Embed Size (px)
Citation preview
AAuuddii ttoorr iiaa AAmmbbiieennttaall ddee CCeenntteell lleess
DDiiaaggnnoossii AAmmbbiieennttaall
Març de 2017
AUDITORIA AMBIENTAL DE CENTELLES
DIAGNOSI AMBIENTAL
AJUNTAMENT DE CENTELLES
Març de 2017
Estudi realitzat per:
Pere Serafí 34, 4t 3a
08012 Barcelona Tel. 93 453 95 61
Agraïm als serveis tècnics, a tots els treballadors i treballadores i càrrecs electes de l’Ajuntament de Centelles la seva col· laboració en la recopilació de dades per a l’elaboració d’aquest document, així com a les persones d’empreses i administracions que ens han facilitat dades.
L’ús genèric masculí en aquest document no suposa cap discriminació per raons de gènere.
Nota introductòria L’any 2004 es va presentar l’Auditoria Ambiental del municipi de Centelles dins el marc de l’Agenda 21 Local. L’Agenda 21 és un protocol de principis d’actuació pendents per aquest segle. És una guia per inspirar les polítiques i actuacions privades i governamentals a tots els nivells, a més de les opcions individuals al llarg del segle XXI. L’Agenda 21 Local es manté com un dels instruments municipals de planificació estratègica i de sostenibilitat més útils per a la definició de les línies bàsiques d’actuació en matèria de medi ambient. Els resultats de l’Auditoria Ambiental es presentaven en tres documents: � Memòria Descriptiva � Diagnosi � Pla d’Acció Local i Pla de Seguiment Un dels objectius de l’Auditoria Ambiental era seguir l’evolució dels aspectes analitzats en la Diagnosi ambiental i avaluar el grau d’acompliment del Pla d’Acció establert per als propers anys. El Pla de seguiment establia els criteris per a l’avaluació. El present document forma part del procés d’actualització i revisió de l’Auditoria Ambiental. En aquesta ocasió, s’ha obviat el document de Memòria Descriptiva, ja que, a grans trets, aquests aspectes no han variat. Sí que s’han incorporat alguns dels aspectes descriptius a l’actualització de la Diagnosi per tal de fer més entenedor els resultats obtinguts. En el procés d’actualització de la Diagnosi Ambiental, on s’analitzen els aspectes ambientals que afecten el municipi, s’ha mantingut l’estructura general del document original editat l’any 2004, però s’han incorporat nous aspectes no contemplats en el seu moment o s’ha modificat algun apartat per facilitar la comprensió dins el nou context. Algunes de les taules i figures s’han elaborat de nou al no poder disposar de les dades originals. La font principal d’informació ha estat la xarxa d’internet a través dels diferents portals de l’administració pública. En la revisió del Pla d’Acció s’han avaluat el compliment dels compromisos adquirits, incorporant els estudis, plans, legislació i documentació generada durant el temps transcorregut fins a la present edició. Al mateix temps, es fan propostes per redireccionar les actuacions pendents, si es considera convenient, i els recursos tècnics i econòmics disponibles a data del document. Finalment, en el Pla de Seguiment s’han calculat els indicadors de seguiment a partir de les dades de la informació disponible i s’ha comparat els resultats amb els de l’Auditoria Ambiental de l’any 2004. Les possibilitats d’actualització de l’era digital fan que aquest no sigui un document tancat i que es puguin incorporar noves dades o modificar algunes de les presents periòdicament. La data d’actualització es farà constar sempre a la portada de cadascun dels documents. El document de Diagnosi que es presenta a continuació és una descripció extensa sobre la realitat mediambiental del municipi, una Memòria sobre com és el municipi en les seves característiques més fonamentals a data d’avui.
6
ÍNDEX
1. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL _____________________________________ 8
1.1. SITUACIÓ ACTUAL_______________________________________________________ 8
1.1.1. Presentació del municipi _____________________________________________________ 8
1.1.2. Gestió municipal___________________________________________________________ 11
1.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 13
2. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA i ORDENACIÓ TERRITORIAL ____________________ 14
2.1. Situació actual ________________________________________________________ 14
2.1.1. Estructura del territori i úsos del sòl ___________________________________________ 14
2.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 19
3. SISTEMES NATURALS I DE SUPORT: AGRÍCOLA, FORESTAL, HIDROLÒGIC, GEOLÒGIC I BIODIVERSITAT ______________________________________________ 22
3.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 22
3.1.1. Paisatge _________________________________________________________________ 22
3.1.2. Agricultura, ramaderia i sistema forestal________________________________________ 23
3.1.3. Hidrologia del Municipi _____________________________________________________ 30
3.1.4. Geologia _________________________________________________________________ 32
3.1.5. Biodiversitat ______________________________________________________________ 34
3.1.6. Espais naturals protegits ____________________________________________________ 36
3.1.7. Riscos ambientals __________________________________________________________ 37
3.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 40
4. MOBILITAT _________________________________________________________ 42
4.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 42
4.1.1. Xarxa viària i accessibilitat ___________________________________________________ 42
4.1.2. Fluxos de desplaçament de mobilitat obligada ___________________________________ 43
4.1.3. Parc de vehicles ___________________________________________________________ 45
4.1.4. Transport públic, escolar, bicicleta i camins escolars ______________________________ 47
4.1.5. Aparcaments i mesures d’accessibilitat _________________________________________ 48
4.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 49
5. FLUX DE L’AIGUA ____________________________________________________ 50
5.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 50
5.1.1. Grau d’autosuficiència i estat dels recursos locals ________________________________ 50
5.1.2. Sistema de captació i distribució ______________________________________________ 54
5.1.3. Qualitat de l'aigua de xarxa __________________________________________________ 57
5.1.4. Consums _________________________________________________________________ 57
5.1.5. Aigües residuals: sanejament i abocament ______________________________________ 60
5.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 63
7
6. FLUX DE RESIDUS ____________________________________________________ 64
6.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 64
6.1.1. Residus municipals _________________________________________________________ 65
6.1.2. Residus industrials _________________________________________________________ 71
6.1.3. Residus de la construcció ____________________________________________________ 72
6.1.4. Residus ramaders __________________________________________________________ 73
6.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 74
7. ENERGIA ___________________________________________________________ 76
7.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 76
7.1.1. Tipus i quantitats d’energia consumida _________________________________________ 76
7.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 83
8. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ________________________________________ 84
8.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 84
8.1.1. Emissions de contaminants al municipi _________________________________________ 85
8.1.2. Emissions de CO2 al municipi _________________________________________________ 86
8.1.3. Immissions de contaminants mesurats _________________________________________ 87
8.1.4. Capacitat i vulnerabilitat del territori __________________________________________ 88
8.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 89
9. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA ____________________________________________ 90
9.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 90
9.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 92
10. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA ___________________________________________ 94
10.1. SITUACIÓ ACTUAL_____________________________________________________ 94
10.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA _______________________________________________ 95
11. CONTAMINACIÓ ODORÍFERA _________________________________________ 96
11.1. SITUACIÓ ACTUAL_____________________________________________________ 96
11.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA _______________________________________________ 97
8
11.. OORRGGAANNIITTZZAACCIIÓÓ II GGEESSTTIIÓÓ MMUUNNIICCIIPPAALL
L’organització i gestió municipal d’acord amb un mu nicipi sostenible impliquen un ús eficient dels recursos del municipi, una estr uctura adient per a fer-ho i disponibilitat de recursos humans, tècnics i econòm ics, la informació i sensibilització de la població així com la implicac ió per part de la mateixa.
1.1. SITUACIÓ ACTUAL
1.1.1. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI
El municipi de Centelles es troba emplaçat a la comarca d’Osona, localitzat al sud de la plana de Vic, a 17 quilòmetres del municipi de Vic (capital de la comarca) i a 52 quilòmetres del municipi de Barcelona. El terme municipal limita, al nord, amb el municipi de Balenyà; al nord-est, amb el municipi de Seva; al sud-est, amb el municipi d’ Aiguafreda; al sud-oest, amb el municipi de Sant Martí de Centelles; i a l’oest, amb el municipi de Castellcir (figura 1). Té una superfície total de 15,31 km2 dels quals, un 13,54% correspon a sòl urbà (7,04%) i urbanitzable (6,50%) i el 86,45% restant a sòl no urbanizable.
Figura 1. Mapa del terme municipal de Centelles amb els municipis limítr ofs. Font: Auditoria
Ambiental de Centelles 2004.
La major part de la superfície urbanitzada es troba concentrada en el nucli urbà, força compacte. El nombre total d’habitatges és de 3.481 l'any 2015 i es comptabilitzen 1.722 edificis al municipi. La tipologia edificativa és bàsicament horitzontal (83% dels edificis), amb habitatges unifamiliars a tot el centre històric, eixample tradicional, extensió urbana i ciutat jardí. També hi ha edificació vertical a les zones d’eixample tradicional i extensió urbana, amb una moderada alçada mitjana de planta més dos. Hi ha alguns edificis singulars d’estructura vertical amb cinc o sis pisos però són casos aïllats. La situació actual del mercat immobiliari i la pressió de l’àrea metropolitana fan que darrerament augmentin el nombre d’edificis d’habitatges plurifamiliars.
Fo nt d e S a u va N eg ra
a
Co ll d e Sa uv a N eg r a
n Ro mà
M a r i a
r en t
d e C e n t e ll e s
Cast ell ar s
Carre
r del R
oure
Ca rrer del s C inc P ins
Puigs agor di
Puigsagord i
Mas Banyer es
Can Mi lhomes
e l Q u i c a re l l
Can Menc ior
Carrer d
e Pu igsa
go rdi
Carrer
de Santi
ag o Rus
i ñol
Carr er de Vina rò
s Carr er d'
À ngel G u
im eràCa rre r
de Mi que l Pra tm arçó
Carrer
del Je
sú s
Carrer d
e Bel
lesguar
d
P laç ade
To màs C arr eres A rtau
Carr er del M
on ts eny
Can Ri u
Cober t de Can Cua
Serr at de Can Riu
Can Vit or i
e l s X a l e t s
Es tac ió r ec eptorade Cente lles Can Martra l
Font de Mas Cocla Pl antada
Can Cas imir oC
arrer d
e Sant
Jaum
e
Ca
rrer de
la Rie
ra
Belles guar d
la Pell er ia
cementi ri
Carr er del C em e
n tiri
Can Felot
A ving ud a d 'Ilde fo ns Cer dà
Carrer
de la M
etal.lú
rg ia
C arre r d els Com te s d e Ce n
t elles
Carrer
dels
Adoba i
res
Carr er de San t I gn asi
de Loio laC arrer de J
a ume Gu ino va
rt
z ona es por tiv a
Carr e
r de le
s Rose s
Carre
r d els Cl
av ells
Car
r er de Po
m peu F
abra
Carre r de J
os ep Fa
lg uer es
Fer
ro car
ri l de
Barc
el ona
a Pu
igce rd
à
Carre
r de L
le ida
Aving u
da d e Ro
do lf Ba tl
le
Ro nd a de la Rou red a
Carre
r de Ta
rragon
a
Carrer d
e Bar celo
na
les Cor om ines
Pla ça de l M es tre
Car rer D ia gon
al
Carr
er de l
a Mare
de Dé
u de M
ontse
rr at
Carr
er de Sa
nt Joan
Carrer d e
ls Galeja
dor s
Carrer
Major
C arrer de S
an t Jo sep
R on da de le s T
àpie s
Pla çadel s
Àng elsPalau Com tal
Plaç a M a jor
Carre r
de l'H o
sp italSanta Coloma
Aj untamentAvi ngu da
de les Es
c oles
esc ol a
Carre
r de Coll
suspina
Inst itu t de bat xil ler atPer e Barn ils
Ca rrer d e F or tun
y
Carr er del Ma r
qu ès de Pe nya pla ta
Ptge de l'
Est aci ó
el Tos s ol
Avinguda
d e Pe re
Barn ils
Car rer d
'An ton i Ga u
d í
Carrer
de San
t A nton
i Maria
Cl aret
Ca rre
r de Raf
ael Cas
anova
Granges Puig
l' Es trada Sant Ferran
el Puig Nou
el Cogul
e l Puig Vell
P l a d e l ' A l z i n a
el Serrat
Can Manella Tor re d 'en Pla
l es O nz e Ho r es
el Soler
Viny oles
el Giol
le
s
E
sca
le
s
de
l
Pu
ig
el Plec del L libre
Rov i r a de l C er dans
la Torr e Es trada
Puig- al t
P l a n s d e P u i g - a l t
l a T o s q u e r a
C arrer
d e Vic
Ferro
ca rr
il de
Barce
lona
a Pu
i gcer
d à
Can Pui g- xori guer
P on t de Pu ig-x or igu er
Carre r d
e Miq
u el Bos
c h i Jov
e r
Estabanell i Pahis sa, SA
estac ió de f er rocarr ile l Casal
Res idènc ia geri àtr ic aSant Gabrie l
C arre r d e F ort ià S olà
C arr er de
la Llavin a
Ca la Manesc ala
Ca m
í V ell de
la To rre
Est rad
a
Carrer d
els Rose
rs
C amí d
e l So ler
R ier
a de l
Mar
çó
C os
t a
de
Gi
ol
Carr er de la In dú str i
a
Carre
r de T
orras i
Bage
s
Carrer d
e Rium
undé
Ca rre r
del Serr at
Carr er d
e les Tà
pies
Carre
r de Sa
nta C
ol oma
Ron
da de l
es Co ro
mines
Carre
r d e Sa nt M
iqu el d els
San ts
R onda de
ls Esp ort s
Car
r er d e le
s Violete
s
Carr
er de la
Ginest
a
Rier
a d
e S an t
An to n i
Gran g es P u ig
Carre r
d e Tag ama
nen t
Ca rrer de l C ongo st
Ro
ca
ll
is
a
Pl a d e C a s t e l l a n s
le
s
Es
ca
l es
de
S
an
t
P
e re
Camí de l'Ajuda
a Ce
n telle
s
e l C
ong
ost
el
C
on
go
st
Ca rre r de l a
U nió Europ
ea
Carr er d
e F ont scale nts
Ca rre r d 'Ans el m
Clav é
R i e ra de l Ma r
ç ó
Ri
era
del M
a rçó
V
il
ad
ec
ol
s
C . d e J oan M aragall
Tor
rent
d e X a
m b o na
c en tre de fo rma c ióp rof e ss ion a l
C an T e rra d es
Tor re nt d e X
a mb o na
T orr en t
de B an ye
re s
C arr er de Bueno s A ire s
Sa nt a Ma r ia Sa v all
Pa n tà d e Sa n t Jo s e p
S a u v a N e g r a
P l a d e B r u g a
Co rr al d e l a R ov ira
P u i gs a g or d i
C o ll d e P rims
T u ró R od ó
Mo rro d e P or c
in dú st ria t èx til
Ca n Mor eu
Ca n G e ne ra l
P l a d e C e n t e l l e s
C an G a mba te t
c or ra ls
el C a r re r d e Ma s L l av in a
el Mas o t
Carr
er de L
leida
in d ú str ia met al .lú rg ic a
lín i
a elè
ctric
a d'
alta t
e nsió
línia
elèc
trica
d'a
lta te
nsi
ó
Mol í d e la L lav in a
Ca n P er e
g ra n ja
C a n Ca s te lla r
S a lt d e l P ur g at ori
Ca n Pin y a na
S a lt d e Ca
la C r os el la
C a m p s d e l a C r o s e l l a
Rie
ra
Bl
anc
a
líni
a elè
ctric
a d '
alta
tens
i ó
Pe dr era de l C e rd à
líni a
elè
c tric
a d'a
lta te
nsi
ó
C a m p s d e l a S e r r a d e S a n t a A n n a
la S e rra d e Sa n ta A nn a
C a l'O r en et a
Ca n Ta rr ec ó
e l P u jo l
C a m p s d e l P u j o l
C a n C o rp us
C a m p s d e C a n C o r p u s
la R o vi ra de ls C e rda n s
B a ssa de la R o vi ra
Cam
í Ram a
der
Co ll et d e la Ro v ira d el s C erd a ns
Cam
í del
Corr
al
Co
st
es
d
e l
a
Ro
vi
ra
S o l e l l a de l C a s t e l l
Pu ig O rio l
la R o vi ra de B a ix
F o nt G ro ss a
R o c a l l is a
S o le l l a d e P u i g - a l t
To r re
n t d
e l a
Ga var r
a
T o r re n t d e l
a G a v a r
r a
To
rren
t
de S
au
v a N
egra
C amí R a
mader
T or
re n
t d
e la
Ll
av
ina
la Pu
jada d
el C
orra l
l a Tos q
u e ra d
e l P
u jo l
S o t s F o nd o
s
Cam í
N ou d
e la R o
vira
P l a
d e
l a R o v i r a
Se
rr
a
de
S
an
ta
A
nn
a
P olí g on In d us tri al
d e l a Gav ar ra
Se
rr
a
de
B
ar
n
il
s
l ' E s t a l v i a d a
P l a d e B a t a l l
Ca st el l d e C en te lle s
Ca n P er e X i c
le s C ome s
Sa n t Ma rt í d e C en te lle s
F on t del R e cto r
Gra u d e Sa n t Ma rtí
F on t de V ila da v al l
la V ila da v a ll
C a m p s d e l a V i l a d a v a l l
P l a L l e s t e n c
e l P r a t
Ca r e
n a de l
s B
r uc
s
C a r e na d e
B as s
a pe d
r el
l s
Can Bes s ó
Fon t de Comabes sona
Comabess ona
la Cos ta
e l Ca rr er de l es Comtes s esla Teule r ia de l Cerdà
lín i
a el è
ctrica
d'a
l ta t
e nsió
Can Buenos Aires
Can Tudis
el s So ts de l Pres s eguer
e l Suny erCan Bolenes
C a m p s d e C a n Bo l e n e s
Can Roque t es
e l Mont pa r
C a m p s d e l M o n t p a r
lín
ia el
èct r
ica d
' alta
ten
si ó
Se
rr
at
d
e
Pu ig Fabr egar
C am í d e le s So lan es
Camí d
el Caste ll d
e Ce nte
lles
C am ps
de
Ca n Pe r e Xi c
Ca mp s
de
Ca n Bes s ó
Ri
er
a
Bl
an
ca
Ca m ps
de
l a Co s t a
Tor
ren
t d
e N
ou
Ar
rov
es
T o rr e n t d e l a
V il a d av a l l
C a m p
d e
le s P e r e r a
S o t d
e ls
Tr
èm
ol
s
S ot d e
l C a r r i n d ó
C a m p s
d e
C o m a b e s s o n a
C a m p s d e C a n R o q u e t e s
T or
re nt
de
N
ou
Ar
ro v
es
R a c ó
d e
l ' O m
B a s s a p e d r e l l s
To
rr ent
de l
Bos c
Carr
Carr er de Pui gs ag ordi
Carr
er de V
erdag
uer
l e s C o d i n e s
Ca st ell d 'E sp ar re gu e ra
C a mp s d e l ' A l z i n a r
d e S a nt M a m e t
B o s c d e S a n t M
Carrer de C o
ll formic
C arrer de M
a tag alls
C arre r de Sant Bern at
PerafitaPeraf it a
Can Gar riga del Solel l
P ed re ra d e l F ito r
Pujada d
e San
t Anton
i
Torr
e nt d e
l a Xa
mb
ona
C a
rre r dels
Comte
s de C
entelle s
P e dre ra de S an t An to n i
Gui xer a de S a nt A nto n i
g ra nja
le s Fa lg ue re s
F u ga r
Car rer dels Ca rb ass
on s
la T e ule r ia
S a nt A n to n i
Sa n t An to ni de les C o din e s
Cu rt iu s F a lg ue re s
C a n Ma r c
S a nt Mame t
ca mp de f utb o l
C a mp
d e l s
A l l s
l e s V a l l s
Ca
re
na
d
e
l'
Al
zi
na
r
Ca m
í d el F it
o r
Fo n t V in yó
P l a d e l ' A l zi n a r
E s p a rr e gu e ra
l'E sp a rre gu e ró
e l s M o i x i ne u s
e l C a rr e r d e l a G ui l la
e st ac ió d e s e rv ei Calça
da rom
ana
E s tac ió d ep u rad o rade C e nt elle s
C a mp s
d e l
C a b o
B o s c d e l a C a s a n o v a
P l a n s d e l a C a s an o v a
Me nh ir d e P e ra fit a
S a nt a Ma d ro na
Pe dr a de S a nta Mad ro na
To
rre n t d e l
F i tor
Tor
ren t
de
V
B o s c
d e
l ' A l z i n a r
P l a
d e
l e s F o r q u e s
To
r re
nt
de V
all o
sser
a
Tor re
n t de l a
V a ll d el
C ast
e ll
V a l l d e S a n t M a m e t
l a C o m a
S o t de l
Ca s t
el l
el F ito r
To
rre
nt
de
l
Fi
tor
el
C
o
ng
o s te l Go r g Ne g r e
B a g a d e l F i t o r
e l C
on g
ost
R e c de S a n t A
n to n i
Fer ro ca rri l
de B a rce lona a Pu ig ce rd à
C a l'A rà s
F on t del F e rro
la Lla v in a
C a m p s d e l a L l a v i n a
Cam í d
e Ce nt
e lles
el Mol í d el R o sse l l
C a m p s
d e l
R o s se l l
el R o s se ll
Àr id s Xu c là
e l C
o
n
go
s t
c alç a da ro man a
e l Mo lí d e le s Can es
le s Ca ne s
Fo nt de ls Ena mo ra ts
Res id è nc ia ge ri àt ric aFon t de ls Ena mo rat s
Ca
mí d'A
iguafr
eda de
Da lt
Carr
er dels E
namora
ts
la L lo b e ta
cam p d e fu tb ol
Carre
r de la
Gines
ta
C arr er de le s Alzine s
Se rr a b an d a
Carr er d e Se rra ba nda
C arre r d
els Pi ns
C arrer de l
So l
Rit es a
Fu s ter ia Sol de vi la
Mo ne sa l , SAHi la du ra s Ll au d et, SA
Fa c , SA
Carre
r de Gu
ifré el
Pil ós
Fer
rocar
ril d
e Ba
rcelo
na a
Pui g
cerd
à
ta lle r me c àn ic
C
in
g
l
es
d
e
Be
rt
í
la To mbà
C a m p s d e l ' O l l i c
l'Oll ic
Sa n ta Mar ia d e Vi lar es ta u
el Ce r dà d e l a Garg a
C a m p s d e l C e r d à
Sa n t Pa u
la Sa le ta
Fo n t d e la Sal eta
Camí de
Cen
telles
Gra u d e San t Pa u
Gra u d el Sole r
To r
r
e nt
de
la
L
lav
in
a
C amí d
'Aigua
fred a
de D
alt
Tor r en t d e
l a Ll av
ina
Ri e
r
a d
e
Ma
rt
in
et
el
C
on
go
st
C arre
r de Cr uï
lles
C a m p s d e l C e r d à
Gra u d e l Ce rd à
Gra u d e l' Olle r
Gra u d el Su n ye r
C a m p s
d e
C a n T r e s Q u a r t s
Ca n Tre s Qu a rt s
Fo nt d el Rou re t
Gra u d e Can Tre s Qua rt s
P l a d e l ' A d o r a r
dò lme ns
Te r r i s s o s Ve r me l l s
SEYFI , SAc amp d 'e sp or ts
CEMSA-RENOM
Ca rre
r M ajor
Aju nt ame nt
P on t d el P on cic
Carrer
de Ve r
dag uer
Pas sei
g d e Ca tal
unya
Ca rre r
del P irin eu
Ca rrer de P o
m pe u Fa br aSa n ta Ma ria
Pla ça Ma jor
C arrer de l
Pont
Carre
r d e la In
dú stria
pa rc
Fo nt d e l' Ab ella
Pla çadel'A be lla
Aju n tame n t
Ferr
o carr
il de
Barc
elona
a Pu
igce
rdà
C arre
r Nou
in d ús tr ia tè xt il
Carr e
r Nou
Car rer de la G arga
Ca n Mo ntc a u
Carre r
del No
rd
est a ció d e fe rro c ar ril
Ca n Xu c là
Passe
ig de C
ataluny
a
C
Ca rre
C arr er de M os sèn Jo
s
Carrer
de Núri
a
gr an ge s
Ca n Cort in e s
l'O lle rFon t de l'Es ta ci ó
To r re n t
d e l ' O l l e
r
la B a ix a
F on t d' en C a list ro
V en ta io la
Rie
r
a d
'A
T o r r en t
d 'e n
Vi l a
el
C
o
Camí d e
Ca n Tr es Q
u arts
Ci
ng
le
s
de
l
Ce
rd
à
el
Con
g o
st
Balenyà
Seva
CENTELLES
Castellcir
Sant Martí de Centelles
Aiguafred
9
Al voltant del nucli hi ha 3 polígons industrials, amb un total d’uns 60 establiments. Són el polígon de Puigxoriguer, al Nord, el polígon del Congost, al Sud-est, i el polígon de la Gavarra, al Sud. Aquest darrer és el més gran i el que concentra més indústries. Alhora, a poca distància del nucli urbà, s’hi diferencien 5 nuclis d'habitatges: el Raval de Sant Antoni, el Pla de l'Alzina, el nucli de la carretera de Banyeres, el nucli del carrer de Mas Falgueres i el nucli del carrer del Mas. Trobem un nucli aïllat de concentració urbana en la urbanització de Sant Pau, situat a 3,5 km. del nucli urbà, al marge dret del Congost, a la vora d’Aiguafreda. La urbanització està formada per 109 habitatges unifamiliars d’una sola planta amb una població estacional que s’estima en un 50%, aproximadament. El municipi disposa de diversos equipaments, entre els quals, equipaments educatius (una escola bressol municipal, dos centres públics d’educació infantil i primària, un centre públic d’educació secundaria, un centre concertat d’educació infantil, primària i secundària); diversos equipaments esportius (un pavelló poliesportiu amb dues pistes, una piscina coberta, una piscina a l’aire lliure, un club de tennis amb tres pistes, un camp de futbol de gespa artificial); equipaments sanitaris (un Centre d’Atenció Primària, una residència municipal per a gent gran); equipaments culturals (un centre cívic, la casa de cultura, un centre d’art, una biblioteca municipal, un casal per a joves) i equipaments turístics i de lleure (un càmping, una casa de colònies). Centelles destaca perquè és un municipi ric culturalment parlant doncs gaudeix d’un nombre elevat d’entitats de caire cultural, esportiu i social. Característiques demogràfiques i socioeconòmiques A data d’1 de gener de 2016 la població de Centelles és de 7.410 habitants, la qual cosa significa una densitat de població del municipi de 484 hab./km2. Considerant només la superfície de sòl urbà, que es concentra bàsicament al nucli urbà, la densitat de població és de 6.874 hab./ km2. Centelles presenta una població estacional que s’estima en unes 1.160 persones amb una durada mitja de permanència de 16 setmanes, concentrada principalment en períodes de vacances. Al llarg de la història, la població de Centelles ha anat incrementant. El ritme de creixement va ser més alt a partir de l’arribada del ferrocarril (1875) però des de finals del segle passat el creixement ha estat més lent. La taxa de creixement expressada en tant per cent del període 2001-2010 ha estat d’un 8,8%, marcada per un creixement elevat durant la primera meitat d’aquet període i un alentiment durant la segona meitat (figura 2). S’observa un creixement elevat en el període 2001-2006 seguit d’un creixement més moderat. Aquest creixement continuat ha estat com a conseqüència d’un saldo migratori positiu en tot el període considerat, ja que el creixement natural ha estat negatiu. La procedència majoritària de les persones nouvingudes al municipi ha estat altres localitats de la província de Barcelona que no formen part de la comarca d’Osona amb un cert increment, els darrers anys, de nouvinguts d’altres estats. A partir de l’any 2008, la taxa de creixement cau bruscament entorn el 0,3% el 2012 respecte l'any anterior, per tornar a augmentar lleugerament els anys posteriors arribant a 1,1% el 2016. Els darrers anys el creixement poblacional s’ha estabilitzat amb un lleuger creixement.
10
Figura 2. Evolució de la població de Centelles expressada en habitan ts (barres taronges) i en taxa
percentual de creixement (línia vermella). Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Idesca t. L’anàlisi de la població ocupada per sectors a Centelles mostra que és un municipi industrialitzat, amb gairebé el 50% de persones ocupades en aquest sector. Per tipologia d’indústria, les empreses del sector tèxtil/pell i derivades, i la indústria de transformació de metalls són les principals. El sector serveis ha augmentat el seu pes específic amb prop d’un 38% de persones ocupades en aquest sector, principalment, el comerç al detall i a l’engròs. El comerç al detall a Centelles està configurat per uns 220 establiments que ofereixen una gran diversitat de productes i serveis (figura 3). A aquest nombre d’establiments s’ha d’afegir el mercat setmanal, cada diumenge, amb unes 44 parades aproximadament, la majoria de les quals dedicades a la venda de roba o calçat.
Figura 3. Distribució percentual de les activitats dels establiment s de comerç al detall de Centelles.
Font: Elaboració pròpia a partir de Guia Comercial de Centelles 2017.
Com a indicador del nivell de desenvolupament econòmic del municipi, es disposa de dades del producte interior brut. Concretament, el producte interior brut a preus de mercat (PIB pm) mesura el resultat final de l'activitat de producció de les unitats productores en el territori. Es calcula a preus de mercat perquè el valor de la producció recull la incidència dels impostos lligats a la producció i de les subvencions d'explotació. Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és
0%
1%
2%
3%
4%
5%
6%
7%
8%
5.000
5.500
6.000
6.500
7.000
7.500
8.000
1991 1996 2001 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2016
Cre
ixem
ent p
ob
laci
on
al
Hab
itan
ts
Restauració i hosteleria
17%
Serveis diversos
67%
Alimentació16%
11
l'aportació del municipi al conjunt de l'economia, és a dir, comprèn els valors afegits bruts, valorats a preus bàsics, de les principals branques d'activitat. El resultat del PIB pm per habitant al municipi mostra un valor per sota del de la comarca i de Catalunya (taula 1) però en un orde de magnitud similar, la qual cosa ens indica que el nivell de benestar de Centelles no es desvia significativament del valor general de Catalunya i de la comarca. Taula 1. Producte interior brut a preus de mercat de l’an y 2014 de Centelles, Osona i Catalunya. Font: Idescat.
PIB Centelles Osona Catalunya
PIB pm (milions d’euros) 164,6 4.079,2 206.776,3
PIB pm per hab. (euros) 22,7 26,8 27,8
Cal tenir en compte que el PIB per habitant és una mitjana aritmètica del valor total d'una economia. Com qualsevol altre terme mitjà, només expressa un valor intermedi que no necessàriament és representatiu de cadascú dels integrants de la regió considerada i no expressa la variabilitat de la renda i el benestar que perceben els ciutadans ni la distribució de la riquesa.
1.1.2. GESTIÓ MUNICIPAL
Pressupost municipal i despeses destinades a la ges tió ambiental El pressupost municipal de l’any 2015 va ser de 5.713.466,72 euros. Els serveis de l’Ajuntament relacionats directa o indirectament amb la gestió ambiental municipal presenten els pressupostos de despeses següents: Clavegueram 7.456,35 € Recollida d’escombraries 307.964,26 € Gestió de residus sòlids urbans 228.292,61 € Tractament de residus 5.195,61 € Adquisició 116 contenidors de residus 16.806,91 € Neteja viària 125.987,67 € Infraestructura de parcs i jardins 34.109,88 € Maquinaria i instal· lacions de parc i jardins 18.609,16 € Gestió de parcs i jardins 70.970,82 € Canon de l’aigua de les dependències municipals 13.210,55 € Associació defensa forestal 1.500,00 € Pla de prevenció d'incendis forestals 2015 3.909,00 € Altres despeses de medi ambient 7.999,99 € Servei de control de coloms 1.769.63 € Activitats lúdiques i culturals de medi ambient 5.227,96 € Canvi d'enllumenat públic C/ Sant Josep 15.742,94 € Instal· lació gas natural a l'escola Idelfons Cerdà 11.610,45 € Caldera piscina coberta 29.422,97 € Regulació instal· lació calefacció Escola bressol 3.463,60 € Telegestió piscina d'estiu 4.183,58 € Telegestió pavellons esportius 5.199,90 € Total 1.093.827,21 € El capital destinat a aspectes ambientals durant l’any 2015 va representar el 19% del pressupost municipal.
12
De les despeses dels serveis municipals que es poden associar a aspectes ambientals, destaca sobre la resta la despesa que suposa el servei de recollida i tractament de residus, amb un 9,5% del total del pressupost de serveis de tipus ambientals, la qual cosa significa prop de la meitat de la despesa. Competències en medi ambient i distribució de respo nsabilitats L’Ajuntament té competència directa en la gestió de: � La deixalleria municipal. � La recollida de totes les fraccions de residus. � Servei de neteja viària. � Sistema de sanejament en baixa (xarxa de clavegueram). � Gestió i manteniment d'espais verds. � Concessió i revisió de les llicències ambientals per activitats en règim de
comunicació segons la llei 20/2009 i 16/2015. � La gestió de l’energia elèctrica per part de l’empresa Electradistribució,SLU. � Desenvolupament de campanyes de sensibilització. � Gestió d'equipaments municipals. � Coordinació de l'agenda 21 local. � Regulació i control de la tinença responsable d'animals de companyia i de plagues
urbanes. � Control i seguiment de la contaminació acústica. � Elaboració de plans de prevenció. Des del Consell Comarcal d’Osona es gestiona: � Sistema de Sanejament en alta (col· lectors). � Estació Depuradora d’Aigües Residuals. � Concessió i revisió de les llicències ambientals per activitats en règim de llicència. Seguiment i control dels consums energètics i d’aig ua en dependències, equipaments i serveis municipals. El consum energètic de les dependències municipals no es considera com una despesa per a l’Ajuntament. El consum elèctric dels equipaments, serveis i dependències municipals es pot controlar a partir de les dades facilitades per la companyies elèctriques Electradistribució Centelles SL i Electracomercial Centelles SLU, empreses de capital públic municipal propietat de l'Ajuntament de Centelles. El consum de gas natural es pot controlar a partir de les factures i dades que facilita l'empresa distribuïdora Gas Natural Fenosa. Pel que fa el consum de combustibles líquids aquests només són utilitzats per la flota municipal de vehicles, els quals s’abasteixen a les dues gasolineres disponibles en el municipi. El consum d’aigua s’obté a través de les mesures de cabal realitzades a totes les dependències municipals per part de l’empresa SOREA. Conscienciació i sensibilització ciutadana Des de l’Ajuntament es realitzen diferents activitats per a informar, sensibilitzar i conscienciar els ciutadans sobre el municipi. Anualment l’Ajuntament elabora una memòria amb totes les dades econòmiques, socials i ambientals que es consideren rellevants. L’Ajuntament també publica un butlletí mensual amb resums dels plens, els acords, les obres públiques i notícies destacades de les actuacions municipals.
13
1.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts-oportunitats � El creixement poblacional s'ha estabilitzat, la qual cosa facilita la planificació i
previsió en la prestació de serveis.
� L’estructura i organització de l’Ajuntament de Centelles i la mida del municipi permeten que es pugui tenir una visió global de tots els aspectes del municipi i, entre ells, els ambientals.
� Anualment l’Ajuntament elabora i difon per a tota la població una memòria amb
totes les dades econòmiques, socials i ambientals que es consideren rellevants.
� La gestió directa d'equipaments municipals i serveis bàsics permet tant la planificació com l'execució de millores de caràcter ambiental.
� Des de l’Ajuntament es realitzen diferents activitats per a informar, sensibilitzar i conscienciar els ciutadans sobre el municipi.
Punts febles-amenaces
� No hi ha un pressupost específic per desenvolupar projectes ambientals a llarg termini.
� Hi ha poca participació ciutadana en la presa de decisions municipals.
� La gestió del servei d'aigües del municipi és privada, la qual cosa resta
capacitat de gestió a l'administració local.
14
22.. PPLLAANNIIFFIICCAACCIIÓÓ EESSTTRRAATTÈÈGGIICCAA II OORRDDEENNAACCIIÓÓ TTEERRRRIITTOORRIIAALL
El model de ciutat sostenible és aquell que redueix l’impacte ambiental de la ciutat sobre els sistemes naturals, promou en la pa nificació urbanística la integració de l’habitatge, el transport, l’ocupació , les condicions ambientals i els serveis públics i també pretén conservar el patrimo ni arquitectònic.
2.1. SITUACIÓ ACTUAL
2.1.1. ESTRUCTURA DEL TERRITORI I ÚSOS DEL SÒL
Característiques territorials El terme municipal de Centelles es troba situat a la regió de l’Alt Congost, a la part meridional de la Plana de Vic. Està ubicat en una conca, pas de connexió entre la Plana de Vic i el Vallès Oriental. El gradient altitudinal descendent d’oest a est afavoreix la presència al municipi de nombrosos torrents i rieres que constitueixen un potencial ecològic important però molt fràgil. Tots aquest cursos fluvials estan inclosos en el Pla Especial de Protecció del Centre Històric i dels Elements d'Interès del terme Municipal (PEPCH) aprovat l'any 1995. En el Pla, on es contempla la protecció dels elements d’interès natural del terme, es delimita una protecció de 20 metres al voltant dels torrents i rieres en tot el seu recorregut dins el terme municipal. Tot i que no s’ha desenvolupat una normativa municipal especifica, tots els cursos fluvials del municipi es troben inclosos en el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya, aprovat pel Decret 1/2017, de 3 de gener, que garanteix la protecció dels espais fluvials i en determina els objectius de qualitat. Dins el terme municipal es troba inclòs, parcialment, l’espai natural protegit de la Sauva Negra (EIN Sauva Negra). Aquest espai no disposa d’un pla d’usos i gestió específic que determini la regulació ni les accions de protecció i regeneració de la zona. No es disposa d’una normativa municipal específica per la regulació dels usos d’aquests paratges, encara que es troba sotmès a la normativa catalana de protecció dels espais naturals. Els espais lliures situats entre el riu Congost i la Sauva Negra constitueixen un corredor biològic natural situat entre el Parc Natural del Montseny, l’Espai d’Interès Natural dels Cingles de Bertí, l’Espai d’Interès Natural del Moianès i l’Espai d’Interès Natural dels Turons de la Plana Ausetana. El PEPCH defineix com a paratges d’interès les zones del terme que tinguin una cota superior a 625 metres, sense afegir però contingut regulador. La zona urbanitzada del Puigsagordi, realitzada sense normativa urbanística aprovada, pot afectar la connectivitat de les espècies i hàbitats. Les infraestructures viàries i ferroviàries que travessen o voregen el terme municipal també dificulten la connectivitat biològica amb l’espai natural del Montseny. La major part del municipi està dominada per terrenys plans, ocupats en bona part per conreus, en un gradient descendent de sud a nord. El mosaic paisatgístic és variat, amb un gra (mitjana dels conreus) d’unes 2,6 ha. El Pla General d’Ordenació Municipal (PGOM) estableix que en tot el sòl no urbanitzable no es permeten els processos d'urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d'ús. Alhora, preveu la possibilitat de desenvolupar Plans
15
Especials Parcials amb l'objectiu de regular mes restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per a augmentar la superfície establerta. Tot i així la normativa i els plans supramunicipals, com el Pla Territorial de les Comarques Centrals aprovat l'any 2008 o el Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals aprovat l'any 2016, incrementen la seva protecció i estableixen criteris i accions a complir pel que respecta al paisatge. Els últims anys s'ha incrementat la superfície forestal gestionada, arribant al 25,67% de la superfície forestal total a data d’avui.. La importància de la xarxa viària secundària a tota la plana de Vic, amb un potencial de mobilitat de vianants, ciclistes i petits vehicles motoritzats alternatiu a la xarxa principal, està contemplada en el PEPCH, on es recullen les servituds històriques a les vores del camins reials o públics. Centelles compte amb un estudi sobre el patrimoni cultural de Centelles, realitzat per la Diputació de Barcelona l'any 2010. D'aquest se'n deriven el Mapa del Patrimoni Cultural de Centelles (figura 4) i la corresponent memòria.
Figura 4: Mapa de patrimoni cultural del municipi de Centelles. Font: Casas, J. i Petit, J. (2010). Mapa de Patrimoni Cultural de Centelles. Diputació de Barce lona.
16
Model de ciutat El model d’urbanització de Centelles és dual: molt compacte i adequat en el nucli urbà i dispers i extensiu en una part de les zones urbanitzades de Sant Pau i del Puigsagordi. Així, el consum de sòl urbà o urbanitzable total (corresponent al 19,46% del terme) està descompensat segons els dos models; el nucli urbà presenta un patró de ciutat concentrada i mixta en els usos i un model difús en les urbanitzacions. Aquest darrer model genera despeses de manteniment proporcionalment més elevades pel que fa la vialitat, arbrat i espais verds, i una despesa energètica en enllumenat i aigua molt més alta que en el model d’eixample o centre urbà tradicional, amb tendència a incrementar-se en el futur, a mesura que augmenti a Centelles el fenomen de l’entorn metropolità de conversió de la segona residència en l’habitual. La posició perifèrica de les dues urbanitzacions esmentades fa que sovint el problema no sigui perceptible pel ciutadà del centre. Les condicions dels serveis urbans en aquestes urbanitzacions han millorat els últims anys, encara que encara no són òptimes. La zona urbanitzada de la serra del Puigsagordi es troba en sòl no urbanitzable i no disposa d'un Pla Parcial d'Urbanització. Per la seva banda, el Barri de Sant Pau disposa d'un Pla Parcial d'Urbanització aprovat en data de 14 de juliol de 2016, actualment en procés d'execució, on es contemplen espais pels equipaments, actualment inexistents. La densitat bruta del centre de Centelles prevista per el PGOM, és a dir, calculada en habitatges potencials sobre la superfície de sòl urbà i urbanitzable, considerant els espais buits en els que encara no s’han construït totes les edificacions possibles, és de 30 htges/ha. Aquest fet és positiu, doncs revela un consum de sòl moderat, amb bon confort pels habitants, sense grans despeses de manteniment. La distorsió a la baixa la genera la urbanització de Sant Pau, amb una densitat aproximada de 7 htges/ha. Mobilitat obligada per l’urbanisme El municipi de Centelles disposa d’un Pla d'Accessibilitat elaborat l'any 2004 i un Pla de Mobilitat elaborat l'any 2006. En aquests estudis es fa una diagnosi de la mobilitat i l’accessibilitat al municipi i es proposen un seguit de mesures i iniciatives per a pacificar el trànsit de vehicles, així com millorar i facilitar la mobilitat i l’accessibilitat de bicicletes i vianants al llarg de tot el municipi. L’accés als serveis i al treball dintre del mateix municipi no obliga especialment a l’ús del vehicle privat, per l’existència d’un bon nombre de comerços, equipaments públics i empreses al centre urbà o zones pròximes. Des de l'Ajuntament s'han dut a terme actuacions per facilitar l'accés en bicicleta i a peu al nucli urbà des dels barris perifèrics propers, encara que en algunes zones encara persisteixen les dificultats d’accés.
� Raval de Sant Antoni: es disposa d’un pas de vianants per travessar l'avinguda del Molí de la Llavina i accedir al camí de Can Buenos. L'avinguda del Molí de la Llavina dona accés al Polígon del Congost i de la Gavarra i el trànsit de vehicles pesants i lleugers és elevat.
� Pla de l'Alzina: s'ha pacificat el trànsit a la carretera de Sant Feliu de Codines, molt transitada, limitant la velocitat a 40 km/h mitjançant la instal· lació d'esquenes d'ase per dissuadir la superació del límit de velocitat i s'han pintat passos de vianants.
� Carretera de Banyeres: No hi ha voreres pels vianants, no hi ha pas de vianants a la carretera de Sant Feliu de Codines i aquesta no s'ha pacificat en aquest tram.
17
� Mas Falgueres: el pas de vianants per accedir cap al centre es troba esborrat, la qual cosa dificulta el pas per l’avinguda del Molí de la Llavina on hi transita un elevat nombre de vehicles.
� Carrer del Mas: es troba situat al costat d'un vial poc transitat, però no compte amb vorera ni tampoc hi ha passos de vianants per a facilitar l'accés al nucli urbà.
� S'ha arranjat i il· luminat l'accés tant de vehicles com de vianants al Camí de l’Ajuda i l'entrada nord del poble.
La urbanització de Sant Pau està vinculada en part, a l’oferta comercial i laboral d’Aiguafreda i per la proximitat a l’estació del ferrocarril de Sant Martí de Centelles, al nucli de l’Abella. La dificultat d'accés des de Sant Pau a Aiguafreda a causa de la partició que genera la via del tren, dificulta però aquesta vinculació. En la majoria de casos, l'ús del cotxe es fa necessari. També ho exigeix l’accés a les zones de lleure dels joves, fóra del municipi, per la manca de camins condicionats. En general la connectivitat del nucli urbà de Centelles amb els nuclis urbans d'Aiguafreda i Hostalets de Balenyà es limita al vehicle privat i al transport públic. No existeixen camins peatonals que connectin les diferents poblacions dificultant la mobilitat sostenible, la capacitat de desplaçament de la població amb menys recursos i la d'estudiants de secundària que van a l'Institut de Centelles. La línia de ferrocarril R3 que travessa el municipi de sud a nord actua com a barrera per a la mobilitat fluida dins el poble, dificultant la connectivitat entre les dues parts dividides. El comerç local cobreix les necessitats quotidianes dels habitants, però per les compres especials (mobiliari, moda, equip de la llar, cultura, etc.) Centelles depèn de l’oferta de Vic, de La Garriga i dels centres comercials del Vallès. La facilitat d'accés entre el polígon, l’estació i el centre urbà genera que Centelles tingui un urbanisme més equilibrat que la mitjana catalana en quant a la necessitat de transport privat, per bé que encara no s’assoleix l’ideal de mobilitat exclusiva a peu. La Carta de les Ciutats Europees cap a la Sostenibilitat (coneguda com la carta d’Aalborg) marca com a objectiu integrar al màxim en els nuclis urbans les opcions d’ocupació i residència, minimitzant la mobilitat obligada. Aquest objectiu es podria complir a Centelles doncs la superfície estimada d’espai de treball s’ajusta a la corresponent a la demanda generada pels habitants potencials: 38,12 m2/habitant enfront als 8 m2/habitant que s’estimen necessaris. El sòl industrial ocupa el 15,79% del sòl urbanitzat. Les iniciatives per reduir la mobilitat en vehicles que utilitzen combustibles fòssils són incipients, com a la majoria de municipis de la comarca. La UE s'ha marcat l'objectiu de llarg termini de disminuir en un 60% les emissions de CO2 del transport per carretera per l'any 2050 respecte les emissions de l'any 1990. A curt termini es planteja la reducció del 20% d'emissions pel 2030 respecte el nivell del 2008. Quantitat i qualitat de les dotacions urbanes El Pla General d’Ordenació Urbana vigent obliga a disposar d'una reserva de sòl per a nous equipaments de 5 ha, equivalent a 25 m2 per habitant. Les reserves de sòl es fan en funció de les expectatives totals d’habitatge, encara que aquests s’utilitzin estacionalment. Així, a Centelles el nivell d’execució és del 80%, corresponent a la progressiva edificació de les previsions.
18
Segons dades de l’any 2016, la superfície d’equipaments és de 15,46 ha equivalent a 15,14 m2 per habitant, que es consideren valors molt positius. D’altra banda, estan cobertes les necessitats educatives, esportives i culturals. Les reserves de sòl per espais verds són de 20,6 ha, equivalent a 27,8 m2 per habitant, i es preveuen en el mateix mecanisme del PGOM. Aquests valors són molt superiors als mínims legals establerts de 5 m2 per habitatge, fet que afavoreix el microclima urbà. El nivell d’execució és mitjà, per la progressiva urbanització de les noves promocions. No existeix arbrat viari a gran part dels vials de les noves promocions però és d’esperar que es planti a mesura aquestes es vagin completant. Les zones verdes antigues estan arbrades i enjardinades amb espècies autòctones, molt adequades per l’estalvi d’aigua i pel paisatge local. Desenvolupament de les previsions del Pla General d ’Ordenació Municipal Des de l’any 1983 s’han desenvolupat 178,37 ha de sòl urbanitzable de les 202,09 ha proposades pel PGOM, corresponent al 88%. L’any 2009 es va concedir a Centelles el Pla de Barris; una subvenció que concedeix la Generalitat de Catalunya als municipis de menys de 10.000 habitants, que presenten projectes per rehabilitar aquells espais del municipi que necessiten una intervenció integral. En concret, el projecte preveia la millora del centre històric del poble per consolidar la plaça Major com a punt de trobada i d'accés al centre comercial i als principals serveis administratius de la vila. La intervenció també preveia diverses actuacions urbanístiques per millorar la connectivitat del barri amb la resta del municipi, així com la recuperació dels elements del passat medieval, industrial i del medi natural. El desenvolupament d’aquest projecte permetria la recuperació del patrimoni arquitectònic d’acord amb el PEPCH, compatible amb el desenvolupament de les activitats econòmiques del municipi. A data d’avui, però, el projecte es troba aturat per la falta de disponibilitat pressupostària per portar-lo a terme.
19
2.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts - oportunitats
� Centelles es considera un municipi semirural, amb la major part del territori classificat com a sòl no urbanitzable, afavorint la qualitat del medi, el bon confort dels habitants i evita grans despeses de manteniment.
� El Pla General d’Ordenació Municipal limita els processos d'urbanització per tot el sòl no urbanitzable amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d'ús del territori.
� Els plans supramunicipals incrementen la protecció del sòl no urbanitzable sense caràcter normatiu.
� Es disposa d’una eina de planificació i protecció per a elements patrimonials i naturals del territori, el Pla Especial de Protecció del Centre Històric i dels Elements d'Interès del terme Municipal (PEPCH).
� Els cursos fluvials del municipi gaudeixen de la protecció de normatives supramunicipals, a més d’estar reconeguts com a elements d’interès a nivell local.
� El model de ciutat majoritari, de tipus compacte, afavoreix la concentració de serveis i redueix l’impacte sobre el medi natural
� La disponibilitat de serveis, equipaments i empreses en el propi municipi afavoreixen models de mobilitat sostenible.
� La xarxa viària secundària present al municipi facilita la connectivitat entre els diferents punts del terme municipals i entre Centelles i les poblacions veïnes.
� La dotació d’equipaments municipals es considera suficient,i fins i tot, es disposa de reserves de sòl per a nous equipaments sense afectar a territori classificat com a no urbanitzable.
� La dotació d’espais verds urbans en superfície és suficient, la qual cosa afavoreix el microclima urbà.
� Una de les zones que van ser afectades per processos d’urbanització no regulats, el barri de Sant Pau, ja disposa d’un Pla Especial d’Urbanització que permetrà una planificació acurada amb criteris de sostenibilitat.
Punts febles – amenaces � No s’han desenvolupat els Plans Especials recomanables complementaris al
PGOM que restringirien els usos en determinats aspectes.
� L’únic espai natural protegit present, parcialment, en el municipi no disposa d’un pla d’usos i gestió que el preservi dels impactes no previstos en la legislació sobre espais naturals.
20
� La zona urbanitzada del Puigsagordi no disposa d’un pla de regulació dels usos urbanístics i representa un impacte sobre el medi.
� La connectivitat de nuclis de població perifèrics presenta algunes mancances que no afavoreixen la mobilitat sostenible dins el municipi.
� La paralització per causes pressupostàries del Pla de Barris endarrereix la millora d’aspectes estructurals i territorials del municipi.
21
22
33.. SSIISSTTEEMMEESS NNAATTUURRAALLSS II DDEE SSUUPPOORRTT:: AAGGRRÍÍCCOOLLAA,, FFOORREESSTTAALL,, HHIIDDRROOLLÒÒGGIICC,, GGEEOOLLÒÒGGIICC II BBIIOODDIIVVEERRSSIITTAATT
Un municipi amb visió sostenible ha de preservar i potenciar al màxim llur capital natural (espais agrícoles i forestals), aix í com el bon estat del mateix i fer-ne un ús racional.
3.1. SITUACIÓ ACTUAL
3.1.1. PAISATGE
La configuració del relleu del terme municipal comprèn, per una banda, una zona plana al sector oriental i, per l’altra, una zona muntanyosa molt abrupta que ocupa el sector occidental. A l’extrem est del municipi es troba, com a límit natural del terme municipal, el riu Congost. La cota més elevada es situa al Turo Rodó, amb 967 metres d’altura i l’altitud mínima al riu Congost, al límit dels municipis d’Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, amb 401 metres. La major part del terme es troba però per sota dels 700 metres d’altitud. El municipi de Centelles es situa en una zona amb un clima típic mediterrani continental, amb estius frescos i hiverns llargs i freds. Les primaveres són més aviat curtes i les tardors duradores i agradables. Les temperatures i la pluviometria són les pròpies del clima mediterrani continental. El relleu afavoreix l’acumulació d’aire fred a les zones planes, provocant el fenomen d’inversió tèrmica. A l’hivern, durant els dies assolellats anticiclònics, les masses d’aire fred es condensen formant boires molt habituals a la zona, tot i que la mitjana de dies de boira a Centelles és baixa comparada amb altres municipis de l’interior de la Plana de Vic. La inversió tèrmica afecta a la vegetació de la zona, que s’ha adaptat a la mateixa tenint en compte bàsicament els condicionants de temperatura. Pel que fa als usos del sòl, l’orografia de Centelles ha condicionat que les zones urbanitzades i els conreus es concentrin a la plana mentre que la resta del territori, que és muntanyós, resta ocupat bàsicament per terreny forestal i zones rocalloses. Segons les dades de cobertes del sòl del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per l’any 2009, del total de superfície del municipi, el 47,86% correspon a terrenys forestals (boscos, matollars i prats), el 39,26% correspon a terrenys agraris (terres de conreu i terres destinades a la ramaderia), el 10,96% són zones artificials i un 1,91% zones rocalloses. Així doncs, el municipi de Centelles conserva la major part del territori per a usos forestals i agraris, malgrat que el municipi ha anat creixent industrialment en els darrers anys. L’enorme extensió de sòl no urbanitzable que hi ha al municipi, junt amb el model urbanístic compacte de Centelles afavoreix, en general, la connectivitat de les zones lliures i l’esponjament e les àrees urbanes així com la presència de corredors biològics entre espais naturals propers. Altres elements del paisatge d’origen antròpic són les infraestructures de comunicació que travessen o voregen el terme municipal, com són la carretera C-17, la carretera c-1413 i la via de ferrocarril; els polígons industrials; dues pedreres d’aprofitament de calcàries que ocupen un total de 4,8 ha, una d’elles amb activitat extractiva inactiva i en procés de restauració (pedrera del Cerdà) i l’altra amb activitat extractiva activa i procés de restauració no iniciat i; una planta de compostatge de residus orgànics.
23
També destaca el pas de la línia elèctrica de molt alta tensió, a data d’avui encara inactiva, que recorre 3,77 km dins el terme municipal de Centelles. Com a elements propis del paisatge també poden trobar diverses cases de pagués disseminades, la majoria de les quals continuen mantenint la seva activitat agrària i forestal.
3.1.2. AGRICULTURA, RAMADERIA I SISTEMA FORESTAL
Agricultura � Extensió agrícola L’extensió de territori dedicat a usos agrícoles es pot conèixer a partir de les dades de Superfície Agrària Utilitzada (SAU) que s’obtenen mitjançant un Cens agrari cada deu anys i unes enquestes per mostreig en els períodes intercensals. La SAU correspon a terrenys constituïts per les superfícies de terres llaurades (conreus herbacis, llenyosos, guarets i horts familiars censats) i les pastures permanents (dedicada durant cinc anys o més a la producció d'herba). S’ha de tenir en compte que en el cens agrari es comptabilitza la superfície de terres utilitzades per les explotacions agràries. Hi ha tota una extensió de terres que no pertanyen a cap explotació i que poden ser cedides per a la pràctica agrícola. La superfície d’aquestes terres no està reflectida en el cens agrari ni en els mostrejos intercensals. Així, per exemple, segons el mapa de cobertes del sòl del CREAF del 2009, de les 601 hectàrees classificades com a terrenys agrícoles pel tipus de coberta, només 366 hectàrees (el 61,6%) estan censades com a SAU. La diferència correspondria a terres agrícoles o destinades a ramaderia que no pertanyen a cap explotació agrària o terres agrícoles abandonades. En l’anàlisi de l’evolució de la SAU a Centelles s’observa una reducció del 51,5% en el període 1982-2009 (figura 5), amb una decrement de superfície més marcat en el període 1982-1989 i una estabilització en el període 1989-2009. La reducció de superfície afecta principalment a les terres llaurades (reducció del 56,5%) que són, proporcionalment, les predominants. La reducció de terres llaurades a centelles ha estat molt més acusada respecte la reducció a Osona (2,3%) i a Catalunya (15,4%) pel mateix període. Aquesta diferència sembla indicar que l’abandonament de l’activitat agrícola a Centelles ha estat molt acusat.
Figura 5: Evolució de la superfície agrària utilitzada (SAU ) a Centelles en el període 1982-2009. Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
1982 1989 1999 2009
755
385 371 328
51
182
38
SAU
(ha)
ANY
Terres llaurades Pastures permanents
24
Per la seva banda, la variació de la superfície de pastures permanents està probablement relacionada amb l’evolució de la ramaderia al municipi. Contrasta però la tendència final a la reducció de superfície amb la tendència general a l’increment observat a nivell de la comarca i de Catalunya. En aquest cas, podria indicar una tendència a l’estabulació dels caps de bestiar al municipi. Les darreres dades de mostreig en període intercensals, a l’any 2015, mostren que la superfície de terres llaurades ha augmentat a 368 hectàrees. No es disposa d’informació sobre les pastures permanents. � Producció agrícola El tipus de conreu de la superfície agrícola utilitzada a Centelles és, bàsicament, de secà (taula 2). El conreu de regadiu es pot considerar pràcticament marginal. Taula 2: Evolució de la superfície de conreus de secà i r egadiu a Centelles. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i IDE SCAT.
ANY CONREUS DE SECÀ CONREUS DE REGADIU
ANY Superfície (ha) Superfície (ha) 1982 736 18 1989 380 6 1999 364 7 2009 328 0 2015 367 1
Un 64,4% dels conreus són cereals de gra i un 32,6% són cultius farratgers, mentre que el 3% restant corresponen a cultius industrials, lleguminoses o tubercles. Els tipus de conreu més importants en superfície són el blat i l’ordi (figura 6).
Figura 6: Distribució percentual del tipus de conreu a Cen telles per l’any 2015 per superfície censada Font: elaboració pròpia a partir de dades del Depar tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Segons el cens agrari de l’any 2009, les 366 ha de SAU es distribueixen en 34 explotacions amb una mitjana de 10 hectàrees per explotació. El 94% de les explotacions tenen entre 1 i 50 ha. El nombre de taques de conreu per l’any 2009 era de 177, la qual cosa correspon a una mitjana o gra de paisatge de 2,06 ha/taca
28%
35%2%
0,3%
8%
2%
7%
6%3% 6%
2% 0,5% 1%
Blat Ordi
Civada TriticaleCereals d'hivern per a farratge Blat de moro farratger
Raigràs Alfals
Veça per a farratge Praderes polifites
Colza Pèsol secPatata
25
agrícola. Aquest fet incrementa la diversitat biològica i la qualitat del paisatge enfront una concentració de les terres de conreus. Segons dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) al municipi hi ha una explotació que es dedica a la producció ecològica de cereals per a gra i farratges. No hi ha dades disponibles sobre el nombre d’hectàrees destinades al cultiu ecològic. No s’ha obtingut informació de la presència de conreu d’organismes modificats genèticament al municipi. � Horts perifèrics Si bé els horts familiars estan considerats com a superfície agrícola utilitzada, el fet que molts estan instal· lats en sòl urbanitzable fa que no constin en el cens agrari ni en els mostrejos intercensals. L'any 2015, l'ajuntament de Centelles va realitzar un cens d'horts perifèrics del nucli urbà per a controlar possibles punts de cria del mosquit tigre. La superfície total d’horts perifèrics comptabilitzada va ser de 8 hectàrees. No hi ha dades quantitatives anteriors per avaluar quina ha estat la variació de la superfície d’horts perifèrics. Només es disposa de referències bibliogràfiques on s'esmenta que la superfície d'horts ha disminuït notablement les últimes dècades (Font: Mapa d’horts de Centelles, Ajuntament de Centelles; Roma i Casanova, F. (2016). Els horts de Centelles: una visió històrica. Centelles, Ed: Ajuntament de Centelles i Edicions El Portal SL). � Tractaments fitosanitaris Actualment l'aplicació de productes fitosanitaris està controlat pel RD1311/2012, d'ús Sostenible dels productes fitosanitaris i la Llei 43/2002, de Sanitat Vegetal. No s'ha detectat la presència al municipi de compostos fitosanitaris als aqüífers. Tot i això, es té constància d'una elevada concentració d'Hexaclorohexans (4,13 ng/L), substància prohibida a tota la Unió Europea,.al riu Congost en una anàlisi puntual segons consta en l'informe de l'ACA 2007-2012 per l'estat de les masses d'aigua a Catalunya. Tampoc hi ha dades que indiquin efectes negatius per a la salut humana relacionats amb l’ús de fitosanitaris en el municipi. Ramaderia � Extensió ramadera
Per conèixer l’extensió de la ramaderia s’utilitza la superfície censada de les explotacions amb terres destinades a ramaderia. Aquestes terres poden formar part o no de la superfície agrària utilitzada. La periodicitat d’obtenció de la informació coincideix amb el cens agrari. L’anàlisi de les dades disponibles mostren una disminució de l’extensió de terres amb ramaderia en un 67% durant el període 1982-2009 i del 82,7% del nombre total d'explotacions ramaderes durant el mateix període (figura 7). Tal com va passar amb la SAU, en el període 1982-1989 es va donar la davallada més important. En el darrer període 1999-2009 s’observa una nova davallada proporcionalment menor. A nivell comparatiu, la reducció en extensió és menys acusada a nivell d’Osona (4,5%) i de Catalunya (27,2%). En canvi, la reducció en explotacions és d’un ordre de magnitud proper, tan en la comparació amb la comarca (62,2%) com a nivell de Catalunya (73,8%).
26
Figura 7: Nombre d’explotacions amb ramaderia i superfíci e censada a Centelles. Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT.
A data d’avui, a Centelles hi ha 38 explotacions ramaderes inscrites al registre d’explotacions ramaderes del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, de les quals, 11 estan dedicades a activitats d’oci relacionades amb la pràctica eqüestre i la resta a producció i reproducció (figura 8).
Figura 8: Percentatge d’explotacions per espècie a Cen telles per l’any 2016. Una explotació pot tenir animals de més d’una espècie i, per tant, trobar- se representada en més d’un grup. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
� Producció ramadera La producció ramadera es calcula en Unitats Ramaderes (UR). Una unitat ramadera és una variable de mesura del sector ramader que s'obté aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus, per poder presentar en una mateixa unitat d'equivalència les diferents espècies. El nombre de UR s’ha incrementat un 237% entre el 1982 i el 2016 (figura 9). S’observa però una davallada en el cens de l’any 2009 pel qual no s’ha trobat una explicació, sense descartar un problema de falta de dades per secret estadístic.
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1982 1989 1999 2009
1288
613691
424
13355 38 23
Terr
es a
mb
ram
adar
ia
ANY
Superfície (ha) Explotacions (Nbre)
15%
7%
2%
41%
13%
7%
15%
Boví Cabrum
Conills Èquids
Gallines i pollastres Oví
Porcí
27
Figura 9: Evolució del nombre d'Unitats Ramaderes a Cen telles en el període 1982-2009. Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT i Depar tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci ó. L’espècie ramadera més abundant a Centelles l’any 2016 són les gallines i pollastres, però per unitats ramaderes, la ramaderia del municipi és principalment porcina i bovina (taula 3 i figura 10). Taula 1: Nombre de caps de bestiar i Unitats Ramaderes segons l’espècie a Centelles per l’any 2016. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Depar tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci ó.
Espècie Nbre. caps UR
Boví 1.403 1.209,7
Oví 1.840 184,4
Cabrum 121 11,9
Porcins 7.106 2.061,3
Gallines i pollastres 14.110 100,0
Conills 1.607 31,1
Equí 126 102,7
TOTAL 26.313 3.701,1
Figura 10: Distribució percentual de les Unitats Ramaderes per es pècies a Centelles per l’any 2016. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Depar tament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci ó.
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1982 1989 1999 2003 2009 2016
1.0971.327
1.641
2.320
1.556
3.701
Un
itat
s R
amad
eres
(U
R)
32%
5%0,3%
56%
3% 1%3%
Boví Oví
Cabrum Porcí
Gallines i pollastres Conills
Equí
28
Segons dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) al municipi hi ha una explotació que es dedica a la producció ecològica d’aviram. No hi ha dades disponibles sobre el nombre de places destinades a la producció ecològica. S’estima que per l’any 2016 les explotacions ramaderes de Centelles van produir un total de 31.494,02 m3 de purins i 32.075,47 Tm de fems1. El 50,5% dels purins el produeix el bestiar boví mentre que l’altre 49,5% el bestiar porcí. Pel que fa als fems, el bestiar boví produeix el 63,4% dels fems, el bestiar porcí el 22,5% i la resta correspon al bestiar oví, equí i aviram en proporcions molt similars. Les quantitats de fems produïdes pel bestiar cabrum i conills és molt poc significatiu. � Dejeccions ramaderes
El municipi de Centelles no es troba inclosa en les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes. En aquestes zones, les dosis màximes de nitrogen procedents de dejeccions aplicables com a fertilitzant orgànic a cada tipus d’ús agrari del terreny, són més restrictives que les zones no vulnerables. Les dejeccions ramaders de les explotacions presents en el municipi van significar un total 174,95 Tm de nitrogen. Segons les mesures agronòmiques del Decret 136/2009, d'1 de setembre, d'aprovació del programa d'actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, on també s’especifica les dosis màximes a aplicar en zones no vulnerables, la capacitat màxima de nitrogen que podien admetre les terres llaurades utilitzades a Centelles durant el 2015 va ser de 77,070 Tm. Considerant que les dades poden ser comparables per la proximitat temporal, el municipi de Centelles és excedentari en producció de nitrogen procedents de dejeccions ramaderes en més del 127%. Una anàlisi més detallada de les dejeccions porcines, les més utilitzades en la fertilització orgànica a causa de les dificultats d’emmagatzematge i tractament en comparació a les dejeccions de les altres espècies, mostra que la producció de nitrogen d’origen porcí l’any 2016 va ser de 51,46 Tm. En aquest cas, hi hauria capacitat per admetre a les terres llaurades utilitzades de Centelles aquesta quantitat de nitrogen, encara que el municipi s’inclogués en la zona vulnerable 3 corresponent a municipis d’Osona (la capacitat màxima seria de 62,39 Tm, atenent a les dosis màximes de les terres en zona vulnerable). De les 94,33 Tm de nitrogen produït per les dejeccions ramaderes d’origen boví a Centelles, es desconeix quines són les quantitats de purins i fems que són dessecats i tractats en plantes de compostatge, els que són aplicats a terres de cultiu com a fertilitzant orgànic o els que deixa el bestiar mentre pastura. En el cas dels fems d’origen oví, probablement, el deixa el bestiar a les terres mentre pastura. Sistema Forestal
A Centelles hi ha una extensa superfície de terreny forestal composta per boscos d'alzines, roures, pi roig, pi blanc, pi pinyoner i boscos de ribera. Amb una extensió més reduïda, hi trobem matollars, prats i afloraments de roquissars. Com a singularitat
1 Nota metodològica: per calcular les quantitats de purins, fems i nitrogen s’ha utilitzat el nombre de places de cada espècie publicat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per l’any 2016 i s’ha aplicat la proporció de categories de cada espècie de les dades publicades pel Instituto Nacional de Estadística per l’any 2009.
29
forestal hi ha la fageda de la Sauva Negra, situada al límit de la distribució europea d’aquest tipus de comunitat vegetal (Buxo-Fagetum). Segons el mapa de cobertes del sòl del CREAF de l’any 2009, el terreny forestal ocupa una extensió de 732,74 hectàrees, dels quals, la major part correspon a bosc dens (figura 11).
Figura 11: Distribució percentual de la superfície foresta l pel tipus de coberta a Centelles. Font: elaboració pròpia a partir de dades CREAF. S’han comparat les superfícies de terrenys forestal de Centelles del mapa de cobertes del sòl del CREAF de l’any 2009 amb les de l’any 1993, per a cadascun dels tipus. L’anàlisi mostra que, en aquest període, s’ha mantingut la superfície de terrenys forestal, amb un lleuger increment de la superfície de bosc dens i un lleuger decrement de la superfície de matollar, probablement a causa del procés de successió vegetal. Per una altra banda, segons les dades del cens agrari, l’evolució de l’extensió forestal de les explotacions agràries de Centelles ha seguit una tendència a reduir la superfície en el període 1982-1999 i a incrementar en el període 1999-2009 (figura 12), que pot estar relacionada amb l’ús del bosc per a pastures de bestiar boví.
Figura 12: Evolució de la superfície de les explotacions a gràries de Centelles destinada a terreny forestal en el període 1982-2009. Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT.
84%
2%
9%1% 4%
Bosc dens Bosc clar
Matollar Prats
Vegetació rupícola
0
100
200
300
400
500
600
1982 1989 1999 2009
Sup
erfí
cie
(ha)
ANYS
Terreny forestal
30
A data d'avui, hi ha dos finques privades al municipi que disposen d’un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal: la finca del Cerdà amb 84,48 ha i la finca de l'Ollich amb 135,75 ha. (figura 13), la qual cosa significa que un 30% de la superfície forestal del municipi disposa d’un pla de gestió.
Figura 13: Evolució de la superfície forestal del municipi d e Centelles amb Plans Tècnics de Gestió i Millora forestal. Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT i Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
3.1.3. HIDROLOGIA DEL MUNICIPI
El municipi de Centelles es troba inclòs en la conca hidrogràfica del Besòs, que forma part de les conques internes de Catalunya. Una petita part del municipi (8%), situada a l’altiplà del Moianès, forma part de la subconca del Tenes mentre que la majoria del terme municipal està inclòs en la subconca del Congost. El riu Congost està classificat com a riu mediterrani de cabal variable. Voreja el municipi pel límit est en un recorregut de nord-oest a sud-est (figura 14). Recorre 41 km fins arribar a la confluència amb el riu Mogent, on s’origina el riu Besòs. De les rieres presents destaca la riera Blanca o de la Llavina, la riera de la Cira o del Marçó i els torrents de Banyeres, la Xambona, la Gavarra i de la Saleta.
L’estat general del riu Congost en el tram de la capçalera fins a l’EDAR d’Aiguafreda (codi 1100020), corresponent parcialment al seu pas per Centelles, està classificat com a dolent, segons l'informe de l'ACA 2007-2012 de l'estat de les masses d'aigua a Catalunya. L’avaluació de l’estat de les masses d’aigua té en compte l’estructura i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, així com els paràmetres fisicoquímics i hidromorfològics que els condicionen, i la qualitat de d’aigua. És un valor calculat a
0
50
100
150
200
250
2002 2017
26,98
84,48
135,75
Sup
erfí
cie
(ha)
Finca de l'Ollich
Finca del Cerdà
Figura 14: Xarxa hidrogràfica del municipi de Centelles. Font: elaboració pròpia a partir d’ICC.
RIU CONGOST
Torrent de la Xambona
Torrent de la Gavarra
Torrent de la Saleta
Riera Blanca o de la Llavina
Riera de la Cira
Torrent de Banyeres
31
partir de la combinació final de diversos elements de qualitat que s’obté de la informació recollida en un o varis punts de mostreig situats en cada una de les masses d’aigua (figura 15). Això no significa que en la totalitat de la massa d’aigua es donin aquestes condicions. El tram del Congost al seu pas per Centelles es troba inclòs dins del llistat de masses d’aigua amb objectiu de compliment posterior a 2015 i que manquen dades sobre el seu estat.
Figura 15: Esquema dels elements de qualitat a considera r en l’avaluació de l’estat general de les masses d’aigua. Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua. L’estat ecològic del mateix tram del riu Congost és mediocre. Si bé la qualitat biològica és bona, la qualitat fisicoquímica és dolenta a causa dels nivells de mitjans de conductivitat a 20ºC (1.240,4 µS/cm), de nitrats (70,1 mg NO3/L), de seleni (2,6 µg/L) i de zinc (22,5 µg/L). Pel que fa a l'estat químic del mateix tram, es considera com a dolent a causa de l'elevada concentració d'hexaclorociclohexans (4,13 ng/L), tot i que la resta de paràmetres químics mesurats són bons. Aquest compost és una substància d’elevada toxicitat que s’utilitzava com a insecticida en el control de plagues agrícoles, en el tractament de la fusta i en aplicacions veterinàries antiparasitàries i que va ser prohibida la seva fabricació i comercialització a tota la Unió Europea l’any 2007. Tot i les dades anteriors, les analítiques realitzades al mateix tram des de l’any 2012 han donat com a resultat concentracions d’hexaclorociclohexà inferiors a 1 ng/L, mentre que les concentracions de zinc i de nitrats s’han reduït. Des de l’any 2004 es té constància de tres actuacions que han representat un impacte per a la qualitat del bosc de ribera del Congost i la riera de la Llavina. Dues actuacions, els anys 2007 i 2008, es van dur a terme en el marc de l’aplicació del Decret 268/1996, de 23 de juliol, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis de les línies elèctriques de conducció elèctrica. Els informes emesos des de l’ajuntament però, consideraven que les actuacions havien anat més enllà del previst al decret i van significar una afectació negativa a l’ecosistema fluvial. L’any 2016 es va realitzar una actuació de retirada de pollancres al· lòctons a la riera de la Llavina de baix impacte. Des de l’any 2007 s’ha desenvolupat un que ha significat la millora de la qualitat del bosc de ribera i la recuperació de l’ús social del riu. El projecte s’ha anat desenvolupant fins a l’any 2012 en diverses fases mitjançant actuacions dutes a terme per l'Ajuntament de Centelles i cofinançades pel Consorci per la Defensa de la Conca del Besos (actualment, Consorci Besòs Tordera). Aqüífers i aigües subterrànies El municipi de Centelles es troba sobre dos sistemes d’aqüífers sense cap connexió entre ells.
� Un aqüífer superior fissurat de transmissivitat moderada format per gresos calcaris. Aquesta unitat constitueix un aqüífer lliure sense connexió amb la
32
resta d’aqüífers. Es troba topogràfica i geològicament per sobre del Pla de Centelles i el flux d’aigües és preferentment direcció cap el Nord i cap a l’Oest, seguint l’estratificació general que cabussa cap el NNW. Aquest aqüífer presenta importants canvis estacionals de rendiment.
� Formacions impermeables amb intercalacions permeables per fissuració i
porositat de baixa transmissivitat. És el material geològic que constitueix la zona on es localitzen principalment els cultius i els assentaments humans. És l’aqüífer més explotat però el que disposa de menys recursos. Aquests aqüífers multicapa de poc gruix i poca capacitat d’embassament estan supeditats a recarrega per infiltració d’aigua de pluja, es caracteritzen per recursos limitats i estan condicionats per les variacions estacionals de manera que durant l’estiu els pous redueixen notablement els rendiments.
Les analítiques de l’aigua dels pous registrats per l’Agencia Catalana de l’Aigua mostren valors alts de nitrats, per sobre dels 50 mg/l, que segons la reglamentació sanitària és el límit per considerar una aigua com a apte per a consum humà.
3.1.4. GEOLOGIA
El municipi està ubicat sobre materials terciaris a l’extrem nord-oriental de la unitat geològica de la Depressió de l’Ebre o Depressió Central Catalana i sobre materials mesozoics i paleozoics de la Serralada Prelitoral. El contacte entre els materials de la Depressió de l’Ebre i els de la Serralada Prelitoral es realitza per mitjà de l’anomenada falla del Congost (direcció NNO-SSE). L'edat geològica dels materials es correspon amb l'Eocè, Paleocè i Muschelkalk dipositats durant el èríode triàsic (Muschelkalk) i Terciari (Eocè i paleocè) (figura 16).
Figura 16: Mapa geològic de l’Alt Congost. Font: Elaboració pròpia a partir de ICC i IGME.
33
La disposició geològica de les capes dels diferents materials que es troben entre el riu Congost i el Puigsagordi tenen una orientació NW-SE (figura 17). Els materials es classifiquen en roques detrítiques (que s'originen per l'acumulació de fragments que provenen de l'alteració i la disgregació d'altres roques) i roques carbonàtiques (originades per la precipitació de les substàncies dissoltes en aigua). Els materials dipositats segueixen un ordre segons l’edat en el que es van formar. L’ordre cronològic és el següent:
� calcàries i dolomies del Muschelkalk � argiles, gresos i conglomerats de color vermell del Paleocè � gresos i argiles de l’Eocè inferior � calcàries bioclàstiques de l’Eocè inferior � lutites carbonatades blaventques amb intercalacions de nivells sorrencs de
l’Eocè Mitjà � Gresos, lutites, calcàries i conglomerats de l’Eocè Superior
Entre aquests materials es troben fòssils molt diversos (ostreids, foraminífers, algues vermelles, bivalves, gasteròpodes i coralls individuals i colonials, nummulits). La presència d'aquests fòssils aporta informació molt valuosa per entendre la història geològica de la zona.
Figura 17: Tall geològic en sentit NW-SE del terme municipal de Centelles. Font: Ajuntament de Centelles. El municipi de Centelles es troba sobre dos sistemes d’aqüífers sense cap connexió entre ells.
� Un aqüífer superior fissurat de transmissivitat moderada format per gresos calcaris. Aquesta unitat constitueix un aqüífer lliure sense connexió amb la resta d’aqüífers. Es troba topogràfica i geològicament per sobre del Pla de Centelles i el flux d’aigües és preferentment direcció cap el Nord i cap a l’Oest, seguint l’estratificació general que cabussa cap el NNW. Aquest aqüífer presenta importants canvis estacionals de rendiment.
34
� Formacions impermeables amb intercalacions permeables per fissuració i porositat de baixa transmissivitat. És el material geològic que constitueix la zona on es localitzen principalment els cultius i els assentaments humans. És l’aqüífer més explotat però el que disposa de menys recursos. Aquests aqüífers multicapa de poc gruix i poca capacitat d’embassament estan supeditats a recarrega per infiltració d’aigua de pluja, es caracteritzen per recursos limitats i estan condicionats per les variacions estacionals de manera que durant l’estiu els pous redueixen notablement els rendiments.
Despreniments de roques a la Costa de Centelles
A la Costa de Centelles, a causa de la seva verticalitat i dels materials que la formen es poden produir despreniments de roques de grans dimensions. Hi ha constància de dos despreniments relativament recents de grans blocs. Un l'any 1916 on 5 grans blocs, un d'ells de la mida d'una casa, van caure quasi bé aixafant la masia de Viladecols. L'altre es va ser l'any 1960, també prop de la masia de Viladecols, però aquesta vegada a més distància (Font: Paré Martí, J. (1997). La vida a la Costa. A La Costa de Centelles (pp. 66-70). Ajuntament de Centelles i Edicions el Portal SL). També hi ha treballs amb un mapa on s’indica la presència de despreniments rocosos a la cinglera del Puigsagordi (Font: Jordi Corominas, com. per.). No hi ha però cap estudi actual on es valori el risc de despreniments.
3.1.5. BIODIVERSITAT
La major part del municipi de Centelles es troba en una plana caracteritzada per un mosaic de conreus situats entre petites formacions boscoses i arbustives. La seva situació entre els ambients propis de la Plana del Vallès i de la Plana de Vic, i alhora entre el Massís del Montseny i l'altiplà del Moianès, la fan especialment interessant com a zona de límit de distribució d'espècies d'animals i plantes d'unes o altres àrees, com a zona on es poden trobar elements i espècies de les diferents influències biogeogràfiques i com a zona de connectivitat biològica. La presència del mosaic agroforestal afavoreix el manteniment dels hàbitats presents a causa de la baixa rendibilitat que implicaria la transformació dels conreus actuals cap a sistemes més productius. Espècies protegides Segons les dades disponibles, al terme municipal de Centelles s’han detectat, com a mínim, 99 espècies de fauna vertebrada protegida segons el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (8 amfibis, 9 rèptils, 65 ocells i 17 mamífers). També es descriu la possible presència de 3 espècies d'invertebrats protegides (Font: Martín, M., & Casas, C. (2011). Estudi de la flora i la fauna d’una zona agroforestal del sud d’osona. Memòria no publicada). Es valora la zona com a rica en espècies i amb un bon estat de conservació. L'any 2008 es va realitzar un cens de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbicum), espècie protegida pel Decret Legislatiu 2/2008, en el nucli antic del poble i es van emetre un seguit de recomanacions de preservació de l’espècie pel seu interès en la lluita biològica contra les plagues. Espècies invasores i plagues A causa de diferents processos com el transport, l'alliberació accidental, el canvi climàtic o a desequilibris ecològics es poden produir plagues o l'expansió d'espècies
35
animals o vegetals amb efectes perjudicials. A Centelles s’han identificats diverses plagues de diferents espècies que han requerit la intervenció de l’ajuntament.
� Mosquit tigre (Aedes albopictus): espècie invasora provinent del Sud-est Asiàtic detectat a Catalunya per primera vegada l'any 2004 a Sant Cugat del Vallès. Es present al municipi, com a mínim, des de l’any 2011. Des d’aleshores s’ha fet un seguiment d’incidències, un control preventiu al cementiri i tractaments biològics preventius a les zones d’horts des del 2014.
� Coloms (Columba livia domestica): espècie considerada animal salvatge urbà sobre el qual els ajuntaments tenen competències per realitzar actuacions de control si es determina un perjudici. Des de l’any 2014 es porta a terme un programa de seguiment, eliminació de punts de cria, captura i control mitjançant un producte anticonceptiu.
� Conills (Oryctolagus cuniculus): l'any 2015 es van dur a terme actuacions de control d’una població de conills a la zona verda situada entre el Carrer Aiguafreda i la plaça de l'Electra. Havien causat molèsties al veïns de les cases de la zona superior de la zona verda accedint als habitatges. Es van planificar algunes accions una infecció, aparentment per mixomatosi, va fer decréixer la població de conills. Durant l’any 2016 es van dur a terme actuacions per mantenir la vegetació en una baixa densitat i es van tapar conilleres per dificultar els llocs de cria i amagatall.
� Gavians (Larus michahellis): Des de l’any 2014, membres del Grup d’Anellament de Calldetenes – Osona, a través d’un projecte finançat per la DG de Medi Natural, han realitzat captures i anellaments de gavians durant l’hivern a la planta de compostatge dels Sots, on es donen elevades concentracions. Mitjançant anelles de PVC de lectura a distància es seguiexen els desplaçaments de la població i es poden conèixer quins són els desplaçaments que realitzen per tal d’aplicar una gestió eficient. Aquest programa compta amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i de l’ajuntament de Centelles.
Entre les espècies vegetals de caràcter invasiu presents al municipi i ampliament esteses trobem:
o Robínia o falsa acàcia (Robinia pseudoacacia). A rius i torrents o Ailant (Ailanthus altissima). Als vorals de la via del tren. o Troana (Ligustrum japonicum). Al polígon de la Gavarra. o Canya americana (Arundo donax). A rius i torrents. o Vinya verge (Parthenocissus quinquefolia). A rius i torrents.
A data d’avui s’està elaborant un Pla director de verd urbà establirà criteris per controlar l’expansió d’espècies invasores en els ecosistemes naturals. Animals de companyia L'ajuntament de Centelles disposa d’una ordenança municipal sobre la tinença d'animals domèstics i de companyia. En base a les competències que atorga el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, als ens municipals, l’ajuntament disposa dels cens municipal d’animals de companyia en el qual s’han d’inscriure els gossos, els gats i les fures que resideixen de manera habitual al municipi. L’any 2016 es va realitzar una estimació de la població de gossos al municipi que es situa en un mínim de 380 animals. Des de l’any 2014 s’han dut a terme campanyes de sensibilització sobre la tinença responsable d’animals de companyia amb l’objectiu de reduir la presència de
36
defecacions a la via pública, a més d’informar de les obligacions de les persones propietàries i de transmetre valors sobre els beneficis dels animals de companyia. Des del mes d’abril del 2016 es manté un servei permanent d’informació i suport a la neteja de la via pública en relació als animals de companyia, amb una millora constatada de la percepció de neteja. El municipi disposa de tres zones de pipican per facilitar les deposicions als animals. Per la seva banda, es treballa amb la problemàtica dels gats abandonats a la via pública mitjançant l’establiment de colònies de gats que són esterilitzats per part de l’ajuntament i que es mantenen en col· laboració amb persones voluntàries. El municipi només disposa d’instal· lacions per acollir temporalment gossos fins que es traslladen a una protectora d’animals de la comarca.
3.1.6. ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Dins el terme municipal de Centelles hi trobem part de l’Espai d’Interès Natural de la Sauva Negra, que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya (figura 18). Aquest espai presenta l'interès d'acollir una mostra significativa de vegetació extramediterrània de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), enmig de la qual hi apareixen petits poblaments de faig. El faig (Fagus sylvatica) assoleix aquí un dels seus límits meridionals i, per aquesta raó, la fageda relictual de la Sauva Negra és un element extremadament singular dins aquest territori que s'ha mantingut gràcies a les condicions d'orientació i microclimàtiques de la zona.
Figura 18: Mapa dels espais naturals protegits al municipi de Centelles i àrees properes. Font: elaboració pròpia a partir del Departament d’Agricu ltura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
37
Del total de 110 hectàrees de la superfície protegida, 40,03 ha (36,4%) corresponen al municipi de Centelles. La resta de l’espai es troba repartit entre el municipi de Castellcir (67,35 ha) i el municipi de Balenyà (2,62 ha). La delimitació de l’espai està definida al Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès, elaborat l’any 2000. El marc normatiu de les activitats que s’hi poden desenvolupar ve determinat pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992 En un estudi d’avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, L’EIN de la Sauva Negra es trobava representat com un exemple de baix grau d’adequació del disseny, on es té en compte l’adequació entre els objectius, el disseny i la figura legal per valorar la capacitat d’afrontar les pressions i amenaces, siguin actuals o futures (Font: Mallarach i Carrera, Josep Maria (2008); Protegits, de fet o de dret?. Primera avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. Barcelona: ICHN).
3.1.7. RISCOS AMBIENTALS
Segons la classificació establerta per l'Oficina de Coordinació de les Nacions Unides per a Socors en Casos de Catàstrofes, els riscos ambientals es poden classificar en funció del seu origen.
• Riscos naturals: són aquells que no estan provocats directament per la presència o activitat de les persones, sinó per factors naturals com els geològics o els climàtics. Aquests, donen lloc a successos extrems de caràcter excepcional i poden originar situacions de perill.
• Riscos antròpics: són aquells relacionats amb l'activitat humana, no inclosos en els apartats anteriors.
A Centelles el nombre total de riscos ambientals potencials contemplats pel Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya són les inundacions i riuades, incendis, nevades, terratrèmols i accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril. El municipi disposa de Plans d'Actuació Municipals (PAM) per incendis, inundacions i riuades i nevades, sent els tres obligatoris, i manca el de terratrèmols, com a obligatori. No es disposa del pla de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril (TRANSCAT), que no és obligatori, tot i ser recomanat. Està en procés d’elaboració el Pla únic de protecció civil municipal (DUPROCIM), que actualitzarà i agruparà tots els PAMs del municipi i afegirà el PAM de terratrèmols. Al no ser obligatori i a causa de la seva especificitat, no està previst la inclusió del TRANSCAT en el Pla únic. Inundacions i riuades El risc d’avingudes en el tram del riu Congost que passa pel municipi de Centelles és de categoria baixa. La capacitat hidràulica del riu Congost en el tram de Centelles és insuficient per una avinguda amb període de retorn de 100 anys. El pont d’accés de la carretera comarcal C-17 no té capacitat per una avinguda amb període de retorn de 500 anys. El pont d’accés al barri de Sant Antoni té capacitat insuficient per una avinguda amb període de retorn de 100 anys. El Polígon del Congost es veuria parcialment inundat amb una crescuda amb període de retorn de 50, 100 i 500 anys, segons les dades de l'ACA. El municipi de Centelles disposa d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per a emergències d'Inundacions i Riuades (INUNCAT) aprovat el 16 de febrer de 2012.
38
Incendis Segons les dades del CREAF, el tipus de vegetació que hi ha als boscos de Centelles en base als models de combustible i d’inflamabilitat, afavoreix la baixa incidència d’incendis forestals a la zona. El 87,12% de la superfície del municipi correspon a superfície agrícola i forestal. L’espai forestal es troba en part en contacte amb zones urbanitzades, la qual cosa comporta un doble risc. Per una part hi ha més presència humana en aquestes àrees i, per tant, s'incrementa el risc d’incendis per causes antròpiques, ja siguin per intencionalitat o per negligència i, per una altra banda, les zones urbanes que limiten amb aquests espais estan sotmeses a un risc inherent a la ubicació de les mateixes. La incidència d’incendis en el municipi en el període 1979-2016 ha estat molt baixa, així com en la comarca d’Osona i en tota la Regió Forestal II, on s’inclou el municipi segons el Pla General de Política Forestal de Catalunya (figura 19). En els darrers 42 anys hi ha hagut 14 incendis en el municipi de Centelles, dels quals el més gran en extensió va afectar 35 ha, l’any 1974 i es va localitzar a la Ventallola, afectant a dos municipis. La resta d’incendis al municipi han afectat poc més d’1 ha de territori.
Figura 19: Evolució de la superfícies cremades a Centelles en el per íode 1979-2016. En els anys no representats no hi va haver cap incendi. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Dir ecció General de Prevenció de Riscos del Medi Natural i del Cos d 'Agents Rurals d'Osona.
El municipi de Centelles disposa d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per a emergències d’incendis forestals, que es va aprovar l’any 1999. La urbanització de Sant Pau disposa d’un PAU (Pla d’Actuació d’Urbanització) que es va aprovar l’any 2002. Fins a la data d’avui, encara no ha estat necessari activar cap d’aquests plans. El municipi forma part de l’àrea d’actuació de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del Congost, junt amb els municipis de Sant Martí de Centelles i de Balenyà. A la zona urbana hi ha una xarxa de 76 hidrants inventariats i cartografiats. Alguns d’ells però, requereixen de senyalització per facilitar la seva localització o d’un manteniment periòdic. Nevades La vulnerabilitat a les nevades de Centelles, segons el Pla especial d'emergències per nevades a la Catalunya Central (NEUCAT-CC) actualitzat el 2015, és moderada, tot i
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1979 1980 1981 1999 2000 2001 2005 2009 2013 2014 2016
0,4
0,7
1
1,3
0,2 0,22 0,24
0,070,0015
0,0150,046
Sup
erfí
cie
(ha)
ANYS
39
que nevades excepcionals podrien comportar problemes. Centelles, segons el pla, tindria una mitjana anual de 5 nevades amb gruixos entre 5 i 10 cm en valors màxims anuals de precipitació diària en forma de neu (l/m2) amb un període de retorn de 5 anys per a gruixos de 5 cm i de 10 anys per a gruixos de 10 cm. El conjunt de la comarca d'Osona tindria una vulnerabilitat moderada. El municipi de Centelles disposa del Pla d'Actuació Municipal (PAM) per a emergències per nevades aprovat el 27 de juliol del 2011.
40
3.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts – oportunitats � Centelles és un municipi de tipus rural que conserva la majoria de territori
per a usos agrícoles i forestals. � Els espais forestals i agrícoles de Centelles, així com l’espai natural protegit
inclòs parcialment al municipi, tenen un especial interès paisatgístic i ecològic, per la capacitat d’actuar com a corredor biològic.
� La producció agrícola censada està formada per conreus de secà on hi
predominen els cereals com el blat i l’ordi i, pràcticament, no hi ha conreus de regadiu, la qual cosa implica un important estalvi d’aigua.
� Les parcel· les de conreu del municipi generalment no són de gran extensió i
estan relativament distribuïdes pel territori. Els dels ecotons, zones de transició entre biomes, són abundants i afavoreixen la biodiversitat.
� L’extensió de boscos amb plans de gestió ha augmentat, la qual cosa
afavoreix el bon estat ecològic de les superfícies forestals.
� El municipi disposa d’un Pla d’Actuació Municipal (PAM) en cas d’incendis i està inclòs en el perímetre de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals. Ambdós fets ajuden a una intervenció ràpida i eficaç en cas d’incendis i possibiliten l’obtenció d’ajudes i subvencions.
� El tipus de vegetació dels boscos de Centelles presenta uns models de
combustibilitat i d’inflamabilitat que afavoreixen la baixa incidència d’incendis forestals a la zona.
Punts febles – amenaces
� El municipi de Centelles és excedentari de nitrogen generat per les
dejeccions ramaderes.
� La qualitat de les aigües superficials i subterrànies no és bona i requereix d’actuacions de millora.
� Malgrat ha augmentat la superfície de boscos gestionats, la major part de la superfície forestal no disposa de plans de gestió.
� L’Espai d’Interès Natural de la Sauva Negra no disposa d’un pla de gestió
que garanteixi uns usos amb el mínim impacte sobre els valors biològics.
� S’han identificat riscos geològics que no es contemplen en els plans d’actuació municipals.
� S’ha detectat la presència d’espècies biològiques de caràcter invasor que
poden afectar, a nivell local, els ecosistemes propis de la regió.
41
42
44.. MMOOBBIILLIITTAATT
Qualsevol població ha de disposar d’una bona xarxa comunicació, tan viària com ferroviària. Tanmateix, els habitants n’han de fer un ús el més racional possible i els impactes ambientals de la mateixa ha n de ser els mínims.
4.1. SITUACIÓ ACTUAL
4.1.1. XARXA VIÀRIA I ACCESSIBILITAT
El municipi de Centelles forma part de la comarca d’Osona, geogràficament ubicada de sud a nord entre les comarques més pròximes a la costa (comarca del Vallès Oriental i comarca de la Selva) i les més pròximes als Pirineus (comarca del Ripollès, comarca de la Garrotxa i comarca del Berguedà), de manera que és una comarca que connecta els desplaçaments del litoral i prelitoral al Pirineu i Prepirineu i viceversa. La carretera C-17 voreja el límit est del terme municipal de Centelles resseguint tota la seva fesomia i la carretera C-1413b travessa el municipi de sud a nord, cadascuna per bandes contràries, per l’est i per l’oest, del nucli urbà respectivament (figura 20). La carretera C-17 és actualment el vial més utilitzat de tota la comarca d’Osona i canalitza les comunicacions entre la comarca d’Osona i la del Ripollès. La carretera nacional C-17 també canalitza els fluxos de pas entre la comarca del Ripollès i l’àrea metropolitana de Barcelona.
Figura 20: Xarxa d’infrastructures viàries del municipi de Cente lles
C-1413b
BB VV--11449911
C-17
400 0 400 800 1200 m.
Vial revestit-carretera
Ferrocarril
Límit municipal
43
A Centelles també hi trobem la carretera comarcal BV-1491 en direcció est-oest, el recorregut total de la qual es troba dintre del terme municipal. La carretera BV-1491 connecta la carretera C-17 amb el nucli urbà de Centelles, funcionant actualment com a vial urbà (avinguda Ildefons Cerdà). Pel municipi de Centelles discorre la línia de ferrocarril Barcelona-Ripoll, per l’est del terme municipal en un recorregut aproximadament de 5 km. La línia Barcelona-Ripoll és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) que connecta Barcelona amb Ripoll. Actualment circulen per aquesta línia serveis de rodalia de Rodalies de Catalunya, en concret la línia R3 que connecta l'Hospitalet de Llobregat amb Vic amb serveis de rodalia i Puigcerdà o la Tor de Querol amb serveis de regionals cadenciats, sota la mateixa denominació R3. Els accessos de la xarxa viària principal al nucli urbà de Centelles són tres: la carretera comarcal BV-1491 des de l’enllaç amb la carretera C-17, la carretera C-1413b des del municipi de Sant Quirze Safaja i la carretera C-1413b des del municipi de Balenyà (nucli dels Hostalets de Balenyà) que coincideix amb un altre enllaç amb la C-17. A través de la xarxa viària secundària, es pot accedir des del municipi de Sant Martí de Centelles (nucli de l’Abella) per la carretera de Sant Pau, des del municipi de Collsuspina per la carretera del Puigsagordi i des del municipi de Balenyà (nucli dels Hostalets de Balenyà) per la carretera de l’Ajuda L’accessibilitat als tres polígons industrials que hi ha en el terme es prioritza des de la carretera C-17 a través de l’enllaç amb la carretera comarcal BV-1491. Tot i així, la tecnologia GPS que utilitzen alguns vehicles no ho té en compte i sovint els deriven cap a altres accessos. El municipi de Centelles disposa d’un Pla d'Accessibilitat de l'any 2004, un Pla de Mobilitat de l'any 2006 i un Pla de Barris de l'any 2010. Tots ells analitzen la situació en cada un del àmbits els quals afecten i proposen tot un seguit de mesures i iniciatives per a pacificar el trànsit de vehicles i millorar i facilitar la mobilitat i accessibilitat de bicicletes i vianants per tot el municipi.
4.1.2. FLUXOS DE DESPLAÇAMENT DE MOBILITAT OBLIGADA
A nivell municipal, segons l’Enquesta de Mobilitat Obligada (EMO) de l'any 2011, els habitants de Centelles fan diàriament un total de 4.760 desplaçaments per mobilitat obligada (per motius d’estudi i treball). Del total de desplaçaments per mobilitat obligada que fan diàriament els habitants del municipi de Centelles el 53 % els realitzen dintre del propi municipi i el 47 % restant tenen com a destí altres municipis. D’altra banda cada dia es produeixen 1.362 desplaçaments des d’altres municipis cap a Centelles per motius d’estudis i treball. Actualment, és probable que hagin variat lleugerament els hàbits de desplaçaments dels habitants de Centelles per mobilitat obligada, al augmentar el nombre d’empreses del municipi i, per tant, l’oferta de treball en el mateix municipi. El balanç entre desplaçaments atrets (amb destinació cap al municipi, tinguin l’origen que tinguin) i generats (tenen l’origen en el municipi, tant si es queden com si se’n van) és negatiu en 918 desplaçaments, segons les EMO del 2011 (taula 4). És a dir, hi ha més persones que es desplacen cap a fóra del municipi de Centelles que no pas que n’entren. Centelles és doncs un municipi exportador de mobilitat obligada (genera més desplaçaments per treball i estudis que no pas atreu). El balanç de desplaçaments de l’EMO de l’any 2001 era també negatiu de 639 desplaçaments. Es confirma doncs la tendència a incrementar-se els desplaçaments a fora el municipi. Es possible que
44
l’arribada de població procedent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que continua treballant en el lloc d’origen sigui una de les causes de l’increment en la generació de mobilitat obligada. Un estudi a nivell municipal del flux de desplaçaments i la seva direcció o procedència permetria realitzar un anàlisi més acurat dels motius de la generació de mobilitat obligada. Taula 4: Fluxos de desplaçaments per mobilitat obligada a Centelles l’a ny 2011. Font: IDESCAT.
Residents que es desplacen a dins
No residents que es desplacen a dins
Residents que es desplacen a fora
Treball 1.224 1.005 1.887
Estudis 1.296 357 353
Del total de desplaçaments per mobilitat obligada que realitzen diàriament els habitants de Centelles, segons la EMO del 2011, el 65 % (3.111 desplaçaments) són per motius laborals i el 34,64% (1.649 desplaçaments) per motius d’estudi. Segons la EMO del 2001 més de la meitat d’aquests desplaçaments (un 70,1%) es realitzen amb vehicle privat (cotxe o moto). El 55% del total dels desplaçaments externs per motius d’estudi, segons la mateixa enquesta, es realitzen en transport col· lectiu i la tendència és a incrementar (figura 21). El 90% dels desplaçaments externs per motius de treball es realitzen en vehicle privat i el 10% en transport col· lectiu, tinguin com a origen o destí Centelles (figura 22). En els darrers anys l’ús del vehicle privat en els desplaçaments per motius de treball ha incrementat en el municipi de Centelles en un 38,96%, mantenint-se relativament constant l’ús del transport públic.
Figura 21: Distribució modal dels desplaçaments diaris per motius d ’estudis a Centelles l’any 2001. Font: IDESCAT.
Figura 22: Distribució modal dels desplaçaments diaris per mo tius laborals a Centelles l’any 2011. Font: IDESCAT.
Intensitats de trànsits S'anomena intensitat de trànsit al nombre de vehicles que passa a través d'una secció fixa d'una carretera per unitat de temps. Normalment es mesura en Intensitat Mitjana
55%44%1%
Transport col·lectiu Transport privat Altres
10%
90%
0,3%
Transport col·lectiu Transport privat Altres
45
Diària (IMD) que és la suma del total de vehicles que han passat per aquesta secció durant un període de temps en dies dividit per la quantitat de dies que s'ha estat realitzant el recompte. El principal vial a Centelles és la carretera C-17, amb una intensitat de trànsit superior a 20.000 vehicles diaris (taula 5). Una intensitat de trànsit elevada ocasiona problemes de mobilitat, soroll i contaminació atmosfèrica. L’altre vial supramunicipal, la carretera comarcal C-1413b, presenta una intensitat de trànsit reduïda (de menys de 3.000 vehicles diaris) o mitjana (de 5.000 a 10.000 vehicles diaris) segons el tram considerat. Les estacions de mostreig en l’estudi d’on s’han extret les dades es trobaven situades a nord i sud del nucli urbà. La intensitat de trànsit de la carretera C-1491 és mitjana (de 5.000 a 10.000 vehicles diaris). Aquest vial funciona com a vial urbà del municipi de Centelles i el trànsit considerat per aquesta via és molt elevat per a un vial urbà. Taula 5: Categoria, longitud i intensitat de trànsit de les diferents carreteres a Centelles. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Servei de C arreteres de la Diputació de Barcelona (2015), l'Ob servatori viari de Catalunya (VIACAT) (2014), Pla de Mobilita t Urbana a Centelles (2006).
Via d'aformanet
Estació Longitud (km)
IMD % vehicles pesants
Carretera C17 * - 6 23.236 8,89%
Carretera C- 1491 - 1 8.396 10%
Carretera C-1413b EA00540 1,3 750 -
EA00541 2,7 7.702 - Actualment el tram de Carretera C-17 de Centelles a Ripoll està concessionat a Cedinsa mitjançant un peatge a l'ombra. És la mateixa companyia la que controla l'entrada i sortides de vehicles del tram concessionat. En el marc de l’Auditoria Ambiental de l’any 2004 es va realitzar treball de camp per a determinar la intensitat de trànsit dels carrers del municipi. Concretament es van realitzar recomptes el juliol de 2003 dels vehicles que transitaven per diferents carrers de Centelles en hora punta (de 8 a 9 hores del matí), en un interval de temps determinat. S’han extrapolat les dades i finalment s’han obtingut les Intensitats Mitjanes Diàries (IMD) dels carrers del nucli urbà de Centelles (taula 6). Pel que fa als carrers dels polígons s'ha realitzat una aproximació en base al Plànol de la Intensitat Mitjana Diària de Trànsit. Es considera el l'Av. del Molí de la Llavina com el principal eix d'accés ja que des d'aquest carrer s'accedeix al Polígon del Congost i al Polígon de la Gavarra. Taula 6: Categoria, longitud i intensitat de trànsit estimad a dels carrers de Centelles. Font: Pla de Mobilitat Urbana a Centelles (2006), Diagnosi Ambie ntal de Centelles (2004).
Via Categoria Longitud
(km) IMD % pesants
Carrers nucli urbà Local 27,3 500 -
Carrers polígons Local 3,4 5.000 10
4.1.3. PARC DE VEHICLES
El nombre de vehicles al municipi per l’any 2015 és de 5.459, que significa gairebé tres vehicles per cada quatre habitants. L’augment del parc de vehicles està en relació amb l’augment de la població (taula 7).
46
Taula 7: Parc de vehicles de Centelles. Font: IDESCAT
ANY Població Turismes Furgonetes i camions
Tractors Motos i ciclomotors
Autobusos i altres
Total
1991 5.682 2.149 533 2 232 35 2.951
1992 5.713 2.232 558 - 233 42 3.065
1993 5.751 2.248 568 - 235 47 3.098
1994 5.764 2.234 568 - 233 50 3.099
1995 5.791 2.283 604 - 241 53 3.181
1996 5.771 2.339 610 - 240 55 3.244
1997 - 2.391 641 7 241 64 3.344
1998 5.728 2.492 655 10 238 75 3.470
1999 5.739 2.589 671 13 237 83 3.593
2000 5.793 2.660 690 14 251 89 3.704
2001 5.826 2.762 717 16 248 106 3.849
2002 5.939 2.861 751 16 255 119 4.002
2003 6.155 2.913 796 16 266 128 4.119
2004 6.304 3.075 843 16 288 138 4.360
2005 6.493 3.195 927 17 303 164 4.606
2006 6.671 3.331 955 17 345 199 4.847
2007 6.909 3.486 1.008 17 375 215 5.101
2008 7.133 3.569 995 15 399 225 5.203
2009 7.209 3.598 981 13 432 234 5.258
2010 7.259 3.655 988 11 451 234 5.339
2011 7.360 3.652 1.024 13 462 223 5.374
2012 7.282 3.671 1.001 12 457 225 5.366
2013 7.346 3.648 982 10 455 225 5.320
2014 7.333 3.665 1.002 13 473 222 5.375
2015 7.372 3.740 1.002 12 482 223 5.459
El valor de referència és el nombre de vehicles per habitant i, en aquest sentit, s’observa un increment en el període 1991-2006 per estancar-se, posteriorment, en el període 2006-2015 (figura 23).
Figura 23: Evolució de la taxa de vehicles per habitant. Font: elaboració pròpia a partir de dades IDESCAT.
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
Veh
icle
s p
er h
abit
ant
47
4.1.4. TRANSPORT PÚBLIC, ESCOLAR, BICICLETA I CAMNS ESCOLARS
El municipi de Centelles disposa de dos mitjans de transports públics supramunicipals: el ferrocarril i l’autobús. La línia de ferrocarril Barcelona-Ripoll operada per Renfe travessa el municipi de Centelles i té una parada en el municipi. El ferrocarril ocupa poc espai, és més eficient que el vehicle privat i fa possible el transport massiu de mercaderies i de passatgers amb rapidesa i amb un consum d’energia relativament baix. Tot i això, l’avenç del transport per carretera, el model predominant d’ús del vehicle privat i la manca d’una política per a potenciar el tren ha fet perdre protagonisme a aquest model de transport idoni. Aquesta infraestructura és estratègica com a eix de comunicació per a la comarca d’Osona i Catalunya i, malgrat això, el servei presenta deficiències. La línia és de via única a partir de Montcada Bifurcació, fet que condiciona totalment la capacitat de circulacions. La falta de manteniment de la línia actua com a factor limitant de la velocitat punta assolida pels trens així com en relació a la capacitat de la línia. L’estació de Centelles es troba en el tram entre l’Hospitalet de Llobregat i Vic i forma part del servei de Rodalies. Tenen parada 3 serveis dels 7 que hi transiten. A data de febrer de 2017, hi tenen parada en dia laborable 19 trens dels 26 que circulen en direcció Vic i 21 trens dels 28 que circulen en direcció Barcelona. La freqüència horària de trens en dia laborable es situa entre un mínim de 21 minuts i un màxim d’1 hora i 36 minuts. La línia ferroviària travessa el nucli urbà i el parteix en dues parts, la qual cosa genera efecte barrera entre les dues parts, dificultant la mobilitat entre elles. Tots els passos són, però, elevats, sense generar risc d’atropellament, excepte en el nucli de Sant Pau, on hi ha un pas per a vianants senyalitzat sense barrera. Les dues línies d’autobusos que donen servei al municipi de Centelles són de la companyia Sagalés. La línia Vic - Barcelona amb parada a l'Institut Pere Barnils i la línia Vic - Castellterçol amb parades a l’av. Ildefons Cerdà/Plaça del Pi, c. Hostalets/ av. Ildefons Cerdà, Institut Pere Barnils i c. Torres i Bages/c. Riumundé. En total Centelles compte amb quatre parades d'autobús. La línia Vic - Barcelona té servei de dilluns a divendres i la línia Vic - Castellterçol de dilluns a divendres i dissabtes feiners (excepte agost). El servei de transport escolar del municipi de Centelles està cobert pel Consell Comarcal d’Osona. Hi ha 4 autobusos que van a l'Institut Pere Barnils, 2 des de Balenyà i 2 des d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. A l'escola Sagrats Cors hi van 2 autobusos, 1 des d'Aiguafreda i 1 des d'Aiguafreda passant pels Hostalets de Balenyà. El municipi de Centelles compte actualment amb 850 metres de carril bici realitzats mitjançant dos projectes: el projecte de millora de la carretera de Sant Feliu de Codines l’any 1999 i el projecte d'urbanització del carrer Rambla Camp de l'Aigua l’any 2012. L'any 2016 es va elaborar un inventari dels punts d'aparcament de bicicletes a Centelles on es van inventariar un total de 86 places d'aparcament, de les quals 28 a la via pública i 58 en centres educatius. La ràtio d'aparcaments per habitant és de 86 habitants per cada plaça d'aparcament, que augmenta a 263 habitants per aparcament situat a la via pública. L'informe el Pla Estratègic de la Bicicleta a Catalunya (2008-
48
2012) situava el parc de bicicletes de Catalunya en 325 bicicletes per cada 1.000 habitants. Aplicant aquesta relació a Centelles, el nombre de bicicletes seria de 2.396. Considerant aquesta dada certa es disposa d'un ràtio d'aparcament d'un per cada 28 bicicletes, i d'un aparcament situat a la via pública per cada 86 bicicletes. Pel que fa l'ús del carril bici i dels aparcaments de bicicletes no hi ha dades quantitatives però s'estima un increment en la seva utilització sobretot degut a la conscienciació ciutadana dels beneficis en la salut i ambientals de la bicicleta. De manera general, la connectivitat del nucli urbà de Centelles amb els nuclis urbans d'Aiguafreda i dels Hostalets de Balenyà es limita al vehicle privat i al transport públic. No hi ha definits camins peatonals que connectin les diferents poblacions de manera ràpida i directa dificultant la mobilitat sostenible, la capacitat de desplaçament de la població amb menys recursos i d'estudiants de secundària que van a l’institut. Des de l'Ajuntament de Centelles es va sol· licitar a Diputació de Barcelona un estudi sobre Camins Escolars a Centelles redactat el juliol de 2006 per la Fundació Automòbil Club RACC. L’objectiu era el foment del desplaçament a peu als centres educatius, de manera segura perquè els alumnes puguin gaudir de major autonomia i seguretat durant l'itinerari de casa a l'escola i a l’inrevés.
4.1.5. APARCAMENTS I MESURES D’ACCESSIBILITAT
La disponibilitat d’aparcament depèn de les amplades dels carrers. La configuració urbanística de la zona urbana permet la disponibilitat l’aparcament simple o doble de la majoria de carrers. En alguns casos, l’aparcament simple alterna el costat de la calçada on és permès per quinzenes. En el marc del Pla de Mobilitat de Centelles del 2006, es va pacificar el trànsit a la zona del centre urbà, permetent sols el trànsit de pas. En el marc del mateix pla, per tal de gestionar l’aparcament al centre de la vila, l’any 2007 es va construir l’aparcament d’Horts de cal Comte, de 160 places, un aparcament que té una funció dissuasiva d’accés al centre de la ciutat de vehicle privat, i que, per la seva situació permet el desplaçament a peu a qualsevol dels principals centres d’atracció del municipi. Per tal de complementar l’oferta d’aparcament, es va habilitar un aparcament a la zona del carrer Rodolf Batlle en previsió d’afluència de visitants en esdeveniments populars, sense pavimentar, que incrementa les places d’aparcament al municipi. A la zona de la piscina coberta, entre els carrers Aiguafreda i Can Minguet, també hi ha habilitada una zona d’aparcament sense pavimentar per als usuaris de la piscina i per a visitants en esdeveniments populars. A data del document es comptabilitzen 4 carrers peatonals amb una superfície total de 1.716 m2 (0,52% de la xarxa viària urbana), 8 carrers i places de convivència o amb prioritat per a vianants amb una superfície total de 4.809 m2 (1,46% de la xarxa viària urbana)i 10 carrers amb limitació de circulació de 40 km/h o inferior. Es disposa de 35 places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda al centre urbà, a la zona esportiva, al cementiri, al CAP, al Casal Francesc Macià, a la zona de l’estació i zones escolars de tres zones d’estacionament limitat per a càrrega i descàrrega. De manera progressiva, s’han anat implementant algunes de les actuacions contemplades al pla. Resten pendents les actuacions de més complexitat urbanística.
49
4.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts - oportunitats
� La ubicació geogràfica de Centelles resulta estratègica pel que fa a la proximitat de ciutats com Vic i Barcelona i per la xarxa de comunicacions viàries i ferroviàries que passen pel municipi.
� Els impactes de la carretera C-17 (soroll, contaminació atmosfèrica i
paisatge) sobre el nucli urbà es minimitzen pel traçat limítrof respecte el terme municipal.
� Els desplaçaments externs per motius d’estudi es realitzen majoritàriament
en transport col· lectiu.
� El desenvolupament del Pla de Mobilitat de Centelles ha significat la pacificació del trànsit en el centre de la vila i la millora qualitativa de la mobilitat dins els municipi.
� L’ús de la bicicleta al municipi, encara que incipient, està en augment i afavoreix les formes de mobilitat sostenible.
Punts febles - amenaces � Les deficiències en el servei de rodalies de la via ferroviària Barcelona-Ripoll
desincentiven l’ús del tren com a mitjà de transport per a desplaçaments externs.
� Els desplaçaments externs per motius de treball es realitzen majoritàriament
en transport col· lectiu.
� L’oferta de transport públic a Centelles és variada però limitada en freqüència d’horaris i qualitat del servei.
� La connectivitat del nucli urbà de Centelles amb les poblacions veïnes
mitjançant mitjans de mobilitat sostenible és molt limitada i no té prou garanties de seguretat.
� Els desnivells que presenta el municipi no afavoreixen els desplaçaments interns en bicicleta.
50
55.. FFLLUUXX DDEE LL’’AAIIGGUUAA
En general la gestió de l’aigua en el nostre país h a anat dirigida a cobrir les mancances creixents amb la utilització de més recur sos. Aquest sistema resulta insostenible i cal substituir-lo per un basat en l’ ús racional de l’aigua i en la protecció del medi ambient. La gestió de l’aigua en el futur ha de satisfer els usos humans i les necessitats ambientals.
5.1. SITUACIÓ ACTUAL Els ens locals, segons el Decret legislatiu 2/2003, de 28, d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya d'acord amb 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, tenen assignades les competències en matèria de subministrament d’aigua i evacuació i tractament d'aigües residuals. La gestió de les aigües residuals està regulada pel decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament. D'acord amb aquesta normativa els ens locals tenen la potestat d'establir i modificar la gestió directa o indirecta del servei. A Centelles, l’empresa SOREA (Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas S.A.) s’encarrega, per concessió de l’Ajuntament, del servei d’abastament d’aigua potable. L’abastament d’aigua a Centelles es realitza a partir de recursos hídrics propis procedents dels aqüífers a través de pous de titularitat municipal, complementat amb l’abastament d’aigua potable en alta subministrat per Aigües d’Osona SA a través de la xarxa Osona Sud. La xarxa Osona Sud parteix de la captació del riu Ter al terme de les Masies de Roda per alimentar l’estació de tractament d’aigües potables (ETAP) situada al terme municipal de Manlleu. Segons paràmetres de quantitat i qualitat, les aigües es barregen en la proporció necessària, es potabilitzen i s'emmagatzemen ens els dipòsits de Vinyoles i de Can Buenos. Finalment, es distribueix a través de la xarxa municipal per a consum final dels usuaris. Les aigües residuals urbanes són recollides pel sistema de sanejament en baixa (clavegueram municipal) fins el sistema de sanejament en alta (col· lectors) i són conduïdes a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). Allà és realitzen els tractaments establerts per tal que l'aigua que s'aboca al riu Congost compleixi amb els paràmetres legalment establerts. La gestió del sistema de sanejament en baixa o clavegueres és competència municipal, mentre la gestió del sistema de sanejament en alta o col·lectors i de la depuradora està delegada al Consell Comarcal d’Osona.
5.1.1. GRAU D’AUTOSUFICIÈNCIA I ESTAT DELS RECURSOS LOCALS
Una part de l’aigua utilitzada en l’abastament del municipi prové dels aqüífers del territori. No es disposa d’un estudi hidrogeològic per tal de conèixer els punts de recàrrega dels aqüífers i quina és la permeabilitat del terreny, especialment pel que fa als riscos de contaminació. La resta d’aigua que no prové dels recursos propis del municipi s’obté de l’aigua superficial del riu Ter a través del sistema d’abastament Osona Sud 2a etapa. Aquest sistema ha esdevingut necessari per garantir l’aigua a les poblacions del sud de la comarca. La canonada principal del sistema presenta un seguit de ramificacions
51
conegudes com a projecte “Ramals” per a les diferents poblacions que abasteix. En el cas del nucli de Sant Pau, el sistema presenta una derivació específica amb una canonada de 60 mm de diàmetre que va permetre eliminar la connexió de subministrament entre Centelles i el veïnat de Sant Pau, que s’efectuava per una canonada en estat molt deficient de conservació. Tenint en compte el consum d'aigua del municipi i la disponibilitat hídrica del aqüífer local, el municipi podria estar a prop de poder autoabastir-se. Així, per exemple, l'any 2002, el nivell d'autosuficiència era proper al 97%. Les dades més recents mostren una reducció de l’autosuficiència a nivells inferiors al 40% (taula 8). Taula 8: Volum d’aigua consumida segons l’origen i percentat ge d’autosuficiència a Centelles. No s’han obtingut dades pel període 2003-2006. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de SOREA i l’Agencia Catalana de l’Aigua.
Anys Habitants Recursos
propis (m 3) Osona Sud (m 3) Consum xarxa
(m3) Percentatge
autosuficiència
2000 5.793 381.858 92.340 474.198 80,53%
2001 5.826 485.470 48.588 534.058 90,90%
2002 5.939 464.371 14.637 479.008 96,94%
- - - - - -
2007 6.909 237.572 304.406 541.978 43,83%
2008 7.133 240.502 218.933 459.435 52,35%
2009 7.209 214.291 267.580 481.871 44,47%
2010 7.259 256.892 259.559 516.451 49,74%
2011 7.360 266.334 273.137 539.471 49,37%
2012 7.282 201.499 355.122 556.621 36,20%
2013 7.346 196.984 303.123 500.107 39,39%
2014 7.333 168.095 318.301 486.396 34,56%
2015 7.372 181.244 318.399 499.643 36,27%
El consum total d’aigua a Centelles es situa en els 186 litres per habitant i dia (figura 24). Aquest valor es pot considerar baix. A nivell comparatiu, l’any 2014 el consum d’aigua a Catalunya va ser de 204 L/hab. i dia i a la comarca d’Osona de 218 L/hab. i dia.
Figura 24: Evolució del consum d’aigua en litres per habitan t i dia pel període 2000-2015 a Centelles. No s’han obtingut dades pel període 2003-2006. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de SOREA i l’Agencia Catalana de l’Aigua.
0
50
100
150
200
250
300
2000 2001 2002 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
224251
221
0
215
176 183195 201 209
187 182 186
L /
hab
i d
ia
Anys
52
La política de gestió de l’aigua de Sorea es basa en una utilització prioritària dels recursos propis del municipi enfront la utilització de l’aigua del sistema Osona Sud a causa dels costos que implica per l’empresa. En aquest sentit, s’apliquen criteris de sostenibilitat per garantir la quantitat i qualitat de l’aigua sense incrementar la despesa econòmica. L’empresa SOREA disposa de la certificació de qualitat ISO 9001, el certificat de verificació voluntària de les emissions de gasos d’efecte hivernacle conforme la norma ISO 14064-1, el certificat de registre Reglament EMAS i una política de gestió integrada de compromís de gestió de recursos naturals. A curt i mig termini, el municipi de Centelles té assegurat el subministrament d’aigua a través del sistema de suport que significa la connexió al sistema que abasteix aigua del riu Ter. Les reserves d’aquest riu no són, però, il· limitades i la política de transvasaments comporta nombroses problemàtiques que posen en perill el sistema d’abastament general i la conservació de la qualitat ecològica del propi riu. El sistema d’abastament del municipi resulta adequada sempre i quan els aqüífers no pateixin sobreexplotació. Un empitjorament de la qualitat de l’aigua o períodes severs de sequera, podrien fer disminuir la capacitat d’autoabastament i dependre pràcticament només de l’aigua procedent del riu Ter. Centelles està considerat com un municipi poc vulnerable per temperatura i per sequera als efectes del canvi climàtic, segons l’estudi Anàlisi del Grau de Vulnerabilitat i Resiliència dels Municipis de Catalunya al Canvi Climàtic de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya. L’anàlisi de la pluviometria del període 2000-2015 a la regió del sistema d’aigües subterrànies on es troba el municipi de Centelles sembla indicar que la disminució de l'autosuficiència al municipi no és degut a la disminució dels recursos hídrics disponibles a l’aqüífer. Es podria atribuir a la pèrdua de qualitat a causa de la presència de contaminants, principalment nitrats i percloroetilè, als pous municipals de captació. Estat dels aqüífers En general, les aigües subterrànies permeten en la majoria de situacions l’abastament d’aigua potable amb aigües de bona o excel·lent qualitat. El seguiment de la qualitat de les aigües subterrànies és competència de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) mitjançant analítiques en punts de control. Centelles forma part del sistema de aqüífers locals Llobregat-Congost. No forma part de l’aqüifer de la Plana de Vic-Guilleries que s’estén per la major part de la comarca d’Osona, on el risc sobre l’estat químic és elevat. En aquest aqüífer, la concentració mitjana de nitrats a la massa supera els 50 mg/l i es detecten valors puntuals de clorurs superiors a 250 mg/l i d'organoclorats i metalls localment elevats Al municipi de Centelles els controls analítics de les aigües subterrànies es realitzen en 7 punts de mostreig des de l’any 1995, tot i que no es disposa de sèries continues per a tots els punts de control. Les dades disponibles de les concentracions de nitrats en les aigües subterrànies mostren valors en gairebé totes les mesures superiors als 50 mg/l, valor paramètric fixat al RD 140/2003, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà (taula 9). El pou de Vinyoles va aportar l’any 2015 el 18,24% del total de l’aigua consumida. Els nivells de concentració de nitrats en aquest pou serien, aparentment acceptable ja que, per la seva situació, sembla poc probables que hi hagi abocaments o fertilització orgànica amb dejeccions ramaderes (taula 10).
53
Taula 9. Nivell de nitrats en mg/L als punts de control de Centelles. No s’han obtingut dades pel període 2012-2015. Font: elaboració pròpia a partir de dades de SOREA i ACA
Any
Data (dd/m
m)
Pou de C
an B
uenos
Pou de
Castellar N
ou
Pou de
Castellar N
ou 2
Pou de
Vinyoles
Mines del
Gorg N
egre
Punt de control
Pou de S
ant A
ntoni
1995 23/06
48,8 1996 24/01
10,5
1997 16/01
74,1 2001 07/02
69
26
2001 15/02 38
2002 22/04 44
2002 30/04
94,1
39
2002 05/11 56,9 97,2
89,4
2002 19/11 51,2 92,6
3,7 64,2
2003 03/12
96,9
40,4
2003 21/10 48,4
71,5
2003 30/10
85,2
2004 29/03
35,7
2004 01/04
1
2004 04/04 80,7
2005 01/02
46,8
2005 18/04
49,7
2005 20/04 96,6 79,5
2005 04/11
81,6
2005 09/11
39,3 2005 15/11 85,7
2006 11/01 81
2006 04/04 57
2006 10/04
7,7
2007 21/02 71,6 1,1
2007 04/04 72,6
2007 27/07 57,9
2007 27/08
35,9
2008 04/04
78,1
2008 04/11 61
2008 12/11
24,8
2009 11/03 42,8 92,3
2009 07/10 60,4 18,9
2010 25/03 133,1 124,4
2010 13/10 88,3
2011 15/03 82,2
2011 29/03
113 156,9
2011 04/10
101
2011 21/10
98,6
2011 2710 83,4
2016 26/10 72,3
El Pou de Can Buenos aporta a l’abastament de Centelles un 18,02% de l’aigua de xarxa consumida. En totes les analítiques disponibles els valors de concentració de nitrats estaven per sobre dels màxims fixats de qualitat, excepte en tres casos. També s'han detectat concentracions elevades de percloroetilè durant els darrers anys. En
54
l'analítica realitzada el 26 de setembre de 2016 va presentar 56,1 µg/L (el valor paramètric límit es de 10 µ/L). Taula 10. Pous de control de les aigües subterrànies: c odi i coordenades. Font: elaboració pròpia a partir de dades de SOREA i ACA
Nom del Pou Codi de Pou Coordenades XY
Pou de Can Buenos 08067-0029 436071; 4627509
Pou de Castellar Nou 08067-0026 435696; 4626028
Pou de Castellar Nou 2 08067-0048 435506; 4625946
Pou de Vinyoles 434033; 4627402
Mines del Gorg Negre 436500; 4627399
Punt de control 08067-0028 435556; 4627171
Pou de Sant Antoni 08067-0003 436305; 4627445
Una de les principals pressions sobre l’estat dels aqüífers són les dejeccions ramaderes utilitzades com a fertilitzants orgànics. El municipi de Centelles no està inclòs a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes, regulat pel Decret 136/2009.
5.1.2. SISTEMA DE CAPTACIÓ I DISTRIBUCIÓ
Funcionament del sistema d’abastament municipal La quantitat d’aigua proporcionada pels pous o mines del municipi, així com l’aigua aportada per la connexió d’Osona Sud a la xarxa varia en funció del nivell de recursos hídrics subterranis de que es disposa en cada moment i de la qualitat de l’aigua dels mateixos (taula 11). Taula 11. Quantitat d’aigua captada dels aqüífers de Cente lles i procedent del sistema Osona Sud pel període 2000-2015 a Centelles. No s’han obtingut dades pel perío de 2003-2006. Font: SOREA.
Any Pou Can Buenos
Pou Castellar Nou
Mina de Vinyoles
Osona Sud Total
2000 225.951 84.540 71.367 92.340 474.198
2001 307.290 93.576 84.604 48.588 534.058
2002 261.439 94.213 108.719 14.627 479.008
2007 153.059 79.957 304.406 541.978
2008 157.643
82.859 218.933 459.435
2009 50.350 163.941 267.580 481.871
2010 107.610 149.282 259.559 516.451
2011 139.202
127.132 273.137 539.471
2012 75.106
126.393 355.122 556.621
2013 90.305 106.679 303.123 500.107
2014 79.103
88.992 318.301 486.396
2015 90.080
91.164 318.399 499.643
L’anàlisi de les dades mostra que l’aportació del Pou de Can Buenos ha sigut molt variable en el període 2000-2015 i ha seguit una tendència antagònica respecte
55
l’abastament procedent del sistema Osona Sud (figura 25). La captació d’aigua de la Mina de Vinyoles ha sigut més estable mentre que les aigües del Pou de Castellar Nou van deixar d’utilitzar-se per a xarxa entre el 2002 i el 2007.
Figura 25. Percentatge d'aigua per a xarxa captada dels pou s municipals de Centelles i del sistema Osona Sud. No s’han obtingut dades pel període 2003-2006 . Font: elaboració pròpia a partir de dades de SOREA. Tot i que no es disposa d’una sèrie de dades suficient, en base als valors de contaminants de les analítiques al pou de Can Buenos, es dedueix que les dades d’autosuficiència dels recursos hídrics s’expliquen per un factor de barreja d’aigües amb el sistema Osona Sud que permeti assolir concentracions per sota els valors paramètrics per a consum humà fixats per la legislació vigent. Xarxa de proveïment: pous privats Els pous privats són utilitzats per part de la indústria i, en alguna mesura, pels agricultors de Centelles. En aquests moments no es disposa d’un cens de pous a Centelles. Els usuaris industrials són indústries manufactureres o grans consumidores d'aigua, les activitats de les quals estan identificades en la Classificació Catalana d'Activitats econòmiques (CCAE). Si el consum d’aquestes indústries supera els 1.000 metres cúbics anuals, estan obligats a presentar la Declaració de l'Ús i la Contaminació de l'Aigua (DUCA). Mitjançant aquesta declaració es pot conèixer els pous privats que subministren aigua a indústries, en siguin o no propietàries. En el moment de redactar aquesta memòria, s’està a l’espera de rebre les dades sol·licitades a l’Agència Catalana de l’Aigua. S’estima, però, que més d’un terç de l’aigua consumida en el municipi, considerant l’aigua per a ús domèstic i per a usos industrials, s’obté de pous privats.
0
10
20
30
40
50
60
70
2000 2001 2002 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
%
Any
Pou Can Buenos Castellar Nou
Mina de Vinyoles Osona Sud
56
Distribució � Xarxa La xarxa de distribució d’aigua per a consum a Centelles té un bon grau de cobertura. Només resten algunes cases de pagès més allunyades del nucli urbà sense distribució de xarxa. El nucli urbanitzat del Puigsagordi que es troba dins del municipi no disposa de xarxa de distribució municipal al no disposar d’una regulació urbanística i compta amb una xarxa paral· lela de distribució. Pràcticament la meitat de la xarxa té una antiguitat inferior a 15 anys, de manera que el seu estat es considera adequat. � Dipòsits A partir de la capacitat dels dipòsits de Can Buenos i de Vinyoles, s'estima que el temps d’autonomia que tindria Centelles en cas de tall en el subministrament, seria de 1,32 dies, mantenint el consum d'aigua actual. No es disposa de cap protocol d’actuació en cas d’una incidència en l’abastament d’aigua. El fet de disposar de dos sistemes d’abastament (recursos propis i sistema Osona Sud), fan molt improbable una situació de manca d’abastament absoluta. Pèrdues del sistema d’abastament Segons dades proporcionades per l’empresa Sorea el nivell de pèrdues de la xarxa, és a dir, la diferència entre l’aigua subministrada des dels dipòsits i la que finalment consumeixen els diferents usuaris, es situa pel període 2000-2015 entre el 24% i el 37% (figura 26). Les possibles deficiències que poden presentar els aparells de mesurament també es comptabilitzen com a pèrdues.
Figura 26. Percentatge de pèrdues de la xarxa de distribució d’aigua potable pel període 2000-2015 a Centelles. No s’han obtingut dades pel període 2003-20 06. Font: elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per SOREA. A Catalunya es calcula que el valor mig de pèrdues de tota la xarxa és aproximadament el 23,6%. Valors per sobre del 20% ja resulten poc acceptables.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
2000 2001 2002 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
33,7131,47 30,2
36,74
25,53 25,68
31,2233,05
32,24
26,427,85
24,63
Per
cen
tatg
e p
èrd
ues
(%)
Anys
57
Des de l’any 2007, les inversions de l’empresa SOREA per la millora de la xarxa que permetin reduir les pèrdues han significat un estalvi d’aigua del 38% comparant xifres absolutes entre l’any 2007 i l’any 2015 (taula 12). Taula 12. Volum d’aigua consumit de xarxa de distribució a Centelles p el període 2000-2015 segons l’origen de la captació, considerant les pèrdues i sense cons iderar les pèrdues. No s’han obtingut dades pel període 2003-2006. Font: elaboració pròpia a partir de dades proporcio nades per SOREA.
Anys Habitants Recursos propis (m 3)
Sistema Osona Sud
(m3)
Pèrdues (m3)
Consum total xarxa
amb pèrdues
(m3)
Consum total xarxa
sense pèrdues
(m3)
2000 5.793 253.143 61.203 159.852 474.198 314.346
2001 5.826 332.685 33.305 168.068 534.058 365.990
2002 5.939 324.117 10.231 144.660 479.008 334.348
2007 6.909 150.273 192.582 199.123 541.978 342.855
2008 7.133 179.111 163.030 117.294 459.435 342.141
2009 7.209 159.259 198.868 123.744 481.871 358.127
2010 7.259 176.684 178.531 161.236 516.451 355.215
2011 7.360 178.313 182.863 178.295 539.471 361.176
2012 7.282 136.534 240.632 179.455 556.621 377.166
2013 7.346 144.986 223.093 132.028 500.107 368.079
2014 7.333 121.283 229.652 135.461 486.396 350.935
2015 7.372 136.586 239.995 123.062 499.643 376.581
5.1.3. QUALITAT DE L'AIGUA DE XARXA
La qualitat de l’aigua de xarxa es determina a través de les analítiques periòdiques realitzades per l’empresa SOREA. Els resultats obtinguts en les analítiques disponibles per als anys 2014, 2015 i 2016 pels paràmetres analitzats compleixen les especificacions del RD 140/2003, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. En una analítica del 2014 es van detectar concentracions totals de trihalometans superiors al valor paramètric fixat. L’anàlisi de la corresponent contramostra va donar un resultat inferior al valor paramètric fixat i es va determinar com a un possible error metodològic. La potabilització de l’aigua de xarxa és realitza a totes les captacions mitjançant sistema automàtic amb hipoclorit. Els valors de clor lliure de les analítiques s’ajusten als requeriments sanitaris i asseguren un bon nivell de desinfecció.
5.1.4. CONSUMS
Els usos de l’aigua de xarxa es diferencien en domèstics, industrials i municipals. Els usos municipals corresponen a l’aigua utilitzada en dependències, equipaments i instal· lacions municipals, dels quals es té un control directe mitjançant els corresponents equips de mesurament. El principal ús d’aigua de xarxa en volum és el domèstic (figura 27). Durant en el període 2005-2015, el consum domèstic en nombre absolut ha augmentat moderadament i es atribuïble a l’augment de població.
58
Figura 27. Consum d’aigua de xarxa per sectors a Centelle s pel període 2005-2015. Els valors són de consum final, sense considerar les pèrdues. Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcio nades per SOREA.
El consum industrial s’ha mantingut estable i el consum municipal a augmentat de manera significativa, probablement a causa dels nous equipaments esportius construïts durant aquest període, especialment, la piscina coberta (taula 13). Taula 13. Consum d’aigua de xarxa, en metres cúbics, per sectors durant el període 2005-2015 a Centelles. Els valors són de consum final, sense considerar les pèrdues. Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per SOREA.
Any Industrial/comercial Domèstic Municipals Totals
2005 76.753 238.769 14.150 329.672
2006 79.131 246.974 11.308 337.413
2007 73.053 243.425 24.524 341.002
2008 81.637 235.160 24.548 341.345
2009 65.751 255.393 36.588 357.732
2010 71.777 250.725 30.819 353.321
2011 74.834 253.204 33.108 361.146
2012 84.587 254.407 38.066 377.060
2013 91.510 244.976 31.082 367.568
2014 66.212 250.416 34.178 350.806
2015 71.013 261.660 36.480 369.153
Part del consum municipal correspon a les fonts de xarxa del municipi i a les boques de reg. En el marc de l’estudi de la diagnosi ambiental de l'any 2004 es va obtenir la relació de consums d’aigua de les diferents dependències municipals, fonts i boques de reg. Es va detectar que, dels consums de les diferents boques de reg, la més important era la del carrer Torres i Bages que correspon al punt més habitual on el camió de neteja pren l’aigua per la neteja de carrers. Els darrers anys s'han tancat nombroses boques de reg per a estalviar aigua deixant a l'actualitat 10 d'operatives. Els hidrants del municipi no estan equipats amb comptador de manera que no comptabilitzen com a consum municipal sinó com a pèrdues de la xarxa. Els consums industrials i comercials de xarxa es comptabilitzen conjuntament, ja que els dos es registren com a activitats econòmiques independentment de l'activitat que porten a terme. Des de l’any 2013, part de l’aigua subministrada per SOREA a les
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
met
res
cúb
ics
Industrial/comercial Domèstic Municipal
59
indústries es capta del Pou de Castellar mitjançant una xarxa municipal separada. Les concentracions de nitrats del Pou de Castellar no la fan recomanable per al seu ús per a la xarxa de subministrament. D’aquesta manera es redueix la captació de recursos propis per a subministrament d’aigua potable. L’increment de l’aigua captada del Pou de Castellar Nou ha anat acompanyat de la disminució de l’aigua de xarxa per a ús industrial i comercial (taula 14)
Taula 14. Consum industrial, en metres cúbics, d’aigua de xarxa i pous de titularitat municipal de Centelles pel període 2013-2015. Font: SOREA i ACA.
Any Consum industrial xarxa
Consum industrial
Pou Castellar Nou
Consum industrial
total
Percentatge consum Pou Castellar Nou
2013 90.579 931 91.510 1,02%
2014 43.585 22.627 66.212 34,17%
2015 40.717 30.296 71.013 42,66%
A causa de la manca d’un inventari de pous privats no es coneixen els consums agrícoles. Tot i això, considerant que el percentatge de terres de regadiu és molt petit, es considera com a molt reduït. Fonts naturals del municipi En el terme municipal de Centelles s’han cartografiat un total de 27 fonts naturals. Es disposa d’analítiques realitzades pel Grup de Defensa del Ter entre el 2002 i el 2016 a 7 fonts, encara que només es disposa de sèries continues per la font Grossa, la font Calenta i la font de la Sauva Negra. Els resultats mostren valors paramètrics de concentracions de nitrats superiors als fixats per la major part de les fonts (figura 28). Les analítiques per a paràmetres microbiològics de l’any 2016 realitzades a la font Grossa, la font Calenta i la font de la Sauva Negra van mostrar valors que no feien l’aigua apte per a consum humà per la concentració de coliformes fecals.
Figura 28: Concentració de nitrats a 7 fonts del municipi de Centelles pel període 2002-2016. S’indiquen les mitjanes i els errors estandars, quan escau . Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades pel Grup de Defensa del Ter
60
Totes les fonts accessibles durant la realització del present treball disposaven de la senyalització indicant la manca de garanties sanitàries de l’aigua. Considerant l’interès patrimonial i cultural de les fonts naturals, es valoraria com a molt positiu la seva recuperació seguint els criteris del Decàleg de Bones Pràctiques per a la Recuperació de Fonts Naturals a Catalunya publicat per l'Agència Catalana de l'Aigua.
5.1.5. AIGÜES RESIDUALS: SANEJAMENT I ABOCAMENT
L’aigua residual es recull a través del sistema de clavegueram que aboca les aigües al col·lector principal, per on són conduïdes fins a la depuradora de Centelles. El sistema en alta i la depuradora formen part de l'àmbit d'acció territorial del Consorci Besos-Tordera però la gestió està delegada al Consell Comarcal d'Osona a través de l’empresa pública Depuradores d’Osona SA. Xarxa de clavegueram La planificació i execució de millores de la xarxa de clavegueram de Centelles ve determinada pel Pla Director de Clavegueram del Municipi de Centelles elaborat conjuntament per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona l’any 2012. El Pla concreta un seguit de mesures d'urgent compliment i d'altres a mitjà i llarg termini. Les mesures urgents plantejades s'han anat complint al llarg d'aquests anys. Tot el nucli urbà disposa de la xarxa de clavegueram. L’any 2014 es va eliminar l’abocament d’aigües residuals del barri de Sant Antoni al torrent del Gorg Negre mitjançant al sistema de clavegueram del polígon Congost. La resta de polígons també disposen del sistema de clavegueram corresponent. El Pla Parcial Urbanístic del nucli de Sant Pau preveu la implantació del clavegueram en aquest sector. La gestió del clavegueram també implica el control dels impactes del sistema de sanejament en cas de pluja. El març de 2015, l’ACA va publicar el segon Pla de Gestió, que inclou el Programa de Mesures, corresponent al període 2016-2021. L’aprovació del RD1290/2012, de 7 de setembre, en relació als sistemes de sanejament que originaven desbordaments en episodis, va obligar a revisar l’estrategia prevista i va fixar els objectius d’obligat compliment per als ajuntaments i entitats gestores del sanejament a Catalunya. En compliment del RD i del Pla de Gestió, resta pendent l’elaboració d’un Pla d’Acció del Clavegueram per tal d’aplicar mesures que eviti l’abocament als ecosistemes fluvials de flotants i sòlids gruixuts a través dels sobreeixidors. Un cop els usuaris fan ús de l'aigua aquesta s'aboca a la xarxa de clavegueram o xarxa en baixa de titularitat municipal. Aquesta recull les aigües residuals i les porta fins els col· lectors o xarxa en alta i aquests porten les aigües fins la depuradora. El sistema de col· lectors en alta de la depuradora de Centelles recull l’aigua de Sant Miquel de Balenyà (Seva), Balenyà i Centelles. Al municipi de Balenyà hi ha una estació de bombament que impulsa les aigües fins la depuradora. � Aigües residuals industrials Es disposa d’informació de 40 empreses al municipi que tenen autorització d'abocament de residus industrials al col· lector per al seu tractament a l'estació depuradora. Del total, 13 empreses tenen sistemes de pre-tractament de les aigües
61
abans de l'abocament al col· lector. A partir dels cabals declarats en les autoritzacions, s'estima que tenen autorització per abocar 206.427 m3/any. � Afectacions al medi A data del document, l’ACA no té cap expedient obert per irregularitats en el municipi de Centelles, tot i que es van tramitar i sancionar a dues empreses per abocament il· legals d’aigües residuals en expedients actualment tancats. EDAR de Centelles L’EDAR de Centelles va ésser construïda l’any 1993 i és de tipus biològic. L’any 2001 es van endegar les obres d’ampliació d’aquesta depuradora que van consistit en augmentar la capacitat de la planta fins els 8.000 m3/dia, la qual cosa suposa una població equivalent a 53.333 habitants. Es va millorar el tractament de nutrients mitjançant un reactor biològic de fangs activats amb canal de mescla complerta que realitza el procés de nitrificació i desnitrificació. El fòsfor es tracta principalment per via química. En les obres d’ampliació també es va renovar totalment el sistema de pretractament i es va instal· lar un espessidor de fangs mecànic. Les característiques tècniques de disseny de la planta permeten el control dels valors d’entrada i sortida dels principals paràmetres contaminants (taula 15). Taula 15. Paràmetres d’entrada i sortida teòrics i reals d e la depuradora de Centelles per l'any 2016. Font: Depuradores d’Osona SA
Contaminants Entrada prevista
(mg/l)
Sortida prevista
(mg/l)
Entrada real (mg/l)
Sortida real (mg/l)
(SS) Sòlids en Suspensió 375 <35 288 6 (DBO5) Demanda biològica d’oxigen 400 <25 236 2
Nitrogen total 75 <15 69,5 5,8
Fòsfor total 12 <2 10,6 1
La variació dels cabals tractats depèn, en gran mesura, de la pluviometria ja que la canalització de l’aigua de pluja no està diferenciada de les aigües residuals (figura 29).
Figura 29. Cabal (m 3/dia) tractat per mesos a la depuradora de Centelles els anys 2014, 2015 i 2016. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Depura dores d’Osona SA.
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
m3/d
ia
any 2014 any 2015 any 2016
62
No hi ha informació específica dels cabals d’aigües residuals tractats procedents de Centelles donat que es tracten a la depuradora del municipi juntament amb les aigües de Sant Miquel de Balenyà (Seva) i Balenyà, sense que es disposi d’un sistema de diferenciació de l’origen de l’aigua tractada. L’aproximació als cabals d’aigües residuals tractats s’ha de fer a partir dels consums d’aigua per la població i per les empreses que estan connectades a la xarxa de clavegueram. El rendiment de la depuradora compleix adequadament tots els paràmetres (figura 30).
Figura 30. Quantitat de fangs (kg) tractats per mesos a la depuradora de Centelles els anys 2014, 2015 i 2016. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Depura dores d’Osona SA.
Actualment al municipi de Centelles no es porta a terme cap reaprofitament d'aigües regenerades procedents de la depuradora. Les aigües regenerades requereixen de tractament addicional o complementari de regeneració (ERA) que els permet assolir la qualitat fisicoquímica i sanitària adequada per ser reutilitzades en uns usos determinats.
0
50.000
100.000
150.000
200.000
250.000
300.000
Kg
any 2014 any 2015 any 2016
63
5.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts – oportunitats � Actualment, Centelles disposa de suficients reserves d’aigua en el municipi per
cobrir les necessitats de la població i de la indústria. � El municipi de Centelles té a curt i mig termini assegurat el subministrament
d’aigua mitjançant l’abastament de l’aigua del Ter.
� La xarxa de distribució d’aigua a Centelles es troba ben distribuïda pel municipi, incloent-hi els polígons industrials.
� La qualitat de l’aigua de consum s’ajusta a la normativa vigent.
� El consum d’aigua per habitant i dia es considera baix.
� Es disposa d’un control de mesura de la quantitat d’aigua consumida en les
dependències i equipaments municipals, la qual cosa permet posar en pràctica polítiques d’estalvi d’aigua en l’àmbit municipal.
� El desenvolupament del Pla Director de Clavegueram a permès aplicar actuacions de millora per a millorar el sanejament de les aigües residualla xarxa del municipi.
� L’estació depuradora d’aigües residuals del municipi garanteix el correcte
tractament de les aigües residuals generades al municipi.
Punts febles - amenaces
� Malgrat disposar de reserves, la major part de l’abastament d’aigua de xarxa
prové del Ter, incrementant els costos. � Les analítiques de la majoria de pous de titularitat municipal presenten
concentracions de nitrats superiors als valors paramètrics fixats per la legislació vigent, la qual cosa compromet el sistema de subministrament actual. El Pou de Can Buenos presenta nivells de contaminació per percloroetilè.
� El municipi de Centelles té capacitat per ser pràcticament autosuficient però l’estat dels aqüífers locals limiten la capacitat d'autosuficiència a un quart del consum total del municipi.
� Les pèrdues de la xarxa de distribució d’aigua de consum es situen en
percentatges per sobre dels acceptables.
� Els sistema de sobreeixidors no està preparat per evitar l’abocament de flotants i sòlids que es produeixen en episodis de pluja on es desborda del sistema de sanejament.
� No hi ha un aprofitament de les aigües regenerades a la depuradora.
64
66.. FFLLUUXX DDEE RREESSIIDDUUSS
Centelles vol ser un municipi en que els seus ciuta dans gaudeixin d’una bona qualitat de vida sense que això signifiqui un esgot ament dels recursos naturals o la generació d’una gran quantitat de residus, ten dència que segueix el sistema de vida actual. Per arribar a un desenvolupament so stenible en matèria de residus, cal reduir la producció de residus, potenc iar el reciclatge i la reutilització i gestionar correctament els residus finals.
6.1. SITUACIÓ ACTUAL Segons l'article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el text refós de la Llei reguladora de residus, els residus es divideixen en dues grans fraccions: residus municipals i en residus industrials. Es consideren residus municipals aquells residus generats en domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els anomenats lloc o activitats. També es consideren residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació domiciliària. Es consideren residus industrials aquells materials sòlids, gasosos o líquids resultants d'un procés de fabricació, de transformació, d'utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se'n i que no poden ser considerats residus municipals. Només els productors de residus que es consideren indústries poden generar aquesta tipologia de residus. Els Ens locals tenen assignades les competències en la recollida de residus municipals, segons el Decret legislatiu 2/2003, de 28, d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de residus, d'acord amb 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Pel que fa els residus industrials, és l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) qui té competències al respecte. El conjunt del context de la gestió de residus ha patit canvis significatius en els darrers anys, tant pel que fa als tipus i quantitats de residus generats i als seus cicles de gestió, com als actors del sistema. Al mateix temps, el creixement progressiu del sector dels residus, la diversificació de la seva oferta i els canvis en les eines de gestió ha comportat una multiplicitat d’interaccions. D’altra banda, la previsible finalització dels mercats de recursos a baix preu motiva un canvi d’escenari que, a curt termini, farà de la gestió dels residus un dels pilars de les polítiques d’ús eficient dels recursos. En aquest marc, L’ARC elabora nous instruments de planificació que pretenen respondre a tots aquests reptes. En aquesta etapa, que té l’horitzó posat al 2020, l’instrument bàsic és el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) en el que es contempla arribar al 60% de recollida selectiva per l'any 2020, i pel que fa a les infraestructures, el Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals de Catalunya (PINFRECAT20).
65
6.1.1. RESIDUS MUNICIPALS
El municipi de Centelles té implantat el model de recollida multiproducte que preveu la recollida selectiva de 4 fraccions: fracció orgànica, fracció resta, fracció multiproducte (paper/cartró i envasos lleugers) i fracció vidre dels residus municipals. La titularitat del servei de recollida de totes les fraccions és l’Ajuntament de Centelles. El concessionari de la recollida, el gestor final, el sistema de recollida utilitzat i els costos econòmics que se’n deriven, per a cada fracció, varien en funció de les característiques pròpies del residu i de la gestió a la que s’ha acollit o desenvolupa l’Ajuntament de Centelles. El municipi disposa de sistemes de recollida d’altres tipus de residus municipals de procedència principalment domèstica, entre els quals, la deixalleria municipal. L’Ajuntament de Centelles no disposa d’una ordenança reguladora dels residus al municipi. Disposa d’una ordenança fiscal que regula els serveis de recollida, tractament i eliminació d’escombraries i altres residus urbans, aprovada pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el 18 de novembre de 2004. La quantitat ponderada de residus produïts a Centelles per a l’any 2015 va ser d’ 1,28 kg/hab. i dia. Aquest valor es situa per sota la mitjana de Catalunya i per sobre la mitjana de la comarca d’Osona. L’evolució de les dades en el període 1998-2015 mostra una gran variabilitat, probablement a causa de la manca d’informació en determinats anys (figura 31).
Figura 31. Evolució de la producció de residus en quilogram s per habitant i dia a Centelles, Osona i Catalunya. Font. Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agèn cia de Residus de Catalunya i Memòries anuals de l'Ajuntament de Centelles. La tendència general a partir de l’any 2008 va ser a la disminució de la generació de residus municipals, sobretot a causa de la caiguda del consum per la crisi financera. Els darrers tres anys mostren un lleuger augment sense assolir els valors més elevats de l’any 2006. El tipus de residu principal que es recull és la fracció resta o rebuig (taula 16). Segons les dades del projecte “Pesa la brossa”, un estudi a 300 llars de Catalunya sobre la producció de residus municipals domiciliaris realitzat per l’Agència Catalana de Residus, només el 16% dels residus municipals corresponen a la fracció resta o fracció no valoritzable.
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
Kg/
hab
. dia Centelles
Osona
Catalunya
66
Tau
la 1
6. T
one
s de
re
sidu
s m
unic
ipal
s re
colli
ts s
ele
ctiv
ame
nt a
Ce
nte
lles
en
el p
erí
ode
199
8-20
16.
Fin
s l'a
ny 2
005
els
pap
ers
i ca
rtro
ns i
plàs
tics
es
reco
llie
n e
n co
nte
ndiro
rs s
epa
rats
. F
ont:
Mem
òrie
s an
uals
de
l’Aju
ntam
ent d
e C
ente
lles.
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
Any
2.244,9
2.329,8
2.384
1.938,5
2.341,4
2.343,5
2.053,3
2.182,4
2.520
2.290,0
2.730,6
2.832,5
2.880
2.837,5
2.674
2.178
1.892
1.835
1.622
Rebuig
210,4
210,9
206,4
247,4
214,8
241
308,5
302,8
314
252,7
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Orgànica
120,7
137,6
126,5
148
117,7
188,6
139,9
153,9
154
167,8
107,4
102
81,8
71,4
92
94
99
56
55
Vidre
585,5
481,4
455,3
451,5
487,5
553,6
627,6
629,9
593,3
554,5
430,2
298,9
256
252,8
240
222
192
58
46
Multiproducte
27,5
0,01
21,5
18,6
-
-
31,2
29,3
28,5
31,4
32,5
31,4
27,9
29,7
24,6
-
-
-
-
Vidre Pla
0,73
0,55
0,53
0,37
0,87
0,55
0,52
0,4
0,04
0,03
0,05
0,04
0,45
1,76
1,4
1,32
1,3
1,34
1,25
Piles i acumuladors
22,56
23,97
14,97
20,18
21,2
22,5
22,59
24,96
25,52
28,6
28,84
23,62
18,68
14,36
13,3
13,6
11,9
11,8
11,5
Roba
15,35
5,34
0,26
0,24
0,29
0,15
0,1
0,1
0,11
0,07
0,07
-
0,28
0,09
0,07
-
-
-
-
RAEE
2,87
2,66
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Olis vegetal
156,4
146
240,6
239,9
232,9
265,2
293,3
728,8
375,8
325,2
390,8
364,4
348,9
343,7
310
313
209
187
152
Fusta i voluminosos
9,58
2,58
0,07
0,07
0,08
0,04
0,02
0,02
REPQ
67
L’evolució de les fraccions recollides mitjançant contenidors en àrea d’aportació al carrer o pel sistema porta a porta mostra una tendència a reduir la fracció resta i incrementar les fraccions valoritzables (figura 32). La fracció orgànica es va començar a recollir separadament de la resta dels residus municipals l'any 2007. A partir del 2005, la fracció envasos i la fracció paper i cartró es recull conjuntament en una única fracció anomenanda Mutiproducte.
Figura 32. Quantitat de residus, expresada en kg/hab i dia, recollida a Centelles pel període 1998-2016. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de le s memòries anuals de l’Ajuntament de Centelles. La recollida selectiva dels residus municipals va representar el 33,09% del total (taula 17). Per fraccions, el paper és la fracció amb un percentatge de recollida selectiva més elevat. Taula 17. Percentatge de les fraccions recollides selecti vament a Centelles l’any 2015 a Centelles i a Catalunya. Font: Agència de Residus de Catalunya
Fracció Centelles Catalunya
Orgànica 6,1% 10,1%
Poda i jardineria 3,6% 2,7%
Paper i cartró 12,7% 8,0%
Envasos lleugers 4,0% 4,3%
Vidre 5,4% 3,6%
Altres 1,3% 10,0%
El servei de recollida de la fracció orgànica dels residus municipals (FORM) es realitza pel sistema porta a porta, tres dies a la setmana, des del 16 d’abril de 2007. El servei està contractat a través d’una concessió administrativa. La recollida domiciliaria i comercial (grans productors) no està segregada. Els residus orgànics es gestionen a la planta de compostatge de l’empresa Subministres orgànics de terres i substrats S.L. Els Sots, de titularitat privada, situada dins el terme municipal de Centelles a una distància del nucli urbà de 2 quilòmetres, aproximadament. La proximitat de la planta de compostatge implica una millora en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
0,00
0,20
0,40
0,60
0,80
1,00
1,20
1,40
Kg/
hab
i d
ia
Any
Rebuig Orgànica Vidre Multiproducte
68
El percentatge d’impureses de la fracció orgànica dels darrers 4 anys va estar per sota de l’1% (figura 33).
Figura 33. Mitjana del percentatge d'impureses a la matè ria orgànica recollida a Centelles des de l’inici del servei. Font: Agència de Residus de Catalunya
La recollida de la fracció resta o rebuig dels residus municipals a Centelles es realitza mitjançant contenidor al carrer o en punts d’aportació junt amb contenidors per a altres fraccions. El servei de recollida es realitza 7 cops per setmana, 6 recollides de dilluns a dissabte en servei nocturn i 1 recollida els dilluns al matí. Als carrers del centre històric del nucli urbà que no disposen d’espai a la via per ubicar els contenidors, la recollida es fa porta a porta sis dies a la setmana de dilluns a dissabte. Actualment es disposa de 98 contenidors de 1.100 litres de capacitat cadascun distribuïts en 74 punts. La ràtio d’habitants servit per punt de recollida al 2016 va ser de 100 habitants per punt, i per contenidors és de 76 habitants per contenidor. La capacitat de recollida de la fracció resta mitjançant els contenidors és de 107.800 litres per dia de servei. La recollida domiciliaria i comercial (grans productors) no està segregada excepte en el cas del polígon industrial de La Gavarra, on hi ha un servei setmanal exclusiu porta a porta per aquelles empreses que ho han sol· licitat prèviament, des del 12 de febrer de 2010. En aquest servei només s’admeten aquells residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals i que són, als efectes del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus, equiparables als residus comercials. El servei de recollida de la fracció resta està contractat a través d’una concessió administrativa. La fracció multiproducte es recull des de mitjans de l’any 2005. Fins a les hores, es recollia el paper i cartró separadament dels envasos lleugers des de l’any 1995. La recollida es realitza mitjançant contenidors al carrer de 3.000 litres de capacitat, de color blau amb tapa groga. La recollida dels contenidors es realitza dos dies a la setmana. Es disposa de 78 contenidors en 56 punts d’aportació. La capacitat total de recollida és de 234.000 litres amb una ràtio d’habitants per contenidor de 95 hab./cont. i de 132 habitants per punt d’aportació. La capacitat diària d’acumulació en funció de la periodicitat de la recollida és de 78.170 litres. La recollida multiproducte al comerç i a les empreses està parcialment segregada. Concretament, hi ha un servei de recollida porta a porta, de dilluns a divendres, de cartró dels als comerços situats a la zona comercial del centre urbà, en funcionament des del desembre del 2008. Per una altra banda, al polígon industrial de La Gavarra es realitza una recollida porta a porta per aquelles empreses que ho han sol· licitat prèviament, en funcionament des del 9 de juliol de 2010. El servei de recollida de la fracció resta està contractat a l’empresa
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0%
69
mixta Recollida de Residus d’Osona. Els residus de la fracció multiproducte es tracten a la planta de triatge de multiproducte i transferència de residus de Vic, de la qual el Consorci per la Gestió de Residus Urbans d'Osona és titular. La recollida de la fracció envàs de vidre es realitza mitjançant 30 contenidors al carrer de 2.400 litres de capacitat. La capacitat de recollida és de 72.000 litres. La ràtio d’habitants per contenidor i punt d’aportació és de 247 hab./cont. La recollida està contractada a l’empresa mixta Recollida de Residus d’Osona, amb una freqüència quinzenal o inferior en cas de necessitat. El municipi disposa de sistemes de recollida d’altres tipus de residus municipals de procedència principalment domèstica. � Recollida de roba en bon estat mitjançant 4 contenidors. El servei el gestiona
directament l’Associació Tapís, depenent de Càritas Vic, mitjançant conveni amb l’ajuntament.
� Recollida d’olis vegetal d’ús domèstic mitjançant dos contenidors especials. La recollida de l’oli acumulat la realitza l’empresa concessionària del servei de recollida d’escombraries, neteja viària, transport de residus i gestió de la deixalleria mitjançant el contracte vigent. Dues escoles del municipi participen en un projecte de recollida d’oli domèstic que l’ajuntament té establert mitjançant conveni.
� Recollida de voluminosos al carrer el primer dilluns de cada mes. El servei de recollida el realitza l’empresa concessionària del servei de recollida d’escombraries i la gestió es fa a través del servei de deixalleria.
El març del 2011, la Diputació de Barcelona va realitzar l’estudi d'avaluació i millora de la recollida selectiva porta a porta al municipi de Centelles. En les conclusions d’aquest treball es considerava viable econòmicament la implantació del sistema de recollida porta a porta per a les fraccions orgànica, multiproducte i resta. Entre els objectius que es podrien assolir hi hauria la reducció en la generació de residus al municipi i l’increment de la recollida selectiva. Deixalleria La deixalleria de Centelles correspon a una deixalleria tipus A segons la població servida, tal com es descriu a la norma tècnica sobre deixalleries i altres equipaments municipals publicada per l’Agència de Residus de Catalunya. Tot i així, presenta algunes característiques pròpies d’una instal· lació mitjana que permet millorar els serveis oferts respecte els descrits a la norma. El funcionament està regulat pel reglament d’ús i gestió de la deixalleria municipal de centelles, aprovat el 30 de maig de 2010. El tipus de residus que s’hi poden aportar són els fixats per la normativa vigent. Fins al novembre de 2015 oferia un servei d’obertura de 16 hores setmanals. A partir d’aquesta data, el servei es presta 24 hores setmanal. Per l’any 2016, la mitjana diària d’usuaris va ser de 16 (taula 18). Les anteriors dades disponibles són de l’any 2002 i significa un augment del 33% respecte aquest any. Taula 18. Mitjana d’usuaris diaris de la deixalleria de Centelles. Font: Ajuntament de Centelles.
1999 2000 2001 2002 2016
9 11 12 12 16
70
La gestió de les piles i acumuladors, de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) i de residus especials en petites quantitats (REPQ) es fa mitjançant l’adhesió de l’ajuntament de Centelles als acords marcs entre l’Agència de Residus de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i els gestors autoritzats, tots ells l’any 2012. L’any 2016 es va recollir més de 500 tones de residus a la deixalleria municipal, dels qual, la major part va correspondre a fusta i voluminosos, restes de poda i jardineria i runes (taula 19). Taula 19. Tipus i quantitat de residus recollits a la deixalle ria l’any 2016. Font: Ajuntament de Centelles.
Tipus de residu Kg
Fusta i voluminosos 156.420
Poda i jardineria 119.340
Runes 113.738
Vidre Pla 27.500
No valoritzable 22.217
Ferralla 17.219
RAEE 15.246
REPQ 9.576
Paper i Cartró 8.981
Plàstic no envàs 6.488
Tèxtil 2.408
Pneumàtics 1.889
Piles i acumuladors 729
Bateries 320
Olis minerals 197
Tòners 194
Altres 544
TOTAL 509.287
Complementari al servei de deixalleria, al municipi es disposa de tres instal· lacions fixes de minideixalleries per a la recollida de piles i bateries de mòbil, telèfons mòbils, cartutxos d’impressora, CD’s i DVD’s, esprais, bombetes halògenes, i bombetes de baix consum. El servei està contractat a una empresa especialitzada. L’any 2016 es va recollir gairebé una tona de residus (taula 20).
Taula 20. Tipus i quantitat de residus recollits a les minidei xalleries l’any 2016. Font: Ajuntament de Centelles.
Tipus de residu Kg
CD i DVD 44
Piles i bateries de mòbil 444
Esprais 148
Cartutxos d'impressora 194
Telèfons mòbils 39
Bombetes de baix consum 65
TOTAL 934
71
6.1.2. RESIDUS INDUSTRIALS
Segons dades de l’Agència Catalana de Residus, a Centelles es van generar més de 2.700 tones de residus industrials l’any 2015 (taula 21). Des de l’any 2009 la quantitat de residus industrials s’ha mantingut més o menys estable després de la forta disminució coincidint amb la crisi financera. Taula 21. Residus industrials declarats a Centelles en el període 20 02-2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
Any Tones de residus
2002 2.676
2003 3.112
2004 3.971
2005 3.907
2006 7.257
2007 4.937
2008 4.067
2009 2.539
2010 2.947
2011 2.994
2012 2.662
2013 2.279
2014 2.634
2015 2.960 La quantitat ponderada de residus industrials a Centelles és inferior a la mitjana de la comarca i de Catalunya (figura 34).
Figura 34. Quantitat de residus industrials en quilograms d eclarats per habitant i any a Centelles en el període 2002-2015. Font: Agència de Residus de Catalunya. La major part dels residus industrials declarats a Centelles són no perillosos (taula 22).
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
2000
Kg/
any
i hab
Centelles Osona Catalunya
72
Taula 22. Quantitat de residus industrials en tones segons la seva tipologia declarats a Centelles l’any 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
Tipologia dels residus Tones %
Perillosos 469 15,84%
No perillosos 2.491 84,16%
Total 2.960 100% La major part dels residus industrials són tractats per a la seva valorització i una petita part, es trasllada a dipòsit controlat (taula 23) Taula 23. Destí dels residus industrials declarats a Centelle s l’any 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
Tipus de tractament Perillosos
(Tn) No Perillosos
(Tn) Total (Tn) %
Valorització energètica 0 1 1 0,03
Valorització en Origen 3 0 3 0,10
Valorització externa 7 1.885 1.892 63,92
Subproducte 0 180 180 6,08
Emmagatzematge 3 11 14 0,47
Fisicoquímic-biològic-depuradora 432 0 432 14,59
Deposició controlada 24 411 435 14,70
Incineració 0 0 0 0,00
Altres 0 3 3 0,10
TOTAL 469 2.491 2.960 100
6.1.3. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
Es consideren residus de la construcció, d’acord amb la normativa, aquells residus que es generen en una obra de construcció o demolició. La generació de residus de la construcció es considera un procés industrial a causa de les obligacions del productor de runes. Les quantitats de residus de la construcció estan incloses a les dades descrites anteriorment però s’especifiquen en aquest apartat donada la relació amb el creixement urbanístic, ja que la generació de residus de la construcció i demolició va estretament lligada a l’evolució del sector de l’edificació i l’obra civil. Per al municipi de Centelles es disposa de dades des de l’any 2010 i s’observa una disminució dels residus de la construcció que es pot relacionar amb la reducció de la construcció d’habitatge d’obra nova com a conseqüència de la crisi immobiliària (taula 24). La planificació de la gestió dels residus de la construcció i demolició produïts o gestionats a l’àmbit territorial de Catalunya s’ordena mitjançant el Programa de Gestió de Residus de la Construcció (PROGROC). El programa estableix les mesures que han d’adoptar els ens municipals per assegurar la correcta gestió d’aquest tipus de residu, com és la presentació del pla de gestió de residus per la concessió de la llicència municipal d’obres i l’exigència de la certificació de la correcta gestió dels residus pel retorn de la fiança.
73
Taula 24. Tones de runes anuals generades a Centelles p el període 2010-2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.
Any Tones 2010 429 2011 328 2012 311 2013 334 2014 199 2015 332
6.1.4. RESIDUS RAMADERS
A partir de les places de bestiar de les explotacions ramaderes de Centelles, s¡estima que l’any 2016 es van generar 32.075,5 tones de fems (taula 25). El bestiar boví és el que genera més quantitat de fems, seguit del porcí i, amb menys quantitat, l’oví i l’aviram. Taula 25. Producció anual de fems segons el tipus de bes tiar a Centelles per l’any 2016. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Espècie Places bestiar Tn femtes / any
Bovins 1.403 20.321,6
Ovins 1.840 1.488,1
Cabrums 121 83,3
Porcins 7.106 7.232,4
Conills 1.607 159,1
Aviram 14.110 1.405,1
Equins 126 1.386
TOTAL 26.313 17.842,63
La gestió dels residus ramaderes en una explotació es pot fer dins del marc agrari, fora del marc agrari o una combinació dels dos tipus de gestió. La gestió en el marc agrari consisteix en l’aplicació agrícola de les dejeccions en una base agrícola, i contempla els tractaments en origen que es puguin dur a terme a les explotacions ramaderes. Per això les explotacions han de disposar d’un Pla de dejeccions ramaderes on es prevegi l’aplicació sense excedir els límits autoritzats. La gestió fora del marc agrari és la gestió dels residus mitjançant un gestor de residus autoritzat per l’Agència de Residus de Catalunya. No s’ha pogut disposar de la informació referent als plans de dejecció ramadera de les explotacions de Centelles. No es disposa d’informació sobre les quantitats de residus ramaders que es gestiona mitjançant cada sistema.
74
6.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts - oportunitats
� La generació de residus municipals a Centelles s'ha estabilitzat i en els últims anys, ha disminuït a causa de la crisi econòmica, tot i que es detecta un lleuger augment.
� El percentatge de recollida selectiva a Centelles es situa en prop de la meitat dels valors determinats al Programa General de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2013-2020 (PRECAT20).
� La recollida de residus orgànics mitjançant el sistema porta a porta és efectiva
qualitativament.
� La dotació de contenidors es considera suficient per a totes les fraccions.
� La generació de residus industrials al municipi és baixa i el percentatge de valorització, elevat.
� El percentatge de residus industrials perillosos generats al municipiés baix.
� La presència d’abocadors incontrolats al municipi és escassa en relació a
d’altres municipis, en part, per la bona utilització de la deixalleria municipal. Punts febles - amenaces
� El percentatge de recollida selectiva a Centelles, en comparació a la mitjana de
la comarca d'Osona, es baix.
� La producció anual de residus ramaders és elevada i es desconeix, en termes quantitatius, la gestió que se’n fa.
75
76
77.. EENNEERRGGIIAA
Per a que un territori sigui més sostenible energèt icament, cal reduir el consum energètic total i augmentar la part d’energies reno vables, com ara la hidroelèctrica, l’eòlica, la solar, la de biomassa, etc.
7.1. SITUACIÓ ACTUAL El consum d’energia és un dels principals responsables de l’augment de la concentració de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera. Els GEH són producte, majoritàriament, de l’activitat humana, especialment de la utilització de combustibles fòssils per a l’obtenció d’energia. L’augment de la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera sembla ser el responsable d’un escalfament del sistema climàtic a nivell global. Segons el IV Informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic del 2007 (IPCC en les seves sigles en anglès) aquest escalfament és directament atribuïble amb gran certesa a l’activitat humana. L’ajuntament de Centelles, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de GEH derivada de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, es va adherir el 29 d’octubre del 2009 al Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses (Covenant of Mayors), una iniciativa de la Comissió Europea per tal d’aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de GEH mitjançant la participació dels governs locals i de la ciutadania. Els objectius marcats són: � reduir les emissions de GEH com a mínim el 20%, mitjançant la implementació d’un
Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) als sectors d’activitat on tinguin competències;
� augmentar l’eficiència energètica en un 20%; � arribar a una quota del 20% de fonts d’energia renovables. Com a conseqüència de l’adhesió al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, es va elaborar el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible on es contemplaven 86 accions, el major pes de les quals requeia sobre els equipaments municipals i els serveis. Els sectors avaluats eren: el primari, l’industrial, el serveis, el domèstic i el transport. A més, també s’inclouen les emissions derivades de la gestió de l’aigua (subministrament i depuració) i de la gestió i tractament dels residus. L’any 2015 es va elaborar un informe de seguiment de compliment del PAES on es constatava una reducció de les emissions de CO2 per habitant del 21%. Aquestes dades indiquen que el desenvolupament del PAES segueix els objectius previstos, encara que algunes accions s’han hagut de desestimar per falta de recursos pressupostaris.
7.1.1. TIPUS I QUANTITATS D’ENERGIA CONSUMIDA
L’electricitat i els combustibles líquids són les fonts energètiques que tenen major pes en la generació de gasos d’efecte hivernacle, a causa del sector industrial en el primer cas i del sector transport en el segon. També destaca la contribució del gas natural a les emissions de GEH del municipi, per raó bàsicament del sector industrial. El consum d’energia elèctrica a Centelles es manté estable des de l’any 2010 (taula 26). El principal sector consumidor d’energia elèctrica a Centelles ha estat el sector industrial, seguit del consum del sector domèstic i del sector serveis.
77 TOTAL
Aigua
Enllumenat públic
Dependències municipals
Transport
Domèstic
Primari
Serveis
Indústria
Taula 26. Consum d’energia elèctrica (MWh) per sectors a Centelles pe l període 2000-2014. Font: PAES Centelles, Electradistribució Centelles SLU, Consell Comarcal d'Osona i Diputació de Barcelona.
33.474
-
1.216
276
-
7.294
135
8.616
15.937
2000
32.301
-
1.261
268
-
7.354
140
6.990
16.288
2001
37.052
-
1.314
248
-
7.767
163
9.550
18.010
2002
38.752
-
1.220
300
-
8.093
215
9.696
19.228
2003
39.710
-
1.266
289
-
8.672
278
10.278
18.927
2004
41.381,5
130,5
1.285
402
-
9.008
296
11.830
18.430
2005
42.399
111
1.309
442
-
9.428
310
11.451
19.348
2006
37.156
108
1.315
498
-
9.821
304
5.365
19.745
2007
36.172
114
1.202
609
-
10.435
298
5.667
17.847
2008
32.869,5
132
1.019
841
32
10.293
279,5
6.135
16.598
2009
37.039
128
1.015
1.342
25
10.668,5
275,5
7.022
16.563
2010
36.833,5
119
1.059
1.342
18
10.224,5
277
6.481
17.194
2011
36.872,5
124
1.066
1.438
33
10.189
277
6.473
17.272,5
2012
37.216
122
1.021
1.367
23
9.857
249
7.632
16.945
2013
38.575,5
122
999
1.290
31
9.665
230,5
8.898
17.340
2014
78
El c
ons
um d
e g
as n
atur
al e
n l’à
mbi
t do
mès
tic h
a e
xper
ime
ntat
un
aug
me
nt s
igni
ficat
iu
a ca
usa
de
la im
pla
ntac
ió d
e la
xa
rxa
de
dist
ribuc
ió a
l mun
icip
i (ta
ula
27).
TOTAL
Dependències municipals
Domèstic
Serveis
Indústria
Taula 27. Consum de gas natural (MWh) per sectors a Centelles pe l període 2000-2013. Font: PAES Centelles, Gas Natural SDG, Consell Coma rcal d'Osona i Diputació de Barcelona.
71.362
-
5.977
3.461
61.924
2000
77.486
-
7.026
3.440
67.020
2001
73.367
1.480
7.294
2.989
61.604
2002
83.310
1.669
9.317
3.149
69.175
2003
83.283
1.642
9.317
3.149
69.175
2004
74.261
1.791
13.822
3.439
55.209
2005
60.199
1.558
14.477
3.044
41.120
2006
55.139
1.748
13.774
3.018
36.599
2007
48.383
1.938
15.610
3.268
27.567
2008
40.662
1.598
17.207
3.328
18.529
2009
44.456
1.440
18.683
2.704
21.629
2010
43.347
1.800
17.517
2.753
21.277
2011
45.308
1.596
17.332
2.863
23.517
2012
43.438
1.366
17.148
2.714
22.210
2013
En
l’àm
bit
ind
ustr
ial
hi
ha
hag
ut
una
dism
inuc
ió
en
l’ús
com
a
font
en
erg
ètic
a,
pro
babl
eme
nt p
el t
anc
am
ent
d’a
lgun
es i
ndús
trie
s q
ue l
’util
itzav
en
com
a f
ont
pri
ncip
al
d’e
nerg
ia.
79
El
cons
um d
e ga
sos
liqua
ts d
el
petr
oli
(GLP
) a
Ce
nte
lles
és m
és s
igni
ficat
iu e
n el
se
cto
r do
mès
tic, a
sso
ciat
al c
ons
um d
e g
as b
utà
i pr
opà
(ta
ula
28)
.
TOTAL
Dependències Municipals
Domèstic
Serveis
Industrial
Primari
Taula 28. Consum de gasos liquats del petroli (MWh) per sectors a Ce ntelles pel període 2000-2014. S’ha considerat constant el consum pr imari i industrial des del 2007 per falta de noves dades. Font: PAES Centelles, Consell Comarcal d'Osona i Di putació de Barcelona.
2.531
-
1.544
582
278
127
2000
2.438
-
1.487
561
268
122
2001
2.527
224
1.405
530
253
115
2002
2.426
204
1.356
511
244
111
2003
2.406
205
1.343
506
242
110
2004
1.989
282
760
607
234
106
2005
1.646
182
650
521
201
92
2006
1.700
202
666
532
206
94
2007
1.678
200
658
520
200
100
2008
1.380
246
348
486
200
100
2009
1.640
241
615
484
200
100
2010
1.449
201
531
417
200
100
2011
1.298
86
514
398
200
100
2012
1.242
86
483
373
200
100
2013
1.029
55
509
165
200
100
2014
80
L’àm
bit
am
b un
co
nsum
més
ele
vat
de c
om
bus
tible
s líq
uids
d’o
rige
n fò
ssil
és e
l d
el
tra
nspo
rt, p
el c
ons
um d
e b
enz
ina
i gas
oil
dels
ve
hicl
es (
taul
a 2
9).
TOTALS
Residus
Dependències municipals
Domèstic
Primari
Serveis
Indústries
Transport
Taula 29. Consum de combustibles líquids d’origen fòssil (Tep s) per sectors a Centelles pel període 2000-2013. S’ha considerat constant el consum primari i industrial des del 2007 per falta de noves dades. Font: PAES Centelles, Consell Comarcal d'Osona i Di putació de Barcelona.
4.406
-
-
157
280
112
549
3.308
2000
4.523
-
-
147
326
104
498
3.448
2001
4.767
-
3
122
404
92
585
3.561
2002
4.967
-
6
111
511
81
438
3.820
2003
4.928
-
6
92
558
63
233
3.976
2004
6.833
11
6
914
619
55
312
4.916
2005
7.033
11
6
669
618
41
158
5.530
2006
7.117
11
7
828
596
53
150
5.472
2007
6.873
11
9
895
600
59
150
5.149
2008
6.515
11
8
568
600
38
150
5.140
2009
6.614
11
8
660
600
44
150
5.141
2010
6.261
11
5
571
600
39
150
4.885
2011
6.617
11
5
1.217
600
83
150
4.551
2012
6.052
11
5
906
600
62
150
4.318
2013
A n
ive
ll co
mpa
ratiu
, la
fo
nt d
’ene
rgia
més
co
nsum
ida
a C
ent
elle
s l’a
ny 2
013
va
n se
r el
s co
mbu
stib
les
líqui
ds d
’orig
en
fòss
il (t
aul
a 30
), p
er
la f
ort
a in
cidè
ncia
de
l tra
nspo
rt.
81
Taula 30. Consum energètic total a Centelles l’any 2013. Font: elaboració pròpia a partir de les dades anteriors.
Tipus de font Consum en teps Consum en %
Electricitat 3.200,05 24,4%
Gas Natural 3.734,99 28,5%
Gasos Liquats del Petroli (GLP) 106,79 0,9%
Combustibles líquids d’origen fòssil 6.052,00 46,2% Total 13.093,83 100%
En el consum de combustibles líquids d’origen fòssil es té en compte el consum energètic dels vehicles que circulen pel tram de la carretera C-17 a Centelles, així com a la resta de carreteres del municipi. El transit dels 23.236 vehicles que circulen de mitjana en els 6 quilòmetres de recorregut pel municipi de Centelles representa la major part del consum de combustibles líquids del municipi i el 46% del consum energètic total. En aquest sentit, és una despesa energètica que es produeix al municipi però no generada pel municipi. Aquest fet s’ha de considerar a l’hora d’interpretar els resultats, ja siguin absoluts com ponderats respecte el nombre d’habitants del municipi. Consum per habitant El consum d’energia ponderat a Centelles per l’any 2013 va ser de 1,78 teps per habitant i any. Aquest valor es situa per sota de la mitjana de Catalunya (3,2 teps/hab. any), per sota de la mitjana de l’estat espanyol (2,5 teps/hab. any) i per sota de la mitjana de la Unió Europea (3,2 teps/hab. any), en els tres casos, per a l’any 2014. El càlcul realitzat per la diagnosi del PAES va donar un resultat de 2,29 teps/hab. any per l’any 2005. Considerant només els consums domèstics, de serveis i municipals, el consum energètic és de 0,53 teps per habitant i any. Consum per sectors L’anàlisi per sectors mostra que el sector transport, el sector industrial i el sector domèstic són els que contribueixen principalment al consum d’energia i, conseqüentment, en l’emissió de GEH (taula 31). Taula 31. Consum d’energia per sectors (teps) a Centelle s l’any 2013. Font: elaboració pròpia a partir de les dades anteriors.
Sector Electricitat Gas
Natural GLPs Combustibles líquids TOTAL
Indústria 1.457 1.910 17 150 3.534
Serveis 656 233 32 62 983
Primari 21 0 9 600 630
Domèstic 847 1.474 41 906 3.268
Transport 2 0 0 4.318 4.320
Dependències municipals 117 117 7 5 246
Enllumenat públic 88 0 0 0 88
Residus 0 0 0 11 11
Aigua 10 0 0 0 10
TOTAL 3.198 3.734 106 6.052 13.090
82
Consum d’energia en dependències municipals El principal consum energètic en les dependències municipals és el consum tèrmic que utilitza com a principal font energètica el gas natural (taula 32). La calefacció dels equipaments municipal, especialment els de gran capacitat com instal· lacions esportives, centres educatius i espais culturals, són els principals consumidors d’energètics. Amb el desenvolupament de les accions del PAES s’han implantat millores que han contribuït de manera significativa a la reducció de consum i d’emissions a nivell municipal. Taula 32. Consum d’energia (teps) en dependències i equ ipaments municipals a Centelles l’any 2015. No inclou l’enllumenat públic. Font: Agència de l’Energia Local d’Osona.
Font energètica Consum (teps)
Electricitat 111
Gas Natural 140
GLPs 0
Combustibles líquids 0
TOTAL 251
Les energies alternatives estan presents de forma testimonial al municipi, tot i que s'han fet alguns esforços per la seva implantació a nivell de dependències municipals arribant a 426.828 kW de potència instal· lada l'any 2013 mitjançant la instal· lació de plaques solars fotovoltaiques a l'edifici d’un dels centres educatius del municipi. S'ha incorporat un sistema de col·lectors per escalfar l'aigua a la piscina coberta i es preveu la instal· lació de plaques fotovoltaiques. En l’àmbit privat, hi ha una instal· lació plaques fotovoltaiques en una granja del municipi però es desconeix quina potència genera.
83
7.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts - oportunitats
� El desenvolupament del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible està assolint els objectius del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses.
� En termes generals, s’ha reduït el consum energètic del municipi en nombres absoluts i per habitants.
� Hi ha una empresa al municipi que té una planta de cogeneració fet que permet
transformar la seva energia sobrant en energia elèctrica.
� S’han dut a terme actuacions d’estalvi i eficiència energètica en l'enllumenat públic i dependències municipals amb resultats positius.
� L’empresa proveïdora d’electricitat del municipi és propietat de l’Ajuntament, fet
que facilita el control del seu consum energètic així com el de les diferents dependències municipals, alhora que pot facilitar la implantació de polítiques sostenibles en relació a l’energia com la compra d'electricitat amb certificat d'origen renovable.
Punts febles - amenaces � Hi ha poques instal· lacions de plaques solars per aprofitar l’energia solar com a
sistema de calefacció i poques instal·lacions fotovoltaiques per producció d’electricitat.
� L’elevada intensitat mitjana diària de la carretera C-17 implica un elevat
consum de combustibles líquids d’origen fòssil que s’imputen al municipi.
84
88.. CCOONNTTAAMMIINNAACCIIÓÓ AATTMMOOSSFFÈÈRRIICCAA
La influència de la contaminació atmosfèrica proced ent bàsicament de les activitats humanes (indústries, llars, mobilitat... ) té una doble vessant: la estrictament local causada pels contaminants clàssi cs (monòxid de carboni, òxids de nitrogen, partícules en suspensió, etc. i la més global, que pot afectar a tot el planeta (escalfament gradual de la Terra, pe r efecte hivernacle, afebliment de la capa d'ozó,...) o bé una regió extensa (com é s el cas de les pluges àcides). Són actituds sostenibles aquelles que afavoreixin l a disminució de les emissions a l’atmosfera, les que evitin l’alteració de la cap a d’ozó o les que procurin la disminució de les pluges àcides.
8.1. SITUACIÓ ACTUAL En general, es defineix com la presència a l’atmosfera de substàncies o formes d’energia que impliquin molèstia greu, risc o dany per a la seguretat o la salut de les persones, el medi ambient i altres béns. La contaminació de l'aire és un procés que s'inicia amb les emissions a l'aire per part dels diferents focus emissors, contaminants a l'atmosfera. Una vegada aquestes substàncies es troben a l'atmosfera pateixen diferents efectes de transport i/o transformació. Com a resultat d'aquests processos, en un punt determinat es dóna una determinada concentració de cada contaminant, que es coneix com a nivell d'immissió. Són els nivells d'immissió o de qualitat de l'aire els que determinen l'efecte d'un contaminant sobre la salut o el medi ambient. Per tant, per minimitzar la contaminació atmosfèrica és necessari, per una banda, el control de les emissions atmosfèriques (nivells d'emissió) i, per l’altra, el control i la vigilància de la presència dels contaminants a l'aire en diferents punts receptors (nivells d'immissió). En tractar el problema de la contaminació atmosfèrica cal tenir present que, tot i que hi ha certa relació entre emissió i immissió, aquests paràmetres no són necessàriament equivalents perquè entre tots dos hi ha un procés de transport i dispersió a través de l'atmosfera, que pot dispersar o concentrar els contaminants o fins i tot modificar-ne la naturalesa. Alguns dels contaminants que s'estudien en aire són: � Partícules: segons la mida, són sedimentables (> 30 µm), partícules en suspensió
(< 30 µm), partícules respirables (< 10 µm), o fums (< 1 µm). � Compostos de sofre: SO2, H2S, H2SO4 mercaptans, sulfurs � Compostos de nitrogen: NO, NO2, NOx, NH3 � Compostos de carboni: CO, CO2, CH4, HCT � Halògens i compostos halogenats: Cl2, HCl, HF, CFC � Oxidants fotoquímics: O3, peròxids, aldehids Segons el seu origen es poden classificar en: � Primaris: Procedents directament de les fonts d'emissió � Secundaris: Originats a l'atmosfera a partir de diferents processos i reaccions dels
contaminants primaris.
85
A Catalunya el responsable d'avaluar la qualitat de l'aire és el Servei de Vigilància i Control de l'Aire, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Tot i que les dades recollides amb la XVPCA se centralitzen en aquest servei per avaluar la qualitat de l'aire i enviar-les a l'Administració de l'Estat i a la Comissió Europea, hi ha parts de la XVPCA que són gestionades per altres ens anomenats Centres d'Anàlisi. L'avaluació de la qualitat de l'aire es fa d'acord amb la legislació vigent (Directiva 2008/50/CE, Reial Decret 102/2011, etc.). Aquesta legislació requereix, en primer lloc, avaluar la qualitat de l'aire per zones. Per això s'ha dividit Catalunya en 15 zones de qualitat de l'aire segons les emissions i les condicions de dispersió. El municipi de Centelles es troba inclòs en la zona de qualitat de l’aire 6 Plana de Vic, que abasta una superfície de 801 km2 i disposa de 5 estacions de la XVPCA ubicades a Tona (2), Vic (2) i Manlleu. D’acord amb la normativa relativa a la qualitat de l’aire, quan es superen els llindars d’informació o d’alerta establerts, cal posar a disposició del públic informació sobre la superació observada, els possibles efectes sobre la salut i recomanacions sobre les precaucions que ha d’adoptar la població afectada. El Servei de Vigilància i Control de l'Aire disposa d’un protocol d’actuació per fer arribar els avisos a l’ajuntament. A més de la xarxa permanent, El Servei de Vigilància i Control de l'Aire ofereix la possibilitat d’instal· lar unitats mòbils de vigilància de la contaminació atmosfèrica en aquelles poblacions que no disposen d’un punt de mesurament. En el moment de redactar aquesta memòria hi ha una unitat mòbil instal· lada al municipi. La Diputació de Barcelona ofereix el mateix servei als ajuntaments de la província de Barcelona. L’hivern de l’any 2008 i l’estiu de l’any 2011 es va sol· licitar aquest servei i es van instal· lar unitats mòbil durant un temps aproximat de dos mesos.
8.1.1. EMISSIONS DE CONTAMINANTS AL MUNICIPI
Les emissions de contaminants al municipi procedeixen del transport, l’àmbit industrial, l’àmbit domèstic, l’àmbit serveis i l’àmbit de dependències municipals i enllumenat. Segons l’origen, el tipus de contaminant i la quantitat varien (taula 33). Taula 33. Estimació de les emissions de contaminants emeso s a l’atmosfera (Tones/any) pels diferents sectors a Centelles l'any 2013. Font: Elaboració pròpia a partir de la GUIA de càl cul d'emissions de contaminants a l'atmosfera 2013 del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Contaminant Transport Industrial Domèstic Serveis Municipal Total CO 145,99 2,75 3,81 0,49 0,17 153,2 VOC combustió 12,71 - - - - 12,7 NMVOC combustió 12,94 2,01 0,15 0,32 0,13 15,5
CH4 0,85 - - - 0,85 NOx 78,82 9,19 5,17 2,15 0,49 95,8 NO 62,34 - - - - 62,3 NO2 15,17 - - - - 15,1 N2O 0,41 - - - - 0,4 NH3 1,32 - - - - 1,3 PM2.5 2,91 0,18 0,15 0,06 0,008 3,3 PM10 3,25 0,18 0,15 0,06 0,008 3,6 PM combustió 23,25 - - - - 23,2 SOx - 0,35 2,67 0,13 0,01 3,1
86
Tant pel que fa al nombre de contaminants com a la quantitat de cadascun d’ells, s’observa que l’àmbit del transport és el que genera més emissions. Tal com passava en la diagnosi energètica, en el càlcul es té en compte les emissions dels vehicles que circulen pel tram de la carretera C-17 a Centelles. Les activitats industrials estan obligades al compliment de la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats i de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica. Segons la legislació, les activitats es divideixen en tres categories segons la seva incidència ambiental: autorització ambiental (Annex I), llicència ambiental (Annex II) o en règim de comunicació (Annex III). La majoria d'activitats de Centelles es troben en règim de comunicació i, conseqüentment, correspon a l'Ajuntament el seu control. Pel control, es demana a la Generalitat de Catalunya l'aportació d'Entitats Ambientals de Control (EAC), les quals controlen el compliment de la norma segons el tipus d'activitat. Les activitats de l'annex II són controlades pel Consell Comarcal i les de l'annex I per l'Organisme de Gestió Ambiental Unificada (OGAU). A Centelles es comptabilitzen 2 empreses en règim de llicència ambiental i 5 en règim de comunicació ambiental pel que fa al control de les emissions (taula 34). Taula 34. Empreses de Centelles subjectes al compliment de la Llei 20/2009 i 16/2015. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat i Ajuntam ent de Centelles.
Empresa Annex Nombre de
focus Activitat
Cetriko S.A. II 6 Tèxtil
Dinacil III 4 Fabricació de cilindres oleodinàmics.
Airsal (Airkit) III Fabricació de cilindres per a
ciclomotors i scooters.
Jamones Centelles III Producció d'embuits
Subministres organics de terres i substrats, SL II Adobs orgànics
Baucells III Ramaderia porcina
Masia Cerdà III Ramaderia bovina
El gas natural, combustible que té associades unes baixes emissions de contaminants, ha substituït en gran mesura a altres fonts energètiques més contaminants, de forma que les emissions globals a l’atmosfera de substàncies contaminants s’ha disminuït.
8.1.2. EMISSIONS DE CO2 AL MUNICIPI
Les emissions de CO2 procedents de processos de combustió generades en el municipi de Centelles pel transport, les activitats industrials, l’àmbit domèstic i de serveis per l’any 2013 van ser de 38.602,58 tones/any, corresponents a 5,2 tones per habitant i any. Una altra font d’emissió de CO2 és la crema de restes de jardineria que es fan fora del el període de prohibició d’encendre foc en terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta, normalment entre el 15 de març i el 15 d’octubre, coincidint amb el moment en que es produeix el fenomen d’inversió tèrmica que no afavoreix la dispersió de contaminants. Mitjançant una ordenança reguladora de residus es podria prioritzar la destinació a deixalleria per davant de la crema amb les conseqüents emissions.
87
En relació a altres municipis de la província de Barcelona, la contribució en l’efecte hivernacle per emissions de CO2 originades per processos de combustió s’ha de considerar com alta (taula 35). Taula 35. Valors de referència en la contribució en l’efecte hiver nacle per les emissions de CO 2 originades per processos de combustió. Font: Diputació de Barcelona. Any 2000.
Baixa Mitja Alta
< 2 Tm/hab. i any 2-4 Tm/hab. i any >4 Tm/hab. i any La principal font d’emissió és el transport però també destaquen els valors d’emissió de la indústria i de l’àmbit domèstic (figura 36).
Figura 36. Estimació de les emissions de CO 2 generades a Centelles en el sector industrial, transport , domèstic i serveis de l'any 2013. Font: Consell Comarcal d'Osona pel Transport. Pel s ector Industrial, domèstic, serveis i municipal, estimaci ó pròpia a partir dels consums energètics de l'any 2013 i la Guia Simplificada per al Càlcul de les Emissions de la Diputació de Barcelona 2013.
8.1.3. IMMISSIONS DE CONTAMINANTS MESURATS
El municipi de Centelles no disposa d’un punt de mesura de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. Es disposa de dades d’immissió de dos controls realitzats mitjançant unitats mòbils del servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona: del 10 de desembre de 2008 al 22 de gener de 2009 al carrer Hostalets i del 19 de juliol al 10 d'octubre de 2011 al carrer Mas Falgueres. Les dades analitzades van mostrar que, en el període analitzat, els valors d’immissió dels contaminants atmosfèrics van ser baixos o molt baixos.
Durant el 2016, el Servei de Vigilància i Control de l'Aire va dur a terme la campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric. La major part dels avisos per superació del llindar d’informació es produeixen a la Plana de Vic. Durant la campanya es va superar el nivell d’informació en 7 ocasions. L’ajuntament de Centelles va emetre els corresponents avisos a la població. La climatologia de Centelles no afavoreix la dispersió de contaminants. Especialment a l’hivern, les freqüents inversions tèrmiques que es donen a la Plana de Vic i que afecten al municipi de Centelles dificulten la dispersió dels contaminants primaris i
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
Transport Indústria Domèstic Serveis Municipal i Enllumenat
13.248
10.6119.768
3.354
1.100
Ton
es/a
ny
88
secundaris. En el cas de l’ozó, és a l’hivern quan la incidència és menor ja que la seva formació, en tant que contaminant secundari, està lligada als períodes de forta insolació.
8.1.4. CAPACITAT I VULNERABILITAT DEL TERRITORI
El Departament de Territori i Sostenibilitat publica els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (MVCT); una eina que permet avaluar la incidència dels contaminants emesos a l'atmosfera en una zona determinada. Són un element de referència que ha de facilitar l'actuació de l’administració pública en matèria de planificació i ordenació del territori per preservar i/o millorar la qualitat de l'aire. S’entén com a capacitat la mesura de la concentració "extra" que pot assimilar el medi ambient sense arribar a la superació dels límits d'immissió legals. La mesura es realitza per mitjà de l'índex de capacitat, que és la diferència entre la concentració mitjana anual d'immissió d'un determinat contaminant i el valor de referència que estableix la normativa pel contaminant d'estudi. Les dades disponibles pel municipi de Centelles mostren indicadors de capacitat entre alts i moderats (taula 37). Taula 37. Indicadors de capacitat al municipi de Centelles. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.
Paràmetre Capacitat
Partícules Alta
SO2 Moderada
La vulnerabilitat és un indicador del perill d'exposició a un contaminant d'estudi. L'objectiu de la vulnerabilitat és determinar quines són les àrees més vulnerables a problemes de contaminació atmosfèrica. Per determinar la vulnerabilitat d'una zona s'han de relacionar punt per punt els nivells d'immissió d'un contaminant concret, la densitat de població i l'existència d'espais naturals protegits (PEIN). Les dades disponibles pel municipi de Centelles mostren indicadors de vulnerabilitat molt baixos excepte en un cas. entre als i moderats (taula 38). Taula 38. Indicadors de vulnerabilitat al municipi de Centelle s. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.
Paràmetre Vulnerabilitat
Partícules Molt baixa
SO2 Molt Baixa
CO Molt baixa
O3 Alta
89
8.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts - oportunitats
� La qualitat de l’aire de Centelles és bona, tal com ho confirma l’Índex Català de la Qualitat de l’Aire (ICQA) que la classifica com a satisfactòria.
� Les mesures realitzades mitjançant estacions mòbils de control atmosfèric han
detectat nivells baixos o molt baixos de contaminants atmosfèrics.
� El nombre d’indústries amb emissions potencialment perilloses és molt baix i no s’ha detectat cap problemàtica relacionada amb els focus emissors de gasos.
Punts febles - amenaces � Els nivells d’ozó detectats en el municipi a l’estiu són alts. Aquests estan molt
influenciats per les condicions climatològiques: insolació i vents que poden arrossegar la contaminació des de comarques costaneres.
� El trànsit de la carretera C-17 és el principal focus emissor de contaminants del
municipi a causa del gran volum de vehicles que hi circulen. La capacitat d’actuació des de l’àmbit local és limitada.
� La inversió tèrmica produïda a la zona pel relleu de la Plana de Vic dificulta la
dispersió dels contaminants i augmenta els nivells de contaminació atmosfèrica durant l’hivern.
90
99.. CCOONNTTAAMMIINNAACCIIÓÓ AACCÚÚSSTTIICCAA
Un indret serà més sostenible, acústicament parlant , quan el so que emeten les diferents activitats humanes generi el mínim impact e possible als habitants i al medi natural. Val a dir que el soroll és una percep ció subjectiva que depèn de la sensibilitat de les persones. Mitjançant un estudi de les fonts de soroll, l’aplicació d’una bona planificació urbanística (a suficient distància de les fonts sorolloses), l’ús de les mesures adequades d’aïllam ent acústic de les construccions i, per descomptat, incidint per tal q ue es redueixi el soroll existent, s’arribarà a assolir un entorn més sosten ible.
9.1. SITUACIÓ ACTUAL La contaminació acústica pot definir-se com l'increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La molèstia per soroll porta implícit un fort component subjectiu. Un mateix so pot ser considerat agradable o molest segons les seves característiques, les del receptor i les del moment en què es produeix. En qualsevol cas, l’exposició continua a nivells sonors elevats pot afectar la salut de manera diversa: disminució temporal o permanent de la capacitat auditiva, manifestacions de sensacions de molèstia, nerviosisme, irritabilitat i interferències diverses que afecten a funcions vitals El Departament de Territori i Sostenibilitat, d’acord amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica, és l’organisme competent per fer el control de les infraestructures de transport de Catalunya. Les corporacions locals, com a administració més propera a la ciutadania, són les competents per intervenir en l'àmbit urbà, d'acord amb la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local. Seguint les disposicions de la Llei 16/2002, el municipi de Centelles disposa del mapa de soroll i el mapa de capacitat acústica, elaborat el febrer del 2010, on es defineixen les zones de sensibilitat acústica segons la normativa (taula 39). Taula 39. Nivells sonors màxims admesos a les zones de sensibilitat acústica segons la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.
Nivell diürn Nivell nocturn
Zona de sensibilitat acústica alta (A) 60 dB 50 dB
Zona de sensibilitat acústica moderada (B) 65 dB 55 dB
Zona de sensibilitat acústica baixa (C) 70 dB 60 dB
El mapa de capacitat acústica també determina les zones de soroll, aquelles parts del territori afectades per la presència d’infraestructures de transport viari, ferroviari, marítim i aeri. El soroll mesurat durant el treball de camp realitzat corresponia essencialment a soroll de trànsit. Entre aquest, destacava el carrer Ildefons Cerdà que, a causa de la intensitat de trànsit (IMD entre 7.000 i 10.000 vehicles/dia) i a la proporció de vehicles pesants (entre el 8 i el 10%), tenia el màxim nivell sonor detectat en zona residencial (Leq de 63,9db i 62,7db).
91
L’ajuntament de Centelles va aprovar el 27 de setembre de 2012 l’Ordenança Municipal Reguladora del Soroll i les Vibracions (es va modificar l'article 13.3 el 5 de desembre de 2012). Segons una enquesta realitzada en el marc de l’Auditoria Ambiental l’any 2003, l’opinió sobre com afecta el soroll a la qualitat de vida dels habitants de Centelles és diversa i no es pot determinar una opinió significativa (figura 36). Es citen problemes puntuals de soroll que afecten de forma diferent als ciutadans. El nombre de queixes.
Figura 36. Resultats de l’enquesta d’opinió sobre l’afectació del soroll a les persones a Centelles, realitzada l’any 2013. Font: Auditoria Ambiental del Municipi de Centelles 2004. Es disposa de dades sobre intervencions de la policia local per queixes específiques per soroll en el període 2006-2011 (taula 40). S’observa un increment de les intervencions, especialment coincidint amb l’aplicació de l’ordenànça, encara que no es pot relacionar directament. Taula 40. Nivells sonors màxims admesos a les zones de sensibilitat acústica segons la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.
Any Nbre. intervencions
2006 11
2007 23
2008 56
2009 79
2010 65
2011 127
0
5
10
15
20
25
30
35
gens poc moderat bastant molt
nb
re. r
esp
ost
es
92
9.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts – oportunitats � El municipi disposa dels documents tècnics i les ordenances reguladores de les
emissions sonores. El nivell acústic en el municipi és bo.
� El percentatge de superfície inclosa en la zona de sensibilitat acústica alta és majoritari.
� El nombre d’intervencions a causa de molèsties generades per soroll no és elevat.
Punts febles - amenaces � Una part de la població és sensible a l’efecte de nivells sonors alts, encara que
es donin de manera puntual.
93
94
1100.. CCOONNTTAAMMIINNAACCIIÓÓ LLUUMMÍÍNNIICCAA
10.1. SITUACIÓ ACTUAL La contaminació lumínica és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn natural, a causa de la dispersió i reflexió de llum procedent de la il· luminació artificial. Aquest augment de llum artificial pertorba i altera les propietats del medi receptor. La il· luminació artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessària per dur a terme un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives; a més, millora la seguretat ciutadana, reforça la prevenció de riscos laborals a espais concrets i és necessària per garantir la seguretat industrial de determinades instal· lacions. La contaminació lumínica dificulta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural i és un bé immaterial i patrimoni comú que cal protegir. A més, un enllumenat nocturn excessiu o incorrecte pot causar molèsties en envair l’àmbit privat. Tot i això, la contaminació acústica pot definir-se com l'increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. La Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, regula l’ordenació ambiental de la il· luminació per a la protecció del medi nocturn amb la finalitat de mantenir, al màxim possible, les condicions naturals d’aquestes hores en benefici de les persones, de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general, de promoure l’eficiència energètica de la il· luminació exterior, d’evitar la intrusió de llum artificial a l’entorn domèstic i al medi, i de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes i la visió del cel. La Llei estableix que els ajuntaments poden proposar mesures de protecció de la visió del cel nocturn i que han de vetllar per minimitzar l’afectació de la il· luminació exterior. Com a conseqüència de l’aprovació del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, s’han dut a terme un seguit d’accions en l’enllumenat públic que han suposat la reducció de la contaminació lumínica. De les 1.901 lluminàries de l’enllumenat públic del municipi el 2015, 1.836 són del tipus Vapor sodi halogenurs fluorescència i 65 de leds. No es disposa d’un inventari exhaustiu del tipus de lluminària catalogades segons la contaminació acústica, tot i que la major part tenen en compte aquest aspecte. L’ajuntament no disposa d’una ordenança reguladora de la contaminació lumínica. Mapa de protecció contra la contaminació lumínica El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya va aprovar el 2007 el mapa que estableix les zones de protecció del medi ambient de la contaminació lumínica a Catalunya. El Mapa inclou quatre zones de protecció, atenent, d'una banda, la necessitat de mantenir una correcta il· luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana, i, de l'altra, la protecció -tanta com sigui possible- dels espais naturals i la visió del cel a la nit.
95
Al municipi de Centelles, l’espai EIN Sauva Negra està inclòs a la zona de protecció màxima (E1), les zones urbanitzades estan incloses a la zona de protecció moderada (E3) i la resta del territori està catalogada com a zona de protecció alta (E2) (taula 41). Cap part del municipi està catalogada com a zona de protecció menor (E4). Taula 41. Superfície del municipi en hectàrees i percenta tge catalogada segons les zones de protecció de la contaminació lumínica. Font: Mapa de protecció contra la contaminació lumí nica.
Superfície %
Zona de protecció màxima (E1)) 40,03 ha, 2,6%
Zona de protecció alta (E2) 1.295,6 ha 84,6%
Zona de protecció moderada (E3) 195,4 ha 12,8%
Zona de protecció menor (E4) 0 ha 0%
La Direcció General de Qualitat Ambiental està treballant en l’elaboració d’un nou Mapa de la protecció contra la contaminació lumínica a Catalunya.
10.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts – oportunitats � En el marc del desenvolupament del PAES s’han substituït lluminàries per
altres de tecnologia més eficient i més sostenibles des del punt de vista de la contaminació lumínica.
� La major part de la superfície del municipi es troba en la zona de protecció
màxima o de protecció alta, segons el mapa de protecció contra la contaminació lumínica.
Punts febles - amenaces � No es disposa d’una ordenança reguladora de la il·luminació d’espais exteriors
que protegeixi contra la contaminació lumínica.
� Les lluminàries de l’enllumenat públic del municipi no estan inventariades segons la catalogació de contaminació lumínica.
96
1111.. CCOONNTTAAMMIINNAACCIIÓÓ OODDOORRÍÍFFEERRAA
11.1. SITUACIÓ ACTUAL La contaminació per olors s'inclou com un factor de contaminació a la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'ambient atmosfèric. Es un fet reconegut que pot arribar a afectar en determinats supòsits el dret a la intimitat domiciliària de les persones. Així sembla indicar-ho l'augment del nombre de queixes rebudes en les diferents administracions sobre olors. Les dades actuals indiquen que la contaminació odorífera representa un 30% de les denúncies i queixes rebudes en les diferents administracions territorials. No hi ha una legislació específica sobre contaminació odorífera però sí un seguit de recomanacions de prevenció, especialment pel que fa a la correcta gestió de les instal· lacions i la incorporació de bones pràctiques, per tal de reduir les emissions oloroses. Al municipi de Centelles s’identifiquen dues fonts principals d’olors: l’aplicació de dejeccions ramaderes com a fertilitzant orgànic als camps de cultiu i la planta de compostatge dels Sots. En el cas de les dejeccions ramaderes, es recomanable enterrar els fertilitzants orgànics aplicats per tal d’evitar pèrdues de nitrogen i emissió d’olors (taula 42). Taula 42 Temps màxims per enterrar les dejeccions. Font: Fitxa tècnica 02 - Oficina de fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes
Dejeccions líquides o semi líquides (purins, gallinasses, fangs tractats,...)
Dejeccions sòlides (fems, compost, fracció sòlida de purins,...)
Distància Temps màxim Distància Temps màxim
Menys de 500 metres 24 hores
Menys de 500 metres
4 dies (d’octubre a abril) 2 dies (Entre 500 i 1000 metres de maig a setembre)
Entre 500 i 1000 metres
2 dies No cal enterrar si es fa amb aplicador de manegues
En el cas de la planta de compostatge dels Sots es poden generar males olors quan es donen condicions anaeròbiques per un control deficient dels microorganismes. La direcció principal del vent en la zona on s’ubica la planta de compostatge facilita que es puguin percebre males olors a la zona urbana del municipi. Durant l’any 2016 la planta ha instal· lat un sistema d’alarmes que avisa de la possibilitat de dispersar males olors quan es donen determinades condicions de direcció i velocitat del vent. Tot i que es tracta d’un problema de difícil gestió, la planta ha de disposar dels sistemes de control necessari, principalment, mitjançant l’ús de tecnologia microbiana.
97
11.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA
Punts forts – oportunitats � Els problemes associats a contaminació odorífera estan identificats i localitzats
temporalment.
Punts febles - amenaces � No es disposa d’un pla de prevenció de la contaminació odorífera al municipi.
