Embed Size (px)
Citation preview
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 293, desembre 2011
Bon Nadal
ATENCIÓ, NADONS MASNOVINS NASCUTS EL 2011!
CONVOCATÒRIA PER A LA FOTOGRAFIA DE NADONS:EL DIUMENGE, DIA 15 DE GENER,
A 2/4 DE 12 DEL MIGDIA.La fotografia es farà, com de costum, a les
escalinates de Bell-Resguard.
Informació: 93 555 80 06 - 93 555 21 13
Totes les novetats a la nostra botiga. Gran exposició de ceràmica, pedra natural, parquet, sanitaris, cuines, aixetes, mampares i electrodomèstics
Tota mena de materials i maquinària per a la construcció, decoració, reforma o bricolatge. Dissabte m atí obert fins a les 12.
Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)
93 555 81 56 el Masnou
Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-50
93 555 97 53 Alella
Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 9
93 540 37 69 Alella
materials per a la decoració
ww
w.m
ater
ials
ho
ms.
cat
D E F O T O ’ S
ÀLBUMS DIGITALSCodi àlbum fuji: CKK7R (www.fujifilm.es) Codi àlbum Hofmann: 203762 www.hofmann.es
Recepció a la botiga 24h sense cap cost addicional. Fotos per Internet FOTO-REGALS PERSONALITZATS
L A B O R A T O R I F O T O G R À F I CBones Festesi Feliç Any
2012
Almeria, 27 el Masnou 93 540 42 26 · [email protected]
Fotocrismes i calendari 2012
per felicitar els teus
Nadal i Reis
Oferta de càmeres digitalsR i c a r d V i l l a r r u b i a
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol
Portada: Gall de Nadal. d’Albert Valls.
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g.
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El MasnouTel. 93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
SumariEDITORIAL.................................................................................................. 3NADALA per Esteve Pujol .......................................................................... 5BÚSTIA OBERTA........................................................................................ 7ARRAN DE SÒL per Pledebuit................................................................... 7LES FORTALESES… per Joan Maresma Duran ...................................... 8LA PUNTA DE LA LLENGUA(30) per Esteve Pujol .................................. 10RAJOY! RAJOY! per Joan Camps ............................................................ 11R.I.P. UN FUNERAL MUSICAL per Lukas B. Lluga ..................................... 12CRÒNIQUES .............................................................................................. 14PARLEM DE LLIBRES per Jordi Martí Bertran ........................................ 18A CONTRACOR per Ramon Serra ............................................................ 19HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray...................................................22LA CUINA DE L’ANTÒNIA per El Cullerot ................................................ 25CONTRADICCIONS DEL NADAL per Josep Condeminas ...................... 27LES NOSTRES FAMÍLIES AVUI per Aleix Ripol Millet ............................. 30GENT DEL MASNOU INFORMA .............................................................. 31
Amb aquests dos mots –decència i esperit de servei– tancàvem l’editorial delmes passat, bo i reclamant als possibles guanyadors de les eleccions, que ales-hores estaven al caure, que les apliquessin en la tasca de govern que el pobleels encomanés des de les urnes. Doncs bé, d’ençà del 20-N ja tenim guanya-dors, amb majoria aclaparadora a tot l’estat espanyol, excepte a Catalunya i elPaís Basc, espais on les forces nacionalistes frenaven l’escombrada del PartitPopular, posant en clara evidència el fet diferencial d’aquests dos territoris,addictes al cafè exprés i no al cafè per a tothom (aigua xirri), que la inefable tran-sició, al seu dia, va escampar per tota la pell de brau sense preguntar ni tenir encompte els gustos i els drets de catalans i bascos.Sigui com sigui, ens agradi o no, tenim un nou govern de l’estat, que, comptantamb una majoria absoluta, ha d’afrontar sense dilació tots els reptes que la deli-cada situació actual li planteja, partint de l’herència i incoherència d‘un partitsocialista desballestat, que ha ignorat l’extrema gravetat de la crisi fins que la hiha caigut al damunt, amb les conseqüències nefastes que tots sabem: atur,pobresa, deute intern i extern, etc. etc. En el moment de tancar aquest editorial, el Partit Popular encara no s’ha mullat(què espera, Sr. Rajoy?) a definir les línies d’actuació més immediates nil’agenda que pensa dur a terme a mig i llarg termini per tornar a posar elsvagons sobre la via; però, si no pequem de curts de vista, ja ens podem figurarpor on aniran els trets: dràstiques mesures de contenció i retallades, seguint elsentit comú i els “consells” de la UE (oi, Sra. Merkel i Sr. Sarkozy?), tal com elgovern català de CiU ja s’ha avançat a practicar d’un temps ençà. Nosaltres, elscatalans, no en tenim prou a ser els més solidaris (fins a l’asfíxia?) de l’estat,que encara hem hagut de ser els primers a estrènyer-nos el cinturó un parell deforats més.Just en aquests moments de vaques flaques, però, el valor de la solidaritat prenmés sentit que mai i, al marge del que puguin o hagin de fer els polítics (que hofacin, ja, amb el reclamat esperit de servei i decència!), la societat civil responamb generositat a les crides endegades per institucions que vetllen per pal·liarla gana i les nafres de tantes i tantes famílies que la passen magra des de laseva marginalitat. Valgui com a exemple més recent la campanya promogudapel Banc dels Aliments, amb una resposta imponent per part de particulars iempreses d’alimentació. I no ens sorprendrà gens (n’estem segurs) que la res-posta a la Marató de TV3 superarà totes les previsions i que la campanya deNadal promoguda per Càritas i altres iniciatives populars que cerquen unasocietat més justa, seran igual de generoses.Tenim el Nadal al damunt i aquests exemples ens donen ales per seguir creienten un món millor, un món que hem d’anar construint dia a dia, no només deNadal a Nadal.Fem-ho possible entre tots i que el Nadal sigui bo per a tothom!
El President
GENTDEL MASNOU
Editorial DECÈNCIA I ESPERIT DE SERVEI
EL NÚM. DE NADAL DE GDM
60169Espavileu que
s’acaba i, si no, quetingueu molt BonNadal i Feliç Any
Nou 2012
Concert de NadalCoral Xabec
Dissabte 17, a 2/4 de 10 delvespre, a la Parròquia de la
M. de D. del Pilar.Vegeu informació pàg. 31
Presentació del llibre “La Barretina”
Dissabte 17 de desembrea les 7 de la tarda, a lasala d’actes de GDM
Símbol de llibertat XXXV Segles d’història. A càrrec del propi autor
Joan MurayPreguem l’assistència, si més no
dels homes, amb barretina.
3
MOLT BONES FESTES
L’estanc MARIA ARNAU
us desitja UN BON NADAL IFELIÇ ANY NOU
TABACS · CAVA DE CIGARS · REGALS · GUARNIMENTS PER AL NADAL I CAP D’ANY
Carrer Navarra, 51 · Tel. 93 540 14 48
Fo
tog
rafi
a d
eJo
sep
Cam
pano
L L A R D ’ I N F A N T S
Ventura Gassol, 29 · 93 555 57 11·
El Masnou
MOLT BONES FESTES
Nadal 2011Nadal 2011
5
Mitjançant la nadala ja tradicional del nostre consoci Esteve Pujol i Pons, la redacció, al costat dela Junta Directiva, s’afegeix als sentiments de l’autor (aquest any amb una intenció crítica, si béamable) i desitja a tothom –socis, simpatitzants i lectors de Gent del Masnou– unes Bones Festesi el millor per a l’any 2012.
No sabeu pas qui sóc jo;doncs sóc una menjadora;i no en sóc pas qualsevol,que sóc la d’aquell estableque vosaltres venereu:de l’estable de Betlemon Maria posà el Nencom en bressol messiànic.
Era de fusta corcada;fusta bruta, no us penseu,com la de tots els estables;la Maria i el Josepem van treure teranyinesi poca coseta més;que tenien molta pressa,que era a punt de néixer el Fill.
No em van veure gens indignede ser el llitet de l’Infant;ni en varen fer escarafallsni els vaig semblar poca cosa.Vaig ser falda i davantal,com una segona mareperquè Jesús descansési els pastors el coneguessin.
Ara estic desconcertatquan veig or, plata i maragdesperquè hi reposi Jesús,per acollir-lo o mostrar-lo.És com una bufetada,no pas a mi sinó als pares,que no es van avergonyirde quatre troncs i la palla.
De debò, que no comprencque esmeneu aquella planaescrita pels Sants més gransamb lletra de pare i mare.Goseu dir que ells van ser vils?,que no l’estimaven gaire?;que era un llit massa senzill?,que era un bressol miserable?
I per què heu canviat tant?I per què em creieu menys nobleque els metalls de preu més car?Per què jutgeu que Mariai Josep van insultarel Fill de Déu nascut Hometot acotxant-lo amb pobresadins un pessebre com jo?
LA MENJADORA DE L’ESTABLE
[Maria]…el posà en una menjadora.Això us servirà de senyal: trobareu un infant (…) posat en una menjadora (Lc 2,7.12)
No us entenc; que si ells van fer-ho–i ho devien fer ben fet–,ara ho feu tot al contrari,ara ho feu tot al revés.
Esteve Pujol i PonsNadal del 2011
No sabeu pas qui sóc jo;doncs sóc una menjadora;i no en sóc pas qualsevol,que sóc la d’aquell estableque vosaltres venereu:de l’estable de Betlemon Maria posà el Nencom en bressol messiànic.
Era de fusta corcada;fusta bruta, no us penseu,com la de tots els estables;la Maria i el Josepem van treure teranyinesi poca coseta més;que tenien molta pressa,que era a punt de néixer el Fill.
No em van veure gens indignede ser el llitet de l’Infant;ni en varen fer escarafallsni els vaig semblar poca cosa.Vaig ser falda i davantal,com una segona mareperquè Jesús descansési els pastors el coneguessin.
No us entenc; que si ells van fer-ho–i ho devien fer ben fet–,ara ho feu tot al contrari,ara ho feu tot al revés.
Ara estic desconcertatquan veig or, plata i maragdesperquè hi reposi Jesús,per acollir-lo o mostrar-lo.És com una bufetada,no pas a mi sinó als pares,que no es van avergonyirde quatre troncs i la palla.
De debò, que no comprencque esmeneu aquella planaescrita pels Sants més gransamb lletra de pare i mare.Goseu dir que ells van ser vils?,que no l’estimaven gaire?;que era un llit massa senzill?,que era un bressol miserable?
I per què heu canviat tant?I per què em creieu menys nobleque els metalls de preu més car?Per què jutgeu que Mariai Josep van insultarel Fill de Déu nascut Hometot acotxant-lo amb pobresadins un pessebre com jo?
Desembre 2011
Gener 2012
Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia FA
RMAC
ÈUTI
CS D
EL M
ASN
OU 24 hores al seu servei
Els serveis de guàrdia són de 9.30 del matí a 9.30 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia
AYMAR (Maricel)
DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)
Almeria, 14
Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)
Navarra, 68
St. Domènec, 1
J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)
Prat de la Riba, 23
93 555 03 81
93 555 59 36
93 555 19 79
93 555 33 08
93 555 08 55
93 555 04 03
Trobada de Nadons
Constitució espanyola
Immaculada Concepció
Cap d’Any
Reis
RieraFàbregasRiera
RieraViayna CDominguezAymarOcataOcataFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataRieraFàbregasViayna CViayna CAymarOcataRiera
dijousdivendresdissabte
diumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres
293031
123456789
101112131415161718
Nadal
St. Esteve
dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecres
RieraFàbregasViayna CViayna COcataOcataAymarAymarViayna CDominguezDominguezOcataRieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraOcataViayna CDominguezAymarFàbregasFàbregasFàbregasAymarOcata
123456789
10111213141516171819202122232425262728
Bon Nadal
7
PARTERRES DEL CAMÍ RAL
Senyor President de Gent delMasnou,Vostè també deu passejar pelCamí Ral. Segur, doncs, queestarà amb mi en això queexposaré.Quan el nostre Ajuntament vaprojectar de posar parterresal Camí Ral, em va semblaruna idea reeixida de debò; icontinua semblant-m’ho:sobretot quan estan florits,quin goig que fan! Més enca-ra: m’hauria agradat ques’haguessin allargat de cap acap i no només al bell mig.Fins aquí, tot lloances i bensinceres.Quin és l’aspecte dolent?Doncs que habitualment fa
pena la brutícia que hi haentre les plantes: llaunes derefrescos, plàstics, papers detota mena…Caldria, ja ho sé, que elsmasnovins fóssim més nets ipolits i no llencéssim deixa-lles i porqueria pels carrers.Com que la realitat és la queés, i només l’educació lapodrà arreglar amb molt detemps i una immensa pacièn-cia, demanaria que hi haguésun neteja més sovintejada icurosa d’aquests jardinetsurbans. De les belleses, caltenir-ne cura; quan esdeve-nen lletgeses són fastigosesdel tot.Oi que hi està d’acord, se-nyor President?Ben atentament,
EPP
Les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm. delDNI i signatura de l’autor i es publicaran amb el nom i cognoms de l’autor o ini-cials. En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim. L'extensió no exce-dirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacció podràabreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa responsabledel contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general i no man-tindrà correspondència amb els seus autors.
L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL CARRER SANT RAFAEL DEL MASNOU AMB
2011
“Regeneració i trasplanta-ments d’òrgans i teixits”L’Associació de Veïns del c/St. Rafaelorganitza com cada any una jornada
esportiva amb el tradicional joc de les bitlles catalanes.
Diss. 17 i dium. 18 de desembre de 10 a 2 al carrer St. Rafael
3 bitllots/1€ Participa-hi!
Després de tant de parlar d’indignació, pròpia o aliena, cal,de tant en tant, fer un parèntesi… i seguir fent-ho, encaraque sigui d’una forma més filosofal.El tema que vull tractar en aquesta columna, me’l va donarun infant, un vailet prou grandet per entendre el que lideien.El menut era en una exposició, acompanyat de la mare, i,quan anava a agafar una peça que es podia trencar, unadult que era allà li va dir: NO, això no es toca. Hauríeu d’haver vist el rostre del xicotet, era un poema,però un poema de l’absurd, per a ell, és clar. Per a ell aquellmot, tot i entendre’l, li sonava estrany, potser mai no l’hihavien dit, i ara aquell estrany l’hi etzibava. I la mare, tanfresca, seguia xerrant a cor què vols.Possiblement a casa mai no li havien dit el que es pot fer iel que NO. Si sempre li havien dit que era el rei de la crea-ció, i que tot ho podia fer, fins i tot trencar coses, ja quedurant molts anys, els que s’han viscut a l’opulència, esti-rant més el braç que la màniga, tampoc no se’ls podia durla contrària, no fos cas que els torcéssim la personalitat. Ara, immersos en la crisi, i que no se’ns agreugi, com bédiu l’editorial del butlletí del passat mes d’octubre, potsercomençarà a ser hora de dir NO, no sols als menuts, per-què sàpiguen viure en temps difícils, sinó també a moltsdels grans, que no recorden, o no volen recordar, aquellstemps en què es mirava la pela.A aquests menuts que han nascut, com es deia abans, ambla flor al cul, potser ja comença a ser hora d’ensenyar-losque un NO a temps pot estalviar mals moments futurs.Se’ls ha d’ensenyar a dir una sèrie de frases a les quals elnexe existent és el NO, tals com:
– NO, això no ens ho podem permetre.– NO, això no ho necessites.– NO, aquesta cosa és massa cara.– NO, ja tens prou andròmines.– NO, amb el que tens ja pots anar fent.– NO, això es mira i no es toca.– Etc, etc. (vosaltres mateixos, afegiu-hi el que vulgueu).
Aquests menuts i joves d’ara, fills de pares bollicao, a quisembla que s’ha de permetre tot, si no els poden trencar lainiciativa, el caràcter, la personalitat, etc., potser encarasom a temps que aprenguin que no tot, en aquest món queens ha tocat viure, ho tenen a l’abast de la mà, quan ellsvulguin i desitgin.Els temps que vivim són temps de fer més forats al cinturó,de mirar l’euro (i els cèntims), de vigilar les despeses (iesperem i preguem que no vagi a pitjor).Als més grans, als avis d’aquests menuts, aquesta canta-rella no els deu ser estranya; mig segle enrere també hihavia crisi, i no sols de diners, sinó de llibertat, de demo-cràcia, etc.Apa, ja us he tornat a fer una menjada de coco. Bup, bup.
Arran de sòlPer Pledebuit
Quan els navegants portuguesos vanarribar a Rio de Janeiro el 20 de generde 1502 –dia de Sant Sebastià– esdevien quedar bocabadats davant del’esplendor que la natura els mostrava.En aquella expedició, encapçalada perl’explorador portuguès Gaspar deLemos, hi participava també el nave-gant italià Américo Vespuccio, que vadeixar escrit que aquesta zona era “elparadís terrenal”. Navegant, per altrabanda, que va donar nom al nou món.Sembla ser que en l’idoma portuguèsde l’època, les badies també eren ano-menades “rius”. Una altra versió apuntaque aquells intrèpids exploradors vanconfondre la badia amb la desemboca-dura d’un riu, tal vegada per analogia,com si fos l’estuari del Tajo a Lisboa i elseu Mar de Palha.D’aquí ve el nom de la ciutat que m’a-cull ja fa una colla d’anys. LiteralmentRiu de Gener.A principis del segle XVII i amb la des-coberta d’importants riqueses mineralsa l’estat veí de Minas Gerais, la capitalde les colònies portugueses va passarde Salvador de Bahia a Rio de Janeiro.I a partir d’aquest moment es van co-mençar a construir –o a refer– una sèriede fortaleses militars per protegir la ciu-tat de possibles atacs pirates o d’altrespotències de l’època com França oHolanda.Un cap de setmana de novembre elvam dedicar a visitar les dues fortalesesque salvaguarden l’entrada de la Badiade Guanabara. Una, la Fortaleza deSanta Cruz da Barra, es troba al costat
oriental de la badia, a la ciutat deNiterói. L’altra és la Fortaleza de SãoJoão Batista. Totes dues tenen encara guarniciód’artilleria de l’exèrcit, tot i que els seuscanons fa temps que romanen en silen-ci, ja obsolets davant la nova tecnologiamilitar de míssils i radars. La fortalesa de Niterói va ser una de lesmés importants de Brasil. Com tot edifi-ci històric, va passar per diferents modi-ficacions i millores. La més important, alsegle XIX, quan van ser construïts enun període de gairebé deu anys novesbateries de costa de pedra picada, quela van deixar en el seu estat actual: unameravella de l’enginyeria militar de lasegona meitat del segle XIX. I amb unavista de la ciutat de Rio més que espec-tacular.La Fortaleza de São João es troba a laciutat de Rio de Janeiro, al tranquil barrianomenat Urca. A diferència de la deSanta Cruz, que es pot visitar tran-quil·lament, aquí s’ha de demanar als
Les fortaleses de l’entrada de la badia de GuanabaraPer Joan Maresma Duran
militars data i hora per entrar-hi. Diuenles cròniques que en una de les platgesva arribar-hi el militar portugués Estáciode Sá, el que va fundar oficialment laciutat amb el nom de São Sebastião doRio de Janeiro el dia 1 de març de1565. També s’hi poden veure cons-truccions de diferents èpoques. Fins itot aquí es troben els fonaments de laciutat de Rio, fet que molts carioquesdesconeixen. Els humans desconeixem moltes vega-des el que ens cau més a prop, potserperque pensem que sempre tindremtemps d’anar-hi i que sempre serà allà…La part més nova és la que es trobaarran de mar, al morro cara de cão –lite-ralment el puig de la cara de gos–,també del segle XIX i idèntica a la de laFortalesa de Santa Cruz, però dedimensions menors. Un cap de setmana d’història, d’arqui-tectura, de paisatges bellíssims, debona companyia.
Bon Nadal
8
Bon
Nad
al i
fel
iç 2
012
Joan XXIII, 66 · 93 555 01 35
www.flors-isabel.com
Prat de la Riba, 4 · 93 555 04 60El Masnou
Pastisseria Degustació Granja
PASTISSERIA · CONFITERIA
Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou
Pere Grau, 59 93 555 06 61 el Masnou
Pastisseria
Per Nadal torrons i neules de pastisseria
De les pastisseries del Masnou
MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)
Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)
Mestre Pastisser
93 555 34 75Navarra, 100 · El [email protected]
Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat
Mestres Villà 87-89 · Tel. 93 555 20 89 · El Masnou
www.cancolome.comAv. Kennedy s/n · 93 555 97 04
BARCELONA, 11T. 93 555 02 96
ELS TORRONSDE SEMPRE
✴✴
Barcelona, 2 · 93 555 02 01El Masnou
R E S T A U R A N T P I Z Z E R I A
Mas VellAmb la cuina popular
REPARACIÓ DE TOTA MENA DE
CALÇAT, BOSSES, MOTXILLES
Pl. de la Llibertat, 3T. 93 555 43 43
JORDIREPARACIÓ DE TOTA MENA DECALÇAT, BOSSES I MOTXILLES
BONNADAL’11Camí Ral
PRAT DE LA RIBA, 9 T. 93 555 20 03 - 75 11
PRAT DE LA RIBA, 32 T. 93 555 23 70
JoguinesRegals
Complements
PRAT DE LA RIBA, 52 T. 93 540 39 90
SERVEIS AL MÓN DE L’EDUCACIÓ
Comandes per telèfon i a domicili
Prat de la Riba, 9893 555 78 94
FrankfurtParera
Al migdia menú
Pl. de la Llibertat, 14 93 540 50 07
www.immomasnou.comvisiteu-nos
BONNADAL’11Camí Ral
Consulta veterinària
SABATERIA I COMPLEMENTS
C/ Barcelona, 13El Masnou
EN FRONT DEL CLUB NÀUTIC
Continuem amb el tema de EL i AL.En català, com en la majoria de llengües romàniques, nohem de dir ni escriure A davant el que anomenem com-plement directe. Només en comptades excepcionspodem posar-hi una A; ja en parlarem un altre mes.Per als qui encara ho teniu fresc, diré que el complementdirecte es converteix en subjecte quan posem la frase enpassiva. Per exemple, JO VEIG EL NOI > EL NOI ÉSVIST PER MI. LA MARIA ESTIMA LA MARE > LA MAREÉS ESTIMADA PER LA MARIA. EL PINTOR PINTA ELQUADRE > EL QUADRE ÉS PINTAT PEL PINTOR. ELGAT MENJA SARDINES > LES SARDINES SÓN MEN-JADES PEL GAT. EL PALETA FA LA CASA > LA CASAÉS FETA PEL PALETA. TOTHOM CANTA CANÇONS >
LES CANÇONS SÓN CANTADES PER TOTHOM… (Heposat en negreta els complements directes i la seva con-versió en subjectes de la passiva).És a dir, caldrà dir i escriure VEIG LA TEVA COSINA i nopas *Veig a la teva cosina. ESTIMES ELS FILLS i no pas*Estimes als fills. RESPECTO ELS ALTRES i no pas*Respecto als altres. ADORO DÉU i no pas *Adoro a Déu.TROBO ELS VEÏNS i no pas *Trobo als veïns. SALUDOL’ESTEVE i no pas *Saludo a l’Esteve. ADMIRO AQUESTARTISTA i no pas *Admiro a aquest artista. ABRAÇO LADONA i no pas *Abraço a la dona. ESPERO L’AVI i no pas*Espero a l’avi. IMITO ELS HEROIS i no pas *Imito alsherois. ESCOLTO LA CORAL i no pas *Escolto a la coral.ACOMIADO LES AMIGUES i no pas *Acomiado a les ami-gues. CONEC LA TEVA TIA i no pas *conec a la teva tia…
La punta de la llengua (30)Per Esteve Pujol i Pons
Diumenge 18 de desembre a les 12 del migdia a la plaça d’OcataBallada Nadalenca de Sardanes per la cobla La Blanes.
Us desitgem unes molt Bones Festes de Nadal!
Què hi farem! Encara que nom’agradin les regles del joc, serdemòcrata comporta això: si encaraets dels que han votat, aleshores no etqueixis davant del resultat. La rebe-queria de voler esbotzar el tauler oestripar la baralla quan el pare o lamare t’ensenyen per primera vegadaa jugar a l’escac o a la bescambrilla,és cosa de canalla. L’abstenció marcala desconfiança en les urnes; els polí-tics han fet tot el possible per fer irres-pirable l’atmosfera dels col·legis elec-torals, però déu n’hi do la gent debona fe que encara confiem en aques-ta caixa, l’urna, residual de la nostrademocràcia. La saviesa de Rajoy, que l’ha tinguda,ha estat de manual islàmic i, per sergallec, també d’allò més múrria: hasabut estar quiet i pacient assegut alportal de casa esperant veure passarl’enterrament del seu adversari... hedit adversari? Ei! Que el mèrit deRajoy no ha estat intuir l’autoimmo-lació del PSOE, això qualsevol beneitho podia preveure. Allà on ha golejatRajoy ha estat en el camp on els seuspropis –Aznar, Aguirre, Cope, el Mun-do, Abc, Faes, la Razón, Interecono-mia–, en definitiva tots els ressentitsnostàlgics del PP i tota la patuleia dela caverna mediàtica, en haver perdutles eleccions davant de Zapatero, apart de no passar-li cap pilota, quanpodien li feien gols en porteria pròpia.Un respecte, doncs, per Rajoy, que noté cap mèrit per haver guanyat unRubalcaba desarmat per ser subsidia-ri de tots els plats trencats perl’impresentable Zapatero, aquell can-tamañanas que el tripartit de malamemòria va tenir l’acudit de pujar albalcó de la Generalitat de Catalunya.El mèrit de Rajoy, indici d’incombus-tibilitat, ha estat aguantar el tipus din-tre del seu propi partit, amb gests tanvalents com enrolar en el seu viacru-cis dintre del PP el quasi jove AlbertoRuiz Gallardón, que probablement tin-drem de ministre. Un bon interlocutor,si és que n’hi ha a Madrid, per evitar el
11
trencament defi-nitiu d’Espanyaamb Catalunya.Per a mi, millorGallardón queun home vestitde gris comDuran Lleida.Fins i tot el pri-mer discurs deRajoy m’ha sem-blat intel·ligent,un grau der e c o n c i l i a c i óesperançador,quan, tenir-lodavant del govern de l’estat espanyol,només puc assumir-ho com un malinevitable. Aquesta vegada no heestat gaire atent als esgarips del car-rer de Gènova, on encara ressonaaquell clam indigne –feu memòria his-tòrica– Pujol, enano, habla castellano,un crit provocador, incitant a la guerra.L’insult ha estat brou de cultiu de lacrispació que ha marcat el PP desd’aquella majoria que un Aznar, ebride poder, va malbaratar estúpidamentdesprés d’haver declarat cínicamentque parlava català en la intimitat. A laque no he vist gaire ponderada haestat la presidenta del PP aCatalunya, intolerant i insatisfeta delbilingüisme imposat. Quan aquí ésquasi impossible prendre’s un cafè encatalà, jugar una partida de dòminoamb gent acomodada en el franquis-me, que encara es nega a dir bon dia,quan a la comunitat de veïns per pin-tar l’escala cal negociar-ho en caste-llà, la seva declaració vol mantenir-seautista del que representa el PP aCatalunya. L’avantatge de l’Alicia ésque se li entén tot, ha assolit un empattècnic i ha comprovat el sostre que té,que no és més que el que tenia eldefenestrat Piqué, vull dir el que fouministre amb l’Aznar. Doncs bé,Sánchez Camacho, fent gala del’uniforme del seu pare i del catecismedel Tribunal Constitucional, ja ens hapassat per la cara els cent vuitanta i
tants diputats. La qual cosa vol dir: Ep!La immersió lingüística, aquest Nadalencara menjarà els torrons, però l’anyque ve, ja en parlarem.Ja ho veieu, només ens queda Rajoy iel seu dilema: seguir matant tot el queés gras atiant la fòbia espanyolaenvers qualsevol cosa que tinguiaccent català, una manera de saciarde blat de moro els galls del seu propigalliner, o fer demostració de laintel·ligència que encara li suposo enaquesta nit del 20 de novembre,moment que tanco aquest escrit.Ai! M’oblidava d’un parell de coses: alPP, sense anar sobrat, encara li quedala Rioja, València i les Balears com aestructures amb teixit productiu. Peròull viu a perdre el nord, ja queCatalunya i el País Basc són encarales veritables ponedores dels ous d’or,que motoritzen l’economia real de totl’estat. Que no sigui babau: que pensiamb intel·ligència i actuï amb equitat.La neteja i les retallades, les ha decomençar en el seu propi galliner, allàon li han donat els vots: La realitat deles comunitats sotmeses a l’alternan-ça pendular entre el PP i el PSOE ésque van sobrats de galls i tenenpoques gallines que facin ous. Sensesubsidi, l’Espanya nacionalista és unagranja que a Europa seria un llast i tin-dria els dies comptats. Si això és elque vol, a patir-ho.
Per Joan Camps i OrtizRAJOY! RAJOY!
Lukas B. Lluga – Vicenç, com va elnou musical que has escrit?Vicenç Miravet – Molt bé, gràcies. Laveritat és que està rebent molt bonescrítiques i el públic surt molt contentdels teatres.L.B.Ll.– Com va sorgir la idea?V.M. – En realitat es tracta d’un guiód’encàrrec. La sinopsi, la vam treballaramb en Toni Santiago (actor de la com-panyia, que ha compost les lletres deles cançons, junt al Xavi Teruel ) i jo emvaig ocupar del desenvolupament argu-mental. La història té elements i perso-natges ja treballats en l’obra anterior(Molls i Bemolls) en una història situadaun temps abans, just quan la mare delprotagonista ha mort i deixa la sevaherència al seu fill, un babau. La restade la família intentarà persuadir-lo pertreure’n profit.L.B.Ll. – Deu ser difícil fer riure en unfuneral.V.M. – La cobdícia desmesurada i laimbecil·litat humana, en altes dosis, ensacaben fent riure.L.B.Ll. – Els comentaris sobre “R.I.P!”diuen que es tracta d’una obra fresca imolt divertida.V.M. – Sí. Tot succeeix en un acte únic.Les escenes parlades donen pas a lescançons, que, d’alguna manera, conti-nuen explicant la història i, junt amb laposada en escena, fan que tot rutlli deforma harmònica, gràcies al talent de
Luisa Blanca, la directora, i el treball decada actor-cantant, perquè tots cantenque dóna gust, en el millor sentit, ésclar.L.B. Ll. – Quin tipus de música trobema “R.I.P!”?V.M. – La selecció musical ha estatfeina d’en Luc Olivier-Sànchez, que ésel director musical i pianista en directede la funció. Ha estat molt hàbil a l’horad’atorgar a cada personatge la músicaque més li escau, així com en els duelsi els clímaxs. És un músic molt exigentamb ell mateix i ho transmet als actors-cantants, que en treuen el millor de simateixos. Una passada! Així es pot tro-bar música inspirada en grans musicalsde tots els temps.L.B.Ll. – Així, quan es podrà veure“R.I.P!” al Maresme?V.M. – Doncs espero que molt aviat. Emfaria especial il·lusió portar-la alMasnou, el meu poble, i a la resta de lacomarca, rica en tradició teatral.L’última representació fou a l’Ateneu deCerdanyola el divendres 11 de novem-bre i, si tot va bé, tornarà al teatre ElLlantiol a principi de l’any que ve.L.B.Ll. – Després del musical, en quèestàs treballant, ara?V.M. – Sempre hi ha projectes. A part dela música, estic escrivint guions per asèries, altres obres teatrals, contes...; a
part, estic preparant amb el GrupRauxa, de Gent del Masnou, la repre-sentació d’El mètode Grönholm on faréd’actor per primera vegada.L.B.Ll. – Doncs, Vicenç, que tinguissort.V.M. – Moltes gràcies.
En Vicenç Miravet (09/02/68) ha desta-cat en arts diverses com la música (bai-xista i compositor, diversos discs edi-tats, premiat com a lletrista i baixista,professor de baix elèctric) i com acineasta (el seu curtmetratge No és elque sembla ha estat seleccionat endiversos festivals, com al Fascurt2010), així com a escriptor de relats(guanyador de certàmens literaris, comel Ferrer i Guàrdia).
12
“R.I.P! Un funeral musical” l’últim treballdel dramaturg masnoví Vicenç MiravetPer Lukas B. Lluga
12
El passat 15 de gener es va estrenar, amb molt d’èxit de públic, el primer musical del polifacètic artista delMasnou. Després de participar com a baixista en el musical Molls i Bemolls de la companyia El somni deCopèrnic, va ser-li encarregat per aquesta el guió del seu següent espectacle. Aquest ha vist la llum el 2011 i hacomençat amb força. Després de l’estrena a Cerdanyola ha estat recorrent la comarca del Vallès Occidental finsarribar a Barcelona. El teatre El Llantiol ha acollit cada diumenge a la tarda, des del mes d’abril fins al juliol, elmusical “R.I.P! Un funeral musical”.R.I.P! narra en temps real les horesposteriors a la lectura d’un testa-ment. Quan es tracta de diners, sor-geixen algunes de les pitjors misè-ries humanes i el valor de les rela-cions desapareix. Es tracta d’unaobra fresca, àgil i amb gransmoments musicals, però sobretot,molt divertida.
Vicenç Miravet
✴
BON NADALMARISA
VILAJaume I , 2 · 93 555 96 52 el Masnou · NO TANQUEM AL MIGDIA
✴
✴ ✴
✴✴P e r r u q u e r i a
M i x t a
Prat de la Riba, 95 el Masnou 93 555 62 41 [email protected]
Bon Nadal
SALA AUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE
L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT
C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou
Amb alegria, nervis i rialles, fem bullir l’olla. I després a compartir amb tota la colla potser és el senyal que ja arriba Nadal ...
Per un any ple de bons senyalsL’Endoll us desitja un bon Nadal
Instal·lacions Segarra L’Endoll
Pere Grau, 72, el Masnou 93 555 12 52 · 93 540 28 75
www.germans-segarra.cat [email protected]
El vell comtat i posteriorment ducat deCardona n’ha vistes de molts colors.Cardona fou el darrer reducte de lacausa austriacista contra les tropes deFelip V, va haver de rendir-se sotal’amenaça que, si no ho feien, tota lapoblació seria passada per les armes.I es van rendir, van obrir les portes delcastell, amb el neguit de no saber siles tropes filipistes complirien el pacte.De ben segur que els cardonins recor-daven l’esdevenir de la població deCambrils durant la guerra delsSegadors, quan, després de rendir-seamb garanties, 700 persones van serpassada per les armes. Farien ara elmateix els filipistes...?Però cal endarrerir el rellotge deltemps, molts i molts anys, per apro-par-se a la història antiga de Cardona,que sempre ha girat a l’entorn de lesmines de sal. Com podeu veure, hi hadiversos motius per visitar Cardona iel seu entorn; geologia, història i gas-tronomia..., per la qual cosa Gent delMasnou va programar una visita el dia13 de novembre d’enguany.Els visitants iniciem el viatge des delMasnou per retrobar-nos a la zonad’aparcament de la mina de la sal. Peraproximar-nos a la mina, ho faremamb una mena de tren de fira, que fael recorregut fins a l’entrada per unpendent considerable. Al davant nos-tre la muntanya de sal presenta tota laseva esplendor, que ja van descobrirels pobles antics: ibers, romans i pos-teriorment el mateix comtat, que envan fer un centre d’explotació i rique-sa al voltant del comerç de la sal. Lasingularitat geològica d’aquesta minarau en el fet que és talment unimmens tarró de sal, on només la pun-teta, la muntanya de sal, treu el cap dela terra. Tot això ens ho explica la nos-tra guia, la Mònica, mentre entremdins la panxa de la muntanya per undels túnels que configuren 300 km degaleries, avui abandonades i negadesd’aigua. Mentre caminem, els reflexosmulticolors dels cristalls de sal ens
acompanyen amb les seves pampallu-gues. La Mònica ens explica que laveritable descoberta foren les salspotàssiques emprades per a la fabri-cació dels explosius. Aquest tipus desal es troba a gran fondària i per asso-lir-la calia perforar fins als 1300metres. Dins aquest món silent i obs-cur, es van bastir veritables indústriesde treball. Aprofitaven la buidor de lesexcavacions –eren de la mida dediversos camps de futbol– per muntar-hi tota la indústria. Pels pous d’accés,Alberto i Teresa, baixaven tota menade maquinària desmuntada, des decamions fins a barrinadores. Les difi-cultats creixents de ventilació, tempe-ratura i accés van fer que les mines nofossin rendibles i finalment abandona-des. Tot això, i molt més, ens explicala Mònica, mentre nosaltres, distretsper la bellesa de les estalactites i esta-lagmites de sal, les coloraines de les
parets i les irradiacions dels cristalls,tornem al món exterior.Abans de dinar, els organitzadors dela sortida, en Víctor i l’Ernest, donenun temps lliure per visitar la vila i elcastell segons els interessos decadascú. Després reprendrem lamarxa en direcció a Pinós, on dinarema l’hostal, que es vanta, i amb raó, deser l’hostal més antic i mai tancat deCatalunya. Des del 1500 i escaig aténels visitants, llavors traginers i viat-
14
UNA VISITA A CARDONA I AL SEU ENTORNPer Jaume Boadella
Cròniques
Maquinària del cable de la torre MariaTeresa a les mines de sal
Tota l’expedició, menys el fotògraf, alcetre geogràfic de Catalunya, a Pinós
jants, però avui són masnovins els quis’apleguen a redós de les taules. Uspuc assegurar que, si en un futur ate-nen amb la mateixa abundància i qua-litat de les menges, tenen garantida laclientela per a uns quants segles més.Hi ha de tot i a bon preu. Tots tastemels entrants com sopa, trinxat, macar-rons, embotits, cigrons, amanida...,seguits d’un segon plat a escollir iunes postres de taula de rei. En fi, al’acabar, el cos ens demana una cami-nada per a la qual ningú no es fa pre-gar. Tota la comitiva emprèn la marxafins a un turonet molt proper, on eslocalitza el Centre Geogràfic deCatalunya, on s’estima que és puntcentral de Catalunya. Una rosa delsvents assenyala els diferents indretsde la nostra terra.Ja només restava la darrera visita deldia a la torre d’Ardèvol. Aquesta era latorre de guaita del castell d’Ardèvol.Fou bastida en planta quadrada alsegle XI i posteriorment la van reves-tir i consolidar en planta rodona alsegle XII La doble estructura va agu-antar el pas dels segles fins a la guer-ra civil quan, per alguna raó que noconec, s’enderrocà la torre rodona del’exterior i aparegué la torra quadradainterior. No sé ben bé per què, peròaquesta torre invicta em recorda elpoble català..., que, malgrat l’enderro-
quen les circumstàncies del moment,el seu esperit es manté en peu. Elsmés valents de nosaltres, és a dir, lamajoria, s’enfilaren per l’estretor deles escales fins al terrat de la torre.Des d’aquesta talaia acomiadàrem latarda amb el pas del sol cap al seuocàs. Ara és el nostre torn, nosaltresho fèiem cap al Masnou. Un recordatori poètic de la sortida.
El que avui és terra ferma,a la nit del temps fou mar,tota forma no és eterna,malgrat paguis un preu car...
Res d’aquell mar, ni una ona,res trobareu..., ni un bassal,al seu lloc s’alça Cardona,sí, Cardona de la Sal.
Dalt de tot s’alça el castell,envoltat de sòlids murs,parlen al jove i al vell,que aquí moriren els furs.
Com les forces de la terra,que esperen mig adormides,res és perdut per la guerra...si amb noble esforç les capgires.
Fem com la torre d’Ardèvol,que, quan l’anaven a abatre,exclamà amb so exhaust i trèmol:no som una... sinó quatre!
Ara som quatre parets...,ara i sempre quatre barres...,i, malgrat els cops d’ariets...,demà romprem les amarres!
15
La Federació Catalana d’Entitats Coralsorganitza trobades d’orfeons i coralsarreu de Catalunya, sobretot tenint encompte la proximitat geogràfica.El diumenge 6 de novembre a la tardaen vam fer una a Sant Vicenç deMontalt. Hi van participar l’OrfeóParroquial El Delme de Sant Vicenç deMontalt, l’amfitrió, dirigit per EvaRamon, l’Orfeó Misericòrdia de Canetde Mar, sota la direcció de XavierDotras i Imma Roig, i la nostra CoralXabec, amb la Montserrat Llagostera alfront i la Bàrbara Llacay al piano.Malgrat que el dia era plujós i no convi-dava pas gaire a sortir de casa, l’es-glé-sia parroquial de Sant Vicenç era plena.
Van presentar el concert un represen-tant d’El Delme, el Regidor Municipal deCultura i la coordinadora de la Fede-ració per al Maresme.Cada coral va interpretar sis o set pe-ces del seu repertori. És bonic de cons-tatar la diversitat d’estils de les diferentsagrupacions corals, tant pel que fa alcaire de les cançons escollides com enla interpretació. La varietat és enriqui-dora també en la música. És allò de nimillor ni pitjor, senzillament diferent.La Coral Xabec va cantar dos Noctur-nos de la Ventana (nn.1 i 3) amb lletrade Federico García Lorca i musicats perFrancesc Vila; van seguir-hi quatreNocturns de W.A.Mozart (nn.1, 2, 3 i 6).
Com és costum al final de la cantada,totes tres corals van unir-se en el Se-nyor sant Jordi, amb text de SalvadorEspriu i música de Francesc Vila, i Elcant de la Senyera, amb lletra de JoanMaragall i música de Lluís Millet.I un detall inesperat: era l’aniversari dela directora Eva Ramon; li vam cantarl’Aniversari feliç; poques vegades deuhaver sonat amb unes veus tan afina-des i conjuntades! Tot un luxe!L’intercanvi de records de la trobada iun pica-pica fraternal al Centre Cívic dela vila van cloure aquest Festival deCant Coral del Maresme 2011.I que puguem continuar fent-ne.
CròniquesTROBADA DE CORALS DEL MARESMEPer Esteve Pujol i Pons
Dalt la torre d’Ardèvol a la posta de sol
Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10
TALLERS MASNOU1923-2011
Genís Oliveras, S L. Tallers MasnouExposició venda i taller. Àngel Guimerà, 14. 93 540 31 57
www.nissan-4x4.com
88ANYS
Tallers Masnou us desitgem un Bon Nadal
i un feliç any 2012
GRUP SABATÉINSTAL·LACIONS · PUNT DE SERVEI ENDESA · VIDEOCLUB · ELECTRODOMÈSTICS · AIRE CONDICIONAT I CALEFACCIÓ
Navarra, 22 local 9-10 el MasnouElectrodomèstics 93 555 99 53 · sabate@[email protected]
Instal·lacions 93 555 97 44 · [email protected] de servei Endesa 93 540 13 77 · [email protected]
Videoclub, (Joan XXIII, 34) 93 555 57 01 · [email protected]
BON NADAL
I FELIÇ ANY 2012
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀF
IC
L l u í s Va l l s M a r í
J a u m e I , 1 1 293 555 80 06/16 5908320 El Masnou · El Maresme
Instal·lacions d’antenes TV, FM i satèl·litCircuits tancats de televisióPorters electrònics i vídeo portersElectrònica integral de so Control d’accessos
Cristòfol Colom, 13-B 93 555 71 68 el [email protected]
CLUB DE TENNISBARCELONA-TEIÀRamon Llull,12 T. 93 555 37 00
ww
w.c
tbte
ia.c
om
Us desitja bon Nadal i un feliç Any Nou 2012✳
✳✳
Totes les novetats de temporada i, a més a més, etguiarem per fer les teves peces. Tenim moltes idees. Pl. de Catalunya,4 (darrere l’antic correus). Tel. 647 751 702
En temps de crisi: una imatge i mil paraules
18
Parlem de llibresPer Pere Martí i Bertran
L’Editorial Combel és de les poques edi-torials catalanes que edita llibres singu-lars, desplegables tridimensionals cone-guts en general amb el terme anglès depopup, en català i d’autors catalans.L’any 2009 va publicar 10 viatges i 1somni, de la Meritxell Martí i en XavierSalomó; al 2010 va publicar LasMeninas (1), de la Patrícia Geis(Barcelona, 1966), un nou llibre de lacol·lecció “Això és art!”, que preténd’apropar grans obres pictòriques alsinfants i al públic en general, i que escomplementa amb una altra col·lecció,“Això és un artista!”, que té com a finali-tat fer conèixer grans pintors universals. Las Meninas és, naturalment, el famósquadre del pintor Diego Rodríguez deSilva y Velázquez (Sevilla, 1599-Madrid,1660), però a partir d’ara també podremdir que és un llibre de la Patrícia Geisque és una introducció magnífica al pin-tor andalús, i més concretament a laseva obra més universal i coneguda:Las Meninas o La família de Felip IV(1656), una de les joies del Museu delPrado de Madrid. L’autora comença apropant-nos al pintori a algunes de les seves obres mésconegudes (La farga de Vulcà, La rendi-ció de Breda...). I ho fa amb un petit llibre
Velázquez més a prop
dins del gran llibre, tècnica que utilitzaràen altres apartats del volum. Tot seguitens presenta tots els personatges delquadre, amb un gran desplegable adoble pàgina, però també amb un llibretque els comenta un per un. Al personat-ge central, la infanta Margarida, li dedicauna atenció especial i la converteix enuna nina amb mirinyac, que els lectorspoden canviar de vestit amb uns retalla-bles que trobem al final del volum. El pro-per apartat està dedicat a l’escenari delquadre, i més concretament a la pregun-ta que s’han fet nombrosos crítics d’art,artistes i intel·lectuals en general: Quèestava pintant, Velázquez, i com el va
pintar, el quadre? Hi analitza unes quan-tes teories: els qui defensen que pintavaels reis, ja que apareixen al mirall delfons; els qui defensen que es pintava ellmateix, per reivindicar-se com a artista...En aquest apartat l’autora dóna moltaimportància al mirall i als usos que sen’han fet en art i per això, altra vegadaen un llibret a part, ens reprodueix icomenta algunes de les obres mésfamoses en què el mirall té un gran pes:Giovanni Arnolfini i la seva dona (vers1434), El bar del Folies Bergère (1882)...A més, hi inclou un mirall a tota pàginaque ens permet de veure el quadre ambuna altra perspectiva, comentada perGeis, naturalment. El darrer apartat delllibre és un repàs succint de la influènciadel quadre en altres artistes de tots elstemps: Picasso, Manolo Valdés... Clouel volum, una butxaca que inclou unsquants retallables, així com els materialsper fabricar una càmera obscura, unaltre element, a més del mirall, quepodria haver tingut un cert pes en larealització de l’obra. Si us agrada l’art i el voleu apropar alsfills, néts, alumnes..., ho podeu fer ambLas Meninas de la Patrícia Geis i de bensegur que no us en penedireu pas.
(1) Patrícia Geis. Las Meninas. EditorialCombel (Col·lecció: “Això és art!”), Barcelona,2010. 18 pàgines.
Un bon regal per a Nadal i ReisLlibre per a pares, mares, avis, àvies, oncles i ties... i educadors professionals
Premi “Joan Profitós” d’Assaig Pedagògic 2009. Nit de les Lletres Catalanes. 59a Nit de Santa Llúcia
A la venda en llibreriesPujol i Pons, Esteve (2011). Pensaments d’un educador.Barcelona, Edicions Saragossa
Pensaments d’un educadorUn fil transversal uneix tots els pensaments:
Estimar els fills i els alumnes
A contracorPer Ramon Serra i Roca
19
tèrica. Collons, quin panorama, va pensar.Mentre rumiava aquestes cabòries, es va adonar que cadacop se sentia més feble i que la dona l’agafava amb mésfermesa. Ella giravoltava amb ell agafat, i en unad’aquestes es va veure reflectit en el mirall, i s’adonà queera com un vell de noranta anys mentre que la dona es veiajove i bonica. Es va creure dins d’un somni fins que ellad’una empenta el va tirar a terra.
– Què et sembla ara la vida, quan t’he xuclat tota l’energia ihe fet de tu un vell?
– No pot ser (es repetia horroritzat).– Doncs sí que pot ser. Sempre he tingut aquest poder
i mai no l’havia fet servir; però es tan gran la vostra maldatque fins i tot gaudeixo al veure’t patir.
– Senyora, tingueu pietat.– Tindré la mateixa que heu tingut amb mi, o sigui cap.
Dites les darreres paraules, la vella, que ja era una donajove i maca, es va vestir amb roba que tenia a l’armari defeia molts anys, li va arrabassar la targeta de visitant i esdirigí amb tranquil·litat fins a la sortida. Va deixarl’acreditació en el taulell d’entrada i va sortir fins al carreramb un riure nerviós però alegre, tot pensant:Ningú no és bo o dolent del tot fins que no el porten fins allímit; i no em sap greu deixar un home tancat aquí, ell juga-va brut, però jo tenia una carta guanyadora guardada per al’ocasió. Ara entendria en la seva pell què vol dir ser vell ipobre, quan el fotin fora de la residència i hagi de viure comun gos vagabund.
La (ara) preciosa Mercè va regirar la seva bossa fins a tro-bar un cigarret, que va encendre amb la tranquil·litat de quisap que té una vida llarga per endavant.
L’ombrívola avinguda emmarcada amb xiprers li assenya-lava directament una antiga mansió noucentista de clarregust francès. Un cop al davant, un ampli pati i dues esca-les laterals portaven el visitant fins a una terrassa solejada,plena de cadires i gandules amb la clara intenció que elsavis d’aquella residència de luxe gaudissin d’aquell solet,regal dels déus mentre esmorzaven els dies de bon temps.Envoltats per grans testos carregats de flors, aquells avisfeien la sensació de viure en un món fictici on els proble-mes havien fugit com ho fa la boira, mostrant la cara ama-ble de la decadència.El visitant s’adreçà a la recepció amb pas viu resseguit perla mirada curiosa dels hostes, que veien trencada la sevarutina matinera.
– Bon dia, sóc Ludovic Ortiz i vinc a visitar la senyoraMercè Altafulla
– Molt bé, senyor, esperi un moment i l’acompanyarema la seva cambra.Després de donar-li una targeta d’identificació, un noi delsencàrrecs el conduí per un laberint de passadissos fins allloc demanat. Obrí la porta de l’habitació i, en un racó i decara a la finestra, una dona vella com el món fitava el celamb despreocupació.
– Hola, senyora Mercè, com està?– Qui és vostè i què fa aquí dintre?– Em dic Ludovic, sóc de la companyia d’assegurances
i vinc per un tema delicat.– A la meva edat i em veniu amb maldecaps?
El visitant resta una estona enfront de la dona, que, senseimmutar-se més, s’asseu davant el tocador i comença apentinar-se tot mormolant una vella cançó de bressol, queel visitant associa a una possible demència. De cop i volta la dona el mira de fit a fit i sembla sorpresa.Uns segons més tard l’esguarda amb un somriure als llavisi la fredor inicial es transforma en una educada condescen-dència que frega l’esperpent.
– Ludovic, rei, què fas quiet sense fer-me un petó?– Senyora, jo sóc aquí per dir li que no pot seguir vivint
a la residència.– Què diu ara?– La seva assegurança ha finit al fer vostè noranta-cinc
anys.– No m’ho puc creure.– Cal llegir la lletra petita, senyora Mercè.
Tot i la sorpresa, la dona el va abraçar amb força. Ell, enLudovic, va quedar tan parat que no es va resistir davantl’emotivitat de la vella. Va pensar que, després de la puta-da de treure-la de la residència, no es podia fer l’estret enaquella demostració d’emotivitat. Fet i fet, es tractavad’aguantar una abraçada d’una dona plorosa pel seuinfaust destí, que, en el fons, ell també entenia.Vella, pobra i sense llar, si això no és una putada jam’explicareu què ho és, i aguantant la plorera gairebé his-
SERVEIS DE NETEJA I
DE MISSATGERSBonesFestes
de Nadal 93 555 76 61609 72 65 16
EL MASNOUserve is
òpticael masn u
Av. Joan XXIII, 39 El Masnou 93 540 30 81
Val per
35€de descompte en
ulleres de sol de totes les
marques* *D
escompte
per aulleres de sol a partir de 100€. No acomulab
lea
altre
sof
erte
s.C
adu
ca14
·1·2
012
Bones FestesBo
n Nad
al
El Masnou
NÚRIA FLÓD E C O R A C I Ó - I N T E R I O R I S M E
CORTINES · ESTORS · VÀNOVES · EDREDONS · CATIFES · TAPISSERIES
Decoració: Interiorisme:
Mestres Villà, 33, St. Miquel, 15, 93 555 02 40 93 540 10 25
Mn. J. Verdaguer, 14 · 93 555 10 60 / 17 61 · [email protected] · el Msn
S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a lAdministració i venda de pisos,
cases, terrenys i rústiques.Propietat horitzontal. Assessoria jurídica.
Comandes a: www.canrac.comfins al dissabte 17
93 555 16 64 Mestres Villà, 101, el Masnou Elaboració pròpia
Automòbils Rijor SLAutomòbils Rijor SL
República Argentina , 29 el Masnou 93 540 42 05Wir leben Autos
FINANÇAMENTIMMEDIAT A 6 MESOSEN REPARACIONSSense despesesd’obertura ni comissions
0%INTERÈS
ELS MILLORS PREUSEN PNEUMÀTICSDE PRIMERES MARQUES
Pere AlabauObres i ReformesEspecialitat en cuines i
cambres de bany
Lluís MiIlet, 43 bx. 629 773 331 el [email protected] www.perealabaureformes.com
Bona Nadal i feliç Any
DAVANT L’ESTACIÓ DEL MASNOUA l’estació del Masnou, davant de lavella, que era un xic més al sud quel’actual, després del mur de la via deltren n’hi havia un altre de ben construïtamb roques i ciment, però tot ben con-juntat, i a la platja aquests set blocs fetsde totxo i pedres per protegir l’estaciódels temporals.Com podeu veure, el mur de la via noera gaire alt i, quan hi havia tempes-tes,les ones envaïen la via; per això,perquè hi trenquessin i se’n minvésl’efecte, hi posaren aquesta mena deprotecció d’obra vista.A voltes, segons si el temporal era dellevant o de ponent, descalçava quasidel tot els blocs, o gairebé els cobria desorra. Com veieu, no estan gaire pla-ners, ja que, si eren gaire descalçats,s’inclinaven i ja no s’adreçaven ambcap més temporal. A la nostra platja, desempre, quan no hi havia cap port quedestorbés el flux natural, els temporalsque deixaven sorra eren els de llevant,i els de ponent els que la treien.Per a la mainada, els blocs eren untrampolí ideal per capbussar-se a mar(fer sotes en deien) des del seudamunt, tot i que tenien cert perill, jaque, en ser mullats per les ones, s’hifeia verdet a les rajoles de sobre, i aixòfeia patinar, amb la qual cosa hompodia relliscar i clavar-se una bona cos-tellada. A algú, com el de la fotografia, li servienno sabem si per esperar el tren, la xico-ta o per meditar.Davant d’ells, a pocs metres endins,quan la mar era calmada i clara, encaras’hi podia veure, encastada a lesroques del fons, una de les bombes quellançaren les tropes feixistes italianesque ajudaven els rebels durant la guer-ra 1936/39; concretament fou l’any
Per Joan Muray
Històries de la vila
22
1938, i va ser per destruir el laboratoriquímic per a la guerra que el govern dela república havia instal·lat a la finca decal Marquès. No tiraren directament a latorre, només al seu entorn, per causarnomés destrosses al laboratori. Es vadir que un dels pilots era un fill delMarquès. Per això o per poca punteria,la casa es va salvar, però altres rebereni hi van morir dues persones.
BARQUES A OCATAAquesta imatge de les barques delveral d’Ocata ens mostra que el mur dela via, en aquest sector, encara era més
baix que a la imatge anterior. Per això, quan hi havia temporal fort,les ones arribaven a les mateixescases. Ja hem vist en un altre capítolcom aquestes barques eren a la voreradel sector del bar La Penya, i al seuentorn hi havia sorra de platja. De les barques, totes elles de pesca,unes de més grans que altres, veiemque n’hi havia alguna que porta llumspenjats a popa, ja que aquestes erenles que sortien de nit a pescar. Unaaltra de les característiques d’aquestesbarques i d’altres que han sortit és queel seu nom era sempre en castellà. La
IMATGES... amb HISTÒRIA–DE MITJAN SEGLE XX– (VII)Acabarem l’any amb sis imatges més (el setè lliurament) del recull fet per Teresita Torres a mitjan segle passat,entre els anys 1950 i 1960, i que ara ens serveixen per recordar com era aquell Masnou.Les que us oferim aquest mes són les següents:
23
nostra llengua no era tolerada pública-ment.També hi veiem un cabrestant, tot i quen’hi havia altres, que servia per arriaramunt les barques quan sortien de mar,amb cordes lligades a la barca; i al seudessota s’hi posaven els pals amb unesguies greixades amb sèu perquè llis-quessin millor.Després de l’estol de barques, hi veiemuns banys tradicionals, de casetes defusta; i, més enllà, hi podem veurel’edifici d’obra dels banys de Sant Pere.
TREN SOLITARIUna imatge força insòlita ja que, almoment de fer-la, només passava untren elèctric, d’aquells que eren verds igrisos. Feia pocs anys que s’havia elec-trificat el tren, fou a l’any 1949, ambmotiu del centenari del primer ferrocar-ril. Ni un cotxe a l’horitzó. En aquells anys cinquanta del passatsegle XX, el trànsit per carretera eraforça minso, tot i que n’hi havia. Compodeu veure, la carretera era de llam-bordes, encara no s’havia asfaltat, cosaque, sembla ser, feren quan, cap a finaldels anys seixanta, l’eixamplaren.Una de les coses que més sobtad’aquesta fotografia, a més de la solitudferroviària, és que no hi havia cap bar-rera entre vorera del Camí Ral i carrete-ra, ni entre aquesta i la via del tren, tansols un mur, ja que el tren passa mésfondo que la carretera. Tampoc n’hihavia entre via i platja o el passeig quehi havia. Més que un passeig, unamena de protecció marítima per a la via.Tot i amb això, no hi havia accidents. Lagent, mainada inclosa, passava per onhavia de fer-ho, o vigilava molt bé quanes ficava en terreny contrari.Feu un exercici de memòria i penseu lade barreres, tanques, filferrades, etc,que tenim ara; tantes, que ja no semblaque visquem en un poble mariner. Simés no la major part de la vila, només al’extrem sud, i un bon tros de la partnord.Una altra cosa que podeu observar enaquesta imatge és la netedat que hi ha,i això que no hi havia cap paperera ique la brigada de neteja era forçaminsa. Tampoc no hi podeu veureexcrements de gos, tot i que n’hi havia(molts menys que ara)i que anaven
solts pel carrer.
DES DE DALT DE LES ESCOLÀPIESDes de dalt d’aquesta talaia d’aleshorespodem veure una part de la vila, queens pot semblar plana, tot i no ser-ho, jaque, com sabeu, en aquest sector delpoble els carrers són esglaonats, comen un amfiteatre rectilini.La panoràmica quasi abasta tot el pri-mer eixample del Masnou, aquell quefou planejat al primer terç del segle XIX,abans que el de Barcelona, Viena,Chicago, etc.S’hi poden veure en primer terme leseixides de les cases del carrer delsMestres Villà; i el primer carrer de mar amuntanya és el dels Capitans Comellas–aleshores se’n deia la “baixada de canFideu” o de “cal Cigró”, també conegu-da amb el nom de can Galvany per la
fusteria que hi havia al xamfrà amb elde Pere Grau (abans carrer de laQuintana).Moltes d’aquestes cases de l’eixamplepertanyien a capitans mercants masno-vins. Eren, i són per sort, cases de bonaplana, amb llargues i fresques eixides,de dues o tres plantes. La que veiem albell mig de la imatge, la que dóna alscarrers Capitans Comellas i MestresVillà, sobresurt de les altres, ja que, amés de les tres plantes, té uns magní-fics esgrafiats, que encara es podenveure. Era la casa d’uns Pagès, demotiu “Cal Papi”.Aleshores es deia que des de la darre-ra planta d’aquestes cases sempre espodia albirar el mar, per exprés desigdels capitans, quan, un cop ja grans,l’enyoraven.El final de poble, pel costat premianenc,
PROMOCIONS BOLART SLConstrucció i reparació d’obres
Joan Llampalles, 17. El Masnou Tel. i Fax: 93 540 04 13
J.F. Kennedy, 20-22 nau A (cantonada amb el Camí del Mig) 93 540 33 47 el Masnou www.mosiluminacion.com · [email protected]
Av. Joan XXIII, 28. T. 93 555 53 03
Jaume EstraguésEquilibrat electrònic · Alineació de direcció
Tenim tota mena de material elèctric.Especialistes en Leds, il·luminació interior, exterior, decorativa i industrial.
Tenim tota mena de material elèctric.Especialistes en Leds, il·luminació interior, exterior, decorativa i industrial.
Aquest Nadal il· lumina la teva llar al millor preu i baix consum.
Bon NadalPere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60
Aquest Nadal il· lumina la teva llar al millor preu i baix consum.
Bon Nadal i feliç Any
2012Bon Nadal i feliç Any
2012
centre de salut i bellesaHi trobaràs el teu equilibri
Primer de Maig, 20 el Masnou 93 540 46 11www.flordemaig.net
PROMOCIÓ DE NADAL
PROMOCIÓ HIVERN
Menú estima’t 59€Depilació+neteja de cutis 50€
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
Torrons de sucre cremat150 g d’ametlla laminada, 15 g de mantega, unes gotes de
suc de llimona, 200 g de sucre i 1/2 culleradeta de canyella
1- Les ametlles laminades es posen a torrar una mica al forn.
2- En una cassola es posa el sucre, la mantega, la canyella i unes gotes de llimona. Ho posarem tot a focbaix. Quan tot s’ ha daurat, s’hi afegeixen les ametlles.
3- El preparat es col·loca en un motlle untat amb oli i s’aplana una mica.
4- Es desemmotlla quan ja és fred.
Torrons de xocolata i arròs inflat 200 g de xocolata amb llet i 25 g d’arròs inflat
l- Desfeu la xocolata al bany maria: s’ha de fondre molt poc i fora del foc.
2- Remeneu per acabar-lo de desfer amb mínim de calor
3- Incorporeu-hi l’arròs inflat. 4- Aboqueu-ho en el motlle i desenmotlleu-ho
quan sigui fred.
Podeu trobar varientat de motlles de torrons a les nostres botigues.
Torrons
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51
Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
Artesans del pa Pastisseria de dolç i salat
Mestres Villà 87-89 · 93 555 20 89 · El Masnou
Per a les vostres celebracions, familiars od’empresa, us podem preparar tota mena debufets i aperitius. Tot fet al nostre obrador!
Demaneu-nos informació
Especial Catering
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
MIQUELVINARDELLI BOLART
INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS IELECTRICITAT93 555 45 01 · 555 36 91
26
Com a la majoria de les fotografies queanem veient, a part dels pisos abansesmentats, que són de sis plantes, non’hi veiem cap més al llarg de la vila.A primera fila de cases, començant perl’esquerra, veiem la merceria de canBailon, el forn de can Cabessa, lasabateria de can Malio, l’estanc de laRamona (germana de la Teresita), a cales Paraguai, que era també merceria,la botiga de can Miqueló, la pastisseriadel Mar (can Cagaespès), la plaça delMercat, l’esparteria de ca la Llinàs, unacasa, la granja Rosa, la casa de calSastret, la botiga d’esports Camps, imés cases.A la línia de mar, poca platja, per no dirgens, és la que hi havia; per això lacompanyia del ferrocarril féu una menade protecció en aquest sector, ambroques i una mena de passeig aldamunt. Aquesta protecció anava des
era l’actual avinguda de Joan Maragall,aleshores se’n deia el carrer Nou oAmple, per ser el darrer fet i el mésample.Cap a la meitat de la part alta de la imat-ge podem veure l’alta Araucana de canFita, una de les tantes que tenia aquellMasnou, i que, diuen, servia de senyalals pescadors per saber a quina alçadadel poble es trobaven pescant.
PER SOBRE DELS PINSSi l’anterior vista era feta des de lesEscolàpies, en aquesta el darrer edificique es veu és aquest col·legi, tambéconvent.Aquest pulmó verd que veiem en primerterme, que sembla talment un extensparc al bell mig de la vila, són només elspins que plantaren entre els actuals car-rers de Joan Llampalles i JosepPujadas Truch. Alguns d’aquests pinsforen tallats per obrir-hi els carrers o perfer-hi algunes cases.El que passa és que aleshores erenjoves i, per tant, baixets, i poden pren-dre la imatge per sobre d’ells.La franja de poble que veiem va des dela Casa Benèfica fins a la casa que faxamfrà amb la carretera de Teià(Av.dels Senyors Cusí i Furtunet) i elc/de Fontanills.Com podeu observar, l’Asil i la Par-ròquia destacaven per damunt lescases, així com també les EscolesPúbliques (el Cumu), un xic més al’esquerra de l’església, i això que enca-ra no li havien aixecat el pis per ampliar-les, tot i que hi havia un cos central, elmateix que ara té als seus costats lasegona planta d’aules.En aquells anys el darrer carrer decases, en aquest sector, era el de Flos iCalcat; tot i que un xic més a l’esquerra,que no es veu, hi havia alguns trossosmés de carrers, els corresponents a lesanomenades Cases Barates.En aquests pins, no sé si s’hi feienbolets, però probablement algun si.
LA PLAÇA DES DE MAREn aquesta la panoràmica era des demar, un altre dels atreviments de la fotò-grafa o, millor dit, tot un repte, ja que feruna fotografia des d’una barca era totauna gosadia, pensant en les càmeresd’aleshores. I, pel que es veu, tot i no fer
mala mar, tampoc no era plana comuna bassa d’oli. La panoràmica present va des de l’anticCamí d’Alella, també conegut com labaixada de can Francisquet, del’estraperlo o de can Bailon, l’actualav.de la Mare de Déu del Carme –moltsnoms per a un sol carrer– i arriba fins aun tros de la casa coneguda com decan Torrúbia, nom d’un metge moltconegut aleshores al Masnou. Araaquesta casa d’un sol habitatge haestat convertida en uns quants pisossense perdre l’estructura externa.Hi veiem tres punts sobresortints: l’Asil,la Parròquia i els pisos del c/Sant Josep(coneguts com de can Patatetes).Davant d’aquests pisos i al darrere decan Torrúbia, hi veiem l’esplèndida casadel capità Comellas, aleshores ja delseu fill, el músic, ceramista, pintor, etc.,Joan Comellas i Maristany.
de davant de les Caves Champ Sorsfins a davant el mercat. Després hifarien un espigó, que, anys més tard, vaservir de base per al port esportiu. Elque no es veu, però hi era, davant elmercat, entre carretera i via, al costatdel pas a nivell, eren els safareigspúblics, ja que en aquells anys encarahi havia alguna casa d’aquell sector queno en tenia.
Com veieu, en aquell Masnou dels cincmil habitants aproximadament, encaratothom es coneixia. No hi havia el tràn-sit d’ara, ni a la carretera i molt menysals seus carrers. La pol·lució ni sabiemel que era, ni tampoc les altrespol·lucions, l’acústica i la lumínica. Hihavia, això sí, la rivalitat entre les socie-tats d’esbarjo de la vila: Calàndria,
Casinet i Casino.De La Calàndria, els contraris en deienCan Tiberi. Del Casinet, els anteriors endeien a Can Barraló, i als del Casino, toti no tenir cap motiu específic, als socisdel poble i als estiuejants, els vilatansels anomenaven despectivament: elssenyors i els merdejants.
27
És curiós que la majoria de relatssobre el naixement de déus i d’heroisde l’antiguitat ja facin referència al’aparició d’estrelles o altres senyalscelestes que anuncien la qualitatsobrenatural del recent nascut.Podríem citar, per exemple, la del nai-xement de Buda o de Krisna o bé eldel rei Mitriades, fins i tot de JuliCèsar, en què va aparèixer l’estrellaIra en el firmament. En fi, no és lameva intenció estendre’m sobre elspossibles orígens pagans que hanimpregnat la llegenda cristiana del nai-xement de Crist; en tot cas, em reme-tré a l’evangeli de Sant Lluc. Aquest jadescriu l’anunciació de Maria, aixícom el naixement de Jesús, la sevacircumcisió i presentació en el Temple,entre d’altres; però, paradoxalment, lafont més escollida pels artistes hanestat els relats dels evangelis apòcrifs,concretament el Protoevangeli deSantiago, no autoritzat per l’EsglésiaCatòlica, però sí permès per la sevarepresentació plàstica. En ell, ja esmenciona la cova del naixement on, arequeriment de Josep, aquest introdu-eix les parteres Zelemi i Maic, quedonen fe de la virginitat de Maria.Un punt contradictori i on mai no s’haarribat a un acord definitiu és l’anyexacte del naixement de Jesús. Elmartirologi romà el fixa a l’any 5199 apartir de la creació del món. Al 2957 apartir del diluvi; en el 753 de la funda-ció de Roma... En fi, la llista és moltmés llarga, però la veritat és que tantels evangelis admesos per l’Església
com els apòcrifs no contenen indica-cions precises en les quals és puguideduir l’any i l’època del naixementdel Salvador. D’entrada, per lògica, nopoden ser els mesos d’hivern ja queels pastors vetllaven els seus ramatsa la intempèrie i, sempre que podien,no s’exposaven a les crueses del’hivern. Tampoc no podia ser a l’estiuja que a la regió predesèrtica deBetlem les pastures ja estaven esgo-tades per les sequeres estivals.Tampoc a la tardor, ja que els campsno s’havien refet encara dels mesossecs, per tant la primavera serial’estació de l’any més propícia. Tambéresulta contradictori que Josep i Mariano trobessin allotjament al mes dedesembre, tenint en compte que totsels hostalatges no registraven unatotal ocupació fins al trànsit massiu decaravanes que es dirigien a Jerusalemi això no es produïa fins a la Pascua.Davant la total ignorància de la datadel naixement de Jesús i, donat quel’Església associa també Crist a Lallum del món o sol, identificació queestà present en multitud de textsbíblics, no és d’estranyar doncs ques’escullís el 25 de desembre, primerdia del solstici d’hivern, coincidinttambé amb la festivitat del Solis invic-tus, festa instaurada per l’emperadorAureli i coincident també amb la festade Mitra, déu del sol.La festivitat va adquirir caràcter oficiala partir de l’any 330, i fou a requeri-ment de sant Ciril, bisbe deJerusalem, al papa Juli I, que va dictar
la proclama. A partir d’aquell moment,l’efemèride s’impregna en la vida dià-ria de les comunitats cristianes. AEspanya, la festivitat es va commemo-rar a partir de l’any 380. A Anglaterras’introdueix en el segle VII gràcies aSant Joan de Canterbury i en el segleVIII a Alemanya. En el continent ame-ricà, concretament a l’illa d’Haití, es vacelebrar el primer Nadal el 25 dedesembre de 1492. Aquest és el motiupel qual li van posar el nom de“Natividad” a una fortificació que res-guardava l’illa. Per últim, una antigatradició assegura que les despullesdels tres pastors a qui es va aparèixerl’àngel anunciant el naixement deJesús, Jacob, Isaci i Josef, es conser-ven a l’església salmantina deLedesma.A tots els lectors i amics de Gentdel Masnou us desitjo unes bonesfestes de Nadal i Any Nou.Font consultada: El llibre “El Belén”Historia, tradición y actualidad.
CONTRADICCIONS O CURIOSITATSSOBRE LA DIADA DE NADALPer Josep Condeminas
FRANCESC MACIÀ, 30 93 540 16 32
ITÀLIA, 21, 1r 1a93 209 39 98
ITÀLIA, 29 93 555 45 81
VENTURAA D V O C A T
D r e t c i v i l i p e n a l Arrendaments Matrimonial
Accidents de trànsitReclamacions diverses
ROMÀ FABRA, 2293 540 25 95
ROMÀ FABRA, 1893 555 73 95
C A R N I S S E R I A
V E D E L L A X A I
P O R C P O L L A S T R EE M B O T I T S
EL SECTOR COMERCIAL DE LA PLAÇA
Bon Nadal i felNAVARRA, FLOS I CALCAT, FRANCESCROGER DE FLOR, ROMÀ FABRA, CRIS
JOAN LLAMPALLES, PTOR. DOMÈNETORRENT VALLMORA
Ja no som a Flos i Calcat. Ara estem al polígon La Bòbila.
Garrofers, 5 (Pont de Teià)
93 540 17 89
MOTORCAS
Venda, lloguer i reparació
de maquinà-ria per a laconstrucció
i el bricolatge
Primeresmarquesamb des-comptes
de 70% I 80%
Flos i Calcat, 4193 540 94 45
Roman Fabra, 17 TEL. 93 555 14 51
INFORMÀTICA
Servei tècnic a taller i domicili Recuperació de dades
En la compra d’unordinador et regalem
l’antivirus
ESTILISTES CANINS I FELINS
TOT PER A LA TEVA MASCOTAPasseig Roman Fabra, 19El Masnou 93 540 37 93www.xicmasnou.com
ROMÀ FABRA, 19-A93 555 19 46
www.farmasnou.com
FARMASNOUP A R A F A R M À C I A
Ptor. Domènec Farré, 393 540 33 39
MARCS MASNOUTaller d’enmarcació
Marcs a midaMiralls personalitzatsMotllures de disseny
JA ÉSNADAL
A…Si ens portes la teva mascota ala perruqueria, et regalem unaampolla de cava! A més a més,per als nostres clients i fins al19 de des. un 10+4% de dpte.Excepte alimentació i mascotes
FRANCESC MACIÀ, 2 93 540 25 94
ROBA DE CASACORTINES A MIDAREGALS PER A LA LLARBRODATS PERSONALITZATS
ROMÀ FABRA, 2593 178 22 97
Selecció vins, caves,cerveses, licors,
alimentació gourmetEntreu a la nostra pàgina
www.elrebostdelsentits.es
Navarra,11Taller: 93 540 18 91
Servei oficial:aprilia, HONDA,YAMAHA
mar
enyv
eter
inàr
ia
Flos i Calcat, 5393 555 18 81 (urg.24h)Horari: de dll. a dv. de 10.00 a 20.30;diss. de 10.00 a 14.00
Amb s
eguret
at
Instal·lacions d’antenesTV, FM i satèl·litCircuits tancats de televisióPorters electrònics i vídeoportersElectrònica integral de so Control d’accessos
Cristòfol Colom, 13-B93 555 71 68el [email protected]
GC
C.
serv
eis
ne
teg
es
i a
bri
lla
nta
ts LocalsComunitats
EmpresesHabitatges
Naus Neteges obresAbrillantadors
PolidorsVidres
Persianes
93 55512 21
Flos i Calcat, 4893 555 41 01
p e r r u q u e r i a
un
is
ex
Joan Llampallas, 2593 555 95 62
Ametllers, 1293 555 83 91
NAVARRA,22-L1093 555 99 53
ELECTRODOMÈSTICS
AIRE CONDICIONAT
CÒNSOLES
Electrodomèstics
Sabaté
SUBMINISTRAMENTS ELÈCTRICS I FONTANERIA
Vicenç LinaresS.E.F.
ORTOPÈDIAmsn
CENTRE PODOLÒGICCentre dispensador deAtenció integral
• Ajudes tècniques• Lloguer de material
ortopèdic • Supressió de barreres• Unitat de peu diabètic
Navarra, 65 Feiners i h. convingudes
93 55510 53www.ortopodomsn.com
Productes ecològics. Fruites i verdures de
temporada
Navarra, 21· 93 555 31 66el Masnou
Servei a domicili.
FLOS I CALCAT, 17 · L 493 540 35 74
Nou Clean
Bugaderia Tintoreria
E l M a s n o u
FLOS I CALCAT, 17 · L 593 540 26 39
Manyans des de1945
Centre depodologia
ANTEMHorari: de dill. a div. de 9,30 a 13i de 15,30 a 19dissabte de 9 a 13dimarts tancat
Flos i Calcat, 6193 540 38 36 · 618 61 11 86
EXPOSICIÓ I VENDANavarra, 14 · 93 555 37 78
El Masnou
Especialistes en aparadors
Fabricació pròpia Finestres abatibles
Portes i finestres lacades en tots els colors i imitacions de fusta
Tanques i vidres de seguretat per a tot tipus
de portes i finestres
MASNOU,SL
ALUMINIOS
S E R R A L L E R I A D ’ A L U M I N I
Itàlia ,1893 540 99 71
www.firststopmasnou.com
PneumàticsMasnou
Pneumàtics imecànica ràpida
Preus especialsen Bridgestone
F l o r s i p l a n t e s
Navarra, 100 Tel. 93 555 79 34 el Masnouwww.florsjoan.com
JOANARBRES DE NADALPOINSÈTIESGUARNIMENTS FIGURES DE PESSEBRELLUMS
Regalem loterianúm. 15962
NOVA US DESITJA
iç 2012C MACIÀ, ITÀLIA,STÒFOL COLOM, ECH FERRER I
A
30
Cada mes, en el butlletí Gent delMasnou, proposem un tema relacionatamb la família que pensem que potser d’interès dels masnovins i lesmasnovines. Mares, pares, avis, mes-tres, nois i noies... interessats a parlardel tema ens reunim al voltant d’unataula per ajudar-nos entre tots peraportar idees, temes que ens inquie-ten, experiències reeixides o no tant... Posteriorment es fa un resum de lasessió, que s’inclou a la revista delmes següent, juntament amb la con-vocatòria de la propera sessió. Ens reunim el tercer o quart dijous decada mes a Gent del Masnou, de les 8del vespre fins les 9.30 com a molttard. Les sessions són gratuïtes. Coordina els col·loquis i fa els resumsde les aportacions el Dr. Aleix RipolMillet, psicòleg i docent de mediaciófamiliar, autor de diverses publica-cions sobre la intervenció en famílies;la darrera: “Estrategias de mediaciónen asuntos familiares”. (2011)
Conclusions 1a TAULA RODONA SO-BRE LES NOSTRES FAMÍ-LIES dedicada a reflexio-nar sobre “els adolescentsa casa”Ja hem dut a terme la primera sessióde la “Taula Rodona sobre famílies” iha anat molt bé. Us resumeixo algu-nes de les conclusions a les quals elgrup va arribar.
• Els valors (bondat, exigència, res-pecte...) que haguem passat als nois inoies quan eren petits i petites segu-
iran sent vàlids i estant actius un cophagin “saltat” l’època de l’adolescència.
• Malgrat pugui semblar el contrari, elsadolescents no “s’ho passen tan bé”com sembla: per a ells l’adolescènciaés època d’angoixa, dubtes i “empre-nyament”. No hem sabut deixar-losuna societat gaire amigable i amb elsvalors imperants centrats en elsdiners, el consum i l’individualisme.
• De retruc, els nostres fills i filles ado-lescents ens fan patir a nosaltres. Noestem segurs de fer-ho prou bé (tot ique aquest dubte prova que volemfer-ho millor).
• És clar que la colla d’amics és priorità-ria: amb ells poden esplaiar-se senseretrets, ni consells, ni “bronques”... I ellsparticipen del seu estat d’ànim.
• És clar que a casa és on deixen anar elseu mal humor! On poden fer-ho, sinó?On deixem anar nosaltres la tensió de lafeina? Cal aguantar-los i que vegin queels estimem, legitimem i comprenemmalgrat “ens engeguin”. (I costa...)
• El dret a la privacitat també és un dretdels nois i noies. Això inclou que els femconfiança malgrat que tot el dia els mit-jans ens estiguin “percutant” amb “elmón perillós” (accidents, dro-gues, vio-lacions...). Intentem empassar-nos lanostra angoixa i no contagiar-la als noisi noies (ja van prou servits...)
• Els nens, també els adolescents,
han de ser educats, protegits i contin-guts per tot el poble: tots ells són elsnostres nois i noies.
• Els adolescents que han estat moltestimats des de petits (acollits, acaro-nats, continguts...) van bé: l’autoritatque els val i serveix és l’amor i el res-pecte a les persones que són.
• Els nostres adolescents seran adultsmagnífics! I tindran els seus propisvalors, que no tenen per què coincidiramb els nostres. La crisi que patim potposar a prova i canviar alguns delsvalors que creiem bons i que potserno ho són tant (el mercat, el consum,l’individualisme....).
Vam quedar que en la 2a TAULARODONA SOBRE LES NOSTRESFAMÍLIES parlarem del CÀSTIG
– quin tipus de càstig fem servir nosal-tres (si en fem servir algun)?– què ens dóna resultat i què no ensen dóna?– els càstigs serveixen per a algunacosa? – quins càstigs vam rebre quan érempetits? Ens van anar bé?
Propera taula el dijous 22de desembre a Gent delMasnou de 8 a 9.30 delvespre (com a molt tard).(No serà el tercer dijous de messinó el quart)
LES NOSTRES FAMÍLIES AVUITaula rodona sobre...: què podem fer perquè elsseus membres siguemtots una mica més feliços,com gestionar millor elsnostres conflictes... (els fills, la parella, els avis,la llar...)
E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S
Sóm al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta
Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51
Bon Nadal
Exposicions
GENTDEL MASNOU
Del 26/11 al 20/1Modelisme nàutic (col·lecció Joan Pons i Joguines delMuseu d’Història de la Joguina)
I n f o r m a
L’ENDEVINALLA per V.D.R.
En un indret de Catalunyauna cosa he trobat:que uns arbres d’una menadonen nom a una ciutat.
Resposta: Figueres
Presentació llibreDissabte 17 de desembre a les 7 de la tarda, a lasala d’actes de Gent del Masnou. Presentació del llibre “La Barretina” Símbol de llibertat.XXXV Segles d’història, a càrrec del propi autor Joan MuraPreguem l’assistència, si més no dels homes, amb barretina. Taula rodona “El Càstig”
Dijous 22 de desembre, a les 8 del vespre, a lasala d’actes de Gent del Masnou.
LES NOSTRES FAMÍLIES AVUIEL CÀSTIG (Quin tipus de càstig fem servir nosaltres –si
és que en fem servir algun? Què ens dóna resultat i quèno ens en dóna? Els càstigs serveixen per a algunacosa?....) Coordina els col·loquis i fa el resum de les apor-tacions el Dr. Aleix Ripol-Millet.
CONCERT DE NADALDissabte 17 de desembre a 2/4 de 10 del
vespre a la Parròquia del Pilar del Masnou.Concert de Nadal a càrrec de la CORAL XABEC DE
GENT DEL MASNOU, amb acompanyamentd’orquestra. Direcció Montserrat Llagostera i Torrent.
Repertori de nadales populars de diversos autors, ifragments de la Missa de la Coronació per a cor iorquestra, de Mozart, i d’El Messies, de Haendel.
Entrada gratuïta. En finalitzar el concert hi haurà unarecapta voluntària a benefici de la Marató de TV3 i de
les obres de la Parròquia de Sant Pere del Masnou.
TAXIS DEL MASNOU93 555 86 86A qualsevol hora
BONES FESTESBONES FESTES Navarra, 100. Tel. 93 555 14 82
EL MASNOU
Lluís Millet, 102. · Tel 93 555 28 45El Masnou
MENJARS PREPARATSPOLLASTRES A L’AST. VINS I CAVES
XARCUTERIA SELECTA
Auto-servei
Mar-BlauALIMENTACIÓ · XARCUTERIA
FRUITERIA
Fontanills, 59 · Tel 93 555 32 32 · El Masnou
FRUITES I VERDURESServei a domicili
Àngel Guimerà, 12 baixos (Camí Ral) Tel. 93 540 29 53 El Masnou
GRAN ASSORTIT DE VINS I CAVES PER AQUESTES FESTES
selecció de vins, caves, licors i vins al detall
El regal de Nadal.
Mocadors, guants, bufandes,
pijames, bates.
Fontanills, 2 · Tel 93 540 26 19
T E I X I T S - M E R C E R I AT A L L E R D ’ A R R A N J A M E N T S
ISABEL I NEUS✴
PerruqueriaCrisAnd
Lluís Millet, 119 • Tel 93 555 38 48 • 08320 El Masnou
Horari:HORES CONVINGUDES
Dilluns tancat
Aquest hivern vine a tastar la nostrasaborosa xocolata ben calentona, o
l’extensa varietat de Rooibos i cafès, aromàtics i excel·lents.
Plaça d’Ocata, 5-7 · 93 540 08 66 Un ambient tranquil i relaxat
Joieria rellotgeriaMASNOVINA
AQ UA S TA R
Servei de reparació i arranjaments.Per Nadal fem descomptes de fins aun 30% en peces d’or i brillants
C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou
