base de datos numismatica.pdf

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

C

MuseusDocumentaci Numismtica

Dades per ala documentainumismtica

Cultura Museus

N NN

N N


N N N NN

N N NN N N N

N N NN N N NN N

2MuseusDocumentaci

Numismtica


Dades per a ladocumentacinumismtica

Marta CampoGabinet Numismtic de Catalunya

NumismticaMuseusDocumentaci

3

Introducci La numismtica s la disciplina histricaque t per principal objectiu lestudi de lamoneda, a ms de la medalla i dels objec-tes que hi tenen relaci, com sn les pello-fes, tesseres, ponderals

La moneda s una pea, quasi sempre demetall amb un determinat pes, aliatge, valori tipologia, fabricada per ordre de lautoritatreconeguda i destinada fonamentalment afacilitar els intercanvis i servir de mesura devalor. La medalla t unes caracterstiquesfsiques semblants a les de la moneda, persen diferencia perqu pot ser fabricada perqualsevol persona o entitat privada i tper finalitat el recordar o commemorar unfet o un personatge, a ms de servir depremi o dignificar alg.

El taller on es fa la moneda sanomena secai el sistema ms com de fabricaci s len-cunyaci. Sen diu aix perqu es fa ambdos encunys on es graven els tipus de lan-vers i el evers de la moneda. La quantitat demoneda que es pot fer amb cada encuny smolt variable segons les poques, per ssempre nombrosa. Aix, amb el fet que percada emissi de moneda es poden utilitzartants encunys similars com faci falta perarribar a obtenir la quantitat de monedadeterminada per lautoritat, fa que la mone-da no sigui un objecte nic com acostuma apassar en altres disciplines histriques, sinque, al contrari s un objecte mltiple, delqual shan fabricat centenars, milers odesenes de milers. Tot aix fa que lescolleccions numismtiques tinguin general-ment un nombre de peces gran i sovintrepetides.

La documentaci numismtica s facilitadaper una llarga tradici destudis numism-tics que ha fet que hi hagi un ampli acordentre els investigadors sobre la forma dedocumentar els materials. A ms, hi haestudis de quasi totes les sries numismti-ques que permeten que per mitj dunasimple citaci concreta duna publicaci lapea quedi ja suficientment identificada idescrita. s el que convencionalment sano-mena Referncia bibliogrfica, i que fainnecessries llargues descripcions de lespeces.

4El sistema dedocumentacinumismtica:plantejament

Quan es documenta una pea numismtica espoden diferenciar tres tipus dinformacions.

A. Dades per a la gesti musesticaSn les informacions que documenten lespeces numismtiques en relaci amb elmuseu o la instituci on es troben diposita-des, i sn comunes a totes les peces demuseu. s important, doncs, que per facili-tar la gesti musestica cada museu tinguiun sistema unificat de documentar aquestesinformacions. Sn les segents:Instituci/Museu (nom, municipi, propietatjurdica), N. inventari (general, altres),Adquisici (data, forma), Valoraci (quanti-tat, data), Colleccions precedents (a qu an-teriorment ha pertangut la pea), Ubicaci(sales dexposici, magatzem, prstec, ...),Exposicions (nom, lloc, data), Prstec(instituci, data, condicions), Fotografia(n. negatiu, n. diapositiva), Publicaci(de la mateixa pea que es documenta).

B. Dades per documentar troballesnumismtiquesSn les dades que recullen tota la informa-ci sobre la procedncia arqueolgica i lescircumstncies de troballa dels materialsnumismtics, dacord amb les necessitatsde la investigaci moderna.

Igual com en lapartat anterior (dades per ala gesti musestica), la major part daques-tes informacions sn comunes a altres tipusde materials arqueolgics, i poden formarpart de sistemes integrals de documentaciarqueolgica. Les dades fonamentals per atota troballa numismtica sn:Tipus (allada o tresor), Lloc de troballa (nomdel lloc/jaciment, municipi, comarca, ...),Coordenades, Data del descobriment, Cir-cumstncies (quan no quedin recollides alsaltres apartats), Situaci al jaciment (zona,sector, estrat), Caracterstiques del lloc/jaci-ment, Cronologia del lloc/jaciment, Objectesassociats a la troballa (monedes, altres tipusde materials), Referncia a documentacidel lloc/jaciment.

A ms, quan la troballa s un tresor, calrecopilar les segents informacions:Recipient (tipus, quantitat, material, pes),Objectes associats al tresor (tipus, quantitat,material, pes), Quantitat global de monedes(quan hi ha peces de diferents metalls calindicar la quantitat de cadascun), Recuperatsencer (si/no), Quantitat de monedes estu-diades, Moneda ms antiga (identificaci

i cronologia), Moneda ms moderna (identi-ficaci i cronologia), Referncia a documen-taci del contingut del tresor.

C. Dades per a la documentacinumismticaSn les dades especfiques de les collec-cions de monedes, medalles i objectes quehi tenen relaci. Les principals caractersti-ques de les entrades dinformaci proposa-des sn:

Han estat projectades per documentar bsi-cament monedes i medalles, com a princi-pals objectes numismtics que sn; perpermeten tamb de documentar els altrestipus de materials numismtics.

Possibiliten la confecci de tots els ndexsnecessaris per gestionar una colleccinumismtica des del punt de vista muses-tic, a ms de servir de base per a treballsdinvestigaci.

Encara que el sistema no s directamentinformatitzable, s que sha planejat perqules seves dades puguin ser fcilment trans-ferides a un sistema automatitzat1.

Les entrades es divideixen en tres gransapartats. El primer, Classificaci, recull elselements bsics per a la identificaci dunapea, i s diferent per a monedes i meda-lles. Tamb recull les dades que poden sercomunes a ms dun exemplar que elsgrans monetaris poden tenir fcilmentrepetit. El segon es refereix a la Descrip-ci de les peces i s especialment impor-tant per als materials indits, dels quals esdesconeix si hi ha altres exemplars iguals.El tercer serveix per recopilar les Dadesfsiques de les peces, que sempre caracte-ritzen un exemplar concret.

El sistema de documentaci numismtica, ams dindicar les dades que s necessaritenir en compte a lhora de fer una fitxanumismtica, tamb planteja altres aspec-tes igualment fonamentals per aconseguiruna bona documentaci, com sn la nume-raci de les peces, el llibre dinventari i elmtode de guardar i ordenar els materials.

1. Les entrades shan redactat segons les conclu-sions dels dos ltims colloquis internacionals sobreinformatitzaci de materials numismtics (La Numis-matica e il Computer, Mil 1984; Computerizacinde la informacin numismtica, Madrid 1985), a fique la informaci pugui ser fcilment intercanviableamb institucions daltres pasos.


5

Dades per a ladocumentacinumismtica

El primer que cal tenir en compte a lhorade documentar una pea numismtica s:

Tipus de material numismtic:Les principals possibilitats sn:IndeterminatMonedaPaper monedaDocument de crditMoneda primitivaPonderalFitxa, jetonTessera, pellofa, token, ticketMedallaEncuny

Perode/cultura:IndeterminatAntic: fins al 498 d.C.BizantMedieval europeu: fins c. 1450*Modern: fins c. 1797*Contemporani: des de c. 1797*Prxim Orient antic: fins a les encunyacionsislmiquesIndi: fins a les encunyacions destil europeuOrient Lluny: fins a les encunyacions destileuropeu.

* La data varia segons la histria de cada pas

ClassificaciMonedes

Srie: Segons les grans seriacionsnumismtiques fetes amb criteri histric igeogrfic. Per exemple: ibrica, romano-republicana, romano-imperial, bizantina, ...

Pas/Entitat geopoltica: Segons lpocade lemissi de fa moneda.

Autoritat emissora: Autoritat responsablede lemissi (emperador, rei, magistrat;...).

Seca: Nom de la localitat on sha fabricatla pea.

Status: Regular (oficial)Imitaci dpocaFalsificaci dpocaFalsificaci del Renaixement(fins c. 1600)Falsificaci moderna(c. 1600-1800)Falsificaci contempornia(posterior a c. 1800)

Material: Normalment el metall amb qusha fabricat la moneda. Lor, la plata i elbronze sindicaran respectivament segonsles convencions numismtiques AV, AR, AE2

Nominal: Valor nominal o denominaci pr-pia, o convencional, duna moneda. Perexemple: denarius, croat, ardit, ...

Cronologia: Data demissi de la moneda3.

Referncia bibliogrfica: Referncia sint-tica a una srie de publicacions utilitzadesnormalment pels numismtics per a la iden-tificaci o classificaci duna pea, i on senpot trobar la descripci completa. Normal-

ment se cita per mitj duna abreviaturaseguida del nmero al qual correspon lapea que sestudia. Algunes de les obresms utilitzades per a les colleccions deCatalunya sn:

Per a la moneda de la Repblica Romana:RRC: CRAWFORD, M.H. Roman Republi-

can Coinage. Cambridge:Cambridge University Press, 1974

Per a la moneda de lImperi Rom:RIC: MATTINGLY, H., et al. The Roman

Imperial Coinage. 9 vols. London:Spink and Son Ldt., 1923-1984

Per a la moneda hispnica antiga:Vives, M.H.: VIVES Y ESCUDERO, A. La

moneda hispnica. Madrid:Real Academia de la Historia,1926

Per a les monedes catalanes medievals imodernes:Botet: BOTET I SISO, J. Les monedes

catalanes. 3 vols. Barcelona:Institut dEstudis Catalans,1908-1911

2. Derivades del Ilati AV (ro), AR (gento), AE (re).

3. Si la data no coincideix amb la que es proposa ala Referncia bibliogrfica, cal indicar a Bibliogra-fia suplementria lobra utilitzada per datar la pea.Si la cronologia prov dalguna altra font (per exem-ple, procedncia estratigrfica), sexplicar a Notesi observacions.

6ClassificaciMedalles4

Srie: Segons el tema i la finalitat de lamedalla. Per exemple: commemorativa,personal, premi, devoci...Pas/Entitat geopoltica:Tema:Editor:Artista: Escultor, dissenyador, gravador.Fabricant:Lloc de fabricaci:Tirada de ledici:Status:Material:Cronologia:Referncia bibliogrfica: Per a les meda-lles conservades en institucions catalanes,les ms importants sn:

lvarez-Ossorio:LVAREZ-OSSORIO, F. Catlogo de lasmedallas de los siglos XV y XVI conservadasen el Museo Arqueolgico Nacional. Madrid:Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliote-carios y Arquelogos, 1950

Vives, M.C.B.:VIVES, A. Medallas de la Casa de Borbn,de D. Amadeo del Gobierno provisional y dela Repblica Espaola. vol. IV. Madrid: Cat-logo de la Real Biblioteca, 1916

4. Les dades comunes a la classificaci de monedesi medalles sespecifiquen a lapartat referent amonedes.

Descripci Anvers/ReversLlegenda: Inscripci de la pea, transcritasegons les normes epigrfiques. Quan les-criptura no sigui la romana, cal especificar-ne el tipus. Per exemple: grega, pnica,rab.

Tipus: La descripci del tipus ha de serbreu5, excepte en el cas de peces indites.Cal recordar que s necessari indicar si lesfigures de lanvers o el revers estan cap a ladreta o lesquerra, que sabreuja a d. i aesqu.. Quan hi ha el cap o el bust dunpersonatge sha de puntualitzar si el capest nu o porta corona, diadema i el tipusde vestidura del bust: Per exemple: bustdiademat i drapejat a d.

Marques secundries: Smbols o lletres queno formen part ni de la llegenda ni del tipus.Per exemple: marca de seca, marca demis-si, marca de lassajador, nom de lartista.Cal indicar entre parntesis el significat dela marca. Per exemple: LON (seca),JUBANY G (gravador).

Marques posteriors: Marques fetes desprsde lemissi de la pea, com sn les contra-marques o els grafitti.

CantellForma: Quan no s llis, cal descriuren ladecoraci.

Llegenda: Les mateixes normes que per a lallegenda danvers/revers.

5. Si es necessita una descripci ms completa, espot obtenir fcilment consultant la Refernciabibliogrfica.


7

Dades fsiques Pes: El pes actual de la moneda expressaten grams. Si la moneda ha estat restauradaamb un tractament que ha pogut alterar elseu pes, cal indicar tamb el pes anterior ala restauraci.

Dimetre: Expressat en millmetres. Quanla pea no s circular, cal anotar el dimetremxim i el mnim.

Eixos: Tamb sen diu posici dencunys.(fig. 1). Indica la posici de lencuny delrevers en relaci amb la de lanvers6.El ms prctic i recomanable s anotar laposici de lencuny del revers expressadaen hores7.

Grau de desgast: Serveix per saber el des-gast de la pea a causa de ls. s espe-cialment important per a les monedesprocedents de troballes8. Lescala s:

sense circularlleugera circulacipoc desgastadadesgastadamolt desgastadaillegible

Altres dades: Fan referncia a altres aspec-tes fsics de les peces que noms aparei-xen, o nomes s necessari indicar, enalguns exemplars. Les dades msusuals sn:Restauraci (mtode, data).Doble encunyaci (amb el mateix encuny),reencunyada, retocada.Folrada, platejada, daurada, encastada.Partida pel mig, cantells trencats, falta untros, perforada.Anlisi (mtode, composici), pes especfic.Tipus de ptina.Gruix, forma.Identitat dencuny9.Tcnica de fabricaci10.

Bibliografia suplementria: s la que shautilitzat per redactar alguna de les entradesde Dades per a la documentaci numism-tica. Es marcar amb el mateix nmero,lentrada i la publicaci utilitzada en cadacas. Quan existeixi una monografia sobre elmateix tipus de moneda que es documentanoms caldr citar-la si aporta alguna dadaimportant no continguda a la Refernciabibliogrfica.

6. Per saber la posici de lencuny del revers, calimaginar primerament els tipus dels encunys dan-vers i revers travessats cadascun per un eix verticalen forma de fletxa. Llavors es gira la pea, agafant-lapels extrems superior i inferior, i sanota la posici enqu ha quedat leix del revers.

7. Cal imaginar lesfera dun rellotge i anotar lhoraque assenyala leix del revers. Altres possibilitatsdindicar els eixos sn els minuts, els graus o unafletxa.

8. Ajuda a saber si la pea va estar molt o poctemps en circulaci i si la prdua va ser coetniao posterior a la data demissi.

9. Referncia a una altra pea fabricada amb elmateix encuny danvers, revers o ambds.

10. Sobretot quan no s per encunyaci i en el casde les medalles.Fig. 1.

8Exemple

Tipus de material numismtic: MonedaPerode/Cultura: Antic fins el 498 d.C.

Classificaci Srie: Hispano-llatinaPas/Entitat geopoltica: HispniaAutoritat emissora:Seca: EmporiaStatus: OficialMaterial: AENominal: AsCronologia: 37-54 d.C. (1)Referncia bibliogrfica: Vives, M.H., lm. CXXIII-8

Descripci Llegenda:Anvers Tipus: Cap femeni amb casc a d.

Marques secundries:Marques posteriors: Dof, DD (contramarques)

Llegenda: EMPOR

Revers Tipus: Pegs a d.Marques secundries:Marques posteriors:

Cantell Forma:Llegenda:

Dades fsiques Pes: 10,25 gDimetre: 27 mmEixos: 3 h.Grau de desgast: Lleugera circulaciAltres dades: Restauraci, reducci electroltica, 25. 4. 1982

Bibliografia suplementria: (1) VILLARONGA, L. The Aes Coinage of Emporion. Oxford:BAR (British Archaelogical Reports), 1977, pp. 31

Notes i observacions:


9

Exemple

Tipus de material numismtic: MonedaPerode/Cultura: Antic, fins el 498 d.C.

Classificaci Srie: Romano-imperialPas/Entitat geopoltica: Imperi romAutoritat emissora: DiocletianusSeca: NicomediaStatus: OficialMaterial: AENominal: FollisCronologia: c. 294-295Referncia bibliogrfica: RIC 27a

Descripci Llegenda: IMP C C VAL DIOCLETIANVS P F AVGAnvers Tipus: Cap llorejat a d.

Marques secundries:Marques posteriors:

Llegenda: GENIO POPV-LI ROMANI

Revers Tipus: Geni dempeus a esqu. amb ptera i cornucpiaMarques secundries: SMN (seca)Marques posteriors:


Dades fsiques Pes: 9,68 gDimetre: 28 mmEixos: 12 h.Grau de desgast: Poc desgastadaAltres dades:

Bibliografia suplementria:


10

Exemple

Tipus de material numismtic: MonedaPerode/Cultura: Medieval europeu fins c. 1450

Classificaci Srie: CatalanaPas/Entitat geopoltica: CatalunyaAutoritat emissora: Pere el GranSeca: BarcelonaStatus: OficialMaterial: ARNominal: CroatCronologia: 1285Referncia bibliogrfica: Botet 177

Descripci Llegenda: + : PETRUS:DEI:GRACIA:REX:Anvers Tipus: Bust coronat a esqu.


Llegenda: :CIVI-TAS:BA Ch-NONA (1)

Revers Tipus: Creu tallant la llegenda. Anells al 1r i 4t quadrant, punts al 2n i 3rMarques secundries:Marques posteriors:


Dades fsiques Pes: 3,15 gDimetre: 24 mmEixos: 6 h.Grau de desgast: Lleugera circulaciAltres dades: Encuny danvers idntic al del Gabinet Numismtic de Catalunya n. 130.402


Notes i observacions: (1) Lletres E, U, A, N tpicament gtiques. Abreviatures paleogrfiques:, entre A C = R Ch Chi


11

Exemple

Tipus de material numismtic: MonedaPerode/Cultura: Contemporani des de c. 1797

Classificaci Srie: EspanyolaPas/Entitat geopoltica: EspanyaAutoritat emissora: Isabel IISeca: BarcelonaStatus: Oficial Material: AENominal: 6 CuartosCronologia: 1836Referncia bibliogrfica: Botet 1084

Descripci Llegenda: ISABEL 2 REYNA - CONST. DE LAS E. 1836.Anvers Tipus: Escut coronat de Castella i Lle


Llegenda: PRINCIP. DE CATALU 6. CUAR

Revers Tipus: Escut coronat de Catalunya Marques secundries:Marques posteriors:


Dades fsiques Pes: 14,10 gDimetre: 33 mmEixos: 12 hGrau de desgast: Sense circularAltres dades:



12

Exemple

Tipus de material numismtic: MedallaPerode/Cultura: Contemporani des de c. 1797

Classificaci Srie: CommemorativaPas/Entitat geopoltica: EspanyaTema: Inauguraci del ferrocarril a MatarEditor: Ajuntament de BarcelonaArtista: Lorenzale (dissenyador), Jubany (gravador)Fabricant: Seca de Barcelona (1)Lloc de fabricaci: BarcelonaTirada de ledici:Status: RegularMaterial: AECronologia: 1848Referncia bibliogrfica: Vives, M.C.B., 388

Descripci Llegenda: NIHIL IPSA VELOCIUS, YNAUGURATA DIE XXVIII OCTOBRIS ANNIMDCCCXLVIII

Anvers Tipus: Benedicci del trenMarques secundries: LORENZALE D. (dissenyador), JUBANY (gravador)Marques posteriors:

Llegenda: OPTIMAE SOCIETATI/ QUAE PRIMA IN HISPANIA/ VIAM FERREAMAD YLLURUM USQUE DUCENTEM/ SUMMO LABORE VIGILIISSUMPTIBVSQUE/ CONSTRUERE FECIT/ BARCINONENSIS SENATUS/ HOC

Revers CIVIUM LAUDIS ET GRATI ANIMI PIGNVS/ D.O.C. Tipus:Marques secundries:Marques posteriors:


Dades fsiques Pes: 80 gDimetre: 53 mmEixos: 12 h.Grau de desgast: Sense circularAltres dades: Tcnica de fabricaci, encunyaci

Bibliografia suplementria: (1) BORRS I COSTA, R. Medalles commemoratives del Carrilde Matar. Acta Numismtica, 14 (1984), pp. 280



13

Numeracide les peces

El sistema de numeraci que sha demos-trat ms prctic per a les colleccionsnumismtiques s el dun sol nmero corre-latiu. Tenir numeracions diferents per a cadatipus de material, o doble numeraci unadinventari general i una altra per a mone-des, medalles, pellofes, ponderals... nomscrea confusi11

11. Sobre la manera de collocar el nmerodinventari, vegeu Mtodes de guardar les peces.

El llibredinventari

El llibre dinventari, a ms de proporcionarun nmero de referncia a cada pea, ha derecollir les dades necessries per identificar-la. Ara b, el nmero daquestes dades potvariar segons el sistema de documentaciseguit per cada museu o instituci. Si unapea s immediatament fotografiada des-prs del seu ingrs, les dades imprescindi-bles sn:

Nmero:Data dingrs:Forma dadquisici:Procedncia: (collecci precedent, lloc detroballa)Material:Pes:N. negatiu:

A ms, i sobretot quan no hi ha fotografia,s recomanable de recollir les dades indica-des a lapartat Dades per a la documenta-ci numismtica: Tipus de materialnumismtic y Classificaci moneda/medalla.Cal remarcar la importncia de la fotografia iel pes com a nics mitjans per a la identifi-caci definitiva duna pea per tant, snfonamentals per a la seguretat de lescolleccions numismtiques. Dues monedespoden tenir fcilment la mateixa classifica-ci, per s quasi impossible (excepte enla moneda ms actual) de trobar-ne dues defabricades amb els mateixos encunys dan-vers i revers i que, a ms, tinguin el mateixpes. Les fotografies es faran sempre posantal costat de la pea el nmero dinventari iuna escala millimtrica.

Mtodes deguardar peces

Tres sn les maneres com es poden guar-dar les colleccions numismtiques:

Sobres: s la forma ms senzilla i econmi-ca de guardar les peces, per noms srecomanable per a les colleccions moltpetites, a causa de la dificultat de controlarrpidament tota la collecci (fig. 2).

Fig. 2.

14

lbums: Les peces es guarden en fulls deplstic transparents. T lavantatge depoder controlar els materials amb rapidesa,per no s prctic per treuren les peces iestudiar-les (fig. 3).

Safates: Sn safates normalitzades, ambespais circulars o quadrats per posar-hi lespeces. Es el mtode ms utilitzat per a lesgrans colleccions i tamb el ms prctic irecomanable, perqu permet de consultaren molt poc temps gran nombre de peces,segons la safata. A cadascuna, shi han dedeixar espais sense cap pea per a futuresadquisicions de la mateixa srie, per simprescindible posar-hi una etiqueta amb elsegell de la instituci per controlar que les-pai buit no s degut a un robatori. Sempreque es tregui una pea de la safata caldrdeixar-hi una etiqueta explicant-ne la causa:fotografia, restauraci, etc. (fig. 4).

En les tres opcions cal tenir molt ambcompte que els materials amb qu shanfabricat els sobres, els lbums o les safatesno continguin additius que puguin perjudi-car les monedes, medalles... A ms, cal no

oblidar que el plstic i el paper de cellofanano sn recomanables per a sobres i lbums.Tamb sha de controlar que la temperaturai la humitat siguin les adequades.

Les peces han de ser acompanyades, ams del seu nmero dinventari, dunesinformacions bsiques que facin que, si enconsultar la collecci es canvia una peade lloc, es pugui corregir fcilment lerror.A ms, aix agilita les consultes, perqu espoden trobar de manera immediata les prin-cipals informacions, sense consultar el llibredinventari o les fitxes. Les dades per a lesmonedes sn:

N. inventariMetallPesEixosAutoritat emissoraSecaValor nominalCronologiaReferncia bibliogrfica: ProcednciaN. negatiu

Fig. 3.


15

Ara b, lnica dada que s sempre total-ment imprescindible s el nmero dinventa-ri12. Les altres poden variar segons lescaracterstiques dels materials i les necessi-tats de cada cas. Per exemple, quan estracta de tota una safata dexemplars pro-cedents dun tresor monetari trobat en undeterminat jaciment i dia, s suficient dindi-car-ho en una etiqueta, que es posa en elprimer espai de la safata.

12. Naturalment, sempre que es disposi dun llibredinventari o unes fitxes ben documentades, on espuguin trobar totes aquestes informacions.

Ordenacide les peces

Cada tipus de material numismtic (mone-des, medalles, pellofes) es guarda per sepa-rat i dins de cada tipus lordenaci es fadacord amb la seva seriaci histrica igeogrfica. Per exemple: les monedes delImperi rom sordenen primerament perregnats (Augustus, Tiberius, ...), cada regnatper seques (Roma, Lugdunum, ...), cada secaper valors nominals (aureus, denarius, ...).Lnica excepci sn els tresors monetarisi les troballes procedents de jacimentsarqueolgics, que es mantindran com aconjunts a part, amb entitat prpia.

Fig. 4.

Documents

base de datos numismatica.pdf