Article Dr. Moya

8/14/2019 Article Dr. Moya

1/6

Josep MoyaPsiquiatre, coordinador cient'edfic del Servei de SalutMental del Parc Taul'ed

Resum

El trastorn per dficit datenci amb hiperactivitat(TDAH) constitueix un problema de salut que mostrauna prevalena que augmenta progressivament finsal punt desdevenir un problema social. No obstant

aix, s necessari conixer les limitacions de les dadesepidemiolgiques i, alhora, utilitzar eines diagnstiquesprecises que superin les primeres impressions clniques.Finalment, un cop obtinguda la constataci clnicaque, en efecte, ens trobem davant dun TDAH, calplanificar les estratgies teraputiques adequades,tant de tipus farmacolgic com psicoteraputic.

Paraules clau: TDAH, comorbiditat, metilfenidat,atomoxetina

IntroducciEl trastorn per dficit datenci amb o sensehiperactivitat ha ultrapassat les fronteres dels mbitseducatius i de salut i sha convertit en un problemaque preocupa la ciutadania. s ja habitual trobar-nereferncies en els diaris, les revistes no especialitzades,la televisi, la rdio, etc. A ms, sembla que amblaplicaci de tests especfics la tasca diagnsticaes converteix en un procediment a labast de tothom.Tanmateix, les coses sn molt ms complexes; aix,no s infreqent observar nens i nenes diagnosticatsde TDAH que mostren una especial atenci en aquellesrees per les quals senten un particular inters. Tampoc

no s una raresa haver de replantejar el diagnstic apartir de laparici de smptomes aliens al TDAH.

Daltra banda, des del medi educatiu sinforma de lesvariacions que es poden produir en funci del context

(qu, amb qui, quan, com). Tot plegat fa que eldiagnstic de TDAH sigui controvertit i que genericonfusi entre els familiars, els educadors, els polticsi, fins i tot, entre els mateixos professionals.1 Semblaclar, doncs, que cal emprar els instruments adequatsper tal de poder fer un diagnstic precs i rigors apartir del qual sinstaurin les mesures teraputiquesadequades.

Lany 1980, amb la publicaci del DSM III, es va emprarper primera vegada el terme trastorn per dficitdatenci. Aix implicava el reconeixement deldeteriorament crnic de latenci, amb o senseproblemes conductuals dhiperactivitat, com un trastornpsiquitric. La revisi del DSM III, de 1987, va introduiruna modi f icac i en incorporar-h i df ic i tdatenci/trastorn dhiperactivitat, la qual cosacomportava relacionar la manca datenci amb elsproblemes de la hiperactivitat.

Prevalena

Els estudis epidemiolgics sobre el TDAH hanproporcionat informaci poc clara i alhora conflictiva,en els ltims anys. Les raons daquesta confusi rauenen la utilitzaci dinstruments diagnstics poc fiablesi, sobretot, en les divergncies derivades dels criterisclassificatoris adoptats. Aix, els estudis que utilitzencriteris DSM IV, que permeten la presncia decomorbiditat, mostren prevalences dentre el 5 i el10%; en canvi, quan sutilitzen criteris CIE-10, i eldiagnstic est restringit a la presncia de la sndromecompleta, sense condici de comorbiditat, shi trobennivells de l1 o el 2%, aproximadament.2 El trastorn sms freqent en nens, amb una proporci que oscillaentre 2,5:1 i 5,6:1. El TDAH s ms coma en els nensen edat escolar i la seva prevalena s menor enestudis de poblacions de ms edat.3

Diagnstic

Les caracterstiques bsiques del TDAH sn els nivellsexcessius i perjudicials dactivitat, manca datenci i

Butllet d'informaci

teraputicaVol. 19, nm. 7. 2007. ISSN 0213-7801

ISSN 1579-9441 (Internet)

Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

35

EL TRASTORN PER DFICIT DATENCI AMBO SENSE HIPERACTIVITAT


2/636

impulsivitat. Actualment, el diagnstic es fa seguintels criteris del DSM IV-TR (American PsychiatricAssociation, 2000) i de la CIE-10. El primer identificatres grups de smptomes fonamentals i linclouen enla categoria dels trastorns del comportamentpertorbador, juntament amb el trastorn negativistadesafiant i el trastorn dissocial. El trastorn s dinicipreco (abans dels 7 anys); la durada dels smptomesha de ser de sis mesos com a mnim; cal que elssmptomes siguin evidents en, almenys, dos entornsdiferents, i finalment els smptomes sn claramentinadequats per a ledat del nen i desadaptatius entermes de funcionament. Tanmateix, cal assenyalarlexistncia dun criteri que requereix que lindividumanifesti una alteraci clnicament significativa en elfuncionament social, acadmic o laboral. Aix descartales persones que presenten els smptomes adequatsper no lalteraci necessria per rebre aquestdiagnstic.

Cal afegir que, en lmbit de la psiquiatria infantil, perestablir un diagnstic s necessari sintetitzar lainformaci procedent de diferents fonts, la qual cosapot suposar un problema quan es t informacicontradictria. Sovint, la informaci proporcionadapels adults sobre els problemes del nen i la procedentdel mateix nen sn significativament diferents. Engeneral, pares i docents solen estar dacord a lhoradidentificar un nen amb un trastorn del comportament,malgrat que la correlaci entre els seus informes sfora baixa. Daltra banda, tamb sha assenyalat quelavaluaci diagnstica pot complicar-se per lexistnciade psicopatologia en els pares, i aix pot influir en lainformaci que proporcionen aquests sobre elcomportament del seu fill.

Un altre aspecte que cal considerar4 s que, dintre dela perspectiva categorial, laproximaci europea a ladefinici i classificaci del TDAH difereix de la nord-americana. Aix, si b el DSM IV i la CIE-10 han adoptatcriteris gaireb idntics per a la identificaci delssmptomes de manca datenci, hiperactivitat iimpulsivitat, encara sn evidents les difernciessignificatives entre els dos sistemes nosolgics en elsseus algoritmes diagnstics. Aix, en el DSM IV, eldiagnstic requereix la presncia de sis smptomesdinatenci o sis smptomes dhiperactivitat-impulsivitat

o dambds. En canvi, la CIE-10 (OMS) estableix queha dhaver-hi almenys sis smptomes de mancadatenci, tres dhiperactivitat i un dimpulsivitat, i noes permet el diagnstic si no hi ha smptomes demanca datenci.

Com sha assenyalat anteriorment, les diferncies snsubtils per tenen unes conseqncies a lhora destimarles prevalences del trastorn. La CIE-10 t un algoritmemolt ms restrictiu que el DSM IV-TR, ja que exigeix unsumatori de smptomes (sis ms tres ms un). Perpotser la diferncia ms notable entre el DSM IV i laCIE-10 estigui en laproximaci al diagnstic quancoexisteix ms dun trastorn (comorbiditat). El DSM IVreconeix tots els diagnstics presents llevat delesquizofrnia, lautisme i el trastorn generalitzat deldesenvolupament. Aix comporta que es pugui fer eldiagnstic de TDAH juntament amb altres trastornscom la depressi, els estats dansietat o el trastorn

obsessivocompulsiu. En canvi, la CIE-10 sol desaprovarels diagnstics mltiples, i quan existeixen trastornsafectius (estats depressius), o b trastorns dansietat,no recomana el diagnstic de TDAH.

Comorbiditat

Existeix un acord bastant general segons el qual elTDAH es presenta conjuntament amb altres trastornspsiquitrics. Cal advertir, per, que aix es dna quansutilitzen criteris DSM IV-TR ja que, com ha estatindicat abans, la CIE-10 adopta uns criteris molt msrestrictius respecte de la comorbiditat. Alguns estudis5assenyalen que ms del 50% dindividus diagnosticatsde TDAH tenen algun altre tipus de trastorn psiquitric.Les comorbiditats elevades es donen en els trastornsafectius; aix, alguns estudis6 han trobat comorbiditatamb el TDAH en un 25% de nens diagnosticats detrastorn depressiu major; amb els trastorns dansietat,7amb xifres dun 25%; amb el trastorn negativistadesafiant,8 amb percentatges del 40%; amb el consumde substncies txiques,9 i amb el trastorn de LaTourette.10

Avaluaci diagnstica

El diagnstic del TDAH es basa principalment enlavaluaci clnica i actualment no existeixen provescomplementries o tests que permetin plantejar eldiagnstic positiu de TDAH de manera fiable. Algunsautors11 recomanen efectuar aquest diagnstic desprsdhaver descartat altres patologies somtiques opsiquitriques. Un cop ms, seguint les recomanacionsde lOMS, cal descartar trastorns psiquitrics en ques puguin manifestar smptomes de lesferahipercintica o de manca datenci. Les investigacionscomplementries han de formar part del procsdiagnstic cada cop que sigui necessari. Lavaluaciclnica ha dincloure una entrevista amb els paressobre el desenvolupament i el comportament del nen,un examen directe del nen i una revisi de la informaciprocedent de lmbit educatiu. s molt important anarms enll de la impressi global dels diversos agentsinformants i obtenir descripcions dels comportamentsdels nens i nenes en diverses situacions i contextos.Aquesta manera de procedir minimitza el biaix delinformador adult, molt condicionat per les expectativesque pugui tenir respecte a linfant.12 El diagnstic de

TDAH no pot estar influenciat per tot all que esrelacioni amb els nivells de suportabilitat dels adults.Finalment, tamb es recomanen entrevistes directesamb els docents, molt ms fiables que els qestionarisformalitzats pels adults.

Pel que fa a les escales de valoraci, cal destacarque, en general, mesuren la presncia i la intensitatdels smptomes del TDAH. La ms coneguda slescala de Conners per a pares o professors. De totamanera, cal advertir que tenen limitacions i sn menystils per distingir els nens amb TDAH daltres ambdiferents trastorns. Daltra banda, lexpressi de certstems pot fer-les poc apropiades per ser utilitzades enalgunes cultures.

El diagnstic diferencial comporta investigar la presnciadaltres trastorns concurrents i la relaci entre elssmptomes del TDAH i els dun trastorn comrbid. Cal


3/637

advertir que, de vegades, la hiperactivitat o el dficitdatenci formen part dun trastorn psictic nodiagnosticat.

Tractament

Principis generals

El TDAH es considera un trastorn condicionat perdiversos factors (neurobiolgics, psicolgics i socials);en conseqncia, el tractament ha de ser global i hadincloure el context social del nen, la qualitat delescolaritzaci que rep, la naturalesa de les relacionsamb els pares i les possibles alteracionspsicopatolgiques daquests. Daltra banda, eltractament ha de ser flexible, en consonncia ambels canvis que es vagin produint al llarg del temps. Elpla general de tractament t quatre pilars:farmacolgic, psicoteraputic, dassessorament als

pares i dassessorament als docents.

Tractament farmacolgic

s considerat el pilar bsic del tractament. Els frmacsms utilitzats sn el metilfenidat i la D-amfetamina. AEspanya nicament sha indicat el primer. Recentment,sha incorporat un nou frmac: latomoxetina. Elmetilfenidat s un derivat amfetamnic que actuapredominantment alliberant dopamina dels terminalsdopaminrgics presinptics.13 El metilfenidatsadministra per via oral i sabsorbeix rpidament enel tub digestiu. Els seus efectes apareixen entre vintminuts i una hora desprs de la ingesti. La seva

acci dura de tres a sis hores, segons els individus.Aquesta circumstncia justifica que shagin de ferdues administracions, una al mat i laltra al migdia.Sha devitar la presa vespertina ja que pot provocardificultats per conciliar el son. El seu metablit, lcidritalnic, selimina per lorina i t una semividadeliminaci plasmtica curta, daproximadamentdues hores. El 90% de la dosi ingerida s excretadade 48 a 96 hores desprs.

Les recomanacions del tractament amb metilfenidatfan referncia a la posologia. La dosi ptima mitjanautilitzada en el TDAH s de 0,5 mg/kg/dia, a la qual

sarriba progressivament fins a un mxim d1mg/kg/dia. Com a norma general, saconsellacomenar amb una dosi de 5 mg dos cops al dia iaugmentar-la cada tres dies fins aconseguir els efectesteraputics. La dosi mxima recomanada s de 60mg/dia. El metilfenidat es comercialitza a lEstatespanyol amb el nom de Rubifen. La presentacis en comprimits de 5, 10 i 20 mg.

Existeix un preparat de metilfenidat que utilitza elsistema Oros per perllongar-ne lacci. El principiactiu sallibera de manera gradual al llarg de dotze

hores desprs duna presa nica matutina. Aixpermet un control dels smptomes fins a les ltimeshores de la tarda; alhora, permet que els parespuguin supervisar la correcta administraci de lamedicaci al mat, sense haver de delegar en elsdocents. La dosi inicial s de 18 mg/dia, amb un

increment setmanal en funci de la resposta clnica,fins a un mxim de 54 mg/dia. El preparat comercials el Concerta, que es presenta en comprimits de18 i 36 mg.

El metilfenidat pot tenir els efectes secundarissegents:14,15 a) risc dexacerbaci o desenca-denament de tics, la qual cosa en desaconsella lsen pacients amb tics (p.e., trastorn de La Tourette);b) estats depressius: el metilfenidat pot induir disfriaen pacients vulnerables; c) trastorns convulsius: enpacients adults i en dosis elevades poden aparixerconvulsions; d) disminuci de la gana, tot i que esconsidera que es desenvolupa tolerncia a lefecteanorexigen; e) insomni, ra per la qual es desaconsellaladministraci vespertina; f) efectes sobre elcreixement: sha descrit retard temporal del creixementen alguns nens; tanmateix, no sobserven efectesadversos a llarg termini.16 Ats que els infants tractatsamb metilfenidat passen molt de temps en el centre

escolar, s aconsellable un contacte regular amb elprofessorat a fi que aquest conegui els efectessecundaris ms freqents. Aix s especialmentrellevant si es t en compte que els pares no veuenrealment els seus fills durant el pic de lefectefarmacolgic, ja que coincideix amb les hores declasse. Una altra recomanaci s tenir especial curaa observar els possibles efectes secundaris durantles visites mdiques, a banda dobtenir informacidels pares i dels docents.

Cal assenyalar que no tots els autors es mostrendacord sobre el moment a partir del qual cal introduir

el tractament amb metilfenidat. Aix, mentre que unses mostren molt actius i procedeixen rpidament aprescriurel, daltres17 sn ms cautelosos i nomslindiquen quan el nen corre el risc de veures exclsen el collegi o en la famlia a causa del seucomportament, o b quan existeix un problemacognitiu immediat.

En general, els tractaments amb metilfenidatpresenten nombroses limitacions. En primer lloc, nos infreqent trobar famlies reticents al fet que elseu fill o filla prengui medicacions. s un problemaque no es dna nicament davant del metilfenidatsin que s extensible a la major part de medicacions.

Altres famlies es mostren preocupades per lesimplicacions tiques o neurobiolgiques deltractament de nens petits amb psicofrmacs, o bpel risc potencial de generar-ne dependncia. Unaltre problema s que el tractament t un tempslimitat dacci de tal manera que, sovint, els efectesnoms es noten durant les hores de classe. En aquestpunt cal aclarir que la presentaci Retard delmetilfenidat pot resoldre aquest problema. Finalment,hi ha la limitaci inherent a les variacions en laresposta. Es considera que un 70% dels pacientsresponen positivament, la qual cosa comporta queen un 30% dels casos el tractament s inefica.

Totes aquestes limitacions shan de tenir en comptea lhora de prescriure el frmac.

Latomoxetina s un frmac recentment comercialitzata lEstat espanyol. Es tracta dun inhibidor especficde la recaptaci de la noradrenalina,18 no amfetamnic,


4/638

Taula 1: Principals efectes secundaris dels frmacs emprats en el TDAH

FRMAC EFECTES SECUNDARIS

METILFENIDAT InquietudInsomni

AnorxiaAturada transitria del creixement (ms rarament)Augment de la freqncia cardacaAugment de la tensi arterial

ATOMOXETINA Disminuci de la ganaDolor abdominalNusees i vmitsDisppsiaMareigCanvis dhumor

IMIPRAMINA Sequedat de bocaMareigsNuseesRestrenyimentSomnolncia

TremolorsAugment de la freqncia cardacaAugment de la tensi arterial

amb efecte positiu durant tot el dia i que es potadministrar un sol cop al mat. La seva eficciasobre la simpto-matologia del TDAH s similar ala del metilfenidat.19 En un estudi amb placebo,que va incloure 297 nens amb TDAH,latomoxetina fou considerablement ms eficaque el placebo en la reducci de la hiperactivitati la millora de latenci.20 Respecte daltresestimulants, latomoxetina presenta lavantatgede no tenir un potencial dabs significatiu.21Estudis in vitro, ex vivo i in vivo22 han mostrat quelatomoxetina s un antagonista molt selectiu del

transportador presinptic de noradrenalina ambpoca o cap af initat per altres receptorsnoradrenrgics o altres receptors o transportadorsde neurotransmissors. s un derivat de lafenoxipropilamina i l ismer de lanlegortometilfenoxi de nisoxetina. Latomoxetina esbiotransforma principalment a travs del sistemaenzimtic citocrom P4502D6 (CYP2D6). Sexcretasobretot per lorina, com lO-glucurnid de la 4-hidroxiatomoxetina. La dosi habitual en nens sd1,2 mg/kg, mentre que en adults les dosisoscillen entre 60 i 100 mg/dia. Ladministracien nens i/o adolescents que pesin menys de 70

kg sha diniciar amb una dosi diria total de 0,5mg/kg i sha danar augmentant cada tres diesfins arribar a la dosi diria d1,2 mg/kg.Ladministraci en adolescents que pesin msde 70 kg, o b en adults, sha diniciar amb unadosi total diria de 40 mg i sha danar augmentantfins aconseguir lefecte teraputic. En general, esrecomana una dosi de manteniment de 80 mg/dia.Latomoxetina es comercialitza amb el nom deStrattera, i es presenta en cpsules de 5, 10,18, 25, 40 i 60 mg.

Els efectes secundaris ms freqents sn prdua

de la gana, nusees, vmits i dolor abdominal.Tamb shan descrit irritabilitat, despertar precoi canvis dhumor.23 No sen recomana ladminis-traci a menors de sis anys. Saconsella tenirprecauci a ladministrar atomoxetina a pacientsamb hipertensi arterial, taquicrdia, o malalties

cardiovasculars o cerebrovasculars. Tamb esrecomana ajustar la dosi quan sadministra apacients amb insuficincia heptica o quan scoadministrada amb inhibidors de CYP2D6, comla paroxetina, la fluoxetina o la quinidina.

En el tractament del TDAH tamb sutilitzen altrestipus de psicofrmacs; els ms destacats sn elsantidepressius heterocclics (imipramina idesimipramina). Per a alguns psiquiatres sn elsfrmacs de segona elecci. Tanmateix, cal advertirla preocupaci pel que fa a la seguretat, ja que

shan descrit alguns casos de mort sobtada.24Tamb sha dassenyalar que aquests frmacssn especialment tils quan el TDAH es presentaconjuntament amb un trastorn depressiu, perllavors caldria replantejar-se, seguint lesrecomanacions de la CIE-10, si els smptomes demanca datenci no formen part duna sndromedepressiva. La imipramina es comercialitza ambel nom de Tofranil i es presenta en pndoles de10, 25 i 50 mg. Hi ha una presentaci (TofranilPamoato) en cpsules de 75 i 150 mg. La taula1 resumeix els principals efectes secundarisdaquests frmacs.

Conducta que cal seguir

Davant la sospita diagnstica de TDAH el primerque cal fer s, bviament, confirmar el diagnsticdacord amb les recomanacions abansesmentades. s recomanable seguir els criterisCIE-10 ja que sn ms restrictius pel que fa a lacomorbiditat i lalgoritme diagnstic. En segon lloc,cal instaurar el tractament farmacolgic. Actualmentes disposa de dos frmacs de primera elecci: elmetilfenidat i latomoxetina. Tots dos tenen la

mateixa eficcia. Linconvenient de latomoxetinas que no est finanat per la Seguretat Social.En cas de fracs dels frmacs de primera elecci,es pot utilitzar la imipramina, per tenint en compteels riscs que comporta (efectes anticolinrgics icasos de comportaments sucides).


5/639

El tractament psicoteraputic i lassessorament apares i mestres sn les mesures teraputiquesque cal implementar.

Tractament psicoteraputic

Es considera que un tractament global del TDAHha de combinar la farmacologia amb la psicoterpia.De tota manera, hi ha pocs estudis ben controlatssobre les intervencions no farmacolgiques.25 Elsefectes de tractaments especfics no sn fcilmentestimables per tal com la majoria dels estudis sobreles intervencions no farmacolgiques inclouen eltractament simultani amb diverses terpies. Daltrabanda, els estudis tenen la limitaci del nombreredut de participants, la manca daleatorietat icontrol i el reclutament dels subjectes en poblacionsesbiaixades.

Hi ha un consens general a considerar labordatgeconductual com el ms efica.26 No obstant aix,cal assenyalar que els tractaments conductualsrequereixen moltes habilitats clniques i unaadaptaci personalitzada i, a ms, tenen unaeficcia limitada en la millora de les funcionscognitives, la memria de treball, la velocitat deprocessament i el manteniment de lestat dalerta.

Hi ha altres enfocaments psicoteraputics quebasen la seva praxi en lanlisi dels factors subjectiusimplicats en la gnesi dels smptomes. Algunsautors27 assenyalen la importncia de fer que el

nen o la nena sigui el subjecte actiu i responsablei ajudar-lo a analitzar les causes dels seussmptomes. Aquesta via no s incompatible ambel tractament farmacolgic per s que comportaunes coordenades ben diferents a partir de lesquals lindividu es pot fer crrec del que li passa.

Assessorament als pares

Lexistncia dun fill o una filla amb TDAH solgenerar distorsions importants en el si de la famlia.En aquest marc, es fa difcil delimitar si el problemas una conseqncia del trastorn o prviament ja

existien disfuncions familiars. Cal assenyalar quela hiperactivitat s ms freqent en nens quepertanyen a famlies que tenen problemes conjugals,o en qu es donen relacions hostils entre pares ifills. Tamb lexistncia de dinmiques familiarscatiques contribueixen negativament a levolucidel cas. s tamb una circumstncia acceptadaper tothom que vivim en una societat competitivai canviant, que sotmet les persones a enormestensions psquiques; per tant, la presncia dun fillamb TDAH sol comportar temors de cara al futur,ja que el seu rendiment escolar es veur disminuti aix pot repercutir negativament en el seu futurprofessional.

Davant daquesta constellaci de problemes itensions intrafamiliars resulta bvia la necessitatdajudar els pares a trobar estratgies que elspermetin reconduir la situaci i, alhora, evitar

aquelles respostes parentals que poden contribuirnegativament al curs i el pronstic del trastorn.

Assessorament als docentsCal tamb ajudar i assessorar els docents que es

fan crrec del nen o nena. En aquest marc cal tenirmolta cura de no etiquetar precipitadament aquellsalumnes que presenten comportaments disruptiusen les aules. No sempre un comportamenthipercintic o una manca datenci sn indicatiusde TDAH. Tant el grup classe com els mateixosdocents es troben tamb sotmesos a exignciesde les quals han de respondre. Cal, doncs,implementar aquells mecanismes que permetinuna anlisi serena del cas en particular i defugirles tendncies medicalitzadores. Ara b, un copdemostrat que el problema est relacionat amb elTDAH es fa necessria ladequada coordinaciinterprofessional. Aqu, el programa Salut i Escola,que articula les intervencions de salut i lespedaggiques, pot ser una eina adequada sempreque sutilitzi amb professionalitat que contribueixia la planificaci dun tractament global i integrat.F inalment, es poden esmentar algunesrecomanacions tils per al maneig dels nens inenes amb TDAH en les aules:28 a) controlarlambient de la classe mantenint un ordre, unarutina i una previsi; b) organitzar la classe ambzones de treball allades, que siguin utilitzables peraquells alumnes amb condicions similars; c)planificar els horaris procurant que les assignaturesacadmicament ms fortes es donin en horaris

matinals i establint pauses entre les diferentsclasses; d) inventar noves estratgies, de maneraque el nen o nena amb TDAH tingui el suportdaltres alumnes ms estables. En resum, es tractadafavorir que els docents puguin implementaraquelles estratgies pedaggiques ms adequadesper a loptimitzaci dels recursos personals delsalumnes amb TDAH.

Bibliografia

1.Waslick B, Greenhill L. Trastorno por dficit de atencin con hiperactividad. A:Jerry M Wiener i Mina K Dulcan. Tratado de Psiquiatr'eda de la infancia y la

adolescencia. Barcelona: Masson; 2006:487-509.2. Schachar R, Ickowicz A. Trastornos hipercinticos con dficit de atencin en lainfancia y la adolescencia. A: Michael G Gelder, Juan J Lpez-Ibor Jr i Nancy

Andreasen. Tratado de Psiquiatra. Tomo III. Barcelona: Ars Medica; 2003:2077-97.

3.Swanson JM, Sergeant JA, Taylor E, Sonuga-Barke EJ, Jensen PS, Cantwell DP.Attention-deficit hyperactivity disorder and hyperkinetic disorder, Lancet 1998;351:429-33.

4.McGee R, Feehan M, Williams S, Partridge F, Silva P, Kelly J. DSM III disordersin a large sample of adolescents. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry 1990;29:611-9.

5.Szatmari P, Offord DR, and Boyle MH. Ontario Child Health Study: prevalence ofattention deficit disorder with hyperactivity. Journal of Child Psychology and Psychiatryand Allied Disciplines 1989; 30:219-30.

6.Alessi NE, Magen J. Comorbidity of other psychiatric disturbances in depressed,psychiatrically hospitalized children. Am J Psychiatry 1988; 145:1582-4.

7.Biederman J, Faraone SV, Keenan K et al. Familial association between attentiondeficit disorder and anxiety disorder. Am J Psychiatry 1991; 148:251-6.

8.Brown Th. Trastorno por dficit de atencin. Barcelona: Masson; 2006:229-31.

9.W ilens TE, Spencer TJ, Biederman J. Attention-deficit/hyperactivity disorder withsubstances use disorders. A: Brown TE. Attention-deficit disorders and comorbiditiesin children, adolescents and adults. Washington, DC: American Psychiatric Press,2000:319-39.

10.Comings DE, Comings BG. Tourettes syndrome and attention deficit disorderwith hyperactivity: are they genetically related? J Am Acad Child Psychiatry 1984;23:138-46.


6/640

www.gencat.net/salut

PAPERECOLGICPAPER ECOLGIC

Data de redacci: Setembre 2007

En el proper nmero: El trastorn per dficit datenci amb o sense hiperactivitat

Butllet d'informaci teraputica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.Director: Rafael Manzanera i Lpez. Coordinadora general: Neus Rams i Pla.Coordinador editorial: Xavier Bonafont i Pujol

Comit cientfic: Rafael Albert, Joan Altimiras, Xavier Bonafont, Fina Cams, Arantxa Cataln, Joan Costa, Eduard Diogne, Begoa Eguileor, MJos Gaspar, Pilar Lpez, Julio Gonzlez, Carles Llor, Rosa Madridejos, M Antnia Mangues, Eduard Mario, Rosa Monteserin, Neus Rams, CristinaRoure, Emlia Snchez, Joan Serra, Francesc Vila.

Avaluaci frmaco-econmica: Lourdes Girona i BrumsSecretria tcnica: Adela Peris i PiquerCedimCat. Coordinador:Josep Monterde i JunyentComposici i impressi: Ampans - Dip. Legal B. 16.177-87ISSN 0213-7801El Butllet dInformaci Teraputica s membre de la INTERNATIONAL SOCIETY OF DRUG BULLETINS

Per a la reproducci total o parcial d'aquesta publicaci, cal fer-ne la sollicitud a la Secretaria Tcnica de la Comissi dInformaciTeraputica, Subdirecci General de Farmcia i Productes Sanitaris, Gran Via de les Corts Catalanes, 587, 08007 Barcelona.

Es poden consultar tots els nmeros publicats des de lany 1999 a:http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/publicacions/spbit.htm

11.Bouvard M, Martin-Guehl C, Rneric JP. Trastornos hiperactivos del nio. EncyclopdieMdico-Chirurgicale E- 37-201-B-10, 2003.

12. Abikoff H, Courtney M, Koplewicz H. Halo effects and teachers ratings of childrensclassroom behavior. Proceedings of the 38th Annual Meeting of the American Academyof Child and Adolescent Psychiatry 1991; 1-18.

13. Stahl S. Psicofarmacologa esencial. Barcelona: Ariel; 2002.

14. Fernndez A, Gutirrez JR. Dextroanfetamina, metilfenidato y pemolina MG. A: MSalazar, C Peralta i J Pastor. Tratado de Psicofarmacologa. Madrid: Panamericana;2005:244-7.

15. Alcaina-Prsper T, Miota-Ibarra S, de la Fuente, J E. Trastornos hipercinticos. A: JGutirrez i F Rey. Planificacin Teraputica de los Trastornos Psiquitricos del Nio y del

Adolescente. Madrid: SmithKline Beecham; 2000:333-416.

16. Klein DP, Mannuzza S. Long-term outcome of hyperactive children: a review. J AmAcad Child Adolesc Psychiatry 1991; 30:383-7.

17. Berger M. Lenfant instable. Approche clinique et thrapeutique. Pars: Dunod; 1999.

18. Bymaster FP, Katner JS, Nelson DL, Hemrick-Luecke SK, Threlkeld PG, HeiligensteinJH et al. Atomoxetine increases extracellular levels of norepinephrine and dopamine inprefrontal cortex of rat: a potential mechanism for efficacy in attention deficit/hyperactivitydisorder. Neuropsychopharmacology 2002; 27(5):699-711.

19. Kratochvil CJ, Heiligenstein JH, Dittmann R i cols. Atomoxetine and methylphenidatetreatment in children with ADHD: a prospective, randomized, open-label trial. J Am AcadChild Adolesc Psychiatry 2002; 41:776-84.

20. Michelson D, Faries D, Wernicke J et al: Atomoxetine in the treatment of children andadolescents with attention-deficit/hyperactivity disorder: a randomized, placebo-controlled,dose-response study. Pediatrics 2001; 108 (5): e83.

21. Schatzberg A, Cole J O, De Battista Ch. Manual de Psicofarmacolog'eda Cl'ednica,Ars medica, Barcelona: Ars Medica; 2005.

22. Simpson D, Perry C. Atomoxetine. Pediatr Drugs 2003; 5(6):407-15.

23. National Institute for Health and Clinical Excellence. Methylphenidate, atomoxetineand dexamfetamine for attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) in children andadolescents. Review of Technology Appraisal 2006; 13.

24. Riddle MD, Stoner G, Ryan N. Another sudden death in a child treated with desipramine.J Am Acad Child Adolesc Psychiatry 1993; 32:792-7.

25. Agency for Health Care Policy and Research. The treatment of attention-deficit/hyperactivity disorder: an evidence report. Contract No 290-97-0017, Agency forHealth Care Policy and Research, Hamilton, Ontario, 1998.

26. Pelham WE, Waschbusch DA. Behavioral Intervention in Attention-Deficit/HyperactivityDisorder. In Handbook of Disruptive Behavioral Disorders, ed. H C Quay and AE Hogan,New York: Kluver Academic and Plenum 1999:225-78.

27. Campam X. Algunas reflexiones en torno al trastorno de dficit de atencin con osin hiperactividad (TDAH). Linterrogant n 4, 2003:15-8.

28. Valdizn JR. Consenso multidisciplinar en TDAH: Infancia, adolescencia y adultos.2005.

Documents

Article Dr. Moya