando afirma esto, la Iglesia

44

no deja de tener comprensión y benevolencia, también hacia la madre. Se trata, más bien, de velar para que la ley no llegue a alterar injustamente el equilibrio entre el derecho a la vida de la madre y el del niño no nacido, que pertenece a ambos por igual. En este ámbito, es una fuente de preocupación el reciente fallo de la Corte interamericana de derechos del hombre, relativo a la fecundación in vitro, que redefine arbitrariamente el momento de la concepción y debilita la defensa de la vida prenatal.

Sobre todo en Occidente, se encuentran lamentablemente muchos equívocos sobre e l significado de los derechos del hombre y los deberes que le están unidos. Los derechos se confunden con frecuencia con manifestaciones exacerbadas de autonomía de la persona, que se convierte en autorreferencial, ya no está abierta al encuentro con Dios y con los demás y se repliega sobre ella misma buscando únicamente satisfacer sus propias necesidades. Por el contrario, la defensa auténtica de los derechos ha de contemplar al hombre en su integridad personal y comunitaria.

Siguiendo nuestra reflexión, vale la pena subrayar que la educación es otra vía privilegiada para la construcción de la paz. Nos lo enseña, entre otras cosas, la crisis económica y financiera actual. Ésta se ha desarrollado

porque se ha absolutizado con demasiada frecuencia el beneficio, en perjuicio del trabajo, y porque se ha aventurado de modo desenfrenado por el camino de la economía financiera en vez de la economía real. Conviene encontrar de nuevo el sentido del trabajo y de un beneficio que sea proporcionado. A este respecto, sería bueno educar para resistir la tentación del interés particular y a corto plazo, para orientarse más bien hacia el bien común. Por otra parte, es urgente la formación de líderes que guíen en el futuro las instituciones públicas nacionales e internacionales (cf. Mensaje para la XLVI Jornada Mundial de la Paz, 8 diciembre 2012, n. 6). La Unión Europea necesita también de Representantes clarividentes y cualificados que tomen las difíciles decisiones que se necesitan para enderezar su economía y poner las bases sólidas de su desarrollo. Algunos países posiblemente irían más rápido solos, pero todos, juntos, irán ciertamente más lejos. Si el índice diferencial entre los tipos financieros constituye una preocupación, las crecientes diferencias entre un pequeño número, cada vez más rico, y un gran número, irremediablemente más pobre, debería despertar preocupación. Se trata, en una palabra, de no resignarse al «Spread de bienestar social», mientras se combate el financiero. Invertir en la educación en los países en vías de desarrollo de África,

45

Asía y América Latina, significa ayudarles a vencer la pobreza y las enfermedades, así como a establecer sistemas de derechos equitativos y respetuosos de la dignidad humana. Es cierto que, para establecer la justicia, no basta con buenos modelos económicos, aunque sean necesarios. La justicia solamente se realiza si hay personas justas. Construir la paz significa, por consiguiente, educar a los individuos a combatir la corrupción, la criminalidad, la producción y el tráfico de drogas, así como a evitar divisiones y tensiones, que amenazan con debilitar la sociedad, obstaculizando el desarrollo y la convivencia pacífica.

Continuando nuestra conver-sación, quisiera añadir que la paz social está amenazada también por ciertos atentados contra la libertad religiosa: en ocasiones se trata de la marginación de la religión en la vida social; en otros casos, de intolerancia o incluso de v io lencia contra personas, símbolos de identidad e instituciones religiosas. Se llega también al extremo de impedir a los creyentes, especialmente a los cristianos, contribuir al bien común a través de sus instituciones educativas y asistenciales. Para salvaguardar efectivamente el ejercicio de la libertad religiosa es esencial además respetar el derecho a la objeción de conciencia. Esta «frontera» de la libertad toca principios de gran importancia, de

carácter ético y religioso, enraizados en la dignidad misma de la persona humana. Son como «los muros de carga» de toda sociedad que desea ser verdaderamente libre y democrática. Por consiguiente, prohibir, en nombre de la libertad y el pluralismo, la objeción de conciencia individual e institucional, abriría por el contrario las puertas a la intolerancia y a la nivelación forzada.

Por otra parte, en un mundo de fronteras cada vez más abiertas, construir la paz a través del diálogo no es una opción sino una necesidad. En esta perspectiva, la Declaración conjunta entre el Presidente de la Conferencia episcopal polaca y el Patriarca de Moscú, firmada en el pasado mes de agosto, es un signo fuerte ofrecido por los creyentes para favorecer las relaciones entre el Pueblo ruso y el polaco. Deseo igualmente mencionar el acuerdo de paz concluido recientemente en Filipinas y subrayar la importancia del diálogo entre las religiones para una convivencia pacífica en la región de Mindanao.

Excelencias, Señoras y Señores.

Al final de la Encíclica Pacem in terris, cuyo cincuentenario se celebra este año, mi Predecesor, el beato Juan XXIII, recordó que la paz será solamente «palabra vacía», si no está vivificada e integrada por la caridad (AAS 55 [1963], 303).

46

Así, éste es el corazón de la acción diplomática de la Santa Sede y, ante todo, de la solicitud del Sucesor de Pedro y de toda la Iglesia católica. La caridad no sustituye a la justicia negada, ni por otra parte, la justicia suple a la caridad rechazada. La Iglesia vive cotidianamente la caridad en sus obras de asistencia, como los hospitales y dispensarios, en sus obras educativas, como los orfanatos, escuelas, colegios, universidades, así como a través de la asistencia a las poblaciones en dificultad, especialmente durante y después de los conflictos. En nombre de la caridad, la Iglesia quiere también estar cerca de todos los que sufren a causa de las catástrofes naturales. Pienso en las víctimas de las inundaciones en el sur de Asia y del huracán que se abatió sobre la costa oriental de los Estados Unidos de América. Pienso también a los que han sufrido un fuerte temblor de tierra, que devastó algunas regiones de Italia septentrional. Como sabéis, he querido acercarme personalmente a estos lugares, donde he constatado el deseo ardiente con el que se quiere

reconstruir lo que se ha destruido. Deseo que, en este momento de su historia, este espíritu de tenacidad y de compromiso compartido anime a toda la amada nación italiana. Al concluir nuestro encuentro, deseo recordar que el siervo de Dios, Papa Pablo VI, al final del Concilio Vaticano II, que comenzó hace cincuenta años, dirigió algunos mensajes que son todavía actuales, uno de los cuales destinado a todos los gobernantes. Les exhortaba en estos términos: «A vosotros corresponde ser sobre la tierra los promotores del orden y de la paz entre los hombres. Pero no lo olvidéis: es Dios (…) el gran artesano del orden y la paz sobre la tierra» (Mensaje a los gobernantes, 8 diciembre 1965, n. 3). Hoy, hago mías estas consideraciones al formularos, Señoras y Señores Embajadores y Miembros distinguidos del Cuerpo Diplomático, a vuestros familiares y colaboradores, mis más fervientes votos para el año nuevo. Gracias.

© Copyright 2013 - Libreria Editrice Vaticana

47

CARTA APOSTÓLICA EN FORMA DE MOTU PROP