Awmta imiorsrritdiwji ¿e Je/ncMe&V

SEGONA ÈPOCA N2 26 **** 125 to.

ABRIL-MAIG 1992

SA ROMERIA

DIADA DE L'ÀNGEL

SA FIRA

ENTREVISTES

OPINIONS

i notícies fresques

-.'::':-:. ::••'•:'.jggggjgjgggggggjggggjgjgggjggggggggg gt:;:; :;:;:-:.:-:.;.:.;SA SELLA

S^gSíSgSfí ^SSSÍÍS

:SÍ5g

SUMARI:

Grup d ' Esplai 3

Cases i terres 4

Opinió 6

Entrevista 8

Sortir de marxa 10

Col·laboracions 11

Esports 12

Sa Romeria 13

Sa Fira 14

Temps enrera 15

Mancomunitat des Pla 16

Opinió 18

Els nostres talaiots 19

Pancaritat 20

Sa Sella respon 21

Ses escoles 22

Entrevista 24

Música 26

Notícies fresques 27

NOTA DE REDACCIÓ:Els articles d'aquesta revistaexpressen únicament l'opiniódels propis autors.

La data màxima per entregar cartesal director o articles pel pròximnúmero de Sa Sella és dia 30de Juny.

Les cartes al director han d'ésseridentificables o signades.

PUBLICITAT:El preu únic de publicitat, enun tamany tardata, és de 1000pessetes.

FORMEN PART DE L'EQUIP DE REDACCIÓ:Joana FerragutPere LlabrésFranciscà LlabrésMaria ZuàzagaPep VallèsAntoni VallèsManuel VarquielJordi ZuàzagaJoan MorroMaria VichTomeu MorroGuillem MutCatalina AloyJoana Ma ArromFrancisco RamonPere A. LlabrésFranciscà CirerMagdalena OliverGuillem FerrerPep Aloy

COL·LABORADORS :Jerònia Campaner i FiolBartomeu Mut i LlabrésJoan FloritMaria FloritProfessors del C.P. Ca'n BriiAlumnes del C.P. Ca'n BriiOrganitzadors de Sa Romeria

FOTOGRAFIA:Pep Pons ReiL'amo de Can Rigan

IMPRIMEIX:Edicions Llevant, Manacor

Dipòsit legal: PM 400-89

± 2

SA SELLA

Grup d'EsplaiEl Club d'Esplai Es Pla, de Sence-

lles, ha començat una nova etapa,

ja que ha entrat dins l'associació

GDEM (Grups d'Esplai de Mallorca).

Això ha estat possible gràcies

a la incorporació de nous monitors

titulats i un director, que és

una condició indispensable per

poder formar part de GDEM.

Això suposarà tota una sèrie

d:avantatges entre les quals

destaquen subvencions, utilització

dels serveis del GDEM, com poden

ésser autocars, participar a

les diferents activitats que

organitza el GDEM, etc.

Una de les activitats més importants

en la que ha participat el club

d'esplai Es Pla va ésser el passat

diumenge 26 d'abril a la diada

de l'esplai.

La diada d'enguany duia com a

lema "PASSA'T-HO OLÍMPICAMENT".

Es varen organitzar unes olimpíades,

aprofitant que el 92 és un any

olímpic.

Cada club d'esplai va representar

un joc diferent.

Els sencellers varen representar

el tir de fona. Després es va

alçar la bandera olímpica i,

seguidament, varen entrar dins

el poliesportiu tots els joves

que varen portar la flamarada

olímpica des de Lluc a Palma,

passant per distints pobles,

i que es va encendre al poliespor-

tiu.

A continuació, es va fer 1'entrega

de premis a tots els clubs d'esplai

que hi participaren.

Després de 1'entrega de premis

tots els membres dels clubs d'esplai

participaren al ball col·lectiu

en diferents dances.

Quan varen acabar aquests actes

> r* *

tothom se'n va anar a dinar.

El capvespre es va fer una festa

infantil a càrrec del grup Cucorba,

amb la qual es va acomiadar la ji

diada.

;::::x:::::::::x;:;;:>:;::::::::::;;:o:;:::;::x::::; SA SELLA

CASES I TERRES

SON GARAU DE CASCANAR

Dins Cascanar hi ha tres granscases de possessió agrupades:Can Riera, Can Garau i Can Romanyà.Avui aquesta secció tractaràde les cases de Can Garau quecorresponien a "Son Garau deCascanar".

Les terres estan situades entreSon Guillem, Na Cavallera i Judí.L'afegitó de Cascanar al nomde la possessió és per distingir-la de Son Garau de Judí, unaaltra propietat propera al llocde Judí.

Des del segle XVI fins a 1918va pertànyer a la família Garau.de Cascanar de la que va prendrenom. L'any 1918 la propietatva passar en mans de la famíliaFerrer (Can Xim). L'actual propieta-ri és Bartomeu Ferrer.L'any 1663 tenia dos cellers,cases i un molí de sang. Arael molí de sang ja no existeixi dels dos cellers encara quedaun d'ells, situat a la dretade la clastra. Aquest cellerés un poc atípic ja que estàal mateix nivell que la clastra,no està excavat. Per contrarrestaraixò té una gran altura per impedirque la calor fes malbé al vide les botes. El capell del cellerestà sostingut per dues montruosescolumnes que formen tres magníficsarcs de mig punt. L'arc centraldu anotat la data de 1880, anyen que fou reformat. La crisi.motivada per la fil·loxera arruïnàla vinya de la contrada.

L'extensió de les terres capal 1650 era aproximadament decent quarterades, dividits en20 de garriga i 80 de conreu.Les divisions i establimentsposteriors han motivat que enl'actualitat siguin 17 les quartera-des que depenen de les casesde Son Garau.

Aoans l'activitat agrícola esbasava en el conreu de vinya,cereals, lleguminoses, cànemi lli. Ara es sembra pasturaper a les vaques i hi ha tarongerar.

Formaven la possessió els sementersdes Camp de sa Cova, ses Figueretes,es Comellar i ses Closes. Actualmentles tanques també tenen distintsnoms com es Comellar dels Oms,Es Clot d'en Boi, es Morull,es Talaiots, ses Comunes i saTanqueta.

L'any 1735 la possessió estavavalorada en 6.000 lliures. Tenia

la posada a Sencelles, ja quecom els altres principals propieta-ris de Cascanar, ens referimals Ramis - de can Romanyà -o als Horrac - de can Sançpreferien la vida social de Sence-lles a la del llogaret.

Ja en el període pre-talaiòtichi havia a Cascanar un poblamentintensiu, patent en els nombrososjaciments prehistòrics com lescoves de Son Garau, el Talaiotde Cascanar, el Cementiri desMoros i altres.

L'amo en Tomeu considera queSencelles mereix un lloc on espuguin conservar les restes arqueo-lògiques del terme, ja que elsjaciments trobats a i de Sencellesho requereixen.

- 4

mSA SELLA ÍSÍS

iAisssssí;•:•:•:•:•:-:-:•:•:•:-:•:•:•:•:•:•:

A aquesta possessió s'hi va trobarfa una quarentena d'anys, quanes feia el safareig, un llocd'enterrament del període dedominació romana. Degut a laseva importància arqueològicaha estat estudiat per a moltsd'historiadors i cada any sónmolts els curiosos que s'acostenper a Cascanar demanant pel llocconegut com a cementiri delsmoros.

El safareig de can Xim és undels més grossos del terme, jaque pot embassar fins a un miliódos—cents mil litres d'aigua,que s'extenen del pou de la posses-sió per a regar les pasturesi el tarongerar. Mantenen l'aiguaneta d'algues i animalons unacolònia de carpes que fan delsafareig una minipiscifactoria.

La clastra de les cases estanguardades pels típics cans debestiar. La clastra està tancadaa la dreta pel celler, les proxadesdel forn i la cisterna, enfrontles cases i a l'esquerra percotxeres i estables.

El frontis de les cases estàdecorat amb velles eines agrícolescom carretons de batre, jous,ferradures, etc.

El portal principal segueix l'estiltípic dels arcs de mares de migpunt. La carrera empedrada dedavant la casa es veu alegradaper arbres, cossiols i padrissosper passar els horabaixes d'estiucontemplant la verda i petitavall de Cascanar.

L'altaría de les cases no esmassa pronunciada, en canvi sísón bastant amples. La fàbricaés d'una argamassa de pedresi ciment mallorquí, reforçadaals cantons de cadenat de mares.

L'interir té dos aiguavessosa partir dels quals es distribueixenles altes estances de la casa.L'antiga quartera del gra ésaprofitat ara com a rebost.

En sortir de la casa el primerque capta la vista és el graciósracó que envolta el forn de pai el coll de la cisterna queestà tapada per un antiquíssimretxat de ferro. La pica de pedraviva de la cisterna és aprofitadaper tenir-hi un planter de juliverd.

L'amo en Tomeu Xim i la sevadona ens atengueren molt amablementi agraïm la seva ajuda.

Joan FloritMaria Florit

—. 5 —

SA SELLA

ES DEMANA L'OPINIÓ DE LA GENT DAMUNT LA INSTAL·LACIÓ

D'UN CENTRE DE REHABILITACIÓ DE DROGADICTES

AL TJiPvitK DE SENCELLES.

Maria Antònia Coll "de Ca'n Pep"

Està molt bé perquè aquesta gent ho ha de menesteri, si els podem ajudar d'aquesta manera, endavant.

Domingo Garcías, "de Ca'n Revull"

Ho trob ben fet. Si una persona està malaltal'han d'ajudar. Cap problema si està aprop oenfora. No em fan gens de nosa ni mica.

Rafel Florit "de Ca'n Pobil"

Me pareix molt bé mentres se portin bé amb lagent amb la que conviuen i tenen com a veinats.I que, en realitat, tenguin ganes de rehabilitar-

se.

Pere Salas Caldentey "de S'Erissal"

Me pareix molt bé que se faci. El que sé ésque no hi ha cap veïnat que li agradi, perquèno hi ha ningú que ho vulgui tenir per devora.

Maria Magadalena Llabrés Quetglas "de Son Aloi"

Ho trob ben fet. Es gent que necessita ajudai, tant si l'han de fer aquí com a qualque banda,

s'ha de fer.

le

SA SELLAS&x&líï

Jaume Cirer Sans "de Ca'n Fuga"

Per part meva, no me fa molta gràcia. Tan apropde Sencelles no m'agrada molt, perquè moltsde joves del nostre poble, possiblement, tenguintendència a desviar-se cap allà i hi caiguin.M'estim més que ho facin més enfora.

Jaume Sans L·labrés, "de Ca'n Busca"

Crec que s'ha de posar. Es necessari que hihagi un lloc que ajudi a aquesta gent, que elspuguin donar una mà com a mi o un fill meu mateix.Trob que l'Estat s'hauria de gastar més doblersamb això i no amb altres coses.

Maria Florit Amengual "de Ca'n Caragol"

Trob que està bé que posin aquest centre derehabilitació. En quant al poble, no suposaràcap problema perquè el "Projecte Home" és unainstitució sèria i responsable.

Antoni Josep Florit Vallori "de Ca'n Bergant"

Trob que aquesta gent ha de menester una integraciódins la societat. Aquest centre significa unaporta oberta a ella. I s'ha de fer a qualquelloc.

Toni Ferrer, "de Ca's Ganar"

Està molt bé. Ho han de fer a qualque bandai si ha tocat a Sencelles trob que li han defer, perquè a aquesta gent se li ha d'ajudar.I si qualque dia nosaltres ens hi enganxam,ho tendrem més aprop.

SA SELLA

ENTRE VISTA

Un etern fadrí ens va obrir les portes de ca seva per fer-li un aentrevista. Es tracta d'en Josep Pons Ginard, més conegut per Pep"Bitzo", que en l'actualitat té 52 anys.De professió és tècnic de manteniment de l'aeroport, que compaginaperfectament amb les seves dues principals aficions: els aparellsd'electrònica i el futbol.

D'on te ve aquesta afició peradministrar els clubs de futbolque hi ha hagut a Sencelles?Això me ve de molt enreda» dequan amb en Joan "Poleto", seva fer un club de futbol. Llavorsva ser amb en Tomeu "Papa", quese va formar un club aquí onhi havia una sèrie de jugadorsde l'antic equip de'n Joan "Poleto",i jo vaig ésser el secretari.Amb aquesta funció vaig seguirfins que l'equip, que es deiaC.E. Sencelles, va començar aascendir de categoria que jodiria que no hi havia es perquèascendir d'aquesta manera perquèdesprés va passar el que totssabem: que el Club va fogir deSencelles. En aquests momentsera president en Llorenç "Racó".Després es va formar l'AtlèticSencelles, del qual és PresidentD. Ventura Rubí, i que el formarenla majoria de jugadors sencellersque havien jugat amb l'anteriorequip, i com que jo ja teniarelacions amb la Federació vaigacceptar de molt bon gust ésserel secretari del nou club. Iactualment aquest club té unequip de 38 Regional, un d'infantilsi un equip d'Alevins.Si t'haguessin de donar a triarentre el futbol i tots aquestsaparells que tens aquí (que nosón pocs), amb què te quedaries?Es un poc difícil de dir-ho,perquè una cosa és totalmentcompatible amb l'altra.De quin equip te sents?Del Sencelles, del Real Mallorca,del Real Madrid i del Barça.Segons com està en aquests momentsla TVS, hi veus futur o la sevafi està aprop?

De moment sempre he trobat programa-ció per montar. Bàsicament elque necessitam és que hi hagicol·laboració per part dels quiformam part de la televisió.Mentres hi hagi montatges peremitir i hi hagi col·laboració,ja sigui mitjançant notíciesd'àmbit provincial, o reportatgesde coses que passin a Sencelles,podrem subsistir.Com va sorgir la TVS, qui vaésser el fundador i qui la formaactualment?

La TVS va sortir perquè els velletsde la residència poguessin veureles matines de l'any 1987. Aquellava ser la Ia emissió. I d'unacosa va venir l'altra.El seu fundador va ser en TomeuPons "Rei", i actualment formampart de la TVS en Tomeu "Rei",en Joan Cirer "Rei", en SebastiàRoig, en Guillem Coll, que tambéens ha ajudat, i desde principisde quaresma, tenim la col·laboraciódel Rector amb el programa "Poblede Déu" i en Guillem Ferrer "Fela-nitxer" que fa els montatgesmusicals.

««

fe 8

SA SELLA

Com se financia la TVS?De moment la financiam nosaltresmateixos. Tot són quiebres totals.Dur bastanta despesa, ja quetotes les cintes de video quetene (un pareil de centenars)són comprades meves, igual quetots els aparells que empieiper montar.No rebeu doblers de l'Ajuntament?De moment no hem rebut res nitampoc ho hem intentat.I no se pot intentar?Ara com ara aicò no es pot fer,ara bé a partir d'ara la televisióformarà part d'una associacióde televisions locals, que seràreconescuda com a associaciólegal i llavors si que podremdemanar subvencions.I tots els aparells, de qui són?Els empres per altres coses amés de la TV?Cadasqú té els seus. En Tomeu,el president, i jo tenim un mescladod'imatges, una sèrie de vídeos,càmares, i jo, per titular, empieil'ordinador, que a més el pucemprar per altres coses.Normalment tot el material, elpuc emprar per altres coses amés de la TV, com per exempleper fer montatges de vídeos aparticulars, etc.Es a dir, que si no hi haguésTVS, possiblement també tendriesaquest estudi i tot el que hiha dins?Probablement sí,és el meu "hobby".

perquè això

Des d'on emitiu a la TVS?Emitim des del campanar. Allàhi tenim els equips d'emissió,però podem emitir des d'un parellde punts.Si la transmissió és en diferitfeim una cinta amb tot el queha de sortir, i emitim des d'aquío des de ca'n Joan, i ses imatgesse distribueixen a través delcampanar,! si és en directe tambédes del campanar.

Si haguessis de posar un preua aquests aparells, quins posaries?Jo crec que entre tots els aparellsi l'ordinador me podria comprarun bon cotxe. Xerrant en quantitatspuc dir que supera el milió imig. Es un "hobby" un poquetcar.Quins estudis tens sobre totaixò?Vaig estudiar electrònica desdels quinze anys, per comptemeu, tene un parell d'anys debatxiller. Després alternaval'estudi amb la feina del camp,de les nostres terres. Desprésme vaig posar com a instalador.Llavors vaig fer el servei militari finalment ja me vaig posara fer feina continua d'instalador,ràdio, i després ja vaig entrara l'aeroport com a tècnic demanteniment.En què consisteix la teva feina?En cuidar els equips de transmissióque hi ha a l'aeroport i a altrespunts diseminats per Mallorcaper a què funcionin correctament.Quin temps fa que ets a l'aeroport?Des de l'any 1967.

En aquest pabelló que han fetal poliesportiu, hi veus unautilitat clara?Jo, quan hi vaig entrar, vaigveure que hi havia la pista debasket de mides reglamentàries,però hi ha una pega, que la gentque vulgui veure el partit hauràd'estar arrebatada a la pareti no hi podrà anar molta gent,però clar se li poden donar moltesutilitats, com per exemple actescultural;;, gimnàstica,...Te pareix que està ben estructuratel poliesportiu?Tal vegada s'hagués pogut estructuràd'una altra manera, però mira,ja està fet. Se va intentar tornarel projecte enrera, però ja estavatot aprovat i no hi va haverpossibilitats. De fet amb elque es varen gastar amb aquestpabelló haguessin pogut gastar-se un poc . més i fer-lo un -oc

_9 «u

SA SELLA

més gran i un poc més estructurat.Referent al poliesportiu, possible-ment sofrirà una nova reestructura-ció després d'aquesta construcció.Te pareix que s'obrirà el pabelló?Sí, clar que s'obrirà; ara béno sé el dia exacte en què s'inaugu-rarà.I de política, què ens dius?Jo sempre dic que un ha de ballaramb sa música que està sonant.Es a dir, que tu te sents delsqui te governen?Sí, actualment me sent dels quime governen en el poble.I si l'any que ve hi hagués execcióni entras un altre, series d'aquest

partit?Col·laboraria, però tal vegadano me trobaria així com me trobdins el meu ambient. Seria igualCom si jo anàs a una casa extrary-s- .

Has tengut més problemes ambun Consistori?

Sortir cíe MarxaTots sabeu que, a Sencelles, sónpoques les vegades que, passadesles dotze o la una del vespre,hi hagi molta gent, llevat delsdies de festa, com poden ésserles de la Nit de Nadal, la deCap d'Any i les de la Mare deDéu d'Agost.

La majoria dels joves sencellerssurten per altres llocs i, defet, també són molt pocs els quevénen de fora poble.

El que volem fer és, d'algunamanera, cercar els llocs on vala gent, com passam un cap desetmana i per què en un llocsdeterminats i no en altres.

És evident que el que cercam elsjoves és que hi hagi un poc detrui, que no falti una copetai, el que és el més important,ses "ninis". Allà on hi ha aquestestres coses, pots estar segur,

¿=10

No,no,no,no. Si una cosa no m'agradame faig enfora i ja està, senzilla-ment.

Què opines de SA SELLA? Què himodificaries?Que està molt bé, perquè és unmitjà de comunicació que el poblede Sencelles necessitam com totsels pobles; inclus hi ha altrespobles més senzills que en tenen.Sencelles necessita aquest mitjàd'informació escrit.Jo no modificaria res, perquètenim informació general, d'esports,d'humor.Ja dic, enfi, està molt bé, itrob que està bé que la financïi1'Ajuntament.

que hi trobaràs l'ambient i totel que requereixes per un dissabtevespre qualsevol.

Creis que és necessari, per passar-ho bé, anar a la marxa pels llocsturístics? O bé creis que aquestamarxa ja no és tan forta com fauns quants d'anys?

Tots sabem, i ho podem comprovar,que sortir pels llocs turístics,com poden ésser Alcúdia o S'Arenai,ha davallat notablement pel fetque als nostres voltants hi hallocs que, per algun motiu, hifrequentam més, i hi trobam gairebéles mateixes coses que a vorerade mar, i, sobretot, en temporadabaixa.

Va pegar molt fort an'ar a Sineu,que encara hi va molta de gent,i no només a Sineu, sinó que tambéa Montuïri o a Pubs com els d'Algaida Montuïiri o a Pubs com els d'Al-gaida i Consell.

A propers números, ens aniremdocumentant d'aquestes marxesi les vos anirem explicant.

SA SELLA

COL·LABORACIONS

DEFENSAR EL MEDI AMBIENT:

UNA NECESSITAT INELUDIBLE.

Mentre vivim els darrers bategs del segle XX, sembla que l'homes'hagi convertit en un ésser irracional intentant aconseguir quan-tes més riqueses li siguin possibles i un alt nivell de vida, sen-se escatimar mitjans ni idees, però sense respectar molts de factorsque són necessaris per a sobreviure. El medi ambient inclou la majo-ria d'aquests factors inprescindibles, i, la seva degradació és unaqüestió que preocupa, cada cop més, a un gran nombre de persones dela nostra societat.

La irreversible pèrdua d'espècies que l'evolució havia tardat m_ilions d'anys a crear; la destrucció capritxosa d'ecosistemes; lacontaminació, ja sia radioactiva, sonora, per abocaments incontrolatsde residus sòlids al sòl, a les aigües i a l'aire; l'esgotament derecursos naturals o la seva sobreexplotació; la destrucció de bellspaisatges;... tot això, unit a la intransigència dels polítics da-vant tot aquest cúmul d'aspectes, presenta una situació alarmantdins un món en el qual les perspectives medioambientals del futursón bastant apocalíptiques.

Si seguim d'aquesta manera, quin món deixarem als nostres fills?.Per donar una visió dels problemes del medi ambient a Mallorca,

el GOB (Grup d'Ornitologia Balear i Defensa de la Naturalesa) ha pre_parat els següents actes, que pròximament es duran a terme en el no^tre poble de Sencelles. La seva finalitat és la d'informar-nos plena,ment de les dificultats que està passant el nostre medi ambient, iconscienciar-nos de que, els ciutadans d'avui en dia, som els quehem d'afrontar aquestes adversitats que amenacen el nostre sistemamedioambiental.

Bartomeu Mut i Llabrés.

EXPOSICIÓ "Per una Mallorca digna,prou d'urbanitzacions."

Lloc; Col·legi Públic "CA'N BRIL" de Sencelles.

Dies Horari16 de maig de 20'00 h. a 22'00 h.

(Dissabte de Sa Fira)

17 de maig de 10'00 h. a 13'00 h.(Diumenge de Sa Fira) de 17'00 h. a 22'00 h.

Durant la setmana següent, l'exposició estarà a disposiciódels escolars.

CONFERÈNCIAi L aigua, un recurs escàs a Mallorca"

Ponent: D. Antoni Rodríguez Perea.Doctor en Geologia.Professor de Geologia a la U.I.B.

Lloc: Casa de Cultura de Sencelles.Dia i Hora; Divendres, 22 de maig de 1992, a les 21'30 h.

———— 11 -

SA SELLAS ï ¡«ff

E S TT

El passat dia 5 d'Abril, el clubCiclista Sencelles, en motiude la presentació per la temporada92 , organitzà una diada ciclistaon hi hagué bastanta assistènciaper part de la gent del poble,nins grans i petits, homes idones col·laboraren amb el C.C.Sencelles en la presentació delnou equip.Quan acabà el recorregut ferenla presentació dels componentsi tot seguit hi hagué un piscolabisa la plaça amb coca per tothom.

Passant al futbol local veuremcom es troben els diferents equipsde l'Atlètic Sencelles:- Els benjamins estan pràcticamentigual que el dia que començarenla temporada. Estan en 3 puntsi a la coa de la classificació,però no se'ls pot demanar resmés ja que ells ho fan el millorque saben. Tots esperam que latemporada que ve ja tenguin mésexperiència i treguin més bonsresultats.

Els infantils no han canviatdes de què la passada revistavéreu la classificació. Peròhan passat bastantes coses comés la fuita del seu entrenadorToni Pérez per uns motius bastantconfusos.

S'han fet càrrec de l'equip d'infan-tils en Jordi Zuàzaga i en TomeuMorro que han agafat amb bastantaserietat l'equip i faran totel que puguin per a què jornadadarrera jornada es treguin resultatsbons per quedar ben classificats.- L'equip de 38 regional de l'Atlè-tic Sencelles també quedà forael seu entrenador, que era elmateix que el dels infantils,però això no ha estat problema

perquè segons ens han dit jan'han trobat un, en Miquel Llabrés("Xeliu").Respecte a la classificació d'aquestequip que sortí la passada revistahi ha hagut modificacions. Estàvemclassificats en 15è lloc i endues jornades han passat a 13èlloc. Hi ha hagut aquesta reacciódels jugadors després de quedar-se sense entrenador i també gràciesa dos gols salvadors del jugadorToni Puig que, amb dos gols durantdues jornades el seu equip haaconseguit 5 punts. Una victòriaa casa davant el Lloret i unavictòria "in extremis" dins elcamp del Son Cladera. Esperamque la reacció continui i l'equipseguesqui escalant posicionsun diumenge darrera l'altre.

^=12

SA SELLA

SA ROMERIA

«•• ;/

El proper dia 10 de Maig, persisena vegada, tornarem partirde sa Caca Blanca a Sencellesen Romeria. Què tendra aquestfet que encén dins el nostreentorn un escalfor que abansno teniem?.L'únic que la fa diferentde les altres no són els cavallsi els tractors o la bulla queviu un Poble, és l'amor que tambéassimila la gent d'un POBLE il'ampelta als que fan cas i estimenSa TIA XIROIA.Sembla tot fet a posta per partir,la primavera esclata en florsi verdor per tot arreu desprésd'un hivern sec i fred, ha fetuna savoreta i el camp dóna goigveure'l. Però tot això no bastaper a què nosaltres ens juntemamb altra gent d'altres llocsi amb cavalls o tractors fessemun camí tant llarg.Creim que Sa TIA XIROIA i elPOBLE que ens rep, ja mai seranuna Romeria o un poble més. Sencellei la seva Gent són uns Germansque tenim ara i que un dia senseconèixer-nos ens obriren lesportes de ca seva de pinta enample per fer-nos cas.La gent mallorquina, de la partforana, amb un llenguatge senzill,sincer i pagès fa cançons i glosesdels fets que els han alegrato entristit la vida, pot serper no haver-les d'escriure,amb un abràç vos n'enviam unparell de les que sentim a dir:

Com d'oli feim un roietper fer sofrit a l'ollanoltros en fugir el fredeneuenxam el cavallet

i cap a ca Sa TIA XIROIA.

Duim grassa a les mansdels selletons i colleressi no fóssim tan gonellesmos posaríem uns guantsper abraçar els Germansdel Poble de Sencelles.

Flors en el camíramells damunt les aceresquan arribam a Sencellesun nuu se me fa aquíi gràcies no puc dira les dones sencelleres.

Tenen un poble tan belli tan ben endomassatque si en noltros ve el Reies treurà es capellsi abans el s'ha posatno li digueu res a ellque jo no l'he convidat.

-13 -J

SA SELLA

SA FIRA

PEL MAIG A FIRA VAIG

Quan la fredor ens deixa i donamla benvinguda al bon temps escomencen a preparar les típiquesfires de cada any.Primer uns pobles i després elsaltres, a tots ens arriben aquestsdies esperats on la feina esfeixuga per alguns i, en canvi,d'entreteniment i bauxa pelsaltres.I nosaltres, sencellers,ja podemdir "Pel maig, a fira vaig" perquèla nostra fira és aquí.Tots estam esperant que enguany,i com molts d'anys pensam, hihagi alguna novetat que faciaquest dia un poc diferent delsque hem celebrat fa uns anys.I és que hi ha molt poques cosesque facin canviar la nostra fira.Exposició de ramaderia, tractors,cotxes i maquinària agrària;els "fireros" de cada any ambles seves joguines i dolços pelsnins, dàtils, avellanes i cocos;les dones de l'aram assegudesal cantó de la plaça i els dela bijuteria són els que esperamque venguin.Ah!! i no ens hem d'oblidar tambéde les exposicions de pintura,ramellers, bonsais o rams deflors que segurament alguna repeteixaquest any.I si giram la vista temps enrera,qui és que no recorda les esperadesberbenes deis Quintos?. Aquesteses convertien en un punt de trobadadels joves dels nostres poblesveïns que, d'una manera o l'altra,es traslladaven fins a Sencellesper passar una vetllada de bauxai sarau. Això sí, el final quasisempre acabava amb la típicabaralla entre joves de poblesveïnats que, quan anaven un pocabeurats i la sang calenta,es deixaven dur pels instintssense saber controlar-se finsque algú (anant alerta a no rebre)s1interposava.

Les berbenes ja no tenen l'encantque tenien abans i es van perdenta poc a poc. Ara bé, la fira ambberbena o sense, sempre serà"la fira".I del firo, què en direu? Quasitant com la fira o més. I ésque la fira és per tothom, peròel firo és més dels sencellers.Com és tradició esperam el diadel firo per mercadejar i comprarles coses que un necessita, jaque el dia de la fira amb tantabulla un no es pot fixar en tot.Esperam que enguany no estiguipassada per aigua i disfrutaude la fira que fins pel maigde 1'any que ve no la tornaremtenir.

^•14

SA SELLAI

TEMPS ENRERA

• £,".'»• " """*"*Q CI*UII *«-••••••«•

.... « cl.i.»«'«•••»•«

...... .»'••« ««Ht ••«•«•

j, • ..•• ~.1«""

C j.O-lP"»Mal IMMI

Mapa de la distribució geo-

gràfica dels principals veis

tigis de l'època romana.

LA CONQUESTA ROMANA (II)

Metellus va recórrer les illes fent una gran mortandat entre llurs habitants

i després de dos anys retornà a Roma on rebé honors trionfals i el títol de

"Balearic".

Cap dels cronistes diu a quina illa de les Balears es va efectuar el desembar-

cament, si bé la fundació immediata, després de la conquesta, de les ciutats

de Palma i Pollentia pel mateix Metellus (fet també citat per les fonts) fa

suposar que es tractava de Mallorca. Emperò és molt probable que també efectuas

un desembarcamente a Menorca.

Sembla, pels relats dels autors, que el motiu fonamental que determinà

la intervenció militar de l'exèrcit romà a les illes Balears fou la pràctica

de la pirateria de llurs habitants. Florus ho atribueix a la pirateria dels

illencs els quals amb llurs naus rudimentàries atacaven per sorpresa els navegants

que passaven prop de les costes. Estrabo diu, que les illes eren fèrtils i

els seus pobladors pacífics, però alguns d'ells s'ajuntaren amb pirates i això

els comprometé a tots.

No obstant això, la intervenció militar degué tenir uns motius més substan-

cials. Aleshores l'expansió política-comercial romana havia anat ocupant gradual-

ment les costes mediterrànies. El comerç romà a Mallorca ja havia començat

feia temps ( s'han trobat restes que indiquen que abans de la conqueste arribaven

productes romans). Així és factible suposar que l'ocupació militar de les illes

formà part d'aquesta expansió culminat un procés que havia començat uns quants

segles abans. El pretex de la pirateria podria esser una raó que cercaren els

autors de les cròniques per justificar l'empresa, presentant el fet com una

acció ineludible i dirigida a defensar el bé comú.

Per primera vegada les Balears se integraren al món Occidental, ja que

les cultures prehistòriques estigueren més lligades al món Oriental.

15 =

ISASELLAMANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA

Per la present la Mancomunitat Pla de Mallorca, informaele projectes que es duran a terme dins l'any 92 seransegüents:

queels

- Informació i orientació.- Servei d'ajuda a domicili.- Prevenció i tractament de l'abús d'alcohol i altrestoxicomanies.

- Cuines Mancomunades i Menjadors Socials.- Integració dels disminuïts.

Projecte d'iniormacio i orientació.

Aquest projecte de suport a l'informació és bàsic i fonamen-tal dins el Pla de Prestacions Bàsiques.

L'objectiu pricipal és donar i garantir una informació,orientació.i assistència a tots als ciutadans i entitats munici-pals. A més de prevenir situacions de marginació social i poten-ciar el voluntariat en les tasques socials que es realitzen en elmunicipi.

Projecte Servei d'Ajuda a Domicili.

El servei d'ajuda a domicili, és un servei públic que ambl'objectiu de paliar mancances personals, familiars o de relacióen la comunitat, intervé directament dins la llar, mitjançant laintervenció de professionals especialitzats que actuen de formaglobal, amb la finalitat de produir canvis positius en la situa-ció detectada o mitjançant d'una relació educativa i potenciantla continuïtat de la persona dins el seu medi familiar i social.

Aquest projecte està inclòs dins el Pla de PrestacionsBàsiques realitzant varies íunscions: assistencial, dins la llarde l'usuari ja sigui amb activitats pròpies amb el benefiari o ala casa d'aquest. Rehabilitadora, preventiva i educativa.

A més de dur a terme activitats complementaries com podemésser acompanyament i la incorporació de voluntaris.

Projecte de Prevenció i tractament de l'abúsd'alcohol i altres toxicomanies.

Les linees principals d'actuació són:

- Prevenció en l'abús de l'alcohol i tabaquisme, pernins i nines de tretze i cartoze anys que es duu a terme a lesescoles dels municipis de la Mancomunitat Pla de Mallorca,aplicant el programa " Tu decidixes ".

- La sensibilització ' i prevenció fent feina en lesO.P.O.S. dels municipis que estiguin interessades, mitjançantKaries u altres activitats d'interès, a més de transmatre' Is unqüestionari d'opinió autorizat, amb una funció de promoció,sensibilització i informació, apart ens permetrà conèixer lasituació en referència amb el problème de les drogues.

L 16

SA SELLA: íííffííJÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍ::•:•:•:•:•::•:•:: x : : : :lÃ-áyíx-íÃ

SÄ

Oquets qüestionari d'opinió autaltres entitats o persones relevants

- En referència a 1'assistMallorca ha renovat el conveni ambpersones malaltes alcohòliques o toxdes gratuitament, a més per l'any 92taller d'activitats dirigit a joves•etadona per persones molt afectadestotes les possibilitats.

orjtzat també es passaria adel municipi.ència la Mancominutat Pla deCreu Roja, on totes les

icomans podram ésser tracta-ha ampliat el servei, amb untoxicòmans i el servei de

residuals que ja han esgotat

Projecte d1integració dels disminuits.

Les principals linees d'actuació són: la integració en elcamp escolar, social i laboral dels disminuit j realitzant unacampanya d'informació i eliminació de barreres arquitectòniquesen llocs públics dels municipis.

Projecte de cuines Mancomunades i Menjadors•unipals.

Consisteix en la posada en marxa d'un servei de cuinaMancomunat i repartiment a domicili del menjar, a més, de distri-buir-lo als diferents menjadors municipals de la Mancomunitat Plade Mallorca.

Aquest projecte esta pendent d'aprovació pel ^le de laMancomunitat.

Dins l'any 91, a la Mancomunitat Pla de Mallorca, es dugue-ren a terme els següents projectes:

- Servei d'informació i orientació. r- Servei d'ajuda a domicili.- De prevenció i tractament de l'abús d'alcohol.- Integració dels disminuïts.

Departament de Serveis socialsde la Mancomunitat Pla deMallorca.

MANCOMUNITAT PLA DE MALLORCA

17 =!

SA SELLA

opin ióAIXÒ NO ÉS AIXÒ

Ignorància, desinterés, despreocupació,... No se sap quina és la causa, però

Sencelles és el poble més típic de Mallorca, el més antiquat, el més vell

i el més atrassat de l'illa.

Tots ho sabem, tots en tenim una bona part de responsabilitat i culpa, però

ja comença a ésser hora de fer qualque cosa per posar-hi remei.

Passen moltes coses, i d'aquestes, una gran part ens passen per damunt. Poca

gent hi pot fer res, però aquells que voluntàriament han pres la determinació

de representar al poble i defensar els interessos col·lectius, han de tenir

present i en compte què és el que el poble desitja.

Actualment, el tema polític en vigència és la instal·lació d'un CENTRE DE

REHABILITACIÓ DE TOXICÒMANS a Ses Garrigues d'Amunt, prop de Biniali.

Segurament, serà una cosa ben profitosa per aquesta gent, però, ho serà pel

poble?

El batle de Sencelles i la delegada d'alcaldia de Biniali, segons declaracions

públiques, sembla que n'estan molt contents. Potser haurien de recordar que

la gent que representen i gràcies a la qual estan on estan, és la d'aquí,

i, si surten pel diari, millor que sigui per bé de Sencelles i no de "l'estran-

ger".

On és l'oposició i què hi diu? No sap l'oposició que també representa un

percentatge del poble?

Es mal de creure i pensar que seran sencellers i binialers els qui quedaran

instal·lats allà, perquè, en cas contrari, no s'explica l'actitud de les nostres

màximes autoritats.

Els arguments exposats són molt clars:

"Comptaran amb un presupost de 131 milions i al poble no li costarà res".

Només faltaria que ho hagués de pagar el poble ! Sabeu quantes

coses es podrien fer al poble amb aquests doblers?

"A Campos n'hi ha un i el poble està ben content".

Sí que n'estan ben contents, però no en volen més. O és que

no podrien haver eixamplat el que hi ha a Campos si n'estan

tan contents?

"Ningú s'ha queixat" -diu na Franciscà Nicolau.

I com s'han de queixar si no ho han demanat a ningú ni ho han

fet sebre a ningú.

"Aquí estaran molt bé" -diu el comentari de la TVS.

Sí, però seria més interessant que els esforços fossin perquè

±1Q

SA SELLA

els qui estacsin més bé fossin els del poble.

Hem de tenir en compte el poc profit que en treu el poble (si en treu), els

possibles inconvenients que suposa pels veïnats que (ja ho diguérem a l'altre

número) ningú els ha dit res. I com s'han de queixar!

Del que sí ens queixam nosaltres és que les autoritats no pareixen del poble,

de la oposició que no se fa, de la poca informació que es dóna, del punt

de vista totalment parcial de la TVS i, en definitiva, del poc avanç delpoble.

I, com dèiem abans, això és culpa i responsabilitat de tots, del primer al

darrer dels sencellers, però els que estan a davant, que donin llum.

Durant la campanya política es va sentir molt l'eslògan "per fer-ho millor

basta fer-ho bé", però ara ja se comenta pel poble, i esperam que sigui per

poc temps, "PER FER-HO MILLOR BASTA NO FER RES".

E Is nostres

TALAIOT DE CA'N FLORITLa situació del talaiot de Ca'nFlorit la localitzam dins el

Sencelles arribant ade Ca's Cañar i agafant

el camí que du a Ca'n Florit.A darrera les cases, s'hi trobenles restes d'un talaiot. D'aquesta

es conserven tande les parets, i la

més ben conservada, fa 9,70 metresde llarg per 1,70 metres d'alt.De les restes de les altres parets,només queda una tira de pedres.Les mides són de 9,50, 7,70 i8,40 metres.

terme deles cases

construcciósols part

Amb aqueste referències podemdir que el talaiot era de formaquadrada. Probablement, teniauna cambra central, degut a l'exis-tència d'una hipòtesi degut ala manca d'estudis o escavacionsa aquest talaiot i a la restadel nostre terme.La vista panoràmica que s'observades de damunt les restes és bastantprivilegiada. Es domina es' comellard'es camí d'ets Horts i es potobservar el talaiot de Binifat.

19

SA SELLA.v:-::;:;v;s

FESTES

PANCARITAT.PAAMBAMOR

El passat diumenge 26, es vacelebrar la diada de l'Àngela la Caseta de la Mare Superiora.Va ésser una festa organitzada,com cada any, per la Coral SorFrancinaina i patrocinada perla Societat de Caçadors i l'Ajunta-ment de Sencelles.Hi va haver gran assistènciai participació per part de moltsde sencellers i d'altres queno ho eren. El trui ja va començarel dematí amb la partida a peudes de la plaça cap a la Caseta.Una vegada allà hi hagué elsjocs infantils amb una gran trenca-dissa d'olles, estirar corda,etc.Devers la una es va dir una missaper tots els qui hi volguerenparticipar i acte seguit es vaservir el dinar: un bon arròs,per tots els guts (n'hi va haverde pobler i de senceller); fruitai els millors pastissos fetsper les mestresses que volguerenendolcir la diada de l'Àngel.No va faltar tampoc ni el vi,ni l'aigua, ni el Xampany, niel cafè.Després d'haver omplit la panxael públic es va anar col·locantper a presenciar l'actuació delsmillors artistes locals que ambel seu enginy i molt d'humorens feren passar una bona estona.Quan es va haver acabat la bulla,la gent se'n començà a anar,però no tota, perquè encara hihavia una estona més de feina:s'havia d'adecentar la Caseta,ja que res era la seu lloc. Peròaixò no fou difícil; molta gentamb ganes de fer feina s'hi vaaferrar per acabar amb aquelladiada que ja s'havia començata preparar bastants de dies abans.

D'aquesta manera tots els quivolgueren vàrem poder conviurei passar una estona agradablearnb els altres. Des d'aquí donaml'enhorabona a tots els qui ferenpossible que això es pogués durendavant, i molt especialmenta les monges de la caritat quedeixant-nos la Caseta i tot elque havíem de menester ens ferensentir un poc mos aprop de laBeata. Volem encoratjar-los,

a tots, perquè aquesta tradicióque fa poc amb començada continuïper molts d'anys.

Jerònia Campaner i Fiol

[L20

: •:•:•: : :-:-:-:-:vv:-X"X->:v:*:*:*:<*:':*Xtt*:*:-:-x-"---" ••:•:vi:- • : .

• ::îî :;.ï ;.íí SS• • • I ISA SELLA•MvvX-H-Xwi:Í 5HÏÍÍÍ

Sa Sella respon

Es característica innata de l'animal pensador, que no sempre pensacom hauria, el caràcter i personalitat, que el temps s'encarregad'accentuar, però no modificar ni eliminar.Típics i tòpics es concentren a les col·lectivitats humanes i semprehi ha què dir, però, com solia dir un personatge popular del poble,a qui aprofitam per fer-li la salutació més afectuosa, "ni tan solsel Bon Jesús va caure bé a tothom" (Recordem el final que tenguéi comprovarem que és ben cert).L'activitat dels articulistes de Sa Sella, que fins aquí han fetmés que molts, i no particularitz, encara que seria una bona ocasióper redimir culpes i faltes i escampar-ne qualcuna cap a qui ho hade menester, no dóna més arguments que pensar que encara hi ha gentque es dedica a la realització d'activitats sense l'espera infructuosade contraportacions. Els textes apareguts s Sa Sella sofreixen unprocediment de selecció tal que qualsevol que fa alguna tasca esben rebut i la seva feina queda reflexada a un miserable treball,que es veu correspongut amb un més miserable salari.La responsabilitat d'ells és col·lectiva, comú, Íntegrament participativai tots els qui així ho desitgen col·laboren desinteresadament a lesfases de previsió, execució, captació, réflexe, transport i, evident-ment, responsabilitat, per bé o per mal, agradi a qui agradi, i sabent-nos exposats a les crítiques, comentaris i lloances, encara que nosiguin excessivament freqüents aquestes postreres.No podem estalviar esforços, no som suficients, i encara que n'hihagués cent vegades cent més que no n'hi ha, no seríem suficients,tots hi cabríem, tots tendríem que fer i tots en seríem responsables.Possiblement no tothom pensa així, però a l'hora de confeccionarun exemplar, tenim en compte la gent que fa feina, els que són aquí,i no la de fora. Fins aquí, les opinions de la revista reflecteixenl'oposició majoritària dels que hi treballen i potser qualque diala majoria pensarà com vostè i alguns més es decideixen a venir,treballar, passar—ho el millor possible amb nosaltres o sense nosaltres,i opinar; i, després de tot això manifestar les seves intencionsi ideologies de com s¡hauria de fer la revista, i si són majoria,...ENHORABONA!, però, mentrestant, els de darrera són de fusta.Ja per acabar, si el seu interès desmesurat per conèixer l'autoro responsable de qualsevol dels escrits de Sa Sella, li suggereixoque es passi per aquí i trobi el que trobi, el consideri autor iprotagonista, col·laborador i partícep de Sa Sella perquè és ben segurque tothom hi ha participat, o més o menys, amb l'execució desinteressa-da de qualsevol escrit.signarem aquesta vegada, però abreujarem per qüestió d'espai, jaque no és la nostra intenció tudar els doblers del poble.

L'equip de redacció.

21

SA SELLA

CONCURS DE CONTES

Els alumnes de 1'escola de Sencelleshan participat a un concurs decontes escrits i inventats perells mateixos.A continuació donarti la relaciódels títols dels contes de cada

que han sortit premiats,veis no es dóna els nomsalumnes guanyadors ja quedia 18, el dia del firo,es farà 1'entrega de premis

cursComdelsseràquani es els joves autorsconeixeràd'aquests contes.Contes premiats:Segon cursPrimer Premi: "Els pallassosque río volien anar al circ"Segon Premi: "El pallasso beneit"Tercer cursPrimer Premi: "En Joan i na Mariavan d'excursió"Segon Premi: "L'illa meravellosa"Quart cursPrimer Premi: "L'illa de la sabidu-

»Hla

na'Segonselva"Cinquè cursPrimer mPrimer Premi :treballadores"Segon Premi: "La corona desaparegu-da"Sisè cursPrimer Premi: "Quin conte escric?"

Premi: "Expedició a

"Les formigues

"El llenyataire

"El país de les

Segon Premi :i les llebres"Setè cursPrimer Premi:botes"Segon Premi :castell"Vuitè cursPrimer Premi: "El deute - Llibertat"Segon Premi: "Un renou - D'ALIROCA"

"El misteri del

El primer pre.ïii que s'ha donatal setè curs ha estat al conte"El país de les botes" i queara podeu llegir.Esperam que en els propers númerospuguin sortir altres dels contespremiats.

El País

de les botes

Corn DocWu v«wi ar> a^uQa cor»V« , cjns podem i. -

monintxr rreüV« toSQS. kfo «owiom Q) ^ pottcv o. u.n

„«ri ¿rrviginati.

Un ton dio. una hire áüicv un« \oaW rnolr bo-

niC^JW. £l VtìSpro CJUOO S«. Ui v/0 IWvJOr Dvr o-ror

o. áoffni' «Jon dfso.pa'ètwr. Qoon \a OÍOQ K \ic, nxe .

car a? docmif <«. \raud ÇLUZ. no V« «r«r\^. va. aoor

' & \0t M«* ..roar« d Iflurt' si sa Ui VXWIQ dui Ui,

W martt V coriKsfe, ^u» no. hospróc \to aror oJ seu

pixa i tomos II conTOSia ^uj no Van rnifo«" Per

HjVb, la cata t no tes »«T« +TODCVC. tieip'OÍ \ÍQO

nr»(fo^ si novio. ftnWcA" eAuvl çy (ODcxf - \çi i rvo UOL

ÍÍSQf OiUlT .

Aneo ttxs. 1 111 <x<^ue"«i Dana «i9«A rnãuiíjuri i

SQ n'iTo«¡Qr\ ana\- ex un pa\'s on \a a>nr rrtn DOTO.

A\\ò rii Viovio mofrej DoV« , i. podlífn verrar i 1er

Toros « CMPC quuc yon I« pcríoori

^Que" poii QsrewO. tiKicik- o. mi\ c^iilomerriji Vxxit

ftifo . Nifi sorrira Jï«Q sol í. so\t ni Viovic» cu sè^mano

Qi·ic ip^owiQ c\ \'<wiy. "femW efa un pai kimiV, ppiS

mo\\- V»nie.

i<£ bofe eren ynit« prrô «It clcrovQ pfv-o nQv/<r

oeucar eli nlns , incafo. ax»e ssohisin cJc^ de OPUS.

[i=22

M

«• r

j-^i

»• ^

iVlH

Î'l?

3

P

a.

—

2- J"

C-

i -p f

^

T?1 1

M 1

-s

* *r

5If-

o.

fi.

-?

3,

*

ru?

3

p c

«-»

S

C

°

3

í p

3

V;*

t--U

iri

2 h H

V

fL

* r

*5-

x^ i

^ >

ï? ri

* a

3

3'

- Í

-I r

- ir

S

\r

'7 ?

14-

? r ri-r

n • s

-i-F1 î

5 ,.

irr rM

s «-

"* 3 T

"

§• 3

1-1

r ~

< i ti

' l

h *

* ? '

0 r ç 0/ Ã

-t 11

Ho

5-

1 Í

\> Jd s

»v ~°

* ? 0

«

'f

Jr v» «• r ^ í í

•' 6

1 -L

Ì^T ."

o- o o i. "? i 1 i

r ;

1

ß

0-

í o< ST w

-D

>" 5 \ 3 ç* 5 '•i *•ï 3 «% ,1 í •< -a i

T *

*• "

á*

il P8

.-9

^5- á-

T~

. i

- 4

U 0. S -i?

-í

^^

->

-a

">P

Ï- Pí <=

1p

;-

/•> Ó

r a ir

\ > 2

P f1

* r

íl H i í \

^o0.

• i

-^ c

~'

•> í

3 à

H fr ñ

í L!

S- í"

!>

(T

5

i\ "•

'i ?

§ &

^> '

• •—

?

"59

?5

3-9s-

-3 r

¿r ".

ÍÜ r 5- j.

0

i> '

ft

í '

ïr«

í -\§

r C

2

, S

f —

3

r

5\

^

Ç

'·

T""

— - C

•\ 0 ^

/^ . "5~ c

ír

'Jo

p R)

v

:

T O-

(V

"

e. O_

T

tr

LI Õ

,1 f- §

f1 - r*

p s-

¿

3"

»

itC

r'»

-\ 1» tf

-8

S• p

* 2

j/ ^

« ^ M g ^

i- r»

„.

1 r

<-•

c

r ^

-0

3-

¿- e

0 í

^ ?

ç- ",

C 07

F*-

—

nR i

f ^

r^r A.

f\ Í1 S s

^

A

Lo

^ í

p

? f -1 í o •> r r c~ •Q V •^ r vi 5 •xv 3 D -¿

ir n jí í r^ ì e •Jì 5 r ? c ^ C. fer-

r* r r> r

n H f! ' .""

*•

J-

&1

fi.

*S r-

C 3

Q.

-~

5 cr

r ? s

._ r

o ?

í

li

1- F

n ^ s-

_

O

è -j | p x *\ t

? >-

1re

, i.

~~ i

^

3

• ?"

-r1

3 P K c

;

ii " í

r c

§ 1-

Kn

S ?

•g rl r»

í

:t-

Î =•

c» ?-v ^

T A

^t" *

$*

¡> f

£ S

1

A" Q-

r-r r 5

ÍT c F"

? -ï í1

ï o

r

Í- fi^

3

S- 5 p-

Í r 5 r\ ió x T 51 (T S É e- c

^ c,<= p

S-

5r1

ï ^F S 3 n r p r r . i c í 6 r" -s ç_ &

•

r '

1=

?-R

í

c-

SF

?•

K V" 5 s ß P -i 0_ J ç oi- 0 1- r ? •> _

«iL

§ so.

5

s C

^ - o 5

p

J

5e" ' n

f\ ' '

? -ï s -c r -i *• ? f f\ ^P P 2- |

^

?*; V

g

1 f

t -t

1

n

I3

1 T B- ¡

í

1«

T ?

P^? 1

>• n'

"f

'ï—ó

ff"

r í Sl 2

^ tf T -f

fe- '

"

c

r t

r i

j* 0 il Is S

f °

^

S"•

r A ti t 3

o"

T v-

t v e"

3 ç 1 í- t- a 5 t-i r r s SC

0^ 5"

ñ § cr &

>- ; ? ? ít i « -, p 1 -?

^ CN

*c"

-. rti

F .

•]e

s.

5 f í 1 *

? -PR cT

~ i r r 11

n ? f

ri_

-'. P~

j •>

P-»

&.«¿'

0

^t

i ? •s

^ t

-

i-f

rp ó- -Í

0-

^~A

CL

r n

1

*

«^ r r«í I t e-

p

« ^-«— -

-ff>

K

K

ï. V

-v h j- * Ri

Í= "

ï ?

-

0.

í?

0

3 ^v

V"s

f s i

s f

5 ¡r

11

J 1,

m i M p p p7 £ r c ft. 1C • -f ft E-

í 5 í S 5 c.

p í ^ i> ^_ P' p ir í" * ç CN

r , ^ ¥

~ F rr

f n f r n r 0, ç_ § 1 S_

Ç_^

C iÇ> -5 í«

« "> c 3 C-

K r"

10 p í c (T t- P C ^ c í r 1 rr- r r .c

r í

3 ;

-, "•

8r

-«

" S

r -

^3

c-

.1

19

ir_

-

.3

r j. • r

f- 5

»- í\?•

! f

5 j -í ¡

\ r of j7

~v0

-i

"f^

^1

i-

'J

í -,

i-•X

r.

T ?

¿

rJ ^

3 ••'

lj

? ID f -° srIS 5 -» r. ^n 0 1 f 1 5 j p \ •? 7~

ni l\__

rt

-o-i T"

0 -f (Ç "? rN l f 1 p o- f H S ( ? t x P i s •í r ?- ¿r

6 T~ •\ . PV •ç

O) > O) m

-V'ï

••í::-

::

SA SELLA

ENTREVIS TA

Jaume Perelló, "Jimmy".

Un allot jove i dinàmic i amb

moltes coses per contar, i, si

no ho creis, no us perdeu aquesta

entrevista.

Com et defineixes?Em defínese com una persona pacíficai m'agrada esser amie de tothom.Vaig sempre amb bona intenció,sempre vaig amb el cor damuntla mà i, per això, moltes vegades,me n'he duit moltes destralades.

Quina professió tens?En teoria, soc tècnic electrònic.Ara, en aquests moments, faigde professor a Manacor, a l'Indus-trial. Faig una branca experimental,que és Aerotecnològica. Ensenyals al·lots un poc de teòrica ipràctica damunt les tecnologies.

Sabem que et vares aficar dinsel món de la ràdio. Com va sorgiraquesta idea?

Sí, va esser una experiència moltsuigeneris, perquè pensava queseria una cosa que tendría moltd'èxit, esperava col·laboraciói no n ' hi va haver gens, i ensva dur molta feina, moltes hores.Començàrem amb molt pocs doblersi passàvem un fum per ajustarels equips. Al cap i a la fi éremcinc, i només érem tres que anàvemals programes. En principi, emitíemcada dia, llavors, cada setmana,però ...De qui va esser la idea?Meva. Vaig dir a en Joan Munarsi li pareixia bé, i, total, eragastar-s'hi mil duros cada unamb un presupost inicial de 25.000pessetes. Després, vàrem aconseguiruna subvenció de l'Ajuntament,però... si no tens gent no fasres, i tot sol, arriba un momentque et cremes.Esperàvem resposta per part delsjoves i no n'hi va haver.

I ara, així com estam les cosessi la ràdio hagués seguit, temdríemuna RTVS?.Si però, donat el cas i les circus-tancies no crec que hagués estatuna cosa possible, estira moltmés la Televisió, i jo crec queno implica tant de sacrifici,perquè (pausa) fer montages pertelevisió costa temps però (pausa)deixes el ' vídeo i els programessón gravats ; i en ràdio fent pro-grames gravats ja per la seva. . . .Oh sia, la ràdio és més directa,molt més viva.Si, allò d'obrir el micro i començara xerrar es brutal, és mortal.

I que va tenir molta durada?.Un any, o any i mig, i ens vàrematurar perquè un pic una emisorano ens va funcionar, en vàremcomprar una altre i al cap i ala fi vàrem tancar perquè un diava venir la Guàrdia Civil quehavien rebut queixes d'un particulari per no embullar-me amb ningúno vaig anar a encalcar qui erael particular.

Has estat aficat dins el D.M.?.Si, jo sempre he estat eficatper tot i sempre he sortit escaldatde per tot. Abans vaig estar dinsel "Baleares", després al "Diariode Mallorca", i allà hi vaig ferfeina dos anys i per qüestionsile temps ho vaig deixar anar iho varen agafar na Joana "Betlem"i en Joan "Cota".

li=24

SA SELLA

No creus que el P.S.M. es va prepa-rar d'una manera a 1'aviada?.No, el partit es va preparar ambmolt de temps, el que va passara les eleccions jo crec que mésbons resultats no els podiem tenir,creim que el gran nombre de votsvenen de la gent jove, de gentque no estava satifesta ambs elsIndependents i que no anava deP.P. i ens va recolzar a nosaltres.La campanya va estar ben preparadaens va sortir tot redó.

Dons, que trobes de la dimisiód'en Guillem.

El que ha hagut ha estat moltde rebumbori, molt de renou perdavall. En Guillem ha dimititper unes raons personals s'hasentit molt presionat per totesbandes; a Sencelles hi ha moltesmales llengües i hi ha una partdel poble que li interesava quedimitís i aquets sector, unesmínimes persones però que sónprecisament les que més renoupoden fer en un determinat momentsón les que presionaven.

Què opines de les passes fetesfins ara per la nova majoria muni-cipal .No sé quines passes exactamentha fet, perquè tot ha quedat unamica enmascarat pel l'assumptede les aigües. L'ajuntament actual-ment veig que intenten donar unacerta legalidad a les coses, intenteaparentar que fan les coses mésseriament que els independentsperò al cap i a la fi acaben fentel mateix, actuen pel sue contei pel seu propi interès.

L ''oposició que hi ha, creus queés una oposició constructiva?.No, l'oposició que hi ha a l'Ajun-tai .ent no és una oposició construc-tiva, ara crec que tampoc quel'equip governat es meresqui quel'oposició li ajudi a treure elcarro defora, perquè té majoriaabsoluta i trop que sóri una gentque es consideren bastant "capaci-

tats". Crec que l'oposició hauriade ser activa que serà els quenosaltres farem. Ara be, actualmentl'oposició és destructiva perquèes dediquen a tirar-se els trastospel cal uns amb els altrres.

Creus que segons la feina quedigui el P.P. dins aquest cuatreanys, els P.S.M. tendrán més omenys possibilitats a les pròximeseleccions?.Mira, a dins Sencelles ha passatun any desde les eleccions i jas'ha mogut un bon trui que ésel tema de l'aigua i crec queno ha fet més que començar, despréshi ha una sèrie de temes pendentsque pel fet de dur-los en devantel P.P. se li poden tornar encontre i ja crec que acabaranengrunant-se els dits. A les pròximeeleccions si la part activa delpoble respon les perdrà el P.P.

Quina seria la teva postura davanttemes tan coneguts i conflictiuscom:

L'aigua.Estic totalment en contra, hiha un bon rebumbori mogut i nosabem el que ens espera. Es unassumpte que s'ha de pendre concien-cia, i que altres pobles més gransque Sencelles sortiran tocats.Ens hem de concierciar d'aquetsfet ja que de cada dia plou meny,la terra s'està encalentint cadavagada més, fa més calor i siagotam els recursos naturalsno sé, no em vull imaginar comserà Sencelles d'áquí a 20 anysperquè ho veig bastant negre.

Polideportiu.El Polideportiu tapat és axsseciva-ment estret, una conillera, ino hi poden entrar en tacó, jaque és una pista solsament perfer-hi deport i no hi podran feraltres actes. Sencelles més queun Polideportiu tapat, necessitavaun local per sustituir Ca'n Garrover

Urbanisme.Hi tv.:uria d'haver un control damuntel c M'Ï es far i evitar que aumenti

25

SA SELLA

la proliferació de casetes perquèlo únic que far és destrossarel paisatge. També ens esperaun bon barenar de cara a turismerural, que és pot formar un granguirigai. Sencelles està pendent,i això és molt urgent, de lesnormes subsidiàries i cuan lestens ja hi ha el poble que estàcontrolat a la teva manera i fasuna llei d'urbanisme adoc, l'adeqüesHi hauria d'haver un control deles construccions.Quines foren els motius que usdugueren a tu i a n'en Joan Munara deixar la revista "Sa Sella".Nosaltres pretendiera que tenguésun caràcter més definit, un caràctermés personal i això ho volíemreflectar de cara a unes editorialsi que d'aquí sortigués l'oponióde la revista. Però hi havia unaaltre part de la revista que noes volia banyar el cul. i en Joanes va cansar i s'en va anar ijo vaig aguantar un poc més.I per acabar. Quina oponió etmareix la revista amb una visióexterna.

TORNA LA DIVISIÓ PANZER DKL ROCK1N ROLL.

Pareixia a finals de l'estiudel 1991 que els més àvids radio-oients de les "Radio-College",que són les emisores dels institutsdel Estats Units començaven aestar cansat d'escoltar semprela mateixa música. Estaven unamica preocupats per l'estancamentdel Rock i la gran ascenció irevitalització de la música discoque en menys de déu anys haviapujat tan ràpidament.Però la cosa no era tan fotuda,els circuits independents exceptuantalguns punts seguien al peu delcanó i els grups americans ieuropeus seguien fent les sevesgires alternatives. Tal era elcas de grups corn Vane's Addiction,els sempre presents grups austra-lians com COSMIC PSYCHOS i molts

MUSICA

i^26

La revista la trob que està bastantdespersonalitzada i li falta moltd'esperit crític. Totes les publi-cacions es defineixen per teniruna personalitat, unes per laseva independència, uns altresper les seves idees polítiquesmolts de temes que tracta la revistason temes molt fats i desprésla revista, per això, té moltpoca personalitat.El que fa falta, és que la gentli interesi lletgir i tractarde profunditzar dins els temes.La revista s'està limitant a serun testimoni històtic i no massarealista amb el que passa.Trob també que els articles hauriend'anar firmats; una cosa són notesde redecció i uns altres són elsarticles, tirà pedres a magatdarrera un psedònim i no firmar-lo és despersonalitzar la revista,perqué cuan obres la revista ettrobes trenta col·laboradors omés, però quan la mires no hiha cap escrit firmat, no s .psquina gent fa la revista.

més. Les multinacionals del discja tenien més que ullats als

grups que poc~ a poc canviarienla direcció del rock. Només faltavatrobar a un líder, un grup quetothom conegués i que gràciesa ells es donassin a conèixerels altres grups. Hi trobarenals Nirvana un grup de jovesque havia gravat un disc ambun presupost d'unes seixantamil pessetes i als qui quasisie'Is donava carta blanca pergravar el segon LP.I el grup de Seattle va entrara matar, desbancaren amb un parellde mesos a Michael Jackson iara són alt Top 10.Als qui hem escrit aquest articleno estam a favor dels productescomercials del rock, però siaquest nou producte ha de servirper revitalitzar i tornar denou el caràcter salvatge delrock, benvingut sigui.

SA SELLA!

Vos imaginau sa cara de n'Aznaramb na Faveta donant-li besos?

Resulta curios que Sencelless'assembli cada vegada més ales Corts; ja tenim un "grupomixto". Com sabeu, el regidordel PSM va "dimitir", i quanel successor del successor vaanar a prendre possessió de laseva cadira, amb tota la comitiva,va haver de quedar dret perquèsa cadira estava ocupada pelnou regidor del Grup Mixte. Quiva dimitir: el regidor o el PSM?

Sa reforma circulatòriaconsistirà, com podreu veure, eneiioucar ses cases i deixar elsmiralls. Per això no importavaser "los ingenieros de Palma".

Com a Regidor de Cultura, veimque les subintendències fan laseva feina; com a Regidor d'Educa-ció, "se le supone, porque aúnno se le ha visto"; corn a Regidord'Esports i encarregat-jefe-directordel poliesportiu,... (ja ho sabeu).

Falta sebre si l'AVE (tren d'altavelocitat) ha de passar per Ruberts,perquè una cosa és eixamplarcamins i s'altra obrir una pistaforestal. Cosa de los "Ingenierosde Palma". Serà que enguany saRomeria volta per Ruberts?

S'ajuntament ha aprovat la instal·la-ció d'un toldo als quatre cantonsde ca na Parissa. Ara ve s'estiui amb sa calor...

Un col·laborador nostro va anara un concert dels Pets i l'endemàvengué vestit talment.

Veient com surten els cotxesde sa plaça, proposant a s'ajuntamentque, en lloc de treure una plaçade municipal en tregui una de

torero.

Mos han dit que ara els clotsnegres se fan per ordenador.

Sa primera actuació de s'Ajuntamentva ésser posar una creu nova.Falta sebre si mos ne posaranuna a cada un perquè, de moment,ho duim bastant feixuguet.

A Sencelles, és curiós, o notenim res o en tenim dos.Dues agrupacions de ball, dosequips de futbol, dues tendènciespolítiques,... I ara, a més dela Societat de Caçadors tendremel GOB. Què deuen caçar aquests?

EN BARRAMOT

27 =J

nòminaA BANCA M A R C H ,

"

¡¡més coda mesi!mam BBHK^VHIHH

CONSIGA LAS MAYORES VENTAJAS Y MEJORES CONDICIONESDOMICILIANDO SU NÓMINA EN BANCA MARCH

- Los mejores Tipos de Interés para sus Créditos:Crédito Nómina - BANCA MARCHCrédito Garantía PersonalCrédito ViviendaCrédito Hipotecario

- El mejor interés del mercado para sus ahorros:Cuentas Corrientes, Cuentas de Ahorro, CuentasAhorro-Vivienda, Imposiciones a plazo, etc...

- Le concedemos gratuitamente un seguro deaccidentes de 1.500.000 ptas.

- Tramitamos gratuitamente los expedientes dejubilación, viudedad y orfandad.

- Domiciliación de pagos de recibos, impuestos, ele...

• Dinero al instante y con la máxima cobertura deestablecimientos y comercios:TARJETAS 4 - B (gratuita), VISA ORO, VISA CLASSIC(gratuita el primer año), y EUROP ASSISTANCE 4 -B(seguro de servido-asistencia para 2 vehículos,desde el km. O, en todo el territorio nacional).

• Gane más dinero y pague menos impuestos conFONMARCH, F. I. M.

• Asegure su futuro y obtenga la mayor desgravaciónfiscal a través de PLAN DE PENSIONES-BANCAMARCH.

• También podrá disponer de Cajas de Alquiler,operaciones de Leasing,Compra-vento de valores,cheques gasolina, etc.

Para información, teléfono900 300 202o en cualquiera de nuestras oficinas

\ BANCA MARCH