Arrels cristianes de Catalunya - Fundació Carulla · allò que Ferrater Mora, en el conegut assaig del 1944, anomena «les formes de la vida catalana». En efecte, tots dos llibres

És impossible explicar la història i la realitat de Catalunya sense reconèixer el paper decisiuque hi ha exercit l’Església des de l’edat mitjana. Malgrat les ombres que inevitablement s’han produït, l’Església s’ha sentit compromesa amb el nostre destí col·lectiu. Aquestvin cle es reflecteix en la pintura romànica o gòtica, en els monestirs de Montserrat i Poblet, en la literatura de Verdaguer o en el document Arrels cristianes de Catalunya, subscrit pels bisbes catalans l’any 1985. Avui l’Església viu el gran repte d’afrontar amb lucidesala contemporaneïtat, no pas rebutjant-la, sinó oferint claus per assumir-la des de la con - sistència d’unes arrels i d’unes conviccions que formen part del que som i ens defineix.

Església,cultura i país

Nadala 2010 Any 44

Amb aquesta nadala la Fundació Lluís Carullafelicita les festes i agraeix les aportacions voluntàries de les persones que fan possible la dotació dels Premis Baldiri Reixac d’estímul i reconeixement a l’escola catalana.

La generositat de tants amics ha fet que la dotació dels premis hagi anat creixent any rere any fins a assolir els 111.200 euros de la convocatòria per al curs actual, i els fa els mésben dotats i importants en l’àmbit educatiu.

Fundació Lluís CarullaAribau 185 3r08021 BarcelonaTel. 93 209 09 [email protected]://www.fundaciolluiscarulla.cat

Imatges

CobertaAngelet d’Engordany, Andorra, 1953.©Arxiu Històric del Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya (Francesc Català-Roca)

ContracobertaFàbrica de sants L’Art Cristià, Olot, 2003.Ramon Manent

Buscant posada, de Pere Rovira i Jacint Rovira, Agrupació Pessebrista de Vic. Museu de la Vida Rural

InteriorTino SorianoRamon ManentComunitat de Sant’EgidioConferència Episcopal Tarraconense

Coordinadora de Pastorets de Catalunya

Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

La Passió d’EsparregueraFundació Joan MaragallPere Català i RocaClub EditorJordi VidalMuseu de la Vida RuralJordi CarullaCliment FornerDavid JouBiblioteca de MontserratPilar AymerichPAM-Arxiu Família Salvà TruyolsFototeca.cat-M. SagarraJordi AlbertíJordi de CasacubertaGeneralitat de Catalunya-Miquel González

Coordinació editorialJordi QuerCorrecció d’originalsNúria CuyàsCorrecció de provesEsmena correccionsDissenyJordi [email protected]óVània RosellImpressióTreballs Gràfics S. A.

ISBN: 978-84-7226-939-2Dipòsit legal: B-41.999-2010 Cap part d’aquesta publicació,incloent-hi el disseny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatze -mada ni transmesa de cap manera ni per cap mitjà (elèctric, químic,mecànic, òptic, de gravació o bé defotocòpia) sense autorització prèviade la Fundació Lluís Carulla.

Nadala 2010Església, cultura i paísFundació Lluís CarullaAny XLIV

Nadala 20Fundació Lluís CarullaAny XLIV

Monges, Mercat del Born,1969, Barcelona.

Església,culturai país10

Continguts

L’Església i l’afaiçonament de la personalitatde CatalunyaArmand Puig

L’església de Catalunyaa l’època medievalAntoniPladevall

p. 22p. 10

L’Església catalana entreels segles XVI i XVIII

Joan Bada

p. 34

Cristianisme ipensament en lacultura catalanacontemporània Pere Lluís Font

Cristianisme i literatura catalana des de la Renaixença:aproximacionsa un momentcrucialRicard Torrents

Reptes catalans a l’Església catòlicaSalvadorCardús

p. 46 p. 58 p. 70

Memòria de l’any 2010

p. 80

Església, cultura i país10

L’Església i l’afaiçonamentde la personalitatde Catalunya

Degà-President de la Facultat de Teologiade Catalunya i doctor en ciències bíbliques. Va coordinar la Bíblia CatalanaInterconfessional i codirigeix el CorpusBiblicum Catalanicum.

Armand Puig

L’Església i l’afaiçonament de la personalitat de Catalunya 11

Des de l’obra de Verdaguer, príncep de laRenaixença (1845-1902), fins al docu-ment episcopal Arrels cristianes de Catalunya(1985), la tesi del catolicisme català haestat constant: aquest país ha estat engen-drat a l’ombra de l’Evangeli. Amb paraulesde Verdaguer en el poema Canigó: «naix lanostra raça / bressada amb cants de mon-jos». I Torras i Bages declara solemnementque «el nostre esperit nacional és entera-ment cristià». Aquesta darrera formulacióresumeix la interpretació que fa de Cata-lunya un punt de vista cristià i, en certamanera, fonamenta el celebèrrim axiomatorrasià: «Catalunya serà cristiana o no serà», el qual ha estat immortalitzat en pedra a la façana major del monestir de Montserrat.

Introducció

No és fàcil definir la personalitat d’unpaís. En la conclusió del llibre segon i dar-rer de La tradició catalana, Josep Torras i Bagesafirma que «la Iglésia catòlica [...] admet ipractica [...] la forma regional». L’expres-sió pot resultar insuficient des de les cate-gories actuals de pensament i d’acciópolítica, però la tesi del gran bisbe de Vices deixa sentir una vegada i una altra en eldecurs de la seva obra fonamental. Peraclarir-la, n’hi ha prou de citar la frase queinicia el capítol segon del llibre primer:«Potser no hi ha altra nació tan entera isòlidament cristiana com fou Catalunya[...]. L’element humà, fecundat per aquellelement diví (la gràcia divina), produíuna virtut i energia que es desenrotllà enuna organització resistent i harmònica.»La mirada cap als orígens porta Torras iBages a postular l’articulació profunda,substancial, entre el cristianisme i Catalu-nya, entre Església i país.

Detall del bàcul de JosepTorras i Bages, obra de JosepLlimona que representa lallegenda de sant Jordi i eldrac, Tresor de la Catedral de Vic. A la dreta, cartelld’una representació de Canigó de Jacint Verdaguer,1910. A la pàgina esquerra,Fent caramelles, de Josep Traité.


d’un Torras i Bages i l’idealisme hegelià,passat pel sedàs d’Eugeni d’Ors i d’Ortegay Gasset –no exempt d’un cert toc nietzschià–, d’un Ferrater Mora.

No és fàcil aclarir quins són els pilars quesostenen l’ànima col·lectiva d’un poble iel singularitzen en relació amb els altrespo bles. Cal recórrer als seus orígens iàdhuc a allò que els precedeix, però man-tenint, com fa Ferrater Mora, una miradavolgudament intemporal que doni raód’aques ta ànima col·lectiva, forjada, aixòsí, per les vicissituds de la història, quesempre s’han de tenir presents. La pers-pectiva de la meva anàlisi no passa, doncs,directament per la història política, ni perla història cultural (amb la llengua al cap -davant), ni per la història econòmica, nitan sols per la història religiosa o del pen-sament (sobretot teològic i filosòfic) deCatalunya. Més aviat cal plantejar aquellescaracterístiques que afaiçonen allò que és i allò que defineix «Catalunya i el seu viu-re» (Ferrater) i comprendre, des d’aquestpunt de vista, quina ha estat l’aportacióque hi ha fet l’Església. O encara millor,cal veure com l’Evangeli que l’Esglésiacomunica, i que constitueix la seva raó de ser, resta com una part important delsreplecs més íntims de la personalitat de la Catalunya d’ahir i d’avui.

La continuïtat

Catalunya s’ha afaiçonat com a poble ambun alt sentit del seu passat. Però tradició itradicionalisme, com Ferrater Mora sub-ratlla, són dues coses diferents. Una cosaés mirar el passat i posar-s’hi al costat, il’altra és instal·lar-se en el passat sensecapacitat de comprendre el present i dei-xant així inoperant el futur. El tradiciona-lisme és un simple revival, mentre que latradició –terminologia de Torras i Bages,però també de Gadamer, un dels filòsofscontemporanis atents al discurs herme-nèutic– suposa renovació, introducció de nous elements, sense, però, trencaramb els precedents. Una vida viscuda amb sentit i amb consciència, explica Ferrater,passa per l’arrelament a la tradició i al passat. Això vol dir, segons ell, viureamb continuïtat.

Torras i Bages, en la seva obra (publicadael 1892, segona edició del 1905), tractados punts de vista complementaris (l’èti -ca i el pensament, corresponents als dosllibres de què consta) quan vol descriureallò que Ferrater Mora, en el conegutassaig del 1944, anomena «les formes dela vida catalana». En efecte, tots dos llibresproposen al lector una comprensió dels«trets essencials de Catalunya», «les sevesrels més ocultes» (prefaci de Ferrater) o,en terminologia de Torras, «els principisvitals que informen encara el nostre sernacional» (introducció a La tradició catalana).Ferrater ho fa amb una sola al·lusió explí-cita al solatge cristià que informa la cultu-ra i la història del país: «el personalisme»,o «domini sobre si mateix més enllà detot ordre i govern», seria fruit del cristia-nisme. En canvi, Torras escriu la seva obraper mostrar, amb els tons apologètics pro-pis de l’època, que precisament aquestsolatge explica qui i què són els catalans.Em pregunto, doncs, si és possible acararun pensament agnòstic i un pensamentcristià a propòsit de la personalitat deCatalunya i dels seus trets distintius teninten compte els horitzons filosòfics disparsi, per tant, l’aparentment insalvable dis-tància que s’estableix entre les construc-cions teòriques a què han abocat aquestshoritzons. Em pregunto si hi ha res encomú entre el neotomisme militant

Catalunya s’ha afaiçonatcom a poble amb un altsentit del seu passat.Però tradició i tradicio-nalisme, com FerraterMora subratlla, sóndues coses diferents.

Retrat del bisbe de VicJosep Torras i Bages(1846-1916), Ajunta-ment de Vilafranca del Penedès.


La costa catalana està orientada, és a dir,girada vers l’Orient, vers Roma. Conta Plini el Vell que en quatre o sis dies –depe-nent dels vents i de l’època de l’any– erapossible anar per mar des d’Òstia, el portde la capital de l’imperi, fins a Tàrraco, la capital de la Tarraconense, la poblaciód’Hispània que va obrir els braços als germans Escipió quan aquests van fundarla ciutat el segle III aC. Tàrraco sempreromangué fidel a Roma, sobretot a la me -mòria d’August, i fou la primera capitalavant la lettre del que després seria Catalu-nya. Faig notar que, ara mateix, la segonacolònia més important d’estrangers a Barcelona, cap i casal, és la italiana. Els vincles amb Roma i, per extensió, ambItàlia no han canviat gaire des del segle I.

Tarragona, capital política fins a la caigudade l’imperi romà en el segle V i bressol delcristianisme en aquesta terra, exemplificabé la continuïtat i el seu origen. Esmentodos fets que fonamenten la història cristia-na d’allò que molt després, en el segle X,havia de ser Catalunya. L’any 259 dCmoria cremat viu a l’amfiteatre de Tàrracoel bisbe Fructuós amb els seus dos diaques,després que el decret de l’empera dor con-tra els dirigents cristians ja s’hagués apli-cat en altres dues ciutats d’Occident:

La mirada al passat és molt pròpia d’unpoble que no vol perdre les arrels i, pertant, no vol perdre la identitat. La històriaés clau per a la interpretació del present,sempre que es tinguin en compte lesvariables que aquest present comporta. El qui puja, per exemple, al punt més altdel campanar de la catedral de Tarragona iressegueix el traçat urbanístic i monu-mental de l’antiga Tàrraco, la capital de la Hispània Citerior o Tarraconense, la queera en el segle I la província més extensade l’imperi, fa un exercici intel·lectual decontinuïtat si es posa al costat de la tradi-ció i conclou que els catalans són, en dar-rer terme, romans. En efecte, la romanitatforma part de l’ànima del poble català.Allò que anomenem sovint «la Mediterrà-nia», com a categoria cultural i humana,no és una pura referència geogràfica,antropològica o etnològica, sinó que hade ser identificada fonamentalment ambles formes de vida de l’esperit romà, quevan beure de Grècia, però que no en sónuna simple còpia. Catalunya no s’enténsense Roma, començant per la seva llen-gua, filla del llatí, el seu tresor culturalmés esplendorós, el seu primer signe d’identitat.

Façana major del monestir de Montserrat.


Roma (papa Sixt, diaca Llorenç) i Cartago(bisbe Cebrià). El cristianisme entrava,amb la força connexa del martiri, en unaciutat i un territori que, molt probable-ment, en la dècada dels seixanta del segle I(anys 62-64?), havia rebut la visita, com aexiliat, del cristià més universal de la his-tòria, Pau de Tars. El segon fet s’esdevé l’any 385 dC. El papa Sirici envia a Himeri,arquebisbe de Tarragona, una resposta ofi-cial amb valor de decret –d’aquí li ve elnom de «decretal»–, amb catorze respos-tes a les preguntes sobre diversos temes dedisciplina eclesiàstica que Himeri haviafet arribar a la Seu Apostòlica. El bisbe deRoma demana a Himeri que trameti laresposta als bisbes de les altres províncieseclesiàstiques hispàniques i, probable-ment, als de les del nord dels Pirineus.Aquest text és el document papal mésantic enviat fora de Roma. L’Església d’aquest territori, amb Tarragona al capdavant (en tant que seu metropolitana

i primada), continua la tradició de roma-nitat que portava empeltada des de feiauns quants segles.

L’Evangeli, doncs, ha arrelat amb força enla terra que durà el nom de Catalunya, i en el segle V, quan la capitalitat política vadecantant-se cap a Barcelona, la retículade diòcesis o esglésies locals està plena-ment consolidada. N’és una prova tangi-ble un fenomen que exemplifica bé comla continuïtat –o la tradició, en terminolo-gia torrasiana– és la primera de les formes de vida que expliquen la personalitat d’a-quest país. Em refereixo als més de centsetanta concilis convocats a la provínciaeclesiàstica tarraconense des del 419 finsal 1757, prosseguits recentment, l’any1995, per l’arquebisbe Ramon Torrella.Aquests concilis eren reunions presididesnormalment pel metropolità de Tarrago-na, en les quals es tractaven qüestionsrelatives al funcionament de les diòcesisde la província eclesiàstica tarraconense(que, fins al segle XV, encara incloïa lesdiòcesis valencianes i, entre els segles XVIi XVIII, equivalia al territori de l’actualCatalunya, més Eivissa, mentre queMallorca depenia directament de la SantaSeu). Hi ha, doncs, una tradició multise-cular de tipus conciliar, basada en el diàlegi l’entesa, arrelada en el pacte i la concòr-dia, forjada en la divisa «parlant la gents’entén», que és única en tot l’Occidenteuropeu i que anticipa institucions socio-polítiques catalanes tan emblemàtiquescom les assemblees de pau i treva o el pac-tisme com a fórmula de govern i d’entesaen l’època dels comtes-reis del Casal deBarcelona. A tall d’exemple, els concilisprovincials del 1027 i del 1029 se cele-braren a Vic, sota el patronatge del bisbe-abat Oliba, tot i que foren convocats pelmetropolità de Narbona (actuant en nomd’un inexistent metropolità de Tarragona,seu encara no restaurada després de l’ocu-pació musulmana).

La continuïtat com a primera caracterís -tica que ha afaiçonat Catalunya és consti -tuïda, doncs, per dos elements essencials i que, en darrer terme, se superposen: laromanitat i el cristianisme. En el segle XII,quan el primer comte-rei, Ramon

Signatura de l’abatOliba en l’acta de consagració de la seu de Vic, segle XI,Arxiu Episcopal de Vic.


Berenguer IV, unifica per primera vegadael territori conegut com a Catalunya –isant Oleguer, bisbe de Barcelona, restauraTarragona–, es produeix el segon naixe-ment del país, després que, a les acaballesdel segle X, s’hagués afirmat la personali-tat pròpia de l’antiga Marca Hispànicaenfront dels reis carolingis i del califat deCòrdova. Doncs bé, és en el segle XII quanl’art romànic català arriba al cim, i reapa-reixen, sota formes de vida feudals i alho-ra pactistes, els dos elements essencials dela continuïtat o tradició catalana: la roma-nitat clàssica i el cristianisme que l’hacontinuada no sense transformar-la.Aquesta és la Catalunya que es mantinguéinvariable durant la resta de l’edat mitjana,els dos segles d’expansió (XIII i XIV) i elsegle de retracció (el XV). Molt més tard,la Renaixença (amb el Modernisme) i elNoucentisme confirmen l’existència d’u-na continuïtat, no unívoca, pel que fa alsdos elements essencials esmentats.

Concili Provincial Tarraconense, Tarragona, 1995.

Miniatura del Llibre verd(segle XIV), que repre-senta l’assemblea depau i treva realitzada a Tortosa per Jaume Il’any 1225, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.


Tanmateix, la pregunta pel present s’imposa. Havent entrat al segle XXI, i després del terrible segle XX, marcat tot ell per la Guerra Civil (1936-1939), pelsseus prolegòmens i pels seus efectes, espot parlar encara de continuïtat, de tradició? A què respon, en el marc dels trets defini-toris de la personalitat de Catalunya, l’existència d’un moviment anarquistafort, decisiu fins al 1939, que enalteix ladiscontinuïtat i pretén, amb una revoluciómortífera (milers d’assassinats), construirun món sense passat, decapitant la matriucristiana del poble català? Es pot parlar decontinuïtat entesa com a «plena consciènciai lucidesa, arrelada a la tradició i al passat»(Ferrater Mora, 1980, 46), quan, en lanostra Europa postcomunista, el consu-misme i el carpe diem –viu el present– actuen com a narcòtic de les noves i vellesgeneracions i les deixen sense història? És Catalunya un país definible per la continuïtat quan l’ideal és, en força casos,una multiculturalitat ideològica que ofega,de fet, el propi passat i tendeix a ignorar el cristianisme –o fins i tot s’hi mostrabel·ligerant– com un dels elements afai-çonadors de la personalitat catalana?

La manera de viure

Ferrater Mora, en l’assaig esmentat, esrefereix al seny, a la mesura i a la ironiacom les formes de la vida que, al costat dela continuïtat, caracteritzen la manera de ser dels catalans. Si bé la continuïtatseria el tret fonamental, les altres tres formes explicarien, segons aquest filòsof,l’ànima del país. No ens movem de l’àmbit de la lucidesa, d’arrels tomistes–Torras i Bages, com acabem de mostrar,coincideix en aquest punt amb Ferrater–,ni ens apartem del nucli del pensament de Jaume Balmes. La qüestió ètica o, si esvol, moral no envelleix, sinó que més aviatemergeix, si més no, per la força mateixadels fets. Catalunya no és el país ideal, niconstitueix la més íntegra i bonica de lessocietats possibles, ni hispàniques nieuropees. És cert que aquí, per exemple,l’apropiació delictiva i la mentida conti-nuada són considerades un escàndol iblasmades com una agressió a la moralitatcol·lectiva. Tanmateix, caldria preguntar-se si aquest rebuig és el resultat d’una con-vicció majoritària –a favor d’una honrade-sa insubornable–, o bé si el rebuig tan solsesclata quan la falta és descoberta i esdevépública. La pregunta per la moralitatcomença i acaba en el capteniment decada persona. Tan sols així es pot dir que hi ha consciència i no pura acomodació a lasituació, és a dir, pura hipocresia.

Aquesta reflexió serveix per introduir elsegon acarament a què voldria sotmetrel’assaig Les formes de la vida catalana. Resultainstructiu posar costat per costat l’obra de Ferrater Mora, sobretot el prefaci, i les Homilies d’Organyà, el document literarimés antic en llengua catalana, que s’hadatat l’any 1204, i fruit madur, per tant,del brillant segle XII, aquell en què esconstitueix de facto el nostre país. Haventestudiat aquest text fundacional de la nos-tra llengua en una altra ocasió, em limitoara a extreure’n allò que podríem anome-nar les «formes de la vida», la propostavital que fa l’ignot autor als destinataris de les seves predicacions (Puig i Tàrrech,2001, 216-226).

Primera edició, a l’exili, de Les formes de la vida catalana.


El filòsof barceloníJosep Ferrater Mora(1912-1991).

L’autor de les Homilies, un prevere queconeix les virtuts i els vicis de la gent delseu temps, és un home de seny. SegonsFerrater Mora (p. 63), el seny és «ensemsuna saviesa i una actitud, un coneixement i una moral». L’autor d’Organyà és un teò-leg i Ferrater Mora és un filòsof, però a totsdos escau aquesta definició d’«home sen-sat», «home que ha subordinat aquesta raó(la matriu apol·línia o puritana, en termesdel mateix Ferrater) i aquesta experiència(la matriu dionisíaca o fàustica) a la mora-litat dels seus actes» (ibídem). Per això el seny és «de primer antuvi experiència,però no una experiència que exclou la salvació» (p. 58). Ara bé, per on passa lasalvació segons l’autor de les Homilies?

Una primera resposta semblaria òbvia, atès el caràcter religiós del text medieval.La persona humana té com a meta la pleni-tud celestial que arriba un cop superat eljudici diví, és a dir, després que cadascú haexercit la seva responsabilitat personal perúltima vegada (donant raó d’allò que ha dit

i ha fet, i donant raó d’allò que no ha dit i no ha fet) –ara sí, sense possibilitatd’enganyar ni d’enganyar-se. Tanmateix,l’autor medieval no planteja únicament lamoral en termes de judici, de salvació i decondemna eternes, com si el present nofos significatiu i calgués tan sols anarvivint i preparar-se un happy end de la vida.Les Homilies no practiquen una versió reli-giosa del carpe diem: fes el que vulguis, queel judici final encara és lluny. Ben al con-trari, Organyà es preocupa no tant pelfutur com, sobretot, pel present, pel pre-sent concret d’una societat que es trobaen procés d’expansió i de vertebració. Les Homilies tenen com a punt de mira laconstrucció d’un país i de la seva gent,s’adrecen a una Catalunya emergent que,fa cinquanta anys, ha doblat el territori i es troba en ple procés de creixement id’articulació humana i social: la majoriade les cartes de població de la CatalunyaNova són de la segona meitat del segle XII.La gent de la Catalunya Vella, impulsadaper les franquícies reials, es desplaça capals nous territoris i s’hi estableix. Cal,doncs, forjar una estructura interior pelpaís, i l’autor d’Organyà en vol exposar leslínies mestres, allò que l’afaiçonarà con-cretament. I ho va a buscar a l’Evangeli.

La moralitat passa, segons el prevere d’Organyà, per la defensa de la propietat,gran o petita. En un país que ha proceditcurosament al repartiment de la terra i hafixat els termes de cada població o nuclihumà, l’ordre social és necessari perquèes pugui habitar i sigui possible transfor-mar-lo, fent conreables les grans exten-sions de bosc o de botjar. L’apel·lació a no apropiar-se els béns d’altri constitueixel fonament de l’estat de dret. Una dita de to popular i irònic ho expressa bé enl’homilia quarta: «Els diners són bons deprendre, però fan de mal tornar» (bo ésaltrui aver a pendre, mas mal és a rendre, 5r22). I, malgrat tot, si no hi ha restitució delsbéns presos amb engany, robats, usurpatso adquirits per una sentència d’un tribu-nal injust, no hi ha pau social.

Voldria fer notar que el respecte als béns d’altri no equival a una justifica-ció de la injustícia o de les riqueses.

Manuscrit de les Homilies d’Organyà, 1204, Biblioteca de Catalunya.


L’autor d’Organyà no s’està de criticar els«rics homes d’aquest món» (3r9-10) queviuen presoners de l’afany de posseir. L’avarícia i la cobejança són denunciadescom a reprovables. És evident que el dis-curs sobre el treball comporta la no-apro-piació d’allò que l’altre posseeix legíti -mament. Ferrater Mora insisteix en «eldesfici que té el català per acabar i perfec-cionar la seva obra» i en l’angoixa que lipro dueix «deixar les coses a mig fer» (p. 45). I remarca la iniciativa individual

com un tret que defineix la seva persona-litat: el treball és un repte i una exigènciaque culmina en l’obra ben feta, més enllàde l’afany de produir (qualificat d’escla -vitud) i de la peresa (una negació de lapròpia realització). L’individualisme, nosempre positiu, assenyala una manera defer que necessita el respecte pel fruit delpropi esforç. I, a l’inrevés, el guany senseesforç mereix el blasme més unànime.

La segona columna de la moralitat passa,segons l’homiliari d’Organyà, per bande-jar l’engany. En vèiem un exemple fa unmoment, en referir-nos a l’apropiaciódels béns d’altri amb malícia. La mentidaés una ferida de difícil guarició, sobretotquan la practiquen persones que tenenrepresentativitat social. La imatge públicadel qui menteix comporta la seva desauto-rització. En canvi, la paraula donada ésvista com a garantia de veritat: «pa raula ésparaula». No costa gaire d’escatir l’origend’aquesta actitud a favor de la veritat. Llegim en l’Evangeli de Jesús: «Digueu sí,quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne» (Mateu 5,37). És sabut que en aquest país, des de tempsseculars, en les transaccions comercialsn’hi havia prou amb la paraula donada per les dues parts, el comprador i el vene-dor, i aquella paraula era tan vàlida comun document notarial. És sabut tambéque, en les declaracions judicials, un perjuri era vist com una de les més gransindignitats que podia cometre una perso-na. La veritat de la pròpia paraula ha estatuna de les bases sòlides sobre les qualss’ha recolzat el sistema de relacions inter-personals i socials de Catalunya. Organyàho expressa amb una reflexió tenyida d’i-ronia al final de l’homilia cinquena: «Capde nosaltres no ha d’enganyar els altres,perquè n’hi ha que es pensen enganyar el proïsme i s’enganyen a si mateixos»(7r12-13). Qui enganya es troba confron-tat amb el propi engany, i per això es potdir que, en darrer terme, s’enganya a simateix: mai el qui enganya no es presentacom un mentider, i, per tant, per enganyarun s’ha d’enganyar a si mateix. No ésendebades que Ferrater Mora defineix l’ironitzar com un «veure en les co ses la seva altra veritat» (subratllat seu, p. 92).

L’arrel cultural cristianade Ferrater Mora noadmet dubte i l’autord’Organyà es destaca perla seva modernitat. L’un i l’altre subratllen quel’acció humana necessitapassar per la humilitat.

Edició commemorativadels 800 anys de lesHomilies, en edició trilingüe català, castellài anglès, Editorial Barcino, 2004.


La tercera columna de la moralitat, la cen-tral, rep un doble nom: «caritat» i «humi-litat». L’homilia primera d’Organyà, fetasobre el capítol 13 de la Primera carta alsCorintis, és un cant a la caritat, en plenasintonia amb sant Agustí. Hi llegim frasescom aquestes: «Té caritat aquell a qui ésmés car allò que més car li ha de ser, és adir, Déu i l’esperit de l’home...» (1v20-21); «la caritat és abstinència de tot mal»(2r7-8); «cap obra no és bona ni perfectasense caritat» (2r14-15). I l’homilia cin-quena presenta Jesús, temptat al desert,com a exemple: «No hem de tornar malper mal, sinó que hem de tenir paciència ihumilitat» (6v2-3). Per la seva banda, elprefaci de l’assaig de Ferrater Mora acabaamb aquestes paraules: «No hi ha més queuna virtut que pugui comparar-se amb lacaritat: la humilitat» (p. 26). I en la pàgi-na 17 el filòsof gosa fer un dels pocs tocsretoricohomilètics del seu assaig: «Noescriuria aquest treball si pogués creure

que, en recobrar les seves virtuts esplèndi-des, el català no recobra la que és per a micompendi de virtuts: la humilitat.»

Els punts coincidents entre tots dos au -tors, independents entre ells, és més aviatsorprenent. L’arrel cultural cristiana deFerrater Mora no admet dubte, i l’autord’Organyà es destaca per la seva moderni-tat. L’un i l’altre subratllen que l’accióhumana necessita passar per la humilitat.Aquesta és la mesura de la pròpia humani-tat, i comporta la contenció davant elsimpulsos nefastos que condueixen a lasupèrbia i al ressentiment, a la vana exal-tació d’un mateix i a la negativa de perdo-nar. Al seu torn, la caritat és la mare detotes les virtuts, ja que, com diu sant Pau ala Primera carta als Corintis,«l’amor és elmés gran» (13,13). La caritat permet queen qualsevol forma de vida es busqui el béde l’altre, és a dir, que sempre s’actuï ambla intenció que porta indefectiblement a

Tapís de la Creació,segle XI-XII, MuseuCapitular-Tresor de la Catedral de Girona.

la felicitat. No hi ha felicitat sense amor igenerositat. No endebades el sant méspopular a la Catalunya de la baixa edatmitjana va ser Francesc d’Assís, aquell queva viure la humanitat de Jesús mitjançantl’amor a totes les creatures, començantpels pobres, i mitjançant la humilitat coma font constant de joia.

No és estrany, doncs, que tant les Homiliesd’Organyà com Ferrater Mora coincideixina considerar la supèrbia i l’avarícia comels dos mals endèmics, els dos vicis quemés castiguen la persona i la societat. Pel que fa a l’avarícia dels catalans, ja se’nva encarregar Dant, d’immortalitzar-la en un hendecasíl·lab de la seva Commedia:«l’avara povertà di Catalogna» (Paradís,cantVIII, v. 77). Quant a la supèrbia o«exaltació desmesurada de les pròpies virtuts» (Ferrater Mora, 1980, 25),provoca «el menyspreu de la realitat alie-na» (p. 20). I cal reconèixer que la pre-tensió de superioritat no fa cap bé. SegonsFerrater, tan sols la ironia o la consciènciadels propis límits i de les pròpies esperan-ces pot desarmar l’arrogància i la supèrbiai, de retruc, aconseguir «una transforma-ció de les coses i dels homes, però senseviolència» (p. 96). Ara bé, la ironia «no anihila la fe, sinó aquella fe disposadaa abocar-se sobre la primera cosa vingu-da» (p. 93). En altres paraules, sense unarobustesa d’esperit, sense una conviccióviscuda amb constància, sense un discurspersonal i social on l’ètica ocupi un lloccentral, les formes de la vida catalanapoden aclivellar-se i convertir-se en residuarqueològic d’un passat tan gloriós com ja inexistent. Ressona la vella admonicióde l’autor d’Organyà: «Senyors, hem deguardar-nos de mala voluntat i de paraulesinjurioses, de mentides, de l’orgull i la supèrbia» (6v23 - 7r1).

Conclusió: història, ètica, espiritualitat

En els darrers temps se senten veus queparlen de «regeneració», d’un «nou estil»,d’un «compromís més gran» en relació amb els objectius i el funcionament delteixit social català. La necessitat d’un dis-curs moral –cívic, polític i econòmic– ésperemptòria. Catalunya es troba, a diversos


nivells, en una cruïlla de camins. Sovint la pregunta pel futur es redueix a la sevadimensió estrictament política, i s’insis -teix, per exemple, a considerar que el problema fonamental són les relacionsCatalunya-Espanya, o bé les prognosissobre l’evolució de l’economia que domi-nen una part important del debat públic.Les notícies dels mitjans de comunica-ció se centren sovint en la política i l’economia.

Tanmateix, el problema fonamental aEuropa, i a Catalunya més particularment,és el del model de civilització, de civilitat i de cultura, de moralitat i d’interdepen -dència, de capacitat d’atenció als pobres i desprotegits i de projecte concret en unmón global. Un país d’una mida mitjanacom aquest, que conserva, malgrat la des-trucció criminal i l’espoliació infaustaderivades de la Guerra Civil, una memòriadocumental i artística important, en bonapart gestionada per l’Església, no pot en -tendre’s ni avançar sense tenir presents lesseves arrels. Encara més, la mirada al pas-sat, a la seva tradició mil·lenària, a la sevacontinuïtat, no pot desentendre’s de latradició bimil·lenària que n’ha precedit elnaixement. En efecte, a diferència d’altrespaïsos on la identitat nacional començaamb el cristianisme (Rússia, Hongria,Armènia), a Catalunya el cristianisme és notablement anterior. Sense arrels ésimpossible construir el present i iniciar el camí vers el futur. I una part substanciald’aquestes arrels provenen de l’Evangeli,són cristianes, i l’Església és la institucióque, amb errors i encerts, les ha guarda-des fins al dia d’avui.

No es pot reduir l’aportació de l’Església a la història i a la cultura, al pensament, al’art i a la documentació, a tot allò que Ferrater Mora anomena «continuïtat». L’aportació fonamental de l’Església a lapersonalitat de Catalunya ha estat el fetd’afavorir que l’estil i les maneres de vidacontinguts en l’Evangeli de Jesús impreg-nessin i afaiçonessin, en bona part, l’àni -ma col·lectiva del poble català. Aquestinflux ha estat determinant fins al segle XV,i després ha continuat amb els vaivens propis dels temps. En tot cas, val a dir que

el XIX i el XX són dominats per un conflic-te endèmic que incideix fortament sobreles formes de la vida catalana. En aquestssegles assistim a una progressiva fragmen-tació de la societat. L’Església resta plenade vitalitat i compromesa amb la societatcatalana, però tan sols incideix sobreaquesta societat de manera inter mitent i, al’últim, en el primer terç del segle XX, tastael rebuig dolorós i la persecució sagnant.

L’Església que és a Catalunya ha donat idóna senyals d’identitat i d’identificació al poble i a la societat. El símbol del país és un monestir santuari (Montserrat), i elsímbol de la seva capital, Barcelona, és undels temples més genials d’Occident (laSagrada Família). Es tracta de dos símbolsque manifesten la missió espiritual quel’Església vol realitzar enmig d’una socie-tat a qui agrada d’accentuar, amb raó, laseva laïcitat. Tanmateix, l’Església no vol nipot fer-se enrere en un moment crucialper al país i per a ella mateixa. Manté elseu desig de ser «sal de la terra», és a dir,d’aquesta terra, de ser una minoria crea -tiva i significativa capaç d’arribar a tot elpoble català i d’afaiçonar-ne el pas per lahistòria. La seva aportació a Catalunya i alseu present no s’ha estroncat, continua.

Bibliografia

FERRATER MORA, Josep: «Les formes de la vida catalana». A Les formes de la vida catalana i altres assaigs. Barcelona: Edicions62 i «La Caixa», 1980, p. 13-104.

PUIG ITÀRRECH, Armand: «Les Homiliesd’Organyà: estructura i fonts». A SOBERANAS, A.-J.; ROSSINYOL, A.; PUIG ITÀRRECH, A. (ed.): Homilies d’Organyà. Barcelona: Editorial Barcino,2001, p. 137-336.

TORRAS I BAGES, Josep: La tradició catalana. A Obres completes de Torras i Bages,vol. I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, p. 225-718.

Dansa de la Mort,Dijous Sant, Verges.Reportatge fotogràfic de Tino Soriano, 2008-2009.


L’Església de Catalunyaa l’època medieval

Sacerdot i historiador, ha estat professord'història eclesiàstica al Seminari de Vic,director general del Patrimoni Artístic delDepartament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, i director de l’obra enciclopèdicaCatalunya Romànica.

Antoni Pladevall

L’Església de Catalunya a l’època medieval 23

Tot el que hi hagué abans d’aquesta data,com la prèdica i l’estada de sant Pau a Tarragona, es basa en pietoses tradicionsfonamentades en la carta de sant Pau alsromans, escrita vers l’any 57. Sant Pau de moment no va poder realitzar el viatgeperquè estigué alguns anys empresonat aPalestina i a Roma, i no ens resta de la sevavisita ni un sol testimoni, ni literari niarqueològic. Tots els antics autors que fanesment d’aquest viatge es basen única-ment en la lectura i la interpretació de la seva carta, on es manifesta el desig depredicar a la Hispània romana.

Del segle IV en endavant abunden els testi-monis de la presència del cristianisme ales nostres terres, començant pels predi-cadors i els màrtirs nord-africans, elssants Cugat i Feliu, que sofriren martiri,prop de Barcelona el primer, i a Girona elsegon; i l’existència d’un bisbe a Barcelonael 347, d’un altre a Girona el 400 i d’unconcili celebrat a Tarragona pels volts del420, amb l’assistència de vuit bisbes

L’Església cristiana vinculada a Roma té a Catalunya una tradició gairebé bi -mil·lenària. Des del punt de vista històrici arqueològic, no hi ha notícies d’unaEsglésia organitzada a la província romanade la Tarraconense fins a les actes del mar-tiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona,i dels seus diaques Auguri i Eulogi, ocorregut l’any 259.

Detall de la Biga de Cruïlles,segle XII, Museu d’Art deGirona. A sota, caplletra de les Homilies de sant Gregori, segle VIII, Arxiu de la Catedral de Barcelona. A la pàgina esquerra, guantsprocedents del sepulcre del bisbe Arnau Jardí, segle XIII, Tresor de la Catedral de Tortosa.


dels seus clergues i les relíquies de santFructuós. Aquests, arribats al golf de Gènova, s’establiren i crearen un convent a Capodimonte. També és probable quealguns bisbes restessin al país, com el bisbeNambad, possible bisbe d’Urgell, que el731 morí cremat a la foguera, a Llívia deCerdanya, però no per causa de la seva fe,sinó per haver format part d’una rebel·liódels berbers contra els cabdills àrabs.

En el seu afany de conquesta, els àrabsocuparen tot el nostre país i emprengue-ren expedicions contra el domini carolin-gi que s’estenia per França, Alemanya ialtres regions centreeuropees, però el 732Carles Martell els va derrotar prop de Poitiers. El rei Pipí, hereu de Carles Mar-tell, i el seu fill Carlemany recuperarenràpidament la part de la Gàl·lia –o França–ocupada pels sarraïns i el 759 ja havienconquerit Narbona i n’havien refet l’ar-quebisbat, dins del qual es trobava la diòcesi d’Elna.

Carlemany, l’any 778, travessà els Pirineusi, amb el pretext d’ajudar el valí de Sara-gossa, revoltat contra l’emir de Còrdova,volgué ocupar un tros del nord de la pe -nín sula Ibèrica i crear la Marca Hispànica,un territori posat sota la seva autoritat, queservís de barrera als sarraïns perquè nopoguessin atacar els seus dominis. L’expe -dició fou un fracàs i acabà amb la derrotade Roncesvalls, cosa que féu augmentar el nombre d’hispans aliats de Carlemanyque cercaven el refugi i l’empara dels reisfrancs a l’altra banda dels Pirineus.

L’inici de la restauració de l’Església a la futura Catalunya

Carlemany no desistí en el seu propòsit de crear una barrera o marca fortificadaentre ell i els territoris sarraïns depen-dents de l’emirat de Còrdova i, per això, el 785 acceptà convertir-se en defensordels homes de Girona i poc després delsd’Urgell, creant així la frontera o MarcaHispànica.

Tot seguit es fortificà el sector recuperat ise’n restaurà l’Església o la jerarquia ambels bisbes, alguns dels quals possiblement

sufraganis de l’arxidiòcesi tarragonina,dos de la diòcesi i ciutat de Tarragona, un altre de Lleida, que és el que fou temadel concili, i la resta sense que consti dequina diòcesi eren.

És a partir del 516 quan s’inicien a la Tar-raconense els concilis de l’època visigodai quan es tenen els noms dels bisbes i lanotícia de l’existència, dins del territoride la Catalunya actual, dels bisbats de Tar-ragona, Barcelona, Tortosa, Lleida, Girona,Ègara-Terrassa, Vic, Urgell, Empúries iElna, a l’altra banda dels Pirineus.

Aquesta Església tingué una vida intensa iconeguda durant tota l’època del dominivisigòtic fins a la invasió de la penínsulaIbèrica pels sarraïns, iniciada el 711 i quearribà als Pirineus el 714. La invasió sar -raïna no destruí l’organització religiosa de la resta de la Península, però sí la de la major part de la Tarraconense, ja que el cabdill Ardó intentà frenar l’avanç delssarraïns i els berbers, que ja ocupaven lamajor part de la península Ibèrica, a lalínia de l’Ebre. Fou una resistència efíme-ra, però va fer que, un cop vençuda, moltsbisbes i altres magnats i eclesiàstics delpaís fugissin a l’altra banda dels Pirineus,on visqueren en terres cedides pels caro-lingis, o bé fugiren per mar, com l’arque -bisbe Pròsper de Tarragona amb un grup

Església de Santa Mariad’Ègara, segle IX-X, Terrassa.

Capseta esfèrica debronze, segle XI, provi-nent de Santa Maria dela Seu d'Urgell, MuseuDiocesà d'Urgell.


Narbona, que abans estava sota l’obedièn -cia de l’Església visigoda de Toledo, i laconvertí en centre propagador de la novalitúrgia romana. Per això posà sota la sevaobediència les diòcesis que s’anaven con-solidant als territoris de la Marca o de lafutura Catalunya. Però trobà la resistènciadel bisbe d’Urgell, Feliu, que s’havia format a Toledo i mantenia una estretarelació amb el seu arquebisbe Elipand.Amb el pretext que sostenia l’heretgia ol’error adopcionista, que era una formu -lació teològica errònia sobre l’inici de ladivinitat de Jesús com a fill de Déu, l’emperador i els seus teòlegs emprengue-ren una llarga oposició contra el bisbeFeliu, el qual, acusat d’heretge, fou expul-sat del seu bisbat el 799 i exiliat a Lió, onmorí anys després. L’any 800, el bisbatd’Urgell fou confiat a Leidrat de Lió, queimposà la litúrgia i la disciplina romanesno només a Urgell, sinó a la resta del país

havien continuat exercint el seu càrrecdins del domini, més teòric que real, delssarraïns en alguns indrets del país, compodien ser Ataülf (que consta com a bisbede Girona entre el 778 i el 788) i Fèlix o Feliu (que el 781 era bisbe d’Urgell).Aquests bisbes encara no havien trencat latradicional subjecció a l’Església visigoda,amb seu a Toledo, d’on, entre el 754 i elsvolts del 800, en fou arquebisbe Elipand.Tarragona, com s’ha exposat, no teniaarquebisbe des dels volts del 712.

Carlemany, en aquells anys, estigué encontacte constant amb Roma, d’on adoptàla litúrgia romana que va substituir l’an -tiga litúrgia gal·licana autòctona, i, l’any800, fou coronat pel Papa com a defensorde l’Església i de tota la cristiandat. Com adefensor de l’Església i senyor dels terri -toris catalans posats sota la seva protecciói el seu domini, restaurà l’arxidiòcesi de

Baptisteri de Bovalar,segle VI, Serós, Museu de Lleida.

Detall de les pinturesde la capella del Sant Sepulcre, segle XI, Olèrdola.


recuperat, i, així, es trencava l’antic lligamde les nostres diòcesis amb Toledo i ambla litúrgia visigòtica.

Fou així com les diòcesis restaurades de la Marca Hispànica, Girona i Urgell, i Elnaal Rosselló, passaren a dependre de lametròpoli de Narbona. A partir de l’any800 s’hi uniren la de Barcelona i la d’Osona, la qual, per la revolta d’Aisó(824 i 825), fou desbaratada de nou iretornada al domini sarraí entre el 826 i el 879. Igualment, a partir dels anys 814 i 816, els antics monestirs que quedavenal país i els nous que es crearen vanadoptar, per disposició dels concilis d’Aquisgrà, les regles de sant Benet per

als monjos i la de Crodegang de Metz,dita també la regla aquisgranesa, per a les comunitats de canonges.

El domini carolingi desvinculà els comtatscreats al sud dels Pirineus de l’antiga uniópeninsular, imposant comtes i normespròpies. Igualment se’n desvinculà l’Es -glésia per la seva subjecció a Narbona, i enpoc temps, malgrat algunes resistències,adoptà la litúrgia romana, l’escripturacarolíngia (o carolina) i les normes delsconcilis francs, abandonant així l’antigalletra i litúrgia visigòtiques i tot lligamamb la resta de la Península que s’anavarecuperant.

El final del segle IX i sobretot el X sónclaus per entendre la particularitat reli -giosa i política catalana medieval i tambél’aparició d’un nou idioma, el català, d’una base llatina que anava desaparei-xent, com ho demostren molts docu-ments del segle X, en els quals ja es trobentermes i locucions ben catalanes. Tambédurant aquest temps es fa una unió de comtats i se n’estrenyen els lligams defidelitat, alhora que es promovia l’allu -nyament de la cort franca, que acabà ambla plena autonomia i independència.Facilitaren aquesta progressiva separacióles crisis internes de l’imperi carolingi,

Comunitat cartoixana,Cartoixa de Montalegre,2005, Tiana. Reportatgefotogràfic de RamonManent.

Abat Gregori, SantMiquel de Cuixà, segle XII.


que ja aprofità, entre el 878 i el 890, elcomte Guifré el Pilós per distanciar-secada vegada més de França. També en el camp religiós, entre el 888 i el 890, elclergue cerdà i després bisbe d’Urgell,Esclua, fou el primer que va voler trencarla submissió religiosa amb Narbona.

La llarga marxa vers la independènciacivil, iniciada amb Guifré el Pilós, acabàamb el seu nét Borrell II, que, el 988, vanegar l’obediència i el vassallatge al reiHug Capet de França. La lluita per la inde-pendència religiosa fou molt més llarga:l’intent del bisbe Esclua el seguiren l’abatCesari de Santa Cecília de Montserrat (el 965) i el bisbe Ató de Vic (970-972).Va ser un nou bisbe de Vic, BerenguerSunifred de Lluçà, qui l’obtingué el 1091.

L’Església de la Catalunya autònoma

Durant el govern de Borrell II de Barce -lona, comte també de Girona, Osona iUrgell (947-992), es produeix el trenca-ment polític, i el primer intent seriós defer-lo també en el camp religiós, delscomtats catalans amb l’imperi carolingi.El desgavell dels darrers reis francs fa queels nostres bisbes i els nostres monestirs,en comptes d’anar a recaptar preceptes oprivilegis dels reis francs, vagin a Roma a

Escultura de marbre delMestre de Cabestany,portalada de Sant Pere de Rodes, segle XII,Museu del Castell de Peralada.

Capitells del claustre,Santes Creus, segle XIV.

cercar butlles i la protecció del Papa sobreels monestirs i les diòcesis. Alguns mo -nestirs es posen sota la tutela immediatade la Santa Seu per defugir la proteccióreial i fins i tot la dels comtes o els magnats catalans.

El pas del primer al segon mil·lenni fouun temps de prosperitat religiosa i cultu-ral per al país. Les ambaixades d’emissarisdel comte Borrell a Còrdova, per pactar la pau i garanties de seguretat, portarenllibres i idees que donaren una empenta a la cultura. D’això n’és una mostra l’esta-da del monjo Gerbert, confiat al bisbe Atóde Vic, que, entre el 968 i el 971, s’instruíaquí en matemàtiques i ciències, cosa queel convertí en el personatge més savi delseu temps. Tota la seva vida, i en particulardurant els anys del seu papat com a Silves-tre II (999-1003), mantingué excel·lentsrelacions amb el nostre país.

També les idees de reforma i espiritualitatcluniacenques es difongueren als comtatscatalans a partir del 975, gràcies a l’abatGarí de Cuixà, i arribaren a la seva ple -nitud amb el bisbe-abat Oliba (1002-1046) i amb sant Ermengol d’Urgell(1010-1035).

Al llarg dels segles XI i XII es renoven alpaís, cada vegada més abocat vers el nuclipolític central barceloní, la majoria de lesesglésies i catedrals, monàstiques i moltesparroquials, amb l’estil romànic, queentrà a Catalunya vers el 1025. Es creu queaquesta renovació la començà el bisbe-abat Oliba, el qual restaurà i amplià enpocs anys les esglésies dels monestirs deRipoll i Cuixà, la catedral de Vic i altrestemples menors. I també, pel seu consell,s’aixecà la gran església de Sant Vicenç deCardona, que es creu que féu amb mestresd’obres portats de la Llombardia.

Oliba també lluità per dominar la noblesafeudal i afavorir els fidels senzills amb lacreació de la pau i treva de Déu (1022-1027) i amb la protecció o la immunitatde les sagreres, o espai entorn de les esglé-sies, contra pillatges i violències feudals.


L’acceptació de la reforma romana o gre-goriana féu crear, a partir del 1075, nousmonestirs de canonges regulars i vinculàels vells monestirs catalans a prestigiosescases monàstiques reformades de França id’Itàlia. Fou un decidit bisbe reformador,Berenguer Sunifred de Lluçà, qui, entre el1076 i el 1099, creà i transformà antiguescanòniques aquisgraneses en augustinia-nes i aconseguí que les diòcesis catalaneses desvinculessin de Narbona, restaurantjurídicament l’arxidiòcesi de Tarragona el 1091. Va seguir aquesta tasca el bisbe isant Oleguer de Barcelona el 1118, amb la definitiva ocupació i restauració materialde la ciutat de Tarragona, i la completàl’arquebisbe Berenguer de Tort el 1154.Quan s’expulsaren els sarraïns de Tortosa iLleida, s’hi restauraren també les antiguesdiòcesis (1148-1149).

El segle XII és un segle de ple floriment del’Església catalana, alliberada de la tutela de la província eclesiàstica de Narbona,amb totes les diòcesis restaurades i el perillsarraí allunyat de les nostres fronteres. Con-tribuïren a la recuperació del país els ordesmilitars dels Templers i dels Hospitalers,instal·lats a Catalunya de manera perma-nent i estable des dels volts del 1040, que crearen fortaleses prop de la fronterasud del país, com Miravet, Ulldecona, Barberà, Gardeny, etc.A partir del 1050s’instal·la ren a Catalunya les grans cases del Cister i Santes Creus, que portaren aterme una forta acció repobladora i derenovació espiritual, sobretot al sector de la Catalunya Nova.

L’any 1137 tingué lloc la unió, per con -trac te matrimonial, de la petita reina Pero-nella amb el comte de Barcelona RamonBerenguer IV, d’Aragó i Catalunya. D’aquínasqué l’anomenada confederació catala-noaragonesa, que portà a terme una gran tasca de renovament polític i religiós. Els seus primers reis, Alfons I el Cast i Pere I el Catòlic, estengueren els dominis i el prestigi de la confederació cap a l’altrabanda dels Pirineus, fent amics i vassalls comtats i territoris de Provença, Carcas -sona, Tolosa, Montpeller, etc. Aquestaexpansió es va veure obstaculitzada per lacroada promoguda pel papa Innocenci III i orquestrada pel rei de França contra l’he-retgia albigesa o càtara, estesa per terresoccitanes, i va tenir el seu punt final amb lamort de Pere I a Muret el 1213, quandefensava no pas l’heretgia, sinó els seusdrets sobre aquells territoris. El rei Jaume I,després d’una infància difícil que comptàamb la protecció d’Innocenci III i delstemplers, canvià la seva política de con-questes i la dirigí cap als territoris veïnsencara ocupats pels sarraïns: primeramentles illes Balears, i després València i Múrcia.Tot això donà a l’Església catalana un campd’expansió, car en aquestes empreses par-ticiparen activament bisbes i monestirs,contribuint amb béns i persones a les con-questes i sobretot a la restauració i la im plantació, en els territoris conquerits,de les mateixes es tructures jurídiques del’Església de la Tarraconense i, també,a l’adopció de la llengua catalana.

Comunitat cistercencade Vallbona de lesMonges, 2005. Fotosde Ramon Manent.

Figura de la Verge del’absis principal deSant Climent de Taüll,del Mestre de Taüll,vers 1123, MuseuNacional d’Art de Catalunya.


Una etapa de plenitud

L’Església del segle XIII es mostra amb uncaràcter de plenitud i solidesa com maihavia tingut abans. Als ordes religiosos tra-dicionals, en particular al del Cister, mésobert als nous territoris, s’hi afegiren elsordes mendicants i els de redempció decaptius, fruit de la necessitat del momentd’alliberar els cristians presos en les lluitesamb els sarraïns i reduïts a l’esclavatge.

Tanmateix, foren els ordes mendicants, els dominicans i franciscans, establerts aCatalunya entorn del 1220, i, ben aviat,els carmelitans i les branques femeninesd’ambdós ordes, els que fomentaren unanova espiritualitat més evangèlica i menysrígida que la tradicional dels ordes antics.El creixement de les poblacions existents i la creació al seu voltant de nous ravals o burgs els oferí un camp excel·lent perdifondre la seva espiritualitat i l’esperit de congregació, principalment a través delseu tercer orde, o la participació dels laics.

També l’Església tradicional o jeràrquicaexperimentà una nova vitalitat gràciessobretot a l’empenta que donà a l’Esglésiael quart concili del Laterà (1215), impul-sat per Innocenci III i continuat pels seussuccessors, entre els quals destaca, sobre-tot, el papa Gregori IX, que féu reunirconcilis provincials i envià legats papalsper afavorir arreu l’esperit conciliar. A la península Ibèrica hi fou tramès ellegat Joan d’Abbeville, que, a partir del1228, tenint com a secretari el sacerdot

barceloní Ramon de Penyafort, reuní con-cilis i donà disposicions a tots els regnes ia totes les metròpolis hispànics.

A Catalunya reuní un primer concili aLleida, el 1229, amb la presència del zelósarquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, que marcà una fita important en lanostra Església medieval. D’acord amb lesdisposicions del Laterà, es reuniren ambmolta assiduïtat concilis provincials isínodes a cada diòcesi que vetllaren per la fe i la moralitat de clergues i laics. La sèrie de concilis tarragonins és la mésfidel i completa de tota la cristiandatmedieval, i van continuar fins a tempsmoderns. El seu gran impulsor fou l’arquebisbe Pere d’Albalat (1238-1251),un home zelós i de gran espiritualitat. En el seu temps, la província eclesiàsticatarraconense, d’on venien bisbes als seusconcilis, s’estenia per tot Catalunya, Aragó, Navarra, el País Valencià i les illesBalears. Aquesta unitat s’havia de trencarel 1381 amb la creació de la provínciaeclesiàstica de Saragossa, a la qual s’unirenOsca, Tarassona, Calahorra i Pamplona,i el 1492 amb la creació de la província de València, de la qual formaren part lesdiòcesis de Cartagena, Mallorca i, méstard, Oriola i Sogorb.

Són testimonis del canvi experimentat per l’Església catalana o de la Tarraconenseal llarg del segle XIII la ràpida creació deconvents d’ordes mendicants a totes les ciutats i poblacions importants i laintroducció de noves devocions, sobretot

Bateig dels jueus,Retaule de Sant Marc,d’Arnau Bassa, 1346,Seu de Manresa. A sota,Mare de Déu de la Llet,Sant Esteve de Cana-post, segle XV, Museud’Art de Girona. A la pàgina esquerra,celebració litúrgica al Monestir de Poblet,2005.


basades en la devoció a la Mare de Déu.Amb pocs anys de diferència, entre les dar -reries del segle XII i la primera meitat del XIII, aparegueren una gran quantitatd’esglésies que aviat esdevindrien santua-ris famosos. Es crearen també confrariesamb finalitats religioses i assistencials imolts hospitals o cases d’acolliment per a malalts i necessitats.

Les diòcesis també visqueren uns mo -ments d’esplendor amb unes renovadescanòniques, o capítols de canonges i debeneficiats, amb la creació de deganats peral millor control i ordre de les parròquies i amb un gran augment de vocacions alconvents, de deodonats o persones que eslliuraven a Déu per servir una església oformant petits monestirs, a semblança dels beguins o les beguines europeus.

Els vells monestirs benedictins, moltabundants al país, prenent l’exemple delCister i les disposicions dels papes, crea-ren la Congregació Claustral Tarraconense(1219) per controlar i estimular la vidainterna de cada monestir i la formaciódels futurs monjos.

Testimonis de la plenitud de la nostraEsglésia medieval són alguns personatgesdestacats com sant Ramon de Penyafort(1185-1275), gran jurista, penitencier iconfessor de Gregori IX, i després prior

general dels dominics; Ramon Llull(1232-1316), el Doctor il·luminat, escriptor,missioner, místic i filòsof de renom uni-versal, i Arnau de Vilanova (1239-1310),científic i metge de papes, però també d’idees i plantejaments a vegades un xicheterodoxos.Amb ells, entre d’altres per-sonatges també destacats, es clou una eta-pa de constant ascens de l’Església catala-na, que visqué el seu moment de plenitudde finals del segle XII a inicis del segle XIV.

Un final de cicle un xic turmentat

El segle XIV marca un temps d’inflexió enla línia ascendent de l’Església a Catalunyai dóna lloc a l’inici de la decadència insti-tucional i privada que s’allargà un parellde centúries i que clou l’etapa medieval.El primer i més clar testimoni és l’allu -nyament del Papa de Roma i la seva claradependència dels reis de França. La pri -mera manifestació d’aquesta decadènciaés el desgraciat afer de la suspensió delstemplers (1312), seguit de la fixació de la cort o cúria dels papes a Avinyó, la qualportà aviat al funest Cisma d’Occident(1378-1412).

L’estada dels papes a Avinyó, i la seva man-ca de recursos per aixecar el palau i labasílica per al Papa i per al sosteniment dela cúria i del seu seguici, fou la causa de laconcessió, mitjançant pagament de privi-legis, de beneficis i altres càrrecs religio-sos a persones sense provada capacitat nivocació, i, en conseqüència, de l’acumu -lació de beneficis i de la comenda, o cessióde càrrecs d’abats i priors de monestirs apersones que no hi residien i que noméses preocupaven de recaptar-ne els fruits.Això suposà el relaxament i el final demoltes d’aquestes cases religioses.

Catalunya es va trobar fortament involu-crada en la crisi a causa del cisma i de l’actuació de l’aragonès Pero Martines deLuna, el papa cismàtic Benet XIII (1394-1422). De Luna, a través del seu confessorVicent Ferrer i altres compromissaris, el1412 influencià en el Compromís de Caspper elegir com a rei de la confederaciócatalano aragonesa Joan de Trastàmara, d’una dinastia que mai no va demostrar

El segle XIV marca un tempsd’inflexió en la línia ascen-dent de l’Església a Catalu-nya i dóna lloc a l’inici de la decadència institucionali privada que s’allargà unparell de centúries.


gens de sensibilitat ni d’interès pels aferscatalans i que mirà sempre vers el regne deCastella, on tenia les arrels i els interessos.

El segle XIV fou també una època de granssequeres i fams, sobretot a partir de lafamosa Pesta Negra (1348), que creà en la societat de l’època un gran pessimisme imolta misèria material i moral. Catalunya,com la major part d’Europa, perdé mésd’un terç de la seva població urbana i dosterços de la població rural a causa de lesmorts i els desplaçaments.Això afectà moltl’Església i en especial els monestirs, se -nyors d’amplis dominis, que perderen habitants i els ingressos que n’obtenien.L’empobriment causat per la pesta tambéafectà l’ordre social, és a dir, la relacióentre senyors i vassalls, i acabà provocantl’aixecament dels pagesos de remençaentre els anys 1450 i 1486, any de la Sen-tència Arbitral de Guadalupe, la qual allibe-rà els pagesos dels mals usos senyorials.

Les pestes i el despoblament, seguits de lesguerres amb Castella i les guerres dels re -mences esmentades, crisparen la gent itrencaren l’equilibri social aleshores exis-tent, com ho van fer palès les persecucions,els assalts als calls i les matances de jueusentorn del 1390. La manca de gent i derecursos minvà l’esperit comercial, sobre-tot vers la Mediterrània, cosa que afavoríles ciutats-estat d’Itàlia.

Com a conseqüència d’això, entre la gent va aparèixer un esperit derrotista, de visions i idees apocalíptiques, que

serviren adés per excitar, adés per calmar la gent segons les circumstàncies. Es des-tacaren com a predicadors sant Vicent Ferrer (1350-1419), conseller i confessorde Benet XIII, i el tremendista fra Mateud’Agrigent, que amb motiu dels terratrè-mols del 1425 pronunciava sermons aterridors. Són també fruit d’aquestes circumstàncies el moralitzador i franciscàFrancesc Eiximenis (1340-1409) i el derrotista i renegat Anselm Turmeda(1350-1430).

La nova dinastia dels Trastàmara, poc vinculada al país, fou la causa de guerrescivils, sobretot amb Joan II, i de l’allu -nyament dels problemes del país, com féuAlfons el Magnànim, més abocat a Nàpolsque als seus regnes hispànics. Per tot això,i en particular per les guerres dels remen-ces, es vivia en un clima de descontenta-ment i proliferava un misticisme superfi-cial i exaltat, com es manifestà amb laràpida i misteriosa mort del príncep Carles de Viana (1461), el preferit delpoble en detriment del seu germanastre,Ferran II. Gràcies al seu casament amb Isabel de Castella (1479), Ferran II va dur a terme la unió dinàstica dels dosgrans regnes de la península Ibèrica. Amb aquest matrimoni s’iniciava una clara influència dels costums i les normesde les institucions castellanes, com és el cas de la Inquisició, creada a Castella el1478, que, a desgrat de la resistència quetrobà, acabà imposant-se a la que hi haviades de segles enrere a la Corona d’Aragó, i també el de la unió a la congregació deSan Benito el Real de Valladolid delsmonestirs catalans de Montserrat, SantBenet de Bages i Sant Feliu de Guíxols. No s’ha d’oblidar que, en confederar-seamb Castella, Catalunya comptava ambuns 400.000 habitants, i tota la Coronad’Aragó superava per poc el milió, mentreque la Corona de Castella s’apropava alsvuit milions.

Aquesta síntesi es basa en el meu estudiHistòria de l’Església a Catalunya. Barcelona:Claret, 1989, 2a edició 2007.

Degollació de sant Cugat,d’Aine Bru, 1504-1507. Museu Nacionald’Art de Catalunya.


L’Església catalanaentre els seglesXVI i XVIII

Historiador i teòleg. Ha estat professord’història a la Universitat de Barcelonai professor d’història eclesiàstica a laFacultat de Teologia de Catalunya.

Joan Bada

L’Església catalana entre els segles XVI i XVIII 35

Aquesta etapa, coneguda per la històriacivil com l’època moderna, va ser forçadifícil per a Catalunya, també des de laperspectiva de la història religiosa. Catalu-nya inicia el període augmentant la sevavinculació a Castella i perdent bona partde la seva especificitat i independència. La vinculació del regne d’Aragó al regnede Castella, a partir del matrimoni de Ferran II i Isabel I (1464), anà unint la política exterior d’ambdós regnes, i lamort de l’infant Joan, fill de Ferran i deGermana de Foix, convertí en hereu delsregnes peninsulars Carles I, fill de Joanade Castella i Felip d’Àustria.Aquesta situa-ció repercutí en una pèrdua d’indepen -dència política del Principat de Catalunya,amb totes les seves conseqüències, durantaquests tres segles. La Guerra dels Sega-dors (1640-1659) li costà a Catalunya lapèrdua de la Catalunya Nord, i la Guerra de Successió (1705-1714), la pròpia per sonalitat i l’autonomia, absorbidatotalment pel centralisme de la políticadels Borbó.

Des de la perspectiva eclesial, aquestssegles foren importants i anaren desdibui-xant el pes de les esglésies locals. La inter-venció dels reis en els nomenaments epis -copals, la centralització posttridentina i elregalisme borbònic anaren marcant elscanvis de l’Església catalana, que anà per-dent bona part de la seva especificitat.El final del període queda assenyalat,

Detall de l’edició de lespoesies del Rector de Vall-fogona que l’Acadèmiadels Desconfiats va realit-zar l’any 1700. A la dreta,Retaule del Roser, d’AgustíPujol II, segle XVII, Catedralde Barcelona. A la pàginaesquerra, El viàtic a muntanya,de Josep Traité.


que els bisbes havien de ser fills del Princi-pat, però això no sempre es complí: du -rant el període pretridentí (1500-1563)es feren vint-i-sis nous nomenaments, delsquals vuit eren catalans i divuit no catalans,encara que alguns eren fills del regne d’A-ragó; quatre eren estrangers que mai novan residir als seus bisbats. Per supliraquestes absències van aparèixer els ano-menats «bisbes de gràcia», avui en diríem«auxiliars», que accentuaven més l’aspected’administrador que no pas el de pastor.En aquest període, a Catalunya, són quinzeels nomenats –alguns exerceixen a diver-sos bisbats–, i les diòcesis ateses d’aquestaforma van ser Barcelona (tres), Girona(sis), Lleida (tres),Tarragona (tres) i Urgell(quatre). El Concili de Trento en va prohi-bir l’existència, i per això posteriormentnomés trobem el cas d’un bisbe de gràcia a Tarragona (1685) amb l’obligació devisitar Eivissa, que encara depenia de l’ar-quebisbat de Tarragona.

Ferran tampoc no es mostrà tan apressatper la fundació de la Inquisició moderna.Quan aquesta fou concedida a Isabel deCastella (1478), ell tardà deu anys a impo-sar-la a Catalunya a causa de l’oposició deles institucions, que al·legaven que ja erapresent la Inquisició medieval, tot i que noactués (1486). Van coordinar l’oposició elConsell de Cent, que tenia por de perdreels homes de negocis jueus, el bisbe deBarcelona, Gonzalo Fernández de Heredia(1478-1490), i la Generalitat. El rei, final-ment, imposà la seva voluntat, i a partird’aquell moment trobem una constantoposició de les entitats catalanes en contradel tribunal de la Inquisició i constantsprotestes contra la seva actuació per partde les Corts, que l’acusaven de no respec-tar les constitucions catalanes pel fet queels inquisidors no eren fills del Principat,com establien els concilis provincials per atots els càrrecs eclesiàstics. El primer actede fe tingué lloc el 14 de desembre del1487 amb cinquanta condemnats, i fins ala mort de Felip II el total de causes percriptojudaisme foren 1.319 (el 22’32%de les causes vistes pel tribunal barceloní).El tribunal tenia jurisdicció sobre el ter ritori de Catalunya, excepte, en algunsperíodes, sobre el bisbat de Lleida, que

també, pel canvi cultural: l’expansió de la Il·lustració i la seva postura contrària a la dimensió religiosa afecten profunda-ment la cultura, i la irrupció de l’esperit de la Revolució Francesa per les guerresnapoleòniques modificà els comporta-ments socials i va marcar l’evoluciódurant el segle XIX.

L’època de les reformes

Durant la segona meitat del segle XV s’ha -via anat configurant a l’Església catòlica laconsciència d’haver d’afrontar la reforma«en el cap (el Papa) i en els membres (totels estaments de l’Església)». En els regnespeninsulars de Castella i Aragó també sesentia aquesta necessitat. Ara bé, la famosaexpressió del tanto monta Isabel como Fernandono és vàlida del tot pel que fa referència ala política religiosa dels Reis Catòlics.

Els criteris d’Isabel en la reforma a Caste-lla foren bàsicament la millora del nivellintel·lectual del clergat amb la creaciód’universitats –majors o menors– a lesquals es vinculaven els col·legis majors;l’elevació del nivell moral dels candidats a l’episcopat desvinculant-los sempre que fos possible de les famílies nobles iescollint-los entre els religiosos mendi-cants, els quals també foren reformats,com ho van ser els monestirs femenins. AAragó, Ferran no tingué tanta preocupaciópels candidats a l’episcopat; ho demostràamb l’elecció del seu bastard,Alfons d’A-ragó, per a l’arquebisbat de Saragossa. Els concilis provincials havien establert

Sant Pere Nolascrebent l’ordre de laMercè, Retaule de la Mercè, obra de Joan Roig, segle XVII, Catedral de Barcelona.


depengué de Saragossa fins al 1705, i el de Tortosa, que depengué de València.Sembla que mai no actuà ni a la Vall d’A-ran ni a les valls d’Andorra. Malgrat això,el decret d’expulsió dels jueus afectà tam-bé Catalunya: el dia 2 d’agost del 1492foren embarcats amb destinació al Llen-guadoc, Montpeller, Avinyó iVenècia,entre altres ciutats italianes.

La primera reforma catòlica a Catalunyaafectà principalment el clergat, secular iregular, i les religioses. Les mesures presesper a la reforma del clergat secular estavenvinculades al fenomen del bandolerisme, i més concretament a la figura del «cler-gue bandoler», el qual, per la seva qualitatde clergue, es posava a l’empara del tribu-nal reial i evitava la pena de mort. Carles Idemanà i obtingué del papa Climent VIIun tribunal especial –el Tri bunal del Breu–per a aquests casos, que per delegaciópapal podia degradar els clergues acusatsde crims «atroços» abans de portar-los altribunal reial (1525). Presidia el tribunalel bisbe de Girona, mentre que el de Vicn’era el jutge d’apel·lació. Durà fins acomençaments del segle XIX, i en la sevadarrera etapa fou també competent encasos de contraban de cacau i tabac.

S’intentà de nou la reforma de les religio-ses que ja s’havia iniciat sense èxit sota ladirecció del Consell de Cent (1467). Ara,Ferran II ordenà novament que els conse-llers visitessin els dotze monestirs exis-tents a la ciutat per exhortar les religiosesa observar les regles (1514). En absència

Capella dels Dolors,d’Antoni Viladomat, Sala de Juntes, Esglésiade Santa Maria, segle XVIII, Mataró.

de Carles I, la seva muller Isabel de Portu-gal renovà l’ordre (1531) i es dictarenorientacions al nou virrei, Francesc deBorja (1539), de donar suport a les auto-ritats eclesiàstiques, ja que moltes vegadesles classes dirigents s’hi oposaven. Malgrattot, calgué esperar els decrets tridentinsper implantar la reforma, sobretot la clausura, que acabà implantant-se de forma completa.

En aquesta no reeixida reforma, hi col·la -boraren sectors reformadors de la ciutatagrupats entorn de devots de la devotiomoderna i lectors tant de La imitació de Cristde Tomàs de Kempis (1441) com del’Ejercitatorio de la vida espiritual, escrit per l’abat de Montserrat García Jiménez deCisneros (1500), i de les obres d’Erasmede Rotterdam, entre els quals es destaca Vicenç Navarro, que era també corres -ponsal d’Alfonso de Valdés. Cal remarcarel contacte amb aquests grups d’Ignasi de Loiola en la seva estada barcelonina(1524-1525) i del que fou més tard bisbe de Barcelona, Jaume Caçador.

El Concili de Trento (1545-1563)

El Concili de Trento va ser l’eix de la refor-ma catòlica, que es posà en marxa en aca-bar un concili de cabdal importància peral catolicisme, sobretot si tenim presentque fins tres-cents anys després no se’n vacelebrar cap altre (Vaticà I, 1869-1870).

Les implicacions polítiques del moment i les dificultats de trobar una plataformainicial de sortida amb els luterans i els calvinistes va complicar-ne la celebració,però sobretot l’aplicació.

Durant la primera etapa (1545-1549) hiassistiren pocs bisbes, entre ells, per laCorona d’Aragó i per ordre de Carles I,Pedro Agustín, bisbe d’Osca-Jaca, l’únicbisbe que va estar present a les tres etapes.En el seu seguici, hi figuraven dos clerguesbarcelonins i un gironí. Carles I, d’unabanda, reclamava el concili, però quanarribà el moment ordenà al seu fill iregent, Felip, que nomenés només quatrebisbes –dos per corona– per anar-hi. A lasegona etapa (1551-1552) s’hi sumaren,


per ordre reial, el bisbe d’Elna, MiquelPuig, amb dos bisbes de gràcia, el francis-cà d’origen mallorquí Joan Jubí, queintervingué a l’aula conciliar, i AntoniCodina. Jaume Caçador, el bisbe reforma-dor de Barcelona, per vellesa i malaltia nos’atreví a assistir-hi i nomenà procuradorl’es mentat Codina. A la tercera etapa(1562-1563), la més decisiva –el Papa, a la convocatòria, havia instat els prelats aser-hi presents i havia prohibit les procu-radories–, hi foren presents els bisbes deBarcelona, Guillem Caçador, el nou bisbed’Elna, Lupe Martínez de Lagunilla, el de Girona, Arias Gallego, el de Lleida,Antoni Agustí, el de Tortosa, el dominicàMartín Córdoba, i el de Vic, Aciscle Moya.Hi mancaren l’arquebisbe de Tar ragona,Ferran de Loaces, que com a canceller de la Corona d’Aragó no podia abandonar elterritori, i el bisbe d’Urgell, Felip d’Urriés,que veia el seu bisbat amenaçat pels hugo-nots calvinistes. Formaven part del seguicicom a teòlegs el dominicà Pere MàrtirComa, Lluís Vileta, canonge de Barcelona,Joan de Barcelona, Francesc Sancho i, com a assistents, sis clergues més. Cosmed’Ortolà i Cosme Palma foren nomenatsteòlegs conciliars per Felip II. Les aporta-cions d’Agustí i Caçador, entre els bisbes, i de Vileta i Ortolà, entre els teòlegs, foren notables.

L’aplicació de la reforma

Trento havia establert que els metropoli-tans havien de fer la recepció dels decretstridentins convocant el concili provincial, i després cadascun dels bisbes hauria de fer el mateix convocant els rectors a sínode diocesà.

L’arquebisbe Loaces procedí a la convocatò-ria, i el dia 23 d’octubre del 1564 la Tarra-conense era la primera de les esglésiesmetropolitanes a fer la solemne recepciódels decrets conciliars tridentins. Sorgí,però, una dificultat, la solució de la qualmarca l’aplicació a les corones hispàniquesde la reforma tridentina. Segons el concili,l’elecció dels bisbes anava a càrrec delsordinaris de les diòcesis de la provínciapresidits pel metropolità o pel bisbe mésancià de la província si es tractava d’elegirel metropolità. En canvi, els papes, des de la transició del segle XV al XVI, havienconcedit a les monarquies hispàniquesaquesta elecció; en tots dos casos les butlles les donava Roma.

La resposta de Felip II fou aconsellar impe-rativament al metropolità de suspendre elconcili i que esperés les normes que dictariaell mateix. Tal com calia preveure, el concilis’ajornà: la primera sessió de la nova tonga-da –el 29 de juliol del 1565–, a Barcelona,la presidia el marquès d’Aitona, i ell dictavaquins eren els temes a tractar i les formes de fer-ho. Aquesta intervenció reial va serconstant en l’aplicació de la reforma triden-tina, sobretot en les qüestions d’auto ritat idels instituts religiosos masculins.

La reforma tridentina comportà l’aprovacióde constitucions i mesures com la reduccióde les festes de precepte que comportavenl’assistència a missa i l’abstenció del treball(eren, comptant els cinquanta-dos diumen-ges, un centenar de dies, i, per tant, els jornalers es quedaven sense jornal pràctica-ment un terç dels dies l’any); a partir d’aracontinuarien sent de precepte, a més delsdiumenges, deu festes del Senyor, sis de laMare de Déu, tretze de sants –apòstols ievangelistes–, un total, doncs, d’una se tan -tena, mentre que les altres eren festes d’oirmissa i es podia treballar. Altres mesures

La reforma tridentina comportà la reducció de lesfestes de precepte que com-portaven l’assistència a missai l’abs tenció del treball (eren un centenar de diesi els jor nalers es quedavensense jornal pràcticament un terç dels dies l’any).


foren la igualtat de ritus per a tota la Tarra-conense, que es feia seu el ritual romà totsuprimint les peculiaritats de tipus diversque s’havien introduït en els rituals dioce-sans; la prohibició de la missa en descam-pats o en cases privades; la prohibició derepresentacions teatrals a les escales delstemples i la presència de figurants a lesprocessons –a la del Corpus de Barcelonaeren prop de cinc-cents–; l’atenció pas-toral als gitanos –anomenats egipcis obohe mis–, als pastors i als pagesos pel quefa referència al catecisme; i l’obligació delllibres sacramentals –baptisme, confirma-ció, matrimoni, òbits– i de comunicar els casaments a les parròquies dels con -traents. El control sobre tot això i les altresdisposicions que s’anaven donant esrealitzava en la visita pastoral que els bis-bes havien de fer personalment, tot i queprogressivament es va anar introduint unapersona delegada. També s’imposà, pervigilar l’aplicació de la reforma, la periò-dica visita ad limina dels bisbes a Roma, onhavien de portar una memòria sobre

1 Processó de Corpus, gravat, segle XVIII, Museud’Història de Barcelona.

2 Sant Ignasi de Loiola, d’Anto-ni Viladomat, segle XVIII, Església de Santa Maria, Mataró.

3 Ermita del Roser, segle XVII, Vallmoll.

4 Decret d’expulsió dels jesuïtes del papa Cli-ment XV, 1773, Barcelona.

5 Sepulcre del bisbe Boïl,segle XVI, Catedral de Girona.

l’estat de la diòcesi i sotmetre-la a l’anàlisidels organismes de la cúria romana, que vaser reestructurada per SixtV (1588).

Les reformes religioses del se gle XVI es vancaracteritzar per la defensa que cadas cunava fer de si mateixa i per la vigilància i elcontrol que van exercir sobre l’ex pansió deles altres. Per dur-ho a terme van ser aug-mentats els bisbats i s’enfortí l’acció del tri-bunal de la Inquisició. A la zona pirinencasota la influència del comtat de Foix, coin-cidiren els bandolers i els contrabandistesamb els hugonots, sobretot a partir de l’es -clat de les guerres de religió a França, quepodien posar en perill el bisbat d’Urgell.Felip II decidí oposar-hi una bona barrera:restaurà el bisbat de Barbastre, desvinculà elde Jaca del d’Osca i en els Pirineus occiden-tals creà el de Solsona, aprofitant les rendesde la canònica suprimida (1592). Es creavaajuntant cent catorze parròquies del bisbatd’Urgell i setze del de Vic (1593). A la pràc-tica, fins ben entrat el segle XVII, el bisbe nopogué visitar les d’Urgell.

1

2

3 4 5

ExvotsEsglésia, cultura i país40

habitants. A mitjan segle XVII, les casesreligioses arribaren a 311, la més granquantitat en tota la història de Catalunya.A partir de la revolta catalana, la pèrdua dela Catalunya Nord i la crisi general a totEuropa, hi hagué el tancament de 15 casesmasculines durant el segle XVII i 48 alsegle XVIII, afectat per l’expulsió dels je -suïtes (1767). Les implantacions femeni-nes cresqueren: 41 (1640), 57 (1767) iarribaren a 78 (1835). Numèricament,després de la Guerra dels Segadors, elsreligiosos eren 5.474, i vint anys més tardpassaven a ser 4.389, i, a finals de segle(1797), eren 4.416, mentre que les reli-gioses es mantenien entorn de 1.300.

Si tenim present que cadascun dels ordesreligiosos portava les devocions pròpies,augmentà el nombre de confraries i lasolemnització de les festes del calendarilitúrgic, tant el general com el particular,de manera que a finals del segle XVIII lamonarquia en regulà la inscripció.Aixòafavorí l’expansió de noves devocionscom la del Roser, vinculada a la victòria de Lepant (1571) i difosa per l’obra del

A l’hora de la reforma catòlica cal tenirmolt presents la reforma dels instituts reli-giosos, que havia començat el seu camí jaabans del concili, i la fundació de nousinstituts, tant masculins com femenins.Dels antics en sortiren en molts casos duesbranques: la dels que acceptaven el retornals trets fonamentals de la seva fundació,accentuant la pobresa i adoptant per aixòel terme de descalços, i la dels que preferirenaprofundir el que estaven fent i adoptarennoms diversos. Cadascuna d’elles tenia laseva pròpia estructura. Sorgí un nou estilde congregació religiosa aplegada sota elnom comú de clergues regulars: adoptarencom a quart vot el d’una especialitat pastoral (assistència als malalts, educaciód’infants o, en el cas dels jesuïtes, es pecialobediència al Papa) i s’estructuraren demanera centralitzada.

La reforma va comportar l’extinció de 98 cases masculines i 13 de femenines, de manera que van quedar, a finals delsegle XVI, 265 implantacions, 41 menysque en començar el segle, per a una pobla-ció que havia passat de 285.000 a 370.000

Exvots procedents deVilanova i la Geltrú,Olot, els Munts i laGleva, segle XVIII-XIX.Museu d’Arts, Indús-tries i TradicionsPopulars, Museu Etno-gràfic de Ripoll, MuseuMarítim de Barcelona,Museu Comarcal de la Garrotxa.


dominicà Jeroni Taix Llibre de la institució,manera de dir, miracles e indulgències del Roser(1556), i la de les quaranta hores, junta-ment amb la festa de la Minerva, propaga-da en gran manera pels caputxins, tot justarribats a Catalunya. Un altre dels valorspastorals positius fou la predicació extra-ordinària exercida majorment per men -dicants i jesuïtes. Els «vots de poble»comportaren el creixement del nombred’ermites, algunes mantingudes pelsermitans. El bisbat de Tortosa en tenia unaquarantena (1687), principalment dedi-cades a advocacions marianes i als pele-grinatges. L’Any Sant de 1650 foren sei-xanta-sis els pelegrins que de Barcelonaanaren a Roma. Era una altra de les formesde pietat popular expressada fins i totdurant les guerres sofertes en aquestperíode. Les freqüents rogatives perdefensar-se del «maligne» i de les sevesmalifetes atmosfèriques comportarendurant el segle XVII i bona part del se gleXVIII un augment de la pietat popular, queno sempre significava una vida més morali religiosa en profunditat.

El cúmul de festivitats religioses va supo-sar un fort creixement de la música sacra,en diverses temàtiques. En els elencs sobrehistòria trobem, entre els segles XVI i XVIII, setanta mestres de capella, quaranta-quatre dels quals són clergues, i els altres,religiosos, entre els quals es destacaven,com no podia ser d’altra manera, elsbenedictins, amb setze persones dedica-des a la composició i al cant.A l’elenc delssants de l’Església catòlica figuren com anascuts en aquesta època set sants: dosdominics màrtirs, un prevere secular iquatre religiosos, entre els quals hi ha elfundador dels escolapis Josep de Calas-sanç. Cal també tenir present l’expansiódel catecisme, fruit de la reforma triden -tina. De la totalitat dels dos-cents dissetcatecismes publicats des del 1568 fins al1928, cent vuitanta-cinc ho foren en cata-là, vint-i-un en castellà, deu de bilingües i un en català/francès. Corresponen aaquest període trenta-quatre en català, dos en castellà i dos de bilingües.


La Inquisició també actuà en aquesta eta-pa. Fins a la mort de Felip II (1598), elscondemnats per luteranisme i defensa de proposicions no ortodoxes són prop decinc-centes persones, de les quals vint-i-cinc eren dones; fins a la Guerra dels Segadors foren dos-cents cinquanta vuit els jutjats, i quatre les dones, i fins a la Guerra de Successió, tres-cents seixanta i sis dones, i en el segle XVIII creixen elsjutjats per proposicions –cent seixanta–però fan més referència als correntsil·lustrats que no pas a les diverses formes de protestantisme.

Cent anys difícils (1640-1753)

Van ser, sens dubte, difícils els anys que van des de l’esclat de la Guerra dels Segadors o Guerra de Separació (1640-1659) fins a la signatura del concordatentre el rei Borbó Ferran VI i el papaBenet XIV (1753), en virtut del qual l’Església catalana quedava sotmesa, com l’espanyola, al gal·licanisme francès(1753), tal com Catalunya, vençuda en la Guerra de Successió, havia quedat sotmesa pel Decret de Nova Planta del rei Felip V (1716), que donava pas a la castellanització de la jerarquia epis -copal catòlica.

1 Orgue major, Catedral de Tarragona,obra de J. Amigó, J. Xanxó i P. Ostrís,segle XVI.

2 Martiri de sant Feliu, de Pere Cuquet, segleXVII, Església Parro-quial de Sant Feliu de Codines.

3 Capell de la Cinta,obra de Diego Martínez de Urrana,segles XVII-XVIII, Catedral de Tortosa.

1 2

3


En un segle dominat per la confessionali-tat de les monarquies, lògicament el cler-gat havia de trobar-s’hi implicat i, de vega-des, enfrontat, ja que tenia càrrecs tambépolítics. El bisbe d’Urgell, Pau Duran,defensava els interessos del rei d’Espanya,i el bisbe de Barcelona, Gil Manrique, vaacceptar ser virrei de Catalunya en nomdel rei Felip IV. No era una excepció: elpresident de la Generalitat era sempre uneclesiàstic, i a les Corts els eclesiàstics for-maven un braç propi. La postura papal,que mantenia nunci a Madrid i a Barcelo-na, i el nomenament de Llorenç de Baru-tell com a bisbe d’Urgell pel rei de França són uns elements més de l’ambigüitat d’aquesta guerra. Contrafurs com els«allotjaments»; crisi alimentària per lasequera i després per la plaga de la llagos-ta; impostos de guerra que obligaven amalvendre béns de les famílies, de lesconfraries i de les parròquies; brutalitat de les tropes, fossin del color que fossin;acusació de convertir al protestantisme el territori ocupat per les tropes franceses;presència de dos bisbes francesos perexercir les funcions episcopals en els ter-ritoris ocupats; expulsió de bona part delsmonjos de Montserrat amb el seu abat,Juan Manuel Espinosa (1641)...Tot plegatfa difícil delimitar els motius de la guerra.

La Inquisició també actuà en aquesta etapa. Fins a lamort de Felip II (1598), elscondemnats per luteranismei defensa de proposicions noortodoxes són prop de cinc-centes persones, de les qualsvint-i-cinc eren dones.

Tant el Tractat dels Pirineus (1659) com elde Westfàlia, en acabar la Guerra dels TrentaAnys (1648), van tenir repercussions decaire religiós: per a Catalunya van significarla pèrdua de la Catalunya Nord i, eclesiàsti-cament, del bisbat d’Elna; per a Europa, el ple reconeixement del calvinisme.En acabar la Guerra dels Segadors, Catalu-nya va començar a estar dividida en tre«malfectes» i «benafectes» al rei d’Es -panya; després seguiren altres divisions.

El segon enfrontament -entre austriacistes i borbònics o botiflers– es produí quarantaanys després: calia elegir el monarca, elsuccessor de Carles II (1700), és a dir, o ladinastia austríaca recolzada per l’imperi, o la borbònica amb el suport de França. Un cop més, un problema català esdeveniaeuropeu, i la guerra esdevingué europea,però les pèrdues més importants foren pera Catalunya i, a nivell religiós, altra vegadatingueren conseqüències per a la sevaEsglésia. En acabar la guerra foren represa-liats per part borbònica el cardenal-bisbede Barcelona, l’arquebisbe de Tarragona iels bisbes de Vic i Solsona, així com preve-res i religiosos, que, si anaren tornant progressivament, fou gràcies, en bona part,a les gestions del confessor de Felip V.

Una altra de les conseqüències fou l’elecciódels bisbes per a les vuit diòcesis catalanes:des del 1715 fins al 1835, dels vuitanta-cinc bisbes de nou nomenament, nomésdotze foren catalans (14,11%) i setanta-tres no catalans (85,88%). A partir del regnat de Carles III (1759), els concilisprovincials, que havien defensat sempre lacatalanitat de l’Església al Principat, forensuprimits (el darrer s’havia celebrat el1727), com també el sínodes diocesans.Una prova d’aquest sotmetiment al rei foul’expulsió dels jesuïtes (1767) i el lideratgeper formar un front comú de les corts borbòniques per aconseguir que el papaCliment XIV suprimís l’orde (1773).

La creació de la Universitat de Cervera(1717) capgirà la situació de l’ensenya mentsuperior a Catalunya: desapareixien les universitats de Barcelona, Girona, Lleida,Tarragona, Solsona i Vic; l’estruc tura funda-cional que l’arquebisbe cardenal, Gaspar



Cervantes, havia donat a la de Tarragona(1572) la salvà, tot i perdre el títold’univer sitat. Els col·legis-convents, fundatspels religiosos durant l’etapa tridentina,perdien la possibilitat de presentar a gra-duació els seus alumnes, tot i que procura-ren obtenir càtedres a la nova universitat imantenir oberta la possibilitat de graduació.

Els seminaris conciliars s’havien anat erigint, de forma diversa, en aquesta etapa:Tarragona (1572), Urgell, a càrrec dels jesuïtes (1592), Tortosa (1594), Girona(1599), Vic (1635,1720), Solsona(1675,1692), Barcelona (1736).

L’existència d’aquestes institucions, ambvida pròpia i diferent, explica l’augmentque es donà en aquests tres segles de lesobres impreses i manuscrites sobre les cièn -cies filosòfiques i teològiques, que pro -gressivament, i sobretot en el segle XVIII,donaren pas a altres ciències, fins i tot tècniques, empeses per la renovació delpensament. Predomina el llatí en les obres teològiques, el castellà en altres ciències i obres generals, i el català en obres pieto-ses, comèdies i altres. Cervera, l’escola històrica de les Avellanes, l’Acadèmia delsDesconfiats, entre els fundadors de la qualhi havia tres eclesiàstics (1700), i l’Acadè -mia de Bones Lletres, on trobem nou eclesiàstics seculars i cinc religiosos, són proves del nivell del pensament i de la cultura a Catalunya.

Projecció de l’Església catalana a l’Església catòlica universal

A més dels catalans que foren cridats apresidir les seus catalanes, trenta-set mésforen cridats en aquesta etapa a governarpastoralment esglésies fora del territoricatalà: dels trenta-set, dotze eren del cler-gat secular i vint-i-cinc del clergat regular,i les diòcesis pertanyien catorze a laPenínsula, tretze a Europa, sobretot a Itàlia, tres a Àsia i set a Amèrica.

Una altra dimensió d’aquesta comunióeclesial és la presència a l’acció missione-ra universal. Amb l’arribada de la Coronade Castella a Amèrica s’inicià l’evangelit -zació del Nou Continent. En el primermoment trobem el jerònim del monestirde la Murtra Ramon Pané, que va escriureun treball dedicat als indis taïns, i un grupde mercedaris catalans (1493). Els reli-giosos catalans continuaren sent presentsen aquests territoris, es preocuparen perconèixer-ne les llengües (gramàtica gua-raní i d’altres llengües) i van prendre par-tit majoritàriament per Las Casas en ladefensa d’un altre tipus d’evange lització.El nombre cresqué cap a les darreres èpoques del segle XVII i augmentà en elsegle XVIII, malgrat l’expulsió dels jesuïtes(1767). Caputxins i franciscans foren elscapdavanters en el segle XVIII amb centsetanta i cent disset religiosos respectiva-ment. Augustinians i dominics se centra-ren més en les Filipines i Indoxina.

En aquesta etapa seguia el contacte ambels territoris d’Algèria, on es detecta lapresència d’augustinians, franciscans, mercedaris i carmelitans, dedicats tots ells a la redempció de captius. Seixantafranciscans catalans participaren també a la Custòdia de Terra Santa en els segles XVII-XVIII.

Goigs en alabansa del gloriosmartyr S. Jordi, Patrò delPrincipat de Cathalunya,1680, Girona.

Universitat de Cervera, segle XVIII.


Cristianisme ipensament en la cultura catalanacontemporània

Ha estat professor d’història de la filosofiai de filosofia de la religió a la UniversitatAutònoma de Barcelona. És vicepresidentde la Fundació Joan Maragall.

Pere Lluís Font

Cristianisme i pensament en la cultura catalana contemporània 47

b) Pensament vol dir sobretot filosofia, en elsentit ampli del mot i, naturalment, senseoblidar la teologia. Filosofia, consideradaen la mesura que és influenciada, d’unaforma o d’una altra, per la presència delcristianisme. Comparteixo el supòsit quela filosofia, quan no és una simple excres-cència acadèmica, és un aspecte cabdal dequalsevol cultura (per a Husserl la filoso-fia era «la forma espiritual de la culturaeuropea»), de tal manera que, almenys enel món occidental, una cultura sense filo-sofia seria una cultura truncada, incom-pleta, a la qual li faltaria una dimensió.D’altra banda, és interessant remarcar quela fe cristiana i el pensament filosòfic, enels seus millors moments, s’han potenciati s’han enriquit mútuament, però sensedonar lloc necessàriament a una «filosofiacristiana», expressió que, segons coms’entengués, podria resultar contradictò-ria, atès que la filosofia és per naturalesaaconfessional; així, un pot ser filòsof icristià, sense ser un «filòsof cristià», de lamateixa manera que un pot ser demòcrata

Remarques introductòries

L’objectiu d’aquest article és mostrar, nique sigui a grans trets, en quin grau i dequina forma el cristianisme és present en lacultura catalana contemporània, considera-da sobretot des de la perspectiva del pensa-ment. Cal començar, però, fent algunesprecisions sobre els termes que intervenenen la rúbrica.

a) Malgrat que el títol general d’aquestapublicació és Església, cultura i país, a l’hora de concretar-ne el contingut m’ha semblatmés adequat, a propòsit del tema d’aquesttreball, parlar de cristianisme que no pas d’església, perquè és aquell més que no pasaquesta el que afecta el pensament quan ésveritable pensament i no sols una activitatintel·lectual pautada disciplinàriament. Cristianisme, però, aquí vol dir a la pràcticacatolicisme, no pas per cap voluntat imperia-lista catòlica, per descomptat, sinó per l’evi -dència històrica del pes exigu de les altresconfessions cristianes en la cultura catalana.

Fàbrica de sants L’ArtCristià, Olot, 2003. A la pàgina esquerra, El bateig de l’hereu, de Josep Traité.



veure quina és la incidència del cristianis-me en aquest estrat de la nostra cultura, nosolament, per tant, en la filosofia explícita,sinó també en la filosofia implícita.

d) Cal remarcar també que actualment lacultura catalana, la comuna a tota la nostraàrea lingüística, ja pot ser considerada,sobretot pel que fa al pensament, com unavariant de la cultura comuna als països delnostre entorn, com una variant de la culturaoccidental europea (altrament, cada vegadamés americanitzada, i no sempre per a bé).És ben veritat que no som una illa.

e) Finalment, entendré per cultura catala-na contemporània la que s’ha anat configuranta les nostres terres sobretot d’ençà de la Renaixença.

La gran qüestió prèvia

Per parlar de cristianisme i pensament enel món contemporani occidental (i més en un país com el nostre, que ha fet unarecepció tan anòmala de la cultura moder-na), la gran qüestió prèvia que cal clarifi-car, i en la qual deu ser inevitable una certapresa de posició, és la de la relació entrecristianisme i modernitat.

En efecte, la conjunció d’aquests dos mots(i més precisament de cristianisme i pen-sament modern) pot semblar un oxímo-ron almenys per dues raons. La primera,perquè el cristianisme, nascut en una cul-tura semítica, es va configurar a partir delsegle II en el si de la cultura occidental pre-moderna amb tanta fortuna que va arribara semblar que hi estava indissolublementlligat, fins al punt que aquesta indissolu -bilitat ha esdevingut un supòsit comú al’integrisme catòlic i a l’ateisme contem-porani (a l’integrisme, que s’atrinxera ensupòsits culturals premoderns perquè temque l’ensulsiada d’aquests arrossegui tam-bé la de la fe cristiana; i a l’ateisme, perquèpensa que la manifesta caducitat d’aquellacultura implica efectivament la d’aquestafe). La segona raó, perquè el cristianisme(i especialment el catolicisme) ha oposatuna forta resistència, fins al Concili Vaticà II,al pensament modern, i aquest, des de laIl·lustració fins als «mestres de la sospita»

i cristià sense ser un «democratacristià».Deixaré de banda, però, les ciències (si -guin naturals o humanes), perquè aques-tes són per naturalesa neutres tant des delpunt de vista filosòfic com del religiós. En canvi, té una estreta relació amb la filosofia un cert estrat de la cultura al qualem refereixo tot seguit.

c) Entendré la cultura no en el sentit mésampli, antropològic, del terme, sinó en elseu sentit restringit, com un subsistema alcostat dels altres subsistemes de la societatcom ara l’economia o la política. Però vol-dria destacar-ne un estrat transversal a tots els seus àmbits (artístic, literari ointel·lectual), que podríem caracteritzarcom aquell conjunt d’esquemes interpre-tatius de la realitat natural o humana quepossibilita la comunicació en un temps ien un espai. En altres paraules, es tracta dela cultura com aquell conjunt d’evidènciesvigents en una època i en una societat,que permeten de suposar que tothom queen participa parla el mateix llenguatge(parli o no la mateixa llengua), una espè-cie d’inconscient col·lectiu, de filosofiaimplícita comuna, que s’acostaria al con-cepte orteguià de creencias, al conceptekuhnià de paradigma o al concepte haber-masià de condició de possibilitat de l’acció comu-nicativa. És un sentit difícil d’explicitar, sino és per contrast amb altres cultures oamb altres moments de la nostra mateixatradició cultural. En tot cas, ens caldrà

Per parlar de cristianisme i pensament en el món contemporani occidental, la gran qüestió prèvia quecal clarificar és la de la relació entre cristianisme i modernitat.

Record del Santuari deNúria, començamentsdel segle XX, Bibliotecade Catalunya.

(Marx, Nietzsche i Freud), ha fet una crítica molt severa del cristianisme.

La hipòtesi d’aquest article és que, malgrattot, la inculturació moderna del cristianis-me és possible, perquè el problema no éstant la modernitat en ella mateixa coml’excessiva por del cristianisme a aclima-tar-s’hi culturalment. Però, per fer ente-nedora aquesta afirmació, cal explicitarquè entenem per modernitat. Sembla raonable dir que la modernitat no és unaessència, sinó un procés historicoculturalde gran calat i de llarga durada que es des-envolupa a Occident des del Renaixementi que té com a moments decisius la revo-lució intel·lectual (científica i filosòfica)dels segles XVII i XVIII i la revolució demo-cràtica (política i social) dels segles XIX iXX. Considerant transversalment les diver-ses línies d’aquest procés, podríem dirque té l’emancipació com a objectiu (l’a-firmació de l’individu, de la subjectivitat,de la llibertat, dels drets humans, etc.), la racionalitat com a mètode (en les sevesdiverses formes: crítica, teòrica, pràctica o instrumental) i la secularització com amúsica de fons (entenent per secularitza-ció la pèrdua de pes social de l’Església il’autonomia mútua dels diversos àmbitsde la cultura, emancipats de la tutela teo-lògica). Però, si aquest és el coixí transver-sal de la modernitat, no sembla pas que el cristianisme, que és una religió de la llibertat, una religió del logos i una religióque distingeix entre les coses de Déu i lesdel Cèsar, hi hagi de veure necessàriamentuna amenaça. És més, sembla que hi pothaver una valoració cristiana positiva de la modernitat i una valoració modernapositiva del cristianisme.

Per a una valoració cristiana de la moder-nitat cal recordar que aquesta no és unprocés monolític orientat fatalment cap ala «mort de Déu» (aquest aspecte és no -més l’extrem d’un dels fils de la trena delpensament modern) i que, d’altra banda,és en part fruit del cristianisme mateix, de tal manera que resultaria inintel·ligiblesense ell. Això explica, per exemple, queels valors democràtics pu guin ser conside-rats alhora valors il·lustrats i valors cris-tians. De fet, es poden distingir tres graus


d’acceptació de la modernitat pel cristia-nisme, segons que aquest adopti posicionsintegristes (de conservadorisme «inte-gral»: filosoficoteològic i sociopolític),posicions restauracionistes (de conserva-dorisme moderat: filosoficoteològic, peròno sociopolític) o posicions de receptivitatcrítica (d’acceptació crítica del pensamentfilosòfic modern).

I pel que fa a una valoració moderna delcristianisme cal subratllar que, si la moder-nitat ha fet molta crítica del cristianisme,aquest ha fet també molta autocrítica, ambresultats significativament coincidents ambels d’aquella referent al que podríem ano-menar una llei d’entropia de les religions(que tenen també, però, els seus recursosinterns per remuntar el pendent). El graude receptivitat de la cultura modernaenvers el cristianisme és correlatiu al graud’acceptació de la modernitat pel cristia-nisme: la modernitat és incompatible ambl’integrisme, és fortament crítica amb elrestauracionisme i és críticament receptivaamb l’actitud cristiana de receptivitat críti-ca envers la modernitat.

En resum, penso que es pot sostenir que el cristianisme és compatible, amb la pru-dència que escau, amb els aspectes trans-versals del pensament modern i que, pertant, és possible una inculturació modernadel cristianisme. És més, penso que elfutur del cristianisme es juga precisamenten la seva capacitat de superar la prova de la contrastació amb la cultura moderna,l’única cultura sistemàticament crítica sor-gida en el planeta, amb la qual, a la llarga,s’hauran de contrastar totes les religions. Si és així, caldria dir que el cristianisme del futur serà il·lustrat o no serà. Hauremde veure com hi respon el pensament català cristià contemporani.

(M’he abstingut a posta d’al·ludir a l’anomenada «postmodernitat», perquèpenso que aquesta és una paraula massagrossa per designar el que no és sinó eldarrer tram, ara per ara, de la modernitat.Tram a propòsit del qual, més significatiusque els trets que habitualment se li atri -bueixen, de crisi de confiança en la raó i en el progrés, em semblen fets com ara

la revolució sexual, la revolució feminis-ta, la revolució electrònica, la globalitzacióo la consciència ecològica, que no tren-quen pas amb la modernitat.)

De la Renaixença fins a la Guerra Civil

Durant els primers quinze segles de la sevahistòria, és a dir, durant l’època patrística il’edat mitjana, el cristianisme es va acli-matar creativament a la cultura occidentalpremoderna, de manera que el pensamentque es va anar produint, indivisiblementfilosòfic i teològic, fou l’eix de la culturaeuropea. Aquesta sintonia, però, dismi -nueix sensiblement d’ençà del Renaixe-ment, època a partir de la qual la gran cul-tura europea moderna es va configurantcom una cultura laica, construïda cadavegada més al marge del cristianisme, sino d’esquena a ell; i època també a partirde la qual, en resposta, el catolicisme esreplega a l’interior d’una subcultura ecle-siàstica de tipus escolàstic paral·lela a lagran cultura civil, sense que hi hagi pràcti-cament ponts entre ambdues, fins queamb el Concili Vaticà II, als anys seixantadel segle XX, es produeix un canvi d’acti-tud envers la cultura moderna.

El mateix passa en l’àmbit català. Les ter-res catalanes, des de la plenitud medievalfins al primer Renaixement (diguem desde Ramon Llull fins a Joan Lluís Vives pas-sant per Ramon Sibiuda, per esmentarnomés els filòsofs més importants), sónuna petita potència europea en el camp de les lletres en general i del pensamenten particular. Aquest és l’únic gran períodede la nostra història que podem qualifi-car de normal, amb la particularitat que elnostre és l’únic espai europeu en què tro-bem una notable producció filosòfica iteològica escrita en vernacle. En efecte,Ramon Llull va convertir el català no sola-ment en llengua literària, sinó també enllengua enciclopèdica, al nivell en quènomés ho eren el llatí i l’àrab (o el grec al’Orient). En aquesta època, naturalment,l’harmonia entre cristianisme i pensa-ment ateny també a casa nostra un graumolt elevat, tot i l’elegant escepticisme deBernat Metge o el pas a l’islam d’AnselmTurmeda en la baixa edat mitjana.

Fàbrica de sants L’Art Cristià, co -mençaments delsegle XX, Olot.


emparat amb un excessiu afany de suposa-da ortodòxia. Per això parlava de recepcióanòmala de la cultura moderna, especial-ment del pensament modern. De fet, lanostra recepció de la modernitat filosòficas’ha anat fent, amb passos vacil·lants, alllarg dels dos darrers segles, de manera quela taca d’oli no ens ha impregnat plenamentfins a la recent transició democràtica.

Però anem a la Renaixença. En filosofia, lapodem considerar matinerament encetadaamb Jaume Balmes, el qual, malgrat la sevamort prematura, és l’únic filòsof catalàperceptible a escala europea després deVives. La seva filosofia és qualificada avegades de neotomisme balmesià. Però imprò-piament, ja que Balmes no és pas un esco-làstic, ni pel fons ni per la forma del seupensament, que podem considerar semi-modern, perquè té en compte aspectesimportants de la filosofia moderna pre-kantiana (si bé només de la prekantiana, ja que es desmarca ostensiblement de l’idealisme alemany, que altrament noconeix bé). Al capdavall, podríem dir queés un digne representant de la metafísicaespiritualista cristiana i també un notablepensador social, al qual no es fa justíciaquan se’l relaciona més del compte ambels tradicionalistes francesos.

Després de Balmes trobem, al segle XIX,la filosofia del sentit comú, d’inspiracióescocesa. Una filosofia formalment autò-noma, però que, sobretot en el seu princi-pal representant, Xavier Llorens i Barba, témolta cura de no allunyar-se de la tradiciócristiana. Però la filosofia del sentit comúno deixa de ser una filosofia menor, menysambiciosa que la de Balmes. A la segonapart del segle XIX, i continuant en el perío-de modernista a cavall dels dos segles, trobem també dos filets de filosofia mésemancipada del cristianisme: l’anar quista(encapçalada per Pi i Margall, autor poste-riorment reivindicat per tot l’anar quismeibèric) i la positivista (representada, entrealtres, per Pere Mata). Però en el períodemodernista la figura de més relleu fou lade Josep Torras i Bages, l’autor de La tradiciócatalana, que va orientar, o almenys condi-cionar, quasi tot el pensament religiós ofilosoficoreligiós fins a la Guerra Civil.

Després de Vives, el pensa-ment als Països Catalans,reduït pràcticament a escolàs-tica eixorca, entra en una granprostració. Gairebé només esfa filosofia (i quina filosofia!)als seminaris i als convents.

Durant l’època moderna, també entrenosaltres, el neulit pensament cristià for-ma part de l’al·ludida subcultura eclesiàs-tica comuna al catolicisme, i això en uncontext en què el món català (com, engeneral, tot el món hispànic, desconnectatde la marxa de les idees a Europa) ja noparticipa en la revolució intel·lectual(científica i filosòfica) dels segles XVII iXVIII.Ara no sembla de bon to parlar de«decadència», però amb escassa lògica, jaque bé continuem parlant normalment deRenaixença. El cas és que, després de Vives(altrament, ja un autoexiliat), el pensa-ment als Països Catalans, reduït pràctica-ment a escolàstica eixorca, entra en unagran prostració. Gairebé només es fa filo-sofia (i quina filosofia!) als seminaris i als convents. La nostra Il·lustració fou bencasolana, feta en una bona part per cler -gues carregats de bona fe (i mig en llatímig en castellà). Basta recordar que elsuposadament il·lustrat Fèlix Amat, bene-mèrit sens dubte per altres motius, a ladarreria del segle XVIII, més de dos seglesdesprés de Copèrnic i un segle després deNewton, en unes Physicae generalis institutiones,que eren el manual de física del seminaride Barcelona, encara defensava la immo-bilitat de la Terra en el centre del món iensenyava que els planetes es mouenempesos per àngels (!). No es pot pas dirque aquestes exquisideses intel·lectualssiguin conseqüència del cristianisme, sinómés aviat d’un lamentable retard cultural,


Sense ser un filòsof professional, és el granrepresentant del que ara sí que pot seranomenat neotomisme balmesià, perquè la filosofia torrasiana és efectivament unneotomisme (segons les orientacions del’encíclica Aeterni Patris de Lleó XIII) passatper Balmes. Torras i Bages se situa, però,més a la defensiva que el seu predecessor,bé que lluny de l’integrisme de Fèlix Sardài Salvany, l’autor d’El liberalismo es pecado. Pot-ser exagera Alexandre Galí quan diu queTorras i Bages, amb el seu to majestàtic depare de l’Església, és el responsable de lamigradesa filosòfica al nostre país durantel primer terç del segle XX. Però el fet ésque ni Ramon Turró, amb la seva barrejad’empirisme i escolàstica, se sostreu totalment a la seva influència (com tam-poc a la de Balmes). Només ho aconse -gueixen Eugeni d’Ors, Joan Crexells i Joaquim Xirau.

Al costat del neotomisme de Torras iBages, cal esmentar també, en aquestmoment, el cant del cigne del lul·lismedoctrinal, representat pel mallorquí, des-prés bisbe d’Oriola, Joan Maura i Gelabert,i a Catalunya pel canonge de la Seu d’Ur-gell Salvador Bové. Curiosament, tomismei lul·lisme, dues formes de pensamentcristià, són considerats, de manera igual-ment arbitrària, la filosofia nacional deCatalunya per Torras i Bages i per Eugeni d’Ors, respectivament.

Però, vist el panorama amb la perspectivaque tenim ara, la figura del pensament cristià més lluminosa del moment és la del poeta Joan Maragall, amic de Torras iBages però introductor de Nietzsche (elmés ben inserit, doncs, en la modernitat)que, sobretot en L’església cremada, anticipaidees del Concili Vaticà II i fins i tot de lateologia de l’alliberament.

El període posterior, el noucentista (quepodem considerar que arriba fins a laGuerra Civil), comporta per a la filosofiacatalana un canvi important i una primeranormalització. En efecte, amb la creació dela Secció de Filosofia a la Universitat deBarcelona el 1911 (a València no hi haguéSecció de Filosofia fins al 1955, per trasllatde la de Múrcia), els professors Jaume

1 Jaume Balmes (Vic,1810-Barcelona, 1848),Institut Municipal d’Història de Barcelona.

2 El Dr. Ramon Turró (Malgrat de Mar, 1854-Barcelona, 1926), obrad’Antoni Vidal i Rolland,Reial Acadèmia de Ciènciesi Arts de Barcelona.

3 Eugeni d’Ors (Barcelona,1881-Vilanova i la Geltrú, 1954), InstitutMunicipal d’Història de Barcelona.

4 Mossèn Carles Cardó(Valls, 1884-Barcelona,1958), Biblioteca de Catalunya.

5 Alexandre Galí(Camprodon, 1886-Barcelona, 1969).

1

2

3

4

5


catalana de filosofia; o el carmelita, i des-prés canonge de Barcelona, Josep M. Llove-ra; i per capellans com ara Frederic Clascar,Àngel Carbonell, Lluís Carreras o CarlesCardó. Tots són filòsofs i teòlegs, bé que nogaire professionalitzats; tots són torrasians,i per tant també balmesians, sense que cap atenyi, però, la categoria d’hereu deBalmes. De fet, a penes fan obra filosòfica original i tot just si desborden el marc de la cultura eclesiàstica, però tenen una pre-sència natural i digna en el paisatge culturalcatalà, amb tarannà dialogant i amb sensibi-litat social. També continua encara el que he anomenat el cant del cigne del lul·lismedoctrinal (que ara sí que s’acaba, per deixartot l’espai al lul·lisme erudit), sobretot ambel mallorquí Francesc Sureda Blanes, el fun-dador de la Maioricensis Schola Lullistica.Sense oblidar teòlegs de prestigi com ara el canonge tortosí Joan Baptista Manyà o elcarmelita Bartomeu Xiberta.

Filosofia laica i filosofia eclesiàstica, calcu-ladament dosificades, fan bon ménage a laSocietat Catalana de Filosofia del 1923(presidida per Josep M. Llovera i animadaper Ramon Turró), de vida efímera a causade la mort de Turró i de la dictadura de Pri-mo de Rivera i que no es reinstaurarà finsal 1980. Cal dir, però, que ni els laics ni els

Fàbrica de santsL’Art Cristià, 2003,Olot. Reportatgefotogràfic deRamon Manent.

Serra Hunter i Tomàs Carreras Artau orga-nitzaren per primera vegada a Catalunya elsestudis universitaris de filosofia. Aquestsprofessors (que continuen en part la líniade Llorens i Barba) i els seus deixebles,entre els quals destaquen Joaquim CarrerasArtau, Joaquim Xirau i Francesc Mirabent,constitueixen l’anomenada Escola FilosòficaCatalana o Escola de Barcelona. Tots fan filosofiades de supòsits cristians; però, a semblançadels filòsofs vuitcentistes del sentit comú,adopten una actitud de dualisme més omenys fideista, feta de respecte, de privatit-zació de les conviccions íntimes i de dis-tanciament de la teologia, terreny pràctica-ment vedat als laics. Una actitud no gairediferent tampoc de la d’Eugeni d’Ors. Aixíi tot, filòsofs com ara el deixeble d’aquest,Josep M. Capdevila, o alguns dels deixeblesmés joves dels filòsofs universitaris esmen-tats, com ara Jordi Maragall o Josep M. Calsamiglia, seran reconeguts públicamentcom a cristians.

Això pel que fa a la filosofia laica. Però tétambé, a l’època noucentista, un pesimportant en la cultura del país la filosofiaeclesiàstica, feta per religiosos com ara eljesuïta Ignasi Casanovas, editor i biògrafde Balmes; el caputxí Miquel d’Esplugues,creador de Critèrion, la primera revista


eclesiàstics són mínimament conscientsde l’enorme esforç de pensament que calfer per a una vertadera inculturaciómoderna del cristianisme.

(Em permeto de remetre el lector inte -ressat al mapa de la filosofia catalana delse gle XX que vaig dissenyar amb un certdetall en el llibre Les idees i els dies. Un segle defilosofia i ciències socials als Països Catalans[2000]. D’altra banda, una visió molt per-sonal d’aquesta filosofia en el primer terçdel segle passat és la que dóna AlexandreGalí a Filosofia a Catalunya (1900-1936)[2004], selecció de textos extrets de laseva monumental Història de les institucions idel moviment cultural a Catalunya (1900-1936). I pel que fa a la renovació del pensamentcristià en aquest mateix període, té moltinterès el llibre de Maurici Serrahima De Maragall a Mounier. Cartes a Joaquim Molas[2008].)

De la postguerra a l’actualitat

La Guerra Civil espanyola (també guerracivil catalana i guerra contra Catalunya) vaser un tall dràstic. Bastants dels pensadorsque he esmentat es van haver d’exiliar(Jaume Serra Hunter, Joaquim Xirau, Jo -sep M. Capdevila, Carles Cardó); altres van

ser víctimes cruentes (Ignasi Casanovas);altres van sobreviure en l’exili interior (els germans Carreras Artau, FrancescMirabent, Jordi Maragall, Josep M. Calsa-miglia); altres, finalment, es van acomo-dar a la nova situació (Eugeni d’Ors).Durant els primers vint-i-cinc anys depostguerra, anys de remedievalització cultural i de nacionalcatolicisme, la filoso-fia quasi oficial a la universitat va ser eltomisme (el «tomismeleninisme», comha dit algú amb humor). Cal dir tambéque es va practicar una manipulació desca-rada de Balmes. En realitat, sant Tomàs iBalmes van ser, paradoxalment, les gransvíctimes. Així i tot, va sorgir el que s’haanomenat l’escola tomista de Barcelona, ambnoms com ara Jaume Bofill i FrancescCanals. També es va incorporar a la Universitat de Barcelona el professor d’estètica i poeta castellà José M. Valverde,pensador cristià kierkegaardià i, després,alhora marxista.

Vet aquí dues anècdotes reveladores delclima filosòfic universitari. Cap al 1960, elcatedràtic Joaquim Carreras Artau, catòlicnotori, va ser cridat a capítol pel bisbe deBarcelona Gregorio Modrego, que li varetreure d’explicar la filosofia de Kant a les seves classes d’història de la filosofia,


produïa en la cultura catalana el que JaumeLorés va anomenar una il·lustració catòlica,resultat del Concili Vaticà II. Però en reali-tat a penes hi va haver diàleg entre el cristianisme i aquests corrents filosòficsrecentment incorporats, excepte parcial-ment amb el marxisme.

Ja he dit que és a partir de la transiciódemocràtica que ens arriba plenament lamodernitat filosòfica. La nova situació potser considerada com una segona norma-lització de la filosofia a les terres catalanes,on es creen, d’altra banda, nous estudis de filosofia: a la Universitat de les IllesBalears, a la Facultat Eclesiàstica de Filo -sofia de Catalunya (avui Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull) i a la Universitat de Girona (abans, el1968, ja s’havien creat els de la UniversitatAutònoma de Barcelona, i més amunt heindicat que a València n’hi havia des del1955). Unes facultats on, malgrat una certa grisor, es cultiva la filosofia cadavegada més amb criteris i amb estàndardscomparables als europeus.

Però quina incidència hi té el cristianisme?Hem de dir que per primera vegada entota la nostra història tenim una culturafilosòfica (i una cultura en general) total-ment emancipada del cristianisme, unacultura en què el cristianisme semblapràcticament irrellevant, tant pel que fa ala filosofia implícita (aquell estrat trans-versal de la cultura de què he parlat) com a la filosofia explícita. També a Europa haquasi desaparegut, significativament, lafigura del pensador cristià. Quan va morirPaul Ricoeur (el 2005) es va dir repetida-ment que amb ell moria potser el darrergran representant d’aquest gènere de pensadors (encara queda Henri Duméry,per esmentar un altre nom d’una alturaequiparable, però fa gairebé mig segle que resta pràcticament en silenci).

Com s’explica aquesta quasi desapariciódels pensadors cristians? N’és una causa,sens dubte, la innegable regressió del cris-tianisme a Europa. Però n’hi ha una altrade no menys important que jo voldria subratllar. Quan he indicat els que em sem-blen els trets decisius de la modernitat,

raó per la qual Carreras va encarregar ladocència de la història de la filosofiamoderna a un jesuïta. I quan, el 1970, va morir el filòsof declaradament anticris-tià Bertrand Russell, creador d’una teoriaepis temològica anomenada atomisme lògic,un periodista ignorant que havia sentitcampanes va voler fer-se el graciós escri-vint en un diari que Russell no solamentera atomista, sinó antitomista.

Només cap al 1965 va començar a la uni-versitat la recepció, val a dir que apressadai acrítica, de la filosofia contemporània,per aquest ordre i amb successives onadesanuals: heideggerianisme, hegelianisme,marxisme, neopositivisme i estructuralis-me. Des d’aleshores hi va haver una tole-rància de facto i un pluralisme creixent,amb un cert predomini del marxisme idel neopositivisme. Al mateix temps es

Fàbrica de santsL’Art Cristià,2003, Olot.


he esmentat l’autonomia mútua delsdiversos àmbits de la cultura (ciència, filosofia, art, política...) emancipats de la tutela teològica. Ara ja hi ha una certaconsciència que aquesta autonomia iaquesta emancipació no són cap mal. Fins i tot des del punt de vista cristià, espot dir que així tornen les coses al seulloc. Es torna a l’home allò que és de l’ho-me, per dir-ho evangèlicament. Rémi Bra-gue, un pensador cristià feliçment encaraactiu, no es cansa d’explicar, penso queamb raó, que el cristianisme és l’únicareligió que s’acontenta de ser religió i quedeixa que la cultura es desenvolupi lliure-ment. En conseqüència, haurem de dirque la filosofia (com qualsevol altra activi-tat cultural) serà bona si és bona: no seràbona pel fet de ser confessionalment cristiana, sinó que si de cas podrà ser con-siderada cristiana en la mesura que siguibona. La pregunta és aleshores: quinessón les condicions perquè una filosofiasigui bona? Però això ja és una altra qües-tió en la qual ara no podem entrar.

Així i tot, hi ha actualment a Catalunya, alPaís Valencià i a les Illes, generalment a lesuniversitats, un bon seguit de noms, tantde sèniors (emèrits o en actiu) com dejúniors, que tenen una imatge pública defilòsofs cristians (que jo simbolitzaria enel ja traspassat Eusebi Colomer) i que fanfilosofia amb pressupòsits cristians o al menys compatibles amb el cristianisme.Aquest fet no els fa ni més ni menys bonsfilòsofs, però és revelador, ja que no hi ha filosofia sense pressupòsits i, com deialúcidament l’historiador francès de la filosofia Henri Gouhier, els grans des-acords entre filòsofs solen ser desacordsprefilosòfics.

Però cal també una referència, last but notleast, als teòlegs, és a dir, als pensadors quepodríem considerar reduplicativamentcristians. Limitant-nos a la Facultat deTeologia de Catalunya, creada el 1968,trobem que hi ha un bon estol de teòlegspròpiament dits, de biblistes, de moralis-tes, de liturgistes o d’historiadors de lateologia que, com he dit dels nostres filò-sofs actuals, treballen amb criteris i ambestàndards europeus. Només els retrauria,

amb les excepcions de rigor, el dèficit deformació filosòfica moderna; dèficit,però, que té com a circumstància atenu-ant el fet de ser compartit amb els teòlegsdels altres països, i que explica en part quela inculturació moderna del cristianismeiniciada pel Concili Vaticà II no sigui, aquícom arreu, més coratjosa. (Vegeu, sobre lateologia catalana, l’article «Quaranta anysde teologia a Catalunya» de Josep M. Rovi-ra Belloso, publicat a Qüestions de vida cristianael 2009.)

Aquesta normalització dels estudis filosò-fics i teològics a casa nostra no ens ha defer perdre de vista, tanmateix, que global-ment vivim en un temps d’indigència depensament en general i de pensamentcristià en particular. Tant en filosofia comen teologia la nostra és una època d’epí -gons. Concretament, el pensament cristiàactual, a escala internacional, no és com-parable ni de bon tros a la gran primaverateològica de mitjan segle XX que va crearles condicions perquè fos possible el Concili Vaticà II.

Bibliografia

GALÍ, Alexandre: Filosofia a Catalunya(1900-1936). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004.

LLUÍS FONT, Pere: Les idees i els dies. Un seglede filosofia i ciències socials als Països Catalans.Barcelona: Edicions Proa, 2002.

ROVIRA BELLOSO, Josep Maria: «Quarantaanys de teologia a Catalunya». Qüestions de vida cristiana, 233 (2009).

SERRAHIMA, Maurici: De Maragall a Mounier.Cartes a Joaquim Molas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.


Cristianisme i literaturacatalana des de la Renai-xença: aproximacions a un moment crucial

Assagista, traductor i crític literari, és undels principals estudiosos de Jacint Verda-guer. Impulsor de la creació de la Universitatde Vic (UVic), en fou el seu primer rectorentre el 1997 i el 2002. És vicepresident del’Institut d’Estudis Catalans.

Ricard Torrents

Cristianisme i literatura catalana... 59

Un punt de partença:Qüestions de vida cristiana, 1965

L’any 1965 la revista Qüestions de vida cristiana(QVC en endavant), publicada aleshoresconjuntament per l’Editorial Estela i l’A-badia de Montserrat i dirigida pel monjo iteòleg Evangelista Vilanova (1927-2005)amb la col·laboració de l’intel·lectualcatòlic Jaume Lorés (1935-2002), dedi-cava el número 29 a «Literatura catalana icristianisme», amb articles de cinc estu-diosos que es distingien en l’afany critico-literari de trenar i destrenar fe cristiana iliteratura catalana, trama i ordit del títolbinari del present article (QVC 29, 1965;Massot, 1973).

Aquell número monogràfic, amb els seusassaigs i assagistes, m’ha servit de punt de partença per a les aproximacions ambquè goso respondre a la requesta de

reflexionar sobre «Cristianisme i literaturacatalana des de la Renaixença» en el marcde la Nadala 2010 dedicada a Església, culturai país i en companyia de destacats estudio-sos. Amb el benentès que la meva aporta-ció consistirà no tant a respondre des dedins les qüestions de vida cristiana que es plantejaven l’any 1965, resposta quedemanaria més espai i altres afinitats queavui no són les meves, com a descriure elperquè i el com se les plantejaven i, si fosel cas, copsar el sentit de tornar-les a plan-tejar avui (Torrents, 2004). En altresparaules, la meva contribució no concer-neix la interactivitat de les magnitudsentre cristianisme i literatura catalana,sinó la seva història en l’episodi d’aquellmonogràfic de QVC del 1965, al meuentendre crucial, fins i tot fundacional –enla postguerra d’Espanya– de la branca de lacrítica literària «en cristià» a l’àmbit de leslletres catalanes. Heus-en aquí el sumari:

Escena d’Els pastorets, el Vendrell. A la pàginaesquerra, calze delmossèn i poeta Ramon Muntanyola(1917-1953).


uns punts de partida, que hauran de ser represos icompletats el dia que tinguem algú que senti lavocació d’un Charles Moeller o d’un André Blan -chet. Per no allargar-ho massa, prescindim –nosense una certa recança– dels autors ja estudiatsalguna vegada (Verdaguer, Maragall, Carles Riba,Carner, López-Picó, etc.). Prescindim igualmentdel teatre i de la nova cançó, als quals pensemdedicar llarg espai en futurs volums monogràfics.Per dificultats d’última hora, que nosaltres som els primers a lamentar, no ha arribat a les nostresmans un article de conjunt sobre la novel·la contemporània als Països Catalans. Que el lector accepti la nostra bona voluntat i vulgui reflexionar sobre aquest seguit de treballs.No creiem pas que aquesta reflexió sigui inútil niinfecunda, encara que, per desgràcia, el balançresulti més aviat negatiu.

L’autor d’aquesta precisa i concisa, alhoraque farcida, presentació és l’autor del cinquè article, el monjo i crític Josep Massot, segons que m’informa ell mateix.Havia rebut del director Evangelista Vila-nova l’encàrrec de preparar aquell mono-gràfic. El balanç que hi feia era més aviatnegatiu no tant perquè la literatura catala-na del segle XX no oferís autors d’interèsper al crític cristià, com perquè creia queel títol del número monogràfic prometiamés del que oferia. Per això Massot –queamb documentació de l’arxiu de Mont-serrat ha situat el naixement i l’evolucióde Qüestions de vida cristiana– hi recordava que els grans autors ja eren estudiats enaltres llocs, anunciava «futurs volumsmonogràfics» dedicats al teatre i a la nova cançó –que no van arribar a port– i lamentava no haver rebut un estudi«sobre la novel·la contemporània alsPaïsos Catalans» (Massot, 1979).

Els autors que considera ja «estudiatsalguna vegada», i, per tant, no inclosos,són els indiscutibles Verdaguer i Maragall,d’una banda, Riba i Carner, de l’altra, iLópez-Picó, seguit d’un etcètera. Totspoetes indiscutibles per formar part d’unestudi sobre la qüestió, però discutits, en especial López-Picó, en la revisió delsvalors literaris engegada durant els anysseixanta, a partir potser de la mort de Ribael 1959, que assenyala l’arribada d’obrestrencadores i prou més interessants per a

Déu i el seu conjur en la poesia catalana moderna.Albert Manent, p. 7-27.

La preocupació religiosa en l’obra de Pere Quart.Jordi Cots i Moner, p. 29-43.

La problemàtica religiosa d’«Incerta glòria».Joan Triadú, p. 45-53.

Pensament català contemporani i cristianisme.Alfred Badia, p. 55-66.

Reflexions sobre l’espiritualitat contemporània als Països Catalans. Josep Massot i Muntaner, p. 67-106.

El valor fundacional del número 29 deQVC del 1965 es troba no només en el fet que és el primer intent –després del desastre bèl·lic del 1936-1939 i del1939-1945– d’abordar una «qüestió devida cristiana» vasta i complexa com és larelació de literatura amb cristianisme desd’una perspectiva general i crítica, sinóque la presentació del seu sumari pren l’a-bast d’un manifest per una crítica literària«en cristià». En tres breus paràgrafs, elseu redactor defineix la literatura com a«mirall fidel de l’ànima d’un poble»,exposa el propòsit d’examinar a través dela literatura catalana moderna «fins a quinpunt [el cristianisme] hi és una cosa viva [en el poble]», declara el programa d’o -ferir des de la revista un gran estudi, per al qual ja té el model apel·lant a «algú quesenti la vocació d’un Charles Moeller od’un André Blanchet», justifica prescindird’autors ja estudiats, assenyala mancancesprometent futurs estudis, lamenta l’ab -sència d’un article sobre novel·la contem-porània i acaba demanant «que el lectorprengui la bona voluntat», però que nodeixi de reflexionar-hi, «encara que elbalanç resulti més aviat negatiu»:

La literatura és el mirall fidel de l’ànima d’unpoble, que reflecteix amb fidelitat els seus proble-mes, les seves angoixes, les seves defallences, elsseus aburgesaments, les seves alegries i les sevespenes. Si, doncs, volem polsar l’ànima del nostrepoble, si volem saber fins a quin punt el cristianis-me hi és una cosa viva o bé una rutina suportadamés o menys de bona gana, ens pot ser molt útilintentar de veure què ens en diu i què ens en dóna a entendre la literatura catalana moderna.Aquest volum vol iniciar aquesta tasca, rude i dificultosa. No pretenem d’esgotar el tema ni deresoldre’l. Volem només obrir un camí i assenyalar


la qüestió que ocupava aquells crítics,com era La pell de brau de Salvador Espriu,del 1960.

Pel que fa a l’article que no va arribar a laredacció, es tractava d’un article empa-raulat del teòleg i historiador de la llen-gua Modest Prats sobre Manuel de Pedro-lo, exponent màxim de la contempora-neïtat en novel·la i teatre, el qual haviapublicat el 1959 Homes i no, obra emble-màtica del «teatre de l’absurd», i entre el 1963 i el 1965 publicà novel·les comBalanç fins a la matinada, Cendra per Martina oJoc brut, on introduïa idees, tècniques itemàtiques de la narrativa més innova -dora del segle XX. L’eventual títol «Sobrela novel·la contemporània als països catalans» és apòcrif, posat per Massotmateix, i no sols remet al disseny d’unmonogràfic idealment complet que hau-ria dreçat l’arc «de Verdaguer a Pedrolo»,sinó que fa pensar en el propòsit de larevista d’incidir més en la problemàticaplantejada per la coexistència de narrativatradicional, com la d’un Josep M. Folch i Torres, durament i potser injustamenttractat per crítics maximalistes, amb lanova «novel·la catòlica» (Lluch, 2000),ben representada a la literatura francesaper Mauriac, Bernanos i Julien Green, o a l’anglesa per Chesterton i GrahamGreene, però mal representada en català,que es contraposava a la purament edificant, pròpia dels «escriptors de rectoria», carrinclons, Biedermeier, kitsch (Torrents, 2006).

A desgrat de les mancances, doncs, elnúmero 29 de QVC conté la representati-vitat d’uns moments fundacionals per les tres raons bàsiques esmentades: 1) és el primer intent programàtic de lapostguerra –i potser el primer absolut–d’estudiar explícitament la literatura cata-lana moderna en clau religiosa cristiana;2) apareix a la dècada dels seixanta, en unmicrocontext a partir del qual es posen enjoc els diversos components de «vida cris -tiana i literatura» en el context de la vidanacional catalana de la segona meitat delsegle XX; i 3) els autors, en especial els tresque fins avui s’han mantingut actius en lacrítica i els estudis d’història literària,

1 La poesia de Joan Oliver-Pere Quart (1899-1986) va ser analitzada des del vessant religiós.

2 La poetessa mallorquinaMaria Antònia Salvà(1869-1958), traductora,entre d’altres, de Les geòrgiques cristianesde Francis Jammes.

3 Jacint Verdaguer(1845-1902), màximexponent de la literatura«en cristià». Dibuix deRamon Casas, MNAC.

4 Salvador Espriu (1913-1985) va renovarla poesia catalana amb La pell de brau.

5 Número de Qüestions de vida cristiana dedicat a«Literatura catalana i cristianisme», 1965.

6 Joan Sales (1912-1983), autor d’Incerta glòria, fou comparat amb novel·listes catòlicscom Bernanos i Greene.

1

3

5

2

4

6

constitueixen, si no un equip, sí que unatríada de personalitats de la màxima in -fluència a l’hora d’orientar públics lectors,assenyalar tendències i promoure autors.

En efecte, Jordi Cots (1927), poeta deressons d’autenticitat mística als llibresFidelitat (1949) i D’allà on ve la veu (1958),tot i ser autor d’algun altre estudi poste-rior (Cots, 1954) i tot i que el seu pene-trant article de «confrontació entre lapoesia de Pere Quart i el sentit cristià dela vida» conté anàlisis que anunciavenfuturs estudis crítics, no continuà ni lapoesia ni la crítica literària, sinó queorientà la seva carrera cap al dret i lapedagogia. Per la seva banda, Alfred Badia(1912-1994) signava un estudi inevita-blement esquemàtic a causa de l’amplitudde camp, però documentat i honest, sobre«pensament català contemporani», onassenyalava «moviments esperançadorsde l’“ànima” en els joves que irrompen» i on sostenia que davant dels existencialis-mes i del «nou» ateisme, la millor actitud«des del punt de vista del cristianisme, és agafar el toro per les banyes i no dubtara acceptar el marxisme com a vàlid opo-nent, tot desmitificant-lo». Badia, però,continuà l’activi tat literària principalmentcom a poeta, dramaturg, traductor i assagista, més que com a crític literari o historiador de la literatura(http://alfredbadia.net/).

Els tres articles restants són tots tres desenderistes de llarg recorregut: nascuts iarribats a la vida pública esglaonadamental llarg de tres dècades successives, les delsquaranta, cinquanta i seixanta, Joan Tria-dú (1921-2010), Albert Manent (1930) i Josep Massot (1941) s’han distingit alllarg de cinc dècades per mantenir-seactius preferentment o únicament enl’àmbit de la crítica literària i la històriade la literatura en totes les seves formes,de l’edició de textos a la biografia.

D’amplitud general l’article de Manentsobre poesia catalana moderna, igual com el de Massot sobre l’espiritualitatcontemporània als Països Catalans, el de Joan Triadú se centra en Incerta glòria deJoan Sales. Val a dir, en resum, que aquell


monogràfic de QVC del 1965 conté in nuceels autors més autoritzats que en críticaliterària d’inspiració catòlica haviend’omplir i desbordar el que restava delsegle XX fins avui mateix, a l’entrada de la segona dècada del segle XXI.

Pel que fa als dos casos singulars estudiats,es tracta igualment de dos noms represen-tatius dels canvis de rumb dels anys sei-xanta: Joan Oliver, tornat de l’exili el1963, havia publicat Obra de Pere Quart, ambla qual guanyà popularitat per les sevessàtires i les seves denúncies, mantenint «lapreocupació religiosa» que, en paraules deJordi Cots, «és una constant en aquestaobra». Pel que fa a Joan Sales, que Triadúdefineix com a «escriptor engatjat», haviapublicat, censurada, Incerta glòria, el 1956,però l’edició en francès, Gloire incertaine, el1962, li havia aconseguit un dels primersllocs entre els novel·listes catalans i resse-nyes elogioses a les revistes franceses, onera comparat amb novel·lis tes catòlicscom Graham Greene o Bernanos.

Un programa: llegir en cristià les obres mestres de la literatura

La iniciativa de QVC de contrastar cristia-nisme i literatura no era original, sinó ques’inspirava directament en un modelcoetani de forta repercussió a l’Europa del’època: l’obra del teòleg belga CharlesMoeller (1912-1986), esmentat a la pre-sentació del sumari, Littérature du XXe siècle et christianisme. Publicada en sis volums a les edicions belgues Castermann de Tournai/Doornik a partir del 1953 (el volum VI aparegué pòstum i el volumVII l’autor tot just el projectà), Moellerportava el segell que distingeix –o distin-gia– els intel·lectuals de cultura francesa,admirats arreu per la intensitat i l’abastuniversal que saben donar als debats d’idees. En aquella ambiciosa obra críticade més de dues mil pàgines, trenta-setautors que conformaven una mena decànon occidental de la gran literatura del’època, amb predomini de la francesa,eren es tudiats en confrontació amb la sevafe religiosa, cristiana catòlica en la majo-ria, o amb la seva descreença en les sevesvariades formes, de l’ateisme a l’agnos -ticisme o l’indiferentisme. Cadascun hi és estudiat des de la pròpia obra, poesia,novel·la, teatre, cinema, assaig, semprellegida «en cristià». Els noms, agrupats enblocs, corresponents als sis volums, i elsepígrafs que els encapçalen ofereixen unapanoràmica màximament suggerent:

I. Silence de Dieu: Camus, Gide, Huxley,Simone Weil, Graham Greene, JulienGreen, Bernanos. 1953. [7 autors]

II. La foi en Jésus: Sartre, Henry James, Martin du Gard, Joseph Malègue. 1953. [4]

III. Espoir des hommes: Malraux, Kafka, Vercors, Cholokhov, Maulnier, AlainBombard, Françoise Sagan, LadislasReymont. 1957. [8]

IV. L’espérance en Dieu Notre Père: Anne Frank,Unamuno, Gabriel Marcel, Du Bos,Fritz Hochwälder, Péguy. 1960. [6]

V. Amours humaines: Françoise Sagan,Brecht, Saint-Exupéry, Simone deBeauvoir, Valéry, Saint-John Perse.1975. [6]

Representacions aSúria, Berga, Calaf, Gra-nollers i Sant Llorenç deMorunys d’Els pastorets, la versió més populardels quals és la delnovel·lis ta i dramaturgJosep M. Folch i Torres(1880-1950).

Si volem polsar l’ànima delnostre poble, si volem saberfins a quin punt el cristianis-me hi és una cosa viva o béuna rutina suportada més omenys de bona gana, ens potser molt útil intentar de veu-re què ens en diu i què ens endóna a entendre la literaturacatalana moderna.


VI. L’exil et le retour: Marguerite Duras,Ingmar Bergman, Larbaud, SigfridUndset, Mauriac, Gertrud von Le Fort.1993 (pòstum). [6]

L’obra de Moeller entrà molt d’hora en elscercles catòlics catalans, però els intents de fer-li assumir Joan Maragall no vanprosperar. Massot recorda que anà de con-ferenciant a la Universitat de Barcelona.L’any 1960 Joan Triadú, a la revista Forja,li havia dedicat unes «notes sobre el volum IV» (Pons, 1993), acabat de publi-car, que l’any 1963 amplià en el llibre Llegir com viure (Triadú, 1963), on posavauna especial atenció a un llibre anterior de Moeller, Humanisme i santedat, del 1944,atenció que revela la formació no negligi-ble, encara que autodidàctica, de Triadú en teologia i espiritualitat. Pel que fa aAndré Blanchet, esmentat juntament amb Moeller a QVC 29, els tres volums de laseva obra La littérature et le spirituel, de 1959-1961, eren igualment coneguts en cer-cles catòlics, si més no a Montserrat, iconsiderats superiors als de Moeller pelsmés exigents.

Per a Triadú la proposta de Moeller erauna confirmació autoritzada de la validesadel seu propòsit programàtic de «cercarun mètode de llegir en cristià les obres mes-tres de la literatura», en especial les escri-tes justament no pas en clau cristiana:«Per primera vegada hi ha un exemplepoderós i obert de tractament de la críticaliterària en cristià» (Triadú, 1963). Tria-dú, al seu torn, adonant-se de la innovacióde Moeller, creava també a les lletres cata-lanes «per primera vegada un exemplepoderós i obert» de tractament de la lite-ratura catalana en cristià.

La tria de Moeller era un exponent desta-cat de l’«aperturisme» catòlic de l’època.Entès com l’actitud no sols tolerant, sinóreceptiva de les idees i les conductes contràries de les pròpies, l’aperturismecatòlic, gestat en petits cercles en els anystrenta i crescut a partir de l’acabament de la Segona Guerra Mundial el 1945,s’im posà temporalment amb el papaaperturista Joan XXIII (1958-1963), con-vocant del Concili Vaticà II (1963-1965),en els documents doctrinals del qual l’au -tor de Littérature du XXe siècle et christianismecol·laborà activament com a teòlegexpert, reconegut per la seva tesi: la crea-ció literària està per damunt de les creen-ces religioses, i el crític cristià l’assumeixamb totes les conseqüències.

Era la tesi que també assumia la revista QVC en confessar que estava a l’esperad’algú que senti la vocació d’un Charles Moeller i que el crític Joan Triadú, a les seves me mòries, veu representada en l’apertu -risme del papa Joan XXIII: «El vam veurede prop, aquell Sant Pare, amb ganes deplorar de goig. El seu mot d’ordre [Llibertati progrés social] és el nostre i, al cap i a la fi, el de [Francesc] Macià. Aquell dia vamveure i vam sentir un sant» (Triadú,2008, 299).

El crític literari JoanTriadú (1921-2010),sota una imatge delpapa Joan XXIII.


Un context: el Seixantisme

L’any 1965, quan la revista QVC publicavael número dedicat a «Literatura catalana icristianisme», es clausurava el ConciliVaticà II. Una coincidència reveladora dela dècada emmarcada a escala catalanaentre dos confins: el 1961, l’aparició dels primers llibres d’Edicions 62 marcal’inici de l’hegemonia dels cercles d’in -tel·lectuals que no havien fet la guerra ni eren a l’exili, i, al cap de deu anys, el 1971, el primer festival de «Sis Horesde Cançó de Canet» marca l’arribada de la generació que entrava a la vida adultaempesa pel Maig del 1968, la contestacióal franquisme, la repressió de «la prima-vera» de Praga i les revoltes contra laGuerra del Vietnam (1958-1975). Entreles dues dates del decenni fermentaven lestransformacions que travessaren la socie-tat catalana de la segona meitat del segleXX abans i després de la (in)transició.

A l’entrada de la dècada, l’any 1959,l’«afer Galinsoga» va deixar una marcahistòrica: desencadenà la primera protestapública contra el règim franquista, impul-sada des del catalanisme catòlic. Cal recor-dar que aquell any, 1959, és l’any quemorí Carles Riba, que Pere Quart publicàVacances pagades, Josep M. Espinàs, Combat de nit, i Joan Sales agafà la direcció de lacol·lecció «El Club dels Novel·listes», queva editar Rodoreda, Blai Bonet, Villalonga,Kazantzakis, Mauriac, Dostoievski, entrealtres autors propers a la «novel·la catòli-ca»; o recordar que a l’any següent, 1960,moria Josep M. de Sagarra, apareixien La pell de brau de Salvador Espriu, Da nucespueris de Gabriel Ferrater, Comèdia de BlaiBonet, alhora que La plaça del Diamant obte-nia el rebuig del jurat del Premi Sant Jordi, Josep Pla publicava la primera sèrie d’Homenots (1958-1962), Gabriel Ferrater,Les dones i els dies el 1968, Albert Manent, Literatura catalana en debat el 1969, i Manuelde Pedrolo s’afermava com a novel·lista idramaturg; o recordar, en fi, que l’any1963, mentre Josep Benet publicava Maragall i la Setmana Tràgica, apareixien al diari francès Le Monde unes declaracions de l’abat de Montserrat, Aureli Escarré,per les quals el 1965 fou obligat a

1 Francesc Manunta(1928-1995), capellà ipoeta de l’Alguer, alcementiri d’Arenys de Mar.

2 El sacerdot i poeta Climent Forner (1927),autor del recull poèticL’ull de Taüll, entre d’altres.

3 David Jou (1953),físic i poeta amb arrelscristianes. L’any 2007 va publicar el poemariLes escriptures de l’Univers.

1

2

3


abandonar Catalunya, convertit en un sím-bol de la repressió franquista i un represen-tant alternatiu de l’Església catalana. Ésrecordar, d’una banda, els múltiples cristia-nismes que estaven en joc, l’oficial i l’ofi -ciós, el sociològic i el convencional, elcompromès i el combatiu, l’agressiu i eldefensiu, l’espiritual i el funcionaritzat, el monàstic i el secular, l’intel·lectual deMoeller i el popular del pare Claret, i és recordar, d’altra banda, alguns dels components més simptomàtics delmoment que vivia la literatura catalana, en cerca de lectors enmig de les tensionsmúltiples, literàries, polítiques, religioses i socials.

En temps que es movien entre la clandes -tinitat i la represa pública de l’edició en català i en climes asfixiats per la manca dellibertat d’expressió i tanmateix plens de vitalitat, les revistes montserratines QVC iSerra d’Or eren a l’avantguarda del pensa-ment dels cristians catalans aperturistesque s’acaraven al compromís de la fe i de lacatalanitat enfront del nacionalcatolicisme,oposat a la democràcia i a la catalanitat defons. Un testimoni privilegiat del momentés el de Joan Triadú. L’últim capítol de laseva biografia, Joan Triadú, l’impuls obstinat, delpoeta i periodista Agustí Pons, està signifi-cativament dedicat a «La crítica literària:

Forja, Serra d’Or, Avui», on no sols es feia seves les tesis de Moeller, sinó la sevaesperança:

«L’espérance en Dieu Notre Père», com diu el sub-títol del IV volum de Moeller, és també nostra enllegir-lo i veure’l ascendent, perquè el seu obrir-sea la creació literària més punyent –casos de JulienGreen, de Henry James, de Kafka i de Hochwäl-der– ens el fa veure vencedor d’un obstacle que atota una crítica tradicional –i potser més imbuïdade tradició que de crítica– havia semblat infran-quejable (Triadú, 1963, 220; Pons, 1993).

Altrament, a la dècada dels seixanta delsegle passat es produí, amb el relleu ge -neracional, l’operació coneguda amb el nom de «realisme històric», sorgidad’una metodologia crítica d’ascendènciamarxiana i d’una programació estratègicaque reorganitzà els valors de la literaturacatalana amb criteris derivats de les doc-trines literàries del crític hongarès GyörgyLukács. És justament de l’any 1963 l’anto-logia Poesia catalana del segle XX de Josep M.Castellet i Joaquim Molas, consideradacom un manifest programàtic d’aquellmètode crític (Marfany, 1988; Torrents,1991), alhora que les traduccions de filò-sofs i assagistes marxistes eren les lecturesinduïdes del moment.

Escenes d’Els pastoretsa Mataró, Sabadell,Igualada, Sant Llo-renç de Morunys,Manresa i Calaf.


Un altre document dels anys seixantail·lumina tot el període. Es tracta de lescartes de Maurici Serrahima a JoaquimMolas de l’any 1969, publicades amb un títol que fa diana, De Maragall a Mounier(Serrahima, 2008), d’un alt valor testi-monial per raó del dos corresponsals:l’un, Serrahima, catòlic, d’Unió Demo-cràtica, definit com «un filòsof-literat del segle XX», que amb motiu del ConciliVaticà II «s’atreví a sortir de les catacum-bes de la intimitat i donar raó de la seva fe cristiana públicament» (Giró, 2004);l’altre, Molas, que es comptava entre elsque «de la mà de Marx, vam iniciar lasortida de la crisi […] i vam tendir a fer-ho a través de l’acció. Una acció que iden-tificava la literatura amb la política» (Serrallonga, 1979).

Aquells anys –escriu Molas al pròleg de lacorrespondència de Serrahima–, vivíem,tots dos, cada un a la seva manera, no sols el pro-gressiu esquarterament de l’armari franquista iles conseqüències del ConciliVaticà II, amb el telóde fons del diàleg entre cristians i marxistes il’explosió «imaginativa» del maig francès, sinótambé la progressiva recomposició de la memòriatrencada per la carnisseria del 36-39 i els intentsde construcció d’un nou projecte politicocultural[…].

El títol que els editors han posat a aquestacorrespondència, De Maragall a Mounier, pro-jecta les cartes i els corresponsals vers unarc de pensament que posa en òrbita uni-versal els homes i les idees que van con-formar culturalment la catalanitat del pri-mer i del segon terç del segle passat. Atèsque la crítica d’una literatura nacional for-ma part d’aquesta literatura, està per fer lahistòria de «la crítica en cristià» en unhipotètic estudi sobre Crítica literària catalanai cristianisme. Quins crítics, en quines insti-tucions, des de quins mitjans de comuni-cació escrits i audiovisuals i amb quinesarmes conceptuals s’han ocupat de quinesobres literàries i de quins autors. A lamanera del Panorama crític de la literaura catala-na, de l’Editorial Vicens Vives (coordinaciód’Albert Rossich), que posa les bases per al’entrada efectiva de la crítica en la litera-tura de l’àmbit català. Tant se val, aquestno és el lloc d’entrar-hi amb més detall.


Una esperança: la vocació d’un Moeller?

«[…] el dia que tinguem algú que senti la vocació d’un Charles Moeller o d’unAndré Blanchet», esperat pels responsa-bles de QVC del 1965, és un dia que, si béno ha arribat en la forma dels sis volums de Littérature du XXe siècle et christianisme delteòleg belga, ha arribat en la forma d’unavocació equivalent. La literatura catalanano ha deixat de tenir la seva lectura crítica«en cristià», i es troba justament en l’obradels tres crítics de llarg recorregut que l’any 1965 signaven articles al monogràficde QVC: Joan Triadú (1921-2010), AlbertManent (1930) i Josep Massot (1941).

Nascuts esglaonadament al llarg de tresdècades successives i tots tres actius alllarg de cinc dècades, cadascun seguint lapròpia carrera, han acumulat una obra decrítica literària d’una rellevància difícil de mesurar per dues raons. Primera, per l’obra criticoliterària estricta, per la seva extensió, per la seva varietat, per laseva transcendència religiosa i per la sevaincidència en les lletres catalanes. Segonaraó: cap dels tres crítics no ha tingut«càtedra» a la universitat, però tots treshan ocupat llocs de responsabilitat en ins-titucions d’influència pública: Joan Triadúa Òmnium Cultural, Albert Manent alDepartament de Cultura de la Generalitat,Josep Massot a l’Abadia de Montserrat i a les seves publicacions, des d’on ha dirigit empreses culturals de forta inci-dència pública.

No seria apropiat dedicar-los una ressenyade diccionari enciclopèdic que reculli elstítols de les seves nombroses aportacions.Posada aquí, inevitablement els empetiti-ria. Altrament, el lector hi té fàcil accés endiverses obres enciclopèdiques en paper(Broch, 2008) o digitals com «Lletra. La literatura catalana a Internet», entrealtres. Valgui per a tots tres repro duir lavisió de Joan Triadú a partir d’una de lesseves últimes mirades panoràmiques, Literatura catalana i expressió religiosa al segle XX,on comença amb uns noms extrems querecorden el títol –molt de l’època – d’unaantologia de Rafael Tasis (1949), De RamonLlull a Jacint Verdaguer, primera anella en la

postguerra d’una cadena d’antologiesque havien d’esdevenir el vehicle preferitdels crítics per arribar a públics amplis:

Potser no hi ha cap literatura, entre les del nostrevoltant, que pugui oferir a la tradició literàriareligiosa un historial comparable com la de lacatalana, de Ramon Llull a JacintVerdaguer. Sis segles que van d’«entre la vinya i el fenollar» a «m’estic a l’hostal de la Providència».

I, després de

no deixar d’esmentar, encara que m’hi he miratper tal d’evitar-ho per l’excés de proximitat, dospoetes actuals en plena producció i ben diversos:David Jou –fe i ciència – i Carles Duarte, la sevainterpretació del Cohèlet,

conclou:

He anat per les carenes –permeteu-me la imatged’un fill de la muntanya–, però sé, ho sabem tots,que a les comes, a les valls i fins i tot a les afraus,hi ha poesia, sobretot, i prosa catalanes d’expres -sió religiosa o de profunda preocupació pel destíhumà. Però això dóna per a un llibre que caldriaque algú de les noves generacions ens proporcionés(Triadú, 2007).

A les carenes de la crítica literària catala-na «en cristià» es troben indiscutible-ment Triadú, Manent i Massot, que vancomençar l’ascensió en aquell númeromonogràfic de Qüestions de vida cristianadel 1965. Però això també dóna per a un llibre.


ABRAMS, Sam: Cants espirituals catalans.Ausiàs March i els seus successors (estudi i antologia). Barcelona: Editorial Claret, 2001.

ARNAU, Carme: Compromís i escriptura.Lectura d’«Incerta glòria» de Joan Sales.Barcelona: Editorial Cruïlla,Fundació Joan Maragall, 2003.

BROCH, Àlex. Diccionari de la literaturacatalana. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana, 2008.

CARBÓ, Ferran et al.: Les literatures catalana i francesa: postguerra i «engagement». Barcelona: Publi -cacions de l’Abadia de Mont -serrat, 2000.

CASTELLET, Josep M.; MOLAS, Joa-quim: Antologia de la poesia catalanadel segle XX. Barcelona: Edicions62, 1963.

GIRÓ I PARÍS, Jordi: Els homes són i lescoses passen. Maurici Serrahima i Bofill(1902-1979), un filòsof-literat delsegle xx. Barcelona: Publicacionsde l’Abadia de Montserrat,2004.

LLANAS, Manuel; PINYOL I TORRENS,Ramon: La literatura d’idees. A RIQUER; COMAS; MOLAS:Història de la literatura catalana, vol. X. Barcelona: Editorial Ariel,1987.

LLUCH, Carles: La novel·la catòlica aCatalunya. Precedents teòrics. Barcelo-na: Editorial Cruïlla, 2000.

MANENT, Albert: Literatura catalana en debat. Barcelona: EditorialSelecta, 1969.

MARFANY, Joan-Lluís: «El realismehistòric». A RIQUER; COMAS;MOLAS: Història de la literatura catalana, vol. XI. Barcelona: Editorial Ariel, 1988.

MARQUÈS, P. Andreu: «Orígens de la revista QVC». QVC, 40(1968).

MASSOT I MUNTANER, Josep: «Lesrevistes». A Aproximació a la històriareligiosa de la Catalunya contemporània.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1973.

MASSOT I MUNTANER, Josep:Els creadors del Montserrat modern. Cent anys de servei a la cultura catalana.Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979.

MOLAS, Joaquim: «Carta a l’editor».Pròleg a SERRALLONGA, Segi-mon: Poemes 1950-1975. Barcelo-na: Editorial Crítica, 1979.

PONS,Agustí: Joan Triadú, l’impuls obsti-nat. Barcelona: Fundació Jaume I,Editorial Barcino, 1993.

SERRAHIMA, Maurici: De Maragall aMounier. Cartes a Joaquim Molas sobre la renovació del pensament cristià aCatalunya (1915-1936). Barcelo-na: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.

SERRALLONGA, Segimon: Poemes1950-1975. Barcelona: EditorialCrítica, 1979.

TASIS, Rafael: Antologia de la poesia cata-lana. De Ramon Llull a Jacint Verdaguer.Segles XII al XIX. Barcelona: Editorial Selecta, 1949.

TORRENTS, Ricard:«L’obra de Joa-quim Molas: de la intuïció i elmètode a l’estratègia». A Creació icrítica en la literatura catalana. Barce-lona: Universitat de Barcelona,Fundació Caixa de Catalunya,1991.

TORRENTS, Ricard: «“L’Atlàntida”,gran obra literària del cristia -nisme i de la humanitat». AA la claror de Verdaguer. Nous estudis i aproximacions. Vic: Eumo Editorial, 2004.

TORRENTS, Ricard: «Entre carrinclói biedermeyer». A Art, poder i religió. LaSagrada Família enVerdaguer i en Gaudí.Barcelona: Edicions Proa, 2006.

TRIADÚ, Joan: «Notes sobre elvolum IV de Literatura del segle XX iCristianisme de Charles Moeller».Forja (abril del 1960).

TRIADÚ, Joan: «Notes sobre CharlesMoeller o el valor social d’unacrítica literària cristiana». A Llegir com viure. Barcelona: Editorial Fontanella, 1963.

TRIADÚ, Joan: «Mite i realitat a lanovel·la catalana de postguerra».A Problemes de llengua i literatura cata-lanes. Actes del II Col·loqui Internacionalsobre el Català. Amsterdam 1970. Bar-celona: Publicacions de l’Abadiade Montserrat, 1976.

TRIADÚ, Joan: La novel·la catalana depostguerra. Barcelona: Edicions62, 1982.

TRIADÚ, Joan: La poesia catalana de postguerra. Barcelona: Edicions 62, 1985.

TRIADÚ, Joan: «Literatura catalana iexpressió religiosa al segle XX».Revista de Catalunya, 225 (febrerdel 2007).

TRIADÚ, Joan: Memòries d’un segle d’or.Barcelona: Edicions Proa, 2008.

VALL, Xavier: La literatura catalana depostguerra i l’existencialisme (1945-1968). Barcelona: UniversitatAutònoma de Barcelona, 1990.

VALL, Xavier: «L’objectivisme en la literatura catalana de post -guerra». A Actes del desè Col·loquiInternacional de Llengua i LiteraturaCatalanes,Frankfurt 1994. Barcelo-na: Publicacions de l’Abadia deMontserrat, 1995.

VILANOVA, Evangelista: «Deu anys de Questions de vida cristiana». QVC, 40 (1968).

Bibliografia


Reptes catalans al’Església catòlica

Periodista, escriptor i sociòleg. Actualment és degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Salvador Cardús

Reptes catalans a l’Església catòlica 71

Desafiaments locals a una Església universal

No és possible escriure honestamentsobre els reptes que l’Església catòlica téplantejats actualment sense especificardes d’on es parla. Vull dir que, lògica-ment, una cosa seria que qui formulésaquests desafiaments fos la mateixa jerar-quia catòlica catalana –amb el benentèsque fos una Església amb veu pròpia, cosa que ara no té– i que, per tant, as se-nyalés els objectius institucionals que esproposa per als propers anys. Una altracosa ben diferent seria que es tractés de laveu d’allò que a vegades se n’ha dit l’Es-glésia de base –suposant que mai n’hagitingut, de veu pública–, i sobretot en elcas que la veu fos única, en vista de comels canvis demogràfics recents han trencatallò que en altres temps n’hau ríem pogutdir «un cert aire de família» en la comu-nitat catòlica catalana. Tampoc no seriael mateix si qui parlés fossin els sectors del’Església tradicionalment considerats

progressistes i que, poc o molt organitzatsen corrents, revistes o associacions més omenys opaques, se gueixen expressant unaopinió crítica amb la jerarquia. I, encara,podríem demanar-ho a institucions tan sòlidament arrelades –i de tradició tandistinta– dins de l’Església catalana compoden ser l’Opus Dei, l’Abadia de Mont-serrat o algunes activíssimes comunitatsde religioses, com les benedictines. Totesserien veus «des de dins», i és fàcil imagi-nar que hi hauria graus notabilíssims dediscrepància. Però, en el cas d’aquestesratlles, i amb independència de les simpa-ties i les conviccions personals de qui leses criu, és notori que no puc assumir larepresentació de cap d’aquestes veus«internes». La pregunta, doncs, és: es pot

Escena de la Passiód’Esparreguera, 2009.A la dreta, coberta deldocument Arrels cristia-nes de Catalunya, subscritpels bisbes catalansl’any 1985. A la pàginaesquerra, inscripció al Centre Ecumènic,Vila Olímpica, 1992,Barcelona.


dir alguna cosa amb sentit sobre els reptesactuals o de futur de l’Església catòlicacatalana «des de fora»? Amb quina legiti-mitat es pot entrar a fer consideracionspúbliques sobre a què ha de donar respostauna institució tan complexa com aquestaEsglésia local que, d’altra banda, sempre hadonat tants maldecaps al Vaticà?

D’entrada diré que intentaré moure’m enl’estricte territori de l’anàlisi sociològica,que és el que professionalment m’escau.Es tracta d’observar les transformacionsrecents del paper d’aquesta institució dins de la societat catalana i de limitar-se a presentar alguns dels desafiaments queels canvis socials formulen a l’Església,sempre en aquest mateix pla. Això no obs-tant, perquè el context de la publicació hoexigeix, sí que posaré l’èmfasi de la refle-xió en la relació d’aquesta institució reli-giosa amb el que ha estat la seva aportacióa la cultura del país i, particularment, ambel seu compromís nacional, que, no fa pastants anys –atesa la lentitud dels temposeclesials, vint-i-cinc anys són no res–, vaexplicitar en el document Arrels cristianes deCatalunya, del 1985. En definitiva, la pers-pectiva adoptada aquí consistirà a reflexio-nar sobre els desafiaments que la societatcatalana planteja a l’Església catòlica local,més que no pas a voler entrar a considerarquins són els reptes que els diferents sec-tors eclesiàstics, dels més centrals als més

perifèrics, dels més conservadors als mésrenovadors, volen plantejar a la societatcatalana en el seu conjunt.

Brevíssima contextualització històrica

Els processos dits de secularització i elpluralisme religiós de les societats occi-dentals –sense entrar ara en l’adequació i les confusions que aquests termes hancreat, i que ha estudiat tan a fons el profes-sor Joan Estruch– van provocar un pro-fund desencaixament en les tradicionalsformes de vinculació de l’Església catòlicaamb la societat, sobretot als països onaquesta confessió era la dominant. En certsentit, la celebració del Concili Vaticà II a principis dels anys seixanta va ser unintent de resposta a aquests canvis. Faprop de cinquanta anys, davant d’aquestrepte de modernització institucional, elVaticà II s’havia decantat cap a un procésd’acomodació a la nova societat que vaanomenar-se d’aggiornamento, és a dir, deposada al dia. El cert és que mai no sesabrà què hauria passat si aquell «esperitconciliar» s’hagués aplicat sense reserves ide manera continuada. Perquè el cert ésque el papa Pau VI en va assumir formal-ment els resultats, però, carregat de temorsi dubtes, aviat es van veure frustrades algu-nes de les principals expectatives que elconcili havia creat. I, posteriorment, JoanPau II es va ocupar de reinterpretar-lo enuna clau completament nova i molt polè-mica. Això va afectar, ja des dels anyssetanta, molt principalment Catalunya i,de manera desigual, la resta dels PaïsosCatalans, on el concili havia estat seguitamb un interès semblant al dels païsoseuropeus més avançats. Això per no dirque fins i tot en alguns terrenys, com arael de la litúrgia, l’Església catalana s’hihavia anticipat, marcada molt de prop pels corrents francesos més oberts.

Per fer un balanç històric adequat de totplegat, caldria remuntar-se a la GuerraCivil i als traumes que va provocar dins del’Església catalana, així com al paper queaquesta va tenir durant el franquisme i,ambigüitats jeràrquiques a part, al paperdecidit que va tenir en la supervivència dela cultura catalana i en l’emparament dels

El papa Joan XXIII i el monjo montserratíAnselm M. Albareda, queva participar activamenten el Concili Vaticà II. A sota, el cardenal i arque-bisbe de Barcelona NarcísJubany (1913-1996).


moviments democràtics i antifranquistes.Però l’objectiu seria massa ambiciós per aaquestes pàgines. Ens limitarem a assenya-lar la frustració d’aquells anys setanta delsegle passat a causa d’uns canvis postconci-liars que no satisfeien les expectativesgenerades. A més, hi ha algunes raons méspròpiament locals com ara el perfil biogrà-fic del clergat més assenyalat d’aquells anys,socialment més compromès i amb méscapacitat de lideratge, i que van comportaruna dramàtica sagnia dins de l’Esglésiacatalana amb una notable «plegada» decapellans, molt ben analitzada per FrancescNúñez a Les plegades. Sacerdots secularitzats, llibrepublicat per l’Editorial Mediterrània el2006.Aquell abandonament massiu vadecapitar moltes iniciatives i, amb moltes i digníssimes excepcions, va restar capaci-tat de lideratge i presència social al clergatcatalà. Malgrat tot, l’Església catalana vaconservar en tot aquest període la seva tra-dicional capacitat d’arrelament a la culturadel país –d’encarnació, per dir-ho en els seustermes– i va arribar a estar encapçalada pertota una sèrie de clergues de gran categoriaintel·lectual i eclesiàstica en les diversesorganitzacions que en depenien i, fins i tot,en els mateixos càrrecs jeràrquics. Nomscom els del cardenal Narcís Jubany, el doc-tor Josep Pont i Gol o el doctor RamonMasnou, o l’abat Cassià Maria Just deMontserrat, van marcar uns estils que van

Inauguració de l’exposi-ció Germinabit. L’expressióreligiosa en llengua catalana al segle XX, Palazzo dellaCancelleria, Roma, 2001.D’esquerra a dreta: Jordi Albertí, comissaride la mostra, el cardenalLluís Martínez Sistach,aleshores arquebisbe deTarragona, el presidentJordi Pujol, el cardenalPaul Poupard, presidentdel Pontifici Consell de laCultura, i l’expresidentitalià Giulio Andreotti.

donar un gran respir als sectors més avan-çats i van tenir la seva continuïtat fins aprincipis de l’actual segle amb bisbes tanremarcables com Antoni Deig a Solsona,Josep Maria Guix a Vic, Jaume Camprodona Girona o Joan Carrera a Barcelona.

Amb tot, el nomenament, el 1990 a Bar-celona, del bisbe –i després cardenal–Ricard Maria Carles va marcar un punt deruptura en aquesta continuïtat que haviaresistit les més adverses circumstàncieshistòriques. Vint anys després d’aquellnomenament, s’ha de reconèixer quel’Església catalana ha fet un canvi profund,responent a una molt ben planificada ac -ció per acomodar-la als corrents conser-vadors vaticans. La celebració del ConciliProvincial Tarraconense del 1995, mésque no pas un nou impuls de renovació de l’Església catalana, vist amb perspecti-va, es pot dir que va ser la certificació delfinal d’uns temps, potser d’unes genera-cions, la continuïtat de les quals, a horesd’ara, no és gens clara més enllà de valuo-sos testimonis personals o d’institucionsque els són fidels des d’una posició cadavegada més aïllada.

Hi ha un darrer element que cal tenir pre-sent en aquesta brevíssima descripció delcontext social i històric de l’Església catò-lica a Catalunya: els canvis demogràfics del


darrer decenni, que han portat al país unaveritable explosió de confessions religio-ses fins ara inexistents o de presènciamolt reduïda. En alguns casos, a més, lesseves particularitats les fan especialmentvisibles a l’opinió pública i posen en qües-tió les situacions poc o molt dissimuladesd’avantatge polític en què es movia elcatolicisme, per exemple en l’ensenyament o en la seva presència implícita endeterminats serveis públics. Aquesta novasituació ha obligat els poders públics adefinir una nova política de relació ambaquestes organitzacions que sovint haincomodat els qui abans ocupaven unaposició predominant, si no exclusiva.Com que aquesta pluralitat d’oferta afectabàsicament la nova població, i en la mesu-ra que l’Església catòlica també ha rebutnous contingents de seguidors, de mo -ment no es pot pas dir que s’hagi creat cap situació de veritable competència quehagi pogut crear tensions importants: hiha, ara com ara, més clients per a tothom.Però és ben clar que aquest nou escenariencara fa més complex el futur del catoli-cisme a Catalunya.

Certament, no és aquest el lloc adequatper fer balanç d’aquest canvi de circums -tàncies i de rumb a l’Església catalana, niper valorar-lo des del punt de vista ecle-siàstic, però és notori que la ruptura ambuna tradició de compromís cultural i

lingüístic, i, en cert sentit, nacional –comés propi de l’Església espanyola, francesa,italiana o alemanya–, ha posat de manifest,potser de manera més accelerada i explíci-ta que en altres latituds, les dificultats delcatolicisme català per respondre als nousmarcs d’acomodació entre Es glésia i socie-tat. És a aquestes dificultats que ara emreferiré a partir de dos desafiaments queem semblen, si no els únics, els principals,i que anomenaré «la temptació de lasectarització» i «el perill de la desencarnació».

La temptació de la sectarització

No és que sigui un desafiament pròpia-ment català, però certament a Catalunya, i probablement en bona part del catolicis-me balear, hi ha un primer repte que ésmés visible que en altres territoris. Emrefereixo a la temptació de sectarització del’Església catòlica, conseqüència no tansols de la seva rapidíssima reculada enl’espai públic i la seva accelerada minora-ció, sinó també del fet que la reacció institucional dirigida en clau vaticana i al marge de la pròpia tradició catalana, sempre més contemporitzadora ambl’heterodòxia, actualment n’accentuï elstrets més radicalment conservadors. Uti-litzo aquí el terme sectarització, en un sentitno prou matisat des del punt de vista acadèmic, per referir-me a l’adopció d’es-tratègies de vinculació amb la societat decaràcter reactiu, buscant la protecció i lapreservació d’allò que es considera essen-cial amb la voluntat de reconstruir unaortodòxia sense matisos. I tot això, en lloc

Baptisme per immersió,testimonis de Jehovà, 2005,Barcelona. A sota, CentreEcumènic, Vila Olímpica,1992, Barcelona.


Presentació de la nova etapade la revista Qüestions de vidacristiana, 2009, Barcelona.D’esquerra a dreta: AntoniMatabosch, president de laFundació Joan MaragallCristianisme i Cultura, JosepM. Soler, abat de Montserrat,Andreu Marquès, monjo deMontserrat i exdirector de larevista, i Ramon Pla i Arxé,director de Qüestions de vida cristiana.

de desenvolupar una capacitat d’adaptacióbasada en allò que en podríem dir un pro-cés d’hibridació. En aquest sentit, el progra-ma ideològic llançat per Joan Pau II de desenvolupar una nova «evangelització»del món actual, més que no pas suggerirvoluntat d’arrelament i encarnació en larealitat del món actual, apunta a una certaconcepció de «regeneració» i a un projec-te de «missió» a la recerca d’una novaconversió que aparta el fidel del món.

Des del meu punt de vista, aquest noumodel de vinculació que en temps d’incer-teses recolza en la reconstrucció d’unaidentitat catòlica sòlida i sense fis sures ésel que està triomfant a Catalunya i substitu-eix l’anterior, nascut de –o recollit per–l’esperit del Vaticà II. De fet, cada dia és mésexplícita la crítica al Vaticà II per part d’a-questa nova cultura eclesial, que acusa demanera directa aquell esperit conciliard’haver accelerat la reculada social de l’Es-glésia. Una anàlisi d’aquest tipus, social-ment tan miop, només s’expli ca per aques-ta lògica resistencialista que, si bé assegural’autoritat dins d’un determinat ordre inte-rior, en canvi aixeca cada dia uns murs mésalts entre el dins i el fora eclesial. Doncs bé,aquest és el primer repte que una societatcom la catalana planteja, de manera espe-cialment crua, a l’Església catòlica local. Si les posicions autodefensives de l’actualEsglésia catòlica la porten a aquesta lògica

més pròpia d’una secta que no pas de lainstitució de referència que havia arribat aser per a la cultura i la societat catalanes,aviat es podrà veure la reaparició de vellesactituds anticlericals. Però no només això,també pot passar que l’actual indiferènciareligiosa acabi esborrant un llegat històrica-ment rellevant i decisiu i es converteixi enignorància volguda. En el pas d’aquellaEsglésia catalana, que havia protegit totamena d’expressions culturals i polítiquesen èpoques de risc, a l’actual, que de vega-des acaba expulsant de sota el seu sostreparroquial fins i tot aquelles iniciativessocials i culturals que no s’ajusten prou al’ortodòxia dels seus principis, hi plana elperill d’una futura irrellevància social.

No tinc cap mena de dubte que, més enllàde les posicions jeràrquiques i dels cler-gues que creixen sota el seu perfil, el grosde l’actual Església catalana el conformenels membres de la generació anterior i,sobretot, l’esperit que va guiar les organit-zacions d’atenció social. Per no esmentar,molt particularment, el paper dels ordesreligiosos. Però si triomfés la ideologia ofi-cialista actual, si aquesta penetrés en el cosde l’organització, si la nova composició delclergat i d’una part notable de les novesbases socials arribades amb els recentsmoviments migratoris acabés marcant el perfil principal de la institució, tot fapensar que es produiria una gravíssima


crisi d’afecció social, de proporcionsencara superiors a les ara conegudes.

El perill de la desencarnació

No en sóc expert, però sempre s’ha ditque la gran capacitat d’extensió del cris-tianisme en els orígens es va deure a laseva gran facilitat d’acomodació a les dis-tintes realitats culturals locals, en un pro-cés que s’ha qualificat d’«encarnació».Més que no pas combatre les tradicionslocals, el cristianisme va saber apropiar-se-les i, transformant-les, adaptar-les alsseus principis. I això va ser així, per posarun parell d’exemples, des del mateixcalendari festiu fins a tota una sèrie dereinterpretacions de les tradicions paga-nes i dels seus personatges. No és estrany,en aquest sentit, que l’Església catòlicatambé s’hagués sabut acomodar posterior-ment a l’orga nització política dels estats-nació i, més que això, que acabés creantveritables Esglésies na cionals, legitimado-res –per a bé i per a mal– d’aquestesestructures de poder polític.

En aquest sentit, i considerant les particu-laritats polítiques de la nació dels catalans,és clar que s’ha pogut parlar d’una Esglé-sia pròpiament catalana, i no pas per una apropiació a posteriori del patrimoni

cultural del país, sinó com a participantactiva en la seva creació. Cal recordar queels primers testimonis documentals de lallengua pròpia són unes homilies? Hi hahagut, doncs, una Església catalana, decultura i de llengua, però sobretot es potdir que hi ha hagut una cultura catalanad’arrel netament cristiana. Amb nivells delleialtat desigual segons els atzars de lahistòria, però sempre amb un fil sòlid decontinuïtat, el país ha pogut comptar ambel paper de l’Església en la seva aposta peruna, sovint improbable, supervivèncianacional.

Tanmateix, i sense voler caure en catas tro-fismes fàcils, cada vegada hi ha més indi-cis d’una certa ruptura amb aquesta tradi-ció de vincles estrets entre l’Església i elpaís. Les causes són diverses i de conse-qüències desiguals, però crec que espoden enumerar amb facilitat. En primerlloc, és notòria la pressió de la Conferèn-cia Episcopal Espanyola, seguint els passosde les derives polítiques anticatalanes al’estat espanyol. L’Església catalana ha estatincapaç d’aconseguir una conferènciaepiscopal pròpia, i ni tan sols una estruc-tura organitzativa potent de facto que ladefensés de les imposicions externes.Unes imposicions que van des d’haverd’assumir discursos antimoderns, que

Escenes de la Passió d’Esparreguera, 2009.


aquí «estrangeritzen» una Església estra-fent-li la veu que li coneixíem, fins a haverd’acceptar cultures catequètiques –ambuna traducció del catecisme oficial espa-nyol, d’ús obligatori– que han trencat unallarga tradició pròpia en la qual havien tre-ballat de fa molt temps i conjuntament elssecretariats de catequesi catalans i balears.No cal dir que aquesta dependència espa-nyola afecta, d’altra banda, les polítiquesde nomenaments jeràrquics, perfectamentdissenyades per aconseguir una progressi-va desnaturalització de la identitat espe cí-ficament catalana de la nostra Església. La forma com van ser rebudes les conclu-sions del concili de la Tarraconense i el paper del nunci i del president de laConferència Episcopal Espanyola delmoment donen fe d’aquesta intencio nali-tat política de fons.

En segon lloc, s’hauria d’esmentar un sub-til –però cada vegada menys discret– canvien el perfil del clergat a Catalunya. Caldriaestudiar-ho a fons, però tant pel que fa alsorígens socials –i a vegades territorials–com sobretot pel tipus de formació i espi-ritualitat en què és socialitzat es fa visibleque hi ha una gran ruptura de sensibilitatamb les generacions anteriors. En aquestcas, el més interessant és que les genera-cions posteriors no xoquen pas amb les

anteriors per la seva més gran acomoda-ció als nous temps, sinó tot el contrari:per l’enorme recel que mostren envers les que havien estat considerades vellesconquestes d’una Església més oberta almón. Aquest canvi de perfil en les novesgeneracions de clergues, sumat a l’enve lli-ment del clergat actual que durant anys noha tingut el relleu necessari, pot donarlloc, en pocs anys, a un canvi sobtat d’estils que ens torni a les formes més cleri-cals i de caràcter clarament preconciliar.També en aquest cas no tan sols es tractade canvis en els estils eclesiàstics, sinó enles lleialtats culturals i nacionals, a lesquals no hauran tingut accés a causa d’unaformació poc o gens vinculada al país,contràriament al paper fonamental quevan tenir els seminaris diocesans dels anysquaranta als setanta, veritables factors derecatalanització cultural en plena dicta du-ra franquista.

Finalment, i en tercer lloc, la dimensióuniversal de l’Església catòlica no s’haviabasat mai en un cosmopolitisme asèptic,sinó, com he dit, en la seva voluntat d’a co-mo dació a totes les circumstàncies. És allòque en podríem dir un universalisme res-pectuós i intel·ligent. En canvi, potsercom a conseqüència d’aquesta percepciód’acorralament cada vegada més estesa,


1

2 3


Fa la impressió que l’Esglésiainstitucional catalana cadadia se sent menys responsabled’allò que és local i, al con-trari, cada vegada es veu mésseduïda pel cosmopolitismed’organitzacions que li per-meten dissimular la pèrduade pes local.

fa la impressió que l’Església institucionalcatalana cada dia se sent menys responsa-ble d’allò que és local i, al contrari, cadavegada es veu més seduïda pel cosmopoli-tisme d’organitzacions que li permetendissimular la pèrdua de pes local. Homtroba a faltar una producció de pensamentcristià propi, com fa anys havia estat plas-mat en la iniciativa d’al gunes editorialsautòctones. Hom troba a faltar la presèn-cia pública i amb veu pròpia de les orga-nitzacions catòliques especialitzades.Hom troba a faltar propostes litúrgiquesoriginals que siguin significa tives per a lagent del país.

En resum, la meva opinió és que mentre la societat catalana està implicada en unsgrans debats sobre el seu futur d’eman ci-pació cultural i política, sobre la sevanecessitat de cohesió en un moment demàxima fragmentació i desigualtat social,sobre la necessitat d’una major exigència i virtut moral per afrontar un futur neces-sàriament incert, l’actual jerarquia de l’Es-glésia catalana sembla que n’està al margeo que no hi té a dir res de propi, encapar-rada en les seves discussions abocades aun espiritualisme eteri i evanescent, que a vegades és patèticament ridícul. No dic

que no hi hagi una Església viva capaç defer les seves aportacions als debats actuals,però si hi és, no té veu pública. I, per tant,es fa invisible.

En definitiva, s’ha de lamentar que l’Es-glésia catalana d’avui sembli no ser capaçde respondre a les altes exigències d’unasocietat com la nostra. Insisteixo a dir queno parlo de la feina exigent i generosa quetantes organitzacions d’inspi ració catòlicarealitzen en una societat en la qual, a lesvelles necessitats, se n’hi sumen cada diade noves. Aquesta manera d’entendre l’evangelització prou que és satisfeta. Parlo de la paraula d’autoritat, parlo del’orga nització de l’expressió de l’adhesió a la institució, parlo de la renovació delsllenguatges simbòlics per fer-los significa-tius al món d’avui. Si fa molts anys, amb el meu mestre i amic Joan Estruch havíemdenunciat el caràcter kamikaze d’uns sec-tors pseudoprogressistes que aspiraven auna fe sense Església, ara semblem abocatsa patir una jerarquia eclesiàstica incapaçd’oferir una Església que pugui arrelarentre els qui tenen fe.

1 Trobada de la comuni-tat de Sant’Egidio, SantaMaria del Mar, Barcelona,2010.

2 Cartell amb motiu de la visita del Papa Benet XVIa Barcelona per consagrarla Sagrada Família, 2010.

3 Trobada de la comunitat de Sant’Egidio, avinguda de la Catedral,Barcelona, 2010.


Memòria del’any 2010

Memòria de l’any 2010 81

Enguany, la Fundació Lluís Carulla ha vol-gut iniciar una nova etapa de rellançamentdel seu segell editorial, l’Editorial Barcino,especialitzat en la publicació de literaturamedieval catalana. Per tal de promoure els clàssics medievals catalans i difondre’nla lectura, la Fundació Lluís Carulla haimpulsat la plataforma Amics d’Els Clàs-sics, una xarxa d’amics als quals se’ls ofe-reix informació de les novetats de Barcino,ofertes i descomptes, invitacions a actesd’interès i continguts relacionats ambels clàssics catalans. La creació dels Amicsd’Els Clàssics ha estat paral·lela a la reno-vació del web de l’Editorial Barcino, on jas’han inscrit als Amics d’Els Clàssics mésde 2.000 persones.

D’altra banda, la Fundació Lluís Carulla hatirat endavant la publicació dels resultats del’Enquesta Europea de Valors a Catalunya,realitzada l’any 2009 a 1.200 persones.L’extens volum, titulat Valors tous en tempsdurs?,i sota la direcció de Javier Elzo i Àngel Castiñeira, analitza les dades obtingudes in’extreu una imatge del que són els cata-lans de començaments del segle XXI. Lasocietat catalana, conclouen els directorsdel volum, és més individualista, liberal,tolerant, plural i democràtica.

Finalment, la Fundació Lluís Carulla harecollit els fruits del primer any de l’am-pliació i modernització del Museu de la Vida Rural a l’Espluga de Francolí.Des de la inauguració del nou Museu, hatingut més de 25.000 visitants i ha rebutelogis unànimes per part del públic i elsmitjans de comunicació. El Museu hapotenciat, a més, la seva presència a lesxarxes socials i ha incrementat ostensible-ment el nombre d’exposicions i activitatsculturals que ha acollit.

ExposicióTanslatici[5+5]: fotoescultures, deJosep Bou, al Museu de la Vida Rural. A la pàgina esquerra,logo de la nova plata-forma creada per l’Editorial Barcino.


XXXIV Premi d’Honor Lluís Carulla

El Premi d’Honor, dotat amb 50.000euros, es concedeix a persones vivents oentitats que, amb la qualitat de la seva acti-vitat científica, cultural o cívica, hagin aju-dat a enfortir la consciència de comunitatnacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de parla catalana.

Un cop sospesats els mèrits que cal reco-nèixer a les persones o entitats suscepti-bles de ser guardonades, el jurat, formatper Salvador Cardús, Muriel Casals, ÀngelCastiñeira, Vicent Partal, Ramon Pla iArxé, Maria Mercè Roca, Joaquim Triadú,Carme Valls i Vicenç Villatoro, ha atorgataquest guardó a:

Fundació puntCATSant Cugat del VallèsNascuda l’any 2004 amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura catalanesen l’àmbit d’Internet i de les noves tec -nologies de la informació, la FundaciópuntCAT va aconseguir el setembre del2005 el seu objectiu primordial: la conces-sió per part de l’ICANN, l’organisme regu-lador dels dominis a Internet, del domini«.cat», primer i únic domini concedit auna cultura i una llengua. Des d’aleshoresla Fundació puntCAT s’ha encarregat delcontrol del registre i la gestió del noudomini i ha invertit els beneficis de les altes registrades a rebaixar el preu del ser-vei i a fer millores tecnològiques al domini.Després de cinc anys de la concessió, el número de webs registrades en el «.cat»ha crescut fins a arribar als 43.764 regis-tres, les millores tecnològiques introduïdes

han convertit el domini en el segon méssegur del món i ha esdevingut el dominigenèric amb més densitat d’informació,pel gran volum de continguts i documentsde què disposa a la xarxa. El domini «.cat»ha ajudat decisi vament que la llenguacatalana tingués un lloc a la xarxa i es fes visible al món amb la mirada posadacap al futur.

XXVIII Premis d’Actuació Cívica

Els Premis d’Actuació Cívica són sis guar-dons, dotats amb 5.000 euros cadascun,destinats a fer conèixer i distingir la tasca(generalment poc coneguda, sovint anò-nima, però exemplar) de persones quehan actuat i actuen al servei de la nostraidentitat nacional en els diversos àmbitsde la vida i de la relació humana, com aral’ensenyament, els mitjans de comunica-ció, les ciències, l’art, la cultura popular, la música, el teatre, l’economia, el dret,l’acció social i cívica, etc.

El jurat ha valorat les propostes rebudes iha atorgat els Premis d’Actuació Cívica del’any 2010 a les persones següents:


Enric Frigola Peratallada (Baix Empordà)Fill de pagesos, va entrar d’aprenent a RàdioGirona just quan tenia setze anys. Al princi-pi va compaginar les pràctiques radiofòni-ques amb la carrera de magisteri. El serveimilitar el va obligar a traslladar-se a Barce-lona, on hi havia els estudis centrals deRàdio Espanya. Va formar part de l’equipinicial de Ràdio 4, la primera ràdio en cata-là després del franquisme, va treballar a ladesapareguda Cadena 13 i va tenir diferentsresponsabilitats a TVE a Sant Cugat, la pri-mera televisió que va parlar en català. El1991 va entrar a Catalunya Ràdio, on va serprejubilat el 2009. A hores d’ara s’ocupa dela coordinació general i la programació deRàdio Estel. Al llarg de la seva dilatada carre-ra periodística, ha promogut la presència i la difusió de la música en català als mitjansde comunicació.

Lluís Subirana Sabadell (Vallès Occidental)Estudiós de la sardana i poeta, ha estat pre-sident de l’Orfeó de Sabadell i de SabadellSardanista, cofundador de la Federació Sar-danista de Catalunya i soci fundador de laFundació Universal de la Sardana. També va ser cofundador d’Òmnium Cultural aSabadell. Ha escrit diverses comunicacions i ponències als Congressos de Cultura Po pu -lar i Tradicional Catalanes, al Primer Con -grés de Música a Catalunya i el Primer Congrés del Sardanisme. Té una vintena de llibres publicats: assaig, poesia, sardanis-me, entre els quals cal destacar Els poetes i lasardana, La sardana. Impressions i vivències (selecció de textos), Catalanisme i sardanisme. Una història compartida, Ramon Ribera Llobet 1882-1957. Obra sardanista i Orfeó de Sabadell. Apunts d’un centenari 1904-2004. Dirigeix els programesEsperit de festa i Sardanes a Ràdio Sabadell.

Magdalena González i CrespíPalma (Mallorca)Professora de música, especialista en peda-gogia musical i activista cultural, ha estatuna incansable dinamitzadora de la músicaarreu dels països de parla catalana. Funda-dora i presidenta de Forum Musicae, centreper a la divulgació dels ensenyaments musi-cals a les illes Balears, crea i promou en pri-mer lloc l’Orquestra de Cambra Barroca Ars

Musicae (2002), posteriorment l’Or ques -tra de Joves Intèrprets dels Països Catalans(2004) i, finalment, el Cor Jove delsPaïsos Catalans (2009), dirigit per EsteveNabona. Amb l’Orquestra de Joves Intèr-prets dels Països Catalans, sota la batuta deSalvador Brotons, aconsegueix aplegar enuna orquestra simfònica joves de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l’Alguer, afavorir el sentiment de pertinença i promoure el patrimoni musical del país. A més a més, ha estat la impulsora de les I Jornades d’Ensenyaments Musicals a les Balears, la Confederació d’Asso -ciacions de Música de l’Estat espanyol,l’Associació d’Ensenyants de Música deles Illes Ba lears, els Intercanvis de Jovesd’Instituts en tot l’àmbit cultural català, el Concurs de Composició Matilde Salva-dor, el Centre per a la Difusió Lliure delPatrimoni Musical Català i el Col·lectiu de Dones dels Països Catalans.

Joan Melià i GaríPorreres (Mallorca)Filòleg i professor de la Universitat de lesIlles Balears, especialitzat en sociolingüís-tica. Ha tingut una llarga trajectòria com a activista a favor de la llengua i la culturapròpies. Va ser un dels impulsors de lesactivitats del II Congrés Internacional dela Llengua Catalana a Mallorca i va formarpart durant els anys vuitanta i noranta dela Comissió per a l’Ensenyament i Nor-malització del Català (CENC) de l’ObraCultural Balear; va ser també membre de la junta directiva del Moviment d’Es -coles Mallorquines i impulsor de l’As -sociació 31, que organitza activitats cultu-rals que promouen l’ús de la llengua entreels joves de secundària. Dins aquest campes va destacar per l’organització dels primers concerts de rock en català fets a les Illes i pel fet de ser l’impulsor de l’arribada als cinemes balears d’un grannombre de pel·lícules en llengua catalana.Durant la legislatura 1999-2003 va serdirector general de Política Lingüística deles illes Balears. De la seva gestió es desta-quen les múltiples accions per normalit-zar el català als mitjans de comunicació(creació de Som Ràdio), els canvis legisla-tius a l’àmbit comercial (elaboració delsapartats lin güístics de la Llei de Comerç),


el suport a l’etiquetatge de productes encatalà i la promoció de la llengua catalanacom a idioma d’acollida dels nouvinguts.

Carles Subiela Benaguasil (Camp de Túria)Empresari i activista valencià, és el res-ponsable de l’èxit de l’empresa Consolatde Mar. Consolat de Mar fabrica a la Xinainstruments de cost assequible, especial-ment de vent, i no ha planyut esforços perfabricar també a l’Àsia instruments tradi-cionals del nostre país fins ara difícils de trobar, com el fiscorn baix de cobla.Consolat de Mar, a més de la seva activitatempresarial, porta a terme una intensatasca de filantropia musical amb la dona-ció d’instruments a països del TercerMón, el suport a formacions musicalsvalencianes i, sobretot, la creació de l’Orquestra Simfònica Consolat de Mar.Professor de geografia i història a secun-dària i president de l’Institut d’EstudisComarcals del Camp de Túria, ha publicatdiversos llibres, com Faules clàssiques i Històries de la ceba, i treballa en la creaciód’un catàleg d’obres musicals tradicionalsvalencianes.

Pasqual Mel·laiL’Alguer (Sardenya)Nascut l’any 1937, ha exercit, des delsanys seixanta i des de la seva botiga derentasec i sastreria, una constant i dignatasca d’informació de la història antiga icontemporània de l’Alguer, com també de les tradicions i els costums algueresos.Ha esdevingut, pel seu esperit de servei,d’acollida i capacitat pedagògica, un puntde referència per als catalans interessatsper la cultura de l’Alguer. Ha aplegat ambdiligència i cura, per iniciativa personal,un arxiu documental de valor notable queposa a la disposició de les nombroses per-sones que el visiten. Va ser fundador del’Escola d’Alguerès Pasqual Scanu el 1982.

XXXII Premis Baldiri Reixac per a l’estímul i el reconeixement de l’escola catalana

Aquests premis, destinats a l’estímul i alreconeixement de l’escola catalana, sóndotats per la Fundació Lluís Carulla ambles aportacions voluntàries dels receptorsdel llibre-nadala que la Fundació trametcada any a persones interessades en lanostra cultura. L’àmbit d’actuació és eldels països de parla catalana. L’organit -zació dels premis compta amb la col·la -boració tècnica d’Òmnium Cultural.

L’acte de lliurament dels premis a alum-nes va tenir lloc al Casal de l’Espluga deFrancolí el dia 30 de maig. I l’acte de lliu-rament dels premis a escoles i dels premisa mestres i professors es va dur a terme al Palau de Pedralbes de Barcelona el dia 1 de juny.

El jurat de l’edició 2009-2010 ha estatformat per Carme Alcoverro, CarlesArmengol, Rosa Boixaderas, MargaridaFalgàs, Marcel Fité, Josep Gonzàlez-Agàpi-to, Isidre Moreso, Eulàlia Ros i Irene Seira.

Cartell de Sebastián Negrín.


Premis a les escoles14 premis de 3.300 euros cadascun.

Escola LluçanèsPrats de Lluçanès

Institut CastelletSant Vicenç de Castellet

Escola Puig CavallerGandesa

ZER Conca de BarberàSolivella

Escola PortitxolL’Estartit-Torroella de Montgrí

Institut La Pobla de SegurLa Pobla de Segur

Escola La NogueraBalaguer

CP CervantesAlgemesí

CP Federico García SanchizAlzira

CP Can MissesEivissa

Escola TaborSanta Perpètua de Mogoda

Escola Sagrat Cor de JesúsSúria

Escola Santa AnnaBarcelona

Escola Maria AuxiliadoraBarcelona

Premis a mestres i professors

Dotats amb 16.000 euros enconjunt.

Premi a un estudi, recerca oassaig pedagògic, dotat amb6.000 euros per a l’autor del treball guardonat i 3.000 eurosde subvenció per contribuir a la seva edició:

Llegir més enllà de les lletresEnric Queralt i Catà

Premi a una experiència didàc-tica, dotat amb 3.000 euros:

La marató de contes de l’Ins titutde l’Ebre: 10 anys de maratons Maria Josepa Altadill, Cèlia Porres, Alícia Gamundi i Laureà Ferré

Premi extraordinari 110 anysd’esport i ciutadania, convocatconjuntament amb la FundacióFC Barcelona amb motiu del110è aniversari del FC Barcelo-na, dotat amb 4.000 euros per al’autor i aplicador de la propostadidàctica:

Dóna’m la mà. Els escacs com a eina educativaMarta Amigó, de l’escola SantRamon, del Pla de Santa Maria

El jurat ha considerat donar unamenció especial al treball:

Nous contextos d’ensenyament i aprenentatgePere Jaume Alzina, de l’IES JosepMiquel Guàrdia, d’Alaior

Premis als alumnes

70 premis de 700 euros cadascun.

Educació infantil i cicle inicial

Les abelles i la melAlumnes de P5 d’educació infantilde l’escola Jaume II, del Perelló.Mestres: Olga Múria i Elisabet Pujol

De com la lectura d’un llibre engresca tota la comunitat educativaAlumnes de P3 i P4 d’educacióinfantil de l’escola Països Catalans,de LleidaMestres: Lourdes Alins i Núria Farré

Expressem les emocionsAlumnes de P5 d’educació infantilde l’escola Farigola, de SevaMestra: Irene Garcia

De casa a l’escola i de l’escola a casaAlumnes de 1r de cicle inicial de l’escola La Sínia, de VicMestres: Jordina Codinachs i Laura Carrasco

Creixem amb els contes. Cada conte, un regalAlumnes d’educació infantil de l’escola La Monjoia, de Sant Bartomeu del GrauMestres: Lídia Noguera, MercèFranquesa i Montse Ginebra

Com ha canviat la vida a través dels objectesAlumnes de 2n de primària del’escola cooperativa El Puig, d’EsparregueraMestra: Rosa Canals

Escola Olga Xirinacs, consciènciad’un nom, esperit d’una festaAlumnes de P3 i P4 d’educacióinfantil de l’escola Olga Xirinacs,de TarragonaMestra: Montserrat Cebrián

Sopa de poemes Bon profit.Homenatge a Miquel Martí i PolAlumnes de cicle inicial de l’esco-la Francesc Macià, de SúriaMestra: Montserrat Fàbrega

Cicle mitjà i cicle superior

Descobrim i preservem elpatrimoni arquitectònicAlumnes de 5è de primària de l’escola Els Secallets, deComa-rugaMestre: Josep Borrut

La basseta del pati, un ecosistemaAlumnes de 3r, 4t i 6è de primà-ria de l’escola Alfés, d’AlfésMestres: Gessamina Vallès i Pep Borràs

La masia catalanaAlumnes de 6è de primària de l’escola Sant Gil, de ToràMestra: Àngela M. Pujol

Treball interdisciplinari Fent... Zoom!Alumnes de 5è de primària del’escola de Pràctiques, de TarragonaMestres: M. Isabel Viña, Josep Borrell i M. Teresa Mas

Amunt el teló: la cloïssa Lluïsa en escenaAlumnes de 5è de primària de l’escola Sot del Camp, de Sant Vicenç de MontaltMestres: Laura Martínez i Teresa Lluch

Jaume I, instants d’un reiAlumnes de 3r i 4t de primà-ria de l’escola Príncep de Viana, de LleidaMestre: Jordi Vidal

Un jardí de lletres, dibuixos iflors dedicats a Mercè RodoredaAlumnes de 5è i 6è de primàriade l’escola El Sagrer, de BarcelonaMestra: Àngels Bosch

Colònia Sedó: l’embranzidaindustrial a EsparregueraAlumnes de 6è de primària de l’escola Les Roques Blaves,d’EsparregueraMestra: M. Carmen Andrés

Homenatge als iaios i les iaiesAlumnes de 4t de primària delCP Víctor Oroval, de CarcaixentMestra: Adelina España

Els carrers, places i camins de Vinyols i els ArcsAlumnes de 6è de primària de l’escola Santa Caterina, deVinyols i els ArcsMestra: M. Nativitat Pagès

Anar a la fàbricaAlumnes de 6è de primària de l’escola Mossèn Cinto, de FolguerolesMestra: Pilar Arumí

Sons i paisatgesAlumnes de 3r i 4t de primàriade l’escola Mare de Déu deMontserrat, de SúriaMestra: Judit Padró

El text periodístic: la notíciaAlumnes de 3r, 4t, 5è i 6è de pri-mària de l’escola La Sínia, de VicMestres: M. Àngels Agut, AnnaFranquesa i Mercè Barris

Expressió escritaAlumnes de 6è de primària del’escola Sant Ignasi, de ManresaMestra: Pietat Quirante

Genial auca de 3rAlumnes de 3r de primària de l’escola Bages, de ManresaMestres: Rosa Vilaseca i Pilar Riera

Ensanyament secundari obligatori (ESO)

Catalunya abans de la històriaArnau Ribera, alumne de 3rd’ESO de l’Institut Torredembar-ra, de TorredembarraProfessor: Jesús Tabernero

Anàlisi dels valors transmesospels dibuixos animatsAlumnes de 4t d’ESO de l’escolaMaristes Valldemia, de MataróProfessors: Jaume Prat i Teresa Castellví

Història de la penicil·linaAlumnes de 3r d’ESO de l’Institut Rovira Forns, de Santa Perpètua de MogodaProfessora: Anna Rialp

Lladres de somnis. Projecte per a la millora de l’autoestima dels jovesAlumnes de 2n i 3r d’ESO de l’IES Son Pacs, de PalmaProfessors: Teresa Caimari i José Juan Guijarro

Primera ruta literària delsalumnes de secundària de la Conca de Barberà: Institut Martí l’HumàAlumnes de 2n d’ESO de l’Institut Martí l’Humà, de MontblancProfessora: Elisenda Rosell

Primera ruta literària delsalumnes de secundària de la Conca de Barberà: Institut Joan AmigóAlumnes de 2n d’ESO de l’Institut Joan Amigó, de l’Espluga de FrancolíProfessora: Eulàlia Serra


Primera ruta literària delsalumnes de secundària de la Conca de Barberà: Institut Joan Segura i VallsAlumnes de 2n d’ESO de l’Institut Joan Segura i Valls, de Santa Coloma de QueraltProfessora: Maria Moix

On són els nostres herois gironins?Marc Felipe, alumne de 3r d’ESO de l’escola Bell-lloc del Pla, de GironaProfessor: David Pagès i Cassú

Coneguem CatalunyaAlumnes d’ESO de l’InstitutRamon de la Torre, de TorredembarraProfessores: M. Antònia Ibañez,Àngela Martí, Trini Ortega i Gemma Tort

Frankenstein: el PrometeumodernNatàlia Español, Anna Riba iXènia Massana, alumnes de 4t d’ESO de l’escola Sant Gregori, de BarcelonaProfessor: Xavier Ibàñez

400 anys observant la lluna amb telescopiVíctor Gil, alumne de 2n d’ESOde l’Institut Guindàvols, de LleidaProfessor: Anicet Cosialls

JoguillenguaAlumnes de 2n d’ESO de l’IESManuel Sanchis Guarner, de Castelló de RugatProfessor: Josep Estornell

El boscAlumnes de 1r i 2n d’ESO del’Institut Baix Camp, de ReusProfessora: Teresa Morales

Homenatge a Joan AmadesAlumnes d’ESO del SES Pont del Diable, de TarragonaProfessor: Josep M. Calbet

Entre bacteris: l’ús indegut dels agents antibacterians sobre la flora cutàniaAlejandro de Jaureguizar, alumne de 3r d’ESO de l’escolaL’Horitzó, de BarcelonaProfessora: Margarita Ardèvol

Projecte HidrogenAlumnes de 4t d’ESO de l’escolaCor de Maria, de VallsProfessors: Imma Abad i Pere Compte

Batxillerat

La dieta mediterrània en els adolescents (12-16 anys),una alternativa als mals hàbits alimentaris i un estil de vida saludableNúria Simón, alumna de 2n de batxillerat de l’escola Nostra

Senyora del Carme, de BalaguerProfessor: Òscar Puigarnau

Els altres habitantsEsther Pi, alumna de 2n de batxillerat de l’Institut Montsacopa, d’OlotProfessora: M. Àngels Alzina

La diversitat cultural a l’escolaJudit Creixans, alumna de 2n de batxillerat de l’escolaVedruna, de RipollProfessora: Montsina Llimós

Aproximació als topònimsmonosíl·labs de poblacions dels Països CatalansAndreu Vaqué, alumne de 2n debatxillerat de l’Institut Príncep de Viana, de BarcelonaProfessora: Montserrat Villas

La cultura del foc i del soroll:timpans al límitMercè Maresma i Aina Mateu,alumnes de 2n de batxillerat del’Institut Els Tres Turons, d’Arenys de MarProfessor: Joan Antoni Curto

L’animació tradicional pas a pas.Estudi de la creació dels dibuixosanimats en 2D, ús, tècniques i larealització d’un curtmetratgeAlícia Floriach, alumna de 2n de batxillerat de l’escola MaristesValldemia, de MataróProfessor: Jaume Prat

Éssers fantàsticsLaia Danés, alumna de 2n de batxillerat de l’Institut Anton Busquets, de Sant Hilari SacalmProfessora: Dolors Clota

300 anys de tecles i tubs. Els orgues monumentals de la Selva del CampMiquel Massana, alumne de 2n de batxillerat de l’Institut Joan Puig i Ferreter, de la Selva del CampProfessora: Adelaida Ibàñez

Ens calen cançons d’ara. La protesta musical als Països CatalansPol Vilarrasa, alumne de 2n de batxillerat del col·legi La Salle, de ManlleuProfessor: Toni Casals

L’obra literària de Maria ÀngelsAnglada. Relació entre literaturai músicaMònica Roca, alumna de 2n de batxillerat de l’Institut PereFontdevila, de GironellaProfessores: Imma Comellas i Anna Verdaguer

L’anàlisi tècnica aplicada als mercats financers: el món de les inversionsGemma Cortadellas, alumna de 2n de batxillerat de l’escolaVedruna, de GironaProfessora: Elena Mateos

El pes de la plujaAnna Cortadelles, alumna de 2n de batxillerat de l’InstitutGabriel Ferrater, de ReusProfessora: Lídia Martínez

Imatges dels guardonats alsPremis Baldiri Reixac 2009-2010, en els actes de lliura-ment dels premis a alumnesal Casal de l’Espluga deFrancolí i dels premis aescoles i a mestres i profes-sors al Palau de Pedralbes de Barcelona.


Diversos nivells

Joan Pellicer: l’amant de la MariolaAlumnes d’ESO i batxillerat del’IES Pare Arqués, de CocentainaProfessors: Josep Francesc Alcover,Antoni Barceló i Ignasi Català

Exposició 25 anys, 25 personatges: 25 x 25Alumnes d’ESO i batxillerat del’Institut Gabriel Ferrater, de ReusProfessores: Laura Rodríguez,Gemma Alegria, Georgina Ferré,Isabel Taixés, Teresa Felip, Thais Salvat, Eloïsa Valero i Elena Martínez

Racons poèticsAlumnes d’educació infantil i primària de l’escola El Sitjar, de LinyolaMestres: Rosa Mata, Carme Aparicio, Isabel Morera i Pepita Fabregat

Els tresors de la Laia. Explica’m un conteAlumnes d’educació primària de l’escola Llevant, d’OristàMestra: Elisenda Jubany

Festa literària: homenatge a la Joana RaspallAlumnes d’educació infantil i primària de l’escola Riu d’Or, de SantpedorMestra: Carme Garrido

El fil de la històriaAlumnes d’educació infantil i primària de l’escola Sant Jordi, de LleidaMestres: Claustre de mestres

Temps per viure la diversitat: jocs del mónAlumnes d’educació infantil i primària de l’escola Bellaterra, de Cerdanyola.Mestra: Anna Fernández

L’escola arrelada al poble: festa del 25è aniversariAlumnes d’educació infantil i primària de l’escola Sanaüja, de SanaüjaMestres: Elena Gómez i Teresa Nosàs

Rovelló, de Josep Vallverdú. 40èaniversari de la seva publicacióAlumnes d’educació infantil iprimària de l’escola Pau Claris,de la Seu d’UrgellMestra: Rosa M. Buchaca

La mola que molaAlumnes d’educació infantil iprimària del CP Fornells, deFornellsMestre: Diego Riera

Puig-reig canta!Tots els alumnes de l’EscolaMunicipal de Música, l’EscolaSant Martí i l’Escola AlfredMata, de Puig-reigMestres: Claustres de mestres i professors

Projecte vida sanaTots els alumnes de l’escola Circell, de Moja-OlèrdolaMestre: Josep Mitjans

On hi ha músics...Tots els alumnes de l’escola Pau Vila, d’EsparregueraMestra: Montserrat Castellví

Aprenent de l’Anna FrankAlumnes de cicle mitjà i supe-rior de primària, ESO i batxille-rat de l’escola Mestral, de SantFeliu de LlobregatMestres: Claustre de mestres iprofessors

Premis a experiènciesque fomentin la comu-nicació en català entrel’alumnat dintre i forade l’aula

2 premis de 2.000 euros cadascun.

Les parelles lingüístiques, unaoportunitat per a la integracióAlumnes de l’IES Sant VicentFerrer, d’AlgemesíProfessors: Vicent Josep Girbés i Bàrbara Peris

Els nostres nous jocs de pati en catalàAlumnes de 1r i 2n de cicle ini-cial de l’escola Estalella Graells,de Vilafranca del PenedèsMestres: Núria Santiago i Mònica Calaf

Una joia d’Àfrica: els nens sahrauísSarai Anglès, alumna de 2n de batxillerat de l’Institut Jaume Huguet, de VallsProfessor: Jordi Tuset

Josep Miracle. Cartes des del frontClàudia Samitier, alumna de 2n de batxillerat de l’InstitutLluís Vives, de BarcelonaProfessors: Joan Sanromà i F. Xavier Pardo

El model de finançament autonòmic 2002-2006. Estudidel disseny i dels resultats aCatalunya comparats amb els de la resta de l’Estat espanyolNúria Charles, alumna de 2n debatxillerat de l’Institut Marianao,de Sant Boi de LlobregatProfessora: Mar Esteban

Dones d’un altre temps: anàlisidel paper i la situació de la donaentre el 1936 i el 1945 a Olot i la SéniaLola Ferré i M. Àngels Mulleras,alumnes de 2n de batxillerat de l’escola Casp-Sagrat Cor deJesús, de BarcelonaProfessora: Ruth Galve

El cremallera de Núria. Passat, present i futurNil Sanmartí, alumne de 2n debatxillerat de l’Institut Serra de Marina, de Premià de MarProfessor: Jordi Manero


VII Premis Francesc Candel

Els Premis Francesc Candel són cinc guar-dons, dotats amb 3.000 euros cadascun,destinats a reconèixer i difondre les bonespràctiques en l’àmbit de la integració delsciutadans catalans d’origen immigrant.

Després de valorar les 42 propostes rebudes, el jurat, compost per Imma Boj,Mohammed Chaib, Andreu Domingo, Carles Duarte, Josep Gonzàlez-Agàpito,Saoka Kingolo, Núria Llevot i Teresa Llo-rens, va atorgar els cinc Premis FrancescCandel a les entitats següents:

Viatge a Tatinutropo. Exposició itinerantsobre prejudicis i rumors Consell Comarcal del Vallès OccidentalTerrassaPerquè aquesta exposició és una eina d’e-ducació intercultural molt eficaç que enspermet experimentar de forma directa elfet migratori i, pel fet de partir de la visióque té la persona nouvinguda en el mo -ment de l’arribada, genera empatia al vol-tant del procés del migrat i ens dóna unavisió molt real de la diversitat de la nostraciutadania. El material expositiu, orientat a fer front a rumors i prejudicis sobre costums, creences o l’aparença física delsindividus, va acompanyat d’una importantproposta educativa, amb guies didàctiques,materials de suport profes sional, conferèn-cies, tallers i actuacions directes.

Ull, canvi i accióInstitut La GarrotxaOlotPer l’esforç d’entendre’s entenent els altresque duu a terme l’Institut La Garrotxa d’Olot amb l’experiència «Ull, canvi iacció», la qual ajuda a transformar la reali-tat construint una narrativa mitjançant el llenguatge audiovisual i promou valorscom la solidaritat i la justícia.

Xarxa 9 Barris Acull 9 Barris Acull-La Prosperitat Cultura en Acció 2BarcelonaAmb més de seixanta entitats integrades i amb una dilatada trajectòria en la lluitapels drets civils i la convivència veïnal, la xarxa 9 Barris Acull constitueix unamostra exemplar de servei comunitari que ha sabut assumir la necessitat d’uniresforços per afrontar el repte de gestionarresponsablement les noves realitats socialsfruit dels darrers moviments humans. En sintonia amb les institucions públiques,9 Barris Acull ha afavorit la integració desdel teixit associatiu i el manteniment de lacohesió social en uns barris on la poblacióestrangera s’ha pràcticament quintuplicaten els darrers deu anys.

Biblioteca Massagran SaltPerquè la Biblioteca Massagran, amb elconjunt d’iniciatives i activitats que s’hirealitzen, ha augmentat considerablementel nombre d’usuaris i usuàries, especial-ment les famílies d’origen estranger, i s’ha convertit en un espai de pertinençaper a les persones que hi assisteixen. La biblioteca de Salt és una mostra de comels equipaments públics són en l’actualitatcentres d’acollida i integració que fomen-ten la cohesió social.

Roda de premsa depresentació dels VIIPremis Francesc Can-del, Associació IbnBatuta, Barcelona.


Programa «Sota el vel» (Entre línies)Televisió de Catalunya Sant Joan DespíPerquè el reportatge «Sota el vel» reflec-teix les diferents modalitats de vel islàmic,les quals cobreixen la dona parcialment ototalment, des de totes les parts implica-des, per poder trobar solucions ètiques iacceptables. Es tracta d’un tema candentque ha estat objecte de diferents plensmunicipals amb relació al seu ús en lesinstal·lacions o en les vies públiques i que ha provocat reaccions i respostes molt diferents.

El lliurament de premis es va dur a termeel 3 de novembre del 2010 al Pati Llimonade Barcelona.

VI Premis d’Educació en el Lleure

Els Premis d’Educació en el Lleure sóncinc guardons, dotats amb 4.000 euroscadascun, destinats a promoure projectesi a reconèixer experiències i trajectòriesde caràcter educatiu dins l’àmbit de l’edu-cació social i del lleure.

El jurat, format per Carles Barba, JosepGonzàlez-Agàpito, Enric Puig, Rafa Ruizde Gauna, Agnès Russiñol, Joan Tarrida iEduard Vallory, ha valorat les 55 propostesrebudes i, després d’haver fet la delibera-ció corresponent, atorga els VI Premisd’Educació en el Lleure de l’any 2010 a:

Trajectòria

Federació Catalana d’Escoltisme iGuiatge i les tres associacions que avui la componen: Minyons Escoltes iGuies de Catalunya, Escoltes Catalans i Acció Escolta de CatalunyaAmb més de cent anys a tot el món, l’es-coltisme ha estat a Catalunya un movi-ment educatiu juvenil d’un enorme ifecund impacte, a través de la formacióintegral de generacions d’infants i jovescom a persones autònomes, actives, lliu-res i responsables, i com a ciutadans com-promesos amb el país i la pau, amb espe-rit de servei i estima a la natura. El juratvol distingir l’escoltisme català en el seuconjunt –que va ser Premi d’Honor de laFundació el 1989–, unit en la diversitat irepresentat per la Federació Catalana d’Es-coltisme i Guiatge i les tres associacionsque avui la componen: Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Escoltes Catalans iAcció Escolta de Catalunya.

Projectes i experiències

Projecte Plug-in: joves i alfabetitzaciódigital d’adults i gent gran Associació Casal La FormigaBadalonaPerquè l’Associació Casal La Formiga ésuna entitat ben arrelada al Badalonès Sudque ofereix una àmplia proposta educativaactualitzada en el camp del lleure i la con-ciliació de la vida familiar i professional,

Guardonats als VI Pre-mis d’Educació en elLleure, Palau Robert,Barcelona.


en especial per a les persones amb mésdificultats, i de dinamització social icomunitària. El programa «Plug-in» vincula joves de centres educatius en larealització, des del voluntariat, de cursosd’informàtica a persones adultes i gentgran per facilitar-los l’accés al món digi-tal, tot mobilitzant diversos recursoscomunitaris, amb una aposta destacadapels valors educatius i socials i les meto-dologies actives.

Morralla Espai Creatiu Associació Juvenil Batibull GironaEl jurat ha valorat que Morralla Espai Creatiu, que l’Associació Batibull realitza aBlanes, constitueix una innovadora expe-riència de dinamització juvenil i animaciósociocultural que respon a la diversitatd’estils de lleure del jovent blanenc, a través de l’expressió corporal, musical iescrita i de les arts plàstiques i escèniques.Mitjançant el lleure actiu i l’autogestió de les iniciatives, Morralla Espai Creatiuforma en els valors de la solidaritat i la participació comunitària.

Lleure a Ciutat Meridiana: casal d’estiu al CEIP Mestre Morera i l’agrupament El cau de la Ubuntu. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya-Demarcació del Barcelonès BarcelonaPer l’organització d’un casal d’estiu alCEIP Mestre Morera de Ciutat Meridianade Barcelona i per la posterior creació del’Agrupament Escolta i Guia El cau de laUbuntu, que ofereix una alternativa edu-cativa i de transformació social en eltemps de lleure dels infants i els joves delbarri de Ciutat Meridiana. Aquestes inicia-tives fan arribar el mètode escolta allà onl’escoltisme és tan necessari com absent,tot fomentant l’arrelament i la convivèn-cia, l’associacionisme, l’acció transforma-dora, el gaudi, el compromís i l’esperan -ça, i el creixement personal dels seus protagonistes.

Els campaments com a servei: recuperem les vies del tren miner de Vallcebre i reconstruïm el pobleabandonat de Masia CastellóAgrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Montsant-Verge del CimReusPerquè els dos campaments desenvolupatsels estius del 2008 i el 2009 per l’Agrupa-ment Mare de Déu del Montsant tenien encomú l’orientació de servei a la comuni-tat. Sobre la base conceptual i metodològi-ca que el millor aprenentatge és el que esprodueix a través de la pròpia vivència,ambdues realitzacions es van proposarrecuperar la història i el paisatge humà igeogràfic de dos indrets del nostre país: elpoble abandonat de Masia Castelló al BaixCamp i les vies de l’antic tren miner deVallcebre al Berguedà. L’experiència té el valor afegit d’haver-se realitzat amb lacomplicitat d’altres entitats del territori.

L’acte de lliurament de premis es va cele-brar el 2 de març del 2010 al Palau Robertde Barcelona.

Concert de la GumboJass Band abans d’iniciarl’acte de lliurament dels Premis d’Educacióen el Lleure, jardins del Palau Robert.


L’Observatori dels Valors: valors tous en temps durs?

Durant el 2010 han vist la llum dos nousvolums dins la col·lecció Observatori delsValors de l’Editorial Barcino. En primerlloc, al març va aparèixer Consum i valors. La mercantilització dels valors, de Laura Albare-da, volum monogràfic que aprofundeix en les noves formes de consum, les qualsvan més enllà de la classe i l’estatus social igeneren noves identitats per a molta gent.Consum i valors es va presentar en un actepúblic al FNAC L’illa de Barcelona.

En segon lloc, a finals d’any, ha sortit elvolum Valors tous en temps durs?¸ que recull els resultats de l’Enquesta Europea de

Valors a Catalunya, feta a partir de 1.200entrevistes en profunditat realitzades el2009 per l’empresa demoscòpica TimeConsultants, per encàrrec de la FundacióLluís Carulla. L’extens estudi, redactat perl’equip acadèmic de la Càtedra LideratgeSi Governança Democràtica sota la direccióde Javier Elzo i Àngel Castiñeira d’ESADE,analitza les dades obtingudes per l’enquesta i n’extreu una imatge del quesón els catalans de començaments delsegle XXI. Valors tous en temps durs? incloucapítols dedicats a un ampli espectretemàtic: una tipologia dels catalans del2009 a propòsit dels seus sistemes devalors (Javier Elzo), els valors en la institu-ció familiar (Lluís Sáez), gènere i canvi derols (Lluís Sáez), el valor de la feina (Car-los Obeso), valors de participació socialdels catalans: associacionisme i volunta-riat (Lluís Sáez), política i valors (FerranSáez), la identitat nacional com a valor(Ferran Sáez), valors i actituds dels cata-lans davant de la immigració (Pau Mas),i religió i valors (Teo Mellén).

La societat catalana del 2009, conclouenÀngel Castiñeira, Lluís Sáez i Javier Elzo aldarrer capítol de Valors tous en temps durs?, ésmés individualista, liberal, tolerant, plurali democràtica. És, també, més lliure i mésexigent, i continua en ple procés d’auto -afirmació identitària com a poble. Però,per damunt de tot, és una societat perso-nalitzada i en procés creixent de persona-lització. Una societat d’individus que vana la reconquesta de tots els espais de lavida quotidiana, per adaptar-los a les sevespròpies preferències i apropiar-se’ls, totrespectant que els altres facin el mateix dediferent manera. Una societat viva i dinà-mica, que ha fet del concepte de «biogra-fia de bricolatge» o «biografia faci-s’hovostè mateix» una praxi generalitzada.Però també és una societat no exempta deproblemes, com el creixement de grupsque han malentès aquest individualismedes de l’egocentrisme hedonista, el pre-sentisme i la irresponsabilitat.

De bracet amb la publicació de Valors tous en temps durs?, que es preveu de presentar enun acte públic a ESADE a principi de febrerdel 2011, la col·lecció Observatori dels

El nou volumConsum i valors enformat e-book.


Valors llançarà una campanya de subscrip-ció a la col·lecció sota el lema «Per als quivolen veure com som. I com serem».

D’altra banda, durant el 2010 la col·leccióObservatori dels Valors ha apostat pel llibredigital posant algun dels seus llibres al por-tal de venda d’e-books www.leqtor.com.Concretament, són disponibles en formatePub els volums Joves i valors, Exclusió social,Empresa i valors, Política i valors i Consum i valors.

De cara l’any 2011, l’Observatori delsValors treballarà per publicar nous estudismonogràfics dedicats als àmbits de l’es -cola, la publicitat, el territori, l’esport i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

Editorial Barcino

Entre les responsabilitats assumides perl’Editorial Barcino, paral·lelament a lapublicació de textos clàssics catalans, hi hala de donar a conèixer aquests mateixostextos als seus lectors. Amb aquesta finali-tat, el passat 15 de setembre es va presen-tar a Barcelona el grup Amics d’Els Clàs-sics. L’acte va comptar amb la implicacióde nombroses personalitats de la societatcatalana, conscients de la necessitat d’afa-vorir un major coneixement, i reconeixe-ment, de les principals obres de la literatu-ra catalana antiga. Amb la creació d’aquestgrup, al qual es pot apuntar gra tuïtamentqualsevol persona que hi estigui interessa-da, es vol potenciar la vinculació dels lec-tors amb la rica tradició literària autòcto-na, oferint-los accés a informació sobrenovetats i troballes recents. Els Amics, aixímateix, rebran periòdicament un butlletíelectrònic amb articles i aportacions diver-ses sobre els clàssics, i gaudiran d’avantat-ges a l’hora d’accedir a les publicacions del’editorial. La creació d’a quest grup s’hadut a terme paral·lelament a la preparaciód’una nova pàgina web de l’editorial(www.editorialbarcino.cat), més àgil,intuïtiva i amb informació més detalladasobre els llibres, en la qual s’ha dedicat unespai específic per als Amics (www.elsam-icsdelsclassics.cat). Durant la campanya depromoció dels Amics d’Els clàssics, es va

1 2

3

4

1 Anthony Bonner, ambun exemplar a les mansde la seva traducció al’anglès de la Vida coetàniade Ramon Llull.

2 Imatge del llançamentde la campanya promo-cional d’Amics d’Els Clàssics.

3 Presentació de la plata-forma Amics d’Els Clàs-sics a Lleida, BibliotecaPública, 14 de setembre.

4 Jordi Pujol llegint unfragment del Llibre dels fetsde Jaume I, presentaciód’Amics dels Clàssics,

Parc de la Ciutadella, Barcelona. Carme Rusca-lleda, Xavier Graset, JosepCuní, Ferran Mascarell,Josep Bargalló, MàriusSerra, Lluís Bassat iMuriel Casals van acom-panyar-lo en la lecturadels clàssics catalans.


obsequiar a qui s’adhe ria al grup amb unasamarreta dels Amics d’Els Clàssics, ipodia triar entre els modelsAusiàs March,Ramon Llull i Curial e Güelfa. Des de la sevacreació, més de 2.000 persones s’han inscrit als Amics d’Els Clàssics.

Entre els títols impresos durant l’any2010 s’ha de mencionar, en primer lloc,la nova edició crítica del Llibre de Fortuna iPrudència de Bernat Metge, a cura de LluísCabré, que s’ha publicat dins la col·leccióEls Nostres Clàssics. L’edició inclou apor-tacions destacables sobre la interpretacióde l’obra, en part gràcies a la detecció denoves fonts, com també algunes novetatsde pes pel que fa a l’establiment del text.D’altra banda, a la Biblioteca Barcino, des-tinada a textos amb ortografia normativa ianotats, s’hi ha publicat el Llibre del rei En Perede Bernat Desclot, una de les quatre granscròniques medievals catalanes, a cura deStefano M. Cingolani.

Enguany ha coincidit que dues de les tra-duccions publicades són obres de RamonLlull. D’una banda, en anglès i en coedicióamb Tamesis Books, ha aparegut A Contem-porary Life, a cura d’Anthony Bonner; del’altra, juntament amb Lit Verlag, s’hapublicat en alemany la Doctrina pueril, ambuna introducció de Joan Santanach i tra-ducció d’Elisenda Padrós Wolff. En l’àmbitde les altres llengües, s’ha de fer aixímateix referència a la versió castellana delCurial e Güelfa, a cura de David Guixeras

i amb una presentació d’Anton M. Espadaler, impulsada conjuntament amb DVD Ediciones.

L’Editorial Barcino, fundada fa vuitanta-sisanys, disposa d’un catàleg ampli i variat,amb títols que continuen interessantnombrosos lectors. Aquest fóra el cas del’antologia Els trobadors, a cura d’Alfons Ser-ra-Baldó (1934), reimpresa darrerament,com també del llibre Les festes de Benassal deCarles Salvador (1952); d’aquest últim la Fundació Carles Salvador, amb lacol·la boració de Barcino, n’ha impulsatuna nova edició. Al costat de la reimpres-sió d’antics volums amb els mitjans tradicionals, també s’han d’aprofitar elsavantatges que ofereixen les noves tecno-logies. És amb aquest convenciment ques’ha preparat una versió digital, acurada-ment restaurada, de Sant Jordi. Patró de Catalunya de Ramon d’Alòs-Moner(1926), la qual s’ha posat a la disposiciódels Amics d’Els Clàssics a la pàgina webde l’editorial.

En relació amb les noves tecnologies, cal esmentar el fet que, gràcies a un acordsignat amb el portal digital Leqtor, s’handistribuït en format ePub, compatible,doncs, amb la majoria dels llibres elec -trònics, diversos títols de la Biblioteca Barcino (www.leqtor.com).

Finalment, entre els diversos actes orga-nitzats per l’editorial, cal mencionar lesxerrades que, relacionades amb l’Epistolaricatalà de Joan Miró, Daniel Giralt Miracle iPere Portabella van dur a terme a l’AteneuBarcelonès i a la Fontana d’Or de Girona.En relació amb el primer tom de l’Epistola-ri, publicat el desembre del 2009, s’ha deremarcar molt especialment que, pocsmesos després de la seva aparició, va ser guardonat amb el premi a la millorpublicació col·lectiva de l’any 2009 perl’Associació Catalana de Crítics d’Art(ACCA). També s’han de recordar les jornades «L’excel·lència a lloms de l’EdatMitjana», organitzades els dies 8-10 de març amb l’Associació Col·legial d’Es-criptors de Catalunya (ACEC), en les qualsvan intervenir destacats medievalistes iinvestigadors de la literatura antiga.

Nova pàgina web d’Editorial Barcino (www.editorialbarcino.cat).


Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural ha viscut el2010 el primer any des de la seva amplia-ció i modernització. Les noves ins-tal·lacions i la nova articulació del discurshan donat un impuls al Museu en tots els sentits, tot millorant-ne l’estadística de visitants i la repercussió als mitjans decomunicació. Tot i això, el Museu desitjaseguir creixent fins a convertir-se en unainstitució de referència, no només dins el panorama català, sinó també dins l’àmbit europeu.

El nombre de visitants va créixer conside-rablement fins a superar les 25.000 per-sones. Els resultats van ser esperançadorsde cara al futur de la institució. El marge decreixement encara és elevat, i la voluntatdels responsables del Museu és potenciarsobretot les visites d’escoles.

Entre les innovacions que el Museu haintroduït en el seu dia a dia, cal destacarl’increment de la presència i l’activitat en

les xarxes socials, cosa que l’ha situat entreels museus més destacats en aquest camp anivell estatal. Els encarregats del MVR hancregut oportú explotar aquest nou vessantde la comunicació per tal de difondre idonar a conèixer la institució i rebre elscomentaris i les aportacions de la sevaaudiència, que ha passat a convertir-se enun actor més en la creació de continguts.Les xarxes socials són una part cada diamés important de les relacions interperso-nals, per l’àmplia i ràpida difusió que per-meten i per l’oportunitat d’interaccionarque ofereixen. A més de tenir un bloc, elMuseu és present a facebook, twitter, flickr, youtube, issuu i formspring-me.

En l’apartat de publicacions, l’equip delMVR ha creat El perxe, un butlletí digital deperiodicitat trimestral, que, a més de reco-llir i parlar de les activitats que es fan a lainstitució, ofereix entrevistes, articles, pro-postes gastronòmiques i culturals... Un ma -gazín, doncs, fet des del Museu, pe rò no exclusivament sobre el Museu.

1 2

3 4

1 Taula rodona Cinema:ficció o realitat, amb elfundador de MEDIAPROJaume Roures i l’histo-riador Andreu Mayayo.

2 Inauguració de l’ex-posició Màrius Torres. Poeta,metge, músic (1910-1942),amb motiu del centena-ri del naixement delpoeta lleidatà.

3 Presentació dels llibresi la festa segueix i L’últimafira de Salàs, 1959 de Josep M. Espinàs.

4 Calidoscopi, un delsemblemes del nouMuseu.


A finals d’anys el catàleg del nou Museu havist la llum com a primer volum d’una novacol·lecció de l’Editorial Barcino dedicada al’etnologia rural. Dirigida per Jordi Llavina,aquesta col·lecció comptarà amb l’asses -sorament de Clara Arbués, Montserrat Soro-nellas, Josep Maria Sans Travé, Lluís Calvo i Joan Frigolé. El catàleg, titulat La força de lamà de l’home entra pels ulls. El text descriu breument totes les estances del Museu i es recolza en una potent imatge gràfica, de conjunt i de detalls, de les peces i lessales que trobem dins dels dos edificis.

Durant el 2010, el Museu ha potenciatespecialment la dinamització cultural delterritori. Les noves instal·lacions han per-mès augmentar el nombre d’activitats cul-turals, presentacions de llibres, tertúlies,concerts i exposicions temporals. Entred’altres, van passar pel Museu escriptorscom Josep Maria Espinàs, Josep Vallverdú,Emili Teixidor..., gent de cinema com Jaume Roures, historiadors com AndreuMayayo i Valentí Gual, cuiners com CarmeRuscalleda i Oriol Llavina, artistes com

Antonio Hervás i Wataru, fotògrafs comJosep Bou o Ivana Larrosa, exposicionscom Fibres vegetals, del Jardí Botànic de Bar-celona, o Màrius Torres, amb motiu del cen-tenari del poeta lleidatà... El Museu tambéva participar en el Dia Sàpiens, que els res-ponsables d’aquesta revista van organitzara l’Espluga de Francolí i que va omplir elpoble d’activitats culturals.

Finalment, pensant en futures amplia-cions, el Museu de la Vida Rural ha adqui-rit a mitjan 2010 la finca veïna de CalCots. Al terreny contigu als dos edificis delMuseu, on hi havia una pista de tennis,s’hi construirà un nou edifici amb espaispedagògics, zones de descans, àmbitsexpositius i un nou arxiu.

5 6 7

8 9

5 Primer número del butlletí digital del Museu,que tindrà periodicitat trimestral.

6 Portada del catàleg del nouMuseu, amb textos en català,castellà, anglès i francès.

7 Cartell de la mostra foto-gràfica Seny, d’Ivana Larrosa,centrada en el taller de forjade la família Martí (Cal Biel)i en el de picapedrers de lafamília Vendrell.

8 Visita al Museu d’ErnestBenach, president del Parla-ment de Catalunya.

9 Imatge de l’exposició Seny,que recrea La Fragua de Vulcanode Velázquez.

És impossible explicar la història i la realitat de Catalunya sense reconèixer el paper decisiuque hi ha exercit l’Església des de l’edat mitjana. Malgrat les ombres que inevitablement s’han produït, l’Església s’ha sentit compromesa amb el nostre destí col·lectiu. Aquestvin cle es reflecteix en la pintura romànica o gòtica, en els monestirs de Montserrat i Poblet, en la literatura de Verdaguer o en el document Arrels cristianes de Catalunya, subscrit pels bisbes catalans l’any 1985. Avui l’Església viu el gran repte d’afrontar amb lucidesala contemporaneïtat, no pas rebutjant-la, sinó oferint claus per assumir-la des de la con - sistència d’unes arrels i d’unes conviccions que formen part del que som i ens defineix.

Documents

Arrels cristianes de Catalunya - Fundació Carulla · allò que Ferrater Mora, en el conegut assaig del 1944, anomena «les formes de la vida catalana». En efecte, tots dos llibres