Bon dia a tothom, espero que estigueu bé. A geologia ja ... · 12 a) Les vores divergents són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud per les quals el material calent

$Page 1: Bon dia a tothom, espero que estigueu bé. A geologia ja ... · 12 a) Les vores divergents són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud per les quals el material calent$
Bon dia a tothom, espero que estigueu bé. A geologia ja hauríeu d’haver acabat el tema 2

“Tectònica i relleu”, i ara toca treballar el tema 3 “La història del nostre planeta”. Teniu temps

fins el dimarts 5 de maig.

Us comento el mateix que a física, aquesta vegada treballarem de manera diferent. Us envio les

solucions del tema 2 “Tectònica i relleu” i del tema 3 “La història del nostre planeta”. No es

tracta de copiar, el que més interessa és aprendre. Corregiu els exercicis del tema 2 i feu servir

les solucions per ajudar-vos a fer els del tema 3, res de copiar.

Quan acabem aquest tema ens quedaran només 2 temes d’ecologia (Estructura i dinàmica dels

ecosistemes, L’activitat humana i el medi ambient). Durant el mes i mig que ens quedarà després

del tema 3 m’agradaria fer aquests dos temes d’ecologia comprimits i després donar-vos una

pinzellada de metabolisme i immunologia.

Ara a treballar amb el tema 3 i si teniu qualsevol dubte em podeu escriure a

[email protected]

mailto:[email protected]

Biologia i Geologia 4t. ESO. Avança. SOLUCIONARI

Tectònica i relleu

2


14

INTERPRETA LA IMATGE

● Globalment, aquesta és una imatge en la qual es poden apreciar les interaccions entre geosfera-atmosfera-hidrosfera i biosfera. S’observa una muntanya amb vessants escarpats, formada per roques estratificades, afloraments a les parets verticals, i de detritus, als peus dels farallons de roca i on hi ha prats. Les roques en primer pla formen els costats d’un congost amb un petit riu al fons

● Les muntanyes es formen amb el procés d’orogènesi, que s’activa quan dues plaques col·lideixen: aquest

procés fa aixecar capes de sediment dipositades al fons del mar, les inclina i les deforma. En aquest cas, els estrats que es troben en primer pla estan aparentment horitzontals, però a la muntanya al fons s’observen grans plegaments horitzontals. Després de l’emersió i l’elevació de la muntanya, les roques es veuen sotmeses a processos de meteorització i d’erosió: – En els processos de meteorització fisicoquímica que fragmenten i alteren la roca, que donen com a resultat la formació d’un sòl on s’observa assentada la vegetació, hi han intervingut diversos factors, com els processos de glaç-desglaç, la gravetat, origen dels col·luvions o detritus al peu dels farallons o talussos de roca, i els éssers vius, com també processos de dissolució, carbonatació, etc. (observa els canvis en la coloració de les roques). – Els principals processos d’erosió són l’excavació d’un circ glacial i d’una vall o congost la morfologia del qual, en forma de U, tot i haver estat modificada per l’aigua líquida, encara és evident: a les parts altes s’observa aquesta capacitat d’excavació del gel a les geleres i la forma piramidal del pic de la muntanya. Les aigües del desglaç han corregut per la superfície excavant solcs i transportant detritus cap a les parts més baixes, i, finalment, s’han canalitzat formant un riu amb meandres que reelabora els materials dipositats a la vall.

● Les roques estratificades són sedimentàries, però la distància no permet observar si són marines; no obstant

això, les imatges dels fòssils trobats al cim sí que en donen testimoni. Les capes no estan horitzontals, sinó inclinades i deformades. Els grans plecs que es veuen al fons indiquen l’existència de forces tectòniques importants, que sabem que en aquesta part dels Pirineus han generat encavalcaments, mantells de corriment o escames tectòniques. El congost té un perfil transversal en U propi de l’antiga acció glacial, si bé actualment la seva morfologia està retocada per l’acció fluvial.

CLAUS PER COMENÇAR

● Les dorsals oceàniques són estructures muntanyenques que s’eleven des del fons dels oceans terrestres. D’una altura mitjana de 2.000 a 3.000 metres, tenen un solc central (rift) per on sorgeix el magma sublitosfèric i formen volcans que se sumen a l’escorça oceànica.

● El relleu es crea amb processos interns (tectònics, volcànics) i es modela o es destrueix mitjançant processos externs (alteració física i química, erosió i sedimentació).

● Un plec és una deformació permanent de les roques que denota una reacció plàstica d’aquestes roques a esforços continuats de comprensió. Una falla és una deformació permanent per ruptura més desplaçament, que indica un comportament rígid i fràgil; les falles estan associades típicament als terratrèmols.

ACTIVITATS

1 La placa més densa, la placa oceànica.

Tectònica i relleu 2


15

2 a) A mesura que la litosfera oceànica s’allunya de la dorsal on es va formar, es va refredant i es fa més densa. b) A les zones de subducció es destrueix litosfera oceànica. c) A les zones de subducció es genera una intensa activitat activitat sísmica i volcànica. d) Es produeix magmatisme per la fusió del basalt de la placa subduent.

3 Es produeix metamorfisme i deformacions per l’increment de la pressió i la temperatura.

4 Aquest dibuix representa una zona de subducció. Quan la litosfera oceànica xoca contra una placa continental es doblega i se submergeix en el mantell, segons un pla inclinat, i origina un orogen tèrmic.

5 Aquest dibuix representa una zona de subducció. Quan la litosfera oceànica xoca contra una altra placa oceànica es doblega i se submergeix en el mantell, segons un pla inclinat i genera un arxipèlag d’illes volcàniques, denominat arc d’illes.


16

6 a) dues plaques oceàniques. b) Els Andes.

7 La placa subduent es sempre la més densa. La litosfera continental és massa lleugera per poder enfonsar-se fins al mantell. Per tant, si la placa té litosfera continental serà la placa cavalcant. En cas de dues plaques oceàniques, una s’enfonsarà i l’altra cavalcarà.

8 a) dues plaques continentals. b) L'Himàlaia i Les Bètiques.

9 a) Quan els blocs continentals xoquen, cap de les plaques subdueix perquè la litosfera continental és massa lleugera. b) En aquest cas, les enormes forces de compressió fan que una de les plaques cavalqui damunt l’altra. c) Es produeix un ascens isostàtic de l’orogen per l’empenyiment que exerceix el mantell sobre la litosfera engrossida. d) Els continents augmenten de mida quan dues plaques xoquen perquè és forma una serralada com a sutura entre les plaques. e) Són exemples de serralades de vores convergents per la colisió de dues plaques continentals: l'Himàlaia, els Pirineus i les serralades Bètiques.

10 Aquest dibuix representa el xoc entre dos blocs continentals. Les seves plaques no subdueixen perquè la litosfera continental és massa lleugera per poder enfonsar-se fins al mantell. En aquest cas, les enormes forces de compressió fan que una de les plaques s’encavalqui damunt l’altra. Es forma una serralada o orogen de col·lisió.

11 La primera imatge és la tercera, la segona és la primera, i la tercera és la segona.


17

12 a) Les vores divergents són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud per les quals el material calent del mantell surt a la superfície. b) L’evolució al llarg de milions d’anys de les vores divergents dóna origen a dorsals oceàniques. c) La intensa activitat volcànica és de caràcter fissural i produeix grans volums de basalt. d) Els corrents de convecció produeixen esforços que tendeixen a separar els dos flancs de la fractura. e) Les vores de cisalla es formen quan dues plaques llisquen horitzontalment en sentit contrari i esquincen el terreny.

13 Islàndia augmenta de mida a causa de les erupcions de lava al llarg de la dorsal que la travessa, ja que és una vora de tipus divergent.

14 a) només sismicitat. b) més antigues.

15 Aquest dibuix representa una zona de fractura, anomenada rift, per la qual el material calent del mantell surt a la superfície i hi origina una activitat volcànica fissural. Aquesta intensa activitat dóna origen a una dorsal oceànica que produeix nova escorça oceànica.

16

blau fosc blau cel verd groc vermell

Més antic Més recent


18

17 a) Una columna de magma, procedents de la zona D”, arriba a perforar la litosfera situada a l’interior de la placa africana. L’acumulació de magma permet que el volcà emergeixi de l’aigua i que formi una illa volcànica. Com la columna de magma es manté fixa mentre que la placa africana situada al damunt es desplaça, s’originen altres vies d’escapament. Aquestes noves vies d’escapament formaran fins a set noves illes volcàniques que constitueixen l’arxipèlag de les illes Canàries. b) Punt calent. c) Un volcà submarí es troba bastit totalment sota l’aigua, mentre que l’illa volcànica emergeix de l’aigua per l’acumulació de magma. d) Les illes Hawaii, Illes madeira o les illes Cap Verd.

18 a) A l’interior de les plaques es poden produir diversos fenòmens: formació d’illes volcàniques i formació d’un rift. b) Els plomalls, o columnes de magma, procedents de la zona D” arriben a perforar la litosfera situada a l’interior de les plaques. c) Un cop fracturada la litosfera continental per formar un rift, comença a generar-se litosfera oceànica nova entre els dos fragments de litosfera continental.

19

20 a) Un oceà amb escorça oceànica nova. b) Placa Somalí.

21 Meteorització.


19

22

23 a) Un refredament lent, a l’interior de l’escorça, forma plutons o batòlits, que donen lloc a roques com el granit. b) El canvi de densitat que es produeix quan el material rocós arriba a una profunditat determinada i es fon, n’afavoreix l’ascens cap a la superfície terrestre. c) Un augment de pressió i/o de temperatura, pot transformar qualsevol roca, però sense arribar-la a fondre. Aquest procés s’anomena metamorfisme. d) L'augment de pressió i de temperatura, a causa del gradient geotèrmic, compacta i cimenta els sediments en un procés anomenat diagènesi.

24 El vent, l'aigua, el gel i l'activitat biològica.

25

Creació del relleu

Modelatge del relleu

Destrucció de les plaques

Conques sedimentàries

Subducció

Vulcanisme


20

26 La formació d’un orogen augmenta la pressió a la conca sedimentària on s’ha acumulat els sediments i poden transformar el sediment en una roca metamòrfica. També s’afavoreixen els canvis mineralògics i químics en els sediments d’una conca sedimentària si hi ha un augment de la temperatura per la proximitat d’un batòlit magmàtic. En cap cas hi ha fussió de la roca.

27 La formació dels Pirineus va començar fa 80 Ma quan la placa Ibèrica, empesa per l’Africana, va començar a col·lisionar contra la placa Europea. Entre aquestes dues plaques hi havia una conca sedimentària marina que compactava i cimentava els sediments en un procés anomentat diagènesis i que va originar les roques estratificades que afloren a més de 3.000 metres actualment. Un exemple són les calcàrees del Cilindro de Marboré (3.325 m), un dels cims del Monte Perdido. Les grans extensions dels orogens facilita l’acció erosiva dels agents externs com són els rius i les glaceres. No hi ha cap dubte que els Pirineus pateixen una meteorització i erosió significatives, caldria, llavors, preguntar-se si els Pirineus han perdut altura. Doncs sí, tot i el principi de l’equilibri isostàtic, que produeix un ascens de l’escorça segons la massa que es perd, en el seu conjunt el Pirineu ha perdut altura.

28 a) Plàstiques b) Elàstiques

29

30

Pla imaginari que divideix el plec en dues parts, deixant un flanc a cada banda.

Xarnera

Flanc

Pla axial

És el punt en què cada capa o estrat que forma el plec presenta més curvatura.

Zones laterals de cada plec, situades a banda i banda de la xarnera.


21

31

Més recent

Més antic

32 a) Anticlinal. Dos. b) A la figura s'observen el pla axial, els flancs i la xarnera.

33 a) Les diàclasis són fractures de les roques en què els fragments no es desplacen, sinó que es mantenen en la posició inicial. b) Una falla directa és una fractura de les roques amb un desplaçament originat per l’acció d’esforços distensius. El llavi de falla llisca per allunyament dels blocs. c) Una falla inversa és una fractura de les roques amb un desplaçament originat per l’acció d’esforços compressius. Un llavi de falla s’aixeca damunt l’altre.

34 Falla d’esquinçament. Es forma per esforços de cisalla. El desplaçament dels llavis de falla és horitzontal.

35 Les fractures es poden presentar formant associacions o sistemes de falles, cosa que origina estructures complexes com les fosses tectòniques, també anomenades graben, més alts a banda i banda del centre de l’estructura que es troba més deprimit; i els pilars tectònics, o horst, més baixos a banda i banda del centre de l’estructura que es troba més alt.

36 Es tracta d’una falla directa; per tant, són esforços distensius.


22

37 Es tracta d’una falla inversa; per tant, són esforços compressius.

38 A la figura es pot observar un encavalcament amb el pla d’encavalcament. En un encavalcament, les capes més antigues són damunt el pla d’encavalcament i les més recents, sota. Per l'acció d'esforços distensius es produeix una fossa tectònica o graben que enfonsa el bloc central (a la part esquerra de la imatge), mentre que els esforços compressius aixequen el bloc central i formen un pilar tectònic o horst (a la part dreta de la imatge).

39 a) Els mapes topogràfics són representacions reduïdes del relleu d’una zona determinada presentades en dues dimensions i projectades sobre un pla. b) L’equidistància és la diferència d’altura entre dues corbes de nivell consecutives.

40 a) 280 b) 320

41 a) Relleu pla b) Relleu amb força pendent

42


23

43 a) 150 metres. b) 500 metres.

RESUM

Tectònica

A) Encavalcament. B) Illa volcànica. C) Orogen. D) Diaclasa.

El cicle de les roques

Plecs i falles


24

a) Les corbes de nivell. b) La llegenda. c) L’escala. d) El nord.


La història del nostre planeta

3


26

INTERPRETA LA IMATGE

● S’observen dos esquelets de dinosaures quadrúpedes de la mateixa espècie. ● Segurament amb les quatre potes. ● Per la forma de la mandíbula, eren herbívors.

CLAUS PER COMENÇAR

● Estan més emparentats amb les aus que amb els altres rèptils. Les aus descendeixen directament d’una línia de rèptils extingida, els teròpodes (grup al qual també pertanyia el Tyrannosaurus rex), amb la qual mostren afinitats evidents (potes escamades, plomes, bec, postura bípeda...).

● Principalment de les roques, encara que es poden buscar indicis en altres materials. ● Perquè a la Terra s’observen gran quantitat de roques i fenòmens que necessiten temps molt llargs per formar-

se, si suposen que els processos fisicoquímics i biològics que els van originar es van desenvolupar amb el mateix ritme (velocitat) que avui (principi de l’actualisme).

ACTIVITATS

1 L’Actualisme.

2 a) La presència d’ondulacions a les roques sedimentàries antigues són igual a les formacions ondulades que es poden observar en els fons aquàtics actuals formades per l’acció dels corrents o de l’onatge. b) Un procés geològic que explicaria la presència de fragments de roques diferents en una roca sedimentària el podem observar en una acumulació al peu d’un pendent per caiguda de diferents fragments rocosos. També en els cursos alts dels rius de muntanya que transporten fragments de moltes mides i composicions diferents i que es van acumulant quan l’energia del riu disminueix. c) Alguns tipus d’erupcions volcàniques emeten rius de laves que un cop solidificades formen grans extensions de roques basàltiques.

3 Principi segons el qual les lleis naturals que intervingueren en els processos del passat geològic han estat sempre iguals i uniformes i actuen gradualment i durant llargs períodes de temps.

4 Els terratrèmols o tsunamis són fenòmens geològics que tenen lloc en períodes de temps força curts i de manera sobtada. Això semblava estar en contradicció amb la idea que els processos geològics actuaven gradualment i durant llargs períodes de temps que defineix l’uniformisme.

5 El model teòric més acceptat avui dia és el neocatastrofisme que reconeix la coexistència de processos geològics díntensitat i durada diferents.

La història del nostre planeta 3


27

6

Procés lent

Procés catastròfic

Formació del sòl x

Impacte d’un meteorit x

Erosió d’un turó x

Erupció volcànica x

Fossilització x

Formació d’un plec x

7 Les varves glacials són dipòsits laminats de poc gruix que es dipositen estacionament al fons dels llacs de desgel de període anual. Cada varva representa un any i està formada per dues franges; una de clara, constituïda per llims o sorres formades a l’estiu, i una altra de fosca, generalment d’argila i matèria orgànica formada a l’hivern.

8 Al medi aquàtic l’acció de l’oxigen és menor que a l’aire lliure; així mateix, hi ha més probabilitat que l’organisme quedi enterrat ràpidament entre capes de sediments i que es produeixin processos de mineralització gràcies als minerals dissolts a l’aigua.

9

Correlació Tafonomia Fòssils guia

Les diferents parts de lánatomia dún animal tenen relació entre elles.

El context en què es troben els fòssils aporta informació sobre el transport.

Alguns fòssils permeten comprovar que dos estrats molt allunyats entre ells són de la mateixa edat.

Les diferents parts de lánatomia dún animal tenen relació els seus hàbits de vida.

El context en què es troben els fòssils aporta informació sobre l’enterrament.

Els fòssils donen informació sobre el temps geològic

Amb part de lórganisme es pot deduir com serà la resta.

El context en què es troben els fòssils aporta informació sobre la fossilització.

Els fòssils han de tenir molta facilitat de fossilització.

10 Perquè són peces de l’esquelet que estan molt mineralitzades i no es descomponen per l’acció bacteriana.

11 Els ammonits són uns bons fòssils guies perquè ens ajuden a datar les roques. Aquest fòssils guia va existir durant períodes llargs de temps La característica més important d’aquests organismes és que eren formes nedadores lliures, el que significa que tenien una distribució poc àmplia i que quan morien sedimentaven al fons on fossilitzaven amb molt dificultat.


28

El fragment corregit seria el següent:

Els ammonits són uns bons fòssils guies perquè ens ajuden a datar les roques. Aquest fòssils guia va existir durant període curts de temps La característica més important d’aquests organismes és que eren formes nedadores lliures, el que significa que tenien una distribució molt àmplia i que quan morien sedimentaven al fons on fossilitzaven amb fàcilment.

12 a) Motlles i empremtes. b) Zones d'aigües someres sense ondades violentes.

13 a) La geocronologia és la ciència que determina l’edat de les roques i la successió cronològica dels esdeveniments geològics de la història d ela Terra. b) La datació absoluta permet atribuir una edat concreta a un material mentre que la datació relativa sémpra per ordenar les roques segons lántiguitat a través de léstudi dels materials que les componen i els processos geològics a què han estat sotmesos. c) Entre les tècniques de geocronologia absoluta destaquen: biològiques, les estratigràfiques i les radiomètriques. d) La desintegració de la meitat dels àtoms radioactius que hi ha en una mostra es produeix en un període de temps fix, anomenat període de vida mitjana o semidesintegració.

14 El creixement dels arbres genera cada any una parella dánells, un de clar i un altre de més fosc. Si els comptem, podem saber lédat de lárbre. El gruix dels anells està relacionat amb les condicions ambientals en què ha crescut lárbre. Si han estat dolentes, per exemple per sequeres, els anells són molt prims. Es tracta d’un rellotge biològic, i pertany al grup de tècniques de la geocronologia absoluta.

15 El gruix dels anells està relacionat amb les condicions ambientals en què ha crescut l’arbre. Si han estat dolentes, a conseqüència de sequeres o períodes de baixa activitat fotosintètica (cendres presents a l’atmosfera per l’activitat volcànica), els anells són molt prims.

16

Element inicial Element resultant

Rubidi-87 Estronci-80

Urani-238 Plom-206

Potassi-40 Argó-40

Carboni-14 Nitrogen-14


29

17 a) Materials molt recents. b) El 75 %.

18 El carboni-14.

19

20 a)

b) Les fletxes apareixen marcades sobre el dibuix.

c) Deposició horitzontal contínua de les unitats d’1 fins a 7, amb variacions de litologia i fòssils (cosa que indica

diferents medis marins i costaners). Inclinació de les capes per efecte tectònic (plegament). Erosió extensa que genera la superfície D-D’. Nova deposició de les unitats o estrats 8 i 9. Lleugera inclinació tectònica en sentit oposat a la de les unitats 1-7. d) Els principis són els de superposició dels estrats i el principi de superposició dels esdeveniments geològics.


30

21 a)

b) Sedimentació de la seqüència dels estrats del 1 al 5. Les forces de compressió han doblegat en una sèrie d’anticlinals i sinclinals que, finalment, han fracturat la seqüència i han format un encavalcament en què el llavi aixecat s’ha col·locat damunt del bloc enfonsat, de manera que els materials més antics del llavi aixecat queden damunt els més moderns del llavi enfonsat. c) Principi de superposició dels estrats.

22 a) Sedimentació de la sèrie C; basculament o inclinació de la sèrie C; sedimentació de la sèrie D; formació de la falla AA’; erosió de les sèries C i D i formació d’una vall fluvial; sedimentació de la sèrie B. b) Hi ha dues discordances de tipus erosiu: la primera, representada pel contacte discordant entre la sèrie C i la sèrie D; la segona, representada per la sèrie B. La falla constitueix un contacte de tipus mecànic i no es considera discordança estratigràfica. c) Sedimentació horitzontal de la sèrie C, possiblement en un medi marí, en la qual s’observa, intercalat, un estrat diferent. Posteriorment es produeix el basculament, per causes tectòniques, de l’anomenada sèrie C, que queda inclinada. A sobre es dipositen els sediments de la sèrie D. Totes dues sèries, C i D, experimenten una fractura per falla directa AA’, de manera que queden a diferents altures. El nou relleu és erosionat per un riu, que forma una vall fluvial, i al llit del riu es dipositen els sediments de la sèrie B. d) Els principis per interpretar aquest tall són el de superposició dels estrats i el de la successió d’esdeveniments geològics.

23 a) La Terra s´ha dividit en intervals de temps progressivament més reduïts. Ordenades de més gran a més petit, són els següents: eons, eres i períodes. b) Els eons, al seu torn, se subdivideixen en eres. c) Les eres del Fanerozoic se subdivideixen en intervals de temps més petits com són els períodes. d) Els geocalendaris s'elaboren seguint criteris geològics, paleontològics i geoquímics.

24 a) Triàsic. b) Cenozoic. c) Mesozoic. d) Terciari. e) 2.6 Ma. f) Quaternari. g) 541 Ma.


31

25

Fanerozoic

Precambrià Proterozoic

Arqueà

Hadeà

26

Fanerozoic Cenozoic Quaternari

Terciari

Mesozoic Cretaci

Juràssic

Triàsic

27 Els testimonis del Precambrià són escassos perquè té un contingut fòssil poc abundant; perquè, possiblement, els molts testimonis s´han destruït o perquè han estat intensament transformats per una gran varietat de fenòmens geològics (deformacions, metamorfisme, etc.).

28 a) L’aparició de roques amb abundants restes d´éssers vius. b) 600 Ma c) Hadeà d) Es forma léscorça sòlida i sínicia la tectònica de plaques. e) Arqueà

29 Els estromatòlits són els indicadors més antics de l’aparició de la vida organitzada a la Terra. Van tenir un gran predomini durant l’Arqueà superior, i al llarg de tot el Proterozoic fins a la base del Cambrià (de 2.500 a 600 Ma). Són formacions laminades de carbonat de calci de forma variable que es desenvolupen en aigües somes per l’activitat metabòlica de les algues blau verdes (cianofícies) i dels bacteris filamentosos que entrampen partícules sedimentàries fines i precipiten carbonat de calci. Actualment encara se’n formen, però en ambients molt restringits com les salines i les badies tropicals.

30 Sí, l’excés d’oxigen produït pels éssers vius va originar un enriquiment progressiu d’aquest element a l’atmosfera i un gran problema per als éssers vius no adaptats a un element tan actiu.

541 Ma

66 Ma


32

31 La gran majoria dels organismes de la primera fase de la vida eren organismes amb estructures molt simples que difícilment es poden conservar al registre fòssil. En el cas de la fauna d’Ediacara, la primera troballa d’animals pluricel·lulars, són organismes de cos tou, sense esquelet o estructures dures que puguin afavorir la fossilització.

32 Perquè els terrenys que formen el nucli de la península Ibèrica han anat canviant de posició al llarg dels temps geològics. Quan es van formar els boscos que van originar els anomenats jaciments de carbó, es trobaven en zona tropical.

33 a) La fragmentació de la massa continental única, la Pangea. b) Plesiosaure c) Silurià d) Devonià

34 1. Trilobits (artròpodes). 2. Ortoceràtids (cefalòpodes).

35 Entre les causes, hi ha léfecte d´hivernacle produït per una intensa activitat volcànica i la reducció de les costes i plataformes marines per la formació del supercontinent Pangea. Aquest canvi va donar origen a un esdeveniment geològic, conegut com a orogènesi herciniana, en què es varen formar moltes cadenes muntanyoses.

36

Triàsic: la Pangea comença a separar-se. c

Juràssic: es formarà lóceà Atlàntic. a

Cretaci: comença lórogènesi alpina. b

37 a) Durant el Mesozoic apareixen els primers registres insectes socials, com abelles, formigues i tèrmits. b) Es troben les primeres restes de mamífers que inicialment són poques espècies de mida petita, amb hàbits nocturns. c) Durant el Cretaci inferior s’inicia el desenvolupament de les plantes amb flors, les angiospermes. d) Lácumulació de plàncton marí als fons oceànics origina la formació dels grans jaciments de petroli que séxploten avui en dia.

38

Dinosaures

Saurisquis

Ornitisquis

Sauropodes

Teròpodes

Anquilosaures

Estegosaures

Ornitòpodes

Ceratòpsides

Pelvis de llangardaix

Pelvis d’au


33

39 Per explicar l’extinció que es va produir a final del Mesozoic, la hipòtesi que compta amb més suport entre els científics és l’impacte d’un meteorit d’uns 10 km de diàmetre que va col·lidir a la península de Yucatán, que en aquell moment era un mar tropical som. La pols en suspensió, diòxid de carboni, vapor d’aigua i els òxids de sofre afegits a l’atmosfera després de l’impacte van reduir l’energia solar incident a la superfície i van provocar el refredament global del planeta. Aquest canvi climàtic, segurament, va modificar les taxes fotosintètiques i va provocar una important alteració de la producció d’aliments. Un cop la pols es va sedimentar i els òxids de sofre van eliminar-se de l’atmosfera en forma de pluja àcida, el diòxid de carboni va provocar un efecte hivernacle amb un augment gradual de les temperatures. La majoria d’organismes no es van poder adaptar a aquests canvis i van desaparèixer. La presència d’una fina capa de gairebé 1 cm al límit entre el Cretaci i el Terciari amb un alt contingut d’iridi, element poc freqüent a l’escorça terrestre, però abundant als meteorits, avala la hipòtesi de l’impacte. Els dinosaures exclusivament terrestres constitueixen els principals fòssils guia dáquesta era ja que complien els requeriments per considerar un fòssil com a fòssil guia: tenien una dispersió geogràfica molt àmplia que ha permès trobar dinosaures a conques sedimentàries de llocs diferents, eren molt abundants, tenien moltes parts del cos que tenen facilitat de fossilització i finalment, van viure un període determinat de la història de la Terra.

40 Perquè després de l’extinció dels dinosaures i els grans rèptils, els mamífers van ocupar els nínxols ecològics i tots els nivells tròfics que havien estat ocupats pels rèptils. Aquest fenomen es coneix com a radiació adaptativa

41 Les glaciacions comencen una mica més tard que a l’hemisferi sud, fa només 3 Ma.

42 a) Sí, poden estar relacionades amb els efectes adversos que tenen les activitats humanes sobre els ecosistemes. Els nivells d’extinció són cada cop més alts, fet que coincideix amb la industrialització i el desenvolupament tecnològic dels éssers humans. b) Les causes principals de l’extinció de les especies són el creixement de la població, el gran consum de recursos i la transformació dels ambients naturals, ja sigui per l’explotació agrícola o forestal, per l’activitat industrial o per l’explotació dels recursos. c) S’observa un important i relativament ràpid increment del nombre de famílies després de l’extinció del dinosaures, fins assolir un valor que després d’una petita davallada continua incrementant de manera més suau però constant. d) Alguns exemples són els mamuts, rinoceronts llanuts, el lleó de les cavernes o l’ós de les cavernes.

43 El quaternari comença fa 2.6 Ma, amb la presència de restes del gènere Homo. Els primers fòssils apareguts d'Homo habilis van ser a Tanzània; presenten un caràcter més «humà» amb una antiguitat d'1.800.000 anys, capacitat craniana de 700 cm3, mandíbula i mà més semblants a les de l'Homo sapiens. Segons molts especialistes, aquests fòssils ja pertanyen al gènere Homo i, per tant, difereixen clarament dels Australopitecs. Les restes més antigues d’humans anatòmicament moderns tenen 195.000 anys i s’han trobat a Etiòpia.

44 Sauròpode. Altura del maluc: 3,24 m; tipus de ritme: z/h = 1,5. En tant que z/h és < 2, es dedueix que el sauròpode portava ritme de passeig. Teròpodes petits. Altura del maluc: 82,35 cm; tipus de ritme: z/h = 5. En tant que z/h és > 2,9, es dedueix que el teròpode portava ritme de carrera.


34

45 a) Un herbívor i dos carnívors. b) A causa de la variació de la distància entre empremtes podem interpretar que hi ha canvis de ritme tant en l’herbívor com en els carnívors. c) Deduïm que l’herbívor portava una marxa de passeig, mentre que els carnívors s’apropaven des de dues direccions diferents, corrent a caçar-lo (estratègia similar a la dels depredadors actuals). Al centre de l’escena se suposen una sèrie d’empremtes resultants de la lluita entre depredador i presa. Una vegada han caçat, cada un dels carnívors segueix un camí diferent, amb un estil de marxa molt més pausada que la que els va portar a atrapar l’herbívor.

RESUM

Els principis bàsics de la Geologia

● L'actualisme es pot resumir a la frase "el present és la clau del passat". ● Segons l’uniformisme els processos geològics actuen gradualment i durant llargs períodes de temps. Processos

geològics com l’erosió i l’aixecament dels relleus són un exemple. ● El model teòric més acceptat sánomena neocatastrofisme.

Els fóssils

El temps geològic

Certa Falsa Falsa Certa

Interpreta un tall geològic

L’estrat més antic és el número 1 i forma una sèrie concordant amb els estrats que comprenen del número 1 fins al 6. El material número 7 és una intrusió magmàtica que talla la seqüència d’estrat entre els números 1 i 6. L’erosió ha afectat a la sèrie de números entre 1 i 7 i per tant, es posterior a la intrusió magmàtica. Els estrats horitzontals 8 i 9 són concordants entre ells i discordants amb els estrats entre el números 1 i 6 i amb la intrusió magmàtica.

Fòssils corporals

Motlles i empremtes

Altres fòssils Palets arrodonits, polits i llisos que es troben en alguns jaciments de dinosaures i d’ocells, relacionats amb el tracte digestiu i que devien afavorir la digestió dels animals

Una dent de tauró.

Tubs de sediment produïts per l’excavació d’una animal en un sediment.

Insecte en ambre

Pista de reptació d’un trilobit

Documents

Bon dia a tothom, espero que estigueu bé. A geologia ja ... · 12 a) Les vores divergents són zones de fractura de milers de quilòmetres de longitud per les quals el material calent