1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. HIVERN DEL 2012-2013 Data del document: 26 de març de 2013 L’hivern del 2012-2013 ha estat termomètricament normal a pràcticament tot Catalunya. Només a l’àrea del Pirineu occidental es pot qualificar de fred i, contràriament, en zones elevades de la Catalunya Central i Prepirineu i bona part de les comarques tarragonines ha estat càlid. Quant a la pluviometria, l’hivern ha estat sec a gairebé tot el Principat, llevat del sector nord-oriental on ha estat molt sec, mentre que al Pirineu occidental, especialment en zones d’alta muntanya, ha estat plujós o fins i tot molt plujós. Cal destacar les importants acumulacions de neu al Pirineu occidental, essent les més importants dels darrers 15 anys. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament l’hivern del 2012-2013 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern d’acord amb les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra,2 dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten al començament del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (el Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3 (el Baix Empordà), únic indret de Catalunya on s’han fet aquests tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des del 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des del 1973). Aquests mesuraments es fan a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’hivern del 2012-2013 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern, segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a l’hivern a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es/

2 http://www.fabra.cat

3 http://www.meteoestartit.cat/

2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 °C sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 °C i +0,5 °C entre +0,5 °C i -0,5 °C entre -0,5 °C i -3 °C ≤ -3 °C

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. En termes climatològics, s’entén que l’hivern comprèn els mesos desembre, gener i febrer; la primavera, els mesos de març, abril i maig; l’estiu, els mesos de juny, juliol i agost i la tardor, els mesos de setembre, octubre i novembre. En el cas de l’hivern, el desembre pertany a l’any anterior. L’SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en l’obtenció de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents. 4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de l’hivern del 2012-2013 a tot Catalunya 1.1 Temperatura L’hivern del 2012-2013 ha estat, a grans trets, normal o càlid gairebé a tot Catalunya. Les àrees on l’estació ha estat càlida s’han concentrat a la Catalunya central i Prepirineu, especialment en zones elevades, i a gran part de les comarques tarragonines. Només ha resultat fred al Pirineu occidental i a la part septentrional de la comarca del Ripollès. Els mesos de desembre i gener han estat els que han ponderat més en el balanç tèrmic de l’estació ja que foren predominantment càlids arreu del territori, fins al punt que en algunes zones es van produir episodis en què les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van enregistrar rècords de temperatura màxima i/o mínima més elevada en un mes de desembre o gener. Contràriament, el mes de febrer resultà fred, suavitzant així el balanç final de l’hivern. El comportament tèrmic dels dos primers mesos de l’estació s’explica per la persistència de situacions anticiclòniques que afavoriren la pujada de la temperatura, sobretot en zones elevades fruit de la inversió tèrmica. En canvi, els fluxos freds provinents d’altes latituds o molt freds provinents de l’interior del continent europeu foren les situacions sinòptiques que predominaren durant el febrer. Gairebé dos terços de les estacions de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), han enregistrat valors de temperatura mitjana estacional per sobre de la mitjana climàtica. La taula següent recull les estacions en què les anomalies positives han estat més remarcables:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Mas de Barberans - Abocador el Montsià +1,6 Ulldecona - els Valentins el Montsià +1,6 Barcelona - el Raval el Barcelonès +1,5 Muntanyola Osona +1,5 Santuari de Queralt el Berguedà +1,3 Font-rubí l’Alt Penedès +1,3 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà +1,3 Tàrrega l’Urgell +1,3 Castellnou de Bages el Bages +1,2

Taula 1: Anomalies positives més altes corresponents a l’hivern del 2012-2013

4

A continuació es mostren els valors de les anomalies negatives més importants enregistrades a les estacions de la XEMA, de -0,7 ºC o inferiors. S’observa que totes menys Artés pertanyen a la zona dels Pirineus:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (°C) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -1,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -1,0 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -0,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -0,8 Núria (1.971 m) el Ripollès -0,7 Vielha e Mijaran la Val d'Aran -0,7 Sant Pau de Segúries el Ripollès -0,7 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès -0,7 Artés el Bages -0,7

Taula 2: Anomalies negatives més baixes corresponents a l’hivern del 2012-2013 Episodis més destacats A continuació s’esmenten els episodis més importants que han tingut lloc durant l’hivern del 2012-2013. • Entre els dies 23 i 25 de desembre la situació anticiclònica va provocar que la temperatura fos molt

alta a les parts més elevades del país, de tal manera que 20 de les 128 EMA gestionades per l’SMC amb més de 10 anys de dades van assolir la temperatura màxima més alta de la sèrie en un mes de desembre, mentre que en 9 es va enregistrar la temperatura mínima diària més alta de la sèrie en un mes de desembre. La inversió tèrmica va ser molt marcada, de manera que a les zones més baixes de l’interior de Catalunya i a punts del litoral la temperatura no va poder pujar tant per la presència de boira. Destaquen els 20,2 ºC de temperatura màxima a Prades (el Baix Camp) o els 21,6 ºC a Santa Coloma de Queralt (la Conca de Barberà), ambdues esdevingudes el dia 24.

• La presència d’una potent àrea d’altes pressions que abraçava gran part de l’Europa occidental, amb pressions que van arribar assolir entre els 1.037 i els 1.039 hPa sobre el Principat, va generar un episodi d’altes temperatures que va afectar Catalunya entre els dies 4 i 8 de gener i, molt especialment, el dia de la vigília de Reis, quan la temperatura màxima va ser rècord en un mes de gener a la majoria de les EMA gestionades per l’SMC ubicades a l’Empordà (excepte Portbou i Castell d’Aro), en molts casos superant en més de 2 ºC l’anterior rècord (registrat fonamentalment durant el gener de 2007), fins i tot en aquelles sèries que tenen més de 20 anys de dades. Aquest fet va ser conseqüència de la combinació de la massa d’aire molt càlid que acompanyava l’anticicló i la tramuntana reescalfada que bufava en aquestes zones. Així, es va assolir una temperatura màxima de 25,6 ºC a la Bisbal de l’Empordà, 24,6 ºC a Roses i Sant Pere Pescador i 24,4 ºC a Cabanes. A banda de l’Empordà, la temperatura també va ser excepcional a Cabrils, Tagamanent i a moltes zones del Pirineu, com ara Sort (22,3 ºC) o Guardiola de Berguedà (21,7 ºC). A més, la temperatura mínima dels dies 5 i 6 va ser molt elevada, amb rècords en un mes de gener tant a la zona afectada per la tramuntana de l’Empordà com en algunes zones elevades del país. La configuració meteorològica d’aquest episodi queda dibuixada pel mapa de pressió en superfície del dia 5 de gener (part esquerra de la figura 1) i la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del mateix dia a les 12.00 hores UTC (part dreta de la figura 1). Aquest últim nivell resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Malgrat la presència de l’anticicló, s’observava en els nivells més baixos de la troposfera com les isolínies es trobaven molt juntes al nord-est del país indicant la presència de vent fort en aquesta zona. Aquest fet provocava un rescalfament de la massa d’aire tal com es pot deduir de la topografia de 850 hPa, en què els valors de temperatura en

5

aquest nivell eren molt alts per a l’època de l’any a les nostres contrades i, especialment, al nord-est de Catalunya, prop dels 12 ºC

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 5 de gener a les 12.00 h UTC

• Entre dissabte 23 i dimecres 27 de febrer una massa d’aire molt freda provinent de l’interior del continent fou el detonant d’un episodi de fred que, tot i que no va ser excepcional i, per tant, no es va batre cap rècord de temperatura mínima, fou el període en què la majoria d’estacions, concretament un 70%, enregistraren la temperatura més baixa de l’hivern. Aquest fet queda resumit d’acord amb la configuració sinòptica que es presenta en la figura 2, en què es dibuixa la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 24 a les 12.00 hores UTC. Aquest nivell es un bon indicador de la temperatura en superfície. En aquesta configuració es pot observar com el flux del primer quadrant fou molt intens, impulsant una massa d’aire molt fred amb una temperatura de l’ordre dels -6 ºC als -8 ºC a la vertical de Catalunya.

Figura 2. Topografia de 850 hPa del dia 24 de febrer a les 12.00 h UTC

6

Figura 3 Mapes de temperatura mitjana de l’hivern del 2012-2013 i de la diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.

7

1.2 Precipitació

L’hivern del 2012-2013 ha estat sec a gairebé tot Catalunya , fins i tot molt sec al sector nord-oriental. Només en zones del Pirineu occidental i algun punt del Pirineu central ha estat plujós o molt plujós, mentre que a bona part de les terres de l’Ebre i en algunes àrees de la depressió central l’estació es pot qualificar de normal. Analitzant les quantitats totals recollides, les precipitacions més abundants s’han enregistrat a l’alta muntanya, com és habitual en aquesta època de l’any. Quant a les precipitacions més escasses, s’han localitzat majoritàriament a les comarques de l’Alt i Baix Empordà i en alguns punts de les terres osonenques. Observant l’evolució mensual de la pluviometria, el desembre fou molt sec arreu del país fruit de la situació anticiclònica predominant, tot i que s’esdevingueren alguns episodis de precipitació i neu durant els primers dies del mes, sobretot en el Pirineu occidental. Per la seva part, el gener va presentar un contrast entre la meitat occidental de Catalunya, especialment les zones del Pirineu, Prepirineu i gran part de la depressió Central, on el mes fou plujós o molt plujós i la meitat oriental, sobretot el litoral, prelitoral i el quadrant nord est on resultà sec o molt sec. Finalment, el febrer va presentar una irregularitat pluviomètrica força marcada, entre plujós o molt plujós a l’extrem nord-occidental i al terç sud del país i sec a la resta de Catalunya, fins i tot molt sec al Prepirineu central i occidental. Cal subratllar que durant l’hivern s’han produït acumulacions de neu remarcables al Pirineu, sobretot entre la darrera quinzena de gener i la primera de febrer en què el pas d’un seguit de fronts provocaren les acumulacions de neu més importants de l’hivern, fins al punt que a l’estació meteorològica de la Bonaigua (2.226 m) es van assolir els 410 cm, el gruix de neu més gran que ha enregistrat mai aquesta estació, amb dades des del novembre de 1997 (15 anys), superant els 360 cm del 6 de març de 2005. La taula següent mostra les dades de precipitació superiors a 150 mm enregistrades per les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 626,9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 576,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 541,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 353,8 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 344,7 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 309,8 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 283,5 PN dels Ports el Baix Ebre 208,3 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 194,8 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 165,8 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 156,6 Taula 3: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’hivern del 2012-2013

8

A continuació es mostren els valors més baixos de precipitació acumulada, inferiors a 35 mm, enregistrats durant l’hivern del 2012-2013 a les EMA gestionades per l’SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 24,5 Cabanes l'Alt Empordà 25,3 Serra de Daró el Baix Empordà 26,4 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 27,7 Castelló d'Empúries l'Alt Empordà 30,1 Ventalló l'Alt Empordà 30,6 Gurb Osona 32,0 Orís Osona 32,4 Banyoles el Pla de l'Estany 34,8

Taula 4: Valors mínims de precipitació acumulada durant l’hivern del 2012-2013 Episodis pluviomètrics més rellevants • Entre els dies 12 i 17 de gener una pertorbació va afectar Catalunya amb precipitacions generals, tot

i que van ser més importants al vessant nord del Pirineu. La configuració sinòptica en superfície estava definida per l’anticicló atlàntic desplaçat cap al nord, mentre que una baixa s’ubicava sobre la Mediterrània occidental. En altura (500 hPa), cal remarcar la forta ondulació del corrent en jet, reflex de la línea frontal que va creuar el país durant aquest període de temps i la presència d’una massa d’aire molt freda procedent d’altes latituds, arrossegada pel flux del nord que acompanyava a la pertorbació, que abraçava tot el quadrant nord-est de la península Ibèrica, amb una temperatura en aquest nivell atmosfèric a l’altura de Catalunya prop dels -32 ºC. Amb aquesta configuració, la cota de neu es va mantenir baixa durant tot l’episodi, amb nevades importants al Pirineu, tot i que la neu també va fer acte de presència al Prelitoral sud. Les precipitacions més remarcables foren 135,3 mm a Lac Redon (2.247 m) (la Val d’Aran), 100,2 mm a Sasseuva (2.228 m) (la Val d’Aran) i 91,9 mm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà). Pel que fa als gruixos de neu nova, cal assenyalar els 129 cm a Bonaigua (2.266 m) (el Pallars Sobirà) o els 120 cm a Certascan (2.400 m) (el Pallars Sobirà).

• Entre els dies 18 i 21 de gener un front va creuar el país. La situació es caracteritzà, en primer lloc, per pressions molts baixes que es van assolir, prop dels 980 hPa (pressions que no s’assolien a Catalunya des del febrer de 1989) i, en segon lloc, pel seu flux del sud en un principi, que va provocar que les precipitacions més importants es registressin al vessant sud del Pirineu i Prepirineu. La situació sinòptica estava dominada en superfície per una profunda depressió de procedència atlàntica ubicada sobre la península Ibèrica i un solc en altura associat a un àrea de baixes pressions situada al nord de les illes Britàniques. Cal remarcar la forta ondulació del corrent en jet i la massa d’aire fred que arrossegava d’altes latituds, tot i que en un primer moment la cota de neu va pujar de manera sensible gràcies al flux del sud que es va produir sobre Catalunya. Cal esmentar els 86,4 mm al Port del Comte (2.316 m) (el Solsonès), els 82,7 mm al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) o els 77,1 a Espot (2.519 m) (el Pallars Sobirà).

• La presència dels fluxos humits procedents de la Mediterrània juntament amb l’arribada a Catalunya

d’una massa d’aire molt freda procedent de l’interior del continent europeu, va provocar entre els dies 22 i 26 de febrer precipitacions, especialment a la meitat sud del país. Cal subratllar el desplaçament cap al sud del corrent en jet ubicat a la part més meridional de la península Ibèrica i el nord d’Àfrica, molt lluny de la seva ubicació habitual. Aquesta disposició estava provocada pel desplaçament cap a l’oest de l’anticicló centreeuropeu, situat durant aquestes dates al mar del Nord. Aquest fet va afavorir l’entrada de tot un seguit de pertorbacions. Les quantitats més notables foren els 32,3 mm a Cunit (el Baix Penedès), 29,9 mm a Tarragona - Complex Educatiu (el Tarragonès) o els 28,0 mm a Torredembarra (el Tarragonès).

9

Va ser remarcable sobretot la nevada, més notòria i extensa durant la nit del dia 22 i 23 al centre i sud del país, tant a les comarques de l’altiplà central com també al litoral i prelitoral. Concretament, la neu va assolir gruixos prop dels 15 cm als sectors més elevats de comarques com el Priorat, les Garrigues, el Baix Camp, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat i el Garraf. A les parts més altes de comarques properes es van superar puntualment els 10 cm de neu. A la ciutat de Barcelona es va veure nevar a pràcticament tots els barris, tot i que la neu només va quallar de manera especial a les parts més altes de la ciutat. Els gruixos mesurats van anar des d’1 cm prop de 100 m d’altitud fins a 10 cm a l’Observatori Fabra, situat a la serra de Collserola, a 410 m sobre el nivell del mar.

• El dia 28 de febrer una llevantada va deixar precipitacions importants a la meitat oriental de

Catalunya, especialment al terç sud del país, on les acumulacions van ser puntualment molt abundants. La situació sinòptica vingué marcada per una bipolaritat dels centres d’acció, amb altes pressions ubicades al nord del continent i una pertorbació centrada a la vertical de la península Ibèrica. Aquesta disposició va ser conseqüència d’un desplaçament del corrent en jet cap el sud, el qual es trobava ubicat al nord del continent africà. Entre els dos centres d’acció en superfície es va produir un intens flux humit del sud-est procedent de la Mediterrània, mentre que en altura la pertorbació quedà perfectament tancada amb una temperatura molt freda en el seu centre i unes isohipses que divergien a la latitud de Catalunya, afavorint la inestabilitat sobre la Mediterrània. Aquestes configuracions acostumen a provocar precipitacions importants al litoral i prelitoral de Catalunya. Les precipitacions foren d'intensitat feble o moderada al litoral i prelitoral i a la meitat est i, de manera més dispersa i feble, a la resta del territori. Localment van anar acompanyades de tempesta i calamarsa, sobretot a l'extrem sud. Destaquen els 111,4 mm a Ulldecona - els Valentins, els 92,4 mm a Alcanar o els 84,6 mm a Mas de Barberans – Abocador, totes localitzades a la comarca del Montsià. Cal esmentar que l’episodi no va cloure fins l’1 de març, data que resta fora de l’hivern climàtic i, per tant, no s’han reflectit les acumulacions d’aquest període final de l’episodi. Finalment, assenyalar molt especialment els 69 cm de neu registrats fins a última hora del dia 28 a l’EMA del PN dels Ports (el Baix Ebre), situada a 1.055 m d’altitud. A continuació es mostra la distribució de la precipitació acumulada.

Figura 4. Distribució de la precipitació acumulada del dia 28 de febrer

10

Figura 5 Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern del 2012-2013 i del percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.

11

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de l’hivern a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura L’hivern del 2012-2013 ha estat càlid. La temperatura mitjana ha estat clarament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5:

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Hivern 11,3 10,1 10,4 Taula 5: Comparació de la temperatura mitjana de l’hivern amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

Concretament, les anomalies de la temperatura mitjana han estat de +1,2 ºC respecte de la mitjana de 1961-1990 i de +0,9 ºC si es pren com a referència la de 1971-2000. Cal assenyalar que la temperatura mitjana de l’hivern de 2012-2013 ha estat la més alta des de l’hivern de 2003-2004. La taula següent mostra els valors de temperatura mitjana mensual i les mitjanes climàtiques dels dos períodes climàtics de referència:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 11,6 10,1 10,4 Gener 11,4 9,4 9,6 Febrer 11,0 10,7 11,1

Taula 6. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos d’hivern amb les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

La temperatura mitjana mensual mostra uns valors bastant semblants al llarg de tot l’hivern, encara que presenta una lleugera baixada progressiva des del desembre fins al febrer. Climàticament, el febrer és menys fred que el desembre i el gener, però aquest any la situació ha estat la inversa. Així, la comparació amb les mitjanes climàtiques fa que els dos primers mesos de l’hivern es puguin considerar càlids, mentre que el febrer va ser normal. Els valors concrets de les anomalies van ser, al desembre, de +1,5 ºC si es compara amb el valor de 1961-1990 i de +1,2 ºC si es pren com a referència el 1971-2000. Al gener, les diferències es van incrementar, resultant ser un mes notablement càlid: +2,0 ºC respecte del primer període de referència i +1,8 ºC respecte del segon. Per acabar, la temperatura del mes de febrer va ser pràcticament igual a les mitjanes climàtiques; es van produir anomalies de +0,3 ºC i -0,1 ºC en relació amb cada període de referència. Tot seguit es mostra el gràfic que conté l’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern (figura 6), en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95%. La figura 7 mostra el gràfic d’anomalia respecte de la temperatura mitjana climàtica. 5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el de 1961-1990 i el de 1971-2000.

12

Figura 6 Evolució de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) L’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana d'hivern - Observatori de l'Ebre

Temperaturamitjana hivern

Mitjana mòbil(11 anys)

Línia detendència

Figura 7 Anomalia de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període de 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana d'hivern - Observatori de l'Ebre

13

Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, també ha estat superior a la mitjana dels dos períodes climàtics de referència; concretament, les anomalies han estat de +1,3 ºC i +1,0 ºC.

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 16,0 14,7 15,0 Taula 7. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana detallats per mesos han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 16,5 14,4 14,7 Gener 16,3 13,9 14,1 Febrer 15,2 15,7 16,2 Taula 8. Comparació entre els valors de temperatura màxima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

A mesura que ha anat avançant l’hivern, els valors de temperatura màxima han anat baixant. S’observa un clar contrast entre els dos primers mesos de l’hivern, que van resultar càlids en comparació amb les mitjanes climàtiques, i el febrer, quan la mitjana dels valors de temperatura màxima va ser notablement inferior als valors climàtics de referència. Els valors concrets de les anomalies van ser: +2,1 ºC i +1,8 ºC al desembre, +2,4 ºC i +2,2 ºC al gener i -0,5 ºC i -1,0 ºC al febrer. La temperatura mínima mitjana de l’hivern ha estat superior a les mitjanes climàtiques: +1,2 °C respecte de la mitjana del període de 1961-1990 i +0,9 ºC respecte de la del període de 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 6,6 5,4 5,7 Taula 9. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

A continuació es mostren els valors de temperatura mínima mitjana de cada mes de l’hivern i les seves corresponents mitjanes climàtiques:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 6,6 5,8 6,1 Gener 6,5 4,8 5,1 Febrer 6,7 5,6 6,0 Taula 10. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

El comportament de la temperatura mínima ha estat diferent al de la temperatura màxima, ja que, d’una banda, al desembre i al gener les anomalies positives de la temperatura mínima van ser més discretes i, de l’altra, al febrer van ser positives en lloc de negatives. És a dir, els dos primers mesos de l’hivern, sobretot el desembre, van resultar càlids més pels valors de temperatura màxima elevada que no pas per valors de temperatura mínima relativament elevats. En canvi, al febrer, la temperatura mínima mitjana relativament alta va compensar la baixa temperatura màxima mitjana, fent que el mes resultés normal en el seu balanç global. Els valors concrets de les anomalies respecte dels dos períodes de referència van

14

ser, al desembre, de +0,8 ºC i +0,5 ºC, al gener, de +1,7 ºC i +1,4 ºC i, per acabar, al febrer, de +1,1 ºC i +0,7 ºC. El gràfic següent il·lustra l’evolució de la temperatura extrema de l’hivern des del començament dels registres. Totes les variables, menys la temperatura màxima absoluta, presenten una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de confiança del 95% (figura 8). Figura 8 Evolució de les temperatures extremes de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’hivern (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

2013

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'hivern - Observatori de l'Ebre

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia detendència

15

2.1.2 Precipitació L’hivern del 2012-2013 ha estat sec a l’Observatori de l’Ebre; la precipitació recollida ha estat inferior als valors mitjans climàtics de referència:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 94,7 112,5 108,8

Taula 11. Comparació entre els valors de precipitació de l’hivern i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre

Comparada amb la precipitació mitjana dels dos períodes climàtics de referència, la precipitació acumulada durant l’hivern ha estat:

· 17,8 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 84,2% respecte de la precipitació mitjana corresponent a aquest període).

· 14,1 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa un 87,0% de la precipitació mitjana climàtica del període abans esmentat).

Tot seguit es mostra la precipitació de l’hivern desglossada per mesos:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 4,5 45,9 47,2 Gener 15,0 33,6 35,3 Febrer 75,2 33,0 26,4

Taula 12. Comparació entre els valors de precipitació acumulada dels mesos d’hivern i les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre

La precipitació recollida durant els dos primers mesos de l’hivern ha estat molt per sota dels valors mitjans climàtics dels dos períodes de referència, de manera que han resultat secs, o fins i tot molt sec en el cas del desembre. Aquest fet és per causa de la persistència anticiclònica que va tenir lloc durant aquests dos mesos i perquè les pertorbacions que van arribar a Catalunya, procedents de l’Atlàntic, no van tenir incidència en aquest sector del país. En canvi, la precipitació acumulada durant el febrer ha estat més del doble de les mitjanes climàtiques. Tot i així, cal tenir en compte que gran part de la precipitació es va recollir l’últim dia del mes, de manera que, malgrat la qualificació global de molt plujós, al llarg del febrer gairebé no va ploure. La precipitació recollida durant el 28 de febrer correspon a la important llevantada que va afectar Catalunya entre les últimes hores del 27 de febrer i el dia 1 de març. Els percentatges concrets de la precipitació acumulada mensual respecte de les mitjanes climàtiques van ser: al desembre, el 9,8% respecte de la mitjana climàtica del 1961-1990 i el 9,5 % respecte de la del 1971-2000; al gener, el 44,6% i el 42,5 %, respectivament, mentre que al febrer els percentatges van ser del 227,9% i del 284,8%. Les figures 9 i 10 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació de l’hivern. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

16

Figura 9 Evolució de la precipitació de l’hivern a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’hivern del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern del 1939.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1906

1909

1912

1915

1918

1921

1924

1927

1930

1933

1936

1939

1942

1945

1948

1951

1954

1957

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació d'hivern - Observatori de l'Ebre

Figura 10 Percentatge de la precipitació de l’hivern respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1906-2013) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’hivern dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’hivern del 1939; per això, la gràfica queda interrompuda durant l’hivern d’aquell any.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1906

1909

1912

1915

1918

1921

1924

1927

1930

1933

1936

1939

1942

1945

1948

1951

1954

1957

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

% P

PT

Any

% Precipitació d'hivern respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori de l'Ebre

17

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura La temperatura mitjana de l’hivern del 2012-2013 a l’Observatori Fabra ha estat lleugerament superior a la temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència.

Temperatura mitjana estacional (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 8,9 8,5 8,8 Taula 13. Comparació entre la temperatura mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

L’anomalia ha estat de +0,4 ºC si es compara amb el període de referència 1961-1990 i de només +0,1 ºC en comparació amb el de 1971-2000. Així, l’hivern ha resultat termomètricament normal. La temperatura mitjana estacional dels tres darrers hiverns ha estat molt similar, amb valors de 9 ºC o lleugerament inferiors.

Els valors mensuals de temperatura mitjana de l’hivern del 2012-2013 han estat els següents:

Temperatura mitjana mensual (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 9,9 8,7 9,1 Gener 9,1 8,1 8,2 Febrer 7,7 8,7 9,2 Taula 14. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

La temperatura mitjana mensual ha anat baixant a mesura que avançava l’hivern, assolint el mínim al febrer. Aquest comportament ha estat diferent del comportament mitjà climàtic, ja que habitualment el desembre i el febrer tenen valors de temperatura mitjana molt semblants, mentre que el gener és més fred. La causa dels valors de temperatura elevats enregistrats durant els dos primers mesos de l’hivern va ser la presència d’altes pressions, molt persistents durant tot el desembre, mentre que al gener l’àrea anticiclònica va ser especialment potent durant els deu primers dies. Comparant els valors enregistrats amb les corresponents mitjanes climàtiques, el desembre i el gener van ser càlids, mentre que el febrer va resultar fred. Les anomalies concretes van ser, al desembre, de +1,2 ºC respecte del període 1961-1990 i de +0,8 ºC en comparació amb el de 1971-2000, al gener de +1,0 ºC i +0,9 ºC respecte de cadascun dels períodes i, finalment, al febrer de -1,0 ºC i -1,5 ºC. Tot seguit es mostren els gràfics que mostren l’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern i l’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 11 i 12). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa, amb un nivell de confiança del 95%.

18

Figura 11 Evolució de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2013) L’evolució de la temperatura mitjana de l’hivern s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana d'hivern - Observatori Fabra

Temperaturamitjana hivern

Mitjana mòbil(11 anys)

Línia detendència

Figura 12 Anomalia de la temperatura mitjana de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2013) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de l’hivern calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana d'hivern - Observatori Fabra

19

La temperatura màxima mitjana de l’hivern ha estat superior als valors mitjans climàtics; les anomalies han estat de +1,0 °C i +0,7 °C respecte de les mitjanes dels dos períodes de referència:

Temperatura màxima mitjana estacional (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 12,4 11,4 11,7 Taula 15. Comparació entre la temperatura màxima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els valors de temperatura màxima mitjana mensual dels tres mesos de l’hivern han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 13,2 11,5 11,7 Gener 12,6 10,8 11,0 Febrer 11,3 11,9 12,4 Taula 16. Comparació entre els valors de la temperatura màxima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

L’evolució mensual mostra com durant el desembre i el gener els valors de la temperatura màxima mitjana van estar notablement per sobre de la mitjana, mentre que al febrer, el valor d’aquesta variable va ser bastant inferior. Pel que fa a les anomalies concretes, al desembre van ser de +1,7 ºC si es compara amb el període 1961-1990 i de +1,5 ºC respecte de la mitjana del període 1971-2000, al gener de +1,8 ºC i +1,6 ºC respectivament i, finalment, al febrer, de -0,6 ºC i -1,1 ºC.

La temperatura mínima mitjana de l’hivern ha estat similar a les mitjanes climàtiques, tot i que lleugerament inferior.

Temperatura mínima mitjana estacional (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 5,4 5,6 5,9 Taula 17. Comparació entre la temperatura mínima mitjana de l’hivern i la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La temperatura mínima mitjana de cada mes de l’hivern de 2012-2013 i les seves corresponents mitjanes climàtiques han estat les següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (°C) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 6,6 6,0 6,4 Gener 5,5 5,3 5,5 Febrer 4,1 5,5 5,9 Taula 18. Comparació entre els valors de la temperatura mínima mitjana dels mesos d’hivern i les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Tot i que globalment la temperatura mínima mitjana estacional ha estat propera a les mitjanes climàtiques, el detall mensual mostra com, al llarg de l’hivern, el comportament d’aquesta variable ha estat contrastat. Mentre que al desembre i al gener es van donar lleugeres anomalies positives o valors iguals a la mitjana, al febrer es van registrar anomalies negatives, a causa sobretot dels valors enregistrats durant l’última setmana del mes. Pel que fa als valors concrets de les anomalies, al desembre van ser de +0,6 ºC i +0,2 ºC respecte de cada període de referència, al gener de +0,2 ºC respecte el primer període i de 0,0 ºC respecte el segon, mentre que al febrer van ser de -1,1 ºC i -1,5 ºC.

20

L’evolució de la temperatura de l’hivern es mostra al següent gràfic. S’hi detecta una tendència positiva amb un nivell de confiança del 95% en les dades de la temperatura màxima mitjana, temperatura mínima mitjana i temperatura mínima absoluta. Figura 13 Evolució de les temperatures extremes de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2013) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de l’hivern (TXx) en traç marró, la T màxima mitjana (TXm) en traç vermell, la T mínima mitjana (TNm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (TNn) en traç blau fosc.

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

1906

1909

1912

1915

1918

1921

1924

1927

1930

1933

1936

1939

1942

1945

1948

1951

1954

1957

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura d'hivern - Observatori Fabra

TXx

TXm

TNm

TNn

Línia detendència

21

2.2.2 Precipitació L’hivern del 2012-2013 a l’Observatori Fabra ha estat sec, ja que la precipitació recollida ha estat menys de la meitat dels valors mitjans climàtics:

Precipitació estacional acumulada (mm) 2012-2013 1961-1990 1971-2000 Hivern 65,4 138,3 147,9

Taula 19. Comparació entre els valors de precipitació de l’hivern i els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra

La precipitació total recollida durant l’hivern ha estat de 65,4 mm:

• 72,9 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1961-1990 (per tant, ha plogut un 47,3% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període de 1961-1990).

• 82,5 mm inferior a la mitjana climàtica del trentenni de referència de 1971-2000 (que representa un 44,2% de la precipitació mitjana climàtica de 1971-2000).

Els valors de precipitació mensual van ser els següents:

Precipitació mensual acumulada (mm) 2012-2013 1961-1990 1971-2000

Desembre 5,7 52,5 61,6 Gener 32,5 46,6 52,7 Febrer 27,2 39,2 33,6

Taula 20. Comparació entre els valors acumulats de precipitació dels mesos d’hivern i les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra

Durant tots tres mesos es va recollir una precipitació inferior als valors mitjans climàtics. El desembre va ser molt sec, ja que només va ploure un 10,9% respecte de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990, i un 9,3% si es pren com a referència la del 1971-2000. La causa va ser, d’una banda, el pas de diversos fronts associats a pertorbacions atlàntiques, amb direcció de nord a sud, que no van deixar precipitacions en aquesta àrea del país, i la persistència anticiclònica. El gener i el febrer no van tenir tant dèficit pluviomètric, però van ser secs. La precipitació recollida al gener va representar un 69,7% de la precipitació mitjana climàtica del període 1961-1990, i un 61,7% si es compara amb la del període 1971-2000. Pel que fa al febrer, va ploure un 69,4% respecte de la mitjana del període de referència 1961-1990 i un 81% si es compara amb la del 1971-2000. Pel que fa a la neu, cal destacar el gruix acumulat durant la nevada produïda la nit i matinada del 22 al 23 de febrer, la qual va afectar sobretot el centre i el sud de Catalunya. A l’Observatori Fabra va deixar 10 cm de neu. Altre fet remarcable de l’hivern del 2012-2013 va ser la baixa pressió atmosfèrica assolida el dia 19 de gener, de 980,7 hPa a nivell del mar, la més baixa enregistrada des de febrer de 1989. La situació sinòptica causant d’aquests valors tan baixos de pressió va ser una profunda depressió de procedència atlàntica en superfície, ubicada sobre la península Ibèrica, i un solc en altura associat a una àrea de baixes pressions ubicada al nord de les illes Britàniques. Els gràfics següents (figures 14 i 15) mostren l’evolució de la precipitació durant l’hivern i del percentatge d’aquesta respecte de les mitjanes climàtiques. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.

22

Figura 14 Evolució de la precipitació de l’hivern a l’Observatori Fabra (1914-2013)

0

100

200

300

400

500

600

1906

1909

1912

1915

1918

1921

1924

1927

1930

1933

1936

1939

1942

1945

1948

1951

1954

1957

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació d'hivernObservatori Fabra

Figura 15 Percentatge de la precipitació de l’hivern respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2013) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de l’hivern dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, hiverns més plujosos, mentre que les barres de color carbassa indiquen hiverns més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

300

1906

1909

1912

1915

1918

1921

1924

1927

1930

1933

1936

1939

1942

1945

1948

1951

1954

1957

1960

1963

1966

1969

1972

1975

1978

1981

1984

1987

1990

1993

1996

1999

2002

2005

2008

2011

% P

PT

Any

% Precipitació d'hivern respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 - Observatori Fabra

23

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar durant l’hivern a l’Estartit L’evolució dels valors de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42° 03’; longitud 3° 15’ 15’’) durant l’hivern del 2012-2013 a diferents fondàries ha estat la següent:

Hivern del 2012-2013 DesembreT (°C)

Gener T (°C)

Febrer T (°C)

T mitjana de l’hivern (°C)

En superfície 14,2 13,4 12,7 13,4 20 m de fondària 14,2 13,5 12,6 13,4 50 m de fondària 14,1 13,3 12,5 13,3 80 m de fondària 13,9 13,2 12,2 13,1 Taula 21. Temperatura mitjana de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant l’hivern del 2012-2013

No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries, segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Hivern, mitjana del 1974-2013

DesembreT (°C)

Gener T (°C)

Febrer T (°C)

T mitjana de l’hivern (°C)

En superfície 14,1 12,9 12,5 13,2 20 m de fondària 14,3 13,0 12,5 13,3 50 m de fondària 14,3 13,1 12,6 13,3 80 m de fondària 14,1 13,1 12,5 13,2 Taula 22. Temperatura mitjana climàtica de l’hivern de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries

A continuació es mostren les anomalies de la temperatura del mar d’aquest hivern respecte de les mitjanes anteriors per a les diferents fondàries:

Anomalies de l’hivern 2012-2013

DesembreT (°C)

Gener T (°C)

Febrer T (°C)

Hivern del 2012-2013(°C)

En superfície +0,1 +0,5 +0,2 +0,3 20 m de fondària -0,1 +0,5 +0,1 +0,2 50 m de fondària -0,2 +0,2 -0,1 0,0 80 m de fondària -0,2 +0,1 -0,3 -0,1 Taula 23: Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos d’hivern

La temperatura mitjana de l’aigua del mar a les diferents fondàries ha estat globalment molt semblant a les mitjanes climàtiques. Als nivells més propers a la superfície hi ha hagut anomalies lleugerament positives, mentre que al nivell de més profunditat el valor de l’anomalia ha estat lleugerament negatiu. Pel que fa a l’evolució mensual, l’hivern va començar amb uns valors de temperatura de l’aigua del mar molt propers als valors mitjans climàtics, amb anomalies entre +0,1 ºC i -0,2 ºC. En canvi, al gener, la temperatura va ser relativament elevada en comparació amb les mitjanes climàtiques, sobretot als nivells més superficials, en què l’anomalia va ser de +0,5 ºC. Per acabar, el febrer va ser molt semblant al desembre quant a les anomalies, encara que lleugerament més extrem, tant pel que fa a anomalies positives com per les negatives. Tot seguit es mostren els gràfics amb l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’hivern (figura 13), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.

24

Figura 16 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant l’hivern El primer gràfic indica el valor mitjà de la temperatura de l’hivern a cada fondària amb una recta de traç continu i les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells amb traç discontinu. Els altres gràfics il·lustren les anomalies tèrmiques de l’aigua del mar a diferents fondàries respecte de la mitjana de tota la sèrie.

10

11

12

13

14

15

16

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

2011

2013

T (º

C)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant l'hivern (ºC)

T superfície

T 20 m

T 50 m

T 80 m

Línia de tendència

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'hivernAigua del mar (superfície) - l'Estartit

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'hivernAigua del mar (fondària: 20 m) - l'Estartit

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'hivernAigua del mar (fondària: 50 m) - l'Estartit

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de l'hivernAigua del mar (fondària: 80 m) - l'Estartit