ESPÈCIES ENDÈMIQUES DE LES ILLES BALEARS

BALDRITJA BALEAR

Marc IsernÀlex OrfilaEva Ribes

Bernat Cosin

Curs 1A ESO IES Sant Marçal 2011-2012

Endemismes de les Balears: Baldritja balear

Anomenat Baldritja Balear (Puffinus mauretanicus) a Mallorca i Menorca i Virot a les Pitiüses.

Característiques

Pertanyen al grup dels procelariformes. Es tracta d’aus marines capaces de filtrar l’aigua marina excretant l’excés de sal pel nas. Tan sols s’acosten a la costa per a dormir i criar.

La Baldritja balear és una au de bona grandària, de 90 centímetres d’ala a ala i 30cm de bec a cua, pesen uns 500g. Amb un bec encorbat i una silueta que realitza un vol rasant sobre la mar. És capaç de viatjar centenars de quilòmetres per a anar a pescar.

Com pesquen?

La Baldritja balear entra a la mar i desplega les seves ales, volant sota l’aigua com ho fan en el cel. Poden arribar a penetrar 40 metres a l’interior de la mar a la recerca de peixos amb els quals alimentar-se.

Els seus depredadors

Els moixos assilvestrats danyen el Virot o Baldritja i moltes altres espècies d’aus, arriben fins i tot als penya-segats on cria la Baldritja. A Formentera i a qualque punt del nord de Mallorca els moixos assilvestrats són un dels depredadors més perillosos per a la Baldritja balear.

On viuen?

Viuen en nius que estan situats a les esquerdes, coves i forats, en les que formen petites colònies. També nidifica a altures relativament grosses, quan està als penya-segats.

Reproducció

Ambdós adults s'alternen en la incubació d'un únic ou durant 48-52 dies, estenent la cura del pollastre fins uns 60-70 dies.