Brunet - Onada Edicions · 2018-04-20 · Però Dirk, dixit!, almenys de moment, no és un guió cinematogràfic, per molt que el seu autor ens hagi dit que parteix del mateix mètode

Proposta didàctica

Àngel-O. Brunet

[2] proposta didàctica • Dirk, dixit! •

1. ABANS DE LLEGIR

Pel que fa al títol

� Què et suggereix? (Si és que et suggereix alguna cosa.)

� Dirk sembla un nom propi, possiblement el d’un dels personatges, però dixit? Per què creus que està en cursiva? Saps què vol dir?

� Si no ho saps, mira de trobar la definició consultant algun diccionari de locucions llatines, com ara: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/locutio2.htm Quan ho sàpigues, reescriu el títol substituint dixit per la seva equivalència en català.

� Què et suggereix ara el títol? (Ara sí que te n’ha de suggerir alguna.)

proposta didàctica • Dirk, dixit! • [3]

Pel que fa a la imatge de la coberta

Et volem proposar que llegeixis la imatge de la coberta del llibre. Sabries fer-ho? O creus que només les paraules es poden llegir? Per interpretar una imatge primer farem una descripció d’allò que veiem, dels elements visuals que observem, de les formes, els colors, les textures, la composició, l’en-quadrament, la il·luminació, etc. Després, intentarem extreure el significat (o significats) de cada un d’aquests elements i mirarem d’integrar-los tots junts en un missatge coherent. Aquestes dues fases de la lectura d’una imatge s’anomenen denotació i connotació.

� Observa la fotografia de la coberta del llibre. Què hi veus? Com ho veus? De quins elements es compon? (Quan ho hagis fet, n’hauràs ex-tret els elements denotatius.)

� On situaries la imatge? Creus que tot plegat t’està suggerint el tema del llibre? O és només una imatge triada a l’atzar? Sigui quina sigui la teva resposta, quin tema (o temes) et suggereix la foto de la coberta? (Quan ho hagis fet, n’hauràs copsat els elements connotatius.)


� Has tingut en compte la il·luminació a l’hora de respondre les dues preguntes anteriors? Creus que si la mateixa imatge hagués estat molt més il·luminada, amb llum natural, per exemple, o amb un focus molt potent, la teva percepció del tema hauria canviat considerablement? Sigui quina sigui la teva resposta, argumenta-la.

� Llegeix la sinopsi que trobaràs a la contracoberta (primer paràgraf ) i busca-hi 5 paraules que t’evoquin l’ambient de la foto de la coberta.

� A la sinopsi hauràs llegit que en un cine va succeir un fet misteriós. Creus que un cine és un bon decorat perquè hi puguin passar coses misterioses? Sigui quina sigui la teva resposta, argumenta-la.


� I, parlant de cine, una pel·lícula cinematogràfica, o cel·luloide, es compon de fotogrames. Busca la definició de fotograma, escriu-la i vi-sualitza’n algun.

� Fes també una ullada a l’enllaç d’Internet: https://es.wikipedia.org/wiki/Multiverso Sense entrar en detalls, de quines hipòtesis científiques parla?

� Una d’aquestes hipòtesis és la 1.4 Universos Múltiples (Multiverso de nivel III): https://es.wikipedia.org/wiki/Universos_paralelos Busca, en aquest enllaç, un element visual comú amb la foto de la coberta del llibre. Quin és aquest element?


� Quan l’hagis trobat, i ara que ja coneixes l’existència de les hipòtesis anteriors, creus que la seva presència en la coberta es pot justificar, en part, per suggerir-nos algun altre tema més que fins ara no havies tin-gut en compte relacionat amb el llibre?

� A quin tema es pot referir?

� I, si és cert que ara hi veus un altre tema (un nou element connota-tiu) que abans no havies sabut percebre, per què creus que deu ser? Hi té alguna cosa a veure la informació posterior que has rebut després de visualitzar per primer cop la imatge?


Pel que fa a l’autor

Possiblement hauries preferit veure una pel·lícula en comptes de llegir un llibre. Sigui com sigui, abans que el comencis a llegir, visualitza l’interval 1:15 – 2:06 de l’entrevista amb l’autor que trobaràs en l’enllaç https://youtu.be/QW4ZpgsFZDw Després respon a la pregunta.

� Creus que a l’autor li hauria agradat més haver fet una pel·lícula que no pas haver escrit un llibre? Sigui quina sigui la teva resposta, argu-menta-la.

Obrint el llibre

Què en diries, del nombre de pàgines? En són massa? Suficients? O per al teu gust preferiries que n’haguessin estat més?

Per norma general, cada pàgina d’un guió literari cinematogràfic equi-val a un minut de projecció. Els films convencionals acostumen a ba-sar-se en guions literaris d’entre 90 i 120 pàgines, que equivalen a 1,30 o 2 hores de projecció. Si el llibre que tens a les mans fos un guió literari cinematogràfic, quant duraria la pel·lícula?


Però Dirk, dixit!, almenys de moment, no és un guió cinematogràfic, per molt que el seu autor ens hagi dit que parteix del mateix mètode alho-ra de bastir una novel·la. Els guions es componen de seqüències i les novel·les, de capítols. Un guió convencional, dels que hem anomenat anteriorment, tenen al voltant de 50 a 70 seqüències. Quants capítols té Dirk, dixit!? Si en fossin seqüències, podríem dir que…

Saps quina diferència hi ha entre un guió literari i un guió tècnic? Si ho saps, fes-ne un breu resum. Si no ho saps, busca informació per Internet i escriu-ne les principals diferències.

Les seqüències es numeren i es col·loquen una al darrere de l’altra, gene-ralment en ordre temporal (llevat dels flashbacks, flashforwards). En l’encap-çalament de cada seqüència s’indica on succeeix l’acció (el decorat), si és un espai interior o exterior, “int o ext” (la localització), i també s’hi especifica el moment en què transcorre l’acció, “dia o nit” (l’efecte). Generalment, can-viarem de seqüència quan canviem de decorat o quan hi ha hagut un pas temporal.


Exemple:



� Per cert, l’acció que es descriu en un guió, en quin temps verbal i en quina persona s’expressa?

2. MENTRE LLEGEIXES

Generalment, el capítols de Dirk, dixit! no són gaire extensos. En molts, l’ac-ció només transcorre en un mateix decorat (que seria una única seqüència). En d’altres, en canvi, hi apareixen diversos decorats (diverses seqüències), tot i que, en aquest cas, sempre n’hi haurà un d’aquests on l’acció que s’hi desenvolupi serà molt més rellevant per al creixement de la història.

Així que acabis de llegir cadascun dels capítols, escriu l’encapçalament de la seqüència (decorat+localització+efecte), o de les seqüències que consi-deris més rellevants, i anota-hi a sota una petita ressenya del que hi passa (d’allò que creus que, en aquest capítol, ha ajudat a fer avançar la història).

CAPÍTOL 11 Pati de butaques d’un cine int/diaEl narrador ens conta com va desaparèixer, juntament amb la Laia, quan tenien cinc anys. Ell reapareix, però ella no. Ningú, ni ell, sap què va passar.

CAPÍTOL 22 Casa família d’acollida int/diaLes famílies que l’acullen l’interroguen per descobrir què va passar.

3 Sala de visites d’un orfenat int/diaEl narrador es diu Jan. Els pares de la Laia li porten un regal per al seu desè aniversari i ell els promet que, quan sigui gran, trobarà la Laia.

CAPÍTOL 3 (fins a l’últim)…


3. DESPRÉS DE LLEGIR

Si has desglossat els capítols de Dirk, dixit!, a través de les seqüències que els componen, tindràs el que en cinema s’anomena l’escaleta. L’escaleta és un dels passos previs per escriure un guió (i, pel que diu l’autor de Dirk, dixit!, també una novel·la). La disposició en l’ordre narratiu en què transmetrem la informa-ció (des de la seqüència 1 fins a l’última) ens serveix, a tall de mapa, per poder veure el desenvolupament de la dramatúrgia. Amb aquest mapa també po-drem saber quants decorats ens caldran a l’hora d’organitzar el futur rodatge.

Un cop tenim l’escaleta, el següent pas, abans de posar-nos a escriure el guió, és fer el tractament d’aquesta escaleta. El tractament de l’escaleta con-sisteix a resumir què passa en cada seqüència i a través de qui (personatges).

� No et demanarem que facis el tractament de l’escaleta que hauràs escrit en l’apartat anterior, però sí que ens parlis dels personatges de Dirk, dixit!

Nom del personatge Com te l’imagines? Com es comporta?


� Posats a fer un recorregut per les pàgines que has llegit, busca i res-pon:

Pàg. Mot, nom o frase Significat o qui és

19 fer un set

42atzagaiada escatològica

42 karma

59 disfèmic

80 aquelarre

89 anar gat

171 Bonnie and Clyde

177 Dashiell Hammett

177 Sam Spade

180 Darth Vader


� Sense entrar en detalls, què s’explica en les pàgines 61 i 62? Recordes si tindrà certa repercussió en el desenllaç de la història?

� Quina banda sonora posaries a Dirk, dixit!? Quina cançó o música que t’agradi creus que li escauria?

� Un dels capítols es titula “22 Guns”. Per què creus que es titula així? Busca a Internet aquesta cançó, interpretada per Green Day, i escolta-la. Segons el teu parer, creus que també podria ser la banda sonora de Dirk, dixit!?


� Un dels elements del llenguatge cinematogràfic és el flashback. Bus-ca els que hi ha en el text, explica què hi passa i com l’autor ha volgut que es diferenciïn de la resta del text.

� Alguns dels títols dels capítols estan repetits. Per què? Què hi passa?

Has sentit a dir mai que “pel que fa als gustos, no hi ha res escrit”? Això vol dir que, davant d’una obra d’art, una pel·lícula, un llibre, un còmic, una noia, un noi, un pastís, una posta de sol, una classe de matemàtiques, un salt de trampolí, un gol… som sempre lliures de poder sentir si ens agrada o no, i de dir, en conseqüència, si ens agrada o no.

I és per això que en les següents preguntes la teva opinió (sigui quina sigui) serà el més important de tot. Això vol dir que la teva opinió no té per què coincidir amb la del teu company o amb la de la gran majoria de la classe, ni de bon tros amb la del professor o professora. La teva opinió, el que tu creguis, serà sempre la resposta correcta. Ara bé, sempre que la sàpigues argumentar.

� Què és el que no t’ha agradat de Dirk, dixit!? I per què?


� Hi canviaries alguna cosa? Quina? I per què?

� Què és el que més t’ha agradat de Dirk, dixit!? I per què?

� Tens la possibilitat d’enviar un correu a l’autor de Dirk, dixit! per do-nar-li la teva opinió personal, què li diries?

Destinatari: [email protected] Remitent:Tema:

Missatge:

4. A TALL D’INFORMACIÓ ADDICIONAL

Una de les estructures, o paradigma, més habituals amb què es vehicula l’acció en els guions d’aventura és la de tres actes.

Acte I (plantejament) + Acte II (nus o confrontació) + Acte III (desenllaç)


El protagonista, en aquests guions d’aventura, és sempre l’HEROI, però, per a ser-ho, abans ha de passar per quatre etapes que l’aniran transformant en els quatre arquetips:

ORFE → RODAMÓN → GUERRER → MÀRTIR = HEROI

L’Acte I ocupa les primeres 30 pàgines de guió. En aquest primer bloc, el pro-tagonista (ORFE) deambula en el seu món quotidià sense cap objectiu con-cret fins que algú, o algun esdeveniment, el crida perquè accepti un repte que pot canviar-li la vida (canvi, per a bé o per a mal, segons el seu futur esforç i el maneig que faci de les habilitats que encara ha d’aprendre). Quan el prota-gonista accepta el repte, anomenat “el crit de l’aventura”, abandonem l’Acte I.

L’Acte II transcorre a través de les pàgines 30–90 d’un guió. Aquest bloc se subdivideix en dos:

• Pàgines 30-60, on el protagonista busca constantment, a manera de RO-DAMÓN, les habilitats que l’hauran d’ajudar a aconseguir el seu objectiu final. En aquest apartat, generalment, sempre rep l’ajut d’algú que n’és ex-pert i que s’erigeix com a mentor.

• Pàgines 60-90, on el protagonista, a manera de GUERRER, se submergeix cada cop més en els perills que l’apropen al seu objectiu final.

Quan el protagonista es veu abocat a l’enfrontament final i decisiu, després del qual o guanyarà o perdrà, és quan abandonem l’Acte II.

L’Acte III transcorre entre les pàgines 90-120. En aquest darrer bloc, el nostre protagonista esdevé MÀRTIR perquè, per assolir el seu objectiu, se sacrifica-rà i preferirà corre el perill de perdre la vida abans d’abandonar. Sigui quin sigui el resultat d’aquest enfrontament final, el sacrifici del protagonista haurà valgut la pena perquè s’haurà aconseguit l’objectiu final.

� A manera de pregunta addicional, creus que Dirk, dixit! fa servir l’es-tructura de tres actes?

Proposta didàctica

Dirk, dixit!Àngel-O. Brunet

Quan tenien cinc anys, i mentre eren al cine, la Laia i en Jan van desaparèixer mis-teriosament. Un parell d’hores més tard, i a uns quants quilòmetres de distància, en Jan va reaparèixer sense poder recordar res del que havia passat. Vint anys després, de la Laia encara no se’n sap res, i en Jan és un jove amb molta mala sort que sempre acaba ficant-se en embolics.

A cavall entre la fantasia, la ciència ficció i la novel·la negra, i amb l’ús d’un llenguat-ge amè i dinàmic, gairebé cinematogràfic, Dirk, dixit! atrau i sorprèn el lector amb un ritme trepidant i carregat d’humor.

Maremàgnum, 13ISBN: 978-84-15896-98-2

[email protected] Plaça de l’Ajuntament, Local 3 • 12580 Benicarló • 964 47 46 41

Àngel-O. Brunet

Documents

Brunet - Onada Edicions · 2018-04-20 · Però Dirk, dixit!, almenys de moment, no és un guió cinematogràfic, per molt que el seu autor ens hagi dit que parteix del mateix mètode