Upload
eryk
View
48
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Aparcaments de rotació a Sabadell. Albert Beltran Tinent d’alcalde de Comerç i Turisme i de Relacions Ciutadanes Ajuntament de Sabadell Badalona, 1 de desembre de 2005. Principals zones comercials de Sabadell. Eix Macià CREU ALTA. Av. Matadepera CA N’ORIAC. Rambla CENTRE. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
Aparcaments de rotació a Sabadell
Albert Beltran Tinent d’alcalde de Comerç i Turisme
i de Relacions Ciutadanes
Ajuntament de SabadellBadalona, 1 de desembre de 2005
Principals zones comercials de Sabadell
Av. MatadeperaCA N’ORIAC
Eix MaciàCREU ALTA
RamblaCENTRE
Av. BarberàCREU BARBERÀ
La necessitat d’aparcaments. Antecedents
• Sabadell l’any 1999 comptava amb 2.332 places d’aparcament (20% eren de concessió pública) en 12 pàrkings:
– 10 ubicats al Centre– només 4 disposaven de més de 100 places
(2 al Centre)• Encara faltava per peatonalitzar una part
important del centre de la ciutat.• Les necessitats d’aparcaments es van reflectir a
un estudi. En quant a l’aparcament de rotació, es van definir unes zones d’actuació prioritària, vinculades amb l’activitat comercial i de serveis.
La necessitat d’aparcaments. Antecedents (plànol)
Av. MatadeperaCA N’ORIAC
Mercat Central i FitisaCENTRE
Pl. A. MarcetCENTRE (nord)
RamblaCENTRE (sud)
Pg. EsproncedaCREU BARBERÀ
Impúls als aparcaments de rotació.
• De 1999 a 2005 s’han creat al centre 1.051 places d’aparcament en 4 nous grans pàrkings (3 de concessió pública):
•MERCAT CENTRAL: 450 places•FITISA: 239 places• IMPERIAL: 256 places•TRES CREUS: 106 places (concessió privada)
Situació 1999. Centre
Pl. Mossèn Geis
185 places
Pl. Dr. Robert300 places
Els 8 pàrkings restants eren petits, disposaven de menys de 100 places
Només hi havia 2 pàrkings amb més de 100 places
Situació actual. Centre MERCAT CENTRAL
450 places
FITISA239 places IMPERIAL
256 places
TRES CREUS106 places
Situació actual. Nord
• Creació del primer aparcament a la plaça Farell, amb 218 places
Situació actual. Nord (plànol)
Situació actual. Sud
• Creació del primer aparcament al passeig d’Espronceda, amb 258 places
Situació actual. Sud (plànol)
Total de places d’aparcament
• Actualment hi ha 3.383 places• En els propers mesos: 3.859 places amb:
– Aparcament pl. Farell: 218 places– Aparcament pg. d’Espronceda: 258 places
• Més 1.494 places d’aparcament en z. blava
• TOTAL: 5.353 places
Properes actuacions
• Centre– Plaça de l’Alcalde Marcet (en estudi)– Tres Creus (ampliació en estudi)
• Nord– Plaça Farell (ampliació s’hi ha +
demanda)• Sud
– Passeig d’Espronceda (ampliació s’hi ha + demanda)
Properes actuacions (plànol)
TRES CREUS
PLAÇA A. MARCET
PLAÇAFARELL
PASSEIG D’ESPRONCEDA
L’aparcament vinculat a l’activitat econòmica
Les següents dades corresponen als dos aparcaments públics més grans, situats al Centre: Mercat Central i Dr. Robert). Els altres o bé porten poc temps d’activitat i no es tenen les dades o bé són privats.
Es pot apreciar la forta influència del factor comercial en l’ús que se’n fa:
Ocup. Mitjana Laborables Dissabtes FestiusDr. Robert total 66% 82% 62% 17%Mercat Central 53% 66% 48% 13%Al M. Central: Matins laborables i dissabtes en torn al 75 % i 25 % tardes
La implicació dels comerciants
El paper dels comerciants ha estat clau. Les següents dades ens mostren la magnitud d’aquesta implicació. Hores d’aparcament distribuïdes gratuïtament • per Comerç Centre:
– Any 1997: 12.000– Any 2005: 50.000
• per l’Associació de Comerciants del Mercat Central:
– Any 1999: 25.000– Any 2005: 75.000
El model de Sabadell (I)
• El model seguit a Sabadell es caracteritza per: la recerca activa d’operadors privats per construir i explotar el servei, la facilitació del subsòl públic per un període el suficientment llarg com per amortitzar la inversió (40-50 anys), altres facilitats, com la col·laboració en la urbanització dels carrers (p.e. Pg. d’Espronceda) o en els cànons a l’explotació.
• Aprofitament dels PERI’s en els llocs on cal aparcament per la seva construcció, per part de la iniciativa privada.
El model de Sabadell (II)Avantatges:• S’aconsegueix construir els aparcaments sense
que l’Ajuntament hagi de dedicar fons a la inversió, que es poden destinar a d’altres inversions on la iniciativa privada no entra.
• El risc de l’explotació l’assumeix la concessionària.
Inconvenients:• És possible que hi hagi algun punt on s’hagin de
dedicar molts esforços per convèncer la iniciativa privada de la bondat de la inversió, però els resultats ens fan ser optimistes (només queda una zona comercial on es necessita l’aparcament segons les necessitats detectades).
Gràcies per la vostra atenció
Albert Beltran Tinent d’alcalde de Comerç i Turisme
i de Relacions Ciutadanes
Ajuntament de Sabadell