Embed Size (px)
Citation preview
BUTLLETÍ 6 Assocíació Oe veins JOANMARAGALL
»>*=V O. Dr.Cadevall:
hundimiento de una casa de ocho plantas,
(ilJINAKDÓ ~;»í»;
i » i !
A TOTS ELS JOVES DEL BARRÍ . . .
g^Cglup de joves despres d'un any d'activitats, com;
teatre, cine, música y activitats per infants, creiem
que fan falta altres tipus d'activitats per els jo-
ves. Com poden ser Xerrades, Cine-Forum. Trovades
per promoure certes iniciatives del problemes del
barri; la falta de centres juvenils, biblioteques,
piscines, etc . . .
Demanen la col.laboració de tots els joves del barri
amb la seva participació i aportació de noves idees,
es especial de cara a la setmana de la joventut que
encetará les activitats del curs que ve.
Estarem els dissabtes a partir de les 6 fins a les 9,
al carrer Telegraf n° 67-71 (Teatre). Us hi esperem.
2
NUESTRA 'FESTE DE M AIG'
Aunque nuestros objetivos se hayan cubierto, sólo preten
díamos preparar el terreno para que en el futuro la FESTA DE
MAIG del Guinardó fuesen unas fiestas realmente populares y
queridas para todos, no debemos caer en triunfalismos, sino
por el contrario debemos señalar los fallos y el porque de
los mismos, a efectos de que en lo sucesivo, los que lleven
la responsabilidad, tengan esta experiencia y no pactan de
cero.
Es de vital importancia empezar su montaje con muchísima
más antelación de lo que lo hemos hecho nosotros, son mucgas
las actividades que se han de tocar y siempre se depende de
terceras personas y por consiguiente, cuesta mucho dejar los
cabos bien atados.
Se ha visto la necesidad, para lo sucesivo, de formar un
equipo responsable que se cuide sólo y exclusivamente de rea
lizar y distribuir la propaganda. Nuestro fracaso en este te
rreno no ha podido ser más rotundo.
Quisimo organizar un partido de fútbol, pedimos el Campo
del San Martín y nos fué denegado porque los sábados y domin
gos lo tienen ocupados. Creemos que tenemos derecho a tener
acceso a la única zona deportiva del barrio y debemos iniciar,
sin pérdida de tiempo, los trámites necesarios acerca de los
organismos competentes a fin de conseguirlo;
Tuvimos también la pretensión de que nos dejaran o alqui
laran una sala del Más para poder celebrar una gran verbena
y ni nuestra calidad de vecinos, ni nuestro dinero valió pa
ra nada, nos fué denegada.
EÍ éxito de los demás actos, no hay que imputárselos a
la Asociación, sino que corresponden en exclusiva a todos y
cada uno de los participantes, que supieron crear este ambien
te familiar que todos deseábamos, lo cual DOS permite mantener
3
nuestra postura, de que la gente es sociable, es maravillosa,
el mal está en que no se le brinda esa ocasión de poderse ex
teriorizar.
Y por último cuando se ha cumplido todos los requisitos
legales, que no son pocos, cuando el mencionado ambiente fa
miliar reina de una forma total y absoluta, cuando nuestra
primera Autoridad Civil autoriza un acto, cuando éste consis
te en llevar alegría al barrio, cuando se pretende buscar
unas armoniosas relaciones humanas a todos los niveles, cuan
do no hay nada que censurar, no se comprende la vigilancia a
que fueron sometidos ciertos actos, imponiendo un clima de
suspicacia y temor.
Agralm la col.laboració que generosament ens han brindat en
motiu de les "NOSTRES FESTES":
ALIMENTACIO ESCOLA - Rda. Guinardo 32
i PASTELERÍA ABRIL - Pl. Maragall
Agratm a ALIMENTACIO ESCOLA» Rda. Guinardo, 32 i
PASTISSERIA ABRIL/P1' Maragall, la seva col-laborasió
amb motiu de les "NOSTRES FESTES DE MAIG"
4
Necessitem realment una biblioteca al barri?
Al butlletí nQ M de varem indicar entre les necessitats culturáis del barri una biblioteca. Pot-ser a algú pot no semblar-li una necessitat important, perd nosaltres creiem que sí que ho és.
Perqué una Biblioteca no és -no ha de ser- un ce-mentiri de llibres. Una veritable biblioteca popular, que és el que voldríem, és molt mes que un ar-xiu de cartes d'una empresa. Tampoc és un lloc fose i tancat, gairebé sempre buit de gent, amb algún que altre erudit que llegeix una interminable historia.
Una veritable biblioteca popular és un local obert on la bMiotecaria anima a llegir mes que no pas fiscalitzar els poaslbles lladres; on els llibres son exposats i no pas amagats, on es troben també diaris i revistes; on es demana silenci", perqué és convenient per cortesia ais altres, pero on no reina un silenci forgat i fúnebre i el lector se sent acompanyat (fet molt important que no té la lectura solitaria); on espot anar a llegir un llibre propi, a prendre notes d'una revista endarrerida, o fins i tot un dia a escriure una carta, o si un és estudi-ant a fer un treball, uns deures, una redacció...; on es podrá fullejar un llibre que acaba de sortir i que potser mes tard comprarem per a teñir-lo a casa; on algún cop ens parlará del llibre fins i tot el mateix autor, que viu a 1'escala del costat i no ho savíem...; on pedrem anar a la sortida leí treball i no solament fins les 12 del matí, com a molts llocs oficiáis; on podrem demanar un llibre determinat i no esperar que caiguin els llibres com si fossin de tómboles.
Una biblioteca -és evident, perd- está limitada al món de la cultura, perd aquest món és molt mes ampli ipot estar mes lligat a la realitat del que de vegades se'ns vol fer creure.
I tot aixd no son utopies: arreu del món s'han fet molts intents, alguns d'ells de resul^ats mag-
5
nífics - per fer de les biblioteques centres de cultura popular. A la nostra ciutat molt recorden amb nostalgia la fundacio de la Biblioteca de Catalunya i de l'Escola de Bibliotecaries com a una de les primeres preocupacions d'alguns moments histories. I com han servit, dintre de les seves limi-tacions, biblioteques populars com la situada al Col'legi Pere Vila, al costat de l'Arc de Triomf.
Per aixo la vocalia de Cultura creu que s'ha d'aconseguir una biblioteca popular al barri. I creu que es pot, encara que les gestions siguin lentes. Per6 tot és comencar i és el que hem fet.
LES BIBLIOTEQUES PUBLIQUES ACTUALMENT
Les Biblioteques publiques que tenim mes a prop son: la de Lesseps (de la Diputado) , la d'Horta (de la caixa de Pensions mateixa), la del Clot (de la Caixa de Pensions) la de Gracia (de la Caixa de Pensions, també) Totes prou llu-nyanes per a no poder comptar amb elles mes que amb d'altres de Barcelona, que ja son prou escas-ses.
Tal i com es veu per totes les indicades, les Biblioteques actuáis de Barcelona son fonamental-ment de' dos tipus:
- Les que depenen de la Diputació, continuadores de les populars i emparentares amb la Biblioteca de Catalunya (actual "Biblioteca Central")
- Les que depenen de les Caixes d'Estalvis, i mes concretament de la Caixa de Pensions (VIA Layetana - Junqueres) que és la que en té mes, amb molta diferencia.
En el primer grup, l'edifici el posa l'Ajuntament i el personal i el manteniment és cosa de la Diputació.
En el segon grup, tot depén directament (o indi-rectament mitjangant una obra cultural) de la Ins-titució bancária d'estalvi.
6
Quines gestions hem fet fins ara?
- Hem informat a les persones que demanen llibres al Biblobús de la Diputacifi, qie para regularment a la Placa Maragall, i els vam citar per a un contacte personal.
- Hem recollit informado precisa sobre les biblio-teques publiques.
- Hem redactat un informe i una demanda raonada que presentarem ais organismes adequats (1*Ajuntament en primer lloc)
Seguirem informant.
(Juny 1974)
A*-"**-^
AHORRAR PAGANDO
Al parecer le está costando 7.000 millones de pesetas al Tesoro Público el que los españoles podamos comprar el aceite de soja y el azúcar a un precio razonable. El motivo de tan cuantioso gasto es el precio que lleva consigo la importación de estos alimentos (37 ptas./kg. el azúcar y 58 el litro de aceite de soja) Ante esto cabe preguntarse: ¿no sería más barato y más beneficioso para el país subir el precio a nuestros agricultores?
Esta subida no tendría porqué repercutir en el bolsillo de todos los ciudadanos; bastaría controlar a los famosos intermediarios.
No vamos a extendernos una vez más en el porqué de la constante inflación que padecemos, pues de una cosa estamos todos convencidos: ni el simple agricultor, ni el pequeño detallista y mucho menos el ciudadano normal, es el motor de esta "sangría" que se llama inflación.
De Tele-Exprés 15-6-74
Después de analizar el nivel de precios de los productos alimenticios en el vecino país (Francia) el periodista terminaba diciendo: "... muy probablemente habremos oído alguna vez que lo nuestro es lo más barato de Europa. Ya ven que no es así. Estamos pagando más caro que nadie los productos básicos, con unos salarios que no llegan ni a los talones de los que se cobran más allá de nuestras fronteras. Una vez más, y muy tristemente por cierto, se demuestra que todavía hay Pirineos"
(Soledad Balaguer)
8
S E C R E T A R I A
ENSENYAMENT:
El Sr. Antoni Roca ha deixat la vocalia per qües-tions personal, no aixl 1'AssociaciÓ, a la qual con tinuará prestan la seva estimable col.laboraci6. A proposta de la vocalia d'Ensenyament la Junta Direc tiva ha nomenat el Sr. Enric Ases.
DEFENSA DEL CONSUMIDOR:
Un grup de veins ha constituit un grup de defensa del consumidor. Ja anunciat a l'Assamblea de l'As-sociaciÓ del passat mes de gener. La Junta Directi_ va ha considerat convenient integrar aquest grup com una vocalia mes, i per tant el seu representant el Sr. Albert Busquets, forma, part integrant d'aquej; ta Junta.
NOTA: Aquest nomenaiaents teñen el carácter d'inte-rins fins no sigui convocada una assamblea que desi. deíxi definitivament sobre aquests carrees.
QUÉ ES LA REVISIÓ DEL PLA COMARCAL?
A l'Estat Espanyol les normes urbanlstiques s'apliquen a zones geográfiques concretes per mitjá deis Plans Generáis d'Orientado Urbanística. Barcelona i 26 muni cipis mes -del Valles, Baix Llo-bregat i Barcelonés- están regits per un mateix pía general.
El Pía Comarcal fins ara vigent fou aprovat epl govern el 1953.Era un Pía que donava unes normes molt generáis, que havien de ser desen-rotllades per mitjá deis plans par-cials. El que ha passat és que-ini-ciada l'emigració i el creixement urba a la comarca de Barcelona- els plans parcials, lluny de desenrot-llar les normes del pía general, les modificaven sustancialment se-gons els interessos del poder a cada municipi. Aquesta situació va produir un creixement caStic en el qual tot se supeditava a l'especu-lació immobiliária, fent desaparéi-xer espais reservats per a la cons-trucció d'escoles, zones esportives espais verds, centres culturáis... A Barcelona mes del 30% de zones verdes previstes han estat degrada-des.
Mentre a Barcelona van teñir el poder local grups vinculats abanes que es dedicaven sobretot ais ne-gocis immobiliaris, foren desoldes les crides a que es portes a terme una revisió del Pía Comarcal -revi-si6 que segons les liéis cal fer cada quinze anys- despullant-lo d'ambigüitats per tal d'evitar els fraus deis plans parcials. En pro-
10
duir-se el reí leu a 1' Ajuntament, van obtenir el poder grups finan-cers interessats en una certa ordenado del territori. L'alcalde Masó era president de TABASA, l'em-presa constructura deis tunéis del Tibidabo, i esta lligat a grups constructors d'autopistes.
Aquesta revisió havia estat si-llestida pels tScnics fa cosa de quatre anys. Fins que no ha estat treta a informació pública, unes quantes persones van teñir accés ais plans i van poder edificar a corre-cuita allS que es qualifica-va de zona verda o equipaments, produint-se tota mena d'especula-cions amb els solars prñxims a les zones requalificades. Pocs dies abans, es va produir un allau de pc-ticions de Ilicencies municipals d'obres, jugant aiXÍ els especula-cors les cartes peí' salvar elsseus suculents negocis.D'aquí que els plans fets públics no corresponguin amb la realitat actual -els blocs del c. Telégrafo, al costat del camps del St. Martí, en son unexem-ple escándalos al barri.
TRAMITS QUE ES SEGUIRÁN
Durant el perlode d*informaci6 pública -primer per ais ciutadans, després per ais ajuntaments, tothcm pot concérrer-hi, bé presentant impugnacions, bé manifestant-hi el seu acord. Les impugnacions poden ser a aspectes concrets o a la to-talitat. Els grans grups dedicats a 1'especulado han llangat una for-ta ofensiva contra el Pía de cara a anular-lo, preferint que seguei-xi la situado" actual, campanya re-colzada amb pressions socials i polítiques prdpies d'aquests grups i sense regate jar medis econñraics. Per ais veins el pía té coses bo-nes i suposa un primer pas de mi-llora. Té, pero, molts defectes i errors, i per aixó cal presentar impugnacions parcials i exigir, al mateix temps, que hi siguin inclo-ses totes aquelles peticions que els barris de fa temps venen mani-festant.
Se suposa que, d'una manera o altra, les impugnacions serán tin-gudes en compte -si bé la Comissié d'Urbanisme no té cap obligacié de. fer-ne cas- si mes no en aquells casos que corregeixin defectesgreus i es demana que un cop fetes les es-menes surti de nou a informado pública. Després pot ser aprovat, o bé mitjangant un decret llei -amb el qual s'eliminaría qualsevol possibilitat de reclamació- o bé amb els trámits administratius normáis, amb el que queden encara els recursos contenciosos administratius.
12
Aquests aspectes jurídics, pero, si bé no poden deixar-se absoluta-ment de costat, suposen només un aspeóte de la qüestió, perqué ben sovint teñen mes forga les actuacions polítiques que les jurldiques. Per aix5 el que cal 6s defensar i ampliar el Pía mitjancant actuacions colectives: cartes, impugnacions, ocupacions pacifiques, controlant eficacment totes les zones afecta-des... Cal exigir, a la vegada,que les associacions de veins que de-fensen els interessos de la majo-ria, siguin escoltades i puguin participar activament en la reelabo-raciÓ del Pía. Molts deis errors co-mesos s'harien evitat si ja des d'un comencament s'hagués comptat amb la veu deis veins i si els organs de gestió municipal estiguessin sotmesos al contro democrátic deis ciutadans mitjangant eleccions de-mocratiques de tots els seus carrees.
43
EL PLA AL NOSTRE BARRÍ
El Guinardó, a conseqüéncia deis aUaus immigratoris deis anys cin-quanta, és un deis que registren mes densitat humana de Barcelona, i per tant, un deis barris prefe-rits deis especuladors. Costa molt de trobar-hi vivenda assequible a les classes populars. Al barri s'es-tan esgotant els espais de reserva i queden molts pocs solar per edificar. Aquests pocs espais cal de-fensar-los -i en part la revisió" del Pía ho fa- per a zones verdes, per a escoles, per a locáis de reu-nions, per a zones esportives.
L'Associació, durant el temps d'informado pública, donada la manca d'una divulgado amplia i a la vegada critica del Pía per a la majoria deis velns, ha pro-mogut diversos actes -reunions in-formatives a nivell de tot el barri i per zones afectades, presentant impugnacions i orientant-ne la re-daccifi ais velns...-aconseguint un estat d'opinió mes ampli dins del barri, i facilitant la participad o deis ciutadans en la defensa i promocoó deis seus interessos. De totes aqüestes trobades n'han sor-tit una serie de punts:
- Cal evitar al máxim les expro-piacions -sobretot en els casos en qué es tracta d'un error o bé d'una falta de previsió en la re-dacció del Pía- En aquells casos que siguin inevitables, el mateix Pía ha de preveure com els afectats poden rebre una altra vivenda dins
del mateix barri i en les mateixes
condiaions d'abans.
- L ''actual tragat del Cintura no-més beneficia els especuladors. Cal aturar definitivament la asva construcció, ga que no suposa cap millora real per al tráfic, ni per al transport, que només se solucionará optant pels mitgans colectius -autobusos, metros...- no quedant justificat l'enorme cost social que representa per al barri.
- El barri necessita mes zones verdes i d'equipaments que les que pre-veu el Pía. Els solars de les industries perilloses -Flamagás, Castellón Jovi...- i altres de semblante han de destinar-se a aqüestes fina-litats. Cal adequar i ampliar el Pare del Guinardó, bé püblic no solament del barri, sino tamé de tot Barcelona.
- Els espais reserváis a equipaments s 'han de destinar a construir escoles, ambulatoris, camps d'esports d'ús püblic, centres de reunió oberts a tothom. Cal que es prevegi quins servéis ocuparan cada una de les zones senyalades i en quins terminis es realitzaran a fi d'evitar que siguin degradats o bé que siguin cedits a clubs pri-vats.
Aquests punt és necessari arlarlos concretant entre tots i que els defensem amb tota decisió. Per a dur endavanl aquest treball i control del Pía, demanem que es facin publiques toues aquelles Ilicéncies donades recentment i que afecten alguna de les zones destinades a eguipament o pares i que s'impidei-
15
xi des de 1'administrado que es comencin les obres projectades, ja que si no es fa així, a la practica fóra irreversible tot bon propdsit que la revisió del Pía Comarcal pugui aportar.
L'ESCOLA DEL MAR, LA RENOVACIO PEDAGÓGICA A CATALUNYA I EL
CENU (Consell Escola Nova Unificada.)
Llegint el llibre d'en Robert Saladrigas que encapc.ala el
títol de l'article hom s'adona de la important tasca que por
taven a terme els pedagogs del periode 1.900-39* lliurits a
la tasca d'elaborado d'una nova pedagogía revolucionaria
d'acord amb les necessitats de l'home nou que s'anava a crear
Entre d'altres fets hom pot constatar.
A l'estiu del 1-918 s'institueixen els Banys de Mar per els
alumnes de les escoles de Barcelona.
A fináis del 1.931, 3-283 escoles havien gaudit del regim de
colonies municipals subvencionades. Durant un periode de 3
setmanes, n'hi havien a tota Catalunya Principat,' 24, foren
creades l'any 1.906.
Molts pocs de nosaltres coneixen quines vanésser les realit-
zacions educatives portades a terme per la República i concre
tament al nostre país, peí Govern Autonom de la Generalitat.
Fora molt complexe fe^-ne un análisi detallada perqué la po
lítica educativa elaborada del 1.931 al 39 no sempre va ser
la mateixa, ja que no va esser la mateixa la correlació de
forces socials.
El CENU va aparéixer per decret del 27 de juliol de 1.936,
per tant correspon a un moment de canvi social. El preámbul
del decret de formació diu així. "La voluntat revolucionaria
del poblé ha suprimit 1'escola de tendencia confessional.
Es hora d'una nova escola, inspirada en els principis racio
nalistes de treball i de fraternitat humana. Cal estructurar
aquesta escola nova unificada, que no solament substitueixi
el regim escolar que acaba d'enderrocar el poblé, sino que
crei una vida escolar inspirada en el sentiment universal
de solidaritat i d'acord amb totes les inquietuds de la so-
cietat humana i amb la supressió Je tota mena de privilegis.
17
Per tantjper fer mes real aquesta fusió entre escola i medi,
estimem necessari que cada escola estigui adscrita, com un
organimse col.lectiu más, a una col.lectivitat de treballa
dors, de manera que els nois intervinguin en els treballs i
en la vida social deis grans, i a la vegada que la col.lecti
vitat de treballadors exerceixi la seva influencia i la seva
tutela a la seva cura sobre 1'escola.
El Consell presidit peí Conseller de Cultura de la Generali-
tat i del qual formaven part delegáis treballadors de l'en-
senyament de l'UGT i de la CNT de la Normal i de les Univer-
sitats, es proposava com objectiu la implantació d'un siste
ma d'ensenyament laic, gratuít, unificat, en regim de coedu-
cació, ideológicament controlat per les organitzacions obre-
res i el seu ideari d'establiment d'una societat nova estava
molt influit pedagogicament per la llarga tradició que tenien
al país cátala el metodes educatius d'una Montessori, d'un
Freinet, etc.
L'objectiu que es va proposar immediatament era el de donar
escola a tots els nens en un breu termini de temps, cosa que
va ésser especialment difícil de realitzar a Barcelona, a
on s'arrossegava un déficit de 70.000 placas escolars; es
per aixb que tota la propaganda i tots els esforqos es van
dirigir al lema, "el primer d'octubre de 1.936, cap nen sen-
se escola i cap escola sense mestre". Aixb fou seguit d'unes
mesures que possibilitaren un pía de construccions escolars
racionalment planificat i dirigit a un unic objectiu: la re-
alització d'un sistema d'ensenyament total des de 1'escola
bressol fins a l'ensenyament superior.
Avui, quan es cada dia mes unánim l'aspiració a una escola
gratuita, oberta i democrática per a tots, també es unánim
el desig de coneixer les experiencies del CENU.
Francésc Olivé
18
CONTINUA EL PROBLEMA DE LA LECHE
No puede entenderse que actualmente se autoricen importaciones de leche francesa (32 millones de litros en abril) cuando estamos a las puertas del período de excedentes de este producto en nuestro país teniendo en cuenta que la producción está normalizada y que dicha importación comporta dificultades de abastecimiento. Sin embargo, és así y con el agravante de que ésta va en aumento (29 millones de litros en enero, 31 en febrero, 30 en marzo).
La noticia de mayor relieve en el plano económico es que a la Hacienda Pública le costará más de 60 millones de pesetas depérdidas debido a que en Francia se ha aumentado el precio considerablemente a raíz del cambio de cotización del franco y a la alza en el coste del transporte.
Creemos que si la planificación de dicho sector sigue así, se puede predecir otra guerra agrícola de dicho producto, y con la consiguiente re^ percusión en susproductos derivados (quesos, mantequilla, yogour, etc.
19
A R T U R O V U E L V E
Creo que tengo la obligación moral de explicarles oomo me ha ido en mi nuevo encuentro con Arturo, ya que en cierta manera, el diálogo que hemos mantenido, es una continuación del anterior.
Arturo habla hasta por los codos, pero no es un vul gar charlatán, se puede o no estar de acuerdo con él, pero hay que reconocer que emplea una lógica aplastante y que huye de los tecnicismos.
Como inteligente que es, sabe ponerse a la altura de su interlocutor, huelga decir que yo soy un pobre hombre a su lado.
Este encuentro fué en el barrio y de una forma meramente fortuita.
Chaval, si este barrio llega a ser de tu agrado, ño te echamos de él ni a tiros.
¡Alto...! Jamás he despreciado a este barrio, la verdad es que me tiene el corazón ganado.
Está bien, no te enfades.
Mi nuevo hogar soñaba con montarlo aquí, pero claro, los sueños, sueños son. Mi problema es el de tantos y tantos jóvenes que quieren formar su propia familia. Nos piden cifras astronómicas por un apartamento de nada y nuestros ingresos no nos permiten éstos lujos, por otra parte, no debemos hipotecar el futuro de la familia que intentamos crear.
De acuerdo, pero los vecinos del barrio no tenemos la culpa.
Desde luego que no. La culpa no es especificamen te de nadie, creo que es de la sociedad como tal. Es complejo analizar este problema, no obstante, es obvio de que se ha de arbritar soluciones prác ticas.
20
¿Como cualesf
De la misma manera que se expropian terrenos para hacer autopistas, se debian expropiar para hacer viviendas. No hay duda de que el solar encarece considerablemente la construcción. Quitar toda clase de impuestos que recae sobre la misma.
Siempre ha sido asi y ...
Estamos llegando al punto limite. No hay pisos de alquiler, tenemos que hacernos propietarios a la fuerza y... no podemos.
Para la juventud, no hay problemas insalvables, lo arrolláis todo.
Nos lo habéis puesto muy dificil, lo habéis comercializado todo, justamente parece que hayáis buscado deliberadamente el sistema que nos haga la vida lo más ingrata posible.
La juventud nunca ha vivido como ahora. Lo tenéis todo.
No estamos conformes con el sistema de vida que nos queréis implantar, no estamos tan materializados, no somos tan egoístas, queremos colaborar en hacer un futuro mejor y vosotros nos cerráis el pa so y os justificáis acusándonos de lo que os parece.
Me vas a hacer de que coja un complejo de culpábili_ dad y realmente nuestra vida también fué condicionada. . .
Plácidamente, os habéis sumergido en ella y no queréis despertar del largo letargo, olvidáis el mundo que os rodea y vivís en uno de ficción, pensáis que todo os vendrá como el mana, así lo encon trais más cómodo. Hay que despertar, no se puede hablar de generaciones distintas, todos estamos in mersos en el mismo mundo y todos tenemos el deber ineludible de intentar mejorarlo.
Es que los jóvenes en su mayoría, sois unos políti eos en potencia y eso no lleva nada bueno consigo.
21
Aunque os cueste reconocerlo, somos parte integrante de la comunidad y lógicamente nos afectan todos sus problemas y cuando de alguna manera manifestamos nuestros deséeos de hacer un mundo mejor, menos egoista, violento, salvaje y cruel, nos tacháis de comunistas, subversivos, etc..
¿Y de que otra manera ae os puede acusar!.
¿Se puede acusar a alguien de algmo malo porque quiera lo mejor para el pais en el cual vive y ama? No podréis realizar grandes obras si no contais con nuestro apoyo y naturalmente para que colaboremos nos tenéis que dar voz y voto en las grandes decisiones, no las podéis tomar a nuestras espaldas. Y de lo que no hay duda es que si queremos un futuro mejor, hemos de arrimar el hombro todos.
Le pongo una t~"pe excusa y salgo que me las pelo. Empecé corrien^^ de mi sastre, luego de mi avalador del banco y ahora ya son tres los que me hacen correr. !Xa dije en mi pueblo que venia a Barcelona a h¿aer carrera!.
Manuel Palma
Després d'un any de funcionament al barrí, el
grup de Cinema ha fet balanc de la seva activitat.
Els resultáis ens mouen a considerar que l'amplia-
ció del nombre deis integrants seria una forma de
millorar la qualitat de les sessions de Cine-Forum.
Per aixb fem una crida ais socis que tinguin un
interés concret per al Cine i puguin dedicar un
temps a aquest tipus d'activitat cultural.
La idea és de comencar ja a elaborar 1'esquema
de treball per al prbxim curs, realitzant a la
vegada un treball personal entre els membres del
grup.
Truqueu a: Caries Duran Telefon: 256 91 78
Josep Antón Planell " 2 36 56 3 5
23
BANCA CATALANA
Pg. MARAGALL, n« 112
