LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 4 - 2018

P. 15

VISITA INSTITUCIONAL AMB LA SUBDELEGADA DEL GOVERN

P. 16

10È ANIVERSARI DE LES PROVES D’ACCÉS A CATALUNYA

JAUME ROURA, PRESIDENT DEL GREMI DEL MOTORJAUME ROURA, PRESIDENT DEL GREMI DEL MOTORJAUME ROURA, PRESIDENT DEL GREMI DEL MOTOR

“El mercat de l’automòbil viu la quarta revolució industrial”“El mercat de l’automòbil viu la quarta revolució industrial”“El mercat de l’automòbil viu la quarta revolució industrial”

ELS NOSTRES GESTORS

12

Un cop acabat l’estiu, hem d’afrontar els últims mesos

de l’any fent un balanç del que hem dut a terme i aga-

fant embranzida per assolir el que queda pendent.

Si mirem enrere, podem afirmar que hem acomplert

moltes coses, totes destinades a donar serveis als

col·legiats en les activitats diàries com a professionals

i a potenciar el negoci de les gestories. En aquest

sentit, estem molt satisfets de l’acollida que ha tingut

SOC Mòbil, un servei pioner que no ofereix cap més

col·legi professional i que té un tret diferenciador: el

Col·legi es desplaça als vostres despatxos. L’objectiu?

Conèixer de primera mà quines són les vostres ne-

cessitats, assegurar-nos que aprofiteu totes les eines

que l’entitat posa a la vostra disposició i orientar-vos i

donar-vos suport en noves vies de negoci.

Ja hem fet més de trenta visites arreu de Catalunya

i en continuem concertant de noves perquè se’n

beneficiïn tants gestors com puguin. Som un col·legi

caracteritzat per la innovació, a més de la proximitat,

i SOC Mòbil n’és un bon reflex.

Previsiblement, esperem una tardor amb canvis nor-

matius; uns canvis que haurem de conèixer i tenir en

compte a l’hora d’assessorar els nostres clients. Per

això, amb l’objectiu d’acomplir el reciclatge constant

que requereix la nostra professió, hem posat en funci-

onament un nou pla formatiu per accedir a una forma-

ció pensada per gestors i per als gestors. Amb la nova

plataforma Formacogac potenciarem encara més les

sessions en streaming perquè les pugueu veure sense

desplaçar-vos o, fins i tot, en un altre moment.

El vessant corporatiu és una altra branca important

per al Col·legi. En aquest número de la revista podreu

conèixer, entre altres temes, els acords que hem

signat o renovat amb algunes entitats, les trobades

professionals en què cal la veu d’un gestor o l’experi-

ència de diversos companys en la secció dedicada a

vosaltres, els gestors administratius.

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORESCristina IzquierdoChantal Rabat

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMiquel Taverna

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

SUMARI

ENTREVISTA OPINIÓ SERVEIS03 06 10

MITJANS 20 DIVERSOS CULTURA

11

21 2314ACTUALITATCOL·LEGIAL

DELEGACIONS

Efigestió Consultors

Gestoria Marsey, SL

Jaume Roura, President del Gremi del Motor

La campanya de vehicles als mitjans de comunicació

Donació Palau Solidari

Club GA

White Party 2018

Autoritzacions de residència

Indemnitzacions dels contractes de treball temporals

Tirant Assessors Activitats destacades a Lleida i Girona

GESCO 13

Convenis amb Egarsat i Ferrer & Ojeda

10è aniversari de les proves d’accés a Catalunya

Plataforma ARA

2

EL

GE

ST

OR

EDITORIAL

Com va començar en l’àmbit del motor?

Vaig començar venent cotxes als meus companys d’Aiscondel fins que, fa cinquanta anys (concretament des del 1968), vaig crear la meva empresa a Vi-lassar. Més tard, l’any 1988, vaig fundar el Grup Lesseps (principalment amb la marca Seat, tot i que ara també comer-cialitzem Subaru i Volvo).

Com ha canviat el sector des de llavors?

De la mateixa manera i amb tanta inten-sitat com la nostra societat i els marcs econòmic, polític i social. El canvi és tan gran que resulta difícil transmetre’l en poques paraules. Potser el fet més des-tacable és que el mercat de l’automoció s’estava desenvolupant i ara, en canvi, és un sector madur, altament competitiu, que està entrant en un procés de trans-formació radical que alguns qualifiquen de quarta revolució industrial.

“La mediació dels gestors administratius

garanteix un millor servei als clients”

Jaume Roura és el nou president del Gremi del Motor. Compa-ginarà aquest càrrec amb la direcció d’altres entitats vinculades a l’àmbit del motor, com ara Fecavem o el Saló d’Ocasió del Vehicle Garantit de Barcelona, i, a més, aportarà la seva visió d’empresari a un sector en el qual va començar fa cinquanta anys. És un fidel defensor de la indústria automobilística com a generadora d’activitat econòmica i reconeix que el sector viu una transformació imparable, acompanyat de la tecnologia, entre altres factors. Gràcies a la col·laboració del Gremi del Motor amb el COGAC, els gestors administratius catalans tenen un tracte de socis preferents en aquesta entitat de referència. Roura defensa la professionalitat en el sector del motor i per això valora el paper dels gestors administratius en aquesta àrea.

JAUMEV. Mena

ROURAPresident del Gremi del Motor

3

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

Com afronta aquesta nova etapa com a president del Gremi del Motor? Quins reptes té d’ara endavant?

L’afronto amb molta il·lusió, perquè representa una nova etapa en la meva trajectòria, encara que ja presidia la Fe-deració Catalana d’Automoció, Fecavem. Val a dir, també, que he presidit altres agrupacions: algunes vinculades amb l’esport, com ara la Federació Catalana de Futbol, i d’altres amb l’automoció, com ara la patronal nacional Faconauto, l’Associació de Concessionaris Ancosat i el Saló d’Ocasió del Vehicle Garantit de Fira de Barcelona. Aquestes experiències em permeten contribuir al gremi amb un grau important d’experiència en el món associatiu. A més, com a empresari en actiu en el sector, puc aportar un punt de vista molt proper perquè visc de primera mà les seves necessitats.

Per tot plegat, i amb el suport dels pre-sidents de les associacions de Girona, Tarragona i Lleida, ens proposem treba-llar units mitjançant Fecavem i el Gremi del Motor en la defensa del sector. I ho farem tant per a la societat com per als empresaris, davant la injusta persecució que duen a terme les diferents adminis-tracions contra la mobilitat privada. Això és una cosa incomprensible si es té en compte el que aporta aquesta indústria en la comercialització de la mobilitat mecànica. Cal defensar-la amb lògica i sentit comú, ja que tots el problemes de contaminació no provenen del automò-bil; per tant, cal considerar la nostra veu sempre que es debatin temes de mobi-litat, amb la finalitat d’aportar la nostra experiència en benefici de la millora am-biental. En un estat de dret democràtic hem de poder parlar tots.

La mobilitat sostenible és un tema cada vegada més important per a l’administració i els usuaris. Quina és la seva visió des del punt de vista de la distribució?

Sense cap mena de dubte, la sensibilitat per la qualitat de l’aire i la salut de les persones, és a dir, per la sostenibilitat, ha augmentat de manera clara en els dar-rers temps. S’ha convertit en un tema de màxima prioritat no només per a ciuta-dans i governs, sinó també per a l’àmbit de l’automoció: introducció de noves motoritzacions, adaptació als nous

hàbits de consum i tendències socials, nou marc regulador de les emissions mediambientals...

La indústria de l’automoció es con-centra principalment en la mobilitat privada i en tot Catalunya agrupem un sector que dona feina a cinquanta-tres mil persones; per això em preocupa el tracte que rebem de les administracions públiques. Des del meu punt de vista el nostre col·lectiu empresarial, que aporta ocupació estable i duradora i ofereix una solució eficient a un gran nombre de desplaçaments, és víctima d’un procediment injust. L’automoció és una font d’ingressos molt important per a la hisenda pública i cal recordar que la indústria automobilística hi contribueix gairebé amb un dotze per cent del PIB espanyol i més d’un milió i mig de llocs de treball estables. A més, un alt percen-

tatge d’aquests resultats es generen a Catalunya. Segons les últimes dades de què disposem, a Catalunya el volum de negoci en milers d’euros que genera la distribució i postvenda d’automoció és de 23.000 milions d’euros, dels quals 17.000 milions corresponen exclusiva-ment a la venda. El nombre de persones que hi treballen directament supera les cinquanta-tres mil, de les quals més de vint mil fan referència a la venda. Amb l’arribada de les noves tecnologies aplicades als vehicles que ara comerci-alitzem l’automoció no és cap problema per a la contaminació ambiental.

Segons Fecavem i Faconauto, elt 7% dels vehicles matriculats el 2018 seran d’energies alternatives. Com valora aquesta evolució?

En la nostra darrera jornada vam anunciar que, de manera natural, la implantació dels vehicles amb energia alternativa s’acceleraria fins a arribar al 10% de totes les matriculacions l’any 2019. El 7% del total que preveiem el 2018 augmentarà més i pujarà fins al 10% esmentat, en què destacarà l’evo-lució dels híbrids a gas, que creixeran a un ritme del 96% fins a les vint-i-set mil unitats, i els híbrids de benzina, que superaran les vuitanta-una mil unitats. D’altra banda, el vehicle elèctric pur creixerà un 7% fins a les cinc mil unitats.

Per anar més lluny, però, cal una aposta decidida de les administracions públi-

ques a l’adquisició d’aquest tipus de vehicles o a l’extensió de la seva infraes-tructura, de manera que facilitin la subs-titució dels vehicles antics en circulació per altres de més eficients.

Pel que fa al sector en general, quines xifres creu que tancaran l’any?

La previsió amb què es treballa és que el mercat nacional de l’automòbil tanqui amb 1,3 milions d’unitats matriculades, una xifra superior als 1,23 milions de l’any 2017. A Catalunya es preveu que aques-ta tendència no sigui així: si fins ara el

4

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

mercat es mantenia sense problemes, les últimes dades estadístiques reflectei-xen una caiguda dels canals d’empresa i de lloguer per l’augment de la pressió fiscal. Sembla que les empreses prenen mesures davant l’entrada en vigor del nou impost sobre les emissions de CO

2.

La tecnologia és un element molt important en els vehicles d’avui dia. Està canviant la manera d’entendre el vehicle? I la seva comercialització?

Abans he fet referència a la quarta revolució industrial, que és una mane-ra de resumir que amb la tecnologia aplicada al vehicle i al seu model de gestió tot canvia. El vehicle actual incorpora equipaments que el fan més segur, més net i eficient, i també per-met informar en temps real de l’estat tècnic del vehicle, del trànsit. En fi, el sector s’està preparant per a una nova mobilitat que incidirà directament en el concessionari que el ven i el repara.

Sembla que els tipus de propietats del vehicle també són cada vegada més va-riats, fins i tot per als particulars. Vivim un canvi de paradigma?

Amb la transició energètica el sector preveu nous models d’adquisició i de

possessió de vehicles perquè no és el mateix un motor alternatiu que un de convencional. Els concessionaris ofereixen solucions de finançament de la compra o tinença segons les necessitats concretes de cada usuari potencial de vehicle privat. Aquesta oferta, inicialment adreçada a les em-preses, ja s’estén als particulars. Els concessionaris, amb la col·laboració de les seves marques, poden atendre els compradors de totes les maneres possibles per adquirir un vehicle.

Fa poc va dir que “els concessionaris són més proveïdors de serveis que de productes”. Ens ho explica?

La venda tradicional se centrava a ven-dre el vehicle, però l’evolució del model porta a prestar un ventall molt ampli de serveis vinculats a l’adquisició, com ara

els ja coneguts de gestió administrati-va, de finançament, d’assegurança del vehicle, etc., als quals s’afegeixen ex-tensions de garantia o serveis de mobi-litat diversos perquè els vehicles estan connectats de manera permanent a la xarxa. El concessionari va més enllà de la venda del producte, ja que proveeix un gran nombre de serveis vinculats.

Els gestors administratius matriculen i transfereixen la majoria dels vehicles del país. Quina relació té el Gremi amb el Col·legi de Gestors?

La relació entre totes dues entitats és excel·lent i es concreta en un acord de col·laboració, que els garanteix el tracte de socis preferents. Gestors i agremiats aposten per la mobilitat privada i en la seva posada en circulació és impres-cindible portar a terme un conjunt de tràmits administratius davant de la Direcció General de Trànsit o Transports o les agències tributàries nacional o de la comunitat autònoma, o d’àmbit local. Aquesta és l’especialitat del gestor ad-ministratiu. La regulació administrativa del vehicle privat és tan àmplia, tan complexa i s’ha de portar a terme amb tanta rapidesa que la suma de requeri-ments fa imprescindible —sinó recoma-nable— la intervenció de professionals de la gestió administrativa, com ara els gestors administratius.

En quins altres projectes comuns creu que podrien continuar col·laborant en un futur?

En primer lloc, en la promoció i la per-vivència del model de negoci de l’au-tomoció, per fer equip en els diferents fronts oberts en matèries tan diverses com la fiscalitat, la gestió de la mobilitat urbana i la gestió davant les direccions generals de trànsit o de transports. En segon lloc, en les jornades informatives; n’hem dut a terme diverses als gestors administratius perquè ens coneguin de més a prop. En tercer lloc, en el desen-volupament de projectes i plataformes tecnològiques que agilitzin el dia a dia de la gestió relacionada amb el vehicle de motor. En fi, nosaltres defensem la professionalitat en el sector des dels serveis de marques; a més, creiem que a l’Administració cal la mediació dels gestors administratius per garantir el millor servei als clients.

“LA RELACIÓ ENTRE TOTES DUES ENTITATS ÉS EXCEL·LENT I ES CONCRETA EN UN ACORD DE COL·LABORACIÓ”

5

EL

GE

ST

OR

ENTREVISTA

MANTENIMENT DEL RÈGIM COMUNITARI EN AUTORITZACIONS DE RESIDÈNCIA

Cada vegada és més freqüent que arribin als nostres des-patxos ciutadans estrangers que necessiten assessorament, ja que en algun moment van obtenir una autorització de residència de familiar de ciutadà de la Unió Europea i ara les seves circumstàncies han canviat.

Què cal fer en aquests casos?

Primer cal examinar la targeta de residència que posseeix aquest ciutadà estranger, és a dir, entendre a partir de quina circumstància la va obtenir, per analitzar què s’ha de fer.

El Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliu-re circulació i residència a Espanya de ciutadans dels estats membres de la Unió Europea i d’altres estats part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu (EEE) estableix, en l’article 2, qui pot sol·licitar una autorització de residència de familiar de comunitari:

- El cònjuge, sempre que no hagi recaigut l’acord o la declaració de nul·litat del vincle matrimonial, divorci o separació legal.

- La parella amb la qual mantingui una unió anàloga a la conjugal, inscrita en un registre públic que es trobi en un estat membre de la UE i que impedeixi la pos-sibilitat de dos registres simultanis en aquest estat i sempre que no s’hagi cancel·lat aquesta inscripció,

tenint en compte que la situació de matrimoni i pare-lla registrada són incompatibles entre si.

- Els descendents directes o els del cònjuge o parella registrada sempre que es mantingui el vincle.

- Els ascendents propis o del cònjuge que visquin a càr-rec seu, sempre que es mantingui també el vincle de cònjuge o parella registrada amb el ciutadà de la UE.

La principal normativa comunitària que regula la lliure circu-lació de ciutadans comunitaris és la Directiva 2004/38/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de la seva família a circular i residir lliurement al territori dels estats membres, per la qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 1612/68, que és traslladada al RD 240/2007.

Mitjançant el Reial decret 987/2015, de 30 d’octubre, pel qual es modifica el Reial decret 240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanya de ciutadans dels estats membres de la UE i d’altres estats part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, i després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE, de 8 de novembre de 2012, en el cas Lida (c-40/11), el dret d’aquests “altres membres de la família” nacionals de tercers països és, en tot cas, un dret derivat del dret del ciutadà de la Unió i “no un dret autònom dels nacionals de tercers països”, es

MARC GIMÉNEZ

Ponent de la Comissió d’Estrangeria

HEITOR GONÇALVES

Membre de la Comissió d’Estrangeria

6

EL

GE

ST

OR

va incloure l’article 2bis per incloure altres familiars que es poden beneficiar de l’autorització de residència de familiar de comunitari:

- Els membres de la família, sigui quina en sigui la naci-onalitat, no inclosos en l’article 2 que acompanyin o es reuneixin amb el seu familiar comunitari i que acreditin que es troben en alguna de les següents situacions:

1. Que al país de procedència estiguin a càrrec seu o visquin amb ell.

2. Que, per motius greus de salut o de discapacitat, sigui estrictament necessari que el ciutadà de la Unió se’n faci càrrec.

En tots dos casos es valorarà la dependència econòmica o física, així com el grau de parentiu amb el ciutadà de la Unió. Se’n considerarà acreditada la convivència si al país de procedència es demostra una convivència continuada de vint-i-quatre mesos.

- La parella de fet amb la qual mantingui una relació esta-ble degudament provada. Es considerarà parella estable quan s’acrediti un vincle durador d’un any de convivèn-cia, excepte si tenen descendència en comú (en aquest cas, serà suficient acreditar-ne la convivència).

Una vegada obtinguda l’autorització, analitzarem què passa quan les circumstàncies varien; què ha d’aconsellar el professional i què ha de fer el ciutadà estranger?

La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social estableix per a tots els ciutadans estrangers l’obligació, per part del ciutadà estranger, de comunicar qualsevol canvi de naciona-litat, estat civil o domicili, ja que el fet de no realitzar-ho en el termini d’un mes, tal com estableix l’RD 557/2011 en l’article 214, constitueix una infracció lleu (art. 52, LO 4/2000).

Si bé el ciutadà estranger ha de comunicar el canvi sofert, i en principi ha de modificar la seva residència a règim gene-ral, hi ha uns casos en els quals és possible mantenir el règim comunitari, clarament més beneficiós per a ell.

Aquests supòsits són recollits en l’article 9 del Reial decret 240/2007:

- Defunció, sortida d’Espanya, nul·litat del vincle ma-trimonial, divorci, separació legal o cancel·lació de la inscripció com a parella registrada en relació amb el ciutadà d’un estat membre de la Unió Europea o d’un estat part de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu.

Aquests supòsits comparteixen el fet que aquestes circums-tàncies no afectaran el dret de residència dels membres de la seva família ciutadans d’un d’aquests estats o bé ciutadans extracomunitaris, sempre que aquests hagin residit a Espa-nya en qualitat de membres de la família i abans de la defun-ció del ciutadà que els hi va donar dret; però què succeeix

si el titular decideix sortir d’Espanya? En aquest cas, tant els fills com el progenitor que en tingui atorgada la custòdia efectiva no perdran tampoc el dret de residència, sempre que els fills estiguin matriculats en un centre d’ensenyament.

No obstant això, la normativa no es manté tan benèvola en el cas de nul·litat del vincle matrimonial, divorci o cancel·lació de la parella de fet registrada, ja que, a part de recordar-nos l’obligació de comunicació de qualsevol d’aquestes circums-tàncies, regula nous casos que han d’esdevenir-se per al manteniment del règim comunitari, com ara:

a) Tant el matrimoni o parella de fet registrada ha d’ha-ver durat, almenys, tres anys fins a l’inici del procediment judicial de nul·litat d’aquest, divorci o cancel·lació de la unió estable, i acreditar també que almenys un dels anys ha transcorregut a Espanya. Però què passa en el cas dels descendents o ascendents que van adquirir el dret de residència a l’empara del règim comunitari? La norma estableix que aquests han de passar a règim general i que l’excònjuge o exparella ha de mantenir-se registrat en el règim comunitari; amb tot, perquè això s’esdevin-gui és molt important comunicar a l’Oficina d’Estrangers aquest canvi en el termini de tres mesos i, en qualsevol cas, els fills han de sol·licitar en el mateix termini (és a dir, des que es produeixi el fet que va donar lloc a l’extinció del dret de residència en el règim comunitari) la corres-ponent autorització de residència o bé de residència i treball en el règim general.

Sobre aquest tema hi ha sentències denegatòries per la no-comunicació del divorci, nul·litat o extinció de parella registrada, en el termini establert, com es desprèn, per exemple, de la sentència del Tribunal Superior de Jus-tícia de les Illes Balears (núm. res. 876/2013 núm. rec. 239/2013), per la qual una ciutadà estranger perd la seva targeta de règim comunitari en no haver comunicat el seu divorci en el termini fixat per la sentència ferma.

b) Que l’excònjuge o ex-parella registrada no comunitari tingui atorgada, per mutu acord o decisió judicial, la custòdia dels fills del ciutadà comunitari.

c) Que s’acreditin circumstàncies especialment difícils, com ara aquestes: casos de violència de gènere o tràfic d’éssers humans pel seu cònjuge o parella durant el matrimoni o situació de parella registrada o bé que, mit-jançant resolució judicial o mutu acord entre les parts, s’hagi determinat el dret de visita, al fill menor, de l’ex-cònjuge o ex-parella registrada que no sigui comunitari, sempre que el menor resideixi a Espanya i la resolució o acord sigui vigent.

Finalment, hem d’afegir una precisió fixada pel nostre Tri-bunal Suprem, mitjançant la sentència núm. 2053/2016 del TS, sala tercera del contenciós administratiu, de 26 de setembre de 2016, en la qual es concedeix la naciona-litat espanyola a un ciutadà nigerià que no va modificar la seva residència en considerar que en el moment de la sol·licitud sí que complia els requisits.

7

EL

GE

ST

OR

OPINIÓ

JOSÉ HURTADO

Advocat i assessor de la Comissió Laboral del COGAC

El que s’ha conegut com a cas Diego Porras, que va resoldre la sala desena del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el 14 de setembre de 2016, va convulsar el dret laboral espanyol: va obrir una “porta màgica” per reclamar una indemnització de vint dies de salari per any de servei en la finalització de qual-sevol contracte temporal i va afectar, de ple, nombrosos plets i decisions empresarials adoptades a partir d’aquella data.

No tan sols va ser el caos interpretatiu que hi hagué en la primera i segona instàncies de la jurisdicció social i de la contenciosa administrativa a Espanya, sinó també les nom-broses qüestions prejudicials que els tribunals nacionals van elevar al Tribunal Europeu, a l’empara del “vent favorable” de la nova doctrina —ens en consten més de dotze—, i, fins i tot, les especulacions pel que fa a una reforma de l’Estatut dels treballadors que posaria fi al contracte temporal.

No obstant això, tota proposta reformadora es va paralitzar quan, al febrer del 2017, el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va reconèixer que hi podia haver hagut un malentès entre tribunals i que això podia haver provocat que el Tribunal Europeu no entengués bé la qüestió plan-tejada, després de rematar la declaració dient: “l’error és possible, som humans”.

La veritat és que, arran d’aquestes manifestacions, no només es va aturar qualsevol proposta legislativa, sinó que el Tribunal Suprem no va dictar cap resolució per evitar haver d’assumir la nova doctrina europea, i hem hagut d’esperar fins al 5 de juny de 2018 per veure que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en aquest cas, reunit en Gran Sala) emetia dues sentències —sense reconèixer-ho expressament— que es reprenien a la sala desena i escombraven definitivament la doctrina passatgera instaurada com a conseqüència del cas Diego Porras.

La decisió d’aquestes sentències gairebé l’avançava en les seves conclusions l’advocada general del Tribunal, quasi seguint les paraules esmentades del president: “aquest assumpte dona al Tribunal de Justícia l’oportunitat d’apro-

EL TRIBUNAL EUROPEU RECTIFICA EN MATÈRIA D’INDEMNITZACIONS DELS CONTRACTES DE TREBALL TEMPORALS

“NO NOMÉS ES VA ATURAR

QUALSEVOL PROPOSTA

LEGISLATIVA, SINÓ QUE EL

TRIBUNAL SUPREM NO VA DICTAR

CAP RESOLUCIÓ”

8

EL

GE

ST

OR

fundir especialment en aquest aspecte —al qual, segons el meu parer, no es va prestar prou atenció en la sentència de Diego Porras— i de reconsiderar la jurisprudència pel que fa a aquest tema” (ap. 48).

Les sentències esmentades, principalment la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala), del 5 de juny de 2018 (Assumpte 677/16, Montero Mateos), i la de la mateixa data (Assumpte C-574/16, Grupo Norte Facility) —que, si bé fa al·lusió a un contracte de relleu, confirma la mateixa doctrina—, tanquen la “porta màgica” que s’havia obert en concloure, d’una banda, la plena adequació de la normativa espanyola en matèria de (no) indemnització per l’extinció dels contractes d’interins i, de l’altra, la també adequació de la menor indemnització per extinció dels con-tractes temporals que sí que la preveuen.

Substancialment, el Tribunal de Justícia europeu raona que no existeix discriminació entre diferents indemnitzacions per a indefinits i per a temporals si hi ha raons objectives, i la raó objectiva rau en el fet que la indemnització prevista per a l’acomiadament per causes objectives (art. 53, apar-tat 1, lletra b, Estatut dels treballadors) pretén compensar la frustració de les expectatives legítimes del treballador, que no sabia quan ni en quines circumstàncies concretes es posaria fi a la seva relació. En canvi, quan hi ha un contracte d’interinitat no es preveu cap indemnització (art. 49, apartat 1, lletra c, Estatut dels treballadors), ja que des del moment en què es formalitza el contracte se sap quina és la condició que hi posarà fi i, per tant, no hi ha sorpresa ni frustració que mereixi indemnització.

Textualment, la sentència recull el següent:

[…] un contracte d’aquest tipus —durada determi-nada— deixa de produir efectes per al futur quan venç el terme que se li ha assignat, de manera que aquest terme pot constituir la finalització d’una tasca determinada, una data precisa o, com en el cas d’actuacions, l’adveniment d’un esdeveniment concret. D’aquesta manera, les parts d’un contrac-te de treball temporal coneixen, des del moment de la formalització, la data o l’esdeveniment que en determinen el terme. Aquest terme limita la du-rada de la relació laboral, sense que les parts hagin de manifestar la seva voluntat sobre això després de la conclusió d’aquest contracte.

Aquesta nova doctrina enterra així l’anterior de Diego Porras, i amb això s’emporta d’un cop de ploma l’aplicació extensiva que ja havien escomès tant la jurisdicció social com la juris-dicció contenciosa administrativa. I queden enrere nombro-ses demandes interposades i indemnitzacions concedides en aquest període de “portes màgiques” comprès entre la sentència del setembre del 2016 i les sentències actuals comentades del juny del 2018.

Això sí, per no tancar definitivament el capítol, el Tribunal Europeu inventa un nou concepte jurídic, que posa a les mans del jutge nacional perquè fixi la solució del cas concret. El jutge d’instància podrà requalificar el contracte temporal d’interí —i de qualsevol contracte temporal— en indefinit i atendre el “grau d’imprevisibilitat” del moment extintiu i la durada “anormalment llarga” del contracte.

En paraules de Molina Navarrete, si el dret nacional ja con-cedia una possibilitat anòmala al jutge de requalificar un contracte temporal en indefinit, mitjançant la figura de l’abús o frau de llei, ara el Tribunal Europeu n’afegeix una altra de diferent, complexa i més incerta: la dilatada durada del contracte i la imprevisibilitat del seu moment extintiu, amb independència de la licitud del contracte i de la justificació de la seva extinció.

Per acabar, extraiem tres breus conclusions sobre l’estat actual de la qüestió:

— Els treballadors interins mantenen el seu esta-tus jurídic: manquen de dret d’indemnització en el moment extintiu.

— Els treballadors temporals també el mante-nen: el reconeixement d’una indemnització ex-tintiva inferior a la de l’acomiadament objectiu per a qualsevol treballador temporal que cessi en la feina per la causa prevista en el contracte és conforme a la normativa comunitària.

— Única novetat per a l’ordenament laboral espanyol: en aquelles situacions particulars en què es constati una relació de durada de-terminada “anormalment llarga” i amb un cert ”grau d’imprevisibilitat” en el moment extintiu, el jutge social nacional està habilitat per requa-lificar-la com a fixa (o indefinida no fixa) i, en aquest cas, accedir al sistema d’indemnització dels contractes indefinits.

“DES DEL MOMENT EN QUÈ ES

FORMALITZA EL CONTRACTE SE

SAP QUINA ÉS LA CONDICIÓ QUE

HI POSARÀ FI I, PER TANT, NO HI

HA SORPRESA NI FRUSTRACIÓ QUE

MEREIXI INDEMNITZACIÓ”

“ELS TREBALLADORS INTERINS

MANTENEN EL SEU ESTATUS

JURÍDIC: MANQUEN DE DRET

D’INDEMNITZACIÓ EN EL MOMENT

EXTINTIU”

9

EL

GE

ST

OR

OPINIÓ

SERVEIS

ACCEDIU A UN SERVEI JURÍDIC INTEGRAL ONLINE

Què és aquest servei del Col·legi?

És la pàgina web de l’Editorial Tirant, que us permet, com a col·legiats exercents, accedir a un servei jurídic integral online. Hi obtindreu tota la informació necessària per a la vostra gestoria, us ajudarà en l’assessorament dels vostres clients i us proporcionarà documentació jurídica i pràctica.

També us ofereix altres eines de treball, com ara:Base de dades de convenis col·lectius i subvencions actualitzades diàriament. Inclou convenis sectorials i d’empresa.

• Permet crear alertes personalitzades d’acord amb l’interès de cada usuari.• Accés directe als últims convenis publicats, separats per comunitats autònomes i províncies. • Eines que permeten el càlcul de salaris, indemnitzacions i selector de contractes.

I serveis exclusius com: Consultoria online: permet efectuar consultes a un equip d’experts i rebre una resposta clara en setanta-dues hores.

Servei “Li ho busquem”: servei gratuït que facilita als col·legiats jurisprudència i legislació, encara que no sigui a la base de dades.

Servei de personalització: cada usuari podrà guardar documents, cerques, etc., de manera que convertirà la base de da-des en la seva base particular i a la seva mida.

Possibilitat d’exportar tota la documentació en Word, enviar-la per correu electrònic i imprimir-la.

Altres com:

Encara no ho esteu aprofitant?

Què us facilita?

Laboral

Financera i tributària

Mercantil

Estrangeria

Propietat horitzontal

Comptabilitat i auditoria

Concursal, penal i civil

MATÈRIES DOCUMENTS I EINES DINS DE CADA MATÈRIA

Tesaurus

Legislació bàsica

Formularis

Doctrina

Consultes

Esquemes processals

Novetats

Fòrums i consultoria

Jurisprudència

Bibliografia

Cercador

GAUDIU DE L’ACCÉS GRATUÏT I SENSE LIMITACIONS

• Legislació sectorial estatal i autonòmica per sectors d’activitat econòmica

• Biblioteca

• Actualitat legislativa

• Calendaris

• Taules anuals

• Càlcul de pensions

• Petició de formularis

• Calculadora de taxes judicials

• Calculadora d’interessos legals i rendes

*

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

GRATUÏT!Un servei més del vostre Col·legi

SOL·LICITEU EL VOSTRE ACCÉS

10

EL

GE

ST

OR

LLEIDA

GIRONALa Delegació de Girona treballa en el disseny del nou pla formatiu 2018-2019, d’acord amb les mateixes premisses que han garantit una formació de qualitat molt ben valorada pels gestors els últims anys. D’una banda, es programaran formacions sobre assumptes d’actualitat i, de l’altra, s’impartiran sessions per actualitzar els continguts dels temes amb els quals els gestors administratius treballen cada dia.

Les declaracions informatives, la renda, l’impost de societats o les autoritzacions dels transports han estat formacions amb una gran acollida durant el 2017 i serviran de base per a la futura programació.

La qualitat dels ponents (membres de l’administració i experts de reconegut prestigi) és l’altre punt fort del pla formatiu.

Una de les activitats més destacades ha estat el torneig de golf XIV Memorial Associació d’Amics J. L. González, que va reunir més de cent jugadors al camp de golf de Raimat. Venanci Blanch, president de la Delegació de Lleida, va assistir-hi en representació del Col·legi. Com a petit obsequi, tots els participants van rebre un barret amb el logotip (GA) que identifica el col·lectiu. L’acte va estar presidit per Juan Antonio Santos, president de l’Associació d’Amics J. L. González i vicepresident del Col·legi; Txema Alonso, regidor d’esports de l’Ajuntament de Lleida; Josep Ramón Gabás, president del Club de Golf Raimat, i Rosa Mary Sans, vídua de J. L. González.

La Delegació també va organitzar la jornada “El futur de la Seguretat Social”, juntament amb MC Mutual i el Col·legi de Graduats Socials de Lleida. Durant l’acte es va analitzar la situació actual del sistema públic de la seguretat social, es van revisar els efectes de les mesures adoptades des de l’any 2013, es van tractar diverses propostes de reforma i es va fer un repàs dels darrers criteris i modalitats de les pensions de seguretat social.

D’altra banda, aquesta delegació prepara els últims detalls de l’oferta formativa per a aquesta tardor, amb la finalitat de programar els cursos i les jornades més adients per mantenir el nivell de coneixements que la nostra professió exigeix per assessorar adequadament els clients de les gestories.

11

EL

GE

ST

OR

DELEGACIONS

La gestora administrativa Inmaculada Serra va accedir a la

professió el desembre del 2016. Amb tot, es va introduir en

aquest sector fa vint-i-cinc anys, aproximadament. L’asses-

soria on treballava va apostar per ampliar el negoci creant

el despatx de gestoria administrativa actual, que disposa de

quatre socis. Avui dia treballen en l’àmbit del trànsit i el seu

objectiu és obrir camí en el terreny de l’estrangeria.

La gestora reconeix que un dels reptes principals dels gestors

administratius és mantenir els clients. Per tant, hi ha diferents

aspectes que cal considerar per fidelitzar-los. “Els clients va-

loren l’atenció i la rapidesa en el servei. Els agrada sentir-se

escoltats i que puguis oferir-los una resposta d’acord amb

les seves necessitats. Has d’estar disponible per a ells, encara

que tinguis molta feina. Si et necessiten, els has d’atendre.”

També destaca que cal tenir-hi un contacte directe. “És millor

parlar-hi cara a cara, sobretot quan el client vol una resposta,

perquè les expressions ens diuen com se sent”, afirma Serra.

A més, considera que hi ha d’haver un equilibri per satisfer els

clients joves, que estan al corrent de les noves tecnologies i

són conscients de l’evolució, i els clients de tota la vida, que

volen un diàleg immediat i de manera presencial.

Inmaculada Serra assegura que els inicis no són senzills i que

s’ha de tenir paciència. “Quan accedeixes a la professió és

important tenir pocs clients, tractar-los bé i oferir-los un bon

servei per anar agafant confiança en la professió i ampliar la

cartera de clients de mica en mica. Si al principi tractes molts

assumptes pots acabar desbordat, ja que no disposes de la

seguretat que els anys i l’experiència et proporcionen.”

GESTORIA MARSEY, SL

Nou gestor

C/ Alcalde Josep Abril, 308302 Mataró (Barcelona)

Jose Francisco Reyes es va col·legiar el 2009, tot i que treba-lla en la professió des que tenia divuit anys. Un cop finalitzada la carrera de dret i després de treballar en l’àrea jurídica per a diferents despatxos, el 2009 va tenir l’oportunitat d’impulsar el seu negoci al costat d’altres socis d’experiència reconegu-da en el sector. En plena crisi econòmica va obrir un despatx que actualment té dotze treballadors. “Va ser difícil tirar en-davant, però ho vam aconseguir gràcies a molts clients, que ens coneixien des de feia anys; també pel boca-orella i per-què oferim un bon servei.”

El despatx es dedica sobretot a l’àmbit dels vehicles, tant de particulars com de grans flotes, i a temes fiscals, compta-bles i laborals. Reyes destaca la implicació dels socis en el procés productiu: “cadascú respon del seu departament i de les seves responsabilitats. A vegades tenir molts socis es pot veure com un impediment per a la governabilitat d’una em-presa, però quan són professionals amb una gran experiència

i treballen braç a braç amb els empleats, puc assegurar que suposa el nostre valor afegit”.

El gestor creu que la professió ha evolucionat de manera tèc-nica, ha millorat la productivitat i ha reduït el temps a l’hora de fer les gestions. Arran d’això, el client actual és més exi-gent. “Són conscients d’aquesta realitat i demanen immedi-atesa en els tràmits. Per això és important tenir bons profes-sionals que ofereixin solucions si sorgeix qualsevol problema durant la realització del tràmit.”

Jose Francisco Reyes considera que per fidelitzar el client és molt important fer que se senti especial: “has d’oferir-li sempre un servei de cinc estrelles, del primer dia a l’últim, i no rebaixar aquesta exigència”. Recomana als nous gestors que s’envoltin d’un bon equip, que treballin molt i de manera rigorosa i que mantinguin un nivell d’excel·lència en el servei, que és el que dona prestigi a tot el col·lectiu.

Gestor veterà

EFIGESTIÓ CONSULTORSAv. Roma, 119-12108011 Barcelona

12

EL

GE

ST

OR

ELS NOSTRES GESTORS

PLATAFORMES A9Solucions telemàtiques per als gestors administratius

Més informació: marketing@gaa9.comTel.: 931 221 495

GESCO

Certificats digitals per a autònomsEl sistema RED per a autònoms és una plataforma digital per a la co-

municació i els tràmits en línia que els treballadors per compte propi

han de dur a terme amb la Seguretat Social. Per mitjà del sistema RED

podran gestionar els tràmits relacionats amb l’afiliació, la cotització i

la recaptació de quotes.

A més, la Seguretat Social inclou la recepció, per compareixença davant

la SEDESS (seu electrònica de la Seguretat Social), de les notificacions i

comunicacions de la Tresoreria General de la Seguretat Social.

D’aquesta manera, els autònoms que disposin d’un certificat digital que en

garanteix la identitat podran fer diversos tràmits amb el sistema telemàtic.

D’acord amb aquesta línia, posem a disposició dels

gestors administratius la plataforma A9 ARA, que els

permetrà emetre certificats digitals des del despatx pro-

fessional. L’emissió és instantània, sense desplaçaments, i al

moment permet fer els tràmits.

GESCO

JOAN PARIS

Gestor administratiu

“LA PLATAFORMA A9 ARAÉS MOLT PRÀCTICAI SENZILLA D’UTILITZAR”

Joan Paris Olomí és gestor administratiu col·legiat des del 1991. Com que actualment és usuari de la plataforma A9 ARA de Gesco (per a l’emissió de certificats digitals), volem compartir la seva experiència.

Quins avantatges aporta a la seva gestoria el fet de poder tramitar amb la plataforma A9 ARA?Té molts avantatges, un dels quals és el temps; el client s’estalvia d’anar fora de l’oficina: li ho fas tot tu, li dones un servei global. És a dir, l’avantatge per al client és que si acudeix al gestor pot obtenir tot el que necessita i,per tant, no pensa en altres alternatives.

Així doncs, per al client també és molt avantatjós acudir a la gestoria i obtenir-ho tot.Per als clients, el temps és primordial; per això van a la gestoria, perquè nosaltres els solucionem els problemes, no els en creem. Per la meva experiència, haver d’anar a Hisenda a signarés un problema per al client. Amb la plataforma ARA tramitem el certificat des del despatx i ja ho té solucionat.

Des de la plataforma també es pot triar el tipus de certifi-cat segons ladurada: de dos anys o de vint-i-quatre hores. Quin utilitzeu més i per què?Majoritàriament fem servir el de dos anys, perquè els certificats han d’utilitzar-se contínuament durant l’any.

Són menys els casos en els quals els hem d’utilitzar du-rant un període concret.

Precisament, una de les grans novetats ha estat l’emissió dels certificats sense personalitat jurídica, com en el cas de la comunitat de propietaris. Com ho valora?Quan es gestionen moltes comunitats de propietaris és molt laboriós haver d’emetre un certificat cada vegada, convocar el president, anar junts a signar a Hisenda... Amb la plataforma A9 ARA tot és perfecte, perquè ho puc fer des del meu despatx d’una manera senzilla. A més, el client ho té tot més centralitzat.

A partir de l’1 d’octubre, l’autònom ha d’actuar amb cer-tificat digital davant l’Administració. Ja ho estan aplicant a la seva gestoria?Sí, ja comencem a emetre els que necessitem. Evidentment, surt més a compte fer-ho tot en un sol lloc i nopas haver d’anar a dos indrets diferents. Anar a l’administració pública significa demanar hora, desplaçar-se... I això dona molts maldecaps. En canvi, amb la plataforma ARA tot és molt àgil i senzill.

Per quins motius recomanaria l’ús d’aquesta plataforma?Perquè és molt senzilla d’utilitzar i molt pràctica. A més, el certificat s’obté ràpidament i aquesta eina està en revisió i actualitzacióconstantment.Es tracta d’una plataforma àgil i còmoda, perfecta per al nostre despatx.

13

EL

GE

ST

OR

Egarsat i el Col·legi treballen plegats en la prevenció de riscos laborals.

El Col·legi de Gestors Administratius de Ca-

talunya ha renovat l’acord de col·laboració

amb Ferrer & Ojeda, la corredoria d’asse-

gurances i de mediació de referència en el

mercat assegurador.

A l’acte, que va tenir lloc a la seu col·legial,

va assistir-hi el president del Col·legi, Alfonso

Lluzar; el ponent de la comissió d’asseguran-

ces, Pau Garcia Sistac; la gerent, Marina Ro-

cabruna, i l’assessora legal Susana Pàmies.

De Ferrer & Ojeda van assistir-hi Lluís Ferrer,

conseller delegat, i Joaquim Llobet, assessor

d’assegurances.

Ferrer & Ojeda, doncs, continuarà prestant al

COGAC i a les entitats que representa els ser-

veis d’informació, consultoria, assessorament,

mediació i assistència tècnica preparatòria i la

formalització de contractes d’assegurances i

reassegurances privades, així com la poste-

rior assistència al prenedor, a l’assegurat i al

beneficiari en la gestió i l’execució d’aquest

contracte, sobretot en cas de sinistre.La renovació del conveni va tenir lloc a la seu col·legial.

El Col·legi Oficial de

Gestors Administratius

de Catalunya i la societat

de prevenció Egarsat

han renovat l’acord de

col·laboració pel qual

ofereixen assessorament,

informació i serveis en

matèria de prevenció de

riscos laborals tant al Col-

legi com als col·legiats.

A la signatura del conveni

van assistir, de part del

COGAC, Alfonso Lluzar,

president; Aurora Rodés,

ponent de la Comissió

Laboral, i Marina Roca-

bruna, gerent. D’Egarsat

va presenciar l’acte Pere

Arch, director general.

CONVENI DE COL·LABORACIÓ AMBFERRER & OJEDA

EL COGAC I EGARSAT RENOVEN EL SEU ACORD

14

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Centre Formatiu COGAC ofereix cursos de qualitat als gestors

administratius per assegurar-ne la preparació i l’especialització

de manera constant. El pla formatiu s’actualitza cada any, segons

les necessitats del col·lectiu, i s’hi afegeixen novetats adaptades

als canvis legislatius. La principal particularitat d’aquest any és la

incorporació de noves accions formatives en les àrees comptable,

civil i fiscal.

El pla formatiu 2018-2019 inclou més de cinquanta cursos, que es

duran a terme entre el setembre d’aquest any i el juliol del 2019. Hi

haurà més de 255 hores lectives de formació, a càrrec de professi-

onals experts, amb un valor afegit en realitzar-se des d’un vessant

pràctic. La qualificació dels ponents per part dels alumnes assoleix

una nota mitjana de 4,36 sobre 5, fet que suposa una puntuació

molt elevada. L’oferta de cursos és molt àmplia i engloba totes les

especialitats per poder estar al corrent de l’actualitat dels àmbits se-

güents: mercantil, comptable, laboral, penal, civil, trànsit, transports,

fiscal i tributari i financer.

La plataforma Formacogac, inaugurada fa més d’un any, ofereix

noves modalitats, com ara l’streaming, que permet seguir en temps

real les sessions des de qualsevol lloc, a més d’interaccionar amb el

ponent. Per aquest motiu, durant l’any es tornarà a utilitzar aquesta

modalitat en diverses formacions per facilitar-ne el seguiment.

NOU PLA FORMATIU 2018-2019

Una representació del Col·legi s’ha reunit amb la nova subdelegada del Govern a Catalunya, Montserrat Gar-cia, per tractar els temes que afecten les dues entitats, principalment els tràmits relacionats amb estrangeria.

Del Col·legi van assistir a la reunió Alfonso Lluzar, president; Marc Gimé-nez Bachmann, ponent de la Comis-sió d’Estrangeria, i Marina Rocabruna, gerent.

Durant aquesta trobada, totes dues institucions s’han compromès a mantenir un contacte continuat per tractar tots aquells temes que si-guin d’interès comú i en què puguin col·laborar per agilitzar l’activitat dels gestors administratius com a intermediaris preferents entre els ciutadans i l’Administració.

REUNIÓ INSTITUCIONAL A LA SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN

15

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El dissabte 15 de setembre va tenir lloc una nova edició de les

proves oficials d’accés a la professió de gestor administratiu a

Catalunya. El 2008 va ser la primera vegada que els aspirants ca-

talans no van haver de desplaçar-se fins a Madrid per fer aquest

examen abans d’aconseguir el títol que els permet exercir la

seva feina. En aquesta dècada, prop de 1.500 aspirants han op-

tat per dur a terme la prova d’accés a un col·lectiu que aglutina

més de mil professionals i forma una àmplia xarxa de gestories a

tot Catalunya. El Consell de Col·legis de Gestors Administratius

de Catalunya, l’òrgan encarregat d’elaborar el contingut de les

proves, va ser l’impulsor d’aquesta fita i actua com a interlocutor

amb la Generalitat de Catalunya per a regular-les.

Proves d’accés 2018

Més de seixanta persones han fet la prova oficial d’enguany.

L’examen constava d’una part teòrica sobre nou blocs temàtics

de l’àmbit del dret (laboral, civil o mercantil, entre d’altres) i d’un

cas pràctic per resoldre, basat en una de les situacions reals que

podran tenir durant l’exercici de la professió.

El primer de sortir de l’aula i acabar la prova va ser Daniel Cravi-

oto, titulat en dret. Va decidir presentar-se a l’examen per oferir

més serveis al despatx on treballa. Elisa Lillo, titulada universi-

tària en l’àmbit de l’economia, vol obrir la seva gestoria si acon-

segueix aprovar l’examen. Considera que la prova, totalment

assequible si es prepara amb antelació, va ser molt més fàcil del

que s’esperava. Juan Carlos Folgoso també vol assegurar-se un

futur professional accedint a la professió de gestor administratiu

per poder obrir una gestoria. Té els estudis d’ADE i va sortir

molt satisfet de les proves. Considera que no són difícils, però

requereixen certa preparació.

Lina Prieto, que va cursar estudis de dret, es va presentar a les

proves d’accés a la professió per beneficiar-se de les facilitats

que el Col·legi ofereix als seus col·legiats relatives a la trami-

tació dels procediments amb les administracions. Confia que

aprovarà l’examen. Anna Postigo té estudis en dret i va decidir

presentar-se a les proves perquè l’empresa en la qual treballa li

reclama que sigui gestora administrativa. Creu que les proves

no són gaire complicades, però és important preparar-se bé

l’examen per superar amb èxit la part del test i el cas pràctic.

Tribunal de les proves 2018.

Les proves van tenir lloc a Barcelona.

10È ANIVERSARI DE LES PRIMERES PROVES OFICIALS A CATALUNYA

16

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

MAITE VALDIVIESO

Assessora de SOC Mòbil

Al juny, el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Ca-talunya va iniciar un servei pioner: SOC Mòbil. L’objectiu? Ajudar els col·legiats a treure el màxim profit de les eines que tenen a l’abast i resoldre els dubtes que els poden sorgir durant la seva activitat diària quan les utilitzen. Maite Valdivi-eso, la cara visible d’aquest servei, és l’assessora del Col·legi que s’encarrega d’apropar-se als despatxos per oferir-los atenció personalitzada.

Quin és l’objectiu principal de SOC Mòbil?Que els gestors administratius coneguin i treguin profit de totes les eines que el Col·legi posa a la seva disposició. Per a això, fem un repàs dels serveis i convenis que tenen vigents, resolem els seus dubtes i els informem d’altres eines que po-den implantar a les gestories. A més, amb aquest servei som nosaltres els que ens apropem als despatxos perquè puguin estalviar-se el seu temps. Això també ens ajuda a oferir un assessorament del tot personalitzat.

Quina acollida té entre els gestors?SOC Mòbil té una gran acceptació del col·lectiu. Hem concer-tat quaranta visites i la previsió de cara als propers mesos és molt positiva. Els gestors són receptius i estan molt interessats a concertar visites d’aquest servei. Es tracta d’una gran opor-tunitat per a ells, ja que ens apropem als seus despatxos i els recordem totes les eines de què disposen perquè puguin de-senvolupar la tasca professional de manera més eficient i, fins i tot, oferir altres serveis que els permetin captar nous clients.

Com es planteja la visita? La visita s’efectua al despatx dels gestors el dia i l’hora prè-viament establerts. Sembla molt evident, però cal agrair-los l’atenció i l’oportunitat de conèixer què fan des del seu en-torn. Durant la trobada, que comença repassant els serveis que tenen a l’abast, es fa una incidència especial en aquells que no utilitzen i que potser els poden interessar per agi-

litzar algun tràmit, per oferir un nou servei... L’última part

de la visita es destina a plantejar les possibles necessitats,

inquietuds, suggeriments o incidències que poden tenir

envers el Col·legi.

Quin ús farà el Col·legi de la informació obtinguda?El Col·legi, juntament amb els departaments implicats,

analitzarà tots els suggeriments per dissenyar nous serveis

i perquè l’oferta s’adeqüi encara més als nostres col·legiats.

Com he dit, la funció és captar les seves necessitats i extreu-

re unes conclusions que ens obrin les portes per millorar.

Quin valor afegit suposa el fet d’apropar-se a un despatx i de realitzar una visita personalitzada? Es crea un clima de confiança i proximitat, perquè s’ha de te-

nir present que els altres col·legis professionals no disposen

d’un servei com aquest; per tant, els gestors se senten molt

agraïts i valorats. Aprecien el fet que acudim al seu despatx

exclusivament per atendre’l de manera molt personalitzada.

D’altra banda, SOC Mòbil ajuda els gestors a treure el màxim

profit de les oportunitats que els dona el Col·legi. Com que

oferim nombrosos serveis, és el moment de conèixer com

utilitzar-los de la millor manera possible. El nostre objectiu

és que puguin obrir totes les portes de la professió.

Què ha de fer un gestor per concertar una visita de SOC Mòbil?El gestor té tota la informació d’aquest servei al web, tot

i que també pot sol·licitar una visita de manera proactiva,

quan ho cregui oportú, posant-se en contacte amb nosaltres

per telèfon o per correu electrònic. De manera gairebé im-

mediata, hi parlarem per concretar una data per a la visita.

Després, farem un seguiment per assegurar-nos que els

dubtes que no s’han pogut respondre durant la visita li són

resolts en un curt espai de temps.

“OFERIM UN SERVEI D’ASSESSORAMENT PERSONALITZAT A LA SEVA GESTORIA”

17

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

JUAN ANTONIO SANTOS

President de la Mutualitat de Gestors Administratius

En els últims anys, el govern central s’ha vist obligat a treure de la guardiola de les pensions (com comunament es co-neix el fons de reserva de la Seguretat Social) les quantitats necessàries per abonar les pagues extres dels 1,3 milions de pensionistes que hi ha a Espanya.

Mentre s’intenta trobar una solució que garanteixi l’estabili-tat del pagament de les pensions, és evident que en l’àmbit particular hi ha la necessitat d’articular instruments privats d’estalvi garantits i complementaris, a mitjà i llarg termini, que ajudin a afrontar el futur amb optimisme.

En aquest escenari treballa la Mutualitat dels Gestors Ad-ministratius: ofereix als mutualistes i a les seves famílies solucions d’estalvi i els acompanya en les seves previsions i decisions de futur.

Entrevistem Juan Antonio Santos, president de l’entitat des del 2011, per conèixer a fons els instruments que posa a disposició dels mutualistes, per fer balanç d’allò que porta a terme la Mutualitat fins avui i, finalment, per saber quines són les línies de treball a curt i mitjà termini.

La Mutualitat ha fet pública la notícia del repartiment, per primera vegada en la seva història, dels beneficis per als seus socis. En què consisteix i quan es farà efectiu?

A la Mutualitat hem fet un gran esforç per assolir aquest pas tan important. Per primera vegada, tots els mutualistes participaran en beneficis; una cosa històrica en la nostra ins-titució. En concret, es tracta de la concessió d’una paga més als pensionistes, ja abonada el juliol passat.

Per als mutualistes actius suposa el 4% de les aportacions realitzades en l’últim exercici, cosa que significa una rendi-bilitat molt elevada, per sobre de la mitjana del mercat, que s’ha d’anotar en el seu compte individual el mes d’octubre i que incrementarà així les seves aportacions.

Òbviament, aquesta fita ha estat possible gràcies a la bona política d’inversions de la Mutualitat, entre d’altres. Quins han estat els punts clau per aconseguir els excel·lents re-sultats obtinguts?

Els punts clau són, clarament, dos: solvència i rendibilitat. Hem adaptat la institució a la nova legislació europea, bus-cant l’absoluta solvència, que ens ha situat al nivell de qual-sevol companyia europea de rellevància. Això implica les màximes garanties per al mutualista. A més, l’evolució dels nostres fons propis ha estat clarament positiva i complim els requisits de capital i solvència.

D’altra banda, hem assegurat la rendibilitat en moments adversos de mercat, sempre d’acord amb el criteri de la seguretat i la solvència.

Com pot afectar la Mutualitat la recent millora de la fiscali-tat dels plans de pensions?

Qualsevol mesura destinada a impulsar l’estalvi privat és una bona notícia per a la Mutualitat i per als mutualistes. A més, el pla complementari, al qual es poden fer aportacions extraordinàries, permet al mutualista planificar les seves aportacions per aprofitar al màxim els avantatges fiscals i incrementar així el rendiment del seu pla.

“LA MUTUALITAT ATORGARÀ PARTICIPACIÓ EN BENEFICIS”

18

EL

GE

ST

OR

Considera que calen alguns canvis, per part dels governs, per començar a promocionar els instruments d’estalvi privats?

Sí, sens dubte. A Espanya basem els nostres ingressos de jubilació, pràcticament tots, en la pensió pública, que, a més, està sustentada per un sistema de repartiment caduc. Cal crear i incentivar una cultura d’estalvi que busqui les millors opcions per garantir uns ingressos alternatius o complemen-taris a les prestacions de la Seguretat Social.

La Mutualitat va culminar el 2013 un procés complex, com ara el pas a la capitalització individual. Com es va dur a ter-me aquest procés i quins avantatges té per als mutualistes?

Va suposar un gran èxit, perquè significava superar el siste-ma legislatiu existent i fer un pas desconegut per a totes les mutualitats, de manera que l’entitat que superava aquesta vicissitud aconseguia continuar operant en l’àmbit assegu-rador i garantir d’aquesta manera les prestacions dels seus mutualistes. Aquest canvi, que incloïa un termini de compli-ment de deu anys, va culminar amb èxit l’1 de gener de 2013. Va ser un canvi molt considerable per a la Mutualitat, però significava entrar en una nova era dels sistemes de previsió social, tot garantint al mutualista les aportacions i definint-les des de la primera quota, davant un sistema de repartiment que, sens dubte, es mostrava insostenible en dependre dels vaivens demogràfics i econòmics.

La nostra entitat, mitjançant el sistema de capitalització individual, constituïa una solució realista, sòlida i de garantia per als estalvis de futur dels seus mutualistes.

Entre el sector més sènior del gremi és relativament senzill pensar en qüestions com el futur, l’estalvi, la rendibilitat, etc. Com treballa la Mutualitat per arribar a un públic més jove, un sector que potser no té tan present aquestes qüestions? Com ha estat l’evolució del col·lectiu de mutualistes?

El 2003 es va implantar un pla estratègic que ha suposat el canvi de tendència en el creixement del nostre col·lectiu, ja que s’han assolit xifres de creixement de manera sostinguda.

Aquest pla es basa fonamentalment en dues qüestions:

• La implementació d’una política de comunicació i rela-cions institucionals, per reforçar els llaços existents i crear-ne de nous.

• La Creació d’un departament específic de desenvolupa-

ment de negoci, que, entre altres coses, s’ha focalitzat a

captar nous gestors que accedeixen a la professió.

Aquestes accions ens ajuden, sens dubte, a arribar més i

millor a aquest públic més jove.

Tenen previst llançar algun producte que ajudi a fidelitzar els mutualistes i a atraure’n de nous?

Sí, hem llançat un nou producte, el pla complementari, del

qual poden beneficiar-se no només els gestors administratius

col·legiats, sinó també les seves famílies, els empleats dels mu-

tualistes, el personal dels col·legis i els clients dels mutualistes.

A més, hem obert recentment l’oficina virtual i nous canals

de comunicació via xarxes socials. Això obeeix al fet que

contínuament treballem per estudiar possibles solucions

d’estalvi que ajudin els mutualistes a planificar el seu futur.

Per això, considerem que és molt important “escoltar” els

mutualistes, ja que les seves propostes i suggeriments ens

indiquen el camí dels interessos i de les necessitats. En

aquest sentit, hem reforçat la comunicació amb els nostres

socis, gràcies al desenvolupament d’aquests dos nous canals

de comunicació.

Ens ha comentat que treballen d’acord amb un full de ruta marcat pel pla estratègic. Quines altres accions inclou aquest pla?

El primer objectiu ha de ser, imperiosament, el compliment

dels requeriments normatius, de manera que garanteixi la

solvència de la Mutualitat i la tranquil·litat dels mutualistes.

Partint d’aquesta base, el nostre camí implica obtenir una

bona rendibilitat, incrementar la nostra cartera de productes

i, tant com sigui possible, augmentar les prestacions i cober-

tures dels mutualistes.

Si mira enrere i visualitza la feina feta des que es va incor-porar a la presidència de la Mutualitat, quin balanç en fa i com veu el futur?

Fem un balanç molt satisfactori, resultat d’un gran esforç i

orgull, que ens permet afrontar el futur amb il·lusió i optimis-

me i estar preparats per a una etapa de creixement.

L’evolució de la Mutualitat ha estat possible gràcies al mag-

nífic treball desenvolupat pel nostre equip. Tenim un consell

rector format per professionals d’altíssim nivell i competitivi-

tat que m’han ajudat a portar la institució fins al punt actual.

També vull posar en relleu la magnífica col·laboració que des

de l’entitat tenim amb els col·legis i amb el Consejo General

de los Colegios de Gestores Administrativos de España, que

desenvolupen una gran tasca i a qui agraïm molt la col·labo-

ració i confiança. L’estreta relació que mantenim amb ells és

clau per a nosaltres.

“A ESPANYA BASEM ELS NOSTRES

INGRESSOS DE JUBILACIÓ,

PRÀCTICAMENT TOTS, EN LA

PENSIÓ PÚBLICA, QUE, A MÉS, ESTÀ

SUSTENTADA PER UN SISTEMA DE

REPARTIMENT CADUC”

19

EL

GE

ST

OR

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Col·legi va apostar, un altre estiu, pels vehicles i va endegar la campanya anual amb l’objectiu de difondre els serveis que els gestors administratius ofereixen en l’àmbit del vehicle: baixes, matriculacions, transferències, impressió del distintiu ambiental, recurs de sancions, etc.

Amb la frase “Gestiona els teus tràmits de vehicles al moment, amb seguretat i estalviant diners” es valoren els avantatges d’acudir a un gestor administratiu. A més, la campanya de vehicles d’aquest any va incloure l’etiqueta ambiental de la DGT, que els gestors administratius imprimeixen per a cotxes, motos i camions amb la garantia d’un professional. La campanya es va divulgar en diversos mitjans de comunicació. L’espot publicitari es va poder veure a la cadena de televisió 8TV i les falques de ràdio es van incloure a les principals emissores d’àmbit català, com ara RAC1 i Catalunya Ràdio. A més, la versió digital d’El Periódico i el nostre web van permetre a l’usuari accedir a un cercador per trobar el seu gestor administratiu més proper, gràcies a bàners informatius i dinàmics de la campanya.

Com en altres ocasions, el Col·legi va posar a la disposició dels col·legiats, de manera gratuïta, pòsters i fulls informatius de la campanya per donar suport a la tasca dels gestors administratius als seus despatxos. A més, a la plataforma d’e-mail marketing del web també hi havia unes plantilles d’e-mailing perquè les gestories poguessin fer les seves campanyes comercials.

LA CAMPANYA DE VEHICLES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

La plataforma d’e-mail màrketing és una eina que el Col·legi posa a la disposició dels col·legiats i els permet crear la seva campanya de comunicació per enviar-la als clients fàcilment. Hi ha dos tipus de campanyes: d’una banda, les destinades a fomentar la relació amb els clients, com ara les postals de Nadal, o les que contenen informació general sobre els serveis de les gestories; de l’altra, les campanyes de comunicació sobre informació concreta, pròpies de l’exercici de la professió i que són exclusives per als gestors administratius exercents.

· ÉS UNA EINA GRATUÏTA.

· ES POT PERSONALITZAR AMB LES DADES DE CONTACTE I EL LOGOTIP

DE LA GESTORIA.

· CADA ENVIAMENT ES POT TRAMETRE A UN NOMBRE IL·LIMITAT DE

PERSONES.

COM FUNCIONA LA PLATAFORMAD’E-MAIL MÀRKETING?

20

EL

GE

ST

OR

MITJANS

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

(COGAC) ha fet un donatiu de 2.500 € a l’organització no

governamental per al desenvolupament (ONGD) Palau Soli-

dari. Aquesta associació civil i social, creada el 1992, promou

iniciatives, activitats i serveis que afavoreixen la integració i

la millora de la qualitat de vida de les persones.

Alfonso Lluzar, president del Col·legi, va lliurar el xec a Fran-

cisco Romera, president de l’organització. A l’acte també

van assistir-hi Sonia Villar, ponent de la Comissió de Joves;

Francisco Torres, president d’honor del Col·legi, i Marina

Rocabruna, gerent de l’entitat.

Aquest donatiu aferma la confiança en la col·laboració de

totes dues entitats i demostra, una vegada més, la implicació

del Col·legi en aquest tipus de causes. El donatiu serà des-

tinat a l’ampliació d’un centre format per escola i habitatge

al poble peruà d’Ochapampa. A més, aquesta associació té

apadrinats més de dos-cents nens.

EL COGAC ES COMPROMETAMB PALAU SOLIDARI

SabadellProfessional

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com

21

EL

GE

ST

OR

DIVERSOS

El Club GA és un espai amb descomptes i ofertes exclusives al qual tenen accés els col·legiats pel fet de pertànyer al Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. Hotels, entrades de teatre o serveis professionals, entre d’altres, són alguns dels avantatges amb condicions preferents. A més, aquestes ofertes s’han fet extensibles als treballadors de gestoria i als familiars dels gestors perquè puguin gaudir-ne amb el seu entorn més proper. Els butlletins de serveis que envia mensualment el Col·legi recullen informació actualitzada sobre els acords més rellevants i la forma de beneficiar-se’n.

Descompte del 50% en la compra d’entrades per als espectacles dels teatres Condal, Villarroel, Romea i Goya. Cal consultar la cartellera al web dels teatres i fer la reserva omplint un formulari que hi ha a l’àrea privada a gestors.cat. Cal recollir les entrades i fer el pagament a la taquilla del teatre fins a quinze minuts abans de l’inici de la representació. Gaudir del millor teatre a preus reduïts és així de fàcil!

El COGAC ha arribat a un acord amb la fundació Junan per oferir als gestors un servei de destrucció confidencial de documents a tot Catalunya, sigui en paper, suport magnètic, discs durs o altres materials, amb uns descomptes molt interessants per als gestors. Ja és possible tenir cura del medi ambient i de la seguretat documental del despatx d’una manera senzilla i professional.

Els col·legiats poden beneficiar-se del 37% de descompte de la quota del DiR. Inclou accés a tots els clubs de la cadena en horari complet, centres de ioga i pistes de pàdel, a més de condicions especials en la inscripció. Posar-se en forma amb avantatges exclusius ara és més fàcil per als gestors.

Els allotjaments La Pastora són a Uncastillo, en ple Prepirineu d’Aragó, i a Saragossa. Amb el lema “Troba’ns i estaràs perdut”, ofereixen als gestors un descompte del 10% en la tarifa aplicable al cost de l’allotjament. La reserva s’ha d’efectuar directament amb l’establiment i no serà aplicable a reserves fetes en portals externs. Relaxació i natura a preus especials.

CLUB GA

FUNDACIÓ ROMEA

FUNDACIÓ JUNAN

DIR

LA PASTORA

22

EL

GE

ST

OR

DIVERSOS

ÚLTIMES NOVETATS

3 de juliol

Comissió de Trànsit

4 de juliol

Reunió de treball amb l’Associació

Actas

11 de juliol

Comissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera,

Comptable i Tributària

12 de juliol

Reunió de treball a la Prefectura

de Trànsit de Barcelona, en què va

participar el president del COGAC

Comissió de Justícia

16 de juliol

Comissió de vehicles del Consejo General a Madrid, en què va participar el president del COGAC

17 de juliol

Ple del Consejo General a Madrid, en què va intervenir el president del COGAC

26 de juliol

Junta de Govern

12 de setembre

Comissió de Joves

13 de setembre

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona, en què va participar el president del COGAC

19 de setembre

Junta de Govern

Ple del Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya, en què va participar el COGAC

20 de setembre

Comissió de Trànsit

27 de setembre

Ple del Consejo General a Madrid, en què va intervenir el president del COGAC

AGENDA

WHITE PARTY 2018UNA FESTA D’ESTIU AMB TOCS ORIENTALS

Fotografia guanyadora de la White Party 2018.

Un any més, la White Party del Col·legi va reunir els gestors catalans en un ambient distès i divertit per celebrar l’arribada de l’estiu.

En aquesta ocasió, la trobada va tenir lloc en un catamarà que va salpar del port de Barcelona i va fer un recorregut pel front marítim de la ciutat. Durant el creuer, els assistents van poder gaudir d’un sopar amb tocs exòtics, ja que l’ambientació de la festa estiuenca dels gestors era la nit oriental. Per amenitzar la vetllada, un grup de ballarins van fer una demostració de danses de Bollywood i van convidar el públic a aprendre algunes coreografies.

La foto guanyadora

Com ja és tradició, es va organitzar un concurs d’Instagram entre totes les fotos compartides amb l’etiqueta #partygestors. La fotografia que va rebre més likes —i, per tant, la guanyadora d’enguany— va ser de @merce_totespai.

23

EL

GE

ST

OR

CULTURA

presenta

Demana’ns el teu pressupost i emporta’t 2 entrades per anar al CINEMAfins a exhaurir existències

Tuset, 5-11 - 08006 BARCELONA - 93 414 36 00 | www.mgc.es | mgc@mgc.es - atenció al mutualista: atm@mgc.es

Granollers 93 860 02 88 | Igualada 93 804 90 02 | Manresa 93 875 22 54 | Mataró 93 741 47 42 | Sabadell 93 745 14 31 | Sant Cugat del Vallès 93 589 78 78Hospital General de Catalunya 93 589 08 51 | Terrassa 93 788 27 18 | Vic 93 881 46 44 | Vilanova i la Geltrú 93 814 71 64 | GIRONA 972 41 42 30

Blanes 972 35 91 11 | Figueres 972 67 72 79 | Olot 972 27 35 58 | Palamós 972 31 22 86 | LLEIDA 973 27 80 13 | TARRAGONA 977 25 28 55 | Reus 977 12 81 23Tortosa 977 44 92 67 | El Vendrell 977 15 59 80 | PALMA DE MALLORCA 971 42 57 72 | VALÈNCIA 96 352 45 80

2018UN MÓN DE POSSIBILITATS

Nominada a la millor assegurança de salut del mercatper tot el que t’ofereix

Les millors cobertures mèdiques i el quadre mèdic més ampli.Medicacions i teràpies contra el càncer que altres companyies no donen.

Espai per organitzar reunions professionals, xerrades i conferències.Tallers per reforçar el desenvolupament intel·lectual de nens i nenes.

Espai per celebrar la festa d’aniversari dels teus fills amb animació i regals.

Preus i cobertures exclusives per als col·legiats