112
BERNARDÍ CELIÀ Guardià del Paisatge

BERNARDÍ CELIÀ - bernardinocelia.combernardinocelia.com/cataleg.pdf · constància d’un lloc i una geografia que no deixa indiferent a ningú. Preservar-la. ” “Celia

  • Upload
    lediep

  • View
    217

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

BERNARDÍ CELIÀ

Guardià del Paisatge

BERNARDÍ CELIÀGuardià del paisatge

7

n dels grans temes que semblen travessar gairebé tot l’art concebut a Mallorca al llarg de les darreres dècades és el del paisatge medi-terrani com a metàfora del pas del temps i de les pèrdues que la nostra societat ha patit amb l’arribada d’un model econòmic nou, enriquidor però també responsable d’una transformació profunda.

Probablement aquest conflicte entre passat i reforma sigui més positiu que negatiu, i de la mateixa manera que ens horroritzam per les pitjors conseqüències de la nostra història recent, també hem de saber integrar en el nostre imaginari artístic i col·lectiu tot allò bo que ens ha portat la modernitat.

En tot cas, i mentre discutim això, podríem fer un seguiment del tema del paisatge i l’enyor de les seves formes més pures en bona part dels nostres creadors. Pocs d’ells, tanmateix, han aconseguit recrear-lo de forma tan vívida i sincera com Bernardí Celià.

Celià ens deixà ara fa vint-i-sis anys, però la seva figura i la seva obra mai han estat oblidades. El nom de l’artista no ha patit, ni tan sols, aquell purgatori que tan sovint han d’habitar els creadors després de la seva mort, fins que algú els torna reivindicar. No. Aquesta exposició és un homenatge, però no una reivindicació, perquè Celià, senzillament, no la necessita.

Els paisatges del nostre artista podrien interpretar-se com la memòria exacta del que ha estat la nostra illa, però per damunt d’això se’ns imposa una sensació molt més intensa: la de poder viure en els seus paisatges. Sigui pel seu traç poderós, per l’origen intuïtiu del seu art o per l’ús tan intens del color, els seus quadres tenen vida i ens transmeten, als espectadors, una promesa acollidora.

Bernardí Celià roman entre els ciutadans de l’illa com un nom major del nostre art. Un nom recordat i estimat. Aquesta exposició ens recorda per què.

Bartomeu Llinàs FerràConseller

U

Govern de les Illes Balears Conselleria d’Educació i Cultura

Conseller d’Educació i CulturaBartomeu Llinàs Ferrà

Director general de CulturaPere Joan Martorell Castelló

Director de l’Institut d’Estudis BaleàricsSantiago Juan Juan

Cap del Departament de CulturaCatalina Ferrando Ballester

Secció d’Arts Plàstiques i ExposicionsM. Antònia Cantarellas Socias

EXPOSICIÓ

ProduccióGovern de les Illes BalearsConselleria d’Educació i CulturaInstitut d’Estudis BaleàricsComissariatCarme Celià BretonesCoordinacióM. Antònia Cantarellas SociasMarga MascaróRestauració Clara Matheu VaquerMuntatge i TransportTratarteAssegurancesSerbrok

CATÀLEG

CoordinacióCarme Celià BretonesTextosJosé Bauzá i PizáCarme Celià BretonesTraducció a l’anglèsGrace MallerFotografiaPepe CañabateRevisió lingüísticaInstitut d’Estudis BaleàricsDisseny i maquetacióEdicions de FustaImpressióAmadip Esment

AGRAIMENTS

Consell de MallorcaSa Nostra, Caixa de BalearsAssociació La Union “Sa Botigueta” A tots el col·leccionistes que han deixat obra per aquest catàleg i exposició.

Especial agraïments per la seva inestimable col·laboracióAntoni Rovira Andrew MaclearAntonia VivasTomeu Trias d’ART I MANS

ISBN: 978-84-95876-70-6Dipòsit legal:

© D’aquesta edició:Govern de les Illes BalearsInstitut d’Estudis Baleàrics© De les imatges: els autors© Dels textos: els autors

Aquesta exposició es va inaugurar el mes de .... de 2011 a la finca de Raixa.

Coberta: Puig Major,1974. Oli/tela. 130 x 119 cm.

9

Continguts

10 Bernardí Celià, per Pep Bauzà i Pizà

13 Guardià del Paisatge, per Carmen Celià Bretones

15 Biografia

19 1947-1959

35 1960 -1969

63 1970 -1979

85 1980 -1984

98 Bibliografia

103 Textos en castellano

107 English text

10

A la sala de les Galeries Mora de la ciutat de Sóller, com era tradicional en les Festes de Nadal, s’organitzava l’anomenat Saló de Nadal, on s’exposaven un determinat grup de pintors que en general solien ser de Sóller o bé residents. Hi havia qui, ben aviat, es llançaria individualment pel camí de l’Art. Bernardí Celià, el 1947, en el segon saló, va fer la seva primera aparició en públic, amb tres olis sobre els quals va escriure, en aquell temps, el mestre pintor José Castellanes (Barcelona, 1896 - Palma, 1980), establert a Sóller: «El pintor Bernardí Celià ens demostra una determinada personalitat en l’execució, rebel en el seu cromatisme i en constant lluita per sobresortir d’allò vulgar. Crec que ben aviat, si el pintor treballa, aconseguirà teles sorprenents».

Un any més tard, el jove pintor amb vint anys va dur a terme la seva primera exposició individual, a l’esmentada galeria, on va conèixer l’obra dels pintors Castellanes, Ventosa, Puigdengolas, Rincón. Allà va presentar 26 olis en els quals es va apreciar un extraordinari progrés tècnic. Per a molts dels visitants, la mostra va constituir una sorpresa, el grau de maduresa artística que es va apreciar en la seva obra, va fer pensar a molts que tenia condicions suficients per arribar a fer-se un nom en el món de l’art.

La Serra de TramuntanaEl fet d’haver viscut des de sempre baix l’ombra de la Serra de Tramuntana el va captivar. Es va enamorar de tal manera que una imperiosa necessitat el va portar a plasmar-la en les seves teles. La gran varietat de matisos, de zones, unes rocoses i d’altres fron-doses, a les quals va arribar a conèixer pam a pam i de les que ens ha deixat espectaculars visions. La seva sensibilitat al contacte amb la naturalesa li donarà al pintor solleric un segell d’originalitat i, al mateix temps, un valor universal. La seva vocació de pintor no s’ofega al haver d’enfrontar-se amb la Serra de Tramuntana, ans al contrari, es reforça i capta tots els seus matisos amb la majestuositat i esplendor dels durs esculls d’algunes de les seves visions.

A Celià li inspira el superb i grandiós escenari del Torrent de Pareis i sa Calobra que l’acompanyen des de sempre. També Sóller, la seva vall, els seus torrents... Pinta amb pinzells, amb espàtula, fent ús de la seva llibertat. «La pau i la tempesta, la joia i la tragè-dia de Joaquim Mir reviuen com en un reliquiari sagrat a través dels pinzells de Bernardí Celià, el teu estimat i admirat Joaquin Mir», va escriure Alexandre Ballester. Els frondosos i humits jardins de SóllerEl pintor. També es va lliurar a l’exuberant naturalesa que ofereix Sóller, com va dir el poeta, «banyada en la llum i el color del primer dia de la creació». M’atreveixo a dir que trobà una peculiar complaença en aquestes pintures dels jardins o patis que trobem en moltes cases de Sóller, on l’artista ens descobreix tonalitats amb delicadesa, en la seva justa mesura, però sabent donar-lis el toc enèrgic d’una vivesa que fa vibrar l’espai captat amb singular passió. La gent de Sóller cuida i estima els seus jardins com una cosa molt pròpia i Bernardí Celià va saber captar i treure d’ells allò narratiu, l’acollidor per transformar-los en obres pictòriques d’enorme bellesa. Recordem els jardins de Son Angelats, Alfàbia

BERNARDÍ CELIÀ1921-1985

11

o els patis de Can Cuixi, Es Convent... En aquests jardins participa la bellesa, la creació artística plena de colorit, amb les seves hortènsies o bé les seves peònies...

Trobam en aquests jardins que bressolen cases de vella solera una interpretació poètica i alhora fantàstica. El toc d’un vermell o groc, fa que surti el seu expressiu i harmoniós conjunt que amaga el vigor i la serenitat que li han volgut donar els seus habi-tants. A aquestes obres els infonia una força expressiva i les convertia en autèntiques obres que meravellaven a qui les contemplaven i descobrien la riquesa dels colors, la seva ordenació, els seus contrastos entre els llums i les ombres, en definitiva, la unitat del seu llenguatge plàstic. Trobo en aquesta temàtica un afany de transmetre vida i al mateix temps serenitat i repòs. Els jardins reco-braven vida a través dels pinzells de l’artista. Temàtica urbana i ruralL’artista ens ha deixat en la seva obra l’estimació i el sentiment que sentia per la temàtica urbana i rural. Tenim autèntics exemples, a través d’una sèrie d’obres que reflecteixen aquest sentiment dirigit a no deixar perdre allò més humil i més humà del nostre entorn. Tot i que no és freqüent trobar en els seus olis personatges o altres elements que puguin distreure l’observador, Bernardí Celià, va dur a les seves teles les places i carrers de Sóller, Fornalutx, Biniaraix i Bunyola. Recordem un únic quadre de la Plaça de Sóller, pintat en la tardor del 64, on s’ofereix una vista de la plaça major sense cap veïnat. Aquesta absència sembla més aviat una il·lusió òptica que una realitat.

Camins veïnals, Can Carol, Can Capó, Vinya de Can Menut..., que condueixen a propietats, algunes solitàries i altres formant petits nuclis, o que no condueixen enlloc i que són encertadament descrits per Josep A. Morell, en la seva publicació Carrer a carrer, al setmanari Sóller com autèntics racons amb un aroma testimonial molt propi de la ciutat de Sóller. Igual que els seus paisatges de sa Calobra o Cala Tuent, amb la seva singular edificació de Can Ganxo, tristament desapareguda; Port de Sóller, moll de pescadors amb el seu antic barri; platja de Can Repic, Santa Catalina, sa Figuera ... Celià i el paisatgeNo tinc cap dubte que el paisatge va ser el principal protagonista en l’obra del pintor, que va saber enfrontar-se i endinsar-se dins ell amb una força i una energia desbordant. La sensualitat en el color, el toc en el traç dens i incisiu, evidencien la mestria del pin-tor en un constant enfrontament amb la pròpia naturalesa. Bernardí Celià va aconseguir portar a les seves teles el vigor i la força del paisatge del que va saber extreure llum i color conjugats amb harmonia. Aquí hi ha la mà mestra de l’artista. L’artista va recórrer muntanyes i planúries, va contemplar albes, dies freds i plujosos, postes de sol i capvespres d’estiu tòrrids i calorosos, per donar Art en tot el seu quefer. No hi ha espai per cercar sensibleries o poètiques imaginacions en les pintures de Celià, sinó tot el contrari, valentia, força en el traç i llibertat en l’execució. Celià va ser una persona d’una gran vitalitat fins als últims dies de la seva vida.

Celià, va trobar en la seva vall natal, en les muntanyes de la Serra de Tramuntana, la gegantina panoràmica de sa Calobra i del Torrent de Pareis i difícilment podran desvincular-se de l’obra de l’artista. Aquests paisatges, entre dolços i agrestes, afables uns i gegantins altres, van ser el seu alè i el seu gran amor d’artista. Trobar-se amb l’obra de Celià és trobar-se amb el rigor i la fortalesa d’un artista obert a la sinceritat i la llibertat. Pep Bauzà i PizàPalma, març 2011

13

Guardià del Paisatge

No sé quins quadres hagués seleccionat el meu pare si li haguessin demanat que reunís 50 obres que representessin el seu treball a la Serra de Tramuntana. La seva vida i la seva obra van girar entorn a la Serra, a les seves muntanyes, els seus torrents, els seus pobles, els seus jardins i patis. Sempre observant la llum, els seus canvis de tonalitat, la seva bellesa, tornant una i altra vegada per captar diferents moments, diferents colors. Pintava en grans teles o en el que ell anomenava notes, però sempre a plein air. D’aquí el nom que vaig pensar per a aquesta exposició, «Guardià del Paisatge». Ell, igual que tants altres que el van precedir, volia deixar constància d’un lloc i una geografia que no deixa indiferent a ningú. Preservar-la. «Bernardí Celià no es reclou dins el bany-maria de l’estudi. Surt a l’aire argentat de la serralada, surt a les ombres maragdines de les valls. Camins i viaranys, viles i racons, tempten els pinzells de Bernardí», escrivia Alexandre Ballester al desembre de 1981. Així, el més difícil ha estat precisament seleccionar uns quadres que reflecteixin la seva passió per la Serra de Tramuntana. Sabem que es va quedar captivat per la grandesa del Torrent de Pareis, per la llum que envolta la Vall de Sóller els matins, l’explosió de color dels seus jardins, els capvespres a les muntanyes que van del taronja al porpra, les seves cales, les seves roques. També, que poques vegades o mai incloïa persones en les seves teles, com suggerint que la millor manera de preservar la Serra era excloent al seu major depredador, l’home.

No tenir un inventari de la seva obra m’ha suposat haver de cercar els quadres que conformen aquesta exposició i el catàleg. Com a artista no li va preocupar massa el tenir un registre complert dels seus treballs i va deixar poques dades del lloc on varen anar a parar moltes de les seves obres. En la seva recerca he descobert pintures que desconeixia o que no sabia on paraven. Però abans que res, m’he retrobat amb amics del meu pare i conegut a persones que m’han brindat tot el seu suport a aquest projecte. A tots ells els don les gràcies per la seva col·laboració i generositat.

En visitar per primera vegada les sales on aquesta exposició havia de tenir lloc, vaig tenir l’impuls de presentar-la en quatre dècades, des dels seus començaments fins a la producció darrera. Un recorregut per aquests gairebé 50 anys de treball incansable ens mostra com va anar evolucionant la seva obra i com en totes les seves etapes es veu una pintura ferma, confiada, arrogant, original. Esper que si alguna cosa he heretat del meu pare sigui la capacitat de jutjar i avaluar una pintura, he tractat de reunir una col·lecció equilibrada i representativa del que ell estimava. He seleccionat alguns formats grans i altres més petits i més íntims que esper donin fe de la seva passió per aquesta terra. L’objectiu d’aquesta exposició és, en primer lloc, estimular la sensibilitat de la societat cap a un paisatge que es va perdent. Mallor-ca tenia una valuosa tradició pictòrica des de sempre, les seves terres i paisatges van ser bressol, residència i font d’inspiració d’innombrables artistes. L’altre objectiu, no menys important, és mostrar aquesta petita col·lecció que va deixar al darrere seu, és constància d’un paisatge, del seu gran amor per Mallorca i per aquesta Serra de Tramuntana on va viure fins els seus últims dies. L’energia i fervor amb què es va enfrontar a aquest paisatge va ser total, i ho puc afirmar perquè he crescut al seu costat. La seva vocació, esforç i continu exercici és el que el va portar a triomfar i ser reconegut. Mai va mirar cap enrere i no va parar de pintar fins el dia de la seva mort, a l’edat de seixanta-tres anys. Carmen Celià BretonesMarç 2011

14

15

BiografiaBernardí Celià Colom, Sóller, Mallorca 1921-1985.

Pintor autodidacta, es va especialitzar en els paisatges de la costa nord mallorquina. Va exposar per primera vegada a Sóller el 1947 i després en altres localitats de Mallorca, a Menorca, València, Barcelona, Brussel·les i Anvers. El 1962 va obtenir el primer premi del Certamen Provincial de Pintura de Paisatge i Costums, convocat per la Diputació de Balears.

L’obra de Celià s’inscriu dins del postimpressionisme. Entre els anys 50 i 80 l’artista va realitzar les seves millors obres, desenvo-lupant un paisatge d’intens vigor i força amb suculents empastaments i una meravellosa riquesa de color i llum.

Bernardí Celià és molt representatiu dins de la pintura Balear del segle XX, amb entitat pròpia, i ha quedat com un referent en la història del paisatgisme mallorquí. La seva obra està present en moltes col·leccions privades i institucions.

A Bernadí Celià, pintor de la terra

Els teus quadres són la llumi l’aire clar de la Serra;són el nèctar, el perfum i l’essència de la terra.

Guillem Colom (poeta). Sóller, 24 d’agost del 1968

18

19

1947-1959

20

Cases de Can Tamany 1947-59

Oli/tàblex. 41 x 33 cm.

21

22

Sóller1947-59

Oli/tela. 81 x 100 cm.Col. Associació La Unión

“Sa Botigueta” Sóller

Son Angelats, Sóller1947-59

Oli/paper. 65 x 52 cm.

23

24

Jardins de Son Angelats1947-59

Oli/tela. 92 x 73 cm.

25

26

Sa Calobra1947-59

Oli/tela. 73 x 92 cm.

27

28

Torrent de Pareis1947-59

Oli/tela. 65 x 81 cm.

29

Sense titol. 1947-59. Oli/tela. 38 x 46 cm.

30

31

Sense titol1947-59. Oli/tela. 30 x 27 cm.

Sóller1947-59. Oli/tela. 72 x 59 cm.

32

Sóller1947-59

Oli/tela. 65 x 81 cm.

33

34

35

1960 -1969

36

Cala Tuent1960-69

Oli/tela. 81 x 116 cm.

37

38

Sense titol1960

Oli/tàblex. 33 x 41 cm.

39

Torrent de Pareis 1961. Oli/tela 90 x 100 cm. Col. Consell de Mallorca

40

Can Lleig, Tuent1960-69

Oli/tela. 46 x 55 cm.

41

Vista de la Vall de Sóller1962. Oli/tela. 81 x 100 cm.

42

Can Ros, sa Figuera1960-69

Oli/tàblex. 38 x 46 cm.

43

Can Real, Tuent1960-69

Oli/tela. 81 x 116 cm.

44

Contraluz, Biniaraix1963

Oli/tela. 65 x 81 cm.

45

46

Olivos de Mallorca1964

Oli/tàblex. 38 x 46 cm.

47

48

Torrentera1967

Oli/tela. 50 x 60 cm.

49

Otoño, Tuent1966. Oli/tela. 46 x 55 cm.

50

Sóller1960-69. Oli/tela. 54 x 65 cm.

51

Monnàber, Sóller1963. Oli/tela. 50 x 61 cm.

52

Can Pau, Sa Calobra1968

Oli/tela. 65 x 92 cm.

53

54

Plaça de Sóller1960-69

Oli/tàblex. 65 x 155 cm.

Plaça de Sóller1964

Oli/tela. 73 x 100 cm.

55

56

Rocas al sol1960-69

Oli/tela. 81 x 130 cm.

57

58

Sense titol1960-69

Oli/tàblex. 46 x 55 cm.

59

60

Torrent de Sóller1961

Oli/tàblex. 38 x 46 cm.

61

Sense titol1960-69

Oli/paper. 50 x 70 cm.

62

63

1970 -1979

64

Sense titol1970 -79

Oli/tàblex. 38 x 46 cm.

65

66

Port de Sóller1970

Oli/tela. 73 x 92 cm. Col. “Sa Nostra” Caixa de Balears

67

Olivos de Mallorca1974. Oli/tela. 110 x 130 cm.

68

Olivos1978

Oli/tela. 45 x 80 cm.

69

Contraluz, sa Calobra1971

Oli/tela. 64 x 62 cm.

Can Penya, sa Calobra1970-79

Oli/tela. 30 x 25 cm.

70

Torrent de Pareis1978

Oli/tàblex. 73 x 73 cm.

71

72

Jardí, Sóller1972

Oli/tela. 73 x 100 cm.

73

Can Teix, Sóller1977

Oli/tela. 46 x 55 cm.

74

Palmeras, Pollença1973

Oli/tela. 89 x 116 cm.

75

76

Sol y sombra, Sa Calobra1973

Oli/tàblex. 46 x 55 cm.

77

78

Jardí (humil)1975

Oli/tela. 54 x 73 cm.

79

80

Mallorca1977

Oli/tàblex. 46 x 55 cm.

81

82

Torrent de Pareis1971

Oli/tela. 38 x 46 cm.

83

84

85

1980 -1984

86

Alfàbia1980

Oli/tela. 90 x 110 cm.

87

88

Consell1981

Oli/tela. 70 x 100 cm.

89

90

Paisaje, Tuent1981

Oli/tela. 73 x 92 cm.

91

92

Hivern, Sóller1981

Oli/tela. 90 x 110 cm.

93

94

Jardín, Sóller1984

Oli/tela. 70 x 80 cm.

95

96

Jardín, Sóller1984

Oli/tela. 70 x 80 cm.

97

98

BIBLIOGRAFÍA

ALENYAR FUSTER, Miguel “La Pintura Moderna a Mallorca” (1830-1970) Ajuntament de Palma 1996.

ARTES PLASTICAS, Revista nº 39-40, 1980.

COL. BIBLIOTECA MAESTROS ACTUALES DE LA PINTURA Y ESCULTURA CATALANAS Nº 60 “Celiá” 1980.

DICCIONARI RÀFOLS DE ARTISTAS DE CATALUNYA Y BALEARES, COMPENDIO SIGLO XX. 1989.

ED. DIARIO BALEARES, “Lo que UD. Dijo” Palma 1952 (Pág. 271).

“GRAN ENCICLOPEDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS” Promomallorca, 1996

SABATER, Gaspar “La pintura contemporánea en Mallorca. Del impresionismo a nuestros días” Ed. Cort, Palma de Mallorca 1971.

BIBLIOGRAFÍA ESPECÍFICA

1947CASTELLANAS, Semanario Sóller diciembre 1947, “II Salón de Navidades”

FORTEZA, Semanario Sóller 26 diciembre 1947, “II Salón de Navidades”

1950 DIARIO BALEARES, 1950 Díganos Ud Algo, “Bernardino Celiá, pintor de Sóller”

CASTAÑER, Miguel Pbro., Semanario Sóller 1950, “Una sensibilidad sollerense”

SUAU TUGORES, Semanario Sóller Bartolomé 1950, Comentarios de Arte, “Celiá”

SUAU TUGORES, Bartolomé, Semanario Sóller 14 abril 1950, Comentarios de arte, “Celiá en Sa Botigueta”

SUAU TUGORES, Bartolomé, Semanario Sóller Agosto 1950, Comentarios de Arte, “Casi póquer de ases o la conjunta de los cuatro pintores”

1951 DIARIO LA ALMUDAINA 1951, “Celiá, Ventosa, Vilajosana”

1952 SUAU TUGORES, Bartolomé, Semanario Sóller 22 febrero 1952, “La salida a Palma de Celiá”

BALEARES 28 febrero 1952 Díganos Ud. algo, “Bernardino Celiá y su primavera”

DIARIO LA ALMUDAINA 1 marzo 1952, “B. Celiá un sollerense que pinta a Sóller”

G.F.M. , Baleares 6 marzo 1952, “Celiá en Galerías Costa”

DIARIO CORREO DE MALLORCA, 4 marzo 1952.

RIPOLL, Luis, La Almudaina 9 marzo 1952, “La exposición de Celiá”

ARBONA OLIVER, A. , Semanario Sóller 30 agosto 1952, “El espaldarazo de Bernardino Celiá”

A.M., Revista Cort 30 agosto 1952.

SUAU TUGORES, Bartomeu, Semanario Sóller 20 diciembre 1952, Carta ciudadana, “Celia en Ca’n Costa”

MANDILEGO, Matías, La Almudaina 14 diciembre 1952, “Celia en Galerías Costa”.

REVISTA CORT 20 diciembre 1952, “Bernardino Celiá”

CORREO DE MALLORCA 22 diciembre 1952, Notas de Arte

1953BARTEL, Semanario Ecos de Sóller 24 diciembre 1953, “El hombre y su obra, Bernardino Celiá la pintura y su próxima exposición”

ARBONA OLIVER A., Semanario Sóller Diciembre 1953, “Celiá va a exponer en Valencia”

1954 LEVANTE Valencia 17 enero 1954, “Celia en Sala Prat” por Q.

JORNADA Valencia 20 enero 1954, “Celiá, en Sala Prat”

I. CHAVARRI, E., Las Provincias, Valencia 21 enero 1954, De Arte, “Celiá y sus paisajes mallorquines en la Sala Prat”

1955CASTAÑER, M. , Correo de Mallorca Septiembre 1955, Prosas Barrocas

REVISTA CORT 10 septiembre 1955, “Bernardino Celiá”

1956 LAS PROVINCIAS Valencia 1956, De Arte, “Celiá pintor mallorquín en Sala Prat”

BALEARES 3 marzo 1956, “Celiá en Galerías Costa”

ENSEÑAT, Jaime, Semanario Sóller 24 marzo 1956, “Expone Celiá en Galerías Costa”

DIARIO DE MALLORCA 25 marzo 1956, “B. Celiá en Galerías Costa”

1957LAS PROVINCIAS Valencia 1957, De Arte, “El pintor Celiá expone sus paisajes en Sala Prat”

REVISTA CORT 30 noviembre 1957, “Bernardino Celiá”

BALEARES 30 diciembre 1957, “Celiá en Galerías Costa”

1959PIZCUETA, José María, La Voz de Levante 17 marzo 1959, “Paisajes de Celiá en Sala Prat”

PORTILLO, Jornada Valencia 24 marzo 1959, “Paisajes de Mallorca, de B. Celiá, en la Sala Prat”

1960 ALENYAR FUSTER, Miguel “La Pintura Moderna a Mallorca” (1830-1970). Ajuntament Palma 1996.

GOVAERTS, Piet, De Toerist Bruselas Noviembre 1960, “Bernardino Celiá”

1961 R. H., De Toerist Bruselas Noviembre 1961, “Bernardino Celiá”

99

LUCIO, Gazet van Antwerpen Amberes 21 noviembre 1961,”Bernard Celiá”

HET VOLK Amberes 21 noviembre 1961

HANDELSBLAD Amberes 21 noviembre 1961

1962 SEMANARIO SÓLLER Mayo 1962, “Bernardino Celiá, Primer Premio de Pintura”

DIARIO DE MALLORCA mayo 1962, “I Certamen de Pintura de Paisajes y Costumbres de Baleares”

BALEARES 1962, “Certamen Pictórico Organizado por la Diputación. Hoy se ha verificado la entrega de premios”

SUREDA, Guillermo, Diario de Mallorca 13 noviembre 1962, VIS a VIS, “Bernardino Celiá, Pintor”

BALEARES 17 febrero 1962, “Bernardino Celiá, dentro del impresionismo más exigente...

1963 BALEARES 22 febrero 1963, “Celia en Galerías Costa”

BALEARES 14 marzo 1963, “Celiá en Bruselas”

1964 E. Semanario Sóller 16 mayo 1964, “Exposición en Sa Botigueta”

GAFIM, Baleares, 29 mayo 1964, “Bernardino Celiá en Sóller”

SEMANARIO SÓLLER 14 noviembre 1964 “Celia expone otra vez en Bélgica”

1965 ALMAGRO MARTÍ, Ultima Hora 10 febrero 1965, “Un pintor: Celiá”

SEMANARIO SÓLLER 20 febrero 1965, El Mon y la Bolla, “Pintura sollerica”

1966 BALEARES agosto 1966, “Una exposición de pinturas de Bernardino Celiá en Galerías Mora”

BAUZÁ PIZÁ, José, Diario de Mallorca 15 septiembre 1966, El arte y sus galerías, “Bernardino Celiá, artista-pintor”

1967 SUREDA MOLINA, Guillermo, Diario de Mallorca 19 enero 1967, “Celia en Galerías Costa Dibujos Taurinos”

ENSEÑAT, Jaime, Semanario Sóller 28 enero 1967, “Dibujos de Celiá”

GAFIM, Baleares Febrero 1967, “Clausura de la Exposición de Celiá en Palma”

1968 DIARIO DE MALLORCA 22 agosto 1968, “Bernardino Celiá 20 Años de su Primera Exposición”

DIARIO DE MALLORCA 29 agosto 1968, “Los veinte años pictóricos de Bernardino Celiá en Galerías Mora de Sóller”

DIARIO DE MALLORCA 5 diciembre 1968, “B Celiá en Ca’n Costa”

ULTIMA HORA 7 diciembre 1968, “Sóller otra vez, Celia Galerías Costa”

GAFIM, Baleares 19 diciembre 1968, Las Exposiciones, “Bernardino Celiá en Galerías Costa”

1969 PAYERAS, Tomeu, Baleares 12 enero 1969, Se Le Acusa de: “Bernardino Celiá”

BAUZÁ i PIZÁ, José, Diario de Mallorca 21 agosto 1969, Artes y Letras, “ En Ca’n Penya, Bernardino Celiá pintor de Sa Calobra”

1971 BAUZÁ i PIZÁ, José, Diario de Mallorca 31 marzo 1971, El Arte y sus Galerías, “A B. Celiá lo que más le entretiene es pintar”

GAFIM, Baleares 10 marzo 1971, Las Exposiciones, “Bernardino Celiá en Galerías Costa”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Radio Mallorca Marzo 1971, “Bernardino Celiá”

ALMAGRO MARTÍ, Ultima Hora 6 marzo 1971, El Arte y los Artistas, “Bernardino Celiá”

HOJA DEL LUNES, 8 marzo 1971, Las Exposiciones, “B. Celiá o el valor de lo Cromático”

SEMANARIO SÓLLER 6 marzo 1971, “¿París o Sa Calobra? Paris i Sa Calobra un intent d’entendre en Celià”

FORTEZA, José María, Majorca Daily Bulletin 11 marzo 1971, Art & Artists, “Bernardino Celiá en Galerías Costa”

REVISTA CORT 15 marzo 1971, Las Exposiciones, “Celiá en Galerías Costa”

1973 RIPOLL, Luis, Diario de Mallorca 9 febrero 1973, Folio Holandesa, “La Casa de Sóller y la Pintura”

BALEARES Mª De Los Ángeles, 3 marzo 1973, “Sóller entero es un tema para llevar a los cuadros nos dice B. Celiá”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Radio Mallorca l 4 marzo 1973, Pinceles y Buriles, “Bernardino Celiá”

REVISTA CORT 1 abril 1973 Las Exposiciones, “Celia en Galerías Costa”

HOJA DEL LUNES 5 marzo 1973 Las Artes y las Letras, “Bernardino Celiá”

SEMANARIO SÓLLER 3 marzo 1973, “Celiá en Costa patrocinado por el Colegio de Arquitectos”

GAFIM, Baleares 8 marzo 1973, Las Exposiciones, “Bernardino Celiá”

ALMAGRO MARTÍ, Ultima Hora 10 marzo 1973, El arte y los Artistas, “Celia en Galerías Costa”

BAUZÁ Y PIZÁ, José, Diario de Mallorca 14 marzo 1973, “B. Celiá en Galerías Costa”

DIARIO DE MALLORCA 15 septiembre 1973, “B Celia a Joaquim Mir”

M.C.,Semanario Sóller Septiembre 1973, “Bernadí Celià, o la identificació de un paisatge”

DIARIO DE MALLORCA 24 octubre 1973, Exposiciones, “B. Celiá en Galerías Costa”

HOJA DEL LUNES 29 octubre 1973, “B. Celiá en Galerías Costa”

SEMANARIO SÓLLER 27 octubre 1973, Tertulia, “Centenari de Joaquim Mir”

FRAU, Fausto, Radio Popular de Mallorca 27 octubre 1973, “Bernardino Celiá en las Galerías Costa”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Radio Mallorca 28 octubre 1973, Pinceles y Buriles, “Bernardino Celiá”

DIARIO DE MALLORCA 4 noviembre 1973, “Mir y Degouve”

GAFIM, Baleares 9 noviembre 1973, “Celiá”

DIARIO DE MALLORCA 16 diciembre 1973, “Hoy en Sa Calobra Una Placa en Perenne Recuerdo a Joaquim Mir”

1974 BALEARES 24 diciembre 1974, “Celiá en el Salón Mercantil de Inca”

1975 HOJA DEL LUNES 10 febrero 1975, Celia en la Sala Mercantil de Inca

BALEARES 4 julio 1975, “Cena Fiesta y Subasta de Cuadros y Obras De Arte”

BALEARES 5 noviembre 1975, Arte, “Celia en Galerías Costa”

GAFIM, Baleares 5 noviembre 1975, “Bernadi”

100

SEMANARIO SÓLLER noviembre 1975, “Paisajes de Menorca por Celiá”

DIARIO DE MALLORCA noviembre 1975, “Paisajes de Menorca de B. Celiá”

R. P. Semanario Sóller 8 noviembre 1975 Sóller hoy, “Celiá”

CRESPO, Pedro, Radio Popular de Mallorca 8 noviembre 1975, “Exposición de Celiá en Galerías Costa”

GAFIM, Baleares 9 noviembre 1975 Las exposiciones, “Celiá en Galerías Costa”

SABATER, Gaspar, Hoja del Lunes 10 noviembre 1975, Las Exposiciones, “B. Celiá”

BAUZÁ I PIZÁ, Pep, Diario de Mallorca 12 noviembre 1975 “B. Celiá en G. Costa”

HERNANDEZ, Juan Luis, Menorca diario Insular 17 noviembre 1975 “Celiá o la Luz de los Paisajes Menorquines”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Ultima Hora 19 noviembre 1975 El Arte y Los Artistas, “Celiá”

1976 SEMANARIO EL IRIS Menorca Abril 1976, “Exposición de Celiá en el Ateneo de Mahon”

HOJA DEL LUNES, 19 abril 1976, “Celiá en el Ateneo”

DE NICOLAS, Joan C., Diario Menorca 20 abril 1976, “Bernadi Celià un Autodidacta de su Impresionismo”

DIARIO MENORCA 1976, Exposiciones en Ciudadela “Bernadi Celià expondrá en la Galería d’Art Sant Josep”

SEMANARIO EL IRIS 13 marzo 1976, “Celia y la cordialidad”

SEMANARIO EL IRIS 5 junio 1976, Menorca, “Exposición de Celiá en la Galería d’Art Sant Josep”

DIARIO MENORCA 7 junio 1976, “Celiá en la Galería d’Art Sant Josep”

HOJA DEL LUNES 7 junio 1976 Postal de Menorca, “Celiá y su visión de la isla”

FANER, Pau, 1976 Menorca, “El cop de llum d’en Celiá”

CABOT LLOMPART, Juan, Baleares 23 noviembre 1976 “El pintor Mir y su Drama del Torrente de Pareis”

GAFIM, Baleares 28 noviembre 1976, Las Exposiciones, “Bernardino Celiá en Joaquim Mir”

SABATER, Gaspar, Hoja del Lunes 29 noviembre 1976, , “Bernardino Celiá”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Ultima Hora 1 diciembre 1976, El Arte y Los Artistas,“B. Celiá”

CRESPO, Pedro, Radio Popular de Mallorca 11 diciembre 1976, “Exposición de Celiá en la Galería Joaquim Mir”

1977 Galerías Mora 1977 “Celiá Paisajes”

1978

BALEARES 29 abril 1978, “Bernardino Celiá y su exposición Monstruo, Galería Jaime III”

DAILY BULLETIN 30 abril 1978, “New Galery Celiá Landscapes”

SEMANARIO SÓLLER 6 mayo 1978, “Celia en Palma, Galería Jaime III”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Ultima Hora 10 mayo 1978, El Arte y Los Artistas, “Celia, Jaime III”

SOLIDARIDAD NACIONAL 24 mayo 1978, “Celiá en la Pinacoteca”

SEMANARIO SÓLLER 5 Junio 1978, “Celiá expone en Barcelona”

MARSÀ, Ángel, El Correo Catalán 10 junio 1978, “Celiá, La Pinacoteca”

1979 EL MUNDO 20 enero 1979 Puerto Rico, “Mallorquines en P.R. Conmemoran Fecha”

NUEVO DÍA 18 enero 1979, Puerto Rico, Bernardino Celiá durante el primer Aniversario del Círculo

DIARIO DE MALLORCA 17 agosto 1979, “B. Celiá en Ca’n Mora de Sóller”

G.S., Hoja Del Lunes 3 septiembre 1979, “Bernardino Celiá o el placer de crear”

PONS, Antonio, Baleares 21 diciembre 1979, “Celiá aquel desconocido”

1980 BAUZÁ Y PIZÁ, José, Especial Baleares Revista Artes Plásticas 1980, “Celiá”

BAUZÁ Y PIZÁ, José, Diario de Mallorca 26 octubre 1980, “Pintores de Mallorca, Celiá” M. R., Baleares 30 octubre 1980, “Bernardino Celiá Pintor Solleric”

DIARIO DE MALLORCA 31 octubre 1980, “Celiá”

BALEARES 2 noviembre 1980, “Celiá”

HOJA DEL LUNES 3 noviembre 1980, “Bernardino Celiá”

ULTIMA HORA 5 noviembre 1980, “Celia Jaime III”

R. TEJERINA, J.M., Baleares 21 noviembre 1980, “Una Biografía de B.Celiá”

1982 PIZÁ, Tofol (Mafresque) Semanario Sóller 4 septiembre 1982, De Arte

1983 BAUZÁ Y PIZÁ, José, Diario de Mallorca 21 agosto 1983, “Con la muestra de B. Celiá”

PEP DE CA’N MENUT, Semanario Sóller 23 agosto 1983, “La capacidad creadora en la obra de B. Celiá”

MASCARO PASARIUS, Baleares 6 noviembre 1983, “Bernardino Celiá en Galería Nadal”

DAILLY BULLETIN 12 noviembre 1983, “Bernardino Celiá” PLA, Joan, Baleares 16 noviembre 1983, “Dialogo a lápiz con Bernadí Celiá”

PERELLÓ PARADELO, Rafael, Ultima Hora 16 noviembre 1983, El Arte y los Artistas, “B. Celiá”

ENSEÑAT, Jaime, Semanario Sóller 19 noviembre 1983, “Bernardino Celiá expone en Palma”

BAUZÁ, Matéu, Semanario Sóller 3 diciembre 1983 “Celiá en Palma”

1984 AUULET I SASTRE, Guillem, Llucmajor septiembre 1984“Bernardino Celiá en la Sala de Exposiciones de La caixa”

BAUZÁ, Matéu, Semanario Sóller 4 enero 1984, “La pintura de Celiá”

BAUZÁ, Matéu, Semanario Sóller 28 enero 1984, “La pintura de Celiá (y II)”

DIARIO DE MALLORCA 5 octubre 1984, “Exposiciones de paisajes de Bernadí Celià”

1985 DIARIO DE MALLORCA 3 junio 1985, “Ayer en Sóller murió el pintor Bernardino Celiá”

ULTIMA HORA 3 junio 1985 “Falleció en Sóller el pintor Bernardino Celiá. Un enamorado de Sa Calobra y Pareis”

DIARIO DE MALLORCA 4 junio 1985 “Bernardino Celiá fue un amante del paisaje”

PERE-GIL (Pleura), Radio Popular 6 junio 1985, “Crónica d’en Ploura, dedicada al seu amic Bernadí Celiá”

101

SEMANARIO SOLLER 8 junio 1985 “Bernadí Celià dijo adiós para siempre a sus paisajes”

SABATER, Gaspar, El Día 9 junio 1985, “Bernardino Celiá, el pintor de Sóller”

PERELLO-PARADELO, Rafael, Ultima Hora 13 junio 1985, “Celiá en el recuerdo”

SEMANARIO SÓLLER 15 junio 1985, “Galeries Mora, seu de la primera exposició homenatge a Celiá”

SEMANARIO SÓLLER 10 agosto 1985 “Por Sant Bartomeu Sóller rendirá homenaje a Celiá”

PERELLO PARADELO, R., Semanario Sóller 10 agosto 1985 “En el recuerdo”

BALLESTER, Alexandre, Semanario Sóller 10 agosto 1985 “Començava el juny”

RIBERA,T , Semanario Sóller 10 agosto 1985 “A l’ amic”

RODRIGUEZ, José Mª, Semanario Sóller 10 agosto 1985 “Joven y vigoroso”

BAUZÁ Y PIZÁ, José, Semanario Sóller 10 agosto 1985 “Nunca olvidado”

1988 SEMANARIO SÓLLER, 29 octubre 1988 “Bernadí Celià tendrà un carrer”

1989 SEMANARIO SÓLLER 8 abril 1989 “L’Ajuntament dedicarà un carrer al pintor Bernadí Celià”

SEMANARIO SÓLLER 29 abril 1989 “El Ajuntamente dedicó una calle a B. Celiá en Biniaraix”

1995 CELIA ENSEÑAT, Adela, Semanario Sóller 10 junio 1995 “Bernardino Celiá en el recuerdo”

CANALS, Miguel Ángel, Semanario Sóller 7 octubre 1995 “Exposició de Bernadí Celià a la Fundació Barceló”

TEJERINA, José Mª, Diario de Mallorca 13 octubre 1995 “Bernardino Celiá en el recuerdo”

X.R. El Día del Mundo 14 octubre 1995 “La Fundación Barceló dedica una retrospectiva a Bernadí Celiá”

FERRÀ I MARTORELL M., Semanario Sóller 14 octubre 1995 Col.loqui des dissabte, “Bernadí Celià”

X.R., El Día del Mundo 17 octubre 1995 “La Fundación Barceló inaugura una exposición de Bernadí Celià”

B.S., Veu de Sóller 20 octubre 1995 “Bernadí Celià a la Fundació Barceló”

BAUZÁ Y PIZÁ, José Sóller 21 octubre 1995 “Bernardino Celiá o la escenografía de la Tramuntana”

PERE-GIL Sóller 21 octubre 1995 “Bernadí, amic…”

SOLER REBASSA, J., Semanario Sóller 21 octubre 1995 “B. Celiá paisajes vividos”

CELIA ENSEÑAT, Adela, Semanario Sóller 2 diciembre 1995 “Un paseo a través de los cuadros de Bernardino Celiá”

1997 R.F., Semanario Sóller 23 agosto 1997, “Per Sant Bartomeu, el carrer de Sa Lluna s’envaira de Celiá”

BAUÇÀ, Pep, Veu de Sóller 30 agosto 1997 “Bernadí Celià, protagonista del carrer de Sa Lluna”

2008 M.A.C., Veu De Sóller 29 marzo 2008, “Dijous s’inaugura: Quatre Mestres”

SEMANARIO SÓLLER 29 marzo 2008, “Quatre Mestres Sollerics”

VEU DE SÓLLER 11 abril 2008, “Homenatge a quatre pintors Oblidats”

VEU DE SÓLLER 12 junio 2008, “Un brindis per celebrar el retorn del quadre de Bernardi Celia”

SEMANARIO SÓLLER, Art 14 junio 2008, “Brindis a la 3ª edad per la recuperació d’un quadre de Celiá”

2009 FERRÀ MARTORELL, Miquel, Semanario Sóller, 18 de julio 2009, “Bernadí Celià”

FERRÀ MARTORELL, Miquel, Ultima Hora, 23 de julio 2009, “Los naranjos de Sóller” 2010 SETMANARI SÓLLER, 8 maig 2010, “25 anys de la mort del pintor solleric”

BAUZÀ I PIZÀ , Pep, Setmanari Sóller 29 maig 2010, “Exposició-homenatge en honor a Bernadí Celià”

BAUZÀ I PIZÀ , Pep, Diari de Balears 07 juny 2010, “Exposició-homenatge a bernardí Celià”

M.A.C. Setmanari Sóller 7 agost 2010, “Sa Botigueta homenetjará a l’artista solleric Bernadí Celià”

BALLESTER, Alexandre, Diari de Balears 18 agost 2010, “Bernadí Celià”

PUIG , Guillem, Veu de Sóller 20 agost 2010, “Bernadí Celià captiva de bell nou la vall”

COLOM, Aina, Setmanari Sóller 21 agost 2010, “Els Celià del carrer de Sant Jaume. Carta oberta a Bernadí”

BAUZÀ I PIZÀ, Pep, Setmanari Sóller 21 agost 2010, “Bernadí Celià, guardiá del paisatge”

GARCÍA SOCÍAS, Lluc, Ultima Hora 24 agost 2010, “Sa Botigueta de Sóller rinde homenaje al pintor Bernadí Celià”

GARCÍA SOCÍAS, Lluc, Setmanari Sóller 28 agost 2010, “Sa Botigueta va retre un sentit homenatge al pintor Bernadí Celià”

BALLESTER, Alexandre, El Mundo el Día de Baleares, Fora Vila Verd, 5 septembre 2010, “Sa Botigueta i Celià”

BALLESTER, Alexandre, Sa Plaça XXI, nº 192 17 septembre 2010, “La generadora vitalitat d’un pintor”

102

103

Textos en castellano

Uno de los grandes temas que parecen recorrer casi todo arte concebido en Mallorca a lo largo de las últimas décadas es el del paisaje medi terráneo como metáfora del paso del tiempo y de las pérdidas que nuestra sociedad ha sufrido con la llegada de un modelo económi-co nuevo, enriquecedor pero también responsable de una transformación profunda.

Probablemente este conflicto entre pasado y reforma sea más positivo que negativo, y del mismo modo que nos horrorizamos por las peores consecuencias de nuestra historia reciente, también debemos saber integrar en nuestro imaginario artístico y colectivo todo lo bueno que nos ha traído la modernidad.

En todo caso, y mientras discutimos esto, podríamos hacer un seguimiento del tema del paisaje y la añoranza de sus formas más puras en buena parte de nuestros creadores. Pocos de ellos, aun así, han conseguido recrearlo de forma tan vívida y sincera como Bernardí Celià.

Celià nos dejó ahora hace veintiséis años, pero su figura y su obra nunca han sido olvidadas. El nombre del artista no ha sufrido, ni siqui-era, aquel purgatorio que tan a menudo deben habitar los creadores tras su muerte, hasta que alguien los vuelve a reivindicar. No. Esta exposición es un homenaje, pero no una reivindicación, porque Celià, sencillamente, no la necesita.

Los paisajes de nuestro artista podrían interpretarse como la memoria exacta de lo que ha sido nuestra isla, pero por encima de todo esto se nos impone una sensación muy intensa: la de poder vivir en sus paisajes. Sea por su trazo poderoso, por el origen intuitivo de su arte o por el uso tan intenso del color, sus cuadros tienen vida y nos transmiten, a los espectadores, una promesa acogedora.

Bernardí Celià permanece entre los ciudadanos de la isla como un nombre mayor de nuestro arte. Un nombre recordado y querido. Esta exposición nos recuerda el por qué.

Bartomeu Llinàs FerràConsejero

BiografíaBernardí Celià Colom, Sóller, Mallorca 1921-1985

Pintor autodidacta, se especializó en los paisajes de la costa norte mallorquina. Expuso por primera vez en Sóller en 1947 y después en otras localidades de Mallorca, en Menorca, Valencia, Barcelona, Bruselas y Amberes. En 1962 obtuvo el primer premio del Certamen Provincial de Pintura de Paisaje y Costumbres, convocado por la Diputación de Baleares.

La obra de Celià se incribe dentro del postimpresionismo. Entre los años 50 y 80 el artista realizó sus mejores obras, desarrollando un paisaje de intenso vigor y fuerza con suculentos empastes y una maravillosa riqueza del color y la luz.

Bernardí Celià es muy representativo dentro de la pintura Balear del siglo XX, con entidad propia, y que ha quedado como un referente en la historia del paisajismo mallorquín. Su obra está presente en muchas colecciones privadas e instituciones.

BERNARDÍ CELIÀ1921-1985En la sala de las Galerías Mora de la ciudad de Sóller, como venía siendo tradicional en las Fiestas de Navidad, se organizaba el denominado Salón de Navidad, donde exponían un determinado grupo de pintores que por lo general solían ser de Sóller o bien residentes. Había quien, a no tardar, se lanzaría individualmente por el camino del Arte.

Bernadí Celià, en 1947, en el segundo salón, hizo su primera aparición en público, mediante tres óleos de los que escribió, en aquel entonces, el maestro pintor José Castellanas, ( Barcelona, 1896 - Palma, 1980) afincado en Sóller. «El pintor Bernardino Celià, nos demuestra una

104

determinada personalidad en la ejecución, rebelde en su cromatismo y en constante lucha para sobresalir de lo vulgar. Creo que a no tardar, si el pintor trabaja, conseguirá telas sorprendentes».

Un año más tarde, el joven pintor con veintisiete años, llevó a cabo su primera exposición individual, en la mencionada galería, donde cono-ció la obra de los pintores: Castellanas, Ventosa, Puigdengolas, Rincón y presentó 26 óleos, en los que se apreció un extraordinario progreso técnico. Para muchos de los visitantes, la muestra constituyó una grata sorpresa, el grado de madurez artística que se apreció en su obra, hizo pensar a muchos que tenía condiciones suficientes para llegar a hacerse un nombre en el arte.

La Serra de Tramuntana El haber vivido desde siempre bajo la sombra de la Serra de Tramuntana, le cautivó. Se enamoró de tal manera que una imperiosa necesidad le llevó a plasmarla en sus telas. La gran variedad de matices, de zonas, unas rocosas y otras frondosas, a las que llegó a conocer palmo a palmo, y de las que nos ha dejado espectaculares visiones.

Su sensibilidad al contacto con la naturaleza le dará al pintor sollerense un sello de originalidad y un valor universal al mismo tiempo.

Su vocación de pintor no se ahoga al tenerse que enfrentar con la Serra de Tramuntana, antes al contrario, se refuerza y capta todos sus mati-ces con la majestuosidad y esplendor de los duros escollos de algunas de sus visiones.

A Celià le inspira el soberbio y grandioso escenario del Torrent de Pareis y sa Calobra que le acompañan desde siempre, Sóller, su valle, sus torrentes… pinta con pinceles, con espátula, haciendo uso de su libertad. “La paz y la tempestad, la alegría y la tragedia de Joaquin Mir reviven como en un relicario sagrado a través de los pinceles de Bernardí Celià, tu estimado y admirado Joaquin Mir”, escribió Alexandre Ballester.

Los frondosos y húmedos jardines de SóllerEl pintor. También se entregó a la exuberante naturaleza que ofrece Sóller, como dijo el poeta, “bañada en la luz y el color del primer día de la creación”. Me atrevo a decir que encuentra un peculiar placer en estas pinturas de los jardines o patios que encontramos en muchas casas de Sóller, donde el artista nos descubre tonalidades con delicadeza, en su justa medida, pero sabiéndoles dar el toque enérgico de una viveza que hace vibrar el espacio captado con singular pasión.

La gente de Sóller cuida y ama sus jardines como algo muy propio y Bernardí Celià, supo captarlos y sacar de ellos lo narrativo, lo acogedor para transformarlos en obras pictóricas de enorme belleza. Recordemos los jardines de Son Angelats, Alfabia o los patios de Can Cuixi, Es Convent… En estos jardines participa la belleza, la creación artística llena de colorido, con sus hortensias o bien sus peonias…

Encontramos en estos jardines que acunan casas de vieja solera una interpretación poética y al mismo tiempo fantástica. El toque de un rojo o amarillo, de ahí que salte su expresivo y armonioso conjunto que encierra el vigor y la serenidad que le han querido dar sus moradores.

A estas obras les infundía una fuerza expresiva y las convertía en auténticas obras que maravillaban a quienes las contemplaban y descubrían la riqueza de los colores, su ordenación, sus contrastes entre las luces y las sombras, en definitiva la unidad de su lenguaje plástico. Encuentro en esta temática un afán de transmitir vida y al mismo tiempo serenidad y reposo. Los jardines recobraban vida a través de los pinceles del artista.

Temática urbana y ruralEl artista nos ha dejado en su obra la estima y el sentimiento que sentía por la temática urbana y rural. Tenemos auténticos ejemplos, a través de una serie de obras que reflejan este sentimiento en no dejar perder lo más humilde y lo más humano de nuestro entorno.

Si bien no es frecuente encontrar en sus óleos personajes u otros elementos que puedan distraer al observador, Bernardí Celià, llevó a sus telas las plazas y calles de Sóller, de Fornalutx, Biniaraix, Buñola. Recordemos un único cuadro, de la plaza de Sóller, pintado en el otoño del 64, donde se ofrece una vista de la Plaza Mayor sin un solo vecino. Esta asusencia parece más bien una ilusión óptica que una realidad.

Caminos vecinales, Can Carol, Can Capó, Viña de Can Menut…, que conducen a propiedades algunas solitarias y otras formando pequeños núcleos, o que no conducen enlloc y que son acertadamente descritos por Josep A. Morell, en su publicación Carrer a carrer, en el semanario Sóller, como auténticos rincones con un sabor testimonial muy propios de la ciudad de Sóller.

Al igual que sus paisajes de sa Calobra o Cala Tuent, con su singular edificación de Can Ganxo, tristemente desaparecida, Puerto de Sóller, muelle de pescadores con su antiguo barrio, playa de Can Repic, Santa Catalina, Sa Figuera…

Celiá y el paisajeNo me cabe la menor duda que el paisaje fue el principal protagonista en la obra del pintor, que supo enfrentarse y adentrarse en él con una fuerza y una energía desbordante. La sensualidad en el color, el toque en el trazo denso e incisivo evidencian la maestría del pintor en un con-stante enfrentamiento con la propia naturaleza. Bernardí Celià consiguió llevar a sus telas el vigor y la fuerza del paisaje del que supo extraer luz y color conjugados con armonía. Ahí esta la mano maestra del artista.

105

El artista recorrió montañas y llanos, contempló amaneceres, días fríos y lluviosos, puestas de sol y atardeceres de verano tórridos y calurosos, para dar Arte en todo su quehacer. No cabe buscar sensiblerías o poéticas imaginaciones en las pinturas de Celià, sino todo lo contrario, valentía, fuerza en el trazo y libertad en la ejecución. Celià fue una persona de gran vitalidad hasta los últimos días de su vida.

Celià, encontró en su valle natal, a las montañas de la Serra de Tramuntana, a la gigantesca panorámica de sa Calobra y del Torrent de Pareis y difícilmente podrán desvincularse de la obra del artista. Estos paisajes, entre dulces y agrestes, apacibles unos y gigantescos otros, fueron su aliento y su gran amor de artista. Encontrarse con la obra de Celià es encontrarse con el rigor y la fortaleza de un artista abierto a la sinceridad y a la libertad.

Pep Bauzà i PizàPalma, marzo 2011

Guardián del PaisajeNo sé qué cuadros hubiera seleccionado mi padre si le hubieran pedido que reuniera 50 obras que representaran su trabajo en la Serra de Tramuntana. Su vida y su obra giraron entorno a la Serra, a sus montañas, sus torrentes, sus pueblos, sus jardines y patios. Siempre obser-vando la luz, sus cambios de tonalidad, su belleza, regresando una y otra vez para captar diferentes momentos, diferentes colores. Pintaba en grandes telas o en lo que él llamaba notas, pero siempre en plein air. De ahí el nombre que pensé para esta exposición, Guardián del Paisaje. Él, al igual que tantos otros que le precedieron, quería dejar constancia de un lugar y una geografía que no deja indiferente a nadie. Preservándolo.

“Bernardí Celià no se recluye en el baño-maría del estudio. Sale al aire argénteo de la sierra, sale a las sombras esmeraldinas de los valles. Caminos y senderos, villas y rincones, estimulan los pinceles de Bernardí” escribía Alexandre Ballester en diciembre de 1981.

Así, lo más difícil ha sido precisamente seleccionar unos cuadros que reflejen su pasión por la Serra de Tramuntana. Sabemos que se quedó cautivado por la grandeza del Torrente de Pareis, por la luz que envuelve el Valle de Sóller por las mañanas, por la explosión de color de sus jardines, los atardeceres en las montañas que van del naranja al púrpura, por sus calas, sus rocas. También, que rara vez o nunca incluía personajes en sus telas, como sugiriendo que la mejor forma de preservar la Serra era excluyendo a su mayor depredador, el hombre.

No tener un inventario de su obra me ha supuesto tener que buscar los cuadros que conforman esta exposición y catálogo. Como artista no le preocupó demasiado el tener un registro completo de sus trabajos y dejó pocos datos de a dónde fueron a parar muchas de sus obras. En su búsqueda he descubierto pinturas que desconocía o que ignoraba su paradero. Pero ante todo, me he reencontrado con amigos de mi padre y conocido a personas que me han brindado todo su apoyo en este proyecto. A todos ellos les doy las gracias por su colaboración y generosidad.

Al visitar la finca de Raixa cómo sede de la exposición y ver por primera vez las salas donde ésta iba a tener lugar, me impulsó a presentarla en cuatro décadas, desde sus comienzos hasta su ultima producción. Un recorrido por esos casi 50 años de trabajo incansable nos muestra como fue evolucionando su obra y como en todas sus etapas se ve una pintura firme, confiada, arrogante, original. Espero que si algo he heredado de mi padre sea la capacidad de juzgar y evaluar una pintura, he tratado de reunir una colección equilibrada y representativa de lo que él amaba. He seleccionado algunos formatos grandes y otros más pequeños y más íntimos que espero den fe de su pasión por esta tierra.

El objetivo de esta exposición es en primer lugar estimular la sensibilidad de la sociedad hacia un paisaje que se va perdiendo. Mallorca tenía una valiosa tradición pictórica desde siempre, sus tierras y paisajes fueron cuna, residencia y fuente de inspiración de innumerables artistas. El otro objetivo y no menos importante es mostrar esta pequeña colección que dejó tras de sí, es constancia de un paisaje, de su gran amor por Mallorca y por esta Serra de Tramuntana en la que vivió hasta sus últimos días.

La energía y fervor con los que se enfrentó a este paisaje fue total, y puedo afirmarlo al haber crecido junto a él. Su vocación, esfuerzo y continuo ejercicio es lo que le llevó a triunfar y ser reconocido. Nunca miró hacia atrás y no cesó de pintar hasta su muerte a la edad de sesenta y tres años.

Carmen Celiá BretonesMarzo 2011

106

107

English text

One of the great themes that seems to run through all Majorcan art throughout the last decades is that of the Mediterranean landscape as a metaphor for the passage of time. The losses suffered by our society with the coming of a new economic model, enriching but also responsible for a profound transformation.

This conflict between old and new is probably more positive than negative and, in the same way that we are horrified by the worst consequences of our recent history, we should also find ways to integrate into our artistic and collective imagination all the good things brought to us by modernity.

As part of this debate, we can also follow the theme of landscape and the sense of loss for its purest forms felt by most of our artists. Even so, few of them have succeeded in re-creating it in such a vivid and heartfelt form as Bernardí Celià.

Celià left us twenty-six years ago, but neither he nor his work have ever been forgotten. The artist’s name has not even suffered that purga-tory into which artists are usually cast after their death, until someone remembers, vindicates and rescues them. No. This exhibition is a homage, but not a vindication, because Celià does not need one.

Our artist’s landscapes might be interpreted as the exact memory of what our island once was, but over and above this, we have a much stronger feeling: we could live in his landscapes. Whether because of his powerful brush-strokes, the intuitive roots of his art or his intense use of colour, his paintings are alive, and send us, as we view them, a promise of welcome.

Bernardí Celià remains one of the most important names in our island’s art. A name remembered and loved. This exhibition reminds us why.

Bartomeu Llinàs FerràRegional Minister

BiographyBernardino Celiá Colom. Sóller, Mallorca 1921-1985

A self-taught painter, his primery subject being the North Coast of Mallorca, Bernardino Celià first exhibited in Soller in 1947 and then in other parts of Mallorca, in Menorca, Valencia, Barcelona, Brussels and Antwerp. In 1962 he was awarded first prize at the Certamen provincial de Pintura de Paisaje y Costumbres (Provincial Landscape and Customs Painting Competition), organised by the Balearic Regional Council.

Celià’s work falls within the post-impressionistic influence. Between the 50s and the 80s the artist produced his best work, developing landscapes of intense vigour and force with an abundance of impasto, colour and light.

Bernardino Celiá is highly representative within 20th century Balearic painting, while retaining a strong identity of his own, and has remained a reference point in the history of Majorcan landscape painting. His work is to be found in many private and institutional collections.

BERNARDÍ CELIÀ1921 - 1985 In the Galerías Mora salon in Sóller, as was becoming traditional during the Christmas holidays, an exhibition was being organised, show-ing works by a group of painters, mostly from Sóller or residents of Sóller. Some of them would go on to launch themselves as individual artists.

108

Bernadino Celiá made his first public appearance in 1947, showing three oil-paintings at the second annual exhibition. The master painter José Castellanas, (Barcelona, 1896- Palma, 1980), who lived in Sóller at that time, wrote about these three oils: “The painter Bernardino Celià shows a purposeful personality in his rendition, rebellious in his use of colour and in a constant struggle to stand out from the commonplace. I believe that this artist will produce surprising paintings if he continues his work”.

A year later the young painter, then twenty-seven, gave his first solo exhibition at the same gallery where he had come to know the work of other artists such as Castellanas, Ventosa, Puigdengolas and Rincón. Here he exhibited 26 oil-paintings, which demonstrated remark-able technical progress. For many of the visitors the exhibition proved to be a pleasant surprise, and the degree of artistic maturity in his work made many believe that he would go on to make a name for himself as an artist. The Sierra TramuntanaHe was entranced by the Sierra Tramuntana under whose shadow he had always lived, falling in love with it to such an extent that he felt the irresistible urge to capture on canvas its great variety of hues and terrains, some rocky, others lush, all of which he came to know intimately, leaving us a spectacular visual record.

His intuitive contact with nature gave this Solleric painter both a stamp of originality and a universal meaning.

His vocation as a painter was not daunted by the challenge presented by the Sierra Tramuntana, but rather reinforced by it.

Celià was inspired by the superb grandeur of the landscape of the Torrent de Pareis and Sa Calobra, which would always be with him, Sóller, its valley, its mountain streams… painting them with brushes or spatula.“ Joaquin Mir’s peace and storms, treasures and tragedy live again like a sacred relic through the brush-strokes of Bernardino Celiá, your esteemed and admired Joaquin Mir”, wrote Alexandre Ballester.

The lush, humid gardens of SóllerThe painter also devoted himself to the natural exuberance found in Sóller, “bathed in the light and colours of the first day of Creation” as the poet said.

I would go so far as to say that as an artist he found particular satisfaction in his paintings of the gardens or patios that are to be found in many Sóller homes, finding subtle shades and tones, while giving them the vivid touch that makes them so singularly vibrant.

The people of Sóller take care of their gardens and love them in a very special way, and Bernardino Celiá knew how to capture this narrative on canvas, transforming them into paintings of great beauty. Think of the gardens of Son Angelats and Alfabia or the patios of C’an Cuixi and Es Convent. In these gardens, cradled within their long-standing, traditional homes, poetry combines with fantasy. The touch of red or yellow that gives rise to the expressive, harmonious whole, containing the vigour and serenity with which their owners wished to endow them. Urban and Rural ThemesThe artist bequeathed to us in his work the love and feeling he felt for urban and rural themes. We have examples of this in a series of paint-ings that reflect his desire to include the most humble and the most human in our surroundings.

While we do not often find people or other elements that might distract the observer in his oils, Bernardino Celiá brought to his canvasses the plazas and streets of Sóller, Fornalutx, Biniaraix and Bunyola. Just to remember one painting of the Sóller Plaza, painted in the Autumn of 64, where he offers us a view of the Plaza Mayor with not one inhabitant. This absence appears more of an optical illusion than a reality.

Country lanes, such as Can Carol, Can Capó, Viña de Can Menut…, that lead to solitary properties or to small hamlets, or that lead to no-where, which are so well described by Josep A. Morell, in his publication “Carrer a carrer” in the Sóller weekly. These are authentic charmed corners, bearing evidence of the ‘real’ Sóller.

As are his landscapes of Sa Calobra or Cala Tuent, with its sole building Can Ganxo, sadly gone, Puerto de Sóller, fishermen’s quay and old neighbourhood, the Can Repic beach, Santa Catalina, Sa Figuera…

Celiá and the LandscapeThere is no question that the landscape took centre stage in the work of this painter, who knew how to confront and penetrate it with boundless force and energy. The sensuality of the colour, the touch of the dense, sharp stroke demonstrates the mastery of the painter in his confrontation with Nature. Bernardino Celiá managed to bring to his canvasses the vigour and force of the landscape, from which he knew how to extract light and colour, harmoniously blended – here we see the mastery of the artist’s hand.

109

The artist ranged over mountains and plains, contemplated dawns, cold, rainy days, sun-sets and torrid dusks, to bring Art to everything he did. Do not look for sentimentality or poetic imagination in Celiá’s painting, but all the contrary – bold, forceful strokes and free interpreta-tion. Celiá was a person of great vitality until the end of his life.

Celiá found in the valley where he was born, the mountains of the Sierra Tramuntana, the vast panorama of La Calobra and the Torrent of Pareis and it would be hard to detach them from the artist’s work. These landscapes, between gentle and wild, some peaceful, others vast, were his strength, and his great love as an artist. Discovering Celiá’s work is to discover the rigour and the strength of an artist open to sincer-ity and freedom.

Pep Bauzà i PizàPalma, March 2011

Guardian of the LandscapeI cannot know which paintings my father would have selected if asked to choose fifty as representative of his work in the Serra de Tra-muntana. His life and his work revolved around the Serra, its mountains and streams, its villages, gardens and patios, always noting the light, its changes of tone and beauty, returning time and again to catch different moments, different colours. He painted on large canvasses or on what he called notes, but always ‘en plein air’. This is the inspiration for the name I have given this exhibition: “Guardian of the Landscape”. He, like so many who came before him, wanted to record and preserve this place and its landscape.

“Bernadí Celià does not confine himself to the ‘bain-marie’ of his studio. He goes out into the silvery air of the mountainsides, into the emerald shades of the valleys. Lanes and pathways, houses and hidden corners, tempt the brush-strokes of Bernadí” wrote Alexandre Ballester in December 1981.

Thus the greatest difficulty has been in choosing those paintings that best reflect his passion for the Serra de Tramuntana. We know that he was entranced by the majestic Torrente de Pareis, its coves and its rocks, by the light that wraps the Soller Valley in the mornings, the colour in its gardens, the twilight change of the mountainsides from orange to purple. People are rarely, if ever, included in Bernardino Celia´s paintings, as if to suggest that the best way of preserving the Serra was by excluding its greatest predator, man.

Being an artist and not an archivist, he kept few records of how many paintings he made, to whom they were sold, given or donated. He left no inventory and very few trails to follow for those pursuing these works. Indeed, as I searched for some of the paintings of which this exhibit is composed, I discovered images I had never previously seen or knew existed. And in doing so, I met many supportive and generous people who loaned pictures for this exhibit and catalogue. To all of them I extend my great appreciation.

My first visit to Raixa and to the salas where this exhibit takes place prompted me to collate the exhibition into four decades, from his earliest to his latest works. Looking back over almost fifty years of untiring work shows us the evolution of his painting, skilled, confi-dent, bold and original throughout all its phases. I hope, if there is one thing I have inherited from my father, it is the ability to judge and evaluate a painting and I have tried to assemble a balanced and representative collection of what he loved, selecting broad, majestic pictures and smaller, more intimate studies, which I hope bear witness to his passion for this land.

The aim of this exhibition is firstly to stimulate awareness of a landscape that is being lost. Mallorca has a worthy artistic tradition in that her lands and landscapes have been the cradle, dwelling-place and source of inspiration for countless artists. The other aim of the exhibition, no less important, is to illustrate Bernardí Celià’s lifelong passion for the “Serra de Tramuntana”, currently a candidate to be a UNESCO World Heritage site.

Bernardino Celia´s energy and devotion to his work was total and I can attest to this having grown up beside him. His vocation, effort and constant work was what brought him success and recognition. He never looked back and did not stop painting until his death at the age of sixty-three.

Carmen Celiá BretonesMarch 2011

112