BLOC 3 REPÁS 1R ESO DATA ENTREGA: DILLUNS 18 MAIG

Escriu en la llibreta el títol:

Tema 10: Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres.

Activitats a la llibreta:

1.Copia aquest mapa conceptual dels regnes que anem a vore en el repàs.

2. De segur que has menjat xampinyons, o altres tipus de bolets copia aquest dibuix amb

els noms a la llibreta , recorda que el que ens mengem es sols una part de tot l’organisme,

la part reproductora que produirà espores.

3. Les floridures.

Llig el text i contesta a les preguntes:

PREGUNTES: Les floridures són:

a) Autòtrofs o heterètrofs? Per què?

b) En valencià s’utilitza l’expresió “S’ha florit la taronja” ( en castellà és “se ha podrido”)

Qué

vol dir en aquest cas “florit”, que han eixit flors?

4. Els FONGS i les persones.

Llig el text i contesta a les preguntes:

Llevats que fermenten: Com en el cas d'alguns bacteris, els llevats també fan

fermentacions, per exemple, la coneguda fermentació alcohòlica que realitza

Saccharomyces cerevisiae . Diferents espècies d'aquest gènere de llevats realitzen les

fermentacions que produeixen el vi, la cervesa i el pa. En tots aquests casos la

fermentació és similar.

Fongs que fabriquen medecines: Hi ha espècies de fongs que són capaces de produir

antibiòtics. Així, per exemple, el primer antibiòtic descobert, la penicil·lina, és produït per

fongs del gènere Penicillium . No obstant, alguns llevats i altres tipus de fongs són

capaços de produir malalties. Aquestes malalties no només afecten a les persones sinó

que també ataquen a plantes i animals.

Els fongs, quan no són perjudicials, juguen un paper determinant en la producció

d'aliments com certs formatges, als quals els ajuden en el seu procés de maduració i

curació. Aquests floridures aporten sabor i aroma a formatges com el rocafort, cabrales,

brie, camembert o gorgonzola, que deuen el seu gust a una varietat de Penicillium .

Fongs i l’ecosistema . La gran majoria dels fongs

es nodreixen de substància orgànica morta, exercint un paper fonamental en la naturalesa

a l'eliminar la fullaraca i altres matèria orgànica morta de la superfície de terra, que

descomponen en matèria mineral incorporant-la a terra i mantenint així la fertilitat de la

mateixa per a les plantes verdes,

Substrat FERMENTACIÓ Productemost de raïm (dolç) Els llevats van a

alimentar-se del substrat i produiran ....

vi ( alcohol)

extracte d’ordi cervesa ( alcohol)

farina de blat pa

PREGUNTES:

a) Quins substrats poden fermentar els fongs i quins productes s’obtenen? b) Quin

antibiòtic comenta el text que prové dels fongs?

c) Sembla ser que el Penicillium també s’utilitza en l’elaboració d’aliments, de quins

aliments es tracta i que aporta a aquest producte final?

d) Com colaboren en la fertilitat de la terra?

5. Els BACTERIS i les persones.

Els bacteris són molt importants en la nostra vida: moltes de les malalties que podem patir

estan provocades per bacteris patògens. Però altres són beneficiosos i se'n diuen bacteris

simbiòtics o mutualistes. És el cas dels bacteris que viuen als nostres intestins, que a més

de facilitar la digestió, sintetitzen algunes vitamines. Aquests bacteris reben el nom de

flora intestinal o microbiota intestinal.

Els bacteris també fermenten. Les fermentacions són processos que utilitzen alguns

organismes per obtenir energia. Entre els organismes que realitzen fermentacions trobem

els bacteris. Des de fa molt temps els humans aprofitem aquestes fermentacions per

obtenir diferents productes. Així, per exemple, a la fermentació de la llet obtenim

productes com el formatge o el iogurt. El formatge és produït per els bacteris Lactobacillus

casei. Per fer iogurt s'utilitzen els bacteris Streptococcus termophilus i Lactobacillus

bulgaricus. D'altra banda, el vinagre s'obté a partir del vi, gràcies a la fermentació acètica

que realitzen els bacteris del gènere Acetobacter .

Bacteris que descomponen la matèria orgànica. Molts bacteris, juntament amb els fongs,

realitzen un paper molt important dintre dels ecosistemes: es nodreixen de les restes de

matèria orgànica d'altres organismes (cadàvers de plantes i animals) i les transformen en

matèria inorgànica. La funció d'aquests descomponedors és fonamental dintre dels

ecosistemes perquè la matèria inorgànica que produeixen serà aprofitada pels vegetals

per produir nova matèria orgànica. D'aquesta manera la matèria descriu un cicle dintre

dels ecosistemes: les plantes transformen la matèria inorgànica en orgànica, els animals

transformen aquesta matèria orgànica i finalment els bacteris i els fongs transformen tota

aquesta matèria orgànica en matèria inorgànica, llesta per ser novament aprofitada per les

plantes.

PREGUNTES:

A) Qué és la microbiota intestinal?

B) Quins productes alimentaris obtenim amb les fermentacions dels bacteris? C) Per a

què fermenten els bacteris, qué volen obtindre?

D) Qué vol dir que són descomponedors?

6. PROTOCTITS. PROTOZOUS I ALGUES.

PROTOZOUS

Podem trobar-los en aigua, on juguen un paper important en la cadena alimentària o en

simbiosi amb animals superiors o amb altres microorganismos.Els protozous tenen

importància en les cadenes alimentàries com a components del plàncton. Son considerats

com a bioindicadors en el procés de tractament d'aigües residuals. S'utilitzen per detectar

vetes petrolíferes. Contribueixen a degradar la celulosa en el rumen. Gràcies a la seua

fàcil i ràpida reproducció al laboratori són utilitzats en investigacions sobre nutrició i

creixement.Contribuyen a la fertilitat de terra, ja que descomponen la matèria orgànica.

PREGUNTES:

A) Descriu dos usos dels protozous. B) Qué vol dir simbiosi? ALGUES.

Copia aquest mapa conceptual al teu quadern.

3r ESO. TASQUES SETMANA 11-05-2020 AL 18-05-2020

Tema 7 la reproducció.

Objectius Treballar els continguts mínims del tema, degut al període de confinament.

Aquestes són les activitats del llibre que anem a fer en aquest tema.

PÀGINA ACTIVITATS123 3125 8127 15129 21130 22, 24

136 37, 38 (d’aquesta no copieu els dibuixos), 42, 46

137 46138 52 (a,b)

FITXA DE REPÀS 4r ESO SETMANA 11-05-2020 AL 17-05-2020 GENÈTICA

1. Contesta:

a) Fes un dibuix d’un nucleò7d, indica els seus components.

b) Quins són els nucleò7ds que formen la molècula d’ADN?

c) Si la informació per a un caràcter està en l’ADN, la portaran els glúcids, els grups fosfats o

les bases nitrogenades? Raona la resposta.

d) Indica si la seqüència de bases següents corresponen a una molècula d’ADN o d’ARN.

Raona la resposta. ACC GGA UCU AGA UCG AUC GAA

2. El color del pèl del ratolí ve determinat per un al·lel dominant negre, N, enfront de l’al·lel

recessiu blanc. Quina descendència s’espera de l’encreuament entre un ratolí heterozigò7c

negre i un ratolí blanc?

Fes un esquema de l’encreuament, indicant el geno7p i el feno7p de tots els individus.

3. L’albinisme és una alteració genè7ca deguda a un al·lel recessiu, que produeix un defecte de

pigmentació en la pell, en el pèl i en els ulls. Quina és la probabilitat que dos pares albins

7nguen un descendent pigmentat de manera normal? Raona la resposta?

4. El color púrpura (A) de la flor de les plantes del domina sobre el blanc (a). Si s’encreuen dues

plantes homozigò7ques, una de dominant i l’altra de recessiva, quins seran els geno7ps i els

feno7ps de la F1 i de la F2 ?

5. El color roig del fruit de la tomaca domina sobre el color groc. La grandària normal d’aquest

fruit domina sobre el fruit nan. Si s’encreuen dues varietats pures, una de roja i de grandària

normal i una altra de groga de fruits nans, quins seran els feno7ps i els geno7ps de la F1 i de

la F2?

6. L’acondroplàsia és un 7pus de nanisme que es dóna en l’espècie humana i està determinada

per un gen autosòmic. Dues persones amb acondroplàsia tenen dos fills: un acondroplàsic i

un altre sense malal7a.

• a) L’acondroplàsia, és un caràcter dominant o recessiu? Perquè?

• b) Quin és el geno7p de cada un dels progenitors? Per què?